De la Mare de Déu de Binifaldó (lluc) a nostra senyora del roser de sa Pobla

De la Mare De Déu De BinifalDó (lluc) a nostra senyora Del roser De sa PoBla

(Mallorca s. Xiii - s. XXi)

De la Mare de Déu de Binifaldó (lluc) a nostra senyora del roser

de sa Pobla(Mallorca s. Xiii - s. XXi)

JOSEP OBRADOR I CLADERA

Mallorca2012

De la Mare de Déu de Binifaldó (lluc) a nostra senyora del roser de sa Pobla (Mallorca s. Xiii-s. XXi)

© 2012 Josep Obrador i Cladera

Il·lustració de la portada: Retaule de Nostra Senyora del Roser. Pintura de MateuLópez, júnior (vers l’any 1570). Escultura anònima (segle XIII), restaurada de maneraagressiva al taller dels López.

Il·lustracions de la contraportada: recreació naïf del retaule de Nostra Senyora delRoser per Joan Guerra i Oliver; detalls del misteri i de la fornícula i escultura; làminesde R. de Ysasi (Museu Mallorca).

Assessorament lingüístic: Margalida Sabater i ManresaAssessorament tècnic: Pere Cortada i Obrador

Maquetació i disseny: Documenta Balear S.L.Impressió: Publidisa

ISBN:DL:

falten logos

taula

PÒRTIC11

PRÒLEG13

PRESENTACIÓ17

CAPÍTOL I: GÈNESI19

CAPÍTOL II: BREU HISTÒRIA DELS FETS: ELS PUNTS BÀSICS23

CAPÍTOL III: LA POSSESSIÓ DE BINIFALDÓ27

CAPÍTOL IV: LA MARE DE DÉU DE BINIFALDÓ31

CAPÍTOL V: NOSTRA SENYORA DEL ROSER33

CAPÍTOL VI: EL RETAULE DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER39

CAPÍTOL VII: LA RESTAURACIÓ DEL RETAULE DE NOSTRA SRA DEL ROSER43

CAPÍTOL VIII: EL TRENCACLOSQUES ORDENAT47

CAPÍTOL IX: ALTRES PERSPECTIVES SOBRE LA MARE DE DÉU DE BINIFALDÓ51

CONCLUSIÓ55

BIBLIOGRAFIA57

ADDENDA: FULLS DIVULGATIUS (català - castellà - anglès)59

Autor: Josep Obrador i Cladera.

Fotografies: Josep Sabater i Manresa. Taller de restauració del Bisbat de Mallorca,Palma. 2005.

Fotografies del manuscrit inèdit “Notas para la iconografía de la Virgen María enMallorca. 1923 a 1930”, Tom I: Alejandro Ysasi Alonso, Palma, 2011.

Fotografies del llibre inèdit Oratorios Primitivos de Mallorca (Crestatx): Museu deMallor ca, Palma, 2012.

Il·lustracions de Crestatx: R. de Ysasi Ransome (1923-1931).

Pintura: Recreació naïf del retaule de Nostra Senyora del Roser de Joan Guerra iOliver. Palma, 2012.

Agraïments:

A la família de R. de Ysasi Ransome i en especial al seu besnét Alejandro YsasiAlonso.

Museu de Mallorca, Taller de restauració del Bisbat de Mallorca, Ajuntamentd’Escor ca i Ajuntament de Sa Pobla.

Arxiu Municipal de Sa Pobla, Arxiu Parroquial de Sa Pobla i Centre d’Interpre-tació de la Serra de Ca S’Amitger.

Comunitat i pare prior de la Col·legiata de Lluc i rector de la Parròquia de Sa Pobla.

Associació d’Antics Blauets de Lluc i Jonqueres Veres de Sa Pobla.

R. M. Aguiló Fiol, J. Amengual i Batle, P. Arbona i Sánchez, R. Ballester i Vives, P.Barceló Adrover, I. Crespí i Font, D. Forteza-Rei i Borrelleras, C. del Olmo y Her-rera, J. Pons i Payeras, M. Solivellas i Ferrer, A. Verd i Cañellas.

Al donat de Santa Margalida de Crestatx i a l’escolà major de la Parròquia de SaPobla.

De coM

la Mare De Déu De BinifalDó (lluc) seGles: Xiii-XVi

esDeVinGué

nostra senyora Del roser (sa PoBla) seGles: XVi-XXi

PoDria ser la PriMitiVa

Mare De Déu De lluc?

�

la Mare De Déu De BinifalDó (lluc) 11

PÒRTIC

crestatx i lluc, dos indrets que parlen de la Mare de Jesús

Estudiar el passat nostre, investigar l’origen del patrimoni local,pellucar les dades, noms, dels homes i dones de temps enrere és unade les activitats que engrandeixen la persona humana: conèixer.

En els últims anys a casa nostra s’ha despertat el noble sentimentde conèixer la història del poble en els seus vessants: etnològic, religiós,educatiu, econòmic, folklòric...

Les Jornades d’estudis locals, simpòsiums, conferències... en sónun exponent: Un aplec de poblers i pobleres com no s’havia vist mais’ha abocat de ple a investigar la vila, el seu patrimoni.

Josep Obrador, antic blavet, nascut en una nissaga que s’ha desta-cada sobretot en el camp de la investigació històrica en l'últim temps,ha contemplat pacientment el retaule de la Mare de Déu del Roser deCrestatx, s’ha deixat interpel·lar per la curiositat de la procedènciad’aques ta joia artística que ennobleix l’antiga Pobla de Huyalfàs, hi hapregat, ha resat el Rosari davant ella no poques vegades, com ho ferenels seus pares i padrins. La imaginació, el somni, però, s’ha enfilat a recre -ar moments i espais de la seva infància i adolescència viscuda a l’aixoplucdel Santuari de Lluc com a “blavet”, tot fent present la “Moreneta”, elrostre més casolà que ens acosta a la Mare de Jesús, Maria de Natzaret.

Binifaldó i Crestatx, associats a família i educadors, dos indretscarregats de memòria ben viva. Mn. Antoni Aguiló i el mestre Caldèsa Sa Congregació de sa Pobla, els Pares Verd i Ollers a l’Escolania deLluc. Obrador està agraït del mestratge rebut dels seus formadors, cre-ients de cap a peus, zelosos de la fe rebuda, d’haver nascut i crescut enun poble que té ànima mariana i que tant a sa Marjal poblera com a laSerra llucana l’alè l’acompanya a entonar l’Ave Maria gratia plena...

Joan Pons i PayerasRector de sa Pobla


PRÒLEG

la Mare de Déu de Binifaldó

La història de Mallorca reserva sorpreses per a qualsevol recercador.Els quatre segles llargs de la nostra historiografia han arribat a resultatsexcel·lents, però encara queden temps i espais per explorar, i moltes derealitats passades per esbrinar. Mentre revisava la insòlita empresa delbisbe de Menorca, Sever, que va acabar en la forçada incorporació delsjueus a l’Església catòlica, i així pogueren seguir fruint de la seva con-dició com a estament dominant a la seva illa, el qui subscriu aquesteslletres va tenir la sort que l’austríac Johannes Divjak descobrís a duesbiblioteques franceses dues cartes del resident a Menorca, i coautor ambl’esmentat bisbe Sever de la coneguda Epistula de iudaeis (418). Ens re-ferim al teòleg laic Consenci. El panorama de la Mediterrània Occi-dental, en el primer quart del segle V va quedar sorprenentment renovati il·luminat amb raigs de claror sobre la continuïtat de la Tarraconensei de la Baleàrica a l’Imperi Romà, mentre la major part de la PenínsulaIbèrica era trasbalsada pels sueus, alans i vàndals. Consenci és qui ensassabenta de quan va ser condemnat, tardanament, el gran biblista, fi-lòleg i místic Orígenes. No hem començat aquesta digressió per guanyarespai. Fa pocs dies que una investigadora italiana ha trobat, a la biblio-teca de l’Estat de Baviera, a Munich, unes homilies d’aquest teòleg ale-xandrí, poc conegudes, probablement perquè fou condemnat.

Doncs bé, si les troballes són possibles en biblioteques tan explo-rades com les franceses i les germàniques, què no serà entre nosaltres,que tenim molts i excel·lents antecessors? Però no hem arribat encaraa disposar d’uns projectes de recerca de gran volada.

Precisament per gratar un poc més endins en l’immens patrimoniartístic de Mallorca, amb llenguatge temorenc, Josep Obrador ens ofe-reix uns resultats prou segurs, que obliguen a refer determinades con-clusions, i ens proposa uns suggeriments que hauran de ser sospesatspels especialistes.

14 la Mare De Déu De BinifalDó (lluc)

Metodològicament som conduïts a la reconstrucció d’una imatgedels primers temps posteriors a la conquesta de 1229 que, en tempsposteriors fou serrada, per tal d’adaptar-la als nous gusts. Res d’originaltingué aquesta acció que, de violenta, no en té més que la força física.Els paral·lels són nombrosos. La paciència de l’autor, afinada amb l’en-giny i una bona informació, han arribat a identificar les peces de la pri-mitiva figura de la Mare de Déu. Resseguir la via poblera ha aplanatel camí, atès que la vinculació d’aquesta vila i dels seus habitants, enaquest cas acabalats, com el Capità Pere, facilita explicar la sortida deBinifaldó d’aquesta estàtua i, fins i tot, el pas de Sa Pobla al Seminaride Sant Pere, així com el seu retorn, fins arribar a Crestatx.

De pel mig hi ha la família de l’esmentat Capità Pere, gran bene-factor del Santuari de Lluc, i propietari de Binifaldó.

Ara bé, després de resseguir la ben informada explicació de l’evi-dent transformació d’aquesta figura fins a convertir-se en una de tantesimatges de la Verge del Roser, que ha tornat a Crestatx, com hem re-cordat, l’autor addueix documentació que presenta la imatge com aobra del segle XIII, i gosa proposar que podríem trobar-nos amb laprimitiva representació de la Mare de Déu de Lluc.

Quant a ambdues hipòtesis, hi ha unes possibilitats que no hau-ríem de negligir. La primera consisteix que el Santuari de Lluc és depoc posterior a la conquesta, i com ha accentuat el P. Gabriel Llompart,aquest lloc és un doble del que els pobladors vinguts de Catalunya co-neixien a Montserrat. D’aquí que els experts considerin que les carac-terístiques de l’actual imatge de la Mare de Déu de Lluc no permetindatar-la amb anys tan antics. Però la Mare de Déu de Binifaldó té totsels trets de ser del segle XIII, títol que li va atribuir el tan expert Rafaelde Ysasi Ransome.

Que de la presència d’aquesta imatge a Binifaldó puguem da-vallar a l’encletxa, sota el pujol de Lluc, cau dins el món de les hipò-tesis assenyades, car dels canvis de lloc de les imatges de Lluc en somassabentats, i que els donats del segle XIV es congraciassin amb elssenyors de Binifaldó, regalant-los una imatge arraconada, no és forade lloc pensar-ho.

L’autor acaba proposant una dinàmica i seguint-la podem avaluarel seu discurs. Per bona sort, comprovam que elaborar la nostra història


no queda tancat dins els cercles acadèmics. Però no és una sort menysgrossa seguir l’exposició de Josep Mª de Lluc Obrador, que defuig eldespotisme de certs historiadors, de determinats filòlegs, als quals tantels és reinventar el Beat Ramon o crear noves llengües com desfigurarimatges tradicionals.

Ben segur que els estudiosos tindran un teixit argumental serióssobre el qual treballaran i els mallorquins, especialment poblers, tro-baran nous llaços per assegurar la identitat com a poble, fent a la in-versa la peregrinació que va conduir, de Lluc a Crestatx, la Mare deDéu de Binifaldó. Així, embaumats amb les aromes de la camamil·la,que vora Binifaldó i dalt del Tomir esdevé flor de tardana primavera,alenaran flaires de nova pau i esperança.

Josep amengual i BatleMonestir de La Real, 21 de juny de 2012


Presentació

Avui és un dia assenyalat per mi, com si fos un diumenge. Cele-brem festa junts, amic lector, lluquers i poblers tots, pels fruits d’unahumil recerca que aporta alguns coneixements i molta d’estimaciósobre un petit fet de la història, un petit full del llibre de la “nostra”història, oblidat en part, i que ens ha de moure a estimar més el nostrePatrimoni cultural i que, una vegada més, confirma i assenta l’afinitatentre Lluc i Sa Pobla i entre la Muntanya i el Pla de Mallorca.

Seguint els savis consells del Pare arxiver de Lluc, l’estimat P.Rafel Juan Mestre, i dels meus antics professors, per estudiar qualsevoltema hi ha un principi elemental del saber: s’han d’investigar els fets,la documentació i la bibliografia. És a dir, la seva història. El cos i l’àni -ma de la seva vida.

M’ha costat tot un any! He anat d’Herodes a Pilats, com un cap-taire empedernit, demanant noves i captant voler conèixer un llibreinèd it. A punt d’abandonar la recerca fructificà un contacte establert ivaig poder accedir i tenir entre les mans El llibre!!! És una joia!!! Gau-deamus!!! Em vaig sentir de bell nou com el Fèlix de Ramon Llull,que es meravellava de les ocurrències del món. Com si hagués vist lamar per primera vegada i descobert els secrets del Còdex da Vinci.

Aquí va néixer la llavor d’aquest senzill i apassionant treball quetenc la joia i l’honor de presentar-vos i que ha anat creixent com el blati les roselles de marjal, sense fer renou i al calor d’un poble que sap sem-brar i collir les anyades en silenci, i que estim com a la meva família.

Entrau, amics, en la lectura i la imaginació a les cases acollidoresde la possessió de Binifaldó, arrecerades al peu immens del Puig Tomir.A la capella del segle XIII descobrireu la bellesa primitiva, ingènua iromànica d’una Mare de Déu sedent amb el Nin Jesús, descansada demiracles, amb la paciència que donen els anys i el fet de ser Mare, per-què ningú se’n recorda, ja, d’ella, i que cerca la devota pregària per tor-nar a fer miracles i curar amb la camamil·la de la seva muntanya i ambl’aigua de la seva font d‘Es Pedregaret, la set de virtuts, valors i salut,com sempre havia fet. És la Mare de Déu de Binifaldó!


Entrau, amics, a l’hort del Roser de l’Oratori de Crestatx, el bres-sol del nostre poble, on floreixen oracles, misteris i rosaris. En el Re-taule de Nostra Senyora del Roser descobrireu: Una Mare i un Infantque ens estimen fins a baix; el batec ancestral i antic de la Conquesta,quan tot era horitzó i futur; el pensament interior de les roses; la co-incidència d’àngels, sants i garlandes i tot presidint les esferesconstel·lades dels misteris. La Mare de Déu de Binifaldó, com unmurmuri llunyà de la font del seu bosc, i Nostra Senyora del Roser,com una pluja de pètals de baixa intensitat i d’aromes suaus de lesseves marjals.

El Retaule del Roser, petit de cos, abraça l’infinit i es destaca dinsl’Oratori de Crestatx, com la lluna plena en un cel estelat d’estiu.

Amic, lector, lluquers i poblers tots: Encarnau festivament i enpositiu la realitat del fet. Com tota història d’homes és accidentada,però és la “nostra”. Guardau-la dins el cor. Anunciau-la com un bé quees difon per naturalesa, tot recordant la memòria col·lectiva d’un pobleamb ànima com el nostre.

Per últim, m’agradaria ferm que aquestes breus paraules escritesdesvetllassin el vostre interès i continuàssiu tota la vida impacients iamb la serenor de les terres altes de Binifaldó i de les terres baixes deles marjals de Huyalfàs, descobríssiu i aportàssiu roses i bones obres al’esperit col·lectiu dels nostres petits pobles, que fan més gran la hu-manitat.


CAPÍTOL IGÈnesi

Qui cerca, troba. I si la troballa sorprèn t’estimulaa aconseguir l’objectiu.

La relació de “cercar” amb el seu objecte, potserel no-res o qualque cosa, provoca l’angoixa o l’eufò-ria.

Estava cercant documentaciósobre les Mare de Déu Trobades a lesIlles. Coneixia l’existència d’un llibremanuscrit, inèdit, de D. Rafael deYsasi Ransome, il·lustre militar,excel·lent dibuixant, humanista con-vençut i millor persona. Esperit viu igran defensor del patrimoni cultural nostrat.

Era un horabaixa d’estiu vora la mar ciutadanade Can Barberà.N’Alejandro, besnétde l’autor, ambafecte familiar queli vessava, em vadeixar obrir, exami-

nar i fruir amb orgulldegut el llibre-tresor. Per a mi, Ma-llorca tornava a ser l’Illa d’Homer ide Ramon Llull!

El llibre referenciat era Notaspara la Iconografia de la Virgen Maríaen Mallorca. 1923-1930. El vaig fu-llejar amb uns ulls àvids i astorats iel cor eixamplat per la satisfacció. Hivaig descobrir la bona nova: Hi havia

silueta parcial de la Marede Déu de Binifaldó.

creu de pedra del segle XVi. Menut (arran el vell camíreial de Pollença a lluc i sóller).

Manuscrit inèdit. tom i deD. r. de ysasi ransome.


una imatge de la Mare de Déu amb el Nin Jesús, del segle XIII, cone-guda sota l’advocació de Nostra Senyora de Binifaldó!1

Era la baula perduda d’una llarga cadena. Era la clau amagadadel cofre antic de la memòria col·lectiva. Aquest punt de partida emprovocà l’entusiasme dels oracles. M’ha dut vora les cases de Binifaldó,veïnades de les rossegueres del Puig Tomir, on floreix la camamil·la ivolen els voltors, i al Pla de les marjals de Sa Pobla, on l’aigua endinsés mar dolça, per tal de donar paraules als silencis de les llavors. Também’ha duit a atiar el foc dels ancestres a la llar nostra.

Fou l’espira que provocà aquest foc!

1. Ysasi, R.: Notas para la Iconografía de la Virgen María en Mallorca. 1923-1930. És el títolgeneral de l’obra, que consta de dos toms molt voluminosos, escrits en castellà: Tom I: “La Virgenen Palma y sus alrededores”. És un immens arsenal de dades, notes preparatòries, apunts, foto-grafies, revistes, retalls de premsa, poesies, goigs, i fins i tot descripcions elaborades de les Maresde Déu de Ciutat i dels seus entorns.Té dues parts: La primera consta de 174 pàgines de textosi la segona, de 245 làmines amb il·lustracions diverses. Les mides són: 28 x 23 x 10 cm, aproxi-madament. La portada interior representa un portapau de marfil del s. XIV. El Manuscrit inèdités de la família Ysasi. Tom II: Repeteix el títol general de l’obra i afegeix: “Parte Forànea”. Con-seqüentment, tracta i descriu les Mares de Déu de la Part Forana. Segueix l’estructura del primertom. Les mides són: 28 x 23 x 10 cm, aproximadament. La portada interior és un formós dibuixde la Mare de Déu de Lloseta, “la más antigua de todas”. Fa constar que l’obra fou començadal’any 1923 i acabada l’any 1931 “en que se encuadernó”. Té un índex, entre d’altres, a la pàgina 6amb la frase: “Único índice que está bien”, on fa constar les pàgines dels textos: 188 i les pàginesde les làmines: 247, com en el primer tom. El llibre inèdit està dipositat en el Museu Mallorca.Inscrit com: N.T.G. M.M. 27035. NOTA: La Mare de Déu de Binifaldó apareix en el PrimerTom, malgrat sia de la Part Forana, ja que l’any 1923 el Retaule de Nra. Sra. del Roser estavacedit al Seminari Vell de Palma. Vide: Referència següent, on es trobarà més informació).

Detalls de la creu: escut heràldic dels cànaves, el crist i la Verge.


tomba del capità Pere, a l’església parroquial de sant antoni abat de sa Pobla.


antigues cases de son Pere (sa Pobla), llar pairal del capità Pere.


CAPÍTOL IIBreu HistÒria Dels fets: els Punts BÀsics

Primer: D. Rafael de Ysasi Ransome (1862 – 1948) en el Llibremanuscrit, inèdit –ja citat– entre l’arsenal de dades, notes, dibuixos,foto grafies, articles, etc., mostra amb una il·lustració en color unaimatge de la Mare de Déu, tron de saviesa, amb el Nin Jesús i unesnotes gràfi ques de l’autor, que entre altres anotacions li reconeix elnom: de Binifaldó. Assenyala que és del 1200 i que la restauraren el1600. Apunta que la mà dreta és de color distint. I diu que pertany al’antic altar de Nostra Senyora del Rosari, de l’Església Parroquial deSa Pobla.2

A l’Arxiu del Santuari de Lluc s’hi ha trobat, estranyament o no,una fitxa autògrafa de D. R. de Ysasi sobre Binifaldó.

D. R. de Ysasi, amic personal de Mn. Joan Parera Sansó (1865-1928), el Vicari Parera de Sa Pobla, (1890-1928), fundador i director dela Revista local “Sa Marjal”, que a més d’ésser subscriptor de la publicacióen diverses ocasions en va ser protagonista en les cròniques, sens dubteconeixia la història de la imatge de Nostra Senyora del Roser.3

D’altra part, el P. G. Munar en la seva magnífica obra Los San-tuarios Marianos de Mallorca, recull el testimoni que dita Mare de Déuabans estava a l’alqueria de Binifaldó, d’Escorca, propietat de la famíliadel qui després fou el Capità Pere.4

També, L. Ripoll, en la seva Iconografía Mallorquina de la Virgenen les primeres pàgines inclou una fotografia en color de Nostra Se-nyora del Roser, ben eloqüent del tràfec sofert per la imatge. A més,ens dóna indicis i confirma algunes de les dades de D. R. de Ysasi.5

2. Serrano-Ysasi: La Ciutat de Mallorca i els segles del gòtic (XXVIII Jornades d’EstudisLocals). Palma, 2010. “Estudio de la obra de Don Rafael de Isasi Ransome”. Pàg. 361-366. Nota:Insistesc que el Manuscrit i el llibre són: “Notas...”, no tesis, demostracions, etc. Així, les datesdel 1200 i 1600 són aproximades. Arxiu de Lluc.

3. Sa Marjal: Vol. VIII. núm. 174. Juny 1923. Pàg. 94. Vol. VIII. núm.181. Nov. 1923. Pàg.174 i 175.

4. Munar, G.: Los Santuarios Marianos de Mallorca. Palma, 1968. Pàg. 492.5. Ripoll, L.: Iconografia Mallorquina de la Virgen. Palma, 1972. Pàg. 6 i 103.


Segon: A Escorca hi ha una antiga i extensa possessió, de nomaràbic, anomenada Binifaldó. Situada al peu del Puig Tomir, surrandel vell Camí Reial de Pollença a Lluc. En el Repartiment va corres-pondre al Rei, que la donà, com altres possessions del Terme de Mun-tanyes, als Templers.6

Tercer: A l’Església primitiva de Sa Pobla, on ara hi ha la Capellade Sant Josep, hi havia un retaule de Nostra Senyora del Roser. Aixího confirma el Visitador General de la Diòcesi, D. L. Foncilla, a les“Ordinationes” fetes en la seva visita a la parròquia el dia 12 de marçde 1573.

És un retaule pintat a l’oli, d’un sol cos amb polseres ornades degarlandes i que té com a fet innovador una escultura antiga de NostraSenyora del Roser, presidint el retaule des de una fornícula central.L’autor és l’afamat artista Mateu López, júnior, exceptuant l’escultura,que és del s. XIII.7

Quart: Els Cànaves de Pollença eren propietaris en el Terme deMuntanyes (Escorca) de les Possessions de Mossa (1248), Binifaldó(1513), Menut (1582) i... Els Cànaves figuren com a obrers, prohoms,batle i col·legial del Santuari de Lluc.8, 9

Cinquè: Els Cànaves de Pollença i Escorca estaven emparentatsamb la noble i antiga família de Son Pere de Sa Pobla i amb els Fer-ragut de l’alqueria del mateix nom. L’any 1337, apareix, també, un Fer-ragut a Pollença.10

Sisè: És causal que tant la mare del Capità Pere, Dª. MagdalenaCànaves († 1634); com son pare, D. Llorenç Ferragut († 1638); comson oncle, D. Antoni Cànaves, i el mateix capità Pere, D. Pere AntoniFerragut i Cànaves († 1702), elegissin sepultura en el vas familiar de

6. Juan, R.: Escorca. Palma, 2002. Tom: I. Pàg: 185 – 200. (2 toms). Mascaró P. J.: Corpusde Toponimia de Mallorca. Palma, 1962. Tom I. Pàg. 95. Obrador, J.: Santa Maria de Lluch. Palma,1952. Pàg. 188-191.

7. Arxiu Municipal de Sa Pobla (AMSP): Llibre de Visites del Bisbe a la Parròquia. 2634.Folis: 9-10. Llompart, G. i...: Els López dins la Pintura del Segle XVI a Mallorca. Mallorca, 1958.Pàg. 69.

8. Sa Marjal: Vol. VII. Núm. 149. Abril 1921. Pàg. 51. 8-9-10.- ARP (Arxiu Reial Patri-moni): Lletres Reials: 1309-1339. Foli 136.

9. Cortés, G.: Esbós biogràfic del Capità Pere. Palma, 1967. Pàg. 6. 10. Obrador, J.: Alqueria de Son Ferragut. Palma, 1992. Pàg. 30 -32.


nra. sra. del roser. il·lustració de r. ysasi ransome (manuscrit inèdit).


la Capella de la Verge de la Rosa o del Roser de l’Església Parroquialde Sant Antoni Abat de Sa Pobla.11

Setè: És causal que el retaule de Nostra Senyora del Roser anàs aparar a l’Oratori privat de Son Pere, quan esbucaren l’església vella iconstruïren la nova església (1697), ja que l’havia encarregat o adquiritdita família. El rector era cunyat del capità Pere i aquest formava partdel Consell de la Universitat.12

imatges de nra. sra. del roser i de la Mare de Déu de lluc, comparades.

11. Arxiu Crestatx: Testament Capità Pere. ADM (Arxiu Diocesà Mallorca): Llibres Sa-cramentals. Sa Pobla. Baptismes: 1631. Foli:39. Òbits: 1621-1693. Folis: 43-73. APSP: ArxiuParroquial de Sa Pobla: Llibre d’Enterraments.

12. Sa Marjal: Vol. IX. Núm. 212. 1926. Pàg. 124.


CAPÍTOL IIIla Possessió De BinifalDó

És una antiga finca del Terme de Muntanyes, arrecerada a les im-mediacions del Puig Tomir (1.104 m). A un tir de pedra del Santuaride Lluc, Escorca. Veïnada de Menut i surran del vell Camí Reial dePollença a Lluc i Sóller. Tenia una extensió de 518 quarterades. Hiabunden l’alzinar i el pinar. Té pastures per a la ramaderia i generosossementers. Hi floreix la camamil·la i ragen ufanes la famosa font desPedregaret i la més humil, del Cossi.

El seu topònim és de procedència aràbiga Beni-handun = “Fills deHaldun”, que és un nom propi personal. Es refereix a dit clan familiar.Apareix als documents com a ‘alqueria’ i com a rafal.13

En el Llibre de Repartiment (1232) està inscrita com a Beni Hal-don. Va pertànyer a l’Orde del Temple i, posteriorment, a l’Orde Hos-pitalària. Després canviaria de mans freqüentment. L’any 1335 el seupropietari era Pere Porc, que el mateix any la ven a Ferrer Malferit. Afinals del s. XIV passà al llinatge Pacs. L’any 1513 D. Antoni Cànaves,familiar per via materna del famós capità Pere, comprà Binifaldó almercader Pere Valls. Amb els anys, el capità Pere en seria l’hereu. ElsCànaves tenien altres possessions a Escorca, on distingits membres dela família ocuparien la Batlia i formarien part de la Col·legiata de Lluc.

En el segle XVII, el dia 5 de gener de 1685, quan el capità Perees trobava personalment en el Col·legi i Casa de Nostra Senyora deLluc, fa donació de Binifaldó i Menut a la Mare de Déu de Lluc,acomplint la voluntat del seu oncle, Antoni Cánaves.14 Aquesta dona-ció esplèndida va permetre al Santuari acollir els pelegrins amb caritatcristiana, establint que durant tres dies poguessin menjar i dormir gra-tuïtament a expenses de la generositat de la Mare de Déu de Lluc. Aixího conta primorosament l’antic blauet Mn. Llorenç Riber.15

13. Juan, R.: Escorca. Palma, 2002. Tom I. Pàg. 112. Mascaró P.J.: Corpus de Toponimia deMallorca. Palma, 1962. Tom I, Pàg. 95.

14. Obrador, J.: Història de Santa Maria de Lluch. Mallorca, 1957. Pàg. 188-195; 248-256. 15. Riber, Ll.: La Minyonia d’un Infant Orat. Cap. XII. Mallorca, 1984. Pàg. 104-106.


cases de la possessió de Binifaldó (lluc, escorca).

cases de Binifaldó, laterals sud i nord.

Detall del mur. Portal d’entrada a les cases. arc de pedra i marès d’entrada al vestíbul.


clastra.

Detalls de les finestres.

Mur de paret alta, possible llegat de l’antiga torre de defensa.


Per Reial Ordre de 31 de juliol de 1897, el Ministre d’HisendaNavarro Reverter ordenà la incautació o confiscació de tots els bénsde la Mare de Déu de Lluc, i Binifaldó passà a ser propietat de l’EstatEspanyol, encara que no es va dur a terme fins el dia 30 de setembrede 1901. Després de llargues i intenses negociacions es va aconseguirque el Govern de la Nació tornàs al Santuari: els edificis, els horts pro-pers i els terrenys veïns.16

Avui en dia Binifaldó és una finca pública. Va ser reconvertida enel primer Camp d’Aprenentatge de les Illes i Centre d’Educació Am-biental (1984-1994), gestionat per la Conselleria d’Educació, Culturai Universitats del Govern de les Illes Balears.

Les cases actuals de la possessió han patit diverses reformes pro-fundes i algunes restauracions i ampliacions que dificulten en gran me-sura una lectura adequada de les cases primitives. Encara una part delllenç de la paret mestra de la façana conserva un colrat color antic quees distingeix dels altres. També, entre teulades, s’alça una paret antigaamb afegits moderns, que sembla un possible vestigi de la torre de de-fensa, com la de Menut, Lluc, Albarca, etc. Una part de la clastra sem-bla primitiva. L’altra és moderna, sens dubte. El portal d’entrada de lapossessió, l’arc interior del vestíbul, de pedra i marès; i altres semblendels segles XVII-XVIII.

Com a orientació als possibles visitants cal informar que: 1. La Possessió de Binifaldó està situada a la C. 710, que va de

Lluc a Pollença. Al km. 17,4 s’ha de prendre la desviació cap a Menuti s’ha de seguir 2 km endavant, on es trobaran al final les Cases de Bi-nifaldó, que estan a una altura de 630 m. sobre el nivell de la mar, i alpeu de la cara nord del Puig Tomir.17

2. Per visitar la possessió de Binifaldó se suggereix posar-se encontacte amb el Centre d’Interpretació de la Serra de Ca s’Amitger, aLluc, a la sortida de l’aparcament, o amb la Conselleria d’Educació,Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

16. Munar, G.: Breve Historia del Santuario y Colegio de Ntra Señora de Lluc. Mallorca, 1987.Pàg. 46-48.

17. El Mirall. Palma, abril, 2011. Pàg. 36-43. NOTA: A les cases de la possessió de Bini-faldó no he pogut trobar l’Oratori o Capella de la Mare de Déu sota aquesta advocació. Segura-ment, a causa de les reformes profundes realitzades al llarg dels temps.


CAPÍTOL IVla Mare De Déu De BinifalDó

La primera imatge

Era una talla de fusta, policromada i daurada, representant la Marede Déu, asseguda, amb el Nin Jesús assegut sobre el seu genoll esquerrei descansant, tota ella, en una peanya circular clavada a l’escultura.Devia presidir l’altar de l’Oratori de Binifaldó. D’aquí el seu nom.

L’escultura de la Mare de Déu de Binifaldó fou concebuda perestar de front, presidint un altar o capella. La part de l’esquena no estàesculturada artísticament i sí estucada i llisa amb una capa de pinturablavosa, acompanyant la forma del cos.

Encara que desconeixem, irreversiblement, com era la part alta inoble de l’escultura de la Mare de Déu de Binifaldó i del Nin Jesús,amb un poc d’imaginació i amb aproximacions a la història d’artpodem dir:

¥ Que l’escultor, anònim, era de mitjan segle XIII, aproximadament.¥ Que la Mare de Déu de Binifaldó devia tenir la testa amb llarga ca-

bellera que li queia amb gràcia sobre les espatlles, cenyi da per unasenzilla corona.

¥ Que devia tenir el front ample, trets primitius i romànics, uns gransulls rodons. De mirada fixa i centrada, i tota ella, encara que hieràtica,devia transparentar presència d’amor.

¥ L’Infant no devia portar corona i sí una ajustada cabellera, i la mirada,també, centrada i fixa.

Cal parar especial atenció a la mà dreta de la Mare de Déu de Bi-nifaldó que, evidentment, va perdre i que fou substituïda per una màexageradament gran en la qual, a tall de cintura portaria una flor, oqualsevol altre símbol propi del temps. El Nin Jesús devia alçar la màdreta per beneir i a l’esquerra devia portar la bolla del món o un llibre,com era el costum.


La imatge de la Mare de Déu de Binifaldó amb el Nin Jesús erauna escultura romànica del tipus “Sedes Sapientiae” (tron de saviesa),de la meitat del s. XIII, aproximadament.

Ens ho confirmen els testimonis d’Ysasi, el Vicari Parera i el P.Munar; el fet evident de la restauració agressiva soferta; la col·locaciódel Nin Jesús en el centre de la imatge; la posició forçada de la mà es-querra; l’arrodoniment del calçat i els acabats primitius dels darreresde la imatge. Va ser la Mare de Déu que cuidà la fe i la devoció delsprimers cristians de la possessió de Binifaldó i els seus entorns, pocdesprés de la Conquesta i fins al darrer quart del segle XVI.

La Ferida Lluminosa

Per raons desconegudes, encara que en el llibre aventur alguneshipòtesis, la talla de la Mare de Déu de Binifaldó amb el Nin Jesús vapatir una restauració agressiva, vers els anys 1570-1572 , aproxima -dament.

Nota: Ajorn, voluntàriament, la descripció de la part conservada de l’escultura.Faré la descripció corresponent com a Nostra Senyora del Roser.

la Mare de Déu de Binifaldó: silueta parcial de la imatge primitiva restaurada; il·lustració simulada de nostrasenyora del roser (r. de ysasi); la Mare de Déu en una imatge actual (davant i darrere).


CAPÍTOL Vnostra senyora Del roser

La segona imatge

És una talla en fusta policromada i daurada de la Mare de Déude Binifaldó amb el Nin Jesús que, per raons desconegudes, possible-ment per adaptar-la a la moda renovada arreu del món cristià, de ladevoció del Rosari, en els precedents i sobretot, després de la victòriade Lepanto (1571), atribuïda a la intercessió de la Mare de Déu delRosari o del Roser, va patir una restauració agressiva, vers els finals delsegle XVI (1570-1572) que comportà una eliminació i substitució purai dura de l’inici del pit, a tall de les espatlles en amunt –per tant, collsi testes complets– d’ambdues imatges. La substitució de la mà dretade la Verge i la mancança de les mans de l’Infant es deu, segurament,al costum de vestir-les amb gonella triangular. L’altra part de l’escultura,representant la Mare de Déu de Binifaldó amb el Nin Jesús, es va man-tenir tal com era en el segle XIII, si exceptuam el calçat punxegut ques’arrodoneix i suavitza i el desplaçament del Nin Jesús del centre de laimatge al genoll esquerre de la Mare de Déu.

L’autor de la transformació de la Mare de Déu de Binifaldó enNostra Senyora del Roser devia conèixer les imatges i els entorns deCrestatx i de l’Església Parroquial de Sa Pobla, ja que la cara, la coronade la Mare de Déu i la fornícula del retaule estan entonades i tenensemblances properes amb Santa Margalida de Crestatx, obra de G.Mòger, i anterior al retaule actual, també amb Nostra Senyora de l’Es-perança i amb la Mare de Déu del segle XV, ambdues de la Parròquiade Sa Pobla.

L’escultor i/o taller que obrà la nova part alta del cos i l’emmatxà ala part baixa de l’antiga imatge de la Mare de Déu de Binifaldó va ferde la ingrata tasca la plaent virtut d’una obra d’art. La va esveltir lleu-gerament, fent-la créixer un poc per la concepció i disposició de l’halode la corona. Li tallà una cara agradosa, espontània, natural, amatent id’acollida, emmarcada en una cabellera onada que li cau per les espatlles,


coberta per un pany blanc florejat amb creus de color negre i ornatd’una sanefa de distints colors, fins a la línia de l’engalzada de les imat-ges, que pretén dissimular i per damunt la corona reial ajustada al capamb aura circular que neix a la meitat davantera de la testa, i no als dar-reres, amb relleus discontinus i raigs de llum que ha perdut en gran part.El Nin Jesús porta una acurada i abundosa cabellera que li enquadra lacara, de faccions petites i eixerides amb un front ample i deixondit.

Els daurats estan presents en les cabelleres de la Mare i del Nin,a la corona, al collar, la túnica i vores de les vestidures de la Mare deDéu i del setial o cadira.

D’esquerra a dreta, a dalt: escultura de nostra senyora del roser, fotografia an-tiga i laterals (taller r.B.M.); a baix: fotografia de J. J. tous, Mare de Déu del’esperança, patrona dels teixidors i Mare de Déu de la Parròquia (ambdues definals del s. XV-començament del s. XVi (església parroquial de sa Pobla).


FITXA DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER

la segona imatge

Identificació: Mare de Déu sedent, tron de saviesa, amb el Nin Jesús: Marede Déu de Binifaldó. Segles XIII-XVI. Nostra Senyora de la Rosa o delRoser. Segles XVI-XXI. Coneguda també com a: “Nostra Sra. de la Ca-dira”. “Nostra Sra. del Seminari”.

Matèria i tècnica: Escultura en talla de fusta, conífera, policromada idaurada.

Mides: a) Verge: 70x40x22 cm, aprox. b) Infant: 28x9x6 cm, aprox.

Època: a) De pit per avall: escultura, segona meitat del segle XIII, aprox.b) De pit per amunt: escultura, vers els anys 1570-1572, aprox.

Autor: a) Imatge de la segona meitat del segle XIII, anònim. b) Imatge delsegle XVI, Mateu López, júnior (taller dels López).

Escola: Mallorquina.

Ubicació actual: Oratori de Santa Margalida de Crestatx, Sa Pobla.

Ubicacions diverses: Binifaldó, Lluc; església primitiva de Sa Pobla (capellaactual de Sant Josep); capella privada de Son Pere, Sa Pobla; casa d’exercicisde la Congregació Mariana de Sa Pobla; Seminari Conciliar de Sant Pere,Palma; museu local de Sa Pobla; sagristia de Crestatx i, actualment, a lanau de l’oratori de Crestatx.

Restauracions: Agressiva: vers els anys 1570-1572 (vegeu època). Última:taller de restauració del Bisbat de Mallorca (oct. 2004-maig 2005).

Propietat: Parròquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla. Bisbat de Mallorca.


Nostra Senyora del Roser porta una túnica des del coll fins alspeus de color vermell antic, amb fantasies de flors i daurats, deixant aldescobert les puntes agudes endolcides del calçat. Al centre del pit llu-eix un daurat llarg pintat, estrany, que sembla un brocat d’or. Tambéporta un mantell de color blau sobre l’esquena i a tall d’espatlles que libaixa pel dors i per darrere la mà dreta, gestualment forçada, cap alNin Jesús i es recull damunt les cames, a la seva falda, formant tresplecs horitzontals deixant-se caure en suaus plecs verticals, acabant enuna vora daurada sobre la túnica. Per la part esquerra li baixa el mantellsobre el genoll on s’asseu l’Infant. Apareix horitzontal, fent joc ambl’altra part, i en harmonia formen una línia, lleugerament ascendent,deixant al centre un contorn vermell.

El seient de la Mare de Déu forma part de l’escultura. És un setialo cadira litúrgica, sense respatller i engalanat de motllures arrodonidesi daurades. La part de darrere de la cadira és plana, estucada i pintadaen color marró-terra. De vegades, a l’Edat Mitjana, buidaven la fustai hi dipositaven relíquies. Per raó del tron o seient Nostra Senyora delRoser també fou coneguda com a Mare de Déu de la Cadira.18

La imatge de la Verge devia portar a la mà dreta –la mà gran iblanca en excés– un rosari que no duu i li dóna nom. El Nin Jesús ésprim i esvelt. Porta una túnica que li cobreix el cos. És de color blanci florejada. Crida l’atenció el creuament espontani i graciós de lescames de l’Infant. Descansa sobre el genoll esquerre de la Mare i té eltors separat de la imatge de la Mare de Déu, que en la mà esquerra, enposició estranya i difícil, poc vista i a totes llums, forçada, sosté l’Infant,al qual no han refet les mans, al·legant criteris artístics conservacio-nistes. És molt probable que el Nin Jesús primitivament ocupàs el cen-tre geomètric de l’escultura i posteriorment fos desplaçat al genollesquerre de la Mare.

Les imatges vistes de front i de perfil són formoses i riques en de-talls.

És evident que l’encàrrec del Retaule del Roser que ens ocupatenia ben present que la imatge restaurada en presidiria la fornículacentral, feta expressament per a ella, rompent la dinàmica habitual

18. “Sa Marjal”: Vol. VII. Núm. 163. Juny, 1922. Pàg. 92 -93.


dels altres retaules del Roser, pintats, també, pels López, fins enaquell moment.19

De les dues imatges, com ja he fet notar, sols porta corona la Marede Déu. Forma una mitja circumferència sobre la testa i està ornadaamb relleus horitzontals. S’ajunta amb l’halo, resplendent amb raigsde llum, que ha perdut en gran part i amb relleus semblants als de lacorona, presidits per la creu grega de quatre braços iguals. El revers dela corona és llis i no està obrat. És a fusta vista.

Per tal d’il·lustrar l’encaixament de les dues parts de l’escultura uspropòs, amic lector, lluquers i poblers tots, que analitzeu els gràfics se-güents, com a testimonis fefaents i clamorosos:

1. El dibuix de D. R. Ysasi en el seu llibre Notas para la Icono -grafía de la Virgen María en Mallorca. 1923-1930, pàg. 174.

2. La fotografia de J. Juan Tous: Iconografía mallorquina de laVirge n. Ripoll, L.. Mallorca, 1972. Pàg. 6.

3. La fotografia que obra a l’Expedient de la Restauració:“Infor me Tècnic. Retaule del Roser. Crestatx. Sa Pobla.Palma, 26 de maig de 2005”.

També s’ha de dir que en aquells temps, sense voler excusar larestauració agressiva, el cas de la Mare de Déu de Binifaldó no va serun fet aïllat ni únic, ni en el camp de la pintura ni en el que ens pertoca,en el camp de l’escultura. Basti recordar, a la Seu, la imatge del segleXIV de Nostra Senyora de la Grada o de la Clastra, o en el Catàleg“Europa en art” les imatges amb els números 10 i 29.20

Els fets són els fets i aquesta és la història. És del tot inútil, va ifins i tot perjudicial amagar o negar la realitat. I aquest fet, malgratl’amputació i la seva història accidentada, és una autèntica obra testi-monial i d’art.

19. Llompart, G. i…: Els López dins la pintura… Mallorca, 1988.20. Catàleg “Europa en Art”. Museu Diocesà de Barcelona. Barcelona, 2007. Pàg. 70 i 89.

Coll, B.: Catedral de Mallorca. Palma, 1977. Pàg. 51-52. Furió, V.: La Catedral de Palma de Ma-llorca. Palma, 1948. Pàg. 40-45. Ysasi,R.: Notas para la Iconografía... Pàg. 174.


retaule de nostra senyora del roser.


CAPÍTOL VIel retaule De nostra senyora Del roser

El Retaule fou concebut amb goig, dolor i glòria i convençut ambroses, àngels i sants.

La família de Son Pere, de les més antigues i nobles de Sa Pobla,estava emparentada amb els Ferragut de l’alqueria de Son Ferragut ide Pollença i amb els Cànaves, d’Escorca i Pollença. Aquests darrers,des del 1513 eren propietaris de Binifaldó i degueren encarregar el re-taule. Així es pot deduir de la Crònica del Vicari Parera, del dia 13 dejuny de 1926, a la revista “Sa Marjal”: “Es petit Retaule de la Mare deDéu del Roser amb sa vetusta f igureta que últimament estava a Sa Con-gregació Mariana, i abans a s’antiga casa de Son Pere qu’el havia adquiritde la Parroqui perque va pagar el retaulo actual que se va fer ara fa uns200 anys es estat traslladat a l ’esglesi del Seminari. El retaulo serà del segleXVI i sa f igureta la remunten en el segle XIII. És de lo més antic de Ma-llorca”.21

Reforcen aquests indicis el fet que la família del Capità Pere, samare, son pare, l’oncle Antoni Cànaves –de qui heretà Binifaldó– i ellmateix, en els seus respectius testaments manifestin la voluntat de serenterrats en el vas familiar de la Capella de Nostra Senyora de la Rosao del Roser a l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat de Sa Pobla.

El P. Gabriel Llompart atribueix la pintura del Retaule al pintormallorquí Mateu López, júnior, vers l’any 1570.

El Retaule és una obra de fusta de pi, possiblement del bosc deBinifaldó. Acostumat a l’altura, al cant gratuït dels ocells i amb ànsiesde pregària. Està format per nou taulons verticals, 21 x 1 cm., aproxi-madament, amb set troncs travessers, als darreres, 134 x 1 cm., aprox.L’arquitectura del Retaule és sòlida. Obrat pla, no gens gran en di-mensions. El llenç és d’un sol cos. Preparat adequadament al taller delsLópez per a dur a terme el Retaule esculturat i pintat de Nostra Se-nyora del Roser i amb l’objectiu de ser exposat a la devoció dels fidels.

21. Sa Marjal: Vol. IX. Núm. 212. 1926. Pàg. 124.


Formen el retaule una antiga imatgesedent de Nostra Senyora amb el NinJesús, assegut sobre el genoll esquerre,sota l’advocació del Roser, i un oval depintures a l’oli fent referència als Mis-teris. A més de dos àngels, un a cadaangle superior i de Sant Domingo iSanta Catalina de Sena, un a cadaangle inferior. La tipologia del retauleés l’habitual i coneguda del Rosari, lagran devoció del moment en el móncristià.22

La Mare de Déu del Roser re-presenta l’eix central del retaule. Tantels taulons com els travessers estan ta-llats per configurar la fornícula o ca-pella des d’on presideix el retaule laSanta Figura. Destaca la part superior,

corba, que va de menys a més oberta, formada per set llistons dauratscol·locats de forma radial que contenen dues motllures dobles escul-turades amb un cercle i amb una gota, com si fos d’aigua, acabada enpunta roma. Romp amb la dinàmica habitual dels retaules del Roserfets pels López. Juntar escultura i pintura és una solució innovadora iben resolta per l’autor. Posseeix una força i una bellesa pròpies de lesvertaderes obres d’art. Escultura i pintura fan una formosa conjunció,reforcen el missatge i la seva excel·lència. Ja dins un context de gransretaules manieristes del Rosari desenvoluparan, pròpiament, la con-junció d’aquests dos elements: pintura i escultura, com és evident enel Retaule de la possessió de Montcaire (Sóller, 1584) i en el Retaulede l’Oratori de Sant Miquel de Campanet.23

En el Retaule de Nostra Senyora del Roser, que no està cansatd’haver florit, hi descobrim la bellesa de les paraules del Rosari i l’e-moció de les pregàries..., i fins i tot, d’algun miracle.

22. Llompart, G. I...: Els López dins la pintura... Mallorca, 1988.23. Llompart, G.: Estudis Baleàrics.”Nostra Dona de la Rosa”. Any IV. Núm. 20. 1986.

Pàg. 63-80.

fotografia de la imatge restaurada de nra. sra. del roser.


laterals dret i esquerre.

Detalls de la corona i del misteri.


FITXA DEL RETAULE DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER

Identificació: Retaule de Nostra Senyora del Roser.

Matèria: Fusta (conífera).

Estructura: 9 taulons verticals de fusta de pi, amplària: 21x1 cm, aprox. 7troncs travessers de fusta de pi, amplària: 134x1 cm, aprox. Fornícula: eixcentral retaule.

Tècnica: Pintura a l’oli. Escultura: talla en fusta policromada i daurada.

Època: Segle XVI (vers els anys 1570-1572).

Autor: Mateu López, júnior.

Escola: Mallorquina.

Mides retaule: Alçària: 192 cm, aprox.; amplària: 146 cm; fondària: 5 cm.

Mides polseres: 192x146x2,5 cm, aprox.

Mides fornícula: 83x45x24 cm, aprox.

Mides escultura: Mare de Déu: 70x40x22 cm, aprox. Nin Jesús: 28x9x6 cm,aprox.

Ubicació actual: Oratori de Santa Margalida de Crestatx, Sa Pobla.

Propietat: Parròquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla. Bisbat de Mallorca.


CAPÍTOL VIIla restauració Del retaule

De nostra senyora Del roser

El Retaule, abans de la darrera restauració, feta a Mallorca, octubre2004-maig 2005, havia estat intervingut en diverses ocasions.24

L’estat de conservació en aquell moment era regular. Presènciad’insectes xilòfags. Algunes fissures i diverses separacions de juntes.Les policromies i els daurats presentaven faltes i desgasts.

El Nin Jesús no tenia mans i no se li han reintegrat. A la Verge limanca una part del dit petit de la mà dreta, així com quasi tots els raigsde la corona, que tampoc s’han recuperat. Estan presents els daurats iels colors vermells, verds i blaus.

La sobreposició de capes i policromies en els temps han ofegatd’alguna manera la talla, ocultant-la.

Entre les polseres i les taules policromades s’ha col·locat una mot-llura nova de fusta daurada.

L’informe tècnic de la restauració ignora voluntàriament el fet es-sencial que afecta a les imatges de l’escultura de la Mare de Déu deBinifaldó, eix central del retaule. Silencia l’adaptació traumàtica quecomportà la nova advocació i la renovada devoció del Rosari. No obs-tant això, aporta el testimoni gràfic, ben eloqüent, del fet.

La Restauració última ha estat una posada a punt i s’ha fet untractament adequat als clivells que mostrava el Retaule. També, s’hanetejat de pols, fums, cera, vernissos i s’hi han reintegrat les faltes depintura. S’ha de tenir present que la part més antiga de les imatges témés de set-cents anys i les pintures primigènies del Retaule en tenenmés de quatre-cents.

Ha estat una restauració dolça, tècnica i assenyada, adaptada alpressupost i que ha millorat ostensiblement la prestància de l’obra que,acollidora, mou a la devoció.

24. Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca: Informe Tècnic. Palma: oct. 2004-maig2005. Directora: Antònia Reig Morro: 26-5-2005.


frontal i darreres del retaule abans de la restauració.

Detalls de la restauració.


La Directora del Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca,autora de l’Informe Tècnic de la Restauració del Retaule ha volgut,gentilment, testimoniar el següent: “Per qüestions econòmiques, en elmoment de la intervenció no es realitzà un informe històrico-artístici un estudi analític dels materials constitutius. La intervenció se centràúnicament en fer l’estudi de l’estat de conservació dels materials i de-tallar les fases de la intervenció”.

La imatge, al llarg de la seva història, ha tingut diferents interven -cions, tant en el suport com en les capes policromes. L’acoblament dedues imatges de diferent moments històrics va donar lloc a la Marede Déu actual, presentant el terç superior, d`època posterior a la restade la imatge. Pel que fa a les capes policromes, s’han sobreposat ca-pes de preparació i policromies, sobretot els dos terços inferiors (partde la imatge més antiga), mans, vestidures i cadira, fins arribar a ocultarla talla de la figura.

L’estudi en profunditat de la imatge i de la peculiaritat que pre-senta s’ajorna fins que es pugui abordar un estudi científic tècnic.Aquest hauria de constar d’un estudi radiogràfic, per tal d’examinar launió dels diferents fragments i un estudi analític per saber quins ma-terials la formen a cadascuna de les seves parts. També hi hauria lapossibilitat (s’hauria d’analitzar l’obra dins un equip multidisciplinariper poder determinar la conveniència o no de retirar les capes policro-mes superiors) per poder entendre millor l’obra en qüestió.25

La proposta és molt assenyada i professional. Constat la coinci-dència amb la mateixa i faig vots, perquè en breu termini de temps esdugui a bon terme aquest tan anhelat estudi.

25. Reig, A.: Notes a l”Informe Tècnic...”. Palma, 2012.


Portada de l’informe tècnic.


CAPÍTOL VIIIel trencaclosQues orDenat

Els fets aïllats, els indicis dels fets més o menys ponderats, les pis-tes de les dades més importants, alguns coneixements dels escenarisgeogràfics, històrics, artístics i una certa intuïció han aconseguit queamb il·lusió, paciència i constància hagi pogut ordenar i resoldre enpart aquest sorprenent, difícil i accidentat trencaclosques.

Les fites més importants estan avalades pels autors referenciats isón:

1 Hi ha una imatge de la Mare de Déu, sedent, “Sedes Sapien-tiae”, amb el Nin Jesús, sota l’advocació de Nostra Senyorade Binifaldó i que és del segle XIII. També seria conegudacom a Nostra Senyora del Roser o de la Rosa; Nostra Se-nyora de la Cadira i Nostra Senyora del Seminari (Ysasi, Pa-rera i Munar).

2 Que dita imatge va ser restaurada devers el 1600, se-gons R. Ysasi. Possiblement seria als entorns de 1570,amb el propòsit que fos venerada, degudament, sota lanova advocació de Nostra Senyora del Roser (Ysasi,Parera, Munar i Ripoll).

3 Que els Senyors i propietaris de Binifaldó (Lluc, Es-corca, Mallorca), així com de les possessions de Mossa,

Son Alzines i Menut, en el mateix terme, eren els Cànaves d’Es-corca-Pollença, segle XVI, emparentats amb la noble i antiga fa-mília de Son Pere, de Sa Pobla,i amb els Ferragut, de l’alqueriadel mateix nom, també a SaPobla (Parera, Obrador, Cla-dera i Cortés).


4 Mateu López, júnior, vers l’any (1570-1572) fa el Retaule de Nostra Senyoradel Roser, que és d’un sol cos, amb laparticularitat que l’oval central en llocde ser una pintura com els altres re-alitzats pels “López”, fins a la data, ésuna fornícula o capelleta des d’on pre-sideix l’escena una imatge del s. XIII,convenientment adaptada a la renovada devoció (recordar Victòriade Lepant: 1571) (Ysasi, Parera, Ripoll i Llompart).

5 No és casual que el testament de la mare del ca-pità Pere (†1634); el testament de son pare(†1638); el del seu oncle, A. Cànaves; i del seupropi (†1702) manin ser enterrats a la capella delRoser de l’Església Parroquial, que estava situadaen el lloc on actualment hi ha la capella de SantJosep. Paret per paret dóna a la Capella del SagratCor, on actualment roman la Sepultura del capitàPere, sota l’amorosa mirada de la Mare de Déude Lluc, a qui l’any 1695 va donar les possessionsde Menut i Binifaldó (Parera, Munar, Obrador iCladera. Arxiu Parroquial de Sa Pobla).

6 No és casual que quan el Rector Tomàs Serra i Juan (1651-1751)va manar esbucar la primitiva església i construir la nova (1697-1766, aquesta última data figura sota la Creu Antoniana del PortalMajor de l’Església) el Retaule de Nostra Senyora del Roser pas-sàs de l’antiga església, a presidir la capella privada de la famíliade Son Pere, que l’havia pagat. El rector, constructor, era cunyatdel capità Pere (Parera i Obrador).

7 Que en el segle XIX, l’església de Sa Pobla, ben dirigida per lacomu nitat parroquial, es renova i desenvolupa amb força i ganes.Adquireix els locals per a la Congregació Mariana i la Casa


d’Exer cicis Espirituals, on el dia 23 d’abril de 1922 el bisbe, Dr.Rigobert Domènech, beneeix la Casa d’Exercicis i la seva Capella“cridant molt s’atenció una figura de la Mare de Déu de la Cadira,que era de Can Vanrell, és a dir, de Son Pere, i que els crítics la re-munten en el segle XIII i que és lo més antic que tenim comeprocedència de la primitiva parròquia de Sa Pobla” (Parera iBalles ter, A.).26

8 Dia 13 de juny de 1926 “Es petit Retaulo de laMare de Déu del Roser, es estat traslladat a l’es-glésia del Seminari Conciliar de Sant Pere, elSemi nari vell, de Ciutat, donat pel Rector D.ToniPalou” (Ysasi, Parera, Munar, Ripoll, Lladó iObra dor).27

9 A finals dels anys 1960, el Degà del Capítol Ca-tedralici, Mn. Bartomeu Torres Gost, pobler,tornà el Retaule al poble, d’on mai no havia d’ha-ver sortit, i quedà dipositat al Museu local de Sa Pobla ( Ysasi,Parera, Ripoll i Ajuntament de Sa Pobla: Fel. N.).28

10 D. Miquel Mulet, Rector de Sa Pobla (1988-2002), l’any 1996disposà el seu trasllat des del Museu local a la Sagristia de l’Ora -tori de Crestatx.29

11 Per últim, D. Joan Pons, Rector de Sa Pobla, l’any 2004, va fer res-taurar el Retaule de Nostra Senyora del Roser al Taller del Bisbatde Mallorca i tot renovat amb delicadesa, el retornà a Crestatx,on actualment està col·locat a l’inici de la nau de l’Oratori, a màesquerra del Presbiteri.30

26. “Sa Marjal”: Vol. VII. Núm. 163. “Crònica“. 1922. Pàg. 93. 27. “Sa Marjal”: Vol. IX. Núm. 212. “Crònica“. 1926. Pàg. 124. 28. Ripoll, L.: Iconografia Mallorquina de la Virgen. Palma, 1972. Pàg. 104. Ajuntament de

Sa Pobla: Felicitació de Nadal, 1964.29. Butlletí Crestatx: Núm. 5.30. Ídem. Informe Tècnic: Restauració del Retaule del Roser. E. de Crestatx. Palma, maig

2005.


Dibuixos originals de r. de ysasi (Oratorios Primitivos de Mallorca. Museu Mallorca).

oratori de crestatx.

Porxada de les cases de crestatx.

interior de l’oratori de crestatx.

objectes litúrgics de l’oratori.


CAPÍTOL IXaltres PersPectiVes soBre

la Mare De Déu De BinifalDó

He estimat oportú, encara que arriscat i polèmic, aprofitant l’avi-nentesa d’aquest breu estudi, aventurar i/o desplegar un petit ventalld’opcions, per tal d’obrir finestres i horitzons, elegint diverses hipòtesis,entre d’altres possibles i sense compromís de provar-les.

Primera: Devia ser la Mare de Déu de Binifaldó la primitiva Marede Déu de Lluc?

És ben probable que l’actual Mare de Déu de Lluc, gòtica, no fosla primitiva Mare de Déu de Lluc, que se suposa que hauria de ser ro-mànica.

Segona: La Mare de Déu de Binifaldó devia ser negra o morena?Tallaren les testes de les imatges de la Mare de Déu i del Nin

Jesús. Tallaren o es perderen les mans de l’Infant i la mà dreta de la Mare

de Déu.Per quines raons ho feren?

a) Perquè eren negres o morenes i aixíevitar confusions que perjudicassin lagran devoció del poble mallorquí a laMare de Déu de Lluc. A grans mals,grans remeis.

b) Hauria estat suficient repintar-les ino decapitar-les?

c) La manca de les mans respondria alcostum d’aquells temps de vestir lesimatges?

Tercera: La Mare de Déu de Binifaldó(s. XIII) no responia als cànons, ni artísticsni devocionals de l’època en la qual la trans-

la mà esquerra de nra. sra. del roser enposici ó forçada.


fotocomposició amb el nin Jesús ocupant l’eix central de la imatge (esquerra) i fotografia de nra. sra. del roser amb l’infantocupant el lloc actual.


formaren (finals del s. XVI). La Mare de Déu romànica, de formeshieràtiques, no casava amb les formes renaixentistes, ni amb la modadevocional del Rosari.

Per aquests motius l’haurien adaptada.Les restauracions agressives no eren estranyes en el context

d’aque lls segles.Ja he recordat la història de la imatge de Nostra Senyora de la

Grada o de la Clastra, del segle XIV, a la Seu de Mallorca.Quarta: Les inscripcions de la Mare de Déu:La imatge de la Mare de Déu de Binifaldó porta vàries inscrip-

cions a l’esquena.No és l’únic cas. Serien símbols, pregàries, anotacions, rúbriques

d’autor, altres?Cinquena: Originàriament, la imatge del Nin Jesús devia ocupar

el centre de l’escultura que acompanya?

a) Pel replà central i l’horitzontalitat de la falda de la Mare deDéu, que pren la forma plana de “seient o tron”.

b) Pel brocat d’or vertical i, si més no estrany, sobre la túnica, quedissimula el fet de la centralitat de la imatge del Nin Jesús.

c) Pel moviment forçat de la mà esquerra de la Mare de Déu.d) Per modernitzar la imatge seria desplaçat el centre geomètric

de la Mare de Déu cap al genoll esquerre, la qual cosa repre-senta una evolució iconogràfica.

Sisena: Ll. Ripoll i J. Lladó inclouen en els seus llibres respectius,ja citats, una fotografia de Nostra Sra. del Roser, atorgant-li una anti-guitat del segle XIV.

a) Seria per l’estat que representava l’escultura després de la res-tauració agressiva?

b) Seria per raons estilístiques?c) Seria per desconeixement real de la història?

Aquestes perspectives no són més que espires del foc d’aquest tre-ball que es desprenen, s’alcen, brillen i s’apaguen o no. Totes?


crestatx, avui.


conclusió

Quan la son és per dormir i les ales per volar deixam obrar la na-turalesa.

Quan els homes, lliurement, modificam el curs normal dels éssers,a voltes encertam i a voltes ens equivocam.

Aquí i ara reconeixem l’error! Els propietaris de Binifaldó, els Cà-naves, vers l’any 1570 encomanaren un retaule al pintor Mateu López,júnior, que havia de ser presidit per la imatge venerable de la Mare deDéu de Binifaldó (segle XIII), prèviament adaptada a la nova modadevocional del Rosari (segle XVI): Nostra Senyora del Roser.

“Ex malum, quodlibet”, que dirien els clàssics. L’errada generà unnou retaule i parcialment, una nova imatge amb cara agradosa, que nodesdiu ni de la pintura, ni del Retaule, ni del moment. La Mare deDéu de Binifaldó canvià d’aspecte, de nom i d’entorn. Renovada, desdel centre del Retaule, la Mare de Déu del Roser es deixa i vol, també,ser venerada com un dia ho va ser la Mare de Déu de Binifaldó. I que,des de l’Església vella de Sa Pobla, passant per la Capella de Son Perei altres trajectes estranys, arribà a l’Oratori de Crestatx, llar i bressoldel nostre poble, on ens espera amorosa, amb la paciència que donenels segles i amb la gràcia de ser Mare, saber fer miracles i estimar.

La primera fase d’aquest estudi ha donat a conèixer una part ob-lidada d’aquesta història.

Ha aprofundint coneixements i ha enriquit el tema amb novesidees, fotografies, dibuixos i recreacions artístiques.

I ara queda oberta una segona fase que tanqui a ser possible elsinterrogants deixats com a penyora.

Aquesta breu història, amic lector, lluquers i poblers tots, ens hade portar a conèixer, saber i estimar la nostra història i aquest formósRetaule, que constitueix un dels conjunts millors de l’actual patrimonicultural i religiós de Sa Pobla i que, de bell nou, ens agermana, comsempre, amb Lluc.


BiBlioGrafia

Aguiló, A.: Crònica Parroquial: Vol. I. Sa Pobla: 1927-1934.Aguiló, A.: Crònica Parroquial: Vol. II. Sa Pobla: 1935-1942.Aguiló, A.: Crònica Parroquial: Vol. III. Sa Pobla: 1943-1950. Ajuntament de Sa Pobla, Mallorca: Felicitació de Nadal, 1964.

Arxiu Municipal.Amengual, J.: Guía para visitar los Santuarios Marianos de Baleares.

Madrid, 1997.AMSP (Arxiu Municipal de Sa Pobla): Llibre de les Visites del

Bisbe a la Parròquia: 1573 - (1591) - 1849. Numeració: 7.4 (2.634).Autors diversos: Actes de la Diada d’estudis de Crestatx. Sa Pobla,

2007.Ballester, A.: Temps Enrere. Sa Pobla, 2006.Coll, B.: Catedral de Mallorca. Palma, 1977.Cortés, G.: Esbós biogràfic del Capità Pere. Palma, 1967. Diario de Mallorca: Pobles de Mallorca. Inca, 1988. Informe Tècnic del Retaule del Roser, Ermita de Crestatx, 2005. Furió, V.: La Catedral de Palma de Mallorca. Palma, 1948.Juan, R.: Escorca. Palma, 2002 (2 toms).López, M.: Temps i gent de Sa Pobla. Mallorca, 2002. Lladó, J.: Catálogo General del Archivo Municipal de la Puebla de

Huyalfás (Baleares). Palma, 1945. Llompart, G.: Nostra Dona de la Rosa... Estudis Baleàrics. Núm.

20. Palma, 1986. Llompart, G. i altres: Els López dins la pintura del s. XVI a Ma-

llorca. Palma, 1988.Llompart, G. i altres: Nostra Dona Santa Maria dins l’art Ma-

llorquí. Palma, 1988.Mascaró P. J.: Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma, 1962.Mateu, P. A.: Palma de Mallorca monumental. Madrid, 1958.Munar, G.: Breve Historia del Santuario y Colegio de Ntra Señora

de Lluc. Mallorca, 1987.


Munar, G.: Los Santuarios Marianos de Mallorca. Palma, 1968.Murray, D.G.: Guía de los Museos de Mallorca. Palma, 1997.Obrador, J.: Alqueria de Son Ferragut. Palma, 1992.Obrador, J. i altres: “Crestatx”. Sa Pobla, 1999.Obrador, J.: “Marginalia”. Marjals de Huyalfas (Sa Pobla). Palma,

1987.Obrador, J.: Santa Maria de Lluch. Palma, 1952.Parera, J.: “Crestatx” (Edició facsímil). Sa Pobla, 2007.Parera, J.:”Sa Marjal” (Edició facsímil). Sa Pobla, 1990.Piferrer, P. i Quadrado, J. M.: España. Islas Baleares. Barcelona,

1888.Ripoll, L.: Iconografía Mallorquina de la Virgen. Palma, 1972.Rosselló, B. G.: Homenaje al investigador Rafael de Ysasi. Mayurca.

Palma, 1971. Rosselló, B. G.: Palma de Antaño. Palma, 1998.Siquier, B.: Places i Carrers de Sa Pobla. Mallorca, 1984.Serrano, E i Ysasi, A.: Estudio de la obra de Don Rafael de Isasi

Ransome (XXVIII Jornades d’Estudis Locals). Palma, 2010.Torres G. i altres: Homenaje al Rdo. D. Juan Parera Sansó. La Pue-

bla,1956.Última Hora: Guía dels pobles de Mallorca. Sa Pobla. Palma,

2003.Ysasi, R.: “Notas para la iconografía de la Virgen María en Ma-

llorca. 1923 a 1930”. Tomo I: La Virgen en Palma y sus alrededores.(Manuscrit inèdit en poder de la família Ysasi); Tomo II: Parte Forá-nea. 1923-1931 (llibre inèdit, dipositat en el Museu Mallorca: Inscrit,com: NTG.: 27035).

Ysasi, R.: Oratorios Primitivos de Mallorca. Circa 1920 (llibre in-èdit dipositat en el Museu de Mallorca. Inscrit: NIG: 27639).


ADDENDAfulls DiVulGatius

De coM la Mare De Déu De BinifalDó (lluc, s. Xiii-XVi)esDeVinGué nostra senyora Del roser (sa PoBla, s.XVi-XXi)

aproximacions històriques

Les paraules que es guarden en el cor són escasses, però sentides i estimades.Talment, volem que sia aquest escrit, breu, escàs de paraules i llarg en emo-cions i missatges.

Binifaldó, topònim aràb, és una extensa possessió de la Serra de Tramuntana,aprop de Lluc, Escoca, amb boscos d’alzines i pins, sementers, ramaderia,cama mil·la i fonts. Està arrecerada als estreps del puig Tomir i surran el camívell, de Pollença a Lluc.

Poc després de la conquesta de l’Illa pel Rei En Jaume, 31 de desembre de1229, i posterior Repartiment, 1232, el “Terme de Muntanyes”, fou assignatal Conque ridor, que cedí la meitat als cavallers templaris, quedant gran partd’Escorca i Po llença, sota el seu domini.

Les possessions, en aquells temps, eren centres d’explotació, de colonització ide cohesió social. Acostumaven a tenir un petit Oratori o Capella per tal defacilitar la pràctica de la nova religió.

La capella de la possessió, devia estar presidida, a meitat del segle XIII, per laMare de Déu de Binifaldó (l). Així ho deduïm: per la presència de la imatgeantiga; pel nom amb què és coneguda, i pels testaments dels Cànaves –pro-pietaris de la pos sessió–, els quals manen sepultura en el Vas de la capella deNostra Senyora del Roser de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de SaPobla (2), a més dels testimonis: Ysasi, Parera, Munar i Ripoll.

La Possessió de Binifaldó havia canviat de mans freqüentment i, pertanyiaen el s. XVI, a la família Cànaves de Pollença, emparentada amb l’antiga inoble família de Son Pere, i amb els Ferragut, també, de Sa Pobla (3).


A la cristiandat, gràcies a la victòria contra els turcs en la Batalla de Lepanto,1571, es propaga, fomenta i reforça, especialment, la devoció a Nostra Senyoradel Roser i en conseqüència, el rés del Sant Rosari. Mallorca no n’és una ex-cepció. Basti recordar les nombroses capelles dedicades al Roser, a les nostresesglésies.

I és així, com a la Mare de Déu de Binifaldó, del S.XIII, la portarien al tallerdel pintor Mateu López, júnior, a qui encomanarien un Retaule, que duguésincorporada la Mare de Déu de Binifaldó, degudament adaptada a la novadevoció del Sant Rosari (vers 1570-1572).

A la imatge antiga es renova la part alta del pit: el coll, la testa, la corona i lamà dreta, que no sembla ser l’original. Fa el mateix amb el Nin Jesús. El deixasense les mans, perquè el vestien, (costum del temps). I emmarca la imatgerestaurada en la fornícula central del Retaule, des d’on el presideix, acom -panyat de les pintures deis quinze Misteris del Sant Rosari, àngels, sants ipluja de roses (4). Escultura i pintura formen un conjunt innovador de sin-gular bellesa.

El Retaule de Nostra Senyora del Roser, encomanat per la noble i antiga fa-milia de Son Pere, es col·loca a l’església primitiva de Sa Pobla, on actualment,és la capella de Sant Josep, paret per paret amb l’actual sepultura del CapitàPere, D. Pere Antoni Ferragut i Cánaves (1631-1702).

És causal, que la mare, Magdalena Cánaves (†1634); el pare, Llorenç Ferragut(†1638); l’oncle, A. Cánaves i el mateix Capità Pere (†1702), en els seus res-pectius testaments, manin ser enterrats en el Vas de la sepultura de la Capellade Nostra Senyora del Roser de l’església de Sa Pobla.

Mentrestant, esbuquen l’església antiga de la Vila, van construint l’EsglésiaNova (1697-1766), i fins ben entrat el segle XX, el dit Retaule, el trobam a laCapella privada de la Casa de Son Pere, ja sia perquè l’adquireix de la Parrò-quia, perquè la imatge procedia de la família, o/i perquè havia pagat el Retauleactual (5).

L’any 1922, el Retaule, passa de l’Oratori de Son Pere, a la Parroquia de SaPobla, que el destina a la Capella de la Casa d’Exercicis de la CongregacióMariana. Dia 23 d’abril, del mateix any inaugura i beneeix la Casa i la NovaCapella el bisbe de Mallorca, Dr. Rigobert Doménech (1916-1924), en pre-sencia del rector i les autoritats. Crida molt s’atenció –escriu el Vicari Parera–una figura de la Mare de Déu” (6). És a dir Nostra Senyora del Roser.


D. Antoni Palou, que fou rector de Sa Pobla (1924-1950) i que havia estatPrefecte i Cap d’Estudis del Seminari de Mallorca, cedeix i transllada dia 13de juny de 1926, el Retaule de Nostra Senyora del Roser, a l’Església del Se-minari Conciliar de Sant Pere,(Seminari vell), de Palma, on romandrà, finsl’any 1967, aproximadament (7).

A finals de l’any 1967, molt encertadament el pobler i Degá del Capítol Ca-tedralici, Mn. Bartomeu Torres Gost, retorna a la Vila el Retaule de NostraSenyora del Roser, quedant dipositat al Museu local de Sa Pobla (8).

L’any 1996, el Rector de sa Pobla, D. Miquel Mulet, (1988-2002), traslladael re taule a l’Oratori de Crestatx, on queda instal·lat a la Sagristia (9). L’any2004, (octubre 2004-maig 2005), el Retaule fou restaurat, assenyadament, enel taller del Bisbat de Mallorca, essent Rector de sa Pobla, D. Joan Pons, i re-tornat a l’Oratori de Crestatx, fou col·locat a má esquerra del presbiteri, ones troba actualment (10).

El Retaule de Nostra Senyora del Roser pintat per l’afamat artista MateuLópez, júnior, guanya l’excel·lència i uneix harmoniosament pintura i escul-tura. Malgrat les contradiccions, els encaixaments i les distintes èpoques, avuiconstitueix una de les obres mes preuades del patrimoni cultural i religiós deSa Pobla. I, una vegada mes, posa en evidencia l’afinitat i les intenses i extensesrelacions entre Lluc i Sa Pobla.

De cóMo la VirGen De BinifalDó (lluc, s. Xiii-XVi) Pasóa ser nuestra seÑora Del rosario (sa PoBla, s. XVi-XXi)

aproximaciones históricas

Las palabras guardadas en el corazón son escasas y sin embargo, sentidas yamadas. Este escrito sigue dicha sentencia. Será breve, escaso en palabras yprofundo en emociones y mensajes.

Binifaldó, topónimo árabe, es un extenso Predio de la Sierra Norte de Ma-llorca, cerca del Santuario de Lluc (Escorca). Posee tierras de cultivo, encinaresy pinedas, rebaños de ovejas y manantiales. Las Casas están situadas en lasestribaciones del “Puig Tomir“, de 1.104 m. de altura y cerca del antiguo ca-mino real de Pollença a Lluc y Sóller.


Recién conquistada la Isla de Mallorca por el Rey Jaime I (31 de diciembrede 1229) y posterior Repartimiento (1232), el “Terme de Muntanyes“ fueasignado al Conquistador, que cedió la mitad a los Caballeros Templarios,permaneciendo gran parte de Escorca y Pollença bajo dominio del Temple.

Los predios, en aquella época, eran centros de explotación, de colonización yde cohesión social. Era costumbre y todavía perdura, que los Predios tuvieranun pequeño Oratorio o Capilla con altar para facilitar la práctica de la nuevareligión.

Probablemente presidía la Capilla del Predio, a mediados del s. XIII, la VirgenMaría con el Niño Jesús, bajo la advocación de Virgen de Binifaldó (1). Asíse deduce por la presencia de la imagen antigua; por la denominación conque es conocida y por los testimonios de la familia “Cánaves“, propietariosdel predio, quienes eligen sepultura en la urna familiar de la Capilla de Nues-tra Señora de la Rosa o del Rosario en la Iglesia Parroquial de San AntonioAbad de Sa Pobla (2).Y los testimonios aducidos por: Ysasi, Parera, Munar yRipoll.

La propiedad del Predio de Binifaldó cambió frecuentemente de manos. Enel siglo XVI, pertenecía a la familia Cánaves de Pollença con lazos familiaressignificativos con la antigua y noble familia de “Son Pere” y con los “Ferragut”,también de Sa Pobla (3).Por otra parte, en la cristiandad, gracias a la victoria contra los turcos en labatalla de Lepanto, 1571, se propaga, fomenta y refuerza especialmente, ladevoción a Nuestra Señora del Rosario. Mallorca no fue una excepción. Serásuficiente, recordar las numerosas capillas dedicadas a la Virgen del Rosario,“els Rosers“, en nuestras iglesias.

Y sucedió, que la Virgen de Binifaldó, del s. XIII, fue llevada al taller del pin-tor Mateo López, junior, con el encargo de que pintara un Retablo del Rosarioy que incorporara la Virgen de Binifaldó, debidamente adaptada a la renovadadevoción del Santo Rosario (hacia 1570-1572).

A la imagen antigua de la Virgen se le cambia la parte alta del pecho, el cuello,la cabeza, la corona y la mano derecha, que tampoco es la original. Otro tantose hace con la imagen del Niño Jesús, dejándole sin manos, porque le vestían,(costumbre de aquellos tiempos).


Y se enmarca la imagen restaurada en la fornícula central del Retablo, desdela cual preside, acompañada de las pinturas de los quince Misterios del SantoRosario, ángeles, santos y una copiosa lluvia de rosas (4). Escultura y pinturaforman un conjunto innovador de singular belleza.

El Retablo de Ntra Sra de la Rosa, encargado por la noble y antigua familiapoblense de “Son Pere” es bendecido y colocado en la Iglesia primitiva de SaPobla, donde, actualmente está la capilla de San José, contigua a la actual se-pultura del “Capità Pere”, D. Pedro Antonio Ferragut y Cánaves (1631-1702).

Es causal, que la madre, Magdalena Cánaves (†1634); el padre, LorenzoFerra gut (†1638); el tío, Antonio Cánaves y el mismo Capitán (†1702), cadauno en sus respectivos testamentos, ordenen ser enterrados en el Vaso de laSepultura de la Capilla de Nuestra Señora de la Rosa de la Iglesia Parroquialde Sa Pobla.

Por otra parte, mientras reducen a escombros la primitiva iglesia de Sa Pobla,se construye el nuevo templo (1697-1766), y hasta entrado el siglo XX, en-contramos dicho Retablo en la Capilla Privada de la Casa de “Son Pere“, yasea porque dicha familia lo adquiere por compra a la Parroquia; porque laimagen les había pertenecido o/y porque había pagado el Retablo actual (5).

En 1922, el Retablo pasa del Oratorio privado de “Son Pere” a la Parroquiade Sa Pobla, destinándolo a la Capilla de la Casa de Ejercicios de la Congre-gación Mariana. Día 23 de abril del mismo año, el obispo de Mallorca, Dr.D. R. Doménech (1916-1924) inaugura y bendice la Casa y la Nueva Capillaen presencia del párroco y de las autoridades locales. Llamó la atención, so-bremanera –atestigua el Vicario Parera– una imagen de la Virgen (6). Era,sin duda, Ntra Sra del Rosario.

D. Antonio Palou, que fue párroco de Sa Pobla, (1924 – 1950), y antes, habíasido Prefecto y Jefe de Estudios del Seminario de Mallorca, cede y traslada eldía 13 de junio de 1926 el Retablo de Ntra Sra del Rosario, a la Iglesia delSeminario Conciliar de San Pedro (el antiguo Seminario de Palma) perma-neciendo en ella hasta el año 1967, aproximadamente (7).

A finales del año 1967, acertadamente, el poblense y Decano del CapítuloCatedralicio, Mn. Bartolomé Torres Gost, retorna a Sa Pobla el Retablo deNtra Sra del Rosario, quedando depositado en el Museo local (8).


Después, en 1996, el párroco de Sa Pobla, D. Miguel Mulet (1988-2002),traslada el Retablo al Oratorio de Santa Margarita de Crestatx, quedandoinstalado en la sacristía (9).

Finalmente, en 2004 (octubre 2004-mayo 2005) se restaura el Retablo en elTaller del Obispado de Mallorca, siendo párroco Mn. Juan Pons, y devueltoal Oratorio de Santa Margarita de Crestatx, se coloca a la izquierda del pres-biterio, donde hoy se puede admirar y venerar (10).

El Retablo de Ntra Sra del Rosario pintado por el famoso artista MateoLópez, junior, alcanza la excelencia uniendo harmoniosamente pintura y es-cultura. Pese a las contradicciones, encajamientos y las distintas épocas, hoyconstituye una de las obras más preciadas del patrimonio cultural y religiosode Sa Pobla. Y, una vez más, evidencia plausiblemente, la afinidad y las in-tensas y extensas relaciones entre Lluc y Sa Pobla.

ANGLÈS

1. Ysasi, R.: Notas para la Iconografía de la Virgen María en Mallorca. 1923-1930 (manuscritinèdit).2. Arxiu Parroquial: Llibre d’Enterraments. Testament del Capità Pere: 20-12-1683. Sa Marjal:Vol: III, 70. Pàg. 154.3. Obrador, J: Alquería de Son Ferragut. Palma, 1992. Pàgs. 30-32. Santa Maria de Lluch. His-toria de su Colegiata. Palma, 1952. Pàgs. 188-191.4. Llompart, G. i altres: Els López dins la pin tura del segle XVI a Mallorca. Mallorca, 1988.5. Sa Marjal: Vol. IX, 212. Pàg. 124.6. Sa Marjal: Vol. III, 61. Pàg 6.7. Sa Marjal: Vol.VII, 163. Pàgs. 92 i 93.8. Ídem, n. 5. Ajuntament de Sa Pobla. Felicitació de Nadal, 1964.9. Butlletí de Crestatx. Sa Pobla. N°. 5. Març, 2005. Pàg. 3.10. Ídem.




Documents

De la Mare de Déu de Binifaldó (lluc) a nostra senyora del roser de sa Pobla