Situació, relleu i clima

A primer cop d'ull, Collserola ens apareix com una continuació de la Serralada Litoral, amb alçades discretes i formes suaus que ens indiquen l'antiguitat del sistema.

Tanmateix mentre que al nord del Besòs predominen els materials granítics i al sud del Llobregat els calcaris, Collserola es constituït principalment per pissarres, dites comunament llicorelles, i només excepcionalment s'hi troben afloraments d'altres materials paleozoics entre els quals cal esmentar les calcàries del Puig d'Olorda, explotades intensament per fer ciment.

Durant el plegament hercinià, la irrupció d'una massa granítica va provocar l'aparició de minerals típicament metamòrfics en alguns indrets. L'orogènesi alpina, al terciari, va modificar la imatge de la serra i va produir una major ondulació i una fracturació en falles.

El seu clima es caracteritza per estius eixut i calorosos, i hiverns relativament temperats i secs. La pluviometria és molt irregular, i es dona sobretot a la primavera i a la tardor. Dins del Parc, però, podem trobar una gran varietat de microclimes.

Vegetació i faunaEl paisatge actual del Parc conté un mosaic de boscos, màquies, matolls, prats i camps de conreu, amb un clar predomini, però, de les pinedes de pi blanc.

L’Heura és una Liana que s'enfila pels arbres mitjançant arrels que s'adhereixen als tronc .Fa tiges gruixudes amb fulles triangulars que poden assolir els 30 m

d'alçada. És una planta perennifolia de fulles lluents de forma triangular o pentagonal . Les fulles de les branques tenen un nervi principal i són triangulars, a la resta de la planta són pentagonals i presenten 5 lòbuls.

Els ocells més característics de les pinedes són les mallerengues, especialment la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i la

mallerenga carbonera (Parus major), també hi són freqüents el pit-roig (Erithacus rubecula), el bruel (Regulus ignigapillus), la merla (Turdus merula), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i, a l'època estival, el mosquiter pal·lid (Phylloscopus bonelli). Un dels mamífers més vinculat a les pinedes és l'esquirol, però també hi són presents altres rosegadors i algun carnívor com la guineu.

PatrimoniHi podem trobar, des de restes prehistòriques,restes de poblats íbers, romans, castells medievals ermites…i la Torre de Collserola.

Arc romà del Pont del Diable (Martorell)

L'ermita de Santa Creu d'Olorda, situada en l'enclavament del mateix nom, pertanyent al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal, és un santuari ubicat a la serra de Collserola vora el Puig d'Olorda i la Pedrera dels Ocells

La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. Es troba situada dalt del Turó de la Vilana, a 445 metres sobre el nivell del mar.

5è i 6è2009-2010

Com anar al Camp d’Aprenentatge

Can Santoi es troba situat en plena Serra de Collserola, al seu sector occidental, a uns 5 km de la vila de Molins de Rei i a només 20 de Barcelona.Per accedir-hi, heu d'arribar-vos primer a Molins de Rei i prendre la carretera BV-1468 en direcció a Sant Bartomeu de la Quadra (2,5 km).

A continuació us heu de desviar a l'esquerra, en direcció a La Rierada.Passats uns 2,5 km més, arribareu al Camp d'Aprenentatge, que es troba a l'esquerra després d'una forta, però breu, pujada.

Problemàtica ambiental

Beneficis: Practicar diferents sports.

Parc d’atraccions.

Pulmó natural dels pobles ciutats dels seus voltants o a la mateixa serra.

Problemes: Deforestació.

Perdua de l’habitat de moltes espècies de plantes i animals.

La degradació del sòl, l’aigua….

L’enginyer forestal, Rafael Puig i Valls a la dècada dels noranta, va constituir una primera comissió per a la salvaguarda de Collserola, atesa la desforestació que estava patint la serralada.Amb aquesta acció es documenta una de les primeres protestes de caràcter social enfront d’unes agressions ambientals.A escala educativa, hi haurà una experiència de les primeres del país, l’Escola de la Natura de Can Santoi,. Tanmateix, els dos equipaments d’educació ambiental del parc són Mas Pins (1990) i Can Coll (1987), el primer especialitzat en grups d’ensenyament secundari i el segon dedicat als nivells d’ensenyament primari.