Debat sobre l’hospitalització psiquiàtrica en l’entorn de l’àmbit metropolità de Barcelona

Hospitalització d’agutsAnàlisi estructural: problemes detectats

i propostes de millora

G.Garcia-Parés, J.M. Illa, E. Jordà, E. Jové,

J.M. Menchon, N. Ramírez i L. Tiffon

Anàlisi estructural

• S’analitzen les dades aportades per 20 unitats d’aguts de l’àmbit metropolità de Barcelona, en relació a la ratio de professionals assistencials.

• A partir d’aquestes dades, s’ha fet un resum dels resultats.

• Manquen les dades referents a les Unitats d’urgències. Això és degut a la disparitat d’organització de cada centre.

Personal de les unitats d’hospitalització

• Existeixen diferències en la organització de l’activitat assistencial de cada centre que dificulten la estandardització de mesures de personal, principalment la relació de llits/psiquiatre (adjunt) que cada centre té destinat.

• Les xifres no són estrictament comparables.

Personal de les unitats d’hospitalització

• Destaca la dispersió en les ratios aportades pels diferents centres.

• Veiem que el centre amb menor dedicació és de 0.07 psiquiatres per llit i el de major dedicació de 0.20 psiquiatres per llit.

• En quant al personal assitencial directe per llit, el rang va des de 0.27 a 1.01.

Nombre de llits per facultatiu

• En els hospitals generals, hi ha un promig de 3 psiquiatres per 20 llits, mentre que en els monogràfics en són 2 per 20

Anàlisi estructuralResultats de la nostra mostra

H. Generals

0

5

10

15

20

25

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

• En el grup de monogràfics hi ha més homogeneïtat excepte per un cas. La mitjana és de 11,2 llits/psiquiatre i la DE de 4,6

• S’observa una discreta major dispersió en el grup d’hospitals generals, amb una mitjana de 7,3 llits/psiquiatre i una DE de 2,7

Monogràfics

0

5

10

15

20

25

1 2 3 4 5 6 7 8

Anàlisi estructuralRàtio de professionals

• El nombre de psicòlegs també és variable. El rang va des de 0 (5 centres) a 3,8 (un cas). Però en la major part de centres, no arriva a un psicòleg en dedicació complerta a la Unitat d’aguts.

Anàlisi estructuralProfessional assistencial

• La informació recollida, no permet fer una explotació fiable en relació al nombre de professionals no facultatius. La dispersió dels nºs en aquest tema és encara més gran i fa pensar que en alguns casos, només s’ha comptat un dels torns.

Personal de les unitats d’hospitalització

• No hem trobat estudis o dades que proporcionin estàndards de ratios recomanables de llits que pot portar un psiquiatre.

Propostes de millora

Professionals

Calcul temps assistencial per 5 llits

Primera visita (ingrés) 20 min (1h/ingres/3 ingressos setmana)

Visites diàries 20 min x 5= 100 min

Visites familia 30 min

Coordinació amb infermeria

30 min

Sol.licitut proves, IC... 30 min

Redacció informes alta 20 min (promig 3 altes/setmana)

Coordinació amb altres dispositius

15

Atenció aspectes psicosocials

20

Situacions de crisis 30

Total 295 min 5h (62% de 8 hores)

Activitat assistencial del psiquiatre

• Altres tasques: comunicació amb jutjats, coordinació amb altres serveis mèdics, recabar informació d’altres fonts, com ingressos previs en altres hospitals, trucades...

• Problemes derivats de major complexitat social (immigrants, indigents, persones sense recolçament social...)

• Assumir pacients d’altres companys durant les vacances, congressos...

• Dedicació a la Interconsulta des de la Unitat d’hospitalització d’aguts.

• Participació en les guàrdies de 24 hores, amb lliurança l’endemà.

Formació, docència, recerca

• Sessions clíniques i científiques del centre• Temps dedicat a la docència dels MEF• Temps de formació personal• Temps de recerca

• Participació en activitats institucionals (comités, plans de qualitat, gestió activitat...)

Formació continuada Indicador nº 31

• Nombre de professionals amb assistència a activitats formatives ≥ 20 hores.

• D’aquestes 20 hores, el personal facultatiu, com a mínim, ha de tenir l’acreditació docent en 1 crèdit (equivalent a 10 hores).

Formació continuada Indicador nº 31

• Es consideren activitats formatives les jornades, tallers, seminaris, congressos i cursos, interns i externs a la institució. Cas de ser cursos interns, aquests han d’estar estructurats i s’ha d’adjuntar els programes formatius.

• Es comprovarà l’assistència a les activitats formatives mitjançant la revisió de la fotocòpia dels certificats acreditatius d’assistència i/o participació.

• L’assistència a congressos es considera activitat científica i no formativa.

Tècnics mitjos

• Treball social: – Encara que sempre es realitza una valoració

sociofamiliar, caldrà una valoració específica de treball social en alguns casos, especialment els pacients del Programa TMS. (Indicador nº 1: Valoració inicial).

– El o la treballador/a social ha de realitzar visites de seguiment.

Estructura

Estructura

• No es van recollir dades en relació a la estructura de les unitats d’aguts.

• En aquest cas, les nostres propostes són coincidents amb les dels RTM II i els indicadors de qualitat treballats amb la FAD:

EstructuraRecomanacions RTM II i Indicadors de qualitat- FAD

• Unitats d’uns 25 llits màxim• Dos espais comuns, si és possible un d’ells

obert.• Habitacions de 2 llits màxim • 2 habitacions individuals com a mínim per

cada 25 llits.• Cada habitació amb un WC, pica i dutxa.• Possibilitat de monitorització a totes les

habitacions (sobretot hospitals generals per comorbilitat amb patologia mèdica)

Indicadors de qualitat 2004 Estructura (nº 28)

Es consideren espais confortables i segurs aquells que:1.  Es troben nets i no s’observen olors provinents de detritus

fisiològics2.  L’estat de les instal·lacions i mobiliari dels pacients no es troba

amb restes d’òxid o que puguin fer mal als pacients pel seu mal estat

3.  Existència d'un sistema de ventilació i il·luminació adequat.4.  Existència d'espais suficients i confortables per a realitzar

activitats d'oci i lleure, rebre visites, activitats grupals o terapèutiques.

5.  Els espais estaran adequadament identificats6.  Els espais seran accessibles per a persones amb mobilitat

reduïda.

Indicadors de qualitat 2004Estructura (nº 28) Estandard 90%

A més de la senyalització que contempla la normativa de seguretat es tindrà en compte que la senyalització faciliti l’orientació dels usuaris en els diferents àmbits i espais: Senyalització i identificació de les habitacions, dels despatxos, sales i diferents espais funcionals de la unitat.

Indicadors de qualitat 2004Estructura (nº 29) Estandard 90%

• No cantons vius i absència d’objectes contundents a l’abast dels pacients, canonades cobertes, vidres, miralls i dutxes de seguretat, materials que no es puguin trencar amb facilitat, bosses de plàstic en papereres, portes d'obertura inversa, material ignífug, extintors, mànegues, senyalització clara de les entrades i sortides d’emergència, plànol de situació de la unitat.

• Ha d’existir la possibilitat de monitoritzar als pacients de la unitat si es precís

Espais confortables i segurs (nº29)

• Materials que no es puguin trencar amb facilitat

• Vidres de seguretat• Absència d’objectes contundents a

l’abast dels pacients• Mobiliari collat al terra i sense arestes• Sistema d’alarma o avís acústic i/o

lluminós a tots els despatxos

Estandard 90%

Espais confortables i segurs (nº29)Urgències

• Despatxos amb doble porta per facilitar la sortida, i en el seu defecte una adequació de la distribució del mobiliari per permetre la sortida del professional en cas necessari.

• Entorn diferenciat que faciliti la observació i impedeixi o dificulti la fugida

• Existència d’un box (com a mínim), preparat per a afrontar situacions de agitació i/o violència i amb una correcta monitorització que faciliti la observació constant, preparat amb:

o Llit immobilitzato Subjeccions preparades

Estandard 90%

Conclusions (I)

• Malgrat els problemes en la recollida d’informació, és obvi que la ratio de llits que són responsabilitat d’un facultatiu, està per sobre de la considerada adequada per consens.

Conclusions (II)

• Existeixen diferències en la organització de l’activitat assistencial, però això no ha de ser problema en quant al tracte que reb el malalt, sempre i quant, cada facultatiu pugui dedicar el temps necessari al malalt ingressat.

Conclusions (III)

• En relació a les estructures, els indicadors de qualitat i els criteris dels RTM del nostre àmbit, marquen les pautes perquè els pacients psiquiàtrics gaudeixin del comfort i la seguretat necessaris.

Conclusions (IV)

• Finalment, la Salut Mental dels pacients estarà molt millor cuidada si tenim en compte la Salut Mental dels professionals que en tenen cura.