DEFENSEM DRETS

CONSTRUÏM FUTUR

de la UI de CCOO de Tarragona Tarragona, 20 de novembre de 2012

DOCUMENTS CONGRESSUALS

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona

DEFENSEM DRETS, CONSTRUÏM FUTUR. CCOO, L’EINA

CARTA CONVOCATÒRIA DEL VI CONGRÉS DE LA UNIÓ DE SINDICATSINTERCOMARCAL DE CCOO DE TARRAGONA

La Comissió Executiva de la Unió Intercomarcal, en la reunió celebrada el 27 de març del 2012, acorda convocar el VI Congrés de la

Unió de Sindicats Intercomarcal de CCOO de Tarragona, que se celebrarà el mes de novembre del 2012.

CONTEXT EN QUÈ CELEBRAREM EL VI CONGRÉS

Vàrem realitzar el V Congrés al principi de la crisi, en uns moments en què ja es feien evidents els símptomes de canvi de cicle econò-

mic. Els darrers quatre anys, han estat uns anys difícils, durs, complicats i complexos, caracteritzats per la forta hegemonia de les políti-

ques neoliberals en un context de crisi econòmica que té les seves causes en la fallida del sistema financer. Una de les conseqüències

més dures de la situació de la nostra economia és la destrucció d’ocupació, que ha arribat a cotes històriques (5,3 milions de persones

aturades a Espanya, 700.000 a Catalunya i 90.000 a Tarragona).

Al llarg d’aquests quatre anys hem assistit a un canvi d’escenari polític, tant a Catalunya com a l’Estat. El mapa polític del país ha can-

viat i ens trobem davant l’hegemonia –política, institucional i cultural– de la dreta, que aprofundeix i endureix les polítiques iniciades el

2010. Ara s’estan fent polítiques contra les persones, que provoquen la ruptura del nostre model social de convivència, i polítiques de

retallades, que suposen la reducció dels serveis públics i socials; polítiques, doncs, que tenen com a objectiu la privatització dels ser-

veis i la seva mercantilització.

En el terreny laboral estem assistint a un atac sistemàtic al paper dels drets del treball a les empreses com a garantia d’equilibris, de garan-

ties i tuteles individuals i col•lectives dels treballadors i treballadores. El Govern socialista va fer una primera reforma laboral que ens va

dur a la convocatòria de la vaga general del 29-S, i l’actual Govern del PP ha obert un nou conflicte, que haurem de gestionar per forçar

la retirada de la reforma més agressiva i desreguladora de l’Estatut dels treballadors.

Amb aquest panorama el sindicat ha estat mobilitzat al llarg de tot el període, obrint el marc d’aliances socials a través de la Plataforma

Prou Retallades, a escala de Catalunya, i de la Plataforma per la Defensa dels Drets Públics de Tarragona, aliances per articular una

àmplia resposta social per redreçar els atacs que està vivint el model social i fer avançar nous drets que garanteixin més igualtat i cohe-

sió social.

Durant aquests anys, el moviment sindical ha sofert un persistent atac centrat en desqualificacions i en la projecció d’una imatge dis-

torsionada del sindicat, de la seva funció i de les persones que dediquen temps i compromís a defensar els interessos dels treballadors

i treballadores. Un atac que s’ha materialitzat també en retallades sense precedents en els recursos a disposició dels sindicats, pretenent

situar elements d’ofec econòmic que posin en perill la independència i l’autonomia sindical.

L’AFILIACIÓ I LA REPRESENTACIÓ SÓN LA BASE DE LA LEGITIMITAT SINDICAL

Convoquem el congrés amb més de 15.000 persones afiliades i gairebé 2.500 delegats i delegades. Tenim més del 40% de la repre-

sentativitat de les eleccions realitzades als centres de treball i estem empatats amb la UGT. Aquesta representació, doncs, és una bona

base que reforça i complementa la legitimitat que ens donen els nostres afiliats i afiliades. I aquesta legitimitat és necessària per conti-

nuar representant i defensant els interessos laborals, econòmics i socials dels treballadors i treballadores.

UN CONGRÉS PARTICIPATIU I OBERT

CCOO és un sindicat d’homes i dones, democràtic i, per tant, participatiu. En la participació dels afiliats i afiliades des de l’empresa i a

través del conjunt de les nostres estructures rau la força del nostre model de sindicat. El VI Congrés, com els anteriors, ha de ser un

congrés en el qual s’animi i es faci efectiva la participació del major nombre d’afiliats i afiliades possible.

Volem que el nostre VI Congrés sigui àmpliament participatiu: una major participació ens ha de permetre aplegar més experiències i

coneixements sindicals amb l’objectiu últim de construir un projecte més representatiu i útil i integrar el màxim de les diversitats reals

del món del treball en els debats. El procés congressual ha de ser un moment per reforçar el treball de les seccions sindicals i millorar

el seu vincle amb el sindicat, així com dels sindicats intercomarcals, que han de tenir un paper clau en l’organització de la participació

de l’afiliació a les empreses, en especial les petites i mitjanes.

UN PROGRAMA D’ACCIÓ PER FER FRONT A LA CRISI

Per ser conseqüents amb el punt anterior, el nostre programa d’acció ha de propiciar la participació de l’afiliació en els debats i en la

configuració de propostes. Un programa d’acció que ens permeti confrontar amb alternatives i propostes, amb millor organització i

capacitat d’acció, les sortides a la crisi que s’estan plantejant.

Hem de posar al dia les nostres grans propostes estratègiques. Tenim alternatives de:

- Reforma fiscal i lluita contra el frau i l’economia submergida.

- Reforma financera que garanteixi un sistema financer just i amb funció social.

- Canvi de model productiu que giri al voltant del paper de la indústria, l’educació, la formació i les qualificacions, la recerca i la inno-

vació, la política energètica i la sostenibilitat mediambiental.

- Impulsar el desenvolupament de l’estat del benestar i el reforçament del sector públic com a generador d’activitat econòmica.

- Aprofundir en el marc català de relacions laborals que permeti la recuperació de drets laborals i que reforci el paper de la negociació

col•lectiva i el poder contractual del sindicat.

Hem d’introduir les mesures organitzatives que ens permetin ser més sindicat: més proper als afiliats i afiliades, als treballadors i treba-

lladores des de l’empresa, més obert a la societat, més fort i més confederal... capaç de gestionar eficaçment recursos escassos i d’as-

sumir una renovació ètica.

Ens cal una acció sindical que propiciï la cooperació entre persones i estructures sindicals i que superi les fronteres rígides i inamovi-

bles entre els treballadors i treballadores d’empreses diferents, de convenis diferents, però que formen part del mateix procés productiu

i, en alguns casos, treballen als mateixos centres de treball. Sumant esforços, multiplicarem resultats.

Aquests són els reptes i els objectius que ens disposem a afrontar, conscients que només una àmplia participació farà emergir més conei-

xements, individuals i col•lectius, i ens permetrà bastir un programa d’acció que sigui útil per als propers anys i tingui, alhora, una gran

legitimació sindical i social.

Tarragona, març del 2012

INTRODUCCIÓ

La celebració del VI Congrés de la Unió s’emmarca dins

del procés congressual de la CONC, per això, aquest

document que es planteja com a objectius principals fer

balanç i dissenyar el pla d'actuació per als pròxims

quatre anys, es complementa amb el Pla d’acció del X

Congrés de la CONC.

La primera part fa un breu resum de la situació actual i

les nostres propostes i alternatives per fer front a la crisi.

La segona part repassa l'activitat que hem portat a terme

en aquest mandat en cadascuna de les secretaries de la

Unió Intercomarcal. Alhora, se suggereixen futures

línies d'actuació. Es tracta, tal com dèiem a la carta de

convocatòria, d’introduir les mesures organitzatives

necessàries per ser més útils a les persones afiliades i

millorar la nostra pràctica d’acció sindical per represen-

tar més i millor els treballadors i treballadores.

Tot això en un context de recursos escassos que fa

necessari augmentar l’eficàcia i l’eficiència de l’activitat

sindical i dels instruments confederals dels quals ens

hem dotat.

1. PRIMERA PART

1.1. SITUACIÓ ACTUAL

A diferència de l’anterior congrés, ara estem en un esce-

nari totalment diferent tant a Catalunya com a l’Estat. El

context polític, econòmic i social ha canviat, i aquest

canvi ha comportat unes polítiques regressives que han

estat contestades amb mobilitzacions i, en paral•lel, hi

ha hagut una campanya de deslegitimació sindical.

Context polític. Dèiem ara fa quatre anys que els pro-

cessos polítics de canvis de governs viscuts a l’Estat

espanyol i a Catalunya estaven suposant alguns avenços

en els drets democràtics i socials de les persones.

L’aprovació d’un nou Estatut, de la Llei contra la violèn-

cia de gènere, de la Llei d’igualtat, de la Llei de regula-

ció de la subcontractació per al sector de la construc-

ció, del reconeixement legal de noves formes de con-

vivència i parelles i de la Llei de la dependència eren

avenços democràtics i suposaven el reconeixement de

nous drets laborals, que calia portar a la pràctica.

Les darreres eleccions, tant municipals, com al

Parlament, com a l’Estat, ens han deixat una hegemo-

nia, –política, institucional i cultural– de la dreta, una

prevalença dels postulats neoliberals i de la incapacitat

política, que són el fonament d’unes mesures i pràcti-

ques centrades exclusivament en la reducció del dèficit

en uns terminis impossibles de complir, on tots els

avenços que abans esmentàvem perillen.

En l’àmbit econòmic estem en un escenari de majors

desequilibris de poder en les relacions laborals, menor

qualitat de les prestacions socials, menor i pitjor dota-

ció en la provisió de béns i serveis públics, major indi-

vidualització en les relacions socials i, en definitiva, en

un increment de les desigualtats.

Les dades macroeconòmiques indiquen un context de

recessió. El col•lapse del sistema financer, la crisi del

deute sobirà pels atacs dels grans grups d’inversió, la

manca d’una actuació decidida de la UE que segueix

implementant mesures de forma tardana i orientades a

salvaguardar la posició de les grans entitats financeres,

però sense definir un nou marc de governança econò-

mica integral que vagi més enllà de les polítiques

monetàries, no ajuden a una sortida de la crisi més ràpi-

da i equilibrada.

El préstec que s’ha fet a l’Estat espanyol per al rescat del

sistema financer no és una iniciativa voluntària del

Govern de Rajoy, sinó que és una imposició de les auto-

ritats europees, i això no fa més que ratificar el que

dèiem els sindicats, que la primera reforma que neces-

sitava aquest país no era la laboral, sinó la del sistema

financer. Aquest rescat demostra tant la incapacitat del

Govern d’impulsar una veritable reforma de les entitats

financeres com l’absència d’una estratègia concertada i

ambiciosa per afrontar la sortida de la crisi. Cal una

reforma fiscal orientada a dotar l’Estat dels recursos

necessaris per desenvolupar les polítiques públiques, la

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 5

reactivació econòmica i la cohesió social.

Les polítiques econòmiques que es duen a terme a

Espanya i a Catalunya s’orienten exclusivament a la

consolidació fiscal, via restricció de la despesa i inver-

sió. En definitiva són retallades, però sense cap política

decidida que afecti els ingressos, i una major desregu-

lació laboral amb l’objectiu de fer baixar els costos

laborals. Unes polítiques inútils per sortir de la crisi i

que estan contribuint més a l’estancament econòmic i a

l’augment de l’atur i que no ajuden a posar les bases del

necessari canvi de model productiu.

A les comarques de Tarragona, les darreres dades del

VAB (valor afegit brut) disponibles són del 2008 i deter-

minen que els serveis representen més del 63% del

total, i, la indústria, prop d’un 20% si considerem l’ac-

tivitat manufacturera i energètica. La construcció tenia

un pes molt elevat, significava un 14,5% del total, i l’a-

gricultura, un 2,30%. Actualment la situació s’ha modi-

ficat perquè ha augmentat el pes de tots els grans sec-

tors a costa de la construcció, que ha perdut més del

40% de la seva ocupació des de principis del 2008.

Des de mitjan 2010, el principal problema de l’econo-

mia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha estat

la destrucció de teixit productiu, principalment entre les

pimes, tant del sector industrial com del de serveis. La

construcció ha experimentat una forta caiguda, no s’i-

nicien nous habitatges, l’obra pública està aturada, no

hi ha inversió i l’activitat de les empreses immobiliàries

també ha reculat a partir que són les institucions finan-

ceres les que tenen la major part de l’estoc existent.

Paral•lelament, fruit de les reformes laborals, s’han

incrementat els ERO i els acomiadaments objectius.

Pel que fa a l’ocupació, des del primer trimestre del

2009 fins ara s’han perdut més de trenta mil llocs de tre-

ball, xifra que representa una disminució del 8,9%. Ens

trobem en uns nivells d’ocupació similars als del 2004,

la qual cosa implica que s’ha perdut tot el fort augment

que es va donar fins al 2008 i, a partir d’aleshores, l’o-

cupació ha estat permanentment decreixent.

Font: Elaboració pròpia a partir de l'EPA

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

Pág. 6 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

Els ocupats. Primer trimestre del 2012

Total 2009 2010 2011 2012

Nombre 348,3 328,9 331,2 317,7

Variació -8,4 -5,6 -0,7 -4,1

OCUPACIÓ Agricultura Indústria Construcció Serveis

Milers

2009 13,9 57,5 48,2 228,7

2010 16,1 53,8 37,7 221,4

2011 20,6 61,7 32,6 216,4

2012 14,9 56,7 30,1 216

El descens important en el nombre de persones ocupades darre-

rament s’ha donat més en els homes que en les dones.

L’ocupació dels homes disminueix d’una manera constant des

del 2009, amb més de vint-i-cinc mil persones, mentre que en

les dones es mantenen les xifres d’ocupació.

El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social ha dismi-

nuït en dades interanuals del primer trimestre del 2012. El des-

cens ha estat superior al conjunt català, motivat per la caiguda

més important en agricultura i construcció; en canvi, els serveis

i la indústria han tingut un comportament de més contenció, en

la seva disminució, al del conjunt de Catalunya. Les comarques

de Tarragona han experimentat una disminució de 8.353 per-

sones ocupades amb afiliació a la Seguretat Social, en dades

interanuals per al primer trimestre del 2012, i de 56.303, des de

principis del 2008.

L’activitat ha disminuït a totes les comarques i en tots els sectors,

amb l’excepció de la indústria a l’Alt Camp, els serveis al

Tarragonès i l’agricultura al Montsià. La davallada de l’ocupació

continua a cinc comarques, i aquesta caiguda ha estat superior

al 5%. En aquest sentit, cal ressaltar la Conca de Barberà i el

Priorat, l’àrea del Camp de Tarragona, així com també el fort

descens que s’ha manifestat a les Terres de l’Ebre, on el Baix Ebre

i el Montsià superen el 5% de disminució i la Ribera d’Ebre pre-

senta dades molt preocupants, amb un 11%, com a con-

seqüència de la forta disminució en serveis, agricultura i cons-

trucció; per la seva banda, la Terra Alta és una de les comarques

interiors on disminueix menys l’ocupació.

Quant a la contractació, en el període gener-maig del 2011 es

van fer 85.082 contractes, i en el mateix període del 2012 se

n’han fet 78.141. La contractació total a les nostres comarques

s’ha reduït, doncs, en un 8,16% (-6.941 contractes). La con-

tractació temporal cau en un 7,9%, dada que significa 5.972

contractes menys, i la indefinida ho fa en un 10,2% (969 con-

tractes indefinits menys).

Pel que fa a l’atur, en el moment d’elaborar aquest informe

(maig-juny del 2012), fa dos trimestres que l’economia espan-

yola i catalana tenen indicadors de PIB negatius. Estem en reces-

sió, i això ha tingut implicacions a les nostres comarques, una

forta caiguda de l’ocupació que afecta tots els sectors produc-

tius. La conseqüència immediata d’aquesta realitat ha estat

l’augment de l’atur, que ha arribat a una taxa d’un 23,60%

(98.200 persones) el primer trimestre del 2012, un punt i mig

per sobre de la mitjana de Catalunya. S’ha de tenir en compte

que el primer trimestre del 2008 estàvem en un 7,44% (30.600

persones aturades).

Font: Elaboració pròpia a partir de l'EPA

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 7

Els aturats. Primer trimestre del 2012 (en milers)

ATUR Total Agricultura Indústria Construcció ServeisBusquen

1a Ocupació

2008 30,6 2,3 2,8 6,2 11,33 8

2009 79,2 4,5 8 19 30,8 17

2010 74 3,2 6,4 13,1 20,2 31

2011 82,7 1,8 4,9 12,6 24,4 38,9

2012 98,2 7,3 4,8 8 31,4 46,7

Taxa d'atur %. Primer trimestre del 2012

Tarragona Catalunya Espanya

2008 7,44 7,6 9,63

2009 18,52 16,16 17,36

2010 18,37 17,91 20,05

2011 19,98 19,01 21,29

2012 23,6 22,17 24,44

Per sectors, la taxa d’atur és elevada en l’agricultura

(32,88%) per les fortes variacions estacionals de l’acti-

vitat. En la construcció també és molt elevada (21%),

però amb tendència a disminuir, en part com a con-

seqüència de la significació de llarga durada dels atu-

rats que provenen d’aquest sector i deixen de compta-

bilitzar-s’hi. Els serveis augmenten la taxa d’atur

(12,69%). La indústria té una taxa molt inferior a la de

la resta d’activitats (7,80%).

Context social. L’atur és el principal problema que ens

ha generat l’actual crisi econòmica. L’atur afecta l’accés

a l’habitatge, el consum, la sanitat, la convivència fami-

liar, l’educació, les expectatives col•lectives i indivi-

duals, etc.

Els alts nivells d’atur i la seva pervivència en el temps

tenen un efecte clar en la qualitat de les prestacions

públiques: decreix el nombre de persones amb presta-

cions contributives i augmenten les que tenen prestació

assistencial, i ja hem vist que quan aquestes prestacions

s’esgoten els problemes es traslladen al manteniment de

les rendes d’inserció i s’incrementa el risc d’exclusió

social.

Amb les retallades socials del Govern, amb educació,

sanitat, serveis socials... les problemàtiques i les desi-

gualtats socials s’agreugen. Les polítiques pressupostà-

ries restrictives s’estan utilitzant per introduir canvis

estructurals en el model de provisió de béns i serveis

públics a partir d’una disminució en la seva qualitat i en

l’obertura de processos privatitzadors i de mercantilit-

zació que, sens dubte, estan contribuint ja a incremen-

tar les desigualtats socials. Anem cap a una desintegra-

ció de l’estat del benestar. El risc de ser pobre, entès

com el fet de no disposar d’ingressos que superin el

60% de la renda mitjana de Catalunya, és molt més alt

avui.

El creixent nombre de llars que no disposen d’ingressos

evidencia l’increment de la pobresa com a conseqüèn-

cia de l’atur i fa necessària l’actuació pública per evitar

el risc de fractura social. En aquest sentit, denunciem la

voluntat de criminalitzar les persones beneficiàries de

prestacions o ajuts públics, traspassant-los la responsa-

bilitat de ser a l’atur o estar sense recursos.

Mobilitzacions. Aquest mandat ha estat caracteritzat

per la resposta que el moviment sindical està donant a

les retallades en sanitat, educació, serveis socials... tant

del Govern del PP com de CiU; a les reformes laborals,

la del PSOE del 2010 i la del PP del 2012; a la política

d’austeritat de la Unió Europea. Aquesta resposta s’ha

concretat amb dues vagues generals (29-S i 29-M) i tot

un seguit de mobilitzacions a les empreses, sectorials i

generals, i concentracions als hospitals, CAP i centres

educatius.

Aquestes mobilitzacions han estat de les més nombro-

ses que s’han fet mai per motius laborals. Això ha estat

així al conjunt de la demarcació, a Tarragona, a Reus, a

Tortosa, al Vendrell... En aquestes mobilitzacions no

hem estat sols, des de fa aproximadament un any (abril

del 2011), hem obert el marc d’aliances socials a través

de la Plataforma Prou Retallades, a escala de Catalunya,

i de la Plataforma per la Defensa dels Drets Públics a

Tarragona, aliances per articular una àmplia resposta

social per redreçar els atacs que està vivint el model

social i fer avançar nous drets que garanteixin més

igualtat i cohesió social.

Les mesures que s’han pres i s’estan prenent en el

terreny laboral han incidit en més precarietat i augment

dels poders empresarials, i, en definitiva, han compor-

tat l’augment de l’atur i la pèrdua de drets laborals. Les

darreres reformes laborals s’inscriuen en aquesta lògica

i ens obliguen a reforçar la nostra capacitat de limitar

els aspectes negatius que s’hi han introduït, i en espe-

cial a combatre el discurs que els poders econòmics

han instal•lat contra la negociació col•lectiva i contra

els drets laborals i sindicals.

Campanya de deslegitimació sindical. Paral•lelament, i

coincidint amb la fase més dura de la crisi, assistim a

una campanya sistemàtica contra el sindicalisme per

part de la dreta política i mediàtica que projecta una

imatge distorsionada dels sindicats i els situa com a

anacrònics, rígids, poc representatius del món del tre-

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 8 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

ball i lligats al poder a través de subvencions, amb l’ob-

jectiu de deslegitimar-los socialment i imposar la lògica

mercantilista en les relacions laborals.

Aquesta campanya no és casual, ni en la forma, ni en el

contingut, ni en el moment. El sindicalisme de classe és

el principal instrument que tenim per defensar-nos, l’ei-

na més útil de què disposem els treballadors i les treba-

lladores, les classes populars, per fer front a les políti-

ques neoliberals impulsades pels governs i les institu-

cions econòmiques internacionals.

Es volen carregar el sindicalisme de classe, volen

anul•lar la capacitat de resposta organitzada de la clas-

se treballadora, que no hi hagi capacitat de lluita con-

tra les polítiques econòmiques i socials del poder, basa-

des en la privatització dels serveis públics, la pèrdua de

drets socials i laborals i la destrucció de l’estat del

benestar. En definitiva, volen deixar sense cap tipus de

protecció els treballadors i treballadores i les classes

populars.

No es té en compte el paper que han tingut i tenen els

sindicats en el desenvolupament democràtic d’aquest

país i el que paper que la Constitució els atorga. Però

més enllà d’això, no podem obviar que aquests missat-

ges interessats s’afegeixen a una certa percepció social

d’una part de la ciutadania que ens veu massa institu-

cionalitzats i allunyats de les seves necessitats. Això ens

ha de fer repensar algunes qüestions en relació amb la

nostra pràctica quotidiana per contrarestar aquesta per-

cepció. Cal una projecció de la imatge del sindicat níti-

da i major rigor i transparència en l’ús dels recursos

(econòmics, utilització de les hores sindicals...).

Aquesta campanya coincideix amb una ofensiva repres-

sora i un retrocés en els drets democràtics i en les lli-

bertats, en un intent d’aturar i criminalitzar el rebuig

social a unes polítiques que estan fent retrocedir de

forma alarmant el model social aconseguit des de l’ini-

ci de la democràcia. Denunciem la repressió i les cam-

panyes de criminalització que estan duent a terme els

governs de Catalunya i l’Estat sobre les persones, els

moviments sindicals i de protesta, que han exercit pací-

ficament els drets de vaga i manifestació en contra de

les polítiques dels governs.

1.2. PROPOSTES I ALTERNATIVES PER FER FRONT

A LA CRISI

Amb aquesta realitat és amb la que hem de treballar. Per

això les nostres propostes i alternatives van adreçades a:

1.2.1. Defensar i millorar els drets de les persones

aturades

CCOO som el sindicat que defensa els drets de les per-

sones treballadores tinguin feina o no. Les persones atu-

rades han de tenir garantida la seva protecció social,

però també han de disposar de rendes alternatives al

treball. La persistència de la situació de crisi està pro-

vocant que més de la meitat de les persones sense feina

ho estigui des de fa més de dos anys, i, per tant, el risc

de desprotecció econòmica creix per l’esgotament de la

prestació contributiva o del subsidi d’atur.

Cal garantir ingressos econòmics que assegurin la sub-

sistència de les persones aturades que esgoten la pro-

tecció per atur.

1.2.2. Reactivar l’economia i crear ocupació

La reactivació econòmica és un objectiu essencial i una

condició necessària per recuperar taxes acceptables

d’activitat i ocupació, que lluita contra el major proble-

ma que té la nostra economia i molt especialment mol-

tes persones, l’atur. Per això és necessari identificar les

vies de reactivació econòmica, les necessitats i les pos-

sibilitats d’actuació sobre cadascuna d’elles per apostar

per una estratègia sostinguda orientada al creixement i

a la creació d’ocupació.

Cal promoure i aconseguir un consens per a la reacti-

vació econòmica i l’ocupació.

Hem de treballar per recuperar l’activitat econòmica,

donant-li una nova orientació política per reformar el

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 9

sistema fiscal i actuacions que permetin posar fi al frau

i a l’economia submergida.

Promoure una reforma del sistema financer que sigui

eficaç i justa, reforçant-ne el control i la supervisió

pública.

Impulsar la presència d’un sector públic eficient i ben

gestionat en sectors estratègics: banca, energia, trans-

port, distribució...

Les polítiques actives d’ocupació i la formació profes-

sional per a l’ocupació han de contribuir a millorar l’o-

cupabilitat i les oportunitats d’ocupació de les persones

sense feina, i també han d’aportar major competitivitat

a les empreses i així, contribuir al canvi cap a un model

productiu, basat en el valor afegit i la qualitat de l’ocu-

pació i de la producció.

1.2.3. Promoure un nou model productiu

Un canvi de model productiu que giri al voltant del

paper de la indústria, l’educació, la formació i les qua-

lificacions, la recerca i la innovació, la política energè-

tica i la sostenibilitat mediambiental.

La política industrial és un element estratègic per acon-

seguir un canvi en el model de creixement econòmic.

La indústria és clau per explotar la nova economia del

coneixement i com a motor del creixement. Cal una

estratègia política dirigida a garantir el futur industrial

mantenint i desenvolupant el teixit productiu i l’ocupa-

ció, acompanyant mesures d’anticipació i gestió del

canvi de model productiu de manera sostenible.

1.2.4. Defensar l’estat del benestar

Ens situem clarament en la defensa de l’estat del benes-

tar com a conquesta històrica d’una societat més justa i

d’una major cohesió social. No volem ni podem renun-

ciar a la igualtat en el repartiment de la riquesa i al

benestar individual i col•lectiu que permeti a les perso-

nes l’exercici ple de la llibertat democràtica.

Reivindiquem una altra governança europea que recu-

peri els valors de l’Europa social. Reivindiquem políti-

ques que canviïn les retallades i les privatitzacions per

les polítiques d’estímul, que donin suport a l’economia

productiva, que facin de l’estat del benestar un genera-

dor de drets i d’ocupació.

1.2.5. Recuperar drets laborals

Estem decidits a recuperar drets laborals i restablir els

equilibris en les relacions laborals que han destruït les

reformes laborals a través de l’acció sindical i la nego-

ciació col•lectiva, reforçant el sindicalisme de proximi-

tat a les persones treballadores i gestionant el conflicte

obert a les empreses amb la denúncia i la mobilització,

la negociació i la proposta.

Aprofundir en el marc català de relacions laborals.

Defensar la igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i

homes i la lluita contra la violència de gènere.

1.2.6. Reforçar els valors del sindicalisme que

representa CCOO: ètica, transparència,

solidaritat i cooperació

Necessitem contrarestar els valors que sustenten ideolò-

gicament el model econòmic neoliberal injust i inefi-

cient de creixement sense límits i de globalització sense

drets, basat en la mercantilització de les relacions labo-

rals, l’individualisme, l’opacitat i la manipulació infor-

mativa.

Volem donar respostes i proposar alternatives des dels

valors del sindicalisme de classe que representem, que

defensa la solidaritat, la cooperació, l’ètica, la trans-

parència, la justícia social i la prevalença de l’interès

col•lectiu per sobre dels privilegis individuals, i que

rebutja qualsevol idea, discurs o actitud racista i xenò-

foba.

Hem de ser coherents entre els valors que defensem i

les nostres pràctiques sindicals, entre allò que diem i

allò que fem per guanyar la confiança de les persones

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 10 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

que estan decebudes davant la falta de resposta i d’in-

dependència de les institucions democràtiques per fer

front al poder econòmic i financer.

2. SEGONA PART

2.1. L’AFILIACIÓ I LA REPRESENTACIÓ SÓN LA

BASE DE LA LEGITIMITAT SINDICAL.

UNA GESTIÓ EFICIENT DELS NOSTRES

RECURSOS HUMANS I ECONÒMICS ÉS LA

GARANTIA DE LA NOSTRA

INDEPENDÈNCIA I AUTONOMIA SINDICAL

(Prioritzar la presència i representació al cen-

tre de treball. Optimització i eficiència dels nostres

recursos sindicals.)

La globalització és un procés que ha produït una pro-

funda transformació en les formes de produir béns i ser-

veis.

Es transforma el model d’empresa, que passa de l’em-

presa integrada a l’empresa en xarxa. També es modifi-

quen les formes de treball, les relacions dels treballa-

dors i treballadores entre si i amb l’empresa. Decau la

identitat dels treballadors i treballadores que produeix

efectes individuals, com a persones i col•lectius com a

subjecte social. Aquest fet que modifica les relacions de

poder a les empreses i la societat comporta conseqüèn-

cies en les estructures socials i polítiques. Es construei-

xen una nova cultura i uns nous valors sobre els quals

s’articula aquest nou concepte d’empresa i de societat.

El procés productiu en xarxa permet l’externalització

productiva que, alhora, genera formes d’organització

econòmica que es converteixen en noves formes d’or-

ganització social. L’eix d’aquesta nova estructura social

és l’externalització de riscos i costos a tercers, sempre

des dels “centres” a les “perifèries”.

Cada vegada és més freqüent que el conflicte no es pro-

dueixi solament entre dos, sinó que en el centre del

procés hi ha una empresa que no té cap relació jurídi-

ca amb els treballadors i treballadores, però que té el

control del procés i, en última instància, adopta les

decisions determinants.

Cal, doncs, desenvolupar amb més profunditat el sindi-

calisme confederal, que és l’eix que transmet millor la

relació democràtica del sindicat amb els treballadors i

les treballadores, amb els diferents àmbits sectorials i

territorials.

S’han de definir amb més precisió els espais de coordi-

nació i cooperació, corregint els possibles buits, dupli-

citats o solapaments.

Les noves realitats que es produeixen en el lloc de tre-

ball, quan el centre de treball es converteix en un espai

on circulen diverses empreses de diferents sectors, amb

els seus respectius treballadors, exigeixen respostes sin-

dicals organitzatives l’eix vertebrador de les quals ha de

ser la cooperació entre estructures federatives i territo-

rials.

Per aprofundir en el sindicalisme de proximitat i repre-

sentar més i millor els treballadors i les treballadores en

aquest nou entorn cal implementar la figura del sindi-

calista de referència, que, en funció de les diverses rea-

litats, pot dur a terme les funcions següents: la coordi-

nació sindical interempreses, la cooperació sindical a

empreses vinculades pel procés productiu, la coordina-

ció sindical a territoris amb baixa densitat econòmica i

amb força concentració de PIMES i MICROPIMES. Les

Terres de l’Ebre, a causa de la poca organització fede-

rativa i la llunyania respecte de Tarragona, és un territo-

ri idoni per implantar, sense dilació, el sindicalista de

referència.

El nostre sindicalisme vol consolidar la seva inde-

pendència i autonomia en la presa de decisions, a par-

tir de la seva suficiència i viabilitat econòmiques, cons-

truint i reforçant els sistemes d’informació econòmica i

financera propis que, des de la transparència, ens han

d’aportar informació rellevant i significativa de la nostra

situació. Així mateix, cal impulsar criteris d’eficiència,

d’optimització de recursos i de cooperació interna que

ens han d’allunyar d’escenaris econòmics basats en el

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 11

clientelisme i la dependència externa.

En un context tan difícil, econòmicament parlant, com

l’actual, té molta més rellevància l’augment de l’afilia-

ció, perquè és gairebé l’única font d’ingressos estable

amb la qual podem comptar.

2.1.1. Organització comarcal

La situació organitzativa a les comarques és diversa. I

s’estructura segons el nombre d’afiliats i afiliades i de

delegats i delegades i l’activitat econòmica de cada

comarca.

Terres de l'Ebre: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera

d'Ebre i la Terra Alta són les comarques que formen les

Terres de l'Ebre i, des del 26 d’abril del 2005, configu-

ren la Intercomarcal de les Terres de l’Ebre. Aquesta

estructura depèn de la UI de Tarragona, però té prou

autonomia per adaptar la seva organització a la realitat

socioeconòmica del seu territori i a les necessitats de

l’afiliació i dels delegats i delegades.

A hores d’ara, a més de la Unió Intercomarcal, encara

es manté la Unió Comarcal del Montsià. En el marc de

la propera conferència de les Terres de l’Ebre s’haurà de

decidir si es manté aquesta estructura, tenint present

que l’objectiu de la nostra organització és simplificar i

reduir les nostres estructures perquè serveixin millor la

nostra afiliació i els nostres delegats i delegades.

Els locals de Tortosa i Amposta obren cada dia i oferei-

xen els serveis d’assessorament primari i del Gabinet

Tècnic Jurídic. Els locals de Móra d’Ebre i Flix són uti-

litzats de forma puntual per al treball intern o per fer

assessoraments amb cita prèvia.

És una assignatura pendent, però, que els diferents sin-

dicats intercomarcals creïn estructures estables a les

Terres de l’Ebre per acabar de millorar l’activitat sindi-

cal d’aquest territori, tant per incrementar l’afiliació

com la representació sindical.

A causa de la disminució de recursos, cal optimitzar la

nostra estructura sindical. Per tant, es fa més necessària

que mai la cooperació entre els rams i els responsables

del territori. Així, el secretari general de la UI de les

Terres de l’Ebre haurà d’esdevenir, alhora, el sindicalis-

ta de referència en aquell territori.

Baix Camp: en el marc de la darrera conferència comar-

cal es va decidir que l’organització al Baix Camp es

limitaria a una persona responsable del local, que fins

ara l’ha exercit l’assessora laboral de Reus. En aquest

mandat, a causa de l’increment de la demanda, hem

reforçat el servei d’assessorament primari amb la con-

tractació d’una altra assessora mitja jornada. A més, s’hi

ubica el Sindicat Intercomarcal d’Activitats Diverses.

Alt Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà: tot i la

racionalització de recursos que ens hem fixat com a

organització, sobretot les comarques del Baix Penedès i

l’Alt Camp han incrementat molt la població i l’activitat

econòmica. Aquest fet ha provocat que hàgim inaugu-

rat un nou local a Valls (l’antic local del patrimoni sin-

dical que estava molt deteriorat) i hàgim incrementat

l’atenció al públic de dos a quatre dies.

S’han fet millores al local del Vendrell per fer-lo més

confortable i hem incrementat de dos a quatre tardes

l’assessorament primari, a causa de la gran demanda

detectada.

A Montblanc el local resta obert dues tardes a la setma-

na.

Priorat: no tenim local, l'assessorament es fa des de

Reus o des de Móra, o bé directament al Sindicat

Intercomarcal.

Tarragonès: el local de Tarragona és on s’ubica la direc-

ció de la Unió Intercomarcal i la majoria dels sindicats

intercomarcals. A més, hi ha la seu del GTJ, la Fundació

Paco Puerto, l’ASSOC, el CITE i Atlantis. Es du a terme,

també, l’assessorament primari.

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 12 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

2.1.2. Estructura sindical de la Unió Intercomarcal

Es mantindran els òrgans de direcció següents:

• Comissió Executiva i/o Comitè Confederal.

• Secretari general.

I un òrgan de gestió:

• Secretariat.

2.1.3. Afiliació

Veníem d’un llarg període de més de quinze anys incre-

mentant substancialment l’afiliació, que ha coincidit

amb l’època de major creixement econòmic a les nos-

tres comarques. Però d’ençà que va començar la crisi

econòmica, a finals del 2007, vam tenir encara dos anys

de creixement de l’afiliació (2008 i 2009), per després

començar una davallada que ens ha situat en un incre-

ment net durant aquest mandat de 137 afiliats i afilia-

des. És a dir, del 0,88%. Tot sembla indicar que si la

situació econòmica es continua deteriorant, difícilment

incrementarem el nombre de persones afiliades a les

nostres comarques. De totes maneres, hem constatat

que en l’informe d’afiliació del primer trimestre del

2012 a les nostres comarques hem aconseguit contenir

la davallada d’afiliació constant dels darrers trimestres,

fet que ens genera un cert optimisme per, com a mínim,

estabilitzar la nostra afiliació durant aquest proper man-

dat al voltant dels 15.500 afiliats i afiliades.

Per assolir aquest objectiu és necessari actuar en dife-

rents fronts:

*Al voltant del 50% dels nostres delegats i delegades no

estan afiliats. És, doncs, una missió nostra, sobretot dels

sindicats intercomarcals, convèncer aquests delegats i

delegades que s’afiliïn per reforçar el sindicat que repre-

senten.

*L’afiliació ha de ser un eix fonamental de la nostra

acció sindical a les empreses. Hem de fer entendre als

treballadors i treballadores que sense els recursos que

ens proporciona l’afiliació difícilment podrem assumir

les despeses del treball sindical. A més, és l’afiliació, a

través seu, el que ens possibilita una major intervenció

i enfortiment del sindicat en el si de l’empresa, fet que

segons el nombre d’afiliats i afiliades ens permet cons-

tituir seccions sindicals.

*Hem de millorar i mantenir els nostres serveis d’asses-

sorament primari i del Gabinet Tècnic Jurídic, perquè

de la seva qualitat en dependrà, en part, la fidelització

de l’afiliació.

*Hem de continuar mantenint la formació sindical, la

declaració de la renda, la formació contínua i ocupa-

cional, la salut laboral, el CITE i Atlantis, serveis impor-

tants i ben valorats per l’afiliació.

*Des de les recepcions dels nostres locals hem d’afinar

en el disseny d’estratègies comunicatives que facilitin

l’afiliació de persones que s’apropen a CCOO per uti-

litzar algun dels nostres serveis.

Per territoris, hi hagut un creixement important a les

comarques del Baix Penedès (11,1%) i la Ribera d’Ebre

(20,35%) molt per sobre de la mitjana.

La disminució més pronunciada ha estat a les comar-

ques del Montsià (-8,4%), la Conca de Barberà (-7,3%)

i el Baix Ebre (-4,37%). Les altres comarques han tingut

un comportament més proper o similar a la mitjana.

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 13

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 14 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

Evolució de l’afiliació per comarquesdel 31-12-08 al 30-04-12

Comarques 2008 2009 2010 2011 2012* Evolució %

ALT CAMP 727 767 731 749 722 22 3

BAIX PENEDÈS 806 972 959 900 907 101 11,1

TARRAGONÈS 8.107 8.594 8.412 8.249 8.093 -14 -0,17

BAIX CAMP 2.768 2.706 2.972 2.768 2.809 41 1,46

CONCA BARBERÀ 464 450 444 430 430 -34 -7,3

RIBERA D’EBRE 540 546 543 658 678 138 20,35

BAIX EBRE 1.167 1.276 1.251 1.138 1.116 -51 -4,37

MONTSIÀ 786 802 783 714 720 -66 -8,4

TOTAL 15.365 16.113 16.095 15.593 15.502 137 0,88

TAULA D’EVOLUCIÓ DE L’AFILIACIÓ PER COMARQUES DEL 31-12-2008 AL 30-04-2012

*La dada del 2012 és del 30 d’abril.

Per rams, els creixements més importants, a més de la

Federació de Pensionistes i Jubilats i Acció Jove, que

tenen un pes petit sobre el conjunt de l’afiliació, s’han

produït a Sanitat (16,1%), Indústria (9,1%), COMFIA

(7,14%) i FECOHT (6,7%). Destaca la davallada d’afi-

liació a Construcció i Fusta (-21,4%), perquè han estat

els sectors més afectats per la crisi econòmica, pel fet

que el tancament d’empreses ha estat molt gran i, com

a conseqüència, ha patit una gran disminució de treba-

lladors i treballadores que ha repercutit severament en

l’afiliació. Activitats Diverses (-4,8%) i Ensenyament (-

3,9%) han tingut davallades d’afiliació menys significa-

tives, però que poden ser, en part, a causa de la dismi-

nució dels contractes de l’Administració amb les empre-

ses de neteja o la disminució de l’ús de serveis comple-

mentaris de l’ensenyament per part de les famílies a

causa de la crisi.

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

TAULA D’EVOLUCIÓ DE L’AFILIACIÓ PER RAMS DEL 31-12-2008 AL 30-04-2012

*La dada del 2012 és del 30 d’abril.

*A partir de 2009 Adm . Pública i Transport-Comun. es fusionen i formen la FSC.

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 15

Evolució de l’afiliació per ramsdel 31-12-08 al 30-04-12

Ram 2008 2009 2010 2011 2012* Evolució %

ACT. DIVERSES 1.082 1.111 1.106 1.039 1.030 -52 -4,8

ALIMENTACIÓ-CAMP 673 669 667 661 673 0 0

ADM. PÚBLICA* 1.279 3.319 3.288 3.229 3.218 -8 0,25

COMFIA 1.782 1.938 1.970 1.913 1.919 137 7,14

CONSTRUCCIÓ-FUSTA 1.600 1.580 1.502 1.321 1.258 -342 21,4

ENSENYAMENT 978 1.022 1.026 981 939 -39 3,9

FECOHT 1.474 1.520 1.584 1.561 1.580 106 6,7

INDÚSTRIA 1.767 2.021 2.010 1.945 1.943 176 9,1

PENSIONISTES JUB. 376 405 411 412 422 46 10,9

FITEQA 1.828 1.896 1.871 1.827 1.832 4 0,2

SANITAT 542 589 613 662 646 104 16,1

TRANSPORTS-COMUN.* 1.947

ACCIÓ JOVE 37 43 47 42 42 5 11,9

TOTAL 15.365 16.113 16.095 15.593 15.502 137 0,9

La composició de la nostra afiliació per gènere era, el

2008, del 65% d’homes i del 35% de dones. El 2011, el

63% eren homes i el 37% eren dones. Tot i que és lleu,

estem observant un increment (2%) en el percentatge

d’afiliació de les dones.

El 2008, l’11,7% de la nostra afiliació eren joves menors

de 30 anys, mentre que el 2011 aquest percentatge s’ha

reduït al 8,5%. Probablement aquesta disminució la

podem atribuir al fet que entre els joves és on s’ha pro-

duït una part important de la destrucció d’ocupació.

L’any 2008, el 10% de l’afiliació eren immigrants, men-

tre que a l’abril del 2012 aquest percentatge ha dismi-

nuït fins al 7,6% a les nostres comarques.

Aquestes dades ens indiquen que la crisi econòmica ha

colpejat especialment aquest col•lectiu, moltes perso-

nes del qual estan aturades. Davant de la falta d’oportu-

nitats laborals, algunes persones immigrants estan

optant pel retorn als seus països d’origen. Tot plegat, fa

que la força de treball procedent de la immigració hagi

disminuït i que impacti negativament en l’afiliació al

nostre sindicat.

Hem de continuar treballant per la incorporació de les

dones a l’activitat sindical i als òrgans de direcció, ja

que són el 37% de la nostra afiliació, alhora que hem

de potenciar els serveis que contribueixen a resoldre els

problemes específics d’aquest col•lectiu.

És insostenible el nivell d’atur juvenil al nostre país, a

més s’aproven normatives laborals que precaritzen

encara més la situació laboral dels joves. Cal, doncs,

reforçar els instruments confederals perquè aquests s’or-

ganitzin i canalitzin les seves problemàtiques específi-

ques per resoldre-les.

Hem assessorat la immigració a través del CITE i els sin-

dicats intercomarcals per tal que la seva adaptació al

país d’acollida, tant laboralment com socialment, sigui

més fàcil. Tot i la seva disminució com a afiliats i afilia-

des hem de continuar amb la tasca realitzada fins ara.

Tenim un estancament a l’afiliació. En part, hi contri-

bueix una excessiva rotació a la nostra afiliació. Des del

31/12/2008 al 30/04/2012, la UI de Tarragona ha tingut

6.478 altes i 5.727 baixes. De manera que en tres anys

i quatre mesos solament hem tingut un increment net de

751 afiliats i afiliades. Si bé és cert que molts treballa-

dors i treballadores s’afilien per problemes concrets,

una vegada resolts, es donen de baixa, i aquestes dades

ens demostren que la nostra organització no és capaç

de retenir l’afiliació al llarg del temps.

Hem de destacar que s’ha intensificat la recuperació de

les baixes a través de potenciar la UAT-CONC i del tre-

ball de recuperació que realitzen les federacions i algun

territori. Tot i això, solament aconsegueixen recuperar el

17% dels impagats.

No podem obviar que, cada vegada més, el sindicat es

percep, socialment, més com una organització facilita-

dora de serveis puntuals que no pas com una organit-

zació sociopolítica que treballa per millorar els serveis

públics i les condicions laborals a les empreses que tant

ens afecten com a treballadores i treballadors.

Tot i això, hem de continuar adoptant mesures per fide-

litzar l'afiliació. Aconseguir l'estabilitat a l'afiliació es

manté com un dels nostres reptes organitzatius. Ho hem

fet des de diferents vessants. Així, des de fa anys, l’afi-

liació té a la seva disposició la possibilitat d’adreçar

suggeriments i queixes al síndic de l’afiliat. Des de

Tarragona, fem un seguiment d’aquestes reclamacions i

les complementem amb una resposta personalitzada

per carta a càrrec de la nostra Secretaria

d’Organització, fins i tot, per a persones que no tenen

la condició de cotitzants.

En aquesta línia, i malgrat que ho desenvoluparem més

endavant, hem de dir-vos que hem reforçat el vincle

amb l’afiliació mitjançant els elements de comunicació

de CCOO: la nostra revista, el Full Sindical de

Tarragona, el Full Sindical de Tarragona digital i la pàgi-

na web pròpia, que funciona des del maig del 2005.

Malgrat això, a partir d’aquest any s’ha suprimit el Full

Sindical de Tarragona en paper per optimitzar els recur-

sos econòmics.

Per últim, hem consolidat una oferta d’activitats sindi-

cals i culturals adreçades a l’afiliació al voltant del 8 de

Març, l’1 de Maig i l’11 de Setembre.

Les activitats tradicionals del 8 de Març −assemblea i

sopar d’afiliades i simpatitzants− s’han ampliat amb un

acte cultural anual a Reus amb el suport de

l’Ajuntament de Reus.

Per l’1 de Maig, hem aconseguit donar continuïtat a

l’esmorzar popular amb un increment constant de par-

ticipants. El mateix format de programació d’actes −acte

ludicosocial i reivindicació sindical− també s’ha posat

en marxa a les Terres de l’Ebre. D’altra banda, el Servei

Lingüístic ha aconseguit completar la programació

d’activitats d’aquesta setmana clau amb una presenta-

ció anual relacionada amb la seva activitat.

Coincidint amb l’11 de Setembre, i durant set edicions,

hem pogut gaudir d’un espectacle cultural de qualitat al

Teatre Metropol, organitzat per CCOO, conjuntament

amb l’Ajuntament de Tarragona i Òmnium Cultural.

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 16 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

Difícilment, però, a causa de les restriccions econòmi-

ques, podrem mantenir l’acte cultural de l’11 de

Setembre.

2.1.4. Representació sindical

Fem una valoració molt positiva dels resultats en les

eleccions sindicals del període 2007-2011, perquè gai-

rebé hem assolit l’objectiu que ens vam marcar de supe-

rar la UGT el 31/12/2012. Així, hem assolit un empat,

fet que representa que hem retallat totalment la diferèn-

cia de 202 delegats i delegades que la UGT ens porta-

va d’avantatge. És a dir, hem escollit, durant aquest qua-

drienni, 202 delegats i delegades més que la UGT. A

més, hem incrementat el nombre de delegats i delega-

des en 99 en números absoluts, passant de 2.403 a

2.594 delegats i delegades. Aquesta millora tan signifi-

cativa dels nostres resultats s’explica, en part, perquè hi

ha hagut una major intensitat de treball dels rams en les

eleccions sindicals gràcies a més recursos personals i al

fet que vam constituir, en l’àmbit de la Unió

Intercomarcal, un equip multirams d’eleccions sindicals

que ens ha possibilitat arribar a moltes més empreses on

solament tenia representació la UGT o altres sindicats,

i també hem pogut promocionar algunes eleccions a

empreses blanques de diversos sectors. Gairebé tots els

rams han millorat els seus resultats. Hem estat el territo-

ri de Catalunya dins l’àmbit de la CONC que més hem

millorat els nostres resultats electorals.

Diferència CCOO 2007-2011: +99

Diferència CCOO-UGT 2007-2011: +202

Pel proper període, cal que continuem el treball que

hem dut a terme els darrers quatre anys per superar,

amb una bona diferència, la UGT. Per assolir aquest

objectiu, hem de reforçar els equips multirams d’elec-

cions sindicals i dotar-los dels mitjans necessaris perquè

puguin dur a terme la seva tasca amb les condicions

més adequades.

No és possible només sustentar l’estructura sindical de

les Terres de l’Ebre a través dels recursos de la Unió

Intercomarcal. Cal, també, reforçar l’estructura sindical

de les Terres de l’Ebre a través dels sindicats interco-

marcals. Si s’assoleix aquesta implicació, aportant

recursos humans, segur que contribuirà a millorar els

nostres resultats electorals, sobretot a la comarca del

Baix Ebre.

El nostre recorregut en la promoció d’eleccions sindi-

cals és, encara molt llarg, perquè tot i la caiguda de

l’activitat econòmica, encara hi ha moltes empreses

sense representació sindical. Solen ser empreses petites

i, de vegades, difícils d’enquadrar en el sistema de dis-

tribució per rams que el sindicat té establert. No es

poden obviar, encara que siguin llocs on és difícil

desenvolupar l’acció sindical: les persones que hi tre-

ballen han de tenir els drets garantits com qualsevol

altre treballador.

2.2. SERVEIS

En relació amb els serveis, continua vigent la nostra

política que defensa que s’han de prestar sempre que es

mantinguin amb recursos propis. Així doncs, continuem

tenint clar que la seva continuïtat depèn del fet que tin-

guin viabilitat econòmica (habitatge, assegurances,

turisme, consum…).

Si en l’últim congrés esmentàvem que la cooperativa

d'habitatge promoguda i impulsada per CCOO

(Habitatge Entorn) havia arribat a les nostres comar-

ques, ara ja podem dir que hi està plenament consoli-

dada.

A les comarques tarragonines, la cooperativa ha lliurat

ja 203 habitatges (26 a Banyeres del Penedès, 73 a

Constantí, 48 a Camp Clar (Tarragona) i 56 a

Montblanc).

Si bé és cert que la crisi del sector de la construcció està

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 17

2008 2009 2010 2011 2007

CCOO UGT Dif. CCOO UGT Dif. CCOO UGT Dif. CCOO UGT Dif. CCOO UGT Dif.

2594 2652 -58 2609 2667 -58 2647 2715 -68 2502 2502 0 2403 2605 -202

provocant una davallada dels preus, pensem que la

tasca de la cooperativa continua sent necessària per tal

que els treballadors i treballadores puguin accedir a un

habitatge digne a preus assequibles.

En relació amb el consum, estem molt satisfets de la

consolidació d’un catàleg propi d’establiments amb

descompte. A hores d’ara tenim 66 establiments que

han signat contractes de col•laboració amb la Unió

Intercomarcal. No obstant això, el més important és que

hem assistit a una nova dinàmica en la qual ja no som

nosaltres els que cerquem els col•laboradors, sinó que

són ells els que s’adrecen a CCOO. Això ens obliga a

plantejar-nos un nou repte, a banda de mantenir aquest

ritme de creixement, i que és assegurar la qualitat dels

productes que oferim a l’afiliació mitjançant un segui-

ment de les condicions amb què accedeixen els nostres

afiliats i afiliades als descomptes.

Així doncs, pensem que hem de continuar l’oferta de

bons serveis perquè també contribueixen a fidelitzar l’a-

filiació.

2.3. COMUNICACIÓ

El Pla de comunicació vol establir un sistema de comu-

nicació que ens permeti difondre els objectius i valors i

els nostres continguts i avenços de manera sistemàtica,

per facilitar-ne i afavorir-ne l’acceptació i la interioritza-

ció i contribuir així a augmentar la motivació i cohesió

dels afiliats i afiliades, i, en definitiva, generar la credi-

bilitat i confiança necessària per assolir més presència i

afiliats al territori. Gestionar la comunicació implica

definir un conjunt d’accions i procediments mitjançant

els quals es desplegaran una varietat de recursos de

comunicació per donar suport a la tasca d’organització.

En uns moments de campanyes amb un fort caràcter

ideològic orientades contra el sindicalisme, cal emprar

la comunicació com a element complementari a l’acció

sindical. Per això, hem de ser més generadors, elabora-

dors i difusors directes de la informació, apostant per

una comunicació integral, amb totes les eines que estan

al nostre abast (publicacions, web, premsa, mitjans

audiovisuals i xarxes socials).

Durant l’últim període ens hem iniciat en el món de les

xarxes socials, reforçat per més publicacions i per l’ac-

tualització de la nostra pàgina web. Hem de continuar

estant presents a les xarxes, ja que això ens fa arribar a

un sector de públic que no utilitza habitualment altres

mitjans.

Hem iniciat també contactes amb els mitjans de comu-

nicació externs més rellevants de la demarcació territo-

rial i hem aconseguit tenir una presència quinzenal amb

articles d’opinió els quals han elaborat algunes secreta-

ries i sindicats intercomarcals. Aquesta tasca, la volem

reforçar i volem aconseguir que la participació sigui

més àmplia i de forma continuada.

En el món actual, les notícies es publiquen en el

moment que succeeixen, i això ens obliga al fet que,

internament, hi hagi una fórmula àgil i els mecanismes

necessaris per tal que això sigui possible. Una notícia

publicada al cap d’una hora ja no és notícia, i és pri-

mordial que siguem nosaltres qui transmetem la nostra

informació de la manera que volem que sigui transme-

sa.

Ens plantegem recuperar una formació específica en

matèria de comunicació per a tots els quadres sindicals

de la Unió, rams i delegats i delegades de les seccions

sindicals que tinguin o puguin tenir la responsabilitat de

fer rodes de premsa o d’estar en contacte amb els mit-

jans, per adquirir els coneixements i la facilitat necessa-

ris per transmetre i comunicar allò que volem comuni-

car.

La comunicació interna és bàsica perquè els nostres afi-

liats i afiliades i delegats i delegades estiguin al corrent

de la nostra tasca i així augmentar la confiança i el lli-

gam que tenen amb CCOO. Per aquest motiu, hem de

fomentar l’accés a la pàgina web i a les xarxes socials i

actualitzar tota la informació de l’afiliació, telèfons,

correus electrònics, correus postals... Per això necessi-

tem la col•laboració dels sindicats intercomarcals i de

les seccions sindicals perquè ens ajudin a aconseguir

una base de dades actualitzada i útil a tots els efectes.

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 18 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

2.4. FORMACIÓ SINDICAL

Hem potenciat la formació sindical que, un cop conso-

lidada com un dels suports bàsics de l’acció sindical, ha

permès als delegats i delegades conèixer més a fons els

valors del sindicalisme de classe, i de CCOO en con-

cret, i els cursos interfederatius els han permès inter-

canviar experiències de diferents empreses i sectors

d’activitat, enriquint i ampliant el camp de visió dels

problemes laborals en sectors que, fins al moment, els

eren desconeguts i aportant elements des d’un punt de

vista més ampli de la difícil situació econòmica, social

i laboral que estem patint.

Durant aquest mandat, hem impartit 94 cursos, dels

quals 25 han estat de formació de quadres, 62 de for-

mació bàsica, 20 de salut laboral i 3 d’idiomes. En total

hi han participat 1.654 alumnes.

La Secretaria de Formació ha estat present també en una

xerrada a la universitat. Es tractava d’explicar a l’estu-

diantat, dins de l’assignatura de política social, què és

un sindicat, d’on venim, la nostra funció social i políti-

ca. Aquesta experiència, la valorem com a molt positi-

va, ja que en aquell moment els estudiants van poder fer

totes les preguntes directament i, per tant, va ser una

oportunitat per a nosaltres per contrarestar la campanya

antisindical i “netejar” la imatge i el desprestigi que

alguns mitjans i forces polítiques ens han atorgat.

La situació econòmica actual amb el descens dels

ingressos ens obliga a reformular la formació sindical i

adaptar-la a les possibilitats de la CONC i al pressupost

fix destinat a aquesta partida. Així doncs, la intenció és

planificar cursos de més curta durada i haurem de

potenciar també la formació en línia, que, a més d’aba-

ratir el cost, engloba uns horaris més amplis. Com que

hi hauran menys places disponibles, hem de ser molt

curosos amb les inscripcions i hem de potenciar la

comunicació entre les federacions i la Unió

Intercomarcal perquè els delegats i delegades inscrits se

n’assabentin amb el temps suficient i no hi hagi faltes o

baixes per aquesta qüestió.

2.5. DONA

En l’informe del darrer congrés intercomarcal, ens com-

prometíem a seguir treballant en dos objectius:

En l’àmbit organitzatiu:

Consolidar la freqüència de les reunions de la Secretaria

de la Dona, obrir la participació a companyes delega-

des, membres de comitès i afiliades que, encara que no

siguin les responsables de la Secretaria de la Dona de la

seva federació, hi tinguin interès. Cal insistir perquè

totes les federacions tinguin coberta la responsabilitat i

adequar el Pla d’igualtat intern a tots els organismes:

comitès, secretariats i executives de federacions i terri-

toris.

En l’àmbit sindical:

En les plataformes dels convenis, així com en la nego-

ciació concreta a les empreses, cal incloure-hi mesures

per a la igualtat de drets i oportunitats, adequar i millo-

rar la llei, les mesures de conciliació, els protocols d’ac-

tuació davant l’assetjament i la violència de gènere i

establir plans d’igualtat als centres de treball on sigui

possible. També cal insistir en la transversalitat en tota

l’activitat sindical.

En relació amb la primera part del primer objectiu, gai-

rebé s’ha aconseguit. Actualment tan sols hi ha dues

federacions sense responsable: una és la de Serveis a la

Ciutadania, per dimissió i que encara no ha estat subs-

tituïda, però sí que hi participen algunes companyes

d’aquesta federació i esperem que en aquest procés es

nomeni la responsable, i l’altra és la Federació de

Pensionistes. En l’adequació del Pla d’igualtat intern a

tots els organismes del sindicat es va més poc a poc i

s’hi ha de seguir treballant.

En relació amb el segon objectiu, tot i la situació de crisi

i l’activitat en defensa dels drets laborals, socials i sala-

rials, s’ha treballat i s’està treballant força amb plans d’i-

gualtat (s’ha de dir que ho han facilitat les aportacions

governamentals) i la lluita ha estat per les dades i la par-

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 19

ticipació en el diagnòstic i, lògicament, en les propos-

tes. També, molts convenis han incorporat mesures d’i-

gualtat i als centres de treball, protocols d’assetjament.

Cal dir que l’assessorament i la formació s’han fet des

de les secretaries de la Dona de les federacions de

Catalunya. En les reunions de la Secretaria de la Unió

s’han compartit les experiències. Dos exemples de bon

treball, dels molts que hi ha, són: la negociació en l’àm-

bit del Comitè de Borges de mesures de conciliació i la

inclusió del protocol d’assetjament dins del Conveni

general de químiques. Cada federació té la relació dels

seus acords.

Presència de les dones a CCOO a les comarques de

Tarragona

*Afiliació: 5.685, el 37,20%, mitjana de Catalunya el

38,49%, 1,29 per sota.

* Delegades: xxxx del total, xxx%, pendent de dates

concretes, però la presència de noves delegades ha

quedat palesa en les mobilitzacions dels darrers tres

anys, generals i de sector, en les manifestacions i les

dues vagues generals.

8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora

*Tot i que encara no s’ha assumit el seu caràcter confe-

deral (de la mateixa entitat que l’1 de Maig), en els

darrers anys s’ha consolidat l’assemblea com una acti-

vitat de TOT el sindicat i amb una molt bona presència

de delegades i delegats, així com la presència a la con-

centració unitària amb la UGT al migdia. Aquest any, en

finalitzar la concentració, es va repartir pel mercat el

manifest unitari, que feia una mirada de gènere a la

reforma laboral, i la convocatòria a la vaga general i va

tenir bona acollida.

*L’acte cultural que tradicionalment es feia a Reus, ja

que l’Ajuntament ens feia una aportació, l’hem anat

adequant a les possibilitats de pressupost i ens n’hem

sortit bé. La valoració col•lectiva que en fem és que

aquesta activitat cultural no l’hauríem de limitar a la

data del 8 de Març i en un lloc concret. En el futur, s’ha

d’aprofitar tot el fons de material que tenim (documen-

tals, pel•lícules, etc.) i posar-lo a disposició de les orga-

nitzacions: comitès, federacions i territoris per passar-

los en diverses dates.

25 de Novembre, Dia Internacional per a l’Eradicació

de la Violència contra les Dones

També en aquesta data hem consolidat la concentració

i la lectura de manifest, conjunta amb la UGT, i aquest

any també amb USTEC, a part de participar en l’acte

institucional que també es fa en aquesta data.

Assessorament

Ja s’ha dit anteriorment que l’assessorament col•lectiu

s’ha fet bàsicament des de les secretaries de la Dona de

les federacions de Catalunya i de les de Tarragona, on hi

ha companyes molt preparades i que han adquirit molta

formació. Des de la Secretaria de la Unió hem atès set

casos individuals de companyes que hi han acudit

angoixades per situacions d’assetjament al centre de

treball (algun de molt greu i amb violència), o maltrac-

taments en el si de la parella. Sempre amb la confiden-

cialitat que cal, se les ha orientat, segons el cas, per la

via sindical o jurídica, i sobretot de suport i solidaritat.

Escoles d’estiu de la Secretaria de la Dona de

Catalunya

En aquest espai de formació, socialització d’experièn-

cies i convivència, en els darrers quatre anys, a més de

la responsable, pel territori hi han participat sis com-

panyes més de les federacions: indústria, administració

publica, activitats diverses i comerç-hostaleria.

D’altres activitats

El 2008 estàvem participant en el moviment unitari per

a l’ampliació de la Llei d’interrupció voluntària de l’em-

baràs del 85, que finalment fou modificada el 2010,

amb la Llei de drets sexuals i reproductius i d’interrup-

ció voluntària de l’embaràs, que, si bé no va recollir

totes les nostres propostes, va suposar un important pas

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 20 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

endavant. Al cap de dos anys s’està aplicant molt lenta-

ment, i sobre tots els aspectes relatius a l’educació

sexual, que, segons la llei, han de formar part dels plans

d’ensenyament, encara no s’ha fet res, malgrat el bon

treball que ha preparat la Federació d’Ensenyament de

CCOO.

Aquesta llei ja està amenaçada pel ministre de Justícia

del PP. Així doncs, haurem de seguir lluitant per la seva

aplicació i pel seu desenvolupament i per defensar-la.

Tal com dèiem: ni un pas enrere! L’avortament és un fet,

l’educació sexual i reproductiva és una necessitat! Un

dret reconegut per les convencions de les Nacions

Unides de 1994 i 1996.

Des de la seva constitució participem en el Consell

Municipal de les Dones.

Amb les nostres propostes (acordades per unanimitat en

l’assemblea del 8 de Març del 2011) hem aconseguit

que l’Ajuntament de Tarragona fes un reconeixement a

la nostra companya, fundadora de CCOO, Carmen

Casas Godestar, i ja és gairebé segur que es dedicarà un

carrer a Elisa Cardona i Ollé, l’única dona afusellada

per la repressió franquista a Tarragona.

Aquest és un petit resum del treball que hem anat fent

des de la Secretaria de la Dona, i que hem de continuar,

per avançar en la igualtat de drets i oportunitats:

* Als centres de treball: presentar-nos a delegades, par-

ticipar en la negociació col•lectiva.

* Al sindicat: participant a les comissions negociadores

de convenis i també als organismes de direcció de les

federacions i territoris. Participar als congressos i a les

conferències. Que la nostra organització assumeixi la

transversalitat.

* Participar a les plataformes unitàries de defensa dels

drets de les dones i també dels drets socials i laborals.

2.6. SALUT LABORAL

Durant els últims anys, hem acabat de consolidar la

tasca d’assessorament tècnic i sindical i d’intervenció a

les empreses amb totes aquelles qüestions que preocu-

pen els delegats i delegades de prevenció. A més de

l’assessorament als delegats i delgades i als afiliats i afi-

liades, hem de destacar la col•laboració i el suport tèc-

nic prestat al Gabinet Jurídic i a l’assessorament prima-

ri en consultes individuals.

Hem consolidat i sistematitzat la formació bàsica en

salut laboral tant per als delegats i delegades de pre-

venció com per a la resta de delegats i delegades,

ampliant els coneixements i implicant així tots els dele-

gats delegades de les empreses en l’acció sindical tenint

com a base la salut laboral.

Hem aprofundit en la formació de riscos específics:

llocs de treball, lesions musculoesquelètiques, organit-

zació del treball i riscos psicosocials, i ens hem iniciat

en el risc químic i biològic.

Hem aprofundit en el procés de comunicació amb els

responsables de salut laboral dels sindicats intercomar-

cals (els que en tenen), d’una forma més personalitzada

i atenent les necessitats específiques de cada ram.

Hem consolidat la interlocució amb la mútua de la nos-

tra demarcació territorial.

El procés que havíem iniciat de la presència i participa-

ció als organismes oficials, l’hem consolidat en alguns

d’aquests, com és la USL, i estem iniciant els contactes

amb l’ICAM i l’INSS a efectes no institucionals.

L’assemblea del 28 d’abril, Dia Internacional de la

Seguretat i la Salut en el Treball, ja està plenament con-

solidada. Durant aquest període hem tractat àmplia-

ment els temes següents:

*Any 2009: l’assemblea va tenir com a eix central les

mútues d’accidents de treball i malalties professionals.

Aquest any vam comptar amb la presència de Joan

Carles Gallego, que va fer una anàlisi de la situació

econòmica d’aquell moment.

*Any 2010: vam decidir tractar les absències a la feina

per motius de salut i l’ocultació d’accidents de treball i

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 21

malalties professionals per part de la patronal. En aque-

lla assemblea ens van acompanyar Joan Carles Gallego

i Ignacio Fernández Toxo.

Any 2011: ja en plena activitat de mobilitzacions, vam

fer una assemblea de format més reduït on vam tractar

els danys a la salut que provoca la crisi i la reforma

laboral. En finalitzar, un nombrós grup d’assistents ens

vam desplaçar a Valls per afegir-nos a la manifestació

dels treballadors i treballadores del Pius Hospital de

Valls, on també ens va acompanyar el secretari general

de la CONC, Joan Carles Gallego.

*Any 2012: aquest any, i per qüestions estratègiques

(havíem realitzat una macroassemblea pocs dies abans,

conjuntament amb UGT), vam decidir no convocar l’as-

semblea del 28 d’Abril.

Després d’aquest parèntesi, i de cara al futur, ja que és

una data molt rellevant i l’assemblea està plenament

consolidada, no tenim cap dubte a tornar-la a repren-

dre.

A més del 28 d’Abril, hem organitzat diferents jornades

formatives:

*Mútues d’accidents de treball i malalties professionals.

*Tres jornades sobre la grip A i la corresponent actuació

sindical als centres de treball.

*Una jornada sobre moviments repetitius (mètode

OCRA).

*Una jornada sobre actuació davant del risc per la

reproducció, l’embaràs i la lactància natural.

*Presentació de la nova versió del CoPsoQ-Istas 21

v.1.5.

*Una jornada sobre absentisme i novetats normatives

del RD 404/10 i Rd 337/10.

*Dues jornades d’intervenció sindical d’exposició al

soroll.

D’aquestes jornades i assemblees, n’hem elaborat arti-

cles que s’han publicat al Lluita obrera, tant en el for-

mat imprès com en el format digital.

La nostra presència a la premsa externa ha estat força

constant, ja que hem aprofitat la publicació de les

dades de sinistralitat laboral per convocar rodes de

premsa que han tingut una presència massiva dels mit-

jans i molt de ressò mediàtic.

Com a secretaria, també hem treballat i elaborat la part

que ens han assignat de les publicacions de salut labo-

ral que elabora la CONC.

Pel que fa als propers quatre anys, la nostra intenció és

seguir mantenint el ritme de treball amb els delegats i

delegades. Les condicions de treball han empitjorat

molt i les conseqüències recauen sobre la salut dels tre-

balladors i treballadores. Ara, més que mai, és necessà-

ria la nostra presència, el nostre assessorament i la nos-

tra intervenció. A més, continuarem participant i

col•laborant en les tasques, els estudis i els treballs que

provinguin de la Secretaria de Salut Laboral confederal

i de Catalunya.

2.7. MOBILITAT I MEDI AMBIENT

En l'últim congrés es creà la Secretaria de Mobilitat i

Medi Ambient amb el repte de consolidar i potenciar tot

el treball realitzat fins aleshores per la salut laboral.

Cal destacar que, a causa de la complexitat del territo-

ri, per la seva extensió i pels escassos recursos humans

no s'han pogut desenvolupar totes les propostes expo-

sades en l'anterior congrés.

Tot i així, la tasca d'aquesta secretaria ha estat fer una

anàlisi i avaluar quines prioritats eren les més necessà-

ries.

A més, s'ha dotat d'un local per poder desenvolupar el

treball d'assessorament tècnic i sindical d'una forma

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 22 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

més adequada. Hem reforçat l'àrea tècnica introduint la

figura del tècnic de medi ambient i mobilitat, que ha

atès les demandes dels delegats i delegades en qües-

tions mediambientals.

2.7.1. Assessoraments

Durant el període 2008-2011 s’han realitzat un total de

63 assessoraments, tant en matèria de medi ambient

com de mobilitat. Concretament, 54 han estat sobre

medi ambient i 9 sobre mobilitat.

Desglossant les dades per temàtica i federacions, els

assessoraments es poden classificar de la manera

següent:

La redacció del Pla de mobilitat de Port Aventura.

Les visites a les deixalleries d’Ascó, Móra d’Ebre i Falset.

El procés d’ambientalització de l’activitat productiva

d’Ercros Flix.

La problemàtica dels residus de COSBAPSA.

El seguiment del projecte Zèfir d’energia eòlica marina.

I en l’àmbit intern del sindicat, cal destacar les xerrades

informatives sobre com traslladar la mobilitat sostenible

a l’acció sindical a l’Executiva de FITEQA i als secreta-

ris generals de la Unió Intercomarcal, així com els

documents informatius sobre bonificacions fiscals dels

títols de transport públic distribuïts al Secretariat de la

Unió Intercomarcal.

2.7.2. Jornades

D’entre les jornades organitzades i/o coordinades per la

Secretaria de Medi Ambient i Mobilitat cal destacar:

La Jornada de valoració del conveni de col•laboració

entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i

l’Associació Empresarial Química de Tarragona.

La jornada sobre energia.

El Fòrum Flix, organitzat per debatre el futur industrial

de la població el juny del 2011.

La presentació del llibre de Xavier Elias, també a Flix, el

passat mes de febrer de 2012.

2.7.3. Participació en actes externs i representació

institucional

La secretaria representa CCOO com a integrant de la

Plataforma per a la Defensa del Ferrocarril (PdF.camp).

Les accions més importants han estat el viatge reivindi-

catiu a Móra la Nova o el viatge reivindicatiu a l'Arboç.

També ha participat en diverses reunions del Consell

Municipal de la Mobilitat de Tarragona i s’ha anat

col•laborant amb l’Autoritat Territorial de la Mobilitat

(ATM) de Tarragona en la redacció dels plans de mobi-

litat de Port Aventura i dels polígons de Constantí i Valls.

A més, s’ha col•laborat en la redacció del Pla director

de la mobilitat de les Terres de l’Ebre i es van presentar

al•legacions al Pla director de la mobilitat del Camp de

Tarragona.

S’ha format part també del Consell de Participació de

l’Agenda 21 de Tarragona i s’ha col•laborat en la diag-

nosi de l’elaboració de l’Agenda 21 de Reus.

Finalment, respecte a l’assistència en jornades externes,

s’ha assistit –tant en matèria de medi ambient com de

mobilitat– a la jornada de FEIQUE sobre eficiència

energètica, a les jornades de la Cambra de Comerç

sobre mobilitat i a la jornada sobre Tarragona 2022

(ferrocarril) a l’Ajuntament de Tarragona.

2.7.4. Publicacions i notes de premsa

Hem publicat un article –en col•laboració amb José

Manuel Jurado del Departament de Sostenibilitat de

CCOO de Catalunya– a la revista Daphnia d’ISTAS

(núm. 56) sobre les repercussions del Fòrum Flix. En

aquest sentit, també es va redactar, a finals del 2011, un

contrainforme de l’estudi d’Ecologistes en Acció sobre

contaminació per mercuri, tot rebatent unes dades errò-

nies sobre les emissions de mercuri de la planta d’Ercros

Flix.

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 23

I per acabar, en referència a notes i aparicions a la

premsa, el juliol del 2009 es va participar a la roda de

premsa organitzada per la Federació d’Activitats

Diverses celebrada al Vendrell per denunciar els impac-

tes ambientals de la mala gestió dels residus de COS-

BAPSA.

Respecte de la mobilitat sostenible, s’han fet tot un

seguit de reivindicacions i denúncies: roda de premsa

sobre l’estat dels trens de rodalies i mitja distància,

denúncia per l’increment de tarifes de la linia Reus-

Tarragonaper i denúnica per l’increment de preus de

les tarifes del transport públic al Camp de Tarragona.

2.7.5. Formació

Des de la Secretaria de Medi Ambient i Mobilitat es va

coordinar el curs organitzat per la Secretaria Confederal

de Medi Ambient sobre la participació dels treballadors

en els sistemes de gestió ambiental. Aquest curs (de

dues jornades) es va realitzar a la Casa del Mar durant

el mes de novembre del 2011.

2.7.6. Visites

Durant aquest mandat, des de la Secretaria s’han orga-

nitzat un parell de visites de treball:

A la seu dels Serveis Territorials del Departament de

Medi Ambient i Habitatge de Tarragona, el dia 18 de

desembre del 2009, organitzada juntament amb Fiteqa

per reunir-nos amb el cap del servei, responsable

d’Informació i Control dels Serveis Territorials, el qual

ens ensenyà el funcionament de la Xarxa d'Emissions

Atmosfèriques de Catalunya i de la Xarxa de Vigilància

i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.

I a les obres de descontaminació de l’embassament de

Flix, on els responsables de l’empresa estatal ACUA-

MED ens van fer un visita guiada per explicar-nos de

primera mà com es desenvolupen les obres (27 de juliol

del 2010).

2.8. ACCIÓ JOVE, JOVES DE CCOO

En el V Congrés de la UI de Tarragona, es va crear la

figura del responsable d’Acció Jove a les comarques

tarragonines.

A causa de la manca de recursos i la falta d’existència

prèvia de la secretaria al territori (a excepció de la

Federació d’Indústria), ha suposat un repte complex

portar a terme la feina i les propostes que formaven part

del Pla de treball d’Acció Jove (d’ara endavant, AJ) a la

Unió Intercomarcal de Tarragona, amb el qual es va ini-

ciar la secretaria al 2008.

Aquest pla de treball tenia uns punts molt concrets:

2.8.1. Implantar i consolidar AJ en els sectors

emergents i/o sotmesos a relleu generacional.

S’ha intentat implantar i consolidar AJ mitjançant la rea-

lització d’accions d’acollida a noves delegades i dele-

gats, també conegudes com a “sessions d’acollida”, que

es van celebrar al 2008 i al 2009, amb escassa partici-

pació (majoritàriament delegats de Fiteqa) i reforçant les

eleccions sindicals tant directament com donant suport

als agents electorals o col•laborant amb campanyes

específiques destinades al sector més jove, quan ha

estat possible, posant-nos a disposició de les federa-

cions i les unions territorials.

Afiliativament parlant, ens hem trobat amb un procés de

destrucció d’ocupació, essent el sector jove un dels més

afectats (a finals del 2011, el percentatge d’aturats

menors de 25 anys suposava el 47,93%, xifra que con-

trasta amb el 13,89% del 2007) i la seva repercussió a

l’afiliació en la modalitat d’AJ ha estat una disminució

de gairebé 3 punts.

(un sol espai)

Tot i així, a les comarques de Tarragona hem vist un

petit increment en l’afiliació de menors de 30 anys, afi-

liació que hem de mantenir i incentivar.

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 24 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

2.8.2. Millora del sistema de comunicació interna i

externa

S’ha tractat de millorar la difusió de material específic

d’AJ mitjançant un circuit de punts de distribució als

locals del sindicat, a les bústies de les organitzacions

confederatives i/o actualitzant les dades de contacte

dels afiliats per mantenir un seguiment d’aquests i per

assegurar la comunicació interna.

A més, sempre que ha estat necessari, hem treballat

conjuntament amb la Secretaria de Comunicació de la

Unió.

2.8.3. Millorar la participació a AJ i al conjunt de

CCOO, garantint l’accés a la informació de

totes les persones afiliades i articulant espais

flexibles dins les organitzacions confederades.

Per garantir el dret a la informació de totes les persones

afiliades a AJ i la seva participació, s’ha fet un segui-

ment de l’afiliació i la consegüent correcció de dades,

i, allà on ha estat possible, s’hi ha incorporat o mantin-

gut la figura del responsable a les federacions (Indústria,

Fiteqa i Fecoht), o s’ha informat dels diferents esdeveni-

ments específics les federacions o els delegats de

referència d’aquestes, com pot ser el cas de Fecoht amb

els seus responsables de joventut temporals, o de

Serveis a la Ciutadania amb els delegats de referència

en el sector d’Oci i al Transport.

Aquestes figures, bé de representació o bé mitjançant

grups de treball o contactes sectorials, s’haurien de

mantenir de forma més permanent, mitjançant un tre-

ball en conjunt de la Unió, la Secretaria d’AJ i les orga-

nitzacions confederades corresponents.

A més, quant a formació específica, en els últims qua-

tre anys, en cada trobada formativa (Escola de Formació

Ángel Rozas o Trobada A 3 Bandes, ambdós de cele-

bració anual) hi ha hagut una representació de les

comarques tarragonines amb participació, per federa-

cions, de Fiteqa, Indústria, Fecoht i Transport.

2.9. ÀREA SOCIOECONÒMICA, FORMACIÓ,

OCUPACIÓ, POLÍTICA SOCIAL I

IMMIGRACIÓ

Tal com ha succeït en d’altres àmbits, l’activitat en

aquest període ha estat marcada per la crisi econòmica

que, en aquest cas, ens ha colpejat de manera especial,

a causa de la davallada dels recursos aportats per les

administracions públiques, amb els quals es nodreixen

algunes de les activitats.

2.9.1. FORMACIÓ I OCUPACIÓ

La Fundació Paco Puerto (FPP) ha planificat i executat

els plans anuals de formació contínua, tant els sectorials

com els intersectorials, amb un compliment pràctica-

ment total dels seus objectius.

Amb tot, la formació contínua ha patit en aquest perío-

de força tensions de tresoreria en el seu finançament,

reducció dels imports assignats i, actualment, una forta

incertesa sobre el seu futur. No sembla que, des dels

poders públics, s’aposti per la formació per l’ocupació.

Només cal dir que la totalitat de fons que s’hi destinen

el 2012 es cobreix amb les aportacions de les quotes de

les nòmines dels treballadors, fet que no havia passat

mai.

Quant a les polítiques públiques pel que fa a formació

i ocupació, podem afirmar que han estat quatre anys

perduts. El diagnòstic va estar compartit des de bon

principi: s’havia de fer un canvi en el model productiu

que comportava formació professional específica enfo-

cada cap als nous sectors productius, com ara noves

tecnologies, energies alternatives, vehicles elèctrics,

etc.

Passats aquests quatre anys podem afirmar que no s’ha

fet pràcticament res en aquesta direcció, ni per part del

Govern actual ni per part de l’anterior. El canvi de

govern a Catalunya va comportar una paralització en

les polítiques actives d’ocupació (PAO) que ha portat a

una retallada en els recursos destinats i a la suspensió

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 25

de projectes d’excel•lència en la FP, com la xarxa

FP.cat.

Mentrestant, totes les dades referents a l’ocupació han

estat constantment i progressivament negatives. Les

dues reformes laborals només han fet que permetre

aprofundir en la destrucció de l’ocupació fixa mit-

jançant els ERO i els acomiadaments individuals, men-

tre que l’escassa nova contractació s’està fent de forma

temporal gairebé exclusivament.

Una de les eines principals de la Unió Intercomarcal pel

que fa a l’ocupació és el servei ofert per l’ASSOC.

L’objectiu general de l’oficina d’assessorament a l’ocu-

pació és contribuir a la millora de l'ocupabilitat i de les

possibilitats d’inserció o promoció en el mercat de tre-

ball de les persones.

Com a objectius específics destaquem:

*Informar sobre la realitat del mercat de treball: vies

d'accés, condicions laborals, sectors en creixement,

perfils ocupacionals més demanats...

*Definir un objectiu professional assolible en funció

tant de les característiques de la persona atesa com de

les demandes del mercat laboral.

*Desenvolupar les habilitats i competències transversals

necessàries per a l'accés a l'ocupació o a l’autoocupa-

ció.

*Definir els itineraris formatius o ocupacionals que con-

dueixin a la consecució de la inserció laboral.

*Facilitar l’ús i el coneixement dels instruments, les tèc-

niques i les estratègies que permeten realitzar una recer-

ca d'ocupació planificada i organitzada.

*Fomentar l’ús de les TIC com a eina de recerca de

feina.

*Detectar les necessitats de les empreses del territori.

*Donar resposta a les demandes formulades des de

l'àmbit empresarial pel que fa al perfil de demandants

que ens sol•liciten.

*Sensibilitzar el teixit empresarial per facilitar l'accés al

mercat de treball i posar de relleu el dels col•lectius

amb especials dificultats d'inserció.

*Treballar de manera integrada dins de la nostra orga-

nització.

Durant aquests anys (2008-2011), els objectius quanti-

tatius han anat variant en funció de les necessitats de les

persones ateses i l’enfocament general del servei també

ha influït en programes que es portaven a terme en cada

moment i en la seva durada. Cal comentar que sempre

hem assolit els objectius establerts.

Durant els darrers quatre anys, hem atès un total de 716

persones noves, que han seguit un itinerari de quatre

hores de mitjana. Cal tenir en compte l’atenció també

de persones que ja estaven inscrites anteriorment i que

van retornant per fer un nou assessorament. Podríem dir

que, en total, hem atès aproximadament 1.350 persones

tenint en compte assessoraments, el Club de la feina i

altres programes.

La valoració que fem del nostre servei és molt positiva.

És un servei plenament integrat i consolidat dins del

nostre territori, on treballem de manera coordinada

amb els diferents serveis del sindicat, federacions i

altres estructures sindicals.

Hi ha certs aspectes que s’han de valorar, entre ells:

*Tot sovint, les persones que vénen amb peticions con-

cretes (fer el currículum, borsa de treball, ofertes...), les

hem d’informar que som un servei d’assessorament, que

pertanyem a un sindicat i que col•laborarem en la seva

recerca de feina. La majoria de vegades hi estan d’acord

i inicien un itinerari. Amb tot, darrerament s’ha incre-

mentat el nombre de persones que ens sol•liciten orien-

tació, ja que en aquest moment de crisi econòmica hi

ha persones que feia molts anys que estaven treballant

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 26 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.

a la mateixa empresa i, per tant, sense haver de buscar

feina. En aquests casos, la pèrdua del lloc de treball fa

que se sentin insegurs, que no coneguin com moure’s

dins del mercat de treball, ni quins recursos hi ha ni

com s’utilitzen.

*Un dels espais més utilitzats ha continuat sent el Club

de la feina, servei molt ben valorat pels usuaris i usuà-

ries, on les persones activen la seva recerca i troben la

informació sobre ofertes en el seu territori i, al mateix

temps, resolució dels seus dubtes.

En resum, si volem atendre totes les necessitats actuals

de les persones que acudeixen al nostre sindicat (tant si

són a l’atur com si estan actives), el Servei

d’Assessorament i Orientació Formativa i Laboral és una

eina molt important en el moment actual, ja que és la

manera com la nostra entitat pot donar una resposta

integral a les necessitats del conjunt de treballadors i

treballadores i millorar la seva ocupabilitat.

2.9.2. POLÍTICA SOCIAL

En aquests quatre anys hem participat com a sindicat en

tots els àmbits on hem estat convidats, tant si ha estat

per prescripció legal com per iniciatives pròpies i/o de

les diverses administracions.

Sense ànim de ser exhaustius, podem citar els consells

de Salut Territorials (Departament de Sanitat), la Mesa

Socioeconòmica del Camp de Tarragona (URV), diver-

sos consorcis de Desenvolupament Territorial (consells

comarcals), la Mesa per la FP de Tarragona (Ajuntament

de Tarragona) i la gestió i els usos del temps

(Departament de Benestar Social).

Malgrat que en tots hem donat la nostra opinió i visió,

l’activitat de tots ells s’ha vist molt reduïda amb el pas

del temps (sempre la crisi econòmica) i la seva utilitat

ha estat més que qüestionable per ser benèvols.

2.9.3. IMMIGRACIÓ-CITE

Dades relatives al servei:

La difícil situació econòmica i laboral que estem patint

afecta de manera especial el col•lectiu immigrant.

S’ha observat, al llarg d’aquests quatre anys, una para-

lització d’arribada de persones immigrants i una forta

disminució de reagrupaments familiars.

Amb la crisi econòmica, les persones immigrades pre-

fereixen deixar la família als països d’origen, i, fins i tot

els que la tenen aquí, la fan tornar al país mentre el cap

de família es queda aquí.

Hem observat la pujada de percentatges de persones en

situació irregular. Aquest increment no és conseqüència

de l’arribada de noves persones, sinó perquè persones

en situació regular cauen en la irregularitat, quan no

poden renovar la documentació per manca de cotitza-

ció i manca de mitjans de vida, fet que sindicalment ens

preocupa especialment per la caiguda en la irregularitat

de persones arrelades al país.

Aquesta realitat posa de manifest la necessitat d’incre-

mentar les mesures de flexibilització dels tràmits de

renovació de les autoritzacions de treball recollides en

el Reglament d’estrangeria, que es va aprovar el juny

del 2011 per fer front a aquest possible augment de la

irregularitat sobrevinguda.

D’altra banda, l’important percentatge de treball irregu-

lar també hauria de comportar una intervenció decidi-

da de la Inspecció de Treball contra aquest frau a la

Seguretat Social i als drets dels treballadors i les treba-

lladores.

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona. Pág. 27

ANY 2008 2009 2010 2011

USUARIS 391 279 397 402

VISITES 495 404 547 565

CONSULTES 955 779 1.062 619

Pràcticament tots els expedients que es tramiten a la

Sotsdelegació del Govern per la via de l’arrelament

laboral, que impliquen una denuncia a la Inspecció de

Treball per un reconeixement de activitat en l’economia

submergida, han estat presentats pel CITE.

Si analitzem el comportament del treball irregular en els

darrers anys, veiem com després de la important caigu-

da fruit del procés de regularització extraordinària del

2005, que deixa el treball irregular al 35%; en plena

crisi, el treball irregular augmenta de forma significativa

el 2011 i se situa en el 56%.

Malgrat la celebració dels 25 anys del CITE l’any 2011,

la reducció de subvencions per part de l’Administració

ha provocat el tancament d’alguna oficina i la reducció

horària en d’altres.

Queda pendent per als pròxims anys mantenir aquest

servei, del qual CCOO és pioner, per a la població

immigrada més vulnerable que mai en aquest context

de crisi econòmica.

1

-

-

-

5

-

-

-

-

10

-

-

-

-

15

-

-

-

-

20

-

-

-

-

25

-

-

-

-

30

-

-

-

-

35

-

-

-

-

40

-

-

-

-

Pág. 28 VI Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona.