DE LA MARINA CATALANA€¦ · En lo sigle XI havía ja prés gran im-puls ia marina mercant de Catalunya y se travallava molt en los arsenals de Barce-lona y Tarragona. Los cataláns

ÀNY I . PALAMÓS 2 9 MAIO DB 1 8 9 8 . N . 9 1 5 .

DE LA MARINA CATALANA Tractanse de un poblé tan industriós y

comercial com lia sigut aempre lo poblé ca-lá, es evident que no podía en cap manera prescindir de la marina al intentar exten-dre sas relacione á determinadas naeiona-litats; per so veyém á Catalunya progres-sar en aquest ram ja desde '1 temps de la dominació deis alarbs que tan influiren en los progresaba de la civilisació.

Las ensenyansas recullidas de aquella gent y la necessitat d'armar barcos en cor-so, en defensa deis piratas qu' invadían lo Mediterrani fent del tot impossible lo co-mera marítim, despertaren á Catalunya de son ensoinni obligantla á mellorar rápida y notablement sa marina.

Los historiadora senyalan las darrerías del sigle IX com á fonament de la verda-dera marina de guerra catalana. Ab tot, ja á com ensarnents del mateix sigle ocorre-gué un fet memorable realisat per en Ar-mengol de Moneada, quí, després de ar-mar algúns vaixells, ataca valerosament ais. piratas moros que s' havían ensenyorit de las Balears, logrant expolsarlos de aque-llas illas. Escarmentats ab aytal derrota, fugiren llavors envera Córcega y Cerdenya saquejant per complert aquellas illas y em-portantse algúns captius; mes en Armen-gol se havía quedat ab sas naus al agüayt en ayguas de Mallorca y las empaytá quan retornavan carregadas ab riquíssimas pre-sas fent vía cap al Africa, derrotantlas, prenéntlosbi vúyt vaixells y gran part d' efectes y arrancant de sas garras á cinch cents captius.

En lo sigle XI havía ja prés gran im-puls ia marina mercant de Catalunya y se travallava molt en los arsenals de Barce-lona y Tarragona.

Los cataláns adquiriren gran renom ab sos bastiments de rems. Los barcos majors, anomenats g aliólas, galeras y lenys, se dea-tinavan pera la lluyta y las naus, burdas y tartanas'servían pera '1 tranaport de. que-viures, caballs y máquinas de guerra.

Durant lo sigle XIV arribá 1' art na-val á molt alt grau de perfecció y en tal temps se distingíren las embarcacións molt ampias y aplastadas, conegudas ab lo nom de cocas. També estaren llavors molt en boga los bergantín s y las góndolas, barcas y fustas. Las galeras; galeotas, lenys y saetías, n' eran los barcos predilectos pera '1 corso y pera la guerra.

La marina mercant prestava son aussi-li poderos á la marina de guerra, ja que en cas necessari los barcos destinats al tráfech mercantil quedavat ab petitas modifica-cións convertits en disposició de servir pe-ra la lluyta y en mes d' una ocasió oferí Barcelona sos subsidis navals, tan á sos comptes, com á sos reys.

Avuy, que la més infame ó injusta de las guerras obliga á nostra Patria á defen-sar I' honra de son nom gloriós y la inte-gritat del territori, lo gobern espanyol, com portantnos reminiscencias d' aquella época llunyana, converteix també molt aeertada-ment los vapors mercants en aussiliars va-liosos de la marina de guerra. Solean 1 mar, agermanadas, abduas marinas, issant ensemps la senyera de la Patria y 1' ona remorejant resa eternament per son trionf y per sas glorias.

Lo mon enter fìicsa tota sa ateneió en nostra marina. Confiém en ella y fém vots perqué sápiga continuar, com sabrá sens dupte, la táctica, enteresa y valentía tradi-cionals de nostre benvolguda terra.

FRANCESCH M A R U L L .

m ^ — S E T O I A ^ A ^ I C ñ T ñ L i Á

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 LA SENYERÀ

LO BARRET DE COPA —t—— LÍMA. Barret, tron», tarot, cano, listera, Y flns l l han nomenat á' altra man»r».

Escóltam prenda aymada, y no t' ofenguis Si, inspirantme en lo molt que 't distingeixen, Ab vén forta jo canto á qui m* escolti Ton brill, ton esplendor y tas proesas.

Lo teu nom se remonta ais temps confosos Entre '1 boyram de las etats primeras, Per mós que digan molts que tens pochs segles T que Fransa vetllar va ta infantesa.

Yo lie vist en llibres vells que son la joya De renombráis arxíus y bibliotecas, Com vares alcanzar honra y prestigi Allá en los temps mellors de Roma y Grecia.

Tal volta ignoren molts que tú existires Perque ho callan del poblé las Uegendas, No sabent que llavoras adornavas De reys y grans magnats tan sóls la testa.

Los anys varen passar, segles passaren, Y tú ab ells conquerint, conquerint sempre Los cap-brots del valer, flns que regnares Cora capdill i ' explendor, fama y grandesa.

Avuy tu ho omplas tot; lo mon t r atmira Y flns de cent maneras t ' anomena, Ab mots tan escullits que á tothom dihuen La gloria explendorosa que 't rodeja.

Y lo que atmira més á quants t ' atmiran Y lo que compláu més á quants t ' aprecian Es lo téu senyoriu cosmopolita, Lo téu social podé, 'ls servéys que prestas.

Deixa que obliditon passat de glorias Per cantar ton present ab véu potenta; Que sí 1' ombra del temps engendra duptes, Impossible es negar lo que 's contempla.

Sens' tu ara no hi ha convits deis d* upa Ni casaments de gent que tinga pelas, Ni professóns, ni finierais de luxo. Ni saráus de magnats ó de disfressas.

Tú de la gloria ots llumenar qu' escampa De pól á pól del luxo la riquesa, La estrella que '1 bon gust al mon envía, Lo distintíu del qu' es un sabi en regla.

Lo rey en son palau te dona estatje; Lo ministre, flamant, sempre 't rumbeja; Lo aristócrata '1 front ab tú s' adorna, Y obténs del potentat la preferencia.

Al metje y 1' atvocat dónas carácter; Al notari, conflansa; al raeatre, ciencia; Lo filosoph y fl moralista t ' usan, Y un jutge sense tú faría pega.

Al home petitó dons estatura Millorant lo que féu naturalesa, Y ni un cotxero al món felís hi hauria Privat de 1' explendor de la tcister*.

No 's diga, no, que vols acompanyarte De molt prehuats joyells y ricas telas, Puig lo seminarista, á Vich, t ' apunta Ab calsas de vellut, gechs y espardenyas.

Y quan has fet lluhir al hoin f que ' t compra, A serli productíu llavors comensas; Ja ab la llana que donas quan t ' esquila, Ja guardant fils, botóns, retálls y venas,

Y com més vell te fas, més estira cobras; Més t ' avaloran tots; més tots te cercan; Puig en tú trova llum 1' indumentari Y '1 cómich, lo secret de 1' art qu' esmenta.

Mon cor sempre has robat; siguent criatura, Un xivalet no més, tan fort m' atreyas, Que '1 brill de ton cañó 'm desconcertava Y fou sempre un tarot ma gran fal-lera.

Fou jorn de goig y pler lo d' estrenarte; Jorn falaguer en que lo mon sorareya Ubriagant mon esprit de beuauransa, Que 'm féu senti y gosar ditxa encisera.

Y passejant altiu carrers y plassas, Afllantme '1 bigoti y fumant brevas, Mon cor va bategá ab tan grat deliri Que ab trôna vaig dormir la nit aquella.

Desde llavors, lo mèu barret vas ésser; Ab tú , desde llavors, he ornât ma testa; Y avuy que ja só vell, doscentas trônas Fan la gloria, '1 trésor de casa meva.

Elias son mon desitj, mon goig, ma vida; De tots los meus recorte sou 1- arquimesa; Las vetllo nit y jorn ab gelosia Y haurán 1' últim sospir de ma existencia.

iSalut, aymat barret, çspill de glorias! ¡Salut, capdilt gegant, font de riquesa! Timoner de la moda enmitj dels segles Serás eternaraent en lo planeta...!

JOSEPH D A L M Á U G A R L E S .

SUSCRIPCIO NACIONAL PERA CONTRIBUHIR ALS GASTOS DE LA GUERRA

-M •«+ H-Del total de lo que 's recaudi, se 'ü destiua-

rá una part per socorre ais soldats inútils ve-hins d' aquesta vila.

PeBaeta« Reverent mossen Félix Paradeda. 50 D. Martí Roger 200 » Honorât Juli Sandarán. . . 25 » Félix Ribera Cabruja. . . . 250 » Pau Matas 250


LA SENYERA 3

Písuetai PoisoU»

D. Jaume Margarit. . . . . 25 D. Domingo Danis 15 » Adriá Alvarez , 200 » Joan Simon 15 » Salvador Bonet 100 TOTAL. . . 4057*50

Srs. Miquel Gubert y C. . . . . 150 —i D. Jaume Gubert . 50 (Se continuará)

» Salvador Gubert 25 » » Joseph Mauri Vilar. . . . 250 EN LA EXPOSICIÔ » Joseph Barnach 20 —* M-

» Agustí Masó 10 Quan las penumbras de '1 crepúscul embol-» Domingo López . 80 callaren la ñau y salas del Palau de Bellas » Narcís Llonch. . . . . . 25 Arts, aquellas esculpturas que duránt tot lo

Francisco G o s t a r t . . . . 15 jorn habían estât somesas á la curiositat del » Jôaii Vilar 20 públich en posicións més ó menos violentas, » Jaume Marti . 15 comensaren á animarse, sembla com que un » Pere Berta . 15 alé diví los hi anés douant vida y are comensaa » Martí Mon tañer , 250 per moure un bras, are estiran las camas, are

Srs. Roger Germans y G.1 . . . 250 aseyentse las que estaban dretas, ó be sentant-D. Sebastiâ Gastelló 15 i se las que estaban assegudas ó agegudas, s' ar-

» M . 500 ma tal guirigay en la planta baixa de, dit Pa-» Joan Danés Bragada. . . . 20 lau, que s' había de veure ab cotó fluix á las » Guillem Sanner . 25 orellas, per mor de no perdre lo sentit del oído

- » Joaquim Esteva 25 y quedar després de la situació d'aquellas per-» Ramón Trill . 50 sonas á las que en va se -ls diu, perqué no ho » Norbert Espinet 200 senten:noíeu aixó que aixó es indigno, no » Pere Blanco . 25 feu aixó que es inhumá, no íeu aixó, que aixó » áebastiá Gabarrocas.. . . . 10 i sols ho fan los que volen ser posats á la ver-» Cayetá Prats 2'50 gonya pública per 1' autor de Juan José... » Rafel López 5 Per aqueixa rahó, V amich que presenciá la » Enrich Casademont.. . . 5 tal escena adopta la precaució dita del cotó » Zoilo Nacente 10 fluix y conserva ab aytal prerenció lo sentit » R. A. Kaul . 10 del oído suflcient pera respondrem á las pre-» Hugo Sanner . 10 guntas que sobre 1' asumpto vaig dirigirli. Y » Joaquim Puigmaciá. . . . 15 paso á relatar lo que de la esplicació de 1' amich » Joseph Nadal . 10 vaig treure en ciar: » Joseph Matas Galvet. . . . 250 Lo mohiment era grandiós; angelets pera » Joan Molla 50 aquí, donas nuas cap allá, homes que renega-» Miquel Vingut . 50 van de qüe se 'ls obligués á estar en actituts » Joseph Montaner 5 amenassadora, altres protestavan de que se 'ls » Manel Xarnach 10 atribuhís crinas que no habían comés, entre fls »

Francisco Garrell. . . . . 100 quais s' hi contava Rcmordiment lo que dirigint-» Joseph Gama Deulofeu. . . . 15 se á aquella noya vergonyosa que té á la seva » Joan Ribera . 15 esquena li deya: ¿No es injust que se m' haja » Ramón Casanovas. . . . . 25 nomenat aixísP Qualsevol pensaría que vinch » Ildefons Gamós Romaguera. . 25 de fer una mort quan en realitat vinch de re-» Salvador Gamós . 10 fer matalas80s ab aqueixa vara. » Pere Rulduá . 15 Y la noya interpelada responía: ¿Y qué he » Joseph Mauri Joanprats. . . 25 fet jo perque tota nueta s' em posi á la vista » Joan March 15 de tothom? ¡Si sentissis las cosas que 'm sentó! » Remigi Tauler 50 Aquell qu' está á la esquerra de la música » Frederich Camós 20 ab un plech á la má que diu Lex Licínia y que » Benet Batalla. , . . . . . 50 per cert no sé lo que deu mirar ab tanta insis-» Joseph Juera 15 tencia, s' aixecá dihent: gracias á Júpiter que » Joseph Vilar . 10 s' en ha anat la gent y puch descansar. Y s' » Fermin Vilar 10 asegué. Lo Musclaire deixá de fer muscles:


Á LA SENYERA

aquell xicot d' instints perversos deixá d' apun-tar ab lo tirador, (no se '1 ficá á la butxaca per-que no £n porta) y desaparegué cap al jardí. L' amich np '1 va seguir, pero creu que ab la pressa que portava deuría tombar cap á 1' es-querra.

Entre tant mohimeut sois los bustos faltats de camas restavan en los seus puestos, mes no per aixó xarlotéjavan menys; y era de veure al d' En Navarro Reverter corsecantse de ra-bia perque no li era possible, pues no té mans, escampar á dos ó tres estatuas á tall de contri-buyeuts, ó posar un impost sobre 1' us de las fullas que tant abundan alternadas ab lo BÍS-tema radical.

A tot aixó, allá en lo fons se tramava com una especie de conciliábul entre varias figuras; sembla que Desolació ab la seva cara de satis-feta va proposar una diablura, que posada á discussió fou aceptada desseguitla pe '1 Musclai-re que no deixava la seva eyna de trevall, per Aleides gegant en qual bras s' hi apoyava Bar-celona, y pe '1 Frarc aquell que contínuament está ab las mans endevant, no sé si fent dis-cursos ó espantat perqué deu veure á algún bailet á punt d' ósser esclafat per una tartana.

A sotto vocce acabavan de discutir los medis de posar en execució la diablura, que no era altre que la de imitar las salas de pinturas del Palau aprofitant la soletat en que 's trobavan, y anaren á posarlos en práctica. Demanavan ajuda á lo Forjador que carregat ab lo malí també volguó esser de la colla, y pujaren 1' es-cala déla dreta,ajupits pera no ser vistos per 'ls demés companys que movían fressa per la ñau; la cual fressa evitá que se sentís lo colp que doná lo Forjador ab lo malí pera fer saltar lo pany d ( una de las portas. La colla entrá y tor-ná á ajustar la porta sense ósser vista de ningú, sois 1' amich que m' ho contava lográ penetrar ab ells gracias á un llensol ab que s' havla em-bolicat, lo qual li donaval* aspecte d ' una es-culptura.

—¿Quí ets tú? diu que li preguntá lo pare deixantse portar de sa curiositat natural.

—¿Quí soch jo?—respongué ell—Soch... soch lo poblé espanyol.

—¿Aixís, ab aquest llensol tan blanch? —¡Com voleu que siga, Pare! He vessat tan-

ta saoch que ja no m' en queda pera tenyirlo. F e r l o d i t s e compendrá que l f amich de-

sempenyava be lo seu paper y pasá desaper-cebut. j

Estavan en la secció extra íjera. De promp-te, lo Musclaire senyalant ab la vara: Mireu, mireu diguó, aquest quadro d' En Vasarri.

—Renoy que es cayo contestáren tots á una, que llegiu com se titula.

—Si senyors, diguélo Frare llegint: ¡Sansón assegut solrepedra fabricada per Escofct y C.lí

—Oy que te rahó—feren los altres á coro— ¡Vritat qu' está ben imitada la pedra aqueixa.

—Oh, per imitació—afegí Desolació que s 4 havía separat una mica de la colla—per imi-tació cap com la d' En Gruillem de Baviera. Mi-reu, que está ben fet aquet somtii, ¿qué m' en diheu d' aquell efecte de llum, qué d' aquella inspiració?

—Tot lo que dius es cert—replica '1 for ja -dor—mes 1' imitació encare no la he vista.

—Be ets prou tonto, Forjador—contestá De-solació, ¿per ventura has vist may una imita-ció de Gedeón tan ben feta com la d' el que porta aquell sabré ruhent á la má?

—Deixeuse de brometas—digué Barcelona, ab aquell tó d' orgull que son autor li ha do-na t, interpretan! alió de grandesa que diu en Cinto Verdaguer, en lo sentit més negatiu, ja que la grandesa contraposada n ' es ab 1' or-gull, =deixeuse de brometas y admireu á Ku-luback.

La comitiva se deturá devant d' aquells dos nens y poch s' en faltá pera que lo Frare s ' agenollés al veure aquells angels tan an -gelicals que s' entran per la finestra.

Mes no ho feu, perque Desolació que sempre estava de broma (lo qual lo meu amich ho va deduhir per la cara que feya) s' escorregué sa-la endíns y torná esclafint la gran riatllada.

—Veniu, veniu tots,—digué—¿hi ha de vo-saltres qui s 4 atreveixi á negar lo medi ambent y sa influencia?

—Que vols dir?—contestaren algúns. —Que ¿qué vull dir? veniu á la secció ho-

landesa. Veyeu aquell quadro que representa

aquells bous pastorant? ¿Si? Donchs are mireu á 1' esquerra, y veureu una monja. ¿No us es-pliqueu lo perqué també la monja te banyas?..,

La comitiva cansada ja de rodar, y havent decidit deixar la distracció peí dia següent, se disposava á tornar ais seus puestos, quan un gran brugit la deixá sorpresa. Averiguada la causa se tranquilisaren novament y feren coro ais crits é interjeccións.

La cosa habia sigut que lo busto d ' en «Na-varro Reverter» privat de moures, seguí sa eos-tum d' escudrinyar, y vejé tot 1' aparato de la primera comitiva. Envejós, cridá á un home molt alt y gros qu" de dia s' está inolt carago-lat per allá á la seva vora y li diguó que el portés en una brassada cap á dalt, que ja li pa-


LA SENYERA 5

garían son bon servey Deu, y ell quan tornés esser ministre, Al camálich y al polítich se-guían totas las demés esculpturas y s ' in te rna-ren en la secció espanyola. Navarro Hevertei' de sopte se doná un colp al front , y digué cri-da nt:

¡¡Eurêka!! —¿Qué es, qué es, qué ha pasat? —Que j a tinch nova materia imponible. —¿Cuál, cuál?—preguntáren tots. —La de las cosas estranyas. Y senyalá un

quadro en que la mort abrassa á un torero y que diu l f amich que está firmat per un tal Bu-xareu . Y no sé si recordo malament, pero crech que 1' amich també me digné que pels llavis d ' en Navarro Reverter hi lliscá aixís mateix lo nom d' en Zuluaga.

Freder ioh P. VALLÈS. Maig de 1898.

SiSÏ!SHSHSESE5B5a5aSE5HSHSH5i!Sa5ÏSîSHSiaSHSa5E5^

&m

Ja era tart quan vaig entrar á n f el cassino. Mos quefers d' aquell día no f m permetéren

anarhi á l r hora de costum. Mos companys de taula aprofltant la calma

y quietut de la tarde y no comptant ja de que 'm reunís ab ells, determináren sortir á esbar-girse fent una de nostras llargas passejadas pels pintorescos llochs que en aquesta encon-trada abundan.

En algunas taulas n' hi havian que mata-van lo temps jugant. Jo vaig anar de dret á una que vaig veure desocupada: en un costat n* hi havia un' altra d' ocupada per dos que estavan embeguts en una conversa al semblar intéressant.

En lo précis moment d ( asseurem, un deis dos, en Lluís, feu una pausa, apura d' un glop lo contingut de la copa y torna á deixarla da-munt del marbre de la taula.

Després reprengué sa relació en tant que jo, indif'erent, mentres que '1 mosso 'm servia agafí '1 diari pera enterarme de las novas de la guerra.

Mentres llegía rápidament los telegramas, sense cuydarse de lo que entorn d c ells passa-va, els de la taula vehina enrahonavan prou ait pera que sas paraulas arribesain fins á mi prou claras,\ y per algunas que lograren des-pertar ma curiositat comensá á fersem sa con-versa intessant distrayentme per complert de la lectura del periódich.

Ja saps, donchs, are, d«ya, el motiu que m' ha fet perdre totas mas esperansas; ja no 'm

quedaría altre remey que arrancar de sòl arrel las mevas desencantadas ilusións y relegarlas al lloeh más arreconat de ma memoria; emprtf ¿y poguer ferho? No tinch prous forsas pera subjugar ma voluntat y aixó 'm desespera; no puch fer callar mon cor perqué ell me domina; no puch desvanéixer de ma pensa son recort, sa imatge, sa veu, perqué constantrnent la veig la sento: no puch ferhi més, soch massa débil, no soch ningú.

Esciar que quan era temps devia declararli mon amor, manifestarli tota la intensitat de la passió que 'm rosega 1* ánima; á solas ab mi mateix havia resolt mil vegadas revestirme, de coratge y ferii saber que la estimava; y sempre que volia posar en práctica ma decissió me mancava '1 valor suficient y pensava ferho 1' endemá, y passava un dia, y un altre, y un al-tre, y sempre '1 mateix encongiment, la ma-teixa timidesa... malviatge M mea génit!...

Jo prou feya demostracións pera ferme en-tendre ¡pero ca! no n' hi havia de fets.

Mentrestant el temps transcorría y en con-tinua é inútil brega mon cor y ma voluntat may la victoria se decantava per un altra fins que succehí lo que eu mos ensomnis no havia previst y que iudefectiblement devia so-brevindre un dia ó altre.

Sorti '1 rival: oh! al pronunciar aquesta pa-raula enujosa sento aquí, en mon cor unas so-tragadas que s' asembtam al rebotre del malí sobre la enclusa; y lo pitjor es que compren^h que no tinch rahó de queixarme ni tinch dnpt d' anomenarlo '1 meu rival, perqué no ha sigut may el meu competidor; y ella ignorant aquest amor que 'm corseca, li ha fet ofrena del seu essent eli 1' amo absolut de sas miradas, de sas caricias.

Ademés ell es rich y jo que soch? Un dese-retat de la sòrt; un trist obrer sense béns de fortuna; una de tantas fullas despresas que l ' huracá de la dissort arrossega en vertiginós terbolí per entre 'ls árits camins d' aquesta vi-da miserable.

No deixo de compendre que ell pot fer la seva felicitat perqué elements li sobran; y que

,jo aqueixa felicitat no puch brindarli perqué tot me manca; ab ell podrá gosar de totas las ditxas, de tots los plahers de la terra; ab mi tindría de compartir ma pobresa y Deu n' hi dó. Tot aixó ho comprench; però no m' hi se avenir á renunciar pera sempre á mas esperan-sas.

En Lluís feu altre pausa, apuntalá 'ls colzes sobre la taula, y deixá caure '1 cap entre sas mans.


6 LA SENYERA

Son company estava conmogut, y la veritat es que á mi també va inspirarme llástima.

Quan va alsar lo cap vaig veure que tenía 'ls ulls humitejats per duas llágrimas.

Son interlocutor procurava calmarlo ab pa-raulas consoladoras, aduhint rahonables argu-menta; mes endebades agotava tots sos recursos.

Qui de veras estima, li deya, bó desitja la felicitai de la persona estimada.

—Oh di, mil vegadas. —¿Y no dius que estás convensut de que tu

aquesta felicitat no pots oferirlì y l 4 altre en cambi te elements sobrats pera brindarli totas las ditxas de la terra?

—Desgraciadament es beu cert. —Donchs es precís que fassis per manera d'

allunyar de ton pensament aqueixas ilusións que lias amoixat fins are, y si son cor continúa essent robeck li clavas una retorta á veure si totduna curas. ¡

—Impossible. —Donchs haurás de confessar qu' ets molt

egoista. —Egoista! si: tu ho has dit; 1' amor ho

es exageradament; tant, que arriba fins al ex-trern de volguer mal en lloch de bé á la matei-xa persona que l 1 engendra veus? jo dona-ría cent vidas si las tingués per ella; pero abáns de vóurela ditxosa en brassos d f un altre home voldría vóurela en los meus encara que la ditxa li manqués pera sempre-.

JOAN BTA. CAMÓS. Sa5E5íSiSE5E5BSHSasaSBSasaSHSBSESHa5E5a5iL5asa5aS

O R Ó 1 T I O A

Lo fet capdal fins á l f hora en qu' aixó es-crivim (ho.es fer constar aqueixa observacid perqué segóns totas las probabilitats n 4 haurán ocorreguts d' altres més importants avants lo día en que surti lo present número) ha sigut 1' arribada de nostra esquadra del Atlántich, al port de Santiago de Cuba. La noticia, que f ns fou telegrafiada tant prompte tingué carácter oficial, causá en to-thom verdadera sorpresa. Y es que no solsa-ment los yankees creyan ais barcos de 1' al mirali Cervera, larcós fantasmas propis pera la mxisica d' on Wagner, sino que la mateixa creencia teníam, ho dech confessar, bon nom-bre d' espanyols que los veyam cami de Fili-pinas. Perqué mantindres una esquadra durant21 días en un mar tant crehuat per tot arreu com 1' Atlántich, y dins una ruta que 4s fa lo més ab 10 días, sens èsser vista enJloch, si be so-miavan véurerla en totá els ports enemichs, es una maravella tal que solsament podía lograr la reconeguda destre»a de 1' almirall Cervera.

D4 aqui que tothom la fés en altres mars. Encara no havía anclat á Santiago de Cuba, que ja se rebían á dotzenas los telegramas anunciant que n ' era sortida; nosaltres are per are, creurém al peu de la lletra lo que cliu lo Gobera, segóns qui, l 4 almirall Cervera no ha pas pensât en eixir del port ahont arribá. No podríam, per més força de voluntat que hi posessim, creure avuy día en fantasmas, y en altras qualitats qu 4 honran molt á un poble, pero 41 portan á la mort. Hi ha sérs pera quins lo desastre de Cavité no iou prou gros pera que obrissin los ulls y llensessin d f una vegada las mollas gotas de quixotisme que porta en la sanch de sas venas, tot fili d 4 aquesta nació. Ja voldrían veure á la nostra petita esquadra llensada al etzar en lo mar antillá, en busca d ' aventuras que naturalment acabarían, segóns ells, ab la destrucció de tots ios vaixells nort-americáns. Aqueixa gent no 4s ficsa ab los números, ni está pera escoltar cap cáleul. ¿Saben mos llegidors quina diferencia en toneladas té l f

esquadra de Sampson, sobre la nostra? Rés, la petita veDtatja de 68.910, si es qu 4 are no ho recordo mal: tìnga 's també en compte que á la esquadra bloquejadora, s 4 hi ha juutat, ó be ho farà aviat, la volant manada perScheley, y una altra, formant en conjunt més d 4 una cinquan-tena de barcos, y veja 's si no sería anar á la mort lo cas de que l 4 almirall Cervera no re-fugís, lo combat ab forsas tan superiora. Donchs be, se 4ns dirá; si l 4 esquadra es á Santiago de Cuba y no está be que surti, ¿qui-na importancia doneu vosaltres á la presencia de l 4 almirall Cervera? Per de prompte, molta; després potser, de-cissiva. Desbaratats per complert los plans de '1 enemich que pert tot lo temps en añadas y vin-gudas, deixa '1 bloqueig més ineficás que 41 que havía mantingut fins are, y com un prin-cipi de dret internacional ben clarament exi-geix 1' efectivitat del bloqueig. d' aqui que las potencias europeas interessadas en lo comers antillá, hagin formalisât sas protestas contra lo bloqueig que urli et orle va proclamar Hac-Kinley. Aquet es lo primer résultat y no es de poca monta. A més, fa impossible tot intent de desem-barch y causa tal perturbaci!) en los cálculs de Sampson y C \ , que obliga á aqueixos almiralls á no destacar petitas forsas, sino á sumarlas totas en professò pera dirigirse allá hont de-t e r m i n i , quedant portant absolutament lliure lo tros qu 4 abandonin. Pero es que nosaltres no creyém pas que la esquadra hagi de quedar sempre ficsa. Ben lluny d' aytal modo de pensar. Nosaltres cre-yém que 1* al mirali Cervera, valentse del exce-lent servey d 4 informaci^ que hi ha á Cuba, podrá fer en lo mar la guerra de guerrillas tan propia de nostra rassa. Sortir de Santiago, y burlar tantas quantas voltas sia menester la vigilancia enemiga, ho pot fer, perqué 1' hi so-bra talent y ais barcos que mana no 4ls manca velocitai, que no alcançan pas los barcos ene-michs.


LA SENYERA 7

Eû aqueixa ereença fonamentém la esperan-za d' éxit.

De Filipinas las novas que 's reben no son gens desagradables; molt al contrarj. La im-plantado de las r e tomas ha girat del tôt P as-pecto de la questió y tôt fa esperar que los nort-americáus no trovarán pas lo terreno tant plá oom suposavan. Lo Gobern segueix rebent partes oficiáis del general Agustí, y tothora se pregunta si es qué á la fi, la veu de la justicia va esset atesa, perqué se recordará que fou entaulada reclamació al gabinet de Saint-James per lo fet indigne d ' haver la compauyía ingle-sa del cable posât lo cap d' aquet en mans del comodoro Dewey.

Acabarém aquestas ratllas ab quatre mots sobre aliancas. Lo fet de retxasar ab tanta ter-quedat lo miuisteri d' Estât lo senyor León y Castillo, alegant que con venia més á Espanya sa presencia á Paris, dona á compendre qué se travalla de debó en lo daspaig de Mr. Hanno-teaux. Nostre embaixador es persona grata á las cancillerías rusa y francesa, y aixís ho ha entés lo Gobern que 1' ha deixat en son cárrech.

Inglaterra es, no cal duptarho 1' aliada deis Estais Units. Tôt just fondejada 1' esquadra á Santiago, també hi va entrar un canoner in-glés que sorti 1' endemá: servey d' espionatje sens dupte.

Pero are lo que comensa á donar joch es 1' actitut que sembla pendre Alemanya: no es pas amiga nostra, com deyam la setmana passa-da, sino que lo caballeresch emperador Gui-llém II, inventor d ' u n Evangeli que 's predi-cará á cops de cañó aviat á la China, atén més ais dollars qu' á la dignitat.

Tôt aixó no son encara si no núvuls que 4s dibuixan, pero que trigarán en produhir tem-pesta.

Sort que aquesta será forta. *m# —» 1—

Dietari de la guerra Dimars, 17 Maig.—La escuadra espanyola

se troba á las Antillas. L' almirall Sampson té ordre de no aceptar combat fins que s£ ha-ge reunit ab la escuadra volant.

Dijous, 19.—Yankees tirotejat els torts de Santiago de Cuba inútilment. No s' ha confir-mât lo combat de la3 dos escuadras.

Divendres,. 20.—Noticia oficial. Ha fon-dejat á Santiago de Cuba la escuadra espanyo-la, havent fugit los barcos nort-americans del bloqueix.

Dissapte, 21.—Se creu que la escuadra sal-pará '1 día 23 pera Filipinas. Los yankees de-claran que Santiago de Cuba es inatacable.

fiOVfiS LO CALS

Lo prop passat diumenje assistírem á la min ió convocada per la Jnnta de la /Suscrip-ció Nacional, en lo saló de sessións de la Casa

de la Vila. El pressident, Mossen Félix Parade-da, obrí la sessió explicant 1' objecte de la ma-teixa y enaltint ab paraula fácil y elevats con-ceptos la lloable fundació de la Junta expres-sada, y reclama deis présents al acte son deci-dit concurs en bé de nostra estimada Patria, tan necessitada avuy deis sacrificis moráis y materials de tots sos filis.

Lo secretad D. Jaume Margarit doná lec-tura de 1* acta de constitució d é l a Junta y de P acort prés per la mateixa. consistent en des-tinar una part de lo que 's recaudi á favor deis filis d' aquesta vila, víctimas de la guerra.

Respoment á la invitació de la Junta, los concurrents continuaren al punt sos noms en la llista de suscripció oberta al efecte.

Los représentants de las societats Centre Federal, Gassino La Unió, y Centre Económich, manifestáren los bons desitjos de sas respecti-vas Juntas y féren constar que las mateixas te-nían el propósit fet de prestar també '1 seu concurs, obrint llistas de suscripció entre sos conssocis.

La Senyera, que no pot mostrarse sorda tractantse d 'ac tes com el que ressenyem, que ténen per móvil la caritat y lo amor á la Pa-tria, oferí sas humils planas pera donarhi ca-buda al acorts de la Junta y á la publicació de la llista de suscriptors,

Després de tot lo exposât, se acordá en prin-cipi la celebració d' una funció patriótica en lo teatro Cervantes, de qual realisasió queda encarregada una comissió elegida per la Jun-ta, y 's doná per terminât P acte.

HÏS*

Nostre amich en Salvador Camós acaba df

experimentar una pérdua irreparable, ab la mort de sa filia Carmeta, nena de sis anys.

Rebi, tan ell, com sa apreciable familia, la expressió de nostre sentiment.

—•jv—

A causa de la forta marejada que aixecá '1 vent de llevant á la matinada del diumenge passat, los pescadors de La Escala que atra-can las embarcacións á la Fosca, en la Cala de Sotamardia, al veu res sorpresos peí trán-gul viu que rls entrá de sopte, y creyent que no podrían guanyar la ensenada, tingueren de recalar á n4 aquest port, llevat d ' u n ilaút que per ésser més petit que 'ls altres y ereu-re sos tripulants que no pódrían remontar Cap Gros, ab la bravura de la gent de mar, passant per sobre Ms rompents, volgueren atra-car á la esmentada cala ab tan mala fortuna que no pogueren resistir la forsa de las ona»


8 LA SENYERA

las que 'Is hi reboté la embarcació contra las rocas, volcantla y fentne estellas, veyense obli-gáis los dos pescadora que la tripulaban á anar á terru nadant.

Dissapte passat, día 22 del corrent mes, se represeutá eu lo teatro de nostra vila, devant nombrosa concurrencia, lo drama póstum del malaguanyat poeta en Feliu y Codina, que porta per títol «Lo -Nuvi»; hermosa produc-ció que si bó adoleix de certs details inverosí-m i l , sobretót en 1 ( acte segón, resultá en con-junt una obra plena de sentiments delicats y de marcat esperit romántich, que captiva al espectador interessaatlo gradualment fins al final del drama.

L' acte primer es trassat de ina mestre. Lo segón. ab tot y lo que deixém apuntat, se de-sentrrolla atrayent al públich ab sa influencia valiosa y en lo tercer s r hi posan de relléu en certas escenas magistrals tochs que descobren ab son brill 1' esclat del geni que 'Is hi dona vida.

L' obra fou executada ab verdadér carinyo per tots los actors. A tots ells enviém nostra felicitació, que fóm extensiva á la empresa, por son acert en donarnos á coneixer las pro-duccións mes celebradas.

— —

Segóns nos participa la comissió correspo-nent, lo dillúus prop viuent, segón día de Pas-qua, se celebrará en lo teatro Cervantes una funció patriótica á benefici deis gastos de la guerra.

— — Una trasposició de quartillas feu que 1'

últim article publicat en nostres columnas portant la firma de nostra apreciat col-labo-rpdor y amich Pujolá, surtís ab un pensament final qu ' encaixava molt be á un altre article de 1' e8mentat senyor, que guardém en carte-ra; pero que res deya, posat ai final del arti-cle publicat,

Creyóm que los llegidors de L A S E N T E R A reconeixerían la taita, tal com la sentirem no-saitres al »donarnos de dita transposició.

Publ icacións rebudas.

L' Orfeó Gatalá 'ns ha remes la Memoria administrativa y'artística corresponent al any pa9sat, l a q u e fou llegida en la Junta gene-ral celebrada en lo día 23 de Janer del pre-sent.

En ella 's dona coinpte de las milloras in -

troduhidas durant 1' any, de las obras adqui-ridas, del aument de suscripcións á varias publicacións professionals, de las nombi'osaa Corporacións ab quinas sosten on relacióna, de sa intervenció en diversos actes públichs, de son estât financier, etc.

Acompanya un notable quadro de ensenyan-sa en sas clases de solfeig teórieh, práctich y superior, de vocalisació, conjunt coral, lec-tura á primera vista, etc.

Relata 'ls trionfs obtinguts en sa profitosa campanya artística, fa una sucinta ressenya de son selecte repertori, y de sas diferentas seccións de coristas, enumera son nutri t con-tingent de socis y parla de sos lloables propó-sits y aspiracións.

Molt nos plau que Catalunya puga comp-tai' ab una institució d ' aquuesta mena que ab el poch temps que compta d' existencia ha sa-but conquerirse un deis primers llochs entre 'ls principáis Orfeóns.

l E ^ e g - i s t r e c i r s r i l

NAIXEMENTS Noys 0 Noyas 1

Total. . . . 1 DEFUNCION®

Eduardo D&lmau Saballs, 43 anys.—Carme Camds Capaila, 6 id.—Juan Iglesias Saina, 49 id.—Llorens Pi-g-uillem Mascorda, 31 id.

Secció Comercial Desde 'I dia 19 d' Maig lo moviment da nostre port

ha sigut lo següent:

ENTRADAS De Sevilla y escalas, vapor «Nuevo Valencia», do

167 ton. cap. Sánchez, ab efectes.—De Barcelona, llaud «Anita», de 33 tona, patró Esteve, ab efectes.—De Bil-bao y escalas, vapor «Cabo Espartel» t de 819 tons. cap. Forruria , ab efectes.—De Sevilla y escalas, vapor «Az-nalfarache», de 981 tons., cap. Fernandez, ab efectes.— De Barcelona, llaud «Manuelito», de 22 tons., patró Gallart, ab efectes.—De Barcelona, llaud «Pepito», ab efectes.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo Prior», de 768 tons., cap. Ferreiro, ab efectes.

DESPACHADAS Pera Cette y Marsella, vapor «Nuevo Valencia», ab

efectes.—Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo Espár-telo, ab efectes.—Pera Barcelona, llaud «Montserrat», ab efectes.—Pera Cette y Marsella, vapor «Aznalfara-che», ab efectes.—Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo Prior», ab efectes.


LA SENYERA 9

Segóne llegim en «El Distrito», lo Conseil Generili d t l Fomento de la Indùstria Cqrcho-taponera de 'Cass i de la Selva lia acordat demanar ala Alt Potiers del Es-tât que s' imposi un dret d* exportaciô al suro en pan-Mas variable ab relació ab eia earabls ab la segiient torma:

Estant del 33 al 50 per 100 un dret de 25 ptss. els 100 kilos; del 50 al 80, 35; del 80 per amunt , 55; y del 33 per avall se li conservi '1 dret aetual.

Aquest acort se comunicar^ per telègrafo y per ex-posició ai Ministre d' Hisenda, al Delegai de Po ment à Madrit, â tots els Senadors, Dlputats y ex-dlputa'fs per aquesta provincia y al Foment del Travail Nacio-nal de Barcelona, demanâutloaln son valiós concurs A favor dels interessos de ias comarcas ahoat està deaen-rotllada la industria suro tapera.

i ò E G - i o n s r ^ X j S — — * —

Ha sospés temporalment sa publicació la iraportaut revista catalana Z* Atldntida, qui-na promte reaparició desitjém de veras.

Desile '1 día primer de Juny tìns al 31 d' Agost queda drohibida la pesca del bou.

Segóns Uegira en los diaris de Barcelona, la corresqonde'noia pera Cuba y Puerto-Rico será enviada p e r l a vía francesa, surt int las expedicións del port de Santander lo día 22 de cada mes.

En vista del escás número de travalls re-buts, la Si)cietat Económica de Amicha del País de Lleida, ha acordat prorrogar lo pias-se d ' admissid de composicións obtant als pre-mia del Certamen literari anunciat , flns al día 31 del mes d ' Octubre prop-vinent.

Nostre distingit amich lo pintor D. J. Lía-verías, autor del dibuix de la capsalera de nostre setmanari, ha obtingut honrós premi en la IY Exposició de Bellas Arts, de Barcelo-na, per son magnífich quadro «Un fu tur sport-meu», obra adquirida per lo Ajuntament de la ciutat comptal.

Nostra enhorabona. Ha deixat de publicarse Zo Catalanista de

Sabadell. Ho seutim.

E X T R A I T G B H ; PER L.A. PAU

Lo mon segueix ab una emoció creixent las peripécias del drama maritim que té per teatro la inmensi tat de Occéan; que posa en acciò, d ' una y altre part , grans esiorsos y poderosas

energías; que preocupa totas las imaginación« y que íntere«sa,á tots los cors.

La escuadra espanyola de Manila, aplas ta-da per íorsas de des t rucció .á Jas quals li era imposible oposar altre cosa que la heroica re-sol ucid del sacrifie!, al sepultarse en las onasha provooat la píelat y la admíració universals.

Sas cuberías ensangrentadas, sos vaíxells incendiáis, sos oficial cayent sense desamparar la bandera, sas tr ipulacidns morint com mori -rán mostree marinera del Vengeur, pera salvar 1' honra de sos noms y de sas armas, sos res-tos y sos cadavres, lo brugit de la artil lería aufegant los crits d ' a g o n í a , la mar, camp de batalla y tomba al mateix temps, lot aixó es tan gran com terrible. Tots los pobles els sa lu-dan ab respecte.

Veusaquí perqué avuy los telegramas de sensació aumentan l f interés de la lluyta naval que 's persagueix, ardenta, implacable, en 1' Occeart Atlántich y e n ' P O c c e a u Pacífieh. L' almirall Cervera, enganyant ab sas bábils ma-niobras á un enemich mes pesadament armat y menos rápit, ha posât sa ñota en segurelat dins lo port de Santiago de Cuba.

La sort de la guerra no será pas resolta, com esperavan los Estats Units, per cops es-pantosos. La Espanya está disposada á donar novas provas de sa enteresa tradicional y de sa obstinada fleresa.

A New-York s ' han irr i tât per las senyala-das mostras de simpatía que la F r a n s a v é d o -nant á Espanya. Hi ha en tot cor francés un vell íondo de sentiments nobles, que indispen-sablement nos fan sensibles al esiors que sosté una nació pobre y valenta, contra ' ls recursos inagotables, contra las incalculables riquesas de la gran América.

Nosaltres havém manifestai ab tot^i s ince-ritat lo desitj de que Cuba possehís moltas g a -rantías, moltas llibertats, sense rompre per aixó los llassos que dehuen unirla á la mare patria , que la Europa evites, per medi de una intervenció pacífica, lo derramament de sang que Espanya alcancés la deguda for -sa per ocupar honrós lloch en lo concert de las potencias europeas; aquest n ' e s lo dret, y es eu interés de la Fransa que usém aquestas pá-ranlas. No hi ha rés de mortificant ni d ' hostil pera los-Estats-Units.

Solicitém novament un arbitratge européu per posar fí á una guerra que podrá ser molt fácil que reporti á los Estats Units penosas de-cepcións, que debiliti á la Espanya sense obte-nir la independencia de Cuba, que porta un malestar en totas las cancillerías, que amenas-sa rompre la pau universal y que no mes pot ésser ventatjosa pera una potencia sola: 1' I n -glaterra.

A 1' hora présent, tot lo mon desitja la Dau. Mr. Chamberlain es 1' únich que trevalla per-qué la situació se obscureixi y se agravi. La f uerra entre las nacións es la odiosa esperansa

el gabinet británich. La pau es una necessitat pels pobles. La pau! La pau!

LUCIEN MILLEVOYE. Tr»duhit de La Patrie, diari de París.


10 LA SENYERA

J. BURELL & C* C O N S T R U C T O R S

V i l a , y V i l á , 1 1 7 . — J B J L & G t t J ^ O l S r J L .

Especialiiat en Yachts, Llanxas de vapor, Remolcadors, Canúas, Canots, Llanxas de Salvamsnî, etc

T A T .T J E R D E V T ^ T ^ A I M C E I V

XÍilicíi á Catalunya y á Espanya pera yachts, tendas pera '1 camp, bany, cassera, etc. L o n a s i z x g * l e s a . s y c i e l ; p a j . s

Direoeió telegráfica, «YACHTS», BAECELONA Casa constructora del bot de siilvament de Sant Feliu de Guixols.

YACHTS fets per J. Eurell: Nitetis, Atlant II, Atlant I, Bliobe, Conqueridor I, Conqueridor II, del Real Yacht Club de Barcelona.

NIOBE, constructor Burell, 3 pr imers premis.

FRENO ZEPHIR NO PNEUMATICI!

Instalat en lo Cassino LA UNIÓN de Palamós. Unioh aparell practich qu ' apreta sempre

la tanca en son encaix, sens la mes insignifi-sant remor, y evita per ' ompert un tench de cop per forta que sia la correDt d { ayre.

La superioritat d' aqueixas máquinas s' im-possa sobre totas las demés, puig en tots sos détails tenen la mes absoluta perfecció.

Unich" représentant en aqueixa comarca. Hugo Sanner

PALAMÓS

FABRICA DE GORRAS Y CORBATAS DE

Carrer MAJOR, 32.—PALAMÓS. Estém acabant de confeccionar un variat y complert

assortit en gorras d'est lu de la mes alta novetat. CINTURQNS per senyoreta, de gus t ûltim y confec-

ció esmerada. CAMISAS, CORBATAS, COLLS y PUNYS de fil, etc.

Novetat, Varietat, Baratura.

LLIBRERIA Y CENTRE DE SUSCRIPCIONS DE

Salvador Plaja Villena P a l a m ó s .

Se serveixen tota mena d' obras á la bestreta y á plassos.

Représentant á Palamós de la societat de Informes comerciáis y cobros atrassats, comisións, consignaoións y representacións deis senyors

SATORRES y MADREÑAS, de BARCELONA.


LA S1NYBRA 11

Els Quatre Gats Carrer de JWontesiôn

Barcelona.

Local artistich. Café y begudas

d'inmillorable calitat.

La visita â ELS QUATRE GATS

es indispensable â tôt bon "touriste,,

Excelent cuyna catalana.

Imprenta í Llíbrería de V ÁVENC DE

flfassó, Casas & Elias Ronda de V UnwersiM, 4. BARCELONA

Cancona catalanes, h armón isa des per

E J i i r i e J t i M o r e r a .

Sant Ramón, Plañí/, El comte Aman, El Rossi-

nyol, Múntanyes de Ganigó, Els Segados, etc.

Una , dos rals.

Se ven una easa de molt bonas eondicidns,

situada á la Plassa de Sant. Pere, d'aquesta

vila.

Informará D. JQAQUIM PUIGMACIÁ, far-macéu tich.— P A L A M Ó S .

E N C U A D E R N A C I O N S

Se fan de molt artísticas y económicas.—Es-

pecíalitat en la encuadernació HOLANDESA-

ESPANTOLA.—Se compran llibres usats.

Octav i V i a d o r Rambla de A. Vidal.—S. FELIU DE GUIXOLS

SASTRERIA

LAS DOS AMÉBICASÍ -DE-

JOAQUIM DAURA 1 3 , U N I Ó , 1 3 . - B A R C E L O N A

Temporada d< ESTIU fiovetats del país y extranjeras.

Cran y variai assortit en

Géneros de color X j s l x l I H s l s .

O l x e ^ r i o t e .

I B e r t a - m e .

I M I e l t o x x e .

Gran assortit ab P I Q U E S per armillas y A L P A C A S negras y de colers.

Actuaiment 's trova visitant 'Is pobles de P a l a m ó a , S a n t F a l i u d e G u i x a l a y P a l a f r a g a l l

Géneros negres y blaus J " e r g T S L S .

" V i c u - ü e u s . Z E s t s m n H .

A r m o u r e s .


12 LA SENYERA

Establiment de Félix Pia Garriga Antiga c a s a d ( en PLÁCIDO

Carrer MAJOR, N,° 32 y 3 3 , ~ P a l a m Ô S En aquesta acreditada botiga trobarán sem-

pre tot lo r«latiu á CONFITERIA, COMESTI-BLES, DROGAS, BATERIA DE CUYNA, LOSA, CRISTA Lli, PARA Y GIJAS, OBJECTES D' ES-CRIPTORI y altres més S e c c i ó n s ja conegu-das del públieh.

S f lia rebut un complert y e legan t assortit de s o m b r i l l a s de tots tamanys y classes, v a n o s j a p o n e s o s y d f al tres classes, inclus de tlol.

A pesar de la molta puja deis cambis, coni ningú ignora, sols lie posât un petit aument al preu <!' a lgùns objectes.

La Senyera S e t m a n a r i c a t a l é

RedaooW y ad in in ia t rao lô , C a r r e r M A J O R , ^ — P A L A M Ô S

PREUSDE SUSCRIPClb Palamôa, très mesos. . . . 1,50 pessetas Fora, s> » . . . . 2'00 » Estranger y Ultramar, 1 any . . lii'OO »

Anuncis y oomunieats, a preus conviigÉj|ls. No 's tornarâû 'ls originale.

Pasteria inglesa D ' E N Alfons Vilarasau

C a r r e r <Sto r » E L A . Y O , S , toia. B A R C E L O N A

Especiahtat en lunchs. Se reeomena à tots los estudiants. Als que

sian filIs de PALAMÔS y ensenyin LA SENYERA, gran rebaixa de,preus. Un lard. O'IO pessetas. Estampa d ' e n Octavi Viader, S. Feliu de Guixols.

MEDICAMENTS ACREDIT ATS R e c o m e n a t s p e r l a . C i e n c i a I M I é c ü a a .

Xarop de Hipofosfits GIMBERNAT El mellor de 'ls tánichs reconstítuyents coneguts, obre 1' apetit, cura la anémia clorosis (color: pálits), enfermetats medulars, histerismo, insomni: de efectos sorprendente en las convalessenciass frasch 10 rals. Xarop de Fosfat de Cals Gelatinós GIMBERNAT De gust agradable com 1' horchata, util per a favori r lo desarrollo oseo y en la curació del r a -

quitismo y escrofulisme, recomenable en los e m b a r a s o s y lactancia: frasch 6 rals Vi de Non de kola GIMBERNAT Poderds aliment d ' estalbi, regulador del cor, est imulant de las funcións digestivas y desperta-dor de tôt organisme empobrit: preu 8 rals.

Vi Iodo Tánich fosfatat De mellors résultats que 1' oli de f e t j e de baca l lá en la t is is , 'escroful isme, débilitât ge-neral y menstruacións penosas: preu 8 rals.

Licor dinamogénich GIMBERNAT A base de Morruol (principi aetiu del oli de bacallá nogal y lacte fosfat de cals: frasch 12 rals

Pastillas GIMBERNAT C l o r o - b o r o - s ó d i c a s á la Cocaína Contra las enfermetats de la boca, y laringe. Conservan la veu y evitan la fatiga: preu 8 rals. Venta al por major. Farmacia del autor, Conde del Asalto, 14, Barcelona

DETALL EN .TOTAS LAS FARMACIAS P A L A M O S , D. JOAN YILAE, FAEMAOEÜTIGH.


Documents

DE LA MARINA CATALANA€¦ · En lo sigle XI havía ja prés gran im-puls ia marina mercant de Catalunya y se travallava molt en los arsenals de Barce-lona y Tarragona. Los cataláns