mbolcallades per serres, lesvinyes de la DO Montsant

tramen un paisatge ondulat, deverdor primaverenca i calidesamulticolor a la tardor. Aquestterritori és la raó de ser del naixe-ment de la denominació, ara fauna dècada. Terra vitivinícolades d’època romana, una part dela comarca elaborava vins ambDO pròpia, la Priorat. La resta–disset municipis, dos de la Ribe-ra d’Ebre– estaven englobats enla DO Tarragona, sota el segell deSubzona Falset. Aleshores comara, la zona ja comptava amb «lagent, el producte, el territori i elmercat per als qui aprecien el viben fet i amb identitat pròpia»,remarca el president del consellregulador, Jaume Domènech.

D’ençà del 2001, la història dela denominació més jove delpaís ha estat la d’un èxit forjat apoc a poc, amb modèstia peròamb pas decidit cap a l’excel·lèn-cia. Des dels pedrers calcaris alpeu del parc natural del Mont-sant, passant per les argiles i elsbarrancs prop de Llaberia, el ter-rer és complex i els vins rics engammes: blancs elegants i sedo-sos, negres concentrats i frescos,

EEVA POMARES

La creació de la DO Montsant, ara fa una dècada, ha possibilitat el reconeixement mundial d’uns vinsdiversos, competitius i lligats al territori. La renovació generacional de la pagesia i la modernització deles cooperatives han fet quadruplicar el nombre de cellers i han esperonat les vendes

La frescor dela joventut

rosats de marcat caràcter afrui-tat, varietat de dolços i ver-muts... Vins que resisteixen bé eltemps i ara són reconeguts arreudel món pels crítics i el mercat.De la quinzena de cellers ini-cials, s’ha passat a seixanta i migcentenar de comercialitzadores.El fort pes de les cooperatives–les principals, Falset-Marçà, elMasroig i Capçanes– s’ha equili-brat amb el naixement de cellersprivats. Les cooperatives hanaprofitat la DO creant marques iembotellant bona part de la pro-ducció.

Al contrari de la veïna DOQPriorat, ha rebut poques inver-sions foranes. «Som una deno-minació de pagesos, que hemreeixit, perquè el panell de tastde la DO no ha permès embote-llar si un vi no era molt bo», asse-gura Joan Asens, pagès de cin-quena generació. Amb altres so-cis, va muntar el 2008 el cellerOrto Vins (el Masroig). «No hemapostat per la zona, som de la zo-na. Treballem amb el que ens dó-na la terra. És el nostre futur.» Ladesena de vins que elaboren vo-len ser la viva expressió d’aques-ta identitat, íntimament lligadaal paisatge. «Un vi és bo quan, en

tastar-lo, de seguida es nota queés DO Montsant. S’ha de singu-laritzar al món, perquè per aixòexisteixen les denominacions»,apunta Asens. Les varietats de ra-ïm internacionals, amb l’excep-ció del sirà, són minoritàries a laMontsant. Pot ser saturat per unexcés de cabernets de les dife-rents regions del planeta, el mer-cat demana ara vins amb varie-tats tradicionals. I a la Montsant,el gust per vins fidels a un paisat-ge i una història de conreu mésque moda és marca de la casa. El65% dels negres s’elaboren ambdues varietats tradicionals, lagarnatxa i la carinyena, sovintde vinyes plantades fa moltesdècades.

A casa Joan d’Anguera, de Dar-mós, la viticultura data del 1820.Els avantpassats del Josep i elJoan van plantar-hi el primercep de sirà de l’Estat espanyol. Lasetena generació ha emprès uncamí diferent, però també lligata la innovació. Són el primer ce-ller de la Montsant que enguanyobtindrà el certificat Demeter deconreu biodinàmic. «Venim dela pagesia de la química i els trac-tors. El nostre pare ens va trans-metre saviesa, però hem arribat a

La DO crearà enguany unsegell que identificarà elsmonovarietals de garnat-xa i carinyena, les varie-tats de raïm que identifi-quen els Montsant. Tam-bé serà l’aval que aquestsvins han obtingut la màxi-ma puntuació de tast

Garnatxa icarinyena, al100%

14 • PRESÈNCIA • Del 3 al 9 d’agost del 2012

PAÏSOS CATALANS