ESDEVENIMENTS PARROQUIALS

INFORMACIÓ

La propera setmana sortirà les contes d’aquest més de febrer. Cal dir que hem pogut pagar les despeses de les llums de l’Església. Una despesa més coberta. Com podreu observar la propera setmana els números de la parròquia estan en vermell. Se que estem passant moment difícil, però la parrò-quia també passa moment difícils, i cal dir-ho i posar-ho de manifest, ja que la parròquia som tots, i les responsabilitats han de ser comparti-des. Els temps de les vaques grasses amb pas-sat i hem d’acostar tots una mica l’ombro per tal que fem funcionar correctament la Parròquia. L’augment de les col·lectes es minsa. Cal dir que no lliurem res al Bisbat des de fa 4 anys, tot que-da ala Parròquia, i tot i així tenim dificultats. El bisbat es conscient de les dificultats que estem passant, i en la mesura que podem també ens ajuden, però com he dit nosaltres també hem d’aportar el nostre gra de sorra. COL·LABORADORS PARROQUIALS En fulls anteriors parroquials es demanava l’ajut de gent per participar i col·laborar en altres tas-ques parroquials, no només a Caritas que està molt bé però la parròquia no, nomes es redueix a Caritas. Esperem la vostra participació. Gràcies

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes 12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Càritas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

Fa dies que no pregues. No en tens ganes. Moltes ve-gades has pensat: Hauria de pregar al Senyor, ni que fos de forma esporàdica, en qualsevol moment del dia... però no en tinc ganes. No és la primera vegada que et passa. Al contrari, saps molt bé que tard o d’hora retornes a la meditació, a l’oració o a aquella conversa d’amistat amb Déu. Saps també que Ell, per part seva, està obert a recomençar tants cops com sigui necessari. Oi que val la pena re-flexionar-hi, sobre aquesta desgana de pregar? Tres preguntes: 1.- Què impedeix o dificulta la teva pregària? 2.- Com ho valores? 3.- I si tornessis a renovar la pregària? 1.- Les causes de la desgana de pregar poden ser de moltes classes. Unes provenen del ritme de vida que ara portes: cansament, manca de son, problemes per-sonals o familiars, abatiment, impressió de fracàs... Altres poden ser conseqüència d’incoherències d’ordre ètic: descontrol, antipaties, relliscades morals, man-ques de sinceritat .. Finalment la desgana també pot ser conseqüència de molts dubtes de fe, de sensacions que a Déu no li importes, que no t’escolta... En fi, si no tens ganes de pregar és perquè passa alguna cosa. Pregunta’t què passa. 2.- Sigui el que sigui, com ho valores? Què n’opines? Què en penses? Val la pena fer un breu examen, mirar de valorar aquesta situació. Penses que ja passarà perquè no té massa importàn-cia? Creus que primer has de resoldre altres qüesti-ons? En el fons voldries refer un ritme normalitzat de pregària, però t’agradaria situar-te davant de Déu amb un currículum més net? Potser ja està una mica cansat de tu, que tantes vegades has de començar de nou? Com el valores a Ell, concretament a Jesús? Creus que està molest amb tu? 3.- Si vols retornar a la pregària, si us plau, no esperis a tenir-ho tot clar, no esperis a renovar el teu currícu-lum, no esperis a sentir un consol interior, o que vingui un àngel i et convenci.És molt possible que precisa-ment en aquest estat en què et trobes sigui quan més falta et faci la pregària. Ja ho va dir Ell: “Veniu a Mi els que esteu afeixugats i atribolats...” Com un amic parla amb el seu amic, com un fill o una filla parla amb la seva mare o el seu pare que l’esti-men... dret, assegut o de genolls, al més aviat possible, parla amb Déu, desfoga el teu cor, demana o calla en la seva presència; en tinguis o no en tinguis ganes, que Ell t’espera amb el cor obert.

H

O

R

A

R

I

S

1 DE MARÇ DEL 2015 SEGON DIUMENGE DEL QUARESMA Nº. 1966

PREGÀRIA AL COR DEL MÓN JOAN

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

NO CONFONGUEU NINGÚ AMB JESÚS

Segons l’evangelista, Jesús pren amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls enduu a part a una muntanya, i allà «es transfigura davant d’ells». Són els tres deixebles que, pel que sembla, ofereixen major resis-tència a Jesús quan els parla del seu destí dolorós de crucifixió. Pere ha intentat fins i tot treure-li del cap aquestes idees absurdes. Els germans Jaume i Joan li demanen els primers llocs en el regne del Messies. Davant d’ells precisament es transformarà Jesús. El necessiten més que ningú. L’escena, recreada amb diversos recursos simbòlics, és grandiosa. Jesús se’ls presenta «revestit» de la glòria del mateix Déu. Alhora, Elies i Moisès, que segons la tradició, han estat arrabassats a la mort i viuen al costat de Déu, apareixen conversant amb ell. Tot convida a intuir la condició divina de Jesús, crucificat pels seus ad-versaris, però ressuscitat per Déu. Pere reacciona amb tota espontaneïtat: «Rabí, és bo que estiguem aquí dalt! Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No ha entès res. D’una banda, posa Jesús en el mateix pla i al mateix nivell que Elies i Moisès: a cada un la seva tenda. D’altra banda, se segueix resistint a la duresa del camí de Jesús; el vol retenir en la glòria del Tabor, lluny de la passió i la creu del Calvari. Déu mateix el corregirà de manera solemne: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat». Cal no confondre’l amb ningú. «Escolteu-lo», fins i tot quan us parla d’un camí de creu, que acaba en resurrec-ció. Només Jesús irradia llum. Tots els altres, profetes i mestres, teò-legs i jerarques, doctors i predicadors, tenim el rostre apagat. No hem de confondre ningú amb Jesús. Només ell és el Fill estimat. La seva Paraula és l’única que hem d’escoltar. Les altres ens han de portar a ell. I hem d’escoltar també avui, quan ens parla de «carregar la creu» d’aquests temps. L’èxit ens fa mal als cristians. Ens ha portat fins i tot a pensar que era possible una Església fidel a Jesús i al seu projecte del regne, sense conflictes, sense rebuig i sense creu. Avui se’ns ofereixen més possibilitats de viure com a cristians «crucificats». Ens farà bé. Ens ajudarà a recuperar la nostra identi-tat cristiana.

Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18 Rm 8,31-34

Mc 9,2-10