IES PORRERES: Departament d' Educaci Fsica 2n ESO: DMB i CDE.

DESTRESES MOTRIUS BSIQUES I COORDINACI ESPECFICA

DESTRESES MOTRIUS BSIQUES (DMB):

Les habilitats motrius bsiques (HMB) i les destreses motrius bsiques (DMB) sn prpies de lsser hum i algunes sadquireixen de forma innata, daltres saprenen a

dominar mitjanant lEducaci Fsica i els entrenaments de diferents esports.

Les destreses motrius bsiques sn moviments fonamentals i elementals dels ssers humans que serveixen per les activitats de la vida diria i per iniciar-se en qualsevol esport o activitat

fsica, sn la seva base (passaran de bsiques a especfiques quan formin part de la tcnica dun

esport), a on es veu implicat una o ms parts del cos, i/o es manipula un objecte o un

implement. Per dominar-les cal tenir una bona coordinaci especfica i una bona precisi.

Totes exigeixen manipulaci i contacte amb objectes. Sn les segents:

LLANAMENTS

Sn DMB que consisteixen en enviar o deixar anar un objecte amb cert impuls de manera que

recorri una distncia a laire. Es poden realitzar llanaments de pilota o daltres objectes com el dics

datletisme. Si es fan amb els peus sanomenen xuts. Poden ser:

a) Llanaments esttics des duna posici fitxa

b) Llanaments dinmics en moviment.

Passada s el llanament que en lloc de fer-se cap

a un lloc concret, es fa cap a un company/a.

RECEPCIONS

Sn DMB que consisteixen en accions dagafar lobjecte llanat quan aquest arriba al seu dest,

sempre va precedit dun llanament o passada.

Interceptacions s la recepci en que sagafa lobjecte llanat

per una persona que no era la destinatria original i canvia la

possessi de la pilota o del objecte (de defensa a atac).

IMPACTES o COLPEIGS

Sn DMB, variants del llanaments, que consisteixen

amb el cop o limpacte duna part del cos o dalgun implement

o instrument contra lobjecte que volem llanar.

a) Impactes amb el cos des duna posici esttica (xut de

penal) o en moviment (xut en cursa) i tamb amb pilota o

objecte a llanar aturat o en moviment.

b) Impactes amb un implement tennis, hoquei, beisbol,etc.

c) Rebuig s un impacte o colpeig que no t com a objectiu realitzar un llanament, sin evitar

una acci, i resulta difcil controlar la trajectria posterior.

IES PORRERES: Departament d' Educaci Fsica 2n ESO: DMB i CDE.CONDUCCIONS

Sn DMB que consisteixen a dur un objecte dun punt

a un altre amb diferents parts del cos (cames, mans) o

amb un altre objecte (hoquei), acompanyant i controlant la

trajectria, per sense agafar-la ni gaireb perdren el

contacte.

TRANSPORTS

Sn DMB que consisteixen a agafar un objecte o una persona

i dur-la dun lloc a un altre, controlant que no caigui.

COORDINACI DINMICA ESPECFICA O ESPECIAL (CDE):La coordinaci s la capacitat que t lorganisme per solucionar eficament situacions

motores desconegudes, grcies al treball conjunt del sistema nervis i el sistema

muscular. El moviment coordinat presenta dues caracterstiques:

- Eficcia o exactitud: aconseguir lobjectiu previst.

- Eficincia: utilitzar noms els msculs indispensables i aconseguir que facin la fora justa i

necessria, rentabilitzant el moviment.La coordinaci pot ser de dos tipus:

Coordinaci Dinmica General: capacitat de dominar i controlar els moviments del cos.

Coordinaci Dinmica Especfica o Especial: capacitat de dominar i controlar al mateix temps el cos i un objecte.

Quan les destreses motrius bsiques es relacionen i combinen entre si per aconseguir

moviments ms complexos, es quan xerram de Coordinaci Dinmica Especial (CDE).

Dins de la CDE, podem trobar:

- Coordinaci dinmica especial ull m: s la ms precisa en principi. Ex: passada handbol.

- Coordinaci dinmica especial ull peu: s menys precisa que la dull m.Ex: un xut.

- Coordinaci dinmica especial ull-cap: s la menys precisa de totes. Ex: rematada de cap.

Evoluci de la coordinaci: la coordinaci va augmentant a mesura que es coneix i controla lorganisme. A ledat prepuberal (dels 8 als 12 anys: edat dor, s on hi ha el mxim

desenvolupament del sistema nervis), s letapa ideal pel seu desenvolupament. Desprs ve

una etapa destancament i incls empitjorament pel creixement desmesurat del cos i les

extremitats, per millorar desprs juntament amb laugment de la fora muscular.A partir dels

40 anys, existeix un empitjorament de la coordinaci el qual podrem retardar amb la prctica

diria d'activitat fsica.