DIAGNOSI DELS DRETS HUMANS A LA CIUTAT global 2010 DH Sant Boi.pdf · Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. La Carta, aprovada a París el 18 de maig de 2000,

DIAGNOSI DELS DRETS HUMANS A LA CIUTAT

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Barcelona, maig 2010

ÍNDEX

...................................................................................... DIAGNOSI DELS DRETS HUMANS A LA CIUTAT. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat 3

Índex

INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................................................... 4

METODOLOGIA ..................................................................................................................................................... 5

ANÀLISI DELS RESULTATS GLOBALS ................................................................................................................ 7

0 INTRODUCCIÓ


INTRODUCCIÓ

La Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans és una iniciativa de la Diputació de Barcelona que té per objectiu estendre el respecte als drets humans com a forma de convivència i organització política. Per això, els pobles i municipis de la província de Barcelona que s’adhereixen voluntàriament a la Xarxa es comprometen a complir i incorporar en el seu ordenament local la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

La Carta, aprovada a París el 18 de maig de 2000, constitueix un compromís col·lectiu per dur a terme les actuacions necessàries per garantir els drets humans a la ciutat. En aquest sentit, i tal i com estableix el punt 5 de la disposició final del document:

“...les ciutats signatàries es comprometen a crear una comissió encarregada d’establir cada dos anys una avaluació de l’aplicació dels drets reconeguts per la Carta i a fer-la pública”.

De la mateixa manera, a la III Conferència Europea dels Drets Humans a la Ciutat es va acordar que les ciutats signatàries es comprometen a:

“...establir mecanismes de seguiment per avaluar la correcta adopció i implementació de la Carta”.

En aquest context, la Diputació de Barcelona ha elaborat una metodologia per a que cada poble o ciutat integrada a la Xarxa pugui dur a terme revisions periòdiques del seu nivell d’observança dels drets humans. Concretament, es proposa un procés d’autoavaluació que ha de servir per acomplir un triple objectiu:

1. Conèixer la situació o estat de la salvaguarda dels Drets Humans al municipi.

2. Establir un mecanisme d’avaluació contínua de les polítiques municipals respecte a la salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat.

3. Millorar l’actuació municipal en els àmbits on l’acompliment de la Carta sigui més feble i reforçar aquelles actuacions on es consideri que és més prioritari.

El procés d’autoavaluació no és un objectiu en sí mateix, sinó un element integrant de la voluntat de salvaguardar els drets humans a la ciutat. No es tracta, en cap cas, de realitzar una auditoria a l’ajuntament ni un judici sobre la seva actuació, sinó d’engegar un procés que permeti al propi consistori prendre mesures de manera informada per corregir les possibles mancances que puguin existir en la salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, de cara a planificar l’Agenda Local pels Drets Humans per als propers anys.

0 METODOLOGIA


METODOLOGIA

La metodologia impulsada per la Diputació de Barcelona contempla les fases següents:

El document que teniu a les mans correspon a l’Informe de Diagnosi, i per arribar a la redacció d’aquest informe s’han realitzat els passos següents:

Pas 1: Adaptar la bateria d’indicadors

A partir d’una proposta inicial i orientativa d’indicadors elaborada a partir dels continguts de la carta i les actuacions municipals que des de la Diputació de Barcelona s’han considerat habituals, l’ajuntament ha ajustat aquesta proposta a la seva realitat. Això vol dir que:

a. Ha identificat les accions de govern per a cada dret de la Carta, tenint en compte els seus programes, necessitats i capacitats, i ha incorporat, sempre que ho ha estimat oportú, les actuacions municipals no previstes al sistema d’indicadors i desestimat aquelles que no s’havien previst.

b. Ha comprovat que els indicadors proposats per mesurar les accions s’ajusten a la seva realitat municipal, realitzant les modificacions que s’han trobat oportunes.

c. Ha assignat serveis o unitats prestacionals responsables per a cada acció.

Pas 2: Fixar objectius i el pes específic de les actuacions

L’ajuntament ha descrit de manera clara els indicadors i l’objectius a assolir que ens permetin avaluar cada dret des de la perspectiva de l’assoliment dels objectius municipals.

Així mateix, ha ponderat, en forma de percentatge, cadascun dels compromisos i de les accions previstes en cada dret en funció de les seves prioritats.

Pas 3: Recollir i mecanitzar les dades

0 METODOLOGIA


L’ajuntament ha recollit les dades quantitatives dels indicadors i les ha introduït a l’aplicatiu informàtic. El contrast d’aquestes dades amb els objectius fixats pel propi consistori han permès obtenir uns resultats d’assoliment per a cada dret, configurant l’avaluació interna de l’assoliment dels drets.

PAS 4: Debat participatiu i elaboració de l’informe d’avaluació

S’han efectuat tres sessions participatives, una amb la ciutadania, una amb els tècnics municipals, i una amb els representants polítics per a analitzar de forma qualitativa l’assoliment de cada un dels drets, de manera que els objectius definits per el propi Consistori es confrontessin amb la percepció ciutadana i es tanqués, així, el procés d’avaluació.

Peculiaritats metodològiques de l’informe de Sant Boi

Cal tenir en compte, però, que en el cas de l’ajuntament de Sant Boi s’han portat a terme alguns ajustos respecte de la metodologia plantejada per la Diputació de Barcelona. Aquests ajustos són els següents:

1. S’han realitzat entrevistes amb tots els caps de servei encarregats de les accions i els indicadors que ens havien de permetre mesurar l’assoliment dels drets. S’ha partit inicialment de les accions i indicadors que plantejava, a tall d’exemple, la Diputació de Barcelona en la seva metodologia, i s’han revisat aquests sota les premisses següents:

a. Que fossin adequats per permetre’ns l’avaluació del dret i l’establiment de reptes quantificables de cara al futur.

b. Que fossin accions en les que, d’alguna manera, l’ajuntament pot actuar i tenir una incidència, encara que sigui a nivell de pressió per a que d’altres institucions actuïn.

c. Que tinguéssim les dades accessibles i fàcils per a calcular-los.

d. Sempre que fos possible, aprofitar altres indicadors que ja s’estiguessin utilitzant a l’ajuntament per a mesurar altres coses (PAM, Agenda 21, etc.).

Les entrevistes ens han permès també obtenir informació descriptiva de molts dels indicadors contemplats i entendre millor les dades i els objectius establerts. Aquesta informació és molt important de cara a la realització de la prediagnosi.

2. S’ha decidit recollir la dada de cada indicador pel que fa al 2008-2009 i establir els objectius de cadascun de cara a 2012. D’aquesta manera, la diagnosi compararà les dades 2008-2009 respecte al que ens marquem per al 2012, i així al 2012 podrem tornar a mesurar i establir l’agenda local dels drets humans a la ciutat per al nou mandat de govern.

3. S’ha acordat que alguns indicadors importants per als que finalment no s’han aconseguit dades 2008-2009 ni 2012, l’equip de persones encarregades del projecte a l’ajuntament establirien un grau d’assoliment de l’indicador de manera qualitativa o estimada. En aquests casos, serà molt important acabar-ho de contrastar amb la participació ciutadana.

0 anàlisi dels resultats globals


ANÀLISI DELS RESULTATS GLOBALS

En aquest informe es contrasten els resultats dels drets humans analitzats des d’una perspectiva interna —d’acord amb els objectius establerts pel Consistori, les dades recollides de la situació actual i un procés d’avaluació participatiu intern— amb l’anàlisi de la ciutadania en el procés participatiu. Fruit de l’anàlisi de les dues vessants, es procedirà a realitzar l’avaluació global de l’estat de salvaguarda dels drets humans a la ciutat de Sant Boi.

En primer lloc, es mostra una taula on es recullen les principals valoracions de la ciutadania per a cada dret i/o compromís (part dreta de la taula) i el resultat de la valoració interna (part esquerra de la taula), expressat en colors segons l’escala de valoració:

Adequat

Amb oportunitats de millora

Àmpliament millorable No s’actua

Anàl isi Intern

Aquest compromís no s'ha acomplert i caldria acomplir-lo.

Falta més política de participació i mi llorar la incidència d'aquesta en les decisions polítiques.

És mil lorable.El compromís és millorable, hi ha saturació dels espais disponibles.

Cal divulgar l 'enquesta d'imatge i balanç de la gestió municipal i mi llorar web municipal

La si tuació és òptima.

Garantir la transparència de l 'activi tat administrativa

Compromisos:Mecanismes de garantia

Compromisos:

Compromisos:

Compromisos:

Compromisos:

Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat

Eix Temàtic 1: Dret al bon govern a la ciutat

Dret a la participació política

Dret d'associació, de reunió i manifestació

Dret a la informació

Principi de transparència

Fomentar la vida associativaOferir espais públ ics de ll iure accés per a reunions obertes i trobades informals de laciutadania

Dret a la Informació

Dret d'accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació

Afavorir la resolució extrajudicial dels confl ictes i promoure la justícia de proximitat

Implantació mecanismes de prevenció

Fomentar els cossos de pol icia de proximitat

Aplicació de polítiques preventives contra els del ictes

Promoure l’ampliació del dret a sufragi a les eleccions municipals als residents nocomunitaris.

Fomentar la participació democràtica de tots els habitants en tots els àmbits de la vidapolítica municipal a través de mecanismes i espais de participació.

Anàlisi Ciutadania



Anàl isi Intern

Es considera òptim.

Es valora el treball reali tzat; cal garantir que les noves actuacions incorporin cri teris d'accessibil itat.Cal incrementar la informació dirigida a persones nouvingudes i augmentar la sensibil ització social.L'ajuntament hauria de vetllar per la quali tat del servei en les residències de gent gran.Sant Boi és un municipi capdavanter en aquestes polítiques, cal seguir treballant-hi.

L'ajuntament desenvolupa moltes accions, però que existeix un repte de millora.

Fomentar la sol idari tat recíproca entre la ciutadania




Drets dels consumidorsEs considera àmpliament mil lorable: caldria reduir el temps d'espera de l 'OMIC.


Dret a la protecció de la vida privada i familiarCompromisos:

Dret general als serveis públics de protecció social

Compromisos:

Compromisos:

Eix Temàtic 2: Dret de protecció de la persona

Protecció dels col·lectius i ciutadans més vulnerablesCompromisos:

Deure de solidaritat

Compromisos:

Cooperació municipal internacionalCompromisos:

Vetllar per la protecció i defensa dels consumidors i usuaris

Prestar serveis particulars i adaptats a les persones amb discapacitat

Vetllar per la integració de totes les persones

Vetllar per l ’assistència a la infància i la vel lesa

Aplicació de polítiques preventives de suport a les víctimes de maltractaments

Comprometre's a cooperar amb col·lectivitats locals de països en vies dedesenvolupament i a impl icar la ciutadania i els agents econòmics

Fomentar el coneixement mutu dels pobles i les seves cultures

Vetllar pel respecte i la protecció de la família en la seva diversitat de formes i per laintegri tat de les famílies i els seus membres

Prestar serveis particulars i adaptats a persones desafavorides

Anàlisi Ciutadania



Anàl isi Intern

L'Educació cal entendre-la des de una perspectiva més àmplia: orientada a fomentar l 'autonomia personal de les persones.

Cal reali tzar major esforç en l 'accés a l 'escola en les franges P3 i P4 i en alumnes de 16 anys, especialment en infants i joves nouvinguts. I també, ampliar Escoles Taller i PQPI, ara força saturats.

Les accions actuals són ben valorades, però arriben a pocs infants. Cal també, reforçar el seu caràcter preventiu.Es valora l 'ampliació prevista de l 'oferta, ja que actualment hi ha saturació. Cal ampliar els canals de difusió i reactivar els cursos semipresencials d'acreditació de l 'ESO.Es real itzen força programes de foment de convivència i cohesió social, caldria mil lorar-ne la difusió i es fan propostes per aconseguir-ho.

Es treballa força en aquest dret, però en el context actual és priori tari i requereix un esforç especial i de suma d'actors: sindicats, empreses, enti tats, etc.

Fomentar la plena ocupació en condicions de dignitatPotenciar la difusió Borsa de Treball i crear-ne versió on-line. També caldria revisar el funcionament de CORESA.Desconeixement accions municipals. Cal exigir en les contractacions empreses amb Pla d'Igualtat.

Caldria acomplir el compromís de no signar cap contracte amb empreses sospitoses de trebal l i l·legal o infanti l.

Es considera que hi ha manca d'habitatge públ ic de lloguer, i que l 'Oficina d'Habitatge ha de garantir, difondre i mediar en les transaccions.Es valora molt positivament el programa Tots som Santboians; cal disposar de més oferta de pisos municipals tutelats, impulsar borses per compartir pisos i crear un alberg d'acol lida per a persones sense l lar.

Es valora positivament el programa de salut a les escoles però s'assenyala que cal potenciar-lo. I que també cal fomentar més programes i campanyes preventives. Aquestes campanyes, han de centrar-se en aspectes vivencials i sensibles.

Dret a l'habitatgeCompromisos:

Eix Temàtic 3: Dret Bàsic de Benestar

Compromisos:

Dret a l'educació

Dret al treball

Compromisos:

Dret a la salutCompromisos:

Acoll ir a persones amb problemàtiques especials

Promoure la salut de tots els habitants amb la seva participació activa


Garantir l ’accés igual itari de les persones al treball

No signar cap contracte municipal sense una clàusula contra el trebal l i l·legal i contra eltrebal l infantil

Vetllar pel dret a un habitatge digne, segur i salubre

Facil itar l ’accés a l ’educació escolar (dels 3 als 16 anys)

Evitar el fracàs escolar entre la població infantil i en edat escolar

Fomentar la formació per a adults

Fomentar la convivència i l 'hospitali tat entre tots els ciutadans en un marc de cohesiósocial

Anàlisi Ciutadania



Anàl isi Intern

És millorable.

És mil lorable: cotxe elèctric en la flota municipal.

És mil lorable.

És mil lorable.

És mil lorable.

És mil lorable.

És mil lorable.És mil lorable: caldria publicitar l 'inventari de camins rurals i ramaders.

Dret a la circulació i la tranquil.litat a la ciutat Art. XX

Es considera millorable: caldria facil itar l 'ús de bicicletes i mil lorar el transport públic als barris de muntanya.És mil lorable: caldria fomentar el control de l 'emissió de sorol ls i vibracions amb campanyes d'informació i sensibil ització.

Eix Temàtic 4: Dret a un entorn saludable

Dret al medi ambientCompromisos:

Dret a un urbanisme harmoniós i sostenibleCompromisos:

Compromisos:


Preservar el medi ambient

Fomentar el respecte pel medi ambient

Fomentar l ’estalvi energètic i d'aigua i de les energies renovables

Assegurar un desenvolupament urbanístic ordenat

Fomentar la participació en la planificació urbana

Fomentar la consevació del patrimoni natural, històric, arquitectònic, cultural i artistic i lareutil ització del patrimoni construït

Fomentar un transport que respecti la tranquil itat de la ciutat

Controlar l 'emissió de sorol ls i vibracions

Anàlisi Ciutadania



Anàl isi Intern

Es fan moltes accions per a garantir el dret, però la situació és millorable.

Agenda àmplia i diversa: cal mi llorar la coordinació, la difusió i la informació.

Hi ha diversos espais que permeten la coordinació i cooperació. Caldria impulsar l 'entrada de noves persones i mi llorar la informació que es genera. L'ajuntament hauria de faci l i tar més la feina als voluntaris. Finalment, es valora que hi ha una sobreaportació municipal en l 'àmbit esportiu que va en detriment de l 'àmbit cultural.Es disposa de força equipaments, però la ciutat ha crescut i s'observa certa saturació.

Es considera que s'ha fet moltes accions, però el creixement del municipi requereix d'un nou impuls de millora.

Hi ha hagut un avenç molt important, però s'observa que caldria fer nous parcs i ampliar l 'oferta de l leure per a infants.Es disposa d'una oferta esportiva àmplia i diversa. Cal centrar el suport en l 'esport de base.

Manquen més pistes i espais oberts per a tothom en la pràctica de l 'esport.

Es desconeixen les accions enedegades. Caldria potenciar el reclam de les activitats culturals i esportives.

La si tuació és força bona, però es podria mil lorar.

L'ajuntament cedeix espais de formació l ingüística, però són les entitats les que desenvolupen les accions. Caldria, doncs, incrementar el suport de l 'ajuntament. Al municipi s'adapten els menús escolars, encara que depèn sobretot dels centres. Per altra banda, caldria que l 'ajuntament fós més sensible en l 'adaptació dels menús/aperi tius dels seus actes.L'ajuntament treballa correctament en aquest compromís.

Preservar la memòria històrica de la població del municipiNo es coneixen prou les accions dutes a terme.

Dret a la llibertat cultural, lingüística i religiosaCompromisos:

Eix Temàtic 5: Dret a la Cultura i el Lleure

Dret a la culturaCompromisos:

Dret al lleure

Compromisos:

Garantir la l l ibertat l ingüística

Garantir la l l ibertat de consciència i de rel igió individual i col·lectiva

Afavorir la tolerància religiosa i la tolerància entre les diferents rel igions

Garantir espais lúdics de qual itat oberts a tots els nens i nenes

Fomentar la pràctica esportiva

Garantir l ’existència d’instal·lacions esportives accessibles a tota la ciutadania

Fomentar un turisme que no degradi i afecti negativament al medi ambient i alsciutadans

Dret a la cultura en totes les seves expressions, manifestacions i modal itats

Cooperar amb les associacions culturals i el sector privat per fomentar la vida cultural enel respecte de la diversi tat

Oferir espais públ ics per a activi tats culturals i socials en condicions d’igualtat per atothom

Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la CiutatAnàlisi Ciutadania



En segon lloc, ordenats per els cinc grans eixos estratègics, es presenta l’avaluació global de l’estat de salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat de Sant Boi, tot identificant els principals reptes a assumir i algunes propostes de millora:

Eix Temàtic 1: Dret al Bon Govern

� En aquest eix temàtic trobem dos drets que compten amb una valoració molt bona:

o Principi de transparència: es troba molt ben valorat tant a nivell intern com per la ciutadania. Per tant, sembla clar que el Consistori ha de continuar desenvolupant les mateixes accions que du a terme en situació actual.

o Mecanismes de garantia: han obtingut un resultat intern molt bo, i la ciutadania no ha expressat cap mena de retret o puntualització. Per tant, sembla ser que les accions dutes a terme són adequades: Oficina de Síndic de Greuges, agents de proximitat, òrgans i serveis extrajudicials d’arbitratge. Finalment, cal posar de manifest que la prevenció és un aspecte clau en l’actual Pla Local de Seguretat.

• Trobem, en segon terme, un dret amb una valoració predomintment positiva, però amb punts de millora, tant a nivell intern com per la ciutadania:

o Dret a la informació: els principals reptes detectats per la ciutadania són millorar el web municipal: més clar i intuïtiu, i divulgar les dades de l’enquesta d’imatge i balanç municipal. Pels tècnics municipals, caldria ampliar la cobertura de banda ampla i de mòbil en algunes zones de la ciutat. Finalment, fruit de l’anàlisi intern, s’ha d’avançar decididament en ampliar els equipaments en wifi.

× Existeixen dos drets que requereixen un major esforç de millora:

o Dret a la participació política: en primer lloc, es coincideix en la necessitat de realitzar una petició del Ple al Govern sol·licitant el dret al sufragi en les eleccions municipals dels residents no comunitaris. En segon lloc, amb relació a fomentar la participació, es detecten diversos reptes: millorar la incidència dels processos participatius en les decisions polítiques, sistematitzar aquests processos i avaluar-los.

o Dret d’associació, de reunió i manifestació: per a l’anàlisi intern, el principal repte es troba en el foment de la vida associativa: resta pendent desenvolupar un Pla de Foment de l’associacionisme i crear un Servei d’Atenció i Suport a les associacions. En canvi, però, per a la ciutadania el repte principal rau en l’oferta d’espais públics: s’observa saturació dels espais disponibles. En aquest sentit, es reclamen noves inversions en equipaments.

Eix Temàtic 2: Dret a la protecció de la persona

� En aquest eix trobem tres drets amb una valoració global molt positiva, fent pensar que l’ajuntament ha de seguir desenvolupant amb la mateixa intensitat les accions que desenvolupa en situació actual:

o Cooperació municipal internacional

o Dret a la protecció de la vida privada i familiar

o Dret general als serveis públics de protecció social

• En segon lloc, dos drets que compten amb una valoració global predominantment positiva, però amb algunes oportunitats de millora:

o Protecció dels col·lectius més vulnerables: els reptes a desenvolupar en un futur són completar l'adaptació total dels edificis i dels espais públics als criteris d'accessibilitat, augmentar la sensibilització social amb relació a les persones nouvingudes i reforçar el



control i seguiment de les residències per a persones grans. Per últim, amb relació a les polítiques preventives de suport a les víctimes de maltractaments, es reconeix un gran esforç, però la problemàtica exigeix sempre una millora en les accions actuals.

o Deure de solidaritat: en aquest dret els principals reptes a afrontar en un futur són crear una Xarxa d’Entitats per a la Campanya de Reis i incrementar les polítiques actives de difusió i sensibilització en matèria de civisme.

× Per últim, l’eix temàtic compta amb un dret amb un ampli espai de millora, requerint un impuls corrector en el curt termini:

o Drets dels consumidors: el repte més important a solventar en aquest dret, expressat per la ciutadania i per l’avaluació interna, és reduïr significativament el temps mig d’atenció de les persones que s’adrecen al servei d’informació i defensa del consumidor/a, ara en 18 dies. Cal tenir en consideració que l’objectiu que ha fixat la Corporació per a 2012 coincideix amb la mitjana de Cercles de Comparació, de 3 dies.

Eix Temàtic 3: Dret Bàsic de Benestar:

� En aquest eix trobem un dret amb una valoració interna molt positiva, però amb algunes oportunitats de millora des de la perspectiva ciutadana:

o Dret a l’educació: per a la ciutadania, hi ha algunes oportunitats de millora en tots els compromisos:

� Pel que fa a facilitar l’accés a l’educació escolar (3 a 16 anys) es considera que cal realitzar un major esforç en garantir l’accés escolar a P3, P4 i alumnes de 16 anys, sobretot per la població nouvinguda. També es considera que cal ampliar les escoles taller i PQPI pels joves de 16 anys que no desitgen seguir a les aules.

� Pel que fa a evitar el fracàs escolar, es considera que cal ampliar el nombre d’alumnes als que arriben els programes que ja es desenvolupen actualment, reforçant així la vessant preventiva.

� Pel que fa a fomentar la formació per a adults, es considera que està saturada, fent necessari ampliar l’oferta actual (ampliació prevista a l’Olivera) i també s’identifica la necessitat d’ampliar els canals de difusió i l’oferta de cursos reglats per acreditar l’ESO de les persones amb graduat escolar.

• Es detecten dos drets que requereixen algunes accions de millora, principalment segons l’opinió de la ciutadania, i que podrien expressar una voluntat ciutadana de fixar uns objectius més ambiciosos per a 2012:

o Dret a l’habitatge: tot i no ésser una competència municipal, la ciutadania considera que caldria incrementar l’habitatge públic de lloguer. En aquest sentit, es considera important millorar la difusió de l’Oficina d’Habitatge i que aquesta doni garanties als propietaris de pisos per incentivar el lloguer i aconseguir rebaixar els preus ofertats. Per tant, cal redefinir el seu paper per a enfortir la seva acció al mercat de lloguer.

Per altra banda, existeix el repte intern d’impulsar més pisos d’acollida per a persones amb problemàtiques especials. En aquest aspecte, la ciutadania creu que també caldria innovar, creant una borsa per a compartir pisos entre particulars.

o Dret a la salut: en aquest dret, amb una valoració força positiva, el principal repte és portar a terme el Pla de Salut Participat. Així mateix, la ciutadania expressa que cal potenciar els programes endegats, i que aquests, han de reforçar l’enfoc vivencial: visites a centres de recuperació d’accidents i toxicomans, etc.



× S’identifica un dret amb un ampli espai de millora, tant pel que fa a l’avaluació interna com pel que fa a l’avaluació ciutadana:

o Dret al treball: en primer lloc, ressaltar que per a la ciutadania és molt prioritari destinar esforços a fomentar la plena ocupació en condicions de dignitat. Per aconseguir-ho, es proposa millorar la difusió de la borsa de treball, garantir-ne un ús on-line, i revisar les actuacions de CORESA amb una comissió mixta: ajuntament, sindicats i ciutadania. Un altre aspecte a impulsar en el curt termini, i que compta amb l’acord de la ciutadania i el consistori, és crear un compromís per no signar cap contracte municipal sense una clàusula contra el treball il·legal i contra el treball infantil. De l’avaluació interna, també s’extreuen algunes actuacions que cal reforçar d’ara fins a 2012: programes d’inserció per a persones amb discapacitat, formació ocupacional per a col·lectius específics (dones, persones excloses, etc.), l’assessorament a emprenedors i la formació contínua.

Eix Temàtic 4: Dret a un entorn saludable:

• Trobem un dret amb una valoració interna molt positiva, però que per a la ciutadania i pels tècnics municipals presenta oportunitats de millora, fet que podria fer reconsiderar els objectius que ha fixat el consistori per a 2012:

o Dret a la circulació i la tranquil·litat a la ciutat: per a la ciutadania assistent al procés de valoració caldria incrementar el % de km de bicicleta a la ciutat, fet que implicaria una revisió de l’objectiu 2012 del consistori, i dotar de més transport públic els barris de muntanya. A més, i amb relació a controlar l’emissió de sorolls i vibracions caldria dur a terme més campanyes d’informació i sensibilització. Per al consistori, la principal oportunitat de millora rau en incrementar la labor d’inspecció i control: sancions per soroll i vibracions.

× Trobem dos drets amb força oportunitats de millora, tant per la ciutadania com per els objectius municipals definits per a 2012:

o Dret al medi ambient: per la ciutadania la principal oportunitat de millora apuntada és l’ús del cotxe elèctric en la flota de vehicles municipals. A nivell intern, s’observen oportunitats de millora en tots els compromisos:

� En preservar el medi ambient, caldria reduir el temps mig de resolució de les denúncies per soroll en les llicències d’activitat; i ampliar el % de residus recollits selectivament.

� En fomentar el respecte pel medi ambient: incrementar el % de persones que han estat incloses en campanyes d’estalvi.

� En fomentar l’estalvi energètic i d’aigua i en la utilització de les energies renovables: augmentar les persones que han rebut incentius o dispositius per a l’estalvi energètic, d’aigua o ús d’energies renovables.

o Dret a un urbanisme harmoniós i sostenible: amb una valoració global que l’identifica com un dret amb oportunitats de millora, cal però, fragmentar la seva avaluació:

� Per una banda, la valoració interna per al compromís d’assegurar un desenvolupament urbanístic ordenat i per al de fomentar la participació en la planificació urbana és positiva. En canvi, per a aquests mateixos compromisos la ciutadania considera que la situació és millorable. Per tant, caldria avaluar la necessitat de fixar nous objectius més ambiciosos a nivell intern per a 2012.



� Per altra banda, en el compromís de fomentar la conservació del patrimoni natural, històric, arquitectònic, cultural i artístic i la reutilització del patrimoni construït, la valoració interna i ciutadana coincideixen en que hi ha espai de millora. Per a la ciutadania, sobretot caldria publicitar millor l’inventari de camins rurals i ramaders, i millorar la senyalització i manteniment de camins. L’avaluació interna identifica que les principals oportunitats de millora són incrementar les actuacions de recuperació de patrimoni natural, i destinar una partida pressupostària a la rehabilitació d’habitatges.

Eix Temàtic 5: Dret a a la cultura i el lleure:

• En aquest eix trobem que tots els drets han obtingut un resultat molt bo a nivell intern, però la ciutadania n’ha detectat oportunitats de millora per a tots ells. Per tant, per a aquests drets, aquesta divergència podria fer recomanable replantejar alguns dels objectius definits per a 2012.

o Dret a la cultura: per a la ciutadania, tot i reconèixer que es compta amb una oferta àmplia i diversa, cal millorar la coordinació i informació de l’oferta cultural, impulsar la renovació dels organismes de coordinació cultural, ampliar l’oferta d’equipaments i equilibrar millor el pressupost de cultura amb relació a l’esport. Pel que fa a l’avaluació interna, els principals reptes s’identifiquen amb relació a ampliar les activitats coorganitzades/coofinançades amb les entitats i el sector privat.

o Dret al lleure: la ciutadania reconeix la gran oferta de lleure oferta al municipi, però considera que el creixement de la ciutat fan requerir un nou impuls per evitar la saturació actual. Concretament, consideren que cal impulsar més parcs, espais de joc infantils, pistes i espais esportius. En esport, també es considera que caldria repensar el suport públic a l’esport, prioritzant el suport a l’esport de base. Finalment, el consistori es fixa el repte de incrementar el % de superfície de zona protegida per a fomentar un turisme que no degradi a la ciutat.

o Dret a la llibertat cultural, lingüística i religiosa: en aquest dret amb un assoliment màxim a nivell intern, la ciutadania ha observat també alguns aspectes a millorar. Concretament, es considera que si bé l’ajuntament cedeix espais de formació lingüística,són les entitats les que desenvolupen les accions, i que caldria donar-los-hi major suport. Per altra banda, caldria que l'ajuntament fós més sensible en l'adaptació dels catèrings en la celebració d’actes municipals.

En general, la valoració sobre la salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat de Sant Boi és bastant positiva, i permet definir nombroses línies d’actuació que portin al municipi cap a la millora.

En aquest sentit, cal que l’Ajuntament estableixi un marc d’actuació tenint d’acord amb l’actual situació de crisi econòmica, tot prioritzant aquestes línies d’actuació considerant aquells aspectes que tenen més impacte sobre la ciutadania, els col·lectius més vulnerables i la seva capacitat d’esmerçar recursos tècnics i econòmics.

Documents

DIAGNOSI DELS DRETS HUMANS A LA CIUTAT global 2010 DH Sant Boi.pdf · Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. La Carta, aprovada a París el 18 de maig de 2000,