Església de Tarragona

Núm. 243 Febrer 2010

Dip. Leg. T-14-1988 Any XXII Quarta època

Càritas,Mans Unides,Pastoral de la Salut...

L’acció benèfica de l’Església,una flamaque no s’apagarà mai

εsglésia δe τarragona

Les monedes Judea Captavan ser unes series comme-moratives encunyades per

l’emperador romà Vespasià percommemorar la conquesta deJudea i la destrucció del templede Jerusalem pel seu fill Tit l’any70 dC, durant la primera revoltajueva. La primera revolta vadurar des de l’any 66-67 dC fins al’any 73-74 dC, depèn de les fontsque parlen d’aquest fet. La refe-rència historiogràfica més cone-guda és Les Guerres Judaiquesescrites per Flavi Josep.

Hi ha diverses emissions del tipusJudea Capta. Una d’elles fou encu-nyada durant 25 anys per Vespasià(69-79 dC) i els seus dos fills que elvan seguir com a emperadors, Tit

(79-81 dC) i Domicià (81-96 dC).Aquestes monedes commemora-tives es van produir en bronze, pla-ta i or i per les seques al voltant del’imperi romà i a Judea. Es van fer entots els valors i en coneixem alme-nys 48 tipus diferents. De les seques(fàbriques de moneda) de Cesarea, ala província de Judea, només vansortir monedes de bronze. Aquestessón menys elaborades tècnicamenti les inscripcions estan en grec i noen llatí, fet natural si consideremque el grec va ser llengua vehicular ales províncies orientals.

Alguns dissenys tenen la figura de ladeessa Niké (Victòria) escrivint enun escut, altres tenen la figura deMinerva amb llança, escut, trofeu ipalmera. Casi totes les monedes

d’aquest tipus, provenen de l’èpocade Domicià, moment en el que esredacta el llibre de l’Apocalipsi.

Curiosament una moneda de lessèries Judea Capta va ser encunyadapel governador Herodes Agripa II(governà durant la segona meitatdel s. I dC), nét d’Herodes el Gran,que va ser educat a Roma a la cort del’emperador Claudi (41-54 dC). Eraun governant molt romanitzat iamic de Tit al qual li va donar suportdurant la primera guerra jueva. Lamoneda va sortir de la seca deTiberiades, i té en l’anvers el cap deDomicià mirant a la dreta i en elrevers la deessa Niké avançant capa la dreta amb una corona i brancade palma a l’espatlla i una estrella adalt cap a la dreta.

Museu βíblic

Les monedes de la sèrie Judea captaJohn López, secretari del Museu Bíblic Tarraconense

εδτ

Tit Flavi Domicià Tipus: AE20, de bronze Anvers: Testa de Domicià, mirantcap a l’esquerra (fig. 5).Revers: Minerva, mirant i avançantcap a l’esquerra, amb la llança, l’es-cut i el trofeu (fig. 6).

Número de fitxa: MBT 469.Adquirida a Lynne C Elliott.Millennia Antiquities(Horwich, Anglaterra).

Les monedes d’aquest tipus, en el Museu Bíblic, són dels emperadors Vespasià, Tit i Domicià.

Tit Flavi VespasiàTipus: AR, denari de plata Anvers:Cap de Vespasià mirant cap a la dre-ta, amb part de la inscripció que esllegeix: VESPASIANVS AV… (fig. 1).Reconstruïda la inscripció comple-ta seria: IMP CAESAR VESPA-SIANVS AVG.

Revers: La figura de Judeaamb actitud de derrota, a ladreta, al peu d’un trofeu. Laparaula IVDAEA, a baix. (fig. 2)Número de fitxa: MBT 74.Forma: Seaby 67, RCV 777.Adquirida a Keith Lloyd(Ipswich, Anglaterra).

Tit Flavi VespasiàTipus: AE20, de bronze .Anvers: Testa de Tit, mirant cap a ladreta (fig. 3).Revers: la deessa Niké, mirant cap ala dreta, escrivint en un escut, ambuna palmera al fons. De la seca de

Cesarea (fig. 4).Número de fitxa: MBT 470.Adquirida a Lynne C Elliott.Millennia Antiquities(Horwich, Anglaterra).

1 2

3 4

5 6

El Dr. Miquel Domènech, metge geriatra, ensofereix un interessant article sobre un temapunyent: l’acompanyament del malalt proper ala mort.

A El malalt en fi de vidaPàgina 10

Mn. Francisco Giménez ens explica que laQuaresma va més enllà d’uns dies determinats.És tot un programa de vida, de conversió.

A ReflexióPàgina 18

SUMARI 243 Febrer 2010

I, a més, Museu Bíblic (pàg.2), La Quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Mans Unides(pàg. 6), Dia del malalt (pàg. 8), La veu de Càritas (pàg. 12), Tarragona Missionera (pàg.14), Recordant la Jornada Mundial de la Pau (pàg. 16), Mitjans de Comunicació Social(pàg. 18), Any Jubilar de la Candela (pàg. 20), Va ser notícia (pàg. 22), Observatori (pàg.27), Música (pàg. 28), Art sacre (pàg. 29), Cinema (pàg. 30), Llibres (pàg. 32), i Aparador(pàg. 35).

En aquest número han col·laborat John López, Antoni Coll, Josep Sabaté, Dr. Miquel Domènech,Càritas Xile, Anna González, Dra. Marta Burguet, Mn. Francisco Giménez , Joaquim Galià, Mn. PèioSánchez, Pep i Cisco Targa, Caterina i Rosa M. Ballesta, Santi Grimau, Didac Bertran i Mateu Salvat.


4 εsglésia δe τarragona

La Quarta d’εδτ

εsglésiaδe τarragona

DirectorDidac Bertran

Consell de redacció:Mn. Joaquim FortunyMn. Francisco GiménezLuis-José BaixauliJosep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Adreça Pla de Palau, 2Telèfon 977 233 412 (ext. 205)Fax 977 251 847Adreça electrònica [email protected]àgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual: (11 números): 14,52 €

Subscripció anual Europa: (11 números): 35,00 €

Preu unitari: 1,45 €

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aEsglésia de Tarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

Amb el seu humor característic, Oscar Wilde va dir: “El proble-ma del socialisme és que et treu moltes tardes lliures”.L’escriptor feia referència a que la revolució (llavors “socialisme”

i “revolució” s’indentificaven) no permitia una vida còmoda, sinò ple-na de treballs i de risc.

Ser cristià deveritat tambétreu moltestardes lliures.Participar de larevolució cris-tiana, preocu-par-se percomplir encada momentla voluntat deDéu i atendre elproïsme, espe-cialmente elmés necessitat,no es dur unavida despreo-cupada. Aixó sí,

es compatible amb que sigui viscuda sense neguit i amb molta pau.

Déu és el centre de la nostra vida. Fins i tot els pensadors de la èpocamoderna que han actuat com si Déu no existis o com si estiguessin enguerra contra Ell, l’han tingut com una referència. L’escriptor portuguèsGabriel Magalhaes deia a La Vanguardia: “En un món sense Déu jo veiga Darwin posant una botiga d’animals. A Freud com cap de personald’una multinacional. A Marx implicat en Greenpeace. A Nietzsche enun grup de heavy metal (…) A Saramago com un pelotari sense frontó”.

Per això, quan s’impedeix als pares que els seus fills cursin l’assignaturade religió, no només se’ls castiga amb l’absencia d’una disciplina, sinòamb l’absència d’aquella que permet tenir una visió de conjunt de la cul-tura humana, tant la cristiana com l’agnòstica i fins i tot l’atea, si es potdefinir com a “cultura”.

Oscar Wilde tenia raó quan deia que defensar una idea, o una doctrina,comporta sacrifici. La vida arran de terra sembla més còmoda; la vidasense Déu sembla menys exigent; però, en realitat, és asfixiant, ja queno gaudeix de l’aire, del sol i de les vistes del camp i de la muntanya, sinòque limita la experiència a les parets en blanc de l’habitació de la nos-tra suposada comoditat.

La revolució cristianaAntoni Coll Gilabert, periodista

εδτ

5Número 243- Febrer 2010

La saviesa popularafirma que «unaimatge val més que

mil paraules», però en lessocietats actuals estembombardejats per tantesimatges, que perquè acon-segueixin els efectes quepretenen han de ser proucridaneres i convincents.Els qui avui es dediquen ala política ho saben i«actuen» (mai millor dit)en conseqüència. D’aques-ta manera, les seccionspolítiques dels mitjans decomunicació abunden ensignificatives «representa-cions» a través de les qualsels protagonistes prete-nen donar nombrososmissatges a la ciutadania:mans que s’estrenyen, abraçades efusives, frases ambganxo, caminades silencioses i mirades directes, entremoltes altres «escenes» –a vegades– dignes d’algunpremi d’alguna Acadèmia (diem-li “Goya” o “Òscar”).

Ara bé, la força i eficàcia d’aquestes actuacions noestà només en un bon disseny i planificació, sinó tam-bé –en gran mesura– en la credibilitat dels seus prota-gonistes. I perquè un polític tingui credibilitat cal quehi hagi coherència entre les seves representacionsmediàtiques i les seves accions concretes, les lleis quecrea o a què dóna suport, els projectes als quals sesuma, els valors que viu en la seva vida quotidiana.Lamentablement, els últims anys els polítics estan bas-tant desprestigiats (casos “Malaya”, “Gürtel”, “Millet”,“Pretoria”, etc., etc.), i també perquè se sap que moltesde les seves aparicions públiques no són més que«actuacions» amb fins electorals, excepte algunes hon-roses excepcions (que sempre n’hi ha, per sort).Aquesta sensació s’ha incrementat en els darrerstemps, atès que sembla que vivim en una campanyaelectoral perpétua.

A les nostres democràcies representatives actualsla tasca dels polítics és indispensable i fonamental per

a la construcció de societats cada vegada més justes isolidàries... Això no obstant, les enquestes revelen quecada cop són més els desencisats de la política i, pertant, més propers a l’abstencionisme o a caure en latemptació del populisme, com s’ha vist darrerament aHolanda.

Els polítics, escoltant les justes demandes dels seuselectors, han de posar sobre la taula els temes que preo-cupen la ciutadania, participar activament i informadaen els debats, estudiar i proposar alternatives de solu-ció als problemes socials, i, contribuir amb les sevescapacitats a dibuixar un futur encoratjador i, per aixòmateix, realista.

I l’Església, té alguna cosa a dir en aquest terreny?Sens dubte que sí. El que ha dit sempre: que els valorsmorals cristians han d’impregnar l’acció dels polítics,sobretot dels que se’n diuen cristians.

Des d’aquesta tribuna no ens estem d’animar amoltíssims bons professionals catòlics a entrar en l’àm-bit polític, aportant uns criteris que facin més humanai menys interessada la política i també més eficaç la ges-tió de la res publica.

εditorial

Polítics

εδτ

Amb el lema “Contra la fam,defensa la terra”, MansUnides ha celebrat, amb

diversos actes, aquests cinquantaanys de la seva creació. La delegadade Mans Unides a Tarragona, SaturSosa, fa una valoració positiva deltreball realitzat per l’organitzaciófins ara.

—Aquests cinquanta anys han estatuna lluita constant per millorar lescondicions de vida del Tercer Món.Fa mig segle, unes dones moltvalentes van fer un crit de guerra

contra la fam i nosaltres hem seguitel seu camí per lluitar per a la mil-lora de les condicions de vida, dejustícia, de drets humans. Hi ha unafam invisible, no només de menjar,sinó una fam interior de justícia, deformació…

Satur Sosa ens explica que el lemad’enguany “Contra la fam, defensa laterra”, vol impulsar un canvi radicalen la mentalitat de la nostra societat,perquè la terra no és d’uns quants,sinó que és de tots i, especialment,de les futures generacions.

Projectes de Mans Unides

— Quins són els projectes que haprogramat, per aquest any, laDelegació de Mans Unides aTarragona?

—Tenim tres projectes. A Gua-temala, a San Carlos de Alzatate, a laprovíncia de Jalapa, hem projectatel foment de la producció agrope-cuària sostenible que beneficiarà,directament, 650 habitants i centfamílies d’una forma indirecta, ambuna inversió de 58.173 euros. A l’Ín-


50 anys de lluita contra la famSatur Sosa, delegada de Mans Unides:“Hi ha una fam invisible, no només demenjar, sinó de justícia”Josep Sabaté, periodista

Mαns Uniδes

Cinquanta anys de lluita cons-tant i permanent contra la famconstitueix una tasca impor-tant en defensa de les personesmés empobrides del món. És elque està fent l’ONg diocesanaMans Unides i ara és el momentde fer balanç d’aquesta actua-ció que, amb gran valentia, rea-litza des de fa mig segle.

dia hem projectat la promoció del’educació primària a una comuni-tat tribal, al poble de Patka, situatal districte de Khunti. En aquestcas, un centenar d’alumnes internses beneficiaran d’aquesta acciódocent, la qual compta amb unpressupost de 47.255 euros.Finalment, a Uganda, posarem enmarxa quatre aules i una bibliotecaper a una escola rural de secundà-ria al poble de Karuguuza, destina-da a 580 joves directes i 3.420 indi-rectes per un import de 44.199euros.

Per a la realització de totes les sevesactuacions, Mans Unides compteamb l’aportació econòmica desocis, col.laboradors, voluntaris,simpatitzants…A més, també té lacol.laboració de institucions queparticipen en el cofinançament deprojectes. En el cas de l’Arxidiòceside Tarragona, a la campanya del2009, Mans Unides va rebre apor-tacions econòmiques dels ajunta-ments de Cambrils, de Reus i deTarragona, així com del ConsellComarcal del Tarragonès. També

per aquest any s’ha previst unaaportació de la Diputació de

Tarragona. A més, es publicarà unllibre, original de Francesc XavierCortés, que recull la tasca realitza-da per Mans Unides a Tarragonadurant aquests anys.

Veritablement, la lluita contra lafam en el món és un treball que nopot deixar indiferent a ningú.

— Ara hem viscut el dramàtic casdel terratrèmol a Haití. Ha estat uncas puntual, tot i que no es pot obli-dar que aquestrs països sempreviuen en situacions semblants.Segons la FAO, hi ha mil milions depersones que passen fam al món. Al’any 2000, a Nova York, es van fir-mar els objectius del mil·leni, unsobjectius que s’haurien de complirl’any 2015, una data que pot sem-blar llunyana, però que no ho éstant. Ara bé, si el món no és capaçd’assolir aquest primer objectiuabastable d’eradicar la fam, cómpodrem ni tan sols somniar encomplir els altres objectius com lasanitat, l’educació….?

Satur SosaUna crida

Satur Sosa, mitjançant la sevaexperiència personal, vol feruna crida a la sensibilitzacióde la societat envers aquestaterrible xacra que és la fam ique cada dia sega centenarsde vides arreu del món.

—Per a mi, és una gran satis-facció poder ajudar els meus germans. Són germans meusencara que no els vegi la cara. Els sento aquí i la seva presèn-cia intangible em dóna força per continuar endavant, peròens cal la col·laboració de tots.


La lluita contra la fam: un compromís

de Mans Unides i també de tota la societat

εδτ

Es aquest, doncs, un momentidoni de fer una revisió de totel que s’ha fet fins ara durant

aquests anys, tot i que, per a MercèGuasch, delegada diocesana, laPastoral de la Salut va sorgir des defa molt de temps. Cal remuntar-semolts segles enrere…

Des de l’any 1985, l’Església haanat avançant en la tasca d’assistirals malalts com una forma de pro-porcionar aliment espìritual de lacomunitat i consol a la malaltia.Aquest és el context en el que realit-za la seva acció la Pastoral de la Salut.La seva delegada diocesana, MercèGuasch, ens explica quins són elsobjectius de l’assistència als malalts.

—Cal tenir molt present que elmalalt és un membre de la comuni-tat a qui s’ha d’administrarl’Eucaristia, atendre els seus acom-panyants, alleugerir la seva angoixa,la seva solitud, sensibilitzar elsjoves sobre el patiment delsmalalts. També s’ha de recuperar elsentit del viàtic o de la unció delsmalalts… Es a dir, cal fer més visibleque la comunitat cristiana està alcostat de les persones postradesper una malaltia, sigui a casa, a unhospital o a un centre geriàtric.

Mercè Guasch explica que,actualment, els hospitals mésimportants compten amb un sacer-dot i també amb voluntaris que ate-nen els malalts, sempre que aquestsho acceptin. La responsable dioce-sana de la Pastoral dela Salut tambévol fer una crida a la col·laboració


La Pastoral de la Salut,instituïda des de l’inici dels tempsper JesucristJosep Sabaté, periodista

Mercè Guasch, delegada diocesana:

“Cal compartir l’eucaristia amb els malalts”.

δia del malalt

S’han complert 25 anys de la cele-bració del “Dia del Malalt”, dins lesactuacions pròpies de la Pastoral de laSalut, raó per la qual s’estan realitzantdiverses activitats a l’Arxidiòcesi deTarragona.


de tothom per tal de constribuir ala missió específica de l’Esglésiad’ajudar en la guarició dels malalts.

Dins les activitats programadesd’aquest aniversari de la Pastoral dela Salut, cal destacar que el 24d’abril, a l’Hospital de Sant Pau iSanta Tecla de Tarragona, hi hauràuna jornada diocesana per adebatre diversos aspectes de l’ac-tuació pastoral. Igualment calrecordar que a Reus també s’hacelebrat ja una jornada similar ambuna participació força interessant.

Durant aquests darrers 25 anys,la Pastoral de la Salut ha fet front aqüestions tan importants com lahumanització de l’assistènciasanitària, el sofriment durant lamalaltia, el voluntariat i els profes-sionals de la salut…

En aquest context, cal incorpo-rar també els joves en aquesta acciópastoral destinada a apaivagar elsofriment dels malalts, als qualss’ha d’aportar també aliment espi-ritual, tal i com ja va fer Jesús…

La parròquiaUn element primordial

La Pastoral de la Salut ha evolucionat, constantment, a tra-vés dels dos principals ámbits d’actuació que són els pro-fessionals de l’assistència mèdica i els rectors de les parrò-quies. Es en aquest punt que Mercè Guasch vol destacar elpaper primordial de les parròquies en l’aplicació de laPastoral de la Salut.

—La Pastoral de la Salut, realment, no ha fet altra cosa queseguir l’evolució de la societat. Tot i que la celebració del“Dia del Malalt” va sorgir fa 25 anys, la pastoral està insti-tuïda des de l’inici dels temps. Quan llegim la Paraula deDéu, allí ja trobem l’exemple de Jesús que s’ocupava delsmalalts i la Pastoral ha d’adaptar-se al moment que estemvivint. Certament, no estem en uns moments d’eufòria. Estracta de fer el seguiment del dia a dia, però s’ha de fer mésvisible, més real, des de la mateixa comunitat parroquial. Elmés important és tot allò que va destinat a la persona.

εδτ

Es tracta d’una complexitatderivada per la pròpiadinàmica social , l’aug-

ment demogràfic, per la croni-citat de les malalties i l’envelli-ment de la població. La podríemclassificar com a complexitatclínica (més malalts en edatavançada i per tant, més càn-cers, més malalties del cor,pulmó, fetge i ronyó i tambémoltes més demències), com-plexitat assistencial (curescomplicades, serveis d’urgèn-cies i consultes d’atenció primà-ria saturades...), complexitatper abordatges difícils(proves, ventilació mecànica adomicili, gangrena, maneig defàrmacs amb bombes de perfu-sió a domicili...), complexitatsocial ( marginalitat i pobresa,solitud, absència de famíliadirecta, cuidador principal tam-bé d’edat avançada, estat de dolprevi recent...) i finalment lacomplexitat bioètica (perexemple, en cas de la presa dedecisions: posar o no un sèrumo una sonda per a nodrir a unmalalt en fi de vida, fer una seda-ció pal·liativa ... ).

Veiem doncs, com el perso-nal sanitari es troba cada copmés enfrontat a uns reptes elsquals moltes vegades ni tan solsens han estat explicats a lesfacultats de medicina o escolesd’infermeria. Personalment ami mai m’han dit que un malaltes pot morir, que té sentiments ique aquests em poden afectar.Els metges som experts en eldiagnòstic de les malalties i enintentar esbrinar si aquestsímptoma o aquell signe corres-pon a aquesta o aquella malal-tia, però hem hagut d’aprendre aposteriori molts aspectes del’atenció als malalts.

Abans, quan algú estavamalalt a casa i havia de venir elmetge a visitar-lo, aquest erarebut amb un gran respecte, laseva presència era tranquil·lit-zadora i terapèutica i a més, eraconsiderat com un de casa. Tota

la família parlava del metge de“tota la vida” amb gran estima-ció. De fet el metge feia una cosamolt important: no nomésintentava guarir sinó tambéacompanyar el malalt i recon-fortar la resta de la família.

Fixem-nos en el significat deles paraules i veurem com laparaula acompanyament deri-va d’acompanyar, es a dir,segons el diccionari, “ajuntar-sea algú per fer el que ell fa, princi-palment per anar allà on ell va, itambé anar amb algú per escol-tar-lo, custodiar-lo, fer-li costat,guiar-lo”. Si anem encara més

enllà, acompanyar ve de com-pany, mot utilitzat per primercop a la nostra llengua al segleXII , que vol dir simplement “compartir el pa amb un altre “.

L’acompanyament és un pro-cés centrat en el malalt però


E l m a l a l t e n f i d e v i d aL’a c o m p a n y a m e n t d e l s s a n i t a r i sM i q u e l D o m è n e c h i M e s t r e ,

m à s t e r e n c u r e s p a l · l i a t i v e s , m e t g e g e r i a t r a d e l P í u s H o s p i t a l d e V a l l s

La part més important en el procés de morir és tot

allò “que no es veu”

Una de les paraules que millor defineixen la situació en què es troba lasanitat actualment al nostre país és la complexitat.

δia del malalt

també en el seu món. És ,seguint al Dr. Jordi Gol i Gurina,una relació interpersonal, entreel meu “jo” i el de l’altre, que potafectar-me, generador de senti-ments de tots tipus que no etdeixen indiferent.

Acompanyar un malalt en fide vida és un honor, però tambéuna gran responsabilitat. Elmalalt és una persona única,però vulnerable física i psicolò-gicament. Els professionalstenim la gran responsabilitatd’assumir la seva vulnerabilitattot i respectant els seus desitjosi creences. Hem de ser capaçosde saber “llegir” la situació il’entorn del malalt ajudant-lo autilitzar els seus valors , no elsnostres, facilitant des de la com-prensió sense prejudicis ni judi-cis de valors. Hem de donar

confiança perquè des d’aquípugui sorgir la confidència.L’acompanyament pot arribarfins on siguem capaços segonsla nostra expertesa professionali sempre respectant els límitsque ens marqui el malalt, anantsempre un pas enrere d’ell.

No hem d’oblidar que el veri-table pal de paller de la nostraatenció és el control del pati-ment . Es pràcticament impos-sible acompanyar a un malaltque té molt dolor, ofec o vomitacontínuament. El primer quesempre hem de fer és identificarquines són les causes del pati-ment: de causa física, psíquica,emocional o espiritual i en quinmoment es troba el malalt des

de el punt de vista de l’afronta-ment personal del seu procés demorir.

Costa, a voltes, fer entendreque la part més important en elprocés de morir és tot allò “queno es veu”, que pertorba almalalt en general més que elssímptomes físics. Aquests són laprincipal preocupació en lesfases inicials de la malaltia, peròen la fi de la vida són “altres” lespreocupacions. Podríem citarles familiars, professionals, pèr-dua de rol, angoixa o incertesapel futur, i, sobretot el patimentespiritual.

La manca de suport espiri-tual és un patiment més pelmalalt. La necessitat de teniresperança, el suport de l‘entornque estimes i la necessitat detrobar sentit i un significat a la

pròpia vida són les tres potesque constitueixen les necessi-tats espirituals en la darrera eta-pa de la vida.

El procés de morir és únic iintransferible. Les personesaprenem a morir acompanyantel procés de morir dels nostresamics, familiars i en el cas delsprofessionals, el dels nostresmalalts. Tots som espectadorsd’un procés. No oblidem que,moltes vegades, és el darrer mis-satge-lliçó que ens pot oferir elmalalt. Com a professionalscomentem, amb molta raó, queés un privilegi treballar ambmalalts en fi de vida pel propiaprenentatge personal. Semblaque sigui a l’inrevés: és el malaltqui ens acompanya i ensenya atots nosaltres en la seva darreraexperiència de vida i de mort. Ésimportant , per això, que no esprivi als joves d’un aprenentatgetant ric quan hi ha un malalt enaquesta situació dintre d’unafamília.


Acompanyar un malalt en fi de vida és un honor,

però també una responsabilidad

L’acompanyamentUna oportunitat única

El professional sanitari ha de destacar per laseva expertesa , tenir profunds coneixementstècnics i a l’hora ser capaç d’assumir la comple-xitat i tots els aspectes del suport global delmalalt en totes les etapes evolutives de la sevamalaltia fins a la mort. L’acompanyament delprocés de morir dignifica i humanitza la nostraprofessió, és una oportunitat única de creixe-ment personal i un aprenentatge que a la vegadapot ajudar a d’altres malalts.

εδτ

Com explica Lorenzo Figue-roa León, secretari generalde Cáritas Xile, “la resposta

que està rebent Càritas de tots éseficaç. No ha estat només ajudamaterial, sinó també orientació i

consol per als supervivents, la qualcosa està donant esperança a lagent”.


Ajudem Xile!...Càritas Xile

(des de Concepción)

La veu δεCàritas

Ja està començant a sorgir un panorama més clar delsdanys ocasionats pel fortíssim terratrèmols (8,8 graus del’escala de Richter) que va sacsejar Xile el 27 de febrer i queha causat centenars de morts i dos milions de damnificats.

Les persones que desitgin ajudar els damnificats podenfer-ho a través de la seva parròquia o mitjançant un ingrésa qualsevol de les següents entitats, indicant “Xile”Caixa Tarragona 2073-0010-17-0110434486BBVA 0182-1271-38-0010015617La Caixa 2100-0272-39-0200105916Caixa Terrassa 2074-0096-84-3218176207

Banc de Santander 0049-2601-04-2716961420Bancaja 2077-1138-10-3100142653Caixa Sabadell 2059-0910-90-8000209015IberCaja 2085-9507-89-0330290354Caja Madrid 2038-9970-71-6000184263

Telèfon de Càritas per a donacions: 977 233 412 (ext. 206)

Malgrat que l’oficina de Càritas aConcepción va ser destruïda durant el sis-me, tot el personal continua treballant des

de la residència del bisbe. En aquesta ciutat, Càritasestà proporcionant ajut humanitari mitjançant trescentres de distribució entre els damnificats. Peraltra banda, l’oficina nacional de Càritas Xile aSantiago va patir també alguns danys, però segueixoperant amb relativa normalitat.

Càritas està realitzant operacions de distribu-ció d'ajuda a gran escala, que surten cada dia desde Santiago amb destinació a les zones més cati-gades, a bord de camions. Aquestes accions supo-sen un veritable esforç logístic per Càritas, ja queel transport és molt difícil, atès que moltes carre-teres es troben sèriament malmeses. Els vehiclestransporten tones d'aliments, empaquetats enlots familiars compostos de llet en pols, oli, sucre,sal, te, arròs i llaunes de tonyina, així com roba imantes. A més l'enviament inclou també articlesd'higiene.

εδτ

Però no ens oblidem d’Haití!Malgrat haver passat unes quantes setmanes del terratrèmol d’Haití, la situació d’emergència al país

caribeny continua i continuarà per molt de temps. Càritas Diocesana recorda que es va posar en marxaper sumar-se a l’ajut internacional envers els nombrosíssims damnificats, moltíssims d’ells mancatsencara de tot el necessari (habitatge, menjar, aigua, medicines, roba...). Les persones que vulguincol·laborar en paliar en la mesura del possible la dissort d’aquells germans nostres poden fer les sevesaportacions econòmiques —tot indicant “Haití”— als següents comptes:

Caixa Tarragona 2073-0010-17-0110434486

BBVA 0182-1271-38-0010015617

La Caixa 2100-0272-39-0200105916

Caixa Terrassa 2074-0096-84-3218176207

Banc Santander 0049-2601-04-2716961420

Bancaja 2077-1138-10-3100142653

Caixa Sabadell 2059-0910-90-8000209015

IberCaja 2085-9507-89-0330290354

Caja Madrid 2038-9970-71-6000184263

Per la seva banda, la Delegació de Mans Unides a Tarragona, que l’any passat va finançar un projec-te de desenvolupament agropecuari en aquell país, ens recorda que tambécontinua obert un compte perajudar les víctimes d’aquesta catàstrofe natural. És el següent i també cal indicar la referència“Emergència Haití”:

Banc Santander 0049-1892-63-2210525246

La Delegació diocesana de Missions i les diverses parròquies de l’Arxidiòcesi són també altres tantespossibilitats de canalitzar les nostres aportacions per ajudar aquells dissortats germans nostres.


Es en aquest context que s’hade situar el projecte socialmissioner “Construcció d’un

centre de formació i assistènciasocial a Kampanga”. (Rwanda).Aquest centre vol ser un instrumentde Déu per arribar a aquells que notenen recursos i deixar una emprem-ta de la nostra arxidiòcesi a Rwanda.

Es per aquest motiu que enshem adreçat a l’impulsor d’aquestprojecte, Mn. Josep Cabayol, perpreguntar-li com va sorgir la idead’aquest projecte social a Kam-panga, una parròquia de 45.000habitants, dels quals 22.000 sóncatòlics organitzats en comunitatsde base en cadascun dels 65 poblatsdel territori.

—Les parròquies de la diòceside Ruhengeri són molt grans enextensió territorial i en el nombrede catòlics que hi ha. Això fa quel’atenció al servei religiós i aldesenvolupament social i humà noes pugui atendre com caldria. Peraixò, el Sr. Bisbe i el comité de ges-tió van creant noves parròquies amida que augmenta el nombre depreveres diocesans, perquè elsseminaris estan plens de joves aspi-rants al sacerdoci.

Mn. Cabayol explica que la novaparròquia té necessitat d’una casaque inclou habitatge per a unacomunitat de tres sacerdots, salesper a diferents serveis socials dedesenvolupament, com ara tallers

de fusteria o de confecció, aulesd’alfabetitzacio, locals per aCàritas, biblioteca…Tot aquest ajutsocial s’ofereix a qui ho necessiti,sense distinció d’ètnies ni de reli-gions. Gràcies a la col·laboració del’Arquebisbat de Tarragona es vareconstruir una de les esglésies deKampanga i ara ha arribat l’horad’aixecar la resta d’aquest complexsocialmissioner.

Treball gratuït

Les ajudes de l’arxidiòcesi deTarragona les canalitza Mn. Ca-bayol per anar fent realitat el pro-jecte. A més, cal comptar amb lacol·laboració dels nadius que, fins i


El centre social missioner a Kampangavol ser un instrument de DéuAnna González, delegada de Missions

τarragona μissionera

L’Església, fidel al seu compromísevangèlic de caritat i dejustícia, ve desenvolupant,històricament, una importanttasca d’atenció i formaciósocial entre els col·lectius ipersones més necessitadesdels seu entorn i entre elconjunt dels països en vies dedesenvolupament.


tot, aportaran jornals gratuïts detreball.

—Aquí, els nostres cristianscol·laboren molt en els aspectesespiritual i social. En les diferentsconstruccions que hem anat fent,tots els que tenen la sort de ser llo-gats com a obrers i que cobren elseu jornal, es comprometen a ferun dia de treball al mes sensecobrar-lo. I els que no han trobatfeina, també venen o vindran,voluntariament, a fer un dia de“treball gratuït”.

—Com beneficiarà a la poblacióla realització d’aquest projecte?

—Penso que totes aquestesconstruccions i les activitats ques’hi faran seran una bona col·labo-ració al seu desenvolupament enels diferents aspectes de la vida; ésa dir, en els àmbits social, religiós ode convivència.

—El clergat nadiu, com veu lacreació de noves parròquies?

—Ho troben molt encertat. Aixípodran fer un bon servei a tothom,tant en l’aspecte propi del carismasacerdotal, com l’administraciódels sagraments. Igualment enl’evangelització feta de paraules id’obres o la pregària, així com tam-bé en la col·laboració al progréssocial de la població. Aquí, gairebétots els preveres són joves i plensd’il·lusió per poder ser útils i perpropagar el “Regne d’amor deCrist” arreu d’on es troben.

—Com podem fer nostreaquest projecte des de Tarragona?

—El papa Píus XII va escriureuna carta encíclica als bisbes delmón desenvolupat demanant-losque adoptessin algunes parròquiesde l’anomenat “Tercer Món” i ser-vir-les amb sacerdots i laics. A lanostra Arxidiòcesi de Tarragona hova començar a fer l’arquebisbeMons. Josep Pont i Gol l’any 1976.Des d’aleshores, hi hem passatquatre sacerdots incardinats a

Tarragona i també metges, infer-meres i noies que ensenyen a cosir,a llegir i a escriure… Hem tingutvàries parròquies i ara tenimaquesta de Kampanga a la qual hiestic cedit per l’Arquebisbat deTarragona.Les persones que vulguin col·labo-rar en aquest projecte es podeninformar a la Delegació diocesana deMissions, tel. 977 233 412, ext. 233.

Mn. Josep Cabayol:

“Aquest projecte serà una bona col·laboració per al

desenvolupament social i religiós de la població”

εδτ

Certament, entre l’’un i l’altreextrem hi ha molts nivells. Arribar aafirmar que lús de la força es puguijustificar no és propi de “pacifica-dor”, sinó més aviat una afirmaciópròpia de qui en un futur pot neces-sitar fer ús d’aquesta afirmació perjustificar intervencions bèl·liques.

Paradoxes: quan Obama va fer elseu discurs en rebre el Nobel, feiajust deu dies que havia enviat trentamil soldats a la guerra d’Afganistan.Un tema prou evitat en aquell dis-curs, quan hauria tingut ocasió dedemanar disculpes davant aquestaintervenció militar. Certament, unaguerra no iniciada sota el seu man-dat, que s’ha trobat; però que, a mésde mirar de minimitzar-la, tenial’ocasió de rebutjar-la, de disculpar-se com a representant d’un paísimplicat en un conflicte bèl·lic.

Ens fem coses els uns als altres,i hem de poder passar-nos comptespel que ens fem, siguin les paus o béles guerres. Obama, en el seu dis-curs, tenia una ocasió per passarcomptes, des del diàleg i la recon-ciliació, pel que els Estats Unitsestan fent amb aquestes guerresiniciades, una ocasió per redreçarla cultura de la violència i convidara una cultura de la pau. Caure en latemptació de les guerres justes,d’una violència com a eina efectiva,està molt lluny de la no-violènciaque Gandhi impulsava i vivia. I nocal dir de la de Jesucrist!

En aquell polémic discurs, elNobel de la Pau airmava que cal“actuar” contra els Estats que tren-quen les regles. Caldria precisar,però, quina acció es considera jus-tificada per anar contra aquests

Estats. I, segons va asenyalar mésendavantel mateix Obama en el seudiscurs, justifica, a vegades, l’ús dela força. Tant és així que va sostenirque la guerra té un paper en la pre-servació de la pau. La guerra, entant que imposició, prou sabemcom és de cruenta i com atemptacontra la llibertat. Així, doncs, laguerra és un mitjà que si arriba appreservar un suposat estat dequietisme —més que de pau—, non’assegura pas el mantenimentperquè no ve pas per altres vies queper la força i la imposició.

Potser, entre la pau justa i laguerra justa, la qüestió està en quèbasem la justícia, com ha observattantes vegades el Papa actual i comho va fer el seu antecessor Joan PauII, una altra veu que va indicar que laguerra no arranja res.


Pau o guerra, justes?A propòsit del missatge de Benet XVIMarta Burguet Arfelis, pedagoga

Recordant la Jornada μundial de la Pau

Benet XVI és com la veu d’unque crida en el desert. Les sevesintervencions en favor de la pausemblen no ser escoltades pelspoderosos d’aquest món. Això noobstant, el seu magisteri és clar.

εδτ

Perplexitats de la vida. El darrer premi Nobelde la Pau afirma que a vegades la guerra ésnecessària per preservar la pau. Curiosa afir-

mació, tractant-se de tot un Nobel de la Pau. Capguerra no es pot justificar. No obstant això, podríemdir que per assolir la pau ens cal lluitar, des de mitjanspacífics, però al capdavall lluitar. És a dir, com diuBenet XVI, la pau no es produeix sola, ens cal l’esforçi dedicació de tots i totes, ens cal la implicació i elcompromís. Ens cal la participació ciutadana. Avoltes s’ha vinculat el treball per la pau amb unamena de pedagogia dolça, fins i tot d’ingenus, degent que creu que la pau és l’estat natural de laconvivència.

El Consell Pontifici de les Comunica-cions Socials, com a organisme de la

Santa Seu, té com a principal funció susci-tar i sostenir lácció de lÉsglésia i delsfidels en les múltiples formes de la comu-nicació social. També vetlla perquèláctuació dels mitjans de comunicaciócatòlics es correspongui realment amb laseva funció pròpia. Així mateix, entre elsseus encàrrecs hi ha el d’afavorir la relació

amb les associacions catòliques que tre-ballen en el camp de les comunicacions.socials.

A nivell internacional, Mons. Piris és,des de l’any 2005, membre de la ComissióExecutiva del Comitè Episcopal Europeuper als Mitjans, organisme de coordinaciói consulta en temes de comunicació de lesConferències Episcopals dÉuropa.


μitjans de Comunicació Social

Butlleta de subscripció Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Forma de pagament (Import: 14,52 €- Estranger: 35 €)

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els

rebuts presentats per la revista εsglésia δe τarragona enconcepte de subscripció anual.

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

Data: Signatura

εsglésiaδe τarragona

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

Mons. Joan Piris Frigola,nou membre del Consell Pontificide les Comunicacions Socials

El bisbe de Lleida i actual president dela Comissió de Mitjans de ComunicacióSocial de la Conferència EpiscopalEspanyola ha estat nomenat pel papaBenet XVI per formar part d’aquestorganisme de la Santa Seu

εδτ


Quaresma 2010

Francisco Giménez, prevere

Rεflexió

Sobre la Quaresma jo em penso que ja està tot dit, i semprerecaiem en els mateixos punts. De totes maneres, voldriaaportar unes breus reflexions, que semblen un joc, però quepoden tenir el seu valor. I consisteix en destriar la paraulaQuaresma en les seves 8 lletres que la configuren, i veure quèem diu una paraula que comenci per cadascuna d’aquesteslletres, i que em puguin ajudar a viure-la millor. ¿D’acord? Coma joc, o com a reflexió seriosa, endavant!

Q de QUARANTA

La quaresma sempreva unida al númeroquaranta. Els dies deJesús al desert. Els diesno festius que van dedimecres de cendra alTríduum Sant. Els diesen què com a poblecristià som invitats apracticar el dejuni, lapregària, i la modera-ció. ¿Massa dies? No.Vis-quem-los pas a pasi ens seran una bonaocasió de preparar-nosa la Pasqua.

U d’UTOPIA

Per a alguns la quares-ma és una utopia, unsomni, bonic, sí, peròllunyà de la nostra sen-sibilitat moderna. Peròjo penso que no és unautopia inabastable. Hipodem donar-li acolli-da a la nostra vida. Si lapensem com utopiainabastable, ja no co-mençarem. En canvi, sila veiem com una uto-pia, que resta al nostreabast, hi farem quel-com perquè arreli en lanostra vida. ¿La pregà-ria, una utopia? De capmanera. L’abs-tinència,¿una utopia? Mai de lavida. La caritat, unsomni utòpic? És clarque no!

La quaresma no és unautopia. Si la vivim ambconvicció, arribaremre-novats a la Pasqua, icomençarem a fer rea-litat, lluny de tota uto-pia, una persona millor,un món millor.

A d’ALLIBERAMENT

La quaresma és aquesttemps en què se’nsinvita a contemplar l’al-liberament que ensobtingué Jesús en laseva mort i resurrecció.Però al mateix temps ésuna invitació a allibe-rar-nos d’alguna cosaque frena el nostrecamí cristià. La peni-tència de dejunis i abs-tinència, ¿no és unaproposta d’alliberar-nos de tantes coses queens lliguen el cor, elpensament, els plante-jaments, la vida? No calgaire esforços per des-cobrir-hi de què enspodem alliberar, i avan-çar una mica més lleu-gers per aquests dies dequaresma.

R de RESURRECCIÓ

Aquest i no altre ésl’horitzó de tota la qua-resma. Si no és per arri-bar a la resurrecció deJesús, no val la penacomençar-la. Cal evi-tar aquella im-pressiófreqüent que la quares-ma acaba amb la pro-cessó del sant enterra-ment del Senyor. Mala-ment. Sense resurrec-ció de Jesús la quares-ma és un camí sensedestí, i, per tant, perde-dor. Preparar el nostrecor per celebrar laresurrecció de Jesús,vet aquí el que hauríemd’aconseguir al llarg dela quaresma i, almateix temps, procu-rar que al-guna cosanova també ressuscitien la nostra vida perso-nal o comunitària.¿Provem-ho?


Segurament que per a molts les lletres de la paraula quaresma li suggeriran altresparaules també profitoses. No les oblideu, i si en aquestes hi trobeu algun valor, enspodem donar per satisfets. Gràcies.

E d’ ESPERANÇA

Imprescindible aques-ta virtut en tot camíquaresmal. Qui no téesperança ja no es posaen camí o es rendeixdavant la primera difi-cultat. Jesús és modeld’esperança en aquesttemps. Déu Pare no eldeixarà pas a l’estacadaencara que no li estalviïPassió i Mort. Quantesvegades caiem en eldesànim, en la rutina,en l’avorriment quanles coses no ens surtencom esperàvem! Vanaesperança sovint lanostra. Cal que l’espe-rança quaresmal ensmantingui amb els ullsoberts al pas del Senyori al terme del nostrecamí. ¿Tindrem espe-rança d’arribar reno-vats a la Pasqua?

S de SERVEI

Servei als germans, vetaquí un elementimprescindible de totaquaresma. No n’hi haprou amb enlairar elsulls al cel, per trobarDéu, o endinsar-los enel nostre cor, per trobarel seu Esperit en nosal-tres. Ens cal obrir elsulls als germans quetenim al voltant iprendre una actitud deservei, senzill, peròconstant. Una quares-ma, sense servei, és uncamí de solitaris, quepretenen trobar el seuDéu, en la seva vida. Il’autèntic camí de qua-resma és camí de ger-manor, de servei, decaritat. ¿No fóra inter-essant proposar-nosalgun servei concret irevisable per a aquestaquaresma? No arriba-rem al terme més can-sats, sinó més agerma-nats, i això és l’impor-tant.

M de MISERICÒRDIA

Element important detota quaresma. Lamisericòrdia de Déuenvers nosaltres, con-templant la creu, queens invita a l’agraïmentsincer, i la misericòrdianostra envers els quitenim al costat. Fóratrist que la sang re-demptora del Crist fosel nostre baptisme i., encanvi, la nostra vidaestigués mancada demisericòrdia. Pensoque la penitència qua-resmal, tan important,no ha de tancar-se enuna mena de sofrimentinsolidari i, per tant,estèril, sinó que ens hade disposar a ser mésmisericordiosos. No-més així a la Pasqua hiarribarem ben prepa-rats.

A d’ AMOR

Naturalment, és laparaula que no pot fal-tar en cap quaresma.Moment òptim d’ex-pressar el nostre amora Déu, mitjançant unapregària més freqüent,una participació delssagraments, signes del’amor de Déu, de ma-nera especial el sagra-ment de la penitència,on rebem l’abraçadadel Pare, per molt fillspròdigs que hàgim es-tat. Sense obrir-nos al’amor de Déu, la qua-resma serà estèril. Peròtambé, l’amor nostreals germans, expressata través de les pràc-tiques quaresmals dedejuni i abstinència.L’amor als germans,com a resposta del’amor de Déu, serà lamillor manera d’apro-par-nos a la Pasqua, onl’amor de Déu adopta laforma més impactant, ion la resurrecció ensinvita a sorgir disposatsa una vida de més amorals germans. ¿Estemdisposats a fer de l’a-mor contemplat i viscutun tarannà de la nostraQuaresma?

Algunes notes històriques

Al llarg dels últims quatre-cents anys s’han fetmoltes millores a les capelles on s’ha venerat laimatge. L’any 1722 hi ha l’encàrrec a Lluís

Bonifaci Sastre de realitzar-hi un retaule,encara a la capella de Sant Josep, gràcies a ladeixa testamentària de Magí Roig, candeler decera. Un retaule que acabarà realitzant MariàMontanyà. Posteriorment, l’any 1783, comagraïment d’haver deslliurat la ciutat d’unapesta, es construeix l’actual cambril.

L’any 1791 es van fundar les Festes Decennalsdedicades a la Mare de Déu de la Candela. Desd’aquell moment l’àmplia majoria de lesreformes que s’han fet a la capella i al cambrilhan coincidit amb aquesta efemèride.

Així, doncs, l’any 1801 es fan unes primeresmillores al cambril per ordre del rector Mn.Cessat, i l’any 1841 s’inaugurà un nou altar,obra de Jaume Comerma, que va perviure finsl’any 1936.

L’any 1891 la capella es va veure enriquida ambels dos quadres de grans dimensions pintatsper Francesc Galofre Oller, els marcs delsquals foren pagats pels vallencs de Barcelona.I per les festes de 1901 es restaura i renova elcambril.

Fora de les festes decennals, l’any 1856, tambées feren obres de millora en acció de gràcies perhaver deslliurat la ciutat del còlera.

Després de la guerra civil es va haver deremuntar la capella i el cambril de la Mare deDéu amb tots els elements que es van conser-var. L’any 1951 es va inaugurar l’actual capel-la, obra de l’arquitecte Josep M. VivesCastellet.

Finalment, com a culminació d’una restauració inte-gral de l’església de Sant Joan, iniciada l’any 1999, i a lesportes de l’Any Jubilar i de les Festes Decennals de laMare de Déu de la Candela de l’any 2011, s’ha fet la últi-ma restauració de la capella i cambril. εδτ


En honorde la Mare de DéuRestauració de la seva capellai cambril a l’església de Sant Joan

αny Jubilar de la Candela

A l’antiga església romànica, la Marede Déu de la Candela ja hi tenia unacapella dedicada. A la nova església,en un principi la imatge es va posar a lacapella de Sant Josep, on es va con-struir un petit cambril amb dobleescala, per pujar a besar-la.


Participantsen una restauracióper a la història

La restauració de la capel-la i cambril ha anat a càr-rec de l’empresa Lese-na,dirigida pel restauradorPau Arroyo, que ha comp-tat amb la participació deNoemí Jiménez, MartaPascual, Núria Ma-ta,Cristina Macho, AgitSerrano, Laura Oliva iTeresa Trilla.

També hi ha participat lesempreses Escoda Empre-sa Instal·ladora; Parkets iPintures Plana Batlle;Construccions Jordi Vall-verdú; TdArt; Jaume Mer-cadé, joier; Joan M. Ferré,serraller; Gasque, fuste-ria, i Thyssen KruppXervon.

L’obra ha estat possiblegràcies a la generositat departiculars i empreses deValls, i a l’aportació de lessegüents institucions:

Generalitat de Cata-lunya, Diputació de Tar-ragona, Ajuntament deValls i Fundació CaixaTarragona

L’arquebisbe de Tarragona,Mons. Jaume Pujol, confiaque els treballs puguin estar

enllestits el 2014: «Serà l’any delcentenari de la construcció delmuseu, que data de l’any 1914, i ensfaria molta il·lusió que es poguésinaugurar aquest any.» Per al Sr.Arquebisbe, el nou Museu Diocesàde Tarragona serà un dels puntals dela «ruta dels primers cristians» quees marcarà a la part alta deTarragona, i que també inclourà lesvisites a la capella de Sant Pau —situada a l’interior d’un delsclaustres del Seminari Pontifici— oa l’Arxiu Històric Arxidiocesà.

Les obres que des de l’any 1999 esduen a terme on s’ha de situar el nou

Museu Diocesà de Tarragona, hanposat al descobert nombrosos vesti-gis d’època romana i medieval, entreels quals destaca la troballa d’un mur,que estaria situat a la capçalera de lagran plaça porticada que hi havia enèpoca romana a la part alta de la ciu-tat i que, segons les primeres hipòte-sis, podria correspondre a un edificide culte en honor de l’emperadorAugust. Segons l’arqueòleg AndreuMuñoz, aquest espai complementa-ria el temple en honor de l’empera-dor que hi podria haver al subsòl del’actual catedral de Tarragona.

Les excavacions a l’espai on s’had’instal·lar el nou Museu Diocesà deTarragona van posar al descobert jafa uns anys un mur de la gran plaça

porticada de l’àrea sacra imperialromana. Però ara també han apare-gut restes d’un altre mur, que éstransversal a aquest i que obre altreshipòtesis sobre l’ordenació urbanade la part alta de Tàrraco. «Aquestgran recinte de culte romà encara ésun autèntic misteri per a l’arqueolo-gia», apuntava ahir l’arqueòlegAndreu Muñoz, director del MuseuBíblic Tarraconense, durant la visita ales obres del nou museu. Tot i que elsestudis «encara són molt prelimi-nars», aquest mur podria corres-pondre a un aedes Augusti, o sigui, unedifici de culte imperial. «Era un edi-fici que tenia un ús sacre, de culte al’emperador August, ja divinitzat»,segons va explicar l’arqueòleg.


El futur Museu DiocesàSerà un equipament que donarà novavida a la Part Alta de la ciutat

Vα ser notícia

L’Arquebisbat preveu estrenar el noumuseu l’any 2014.Serà la culminació d’un llarg procèsque va començar fa més de vint anys.


Aquest mur continuaria pel carrer deSant Pau i tindria «unes proporcionssemblants a les del temple en honorde l’emperador August, que, segonsles prospeccions fetes en els darrersanys al subsòl de la catedral, estariasituat al centre de la gran plaça porti-cada, el que avui dia és la nau centralde la catedral. Amb tot, no serà finsque no es verifiquin arqueològica-ment les prospeccions amb georadarque es van fer al subsòl de la catedralque es podrà revelar l’emplaçamentexacte del temple que els tarragonins

del segle I dC van aixecar en honorde l’emperador August.

La troballa d’aquestes restesromanes, a més d’altres d’èpocamedieval, s’integraran en el nouMuseu Diocesà de Tarragona. «Lamateixa caixa del museu ja serà unaltre museu», apuntava Mons. Jau-me Pujol, quan destacava la im-portància de les troballes arqueolò-giques.

En aquesta visita participaren,entre d’altres, Mons. Jaume Pujol,arquebisbe metropolità de Tarra-

gona i primat; el Sr. Josep Poblet,president de la Diputació deTarragona; el Sr. Antoni Rodríguez,conseller d’espais públics del’Ajuntament de Tarragona; Mn.Miquel Barbarà, degà-president delCapítol de la Catedral; Mons. JosepMartí Aixalà, delegat diocesà delPatrimoni artístic i documental i artsacre i director del Museu Diocesà;el Sr. Joan Figuerola, arquitecte; elSr. Pere Joaquim Villar, arquitectetècnic, i el Sr. Andreu Muñoz,arqueòleg.

Vint anys de treballsUna obra ambiciosa

Des de l’any 1999 que es treballaen les obres d’adequació de l’an-tiga Casa dels Canonges com aseu del renovat Museu Diocesàde Tarragona. Des d’aleshoresl’Arquebisbat ha signat convenisamb l’Ajuntament (que hi haaportat 832.000 euros) i laDiputació de Tarragona (que,segons va dir el seu president,Josep Poblet, hi ha aportat 1,4milions d’euros), per poderfinançar unes obres que, a horesd’ara, tenen un pressupost pen-dent de sis milions d’euros.

εδτ

El dijous 10 de desembre va tenirlloc al monestir de Sta. Clara

de Reus l’acte oficial de fusió de lescomunitats de clarisses delmonestir de la Mare de Déu de laSerra de Montblanc amb les delmonestir de Santa Clara de Reus.Va presidir els actes el Sr.Arquebisbe, l’acompanyaven Mn.Joaquim Fortuny, vicari general del’Arxidiòcesi —que va actuar com anotari ad cassum—, el P. PereCardona, o.f.m.c., delegat diocesàper a la Vida Consagrada, i Mn.Josep Manuel Gonzàlez, diaca.

Després de l’eucaristia es reunítota la comunitat amb el Sr.Arquebisbe i els qui l’acompanya-ven, es va procedir a la lectura de

l’acta en què el Sr. Arquebisbe, permanda de la Congregació per alsInstituts de Vida Consagrada i lesSocietats de Vida Apostòlica, exe-cuta la fusió d’ambdues comuni-tats, tot seguit es donà la paraula ala Mare Teresa Pujal, abadessa deSanta Clara, i a Sor ConcepcióLlurba, fins ara abadessa de laMare de Déu de la Serra, que mani-festaren els sentiments propis i dellurs comunitats abans de comen-çar la nova etapa i la joia de totes,actualment, d’aquest fet.Certament ha estat una benedic-ció de Déu.

El P. Cardona subratllà l’exem-plaritat amb què s’ha realitzat lafusió de les dues comunitats. Mn.Fortuny va recordar els anys que,com a confessor de la comunitatde La Serra, acompanyava lacomunitat pregant i demanat al

Senyor vocacions pel Monestir dela Serra o pel futur que es veia fosci incert.

Va acabar el torn de paraules elSr. Arquebisbe donant coratge a lacomunitat, valorant la tasca tantinportant de la comunitat de cla-risses a l’arxidiòcesi i demanant alSenyor vocacions per la comunitatclarissa i pel nostre seminari, ambun record molt particular per lanova etapa pastoral al servei del’arixidiòcesi que ha començat alMonestir de la Mare de Déu de LaSerra de Montblanc.

El Sr. Arquebisbe va beneïr lacinta per al besamà de la Mare deDéu de la Serra que les mongesacaben de restaurar. Tot seguit esprocedí a la signatura de l’acta is’acabà amb una pregària a la Marede Déu.


Vα ser notícia

El passat 20 de desembre, alSantuari-Monestir de la Mare

de Déu de la Serra, de Montblanc,Mons. Jaume Pujol, arquebisbemetropolità de Tarragona, en eldecurs de la seva visita pastoral a laVila Ducal, va presidir la benedic-ció de la restauració de la imatge dela Mare de Déu.

L’eucaristia va estar presididapel Sr. Arquebisbe, i concelebrada

amb Mn. Albert Palacín, plebà deMontblanc; Mn. Pere Fibla,capellà del Santuari; i els preveresmontblanquins Mn. Jaume Sana-huja i Mn. Josep Queraltó. Unestres-centes persones omplirenl’església del monestir, entre lesquals s’hi comptaven el Sr. JosepAndreu Domingo, alcalde deMontblanc, i representants de les85 institucions i entitats de la vila.

Després de l’eucaristia, duescomponents de l’equip que ha res-taurat la imatge de la Mare de Déude la Serra, va fer una completa

explicació del procés que s’haseguit per tornar el seu aspecteoriginal a la venerada representa-ció de la Patrona de Montblanc.

Tot seguit els fidels van passar avenerar la santa imatge de la Marede Déu en el seu cambril i van rebrela salutació del Sr. Arquebisbe il’estampa-recordatori de la diada.

Va tancar l’acte el tradicionalconcert de Nadal de la coral “Florde lis”, acompanyada per membresde l’Escola Municipal de Música deMontblanc.

El passat estiu es van enllestir elstreballs de restauració del tegi-

nat de l’església de Sant Miquel, deMontblanc, els quals s’han dut aterme durant els darrers vuit anysper un equip especialitzat de

l’Escola Superior de Restauraciódels Béns Culturals de Catalunya(ESRBCC).

L’acte oficial de presentació del’obra realitzada es farà el dia 16d’abril de 2010, dintre les celebra-cions de la Setmana Medieval deles festes de Sant Jordi, segons

informa la Comissió cívica de SantMiquel.

Per altra banda, la Comissió cívi-ca prorestauració de Santa Maria deMontblanc informa que segueixena bon ritme els treballs de restaura-ció de la Capella del Santíssim a l’es-glésia de Santa Maria la Major.

Fusió

Restauracions a Montblanc

La image de la Mare de Déude la Serra, restaurada


Des d’aquell momentfins ara, l’obra tea-tral s’ha representat

deu vegades. A partir del’any 1998 s’ha realitzatamb caràcter bianual i almateix amfiteatre deTarragona, on fa 1751 anysesdevingué el martiri. Elprojecte teatral ha contri-buït de manera efectiva aredimensionar socialmentel gran patrimoni querepresenta la PassioFructuosi i ha estimulatl’interès del món científic icultural en el sentit d’apro-fundir l’estudi d’aquestfenomen històric i la sevadivulgació. L’AssociacióCultural Sant Fructuós estàcompromesa en aquestsobjectius. Treballa ambesperança per tal que lesadministracions públiquess’impliquin amb compro-misos estables que perme-tin que La Passió de SantFructuós pugui configurar-se com una proposta cultu-ral fixa per a la ciutat deTarragona i pel país.

En el marc d’aquestacommemoració es va presentar unanova edició de La Passió de SantFructuós, escrita per AndreuMuñoz Melgar i basada en la PassioFructuosi. Aquesta obra de teatrefou presentada per primera vegadal’any 1989 i té el valor afegit d’haverestat capaç de transcriure, amb ungran rigor, el text martirial antic alllenguatge teatral per a fer-ho més

comprensible a la societat. El text està acompanyat d’una

acurada selecció de fotografies querecullen la memòria visual de larepresentació amb les imatges del’escenificació de l’any 2008, ambmotiu del 1750 aniversari del mar-tiri de sant Fructuós, sant Auguri isant Eulogi, esdevingut any jubilar al’arxidiòcesi de Tarragona. També

el llibre inclou un DVDamb la memòria visualdels vint anys del pro-jecte.

Esperem que aques-ta edició desvetlli entots nosaltres una mésgran sensibilitat patri-monial envers la nostraciutat i, en particular,per la Tàrraco de l’èpo-ca romana i dels primerscristians en la que vis-queren sant Fructuós,sant Auguri i santEulogi. Aquest patrimo-ni arqueològic i històricque, en forma de ruta,ens va oferir l’AnyJubilar, pot ser un boninstrument per reme-morar i endinsar-nos enels fets martirials queens descriu la PassioFructuosi. Penso que lalectura tranquil·lad’aquest document potajudar al creient aendinsar-se en unaautèntica pregaria per-sonal que l’esperoni aser Església més obertaal món, tal com era el

desig de sant Fructuós. El nocreient pot trobar en aquesta histò-ria que els valors de solidaritat ihumanitat ultrapassen el temps il’espai.

La presentació d’aquest mate-rial es va fer en el sopar de germa-nor que es va celebrar al col·legi LaSalle de Tarragona el dia 23 degener.

La Passió de Sant FructuósUna nova edició per commemorar els20 anys de la representació teatralJoaquim Galià, president de l’Agrupació Cultural Sant Fructuós

El 20 de gener de l’any 1990, vigília de lafestivitat de sant Fructuós, bisbe, i santAuguri i sant Eulogi, diaques, es va repre-sentar per primera vegada La Passió deSant Fructuós, a la Catedral de Tarragona.D’això fa vint anys!

Fe i cultura

L’Arxiu Històric Arxidiocesàde Tarragona acaba de cele-brar els seus noranta anys

d’existència. El seu director, Mn.Manuel Maria Fuentes, ha mani-festat que, efectivament, “sónmolts anys”. Es gairebé la històriaarxidiocesana i ciutadana d’unsegle, viscuda a través de docu-ments i vivències. Ara, quantothom es dedica a recordar l’ano-menada “memòria històrica”, jaés hora de reivindicar el paper del’Església en el món de la cultura.

L’Arxiu és un testimoni viu —molt viu— situat en el marc del’acròpolis de Tarragona, tal i com,molt encertadament, ha explicatMn. Fuentes. S’ubica en aquestpunt de la ciutat on la fe i la cultu-ra s’agermanen d’una maneraexplícita: l’Arxiu, l’Institut Supe-rior de Ciències Religioses SantFructuós, els museus Diocesà iBíblic, la mateixa Catedral…Sónexpressiones vives i actuals

d’aquell binomi. La societat tarra-gonina té, al seu abast, un autèn-tic patrimoni al qual, a vegades,sembla, que no se li atorga la sufi-cient importància des de determi-nades esferes polítiques o socials.

En el cas concret de l’Arxiu,durant noranta anys, s’ha realitzatuna trajectòria sense interrup-cions, tot i les dificultats polí-tiques, socials i econòmiques. I,en aquesta efemèrides, cal consta-tar la voluntat d’accentuar aques-ta tasca realitzada en silenci desdel temps del cardenal Vidal iBarraquer. La incorporació de lesnoves tecnologies a l’Arxiu His-tòric Arxidiocesà constitueix unaaposta per continuar la refunda-ció de l’antiga acròpolis deTarragona.

Es tracta de revitalitzar aquellbinomi de fe i cultura mitjançantuna sèrie d’actuacions auspi-ciades pel Sr. Arquebisbe, Mons.

Jaume Pujol Balcells. Ara, l’ani-versari de l’Arxiu, ha estat unaocasió per fer memòria i recordarun itinerari iniciat fa molts anys,però aquest és un camí que, ahores d’ara, encara continuaobert. Hi ha encara una feina a ferque realitza l’Església arxidioce-sana al servei de tota la societattarragonina. I és en aquesta tascaen la que s’està treballant sensedefallir. És un treball silenciós,però efectiu. Una feina que realit-za l’Església per donar una novaempenta a l’antiga acròpolis tar-ragonina…


Obsεrvatori

Butlleta de col·laboracióper lliurar a Càritas Diocesana

Pla de Palau, 2-43003 Tarragona

Domiciliació bancària

Nom

Cognoms

Adreça

Codi Postal Telèfon

e-mail

Població

Import de l’aportació: euros

❏ Per a activitatsgenerals de Càritas ❏ Altres

❏ Domiciliació bancària ❏ Efectiu, xec o transferència

al compte 2073-0010-17-0110434486 de Caixa Tarragona

Senyors, els prego que vulguin lliuraramb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts pre-

sentats per Càritas en concepte d’aportació

❏ mensual ❏ trimestral ❏ semestral ❏ mensual

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal Població

❏ Interesa poder desgravar ❏ No interesa desgravar

Data: Signatura

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

✄

εδτ

Josep Sabaté, periodista


Van assistir a l’acte el Sr.Arquebisbe, Dr. JaumePujol, el Nunci Apostòlic a

Albània, Mons. Ramiro Moliner, elDelegat del Govern de laGeneralitat, Sr. Xavier Sabaté, dife-rents representants d’institucionsi associacions i la viuda del Sr.Juncà, la Sra. Maria TeresaAlbareda, acompanyada de la famí-lia, a la qual al final de l’acte se li vaobsequiar un ram de flors, ja quel’actuació es feia en homenatge alSr. Juncà (e.p.r.), a més de ser unaprolongació de la celebració dels jallargs vint anys de la fundació delCor i de l’Orquestra.

L’Oratori es va anunciar com aconcert, però en realitat es vadesenvolupar com una representa-

ció paralitúrgica. El Cor va entrarpausadament amb espelmesenceses, creant clima nadalenc,mentre s’iniciava el Santa Nit per lasolista Laura Comes i continuavael Cor i l’Orquestra.

Seguidament es va interpretarl’Oratori que consta de cinc parts:Anunciació, Naixement, Adoraciódels Mags, Baptisme i Noces deCanà. La música expressa molt bé elsentit de la lletra, totalment delsevangelis, que era llegida abans decada part per Esteve Grasset.

Al final, un cop apagat el ressódels aplaudiments que saludaren elfinal d’Epifania i després d’unesbreus paraules d’agraïment del Sr.Arquebisbe, es va interpretar la

nadala Venen els Reis de MiquelQuerol, amb una lletra molt popu-lar de Miquel Saperas i una lletrabíblica de Joan Magí.

L’acte va ser organitzat perl’Associació d’Amics de la Catedralamb la col·laboració del Depar-tament de Cultura de l’Ajuntamentde Tarragona i el Capítol de laCatedral.

Val la pena remarcar que, mal-grat el mal temps i la pluja, a laCatedral hi havia ben segur més decinc-centes persones, que vanmanifestar molta satisfacció perl’esperada reposició que acabavende gaudir.

Epifania,oratori de Nadaldel mestre Joan Juncà (a.c.s.)Una reposició exitosa

μúsica

L’obra de l’inoblidable composi-tor tarragoní, traspassat el 2003,va ser interpretada a la Catedralde Tarragona el 4 de gener pel cori orquestra dels Amics de laCatedral i els organistes JordiVergés i Miquel Castillejo, sota ladirecció del mestre de capellaMn. Miquel Barbarà.

εδτ

αrt sacre

El mural de Rocafort de Vallbona“La Transfiguració del Senyor” de Xavier Cabanach

29

L’església parroquial de la Transfiguració del Senyor de Rocafort de Vallbona acull aquest mural,inaugurat el 2009 i realitzat per Xavier Cabanach, amb l’assessorament del professor Josep Minguell,i per iniciativa del periodista Lluís Foix, essent rector Mn. Manuel Borges

Entre els seus col·laboradors hiha artistes i teòlegs de dife-rents esglésies i confessions

cristianes especialment dels EUAcom ara Richard Wilbur, AnnieDillard, John Updike, Horton Foote,William Kennedy, Philip Levine,Oscar Hijuelos, Robert Coles ialtres. Aquesta revista trimestral téuna comunitat “on line” que inter-canvia opinions i que es diu Arts andFaith. Aquest grup ha anat elaborantuna llista de les cent pel lícules queen la seva opinió són les més inter-essants en la recerca espiritual.

Aquesta llista que oferim ésmolt interessant. Personalment noseria la meva llista preferida, peròcrec que la majoria de les pel·lículesque hi figuren, s’hi troben amb totel dret. Així, apareixen destacats elsgrans directors del cinema espiri-tual: Ingmar Bergman (set títols,una presència una mica excessivaen la qual, a més, hi trobo a faltarSaraband), Andrei Tarkovski (sistítols, merescuts tots ells), RobertBresson (cinc títols imprescin-dibles), Yoshihiro Ozu (cinc títolsmagistrals), els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne (cinc títols,en el que seria un clar reconeixe-ment d’aquests grans directors),Carl Theodor Dreyer (tres títols,en una presència una mica migradaa la qual hi hauria afegit Pàgines delllibre de Satanàs i Gertrud),Kryztof Kieslowski (dues, peròfalta La doble vida de Verònica),Akira Kurosawa (tres moltimportants), F. W. Murnau,Jacques Tati, Eric Rohmer,

Jean-Luc Godard, Roberto Rosel-lini, Thomas Anderson, MohsenMakhmalbaf i Abbas Kiarostami(tenen una presència justificadaamb dues pel·lícules cada un). Aixòno obstant, em sembla excessiva lapresència de Terrence Malick ambEl nou món i de Wim Wenderscreiem que hi manca, si més no, Tanlluny tan a prop i potser Terrad’abundància.

Repassant els directors absentsassenyalaria entre els que proce-deixen de països musulmans a MajidMajidi (El color del paradís i Els nensdel paradís). Em sembla bé la pre-sència del cinema oriental, però tro-bo a faltar al mestre Zhang Yimou(El camí a casa, Ni un menys) i TxenKaige (Together). Crec que Sukurovhauria d’estar a la llista (Mare i fill,imprescindible). Trobo sospitosal’absència de Clint Eastwood (GranTorino, per exemple) i NightShyamalan (La jove del’aigua o El bosc).A més, fal-ten clàs-s i c sc o m

La llei del silenci (1954) d’Elia Kazan oBlade Runner (1982) de Ridley Scotto directors contemporanis ambinquietud espiritual com AkiKaurismäki (L’home sense passat),Roberto Benigni (La vida es bella) oAbel Ferrara (Tinent Cor-rupte).Particularment hi hauria afegitpel·lícules com Pena de mort (1995)de Tim Robbins, Terres de penombra(1993) de Richard Attenborough iSecrets i mentides (1996) de MikeLeigh.

Em sobren, per al meu gust,alguns films com ara Síndromes i unsegle, Frisbee, Bon treball o An antho-logy de Stan Brakhage. Però valorol’elecció de Son of man per represen-tar, malgrat que d’una manera min-sa, al cinema africà. En resum, unallista molt inte-ressant en què, comen tota acció humana, s’hi podrienfer diverses esmenes i precisicions.

30

Les cent millors pel·lículesdel cinema espiritualde tots els tempsMn. Pèio Sànchez, prevere

Cinemα

La revista Image es dedica, des de1989, a oferir reflexions i propostesentorn de l’art i la fe. Tenint com areferències la poesia, la pintura, l’es-cultura, l’arquitectura, el cinema, lamúsica i la dansa ofereix entrevistes,articles de fons i presentacions decolor de diferents arts visuals.



1 La paraula (Ordet) (1955) C. T. Dreyer 2 El decàleg (1989) K. Kieslowski 3 El festín de Babette (1987) G. Axel 4 La passió de Joana d’Arc (1928) C. T.Dreyer 5 El fill (2002) J-P. i L. Dardenne 6 L’atzar de Baltasar (1966) R. Bresson 7 Amanecer (1927) F. W. Murnau 8 Andrei Rublev (1973) A. Tarkovski 9 El començament de l’estiu (1951) Y. Ozu 10 L’Evangeli segons Sant Mateu (1964)Pier Paolo Pasolini 11 Diari d’un capellà rural (1950) R. Bresson 12 El cel sobre Berlín (1987) W. Wenders 13 El setè segell (1957) I. Bergman 14 Viure (1952) A. Kurosawa 15 Tres colors (Blau,1993; Blanc, 1993; iVermell, 1994) K. Kieslowski 16 El mirall (1974) A. Tarkovski 17 Trilogia de Apu (Pather Panchali, 1955;Aparajito, 1957; Apu Sansar, 1959)Satyajit Ray. 18 L’herba errant (1957) Y. Ozu 19 Munyurangabo (2007) Lee I. Chung 20 El arpa birmana (1956) K. Ichikawa 21 Contes de Tòquio (1953) Y. Ozu 22 Un home seriós (2009) J. i E. Coen 23 La meva nit amb Maud (1969) E. Rohmer. 24 El gran silenci (2005) Ph. Gröning 25 Nostàlgia (1983) A. Tarkovsky 26 Natura morta ( 2006) Jia Zhang-ke

27 El nen ( 2005) J-P. i L. Dardenne 28 El lladre de bicicletes (1948) V. De Sica 29 Un condemnat a mort s’ha escapat(1956) R. Bresson 30 Stalker (1979) A. Tarkovski 31 Un home per a l’eternitat (1966) FredZinnemann 32 L’apòstol (T1997) R. Duvall 33 L’illa ( 2006) Pavel Lungin 34 Primer pla (1990) Abbas Kiarostami 35 Maduixes salvatges (1957) I. Bergman 36 Dies de cel (1978) T. Malick 37 Playtime (1967) Jacques Tati 38 Els combregants (1962) I. Bergman 39 Com en un mirall (1961) I. Bergman 40 La casa en negre (1963) F. Farrokhzad 41 El raig verd (1986) E. Rohmer 42 Dies Irae (1943) C. T. Dreyer 43 Luz silenciosa ( 2007) C. Reygadas, 44 La promesa (1986) J-P. i L. Dardenne 45 Que bonic és viure! (1946) F. Capra 46 M, el vampir de Düsseldorf (1931) F. Lang 47 Primavera tardana (1949) Y. Ozu 48 Killer of Sheep (1977) C. Burnett 49 Solaris (1972) A. Tarkovsky 50 El ciclista (1987) M. Makhmalbaf 51 El espíritu de la colmena (1973) V. Erice 52 Crits i murmuris (1972) I. Bergman 53 Viure la seva vida (1962) J-L. Godard 54 Una història vertadera (1999) D. Lynch 55 Francesc, joglar de Déu (1950)Roberto Rossellini 56 Ponette (1996) Jacques Doillon 57 El sabor de les cireres (1999) AbbasKiarostami 58 Magnolia (2000) P. T. Anderson 59 Faust (1926) F. W. Murnau 60 Fanny i Alexander (1982) I. Bergman 61 Paris, Texas (1984) Wim Wenders 62 Un moment d’innocència (1996)Mohsen Makhmalbaf

63 El procés de Joana d’Arc (1962)Robert Bresson 64 Bon treball (1999) Claire Denis 65 Després de la vida (1998) H. Koreeda 66 An Anthology * (2003) Stan Brakhage67 El silenci de Lorna ( 2008) J-P. i L.Dardenne 68 Carros de foc (1981) Hugh Hudson 69 Dersu Uzala (1975) A. Kurosawa 70 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies (2007)Cristian Mungiu 71 El sabor del sake (1962) Y. Ozu 72 La qüestió humana (2007) N. Klotz 73 Gràcies i favors (1983) B. Beresford 74 Les hores de l’estiu (2008) O. Assayas 75 Rashomon (1951) A. Kurosawa 76 Becket (1964) Peter Glenville 77 Narcís negre (1947) M. Powell i E.Pressburger 78 Eureka (2000) Shinji Aoyama 79 Meshes of the afternoon (1943) M.Deren i A. Hammad 80 Roma, ciutat oberta (1945) R. Rossellini 81 Síndromes i un segle (2006)Apichatpong Weerasethakul 82 Rosetta (1999) J-P. i L. Dardenne. 83 Yi-Yi: A One and a Two (2000) E. Yang 84 Pickpocket (1959) R. Bresson 85 Embriagat d’amor (2002) P. T. Anderson 86 Sacrifici (1986) A. Tarkovski 87 Stroszek (1977) W. Herzog 88 Jesús de Montreal (1989) D. Arcand 89 Els convidats (2005) Gidi Donar 90 Frisbee (2005) David Di Sabatino 91 Adéu, nois (1987) Louis Malle 92 Son of Man (2006) M. Dornford-Mai 93 La font de la donzella (1959) I. Bergman 94 Elogi de l’amor ( 2002) J-L. Godard 95 Delictes i faltes (1989) Woody Allen 96 El nou món (2005) Terrence Malick 97 Les vacances de M. Hulot (1953) J. Tati 98 El retorn (2004) A. Zvyagintsev 99 Trencant les ones (1996) L. von Trier 100 La cançó de Bernardeta (1943) H. King

* Recullde la seva obra.

Heus ací la llista

No és una selecció exhaustiva, com ja ens advertia Mn. PèioSànchez a la pàgina, però sí que pot ser una bona eina peraquelles persones interessades en organitzar activitats decinema espiriitual o, senzillament, una guia orientativa peranar al videoclub. El lector hi trobarà títol, any de realitza-ció i nom del director de les pel·lícules.

Moltes persones van gaudir d’aquesta pre-sentació que va anar a càrrec dels autors del’edició i la traducció al català, el Dr. JosepRius-Camps, professor emèrit de laFacultat de Teologia de Catalunya i la Dra.Jenny Read-Heimerdinger, investigadorade la Universitat de Bangor de Gal·les. Lapresentació dels autors va anar a càrrec deMn. Joan Magí, president de l’AssociacióBíblica de Catalunya i de l’editor Sr. IgnasiMoreta, director de Fragmenta edicions,que va presentar les característiques tèc-niques de l’edició.

Una mica d’història

El Còdex Bèza és un dels cincmanuscrits grecs del NouTesta-ment més importants i

el més interessant de tots, per les

seves lectures peculiars. Rep el nomde Teodor de Bèza, un amic i suc-cessor de Calví. El text és bilingüe,grec i llatí. El manuscrit, escrit encaràcters uncials forma un volumen quart, d’excel·lent pergamí, de10 x 8 polzades, amb una columnaper pàgina, el grec a la pàginaesquerra (considerat el lloc d'ho-nor) i el paral·lel llatí enfrontat a ellen la pàgina dreta. Ha estat repro-duït en facsímil fotogràficexcel·lent publicat el 1899 per laUniversitat de Cambridge.

Actualment, a les edicions del NouTestament, trobem les dues parts del’obra de Lluc separades per un altranarració evangèlica, en aquest ordre:Mateu, Marc, Lluc, Joan i Fets delsApòstols. En els manuscrits antics,fins al segle IV, trobem aquest ordre:Mateu, Joan, Lluc, Marc i Fets delsApòstols. És a dir que l’obra de Lluc haquedat sempre separada per una nar-ració evangèlica.

L’edició presentadaEl llibre Demostració a Teòfil pre-

senta l’obra sencera de Lluc:Evangeli i Fets dels Apòstols editadaen un sol volum, i mostra l’estretarelació que hi ha entre les dues partsque formen aquesta sola obra. És laprimera vegada que es presenta is’edita l’obra de Lluc tal com ell l’ha-via presentat: dos volums, l’un dar-rera l’altre. Lluc escriu i presenta laseva obra en dos volums com unademostració adreçada a un perso-natge molt notable: L’excel·len-tís-sim Teòfil. Els autors presenten lahipòtesi que aquest Teòfil va ser filld’Annàs, cunyat de Caifàs i summesacerdot posat pel governador de

Síria Viteli l’any 37 dC i va exercir elseu càrrec fins l’any 41 dC. quanAgripa I, que acabava de pujar al tronde Judea, el va destituir.

Quan es fa una traducció els estu-diosos parteixen, en general, del textanomenat “alexandrí”, text basat enl’autoritat del Còdex Vaticà i secun-dat sovint pel Còdex Sinaític, els dossón uncials datats al segle IV.

Els autors del llibre han optat pereditar el text preservat pel CòdexBeza, un còdex uncial i bilingüe (greci llatí) de finals del segle IV, que tédiferències amb la majoria delsaltres manuscrits. El seu nom li vedel calvinista francès Teodor deBèze que el va salvar de l’intent decremar-lo per part dels hugonots,l’any 1581, i el va lliurar a la bibliotecade l’Acadèmia de Cambridge. Peraixò és conegut com Còdex BezaeCantabrigiensis.

Els autors de Demostració a Teòfiles van trobar casualment a Lunèl,França, en el Col·loqui Internacio-nal sobre el Còdex Beza l’any 1994.Per diversos camins i amb enfoca-ments diferents havien arribat aconclusions similars sobre el text deLluc i Fets, tan pel que fa a la condicióoriginal del Còdex Beza com al seumissatge teològic.

Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger han obtingut el PremiCiutat de Barcelona de Traducció enLlengua Catalana 2009 per la sevatraducció catalana de l’obra de LlucDemostració a Teòfil. Evangeli i Fetsdels Apòstols segons el Còdex Beza(Fragmenta, 2009).


El Còdex BezaPresentació al Museu BíblicMíriam Ramon Mas

Lliβres

El passat 13 de gener la sala d’actes delMuseu Bíblic Tarraconense va quedarpetita durant la presentació del llibreDemostració a Teòfil, Evangeli i fets delsapòstols segons el Còdex Beza, de Lluc.

εδτ


El món de l’educació,com diuen els autorsd’aquesta publicació, és

un món naturalment organit-zat, que busca la classificaciói l’ordenació de manera natu-ral. La mateixa terminologiaeducativa és un argot complexde conceptes i sigles, de deno-minacions i atribucions.Tanma-teix, quan s’entra en elmón de l’ensenyament noreglat, els alumnes i elsmestres perden els seus rolsprefixats i indiscutits i passena un espai de terra verge en elqual tot està per definir. Mésencara, està per definir quans’entra al món del creixementpersonal, en el qual el terme“formació” tendeix a diluir-sei l’única relació que pot sub-stantivar l’educació com aintercanvi entre persones és larelació d’amistat. En el móndel Centre de PromocióJuvenil i de la Dona, de laFundació Josep Pont i Gol, deReus, l’amistat és la roca de fona-ment. Ja ho va dir Jesús: “Avosaltres us he dit amics” (Jn 15,15).L’Evangeli, bona notícia que trans-forma la vida, parteix de l’amistatentre un Mestre i uns deixebles.

L’any 1996 —recorden elsautors— es va iniciar un camí nouque arrencava de conviccions evan-gèliques i humanístiques, pedagò-giques i d’arrelament social. Elspobres havien de ser els protago-nistes d’una història nova. Desprésde nou anys, la primavera del 2005,s’ha fet balanç d’una experiènciad’Església i de ciutat que se situa a la

frontera, en aquell segment de per-sones, infants, adolescents i joves,dones i estrangers, que necessitenmans amigues i cors ben disposats.El llibre que teniu entre mans és elresultat d’aquest balanç.

Tot fent memòriaTot havia començat amb el

Quart Centenari de l’Aparició de laMare de Déu de Misericòrdia(1993). Llavors es va desvetllaralguna cosa profunda que tan solsdesprés pogué expressar-se. Enefecte, tres anys més tard (1996),amb el consentiment de l’arquebis-be Mons. Ramon Torrella, naixia en

unes instal·lacions escolarsdel barri de Sant Josep Obrerde Reus, pertanyents al’Arxidiòcesi, el Centre dePromoció Juvenil i de la Dona,a l’empara de l’arxiprestat dela ciutat i, en concret, del priorMn. Josep Pascual (a.C.s.). Entemps del seu successor, Mn.Creu Sàiz, l’arquebisbe Mons.Lluís Martínez Sistach erigí laFundació canònica “JosepPont i Gol” (1998), en memò-ria del gran arquebisbe (1970-1983), tan recordat a Reus.Immediatament, el Centrerebé un gran impuls en per-sones i en energies, que elveieren com una benedicciódestinada a portar el bé i la paua moltes persones. L’actualarquebisbe de Tarragona,Mons. Jaume Pujol Balcells, hacontinuat donant suport alCentre.

A tall de record, els autorsesmenten l’equip promotor

del Centre que va actuar en els seusinicis i que va preparar-ne elProjecte: Mn. Josep Moreno, TeresaFerrater, Jaume Badia, Rosa Magri-ñà, Mendi (Gaspara Mendiola),Núria Meroño i Mn. Armand Puig.

En el prefaci d’aquest per moltsconceptes interessant volum, elsautors manifesten el seu desig “quela lectura d’aquest llibre faci palesala força i la creativitat de l’Evangelien la societat d’avui”, així com tam-bé en el món de l’educació i, concre-tament, en aquells que han estatanomenats per Jesús “els preferitsdel Regne”.

Fem llocals qui no en tenenUna obra coral

Com diuen en el prefaci els qui l’han escrit , “aquest noés un llibre d’autor”. Hi ha unes quantes persones quel’han escrit, coordinades per la Teresa Ferrater, però defet els autors són un gran nombre de persones, la vida iels sentiments, l’esforç i l’afecte de les quals plana sobrecadascuna de les pàgines que segueixen. Per això laparaula que més defineix aquest llibre és “amistat”.

εδτ


“Francisco Armanyà,agustino y obispo ilustrado”

Lliβres

L’Editorial Agustiniana ha publicat recentment,dintre la col·lecció Perfiles (de la que n’és elnúmero 29) el llibre Francisco Armanyá, agusti-no y obispo ilustrado, obra del P. MarianoBoyano Revilla, O.S.A., autor de diversos llibressobre temes històrics agustinians, centratsespecialment en el segle XVIII espanyol.

Aquest llibre vea cobrir unbuit a la nostra

bibliografia i posa al’abast d’un públicmolt ampli la vidad’un dels arque-bisbes més impor-tants de tots els quihan tingut cura de laseu de sant Fructuós.

El volum, de 160pàgines (en formatde 13,5 x 20,5 cm, rel-ligat en rústica) con-té una biografia di-vulgativa de l’agustíFrancisco Armanyà(1718-1803). Cuidantamb cura, tant l’en-quadrament històrici cultural de l’època,com les dades fona-mentals del perso-natge, l’autor dibuixala rica personalitatd’aquest arquebisbe,al qual gosem qualifi-car com a il·lustrat.

El treball del P.Moyano consta d’u-na introducció queens prepara per alscinc capítols de queconsta el volum:“Agustino y obispoen la España ilustrada”, “Familia einfancia”, “Agustino”, “Obispo deLugo” i “Arzobispo de Tarragona”(el més llarg, gairebé un terç delllibre). Consta també d’un valuosís-sim apartat per als estudiosos, unsisé capítol en realitat, on es dónanotícia dels seus escrits, tant publi-

cat com inèdits. Es tanca el volumamb una interessant bibliografia,que dóna bones pistes per aquellespersones que vulguin aprofundir enla vida i fets d’aquest gran prelat.

En l’obra queda palesa la sevagran significació en la decisiva

centúria hispana i,alhora, se’ns ofereixuna rica mostra de lafecunda herènciaagustiniana, que desde sant Agustí, pas-sant per sant Tomàsde Villanueva, tantsbisbes agustinianshan concretat ambla seva vida i obra.Armanyà aporta a lamentalitat il·lustra-da cristiana una sa-na inquietud in-tel·lectual, una in-cansable tasca edu-cativa i renovadora il’exemple i la cohe-rència d’una vidaaustera i totalmentcentrada en el Déude Jesucrist que lidemana a entregarla vida per les sevesovelles.

Un prelat pietós,savi i equilibrat, queva exercir el seuministeri en tempsapassionants per al’Església i per aEspanya, els darrersanys del qual vancoincidir amb laRevolució francesa.Va ser també un bis-

be que va treballar molt per al sfidels i les ciutats on va residir (vamanar construir fins i tot aqüe-ductes o va fundar entitats com laSocietat Económica). Però, sobre-tot va ser un home de Déu que es vaguanyar a pols i sense discusió eldictat de “Pare dels pobres”. εδτ

COMPENDI. CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA

3a impressió: novembre de 2009. Coeditors Catalans del Catecisme. 278 p. PVP: 9.00 €. El Compendi és unasíntesi fidel i segura del Catecisme de l’Església catòlica. Conté, de manera concisa, tots els elementsessencials i fonamentals de la fe de l’Església, de tal manera que constitueix una mena de vademècum a travésdel qual les persones —creients o no— poden captar amb una sola mirada de conjunt el panorama complet dela fe catòlica.

EL PASTOR RETROBAT. El Dr. Josep Samsó i Elias

Reixach i Puig, R. Ed. Claret, 2010. 185 p. PVP: 15.00 €. Aquesta biografia recorda la figura del Dr. Samsó,que és sobretot la d’un pastor entregat al servei de la seva parròquia i als seus feligresos. Ara, gairebé 75 anysdesprés del seu martiri, el Dr. Samsó ha estat beatificat a la mateixa ciutat de Mataró on va ser afusellat.

LA PARAULA DE DÉU CADA DIA 2010. Comunitat de Sant’Egidio

Paglia, V. Ed. PAM, 2010. Col. El Gra de Blat n. 210. 629 p. PVP: 27.00 €. La Paraula de Déu cada dia 2010és el novè volum d’aquesta sèrie que, any rere any, acompanya la pregària quotidiana a través de l’escolta de laSagrada Escriptura. D’aquesta manera la sèrie vol ajudar a recórrer tota la Bíblia mitjançant la lecturacontinuada dels diferents llibres que es proposen de volum en volum. De fet, tota l’Escriptura és aliment per ala nostra vida.

L’ART DE SABER ESTAR SOL

Torralba, F. Pagès editors, 2009. Col. L’Expert n. 20. 159 p. PVP: 14.00 €. La soledat no és un objecte ni unacosa. Tampoc no és un bé que puguem vendre o comprar. És una vivència de l’ànima, una experiència per laqual podem passar. L’ésser humà no és tan sols l’animal social que teixeix vincles amb els seus per a defensar-se dels enemics i per a ajudar-se mútuament. També es retira, pren distància, s’allunya de la comunitat, no perdespit ni per odi, senzillament perquè en sent la necessitat i creu que li fa bé. Aquest llibre és una apologia de lasoledat, d’aquest bell estat tan necessari per al desenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.

DUES DONES EXCEPCIONALS DEL SEGLE XX. L’emprempta d’Edith Stein en Rosa Deulofeu

Figueras, F. Ed. STJ. 2009. Col. Testimonis. 161 p. PVP: 10.00 €. L’autor d’aquest llibre explora la influènciade la filòfosa jueva en la configuració espiritual de la identitat cristiana de Rosa Deulofeu i indica algunsaspectes decisius per a entendre la seva rica vida interior. Tres idees uneixen subterràniament els tres textosespigolats del ric i profund epistolari de la pensadora jueva: gratitud, obertura i servei.

LA SETMANA TRÀGICA DE 1909. L’Arxiu Secret Vaticà

Corts Blay, R. Ed. PAM, 2009. Col. Scripta et Documenta n. 82. 606 p. PVP: 60.00 €. Amb motiu delcentenari dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), l’autor s’ha proposat estudiar a fons el ricmaterial que fins ara havia restat oblidat, en el qual hi ha importants notícies desconegudes. La documentacióaportada analitza igualment les causes de la Setmana Tràgica des del punt de vista del Vaticà i dels catòlics,entre les quals sobresurten el lerrouxisme i l’anticlericalisme.

Novetats de la Llibreria de l’Arquebisbat

Totes aquestes novetats i moltes altres les poden consultara la página web diocesana

www.arquebisbattarragona.cat


αparador


Record de la restauració de la capellai del cambril de la Mare de Déu de laCandela, amb motiu de l’Any Jubilar

Mateu Salvat

Documents

Església de Tarragona