mbolcallades per serres, les vinyes de la DO Montsant tramen un paisatge ondulat, de verdor primaverenca i calidesa multicolor a la tardor. Aquest territori és la raó de ser del naixement de la denominació, ara fa una dècada. Terra vitivinícola des d’època romana, una part de la comarca elaborava vins amb DO pròpia, la Priorat. La resta –disset municipis, dos de la Ribe- ra d’Ebre– estaven englobats en la DO Tarragona, sota el segell de Subzona Falset. Aleshores com ara, la zona ja comptava amb «la gent, el producte, el territori i el mercat per als qui aprecien el vi ben fet i amb identitat pròpia», remarca el president del consell regulador, Jaume Domènech. D’ençà del 2001, la història de la denominació més jove del país ha estat la d’un èxit forjat a poc a poc, amb modèstia però amb pas decidit cap a l’excel·lèn- cia. Des dels pedrers calcaris al peu del parc natural del Mont- sant, passant per les argiles i els barrancs prop de Llaberia, el ter- rer és complex i els vins rics en gammes: blancs elegants i sedo- sos, negres concentrats i frescos, E EVA POMARES La creació de la DO Montsant, ara fa una dècada, ha possibilitat el reconeixement mundial d’uns vins diversos, competitius i lligats al territori. La renovació generacional de la pagesia i la modernització de les cooperatives han fet quadruplicar el nombre de cellers i han esperonat les vendes La frescor de la joventut rosats de marcat caràcter afrui- tat, varietat de dolços i ver- muts... Vins que resisteixen bé el temps i ara són reconeguts arreu del món pels crítics i el mercat. De la quinzena de cellers ini- cials, s’ha passat a seixanta i mig centenar de comercialitzadores. El fort pes de les cooperatives –les principals, Falset-Marçà, el Masroig i Capçanes– s’ha equili- brat amb el naixement de cellers privats. Les cooperatives han aprofitat la DO creant marques i embotellant bona part de la pro- ducció. Al contrari de la veïna DOQ Priorat, ha rebut poques inver- sions foranes. «Som una deno- minació de pagesos, que hem reeixit, perquè el panell de tast de la DO no ha permès embote- llar si un vi no era molt bo», asse- gura Joan Asens, pagès de cin- quena generació. Amb altres so- cis, va muntar el 2008 el celler Orto Vins (el Masroig). «No hem apostat per la zona, som de la zona. Treballem amb el que ens dó- na la terra. És el nostre futur.» La desena de vins que elaboren vo- len ser la viva expressió d’aques- ta identitat, íntimament lligada al paisatge. «Un vi és bo quan, en tastar-lo, de seguida es nota que és DO Montsant. S’ha de singu- laritzar al món, perquè per això existeixen les denominacions», apunta Asens. Les varietats de ra- ïm internacionals, amb l’excep- ció del sirà, són minoritàries a la Montsant. Pot ser saturat per un excés de cabernets de les dife- rents regions del planeta, el mercat demana ara vins amb varietats tradicionals. I a la Montsant, el gust per vins fidels a un paisatge i una història de conreu més que moda és marca de la casa. El 65% dels negres s’elaboren amb dues varietats tradicionals, la garnatxa i la carinyena, sovint de vinyes plantades fa moltes dècades. A casa Joan d’Anguera, de Dar- mós, la viticultura data del 1820. Els avantpassats del Josep i el Joan van plantar-hi el primer cep de sirà de l’Estat espanyol. La setena generació ha emprès un camí diferent, però també lligat a la innovació. Són el primer celler de la Montsant que enguany obtindrà el certificat Demeter de conreu biodinàmic. «Venim de la pagesia de la química i els trac- tors. El nostre pare ens va trans- metre saviesa, però hem arribat a La DO crearà enguany un segell que identificarà els monovarietals de garnatxa i carinyena, les varietats de raïm que identifi- quen els Montsant. Tam- bé serà l’aval que aquests vins han obtingut la màxi- ma puntuació de tast Garnatxa i carinyena, al 100% 14 • PRESÈNCIA • Del 3 al 9 d’agost del 2012 PAÏSOS CATALANS

Desè aniversari DO Montsant i centenari Cooperativa

Download PDF Report

Upload
cooperativa-falset-marca
View
215
Download
2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

reportatge a Presència, Eva Pomares, José Carlos León

Citation preview

Page 1: Desè aniversari DO Montsant i centenari Cooperativa

mbolcallades per serres, lesvinyes de la DO Montsant

tramen un paisatge ondulat, deverdor primaverenca i calidesamulticolor a la tardor. Aquestterritori és la raó de ser del naixe-ment de la denominació, ara fauna dècada. Terra vitivinícolades d’època romana, una part dela comarca elaborava vins ambDO pròpia, la Priorat. La resta–disset municipis, dos de la Ribe-ra d’Ebre– estaven englobats enla DO Tarragona, sota el segell deSubzona Falset. Aleshores comara, la zona ja comptava amb «lagent, el producte, el territori i elmercat per als qui aprecien el viben fet i amb identitat pròpia»,remarca el president del consellregulador, Jaume Domènech.

D’ençà del 2001, la història dela denominació més jove delpaís ha estat la d’un èxit forjat apoc a poc, amb modèstia peròamb pas decidit cap a l’excel·lèn-cia. Des dels pedrers calcaris alpeu del parc natural del Mont-sant, passant per les argiles i elsbarrancs prop de Llaberia, el ter-rer és complex i els vins rics engammes: blancs elegants i sedo-sos, negres concentrats i frescos,

EEVA POMARES

La creació de la DO Montsant, ara fa una dècada, ha possibilitat el reconeixement mundial d’uns vinsdiversos, competitius i lligats al territori. La renovació generacional de la pagesia i la modernització deles cooperatives han fet quadruplicar el nombre de cellers i han esperonat les vendes

La frescor dela joventut

rosats de marcat caràcter afrui-tat, varietat de dolços i ver-muts... Vins que resisteixen bé eltemps i ara són reconeguts arreudel món pels crítics i el mercat.De la quinzena de cellers ini-cials, s’ha passat a seixanta i migcentenar de comercialitzadores.El fort pes de les cooperatives–les principals, Falset-Marçà, elMasroig i Capçanes– s’ha equili-brat amb el naixement de cellersprivats. Les cooperatives hanaprofitat la DO creant marques iembotellant bona part de la pro-ducció.

Al contrari de la veïna DOQPriorat, ha rebut poques inver-sions foranes. «Som una deno-minació de pagesos, que hemreeixit, perquè el panell de tastde la DO no ha permès embote-llar si un vi no era molt bo», asse-gura Joan Asens, pagès de cin-quena generació. Amb altres so-cis, va muntar el 2008 el cellerOrto Vins (el Masroig). «No hemapostat per la zona, som de la zo-na. Treballem amb el que ens dó-na la terra. És el nostre futur.» Ladesena de vins que elaboren vo-len ser la viva expressió d’aques-ta identitat, íntimament lligadaal paisatge. «Un vi és bo quan, en

tastar-lo, de seguida es nota queés DO Montsant. S’ha de singu-laritzar al món, perquè per aixòexisteixen les denominacions»,apunta Asens. Les varietats de ra-ïm internacionals, amb l’excep-ció del sirà, són minoritàries a laMontsant. Pot ser saturat per unexcés de cabernets de les dife-rents regions del planeta, el mer-cat demana ara vins amb varie-tats tradicionals. I a la Montsant,el gust per vins fidels a un paisat-ge i una història de conreu mésque moda és marca de la casa. El65% dels negres s’elaboren ambdues varietats tradicionals, lagarnatxa i la carinyena, sovintde vinyes plantades fa moltesdècades.

A casa Joan d’Anguera, de Dar-mós, la viticultura data del 1820.Els avantpassats del Josep i elJoan van plantar-hi el primercep de sirà de l’Estat espanyol. Lasetena generació ha emprès uncamí diferent, però també lligata la innovació. Són el primer ce-ller de la Montsant que enguanyobtindrà el certificat Demeter deconreu biodinàmic. «Venim dela pagesia de la química i els trac-tors. El nostre pare ens va trans-metre saviesa, però hem arribat a

La DO crearà enguany unsegell que identificarà elsmonovarietals de garnat-xa i carinyena, les varie-tats de raïm que identifi-quen els Montsant. Tam-bé serà l’aval que aquestsvins han obtingut la màxi-ma puntuació de tast

Garnatxa icarinyena, al100%

14 • PRESÈNCIA • Del 3 al 9 d’agost del 2012

PAÏSOS CATALANS