Espanya

des de la

Transició

fins

l’actualitat.

Inés Torres Lucas.

4º ESO,

Història.

16-3-2011.

Índex.

Transició: 1975-1982……………………………………………Pàg. 1-2

Torcuato Fernández Miranda……………………………………Pàg. 3

Govern Carlos Arias Navarro……………………………………Pàg. 4

Govern Adolfo Suárez, La Constitució del 78…………………Pàg. 5

El Cop d’Estat del 81………………………………………………Pàg. 6-7

Fins l’actualitat………………………………………………………Pàg. 8-9-10

La Monarquia…………………………………………………………Pàg. 11

Opinió Personal………………………………………………………Pàg. 12-13

Bibliografia……………………………………………………………Pàg. 14-15

La Transició.(1975-1982)

El resum de la transició és el pas del

sistema franquista al sistema demo-

cràtic.

Amb la mort del general Francisco

Franco al 1975, es va nombrar al

prínpep Juan Carles I rei d’Espanya.

Just un any més tard, es va presidir

per Carlos Arias el primer govern

democràtic, en el qual es varen pro-

duir manifestacions polítiques per

poder aconseguir canvis profunds.

En les primeres eleccions millions d’

espanyols varen concurrir per primer

pic les urnes per poder fer ús de la

soberanía. El trionf va ser per el

partit de centre dreta(UCD), liderat

per Adolfo Suàrez; aprovant la Re-

forma Política. Al 1977, el governs

es va veure implicat en problemas

econòmics, incriment de terrorismo i

la cuestió de les nacionalitats catala-

nes i vasques. Suàrez va

estar governant fins al

1981, l’any en el qual va

presentar la seva dimissió,

on també el mateix dia que

volien nombrar a Sotelo el

nou president, la Guardia

Civil probocà un Cop d’

Estat; el qual va resultar un

fracàs. Finalment, Leopoldo

Calvo-Suàrez va ser el se-

güent president del govern, qui va

aprovar l’ingrès d’Espanya en la

OTAN.

Amb la mort del general Francisco

Franco al 1975, es va nombrar al

prínpep Juan Carles I rei d’Espanya.

Just un any més tard, es va presidir

per Carlos Arias el primer govern

democràtic, en el qual es varen pro-

duir manifestacions polítiques per

poder aconseguir canvis profunds.

La fi de la transició es pot descriure

com el primer govern socialista, ja

que després d’haver-se convocat

unes eleccions, el PSOE va sortit el

guanyador; dirigit per Felipe Gonzá-

lez Marquez.

El protagonista principal en

aquest cambi, va ser el Rei, ja

que enunciant als múltiples po-

ders heretats de Franco, va re-

tornar la soberanía al poble es-

panyol.

El segon protagonista va ser

Torcuato Fernández Miranda; va

marcà la pauta del desmentela-

ment de la legislació franquista,

per poder donar lloc a la demo-

cracia.

El tercer protagonista, Adolfo

Suárez.

L’exèrcit no va reaccionar per

falta de líderes.

L’esglèsia, amb Tarancón al cap,

va aceptar la nova ralitat espa-

ñola i la nova realitat en la qual

vivía el clergat.

El terrorismo, va escogir els

seus objectius entre l’exércit i

les forces de seguretat.

El poble, va viure amb espera-

nça, ansiedad o colque pic temor,

els acontaixaments que tan ràpid

succeeixen.

Torcuato Fernández Miranda. Va participar en la Guerra civil com

alferes, desde aquell moment va

començar a ascender i occupant

càrrecs fins que va ser nomenat

Ministre Secretari General del

Moviment de 1969; amb l’

arribada al poder de Carreo

Blanco va alcançar la Presidèn-

cia del Govern.

Al 1974, va cessar les seves fun-

cions, deixant com a president a

Carlos Arias Navarro. Va ser

apartir d’aquest moment quan va

ser elegit President de les Corts

i Conseller del Regnat, donant

classes al rei Juan Carlos de

Borbón, va colaborar per impul-

sar una transició pacífica a la

democràcia des de la legalidad

del règim anterior. Amb el seu

càrrec a la casa Reial, va ajudar

al rei a desfer-se del ultracon-

servador Arias i possar al cap

del govern al jove i renovador

Adolfo Suárez.

Tres anys abans de morir es va re-

tirar de la vida política, el mo-

narca espanyol va reconèixer la

seva labor.

Govern Carlos Arias Navarro

Va exercèixer de notari i fiscal, va

lluitar en el bàndol nacional Durant la

Guerra civil. La seva Carrera política

estava lligada amb el règim del gen-

eral Franco; al 1965 el varen por-

clamar alcalde de Madrid. Al 1974 va

ser elevat a cap del Govern; va for-

mar un gavinet heterogènic de

possicions ultraconservadores, amb

la qual va intentar llançar una oper-

tura que es va aturar de cop devant

la oposició interna.

Durant la seva estància en el Gov-

ern, va ser una presidencia molt im-

popular degut al seu caràcter inmo-

vilista i contradictori. Amb la mort

de Franco, el rei el va confirmar com

a president amb l’intenció de acon-

seguir l’estavilitat en la direcció de l’

Estat.

Al 1975 va renovar el Gavinet I va

expossar un programa reformista.

Va ser un any més tard quan va ce-

sar el càrreg I li varen otorgar el

títol de marquès de Arias Navarro.

Arias va definer aquesta reforma

política com “democracia a la espa-

ñola”.

Constitució del 78

Era un anònim funcio-

nari franquista, ministre

en el gabinet

d’ Arias va esperar im-

pacientment la cridada

del rei; ell va aceptar l’

oferta de Juan Carlos I

per presidir el nou Go-

vern amb l’objectiu de

reformar el sistema.

Va triunfar en les elec-

cions de 1977 amb Unió

de Centre Democràtica

(UCD). Aquestes corts

elegides varen aprobar

la Constitució, possant

així punt i final al fran-

quisme; ja que aquest

referéndum era la últi-

ma etapa del procès

democràtic iniciat per

Juan Carlos després de

la mort de Franco.

Un altre pic, al 1979,

Suárez torna a ser de-

signat cap del Govern.

Però aquest cop les

eleccions varen estar

marcades per l’accés de

l’esquerra en els princi-

pals ajuntaments.

Suárez, al 1981, pre-

sentà la dimissió com a

cap del Govern després

d’uns problemas amb el

partit d’UCD. Amb la

seva dimissió es va re-

tirar de la vida política,

tornant a fundar poc a

poc el Centre Demo-

cràtic Social, amb el

qual es va presentar a

les elccions de 1982,

sortint elegit com a

diputat de Madrid. Va

ser definitivament al

1991 que va demitir

com a president del

CDS i es va acomiadar

difinitivament de la po-

lítica.

La Constitució aprovada

en el referèndum un 6

de desembre de 1978,

recull els drets I els

deures de la ciutadania

I regula el funcionament

de l’Estat i de les seves

institucions. Els drets i

llibertats són molt am-

plis, i el seu compliment

està garantit al Tribunal

Constitucional. En el

funcionament de l’Estat,

Espanya és un Estat

social, democràtic i de

dret, la sobirania nacio-

nal resideix en el poble

espanyol, la forma de l’

Estat és de una monar-

quia parlamentària i els

poders són el legislatiu,

l’executiu;el qual exer-

ceix el govern i el judi-

cial; està en mans de

tribunals de justícia in-

dependents.

Govern Adolfo Suárez, La

Cop d’Estat del 81 El dia 23 de febrer de 1981, el se-

cretari del Congrés, anava

anomenant els noms dels dipu-

tats ja que votaven l’

investidura de Leopoldo Calvo-

Sotelo con a president. Aquest

aconteixament va estar dirigit

pel tinent coronel de la Guardia

Civil, Antonio Tejero; el qual

va entrar en el Congrés amb

una pistola en la mà citant les

frases "¡Quieto todo el mundo!"

"¡Todo el mundo al suelo!", "¡

Se sienten, coño!". En aquell

mateix instant, les càmeres de

Televisió Espanyola varen gra-

bar tot l’acontaixament.

L’ex president Adolfo Suárez va

veure tot eseu treball realitzat

per la democracia en el seu

govern amenaçat. Tota la resta

de civils que habien plantetjat

apoia al tinent coronel, es va-

ren retirar de la missió.

La figura del rei en aquest cop va

ser molt significativa, ja que es

va guanyar la confiança del po-

ble. En primer de tot, en tinent

coronel va propossar al rei l’

opció de que apoiara e cop d’

Estat, si era així el monarca

continuaría tinguent el lloc de

rei però sense cap poder. En

vist d’això el rei es va negar i

li va impossar que continués

amb en cop d’Estat. Com no va

ser així, el rei va ordenar a

tots els capitans generals de

les Regions Militars, Zones

Marítimes i Regions Aèries que

prenguessin medides necessà-

ries per mantenir l’ordre con-

sititucional; els generals varen

treure al carrer els tancs de

combat, als soldats amb totes

les armes necessàries i als

avions de guerra; els quals es

conduien cap a Madrid.

Milers de persones a Madrid varen

sortit al carrer a manifestar-se

a favor a la llivertat, la demo-

cracia i a la Constitució. A la

una de la matinada, el rei vestit

de militar com a cap de l’

exèrcit, va llançar un missatge

per televisió cap als golpistes

ordenant-los el respecte als

principis legals establerts en la

Constitució. Però devers la una

i mitja de la matinada el gene-

ral Miláns ordenà la retirada

dels tancs de combat, ja que no

es corria perill.

Va ser a les sis i mitja de la matinada

d’un 24 de febrero de 1981, quan

el general va deixar el seu càr-

rec acceptant l’ordre de retirada

impossada per el Rei.

Mentres tant, al Congrès es seguia

amb les negociacions, l’ordre del

rei i la falta de suport a l’exterior

varen convencer a Tejero de que

la seva aventura havia finalitzat.

Per fí, a les dotze del migdia el

Congrès va quedar alliberat i

Tejero sortía al carrer per firmar

la seva rendició.

Fins l’actualitat

En el sistema polític espanyol, existeix un Poder Legislatiu, un Poder Ju-

dicial i un Poder Executiu.

Poder Legislatiu:

• Les legislatures socialistes varen durar des del 1982 fins al 1996.

Durant cada legislatura, es varen produir una sèrie de canvis.

1) La primera legislatura va durar des de el 1982 fins al 1986, en la qual

els PSOE va ser el guanyador.

· Es varen formar les Forces Armades per evitar les cops d'Estat.

· Hi havia una constante lluita amb ETA i els seus atemptats.

· Espanya es va indorporar en la Comunitat Econòmica Europea.

·Espanya ingresa en la OTAN.

2) La segona legistalura, del 1986 fins al 1989, va tornar a sortir guanya-

dor el partit socialista, en el qual hi va haver un parell de canvis:

· Com Coalització Popular va repetir resultats, Fraga, el president del PP

va renunciar al seu càrreg deixant lloc a Jose Maria Aznar.

·Va ser un periòde espectacular de creixement econòmic.

· L'augment del fauns europeu va permetre dur a terme una política d'in-

versions públiques.

3) La tercera legislatura, fin al 1993, la va tornar a guanyar el PSOE,

però aquest pic amb un descens del votant.

· Al 1992, Espanya va organitzar l' Expossició Universal de Sevilla i dels

Jocs Olímpics Barcelona.

· Va estallar el cas GAL, en la lluita antiterrorista contra ETA.

·Diferents casos de corrupció en les files socialistes.

·El PSOE, es va veure obligat a pactar amb PNV i C.I.U.

· el cas Filesa, el qual tractaba de financiació ilegal del PSOE.

· el cas Roldón, en el qual un general de la Guardia Civil s'apropiava de do-

blers.

4) En la cuarta legislatura, el PSOE va perder les elecciones per menys

de 200.000 vos. l qual cosa va deixar com a guanyador al PP, obenint ma-

joria simple i unint-se amb CC(Cualició Canària), C.I.U i BVN(Bloc Nacional

Galleg); per poder així formar un govern.

5) E les quites elecciones del 2000, va tornar a sortir com a guanyador

el PP; amb una majoria absoluta de vots.

· Durant aquests anys hi va haver casos de corrupció i negligència contínua.

·Atemptats, manifestacions i movilizacions a causa de la Guerra de Irak.

· Enganament a la societat, ja que aportaven informació falsa.

6) A causa d'aquestes actuacions, al 2004, va tornar a sortir com a

guanyador el PSOE amb una majoria simple de vots.

·Ampliació i mijora dels drets civils.

7) En les últimes eleccions fins l'actualitat, ha gobernat el PSOE, que va

sortir campió amb la majoria dels vots. Fins ara, el govern està governant

através dels Executius autonòmics i els Ajuntaments d' Espanya.

Amb les problemes de la crisi econòmica mundial, el govern ha adoptat un

parell de mesures antipopulars necessàries per el nostre futur.

· Possar al dia les pensions.

·Reformar l'educació.

· El retràs de la jubilació, i molts més d'exemples.

La Monarquia:

Durant la transició, la monarquía borbònica va estar exiliada a Portugal. Va

ser a l'any 1995, quan Francisco Franco, es va possar en contacte Don

Juan; el va propossar la succesió del tro al seu fill Juan Carlos I. Perquè no

hi hagués problemes amb els militars Don Juan va renunciar al seu poder de

rei, deixant com a successor el seu fill. Aquest va ser mandat de retorn a

Espanya, va ser al 1955 quan va començar la seva educació sota la tutel·la

de Franco. Normalment estudiaba a casa, tenia professors particulars. Du-

rant tots aquests anys, el sistema polític també ha estat bassat en una mo-

narquía hereditària constitucional. Amb la supervissió del Rei Don Juan

Carlos de Borbón, el Cap de l'Estat i la Casa Reial intervenen en totes les

activitats que deriven la seva funció. La imatge del rei és de caràcter obert

i accesible, i a la vegada transmiteix senzillesa respecte al seu estil de vi-

da.

La familia reial, durant aquest temps ha mantegngut una relació directa al

poble. La Magestat també ocupa el càrrec de Comandant Cap de les Forces

Armades.

Desprès de la època franquista, el rei va renunciar a la majoria dels seus

poders que havia heretat de la dictadura, quedant així en un monarca parla-

mentari amb poders merament simbòlics i

representatius. Amb aquest acte va guanyar

un gran prestige internacional y una popula-

ritat generalitzada entre

els espanyols.

Opinió personal En la meva opinió estic molt feliç d’haver nascut en una democracia, ja que

comentant amb la meva familia que habien viscut aquesta época, la veritat

és que ho varen pasar molt malament i no tenien dret a aquesta situación.

Desde un altre punt de vista també estic molt feliç que Espanya aconseguís

una democràcia ; aconseguint així la felicitat de tothom i el lloc de treball i

el dret a votar de tothom.

El que més m’ha cridat l’atenció d’aquest tema ha sigut com després de

tants anys de dictadura, a l’hora de passar a una transició els possibles go-

vernants es posessin d’acord en que no hi hauria cap conflicte bèl·lic, ja

que si mos posa’m a comprar amb la transició que etapa sofrint ara Egipte,

vàrem tenir sort de que la nostra fos una transició pacífica. Una altre cosa

que m’ha agradat d’aquest tema, és que Espanya ha pogut aconseguir el que

es proposava, per moltes manifestacions i cops d’estat; tant la monarquia,

com la societat o com el govern varen sobre afrontar els problemes.

El que m’ha agradat menys, ha sigut que la gent d’una mateixa societat que

ha viscut en aquesta època, i hagin pogut veure un abans i un desprès de la

dictadura, puguin seguir amb una idealització bona de la dictadura. Però jo

crec que si les persones que han viscut en aquesta època segueixen amb

aquesta idealització és perquè varen viure molt be aquells casi quaranta

anys; però la futura societat d’Espanya, es a dir els joves que pensen així,

jo crec que si haguessin viscut aquella època no tindrien el mateix pensa-

ment; perquè una cosa es estimar el teu país i estar orgullós d’ell, però un

altre és estar a favor d’una dictadura.

Una de les coses que m’ha demostrat aquest treball, és que abans de estar

segur de la teva ideologia política, primer t’has d’informar bé de tota la his-

toria que hi ha darrera cada partit, analitzant les conseqüències que hi va

haver i desprès d’haver aconseguit aquesta informació ja pots opinar lliura-

ment del que vulguis. Però primer de tot sobre tota la informació possible, ja

que hi ha molta gent que xerra sense saber de que.

Però en general ha sigut un tema del qual no hem pensaba que siria tant in-

teressant.

Bibliografia

Llibres:

Navarro, Francesc, “La Eciclopedia”, Salvat Editores S.A., Madrid, 2003.

Luca, Juan Ignacio, “Ciencias Sociales”, Grupo Anaya,S.A., Madrid, 1996.

Gispert, Carlos, “Enciclopedia de los conocimientos”, Oceano grupo edi-

torial, S.A., Barcelona.

Webs:

http://www.corazondejesusza.net/apuntes/historia/16%20Transicion.pdf

(20/2/2011)

http://es.wikipedia.org/wiki/Transición_Española#OTAN

http://es.wikipedia.org/wiki/Partido_Socialista_Obrero_Español

(1/3/2011)

http://www.extranjeros.es/espana.php?m=politica

http://es.wikipedia.org/wiki/Poder_Judicial_de_España

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/juan_carlos_i.htm

(2/3/2011)

http://es.wikipedia.org/wiki/Poder_ejecutivo

http://es.wikipedia.org/wiki/Poder_judicial

(5/3/2011)

http://sauce.pntic.mec.es/~prul0001/Temas/TEMA%20XVI.pdf

http://pdf.rincondelvago.com/transicion-democratica-espanola_8.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Fern%C3%A1ndez-Miranda

(8/3/2011)

http://www.historiasiglo20.org/HE/16a-1.htm

http:// iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachi l lerato/espana/

democratica_01_01.html

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/arias_navarro.htm

(9/3/2011)

http://www.vespito.net/historia/transi/suarezft.html

(11/3/2011)

http://pdf.rincondelvago.com/intento-de-golpe-de-estado-de-1981.html

http://www.ieslme.org/departamentos/dptogyh/historia_espana/

transicion_democratica_cg/file_05.htm

(12/3/2011)

http://es.wikipedia.org/wiki/Constitución_española_de_1978#Poder_Judicial

(13/3/2011)