Índex.
Transició: 1975-1982……………………………………………Pàg. 1-2
Torcuato Fernández Miranda……………………………………Pàg. 3
Govern Carlos Arias Navarro……………………………………Pàg. 4
Govern Adolfo Suárez, La Constitució del 78…………………Pàg. 5
El Cop d’Estat del 81………………………………………………Pàg. 6-7
Fins l’actualitat………………………………………………………Pàg. 8-9-10
La Monarquia…………………………………………………………Pàg. 11
Opinió Personal………………………………………………………Pàg. 12-13
Bibliografia……………………………………………………………Pàg. 14-15
La Transició.(1975-1982)
El resum de la transició és el pas del
sistema franquista al sistema demo-
cràtic.
Amb la mort del general Francisco
Franco al 1975, es va nombrar al
prínpep Juan Carles I rei d’Espanya.
Just un any més tard, es va presidir
per Carlos Arias el primer govern
democràtic, en el qual es varen pro-
duir manifestacions polítiques per
poder aconseguir canvis profunds.
En les primeres eleccions millions d’
espanyols varen concurrir per primer
pic les urnes per poder fer ús de la
soberanía. El trionf va ser per el
partit de centre dreta(UCD), liderat
per Adolfo Suàrez; aprovant la Re-
forma Política. Al 1977, el governs
es va veure implicat en problemas
econòmics, incriment de terrorismo i
la cuestió de les nacionalitats catala-
nes i vasques. Suàrez va
estar governant fins al
1981, l’any en el qual va
presentar la seva dimissió,
on també el mateix dia que
volien nombrar a Sotelo el
nou president, la Guardia
Civil probocà un Cop d’
Estat; el qual va resultar un
fracàs. Finalment, Leopoldo
Calvo-Suàrez va ser el se-
güent president del govern, qui va
aprovar l’ingrès d’Espanya en la
OTAN.
Amb la mort del general Francisco
Franco al 1975, es va nombrar al
prínpep Juan Carles I rei d’Espanya.
Just un any més tard, es va presidir
per Carlos Arias el primer govern
democràtic, en el qual es varen pro-
duir manifestacions polítiques per
poder aconseguir canvis profunds.
La fi de la transició es pot descriure
com el primer govern socialista, ja
que després d’haver-se convocat
unes eleccions, el PSOE va sortit el
guanyador; dirigit per Felipe Gonzá-
lez Marquez.
El protagonista principal en
aquest cambi, va ser el Rei, ja
que enunciant als múltiples po-
ders heretats de Franco, va re-
tornar la soberanía al poble es-
panyol.
El segon protagonista va ser
Torcuato Fernández Miranda; va
marcà la pauta del desmentela-
ment de la legislació franquista,
per poder donar lloc a la demo-
cracia.
El tercer protagonista, Adolfo
Suárez.
L’exèrcit no va reaccionar per
falta de líderes.
L’esglèsia, amb Tarancón al cap,
va aceptar la nova ralitat espa-
ñola i la nova realitat en la qual
vivía el clergat.
El terrorismo, va escogir els
seus objectius entre l’exércit i
les forces de seguretat.
El poble, va viure amb espera-
nça, ansiedad o colque pic temor,
els acontaixaments que tan ràpid
succeeixen.
Torcuato Fernández Miranda. Va participar en la Guerra civil com
alferes, desde aquell moment va
començar a ascender i occupant
càrrecs fins que va ser nomenat
Ministre Secretari General del
Moviment de 1969; amb l’
arribada al poder de Carreo
Blanco va alcançar la Presidèn-
cia del Govern.
Al 1974, va cessar les seves fun-
cions, deixant com a president a
Carlos Arias Navarro. Va ser
apartir d’aquest moment quan va
ser elegit President de les Corts
i Conseller del Regnat, donant
classes al rei Juan Carlos de
Borbón, va colaborar per impul-
sar una transició pacífica a la
democràcia des de la legalidad
del règim anterior. Amb el seu
càrrec a la casa Reial, va ajudar
al rei a desfer-se del ultracon-
servador Arias i possar al cap
del govern al jove i renovador
Adolfo Suárez.
Tres anys abans de morir es va re-
tirar de la vida política, el mo-
narca espanyol va reconèixer la
seva labor.
Govern Carlos Arias Navarro
Va exercèixer de notari i fiscal, va
lluitar en el bàndol nacional Durant la
Guerra civil. La seva Carrera política
estava lligada amb el règim del gen-
eral Franco; al 1965 el varen por-
clamar alcalde de Madrid. Al 1974 va
ser elevat a cap del Govern; va for-
mar un gavinet heterogènic de
possicions ultraconservadores, amb
la qual va intentar llançar una oper-
tura que es va aturar de cop devant
la oposició interna.
Durant la seva estància en el Gov-
ern, va ser una presidencia molt im-
popular degut al seu caràcter inmo-
vilista i contradictori. Amb la mort
de Franco, el rei el va confirmar com
a president amb l’intenció de acon-
seguir l’estavilitat en la direcció de l’
Estat.
Al 1975 va renovar el Gavinet I va
expossar un programa reformista.
Va ser un any més tard quan va ce-
sar el càrreg I li varen otorgar el
títol de marquès de Arias Navarro.
Arias va definer aquesta reforma
política com “democracia a la espa-
ñola”.
Constitució del 78
Era un anònim funcio-
nari franquista, ministre
en el gabinet
d’ Arias va esperar im-
pacientment la cridada
del rei; ell va aceptar l’
oferta de Juan Carlos I
per presidir el nou Go-
vern amb l’objectiu de
reformar el sistema.
Va triunfar en les elec-
cions de 1977 amb Unió
de Centre Democràtica
(UCD). Aquestes corts
elegides varen aprobar
la Constitució, possant
així punt i final al fran-
quisme; ja que aquest
referéndum era la últi-
ma etapa del procès
democràtic iniciat per
Juan Carlos després de
la mort de Franco.
Un altre pic, al 1979,
Suárez torna a ser de-
signat cap del Govern.
Però aquest cop les
eleccions varen estar
marcades per l’accés de
l’esquerra en els princi-
pals ajuntaments.
Suárez, al 1981, pre-
sentà la dimissió com a
cap del Govern després
d’uns problemas amb el
partit d’UCD. Amb la
seva dimissió es va re-
tirar de la vida política,
tornant a fundar poc a
poc el Centre Demo-
cràtic Social, amb el
qual es va presentar a
les elccions de 1982,
sortint elegit com a
diputat de Madrid. Va
ser definitivament al
1991 que va demitir
com a president del
CDS i es va acomiadar
difinitivament de la po-
lítica.
La Constitució aprovada
en el referèndum un 6
de desembre de 1978,
recull els drets I els
deures de la ciutadania
I regula el funcionament
de l’Estat i de les seves
institucions. Els drets i
llibertats són molt am-
plis, i el seu compliment
està garantit al Tribunal
Constitucional. En el
funcionament de l’Estat,
Espanya és un Estat
social, democràtic i de
dret, la sobirania nacio-
nal resideix en el poble
espanyol, la forma de l’
Estat és de una monar-
quia parlamentària i els
poders són el legislatiu,
l’executiu;el qual exer-
ceix el govern i el judi-
cial; està en mans de
tribunals de justícia in-
dependents.
Govern Adolfo Suárez, La
Cop d’Estat del 81 El dia 23 de febrer de 1981, el se-
cretari del Congrés, anava
anomenant els noms dels dipu-
tats ja que votaven l’
investidura de Leopoldo Calvo-
Sotelo con a president. Aquest
aconteixament va estar dirigit
pel tinent coronel de la Guardia
Civil, Antonio Tejero; el qual
va entrar en el Congrés amb
una pistola en la mà citant les
frases "¡Quieto todo el mundo!"
"¡Todo el mundo al suelo!", "¡
Se sienten, coño!". En aquell
mateix instant, les càmeres de
Televisió Espanyola varen gra-
bar tot l’acontaixament.
L’ex president Adolfo Suárez va
veure tot eseu treball realitzat
per la democracia en el seu
govern amenaçat. Tota la resta
de civils que habien plantetjat
apoia al tinent coronel, es va-
ren retirar de la missió.
La figura del rei en aquest cop va
ser molt significativa, ja que es
va guanyar la confiança del po-
ble. En primer de tot, en tinent
coronel va propossar al rei l’
opció de que apoiara e cop d’
Estat, si era així el monarca
continuaría tinguent el lloc de
rei però sense cap poder. En
vist d’això el rei es va negar i
li va impossar que continués
amb en cop d’Estat. Com no va
ser així, el rei va ordenar a
tots els capitans generals de
les Regions Militars, Zones
Marítimes i Regions Aèries que
prenguessin medides necessà-
ries per mantenir l’ordre con-
sititucional; els generals varen
treure al carrer els tancs de
combat, als soldats amb totes
les armes necessàries i als
avions de guerra; els quals es
conduien cap a Madrid.
Milers de persones a Madrid varen
sortit al carrer a manifestar-se
a favor a la llivertat, la demo-
cracia i a la Constitució. A la
una de la matinada, el rei vestit
de militar com a cap de l’
exèrcit, va llançar un missatge
per televisió cap als golpistes
ordenant-los el respecte als
principis legals establerts en la
Constitució. Però devers la una
i mitja de la matinada el gene-
ral Miláns ordenà la retirada
dels tancs de combat, ja que no
es corria perill.
Va ser a les sis i mitja de la matinada
d’un 24 de febrero de 1981, quan
el general va deixar el seu càr-
rec acceptant l’ordre de retirada
impossada per el Rei.
Mentres tant, al Congrès es seguia
amb les negociacions, l’ordre del
rei i la falta de suport a l’exterior
varen convencer a Tejero de que
la seva aventura havia finalitzat.
Per fí, a les dotze del migdia el
Congrès va quedar alliberat i
Tejero sortía al carrer per firmar
la seva rendició.
Fins l’actualitat
En el sistema polític espanyol, existeix un Poder Legislatiu, un Poder Ju-
dicial i un Poder Executiu.
Poder Legislatiu:
• Les legislatures socialistes varen durar des del 1982 fins al 1996.
Durant cada legislatura, es varen produir una sèrie de canvis.
1) La primera legislatura va durar des de el 1982 fins al 1986, en la qual
els PSOE va ser el guanyador.
· Es varen formar les Forces Armades per evitar les cops d'Estat.
· Hi havia una constante lluita amb ETA i els seus atemptats.
· Espanya es va indorporar en la Comunitat Econòmica Europea.
·Espanya ingresa en la OTAN.
2) La segona legistalura, del 1986 fins al 1989, va tornar a sortir guanya-
dor el partit socialista, en el qual hi va haver un parell de canvis:
· Com Coalització Popular va repetir resultats, Fraga, el president del PP
va renunciar al seu càrreg deixant lloc a Jose Maria Aznar.
·Va ser un periòde espectacular de creixement econòmic.
· L'augment del fauns europeu va permetre dur a terme una política d'in-
versions públiques.
3) La tercera legislatura, fin al 1993, la va tornar a guanyar el PSOE,
però aquest pic amb un descens del votant.
· Al 1992, Espanya va organitzar l' Expossició Universal de Sevilla i dels
Jocs Olímpics Barcelona.
· Va estallar el cas GAL, en la lluita antiterrorista contra ETA.
·Diferents casos de corrupció en les files socialistes.
·El PSOE, es va veure obligat a pactar amb PNV i C.I.U.
· el cas Filesa, el qual tractaba de financiació ilegal del PSOE.
· el cas Roldón, en el qual un general de la Guardia Civil s'apropiava de do-
blers.
4) En la cuarta legislatura, el PSOE va perder les elecciones per menys
de 200.000 vos. l qual cosa va deixar com a guanyador al PP, obenint ma-
joria simple i unint-se amb CC(Cualició Canària), C.I.U i BVN(Bloc Nacional
Galleg); per poder així formar un govern.
5) E les quites elecciones del 2000, va tornar a sortir com a guanyador
el PP; amb una majoria absoluta de vots.
· Durant aquests anys hi va haver casos de corrupció i negligència contínua.
·Atemptats, manifestacions i movilizacions a causa de la Guerra de Irak.
· Enganament a la societat, ja que aportaven informació falsa.
6) A causa d'aquestes actuacions, al 2004, va tornar a sortir com a
guanyador el PSOE amb una majoria simple de vots.
·Ampliació i mijora dels drets civils.
7) En les últimes eleccions fins l'actualitat, ha gobernat el PSOE, que va
sortir campió amb la majoria dels vots. Fins ara, el govern està governant
através dels Executius autonòmics i els Ajuntaments d' Espanya.
Amb les problemes de la crisi econòmica mundial, el govern ha adoptat un
parell de mesures antipopulars necessàries per el nostre futur.
· Possar al dia les pensions.
·Reformar l'educació.
· El retràs de la jubilació, i molts més d'exemples.
La Monarquia:
Durant la transició, la monarquía borbònica va estar exiliada a Portugal. Va
ser a l'any 1995, quan Francisco Franco, es va possar en contacte Don
Juan; el va propossar la succesió del tro al seu fill Juan Carlos I. Perquè no
hi hagués problemes amb els militars Don Juan va renunciar al seu poder de
rei, deixant com a successor el seu fill. Aquest va ser mandat de retorn a
Espanya, va ser al 1955 quan va començar la seva educació sota la tutel·la
de Franco. Normalment estudiaba a casa, tenia professors particulars. Du-
rant tots aquests anys, el sistema polític també ha estat bassat en una mo-
narquía hereditària constitucional. Amb la supervissió del Rei Don Juan
Carlos de Borbón, el Cap de l'Estat i la Casa Reial intervenen en totes les
activitats que deriven la seva funció. La imatge del rei és de caràcter obert
i accesible, i a la vegada transmiteix senzillesa respecte al seu estil de vi-
da.
La familia reial, durant aquest temps ha mantegngut una relació directa al
poble. La Magestat també ocupa el càrrec de Comandant Cap de les Forces
Armades.
Desprès de la època franquista, el rei va renunciar a la majoria dels seus
poders que havia heretat de la dictadura, quedant així en un monarca parla-
mentari amb poders merament simbòlics i
representatius. Amb aquest acte va guanyar
un gran prestige internacional y una popula-
ritat generalitzada entre
els espanyols.
Opinió personal En la meva opinió estic molt feliç d’haver nascut en una democracia, ja que
comentant amb la meva familia que habien viscut aquesta época, la veritat
és que ho varen pasar molt malament i no tenien dret a aquesta situación.
Desde un altre punt de vista també estic molt feliç que Espanya aconseguís
una democràcia ; aconseguint així la felicitat de tothom i el lloc de treball i
el dret a votar de tothom.
El que més m’ha cridat l’atenció d’aquest tema ha sigut com després de
tants anys de dictadura, a l’hora de passar a una transició els possibles go-
vernants es posessin d’acord en que no hi hauria cap conflicte bèl·lic, ja
que si mos posa’m a comprar amb la transició que etapa sofrint ara Egipte,
vàrem tenir sort de que la nostra fos una transició pacífica. Una altre cosa
que m’ha agradat d’aquest tema, és que Espanya ha pogut aconseguir el que
es proposava, per moltes manifestacions i cops d’estat; tant la monarquia,
com la societat o com el govern varen sobre afrontar els problemes.
El que m’ha agradat menys, ha sigut que la gent d’una mateixa societat que
ha viscut en aquesta època, i hagin pogut veure un abans i un desprès de la
dictadura, puguin seguir amb una idealització bona de la dictadura. Però jo
crec que si les persones que han viscut en aquesta època segueixen amb
aquesta idealització és perquè varen viure molt be aquells casi quaranta
anys; però la futura societat d’Espanya, es a dir els joves que pensen així,
jo crec que si haguessin viscut aquella època no tindrien el mateix pensa-
ment; perquè una cosa es estimar el teu país i estar orgullós d’ell, però un
altre és estar a favor d’una dictadura.
Una de les coses que m’ha demostrat aquest treball, és que abans de estar
segur de la teva ideologia política, primer t’has d’informar bé de tota la his-
toria que hi ha darrera cada partit, analitzant les conseqüències que hi va
haver i desprès d’haver aconseguit aquesta informació ja pots opinar lliura-
ment del que vulguis. Però primer de tot sobre tota la informació possible, ja
que hi ha molta gent que xerra sense saber de que.
Però en general ha sigut un tema del qual no hem pensaba que siria tant in-
teressant.
Bibliografia
Llibres:
Navarro, Francesc, “La Eciclopedia”, Salvat Editores S.A., Madrid, 2003.
Luca, Juan Ignacio, “Ciencias Sociales”, Grupo Anaya,S.A., Madrid, 1996.
Gispert, Carlos, “Enciclopedia de los conocimientos”, Oceano grupo edi-
torial, S.A., Barcelona.
Webs:
http://www.corazondejesusza.net/apuntes/historia/16%20Transicion.pdf
(20/2/2011)
http://es.wikipedia.org/wiki/Transición_Española#OTAN
http://es.wikipedia.org/wiki/Partido_Socialista_Obrero_Español
(1/3/2011)
http://www.extranjeros.es/espana.php?m=politica
http://es.wikipedia.org/wiki/Poder_Judicial_de_España
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/juan_carlos_i.htm
(2/3/2011)
http://es.wikipedia.org/wiki/Poder_ejecutivo
http://es.wikipedia.org/wiki/Poder_judicial
(5/3/2011)
http://sauce.pntic.mec.es/~prul0001/Temas/TEMA%20XVI.pdf
http://pdf.rincondelvago.com/transicion-democratica-espanola_8.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Fern%C3%A1ndez-Miranda
(8/3/2011)
http://www.historiasiglo20.org/HE/16a-1.htm
http:// iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachi l lerato/espana/
democratica_01_01.html
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/arias_navarro.htm
(9/3/2011)
http://www.vespito.net/historia/transi/suarezft.html
(11/3/2011)
http://pdf.rincondelvago.com/intento-de-golpe-de-estado-de-1981.html
http://www.ieslme.org/departamentos/dptogyh/historia_espana/
transicion_democratica_cg/file_05.htm
(12/3/2011)
http://es.wikipedia.org/wiki/Constitución_española_de_1978#Poder_Judicial
(13/3/2011)