Diada de la Professió 2008

El Liceu vibra ambels 50 anys del Col·legi

C O L · L E G I D ' E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N A - N Ú M E R O 1 2 6 D E S E M B R E D E 2 0 0 8

J a som a punt d’afegir un any més a l’esquena, un 2008 enquè hem celebrat el cinquantenari de la nostra institució i en el transcurs del qualhem dut a terme una sèrie d’actes per festejar-ho.

Com a més significatius, destacaria la celebració d’un Dia del Col·legi en quèvam homenatjar no sols els companys i companyes que complien els 25 i 50 anysde col·legiació, sinó en què també vam fer un exprés reconeixement a tots elsmembres de les anteriors juntes de govern. A més, vam festejar el cinquantenaria Montserrat, amb els cinc col·legis germans de Catalunya. Més tard, i no fagaires dies, vam inaugurar el Tecnoespai del CETIB, un nou local que es desti-narà bàsicament a formació. Per acabar, el passat 1 de desembre, hem celebrat laDiada de la Professió, enguany a l’emblemàtic Gran Teatre del Liceu –ple de goma gom–, amb la presència de l’Honorable Senyor Josep Huguet, consellerd’Innovació, Universitats i Empresa, així com acompanyats de molts altres des-tacats representants de la societat civil catalana, als quals, aprofitant l’avinentesa,permeteu-me que manifesti el nostre agraïment.

D’aquest any també cal ressaltar que hem estrenat un nou web, molt més fun-cional i modern, que facilita la relació dels col·legiats amb el Col·legi. A més hemcontinuat promocionant la professió amb uns espots a TV3, que han estat eltram final de la campanya de màrqueting que sota l’eslògan de “Professionalsversàtils” vam començar a final de l’any passat amb l’enviament de prop de175.000 fullets a diferents col·lectius professionals que poden ser els nostresprescriptors. Dins de la campanya també es van publicar especials a LaVanguardia i a El Periódico. Aquesta mena d’accionstindran esperit de continuïtat durant el proper2009. Finalment, en aquest balanç de l’any nopodem oblidar la nostra col·laboració enl’organització del saló Instalmat.

Malgrat tot, i en el moment d’escriure aquesteslínies, encara no s’ha aclarit la nebulosa que ens amoïna de l’Espai Europeud’Educació Superior. L’assumpte, com és natural, ens ha preocupat i preocupa.El dia a dia de les negociacions l’està duent el Consell General de Col·legisOficials de Perits i Enginyers Tècnics Industrials, amb el qual hem col·laboratamb el nostre suport, participant en la Mesa de Enseñanzas Universitarias i ambles accions pertinents, com ara la publicació a La Vanguardia del Manifest derebuig al desplegament de l’EEES a Espanya.

Sobre l’esdevenidor del 2009 pesen també altres amenaces, com ara l’informede la Comissió Nacional de la Competència, que qüestiona la bondat delscol·legis professionals, o bé la dissortada crisi econòmica, que vulguem o no enspot afectar sigui quin sigui l’àmbit de treball de cadascú.

Fent balanç podem indicar que hem complert objectius, però que, com a toten aquesta vida, hi ha clars i obscurs, i que aquests últims fonamentalment ensvénen donats per la conjuntura actual i per fets externs que haurem d’afrontaramb l’esperit de lluita i sacrifici que sempre ens ha caracteritzat.

Aprofito l’avinentesa, ateses les dates en què ens trobem, per desitjar a tots elscol·legiats i col·legiades, amics i amigues, tant en nom de la Junta de Govern comen el meu propi, unes bones festes. Malgrat les dificultats que hi haurà en els pro-pers anys, cal aplicar una bona dosi d’optimisme. De segur que treballant ambrigor i serietat, tal com tenim per costum, assolirem els nostres desitjos i aquestses faran realitat.

Joan Ribó I Degàdega@cetib.cat

OBSERVATORI

Un any per recordar

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

3

TheknosNúm. 126. Desembre de 2008

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Col.laboracions en aquest número:Jordi Barril, Jordi Castañeda, Alfons Cornella,Judith Crespiera, Jordi Garriga, Jordi Goula,Tamara G. Cisneros, Albert Martín, Joan-MarcPassada, José A. Piqueras, Albert Punsola,Isaías P. Santamaría (Normativa)

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Canetti Fotografia, Cresca,Fundació Casc Antic, María Luque, Jordi Play,Ruca, Lourdes Segade, Víctor Valiente

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 Barcelonarpique@cetib.org Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81theknos@cetib.org

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

EN PORTADA_28El Liceu vibra amb els 50 anys del CETIB

SUMARI

ENTREVISTA_36Jordi Serret,director executiu d’ACC1Ó

RETRATPROFESSIONAL_20Bayan AbdulRaheim Jassim

SOSTENIBILITAT_26

LOUR

DES

SEGA

DEJO

RDI P

LAY

LOUR

DES

SEGA

DE

ARXI

U

E ls últims dies de 2008 s’esgoten juntamentamb les pàgines del darrer Theknos de l’any. La revista dedesembre arriba més tard del que és habitual per poder inclou-re un extens article de la Diada de la Professió més solemneque ha celebrat mai el CETIB. L’escenari del Gran Teatre delLiceu de Barcelona va servir, el passat 1 de desembre, per posarpunt i final als actes de celebració del cinquantè aniversari delCol·legi, que durant els últims mesos han comemorat una efe-mèride molt especial per a tots.

La vetllada del primer de desembre, com ja és habituald’unes diades de la professió ençà, va portar grans notícies pera tots els col·legiats. Així, l’edició d’enguany va servir per pre-sentar el llibre que el CETIB i l’editorial Viena han editat ambel fons del Col·legi format per dibuixos originals dels darrersenginys del pèrit mecànic Ramon Sabatés, un dels pares delsGrans Invents del TBO. Els autors, que han estat treballant enl’obra durant el darrer any, són dos vells coneguts dels lectorsde Theknos: el dissenyador Sergi Freixes i el periodista JordiGarriga. Tots dos asseguren haver disfrutat com “criatures”durant la investigació, la redacció i el disseny d’un llibre queja es pot adquirir, tant al Col·legi com a les principals llibre-ries de Catalunya.

A més, la nit de l’1 de desembre també va servir per anun-ciar l’estrena de la nova web del Col·legi, una plataforma quecanviarà la relació entre col·legiat i Col·legi i que durant elspropers mesos anirà creixent en aplicacions i continguts.

De tots dos anuncis se’n parla extensament en les properspàgines, així com de la inauguració del Tecnoespai del CETIB,les noves instal·lacions que el Col·legi ha obert al carrer Bailènper donar sortida a l’increment constant d’activitats formati-ves que s’ha experimentat durant els darrers anys.

L’any acaba. Això és motiu d’alegria per alguns i de tristesaper a d’altres, però el que és evident és que les últimes setma-nes del 2008 han servit per posar de manifest l’esforç desenvo-lupat des del Col·legi durant els mesos anteriors.

Tots els que fem la revista Theknos –membres de Junta,empleats del Col·legi, col·laboradors i proveïdors– ja estemtreballant en els nous números del 2009. L’any vinent tothomel preveu difícil. Tots nosaltres en som conscients. Per això, desd’aquestes pàgines farem el possible per facilitar la tasca pro-fessional dels enginyers tècnics industrials, amb noves seccionsd’utilitat que ajudin a afrontar la situació de crisi. Com sem-pre, estarem encantats que ens feu arribar suggeriments i pro-postes a l’adreça electrònica de la revista: theknos@cetib.org.Volem que cada mes pugueu sentir una mica més vostra larevista del Col·legi, que no deixa de ser la vostra revista.

Mentrestant, serveixin aquestes últimes ratlles de les últi-mes pàgines de l’últim Theknos per desitjar un bon any ple deprojectes d’èxit a tots els lectors de la revista.

Últimes pàgines

OBSERVATORI_03Un any per recordar

OPINIÓ_07El diner negre ens pot ajudar?

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_19Comissió d’Exercici Lliure

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_22

SOSTENIBILITAT_26Una nova economia és possibleProposta sense resposta?La dada

INNOVACIÓ_40Final o principi d’una era?

ARTICLE TÈCNIC_42Càlcul d’una instal·laciósolar fotovoltaica autònoma

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_48Fundació Casc Antic

CULTURA_49Pessebrisme,l’art popular nadalenc es renova

NORMATIVA_50

EDITORIAL

D es del juny quese’n ve parlant. Tot va començar ambuna filtració a un diari català. De cop ivolta, algú va veure que el volum debitllets de 500 euros ja no creixia aEspanya com ho havia fet durant elsanys de bonança. I no només això, sinóque havia iniciat una lleugera davalla-da. No cal ser un guru de les financesper adonar-se que aquesta acumulacióque tan preocupat tenia el Bancd’Espanya s’havia aturat paral·lelamental fre dels sectors constructor i immo-biliari. De fet, el cos de Tècnicsd’Hisenda ja havia avisat d’aquesta cor-relació. A partir d’una mostra de12.000 investigacions que havien fetamb gent que acumulava bitllets de500 euros, havien arribat a la conclusióque el 90% eren promotors o construc-tors i un altre 5%, societats que havienfet operacions immobiliàries junta-ment amb altres activitats. Davantaquesta inflexió, algú va pensar quepotser calia que ens n’aprofitéssimabans que la crisi acabés fonent aques-ta muntanya de bitllets emmagatzema-da sota les rajoles o en caixes fortes. Ivet aquí que algú també va pensar queamb els 54.000 milions que suposavenels 108 milions de bitllets de 500 pre-sents a Espanya (una barbaritat, ja quesón el 26% de la circulació europea) espodria pal·liar la sequera creditícia ban-cària si fóssim capaços de reconduiraquests diners cap als circuits normals.Dit d’una altra manera, per què no feruna mena d’amnistia fiscal i que sen’aprofitessin les pimes?

Com sempre passa en temes deli-cats, s’ha produït un posicionament enels dos extrems. Per una banda, els ètics,que mantenen que mai no es pot per-donar el frau fiscal en nom de tots elsqui paguen al fisc i, per una altra, els quidiuen que, en una situació d’urgènciaextrema, es podria fer una excepció iapel·len al pragmatisme necessari per

gestionar situacions com l’actual. Entreels primers es van apuntar públicamentel secretari d’Hisenda i el governadordel Banc d’Espanya, fet que em semblanormal, atesos els seus càrrecs. Entre elsúltims, destacaria el posicionament delCol·legi de Gestors Administratius deCatalunya, probablement el col·lectiuque millor coneix, juntament amb elsempresaris, els estralls que està fent lamanca de finançament del capital cir-culant d’empreses sanes.

Sembla que en aquests moments hihauria prou arguments per tirar enda-vant aquesta idea. La força de la crisi éstan gran que els líders mundials delliberalisme no han dubtat a sacrificar elseu ideari en nom de la necessitat. Faun any ningú en el món no es podiaimaginar que americans i anglesosnacionalitzessin alguns bancs. Vet aquíel triomf del pragmatisme. Però, ungovern socialista podria emprendre unamesura d’aquest tipus? I tant! Ja ho vafer. El ministre Solchaga –socialista–l’any 1991 va fer una cosa semblant: vaproposar als qui tenien “pagarés delTesoro”, que eren un producte opac alfisc, una doble sortida: o feien declara-

cions complementàries sense sanció ocompraven títols de deute públic espe-cial a un tipus molt baix d’interès imantenint la confidencialitat del titu-lar fins al 1997. Els diners que van aflo-rar –centenars de milions de pessetes–van servir per eixugar el fort dèficitpúblic de l’etapa del ministre Boyer. Lamesura va ser un èxit i es van retornaral circuit un grapat de diners, alhoraque es detectava gent que fins llavorsamagava diners a Hisenda.

Ara el que es planteja és que aquestsbitllets de 500 euros surtin del’amagatall i es col·loquin en uns títolspúblics especials –sense sanció– ambun tipus de remuneració molt baixa ique vagin des del Tesoro –que els recap-taria– fins als bancs i caixes que esnodririen així de diner barat quepodrien deixar bé de preu a les pimes.El cert és que una injecció –encara quenomés fos per la meitat de la xifraapuntada– suposaria un revulsiu im-portant i, si no solucionar el problema,sí amorosir la situació actual. Veuremcom acaba, si guanyen els principis o elpragmatisme, una dicotomia que, enmoments d’angoixa, potser s’hauria deplantejar d’una altra forma…

Jordi Goula I jgoula@lavanguardia.es

OPINIÓ

El diner negre ens pot ajudar?

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

7

INFORMACIÓ COL·LEGIALTH

EKN

OS

· Núm

. 126

DES

EMBR

E de

200

8

8

�L’espai s’ha inaugurat després d’unareforma integral del local, de 600metres quadrats, adquirit pel CETIB al’octubre de 2006 per 1.609.447,24euros. El Tecnoespai es destinarà prin-cipalment a acollir el creixent nombrede jornades formatives que organitza elCETIB i que han fet petites les actualsinstal·lacions de la seu de Consell deCent i de l’Ateneu Industrial. A més,una part de l’espai es destinarà a expo-sicions, emmagatzematge i arxiu dedocumentació col·legial.

Durant la tarda del 24 de novembrees va fer una jornada de portes obertesper mostrar el nou espai del CETIB atots aquells que s’hi volguessin acostar.En total, dos centenars de persones,entre col·legiats i veïns del barri vanapropar-se al nou equipament. Entreaquests visitants, un dels més significatsva ser Manel Casas, el qui va ser secre-tari tècnic del Col·legi, membre dediverses Juntes de Govern i col·legiatdistingit de l’any 2006. “Vist l’abans iel després em puc fer càrrec de la feinaque ha estat reformar aquest local. Ipuc parlar des de l’experiència, ja que jovaig portar les obres de rehabilitació deConsell de Cent, i allò va ser una feinaimmensa. Fins i tot vam haver de treba-llar alguns diumenges”, va dir Casas.

Una ampliació necessària. L’incrementsostingut que ha experimentat l’activi-tat col·legial els darrers anys va durl’actual Junta de Govern a proposarl’adquisició d’un local per donar res-posta a la creixent demanda d’espais.En una Junta General Extraordinàriacelebrada el 8 de febrer de 2006 es va

autoritzar el Col·legi a adquirir l’espai,amb un cost total previst de no més detres milions d’euros. Un cop finalitzadala reforma integral, el cost total del’operació no ha arribat a la xifra.

Una vegada acabades les obres iadequats els espais, al principi del 2009començaran les activitats. El local, abanda de ser ocupat per l’activitatcol·legial, també podrà ser llogat perempreses i institucions.

Durant l’acte de presentació, eldegà, Joan Ribó, va destacar la impor-tància de la formació contínua, un delstres pilars bàsics de la gestió de la Juntaactual: “El Tecnoespai del CETIB voldonar resposta a aquesta necessitatconstant de formació que tenim elsenginyers i la qual molt sovint noméspot atendre un Col·legi, ja sigui per

l’especificitat tècnica o per raons decostos”. La regidora del districte del’Eixample, Maria Assumpta Escarp, vavoler felicitar durant el parlamentd’inauguració l’aposta per la formacióque fa el Col·legi. Escarp també vaexaltar l’encert de la reforma, que dotade molta llum una instal·lació que apriori sembla que hauria de ser fosca.

El nou espai consta de cinc aules,tres de les quals es poden unir per for-mar una gran sala. Totes les aules estanequipades amb les últimes tecnologiesen connectivitat i audiovisuals. A més,una d’elles està dotada de deu ordina-dors per fer-hi classes d’informàtica.

A banda de les aules destinades a laformació, el Tecnoespai té un gran ves-tíbul d’entrada que servirà de sala d’ex-posicions i uns 90 metres quadrats des-

Les instal·lacions estan al carrer Bailèn, 68

El CETIB inaugura el Tecnoespai,el nou espai per a la formacióLa regidora del districte de l’Eixample, Maria Assumpta Escarp, acompanyada del degà, Joan Ribó, delvicedegà, Juan J. Gracia, i de diversos membres de la Junta de Govern i de les comissions, va inaugu-rar el 24 de novembre el Tecnoespai, el nou espai per a la formació que ha obert el CETIB al número68 del carrer Bailèn. Aquest nou local acollirà part de l’activitat formativa del Col·legi.

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Carles Vives, tresorer, Joan Ribó, degà; Assumpta Escarp, regidora; Juan Gracia, vicedegà; i Xavier De Miguel, enginyer tècnic

tinats a emmagatzematge. Amb aquestmagatzem, s’allibera l’espai que elCETIB té llogat en diversos locals, ambel consegüent estalvi econòmic.

Un ETI s’encarrega de tot el projecte.Per tal d’adequar l’espai adquirit a lesnecessitats del CETIB, el Col·legi vaobrir entre el col·lectiu un concursd’idees en el qual van participar siscol·legiats. Francesc Xavier de Miguel,col·legiat número 13.601, va resultar elguanyador del concurs amb el projectetitulat Llum, que el jurat va distingirper considerar-lo el més funcionald’entre els tres projectes finalistes.

El projecte es caracteritza per inten-tar aprofitar al màxim la limitadail·luminació natural del local per mitjàde tancaments translúcids que donenuna llum uniforme a les diferentsestances i que fan els espais molt méshabitables. Durant l’acte d’inaugura-ció, De Miguel, que ha desenvolupat elprojecte i també la direcció d’obra, vacomentar “l’orgull” que sent per haverpogut treballar per al seu Col·legi enun projecte en què ha hagut d’usartotes les habilitats i coneixementsadquirits com a enginyer tècnic indus-trial. Pel que fa a l’obra civil, l’ha execu-

tada Duinsa, mentre que les ins-tal·lacions han anat a càrrec d’Obrelsa.

El Tecnoespai del CETIB es basa enlínies corbes que donen un airemodern i acollidor al local i que, grà-cies a un sistema de plafons mòbils,s’adequa a les necessitats d’espai decada moment. Del local també destacael sistema de plafons mòbils situats al’entrada del recinte, ja que són modu-lables i es poden desplegar o recollirsegons les necessitats de cada moment.

Una de les persones que més ha tre-ballat per fer realitat el projecte ha estatCarles Vives, tresorer del CETIB.Durant l’acte d’inauguració va recordarla dificultat de trobar un espai proper ala seu central del CETIB i que s’ade-qüés a les necessitats del Col·legi. “Lafeina de trobar l’espai va ser dura i ensva obligar a fer moltes visites, però lafeina d’adaptar-lo a les necessitats deformació i emmagatzematge encara haestat més costosa”. Tot i això, i desprésd’haver estat a peu d’obra durant elsdeu mesos que ha durat la reforma, esmostra molt satisfet del resultat aconse-guit. Entre els racons que més li agradahi ha el petit jardí que deixa entrarllum natural al fons del local: “És comun petit oasi”, afirma.

El Col·legi ha signat un conveni ambFecsa – Endesa per patrocinar durant unany l’Espai @, una aula del Tecnoespaiequipada amb deu ordinadors per fercursos d’informàtica. Aquest conveni decol·laboració, que van signar el passat 4de novembre el degà del Col·legi, JoanRibó, i el director general de Fecsa –Endesa a Catalunya, Josep Maria Rovi-ra, és una perllongació de l’acord a quèvan arribar ambdues institucions almaig i pel qual el CETIB es comprome-tia a apropar als col·legiats els coneixe-ments de l’elèctrica en innovació, soste-nibilitat i prevenció de riscos en matèriad’instal·lacions elèctriques.

Fecsa - Endesa patrocinal’aula d’informàtica

Aspecte exterior de l’accés al Tecnoespai L’entrada al recinte permet allotjar exposicions La regidora M. Assumpta Escarp descobreix la placa

INFORMACIÓ COL·LEGIALTH

EKN

OS

· Núm

. 126

DES

EMBR

E de

200

8

10

�El web s’estructura en sis grans apar-tats: El Col·legi, La professió, Serveisper a col·legiats, Serveis per a empreses,Comissions i El Col·legi Virtual, alsquals s’accedeix des d’un únic menú. Adiferència de la pàgina anterior, on hihavia una part privada i una pública, alnou web tots els continguts són oberts,si bé la informació restringida reque-reix que el col·legiat es validi. Aquestavalidació es pot fer amb la mateixa con-trasenya de què es disposava fins ara obé amb la firma digital del CETIB.

Una arquitectura més clara. Un delselements sobre els quals més s’ha treba-llat és l’arquitectura de la informació dela pàgina, ja que era un dels principalspunts febles del web anterior, que es vainaugurar l’any 2002 i havia crescutmolt durant els darrers anys.

La pàgina web del Col·legi inclouara alguns elements per facilitar-ne lanavegació, com per exemple una mollade pa o fil d’Ariadna, que són els nomstècnics amb què es coneix l’aplicaciódel web que va marcant la ruta que

segueix un usuari a mesura que navegaper la pàgina. Així, a la part inferior delmenú s’hi pot veure aquest fild’Ariadna que permet retrocedir fàcil-ment en qualsevol moment.

Amb la mateixa intenció s’ha desta-cat l’accés al mapa del web, que ésl’estructura o esquema general de lapàgina. El nou mapa s’actualitza auto-

màticament quan es generen o elimi-nen seccions, de manera que el mante-niment és més senzill i econòmic.

Entre els requeriments que elCETIB va exigir als proveïdors que vanpresentar propostes per desenvolupar elnou web del Col·legi hi figurava uncompromís clar amb l’accessibilitat.Per accessibilitat web s’entén la capaci-tat d’accés al web i als seus contingutsper part de totes les persones, indepen-dentment de les seves discapacitats idels mitjans i l’entorn que utilitzin.

La web que s’ha desenvolupat recullles recomanacions de World Wide WebConsortium (W3C) i aconsegueix en lamajoria dels continguts les pautesd’accessibilitat de nivell AA definidesper les normes WAI, ampliada en

El nou portal suposa un canvi radical respecte de l’anterior

El Col·legi estrena pàgina webEl Col·legi estrena a partir de gener una nova pàgina web per facilitar l’accés a la informació i els ser-veis que ofereix. El nou web, que anirà ampliant continguts i prestacions durant les següents setma-nes, suposa un canvi de 180 graus respecte de l’anterior portal, ja que l’accés a la informació és moltmés intuïtiu i permet fer moltes gestions de manera telemàtica.

“La nova pàgina web delCol·legi inclou ara algunselements per facilitar lanavegació als usuaris”

alguns punts i recomanacions addicio-nals per millorar-ne l’accessibilitat.

L’objectiu ha estat crear un web quetreballi millor per a tots i que funcionien qualsevol dispositiu d’accés a Inter-net. El web també és accessible des delpunt de vista de la facilitat del seu ús, jaque s’ha modificat perquè sigui fàcild’utilitzar pel màxim nombre de perso-nes, sigui quina sigui la seva experièn-cia, context i capacitats, amb un dissenyfàcil i una estructura eficient i clara.Entre les facilitats a la navegació queincorpora el web hi ha la possibilitatd’augmentar la mida del text i canviarel color de les pàgines, el funcionamentde totes les planes sense la necessitat detenir el javascript activat, el compli-ment de l’estàndard XHTML que faci-lita la correcta visualització en diferentsnavegadors, i el posicionament delcontingut mitjançant css i sense taules.

Promoció de la professió. El web incor-pora una nova secció, La professió, quevol incidir en les activitats que desen-volupen els enginyers tècnics indus-trials. Amb unes explicacions senzilles ienfocades al gran públic, es volen posarde manifest els àmbits d’actuació ontreballen els enginyers tècnics. Aquestasecció es vincula amb la Guia de pro-fessionals, l’únic sistema de què dispo-sa el CETIB per facilitar les adreces decontacte dels professionals col·legiatsque exerceixen pel seu compte.

Amb aquesta mateixa intenció, elposicionament de la Guia de professio-nals és molt més accessible. Així, és mésfàcil de trobar per qui pugui necessitarels serveis d’un enginyer tècnic. Per laseva banda, els col·legiats poden donar-se d’alta a la Guia per mitjà d’una novaaplicació en línia que permet fer aquesttràmit d’una manera fàcil i ràpida.

La visibilitat de l’agenda d’activitatstambé es potencia. Ara, a la plana prin-cipal del web hi ha les activitats mésdestacades. El nou sistema d’inscripciópermetrà fer tota la matriculació a uncurs, fins i tot el pagament, per mitjàdel web amb targeta de crèdit. Elcol·legiat reservarà la seva plaça i, unsdies abans de l’inici de l’acte, se li recor-darà per correu electrònic o missatge detext al mòbil la seva inscripció.

Una gestió més eficient. Un dels prin-cipals canvis del web són les entra-nyes que s’amaguen darrere de la pà-gina. L’usuari, ja sigui un col·legiat,un estudiant d’Enginyeria Tècnica In-dustrial o bé un ciutadà, no ho nota-rà durant la seva navegació per lapàgina, però el sistema d’actualitzaciódel web és molt més ràpid, eficient ieconòmic per al CETIB, ja que norequereix de la gestió externa per partde cap proveïdor, amb el consegüentestalvi de temps i diners.

El gestor de continguts, anomenatHoudini, es caracteritza per una totalversatilitat a l’hora de modificar les sec-cions del web, ja que trenca les limita-cions que acostumen a suposar aques-tes aplicacions quan són estàndards.

Internament, el web també reduiràalguns tràmits administratius, com arala sol·licitud de recordatori de contrase-nya. Fins ara, quan un col·legiat obli-

dava la contrasenya havia de trucar alCol·legi per recuperar-la. Ara podràsol·licitar-la per Internet i rebrà unanova contrasenya que, a més, podràcanviar, per correu electrònic.

Un any de feina. El procés de realitzaciódel nou web ha comportat més de dot-ze mesos de feina, que es van iniciaramb una consultoria interna de tresdies de duració sobre les necessitats delCETIB. Després d’estudiar les propos-tes de diversos proveïdors, el Col·legiva optar per una empresa pionera aCatalunya en el desenvolupament desolucions web, Can Antaviana, que escaracteritza per la creativitat i la inno-vació dels projectes que desenvolupa.Entre els seus clients destaca el Depar-tament de Sanitat de la Generalitat,Mercabarna, la Diputació de Lleida oel Centre Investigació BiomèdicaEsther Koplowitz. Per tal d’allotjar elnou web, el CETIB ha adquirit un ser-vidor que gestionarà l’empresa Nexica.

Després del procés de definició idesenvolupament del web, es va fer unprocés d’assaig en usuaris finals. Es vanseleccionar diferents grups d’usuaris delweb i se’ls va sol·licitar que localitzessinuna informació. Amb aquesta mena deproves es va poder optimitzar al màximl’estructura del web. Tot i amb això,qualsevol col·legiat que vulgui fer algu-na aportació sobre el nou web pot fer-la adreçant un correu electrònic acetib@cetib.cat o bé emplenant el for-mulari de contacte que hi ha a la pàgi-na web. Durant les properes setmaness’aniran ampliant continguts i serveis.

Noves prestacions

- Pagaments amb targeta de crèdit- Arquitectura de la informació més

intuïtiva i accessible- Identificació amb firma digital- Actualització de dades personals

en temps real- Recordatori d’inscripció a actes- Mòdul d’enquestes d’opinió- Biblioteca de vídeos- Continguts corporatius multilingües- Informació sobre la professió

“El web incorpora una novasecció, La professió, que volincidir en les activitats quefan els enginyers tècnics”

El Butlletí electrònic també es renova gràficament

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

11

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

La primera edició de la jornada Fórmula-e aplega més d’un centenar de persones

El futur del cotxe elèctric depèn dela inversió en zones de recàrregaEn el marc del Circuit de Catalunya i dins la primera jornada de cotxes elèctrics Fórmula-e, els experts vanparlar del desenvolupament d’aquesta tecnologia: la inversió en estacions de recàrrega és vital per a laimplantació dels vehicles sostenibles. La sessió, organitzada pel CETIB junt amb la Diputació de Barcelona,l’Ajuntament de Montmeló, el RACC i el Circuit, va aplegar un centenar de tècnics municipals i col·legiats.

�Joan Ribó, degà del Col·legi, vainaugurar la sessió posant de manifestl’aposta del CETIB per la sostenibilitatamb l’organització de jornades tècni-ques com aquesta i amb el lliuramentdes de fa nou anys dels Premis CETIB– Enginyeria i Societat, a més de laconvocatòria de cursos i conferènciesrelacionats amb el tema. També va des-tacar la importància dels enginyers tèc-nics industrials en el desenvolupamenti la implantació del transport verd.

Francesc Dorca, enginyer de teleco-municacions, va fer un repàs històricdel vehicle elèctric, va fer una anàlisidel mercat, dels límits tècnics d’aquesttipus de vehicles i de l’acceptació perpart dels clients, i va explicar les carac-terístiques de les diferents classes devehicles elèctrics existents al mercat(purs, híbrids i de pila de combustible).Un tret comú a la gran majoria d’ells ésel seu cost econòmic, que encara supe-ra amb escreix el preu dels vehicles con-vencionals: “La gran batalla dels cotxeselèctrics és trobar l’equilibri entre lapotència, l’autonomia i el preu. Actual-ment hi ha al mercat cotxes híbrids quecombinen el motor elèctric i el conven-cional, i cotxes elèctrics que estan evo-lucionant molt ràpidament, però quenecessiten baixar el seu cost per arribaral mercat”. D’altra banda, Dorca vaafirmar que l’estalvi energètic és, a mit-jà termini, considerable, com també hoés la reducció d’emissions contami-nants i de CO2.

La conferència a càrrec de Jordi Ser-ra, responsable del departament de des-envolupament de projectes comercialsde Circutor, va versar sobre les esta-

cions de recàrrega de vehicles elèctrics.L’empresa catalana Circutor ha disse-nyat carregadors per a la via pública,que es poden connectar de maneraautònoma a la xarxa elèctrica i que fun-cionen amb targetes de prepagament:l’usuari aparca el vehicle i introdueix laseva targeta a la unitat de recàrrega, queli mostra quin és el seu saldo; fet això,la columna deixa al descobert la presa

de corrent on es pot endollar el cotxe,seguidament, es torna a tapar la presaper protegir-la i es recupera la targeta.“Mentre estàs fent la compra, perexemple, la bateria es va recarregant i,en qualsevol moment, pots ficar denou la targeta, desendollar i posar elvehicle en marxa”, explica Serra. Mal-grat que la tecnologia ja està disponi-ble, Serra lamenta que encara “s’hand’instal·lar infraestructures perquè elsistema funcioni i s’han de donar facili-tats a la gent perquè s’animi a fer servirvehicles eficients”.

Un cop finalitzades les conferènciesi després d’un refrigeri, els assistents–enginyers tècnics, funcionaris, tècnicsmunicipals i polítics– van poder con-duir cotxes elèctrics, bicicletes, motos,camions, furgonetes... pel Circuit de

VÍCT

OR V

ALIE

NTE

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

12

Jordi Català, secretari del CETIB; Joan Ribó, degà del CETIB; Manuel Ramal, alcalde de Montmeló; Joan Antoni Baron, president delegat de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona; i Ramon Praderas, president del Circuit

“Els cotxes elèctrics estanevolucionant ràpidamentperò necessiten baixar el seucost per entrar al mercat”

Catalunya. A la tarda, un autobús vatraslladar del CETIB fins a Montmelótots aquells col·legiats que tenien curio-sitat per donar una volta al circuit enun vehicle elèctric. Jordi Català, secre-tari del Col·legi i impulsor de jornadade Fórmula-e, ha valorat molt positiva-ment aquesta primera edició: “Ha estattot un èxit de participació i, sens dub-te, repetirem l’experiència. El CETIBestà molt interessat en la difusió de latecnologia; però també estem moltcompromesos amb el respecte al mediambient i en ambdós àmbits els engi-nyers tècnics industrials hi tenen molta dir. És per això que apostem per orga-nitzar jornades com aquesta, que hacombinat encertadament la part méstècnica dels vehicles elèctrics amb lalúdico-pràctica”.

Silenci!... es prova. El Circuit deCatalunya estava ple a vessar de cot-xes, però no se sentia aquella caracte-rística remor acompanyada del so delvent quan es talla, de dalt a baix ihavent de fer força, amb un ganivetben afilat. Només se sentia la cridòriadels assistents que, com nens merave-llats, es colaven els uns als altres ambles ganes de conduir tots i cadascundels vehicles elèctrics que s’hi exposa-ven. El que més sobtava era el fet queels vehicles siguin extremadamentsilenciosos: com quan passa el tram-via, no te n’assabentes fins que et pas-sa per davant.

Gràcies a les empreses Automóvi-les Fernández, Circutor, Easydrive,Eco-Car, Eco-Solutions, E-Max,Honda, Piaggio, Piquersa, Reva iToyota, tant al matí com a la tarda esvan poder veure, remenar i provarcotxes, motos, bicicletes, furgonetes,camions, vehicles de neteja... elèctricsi híbrids. Els Reva, vehicles petitsideats per circular per ciutat, van serdels més sol·licitats juntament ambles bicicletes de la marca Monty.

En veure un Reva, la primeraimpressió que es té és que es tractad’un cotxe dels que es poden conduirsense carnet; però Víctor Alarcón,director tècnic d’Emovement, unaempresa importadora de Reva, explicaque no: “Fins i tot pot anar per

l’autopista perquè arriba fins als 80quilòmetres per hora”, diu. Es tractad’un model funcional pensat per sor-tejar el caos de les ciutats i que té unmaneig senzill i, malgrat que semblide joguina, segur. Encara que petit, ésprou còmode i, en trepitjar l’acce-lerador, surt disparat –més ràpid queun cotxe normal– i tan sols ens hemde preocupar de posar la segona mar-xa a les àrees de més pendent del tra-çat del circuit. En silenci, només ambun lleu xiulet, assolim els prop de tresmil metres del traçat nacional del cir-cuit a una mitjana de 40 quilòmetresper hora en menys de cinc minuts.

El trajecte en bicicleta és tot unplaer: fem els tres quilòmetres en untemps raonable i sense suar ni unagota. La Monty que conduïm és unabicicleta plegable com qualsevol altra,però que allotja un motor elèctric quepermet pedalejar a velocitat de creuersense cansar-nos i que es desplaça auna velocitat màxima de 30 quilòme-tres per hora. A més, aquest motoretque pesa dos quilos, es pot treure iendollar a casa per tal de carregar labateria. Tot un luxe –a l’abast per unsmil euros– per als qui es desplacenhabitualment amb aquest transport.

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

13

Durant tot el dia es van poder veure i provar diversosmodels de cotxes, motos, bicicletes i camions elèctrics

Ressò de la jornada

Nombrosos mitjans de comunicacióvan assistir a la jornada de Fórmula-e iposteriorment se’n van fer ressò. Entreels mitjans hi havia premsa generalista(El País, La Vanguardia Digital, Avui, 20minutos, Actualidad Económica...),revistes tècniques (Solo Moto, Solo Fur-go), televisió (TV3) i ràdio (CatalunyaRàdio, RAC1).

“El Circuit de Catalunyaestava ple a vessar de cot-xes, però no se sentia aque-lla característica remor”

THEK

NO

S·N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

14

RECULL DE PREMSA

El CETIB als mitjans�El passat 26 de novembre el Col·legi va organitzar la primera jor-nada de cotxes elèctrics Fórmula-e al Circuit de Catalunya i l’actede presentació del vuitè Informe de l’Observatori del Risc a la seucol·legial. Ambdós actes van suscitar l’interès dels mitjans de comu-nicació que en els dies posteriors se’n van fer ressò.

THEK

NO

S·N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

15

�La revista Tecnodebats arriba al tercernúmero dedicant un monogràfic als 50anys de la constitució del que fóraColegio de Peritos Industriales de Cata-luña - Baleares. Les seccions habitualsd’aquesta publicació anual del CETIBcommemoren aquesta efemèride.

L’anàlisi, que duu per títol El que vaquedar enrera. 1958-2008, el signal’escriptor Jaume Fabre i fa un repàsdels darrers 50 anys d’història del país.La secció d’imatges recull una dotzenad’espectaculars instantànies sobre laprofessió, mentre que el primer delsdos reportatges va a càrrec del periodis-ta Albert Martín i, sota el títol Unacursa d’obstacles anomenada enginyeriatècnica, recupera la història del CETIB.

El departament de Comunicaciódel Col·legi ha indagat en els arxius i lamemòria viva del CETIB per recons-truir l’evolució que ha seguit el Serveide Visat durant tots aquests anys, pas-sant d’un rudimentari sistema de visat

a l’actual Tecnovisat 2.0. Per la sevabanda, Jordi Garriga, col·laboradorhabitual de Theknos, entrevista el degàdel Col·legi, Joan Ribó.

La secció Projecte descobreix quès’amaga darrere del nou local del

CETIB, el Tecnoespai. El col·legiatFrancesc Xavier De Miguel, guanyadordel concurs per reformar el local, signal’article. Miquel Darnés, director deTecnodebats i assessor de comunicació imàrqueting del Col·legi, l’entrevista.

Una de les persones que millorconeix la revista Theknos és qui l’ha dis-senyat cada mes durant els deu darrersanys. El dissenyador Sergi Freixes fa unrepàs de la història de la revista corpo-rativa del CETIB.

Tecnodebats, que augmenta en vuitpàgines respecte de l’anterior edició, estanca amb un qüestionari sobre elscol·legis professionals que responendiverses personalitats de la societatcivil, com ara Montserrat Tura, conse-llera de Justícia; l’advocat Miquel Ro-ca i Junyent, o el filòsof Josep M.Terricabras. A les darreres pàgines hi habibliografia i versió castellana de la re-vista. Els col·legiats rebran per correupostal un exemplar de la publicació.

‘Tecnodebats’ dedica el tercer número als 50 anys del Col·legi

�El preu de l’aigua haurà de pujarmés del doble del seu cost actual segonsassenyala l’Informe de l’Observatoridel Risc 2008 presentat per l’Institutd’Estudis de la Seguretat (IDES) i titu-lat Aigua: font de vida, font de risc.

L’Informe assenyala que l’aiguas’ajustaria així al seu cost real, fet quepermetria fer front a les conseqüènciesdel canvi climàtic i l’augment demo-gràfic. El preu mitjà de l’aigua a Cata-lunya és de 1,31 euros per metre cúbic,per sobre de la mitjana espanyola,situada en 1,18 euros. També es posal’accent en problemes relacionats ambl’aigua, com ara el fet que, des de lesdarreres obres hidràuliques significati-ves, en els anys setanta, la poblaciócatalana ha augmentat un 25% i la plu-viometria ha baixat un 20%; o la previ-sió d’un increment progressiu del preude l’aigua a causa, bàsicament, d’unapujada dels costos i de l’aplicació del

principi de recuperació d’aquests. A la presentació, celebrada al CETIB

el 26 de novembre, hi van assistir JoanVallvé, president de l’IDES i degà delCol·legi d’Enginyers Industrials deCatalunya; Joan Ribó, vicepresident del’IDES i degà del CETIB; Ramon

Queralt, director tècnic de la revistaTecnología del agua; Joan Gaya, directorde CONGIAC i autor de “La sequera iel proveïment d’aigua”; Josep MariaRenau, autor de “Senyal del Risc indus-trial”, i Manel Medina, autor de “Se-nyal del Risc de la informació en xarxa”.

L’Observatori del Risc adverteix d’un encariment de l’aigua

CETI

B

Portada de la revista ‘Tecnodebats’ número 3

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

La sala d’actes del CETIB va acollir la presentació del vuitè Informe de l’Observatori del Risc que elabora l’IDES

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S· N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

16

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

�La nadala que ha escollit enguanyel Col·legi per felicitar les festes alsmembres del seu col·lectiu amaga unaafectuosa història que té relació ambla nostra professió.

L’autora, Marta Casadesús, eraaleshores una estudiant de batxilleratque va demanar assessorament per a lainvestigació del seu treball de recercaal laboratori on treballa una enginye-ra tècnica industrial col·legiada. Perculpa d’una malaltia, l’enginyera quí-mica en qüestió no la va poder ajudar,però sí que li va demanar poder llegirel projecte i va quedar molt sorpresade la seva qualitat. A partir d’això lesdues van iniciar una amistat profes-sional i van començar a intercanviarles seves inquietuds per carta. Per

Nadal, la Marta va fer arribar aquestanadala a l’enginyera tècnica que,meravellada per la sinceritat i la inno-cència de les seves paraules, va decidircompartir els desitjos de l’estudiantamb tots els companys col·legiats.

Avui la Marta estudia el primercurs d’Enginyeria Tècnica Industrial al’Escola d’Enginyeria Tècnica Indus-trial de Terrassa i, malgrat que encarano ha fet la meitat dels crèdits de lacarrera necessaris per precol·legiar-se,ja ha iniciat la seva vinculació amb laprofessió i amb la nostra entitat.

El disseny de la postal nadalencaés obra de María Luque, que hainclòs un espai destinat a afegir elnom de la persona a qui volem felici-tar les festes.

El CETIB felicita les festes amb la nadala d’una estudiant d’enginyeria

El Col·legi renovael conveni amb l’IL3

MAR

ÍA L

UQUE

La nadala, encartada amb aquesta revista, es pot personalitzar escribint el nom del destinatari a la darrera bola

�Joan Ribó, degà del CETIB, iRamon Alemany, director general del’Institut de Formació Contínua de laUniversitat de Barcelona (IL3-UB),han subscrit un nou conveni decol·laboració entre les dues entitats querepresenten. Aquest acord renova lavoluntat de col·laborar estretament pertal que el Col·legi, a través de l’IL3-UB, pugui oferir al seu col·lectiu unsserveis de formació específics i ambunes condicions preferencials.

El CETIB i l’IL3-UB oferiran alscol·legiats, estudiants acreditats i perso-nal un descompte del 15% sobre elpreu de la matrícula dels màsters i post-graus (presencials, semipresencials o béa distància) que organitzi l’Institut, id’un 25% en la matrícula dels progra-mes de formació contínua. En casosconcrets també s’aplicaran condicionsde preu especials per al col·lectiu.

Així mateix, les dues entitats hanacordat constituir una comissió asses-sora que supervisi el compliment delconveni, que identifiqui els cursos de laprogramació de l’IL3 que més puguininteressar als enginyers tècnics indus-trials, i que millori, proposi i aprovicursos que satisfacin les necessitats quees detectin en el col·lectiu.

Trobareu més informació dels avan-tatges d’aquest conveni a l’apartat deDescomptes i avantatges de l’àrea pri-vada de la pàgina web del Col·legi(www.cetib.cat).

Un patge reial visitarà el Col·legi el dia 5 de gener

�Els nens i nenes del CETIB rebranuna visita molt especial el properdilluns dia 5 de gener a partir de les10.30 h. Tal com és habitual des defa dos anys, un patge enviat pels ReisMags d’Orient visitarà la seu delCol·legi. Els infants que vulguinpodran lliurar personalment la sevacarta per a Ses Majestats al seu emis-

sari reial. Durant la jornada podrangaudir d’un deliciós esmorzar ambxocolata calenta, animació infantil ialguna sorpresa més... Tots els assis-tents –i tothom que hi vulgui contri-buir– hauran de portar una joguinanova que el Col·legi s’encarregarà delliurar a la campanya “Cap nen sensejoguina”. Un enviat dels Reis Mags visitarà els nens dels CETIB

ARXI

U

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

17

Cinquena edició

El Concurs de Pintura de la Comissiód’Enginyers Jubilats ja té guanyadorsEl V Concurs de Pintura, que anualment organitza la Comissió d’Enginyers Jubilats del Col·legi, ja té gua-nyadors. El passat 30 d’octubre, el jurat compost per Julio Escola, director de la Galeria d’Art Mar, iRicardo Romero, llicenciat en Art, va decidir atorgar els premis següents: el primer de 750 euros, elsegon de 500 euros, el tercer de 250 euros i cinc accèssits de 100 euros cadascun.

�Tots els guanyadors van rebre tam-bé un diploma.

El Primer Premi ha estat per al’obra El Centre d’Igualada d’AntonioDarias Martínez; el segon, per aEnsenyant a llegir de M. Carme BufíPlanas, i el tercer l’ha guanyat l’obraEsperant, de M. José Baena.

Els accèssits han estat per al quadreVinya de Tardor, de Florentino Izquier-do Oviedo, Aigua i Llum, de JordiMiguel Barrull, Racó de Venècia, deRosa M. Pagès Grau, Montserrat des deMonistrol de Paquita Ramos Tena, i lapintura Flor d’Ametller de Gloria RiusEstada.

‘El centre d’Igualada’, obra d’Antonio Darias, va ser la pintura guanyadora, guardonada amb 750 euros

Tercer premi: ‘Esperant’, obra de M. José BaenaSegon premi: ‘Ensenyant a llegir’, de M. Carme Bufí

El lliurament de premis es va fer a l’Ateneu Industrial

La Junta Rectora de la Comissió i el degà, durant l’acte

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

�Ara fa un any, la Junta Generalextraordinària del CETIB va aprovar lacreació d’un fons d’ajut social de45.000 euros destinats a atorgar ajuts aaquells col·legiats que ho necessitin.Aquest fons, independent dels pressu-postos ordinaris, es nodria de l’apor-tació anual de sis euros per col·legiat.Naixia així la Comissió d’Ajuts Socialsque, al llarg d’aquests dotze mesos, haresolt ja cinc casos de peticions decol·legiats.

Cal recordar que per demanar unajut a la Comissió s’han de tenir encompte que poden ser destinataris totsels col·legiats, el seu cònjuge i familiarsde primer grau d’acord amb el procedi-ment administratiu vigent. En cas queno sigui el mateix col·legiat qui neces-siti l’ajuda, es requereix nom, cognom iparentiu de la persona que sol·licital’ajuda. Hi ha d’haver una vinculaciódel sol·licitant amb el CETIB i dades

de contacte (adreça, telèfon fix i mòbil,etc.). Per a cada sol·licitud s’obrirà elcorresponent expedient, que serà confi-dencial i, a més de les dades personals,s’indicarà el motiu de la sol·licitud

d’ajut, la gravetat i l’aplicació a què ani-rà destinada. El problema pel qual esdemana l’ajut s’ha d’exposar amb totdetall: data de l’origen, persones invo-lucrades, necessitats generades, possiblesolució i data límit per rebre l’ajuda.També cal lliurar documents ques’hagin presentat prèviament per expli-car el problema, documents ques’hagin generat per intentar resoldre’l iqualsevol altre aspecte a destacar queestigui vinculat al problema que s’ha desolucionar.

Encartada amb aquest número dela revista trobareu una enquesta pervalorar el coneixement de la Comissióper part dels col·legiats.

Per sol·licitar una ajuda, cal contac-tar amb la Secretaria General delCETIB, al telèfon 934 96 14 20 o bé al’adreça electrònica cetib@cetib.cat.

Més informació a l’apartat de Co-missions de l’àrea privada del web.

Comissió d’Ajuts Socials, vocació d’ajuda als companys

�Francesc-Xavier Villasevil, presidentde la Comissió d’Ensenyament; Gus-tau Miranda, vicepresident de la matei-xa comissió, i Joan Soler, professor de laUPC, van assistir al XVI Congrés Uni-versitari d’Innovació Educativa en elsEnsenyaments Tècnics (CUIEET) queva tenir lloc a Cadis el passat setembre.

Tots tres, membres del Grup derecerca INSIDE de la UPC de Vilano-va i la Geltrú, van preparar la ponènciaAnàlisi dels exercicis de física mitjançantblocs funcionals amb entrades i sortidesde variables, que va ser seguida per unnombrós auditori.

La Comissió d’Ensenyament ja vaser present a les dues darreres edicionsd’aquest congrés, a Gijón el 2006 i aValladolid el 2007. Lluís Latorre, inter-ventor de la Junta de Govern, va acom-panyar els membres de la comissió.

Ensenyament fa una ponència al CUIEET

CETI

B

�El passat 15 de setembre es vaobrir el període electoral que, al llargde dos mesos, renova les Juntes Rec-tores de les comissions de treball delCETIB. Prèviament al termini d’e-leccions, es van tancar els respectiuscensos de les comissions, el dia 9 desetembre.

Les Comissions d’Ajuts Socials,Enginyers en Actuacions Pericials,Enginyers Jubilats i Vinculats aEmpresa mantenen la seva formacióde Junta Rectora. La resta de comis-sions, en canvi, ha experimentatdiverses modificacions. La Comissióde Cultura i Esports ha canviat el seuvicepresident, càrrec que ara ocupa eltambé interventor del CETIB LluísLatorre, i el seu secretari, que passa aser Albert Planas. Ensenyament can-via el seu secretari, un lloc que ara

recau en Miguel Fisac. Exercici Lliu-re canvia els càrrecs de vicepresident isecretari, que passen a ocupar Fran-cesc Amer, vocal de la Junta, i SergioRubio, respectivament. La Comissióde Funció Pública canvia el seu secre-tari, Josep M. Garcia, mentre queÀlex González ha passat a ser el nousecretari de la Comissió de MediAmbient, Energia i Seguretat. Segu-retat Contra Incendis i Emergènciescanvia de president, càrrec que recauen Josep Font, i de secretari, ocupatara per Ramon M. Altisent. LaComissió de Qualitat manté elsmateixos membres amb canvis decàrrecs: l’anterior president, XavierCazorla, passa a ser secretari; el vice-president, Lluís Duran, president, iJoan Rodés, l’anterior secretari, vice-president.

Eleccions de les Juntes Rectoresde les Comissions del Col·legi

La Comissió durant una de les seves reunions

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

18

19

COMISSIÓ DEL MES

Sergi Rubio, secretari de la Comissió d’Exercici Lliure; Josep Hurtado, president; i Francesc Amer, vicepresident

Comissió d’Exercici Lliure

“Posem a l’abast del col·legiatinformació i eines professionals”

CETI

B

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

�Acaben d’estrenar nova Junta Rectora, que segueix presi-dint Josep Hurtado, amb Francesc Amer com a vicepresi-dent i Sergi Rubio en el càrrec de secretari; però tenen clarsels seus objectius: “Volem que els col·legiats tinguin forma-ció i posem al seu abast informació i eines professionals”,puntualitza Amer.

Conscients de la importància que tenen les novetatslegislatives per al professional que exerceix aquesta professió,van apostar per transmetre per correu directe un avanç de lesnovetats més rellevants que es publiquen periòdicament.Han lliurat també als col·legiats tots aquells manuals i docu-ments d’interès per aplicar correctament la normativa vigent(normes UNE, Manual tècnic d’instal·lacions elèctriques debaixa tensió, Manual de seguretat contra incendis, etc.).

“També volem dignificar l’ofici de l’enginyer que esdedica a l’exercici lliure”, comenta Rubio, “i amb informa-ció i formació l’enginyer s’enriqueix i esdevé més compe-tent”. Per fer-ho possible, a part de facilitar la informació viacorreu electrònic i en suport paper, organitzen també confe-rències sobre temes d’actualitat que afecten directamentl’enginyer tècnic. “Estem treballant perquè diversos experts

vinguin a parlar de temes professionals, volem seguirl’actualitat”, explica Hurtado. Amb motiu dels 50 anys delCol·legi, van organitzar una taula rodona el passat 12 denovembre per repassar el mig segle de l’exercici lliure. Hi vanparticipar el vicepresident de la Comissió, Francesc Amer;Xavier De Miguel, guanyador del concurs d’idees per al’adequació del Tecnoespai del CETIB, i l’enginyer tècnicindustrial, Xavier Urbano. Es van compartir experiències,impressions, dificultats, tipus de treballs i les visions defutur, entre d’altres aspectes.

Apropar els joves al col·lectiu és un altre dels seus objec-tius: “Creiem que el Col·legi pot ajudar aquells joves quetenen la iniciativa de voler començar a fer la seva o als queacaben de començar”, comenta Rubio. “Aquí hi trobaraninformació, formació i suport per estar al dia i sortir enda-vant”, afegeix. En paraules del president de la Comissió, “sivéns al Col·legi se t’obren oportunitats professionals. Sapsvalorar qui ets i les possibilitats que tens. Veus l’actualitat dela professió i te’n sents partícip”.

Tamara Gutiérrez I tgutierrez@cetib.org

RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 126

DES

EMBR

E de

200

8 Qualitat indispensable d’un ETI: ésimportant que tingui iniciativa, que siguiorganitzat i que sàpiga treballar en equip

Una virtut: la paciència i l’optimisme sem-pre m’han ajudat molt a la vida

Un defecte: doncs també la paciència,perquè de vegades en tinc massa. En algu-nes ocasions, més paciència és perdre eltemps i val més escollir

Un lloc per viure: Barcelona i la mun-tanya

Un viatge: a França. Ja hi he estat, peròrepetiria

Un llibre: llegeixo en castellà, anglès i

àrab, i hi ha molts llibres que m’agraden.Un dels meus preferits es titula Deixa depreocupar-te i viu la vida i és d’un autoràrab

Un somni: viure en pau la resta de la mevavida, ser feliç com ho era abans i crear unafamília

A qui admira: admiro dues persones: elmeu pare i la meva mare. Jo sóc així grà-cies a ells

Etigrafia

20

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

A la recercade la pau

Bayan Abdul Raheim Jassim, enginyera iraquiana resident a Barcelona

21

LOUR

DES

SEGA

DE

� Bayan Abdul Raheim Jassim diu “casa meva” per referir-se a Barcelona.Aquesta enginyera iraquiana va haver de fugir del seu país ara fa quatreanys i mig per culpa de la guerra: “Buscava un lloc tranquil i una vida nor-mal i aquí em sento bé”. Aquesta recerca de pau és la seva principal pre-ocupació a la vida i, malgrat tot el que ha hagut de passar, és una personaextraordinàriament optimista. El desconeixement de la cultura àrab duusovint a pensar que la dona sempre està discriminada i que l’educació ésnomés per a uns privilegiats. Bayan explica que, com al nostre país, hi hade tot: una part de la població és culta i creu en la igualtat de sexes, men-tre que una altra part és irrespectuosa amb les dones. Per sort, la seva famí-lia va educar per igual els fills i les filles i quan ella va decidir estudiar engi-nyeria li va donar suport.

A l’Iraq va trobar la seva primera feina com a enginyera industrial elèc-trica i electrònica en una fàbrica del govern –la majoria ho són– ons’encarregava del manteniment electrònic dels equipaments informàticsde totes les empreses del grup. Per raons polítiques va decidir traslladar-sea una companyia privada en la qual va exercir de directora comercial i ontenia com a principal responsabilitat coordinar la importació i exportacióde maquinària en una època en què tot eren traves. Cinc anys més tard,els conflictes bèl·lics van fer que es traslladés a una sucursal a Jordània ones va estar un any fins que va decidir tornar per estar amb la seva família.Aleshores va trobar feina en una altra gran companyia també de caràcterindependent. Inicialment la seva tasca estava relacionada amb el manteni-ment i la programació dels equips informàtics fins que el director generalli va oferir la coordinació del departament de formació dels països àrabs.Tot anava bé –explica Bayan– fins que va esclatar la guerra el 2003. Laseva vinculació amb empreses privades o pro nord-americanes la va obli-gar a estar-se durant un any tancada a casa i amagant-se: “El meu parem’anava portant a diferents llocs perquè no em trobessin”, recorda. Pel fetde viure contínuament perseguida, va preferir abandonar Iraq: “No hi vulltornar, no m’agrada veure el meu país així, està diferent i això em fa mal.Prefereixo mirar cap al futur”, assegura, i afegeix que confia que ambBarack Obama, el nou president dels Estats Units, la situació d’Iraq millo-ri més ràpidament.

Un cop a casa seva, a Barcelona, ha hagut d’homologar la seva llicen-ciatura amb la diplomatura d’enginyera tècnica industrial elèctrica, apren-dre castellà –el parla gairebé perfectament– i seguir estudiant i actualitzantconeixements. Aquí ha treballat com a secretària de direcció encarregadade la logística d’una multinacional, malgrat que li agradaria dedicar-se atasques més relacionades amb l’enginyeria.

Bayan és molt inquieta i sempre està buscant alguna cosa per fer. Liagrada practicar esport, llegir, anar al cine i viatjar –“però que no sigui perfeina”, matisa– i procura parlar amb la seva família cada dia.

Patricia Serrano I pserrano@cetib.org

Judith CrespieraGerenta del CRESCA

�Des del primer cas identificat a Fila-dèlfia, la legionel·losi s’ha presentat deforma relativament freqüent en formade brots. Aquesta és una malaltia dedistribució mundial causada pel bacte-ri legionella pneumophila que es trobaen medis aquosos dins l’ecosistema(rius, llacs, embassaments), normal-ment en colònies petites. La legionellaés un gènere de bacteris format per mésde 40 espècies i 60 serogrups. Entreaquests destaca la legionella pneumophi-la, causant del 90% de les infeccions;en concret, el que pertany al serogrup 1és al que s’atribueixen del 65 al 70%dels casos. A partir d’aquest origennatural, l’organisme arriba a espais arti-ficials que adapta com a nou medi,com per ara les canalitzacions d’aiguao els circuits industrials de refrigeració.

La legionel·losi es presenta en duesformes clíniques diferenciades: la infec-ció pulmonar, anomenada “malaltiadel legionari”, i la forma no pneumòni-ca coneguda com “febre de Pontiac”,de pronòstic lleu i cura espontània. Calremarcar que la legionel·losi es trans-met per via respiratòria, bé per inhala-ció d’aerosols, bé per aspiració d’aiguaque contingui el bacteri, la qual cosa faque els focus potencials de transmissiósiguin sistemes d’aigua calenta i freda,torres de refrigeració, material terapèu-tic respiratori, banyeres d’hidromassat-ge, piscines naturals, fonts i aigües ter-mals, humidificadors ambientals, mà-quines de refrigeració d’aigua, túnels derentat de vehicles i, en general, totes les

instal·lacions amb circuits d’aigua.Des del 1976 s’han descrit al món

un gran nombre de brots epidèmicsque s’han originat majoritàriament eninstal·lacions d’aigua sanitària i torresde refrigeració o condensadors evapo-ratius. Com a norma, es pot considerarque els brots causats per les ins-tal·lacions d’aigua sanitària, sobretot enhospitals i hotels, són els més freqüentsperò afecten poques persones. En can-vi, els generats per torres o condensa-dors són menys freqüents però el nom-bre de damnificats és molt més elevat.Altres instal·lacions que han causatbrots són les banyeres d’hidromassatge,que afecten poques persones, encaraque hi ha constància d’un brot aHolanda amb 133 malalts confirmats.També han originat brots epidèmicsfonts ornamentals i humidificadors.

Des que es té consciència que la

legionel·losi és una malaltia mundialque no es pot eradicar fàcilment, elsesforços s’orienten a evitar que el bacte-ri colonitzi els sistemes d’aigua sanitàriadels edificis o altres sistemes d’aigua.Aquests esforços presenten tres frontscomplementaris: la via d’entrada, con-trolant la qualitat de l’aigua a l’entradade la instal·lació; el control de la tempe-ratura i de la concentració de nutrientsque afavoreixin el seu desenvolupamenta l’interior de la instal·lació, la reduccióal màxim del procés d’aerolització del’aigua, controlant la generació i eva-cuació d’aerosols a l’ambient.

A Catalunya, la legionel·losi és unaMalaltia de Declaració Obligatòria(MDO) des de 1988, i al conjunt d’Es-panya, des de 1996. La declaració a lesUnitats de Vigilància Epidemiològica(UVE) és obligatòria per a tots els met-ges. És més, la declaració s’ha de fer per

THEK

NO

S·N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

22

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

III Congrés Egarenc, 19 i 20 de novembre

Legionel·la i qualitat ambiental:novetats i tendènciesL’EUETIT va acollir el III Congrés Egarenc “Legionel·la i Qualitat Ambiental: novetats i tendències”. Com enles edicions anteriors, s’ha volgut consolidar un espai de debat on s’abordi la legislació actual, els mètodesde detecció existents i els tractaments, i s’ha posat èmfasi en la prevenció, la formació i la protecció perafrontar aquest problema, proposar noves metodologies i preveure l’evolució de les mesures de seguretat.

CRES

CA

Dolors Gómez, Pere Navarro, Joseba Quevedo, la consellera Marina Geli i Juan Antonio Gallardo, a la taula presidencial

sospita, no cal esperar la confirmaciódel laboratori. Els coneixements cienti-ficotècnics i l’experiència aconsellenrevisar l’efectivitat de les mesures decontrol en les instal·lacions amb risc degenerar brots de legionel·losi, així comactualitzar-ne periòdicament el cens.

D’altra banda, les notícies relacio-nades amb el medi ambient han adqui-rit especial rellevància en els mitjans decomunicació i en les esferes polítiques isocials. Temes com l’escalfament glo-bal, el canvi climàtic, la contaminacióde l’aire i el subministrament d’aiguaocupen gairebé a diari les plataformesinformatives contribuint a crear un cli-ma que va des de la seriosa preocupacióper aquests problemes fins a la indife-rència total per plantejar solucions quepermetin revertir una tendència quesembla irrebatible, tant des del punt devista científic com de les seves manifes-tacions quotidianes en la vida real.

Hi ha, però, un aspecte ambientalque comença a aflorar de manera inci-pient en la societat: l’ambient interior.

És a dir, l’entorn en el qual les personespassen al voltant del 60% de la sevavida laboral i domèstica. En aquestsentit, s’observen tendències reivindi-catives que apunten a gestionar ambrigor la qualitat ambiental a l’interiord’edificis i instal·lacions fonamentantaquesta acció en criteris de seguretat,prevenció, confort i imatge, amb ma-nifestacions individuals i col·lectivesque influeixen necessàriament en lesesferes empresarials, sindicals i medià-tiques.

El III Congrés Egarenc tenia com aobjectiu constituir, no només una pla-taforma d’informació i difusió dels fac-

tors que influeixen en la qualitat del’ambient interior, sinó destacar tantles conseqüències negatives que per ales persones pot significar qualsevoldeficiència en aquest sentit, com elsavantatges que aporten en aquestàmbit les actituds previsores. Amb unenfocament pràctic, es van analitzardurant el Congrés les causes de distor-sió de l’entorn ambiental interior, aixícom les iniciatives i estratègies que per-metin garantir la seva idoneïtat demanera sostenible. Aquest examen esva centrar en les variables que incidei-xen significativament en aquest sentit:la qualitat de l’aire, les condicionsd’higiene i els factors de risc davant lalegionel·losi.

El conjunt de ponències, comuni-cacions paral·leles i pòsters que es vanpresentar i debatre es poden trobar alweb del congrés: www.cresca.upc.edu/congreslegionella08. Tothom que hiestigui interessat pot tenir accés a lespresentacions sol·licitant les contrase-nyes a info@cresca.upc.edu.

“A Catalunya, la legionel·losiés una malaltia de declara-ció obligatòria (MDO) desde l’any 1988”

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

24

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

�La normativa relativa a les incompa-tibilitats del personal al servei de lesAdministracions Públiques no permetexercir activitats privades directamentrelacionades amb les tasques que fanaquests treballadors en el seu departa-ment, organisme o entitat. Així mateix,l’exercici d’activitats professionals forade l’Administració requereix el reconei-xement previ de compatibilitat mitjan-çant una resolució motivada. La pre-venció del conflicte d’interès entrel’activitat pública i l’activitat privada esbasa en la garantia de l’objectivitatd’actuació del personal de l’Adminis-tració per evitar comprometre la sevaimparcialitat o independència, aixícom perjudicar els interessos generals.

L’evitació de situacions de conflicted’interessos està regulada a les normati-ves de la funció pública i a la deontolò-gica dels enginyers tècnics industrials(Llei estatal 7/2007, de 12 d’abril, de

l’estatut bàsic de l’empleat públic; elsestatuts i la normativa deontològicad’actuació professional del Col·legi).

La vulneració d’aquest principi èticestà considerada com a una infracciógreu o molt greu. Així, els enginyerstècnics industrials subjectes a relació defuncionariat o laboral amb l’Adminis-tració que hagin obtingut aquest reco-neixement de compatibilitat, hand’evitar possibles situacions de conflic-te d’interessos en l’exercici per comptepropi de la seva professió. Aquesta pre-venció s’aplica tant si es desenvolupal’activitat individualment com mitjan-çant una societat. El fet que la prestaciódel servei professional es dugui a termemitjançant una societat no eximeix elpersonal al servei de l’Administració, jaen sigui soci o assalariat d’aquesta,d’estar sotmès al deure d’evitar qualse-vol risc de plantejar conflictes d’interèsamb la seva ocupació pública.

L’activitat privada dels funcionaris i els conflictes d’interessos

Comunicaciódel nou CNAE-2009

�La Tresoreria General de la Segure-tat Social (TGSS) està remetent unacomunicació a aquells professionalsque consten en el règim especial detreballadors autònoms (RETA) de laSeguretat Social per fer-los saber quecal que adeqüin els codis que identifi-quen la seva activitat a la nova Classi-ficació nacional d’activitats econòmi-ques (CNAE-2009).

Aquesta nova numeració s’aplicarànecessàriament a partir del proper dia1 de gener de 2009 en substitució del’actual CNAE–1993. La comunica-ció de la TGSS adjunta un annex, ques’ha de lliurar a aquesta mateixaAdministració.

El codi de la Clasificació nacionald’activitats econòmiques de 1993 pera serveis tècnics d’enginyeria corres-ponia al 74202; amb les modifica-cions, ara esdevé el codi 7112 delCNAE-2009.

La prevenció, la millor mesura per evitar la morositat

�L’actual situació econòmica i finan-cera està provocant un efecte en cade-na que ja afecta els pagaments delshonoraris dels professionals. La pre-venció sol ser la millor mesura per evi-tar la morositat, entesa com l’incom-pliment dels terminis contractuals olegals de pagament.

En aquest sentit, el Col·legi plante-ja algunes mesures de precaució a teniren compte en el moment d’acceptarun treball professional.

1) La formalització de l’encàrrec pro-fessional. És molt recomanable l’úsd’un full d’encàrrec professional o con-tracte d’arrendament de serveis quevagi més enllà d’un simple pressupost.Es tracta d’un document en què es faconstar la tasca que la part contractantencarrega a la part contractada i les

seves condicions amb la finalitatd’evitar controvèrsies habituals, comsón els honoraris professionals, i adop-tar les oportunes mesures preventives.

En aquest sentit, teniu a la vostradisposició, a l’àrea privada del web delCol·legi (www.cetib.cat), un modelorientador de contracte d’arrenda-ment de serveis que podeu adequar ales vostres necessitats, així com unasèrie de recomanacions de quins sónels aspectes mínims que hauríeu detenir en compte si voleu fer un fulld’encàrrec a la vostra mida.

2) La provisió de fons. Consisteix asol·licitar al client, abans de començarl’encàrrec professional o durant la sevatramitació, quantitats de diner en con-cepte de fons a compte de despesesprevisibles en relació amb el treball i/o

els honoraris professionals. La provisióde fons ha de ser una estimació raona-ble dels honoraris i previsions del’assumpte.

Si aquest pacte consta al fulld’encàrrec i el client no paga aquestesquantitats en el termini establert,l’enginyer pot resoldre la relació con-tractual. Davant aquest dret, l’enginyerté el deure de rendir comptes tan aviatcom sigui possible dels fons percebutsdel client.

3) Altres mesures. Subscriure una asse-gurança de caució per garantir elcobrament de crèdits.

Sol·licitar un informe de solvènciao comercial pot ésser una eina que per-meti optimitzar les decisions de negocii valorar la probabilitat d’impagamentd’una determinada empresa.

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

25

�Francesc Baltasar, conseller deMedi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya, va pronun-ciar la conferència “Aigua: una gestióeficient per a un recurs limitat”, elpassat 21 d’octubre a la sala d’actesdel Col·legi. Aquesta conferència for-ma part de les activitats programadesamb motiu del Fòrum dels Enginyersi del cinquantenari del CETIB.

Baltasar va repassar davant delsmés de cinquanta assistents les políti-ques d’aigua dutes a terme pel Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge.En la seva intervenció, Baltasar varepassar la directiva marc de l’aigua, elcicle de l’aigua com a base de la vida,el context socioeconòmic i físic deCatalunya, l’evolució dels costos delsdiferents serveis del cicle de l’aigua,les inversions que s’hi han fet des delsanys vuitanta i les perspectives defutur.

També va destacar la importànciadel recurs per als ciutadans, les activi-tats econòmiques, la natura i els eco-sistemes, la necessitat de la seva pre-servació, la disponibilitat limitada,

que probablement s’accentuarà en elfutur com a conseqüència dels efectesdel canvi climàtic, i la dificultat enl’assignació dels costos que generenels seus usos. “Treballem per a lagarantia i la qualitat de l’aigua a totCatalunya aplicant un model que esbasa en l’estalvi i l’austeritat, el bon úsdels aqüífers, la reutilització i la dessa-

linització. És un model que no esfonamenta en una solució única, sinóque està integrat per un sumatori desolucions i que requereix el consens ila col·laboració social, interinstitucio-nal i ciutadana. En definitiva –vacloure el conseller–, un model que ésel resultat d’una política molt rigoro-sa amb els recursos a esmerçar”.

El conseller de Medi Ambient i Habitatgeanalitza la situació de l’aigua al CETIB

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

El degà, Joan Ribó; el conseller Francesc Baltasar; i el videdegà Juan J. Gracia; durant la conferència al CETIB

�Els ponents de la taula rodona,moderats pel degà Joan Ribó, vananar desgranant tot un seguit de refle-xions entorn de l’exercici lliure de laprofessió. Francesc Amer, vocal de laJunta, va fer especial incidència enels camps que es consideren bàsics perdur a terme la feina amb garanties i enels quals el Col·legi juga un paperimportant, que són: formació, infor-mació, eines (Tecnovisat, programesinformàtics...) i contactes amb l’Ad-ministració. Els dos ponents convi-dats, F. Xavier de Miguel i XavierUrbano, van comentar les seves expe-

riències i impressions pel que fa atemes concrets com ara les principalsdificultats, els tipus de treballs méshabituals, els més complicats, els més

agraïts, els tipus de clients, com elsarriben els encàrrecs, la col·laboracióentre companys i la importància delmàrqueting, entre d’altres.

Per la seva banda, Ribó va remar-car la necessitat de conscienciar elcol·lectiu sobre la importància detenir una bona pòlissa de responsabi-litat civil que cobreixi de forma sufi-cient les contingències de l’exercicilliure, i també va recordar l’esforç quefa el Col·legi amb la campanya demàrqueting per donar a conèixer laprofessió i la Guia de Professionals deldel web (www.cetib.cat/guia).

Taula rodona de l’exercici lliure: la professió, a debat

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Ribó, Amer, Urbano i De Miguel, durant la taula rodona

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

Albert Punsolaalbertpv@auna.com

�En una cimera europea l’actual pre-sident de la UE, Nicolas Sarkozy, hahagut d’escoltar queixes de 10 dels 27estats membres –entre ells Itàlia i Polò-nia– pel fet que es mantinguin les polí-tiques contra el canvi climàtic quanalhora s’ha d’afrontar la crisi econòmi-ca. La resposta de president francès haestat que la crisi financera no es potconvertir en un pretext per abaixar laguàrdia davant un problema tan greuque condiciona el futur de la humani-tat. Però hi ha veus més fortes, com arala de Globe International, un lobbytransnacional format per parlamentarisde països del G8 i el G5, i de diferentsideologies, que va néixer el 1989 ambla finalitat que les polítiques nacionalstinguessin en compte els desafiamentsclimàtics, energètics i demogràfics. Elpresident de Globe, Elliot Morley,

defensa una economia menys depen-dent dels combustibles fòssils, quesigui part inherent de la recuperació isortida de la crisi. Aquesta economia–diu– no pot ser una opció, sinó lacondició sine qua non per obrir un nouperíode de prosperitat a llarg termini jaque, segons ell, la crisi econòmica glo-bal i la climàtica estan relacionades.Morley creu que la rapidesa i coordina-ció dels governs per estabilitzar el siste-ma financer demostra que seria possi-ble afrontar els problemes ambientals–i de retruc, econòmics– amb eficàcia,

si existís la voluntat política de fer-ho.Globe International defensa que

una diversificació energètica a granescala reduiria la inflació, ja que estrencaria el vincle de molts béns i ser-veis amb el creixent preu del petroli.Un segon efecte seria la creació de nousllocs de treball relacionats amb els sec-tors emergents (renovables, reciclatge,noves tecnologies de la construcció...)que comportarien una reactivació del’activitat empresarial i les inversions.

La revolució dels green jobs. Enaquesta mateixa línia se situa l’informedel programa de Nacions Unides per almedi ambient (UNEP) titulat GreenJobs: Towards Decent Work in a Sustai-nable Low carbon world. S’hi destaca,per exemple, que l’any 2030 la ins-tal·lació de panells solars i turbines devent podria donar feina a més de 8 mi-lions de persones. L’informe es va en-llestir abans de l’esclat de la crisi, peròel director de la UNEP diu que “noaprofitar aquest moment per transfor-mar el model econòmic seria perdreuna gran oportunitat” i defensa que elsgreen jobs faran més sòlides les economiesi minvarà la pressió sobre els recursos.

El document analitza el futurpotencial d’àmbits com l’energia, la in-dústria, el transport, l’edificació, l’agri-cultura i la gestió forestal i de 21 sub-sectors, 15 dels quals presenten a llargtermini unes perspectives de creació dellocs de treball verds bones o excel·lents.És a dir, el canvi de model econòmicpodria ultrapassar els sectors específica-ment relacionats amb el medi ambientper estendre’s a tot el sistema productiu.

D’altra banda, la New EconomicsFoundation de Londres, entitat inde-pendent dedicada a repensar l’econo-mia des del punt de vista ambiental isocial, aposta per una inversió públicamassiva en energies renovables emulantel New Deal, l’històric pla de xoc que esva fer a l’Amèrica dels anys trenta percombatre la Gran Depressió.

SOSTENIBILITAT

Una oportunitat d’or

Una nova economia és possible

26

Els llocs de treball verds, relacionats amb sectors emergents (renovables, reciclatge, noves tecnologies...), són el futur

ARXI

U

Lluny del pessimisme, algunes veus autoritzades proposen aprofi-tar la crisi actual per substituir un model econòmic basat en elscombustibles fòssils, i manifestament imprevisible, per un altremodel que sigui més segur i sostenible.

“La crisi financera no espot convertir en un pretextper abaixar la guàrdia da-vant el canvi climàtic”

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

27

�Aquest mes de desembre s’acabaun termini molt particular. Fa untemps el govern d’Equador es vaadreçar a la comunitat internacionaltot anunciant que protegiria el ParcNacional de Yasuni de qualsevolexplotació petroliera si aconseguiaingressar la quantitat de 350 milionsde dòlars cada any durant un decen-ni, una contribució oberta a qualse-vol país que la volgués dur a terme.En el moment de tancar aquesta edi-ció, l’Equador no havia aconseguituna resposta tangible de la resta delmón, a banda del suport morald’Espanya, Alemanya i Noruega. Elfet és que el govern de Quito s’haplantejat suprimir la protecció siaquest mes no entren els diners espe-rats a les arques de l’Estat.

El Parc Nacional de Yasuni és undels indrets del món amb un índex mésgran de biodiversitat i, a més, hi habi-ten nombroses comunitats indígenes.La qüestió és que, segons els experts, el

parc conté amb tota probabilitat cente-nars de milions de barrils de petroli,una autèntica disjuntiva per a un paísque té en el cru la principal fontd’ingressos i on el 38% de la població

viu sota el llindar de la pobresa.En els darrers anys les zones peri-

fèriques que es troben just al costatdels límits del parc han estat sotmesesa diverses prospeccions per trobar-hipetroli, però al llarg del temps s’haconstatat que aquesta activitat no haproporcionat una millora de les con-dicions de vida dels habitants de lazona. Més aviat al contrari, s’han pro-duït queixes i denúncies de contami-nació de les aigües i del sòl, entrealtres efectes negatius.

Tingui èxit o no, la iniciativaequatoriana ha estat benvinguda permolts observadors que han vist unapossibilitat de futur per a moltspaïsos en vies de desenvolupamentamb una doble finalitat: preservar elmedi ambient i alhora lluitar contrala pobresa. No obstant això, ara cal-dria que els països més benestantsabandonessin la passivitat i respon-guessin a una proposta, com a mí-nim, original.

La iniciativa té per objectiu preservar el medi ambient

ARXI

U

La dada. El 50% de l’electricitat dels Estats Units es gene-ra a partir del carbó. L’ús d’aquest combustible va ser precisamentun dels temes tractats en els debats que, mesos enrere, van enfron-tar els dos principals candidats a la presidència del país. Tots dos vandonar suport a l’anomenada tecnologia del carbó net, un mètodeque consisteix a capturar les emissions de CO2 que es produeixen enuna planta determinada i emmagatzemar-les sota terra en formalíquida. El sistema ha estat fortament defensat des d’instàncies moltdiferents perquè teòricament possibilitaria fer compatible una reduc-ció de les emissions amb la voluntat dels EUA, que tenen gransreserves per seguir utilitzant aquesta font per a la producció energè-tica durant molts anys.

Tanmateix, algunes ombres comencen a planar sobre la tecno-logia del carbó net. En un estudi promogut per la Union of Concer-

ned Scientists (UCS) es posen en relleu algunes incerteses. La prime-ra és que l’espai requerit per a l’emmagatzematge de les emissions–en forma líquida– és molt gran. Per exemple, per a una planta de600 MW les emissions anuals necessitarien l’espai equivalent dequatre gratacels com l’Empire State. La segona incertesa té a veureamb la seguretat, ja que les filtracions subterrànies podrien arribar acontaminar corrents d’aigua. I, finalment, la tercera és una incertesaeconòmica: l’estudi de l’UCS indica que l’aplicació d’aquesta tecno-logia a les plantes de generació elèctrica suposaria un sobrecostmolt important. Malgrat els dubtes manifestats, l’UCS ha proposatal govern federal que porti a terme deu projectes de demostració percomprovar realment els pros i contres de la captura de les emissionsde carbó, a fi de prendre una decisió sobre una possible implantacióa gran escala.

50%

El Parc Nacional de Yasuni (Equador) està en perill

Proposta sense resposta?

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

29

Albert Martín VidalPeriodista

�Una vetllada per al record en la datamés assenyalada del Col·legi d’Engi-nyers Tècnics Industrials de Barcelona:la Diada de la Professió de l’any de lesnoces d’or de l’entitat.

Va ser la coneguda història de laVentafocs, l’òpera de Rossini, la que esva encarregar de transportar al mónmàgic de la infància on tot és possibleels nombrosos col·legiats i les autoritatsque omplien l’impressionant recinte.La representació de l’òpera de Rossini,versionada pels Comediants en unaadaptació més breu i a l’abast de tot-hom, va sorprendre els assistents. Men-

tre les malvades germanes de la Venta-focs exclamen “Cap galant resistirà!” ila Ventafocs es plany –“Mai no emqueixo si treballo, però deixeu-mealmenys cantar”–, la sala va viure lametamorfosi dels seus espectadors, quees van convertir en un públic bocaba-dat format per nens i nenes. “Buscol’amor sense que el títol enlluerni”,explica el príncep, disfressat de criat.“Jo sé que les criades no poden anar alsballs”, replica l’heroïna de l’obra.

Des de les primeres files, autoritatscom el conseller d’Innovació, Universi-tats i Empresa, Josep Huguet; la dipu-tada del PSC al Congrés, Dolors Puig;el president del grup municipal de CiUa l’Ajuntament, Xavier Trias; el degà

del Col·legi, Joan Ribó; el rector de laUPC, Antoni Giró; el president delConsejo General de Colegios Oficialesde Peritos e Ingenieros Técnicos Indus-triales (COGITI), Vicent Martínez;nou degans d’altres col·legis d’engi-nyeria tècnica d’Espanya, AlbertoDaniel Palacios, president del Col·legide Buenos Aires, i alts càrrecs delsdepartaments d’Universitats i MediAmbient assistien embadalits als pri-mers actes de l’òpera. Només la tos delsespectadors, recordava que el món realno era aquell, sinó el que va reaparèixeramb l’entrada en escena de XavierGrasset, el polifacètic periodista i pre-sentador que es va fer càrrec de la con-ducció de l’acte.

EN PORTADA

Quan les gairebé 2.000 persones que omplien el Gran Teatre del Liceu van posar-se dretes i van bufar 50espelmes per felicitar el mig segle de vida del CETIB, la primera nit de desembre va abandonar el món oní-ric de l’òpera i es va convertir en història viva del Col·legi. Així es va posar punt i final a un acte brillant,de contingut profund, d’impecable execució, ple de moments hilarants i marcat per l’òpera Ventafocs.

La imatge dels Premis custodiava l’entrada del Liceu

Martínez, Gracia, Ribó i Huguet entrant al Liceu El degà del CETIB, Joan Ribó, va parlar de l’EEES, de la crisi econòmica i de vocacions i dels col·legis professionals

Dos milers de persones celebren l’aniversari de l’entitat

El Liceu vibra amb la celebraciódels cinquanta anys del Col·legi

JORD

I PLA

Y

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 126

DES

EMBR

E de

200

8

30

El mestre de cerimònies va comen-çar la seva nit sobre l’escenari felici-tant la institució –que ja coneixiad’anteriors diades– amb un breu con-te sobre un emperador que va dema-nar a un savi que definís tot allòd’essencial que hi ha a la vida. Des-prés de refusar diverses versions de lli-bres per ser massa llargs, el savi varebuscar com definir el millor de lavida en un sol terme. “Enginy”, va dirGrasset. “I d’enginy, enginyer: Moltesfelicitats a tots”, va afegir per rebreuna tancada ovació.

Tot seguit, va fer la seva irrupció elprofessor Franz de Copenhaguen, queaquest any va assistir-hi en persona ies va situar en una de les llotges mésprivilegiades del teatre sobre un dels

laterals de l’escenari. “Millor això quela connexió via Eurovisió de l’any pas-sat”, va dir, entre els riures dels espec-tadors, el popular inventor dels famo-sos enginys del TBO. Aquest perso-natge, creat pel perit mecànic RamonSabatés, va acompanyar amb les sevesocurrències els assistents durant la res-ta de la nit.

EEES, col·legis professionals, crisi irepàs històric. La Diada de la Professióno era només un acte per riure i passar-ho bé, sinó una oportunitat perquè elCol·legi reflexionés sobre la situacióprofessional dels enginyers tècnicsindustrials en una situació tan comple-xa com l’actual. Va ser el degà, JoanRibó, qui va pujar a l’escenari per expli-car el posicionament de la instituciódavant la tessitura actual. Ribó vacomençar la seva al·locució recordantels primers anys de vida de la institucióque avui dirigeix, remuntant-se al1958: “Des d’aquell llunyà dia, la granfamília que formem els enginyers tèc-nics industrials no ha parat de créixer.Dels pocs centenars d’aquella època,fins a arribar als milers d’ara, tots ple-

“El professor Franz deCopenhaguen va assistir al’acte en persona i es vasituar en una de les llotges”

La principal sorpresa que es van trobar elscol·legiats que van assistir la primera nitde desembre al Liceu va ser la presentaciódel llibre Els últims invents de RamonSabatés, que han elaborat Sergi Freixes iJordi Garriga.

Es tracta d’una obra que el CETIB haeditat, juntament amb Viena Edicions, perdonar a conèixer l’obra de Sabatés, un delspares de l’humor imprès a Catalunya i autorde la secció Los grandes inventos de TBO dela mítica revista d’humor que duia el mateixnom. L’impacte d’aquests invents, que pre-sentava el Professor Franz de Copenhaguen–tot un clàssic i una icona del Col·legi–, esresumeix amb una dada: aquesta combina-ció d’enginy i absurd es va convertir en lasecció més vella de la història de la revista.

La relació entre Sabatés i el CETIB veniade lluny: el conegut dibuixant era peritmecànic de formació (el que avui dia és unenginyer tècnic) i, potser per això, el setem-bre de 2001 el Col·legi va fer possible ques’estrenés una exposició monogràfica sobreels últims grans invents d’aquest creador. Lacol·lecció comptava amb 55 dibuixos origi-nals i poc després la institució va adquirirtots els dissenys que el dibuixant conserva-va per ajudar-lo econòmicament i donar aconèixer la seva obra.

El llibre que presenta el Col·legi és tam-bé un homenatge al TBO, del qual repassala història i ofereix il·lustracions que esremunten moltes dècades en el record.L’obra, escrita pel periodista Jordi Garriga idissenyada per Sergi Freixes, repassa elsautors que abans de l’època Sabatés es vanencarregar dels famosos invents. Aquestgran tractat d’il·lustració es completa ambaltres treballs que va fer l’últim pare del pro-fessor Franz de Copenhaguen, com els seusdibuixos de portades de llibres, col·labo-racions amb altres publicacions, historieteson explorava el món del western i, fins i tot,retallables amb figures nadalenques.

No obstant això, si per alguna cosaSabatés forma part de la història del dibuixhumorístic a Espanya és pels seus invents.L’autor va arribar a declarar que tots elsseus invents podien funcionar, exhibint finsa quin punt la seva formació com a perit lihavia permès imaginar màquines que, mal-grat el seu propòsit absurd, eren perfecta-ment funcionals. Prova d’això són inventscom una màquina repartidora de postals,una màquina de tallar cigars o una per reco-llir roba sense necessitat d’ajupir-se que ellmateix va fabricar.

Les pàgines del llibre revisen en profun-ditat l’aproximació humorística de Sabatés

a la ciència, amb les seves inversemblantsconstruccions a base de molles, palanques,corretges i politges. S’hi troben clàssics delriure com ara el cinturó inflable que perme-tia enlairar les àvies per dur-les de passeig,la màquina que aprofitava els cops de pilo-ta dels nens per aixafar les patates, l’inventen què la fam dels gossos es transformavaen força eòlica i permetia tocar la trompetasense necessitat de bufar i una llarga llistaon destaca el que va ser l’invent preferit delpropi autor: l’andana d’estació de trenmòbil que permetia els passatges pujar alseu vagó sense necessitat que el ferrocarrils’aturés.

En definitiva, les 126 pàgines d’aquestllibre permeten fer un viatge per la nostàl-gia dels més grans i apropen als més petitsl’humor delirant del TBO clàssic amb uningredient sorprenent: els tractats de ciènciai imaginació que eren els invents de RamonSabatés.

Homenatge a l’humor de Sabatés

JORD

I PLA

Y

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

31

gats hem fet palès un esperit de supera-ció i sacrifici, que ha fet que avui hàgimarribat fins aquí plens d’orgull i satis-facció, per la feina feta i pel reconeixe-ment de la societat”.

En el seu parlament, tres eren elsmotius de preocupació més actuals. Elprimer, naturalment, l’Espai Europeud’Educació Superior: “Els enginyerstècnics defensem que les atribucionsprofessionals recaiguin en exclusiva enels títols de grau, tal com succeeix en lamajoria de països del nostre entorn.Creiem que com a país, i menys enca-ra en l’actual conjuntura econòmica,no ens podem permetre allargar elsestudis més de quatre anys, per poderexercir de ple dret com a enginyer: nical, ni es sostenible econòmicament”,va defensar. També es va referir a ladirectiva de serveis de la Unió Europea,que persegueix la liberalització dels ser-veis i sembla qüestionar l’existènciadels col·legis: “Una cosa és la necessitatde modernitzar i una altra de molt dife-rent, desregularitzar. Hi ha professionscom la nostra que, per la seva idiosin-cràsia, necessiten una regularització, afi i efecte de poder oferir seguretat alciutadà a l’hora de contractar professio-nals. Esperem que s’acabi imposant elsentit comú i que, com a col·legis,puguem continuar actuant de pontentre l’administració i la societat”. I

com no podia ser d’una altra manera,també va pronunciar-se sobre la situa-ció de crisi econòmica que afecta elnostre país. A més d’anunciar que elCol·legi s’estrenyerà el cinturó el pro-per any, va animar les noves genera-cions a apostar per l’enginyeria com amitjà de vida, en un moment en quècalen aquests professionals. “El paísnecessita enginyers i sembla que eljovent no se sent massa atret per aques-tes disciplines. A Catalunya manquenavui 12.500 enginyeres i enginyers perarribar a la mitjana de la Unió Europeai, si no es prenen mesures, el 2015 eldèficit seria de prop de 25.000 profes-sionals”, va exposar.

Joan Ribó va acabar el seu discursfent una crida a la unitat del col·lectiud’enginyers tècnics per fer front comúdavant la complexa situació que hand’afrontar: “Només des de la unitatd’acció i de criteri serem escoltats ireconeguts pels nostres interlocutors”.

El debat encetat sobre la situació dela professió el va prosseguir el presidentdel COGITI, Vicent Martínez, que vafer un resum del darrer segle i migd’història de l’enginyeria al nostre paísi va apostar per l’adaptació als noustemps com a garantia que els professio-nals del sector segueixin “portant labandera de l’avantguarda”. Així mateix,va explicar les virtuts de la formaciópermanent, de l’autogestió dels profes-sionals, i va reivindicar la importànciadels col·legis professionals: “No sominstitucions caduques, fomentem laparticipació i tenim un funcionamentdemocràtic, no responem a interessoscorporativistes i ens hem adaptat alsnous temps”.

Després d’aquestes reflexions, quevan interessar a un públic ple decol·legiats que havien assistit acompa-nyats de les seves famílies, es va projec-tar un vídeo sobre la història de la pro-fessió. En un breu resum, es va repassarla trajectòria d’una professió que esremunta al final de segle XVIII i que veuarribar les primeres màquines, que fun-cionaven amb vapor, als voltants del1830. Tanmateix, la primera guerracarlina va propiciar la destrucció demoltes de les fàbriques pioneres deCatalunya, alentint l’eclosió d’un sec-tor que ja era capdavanter a Espanya.Entre d’altres esdeveniments que van

“Ribó va apel·lar a la unitatd’acció i de criteri de tot elcol·lectiu per fer front a lasituació en què ens trobem”

Els Comediants van interpretar l’òpera ‘La Ventafocs’

Franz de Copenhaguen va assistir en viu a la Diada El professor va fer un recorregut pels cinquanta anys de la història del Col·legi des del seu laboratori

JORD

I PLA

Y

JORD

I PLA

YJO

RDI P

LAY

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

32

afectar els estudis i la professió delsenginyers, es recorda el Decret de NovaPlanta, la pèrdua de Cuba i les gransguerres mundials del segle XX. En elrecorregut visual per la història de lainstitució va tenir un moment destacatel naixement oficial del Colegio dePeritos Industriales de Cataluña yBaleares, que es va produir el dia 1 demaig de 1958 amb Josep Maria Cabes-tany com a primer degà. Posteriormentarribaria la compra d’un segon pis alpasseig de Gràcia, el naixement, l’any1967, de la revista que teniu entre lesmans, les successives reordenacionslegals que van afectar la professió,l’adéu a la demarcació de Balears(1978), la refundació del Col·legi des-prés de la crisi institucional que es tan-cà amb la dimissió de Florentino Mañá(1995), que havia estat degà des de1971, i la segregació de les demarca-cions de Girona, Manresa, Lleida, Vila-nova i la Geltrú i Tarragona. Al vídeo esrecordava la inauguració de la seu actu-al del CETIB al carrer del Consell deCent i les eleccions de 2005, les prime-res d’un Col·legi professional de l’Estaton va ser possible votar per internet i deles quals va resultar escollit Joan Ribó.

L’hora de la solidaritat. Desprésd’aquesta lliçó d’història, va arribar undels moments més esperats de la nit:l’anunci de les entitats solidàries agra-ciades amb la donació del 0,7% delpressupost del Col·legi. La vocal MariaCinta Pastor, després d’una elocució onva referir-se a les representacions líri-ques que tenen lloc habitualment enun escenari tan especial com el Liceu,va recordar que “aquests projectes ensfan més humans, més lliures i, comdiria Mozart, més germans”.

Les entitats que van repartir-se els30.130 euros del CETIB van ser, enaquesta ocasió, la Fundació Casc Antic,Acció Solidaria IGMAN, FundacióLaia Mendoza, Associació AMISI iAssociació Gràcia. La primera, que jahavia comptat amb el suport delCol·legi en anteriors ocasions, va rebre6.000 euros per a les campanyes Anemper feina i Serveis de lots d’aliments.IGMAN, que també havia rebut ajutsdel CETIB l’any passat, va rebre 4.000

EN PORTADA

Jorge Wagensberg va protagonitzar, unany més, un dels millors moments de lavetllada amb un parlament en què vareflexionar sobre la importància de l’erroren la ciència. Wagensberg, director del’Àrea de Medi Ambient i Ciència de laFundació La Caixa, va fer un discurs que vaaixecar una gran ovació i molts elogisentre els assistents.

En aquesta ocasió, el científic va feruna breu digressió inicial en què afirmavaque “sempre que s’ha de prendre unadecisió és possible l’error” i es demanavaun antic dubte. “S’aprèn més de l’error ode l’encert? Els depredadors aprenen moltdels errors, les preses, no”, va reflexionar,abans de declarar que “els encerts quedena la història”, però els errors sovints’obliden.

Per seguir el seu discurs, Wagensbergva transportar els espectadors a la Itàliarenaixentista de Galileu Galilei, on el pres-tigiós científic tenia un amic que era pro-fessor de medicina. Un dia, el catedràtic esva apropar a Galileu i li va dir que tenia unproblema: “He vist que el cor té comparti-ments i vàlvules, cosa que desmenteix laidea d’Aristòtil”. “Digues això mateix que

m’acabes de dir a l’Entelèquia de Florèn-cia”, va suggerir-li Galileu, que es va pre-sentar voluntari a assistir a l’acte perdonar-li suport amb la seva presència.

Així doncs, quan va arribar l’esperatacte, el metge va dir la temuda frase: “Elcor està dividit en quatre parts i té conduc-tes que decideixen on va la sang”. “Insi-nua que Aristòtil menteix?”, li va pregun-tar un dels membres de l’Entelèquia. Elmetge es va apropar amb un cor que aca-bava d’extreure d’un cadàver per demos-trar la seva teoria. “En aquell moment elprestigi d’Aristòtil es va enfrontar amb untros de realitat”, va explicar Wagensberg aun auditori expectant. “Malgrat tot, elssavis allà reunits li van donar la raó. Aquelldia, en la meva opinió, va néixer la cièn-cia”, va concloure . “Llarga vida a la cièn-cia i tres hurres als errors!”, va exclamar,entre els aplaudiments dels assistents.

Elogi de l’error

JORD

I PLA

Y

Els vocals Josep M. Segarra i M. Cinta Pastor acompanyats dels representants de les ONG beneficiàries d’enguany

JORD

I PLA

Y

euros pels seus projectes d’abastimentd’aigua als indígenes de Chiapas. AMI-SI va tenir una dotació de 6.000 eurospel seu projecte d’intermediació cultu-ral en un centre penitenciari demenors. L’Associació Gràcia va rebre6.260 euros que es destinaran a lainserció social, i la Fundació Laia Men-doza percep 7.880 euros per al centresocial Laia Found. El també vocal de laJunta, Josep Maria Segarra, va lliurarles distincions i va afegir que aquestesentitats “estan formades per gent esfor-çada, que sacrifica la seva vida per aju-dar persones que ho necessiten”, i es vamostrar convençut que els premiats“compleixen dignament amb la con-fiança que els donem”.

Una nit de novetats. Després de la fotode família de les associacions que hanrebut l’aportació solidària del CETIB,va pujar a l’escenari l’humorista gràficJaume Capdevila, més conegut comKap pels seus acudits diaris a La Van-guardia o Mundo Deportivo. El dibui-xant va ser l’encarregat de presentar ensocietat el llibre Els últims invents deRamon Sabatés que el Col·legi, encol·laboració amb Viena Edicions, hapublicat. No va ser aquesta l’únicanovetat que es va presentar als especta-dors. D’una banda, els assistents a laDiada de la Professió van poder veure

les primeres imatges de la nova pàginaweb del CETIB. El redisseny de lapàgina pretén convertir-la en una einamés funcional en la qual els col·legiatspuguin tenir informació precisa sobreregulacions legals de les diverses activi-tats que componen l’enginyeria tècnicai facilitar el contacte entre la instituciói els professionals. Així mateix, es vareproduir l’anunci de televisió amb quèel Col·legi està donant a conèixer laprofessió i els professionals, amb uneslògan clar: “T’ho resolem tot”. I perals col·legiats que viuen més allunyatsdel dia a dia de la institució, es varecordar que el Col·legi ha estrenatrecentment el Tecnoespai, el nou espaial carrer Bailèn amb unes instal·lacionshabilitades per respondre a les necessi-tats específiques de formació.

Arribat aquest punt, era el momentde conèixer el final de l’obra la Venta-focs, no per conegut menys esperat. Elfinal de l’obra va arrencar una llarga

ovació, que va obligar els set actors asaludar repetidament, així com els dosmúsics i el director de l’obra, JoanFont, conegut per ser el director de lacompanyia Els Comediants.

La intriga dels Premis es resol. Desprésde l’espectacle, un breu homenatge al’Escola d’Igualada, que enguany com-pleix també 50 anys de la seva funda-ció, va donar pas a un dels momentsculminants de la nit: el lliurament delsPremis CETIB - Enginyeria i Societat.Els guardons arribaven a la novena edi-ció amb una novetat: la categoria quereconeix el Millor professional de l’any.

Els enginyers premiats enguany vanser David Aradilla, que va obtenir unaccèssit i 2.000 euros en la categoriad’innovació per un projecte que volminimitzar la corrosió de les plaquesd’acer dels vaixells. El col·legiat ÁngelAtance va obtenir els 8.000 euros delprimer premi en aquest apartat pel seuenvàs de doble capa per a llet UHT. Pelque fa a projectes de final de carrera, els1.000 euros de l’accèssit van recaure enLuis María Delgado pel seu treballsobre regeneració dels teixits nerviososque ha fet a l’Escola Universitàriad’Enginyeria Tècnica Industrial deBarcelona (EUETIB). El Millor treballde final de carrera ha reconegut l’esforçde Jordi Amigó, Esther Ortega i Gui-

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

33

Domènec Cucurull, premi al Millor professional de l’any

Els guanyadors dels Premis CETIB 2008 Els guardonats dels Premis CETIB - Enginyeria i Societat, amb el conseller Huguet, el degà del CETIB i altres personalitats

“Els Premis CETIB arribavena la novena edició amb unanovetat: el reconeixement alMillor professional de l‘any”

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

JORD

I PLA

Y

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S·N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

34

EN PORTADA

llem Buhigas, també de l’EUETIB,que han estudiat com degradar unantibiòtic de manera que no tinguiefectes perjudicials per al mediambient, i que es repartiran els 6.000euros del premi.

Pel que fa al Millor professional del’any, un guardó amb què el Col·legivol distingir un col·legiat pel seu par-ticular compromís amb els valors quevolen transmetre els Premis CETIB–l’excel·lència, la qualitat, la innovaciói la sostenibilitat–, després d’un vídeoon diversos companys de feina expli-caven les virtuts del guardonat i enrecordaven algunes anècdotes, es va ferpúblic que el primer guanyadord’aquest nou premi ha estat DomènecMingo Cucurull, cap del Servei deMedi Ambient de la Diputació deBarcelona que, emocionat, va dedicarel reconeixement als seus companys i ala seva família. El jurat dels PremisCETIB va voler, d’aquesta manera,reconèixer la tasca d’un col·legiat queva ser pioner en adoptar criteris mediambientals en la seva tasca professional.

Discursos de cloenda. L’acte ja enfilavala recta final i ho va fer amb unesparaules de Jorge Wagensberg, que vatornar a impressionar els col·legiatsamb un discurs on reflexionava sobreles virtuts de l’error en la ciència.

La darrera autoritat que va pujar al’escenari va ser el conseller d’Inno-vació, Universitats i Empresa, JosepHuguet, que va voler abordar el proble-ma de la crisi en el seu parlament. Elconseller va explicar que l’actual és “laprimera crisi global que s’ha viscutmai” i que arriba després de 15 anys decreixement sostingut. Així mateix, vaexpressar la seva preocupació per lamanca de vocacions d’estudiants d’en-ginyeria. “A Catalunya calen 12.000enginyers en un moment clau en quèestem abordant una nova RevolucióIndustrial”, va dir. Huguet va explicarla seva voluntat que Catalunya “no per-di la seva tradició industrial”, que a diad’avui es conforma no només d’indús-tria, sinó també de serveis per a laindústria, dos àmbits que produeixenentre el 55 i 60% de l’ocupació i el PIBcatalà. Entre els principals reptes de

futur que afronta l’economia catalana,el conseller va esmentar el canvi climà-tic, la necessitat de trobar nous modelsenergètics, la salut, la gestió de les gransciutats o la substitució de materialsque, segons va afirmar, són problemesque tenen una “solució tècnica”. Elconseller va animar els joves a fer seuaquest repte èpic apel·lant al seu altru-isme: “Què pot ser més altruista quededicar-se a l’enginyeria?”, es va dema-

nar. El conseller va afegir que Catalu-nya ha d’afrontar el procés de canviar elmodel tradicional de producció per unde basat en la innovació i el coneixe-ment, i va destacar la tasca que fan elsenginyers per fer-ho possible.

Havia arribat l’hora de dir adéu a lanit per excel·lència de l’enginyeria. Elteatre en ple es va posar dret i va bufarles espelmes: el cinquantè aniversaridel CETIB ja era història.

Les dimensions del hall no van fer possible la celebració d’un refrigeri però els assistents van poder recollir un obsequi

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

El presentador Xavier Grasset va divertir unany més els assistents a l’acte amb els seusacudits. Aquí en recollim els que van arren-car més riures.

5. “No m’enverinis la festa, eh?”. Gras-set, a Kap, quan aquest va fer esmentdel Pla de Bolonya i la nova normativadel RITE.

4. “Si tots sou col·legiats de veritat, i nofigurants, això impressiona, eh?”. Alpúblic del Liceu.

3. “No ens estàvem de res, oi?”. Ensaber que el Col·legi havia tingut laseva seu en dos pisos del passeig deGràcia.

2. “S’han deixat el cotxe. Com ara hi ha

moguda amb l’automoció, potser elpodrem reciclar”. En referència al cot-xet de l’obra Ventafocs, que va quedaroblidat sobre l’escenari.

1. “A Catalunya se sap on comença lasolidaritat, però no on acaba”. Durantel lliurament dels ajuts del CETIB adiverses ONG, i en referència al finan-çament autonòmic.

Grasset TOP 5

Grasset presentava la Diada per tercer cop

JORD

I PLA

Y

THEK

NO

S·N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

35

�Aquesta celebració significa un reco-neixement a les empreses i institucionsque, segons la Cambra de Comerç deBarcelona, han treballat amb força icontinuïtat fins a esdevenir un modelde referència per al món empresarial isocial. Juan J. Gracia, vicedegà delCol·legi, va ser l’encarregat, en repre-sentació del CETIB, de recollir la placacommemorativa.

A banda del CETIB, també vanrebre un guardó altres corporacionsque també celebraven el seu cinquante-nari: Akzo Nobel Coatings, AssistènciaSanitària Col·legial, Cercle d’Econo-mia, Doga, ESADE, Escola Università-ria d’Enginyeria Tècnica Industriald’Igualada, General Òptica i IESEBusiness School, entre d’altres.

El 1958 també és l’any en quètenen lloc diversos esdeveniments so-cials i culturals que encara són presentsavui com ara la fundació de ChupaChups, el fabricant de l’emblemàticcaramel amb pal, o la primera aparicióde Mortadelo i Filemón, els detectiusde la TIA ideats per Francisco Ibáñez.

L’any dels 50 anys. Cinquanta anys noes compleixen cada any. Per això elCETIB ha volgut celebrar-ho amb elscol·legiats organitzant una sèried’activitats commemoratives. Entre les

més destacades hi ha l’exhibició debanderoles del CETIB pels carrerspropers al Col·legi, l’edició de mil lito-grafies numerades de la seu, la publi-cació d’un Theknos i un Tecnodebatsespecials, l’homenatge als membres deles anteriors juntes de govern en el Diadel Col·legi i la celebració de la Diadade la Professió en un espai molt signi-ficatiu: el Gran Teatre del Liceu. Amés, van tenir lloc diverses conferèn-

cies: “Passat, present i futur delscol·legis professionals”, a càrrec del’advocat i polític Miquel Roca Ju-nyent; “Electricitat i ciutat. 50 anysd’innovacions a la xarxa elèctrica deBarcelona”, a càrrec de Joan CarlesAlayo; “Aigua: una gestió eficient per aun recurs limitat”, a càrrec de FrancescBaltasar, conseller de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat, i la taularodona “50 anys de l’exercici lliure”.

La Cambra de Comerç de Barcelona va voler felicitar el CETIB, juntament amb altres entitats i empre-ses, en el seu cinquantè aniversari. El lliurament dels guardons va tenir lloc el passat 14 d’octubredins el marc del Dia de la Cambra, l’acte més emblemàtic dels que celebra la corporació. Juan J. Gra-cia, vicedegà del CETIB va ser l’encarregat de recollir el premi.

La Cambra de Comerç homenatja les entitats que celebren el seu aniversari

El Col·legi rep el guardódel Dia de la Cambra

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Juan J. Gracia, vicedegà del CETIB, recull el guardó del Col·legi que li lliura Miquel Valls, president de la Cambra

Patrocinadors

ENTREVISTA

Jordi Serret, director executiu d’ACC1Ó

Els darrers anys, la globalització, la liberalització dels mercats, la internacionalització de l’economia i el saltqualitatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, han dut a un profund canvi de les condicionsdels mercats. Per respondre a aquesta realitat, la Generalitat ha transformat dues de les principals organit-zacions de suport a les empreses en matèria d’innovació i d’internacionalització, el COPCA i el CIDEM, inte-grant-les en la plataforma ACC1Ó. Com explica Jordi Serret, director executiu d’ACC1Ó, aquesta fusió pre-tén buscar nous registres i noves sinergies que permetin donar un suport més ampli i eficaç a les empresescatalanes, un suport que avui, enmig de la crisi econòmica mundial, és més necessari que mai.

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

36

“Catalunya és una excel·lent based’operacions per al mercat europeu”

Jordi Garrigajordi.garriga@telefonica.net

Per què l’agència ACC1Ó i per què launificació CIDEM/COPCA?Efectivament, ACC1Ó parteix de labase de la proposta del Departamentd’Innovació, Universitats i Empresa defusionar les dues organitzacions. ElCIDEM és una agència orientada alsuport a la innovació, i el COPCA, pelseu costat, s’ha dedicat a promoure lapresència exterior de les empreses cata-lanes. Ara, amb aquesta integració,volem donar un suport integral adap-tat als nous desafiaments que l’eco-nomia global ens planteja. Des de

l’inici, el plantejament és que aquestafusió signifiqui un plus en el servei. Noes tracta de sumar, sinó de multiplicar.No només es busca una optimitzaciódels recursos, sinó també posar en con-tacte dues grans columnes vertebralsde la competitivitat de les empreses.Innovar és crear diferència, i interna-cionalitzar és vendre aquesta diferèn-cia. Per això, és important treballar enuna sola direcció i obtenir sinergies.

A la pràctica, quins seran els avantat-ges per a les empreses?El que pretenem és treballar amb lesempreses d’una forma més integralperquè puguin obtenir més valor. Estracta d’oferir la possibilitat de treba-llar els diferents camps que tenen inci-dència en la competitivitat de lesempreses amb proximitat i facilitant lautilització de tot el ventall d’instru-ments de què l’organització disposa.

Quina és l’estructura de la nova agència?El plantejament que estem desenvolu-pant és el d’una una organització quepresenta quatre grans unitats de tre-ball, estructurades entorn de granseixos d’actuació: innovació empresariali emprenedoria de base tecnològica,internacionalització –entesa tant desdel suport a la presència d’empresescatalanes a l’exterior, com des del tre-ball per a l’atracció d’inversions–, de-senvolupament empresarial i corpora-tiu –que vol arribar fins a l’últim racódel món empresarial a Catalunya peroferir el conjunt de serveis de l’or-ganització i els instruments d’orien-tació en l’evolució i la millora de lesempreses– i, finalment, una unitat degestió interna i finançament. Pa-ral·lelament, s’estructurarà un sistemade gestió de projectes transversals alconjunt de l’organització, per tal deposar en marxa temes específics.

En les presentacions d’aquesta novaplataforma s’ha parlat de canvi de cul-tura. De quin canvi parlen?S’han d’interioritzar la innovació i lainternacionalització com a elementsclau a l’hora de generar valor. Tambéhem d’aprofundir en qüestions com lanecessitat de treballar en projectes

cooperatius i, en aquest sentit, dins lasociologia de l’empresa catalana, esconstata un cert individualisme quehem de superar. Ara, els desafiamentsen l’àmbit de mercat són d’una magni-tud molt gran i, per tant, s’hand’establir fonaments de cooperació.Cal col·laboració no només entreempreses, sinó també la universitat, derecerca i desenvolupament.

Què pot fer ACC1Ó en aquest sentit?Diverses coses. Des de sensibilitzarsobre la necessitat d’aquesta col·la-boració, fins a demostrar i posar demanifest que, si s’actua d’aquesta ma-nera, s’obtenen rèdits. Mitjançantrecursos, es tractarà d’incentivar aquestsprocessos. Evidentment, tenim clarque n’hem de fer el millor ús i, peraixò, farem un seguit de propostes perestablir prioritats. Ara el que toca ésrepensar quins són aquells planteja-ments que poden tenir més efectemultiplicador.

Considera que les empreses coneixenprou bé els recursos que, abans el COP-CA i el CIDEM, i ara ACC1Ó, posen alseu abast?Precisament, un dels objectius que téACC1Ó és establir un patró compren-sible i clar dels recursos a les empreses,especialment en una organització queposa al seu abast un ventall molt amplide productes i serveis. Fins ara, és certque hi ha empreses que no els conei-xen prou bé i, de vegades, coneixent-los bé, no els utilitzen amb prou exten-sió. Aquesta és una situació ques’haurà d’esmenar.

En el terreny estratègic, quins sectorsprioritzarà ACC1Ó?Això té molt a veure amb el PacteNacional per a la Recerca i la Innova-

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

37

LOUR

DES

SEGA

DE

“Amb la integració delCIDEM i el COPCA, volemdonar suport integral adap-tat als nous desafiaments”

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

38

ENTREVISTA

ció, que es va signar el 21 d’octubre.Hem de ser capaços d’identificar i defi-nir quines són aquelles línies que estanen condicions d’aportar més valor al’economia catalana. Però aquest és untema molt complex. Cal fer una bonaanàlisi i preveure escenaris de futur. Caltreballar més la prospectiva, és a dir,reconèixer oportunitats i amenacesinternacionals i futures. En aquest sen-tit, comptem amb les aportacions del’Observatori de Mercats Exteriorsd’ACC1Ó.

L’empresari català té clara la importàn-cia de la recerca i la innovació a l’horade parlar de valor afegit?El primer que cal dir és que no hi ha unmodel únic d’empresari català. El pro-blema és que el valor afegit no elpodem anar a comprar a la botiga.Cada empresa ha de saber trobar elvalor afegit a la seva pròpia entitat.Hem de ser capaços d’endegar aquestsprocessos, i en això estem treballant.

Pel que fa a la internacionalització, comveu el panorama?Avui en dia, les empreses no han

d’internacionalitzar-se exclusivamentper comprar o per vendre productes.Avui, la internacionalització ofereixaltres registres i possibilitats. El que ésclar és que si tens més presència inter-nacional, ets més fort. Això avui hotenim tots ben clar; estar en els mercatsinternacionals et permet observarmillor la competència, captar novestendències que es traduiran en innova-ció dels propis productes o serveis,aprofitar els avantatges competitiusque es generen estant implantats en elsmercats de més gran potencial de crei-xement...

En quines actuacions concretes es tra-dueix tot això per part d’ACC1Ó?Aquesta nova visió de suport integral a

l’empresa catalana es tradueix en un PlaEstratègic per al període 2009-2013,que incorpora 85 propostes de treball,programes i serveis a desenvolupar enaquest període, que giren al voltant dequatre grans eixos a l’entorn d’un con-cepte central: aprofundir en la diferen-ciació competitiva de l’empresa catala-na. Són propostes que surten no nomésd’un intens treball intern, sinó tambédel contrast amb el món de l’empresa.

Per un altre costat, com afecta la crisien la seva actuació? Quin suport neces-siten ara les empreses catalanes?Si no tinguéssim en compte les dificul-tats creixents en què avui es trobal’economia, no estaríem treballant en elmón real. En aquesta situació,l’empresa té una gran prioritat i unagran oportunitat. La seva prioritat ésprendre tot aquell conjunt de mesuresque garanteixin la viabilitat del seu pro-jecte. L’oportunitat és repensar a fons lapròpia empresa, per fer-la més adapta-da i adaptable als escenaris internacio-nals de futur. És en aquest camp onACC1Ó vol ser un aliat de primerordre de les nostres empreses, oferint

LOUR

DES

SEGA

DE

“Hem de poder identificarles línies que estan en con-dicions d’aportar més valora l’economia catalana”

treballar conjuntament en programes iserveis que vagin en aquesta direcció.

Trobar oportunitats amb aquesta crisifinancera sembla difícil…Sí, sens dubte no és una tasca fàcil. Cal-dria veure-ho empresa per empresa.M’agradaria donar un missatge positiu.L’estructura empresarial de Catalunyaés fonamentalment de petites i mitja-nes empreses, que tenen com una de lesseves principals característiques la flexi-bilitat, la capacitat de reorientar-sed’una forma més ràpida en situacionscanviants. Hem de ser capaços de treu-re el màxim de rendiment d’aquestacapacitat en situacions de dificultat. Iens agradaria establir el màxim nombrede col·laboracions per detectar novesopcions i possibilitats que, potser, ensituació de normalitat, no haurien estatuna prioritat per a l’empresa.

Pensant a fer empresa, una de lesprincipals queixes és precisamentaquesta: la dificultat endèmica que

representa la burocràcia si volem feruna empresa…Com a ACC1Ó, estic convençut quetot esforç que es faci en aquest sentitserà positiu. Hem de fer els processosel màxim de senzills. En el nostre PlaEstratègic es planteja treballar perfacilitar la utilització de tots els recur-sos i serveis de què disposem. Calcombinar la simplificació dels proces-sos amb les garanties de correcta uti-lització de recursos, que són de to-thom. El que cal és un equilibri entreels dos elements, i per això estem tre-ballant, per tenir un front office moltpotent que faciliti l’ús del conjunt de

recursos d’ACC1Ó per part de lesempreses.

Com veu l’empresariat català davantd’aquest moment de crisi?Dir que no està preocupat, seria novoler mirar la realitat. Ara bé, dit això,del que estic absolutament convençutés de la seva capacitat de resposta. Siféssim la vista enrere, quan Espanya esva incorporar al que aleshores era laComunitat Econòmica Europea, sem-blava que hi podia haver un daltabaix.I és cert que molts vam patir el noumarc de competència, però tambéque, com a conjunt, ens en vam sortiri avui estem davant d’una economiadiversificada, de les més obertes delnostre entorn. En la situació actual,penso que també ens en sortirem, quehi haurà empreses que passaran pergrans dificultats, però que estem encondicions de superar i aprofitaraquest període per reforçar aquellselements que millorin la nostra com-petitivitat.

“Estem en condicions desuperar i aprofitar aquestperíode per reforçar la nos-tra competitivitat”

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

40

Alfons Cornellainfo@infonomia.com

�No és estrany, per tant, que la gentrespongui de formes més aviat radicals,fins i tot desesperades. En societats sen-se dret a l’error, com al Japó, els fracas-sats se suïciden. En d’altres, aparent-ment més suaus, milions de personesviuen soles (la solitud esdevé atractiva)i s’ancoren diàriament en la navegacióper xarxes socials de tot tipus, a larecerca d’algú inquietant amb qui con-nectar-se.

En zones més marginals (si és queaquest concepte té avui una interpreta-ció clara), la violència és l’escapatòria.En d’altres més riques, la solució és elconsum, els casinos, la felicitat instan-tània del sexe fàcil o del turisme cadavegada més extrem o, fins i tot, lameditació mercantilitzada. I, el mésinteressant de tot això, és que ja no hiha una forma moral de determinar siles decisions d’aquestes persones sónbones o dolentes. La diversitat de lamoralitat humana és avui una de lesgrans sorpreses que no s’evaporaran acurt termini.

Fins a quin punt la recerca de la felici-tat real no es converteix en una econo-mia de les emocions i en el seu tràficcorresponent

Aquest ja no és el declivi d’Occident,sinó potser del món sencer. La globalit-zació sacseja el sentit del món. L’èxit esmesura per igual en totes les latituds, através d’aquest equalitzador universalque són els diners. I les longituds esfonen en una economia que no para niun segon.

No obstant això, té més sentit que

mai resistir, construir, ser tenaç, teniril·lusió, fer de la felicitat, teva i de totsels altres, un objectiu assolible. Si elsproblemes del món són tants, méspodem ser els qui pensem com resol-dre’ls. Si les ciutats es fan insofribles,més sentit té idear ciutats habitables. Siel tròpic i el seu clima incert s’estenenpel món, cal aprendre a gaudir-ne. SiOccident i Orient no s’entenen, hemde somiar amb el dia que surti algú percanviar les converses entre les seves cul-tures. Si el crèdit i les seves hipotequescontrolen les nostres vides (vendre elteu futur per un avui fals), tenim enca-ra l’opció d’il·lusionar-nos per constru-ir a poc a poc des del nostre esforç diari

(posar fi a les hipoteques a través d’unavida més senzilla, en un avui amb méssentit).

No tinc cap dubte que el camí delfutur té dos ramals. L’un ens duu a lamisèria del mercantilisme extrem (lanova Edat Fosca): tot és diners, tot ésvendible. L’altre ens duu a més i méspersones que exigeixen la felicitat coma dret. Ja sigui en forma d’una vidamés senzilla, simple, o en una de méscomplexa però amb més sentit.

El problema radica en quant espodrà aïllar aquest segon camí (larecerca de la felicitat real) del primer(tot es pot presentar com a desitjable),o sigui, fins a quin punt la recerca dela felicitat real no es converteix en unaeconomia de les emocions, i en el seucorresponent tràfic. Perquè convertirla recerca de sentit de la vida en unsimple parc temàtic és un nou horitzóde pròsper mercat que alguns no dei-xaran escapar així com així.

Cal redescobrir la innocència com aantídot del cinisme que enverina elsadults que ja han abdicat de la il·lusió

INNOVACIÓ

És el moment de viure intensament

Final o principi d’una era?Estem en un període difícil. Els problemes són abundants: crisi de valors, domini creixent del crim, solitud deles persones, augment dels desastres (naturals o no), inèrcia cap als fonamentalismes, diferència entre rics ipobres, seducció del luxe, culte a la trivialitat, una ciència incomprensible per a molts, tecnologia que facili-ta l’encantament (les màquines fan coses sense que sapiguem com), i un llarg etcètera que no té aturador.

RUCA

“La diversitat de la moralitathumana és avui una de lesgrans sorpreses que nos’evaporaran a curt termini”

La recerca de la felicitat pot convertir-se en una economia de les emocions i en el seu corresponent tràfic

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

41

Per exemple, em sorprèn cada dia méscom estem de poc preparats emocio-nalment per respondre als reptes de lavida. Un pot ser expert en aeronàuticai haver dedicat llargs anys de formacióa la matemàtica més sofisticada i, almateix temps, ser un profund ignoranten el tracte amb els altres i, pitjor enca-ra, un ignorant nociu en la cura senti-mental d’aquells que justament mésestima. Pot ser que tinguis motivacionsprofessionals molt extremes quemouen el teu motor, però algun diaaquest motor sacseja inesperadament lateva vida i et deixa nu de sentiments iestancat en allò que algú ha denominat“el fracàs del guanyador”.

I és en aquest moment, en aquestasituació de dilema entre la reducció a lamera supervivència i la força que dónala recerca de sentit a la vida, que com-parteix una proporció creixentmentmés gran de la humanitat, quan calredescobrir la innocència, com a antí-dot eficaç del cinisme que enverina elsadults que ja han abdicat de la il·lusió.És el moment de dedicar-se cada dia afer millor, i a viure més intensament,allò que fas, la teva professió, siguiaquesta la que sigui. A ser artesà del teuofici. I passar de focalitzar la teva vidaen alguna cosa petita però precisa, desde l’especialització dominant, en unaforma tan obsessiva com un precís raiglàser, que crema només un punt ínfimi obvia la resta, fins a mirar-ho tot bus-cant una connexió de sentits, més comuna bombeta que irradia l’entorn ambllum borrosa però il·luminant-lo regu-larment amb la mateixa intensitat. Unaactitud holística sense la qual seràimpossible sobreviure en un entorneconòmic de persones que cerquenvalor més i més sofisticat en la satisfac-ció de les seves necessitats.

Hibridació, combinació, nousnegocis i noves oportunitats en unasocietat de la felicitat, de la inspiració,de la sorpresa, de l’equilibri, sostenible,d’experiències positives, de temps gau-dit, són tots conceptes lloables, potseril·lusoris; però, per a més i més perso-nes, buscar-lo crec que serà inevitable.I si és així, estarem no en la fi d’un ciclede crisi, sinó en el principi d’un cicle derenovació. La història de la humanitat

ha tingut pocs moments com aquest,en què la decisió en la cruïlla hagi estattan important.

¿Escollirem un futur de tecnologiaque ens redueixi a ser uns mers i ximplesusuaris d’opcions prèviament pensadesper algú (o per alguna cosa) en un

entorn de consum accelerat (més permenys, en una societat de l’excés i del’abundància, disfressada de paradís del’elecció), o bé un futur de tecnologiaque multipliqui les nostres capacitatsintel·lectuals, per resoldre els problemesdel món (començant per les nostressocietats més pròximes), i per ajudar-nos a trobar el sentit de les nostres vides?

Si et preguntes què té a veure aquestmissatge amb la innovació, ¿que potserabandonar el camí cap a l’equalitzaciósimplificadora dels humans i apostar,en canvi, per un de marcat perl’estímul de la seva diversitat, no és lainnovació més gran imaginable enaquesta miserable i al mateix tempsprometedora era?

“La història de la humani-tat ha tingut pocs momentscom aquest, en què la deci-sió hagi estat tan important”

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

42

ARTICLE TÈCNIC

José A. Piquerasjpiqueras@cetib.cat

�1. Determinar les necessitats de lainstal·lació fotovoltaica autònoma. Atota instal·lació fotovoltaica autòno-ma és molt convenient implicar elclient de bon començament enl’elaboració inicial del càlcul del siste-ma aïllat. Per exemple, es pot fer en larealització d’algun document ons’indiquin les característiques de lainstal·lació i sobretot els consums pre-vistos. Això és important, ja que, peruna banda, és necessari per poder dis-senyar la instal·lació i, per l’altra,comprometrà l’èxit a les dades facili-tades pel client, ja que en una ins-tal·lació autònoma afegir més campfotovoltaic ens pot implicar modificartota la instal·lació.

2. Elements principals d’una ins-tal·lació fotovoltaica autònoma. A lafigura 1 podem observar els compo-nents principals d’una instal·laciófotovoltaica autònoma bàsica.

2.1 Mòduls fotovoltaics. Una cèl·lulafotovoltaica és un semiconductor ambdues capes dopades (tipus p i tipus n).Quan la llum incideix sobre lacèl·lula, s’alliberen electrons i dónalloc a un corrent elèctric continu. Deles oblies de silici monocristal·líobtingudes al laboratori, a la part demés rendiment (el nucli del material),del 25% al 30% s’utilitza en aplica-cions d’electrònica o en aplicacionsespacials. El perímetre o entorn del

nucli, que té un rendiment sobre el 15o 18%, s’utilitza per fabricar panellsfotovoltaics monocristal·lins.

El silici policristal·lí està formatper la unió de múltiples cristalls i laconducció dels electrons és un micamés ràpida en els monocristal·lins queen els policristal·lins, ja que enaquests els electrons troben més difi-cultat en travessar les barreres quesuposen les unions. Això es nota mésa temperatures elevades, per la qualcosa la zona de captació d’un mòdul

de la mateixa potència (Wp) és dedimensions més reduïdes si és de sili-ci monocristal·lí.

En instal·lacions aïllades on s’in-tenten ajustar els costos i no hi ha pro-blemes d’espai perquè les instal·lacionssón petites, el més habitual és muntarpanells de Si policristal·lí. De totesmaneres, en aquest tipus d’instal·la-cions, com en les connectades a la xar-xa en general, es recomana veure elrendiment que dóna cada placa i lesseves característiques abans que fixar-se en la tecnologia constructiva.

L’augment de temperatura a lescèl·lules suposa un increment en elcorrent, però alhora una disminuciómolt més gran, en proporció, de latensió. L’efecte conjunt és que lapotència del panell disminueix enaugmentar la temperatura del seu tre-ball. Una radiació de 1.000 W/m2 éscapaç d’escalfar un panell uns 30

Energies renovables

Càlcul d’una instal·lació solar fotovoltaica autònomaL’objectiu d’aquest article és transmetre, de manera detallada, tota una sèrie d’experiències i unràpid procediment bàsic que cal seguir en el càlcul d’una instal·lació fotovoltaica autònoma.L’explicació, de contingut molt pràctic, està adreçada als instal·ladors i enginyers tècnics que s’inicienen el camp de l’energia fotovoltaica, un àrea professional cada cop més habitual.

Figura 1. Components principals d’una instal·lació fotovoltaica autònoma bàsica

Figura 2. Diferenciació visual entre cèl·lula monocristal·lina i policristal·lina

REGULADOR

BATERIES

MÒDULSFOTOVOLTAICS

ONDULADOR

MONOCRISTAL·LÍ POLICRISTAL·LÍ

graus per sobre de la temperatura del’aire circumdant, fet que normal-ment redueix la tensió al voltant dels2 mV per cada cèl·lula i per cada grauque augmenta la temperatura. Comque en disminuir el voltatge disminu-eix la potència del mòdul, els fabri-cants de mòduls indiquen un coefi-cient de temperatura per al punt demàxima potència PMPP (% / ºC)que pot variar en funció del fabricantentre valors del 0,3 al 0,49% / ºC. Ésper això que s’estima una pèrduageneral entre el 3,5% i el 5% percada 10ºC d’augment de la tempera-tura de treball de les cèdules STC25ºC. Per tant, és important col·locarels panells en un lloc en què estiguinben airejats.

En les instal·lacions aïllades com laque és objecte del nostre càlcul, pràc-ticament no influeixen les pèrdues pertemperatura, ja que a l’estiu tenimmés HSP (hores solars de pic) de lesnecessàries i a l’hivern les temperatu-res són baixes.

2.2 Regulador. És l’equip al qual esconnecten els mòduls fotovoltaics. Elregulador controla la càrrega de lesbateries, evitant descàrregues o sobre-càrregues excessives, i proporcionauna tensió estable a la seva sortida.Les intensitats màximes d’entrada isortida del regulador a utilitzar van enfunció de la màxima que puguin pro-duir els mòduls fotovoltaics.

Per escollir el regulador que cor-respon en un sistema aïllat, se n’ha detriar un que tingui capacitat per aug-mentar un corrent un 25% superior alcorrent de curtcircuit que li pot arri-bar dels mòduls. Per exemple, si són 5mòduls connectats en sèrie i cadamòdul té una Inominal = 4,5 A;Icurtcircuit = 4,75 A, s’ha de triar unregulador de 5x4,75 = 23,8 A; 23,8 A* 1,25 = 29,75 A. En aquest cas tria-ríem un regulador de 30 A o superior.

En alguns casos és convenient queel regulador incorpori proteccions,com díode de polarització, per exem-ple, sobretot si l’instal·lador és novell.Una marca reconeguda de prestigi almercat és Xantrex. Els cables s’han deseleccionar d’una secció suficient per-

què les caigudes de tensió siguin infe-riors a l’1,5 %.

2.3 Bateries i tensió del sistema. Em-magatzema l’energia elèctrica produ-ïda pels mòduls fotovoltaics, per tald’utilitzar-la en la instal·lació en horesen què no hi ha sol. Hi ha diversostipus en funció dels cicles de càrregai/o descàrrega que poden fer. Les mésrecomanades són les de tipus JEL.Són de 2.000 cicles i consisteixen enmòduls de 2 Vcc, els quals s’agrupenper fer sistemes de 12, 24 o 48 Vcc,d’acord amb la tensió del sistemaescollida i els mòduls.

A l’hora de fer els càlculs es consi-deren unes pèrdues generals del 10%,unes pèrdues en bateria del 5% i unaprofunditat de descàrrega per no fermalbé les bateries del 75%. Es tractad’un sobredimensionament de labateria, ja que si es descarreguen moltsovint la seva vida útil disminueix. Peraixò, un mètode de conèixer la capa-citat de la bateria en Ah necessària esdetermina aplicant l’equació següent:

Capacitat de la bateria=

Ahnecessaris x diesautonomia x 1,1 / (0,95 x 0,75) [1]

Si les càrregues connectades nosón de 12 Vcc és preferible triar unsistema de 24 Vcc o 48 Vcc, ja qued’aquesta manera es redueix la inten-sitat del circuit de continu, i per tantles pèrdues. Per sobre d’instal·lacionsde 2.500 W s’acostuma a treballar ensistemes de 48 Vcc.

Les bateries han de ser capaces desubministrar suficient intensitat en lespuntes de consum sol·licitades perl’inversor. La capacitat de la bateria hade ser com a mínim cinc vegades mésgran que el coeficient de la potèncianominal de l’inversor en watts / per latensió nominal del sistema en volts.

Cbat > 5 * Pnom/Vnom [2]

2.4 Ondulador o inversor. Si elsreceptors o les càrregues de la ins-tal·lació estan preparats per alimen-tar-se a 230 Vac, ens cal un equipper convertir una tensió contínua en

alterna. Això és el que fa l’equipondulador. Bàsicament es pot dirque podem trobar onduladors ambmodulació per amplada de polsd’ones quadrades o onduladors sinu-soïdals (filtre a la sortida) per a càr-regues que requereixen un senyal devoltatge d’alimentació més perfecta.La seva potència serà superior a lasuma de les potències nominals deles càrregues de la instal·lació que espuguin connectar simultàniament itindrà en compte els pics d’arren-cada de les càrregues com la quesuporta el mateix ondulador i el seurendiment.

3. Exemple de càlcul d’una ins-tal·lació fotovoltaica autònoma. Su-posem que volem calcular una ins-tal·lació fotovoltaica autònoma (IFA)que ha de donar subministramentelèctric a una casa aïllada als voltantsde la ciutat de Manresa. Els consumsprevistos són 5 punts de llum ambllums de baix consum de 15 watts,durant 5 hores al dia; una rentadorade baixa potència que s’utilitza unavegada al dia, que treballa durant 1,5h i que té un consum mitjà de 350W, i finalment una bomba de 110 Wd’una caldera de gasoil (centrem eltema en el càlcul i no en criteris eco-lògics), que a l’hivern (incloent-hidesembre) treballa unes 10 h al dia.En total tenim unes necessitats de2.000 Whdia. Totes les càrregues oreceptors són de 230 Vac, per la qualcosa serà necessari un ondulador. Elsistema ha de tenir una autonomia de4 dies sense sol i treballar cada dia dela setmana.

3.1 Determinació del nombre demòduls necessaris. En primer lloc,hem de determinar la dada de leshores solars de pic (HSP), que tosca-ment podem definir com la integracióde tota la radiació que es produeix enun dia típic, equiparable a un nombredeterminat d’hores en les quals elsmòduls estarien produint a la sevapotència nominal. Tècnicament esdefineixen com les hores que resultende dividir l’energia incident per unitatde superfície al llarg d’un dia típic

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

43

entre el valor de potència estàndardde 1.000 W/m2, que és el que utilit-zen els mòduls per calibrar la sevapotència nominal.

Per determinar l’energia incidenta la zona de la instal·lació al mes demenys radiació solar (en aquest cas,desembre), podem anar a l’Atlas deradiació solar de Catalunya i buscar al’estació de Manresa quan es produ-eix la radiació màxima al mes dedesembre, amb azimut 0º, és a dir,perfectament encarades a sud. Per aaixò observem a la figura 3 que lamàxima radiació al desembre es pro-dueix quan les plaques fotovoltaiquesestan inclinades uns 65º. Habitual-ment és més estàndard agafar 60º perno penalitzar tant la resta de mesos.A més, existeixen estructures econò-miques de plàstic (Console), lesquals es poden muntar a 30 o 60º.Per tant, triarem una inclinació de60ºC, amb la qual s’obtindrà unaradiació diària d’11,43 MJ / m2/dia.Si ho passem a kWh (1 kWh = 3,6 x106 joules) tindrem 3.175kWh/m2/dia, i que si ho dividim pels1.000 W/m2 comentats, tindrem3.175 hores solars de pic.

Com que l’energia necessària són2.000 Wh i la tensió del sistema (pelque s’ha explicat a 3.3) es tria de 24Vcc, podem determinar que els Ahdel sistema seran 83,3 Ah (2000/24).Si tenim en compte que les pèrduestotals del sistema per tolerància delsmòduls, el rendiment de l’ondulador,la caiguda de tensions, la pols i labrutícia se solen comptabilitzar sobreel 15%, considerarem que els Ahnecessaris que cal produir per al siste-ma fotovoltaic que estem calculantsón 95,83 Ah.

Ara busquem un mòdul fotovol-taic. Suposem que trobem un mòdulde 160 Wp que treballi en sistemesde 24 Vcc, per exemple el de la sig-natura ATERSA, ref. A-160P. La sevaintensitat nominal és de 4,55 A (–2+5%). Com que ja tenim els Ah(95,83 Ah), les hores solars de pic(3.175 h) i coneixem les dades de laIn del mòdul (4,55 A), ja podemdeterminar el nombre de mòduls queens caldran connectar en paral·lel:

Nombre de mòduls =

Ahnecessaris / HSP x Inmòdul [3]

Aplicant [3] obtenim:

Nombre de mòduls =

95,83 / (3,175 x 4,55) = 6,63

El nombre de mòduls necessaris ésde 6,63, per la qual cosa triaríem setmòduls de 160 Wp.

3.2. Determinació del regulador ne-cessari. Segons el que s’ha explicataanteiorment, i tenint en compte quela ISC (intensitat de curtcircuit) delmòdul és de 5 A, com que són setmòduls, la màxima intensitatd’entrada prevista són 35 A (5x7). Amés, com que tenim el marge del25%, triarem un regulador de càrregade més de 43,75 A (al mercat enpodem trobar de 45 A i 50 A).

3.3 Determinació de les bateriesnecessàries. Tenint en compte que elsAh necessaris que ha de produir el sis-tema fotovoltaic són uns 95,83 Ah,que els dies d’autonomia desitjats són4, que es consideren unes pèrduesgenerals del 10%, unes pèrdues enbateria del 5% i una profunditat dedescàrrega per no fer malbé les bate-ries del 75%, aplicant [1], la capacitat

necessària de la bateria és 591,79 Ah.Al mercat podem trobar bateries de650 Ah, com l’Enersol T 650 (1.500cicles) o la Jel OpzS Solar 660 (2.000cicles) de 2 V. En aquest cas serien 12unitats.

3.4 Determinació de l’ondulador oinversor necessari. Per determinar lapotència de l’ondulador que passarà24 Vcc a 220 vac, a cop d’ull podríempensar que el consum puntual simul-tani de la instal·lació sembla que siguiuns 600 W (75 W de bombetes, 110W de la bomba i 350 W de la renta-dora), però hem de tenir en compte lapotència nominal de la rentadora quepot arribar puntualment a 1.000 Wsegons ens indica el fabricant, per laqual cosa hem de triar un onduladorper sobre dels 1.200 W. A més, hemde tenir en compte que té un rendi-ment aproximat del 95%, i prevenir laconnexió puntual d’altres receptors,per la qual cosa escolliríem un ondu-lador de 1.500 W, que també queda-ria dins dels marges perquè les bate-ries compleixin la condició indicada[2] 650 Ah > 5 X 1.500/24.

4. Altres consideracions a tenir encompte en una IFA. En un sistemaaïllat, el primer que cal connectar alregulador són les bateries, després elcamp fotovoltaic i, finalment, la càr-rega o els receptors.

ARTICLE TÈCNICTH

EKN

OS

· Núm

. 126

DES

EMBR

E de

200

8

44

ORIENTACIÓ: 0º (radiació solar global diària en MJ/m2/dia)

Inclinació Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual

0º 6,34 9,35 13,78 18,64 22,48 24,29 23,56 20,44 15,86 11,02 7,22 5,50 14,905º 7,16 10,23 14,62 19,36 22,83 24,49 23,83 20,96 16,66 11,91 8,07 6,28 15,5510º 7,95 11,06 15,38 19,79 23,05 24,53 23,95 21,36 17,35 12,73 8,89 7,02 16,1115º 8,69 11,82 16,05 20,21 23,12 24,42 23,92 21,64 17,94 13,48 9,65 7,72 16,5820º 9,37 12,50 16,62 20,50 23,05 24,17 23,75 21,82 18,43 14,15 10,35 8,38 16,9425º 10,00 13,11 17,09 20,67 22,90 23,77 23,47 21,87 18,80 14,72 10,99 8,98 17,2230º 10,57 13,64 17,46 20,71 22,62 23,32 23,09 21,79 19,05 15,21 11,56 9,57 17,4035º 11,07 14,09 17,71 20,63 22,21 22,73 22,58 21,57 19,18 15,60 12,06 9,02 17,4740º 11,50 14,44 17,86 20,42 21,66 22,00 21,93 21,22 19,20 15,89 12,48 10,44 17,4345º 11,86 14,71 17,90 20,08 20,98 21,14 21,15 20,74 19,10 16,09 12,82 10,80 17,2950º 12,13 14,88 17,82 19,62 20,18 20,15 20,24 20,13 18,88 16,18 13,08 11,08 17,0455º 12,33 14,96 17,64 19,05 19,25 19,05 19,21 19,40 18,54 16,17 13,26 11,29 16,6860º 12,45 14,93 17,34 18,36 18,21 17,86 18,07 18,56 18,09 16,06 13,34 11,43 16,2365º 12,49 14,82 16,94 17,56 17,11 16,67 16,93 17,61 17,53 15,84 13,34 11,50 15,7070º 12,45 14,61 16,43 16,66 15,97 15,35 15,70 16,55 16,87 15,53 13,26 11,49 15,0775º 12,32 14,31 15,83 15,66 14,73 14,01 14,38 15,47 16,10 15,12 13,09 11,40 14,3780º 12,12 13,92 15,13 14,59 13,42 12,57 12,99 14,30 15,24 14,61 12,83 11,24 13,5785º 11,83 13,44 14,34 13,47 12,04 11,12 11,54 13,05 14,29 14,02 12,49 11,01 12,7190º 11,47 12,87 13,46 12,28 10,61 9,74 10,15 11,74 13,25 13,34 12,07 10,71 11,80

Figura 3. Dades de l’estació Manresa, orientades a sud. Atlas de radiació solar de Catalunya, edició de l’any 2000

Si l’IFA només s’utilitza els caps desetmana, el nombre de mòduls neces-saris es pot reduir notablement, ja queles bateries es poden carregar en diver-sos dies.

En una IFA d’un sistema de bom-bament, si tenim una bomba (perexemple Shurflo) alimentada amb unsistema aïllat de 230 V amb el suportde bateries, el funcionament nodepèn de si al mòdul li arriba radiaciósolar o no, sinó de la bateria, ja quepodrem fer-la funcionar quan lanecessitem, mitjançant una sonda, untemporitzador, etc.

Si en un sistema de bombamentno hi ha bateries, només funcionaràen hores de sol. Si la bomba és a 12 o24 Vcc, només funcionarà quan hihagi llum i en funció de la radiació.Perquè el cabal sigui constant a la sor-tida de la bomba, li ha d’arribar unatensió constant, per la qual cosa escol·loca entre els mòduls fotovoltaics ila bomba una targeta electrònicad’acoblament cc/cc. Si la bomba, en

lloc d’un motor de CC, té un motorasíncron III de corrent altern, elsmòduls es connecten a l’entrada delbus de continu d’un convertidor defreqüència i el motor de la bomba, ala seva sortida.

5. Costos d’una instal·lació fotovoltai-ca aïllada. Si l’IFA és fixa i s’ubica enun lloc de fàcil accés podem indicargrosso modo una sèrie de preus (senseIVA) orientatius del possible costd’una IFA, segons el que indical’informe ASIF d’octubre de 2006,

que es reprodueix a la figura 4.Per la qual cosa estaríem parlant

d’un cost d’11,4 euros / Wp per a ins-tal·lacions fotovoltaiques aïllades d’1kWp i de 9,7 euros / Wp en instal·lacions de 3 kWp.

6. Conclusió. En aquest article s’hapretès exposar, de forma detallada, unprocediment vàlid i ràpid per al càlculd’una instal·lació d’energia solar foto-voltaica autònoma, que l’autor volque sigui d’utilitat a enginyers i ins-tal·ladors.

Grandària de la instal·lació 100 Wp 1 kWp 3 kWp

Plafons 390 euros 3.800 euros 11.400 eurosEstructura de suport i cargols 60 euros 450 euros 1.050 eurosBateria 270 euros 2.050 euros 5.100 eurosOndulador + proteccions + monit. 190 euros 1.350 euros 3.000 eurosCablatge i diversos 70 euros 500 euros 1.050 eurosMuntatge i posada en marxa 185 euros 1.100 euros 2.400 eurosEnginyeria, administració, Bº industrial 275 euros 2.150 euros 5.100 eurosTotal 1.440 euros 11.400 euros 29.100 euros

Figura 4. Costos segons l’Associació de la Indústria Fotovoltaica, octubre de 2006

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

46

Jorge Tornero, arquitecte i director tècnicde Geberit SA, va impartir aquesta con-ferència centrada en la importància de lainvestigació tecnològica amb vista amillorar la qualitat de les instal·lacionshidrosanitàries tant domèstiques compúbliques.

Com a introducció, David Mayolas,director general de Geberit SA, va feruna presentació de l’empresa. A conti-nuació, Tornero va repassar diferentsproblemes que, malgrat ser habituals,poden desaparèixer en un futur. De lamateixa manera que, per exemple, lesdescàrregues d’inodor han passat de serde 12 litres a tenir l’opció de 3 o 6 litresper descàrrega, hi ha molts altres aspec-tes que s’han de millorar en l’actualmanera de concebre les instal·lacionshidrosanitàries per aconseguir habitat-ges i equipaments més sostenibles i ambinstal·lacions silencioses i fiables.

Així, va destacar que hi ha sorollsque es poden evitar: els que es generenen buidar la banyera o l’aigüera del lava-bo, els que sovint patim a les habitacionsd’hotel quan a l’habitació del costat esprem la descàrrega de l’inodor, els quesempre caracteritzen els baixants en unpàrquing cada vegada que es produeix

una descàrrega... També va fer esmentde la millora que cal en seguretat contraincendis, així com de la necessitat de sis-temes de recollida d’aigües pluvials queevitin les inundacions per culpa d’un maldrenatge i que, malauradament, són tanhabituals.

Tornero va destacar que, fins i tot elCTE (l’actual Codi Tècnic de l’Edificaciód’obligatori compliment a l’Estat espa-nyol), no és prou rigorós sobre el particu-lar i no exigeix els mínims que necessitauna correcta instal·lació dels sistemeshidrosanitaris.

Per acabar, va destacar certs produc-tes de Geberit que, gràcies a una rigoro-sa investigació en tecnologia, ofereixensolucions als problemes plantejats.

Respecte a la reducció acústica, vadestacar el tub d’evacuació en polietilèd’alta densitat Silent-db20 que, gràciesal seu acurat disseny, disminueix ostensi-blement el soroll de les aigües als colzesdels baixants. També va ressaltar laimportància de l’accessori Sovent, queevita la ventilació secundària en edificisde més de sis plantes. Respecte a la pro-tecció contra incendis, va oferir unademostració de com s’evita la propaga-ció del foc a través del forat dels polsa-

dors de descàrrega de les cisternesembotides o dels conductes d’evacuació,amb un senzill accessori tallafocs. Vadedicar una atenció especial al sistemasifònic de drenatge de cobertes GeberitPluvia® que, per les seves característi-ques, augmenta la capacitat de drenat-ge, sobretot en cobertes de grans dimen-sions (com ara les de grans naus indus-trials, terminals d’aeroports, etc.).

Es va repartir a tots els assistentsinformació tècnica, així com dels pro-ductes mencionats al llarg de la confe-rència. Durant el torn de preguntes, esva fer palès l’especial interès que vandespertar les innovacions tecnològiquespresentades.

Més informació: www.geberit.es

Mayolas i Tornero, en un moment de la conferència

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

PUBLIREPORTATGE

Conferència a la sala d’actes del CETIB, 23 d’octubre de 2008

Les instal·lacions hidràuliquesd’edificació en el futur

Geberit Silent-db20 Geberit SoventGeberit Silent-db20

GEBE

RIT

PUBLIREPORTATGE

Conferència a la sala d’actes del CETIB, 3 de novembre de 2008

Ibersolar destaca la importànciadel programa de dimensionament

El passat 3 de novembre de 2008, elCol·legi va organitzar una sessió infor-mativa sobre el dimensionament d’ins-tal·lacions d’energia solar tèrmica, queva comptar amb la participació d’Iber-solar Energia, SA. S’han de destacar elple complet a la sala d’actes per a lasessió, amb més de cent col·legiats enllista d’espera, i la importància de dispo-sar d’una bona eina per dimensionar lesinstal·lacions d’energia solar tèrmica, talcom fa SCS SUN d’Ibersolar.

Portar a terme una correcta estima-ció de la demanda energètica és de granimportància, ja que es tracta d’una deles dades fonamentals sobre les quals esdimensionarà la instal·lació. Per dimen-sionar-la adequadament, en primer llocs’han de calcular les necessitats d’aiguacalenta i, ocasionalment, les de calefac-ció i/o escalfament de piscina. Desprésd’haver estimat la quantitat de calornecessària, es podrà determinar la gran-dària de la superfície dels captadors i lade l’acumulador segons el grau desitjatde cobertura anual de la instal·lació.

La demanda energètica en una ins-tal·lació d’ACS es correspon ambl’energia necessària per elevar l’aiguaconsumida des de la temperatura de

distribució o xarxa fins a la temperaturade consum.

El càlcul de la instal·lació solardependrà d’uns paràmetres determi-nants com són la seva localització geo-gràfica, l’orientació i la inclinació que esdonarà al sistema de captació solar, latemperatura de l’aigua de subministra-ment, la taxa de cobertura, la climatolo-gia del lloc, etc. En funció d’aquestesvariables es fa el càlcul de la superfíciedel captador solar, el volum de l’acu-mulador d’ACS, el dimensionament delvas d’expansió, les bombes dels circuitsi la potència necessària de l’intercan-viador de calor com a elements mésimportants de la instal·lació, així com elselements d’unió entre aquests.

Per facilitar el procés, IBERSOLAR hadesenvolupat SCS SUN, un potent i pràc-tic programa per assessorar els profes-sionals del sector en el càlcul, el desen-volupament i l’execució d’una instal·la-ció solar tèrmica. Mitjançant un intuïtiumenú pas a pas, es va demanant al’usuari la informació necessària per de-senvolupar el dimensionament. El pro-grama permet escollir entre diversosesquemes d’instal·lació a fi de cobrirtotes les necessitats que es plantegin.

També permet introduir les dades deconsum d’ACS per a diferents serveis endiverses instal·lacions, com ara hotels,restaurants o gimnasos, cada un delsquals tenen demandes diferents. Aixímateix, el programa integra tots els con-sums per tal de fer el càlcul de la ins-tal·lació.

Els resultats obtinguts es presentenen una completa memòria en formatPDF, on es justifiquen els càlculs realit-zats, es mostra una llista completa delmaterial necessari per fer la instal·lació is’incorpora un esquema complet d’ins-tal·lació.

Finalment, cal destacar que lesnecessitats de consum d’aigua per per-sona i dia, així com la temperatura,s’han obtingut a partir del Codi Tècnicde l’Edificació, i poden ser modificadesper als casos en què l’Ordenança Solardel municipi sigui més exigent. Per a lesdades de temperatura mitjana diürna,radiació solar i temperatura de submi-nistrament de l’aigua de la xarxa,s’utilitzen les indicades per l’Institut pera la Diversificació i Estalvi d’Energia(IDAE).

Més informació: www.ibersolar.com

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

47

IBER

SOLA

R

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

48

�L’any 1987 va néixer el Centre Soli-dari, arran de la campanya ciutadana“Aquí hi ha gana”, liderada perl’Associació de Veïns del Casc Antic ialtres col·lectius, dirigida a les personesdel barri que no tenien els recursossuficients per menjar. Posteriorment esva crear la Fundació Casc Antic, ambseu al Centre Solidari, entitat que haestat treballant en programes de caràc-ter social, amb la finalitat fonamentald’intervenir en les causes que provo-quen l’exclusió social. Els serveis queactualment presta la Fundació estandestinats a les persones i/o famílies aqui, per raó de la seva situació de pre-carietat social i econòmica, els cal unaajuda temporal per superar el mal tràn-gol en què es troben. A causa dels flu-xos migratoris i, darrerament, de lagreu crisi econòmica, es presentennoves demandes urgents, especialmententre la població immigrada i la gentgran, que representen un elevant per-centatge dels habitants del districte.

Funcionament. La Fundació disposad’un local per a usos diversos, que estàgestionat per un responsable que coor-dina un equip de voluntaris, que vavariant al llarg de l’any. El local ésobert els matins de 9 a 14.30 h, perdur a terme dos programes:

- “Servei de distribució de lotsd’aliments setmanals per a famí-lies necessitades”, que arriben deri-vades pels Serveis Socials delDistricte de Ciutat Vella. L’objectiués contribuir a millorar el dèficitalimentari de famílies amb proble-

mes. El període mitjà de servei aaquestes famílies és de tres mesos.

- “Anem per feina”, servei d’ajuda iassessorament per a la inserciólaboral de persones amb dificultatsper trobar feina. L’objectiu és oferirun espai d’orientació laboral perfacilitar la inserció en el món deltreball i un servei d’acolliment. Ales persones que vénen al CentreSolidari, moltes de les quals nosaben català o castellà i se les had’atendre en anglès, francès o permitjà d’intermediaris, la Fundacióels ajuda a preparar el currículumvitae i contacta amb empreses quedemanin personal que, a causa del’actual situació de crisi, cada vega-da en són menys.

La col·laboració del CETIB – queenguany ha aportat 6.000 euros a laFundació procedents del 0,7% delpressupost anual que destina a la sub-venció de projectes solidaris– junta-ment amb la d’altres entitats, és la quefa possible que aquests projectes espuguin tirar endavant.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Fundació Casc Antic

Aliments i feina, ajudes directesper als qui tenim més a propA banda de la feina dels voluntaris i de la col·laboració de la Fundació Banc d’Aliments, l’Escola del Gremide Forners i d’empreses privades del sector de l’alimentació, la Fundació Casc Antic rep donacions eco-nòmiques d’entitats privades, així com subvencions públiques, que els permeten atendre diàriament mol-tes persones necessitades. És el cas del CETIB, que anualment subvenciona els projectes de la Fundació.

Cada Nadal el Centre Solidari de la Fundació Casc Antic organitza un berenar amb la gent del barri

FUN

DACI

Ó CA

SC A

NTI

C

Més informacióBou de Sant Pere, 3, baixos 08003 BarcelonaTel. 933 10 70 63f.cascantic@gmail.comHorari: de dilluns a divendres de 9 a 14.30 h

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

49

Jordi Castañedajordicastanyeda@hotmail.com

�El museu acull una seixantena dediorames de les diferents escoles pesse-bristes del país, però la intenció final ésla de disposar d’un espai per explicartot allò que envolta el pessebre, mésenllà de l’exposició de cada obra: elsorígens, l’evolució, les escoles, les tècni-ques més tradicionals i les més innova-dores, els factors antropològics..., per-què el món pessebrista sap que ha defer un pas endavant per assegurar lapervivència i la qualitat de la seva feina.

L’ús de tecnologies existents perpart dels pessebristes més joves ha revo-lucionat moltes creacions, però tambéha servit per mostrar un futur pled’oportunitats usant eines que moltsprofessionals ja estan acostumats a uti-litzar. Un dels casos més clars és l’ús deprogrames d’animació i de 3D perveure com quedaria l’obra. La pantallade l’ordinador substitueix fulls ambplànols, croquis i dibuixos, que tampocno deixen d’existir, però que tenen enels programes informàtics recursos útilsper aplegar-los i veure’n totes les possi-bilitats abans d’executar el treball.

D’altres usos de la informàticatambé serveixen per agilitar feines, comper exemple paisatges de fons policro-mats que poden quedar molt benimpresos en color i, convenientmentenvellits, es poden encolar i col·locarallà on abans s’havia de pintar a mà.

El càlcul de les proporcions és unaltre dels secrets per a l’èxit d’un bonicdiorama. Un càlcul que els més vete-rans ja coneixen, però que per exemple

un jove pessebrista, Miquel Marzal,admet: “Faig servir l’Excel per fer lafórmula de proporció de les mesuresque ha de tenir una finestra al costatd’un figura d’una mida concreta, aga-fant de referència el que pot mesuraruna finestra com la que vull reproduir”.

Una de les ànimes del Museu delPessebre de Sant Vicenç de Montalt,Enric Pons, veu admirat com “els mésjoves usen l’ordinador per projectarmuntanyes o paisatges i marquen comhan de ser les alçades o la fondària,com un arquitecte”, i assegura que “elfutur en les noves generacions passa perla tecnologia”. “No hem de deixar per-dre les nostres coses i estaria molt bé ferjornades o congressos per conèixer tèc-niques dels més joves”, diu Pons.

Al Museu del Pessebre hi trobareufigures de tot tipus d’oficis (ferrer, ter-

rissaire, fuster, vidrier, etc.), potser enuna metàfora de la feina del pessebrista,que sovint requereix coneixements dediverses disciplines. Durant aquestNadal acull una exposició del pessebris-ta Lluís Montmany, amb dioramesmolt petits característics d’aquest autor.A banda de la representació de les prin-cipals escoles catalanes del pessebre,també s’hi pot trobar una àmplia varie-tat de figures espanyoles i d’AmèricaLlatina, de diferents èpoques.

CULTURA

Més informacióMuseu del Pessebre de CatalunyaCarrer Sant Antoni, 908394 Sant Vicenç de Montaltpessebre@svmontalt.cat

Museu del Pessebre de Catalunya a Sant Vicenç de Montalt

Pessebrisme, l’art popular nadalenc es renova

FEDE

RACI

Ó CA

TALA

NA

DE P

ESSE

BRES

‘Adoració dels pastors’, pessebre obra de Jacint Cadevall (2006)

El pessebrisme, aquesta mostra popular d’art que floreix en les dates nadalenques, té a Sant Vicençde Montalt (El Maresme) un punt de referència indiscutible a casa nostra. Es tracta del Museu delPessebre de Catalunya, una iniciativa que ja és una realitat del present, però que sobretot té la inten-ció de ser l’embrió d’un museu més important de cara al futur.

UNE-EN 15232Eficiencia energética de los edi-ficios. Métodos de cálculo delas mejoras de la eficiencia ener-gética mediante la aplicación desistemas integrados de gestióntécnica de edificios.

UNE-EN 15240Ventilación de los edificios.Eficiencia energética de los edi-ficios. Directrices para la ins-pección de sistemas de acondi-cionamiento de aire.

UNE-EN 15241Ventilación de los edificios.Métodos de cálculo de las pér-didas de energía debidas a laventilación y la infiltración enlos edificios comerciales.

UNE-EN 15251Parámetros del ambiente inte-rior a considerar para el dise-ño y la evaluación de la efi-ciencia energética de edificiosincluyendo la calidad del aireinterior, condiciones térmi-

cas, iluminación y ruido.

UNE-EN 15316-1Sistemas de calefacción en losedificios. Método para el cálcu-lo de los requisitos de energíadel sistema y de la eficiencia delsistema. Parte 1: Generalidades.

UNE-EN 15316-2-1Sistemas de calefacción en losedificios. Método para el cálcu-lo de los requisitos de energíadel sistema y de la eficiencia delsistema. Parte 2-1: Sistemas deemisión para calefacción delocales.

UNE-EN 15316-2-3Sistemas de calefacción en losedificios. Método para el cálcu-lo de los requisitos de energíadel sistema y de la eficiencia delsistema. Parte 2-3: Sistemas dedistribución para calefacción delocales.

UNE-EN 15316-3-1Sistemas de calefacción en los

edificios. Método para el cálcu-lo de los requisitos de energíadel sistema y de la eficiencia delsistema. Parte 3-1: Sistemas deagua caliente sanitaria, caracte-rización de necesidades (requi-sitos de acometida).

UNE-EN 15316-3-2Sistemas de calefacción en losedificios. Método para el cál-culo de los requisitos de ener-gía del sistema y de la eficien-cia del sistema. Parte 3-2:Sistemas de agua caliente sani-

taria, distribución.

UNE-EN 15316-3-3Sistemas de calefacción en losedificios. Método para el cálcu-lo de los requisitos de energíadel sistema y de la eficiencia delsistema. Parte 3-3: Sistemas deagua caliente sanitaria, genera-ción.

50

2264/126DOUE núm. C 273 (28.10.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 95/16/CE del Parla-ment Europeu i del Consellsobre l’aproximació de les legis-lacions dels Estats membresrelatives als ascensors. (2008/C273/09).

2265/126DOUE núm. C 280 (04.11.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 2004/108/CE delParlament Europeu i del Con-sell relativa a l’aproximació deles legislacions dels Estats mem-bres en matèria de compatibili-tat electromagnètica i per laqual es deroga la Directriu89/336/CEE.

LEGISLA

CIÓ EU

ROPEA

LEGISLACIÓ

ESTATAL

2266/126BOE núm. 246 (11.10.2008)Reial Decret 1644/2008, de 10d’octubre, del Ministeri de laPresidència pel qual s’establei-xen les normes per a la comer-cialització i posta en servei deles màquines.

2267/126BOE núm. 252 (18.10.2008)Reial Decret 1675/2008, de 17d’octubre, del Ministeri d’Ha-bitatge pel qual es modifica elReial Decret 1371/2007, de 19

d’octubre, pel que s’aprova elDocument Bàsic DB-HR Pro-tecció en front el soroll delCodi Tècnic de l’Edificació.

2268/126BOE núm. 266 (04.11.2008)Reial Decret 1801/2008, de 3de novembre, del Ministeri dela Presidència pel qual s’es-tableixen normes relatives a lesquantitats nominals per a pro-ductes envasats i al control delseu contingut efectiu.

2269/126BOE núm. 266 (04.11.2008)Reial Decret 1802/2008, de 3de novembre, del Ministeri dela Presidència pel qual es modi-fica el Reglament sobre notifi-cació de substàncies noves iclassificació, envasament i eti-quetatge de substàncies perillo-ses, aprovat per Reial Decret363/1995, de 10 de març, ambla finalitat d’adaptar les sevesdisposicions al Reglament (CE)núm. 1907/2006 del Par-lament Europeu i del Consell

(Reglament REACH).

2270/126BOE núm. 271 (10.11.2008)Resolució de 23 d’octubre de2008, de la Direcció General dePolítica Energètica i Mines delMinisteri d’Indústria, Turisme iComerç, per la qual es modificala Norma de Gestió Tècnica delSistema NGTS-06 i els proto-cols de detall PD-07 i PD-08.

NORMATIVA I LEGISLACIÓTotes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF al Servei de Biblioteca i Documentació de l’àrea pri-vada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

NO

RMES

UN

E

2271/126BOPB núm. 247 (14.10.2008)Ajuntament de Badalona. Anun-ci d’aprovació definitiva de lamodificació dels articles 55 i 180de les Ordenances Metropolita-nes d’Edificació de Badalona.

2272/126BOPB núm. 249 (16.10.2008)Ajuntament de Manresa. Anun-ci d’aprovació de l’esmena del’errada material d’omissió enl’aprovació de l’Ordenançamunicipal sobre activitats.

2273/126BOPB núm. 255 (24.10.2008)Ajuntament de Vallcebre. Anun-ci d’aprovació definitiva del’Ordenança d’activitats am-bientals.

2274/126BOPB núm. 265 (04.11.2008)Ajuntament de Barcelona. Anun-ci d’aprovació definitiva de lamodificació dels annexos del’Ordenança municipal d’ac-tivitats d’intervenció integralde l’administració ambiental

de Barcelona.

2275/126BOPB núm. 266 (05.11.2008)Ajuntament de Santa Marga-rida i els Monjos. Anunci d’a-provació definitiva de la modi-ficació de l’Ordenança munici-pal reguladora del soroll i lesvibracions.

2276/126BOPB núm. 274, annex I(14.11.2008)Ajuntament de Manresa. Anun-

ci en el qual s’esmena l’erradad’omissió de l’aprovació del’Ordenança municipal sobreactivitats en el sentit d’inclou-re un annex que no s’haviaincorporat.

2277/126BOPB núm. 274(14.11.2008)Ajuntament d’Olesa de Mont-serrat. Edicte d’aprovació del’Ordenança reguladora de lareserva de domini públic per ainstal·lació d’ascensors.

NO

RMES U

NE

LEGISLACIÓ

LOCA

L

LEG

ISLA

CIÓ

EST

ATA

LLE

GIS

LACI

Ó L

OCA

L

THEK

NO

S · N

úm. 1

26 D

ESEM

BRE

de 2

008

51

L’obertura de l’acte va anar a càrrec deJaume Bori, responsable de Prescripció deSchneider Electric a la Delegació Nord-est. Bori va fer una breu presentació deSchneider Electric, l’especialista global engestió de l’energia, explicant les possibili-tats de suport tècnic i comercial mitjan-çant més de cent professionals que desde la Delegació, amb seu a Barcelona,atenen clients de Catalunya i Balears.

La primera intervenció va correspon-dre a Pere Fibla de l’Institut SchneiderElectric de Formació (ISEF). La presentaciótenia com a objectiu explicar a l’auditoriles possibilitats que ofereix l’esmentatInstitut pel que fa a formació, en la doblevesant d’ensenyament oficial i d’ense-nyament a professionals en actiu. En elprimer cas hi ha diferents acords ambescoles tècniques i professors per impar-tir ensenyaments dins els crèdits reglats;pel que fa a l’ensenyament a professio-nals en actiu, l’ISEF disposa d’un extenscatàleg de cursos en diferents disciplines(distribució elèctrica, automatització...)que pot adequar a la vegada en funció deles necessitats de cada client.

El títol de la presentació següent vaser “CTE: solucions en eficiència energè-tica”, a càrrec de Jaume Rubio.

La ponència va resumir les demandesdel Codi Tècnic de l’Edificació en matèria

de limitació de demanda energètica pertal de fer els edificis tan eficients comsigui possible; davant aquestes deman-des exposava les diferents respostes queSchneider Electric subministra en termesde productes i els seus serveis associats.Es poden arribar a aconseguir estalvis defins a un 30% en edificis de nova cons-trucció, que no és poc si tenim en comp-te la situació actual de l’energia, lademanda imparable i els preus a l’alça.

La darrera ponència, titulada “Solu-

cions de control en la gestió integral del’edifici”, va ser a càrrec de Jorge Martí iJosé Luis Rancé. El primer va donar lavisió per a edificis d’utilització residenciali el segon, en la vesant d’edificis mésgrans i complexos. La presentació explica-va com es poden projectar un seguitd’instal·lacions en un modern edifici, fentla integració del conjunt per tal de dispo-sar al final d’un sistema de control com-plet, ergonòmic, amb característiquesd’ampliabilitat i manteniment fàcils, i totmitjançant busos de comunicació oberts id’utilització universal.

Efectivament, tots els subsistemesque integren l’edifici (clima, accessos,enllumenat, detecció d’incendis...) sóncontrolables mitjançant un Scada central,la qual cosa facilita enormement les tas-ques de manteniment, la gestió delsparàmetres, el control del consum d’e-nergia, la seguretat de les persones i, enconseqüència, l’optimització dels costosde funcionament.

Més informació:www.schneiderelectric.esLa conferència, a càrrec Jaume Bori, Pere Fibla, Jaume Rubio, José Luis Rancé i Jorge Martí, va atreure molts assistents

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

PUBLIREPORTATGE

Conferència a la sala d’actes del CETIB, 6 de novembre de 2008

Seminari tecnològicen control i eficiència energètica

SCHN

EIDE

R EL

ECTR

IC