DEPARTAMENT de

LLENGUumlES i CULTURA CLAgraveSSIQUES

ET CONVIDEM A UN CURIOacuteS I EXOgraveTIC VIATGE A TRAVEacuteS DEL

TUacuteNEL DEL TEMPS

La nau que posem a la teva disposicioacute

eacutes fruit de la nostra experiegravencia i dels suggeriments drsquoalumnes com tu

El combustible corre del teu compte

El teu interegraves seragrave el que et faci avanccedilar

Aquiacute trobaragraves el moacuten magravegic del moacuten antic Descobriragraves que lrsquoeacutesser humagrave no ha canviat tant

Les seves passions inquietuds afeccions grandeses i misegraveries soacuten les mateixes

Estem a la vegada tan lluny i tan aprophellip

A la miacutenima oportunitat el moacuten clagravessic es doacutena la magrave amb la modernitat

No creguis que es tracta de quelcom difiacutecil o avorrit

Quan comencis a familiaritzar-te amb tot el que trsquooferirem estem segurs que pensaragraves

que lrsquoesforccedil de tots ha valgut la pena

Tindragraves lrsquooportunitat drsquoadmirar en directe

aquesta joia que eacutes

Una petita reflexioacute

Cada generacioacute i cada egravepoca han passat per situacions similars a les que nosaltres vivim i han hagut de trobar-hi les solucions meacutes adients Algunes ens estalvien de repetir els errors i ens impulsen a continuar endavant

Conegraveixer aquest llegat eacutes una eina importantiacutessima per fer front als reptes de la nostra progravepia societat

Qui eacutes capaccedil dentendre quelcom tambeacute eacutes capaccedil de modificar-ho

Les humanitats no soacuten una altra cosa que aquesta reflexioacute sobre leacutesser humagrave al llarg de la histograveria El grec i el llatiacute sencarreguen destudiar el llegat escrit

de grecs i romans uns escrits que abasten tots els camps del saber Sinteressa tambeacute per la influegravencia que aquella cultura ha exercit

en la nostra histograveria i com lha condicionada

Professorses Maite Canicio

Josep L DOcon Carme Llitjoacutes

iessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessan taeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia 22VIII2007

ELS PREMIS AURIGA 2007 GUARDONEN

LIES SANTA EULAgraveLIA DE LHOSPITALET DE LLOBREGAT La revista Auriga uacutenica publicacioacute en catalagrave dedic ada a la divulgacioacute del llegat grecoromagrave a Catalunya ha fet puacuteblic el veredicte de la XIV e dicioacute dels premis Auriga adreccedilats a lensenyament secundari dels territoris de parla ca talana Els premis Auriga guardonen anualment professorses i alumnes i alhora contribueixen a divulgar la cultura clagravessica en catalagrave El premi Didascagravelia dexperiegravencies docents al que poden optar els t reballs o projectes realitzats pel professorat a les aules enguany ha estat concedit a la professora

Mercegrave Otero i Vidal de lIES Santa Eulagravelia de lHo spitalet de Llobregat per la seva trajectograveria de tutoria ininterrompuda d e

treballs de recerca de cultura clagravessica

25IX07 ELA-ελα TEATRE sen va a Gregravecia

Representacioacute de lobra de teatre Les Feniacutecies dEuriacutepides (traduiumlda al catalagrave per Carme Llitjoacutes)

ELA-ελα TEATRE sen va a la ciutat grega de Patras del 28 de setembre al 5 doctubre on actuaragrave en un teatre grec de veritat Representaran lobra de Les Feniacutecies dEuriacutepides i aprofitaran la seva estada a Patras per conegraveixer la gent dun institut de la mateixa ciutat Tambeacute visi taran Oliacutempia Micenes Epidaure (un teatre antic on caben 14000 espectado rs) passaran lestret de Corint i aniran a la ciutat de Nafpaktos on va ten ir lloc la batalla de Lepant I per acabar el darrer dia visitaran la ciutat dAte nes

29-X-07

Visita al Laberint drsquoHorta Els grups drsquoalumnes del Cregravedit de 4t drsquoESO de CULTURA CLAgraveSSICA i de GREC de 1r de Batxillerat -diuumlrn- vagraverem fer una visita al Jardiacute puacuteblic del Laberint drsquoHorta Hi vagraverem anar perquegrave teacute moltes escultures i relleus que reprodueixen personatges i narracions de tema mitologravegic Els dies anteriors a la visita haviacuteem preparat per grups algunes de les histograveries que trobariacuteem als jardins drsquoHorta Ens havien encarregat aquesta feina els professors Carme Llitjoacutes i Josep-Lluiacutes DOcon Allagrave mateix davant de lrsquoescultura corresponent alguns vagraverem explicar el tema que haviacuteem preparat Feia sol i les flors i els arbres tenien colors de tardor molt bonics Ah Per cert En aquest jardiacute hi ha un laberint fet drsquoarbustos Ens hi vagraverem perdre i a alguns els va costar molt drsquoarribar al punt del mig i drsquoaltres encara els va costar meacutes trobar la sortida Podeu mirar les fotos

Sortides (2007-08) Parc del Laberint dHorta (alumnes CV Mitologia 3r dESOCV Cultura Clagravessica 4t dESO i Grec 1r Batxillerat) Tagraverraco i Altafulla (alumnes de Llatiacute 1r i 2n Batxi llerat diuumlrn i nocturn) Baetulo (alumnes CV Mitologia 3r dESO) Lectures recomanades

Llibres de text (200708) GREC Delos I 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Delos 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionari GRIEGO-ESPANtildeOL (Editorial Vox) LLATIacute Civis 1 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Civis 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionaris LLATIacute-CATALAgrave (Editorial Vox) (Enciclopegrave dia Catalana) (Columna)

Diccionari de Mitologia DICCIONARIO DE MITOLOGIacuteA GRIEGA Y ROMANA (Pierre Gr imal ed Paidoacutes) Eacutetimos httpalisopnticmecesagalle17etimosindexhtm (Legravexic cientiacutefic per mategraveries) Exercicis interactius httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwaplicacionesinfoortogra2latinhtm Visites virtuals httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsd omus2htm (Visita virtual a una domus )

Selectivitat (Actualitzacioacute 18-X-2007) httpwww10gencatnetdursicaunpau_logse_llat htm httpwww10gencatnetdursipdfunpau_llat1pdf httpwww10gencatnetdursiAppJavafaqsjsparea =1ampidcat=57ampsub1=6ampsub2=2ampsub3=5 httpwww10gencatnetdursicaunpau_infohtm httpwwwxtecesestudisbatxillerat01_doc_bat0 4_humanitats19_llatipdf httpwww10gencatnetdursiAppJavaposatjsp httpwww10gencatnetdursicaunpau_examenshtm httpwwwxteccat7Esgiraltlabyrinthusromalin gualocutiohtm (llatinismes)

HISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANA Astorga httprinconquevedoiespanaesrinconquevedoruta 20romanaintroduccionhtm

Baetulo httpwwwbadalonacataj-badalonaturismecaitin erarisbaetulohtml (visites) httpwwwpoblesdecatalunyacatelementphpe=1830 httpwwwlamallanetcanalinfolocalnoticiesart icleid=164668 (jardiacute)

Bagravercino httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsb arcinohtm httpwwwliceuscomcgi-bintcua0200asp

Caesar Augusta httpcmisappzaragozaesciudadmuseosespuerto (museu del port fluvial) Caldes de Malavella httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm Caldes de Montbui httpcawikipediaorgwikiCaldes_de_Montbui

Cartagena httpwwwayto-cartagenaes httpwwwfotocartagenacomimagenesteatrogif Colonia Clunia Sulpicia httpwwwarqueoturismocluniacom httpwwwceltiberianetverlugaraspid=137 httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguaimg_ cluniashtml

Emerita Augusta httpwwwcervantesvirtualcomportalAntiguameri dashtml httptraianusredirisestextospresas02htm (temes drsquoaigua)

Emporiae httpwwwuoceduhumfilctHiper_educatiusEmpuri eshistoriahtm httpwwwupfedumaterialsfhumasevaimperiempo riaehtm Egravevora httpwwwrevistaibericacomRutas_y_destinosPort ugalevorahtm Ilerda httpwwwpaeriaesarqueologiainicihtm Itagravelica httpusuarioslycosesconjarq Las Meacutedulas httpwwwfundacionlasmedulascomindexjspidioma =es httppersowanadooesemmcr Lleoacute httpwwwaytoleonesleonromano Lugo httpwwwmuralladelugoinfo Pont drsquoAlcaacutentara

Aquumleducte Segogravevia httptraianusredirises Sagunt httpwwwaytosaguntoesaplicacioncontenidoasp id=2frepositorio2fmonuments2ehtmamps=infosagampss=tu rinfo

Sant Boi httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm

Segogravebriga httpwwwjccmesculturaparquessegobrigaindex_ iehtml httpwwwbalawatcomArchivpyahtm httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguasego brigashtml

Tagraverraco httpwwwtinetorg~jmpfCatalahtml httpwwwmnatescattarracoindexhtml

Torre Heacutercules httpwwwfuenterrebollocomfaqs-numismaticacoru na-herculeshtml Via Augusta httpwwwviaeromanaecomes httpwwwmediambientgencatnetcatciutadansVia _AugustaHistoriaViaAugustajspComponentID=14655ampS ourcePageID=146582

Via de la Plata httpwwwviaplatacom (a Extremadura) httpwwwgodesalcocomcaminoplata httpwwwguiartecomviadelaplatacronicasmuestracronicaaspid=513amptitulo=Arte20romano20en20la20VEDa20de20la20Plata Vic httpensegencatesrecursossocialsosonacomuni tromahtm

Eacutetimos - Arrels clagravessiques del legravexic cientiacutefic tegravecnic i humaniacutestic

wwwxteces~jclua12 (Diccionari Etimologravegic Mitologia grega) httpwwwdicciomedesphpdicciophp (Diccionari megravedico-biologravegic-histograveric i etimologravegic)

Imatges Cultura Clagravessica

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

La nau que posem a la teva disposicioacute

eacutes fruit de la nostra experiegravencia i dels suggeriments drsquoalumnes com tu

El combustible corre del teu compte

El teu interegraves seragrave el que et faci avanccedilar

Aquiacute trobaragraves el moacuten magravegic del moacuten antic Descobriragraves que lrsquoeacutesser humagrave no ha canviat tant

Les seves passions inquietuds afeccions grandeses i misegraveries soacuten les mateixes

Estem a la vegada tan lluny i tan aprophellip

A la miacutenima oportunitat el moacuten clagravessic es doacutena la magrave amb la modernitat

No creguis que es tracta de quelcom difiacutecil o avorrit

Quan comencis a familiaritzar-te amb tot el que trsquooferirem estem segurs que pensaragraves

que lrsquoesforccedil de tots ha valgut la pena

Tindragraves lrsquooportunitat drsquoadmirar en directe

aquesta joia que eacutes

Una petita reflexioacute

Cada generacioacute i cada egravepoca han passat per situacions similars a les que nosaltres vivim i han hagut de trobar-hi les solucions meacutes adients Algunes ens estalvien de repetir els errors i ens impulsen a continuar endavant

Conegraveixer aquest llegat eacutes una eina importantiacutessima per fer front als reptes de la nostra progravepia societat

Qui eacutes capaccedil dentendre quelcom tambeacute eacutes capaccedil de modificar-ho

Les humanitats no soacuten una altra cosa que aquesta reflexioacute sobre leacutesser humagrave al llarg de la histograveria El grec i el llatiacute sencarreguen destudiar el llegat escrit

de grecs i romans uns escrits que abasten tots els camps del saber Sinteressa tambeacute per la influegravencia que aquella cultura ha exercit

en la nostra histograveria i com lha condicionada

Professorses Maite Canicio

Josep L DOcon Carme Llitjoacutes

iessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessan taeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia 22VIII2007

ELS PREMIS AURIGA 2007 GUARDONEN

LIES SANTA EULAgraveLIA DE LHOSPITALET DE LLOBREGAT La revista Auriga uacutenica publicacioacute en catalagrave dedic ada a la divulgacioacute del llegat grecoromagrave a Catalunya ha fet puacuteblic el veredicte de la XIV e dicioacute dels premis Auriga adreccedilats a lensenyament secundari dels territoris de parla ca talana Els premis Auriga guardonen anualment professorses i alumnes i alhora contribueixen a divulgar la cultura clagravessica en catalagrave El premi Didascagravelia dexperiegravencies docents al que poden optar els t reballs o projectes realitzats pel professorat a les aules enguany ha estat concedit a la professora

Mercegrave Otero i Vidal de lIES Santa Eulagravelia de lHo spitalet de Llobregat per la seva trajectograveria de tutoria ininterrompuda d e

treballs de recerca de cultura clagravessica

25IX07 ELA-ελα TEATRE sen va a Gregravecia

Representacioacute de lobra de teatre Les Feniacutecies dEuriacutepides (traduiumlda al catalagrave per Carme Llitjoacutes)

ELA-ελα TEATRE sen va a la ciutat grega de Patras del 28 de setembre al 5 doctubre on actuaragrave en un teatre grec de veritat Representaran lobra de Les Feniacutecies dEuriacutepides i aprofitaran la seva estada a Patras per conegraveixer la gent dun institut de la mateixa ciutat Tambeacute visi taran Oliacutempia Micenes Epidaure (un teatre antic on caben 14000 espectado rs) passaran lestret de Corint i aniran a la ciutat de Nafpaktos on va ten ir lloc la batalla de Lepant I per acabar el darrer dia visitaran la ciutat dAte nes

29-X-07

Visita al Laberint drsquoHorta Els grups drsquoalumnes del Cregravedit de 4t drsquoESO de CULTURA CLAgraveSSICA i de GREC de 1r de Batxillerat -diuumlrn- vagraverem fer una visita al Jardiacute puacuteblic del Laberint drsquoHorta Hi vagraverem anar perquegrave teacute moltes escultures i relleus que reprodueixen personatges i narracions de tema mitologravegic Els dies anteriors a la visita haviacuteem preparat per grups algunes de les histograveries que trobariacuteem als jardins drsquoHorta Ens havien encarregat aquesta feina els professors Carme Llitjoacutes i Josep-Lluiacutes DOcon Allagrave mateix davant de lrsquoescultura corresponent alguns vagraverem explicar el tema que haviacuteem preparat Feia sol i les flors i els arbres tenien colors de tardor molt bonics Ah Per cert En aquest jardiacute hi ha un laberint fet drsquoarbustos Ens hi vagraverem perdre i a alguns els va costar molt drsquoarribar al punt del mig i drsquoaltres encara els va costar meacutes trobar la sortida Podeu mirar les fotos

Sortides (2007-08) Parc del Laberint dHorta (alumnes CV Mitologia 3r dESOCV Cultura Clagravessica 4t dESO i Grec 1r Batxillerat) Tagraverraco i Altafulla (alumnes de Llatiacute 1r i 2n Batxi llerat diuumlrn i nocturn) Baetulo (alumnes CV Mitologia 3r dESO) Lectures recomanades

Llibres de text (200708) GREC Delos I 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Delos 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionari GRIEGO-ESPANtildeOL (Editorial Vox) LLATIacute Civis 1 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Civis 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionaris LLATIacute-CATALAgrave (Editorial Vox) (Enciclopegrave dia Catalana) (Columna)

Diccionari de Mitologia DICCIONARIO DE MITOLOGIacuteA GRIEGA Y ROMANA (Pierre Gr imal ed Paidoacutes) Eacutetimos httpalisopnticmecesagalle17etimosindexhtm (Legravexic cientiacutefic per mategraveries) Exercicis interactius httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwaplicacionesinfoortogra2latinhtm Visites virtuals httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsd omus2htm (Visita virtual a una domus )

Selectivitat (Actualitzacioacute 18-X-2007) httpwww10gencatnetdursicaunpau_logse_llat htm httpwww10gencatnetdursipdfunpau_llat1pdf httpwww10gencatnetdursiAppJavafaqsjsparea =1ampidcat=57ampsub1=6ampsub2=2ampsub3=5 httpwww10gencatnetdursicaunpau_infohtm httpwwwxtecesestudisbatxillerat01_doc_bat0 4_humanitats19_llatipdf httpwww10gencatnetdursiAppJavaposatjsp httpwww10gencatnetdursicaunpau_examenshtm httpwwwxteccat7Esgiraltlabyrinthusromalin gualocutiohtm (llatinismes)

HISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANA Astorga httprinconquevedoiespanaesrinconquevedoruta 20romanaintroduccionhtm

Baetulo httpwwwbadalonacataj-badalonaturismecaitin erarisbaetulohtml (visites) httpwwwpoblesdecatalunyacatelementphpe=1830 httpwwwlamallanetcanalinfolocalnoticiesart icleid=164668 (jardiacute)

Bagravercino httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsb arcinohtm httpwwwliceuscomcgi-bintcua0200asp

Caesar Augusta httpcmisappzaragozaesciudadmuseosespuerto (museu del port fluvial) Caldes de Malavella httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm Caldes de Montbui httpcawikipediaorgwikiCaldes_de_Montbui

Cartagena httpwwwayto-cartagenaes httpwwwfotocartagenacomimagenesteatrogif Colonia Clunia Sulpicia httpwwwarqueoturismocluniacom httpwwwceltiberianetverlugaraspid=137 httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguaimg_ cluniashtml

Emerita Augusta httpwwwcervantesvirtualcomportalAntiguameri dashtml httptraianusredirisestextospresas02htm (temes drsquoaigua)

Emporiae httpwwwuoceduhumfilctHiper_educatiusEmpuri eshistoriahtm httpwwwupfedumaterialsfhumasevaimperiempo riaehtm Egravevora httpwwwrevistaibericacomRutas_y_destinosPort ugalevorahtm Ilerda httpwwwpaeriaesarqueologiainicihtm Itagravelica httpusuarioslycosesconjarq Las Meacutedulas httpwwwfundacionlasmedulascomindexjspidioma =es httppersowanadooesemmcr Lleoacute httpwwwaytoleonesleonromano Lugo httpwwwmuralladelugoinfo Pont drsquoAlcaacutentara

Aquumleducte Segogravevia httptraianusredirises Sagunt httpwwwaytosaguntoesaplicacioncontenidoasp id=2frepositorio2fmonuments2ehtmamps=infosagampss=tu rinfo

Sant Boi httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm

Segogravebriga httpwwwjccmesculturaparquessegobrigaindex_ iehtml httpwwwbalawatcomArchivpyahtm httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguasego brigashtml

Tagraverraco httpwwwtinetorg~jmpfCatalahtml httpwwwmnatescattarracoindexhtml

Torre Heacutercules httpwwwfuenterrebollocomfaqs-numismaticacoru na-herculeshtml Via Augusta httpwwwviaeromanaecomes httpwwwmediambientgencatnetcatciutadansVia _AugustaHistoriaViaAugustajspComponentID=14655ampS ourcePageID=146582

Via de la Plata httpwwwviaplatacom (a Extremadura) httpwwwgodesalcocomcaminoplata httpwwwguiartecomviadelaplatacronicasmuestracronicaaspid=513amptitulo=Arte20romano20en20la20VEDa20de20la20Plata Vic httpensegencatesrecursossocialsosonacomuni tromahtm

Eacutetimos - Arrels clagravessiques del legravexic cientiacutefic tegravecnic i humaniacutestic

wwwxteces~jclua12 (Diccionari Etimologravegic Mitologia grega) httpwwwdicciomedesphpdicciophp (Diccionari megravedico-biologravegic-histograveric i etimologravegic)

Imatges Cultura Clagravessica

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Una petita reflexioacute

Cada generacioacute i cada egravepoca han passat per situacions similars a les que nosaltres vivim i han hagut de trobar-hi les solucions meacutes adients Algunes ens estalvien de repetir els errors i ens impulsen a continuar endavant

Conegraveixer aquest llegat eacutes una eina importantiacutessima per fer front als reptes de la nostra progravepia societat

Qui eacutes capaccedil dentendre quelcom tambeacute eacutes capaccedil de modificar-ho

Les humanitats no soacuten una altra cosa que aquesta reflexioacute sobre leacutesser humagrave al llarg de la histograveria El grec i el llatiacute sencarreguen destudiar el llegat escrit

de grecs i romans uns escrits que abasten tots els camps del saber Sinteressa tambeacute per la influegravencia que aquella cultura ha exercit

en la nostra histograveria i com lha condicionada

Professorses Maite Canicio

Josep L DOcon Carme Llitjoacutes

iessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessan taeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia 22VIII2007

ELS PREMIS AURIGA 2007 GUARDONEN

LIES SANTA EULAgraveLIA DE LHOSPITALET DE LLOBREGAT La revista Auriga uacutenica publicacioacute en catalagrave dedic ada a la divulgacioacute del llegat grecoromagrave a Catalunya ha fet puacuteblic el veredicte de la XIV e dicioacute dels premis Auriga adreccedilats a lensenyament secundari dels territoris de parla ca talana Els premis Auriga guardonen anualment professorses i alumnes i alhora contribueixen a divulgar la cultura clagravessica en catalagrave El premi Didascagravelia dexperiegravencies docents al que poden optar els t reballs o projectes realitzats pel professorat a les aules enguany ha estat concedit a la professora

Mercegrave Otero i Vidal de lIES Santa Eulagravelia de lHo spitalet de Llobregat per la seva trajectograveria de tutoria ininterrompuda d e

treballs de recerca de cultura clagravessica

25IX07 ELA-ελα TEATRE sen va a Gregravecia

Representacioacute de lobra de teatre Les Feniacutecies dEuriacutepides (traduiumlda al catalagrave per Carme Llitjoacutes)

ELA-ελα TEATRE sen va a la ciutat grega de Patras del 28 de setembre al 5 doctubre on actuaragrave en un teatre grec de veritat Representaran lobra de Les Feniacutecies dEuriacutepides i aprofitaran la seva estada a Patras per conegraveixer la gent dun institut de la mateixa ciutat Tambeacute visi taran Oliacutempia Micenes Epidaure (un teatre antic on caben 14000 espectado rs) passaran lestret de Corint i aniran a la ciutat de Nafpaktos on va ten ir lloc la batalla de Lepant I per acabar el darrer dia visitaran la ciutat dAte nes

29-X-07

Visita al Laberint drsquoHorta Els grups drsquoalumnes del Cregravedit de 4t drsquoESO de CULTURA CLAgraveSSICA i de GREC de 1r de Batxillerat -diuumlrn- vagraverem fer una visita al Jardiacute puacuteblic del Laberint drsquoHorta Hi vagraverem anar perquegrave teacute moltes escultures i relleus que reprodueixen personatges i narracions de tema mitologravegic Els dies anteriors a la visita haviacuteem preparat per grups algunes de les histograveries que trobariacuteem als jardins drsquoHorta Ens havien encarregat aquesta feina els professors Carme Llitjoacutes i Josep-Lluiacutes DOcon Allagrave mateix davant de lrsquoescultura corresponent alguns vagraverem explicar el tema que haviacuteem preparat Feia sol i les flors i els arbres tenien colors de tardor molt bonics Ah Per cert En aquest jardiacute hi ha un laberint fet drsquoarbustos Ens hi vagraverem perdre i a alguns els va costar molt drsquoarribar al punt del mig i drsquoaltres encara els va costar meacutes trobar la sortida Podeu mirar les fotos

Sortides (2007-08) Parc del Laberint dHorta (alumnes CV Mitologia 3r dESOCV Cultura Clagravessica 4t dESO i Grec 1r Batxillerat) Tagraverraco i Altafulla (alumnes de Llatiacute 1r i 2n Batxi llerat diuumlrn i nocturn) Baetulo (alumnes CV Mitologia 3r dESO) Lectures recomanades

Llibres de text (200708) GREC Delos I 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Delos 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionari GRIEGO-ESPANtildeOL (Editorial Vox) LLATIacute Civis 1 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Civis 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionaris LLATIacute-CATALAgrave (Editorial Vox) (Enciclopegrave dia Catalana) (Columna)

Diccionari de Mitologia DICCIONARIO DE MITOLOGIacuteA GRIEGA Y ROMANA (Pierre Gr imal ed Paidoacutes) Eacutetimos httpalisopnticmecesagalle17etimosindexhtm (Legravexic cientiacutefic per mategraveries) Exercicis interactius httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwaplicacionesinfoortogra2latinhtm Visites virtuals httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsd omus2htm (Visita virtual a una domus )

Selectivitat (Actualitzacioacute 18-X-2007) httpwww10gencatnetdursicaunpau_logse_llat htm httpwww10gencatnetdursipdfunpau_llat1pdf httpwww10gencatnetdursiAppJavafaqsjsparea =1ampidcat=57ampsub1=6ampsub2=2ampsub3=5 httpwww10gencatnetdursicaunpau_infohtm httpwwwxtecesestudisbatxillerat01_doc_bat0 4_humanitats19_llatipdf httpwww10gencatnetdursiAppJavaposatjsp httpwww10gencatnetdursicaunpau_examenshtm httpwwwxteccat7Esgiraltlabyrinthusromalin gualocutiohtm (llatinismes)

HISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANA Astorga httprinconquevedoiespanaesrinconquevedoruta 20romanaintroduccionhtm

Baetulo httpwwwbadalonacataj-badalonaturismecaitin erarisbaetulohtml (visites) httpwwwpoblesdecatalunyacatelementphpe=1830 httpwwwlamallanetcanalinfolocalnoticiesart icleid=164668 (jardiacute)

Bagravercino httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsb arcinohtm httpwwwliceuscomcgi-bintcua0200asp

Caesar Augusta httpcmisappzaragozaesciudadmuseosespuerto (museu del port fluvial) Caldes de Malavella httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm Caldes de Montbui httpcawikipediaorgwikiCaldes_de_Montbui

Cartagena httpwwwayto-cartagenaes httpwwwfotocartagenacomimagenesteatrogif Colonia Clunia Sulpicia httpwwwarqueoturismocluniacom httpwwwceltiberianetverlugaraspid=137 httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguaimg_ cluniashtml

Emerita Augusta httpwwwcervantesvirtualcomportalAntiguameri dashtml httptraianusredirisestextospresas02htm (temes drsquoaigua)

Emporiae httpwwwuoceduhumfilctHiper_educatiusEmpuri eshistoriahtm httpwwwupfedumaterialsfhumasevaimperiempo riaehtm Egravevora httpwwwrevistaibericacomRutas_y_destinosPort ugalevorahtm Ilerda httpwwwpaeriaesarqueologiainicihtm Itagravelica httpusuarioslycosesconjarq Las Meacutedulas httpwwwfundacionlasmedulascomindexjspidioma =es httppersowanadooesemmcr Lleoacute httpwwwaytoleonesleonromano Lugo httpwwwmuralladelugoinfo Pont drsquoAlcaacutentara

Aquumleducte Segogravevia httptraianusredirises Sagunt httpwwwaytosaguntoesaplicacioncontenidoasp id=2frepositorio2fmonuments2ehtmamps=infosagampss=tu rinfo

Sant Boi httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm

Segogravebriga httpwwwjccmesculturaparquessegobrigaindex_ iehtml httpwwwbalawatcomArchivpyahtm httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguasego brigashtml

Tagraverraco httpwwwtinetorg~jmpfCatalahtml httpwwwmnatescattarracoindexhtml

Torre Heacutercules httpwwwfuenterrebollocomfaqs-numismaticacoru na-herculeshtml Via Augusta httpwwwviaeromanaecomes httpwwwmediambientgencatnetcatciutadansVia _AugustaHistoriaViaAugustajspComponentID=14655ampS ourcePageID=146582

Via de la Plata httpwwwviaplatacom (a Extremadura) httpwwwgodesalcocomcaminoplata httpwwwguiartecomviadelaplatacronicasmuestracronicaaspid=513amptitulo=Arte20romano20en20la20VEDa20de20la20Plata Vic httpensegencatesrecursossocialsosonacomuni tromahtm

Eacutetimos - Arrels clagravessiques del legravexic cientiacutefic tegravecnic i humaniacutestic

wwwxteces~jclua12 (Diccionari Etimologravegic Mitologia grega) httpwwwdicciomedesphpdicciophp (Diccionari megravedico-biologravegic-histograveric i etimologravegic)

Imatges Cultura Clagravessica

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

iessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessan taeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia 22VIII2007

ELS PREMIS AURIGA 2007 GUARDONEN

LIES SANTA EULAgraveLIA DE LHOSPITALET DE LLOBREGAT La revista Auriga uacutenica publicacioacute en catalagrave dedic ada a la divulgacioacute del llegat grecoromagrave a Catalunya ha fet puacuteblic el veredicte de la XIV e dicioacute dels premis Auriga adreccedilats a lensenyament secundari dels territoris de parla ca talana Els premis Auriga guardonen anualment professorses i alumnes i alhora contribueixen a divulgar la cultura clagravessica en catalagrave El premi Didascagravelia dexperiegravencies docents al que poden optar els t reballs o projectes realitzats pel professorat a les aules enguany ha estat concedit a la professora

Mercegrave Otero i Vidal de lIES Santa Eulagravelia de lHo spitalet de Llobregat per la seva trajectograveria de tutoria ininterrompuda d e

treballs de recerca de cultura clagravessica

25IX07 ELA-ελα TEATRE sen va a Gregravecia

Representacioacute de lobra de teatre Les Feniacutecies dEuriacutepides (traduiumlda al catalagrave per Carme Llitjoacutes)

ELA-ελα TEATRE sen va a la ciutat grega de Patras del 28 de setembre al 5 doctubre on actuaragrave en un teatre grec de veritat Representaran lobra de Les Feniacutecies dEuriacutepides i aprofitaran la seva estada a Patras per conegraveixer la gent dun institut de la mateixa ciutat Tambeacute visi taran Oliacutempia Micenes Epidaure (un teatre antic on caben 14000 espectado rs) passaran lestret de Corint i aniran a la ciutat de Nafpaktos on va ten ir lloc la batalla de Lepant I per acabar el darrer dia visitaran la ciutat dAte nes

29-X-07

Visita al Laberint drsquoHorta Els grups drsquoalumnes del Cregravedit de 4t drsquoESO de CULTURA CLAgraveSSICA i de GREC de 1r de Batxillerat -diuumlrn- vagraverem fer una visita al Jardiacute puacuteblic del Laberint drsquoHorta Hi vagraverem anar perquegrave teacute moltes escultures i relleus que reprodueixen personatges i narracions de tema mitologravegic Els dies anteriors a la visita haviacuteem preparat per grups algunes de les histograveries que trobariacuteem als jardins drsquoHorta Ens havien encarregat aquesta feina els professors Carme Llitjoacutes i Josep-Lluiacutes DOcon Allagrave mateix davant de lrsquoescultura corresponent alguns vagraverem explicar el tema que haviacuteem preparat Feia sol i les flors i els arbres tenien colors de tardor molt bonics Ah Per cert En aquest jardiacute hi ha un laberint fet drsquoarbustos Ens hi vagraverem perdre i a alguns els va costar molt drsquoarribar al punt del mig i drsquoaltres encara els va costar meacutes trobar la sortida Podeu mirar les fotos

Sortides (2007-08) Parc del Laberint dHorta (alumnes CV Mitologia 3r dESOCV Cultura Clagravessica 4t dESO i Grec 1r Batxillerat) Tagraverraco i Altafulla (alumnes de Llatiacute 1r i 2n Batxi llerat diuumlrn i nocturn) Baetulo (alumnes CV Mitologia 3r dESO) Lectures recomanades

Llibres de text (200708) GREC Delos I 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Delos 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionari GRIEGO-ESPANtildeOL (Editorial Vox) LLATIacute Civis 1 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Civis 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionaris LLATIacute-CATALAgrave (Editorial Vox) (Enciclopegrave dia Catalana) (Columna)

Diccionari de Mitologia DICCIONARIO DE MITOLOGIacuteA GRIEGA Y ROMANA (Pierre Gr imal ed Paidoacutes) Eacutetimos httpalisopnticmecesagalle17etimosindexhtm (Legravexic cientiacutefic per mategraveries) Exercicis interactius httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwaplicacionesinfoortogra2latinhtm Visites virtuals httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsd omus2htm (Visita virtual a una domus )

Selectivitat (Actualitzacioacute 18-X-2007) httpwww10gencatnetdursicaunpau_logse_llat htm httpwww10gencatnetdursipdfunpau_llat1pdf httpwww10gencatnetdursiAppJavafaqsjsparea =1ampidcat=57ampsub1=6ampsub2=2ampsub3=5 httpwww10gencatnetdursicaunpau_infohtm httpwwwxtecesestudisbatxillerat01_doc_bat0 4_humanitats19_llatipdf httpwww10gencatnetdursiAppJavaposatjsp httpwww10gencatnetdursicaunpau_examenshtm httpwwwxteccat7Esgiraltlabyrinthusromalin gualocutiohtm (llatinismes)

HISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANA Astorga httprinconquevedoiespanaesrinconquevedoruta 20romanaintroduccionhtm

Baetulo httpwwwbadalonacataj-badalonaturismecaitin erarisbaetulohtml (visites) httpwwwpoblesdecatalunyacatelementphpe=1830 httpwwwlamallanetcanalinfolocalnoticiesart icleid=164668 (jardiacute)

Bagravercino httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsb arcinohtm httpwwwliceuscomcgi-bintcua0200asp

Caesar Augusta httpcmisappzaragozaesciudadmuseosespuerto (museu del port fluvial) Caldes de Malavella httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm Caldes de Montbui httpcawikipediaorgwikiCaldes_de_Montbui

Cartagena httpwwwayto-cartagenaes httpwwwfotocartagenacomimagenesteatrogif Colonia Clunia Sulpicia httpwwwarqueoturismocluniacom httpwwwceltiberianetverlugaraspid=137 httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguaimg_ cluniashtml

Emerita Augusta httpwwwcervantesvirtualcomportalAntiguameri dashtml httptraianusredirisestextospresas02htm (temes drsquoaigua)

Emporiae httpwwwuoceduhumfilctHiper_educatiusEmpuri eshistoriahtm httpwwwupfedumaterialsfhumasevaimperiempo riaehtm Egravevora httpwwwrevistaibericacomRutas_y_destinosPort ugalevorahtm Ilerda httpwwwpaeriaesarqueologiainicihtm Itagravelica httpusuarioslycosesconjarq Las Meacutedulas httpwwwfundacionlasmedulascomindexjspidioma =es httppersowanadooesemmcr Lleoacute httpwwwaytoleonesleonromano Lugo httpwwwmuralladelugoinfo Pont drsquoAlcaacutentara

Aquumleducte Segogravevia httptraianusredirises Sagunt httpwwwaytosaguntoesaplicacioncontenidoasp id=2frepositorio2fmonuments2ehtmamps=infosagampss=tu rinfo

Sant Boi httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm

Segogravebriga httpwwwjccmesculturaparquessegobrigaindex_ iehtml httpwwwbalawatcomArchivpyahtm httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguasego brigashtml

Tagraverraco httpwwwtinetorg~jmpfCatalahtml httpwwwmnatescattarracoindexhtml

Torre Heacutercules httpwwwfuenterrebollocomfaqs-numismaticacoru na-herculeshtml Via Augusta httpwwwviaeromanaecomes httpwwwmediambientgencatnetcatciutadansVia _AugustaHistoriaViaAugustajspComponentID=14655ampS ourcePageID=146582

Via de la Plata httpwwwviaplatacom (a Extremadura) httpwwwgodesalcocomcaminoplata httpwwwguiartecomviadelaplatacronicasmuestracronicaaspid=513amptitulo=Arte20romano20en20la20VEDa20de20la20Plata Vic httpensegencatesrecursossocialsosonacomuni tromahtm

Eacutetimos - Arrels clagravessiques del legravexic cientiacutefic tegravecnic i humaniacutestic

wwwxteces~jclua12 (Diccionari Etimologravegic Mitologia grega) httpwwwdicciomedesphpdicciophp (Diccionari megravedico-biologravegic-histograveric i etimologravegic)

Imatges Cultura Clagravessica

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

25IX07 ELA-ελα TEATRE sen va a Gregravecia

Representacioacute de lobra de teatre Les Feniacutecies dEuriacutepides (traduiumlda al catalagrave per Carme Llitjoacutes)

ELA-ελα TEATRE sen va a la ciutat grega de Patras del 28 de setembre al 5 doctubre on actuaragrave en un teatre grec de veritat Representaran lobra de Les Feniacutecies dEuriacutepides i aprofitaran la seva estada a Patras per conegraveixer la gent dun institut de la mateixa ciutat Tambeacute visi taran Oliacutempia Micenes Epidaure (un teatre antic on caben 14000 espectado rs) passaran lestret de Corint i aniran a la ciutat de Nafpaktos on va ten ir lloc la batalla de Lepant I per acabar el darrer dia visitaran la ciutat dAte nes

29-X-07

Visita al Laberint drsquoHorta Els grups drsquoalumnes del Cregravedit de 4t drsquoESO de CULTURA CLAgraveSSICA i de GREC de 1r de Batxillerat -diuumlrn- vagraverem fer una visita al Jardiacute puacuteblic del Laberint drsquoHorta Hi vagraverem anar perquegrave teacute moltes escultures i relleus que reprodueixen personatges i narracions de tema mitologravegic Els dies anteriors a la visita haviacuteem preparat per grups algunes de les histograveries que trobariacuteem als jardins drsquoHorta Ens havien encarregat aquesta feina els professors Carme Llitjoacutes i Josep-Lluiacutes DOcon Allagrave mateix davant de lrsquoescultura corresponent alguns vagraverem explicar el tema que haviacuteem preparat Feia sol i les flors i els arbres tenien colors de tardor molt bonics Ah Per cert En aquest jardiacute hi ha un laberint fet drsquoarbustos Ens hi vagraverem perdre i a alguns els va costar molt drsquoarribar al punt del mig i drsquoaltres encara els va costar meacutes trobar la sortida Podeu mirar les fotos

Sortides (2007-08) Parc del Laberint dHorta (alumnes CV Mitologia 3r dESOCV Cultura Clagravessica 4t dESO i Grec 1r Batxillerat) Tagraverraco i Altafulla (alumnes de Llatiacute 1r i 2n Batxi llerat diuumlrn i nocturn) Baetulo (alumnes CV Mitologia 3r dESO) Lectures recomanades

Llibres de text (200708) GREC Delos I 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Delos 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionari GRIEGO-ESPANtildeOL (Editorial Vox) LLATIacute Civis 1 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Civis 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionaris LLATIacute-CATALAgrave (Editorial Vox) (Enciclopegrave dia Catalana) (Columna)

Diccionari de Mitologia DICCIONARIO DE MITOLOGIacuteA GRIEGA Y ROMANA (Pierre Gr imal ed Paidoacutes) Eacutetimos httpalisopnticmecesagalle17etimosindexhtm (Legravexic cientiacutefic per mategraveries) Exercicis interactius httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwaplicacionesinfoortogra2latinhtm Visites virtuals httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsd omus2htm (Visita virtual a una domus )

Selectivitat (Actualitzacioacute 18-X-2007) httpwww10gencatnetdursicaunpau_logse_llat htm httpwww10gencatnetdursipdfunpau_llat1pdf httpwww10gencatnetdursiAppJavafaqsjsparea =1ampidcat=57ampsub1=6ampsub2=2ampsub3=5 httpwww10gencatnetdursicaunpau_infohtm httpwwwxtecesestudisbatxillerat01_doc_bat0 4_humanitats19_llatipdf httpwww10gencatnetdursiAppJavaposatjsp httpwww10gencatnetdursicaunpau_examenshtm httpwwwxteccat7Esgiraltlabyrinthusromalin gualocutiohtm (llatinismes)

HISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANA Astorga httprinconquevedoiespanaesrinconquevedoruta 20romanaintroduccionhtm

Baetulo httpwwwbadalonacataj-badalonaturismecaitin erarisbaetulohtml (visites) httpwwwpoblesdecatalunyacatelementphpe=1830 httpwwwlamallanetcanalinfolocalnoticiesart icleid=164668 (jardiacute)

Bagravercino httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsb arcinohtm httpwwwliceuscomcgi-bintcua0200asp

Caesar Augusta httpcmisappzaragozaesciudadmuseosespuerto (museu del port fluvial) Caldes de Malavella httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm Caldes de Montbui httpcawikipediaorgwikiCaldes_de_Montbui

Cartagena httpwwwayto-cartagenaes httpwwwfotocartagenacomimagenesteatrogif Colonia Clunia Sulpicia httpwwwarqueoturismocluniacom httpwwwceltiberianetverlugaraspid=137 httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguaimg_ cluniashtml

Emerita Augusta httpwwwcervantesvirtualcomportalAntiguameri dashtml httptraianusredirisestextospresas02htm (temes drsquoaigua)

Emporiae httpwwwuoceduhumfilctHiper_educatiusEmpuri eshistoriahtm httpwwwupfedumaterialsfhumasevaimperiempo riaehtm Egravevora httpwwwrevistaibericacomRutas_y_destinosPort ugalevorahtm Ilerda httpwwwpaeriaesarqueologiainicihtm Itagravelica httpusuarioslycosesconjarq Las Meacutedulas httpwwwfundacionlasmedulascomindexjspidioma =es httppersowanadooesemmcr Lleoacute httpwwwaytoleonesleonromano Lugo httpwwwmuralladelugoinfo Pont drsquoAlcaacutentara

Aquumleducte Segogravevia httptraianusredirises Sagunt httpwwwaytosaguntoesaplicacioncontenidoasp id=2frepositorio2fmonuments2ehtmamps=infosagampss=tu rinfo

Sant Boi httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm

Segogravebriga httpwwwjccmesculturaparquessegobrigaindex_ iehtml httpwwwbalawatcomArchivpyahtm httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguasego brigashtml

Tagraverraco httpwwwtinetorg~jmpfCatalahtml httpwwwmnatescattarracoindexhtml

Torre Heacutercules httpwwwfuenterrebollocomfaqs-numismaticacoru na-herculeshtml Via Augusta httpwwwviaeromanaecomes httpwwwmediambientgencatnetcatciutadansVia _AugustaHistoriaViaAugustajspComponentID=14655ampS ourcePageID=146582

Via de la Plata httpwwwviaplatacom (a Extremadura) httpwwwgodesalcocomcaminoplata httpwwwguiartecomviadelaplatacronicasmuestracronicaaspid=513amptitulo=Arte20romano20en20la20VEDa20de20la20Plata Vic httpensegencatesrecursossocialsosonacomuni tromahtm

Eacutetimos - Arrels clagravessiques del legravexic cientiacutefic tegravecnic i humaniacutestic

wwwxteces~jclua12 (Diccionari Etimologravegic Mitologia grega) httpwwwdicciomedesphpdicciophp (Diccionari megravedico-biologravegic-histograveric i etimologravegic)

Imatges Cultura Clagravessica

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Sortides (2007-08) Parc del Laberint dHorta (alumnes CV Mitologia 3r dESOCV Cultura Clagravessica 4t dESO i Grec 1r Batxillerat) Tagraverraco i Altafulla (alumnes de Llatiacute 1r i 2n Batxi llerat diuumlrn i nocturn) Baetulo (alumnes CV Mitologia 3r dESO) Lectures recomanades

Llibres de text (200708) GREC Delos I 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Delos 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionari GRIEGO-ESPANtildeOL (Editorial Vox) LLATIacute Civis 1 1r de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Civis 2 2n de Batxillerat (Editorial Vicens Vives) Diccionaris LLATIacute-CATALAgrave (Editorial Vox) (Enciclopegrave dia Catalana) (Columna)

Diccionari de Mitologia DICCIONARIO DE MITOLOGIacuteA GRIEGA Y ROMANA (Pierre Gr imal ed Paidoacutes) Eacutetimos httpalisopnticmecesagalle17etimosindexhtm (Legravexic cientiacutefic per mategraveries) Exercicis interactius httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwaplicacionesinfoortogra2latinhtm Visites virtuals httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsd omus2htm (Visita virtual a una domus )

Selectivitat (Actualitzacioacute 18-X-2007) httpwww10gencatnetdursicaunpau_logse_llat htm httpwww10gencatnetdursipdfunpau_llat1pdf httpwww10gencatnetdursiAppJavafaqsjsparea =1ampidcat=57ampsub1=6ampsub2=2ampsub3=5 httpwww10gencatnetdursicaunpau_infohtm httpwwwxtecesestudisbatxillerat01_doc_bat0 4_humanitats19_llatipdf httpwww10gencatnetdursiAppJavaposatjsp httpwww10gencatnetdursicaunpau_examenshtm httpwwwxteccat7Esgiraltlabyrinthusromalin gualocutiohtm (llatinismes)

HISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANA Astorga httprinconquevedoiespanaesrinconquevedoruta 20romanaintroduccionhtm

Baetulo httpwwwbadalonacataj-badalonaturismecaitin erarisbaetulohtml (visites) httpwwwpoblesdecatalunyacatelementphpe=1830 httpwwwlamallanetcanalinfolocalnoticiesart icleid=164668 (jardiacute)

Bagravercino httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsb arcinohtm httpwwwliceuscomcgi-bintcua0200asp

Caesar Augusta httpcmisappzaragozaesciudadmuseosespuerto (museu del port fluvial) Caldes de Malavella httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm Caldes de Montbui httpcawikipediaorgwikiCaldes_de_Montbui

Cartagena httpwwwayto-cartagenaes httpwwwfotocartagenacomimagenesteatrogif Colonia Clunia Sulpicia httpwwwarqueoturismocluniacom httpwwwceltiberianetverlugaraspid=137 httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguaimg_ cluniashtml

Emerita Augusta httpwwwcervantesvirtualcomportalAntiguameri dashtml httptraianusredirisestextospresas02htm (temes drsquoaigua)

Emporiae httpwwwuoceduhumfilctHiper_educatiusEmpuri eshistoriahtm httpwwwupfedumaterialsfhumasevaimperiempo riaehtm Egravevora httpwwwrevistaibericacomRutas_y_destinosPort ugalevorahtm Ilerda httpwwwpaeriaesarqueologiainicihtm Itagravelica httpusuarioslycosesconjarq Las Meacutedulas httpwwwfundacionlasmedulascomindexjspidioma =es httppersowanadooesemmcr Lleoacute httpwwwaytoleonesleonromano Lugo httpwwwmuralladelugoinfo Pont drsquoAlcaacutentara

Aquumleducte Segogravevia httptraianusredirises Sagunt httpwwwaytosaguntoesaplicacioncontenidoasp id=2frepositorio2fmonuments2ehtmamps=infosagampss=tu rinfo

Sant Boi httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm

Segogravebriga httpwwwjccmesculturaparquessegobrigaindex_ iehtml httpwwwbalawatcomArchivpyahtm httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguasego brigashtml

Tagraverraco httpwwwtinetorg~jmpfCatalahtml httpwwwmnatescattarracoindexhtml

Torre Heacutercules httpwwwfuenterrebollocomfaqs-numismaticacoru na-herculeshtml Via Augusta httpwwwviaeromanaecomes httpwwwmediambientgencatnetcatciutadansVia _AugustaHistoriaViaAugustajspComponentID=14655ampS ourcePageID=146582

Via de la Plata httpwwwviaplatacom (a Extremadura) httpwwwgodesalcocomcaminoplata httpwwwguiartecomviadelaplatacronicasmuestracronicaaspid=513amptitulo=Arte20romano20en20la20VEDa20de20la20Plata Vic httpensegencatesrecursossocialsosonacomuni tromahtm

Eacutetimos - Arrels clagravessiques del legravexic cientiacutefic tegravecnic i humaniacutestic

wwwxteces~jclua12 (Diccionari Etimologravegic Mitologia grega) httpwwwdicciomedesphpdicciophp (Diccionari megravedico-biologravegic-histograveric i etimologravegic)

Imatges Cultura Clagravessica

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Diccionari de Mitologia DICCIONARIO DE MITOLOGIacuteA GRIEGA Y ROMANA (Pierre Gr imal ed Paidoacutes) Eacutetimos httpalisopnticmecesagalle17etimosindexhtm (Legravexic cientiacutefic per mategraveries) Exercicis interactius httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwaplicacionesinfoortogra2latinhtm Visites virtuals httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsd omus2htm (Visita virtual a una domus )

Selectivitat (Actualitzacioacute 18-X-2007) httpwww10gencatnetdursicaunpau_logse_llat htm httpwww10gencatnetdursipdfunpau_llat1pdf httpwww10gencatnetdursiAppJavafaqsjsparea =1ampidcat=57ampsub1=6ampsub2=2ampsub3=5 httpwww10gencatnetdursicaunpau_infohtm httpwwwxtecesestudisbatxillerat01_doc_bat0 4_humanitats19_llatipdf httpwww10gencatnetdursiAppJavaposatjsp httpwww10gencatnetdursicaunpau_examenshtm httpwwwxteccat7Esgiraltlabyrinthusromalin gualocutiohtm (llatinismes)

HISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANAHISPAgraveNIA ROMANA Astorga httprinconquevedoiespanaesrinconquevedoruta 20romanaintroduccionhtm

Baetulo httpwwwbadalonacataj-badalonaturismecaitin erarisbaetulohtml (visites) httpwwwpoblesdecatalunyacatelementphpe=1830 httpwwwlamallanetcanalinfolocalnoticiesart icleid=164668 (jardiacute)

Bagravercino httpwwwxteces~sgiraltlabyrinthusromaurbsb arcinohtm httpwwwliceuscomcgi-bintcua0200asp

Caesar Augusta httpcmisappzaragozaesciudadmuseosespuerto (museu del port fluvial) Caldes de Malavella httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm Caldes de Montbui httpcawikipediaorgwikiCaldes_de_Montbui

Cartagena httpwwwayto-cartagenaes httpwwwfotocartagenacomimagenesteatrogif Colonia Clunia Sulpicia httpwwwarqueoturismocluniacom httpwwwceltiberianetverlugaraspid=137 httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguaimg_ cluniashtml

Emerita Augusta httpwwwcervantesvirtualcomportalAntiguameri dashtml httptraianusredirisestextospresas02htm (temes drsquoaigua)

Emporiae httpwwwuoceduhumfilctHiper_educatiusEmpuri eshistoriahtm httpwwwupfedumaterialsfhumasevaimperiempo riaehtm Egravevora httpwwwrevistaibericacomRutas_y_destinosPort ugalevorahtm Ilerda httpwwwpaeriaesarqueologiainicihtm Itagravelica httpusuarioslycosesconjarq Las Meacutedulas httpwwwfundacionlasmedulascomindexjspidioma =es httppersowanadooesemmcr Lleoacute httpwwwaytoleonesleonromano Lugo httpwwwmuralladelugoinfo Pont drsquoAlcaacutentara

Aquumleducte Segogravevia httptraianusredirises Sagunt httpwwwaytosaguntoesaplicacioncontenidoasp id=2frepositorio2fmonuments2ehtmamps=infosagampss=tu rinfo

Sant Boi httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm

Segogravebriga httpwwwjccmesculturaparquessegobrigaindex_ iehtml httpwwwbalawatcomArchivpyahtm httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguasego brigashtml

Tagraverraco httpwwwtinetorg~jmpfCatalahtml httpwwwmnatescattarracoindexhtml

Torre Heacutercules httpwwwfuenterrebollocomfaqs-numismaticacoru na-herculeshtml Via Augusta httpwwwviaeromanaecomes httpwwwmediambientgencatnetcatciutadansVia _AugustaHistoriaViaAugustajspComponentID=14655ampS ourcePageID=146582

Via de la Plata httpwwwviaplatacom (a Extremadura) httpwwwgodesalcocomcaminoplata httpwwwguiartecomviadelaplatacronicasmuestracronicaaspid=513amptitulo=Arte20romano20en20la20VEDa20de20la20Plata Vic httpensegencatesrecursossocialsosonacomuni tromahtm

Eacutetimos - Arrels clagravessiques del legravexic cientiacutefic tegravecnic i humaniacutestic

wwwxteces~jclua12 (Diccionari Etimologravegic Mitologia grega) httpwwwdicciomedesphpdicciophp (Diccionari megravedico-biologravegic-histograveric i etimologravegic)

Imatges Cultura Clagravessica

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Cartagena httpwwwayto-cartagenaes httpwwwfotocartagenacomimagenesteatrogif Colonia Clunia Sulpicia httpwwwarqueoturismocluniacom httpwwwceltiberianetverlugaraspid=137 httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguaimg_ cluniashtml

Emerita Augusta httpwwwcervantesvirtualcomportalAntiguameri dashtml httptraianusredirisestextospresas02htm (temes drsquoaigua)

Emporiae httpwwwuoceduhumfilctHiper_educatiusEmpuri eshistoriahtm httpwwwupfedumaterialsfhumasevaimperiempo riaehtm Egravevora httpwwwrevistaibericacomRutas_y_destinosPort ugalevorahtm Ilerda httpwwwpaeriaesarqueologiainicihtm Itagravelica httpusuarioslycosesconjarq Las Meacutedulas httpwwwfundacionlasmedulascomindexjspidioma =es httppersowanadooesemmcr Lleoacute httpwwwaytoleonesleonromano Lugo httpwwwmuralladelugoinfo Pont drsquoAlcaacutentara

Aquumleducte Segogravevia httptraianusredirises Sagunt httpwwwaytosaguntoesaplicacioncontenidoasp id=2frepositorio2fmonuments2ehtmamps=infosagampss=tu rinfo

Sant Boi httpwwwcaldesdemalavellacatTermalismeTermesR omaneshtm

Segogravebriga httpwwwjccmesculturaparquessegobrigaindex_ iehtml httpwwwbalawatcomArchivpyahtm httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguasego brigashtml

Tagraverraco httpwwwtinetorg~jmpfCatalahtml httpwwwmnatescattarracoindexhtml

Torre Heacutercules httpwwwfuenterrebollocomfaqs-numismaticacoru na-herculeshtml Via Augusta httpwwwviaeromanaecomes httpwwwmediambientgencatnetcatciutadansVia _AugustaHistoriaViaAugustajspComponentID=14655ampS ourcePageID=146582

Via de la Plata httpwwwviaplatacom (a Extremadura) httpwwwgodesalcocomcaminoplata httpwwwguiartecomviadelaplatacronicasmuestracronicaaspid=513amptitulo=Arte20romano20en20la20VEDa20de20la20Plata Vic httpensegencatesrecursossocialsosonacomuni tromahtm

Eacutetimos - Arrels clagravessiques del legravexic cientiacutefic tegravecnic i humaniacutestic

wwwxteces~jclua12 (Diccionari Etimologravegic Mitologia grega) httpwwwdicciomedesphpdicciophp (Diccionari megravedico-biologravegic-histograveric i etimologravegic)

Imatges Cultura Clagravessica

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Segogravebriga httpwwwjccmesculturaparquessegobrigaindex_ iehtml httpwwwbalawatcomArchivpyahtm httpwwwcervantesvirtualcomportalantiguasego brigashtml

Tagraverraco httpwwwtinetorg~jmpfCatalahtml httpwwwmnatescattarracoindexhtml

Torre Heacutercules httpwwwfuenterrebollocomfaqs-numismaticacoru na-herculeshtml Via Augusta httpwwwviaeromanaecomes httpwwwmediambientgencatnetcatciutadansVia _AugustaHistoriaViaAugustajspComponentID=14655ampS ourcePageID=146582

Via de la Plata httpwwwviaplatacom (a Extremadura) httpwwwgodesalcocomcaminoplata httpwwwguiartecomviadelaplatacronicasmuestracronicaaspid=513amptitulo=Arte20romano20en20la20VEDa20de20la20Plata Vic httpensegencatesrecursossocialsosonacomuni tromahtm

Eacutetimos - Arrels clagravessiques del legravexic cientiacutefic tegravecnic i humaniacutestic

wwwxteces~jclua12 (Diccionari Etimologravegic Mitologia grega) httpwwwdicciomedesphpdicciophp (Diccionari megravedico-biologravegic-histograveric i etimologravegic)

Imatges Cultura Clagravessica

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Viacutedeosimatges i recursos del moacuten clagravessic a Internet

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp

Planeta de blogs

El Planeta de blogs de ΧείρωνmiddotChiron eacutes una primera aproximacioacute a la blogosfera clagravessica Hi pots llegir els articles dels blogs de temagravetica clagravessica que tenim sindicats i a meacutes hi pots afegir el teu propi blog

Wiki de recursos clagravessics

El wiki de recursos clagravessics de ΧείρωνmiddotChiron eacutes un espai colmiddotlaboratiu on es tracta de classificar els recursos que internet ofereix entorn de les llenguumles i la cultura clagravessiques

Marcador social

Com a complement al wiki de recursos el marcador social de ΧείρωνmiddotChiron recopila enllaccedilos descrits breument i classificats amb etiquetes

Ressenyes bibliogragravefiques

Pergamon eacutes el blog de ressenyes bibliogragravefiques de Χείρων Chiron llibres cientiacutefics de divulgacioacute didagravectics i material audiovisual sobre el moacuten clagravessic

Galeria dimatges

ΧείρωνmiddotChiron vol aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa per a emmagatzemar i difondre dimatges Amb aquesta intencioacute oferim la nostra galeria dimatges referents al moacuten clagravessic

Viacutedeos

A la galeria de viacutedeos podeu trobar material divers relacionat amb les nostres mategraveries

Calendari

ΧείρωνmiddotChiron recull en el seu calendari els esdeveniments relacionats amb lactualitat clagravessica perquegrave no tels perdis

Filmografia de Gregravecia i Roma (en format DVD)

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

ALEJANDRO MAGNO (Richard Burton) ALEJANDRO MAGNO (Oliver Stone) AVGVSTVS el primer emperador (Peter OToole) BEN-HUR (dir William Wyler) 2 dvds (subt en grec) BEN-HUR (pelliacutecula animada) CLEOPATRA ( 3 dvds- inclou continguts addicionals Dir Joseph L Mankiewicz) EL CLUB DELS EMPERADORS (versioacute en catalagrave) ESPARTACO (dir Stanley Kubrick) 2 dvds -versioacute iacutentegra- FURIA DE TITANES (Laurence Olivier) GLADIATOR (Russell Crowe) GOLFUS DE ROMA (dir Richard Lester) -versioacute en catalagrave- HELENA DE TROYA (dir Robert Wise) HELENA DE TROYA (dir John Kent Harrison) HEacuteRCULES (Steve Reeves1957) HEacuteRCULES (versioacute dibuixos animats) HEacuteRCULES (Walt Disney) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (dir Don Chaffey) JULIO CEacuteSAR (de Joseph Mankiewicz) JULIO CEacuteSAR (segraverie TV) LA BELLA HELENA (opereta) -versioacute en alemany amb subt en catalagrave- LA CAIacuteDA DEL IMPERIO ROMANO (dir Anthony Mann) LA GUERRA DE TROIA (Steve Reeves) versioacute en catalagrave LA LEYENDA DE ENEAS (Steve Reeves) LA ODISEA (versioacute dibuixos animats) MEDEA (Maria Callas) VO - en italiagrave amb subtitols en castellagrave - QUO VADIS (dir Mervyn Leroy) ROacuteMULO Y REMO (Steve Reeves) TROYA (Brad Pitt) ULISES (Kirk Douglas)

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Tiacutetols de segraveries i reportatges de televisioacute (en format DVD)

A LA ROMANA (segraverie de TV3) Un nou format que aporta dades sobre els usos i costums dels nostres avantpassats a la Tagraverraco del segle I abans de Crist Un programa cogravectel que barreja lentreteniment didagravectic amb unes gotes dironia Un document de 15 minuts de durada que intenta demostrar que els eacutessers humans hem canviat molt poc despreacutes de dos millennis dhistograveria

EL MATRIMONI EL PODER EL SEXE EL TEMPS EL TREBALL

LA CASA LA CUINA LA RELIGIOacute LA SALUT

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

LESPORT LEDUCACIOacute

ALEJANDRO MAGNO El hombre y el mito (National Geographic) -versioacute en anglegraves i castellagrave- Sequumlegravencies Introduccioacute Filip i Oliacutempia Lassassinat de Filip A la conquesta de Pegraversia La batalla dIsos Una ment astuta Loracle de Siwa Senyor dAgravesia Un gran imperi Matrimonis mixtes Lestrategravegia dAlexandre

ALREDEDORES DE BARCINO (Lucio I Llopis 2007) -versioacute en castellagrave- Temple de Vic Ausa Arc de Martorell Rubricata i Adfines Villa Torre Llauder - Mataroacute Iluro Zona de termes Zona central de la villa amb hipocaust Aquumleducte de Pineda de Mar Museu Municipal de Badalona Baetulo Conjunt termal Sala de museu Decumanus maximus Museu dHistograveria de la Ciutat Barcino Termes de Caldes de Montbui Aquae Calidae ARQUEOLOGIacuteA (25 capiacutetols) Ed Planeta-De Agostini La Roma Imperial Grecia antigua Pompeya Paestum y los campos flegreos Los etruscos y los romanos Ostia y la vida cotidiana en Roma Umbriacutea a traveacutes de la viacutea Flaminia Cartago puacutenica y romana Knossos los tesoros del laberinto Thera la Pompeya del Egeo Eacutefeso testimonio de la expansioacuten heleniacutestica Mileto y Priene En Troya tras las huellas de la Iliacuteada Los monumentos funerarios de Petra La vida de los romanos en Volubilis Palmira y Ebla Gerasa una pequentildea Roma en Oriente Delfos el poder del oraacuteculo de Apolo Delos enclave cosmopolita en el Egeo

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

ARTE GRIEGO ARTE ROMANO (Historia general del Arte) BARCINO (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Muralles de Bagravercino (segle I-IV) Temple romagrave (segle I) Placcedila del Rei Necrogravepolis romana (segles I-III) Museu dArqueologia de Catalunya CIVILIZACIONES PERDIDAS (Television Networks)

Egeo Grecia Troya Roma CLEOPATRA (versioacute TV Part I i II Dir Fran Roddam Nom4 premis Emmy) COSMOS (segraverie TV Carl Sagan) CRONOS (segraverie TV3) Els guardians de Roma Lincendi de Roma EL ARTE DE ROMA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici Arcs de triomf El Panteoacute Un nou art Les villes Pompeia (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) EL COLISEO TRAJANO EMPERADOR DE ROMA segraverie TV doc Cap 1 De la Beacutetica a la Corte de los Ceacutesares Cap II Una nueva provincia un nuevo Imperio LA VENUS DE MILO o la creacioacuten de un mito (prod Le Museacutee du Louvre i Beta System)

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

EL TESORO DE TROYA (dir Dror Zahavi 2007) EMPUacuteRIES GIRONA CALDES DE MALAVELLA (LI Llopis 2007)

Muralla sud (sII aC) Temple de Zeus Serapis Santuari dAsclepi Casa de latri Entrada des de lacrogravepolis Casa del peristil Macellum o mercat Lagravegora Lstoagrave Les cisternes Basiacutelica Mosaic grec Museu Ciutat romana Cases romanes Termes puacutebliques Criptopogravertic del temple Capitoli El Fograverum Temples Muralla Malecoacute o escollera Sant Martiacute dEmpuacuteries

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

GIRONA El Museu Arqueologravegic CALDES DE MALAVELLA Termes GREgraveCIA ANTIGA Delos Delfos Eritria El Partenoacute Oliacutempia i els Jocs (prod TVCO Genegraveve) GRECIA Y ROMA (arte mundo occidental) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) GRECIA Y ROMA Grecia Matrimonio nacimiento y muerte La vida diaria La casa Economiacutea y trabajo Religioacuten I Dioses y cultos Religioacuten II Teatro y juegos HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC I Universitat Oberta Terra i mar Lagravegora dAtenes Vida social Els oikos Lescultura figura humana HISTOgraveRIA DE GREgraveCIA (478-335 aC) BBC II Universitat Oberta El teatre grec Vaixells i mariners Jocs i festivals ROMA A CATALUNYA LANTIGUITAT CLAgraveSSICA (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) - GREgraveCIA Fets LEdat del Bronze Les egravepoques obscura i arcaiumlca Les Guerres Megravediques Esparta i Atenes El segle IV i Alexandre El moacuten helleniacutestic Siacutembols La religioacute grega La polis La democragravecia atenesa La ciutat helleniacutestica Idees

El Palau de Cnosos Lescultura grega La filosofia antiga Lacrogravepolis dAtenes La tragegravedia grega Cartografia

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

La colonitzacioacute grega Els regnes helleniacutestics - ROMA Fets Els oriacutegens de Roma La conquesta de la Mediterragravenia La crisi de la Republica August LAlt Imperi El Baix Imperi Siacutembols

Lesclavitut Lexegravercit republicagrave Lurbanisme imperial El cristianisme Idees El Dret romagrave El segle dAugust Larquitectura imperial Els espectacles romans Cartografia La conquesta dItagravelia Hispagravenia romana Limperialisme romagrave

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

JAgraveSON I ELS ARGONAUTES (debat TV amb Jaume Poacutertulas UB) JASOacuteN Y LOS ARGONAUTAS (versioacute TV - Jason London) JULIO CEacuteSAR -La Guerra de las Galias- (National Geographic) JULIO CEacuteSAR (versioacute TV dir Uli Edel) LA GRECIA CLAacuteSICA (versioacute en alemany i castellagrave) Inici lAcrogravepolis El temple dApollo Imatges clagravessiques Atena El regne de Pegravergam (inclou biografies cronologia obres estils i un glossari) LA ODISEA Capiacutetols I i II segraverie TV- dir Andrei Konchalovsky) -versioacute castellana- LES PRIMERES CULTURES (en catalagrave) en recorreguts lineals io interactius (Colleccioacute Histograveria del Moacuten - Planeta Larousse Plawerg Editors) MITOS GRIEGOS DEacuteDALO E IacuteCARO TESEO Y EL MINOTAURO

NEROacuteN (Hans Matheson) -Grandes Relatos- POMPEYA EL UacuteLTIMO DIacuteA (BBC) ROMA (segraverie TV 12 Episodis - 1a temporada Dir Michael Apted)

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

ROMA A LEgravePOCA DAUGUST I (BBC) Roma sota August Retrat i imatge Decoracioacute interior La ciutat i el camp ROMA A LEgravePOCA DAUGUST II (BBC) Arquitectura i planificacioacute urbana BRITAgraveNIA (vo) (BBC) ROMA ANTIGA Cave canem Circenses De natura deorum Salve lucrum Vita pompeiana ROMA EN LA PENIacuteNSULA IBEacuteRICA (1ordf y 2ordf parte) ROMANS Jocs i deacuteus Lheregravencia de Roma ROMANS Termes Aquumleductes Camins SECRETOS DE LA ANTIGUumlEDAD (Grandes misterios) TARRACO Y ALREDEDORES (Lucio I Llopis 2006) -versioacute en castellagrave- Aquumleducte de les Ferreres (segle I dC) Tagraverraco (Tarragona) Muralla romana (segle I aC) Muralla medieval Fograverum Provincial (segle I dC) Circ romagrave (segle I dC) Museu dHistograveria Amfiteatre romagrave (segle II dC) Fograverum comercial (segle I aC) Teatre romagrave (segle I dC) Museu Arqueologravegic

Necrogravepolis paleocristiana (ss III-IV dC) Villa de Centcelles (segle IV) Altafulla Villa romana dEls Munts (segle I dC) Pedrera romana del Megravedol Mausoleu dels Escipions (segle I dC)

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Arc de Beragrave (segle II dC) TROYA (National Geographic) TROYA LOS DIOSES MITOLOacuteGICOS (SPSevilla) TROYA iquestMito o realidad (Eagle Media) VIA AVGVSTA (segraverie TV3 11 episodis) VOLCAacuteN LA MUERTE DEL PUEBLO MINOICO (BBC) YO CLAVDIO (Segraverie TV BBC en castellagrave i anglegraves) XIII CAPIacuteTOLS

Material didagravectic en format CD ATLAS HISTOacuteRICO MULTIMEDIA (De la Prehistoria a la Roma Imperial) EL ESPLENDOR GRIEGO (Grandes civilizaciones ed Dolmen) GRECIA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) GRECIA Y ROMA (Historia Universal del Arte) LA GLORIA DE ROMA (Grandes civilizaciones ed Dolmen) MUSEO ARQUEOLOacuteGICO NACIONAL DE ATENAS (La Vanguardia)

ROMA (Gran Enciclopedia del Arte - Salvat Multimedia) ROMA ANTICA (viatge per la ciutat en 3D) -versioacute italiana-

Obres musicals en format DVD ARIADNE aut NAXOS (Richard Strauss) from the Semperoper Dresden ATTILA (Giuseppe Verdi) Orchestra and Chorus of Teatro alla Scala

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

LES TROYENS (Hector Berlioz) Orchestre de Paris (2 dvds) SPARTACUS (Aram Khachaturian) -Ballet- The Bolshoi Theatre

Enllaccedilos a pagravegines relacionades amb el departament o per feina amb alumnes (Informacioacute actualitzada el 5 de desembre del 2007)

httpclassicatnet httpculturaclassicacom httpphantomxteccatsgiraltchironindexcatphp httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp httpwwwaurigacat httpwwwculturaclasicacom httpwwwculturaclasicanet httpwwwdicciomedesphpdicciophp httpwwwedu365cat httpwwwimperioromanocom httpwwwmnates httpwwwmuseuhistoriabcnes httpwwwmuseutgncom httpwwwxteces7Esgiraltlabyrinthus httpwwwxteces~mbetriu2 httpwwwxteces~mespuna

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

BERNAT METGE com a colleccioacute de

clagravessics grecs i llatins traduiumlts al catalagrave httpwwwgoogleessearchhl=esampq=fundacio+bernat +metgeampbtnG=Buscar+con+Googleampmeta =

Complements GREC i LLATIacute httpwwwtextkitcom

Agraveudio Carmina Burana de Carl Orff httpclassic-cendrassoswikispacescomCarmina+Bu rana2C+de+Carl+Orff

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

RELACIOacute DE WEBS ORDENADES PER TEMES

(per a lalumnat que vulgui aprofundir meacutes)

PAgraveGINES AMB

CONTINGUTS GENERALS DE

LLENGUA LITERATURA I CULTURA CLAgraveSSIQUES httpwwwxteces~rtorneetimologiahtm topogravenims de la Hispagravenia Romana amb el corresponent actual httpalercecnicemecdes~rmarti41index1html Pagravegina drsquoun institut amb continguts variats httpclasicasusalesrecursos Pagravegina drsquoenllaccedilos amb tota mena de continguts httpantalyauabespcanoaulatin Projecte de la UAB httpusersserviciosretecalesjomicoe Pagravegina personal drsquoun professor de Burgos httpwwwucoes~ca1lamag Pagravegina personal drsquoun professor de Cograverdova httpwwwdearqueologiacom Pagravegina molt completa drsquoarqueologia httpwwwtesorillocomhispaniaindexhtm Continguts variats httpwwwtesorillocomromaindexhtm Monedes i emperadors httpgramolafyluvaes~weprgramatica2gramamarcohtm Pagravegina drsquoapunts de gramagravetica httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-alphabetiquehtml En francegraves Diccionari httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatrohtm Tot relacionat amb el teatre httpwwwlebellezzeditaliaitcampaniacampania_itnapolipompeihtm Vida quotidiana a Pompeia httpwwwmystical-sitesstevenredheadcomWarriorsIndexhtml Guerrers de totes les egravepoques httpwwwluventicusorgarticulos02Tr002indexhtml Els noms romans httpwwwucsmeduperabarcafvojula00htm Vocabulari juriacutedic httpwwwmediterraneesnetcivilisationRichIndexIndex-thematiquehtml En francegraves Diccionari de temes variats Definicions i imatges httpwwwhomolaicuscomstoriaanticaromaindicehtm En italiagrave Apunts i imatges

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

httplemonderomainfreefr En francegraves Temes variats httpcentros5pnticmecesiesluciademedranoCBGindexhtm Apunts de cultura clagravessica httpwwwrassegnauniboitindexhtml Enllaccedilos sobre tota mena de temes autors obres i bibliografia relacionada amb el moacuten clagravessic httpwwwperseustuftsedu El projecte Perseus Biblioteca digital molt agravemplia centrada en el moacuten grec httpwwwperseustuftseduartamparchhtml Web que permet accedir a una agravemplia llibreria dobjectes llocs i edificis descrits en el seu context i amb les imatges corresponents (de Perseus)

PAgraveGINES AMB CONTINGUTS DHISTOgraveRIA

httpwwwliviusorghomehtml En anglegraves Apunts drsquohistograveria antiga httpwwwhistorialagocomlegioneshtm Completa pagravegina httpwwwliceodigitalcomhistoriaromafundacionhtm Pagravegina drsquoapunts drsquohistograveria httpusuarioslycosesgrandescivilizacioneid11htm Apunts molt elementals httppersowanadoofryanuHTMLcadredicoceltehtm En francegraves Diccionari de noms celtes httpsapiensyacomantiqvae Varietat de temes httpesgeocitiescomorgenomescoslegioarticulosleghtm Temes de les legions httpwwwroman-empirenetdiversechronicle-empshtml Quadre cronologravegic de tots els emperadors romans httpolmocnicemecdes~cviloriaejercitohtmintro Lrsquoexegravercit httpwwwsbceoorg~vmscarltonromeindexhtml En anglegraves Variada i completa Amb imatges

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

PAgraveGINES AMB IMATGES

httpwwwmnemosyneorgmia Milers drsquoimatges httpwwwuoregonedu~atlaseuropemapshtml Mapes httpwingsbuffaloeduAandLMaecenas Clagravessica pagravegina amb un gran nombre drsquoimatges httpwwwvromaorgimagesraia_images Complet i variat recull drsquoimatges httpfaustulafreefrsommairesommairehtml Bones imatges comentades httpfaustulafreefrreligionreligionhtml Bones imatges i apunts httpwwwpittartcomrinascimentohtm Pintures variades httpwebuviccagrsbowmanmyth Imatges de mitologia httpwwwac-nancy-metzfrenseignlettresLanguesAnciennesTextesVirgileDidonhtm LrsquoEneida en imatges httpwwwroselliitaffreschihtm Imatges de gran format httpwwwstormfrontorgwhitehistory Pagravegina drsquohistograveria amb algunes imatges interessants httpwwwpaeriaesarqueologiamuseuilerdahtm Restes aqueologravegiques drsquo Ilerda httpwwwtalleraquitaniacompinturasgrecia_romaindexhtm Imatges variades httpsightsseindaldksight156_Temple_of_Saturnhtml Tot sobre el temple de Saturn httpwwwracineraitlctorricelliipertesto5dfotohtml Imatges drsquoun palau httpwwwfotoalephcomColeccionesPetraPetra-portadahtmlPetra Imatges de Petra httpwwwfotoalephcomColeccionesRuinasPalmyraRuinasPalmyra-portadahtmlLas20ruinas20de20Palmyra Imatges de Palmyra httppersowanadooeshistoriawebantiqvacontenidoshtm Inclou nexes amb temes variats httpwwwromancoinsinfoContenthtml Monedes i escultures httpusuarioslycosesjorgespfotoAcuehtm Aquumleductes httpwwwtibiscumuvtroimaginihtm Variades

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

httpherculanodesdeinternetindexhtm Imatges de ciutats httpwwwroman-empirenetindexhtml Imatges variades i molt completes httpwwwbeloitedu~nuremberbookimagesPeopleClassical Imatges de personatges httpwwwwindowsucaredutourlink=art_and_musicart_archivehtml Pintures de mitologia

PAGINES AMB TEXTS CLASSICS httpagoraclassfltruclacbeconcordancesintrohtm Amb traduccions en francegravesTextos drsquoun bon grapat drsquoautors i amb uns potents cercadors httpwwwthelatinlibrarycom sense traduccioacute

PAgraveGINES DE CINEMA DE TEMA CLAgraveSSIC httpwwwpatriotresourcecomgladiatorindexhtml En anglegraves Pagravegina de Gladiator

PAGINES DE CIUTATS DrsquoHISPANIA httpwwwtiermesnet en castellagrave httpusuarioslycosespacolorenteTeatrosRomanos07Colonias_Teatrohtm Teatres a Hispagravenia httptraianusredirises Obres romanes a Hispagravenia httpwwwuoceshumfilctHiper_educatiusEmpurieshistoriahtm Empuacuteries

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

PAGINES DE MAPES httpwwwunaveshAntiguatextosdocenciahispani aimagenesconquistalusitanashtml Guerres lusitanes httpwwwgeocitiescomlinguaeimperiimaps_eshtml Mapes variats

PAGINES DE LITERATURA

httpvergilclassicsupenneduimagesimageshtml Imatges de Virgili httpwwwuvmedu~hagovid Una altra versioacute drsquoOvidi en imatges httpwwwalmendroncomhistoriaantiguateatroteatro_indexhtm El teatre httpdigilanderliberoitlatineloquiindexhtm Apunts de literatura i altres coses httpwwwprbmcominterestihtmclassics-r-sshtml~main Imatges i informacioacute de manuscrits antics httppaideumanett5combrentradahtm LrsquoEneida en imatges httpwwwqueendidoorgdidographyhtm Meacutes imatges de lrsquoEneida httpwwwtheatrehistorycomancientromanhtml En anglegraves Teatre PAgraveGINES VARIADES httpwwweduphysicsuchgr Base de dades sobre Gregravecia moderna amb canccedilons gregues lletra i muacutesica

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

ANNEXOS

TOTUM REVOLUTUM

TECLAT GREC POLITOgraveNIC

httpwwwubesfilologiagregaelectraeuclidesca tindexhtm

Manual de referegravencia ragravepida

Activar desactivar lEuclides GP AltGr + espai

Nom SiacutembolTecla Nom Siacutembol Tecla

Accent

greu ` `

Esperit

aspre ‛ lt

Accent

agut acute acute

Esperit

suau rsquo gt

Diegraveresi uml uml Iota

subscrita

adscrita AltGr+i

Accent

circumflex˜ ntilde^ Punt alt _

Accent

monotonicoacute iexcl Interrogacioacute

Com teclejar les combinacions de lletres i diacriacutetics

Primer els diacriacutetics en qualsevol ordre i despreacutes la lletra La grafia no es visualitza fins despreacutes de teclejar la lletra

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

ELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICSELS DEacuteUS OLIacuteMPICS

NOM GREC

NOM LLATIacute

ATRIBUTS I QUALITATS

Zeus

Juacutepiter Pare i rei dels deacuteus i de les persones Governa lOlimp seu del deacuteus Lagraveliga i el ceptre en respresenten lautoritat

Hera Juno Esposa i germana de Juacutepiter Deessa protectora del matrimoni La seva au eacutes el paoacute

Atena Minerva Deessa de la saviesa i de la guerra Protectora de savis i artistes Li soacuten consagrades lolivera i lograveliba

Apollo Apollo Deacuteu de les arts i de la bellesa creador de la poesia i de la muacutesica Germagrave bessoacute de Diana Sel representa amb una lira i coronat de llorer

Agravertemis

Diana Deessa de la castedat i de la caccedila Va armada amb un arc un carcaix i fletxes

Hermes Mercuri Missatger dels deacuteus i deacuteu dels mercaders Protector dels viatgers Sel representa amb ales als peus o beacute amb un casc alat

Hefest Vulcagrave Deacuteu del foc i dels metalls Sel representa amb eines progravepies duna forja de metalls La seva muller era Venus

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Ares Mart Deacuteu de la guerra Amant de Venus que va quedar atrapat en una xarxa magravegica que havia fet Vulcagrave Sel representa amb casc i armes

Demegraveter Ceres Deessa de lagricultura de la fecunditat dels camps i de les dones Se la representa duent espigues

Afrodita Venus Deessa de lamor i de la bellesa El seu marit Vulcagrave li va regalar un cenyidor que la feia irresisitible per als deacuteus Se la representa duent una petxina un colom i una poma La murtra eacutes el seu arbust predilecte

Posidoacute Neptuacute Deacuteu del mar les illes les peniacutensules les muntanyes i els continents els quals sotragava amb terratregravemols Sel representa amb un trident i en un carro aquagravetic tirat per dos cavalls marins

Hades Plutoacute Deacuteu del moacuten subterrani i dels morts Es va casar amb Prosegraverpina filla de Ceres Tenia un casc que el feia invisible Li estava consagrat el xiprer

Dioniacutes Bacus Deacuteu del vi de les festes i del teatre Va introduir la vinya i fou instruiumlt per les muses en el cant i la dansa Sel representa amb raiumlm i amb una vara coberta dheura i parra

LLATINISMES I EXPRESSIONS CLASSIQUES -per a alumnes de 4tdrsquoESO- (eina fonamental per aprofundir el coneixement de l antiguitat clagravessica tant en els termes

i modismes que perviuen com en les expressions) (Ad) interim Provisionalment interval A posteriori Amb posterioritat als fets A priori Amb anterioritat als fets Ad hoc Per aixograve adequat a aixograve a propogravesit Ad Kalendas graecas Per a una data indeterminada mai meacutes Ad libitum A voluntat a gust Ad pedem litterae Al peu de la lletra Addenda Coses que shan dafegir afegits a un text escrit Alea iacta est La sort ja estagrave tirada Ante meridiem Abans del migdia del matiacute (am) Bis Dues vegades repetit Carpe diem Gaudeix del moment present (Conditio) sine qua non (Condicioacute) sense la qual no condicioacute indispensable Confer Compara consulta (cf) Consummatum est Tot sha acabat Contra naturam Contra la naturalesa Corpore insepulto Amb el cos sense sepultar present Curriculum vitae Carrera de la vida Historial Cursus honorum Carrera dhonors ascens en cagraverrecs De facto De fet De incognito Sense notorietat de manera desconeguda encobertament De iure De dret Deficit Falta (verb) allograve que falta per a tenir el que cal o per anivellar els ingressos sobre les despeses Deo volente si Deacuteu vol

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Ecce homo Heus aquiacute lhome en mal estat de pulcritud o de salut Et cetera I les altres coses i la resta Ex aequo Per igual amb el mateix megraverit Ex cathedra Des de la cagravetedra en to doctrinal autoritari Extra muros Fora de les muralles als afores Fiat lux Que es faci la llum Gratis et amore Sense cobrar i per amor Grosso modo Sense gaire exactitud a grans trets Habeas corpus Pots tenir el teu cos (Designa el dret dels ciutadans a ser jutjats dins dun termini liacutemit despreacutes de la seva detencioacute perquegrave el jutge decideixi sobre la procedegravencia o improcedegravencia daquesta detencioacute Hic et nunc Aquiacute i ara ara mateix Hodie tibi cras mihi Avui per tu demagrave per mi Honoris causa Per causa de lhonor Ibidem Allagrave mateix en el mateix lloc (Ibid) In albis En blanc sense res In dubiis libertas En el dubte llibertat In dubio pro reo En el dubte a favor del reu In extremis En luacuteltim moment com a uacuteltim recurs (In) illo tempore En aquell temps fa anys In medio (stat) virtus En el centre (hi ha) la virtut In mente En la ment en el pensament In saecula saeculorumEn els segles dels segles sempre eternament In situ En el lloc dorigen Increscendo crescendo Creixent augmentant Ipso facto Per aquest mateix fet pel fet mateix immediatament Lapsus calami Equivocacioacute que es fa escrivint Lapsus linguae Equivocacioacute que es fa parlant Lapsus memoriae Fallada de la memograveria Laus Deo Glograveria a Deacuteu alabat sigui Deacuteu Libera nos domine Alliberans senyor Magister dixit El mestre va parlar Mea culpa Per culpa meva Memorandum Allograve que cal recordar nota per refrescar la memograveria Modus vivendi Manera de viure manera de guanyar-se la vida Motu proprio Voluntagraveriament per decisioacute personal Mutatis mutandis Canviant el que sha de canviar amb els canvis necessaris Nihil obstat Res no shi oposa no hi ha objeccioacute Non plus ultra No meacutes enllagrave (lloc concepte) Nota bene Posa molta atencioacute observa beacute (NB) Opera minora Obres menors Opus citatum opere citato Obra citada en lobra citada (opcitoc) Panem et circenses (optat populus) Pa i espectacles circenses (vol el poble) Peccata minuta Faltes sense importagravencia coses de poca importagravencia Per capita Per cap per individu Persona non grata Persona indesitjable Post meridiem Despreacutes del migdia de la tarda (pm) Qui potest capere capiat El que pugui entendre que entengui Quid Allograve que el punt meacutes important o delicat dun assumpte Quorum Dels quals nombre suficient dassistents Requiescat in pace Descansi en pau sha acabat no voler saber-ne meacutes (RIP) Salve Que tinguis bona salut (Foacutermula de salutacioacute) Sancta sactorum Allograve sant de les coses santes allograve prohibit als profans la part meacutes reservada Sensu lato En sentit ampli Sensu stricto Estrictament parlant Sine die Sense data determinada posposat indefinidament

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Statu (o status) quo En lestat actual en el mateix estat Sub iudice Sota el jutge que estagrave subjecte a la decisioacute del jutge Summa cum laude Amb la distincioacute meacutes gran amb lelogi meacutes alt Tamquam tabula rasa Com taula rasa sense res escrit Totum revolutumTot revolt confusioacute total revoltim Una voce Amb una sola veu unagravenimament Urbi et orbi A la ciutat i al moacuten a tot arreu Usque ad mortem Fins a la mort Uti non abuti Usar no abusar Vade mecum Camina amb mi llibre important perograve abreujat Vade retro Ves-ten enrera lluny de mi Verbi gratia Per exemple En abreviatura v gr Vi et armis A la forccedila i per les armes Via crucis (viacrucis) Camiacute de la creu calamitats molt grosses Vice versa Al reveacutes reciacuteprocament invertint els termes Vox populi Veu del poble

EL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgraveEL LLATIacute I EL CATALAgrave

De totes les llenguumles derivades del llatiacute el catalagrave eacutes sens dubte amb litaliagrave una de les meacutes properes a la soca tant pel que fa a lestructura morfologravegica i sintagravectica com a la semblanccedila de les paraules que denoten un origen comuacute Per aixograve el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina

I Don veacutenen els articles

El qui resta sorpregraves perquegrave en els parlars catalans hi ha dues famiacutelies darticles frueix amb el descobriment del fet que com que en llatiacute no hi ha articles els de les llenguumles modernes deriven dalgun pronom I aixiacute sadonaragrave que les formes normatives el la els les veacutenen de ille illa i que les del parlar salat es s sa es ses dalguns indrets de la Selva i de lEmpordagrave i de les Illes i de la toponiacutemia daltres llocs com a lAnoia i al Baix Llobregat -Sant Esteve Sesrovires Sant Just Desvern o Sant Joan Despiacute a les portes de Barcelona- tenen llur origen en ipse ipsa

II Ipse i idem i pronom relatiu

I a propogravesit daquesta paraula no eacutes inuacutetil saber que el llatiacute teacute dos adjectius o pronoms que expressen una certa idea de mateix o igual beacute que amb matisos diferents ipse ipsa ipsum i idem eadem idem En aixograve aquesta llengua supera la grega generalment tan rica que per a aquest uacutes nomeacutes nutilitza un autograves Amb el primer ipse es recalca la igualtat amb un mateix ego ipse jo mateix I si la dita ipso facto amb quegrave hom es refereix a allograve que passa pel sol fet de produir-se alguna cosa ve duna de les formes el mot idem amb el qual per convencioacute es vol remarcar que tot un text eacutes igual procedeix de laltra I alguna vegada sempren juntes les dues completant-se laquotu autem idem ipse esraquo laquoi tu mateix romans igualraquo diu el Ps 101 (102) 28 tambeacute segons la versioacute de la Vg adreccedilant-se a Deacuteu I amb el sentit dipse a voltes shi assembla un uacutes de ladjectiu propi com en la locucioacute motu proprio de progravepia iniciativa

Tambeacute el pronom relatiu -qui quae quod- tan bagravesic pot donar la clau per a una bona utilitzacioacute dalgunes formes tant simples com compostes per parlar de si hi ha quograverum en alguna votacioacute quan sescriu un quogravedlibet o es produeix un quid pro quo o es tracta de les relacions entre el patrimoni del de cuius i qui lha dheretar

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

III Dalgunes declinacions

Els qui tenen dificultat amb les vocals neutres i no saben com escriure per exemple els femenins del singular i del plural els ajudaragrave la comparacioacute amb la primera declinacioacute llatina que inclou molts noms daquell gegravenere els quals tenen el nominatiu singular en a i en plural fan ae i de manera semblant tambeacute en catalagrave escriuran rosa en singular i roses en plural

El qui sap les diverses formes de les paraules de la 3ordf declinacioacute podragrave resoldre alguns dubtes com que es declina servitudo -inis o habitudo -inis aquesta d es mantindragrave i en catalagrave seragrave servitud i habitud perograve si fa salus -utis virtus -utis escriurem en canvi salut i virtut amb t I ja que en llatiacute hi ha una paraula masculina que eacutes retis -tis un si vol podragrave dir un ret en comptes duna xarxa sobretot si es refereix a una bossa de malla per a recollir la cabellera

El coneixement de diversos noms llatins faragrave apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen per exemple de fortitudo fortitud fortalesa o fortesa i si ens plau fortea com en alguns clagravessics De bonitas bondat i bonesa Mentre que de tristitia derivaran tristesa i tristor I daltitudo altitud alccedilagraveria alccedilada i altura en part coincidents i en part divergents I el mateix es podria dir pel que fa a les que veacutenen de vetustas vellesa vellura velluacuteria i vetustat de malitia maldat maliacutecia malura I de temperantia tempranccedila i temperagravencia I amaritudo inspira amargor i amargura I de larrel de simplex -icis soacuten simple i ximple simplicitat i ximpleria I tot conservant-se intacta la paraula llatina perfidia que significa progravepiament deslleialtat o maldat hom salegraragrave pel fet que un uacutes posterior hagi donat lloc tambeacute a un sentit meacutes benegravevol com eacutes el de porfiacutedia i porfidioacutes i shagi passat a la idea dobstinacioacute o entestament que ha induiumlt la mutacioacute de pegraverfids a porfidiosos i assuauja certs usos antics

IV Formes cultes i populars

Sovint una variada derivacioacute duna o diverses arrels donaragrave lloc a formes unes vegades populars i daltres arcaiques de dolens -entis vindragrave dolenteria dolenccedila o dolent de vacuus derivaragrave vacuiumltat i buidesa o buidor I el qui no vulgui usar el popular pair o els seus derivats paiumlment o paiumldor del culte digero o ingero en treuragrave digerir ingerir digestioacute ingesta o digest

De vegades crida latencioacute el fet que duna paraula meacutes aviat culta deformant-se en surti una altra de popular de volumen volum i embalum i de consortium consorci i conxorxa o que aparegui un mot de tall grecollatiacute com androgravemina I que disciplina doni no solament disciplina sinoacute tambeacute deixuplina O que amb audire estiguin emparentats audicioacute i oiumlda i els contraposats exaudir i desoir

V Etimologies

Linteregraves per les etimologies ajudaragrave de vegades a esvair dubtes Aixiacute al qui es pregunta per quegrave en catalagrave i en altres llenguumles sescriu moviment o movible amb v i en canvi mogravebil amb b Potser esbrinaragrave que en llatiacute de larrel originagraveria el verb moveo moure sen va derivar movibilis que despreacutes va evolucionar cap a la forma sincopada mobilis I en catalagrave i en altres llenguumles quan la paraula sescurccedila ens hem quedat amb la segona b i diem mogravebil i en castellagrave amb la primera v i diuen moacutevil

El fet que de la virtut intellectual anomenada amb paraula grega synderesis llatinitzada nhagi

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

sortit la de senderi -recordem la dita aquell no teacute seny ni senderi- diu molt en favor de la formacioacute clagravessica de les persones que ja en egravepoques llunyanes lempraven I no eacutes estrany que del nom dun emperador i de la seva abundosa taula en descendeixi una paraula ben expressiva tiberi

I diguem de passada pensant en una paraula de gran utilitat que si se sap que res rei significa cosa -i dalliacute veacutenen derivats com realitat real o realment- es compreacuten millor que per a donar nom a allograve contrari a la idea de cosa es digui no-res amb la negacioacute al davant

VI Amb tots els ets i uts

El coneixement de les conjuncions aplicat a la diplomagravetica hauragrave ajudat a escriure un document amb tots els ets i uts partiacutecules -la conjuncioacute copulativa et i la final ut- que surten sovint en els inicis dels escrits perfilades amb una lletra capital especialment acurada Una consideracioacute semblant es podria fer quant a la paraula busilis trobar el busilis -i millor encara si lescriviacutessim busillis- eacutes a dir el quid dalguna quumlestioacute Eacutes una expressioacute que recullen els diccionaris castellans i que se sent tambeacute a casa nostra i que pot haver tingut origen en la divisioacute feta potser de manera maldestra per algun vell copista de les paraules in die-bus illis tan repetides com a inici dels fragments de levangeli destinats als llibres lituacutergics

I el qui ha llegit en llatiacute adhuc amb un valor temporal de fins ara o encara procuraragrave utilitzar beacute aquest mot en catalagrave -agravedhuc- que eacutes un sinogravenim culte de fins i tot i no se li acudiragrave confondrel amb la forma ad hoc per a indicar una relacioacute de finalitat amb una cosa I si ha vist ultra emprat com a adverbi o preposicioacute amb el sentit de meacutes enllagrave no li passaragrave pel cap la temenccedila que un uacutes en catalagrave en el sentit de a meacutes pugui tenir una connotacioacute poliacutetica

VII Famiacutelies de paraules

Mai no es valoraragrave prou el coneixement adquirit dun dels verbs meacutes utilitzats el fero el significat primari del qual eacutes portar amb les diverses formes amb quegrave senuncia fero fers ferre tuli latum que en formes simples o compostes donen lloc a paraules ben importants conferegravencia referegravencia deferegravencia o inferegravencia i collacioacute relacioacute i illacioacute oferiment i oblacioacute I encara podriacuteem afegir que la frase gragravefica aixograve eacutes una llauna tindria un sentit meacutes satisfactori si es convertiacutes en aixograve eacutes una lata ja que lata pot ser allograve que sallarga desmesuradament i es dilata com li passa a un tragravemit administratiu o a un proceacutes judicial que sofreixen una dilacioacute O quedaraacute meacutes clar que si sutilitza un mot lato sensu es vol dir que sha dentendre en sentit ampli al contrari de stricto sensu

VIII En el llenguatge juriacutedic

Esperem que hom es resistiragrave a eliminar certes expressions del llenguatge literari i el forense quan es distingeix entre de facto o de iure de fet o de dret i encara anant meacutes lluny es preteacuten superar el que eacutes de iure condito que estagrave dacord amb el dret vigent i arribar a allograve que seria de iure condendo del dret que sestagrave fent I si es vol matisar es fa una afirmacioacute mutatis mutandis o servatis servandis canviant o tenint en compte el que calgui o caeteris paribus a igualtat de tota la resta o si sha de remarcar que un tracte seragrave ferm rebus sic stantibus si les coses es mantenen aixiacute O quan sargumenta a sensu contrario en sentit contrari o es vol esbrinar si en lactitud de laltra part hi ha un animus iocandi una intencioacute de bromejar o beacute un animus iniuriandi dinjuriar o si es doacutena per sabut que hi ha dhaver una non reformatio in peius duna sentegravencia que no sadmetragrave un canvi a pitjor i quan en algun document shi valora la importagravencia de les coses obiter dicta dites de pas Hi ha qui prefereix actuar fortiter in re et suaviter in modo amb fermesa en el fons i amb suavitat en la forma i qui ho fa manu militari amb magrave dura

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

I allograve de melior est condicio possidentis -eacutes millor la condicioacute de qui teacute la possessioacute duna cosa- continuaragrave essent un criteri uacutetil en mategraveria juriacutedica i moral i en qualsevol cas per fortuna en favor de tothom no decauragrave el criteri de in dubio pro reo -en cas de dubte cal afavorir el reu- en les actituds pastorals i en mategraveria penal

IX De cap a peus

Un vol estudiar una quumlestioacute a radice fins al fons i un altre meacutes aviat per summa capita superficialment encara que sigui la de la renda per capita

I a propogravesit daquest mot caput -itis cap no es podragrave passar amb indiferegravencia davant duna munioacute de derivats com ara els que indiquen preeminegravencia el cap el conseller en cap el cap de taula el cap de casa el cap del dol el cap i casal el cap de colla i tants daltres capiacutetol capitell capitacioacute capital o cabdal capitagrave capitost caporal capitalista o capatagraves o dels que sen deriven a traveacutes de la forma catalana caparroacute caparrut cabut capirot caperulla o cabiscol O els que fan pensar en lextrem meacutes destacat el qui estagrave xop de cap a peus el qui despreacutes de viatjar dun cap a laltre de la terra torna a fer cap a casa per cap dany o per passar-hi el cap de setmana

I se sabragrave com captenir-se i no capficar-se ni tenir maldecaps o evitar els trencacaps de vegades capbussant-se a la piscina i daltres fent una capitomba al gimnagraves o com collocar unes peces capiculades Hom sadonaragrave que sol ser veritat allograve de tants caps tants barrets I de vegades hom comptaragrave pel cap baix i daltres pel cap alt I es trobaragrave particularment significativa lexpressioacute capitis deminutio que ve del dret romagrave per a referir-se a la pegraverdua lamentable de certs drets civils

El qui sapregraven de cor un text de cap a peus al peu de la lletra no necessagraveriament li donaragrave despreacutes una interpretacioacute ad pedem litterae ni pedestre perograve siacute que aniragrave amb peus de plom pas a pas pedetemptim sense que per aixograve se senti lligat de peus i mans I si sap que pes pedis vol dir peu li semblaragrave molt natural que algunes coses que coneix ben beacute es diguin pedal pedestal pedicura i peduncle i endevinaragrave don ve el mot pedania o que pedi pegravedia eacutes quelcom relatiu al peu I si a meacutes ha estudiat un poc de grec sabragrave que en aquesta llengua peu es diu pous podoacutes i que hi ha tambeacute paraules derivades de vegades amb sentits iguals a algunes de les anteriors com soacuten les de pogravedium podologia i podogravemetre I si per altra banda no ha oblidat que en la llengua hellegravenica hi ha una altra veu -pais paidos- que significa infant i que eacutes larrel de paraules boniques com pedagogia pediatre logopegravedia i tambeacute daltres que no soacuten de grata recordacioacute es trobaragrave en millors condicions per no confondre unes i altres

X En daltres pobles

Es pot pensar que lapreci a les arrels llatines ens faragrave entendre les habituds daltres pobles que tot i ser meacutes llunyans del moacuten mediterrani han posat lhabeas corpus en les seves lleis fonamentals ens han ensenyat a parlar de campus universitari i del curriculum vitae o dels curricula ben declinades aquestes paraules segons el gegravenere nombre i cas i tambeacute que amb les inicials am i pm vulguin dir ante meridiem i post meridiem abans o despreacutes del migdia i que els historiadors escriguin aUc i llegeixin ab Urbe condita des de la fundacioacute de lUrbs eacutes a dir de Roma i que els corresponsals de premsa donin la notiacutecia de la benediccioacute del Summe Pontiacutefex Urbi et orbi a lUrbs i a lorbe enter

XI Neologismes i argot megravedic

Segurament ara no es posaria el nom dogravemnibus a un collectiu de passatgers fos o no fos gratis el transport o en tot cas quedaria apocopat en bus a la manera anglosaxona ni potser el de lavabo

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

encara que cal recordar que fa ben poc sha donat el nom de viacutedeo -extret dun verb de la 2ordf conjugacioacute jo veig correctament pronunciat amb laccent sobre la i- a un dels estris meacutes universalment difosos del moacuten dels mass media I notem encara que a traveacutes de langlegraves ens ha vingut aquesta paraula llatina -els media- progravepia de la comunicacioacute de masses

I es de suposar que ja es quedaran en largot megravedic a meacutes de moltes paraules tegravecniques i de les que serveixen per a denominar tant els microbis bacils o virus com les malalties tambeacute aquelles que han estat consagrades per un uacutes inveterat per exemple alguns eufemismes o daltres de significacioacute ambigua com la forma dorigen verbal placebo o la qualificacioacute degravexitus que es doacutena a una operacioacute quiruacutergica que ha tingut un resultat letal

XII No soacuten anacronismes

El que seria difiacutecil de dir eacutes si avui dia amb la davallada de la llengua de Roma que sestagrave experimentant alguacute sanimaria a donar el tiacutetol de Quo vadis a aquella espectacular pelliacutecula que tothom coneix o a la novella de la qual eacutes adaptacioacute O si una marca comercial jugaria encara amb la frase non plus ultra -la que donava sentit a les columnes dHegravercules com a fi del moacuten- reprenent-la com a distintiu de qualitat paraules que els navegants de la mar i de lespai de ledat moderna retocaren per mostrar llur voluntat danar plus ultra i meacutes enllagrave del Finis terrae

Agrada per tot aixograve trobar una colleccioacute de canccedilons de Raimon amb el tiacutetol de Indesinenter incessantment I ja no ho cal dir que les composicions musicals de Beethoven continuiumln catalogades segons el nuacutemero dopus

Ferran Blasi i Birbe

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

En el segle V aC Atenes es va convertir en el nu cli creatiu meacutes important del moacuten en els agravembits de la poliacutetica la ciegravencia les artslrsquoarqui tectura la literatura la filosofia i sobretot el llenguatge sabers tots ells que han fonamentat l a base cultural i formativa del nostre pensament Paideia era el concepte grec que agrupav a tot aquest immens llegat de coneixements

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

1 ELEA Parmegravenides 2 CROTONA Escola pitagograverica 3 AGRIGENT Empegravedocles 4 LEONTINO Gorgias 5 SIRACUSA Ecfant 6 ESTAGIRA Aristogravetil 7 ABDERA Demogravecrit Protagravegoras 8 ATENES Sogravecrates Platoacute 9 CLAZOMENE Anaxagravegoras 10 COLOFO Jenogravefanes 11 EgraveFES Heragraveclit 12 MILET Tales Anaximandre Anaxiacutemenes

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Blog de lactualitat clagravessica notiacutecies sobre la civilitzacioacute grecoromana i la seva pervivegravencia en el moacuten actual

httpdiesdededalblogspotcom

FORVM

El fograverum de la cultura i les llenguumles clagravessiques

httpboards3melodysoftcomappID=forum_romanum

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

++++NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIESNOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES NOTIacuteCIES++++

Notiacutecia publicada a la pagravegina 43 Dimarts 27 de novembre del 2007

El jaciment de Iesso tenia una natatio daigua freda de 70 m2 a tocar de les termes i el gimnagraves una mena de spa UNA PISCINA ROMANA A GUISSONA

Lantiga ciutat de Iesso feia unes 20 hectagraverees quasi el doble que Barcino Guissona lantiga ciutat interior de Iesso de legravepoca de la Roma Imperial ha posat el

descobert unes extraordinagraveries termes de fins a 3000 metres quadrats eacutes a dir duna mida que confirma que aquesta ciutat situada a lactual comarca de la Segarra era una capital de

linterior i que juntament amb Ilerda (Lleida) dominaven el que ara soacuten les terres de Ponent

La campanya dexcavacions denguany finalitzades fa deu dies ha permegraves descobrir la natatio una piscina a laire lliure i daigua freda duns 70 metres quadrats i d120 metres de profunditat que servia de complement a les installacions daigua calenta i cobertes segons va explicar ahir el catedragravetic Josep Guitart director de les excavacions i del Patronat dArqueologia de Guissona aixiacute com membre de

lInstitut dEstudis Catalans (IEC)

A meacutes de la natatio tambeacute shan descobert elements arquitectogravenics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes aixiacute com una fase anterior del mateix equipament possiblement de lera de lemperador August o fins i tot anteriors segons Guitart i una fase posterior del segle II dC de la qual en queden pocs vestigis perquegrave es va destruir a legravepoca medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat Per tant la part meacutes ben conservada data dels anys 40-60 del segle I dC durant els mandats de Claudi i Neroacute

El catedragravetic i investigador de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica va explicar ahir a peu

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

de les termes que un cop tancada la campanya del 2007 amb un cost de 170000 euros ja sha planificat la de lany vinent amb lobjectiu de completar lexcavacioacute de les termes i fixar-ne els liacutemits cosa que ara no eacutes possible a causa duns vells dipogravesits de gasoil Tambeacute queda per a lany que ve la redaccioacute del projecte de museiumltzacioacute de tot el parc arqueologravegic de lantiga Iesso i del centre dinterpretacioacute - museu a ledifici annex antic institut convertit ara en centre cultural

Per tot plegat sha previst una despesa de 220000 euros Guitart manifesta perograve que encara no es disposa de financcedilament per al 2009 any en quegrave han de comenccedilar les obres de la museiumltzacioacute i dobertura al puacuteblic del nou complex histograveric i arqueologravegic

Complex doci i higiene

Josep Guitart va mostrar la rellevagravencia de les descobertes denguany amb un plagravenol de les antigues termes de Guissona que confirmen lenvergadura del complex doci higiene i cultura Hi havia els banys calents o caldari (caldarium) la sauna o sudatori (sudatio) lagraverea tegravebia o tepidari (tepidarium) i la zona daigua freda o frigidari (frigidarium) a meacutes dels vestidors (apodyterium) i sales de massatge letrines els forns on escalfaven laigua i creaven els vapors i dos gimnasos (palestra) un de cobert en forma datri i un a lexterior amb la nova natatio descoberta Eacutes a dir sens dubte es tractava dun gimnagraves termal i amb spa o aquatogravenic com dirien alguns ara que no han fet res meacutes que actualitzar el que ja feien els avantpassats del segle I

Un dels dubtes que es manteacute obert eacutes si a Iesso es va fer servir marbre per ennoblir les installacions donat que se nha trobat ben poc i que en canvi destaca sobre manera la pedra molt ben treballada i els revestiments i paviments hidragraveulics a les piscines

El gel i la boira enemics

El principal enemic daquestes restes arqueologravegiques eacutes el gel i lintens fred i la boira que pateix la Segarra durant lhivern Aixiacute per evitar que les glaccedilades malmetin la pedra sestan estudiant diferents maneres de cobriment de les termes Lobjectiu eacutes dotar-se dun cobert que eviti la seva degradacioacute fins que el projecte de museiumltzacioacute en faci una proposta definitiva seria la solucioacute immediata meacutes viable segons el director de les excavacions

Els treballs tambeacute han confirmat la traccedila del cardo Minor a uns 34 metres del cardo Maximus dos carrers que es recuperaran perquegrave el turista que visita les restes arqueologravegiques pugui fer-hi un passeig Aquest parc teacute dues hectagraverees i amb les termes incloses ja hi ha al descobert una casa senyorial i les muralles i restes duna torre

Pilar Subarroca tinent dalcalde de Guissona explica que seguiran treballant al jaciment perquegrave es converteixi en el principal atractiu turiacutestic del poble ara potser meacutes conegut per la gran corporacioacute agroalimentagraveria i les botigues BonAgraverea No obstant meacutes d11000 persones ja visiten anualment les restes i el museu provisional

Lany 1933 lInstitut dEstudis Catalans va fer les primeres prospeccions a Iesso perograve mai es van fer excavacions importants fins als anys 90 i el 1996 es va crear el consorci institucional i cientiacutefic amb el suport del govern catalagrave que ara dirigeix el parc amb Josep Guitart al capdavant

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Les excavacions i altres estudis i cales fetes a Guissona han pogut determinar que Iesso tenia unes 20 hectagraverees gairebeacute el doble que Barcino (Barcelona) i amb una poblacioacute propera als 20000 habitants No obstant bona part de lantiga ciutat romana el mateix que passa a Lleida es troba sota lactual centre urbagrave

EXPOSICIONS CURSOS I CONFEREgraveNCIES CONGRESSOS

TROBADES TEATRE ESPECTACLES ALTRES ACTIVITATS

Barcelona EXPOSICIOacute LrsquoESCULAPI EL RETORN DEL DEacuteU del 27 doctubre de 2007 fins al 17 de febrer de 2008

MUSEU DrsquoARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (Passeig Sta Madr ona 39 Barcelona) wwwmaccat Horari Dimarts-dissabte 930-19 h Diumenges i festius 10-1430 h Dilluns tancat Cada diumenge a les 12 h Visita comentada Preu entrada 3euro Menors de 16 anys docents i majors de 65 anys gra tuiumlt Entrada gratuiumlta lrsquouacuteltim diumenge de cada mes DIMECRES 12122007 - 0600h

Pau Gilabert parla a Vic sobre Woody Allen i lespe rit de la tragegravedia grega Aquest divendres a les 8 al Museu de lArt de la Pe ll

El Fograverum de Debats organitza per aquest proper divendres 14 de desembre una conferegravencia amb el tiacutetol de Woody Allen i lesperit de la tragegravedia grega que aniragrave a cagraverrec de Pau Gilabert doctor en Filologia Grega i Cultura Clagravessica i professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona Lacte tindragrave lloc al Museu de lArt de la Pell de Vic i comenccedilaragrave a les 8 del vespre i com eacutes habitual aniragrave seguit de colloqui

Pau Gilabert i Barberagrave eacutes membre de la International Society for the Classical Tradition (ISCT) de la Joint Association of Classical Teachers (JACT) de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos (SEEC) i de la Societat Catalana dEstudis Clagravessics (SCEC) Eacutes autor de nombrosos articles primordialment sobre Filosofia Grega i Tradicioacute Clagravessica una agravemplia seleccioacute dels quals trobareu a la seva web wwwpaugilabertbarberacom Els seus interessos personals estan en tot allograve relacionat amb la influegravencia del pensament grec en la cultura occidental contemporagravenia literatura pensament cinema teatre art etc

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Per a Gilabert el cinema eacutes una de les formes de connectar amb el pensament dels clagravessics Com a professionals enamorats i difusors del llegat clagravessic lamentem la indiferegravencia i fins i tot el rebuig que les nostres disciplines desperten sovint en la societat actual perograve tambeacute soacuten molts els recursos amb quegrave comptem com ara el cinema per convegravencer-la que els clagravessics grecollatins continuen parlant-nos avui tot convidant-nos a reflexionar sobre temes universals tan seus com nostres aliens pel que sembla al pas dels segles Woody Allen i comegravedia eacutes ja una associacioacute inevitable perograve cal reconegraveixer que les seves incursions en el moacuten de la tragegravedia soacuten arriscades i valentes

Tarragona LA CATEDRAL DE TARRAGONA PODRIA AMAGAR UN IMPORTANT TEMPLE ROMAgrave

13-XII-2007

Els arqueogravelegs de lInstitut Catalagrave dArqueologia Clagravessica han fet puacuteblic que tenen importants indicis que al subsogravel de la catedral de Tarragona hi ha importants restes duna gran temple romagrave construiumlt el segle I Despreacutes de les projeccions geofiacutesiques que shan fet els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del miacutetic temple dAugust una magniacutefica construccioacute que shavia descrit en alguns cogravedexs i en diverses monedes Daquiacute un any es comenccedilaran a fer cales al subsogravel de la catedral per analitzar els fonaments de la construccioacute romana

La grandagraveria dels fonaments del temple romagrave que shan trobat al subsogravel de la catedral de Tarragona han dut els arqueogravelegs a concloure que es podria tractar del temple dAugust Segons tots els indicis les restes que shan trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial que va servir de model per a daltres a tota la Hispagravenia conquerida pels romans

La troballa sha fet sense necessitat de fer excavacions gragravecies als radars i electrodes que shan utilitzat Perograve siacute que es preveu que aproximadament daquiacute a un any es comencin a fer excavacions selectives coincidint amb linici de la quarta fase de restauracioacute de la catedral

Segons la directora de lInstitut Catalagrave dArquelogia Clagravessica Isabel Rodagrave el temple

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

tindria una gran plataforma que significaria una potentiacutessima estructura de 25 per 40 metres La troballa si es confirma que es tracta del temple dAugust tindria un gran valor arqueologravegic ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de lImperi Loptimisme dels experts doncs no es dissimula sobretot perquegrave la logravegica diu que aquest eacutes el temple que sestagrave buscant

EL RACOacute DE LOPINIOacute

Cada llengua eacutes un beacute de la humanitat I naturalment ho eacutes tambeacute la llengua catalana Drsquoaquesta perograve nrsquoeacutes dipositari el poble catalagrave Som doncs nosaltres els adjudicataris del seu patrimoni els garants de la seva continuiumltat i per tant en som els responsables I jo encara afegiria en som nosaltres el poble perograve tambeacute els governants lrsquoadministracioacute Per aixograve una llengua sense estat es troba sempre en una actitud defensiva meacutes que cap altra iquestqui eacutes el depositari de les llenguumles grega i llatina iquestQui nrsquoeacutes doncs el responsable Aquest eacutes precisament el problema perquegrave la resposta pot eacutesser tothom o ninguacute tant se val

Joan Castellanos i Vila

Agraiumlments al professorat i entitats pel seu suport i suggeriments Mariagrave Betriu - Margalida Capellagrave - Josep Anton Clua - Maria Jesuacutes Espuntildea - Sebastiagrave Giralt - Lucio I Llopis - Mercegrave Otero Vidal - Jordi Saura - Ramon Torneacute - Xavier Yaacutentildeez

Grup Consolidat dInnovacioacute Docent ELECTRA

EUCLIDES Grec Politogravenic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

EL PORTAL EDUCATIU DEL MOacuteN CLAgraveSSIC EEEE----RECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagraveRECTEgraveION Recursos telemagravetics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiquestics de Clagravessiques

i

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

essantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessant aeulagraveliaiessantaeulagraveliaiessantaeulagravelia

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic

Us donem la benvinguda a aquest web (que tambeacute volem que sigui vostre) on trobareu informacions enllaccedilos i materials diversos per a conegraveixer millor el moacuten clagravessic