Embed Size (px)
Citation preview
BUTLLETÍ
MARÇ 2015
Seu social: Psg. del Vapor Gran 39 Passadís B 08221–TERRASSA, Tel. 937891574 673870409
http://ateneuterrassenc.terrassa.net
Fundat l’any 1879 2ª Època
DE FELIP V A FELIP VI L’últim cap de setmana de Gener l’Ateneu va fer una sortida cultural al Born de Barcelona, un excepcional mirador per comprendre els últims tres-cents anys de la nostra història i de l'impacte que l’absolutisme Borbònic va tenir per al nostre país. Si Felip V amb el seu decret de Nova Planta va acabar amb els drets i la dignitat dels tots els catalans, seria interessant que en nom d’ aques-ta democràcia de la que ara tant es vanta l’estat espanyol, el rei Felip VI fos capaç de derogar-lo, tan sols per la incompatibilitat dels dos sis-temes, i coherència dels discursos de l’actual monarca.
LES ACTIVITATS DE L’ATENEU TERRASSENC
Dijous dia 5 a les 19,30 h. a l’Ateneu
PRESENTACIÓ DE LA REEDICIÓ DEL LLIBRE
"Lo tres de nou. Quadret de costums de Valls" de Raimon Casas Pedrol
Ponents: Xavier Brotons, Joan Brugués i Rafel Català
Dimarts dia 3 a les 19,30 h. a l’Ateneu
ENTENENT EL CANTE FLAMENCO
"De la Toná a la Buleria"
A càrrec de, Josep Lluís Garcia Cañadas
Dimarts dia 17 a les 19,30 h. a l’Ateneu
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
"Viatge a la Xina. Estirant el fil vermell de l’adopció de les nenes"
De Conxita Tarruell Llonch
A càrrec de, Rosa Pi i de Rosa Mª Costa col·laboradores del llibre
Dimarts dia 10 a les 19,30 h. a l’Ateneu
EL PODER DE LA PARAULA: ESCRIURE I LLEGIR POESIA
Xerrada de Salvador Comelles A càrrec de l' ASSOCIACIÓ DE POETES TERRASSENCS
Dijous dia 26 a les 19,30 h. a l’Ateneu
MIQUEL PUJADÓ “Le jardin extraordinaire”
Antologia de la cançó francesa
Dijous dia 12 a les 19,30 h. a l’Ateneu
CONFERÈNCIA
“Israel — Palestina”
A càrrec del periodista Esteve Soler, ex-corresponsal a Jerusalem per TV3
CURSOS I TALLERS
TALLER DE RUMMYKUB
A càrrec de la senyora: Maria del Carme Canadell
Tots els dimecres de 17,30 a 19,30 h. Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/sessió
TALLER QUINZENAL D’ESCRIPTURA LITERÀRIA
Professora senyora: Sílvia Alcàntara
Els dilluns dies 2 i 16 a les 18,45 h.
TALLER QUINZENAL DE L’ART AMB FUSTA
A càrrec dels senyors: Manuel-Enrique López Romeo i Francesc Milan
Els dilluns dies 9 i 23 de 18 a 20,30 h. Preus: Socis 4 € - no socis 15 € /mes
Divendres dia 27 a les 21 h.
SOPAR TERTÚLIA
Oscar Pericas. Periodista Radio-Televisió de Terrassa
Al restaurant Cal Gendre, Carrer Baix Plaça Núm. 10 (Centre Ciutat)
TALLER DE JOC DE BRIDGE
A càrrec del senyor: Josep Noguera
Tots els divendres de 17,30 a 20 h. Preus: Socis gratuït -no socis 2 €/Sessió
TALLER SETMANAL DE TREBALL EN LLENGUA ANGLESA
Nivell mitjà de llengua anglesa, a càrrec de la senyora: Francesca Òdena
Tots els dilluns a les 18,00 h. Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió
TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA FRANCESA
A càrrec de la senyora: Lídia Anoll
Els dijous dies 12 i 26 a les 19,00 h. Preus: Socis gratuït - no socis 3 €/Sessió
Amb el suport de l’
ASSAIG DEL GRUP VOCAL “DRÍADE”
els dilluns de 21,30 a 23,30h. a l’Ateneu
ASSAIG DE “VEUS EVOHÈ”
els dimecres de 21,30 a 23,30h. a l’Ateneu
Per a més informació a l’Ateneu cada dijous de 5 a 9 de la tarda
TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA ANGLESA
A càrrec del senyor: Pere Guix
Els dijous dies 5 i 19 a les 19,00 h. Preus: Socis gratuït - no socis 3 €/Sessió
Nota; La quota de soci és 6 Euros mensuals cobrant -se per trimestres. Tots els Tallers necessiten un mínim d’alumnes, consultar a secretaria. La seu social de l’Ateneu Terrassenc resta oberta de
dilluns a divendres, de les 5 a les 9 de la tarda i posa a la vostra disposició un servei d’informació sobre els tallers, l es confe-
rències i altres activitats.
Els articles d’opinió i informes de conferències no expressen necessàriament l’ideari de l’Ateneu La Junta
recorda a tots els socis, amics i simpatitzants que l’Ateneu Terrassenc és: UN ESPAI DE LLIBERTAT, UN ESPAI DE
COMUNICACIÓ I UN ESPAI DE CONEIXEMENT. També recordem que tothom pot gaudir de participar en tots els actes cultu-
rals, les taules rodones, les conferències i els tallers organitzats per l’Ateneu Terrassenc.
EL “XERREM” A L’ATENEU
A Càrrec de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana)
Tots els dimecres i els dijous de 18,30 a 20 h.
BUSQUEM PERSONES VOLUNTÀRIES PER GUIAR GRUPS DE CONVERSA EN CATALÀ
Dedicació: Hora i mitja a la setmana
Per informació o fer-se voluntari/a: al Tel. 648 031 136 i [email protected]
ASSAIG DELS “ AMICS DE L’ÒPERA I SARSUELA”
els dijous de 21,30 a 23 h. a l’Ateneu
Per a més informació a l’Ateneu cada dijous de 5 a 9 de la tarda
Quaderns de Simbologia Núm. 9
EL MIRALL
Dels objectes dotats d'un valor simbòlic el mirall és un dels més destacats, el tro-bem en contes i llegendes, i com a al·legories en moltes pintures. És important, com en la majoria de símbols, copsar l'essència del significat segons el període i la cultura que l'utilitza. Derivat del llatí Speculum, els antics utilitzaven el mirall per observar el moviment dels astres, com encara es fa avui dia amb els telescopis, per aquest motiu ja se'l considerava símbol de sapiència, i quan en una pintura se'l representa rovellat o cobert de pols, simbolitza ignorància, se l'associa a la lluna doncs igual que ella és capaç de reflectir la llum del sol, i per analogia es considera que el sol reflec-teix la llum de la divinitat. Degut a aquesta interpretació divina del mirall es dóna per suposat que el diable i tots els éssers malignes del submón, no s'hi poden reflectir. També s'utilitza com a símbol del coneixement d'un mateix, diu Jakob Böheme 1575-1624, tot fent referència a que els ulls són el mirall de l'ànima, que les persones que es miren una llarga estona als ulls directament en un mirall ex-perimenten una atracció paralitzant, doncs no tothom es capaç de resistir veure's a sí mateix tal com és, base de la novel·la d'Oscar Wilde "El retrat de Dorian Gray", Hi ha una antiga creença de que la imatge reflectida de la persona i el model real queden units per una extranya correspondència, i que aquesta pot arribar a rete-nir l'ànima o la força vital de la persona. Possiblement basat en aquesta creença encara avui dia en alguns llocs tapen els miralls o els giren de cara a la paret en determinades ocasions, principalment quan algú de la família ha mort, per evitar que l'ànima quedi retinguda en el mirall, i si el mirall es trenca, porta la mala sort a l'última imatge reflectida. En la màgia se li atribueix la capacitat de veure els esdeveniments tant passats com futurs i en ocasions la capacitat de penetrar en ells, també base de la no-vel·la de Lewis Carroll "Alícia". A l'edat mitjana se l'associava a la Verge Maria, com a símbol de virginitat i puresa, Déu es va reflectir en ella i va prendre forma sense alterar el mirall. Els renaixentistes van utilitzar el mirall com a símbol de la vanitat i de la brevetat de la bellesa, tal com pinta Hans Baldung Grien una jove recreant-se amb la seva pròpia imatge i que no se n'adona de l'assetjament de
l'ancianitat i la mort. RVM
Josep Soteras i Mauri (Barcelona 23/4/1907-11/3/1989) ha
estat un dels arquitectes catalans més prestigiosos del segle
XX. Sol o en col·laboració amb altres arquitectes ha dissenyat
edificacions tan emblemàtics com el Camp Nou del Barça el
1955/57 amb Francesc Mitjans i Miró, el pavelló d’Esports de
Montjuic el 1959 amb Garcia Barbon, el Centre Cultural de la
Caixa de Terrassa, amb Francesc Cavaller Soteras i Antonio
Bergnes de les Casas Soteras, nebots seus i Joan Baca i Rei-
xach i el seu pare Joan Baca Pericot. Josep Soteras era germà
de la Maria Soteras que vam explicar en l’últim butlletí i per tants els antecedents
familiars dels dos són els mateixos. En el butlletí anterior vam explicar els ascen-
dents per línia directa. Avui explicarem els col·laterals.
Germans del seu rebesavi Josep Maurí i Suris , van ser el Francesc, rector de San
Feliu de Llobregat que morí el 1809 als 34 anys, i l’Ignasi, fabricant de draperia,
casat amb Antònia Casajoana de Santa Perpètua de la Mogoda que va tenir deu
fills, cinc nois i cinc noies de les quals tres de elles, l’Anna, la Carolina i la Josepa
esposarien respectivament el sastre Miquel Verdós i Oliart ,el republicà Josep Do-
mingo i Casanelles ( Josepet del Campos), constructor del Teatre Retiro i el fabri-
cant Jaume Marinel·lo i Arch i dels nois destacarem el Pere Maurí Casajoana, fus-
ter, casat amb Miquela Domingo i Astals van tenir onze fills. Un net seu, Ezequiel
Domingo Maurí (Didó) es faria famós com a titellaire.
Una tieta-àvia del Josep Soteras, Agustina Maurí i Galí (1846 -1930) va casar-se
amb Jaume (Morral) Casamada i Viver de Castellar del Vallès, polític conservador,
propietari, Diputat Provincial electe el 1885 pel Districte Terrassa- Manresa, se-
cretari de la Caixa de Terrassa de 1893 fins la seva mort el 1903. Va canviar-se el
primer cognom Morral pel segon cognom patern, Casamada tip de la brometa dels
seus contrincants polítics que deien que portava morral davant com els cavalls.
Oncles materns del Josep i la Maria Soteras van ser; Assumpció que morí als setze
anys, Manel, metge que morí solter com la seva germana Paulina Ramon, filador
de carda que fou secretari de l’Ateneu Calasanci, l’Anna que esposà l’industrial
filador i tintorer, Santiago Soler i Puigdollers, i el Josep que esposà Anna Alegre i
Sagrera de la casa Alegre de la Fontvella. Aquest últim, Josep O. Maurí i Poal
(1888-1956), enginyer tèxtil, fou un dels expulsats del Círcol Egarenc el 1907 per
ballar una sardana, societat que presidiria el 1922, secretari del Lawn Tennis el
1911, regidor electe pel Centro Tarrasense el 1915, membre del Consell
d’Administració del Banc de Terrassa quan la fallida el 1920, President de la Mu-
tua de Terrassa des de 1932 i de la Caixa de Terrassa el 1955/56 i vicepresident de
l’Associació Catalanista el 1934. El 1947 va vendre o cedir el Castell Cartoixa de
Vallparadís a l’Ajuntament de Terrassa. RAFEL COMES
Personatges amb origens terrassencs (15)
Josep Soteras i Mauri
