Embed Size (px)
Citation preview
Diagnòstic Salut Comunitària
Nova Esquerra Eixample
(ABS 2C i 2B)
Grup Motor Salut Comunitària
Nova Esquerra de l’Eixample
Juny 2017
2
AUTORIA
El Grup Motor de Salut Comunitària de l’Esquerra de l’Eixample està format per:
Coordinació general de l’informe: Natàlia Olcina (Serveis al territori. Ajuntament de Barcelona)
Redacció de l’informe: Cintia Roca, Anna Fernández i Natàlia Olcina
Col·laboracions: Eva Martínez, Laura Peral, Eduard Tapias, Pilar Navarrete, Norma Lacasta, José R. Vázquez, Mercè
Gil, Malena Carpallo, Mª Carme Alvira, Noemí Garcia, Ferran Sanchís, Imma Aguilar, Maribel Ujeda, Montse Freixa,
Xavier Hernández, Anna Muñoz, Noemí Contreras, Isabel Ordóñez i Carme Vilanueva.
Agraïments: A totes les persones del barri i de diverses entitats que han contribuït activament en aquesta
experiència: Marta Serra, membres de l’AVV Esquerra Eixample, membres del Casal de Joves Queix, membres del
col·lectiu Recreant Cruïlles, antiga directora Centre Serveis Socials Nova Esquerra, metgessa familiar-comunitària EAP
Via Roma, infermera atenció domiciliària EAP Borrell, treballadores socials EAP Via Roma i EAP Borrell, psicòleg de
CIPAIS (Centre Intervenció Psicològica Anàlisi i Intervenció Social), dinamitzadora Espai de Gent Gran Esquerra
Eixample, farmacèutica del barri, directora Escola Bressol l’Arbret, IES Ernest Lluch (Coordinacdora pedagógica),
Arxiprest de l’Eixample i rector Parròquia Sant Eugeni Papa, representant de l’Eix comercial Eixample, presidenta de
L’AMPA de l’Escola Joan Miró, educadora de carrer, tècnica de projectes Stop SIDA, Centre Cívic Urgell, Centre
esportiu Joan Miró, Àlex Sant Rafael, P. Efrain Pantoja, Noemí García Planas, Carme Cárdenas, Marga Botella, Lali
Andreu, Francesc Fernández, Núria Perarnau, l’ Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i ASSIR.
A totes les persones que han col·laborat activament en el diagnòstic de salut.
3
AUTORIA..............................................................................................................................................2
ÍNDEX ................................................................................................................................................. .. 3
ÍNDEX DE TAULES ................................................................................................................................4
ÍNDEX DE FIGURES...............................................................................................................................5
PRESENTACIÓ I RESUM EXECUTIU ....................................................................................................... ..6
EL BARRI DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE................................................................................8
METODOLOGIA....................................................................................................................................9
- Els indicadors de salut i els seus determinants
- Fonts d’informació
- Els objectius del diagnòstic qualitatiu
RESULTATS
1) ELS DETERMINANTS DE SALUT…………………………………………………………………………………………..12 Eixos de desigualtat
Edats i sexe Gent gran Convivència Procedència
2) CONTEXT SOCIOECONÒMIC……………………………………………………………………………………………...21
Condicions econòmiques
Ocupació
Serveis sanitaris
Seguretat
3) CONTEXT FÍSIC…………………………………………………………………………………………………………………..33
Habitatge
Espais verds, infraestructures i mobilitat
4) SALUT I CONDUCTES RELACIONADES AMB LA SALUT………………………………………………………..36
Estat de salut percebut, trastorns crònics I salut mental
Consum de tabac, sobrepès, obesitat i activitat física
Consum problemàtic de drogues
Salut sexual i reproductiva
Ús de serveis sanitaris
Malalties de declaración obligatòria
Mortalitat
ELS ACTIUS DEL BARRI ......................................................................................................................... 47
Recursos relacionats amb les persones
Entitats del barri
Equipaments
Recursos físics
LIMITACIONS I CONCLUSIONS .......................................................................................................... ...50
4
ANNEX TAULES
Taula 1. Distribució de la població (total) segons grups d'edat (2014)
Taula 2. Distribució de la població (homes) segons grups d'edat (2014)
Taula 3. Distribució de la població (dones) segons grups d'edat (2014)
Taula 4. Indicadors socioeconòmics (2014)
Taula 5. Índex d'envelliment (2015)
Taula 6. Índex de sobreenvelliment 80 anys i més (2015)
Taula 7. Població de 65 anys i més que viu sola (2014)
Taula 8. Població de 75 anys i més que viu sola (2015)
Taula 9. Població de 85 anys i més que viu sola (2015)
Taula 10. Comparació d’indicadors de condicions econòmiques al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample,
el districte i la ciutat de Barcelona (2014)
Taula 11. Accés al l'habitatge i percepció de la violència (2014)
Taula 12. Persones dormint al carrer (2013)
Taula 13. Problemàtiques principals de les persones sense llar (2013)
Taula 14. Característiques de les persones contactades durant el 2016 a la Nova Esquerra de l’Eixample
(Ajuntament Barcelona - 2016)
Taula 15 % de persones entre 16 i 64 anys aturades (2014)
Taula 16. Índex d'absentisme i taxa de graduació a 4rt d'ESO. Curs 2013-2014
Taula 17. Índex de victimització i denuncia per districtes. 2011-2015
Taula 18. Indicadors de salut mental al barri de l'Eixample i a la ciutat de Barcelona (2014)
Taula 19. % de persones fumadores habituals (2011)
Taula 20. % de persones amb mala salut (2014)
Taula 21. % de persones amb sobrepès o obesitat (2011)
Taula 22. % de persones amb inactivitat física
Taula 23. Índex de consum problemàtic de drogues (2015)
Taula 24. Fecunditat en joves de 15-19 anys segons país origen de la mare (total). Període 2010-2014
Taula 25. Embarassos (15-19 anys) segons país de naixement de la mare (2014)
Taula 26. Interrupcions de l'embaràs (15-19 anys) segons país de naixement de la mare (2014)
Taula 27. Població atesa a l’EAPComte Borrel i atenció domiciliària
Taula 28. Població atesa a l’EAP Via Roma i atenció domiciliària
Taula 29. Població infantil de Via Roma atesa a LP Manso per edat i sexe. 2016
Taula 30. Població infantil atesa a Via Roma. 2016
Taula 31. Taxa de Malalties de Declaració Obligatòria (per sexes) als barris. Període: 2010-2014
Taula 32. Taxa de Tuberculosi i VIH (per sexes) als barris. Període: 2010-2014
5
ANNEX FIGURES
Figura 1. Mapa dels barris de la ciutat de Barcelona
Figura 2. Dades demogràfiques y classificació por edats y sexe a juny del 2014
Figura 3. % de persones grans (75 anys i més) que viuen soles (total) als barris (2014)
Figura 4. % de persones de 65 anys i més (total) als barris (2014)
Figura 5. Distribució de la població nascuda a l'estranger (total),segons regió de procedència (2014)
Figura 6. Distribució de la població nascuda a l'estranger (dones), segons regió de procedència (2014)
Figura 7. % de persones majors de 15 anys (total) segons nivell d'estudis (2014)
Figura 8. % de persones (total) amb doble cobertura sanitària (2011)
Figura 9. % de persones (dones) amb doble cobertura sanitària (2011)
Figura 10. % de persones (homes) amb doble cobertura sanitària (2011)
Figura 11. % de persones (total) que ha visitat al dentista (2011)
Figura 12. Any de construcció dels habitatges (2014)
Figura 13. Mapa del Soroll a la ciutat de Barcelona. Intervals en decibels (2012)
Figura 14. La Nova Esquerra de l’Eixample. Carrers i zones verds
Figura 15. Taxa de Malalties de Declaració Obligatòria (total) als barris.
Període: 2010-2014.
Figura 16. Esperança de vida en anys (total) als barris. Període: 2009-2013.
6
PRESENTACIÓ
El present document mostra l’actual estat de salut de la Nova Esquerra de l’Eixample, així com també els factors
individuals i externs que la determinen. L’orígen del diagnòstic és una reposta a la demanda cada vegada més
creixent d’incorporar la visió comunitària a salut i serveis socials. Donat que els EAPs del territori no formen part de
COMSalut i tampoc existeix un Pla de Desenvolupament Comunitari al barri (PDC) s’ha treballat conjuntament amb
Districte Eixample i ASPB per elaborar el present document, amb el risc i desequilibri que pot suposar si es donen
canvis en els professionals que han engegat el procés.
El barri està dins de l’Àrea bàsica de Salut 2C i 2B. L’objectiu d’aquest informe és analitzar l’estat de salut del barri,
identificar els seus determinants, detectar les principals necessitats i veure les possibilitats de millora en termes de
salut. Es tracta doncs, d’un model d’intervenció, d’acció col·lectiva, que compta amb la participació de tots els agents
del territori implicats en totes i cada una de les seves fases, des de la identificació de les necessitats, la planificació, la
priorització, implementació i posterior avaluació de les accions dutes a terme.
RESUM EXECUTIU
Es presenten a continuació els resultats fruit de l’anàlisi dels indicadors de salut i els seus determinants en base als
registres poblacionals així com la percepció que tenen les persones que viuen i/o treballen al barri sobre el seu estat
a partir de vint entrevistes realitzades a persones coneixedores del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample.
L’Eixample continua sent el districte amb més densitat de població, molt per sobre del global de Barcelona. La
densitat del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample és una dada important a destacar ja que és considerablement
superior en referència al Districte i Barcelona. El barri es caracteritza per tenir una distribució de la població per
grup d’edats, en ambdós sexes, similar a la del districte i a la de Barcelona.
A juny del 2014 al barri de La Nova Esquerra de l’Eixample hi vivien 57.863 persones (aproximadament el 3.6% de la
població de Barcelona), de les quals 31.057 (53,7%) eren dones i 26.806 (46,3%) homes. La distribució de la població
segons grups d’edat segons mostren les figures en comparació amb el conjunt de la ciutat, destaca una major
proporció de persones entre els 25 i 64 anys. L’Eixample continua sent el districte amb major volum de població a
Barcelona, reflecteix el model global de ciutat tot i que la població es mostra cada any lleugerament més envellida.
La proporció de població estrangera resident a la NEE és similar al Disticte i Barcelona, tot i que el percentatge del
Districte és lleugerament superior a Barcelona ciutat. La població llatinoamericana és la població estrangera principal
al barri. Cal destacar la figura del cuidador/a 24 hores de la gent gran, un col·lectiu cada vegada més present al
barri degut a la facilitat idiomática.
L’Eixample presenta valors de sobre-envelliment superiors a Barcelona, tot i que des del 2011 han tendit a
disminuir lleugerament amb dades del 2015 està al 38,19%, representant la Nova Esquerra de l’Eixample el 35,70%.
7
En canvi, la població gran que viu sola presenta una tendència a l’alça en la darrera dècada en gairebé tots els grups
d’edat (l’any 2013 el 21,6% d’homes i el 44% de les dones de 85 anys i més vivien sols). En qualsevol cas, les
entrevistes realitzades ens indiquen que hi ha un envelliment i sobre-envelliment que “no és saludable”, “es veuen
molt afectats per problemes energètics i relacionats amb l’habitatge”, sovint tractant-se de “persones grans amb
pensions molt minses que no poden assumir els costos de la vida del barri”.
La Nova Esquerra de l’Eixample a nivell d’indicadors socioeconòmics presenta un patró de condicions econòmiques
similar al del districte, el qual és lleugerament millor al del total de la ciutat de Barcelona. També destaca com a
perfil de persones amb dificultats econòmiques greus, les famílies migrades que viuen en habitacions rellogades al
barri: “Existeixen pisos molt grans, on hi viuen vàries famílies amb situacions precàries, en les que pares i fills han de
compartir espais comuns amb moltes altres persones.” Els preus dels lloguers a l’alça i els desnonaments exprés està
augmentant de forma alarmant, alhora que les adjudicacions d’habitatges per emergències socials.
Durant el mes de maig de 2017, un total de 998 voluntàries i voluntaris han participat en el Recompte 2017, que
organitzen les 34 entitats que integren la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). A l’Eixample s’han
registrat 210 persones dormint a la via pública, sent el segon districte, per darrera de Ciutat Vella amb 271, amb
més veïns sense sostre.
Tot i que les dades no mostren problemes d’atur al barri hi ha una preocupació creixent en els joves que confirmen
una precarietat laboral important i situacions laborals molt inestables.
La contaminació acústica i ambiental del barri són més altes que a la resta de la ciutat de Barcelona. La orografia
del barri no ajuda a augmentar el sentiment de barri, hi ha una gran mancança d’espais verds, punts d’encontre del
veïnat es valoren els espais verds, Les persones entrevistades destaquen positivament el fet de que els carrers són
plans i permeten els desplaçaments a peu així com la ubicació del barri dins la ciutat, cèntric i ben comunicat
Destaquen la manca de vida comercial, gastronòmica i les infraestructures de confluència veïnal, en concret espais
pels infants i joves, equipaments esportius, culturals i d’oci.
El barri de la Nova Esquerra de l’Eixample presenta en general uns bons resultats en indicadors de salut com
l’esperança de vida, la mortalitat, els avortaments no planificats. Pel que respecta als hàbits de vida no saludables,
tot i la tendència a la disminució, l’Eixample segueix tenint una població més sedentària que el global de la ciutat,
dada lligada amb l’augment de l’obesitat, de forma molt destacada en els homes majors de 55 anys.
8
EL BARRI DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE
L’Eixample és un dels deu distrcites de la ciutat de Barcelona. Inclou els barris de la Dreta i Esquerra de l’Eixample,
Sant Antoni, Sagrada Família i Fort Pienc.
La Nova Esquerra de l’Eixample, va començar la seva urbanització cap als anys 30 del s XX, ja que el traçat de la línea
del ferrocarril i el gran espai de terreny que ocupava la fàbrica Can Batlló no permetien que es pogués crear un
traçat urbà desenvolupat. Fins aleshores estava format majoritàriament per conjunts dispersos de barrques
ocupades per persones que anaven a treballar a les obres de l’Exposició del 1929, una situació quasi rural que, en
algunes zones, es va sostener fins a la postguerra. La zona va començar a sofrir transformacions amb el tancament
de Can Batlló i la seva posterior transformació del recint en la nova seu de l’Escola Industrial
Històricament l'Antiga Esquerra i la Nova Esquerra han format part d'un sol barri i tenen una única associació veïnal
forta. La divisió de l'Esquerra en dos barris és deguda a l'extensió i a la densitat de població. Com el seu barri veí, és
una zona de serveis i residencial però en aquest cas concentra la major part dels equipaments públics, com els
centres cívics Urgell i Golferichs, l’Hospital Clínic i Sagrat Cor i les biblioteques Esquerra de l'Eixample-Agustí
Centelles i Joan Miró.
La Nova Esquerra acull el parc de Joan Miró, conegut també com Parc de l’Escorxador ja que fina l’any 1979 va ser un
escorxador municipal. En el parc, un dels més grans de la ciutat, hi destaca la icònica escultura Dona i Ocell de
l'artista català.
En un dels extrems del barri s'ubica l'antiga plaça de braus de Les Arenes, reconvertida en centre comercial. D'altra
banda, l'arranjament de l'avinguda de Roma ha permès convertir-la en un eix cívic d'unió entre l'Esquerra Antiga i la
Nova i, alhora, superar el caràcter de barrera -primer pel pas del tren, després per l'elevada circulació de vehicles-
que ha tingut aquesta via durant dècades.
9
METODOLOGIA
L’informe analitza els indicadors de salut i els seus determinants en base a registres poblacionals (dades quantitatives) així com la percepció que tenen les persones que viuen i/o treballen al barri sobre el seu estat de salut i els seus determinants (dades qualitatives).
-ELS INDICADORS DE SALUT I ELS SEUS DETERMINANTS
A partir dels registres disponibles s’elaboren una sèrie d’indicadors que mostren els factors que determinen l’estat de salut de la població del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. Els indicadors que es mostren a l’informe s'han calculat pel barri de la Nova Esquerra de l’Eixample, pel districte de l’Eixample i pel conjunt de Barcelona ciutat i, sempre que les dades ho han permès, es mostren per separat, homes i dones. Els resultats es presenten en forma de taules i figures, amb una breu descripció narrativa. Donat que alguns registres no disposen de la informació necessària per donar dades a nivell de barri, alguns indicadors només s’han presentat a nivell de districte i Barcelona ciutat. Les dades quantitatives s’han extret de le següents fonts:
Indicadors sociodemogràfics 2015. Observatori Social de Barcelona.
Base de dades de l’Agència de Salut Pública
Padró d’habitants del Departament d’Estadística de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona (06/2014).
Consorci d’Educació de Barcelona, Equip de Detecció dels Serveis d’Inserció Social, Memòria del Consorci de
l’Habitatge de Barcelona, Enquesta de Victimització, Barcelona Economia. Gabinet Tècnic de Programació.
Institut Municipal de Serveis Socials totes elles de l’Ajuntament de Barcelona.
Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Dirección General del Catastro del Ministerio de Economía y Hacienda.
Enquesta de Salut de Barcelona.
Elaboració pròpia de Recerca i Coneixement (AQVIE) Ajuntament de Barcelona en base a la Base de dades
RMI Generalitat.
Infobarris, Agencia de Salut Pública de Barcelona.
Registre de MDO de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que es nodreix de les unitats declarants de les
MDO dels centres assistencials de la ciutat.
CEEISCAT, Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya.
Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
Servei d’Informació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Enquesta de Salut de Barcelona de 2011 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Sistema d’informació de drogues de Barcelona.
Dades provinents de la Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
Mapa Estratègic del Soroll realitzat per l’Ajuntament de Barcelona.
Projecte comunitari Camí Amic
10
Figura 1. Mapa dels barris de la ciutat de Barcelona
Delimitacions del barri i ABS
L’àrea bàsica de salut (ABS) és la unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària de salut, i que constitueix
l’eix vertebrador del sistema sanitari. En el cas del barri, aquest correspon amb l’ABS 2C i 2B.
L’OPINIÓ DE LES PERSONES SOBRE LA SALUT I ELS SEUS DETERMINANTS
S’ha utilitzat la metodologia qualitativa per conèixer la percepció que tenen les persones que viuen i/o treballen al
barri sobre els seus determinants en relació al seu estat de salut.
Es van realitzar entrevistes a persones coneixedores del barri, tant professionals d’àrees especialitzades com veïns i
veïnes. Amb la intenció d’obtenir una primera aproximació al territori es van realitzar 19 entrevistes als següents
informants clau:
- Tècnica de barri Esquerra Eixample
- Membres de l’AVV Esquerra Eixample
- Membre del Casal de Joves Queix
- Membres del col·lectiu Recreant Cruïlles
- Antiga directora Centre Serveis Socials Nova Esquerra
- Metgessa familiar-comunitària EAP Via Roma
- Infermera atenció domiciliària EAP Borrell
- Treballadores socials EAP Via Roma i EAP Borrell
- Psicòleg de CIPAIS (Centre Intervenció Psicològica Anàlisi i Intervenció Social)
BARRIS (àrea pintada)
Verd: La Nova Esquerra de l’Eixample
Taronja: l’Antiga Esquerra de l’Eixample
Blau: Sant Antoni
ABS (repasada la “frontera”)
Verd clar: 02C ABS Borrell
Verd fort: 02B ABS Via Roma
Taronja: 02E Casanovas
Violeta: 02D Universitat
Blau: 02ASant Antoni
11
- Dinamitzadora Espai de Gent Gran Esquerra Eixample
- Farmacèutica del barri
- Tècnica de gent gran del Districte
- Directora Escola Bressol l’Arbret
- IES Ernest Lluch (Coordinacdora pedagógica)
- Arxiprest de l’Eixample i rector Parròquia Sant Eugeni Papa.
- Representant de l’Eix comercial Eixample
- Presidenta de L’AMPA de l’Escola Joan Miró
- Educadora de carrer
- Tècnica de projectes Stop SIDA
- Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Servei d’Inserció Social.
Els objectius del diagnòstic qualitatiu són:
1. Identificar els actius relacionats amb els determinants de la salut
2. Identificar els determinants de la salut i les necessitats en salut
3. Identificar col·lectius en situació de vulnerabilitat
4. Explorar possibles vies per millorar la salut
5. Comprendre la realitat del barri com una totalitat, de forma integral
Els objectius esmentats s’han assolit mitjançant entrevistes individuals centrades i semiestructurades a informants
clau del barri. Les persones clau van ser identificades pel grup de treball constituït per agents de l’ASPB, de les dues
àrees bàsiques de salut i del districte. Les entrevistes s’han desenvolupat entre maig i juliol de 2016.
12
RESULTATS
1. ELS DETERMINANTS DE LA SALUT
Les característiques de les societats i les d’un territori concret com pot ser un barri, determinen els patrons de salut
de les persones que hi viuen.
Edats i sexe
Figura 2. Dades demogràfiques y classificació por edats y sexe a juny del 2014.
A juny del 2014 al barri de La Nova Esquerra de l’Eixample hi vivien 57.863 persones (aproximadament l’3.6% de la
població de Barcelona), de les quals 31.057 (53,7%) eren dones i 26.806 (46,3%) homes.
Taula 1. Distribució de la població (total) segons grups d'edat (2014).
13
Taula 2. Distribució de la població (homes) segons grups d'edat (2014).
Taula 3. Distribució de la població (dones) segons grups d'edat (2014).
Font d’informació
Dades provinents del Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
14
Dones / Homes
La distribució de la població segons grups d’edat es segons mostren les figures si es compara amb el conjunt de la
ciutat, destaca una major proporció de persones entre els 25 i 64 anys. L’Eixample continua sent el districte amb
major volum de població a Barcelona, reflecteix el model global de ciutat tot i que la població es mostra cada any
lleugerament més envellida. Continua sent el districte amb més densitat de població, molt per sobre del global de
Barcelona.
La distribució d’edat de la població es manté estable al llarg dels anys, similar a Barcelona ciutat, amb una gran
proporció de població adulta de 30 a 64 anys (dades del 2014 a 50,9 %) i també de població gran. de 65 anys i més
representant 22,5 % (2014).
Els gràfics mostren com la proporció més alta de població segueix sent l’adulta amb un 49,3 % de dones i 52,6 %
d’homes.
Gent Gran
Taula 4. Indicadors socioeconòmics (2014).
L’Eixample presenta valors de sobre-envelliment superiors a Barcelona, tot i que des del 2011 han tendit a disminuir lleugerament amb dades del 2015 està al 38,19%, representant la Nova Esquerra de l’Eixample el 35,70%. En canvi, la població gran que viu sola presenta una tendència a l’alça en la darrera dècada en gairebé tots els grups d’edat (l’any 2013 el 21,6% d’homes i el 44% de les dones de 85 anys i més vivien sols). En qualsevol cas, les entrevistes realitzades ens indiquen que hi ha un envelliment i sobre-envelliment que “no és saludable”, “es veuen molt afectats per problemes energètics i relacionats amb l’habitatge”, sovint tractant-se de “persones grans amb pensions molt minses que no poden assumir els costos de la vida del barri”.
15
Taula 5. Índex d'envelliment (2015).
Taula 6. Índex de sobreenvelliment 80 anys i més (2015).
16
Figura 3. % de persones grans (75 anys i més) que viuen soles (total) als barris (2014).
Figura 4. % de persones de 65 anys i més (total) als barris (2014).
- Població de 65 anys i més que viu sola 2014: 3.601 (27,15%) - Població de 75 anys i més que viu sola 2015: 2.290 (32,89%) - Població de 85 anys i més que viu sola 2015: 1.018 (40,25%).
Font d’informació Dades provinents del Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona
Es fa palesa una preocupació creixent per la gent de més de 70 anys, població vulnerable a qui s’ha de dedicar especial atenció, problemàtica sovint lligada a la dependència i que va en augment. Tal i com comenta una de les persones entrevistades: “L’envelliment de la població fa que hi hagi més gent gran que viu sola, sovint amb mancances afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals, pilar bàsics per a una bona salut entesa en tota la seva globalitat i transversalitat.”
Alguns dels entrevistats tenen la percepció de que existeix una dificultat per implicar persones grans en activitats d’oci. Sobretot quan són persones que no hi tenen costum, no ho han fet mai. Gent gran que queda aïllada quan el marit mor o els fills marxen de casa i tenen una baixada a nivell físic. Motius culturals com la vergonya i l’orgull que els comporta la viudetat, el procés de dol i els obstacles físics del territori són motius a tenir en compte per entendre aquesta manca d’implicació.
S’ha assenyalat també que la gent gran al barri utiltza poc els equipaments culturals. Algunes persones entrevistades
han comentat que una limitació pot ser que algunes de les activitats que es proposen des dels centres cívics són de
pagament.
17
Convivència
Taula 7. Població de 65 anys i més que viu sola (2014).
Taula 8. Població de 75 anys i més que viu sola (2015).
18
Taula 9. Població de 85 anys i més que viu sola (2015).
La proporció de persones de 85 anys o més que viuen soles a la Nova Esquerra de l’Eixample (40,25%) és més alta
que la de Barcelona (37,71%), dada que es repeteix també en persones de més de 65 i 75 anys, amb percentatges
molt per sobre que a Barcelona ciutat.
Les entrevistes dels informants comenten que el col·lectiu de persones grans es troba en molts casos en situacions d’aïllament i soledat degut a diferents factors: el poc teixit veïnal i el poc coneixement mútu entre veïns del barri, la desaparició del comerç de proximitat i local, així com pel desconeixement de recursos existents al barri degut a l’aïllament que pateixen. També el poc reconeixement social que rep la gent gran, com si fos població “oblidada” pels altres grups socials que no els consideren com una font positiva socialment: “Juntament amb els joves, la gent gran són els que més pateixen l’individualisme del barri, no coneixen els veïns de la pròpia escala i això els dificulta molt el dia a dia”, “Sense cap mena de dubte són els més vulnerables, la seva xarxa familiar s’ha vist deteriorada perquè els fills no viuen al barri, no tenen sentiment de pertinença a aquest”. Tanmateix, s’assenyala la manca d’espais relacionals per gent gran (centres de dia i casals) com un factor que limita encara més el teixit relacional d’aquest col·lectiu. Tot i l’actual manca d’equipaments per a la gent gran i la preocupant llista d’espera a l’Espai de Gent Gran de Roselló, hi ha un clar interès del Districte per solucionar la problemàtica i en els propers anys s’obriran dos nous equipaments al barri: Calàbria 260 i a l’espai Germanetes que ajudaran a absorbir un alt nombre de persones grans del territori.
Es valora positivament l’augment progressiu de la xarxa social activa vinculada a la comunitat educativa i a l’espai
Germanetes, enfocada a millorar la vida socio-cultural del barri tot i que s’assenyala com a limitant el fet de que
s’estan trobant dificultats per incloure comunitats nouvingudes en aquesta xarxa. Les persones entrevistades
assenyalen la importància de la tasca comunitària que s’està duent a terme a l’espai Germanetes per part del
col·lectiu Recreant Cruïlles, especialment es dóna molt valor al Mercat de Pagès. Un dels aspectes que els
entrevistats assenyalen justament com a mancança al barri és l’existència d’un mercat: “La gent es coneix poc, no
tenim mercat, ni plaça, un espai relacional on intercambiar i compartir el dia a dia.”. Un altre factor que ha quedat
apuntat com a impediment de la convivència és la pròpia estructura urbanística del carrers del barri: “És un barri fet
19
per la circulació dels cotxes i poc per les persones que hi viuen, que al cap i a la fi, acaben venint al barri a dormir i
prou, creant així una dinàmica de barri residencial que perjudica molt la gent gran.” Aquesta situació també afecta
els infants ja que “és impossible per ells fer vida al carrer degut al perill dels cotxes, anar i venir de l’escola amb
condicions segures, jugar etc.”
Degut a la crisi ha aparegut un nou fenòmen que s’està començant a detectar: els acompanyants de la gent gran a
les visites mèdiques. Són els fills/es que tornen amb els pares ja sigui per qüestions econòmiques, de salut o per
malaltia mental no tractada. Es tracta de persones d’entre 45-50 anys que han tornat a viure amb els pares o que
mai han deixat de viure amb ells, amb una situació d’atur de llarga durada, o amb dificultats per tornar al mercat
laboral i una situació de precarietat laboral que provoca una dependència econòmica dels pares amb la càrrega que
això suposa. Amb la tornada del fill/a a casa sovint les relacions familiars es veuen perjudicades. Aquestes persones
no reuneixen els requisits econòmics per accedir a ingresos periòdics però si reben ajudes puntuals i prestacions no
econòmiques. Tenen les necessitats bàsiques garantides. Es tracta d’un fenòmen relativament nou i potencialment
preocupant perquè a la mort dels pares poden esdevenir nous pobres.
Procedència
A Barcelona la població estrangera va augmentar a partir del 2001, principalment al districte de Ciutat Vella.
Posteriorment, a partir del 2006 va augmentar en altres districtes com és el cas de l’Eixample, i de manera
continuada fins el 2009, a partir d’aquí es va mantenir estable essent de 23,1 % d’homes i 22,7 % de dones.
S’observa en el gràfic que el percentatge més elevat de població estrangera prové de Centre i Sudamèrica. Segons
dades de la ASPB de 2013 l’arribada de població estrangera es manté estable: 1 de cada 4 persones és d’origen
estranger. La majoria provenen de països de renda mitja.
Figura 4. Distribució de la població nascuda a l'estranger (total), segons regió de procedència (2014).
20
Figura 5. Distribució de la població nascuda a l'estranger (dones), segons regió de procedència (2014).
Figura 6. Distribució de la població nascuda a l'estranger (homes), segons regió de procedència (2014).
Font d’informació Dades provinents del Padró Municipal d’Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona
21
De les entrevistes realitzades és important destacar que existeix un alt nombre de famílies migrades que lloguen
habitacions en pisos grans de l’Eixample, on hi conviuen moltes famílies. Cal destacar que existeix un col·lectiu cada
vegada més present al barri, la figura del cuidador/a 24 hores de la gent gran. Degut a la facilitat idiomàtica un alt
nombre les dones llatinoamericanes treballen a les cases de la gent gran. Normalment es tracta d’economia
submergida i amb una situació laboral irregular. A la mort de la persona gran són persones que queden molt
descolocades, desprotegides i sense recursos.
2- CONTEXT SOCIOECONÒMIC
Condicions econòmiques
Taula 10. Comparació d’indicadors de condicions econòmiques al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample, el districte i la ciutat de Barcelona (2014).
Font d’informació
Dades provinents de les següents fonts d'informació: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona, Equip de Detecció dels Serveis d’Inserció Social, Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, Enquesta de Victimització, Barcelona Economia.
Gabinet Tècnic de Programació. Institut Municipal de Serveis Socials totes elles de l’Ajuntament de Barcelona. També del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Dirección General del Catastro del Ministerio de Economía y Hacienda, Enquesta de Salut de Barcelona
Definició d’indicadors
22
• Nivells d’estudis: Sense estudis o primària incompleta: analfabet, sense estudis o primria incompleta; Estudis primaris: certificat escolaritat,
bàsica, primaris, EGB; Estudis secundaris: graduat escolar, graduat estudis musicals, graduat en arts i oficis, batxillerat elemental; Batxillerat: batxillerat superior/BUP/ COU/ FP II; Estudis superiors: titulació universitària.
• Absentisme: Casos amb més d’un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l’escola.
• Taxa de graduació: Nombre d’alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d’alumnes matriculats. • Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de 16 a 64
anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals.
• Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades de cada districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any.
• Mapa delictiu: Percentatge de fets de victimització el darrer any que han ocorregut a cada districte.
• Renda Familiar (RFD): Indicador sintètic resultant de la combinació de diferents variables. Aproximació a la renda disponible mitjana de les famílies residents al barri. Es presenta en format de raó entre la renda del barri i la mitjana per al conjunt de Barcelona que es de 100. A major valor d’RFD, major capacitat econòmica del barri, i a menor valor d’RFD menor capacitat econòmica del Barri.
• IPREM: Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples, índex de referència per determinar el llindar d'ingressos per a rebre diferents tipus d'ajudes
La Nova Esquerra de l’Eixample presenta un patró de condicions econòmiques similar al del districte, el qual és
lleugerament millor al del total de la ciutat de Barcelona.
El nivell socio-cultural es considera elevat i la renta per càpita dins dels paràmetres de Barcelona. El perfil de
professional en edat adulta són les professions lliberals. Aquesta observació coincideix amb les entrevistes: “Hi ha
molta oferta d’oci privat al barri, i bona part dels infants fan activitats escolars perquè ho poden pagar”,
característica que es valora molt positivament. Tot i l’elevat percentatge de renta per càpita, els informants també
han fet palès durant les entrevistes que els majors de 20 anys tenen una creixent situació de precarietat econòmica i
situacions laborals molt inestables.
Un altre aspecte a destacar de les entrevistes és que existeix al barri una forta dificultat de conciliar la vida familiar i
laboral, sobretot en dones i especialment en dones de famílies monoparentals.
Malgrat la situació socioeconòmica del barri, les entrevistes realitzades ens parlen que degut a la crisis, des del 2009,
el poder adquisitiu de les famílies ha baixat considerablement. Són moltes les persones que tot i viure una situació
econòmica delicada, per vergonya, no fan demanda a serveis socials però si es detecten a salut.
Pel que fa a la població de gent gran, de les entrevistes se’n desprèn que són el col·lectiu amb una situació
econòmica molt frágil: “Moltes persones grans del barri, com han viscut bé tota la vida i amb un cert estatus, ara
viuen la pobresa de manera amagada i vergonyosa.” “No diries mai que algunes persones pateixen pobresa
energètica a l’Eixample” “Passen gana però viuen en pisos grans, de propietat, on no poden posar la calefacció,
aquest és el cas de moltes dones de més de 70 anys”
També destaca com a perfil de persones amb dificultats econòmiques greus, les famílies migrades que viuen en
habitacions rellogades al barri: “Existeixen pisos molt grans, on hi viuen vàries famílies amb situacions precàries, en
les que pares i fills han de compartir espais comuns amb moltes altres persones.”
La renda familiar segueix sent uns punts per sobre de la mitja de Barcelona. Per altra banda hi ha una distància
considerable entre el percentatge de persones usuàries de Serveis Socials que han rebut ajuts econòmics a
Barcelona en comparació al barri. Les dades del barri estan molt per sota a les de Barcelona ja que moltes demandes
arriben a salut però no a serveis socials.
23
Taula 11. Accés al l'habitatge i percepció de la violència (2014).
Font d’informació Dades provinents de les següents fonts d'informació: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona, Equip de
Detecció dels Serveis d’Inserció Social, Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, Enquesta de Victimització, Barcelona Economia. Gabinet Tècnic de Programació. Institut Municipal de Serveis Socials totes elles de l’Ajuntament de Barcelona. També del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Dirección General del Catastro del Ministerio de Economía y Hacienda, Enquesta de Salut de Barcelona
Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades de cada districte que han estat víctimes d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any. Mapa delictiu: Percentatge de fets de victimització el darrer any que han ocorregut a cada districte
Els preus dels lloguers a l’alça i els desnonaments està augmentant de forma alarmant, alhora que les adjudicacions d’habitatges per emergències socials. Segons dades del Districte de l'Eixample i dels casos que han arribat a la taula d'emergències han estat 49 famílies objecte de desnonament durant aquest 2016.
24
Taula 12. Persones dormint al carrer (2013).
Les entrevistes destaquen també que “les persones que viuen i dormen al carrer són un dels col·lectius més
vulnerables i que mereixen especial atenció”. Estan completament desprotegits i queden sovint fora del sistema
sanitari i social”, “al barri es troben de manera dispersa i molts d’ells en grup als jardins de l’antiga biblioteca Lola
Anglada”, “l’Eixample és el districte amb més persones que dormen al carrer”. Hi ha la percepció que algunes
d’aquestes persones tenen deteriorament cognitiu i/o patologia mental.
Les persones que viuen i dormen al carrer es concentren sobretot als jardins Montserrat, davant el Casal de Joves
Queix i també de manera dispersa al barri. A l’informe que va realizar la Fundació Arrels, es posa de manifest que és
el barri de la ciutat amb més persones dormint al carrer. A les entrevistes, aquest tema va ser remarcat com un dels
més rellevants: “Són el col·lectiu més vulnerable i exclòs del barri”, “No hi ha problemes de convivència greus però
són persones en situacions molt fràgils i que no podem permetre que estiguin excloses”. Per altra banda l’índex de
victimització mostra un percentatge lleugerament més alt al de Barcelona ciutat. La gent gran (víctimes fàcils) que
resideixen al barri juntament amb l’alt nivel adquisitiu són els dos motius determinants per justificar aquest índex de
victimització lleugerament superior.
25
La distribució per districtes de les persones sense sostre no ha canviat significativament en els darrers anys. Ciutat Vella, Eixample i Sants, continuen sent els districtes amb més població sense sostre acumulant la meitat de les persones que passen la nit als carrers de la ciutat. A l’Eixample l’augment en dos anys ha estat de més del 50 %
Taula 13. Problemàtiques principals de les persones que dormen al carrer (2013)
El nombre de persones sense llar detectades l’octubre de 2016 a la Nova Esquerra de l’Eixample ha estat de 32 i al
conjunt del districte de l’Eixample a l’octubre ha estat de 201.
Des d’inicis del 2016 fins el 31 d‘octubre d’enguany s’han detectat 75 persones diferents a la Nova Esquerra de
l’Eixample. Al conjunt del districte el nombre de persones detectades en el mateix període ha estat de 404.
Característiques de les 75 persones contactades entre gener i octubre de 2016
En aquest apartat es descriuen les característiques de les 75 persones diferents contactades durant el període
comprès entre l’1 de gener de 2016 i el 31 d’octubre de 2016 a la Nova Esquerra de l’Eixample.
26
Taula 14. Característiques de les persones contactades durant el període 01-01-16 a 31-10-16 a la Nova Esquerra
de l’Eixample (Ajuntament Barcelona – 2016).
Persones contactades segons sexe
Persones contactades segons origen
De les 17 persones extracomunitàries contactades, 7 estan en situació administrativa irregular
Problema de base de les persones contactades
Problemàtica Nº ind %
Sòcio econòmic 41 54,7
Laboral 20 26,7
Dependències 10 13,3
Salut Mental 3 4,0
Estil de vida alternatiu 1 1,3
Total 75 100,0
Distribució de les persones contactades segons grups d’edat i gènere
Sexe/Edat Fr. %
Homes 66 88,0
Dones 9 12,0
Total 75 100,0
Origen Nº ind %
Espanya 26 34,7
Unió europea 32 42,7
Europa extracomunitària 3 4,0
Magrib 10 13,3
Àfrica subsahariana 2 2,7
Amèrica llatina - -
Àsia i Oceania 2 2,7
Total 75 100,0
Grup d’edat Nº ind %
< 18 anys - - 18-35 anys 11 14,7 36-50 anys 39 52,0
51-64 anys 21 28,0
65-75 anys 4 5,3
> 75 anys - -
Total 75 100,0
Mitjana d’edat 46,6
27
Fase de desestructuració de les persones contactades
Fase Nº ind %
Inicial 29 38,7
Avançada 30 40,0
Consolidada 16 21,3
Total 75 100,0
Dades obtingudes de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Servei d’Inserció Social.
Ocupació
Tot i que les dades no mostren problemes d’atur al barri hi ha una preocupació creixent en els joves que confirmen
una precarietat laboral important i situacions laborals molt inestables.
Taula 15. % de persones entre 16 i 64 anys aturades (2014).
Font: www.aspb.cat/docs/infobarris/
28
Educació
Figura 7. % de persones majors de 15 anys (total) segons nivell d'estudis (2014).
Taula 16. Índex d'absentisme i taxa de graduació a 4rt d'ESO. Curs 2013-2014.
Font: http://www.aspb.cat/docs/infobarris/
Segons dades de ASPB de 2013 l’Eixample sempre ha tingut un nivell socioeconòmic per sobre del global de la ciutat,
però l’atur dels darrers anys ha fet que aquest disminuís. El nivell d’estudis de la població ha millorat en els últims
anys. Han augmentat, sobretot, les dones amb estudis universitaris.
29
Bona part de les persones entrevistades valoren molt positivament els entorns familars del barri i les escoles Joan
Miró, Llorers, Auró i Diputació on hi ha una forta demanda. Els pares i mares entrevistats consideren que hi ha una
molt bona oferta educativa a primària. Se’n desprèn també que les famílies, la majoria d’elles amb un nivell cultural
alt, estan implicades en l’educació dels seus fills, educació en valors, hàbits alimentaris, afectius, higiènics etc.
Existeix una xarxa de pares i mares vinculats a la comunitat educativa. S’observa també una xarxa veïnal emergent a
la comunitat educativa. El projecte cada vegada més consolidat de Camí Amic1 n’és un clar exemple. Pel que
respecte a l’opinió generalitzada vers els equipaments culturals com el Centre Cívic Urgell i Casa Golferichs, ambdós
gaudeixen de molt bona valoració per part del barri i les persones entrevistades.
Tot i l’optimisme educatiu que es respira al barri, moltes persones han volgut remarcar a les entrevistes una forta
mancança de places a les escoles bressol, ludoteques públiques i instituts. De la mateixa manera també ha quedat
palesa una certa dificultat d’integració algunes famílies nouvingudes a la xarxa educativa. Pel que fa a la població
jove de la Nova Esquerra hi ha un alt nombre de joves amb estudis universitaris.
Serveis sanitaris
El tipus de cobertura sanitària de la població resident al districte de l’Eixample és a parts iguals pública i mixta,
mentre que a Barcelona és més pública (6 de cada 10) que privada.
Gran part de població es beneficia de doble cobertura sanitària (pública i privada) i visita sovint l’especialista i els
serveis d’urgències. Tot i això, cal remarcar que aquesta no és la situació de tot el conjunt de la població:”Moltes
famílies amb fills i professions lliberals gaudeixen de doble cobertura però aquest no és el cas de molta gent gran,
especialment dones, que recórren sempre a la sanitat pública.” Malgrat l’evident ús de la doble cobertura sanitària,
s’observa una confiança en el servei públic.
S’observa també que el percentatge de persones que han anat al dentista en el darrer any és superior a l’Eixample
que a la resta de Barcelona, dada que demostra el major grau de poder adquisitiu del barri. S’observen problemes
buco-dentals en la gent gran amb pensions baixes, RMI i sous baixos
111 Projecte comunitari Camí Amic. Educació en valors cívics i ambientals a l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni. El
Camí Amic és un projecte que no només vol, com els camins escolars, centrar-se en el disseny d'un possible recorregut per anar
a l'escola, sinó que el que desitja és fomentar un ús del carrer just i respectuós amb totes les persones; que el carrer, el barri, la
ciutat esdevingui un espai de relació, de col·laboració i d’intercanvi d'idees, un espai educatiu i d'enriquiment personal per a
tothom, un espai agradable, segur… Es tracta, doncs, d’ampliar la zona d’influència, entenent la zona no només com a espai físic,
sinó com a mental. És a dir, fomentar els valors de la convivència, el foment de les relacions i la xarxa humana i el respecte al
medi.
30
Figura 8. % de persones amb doble cobertura sanitària (2011)
Figura 9. % de persones (dones) amb doble cobertura sanitària (2011)
31
Figura 10. % de persones (homes) amb doble cobertura sanitària (2011)
Figura 11. % de persones (totals) que han visitat el dentista (2011)
Fonts d’informació Les dades sobre serveis sanitaris de la població de 15 anys més, provenen de l’Enquesta de Salut de Barcelona de 2011 de l’Agència de Salut
Pública de Barcelona.
32
Seguretat
L’índex de victimització que mostra el gràfic és lleugerament superior a Barcelona ciutat bàsicament per dos motius:
es tracta d’un barri amb un alt nivel adquisitiu, amb molts zones d’oci i més denúncies. Tot i així no hi ha sensació
d’inseguretat al barri.
De les entrevistes realitzades sorprèn especialment la transcrita a continuació: “lluny de tractar-se d’una violència al
carrer, d’inseguretat, es tracta més aviat d’una amagada, violència familiar, de gènere, relacions violentes i/o
abusives, microviolències”. Segons mostren les entrevistes, són dones que van al metge però que no fan ús dels
espais i telèfons habilitats per aquestes situacions. Pateixen insomini, angoixes. Moltes d’elles, amb carrera
universitària i situació econòmica alta. “Es tracta d’un maltractament encobert”. Es tracta d’una violència molt
amagada que sovint arriba a Serveis Socials i CAP salut a través dels veïns i terceres persones. Existeixen casos
d’abusos psicològics a la gent gran i el cas de les davallades dels comptes corrents de la gent gran, els pisos regalats i
traspàs de patrimoni comencen a visibilitzar-se. Les entrevistes mostren que hi ha casos d’atorgament de poders
notarials a persones grans que no tenen la capacitat notarial per a firmar la documentació relativa al seu patrimoni.
Taula 17. Índex de victimització i denúncia per districtes (2011 - 2015)
Font d’informació
Dades provinents de les següents fonts d'informació: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona, Equip de
Detecció dels Serveis d’Inserció Social, Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, Enquesta de Victimització, Barcelona Economia. Gabinet Tècnic de Programació. Institut Municipal de Serveis Socials totes elles de l’Ajuntament de Barcelona. També del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Dirección General del Catastro del Ministerio de Economía y Hacienda, Enquesta de Salut de Barcelona
33
2. CONTEXT FÍSIC
Habitatge
Figura 12. Any de construcció dels habitatges (2014)
Font d’informació Dades provinents de la Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona
Els habitatges del barri de la Nova Esquerra són de construcció similar a la de la resta de la ciutat. Cal destacar que més del 40% dels pisos tenen més de 50 anys. Tot i que a les entrevistes s’assenyala que “existeixen un conjunt d’edificis molt antics, -entre la Model i el parc Joan Miró-, amb condicions molt deficients” que provoquen un sobreaïllament de les persones grans. Pel què fa a l’habitatge, també s’assenyala un increment alarmant dels preus dels lloguers, desnonaments exprés i el desplaçament de persones fora del barri. “ha provocat que moltes persones no hagin pogut independitzar-se i s’hagin vist obligats a marxar a altres barris de la ciutat.”. Davant l’encariment del lloguer del barri i les dimensions dels pisos s’observa una pràctica que comença a ser molt habitual al barri, es tracta dels pisos compartimentats, on diverses famílies nouvingudes conviuen en un únic pis. Els pisos “amfitrions” dirigits al turismo i casos de llogaters que relloguen.
34
Espais verds, infraestructura i mobilitat
Figura 13. Mapa del soroll a la ciutat de Barcelona. Intervals en decibels (2012)
Font: Mapa Estratègic del Soroll realitzat per l’Ajuntament de Barcelona
La contaminació acústica i ambiental del barri són més altes que a la resta de la ciutat de Barcelona. Algunes de les persones entrevistades que “la salut física i mental de les persones residents al barri es veu afectada pels nivells de trànsit, que dificulten la vida al carrer”. Tot i no existir una plaça del barri, cada vegada hi ha més espais de trobada, com per exemple la plaça Enriqueta Gallinar i interiors d’illa concorreguts.
S’assenyala també que “l’avinguda Roma podria ser un eix verd del barri però les noves obres fan que els bancs i places que s’hi han ubicat segueixin sent freds i facin poc caliu de barri.” Els veïns assenyalen com a positiu comptar amb el Parc Joan Miró i amb els jardins d’Emma Barcelona.
Les persones entrevistades destaquen positivament el fet de que els carrers són plans i permeten els
desplaçaments a peu així com la ubicació del barri dins la ciutat, cèntric i ben comunicat amb diversos transports i
serveis, excepte amb l’EAP de Via Roma que està ubicat al carrer Manso, fora de la zona... Algunes persones
entrevistades han assenyalat com a necessari la pacificació de carrers i reprendre el debat sobre les superilles. No
existeix un bus intern del barri que faciliti la mobilitat sobretot de la gent gran, tot i que els busos núm 37 i 41 poden
substuir aquest servei.
A les entrevistes s’ha comentat també que existeixen barreres naturals del territori, com són els carrers Urgell, Gran
Via, el Parc Joan Miró i els carrers pròxims a la Model. Tot i així, el proper mes de juny l’edifici de la Model serà
totalment desallotjat i s’obrirà un nou procés participatiu per consensuar els futurs usos de l’espai i els
equipaments que l’ocuparan.
35
El mapa a continuació mostra una foto àerea del barri, on s’observen les poques zones verdes i les barreres naturals.
Figura 15. La Nova Esquerra de l’Eixample. Carrers i zones verdes.
2. SALUT I CONDUCTES RELACIONADES AMB LA SALUT
Estat de salut percebut, trastorns crònics i salut mental
Fonts d’informació Les dades de conductes i salut, de la població de 15 anys i més, provenen de l’Enquesta de Salut de Barcelona de 2011 de l’Agència de Salut
Pública de Barcelona.
No tenim dades a nivell de barri.
El percentatge tant d’homes com de dones amb transtorns crònics és inferior al de la resta de la ciutat. Percenta
4. SALUT I CONDUCTES RELACIONADES AMB LA SALUT
La Nova Esquerra de l’Eixample. Carrers i zones verds.
36
3. SALUT I CONDUCTES RELACIONADES AMB LA SALUT
Taula 18. Indicadors de salut mental al barri de l’Eixample i a la ciutat de Barcelona
• % de persones amb risc de mala salut mental és el percentatge de persones de 15 anys i més amb risc de patiment psicològic (segons l’escala
d’ansietat i depressió GHQ-12).
• % de persones amb depressió o ansietat és el percentatge de persones de 15 anys i més que pateix o ha patit depressió i/o ansietat crònica.
• % de persones amb consum d’antidepressius o ansiolítics és el percentatge de persones de 15 anys i més que ha consumit, duran t el darrers dos dies, antidepressius, ansiolítics o pastilles per dormir.
A l’Eixample, el percentatge de persones amb risc de mala salut mental és més elevat que en la resta de la ciutat de
Barcelona, sobretot en homes. Destaca també i especialment l’elevat consum d’antidepressius i ansiolítics en la
població de dones (21,7%) respecte a la resta de la ciutat (16,8%). Les persones entrevistades assenyalen la
preocupació respecte les dificultats psicològiques de la població, remarcant especialment el fet de que la població en
edat adulta del barri “està poc acostumada a demanar ajuda per fer front a dificultats lligades al dia a dia, a la cura i
l’educació dels fills i a la preocupació per la cura del pares, van treballant, van fent, fins que un dia se n’adonen de
que no poden més.” És posible que aquest patró estigui reflexant una medicalització del problemes de la vida diària,
sobretot a partir de la crisis degut a la precarietat laboral, dificultats de conciliació, problemes econòmics i a
l’esceptisime que algunes persones poden tenir que els serveis públics sanitaris puguin ajudar en aquests temes.
Els darrers anys, s’ha observat un empitjorament de la salut en alguns grups de població de l’Eixample, principalment
homes adults i gent gran. En aquest sentit, destaca l’augment en la proporció d’homes adults que declaren una mala
salut física i mental.
37
Consum de tabac, sobrepès i obesitat i activitat física
Taula 19. % persones fumadores habituals (2011)
Taula 20. % persones amb mala salut
Al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample, el nombre de persones amb mala salut és inferior tant en homes (20%)
com en dones (19,3%) que a la resta de la ciutat de Barcelona.
Fonts d’informació Les dades de conductes i salut, de la població de 15 anys i més, provenen de l’Enquesta de Salut de Barcelona de 2011 de l’Agència de Salut
Pública de Barcelona. % de persones amb mala salut és el percentatge de persones de 15 anys i més que refereix un estat de salut regular o dolent.
Taula 21. % persones amb sobrepès o obesitat (2011)
38
% de persones amb sobrepès o obesitat és el percentatge de persones de 15 anys i més amb un índex de massa corporal (IMC), segons pes i
alçada, alt o excessiu (IMC superior a 27 en homes i 25 en dones).
% de persones amb obesitat és el percentatge de persones de 15 anys i més amb un índex de massa corporal (IMC), segons pes i alçada,
excessiu (IMC superior a 30).
% de persones amb sobrepès és el percentatge de persones de 15 anys i més amb un índex de massa corporal (IMC), segons pes i alçada, alt
(IMC de 27 i 30 en homes i de 25 i 30 en les dones).
Taula 22. % persones amb inactivitat física
Pel que respecta als hàbits de vida no saludables, tot i la tendència a la disminució, l’Eixample segueix tenint una
població més sedentària que el global de la ciutat, dada lligada amb l’augment de l’obesitat, de forma molt
destacada en els homes majors de 55 anys. Tot i la mancança d’equipaments públics al barri hi ha tres equipaments
esportius al territori: Centre Esportiu Joan Miró, Centre Esportiu Piscina Sant Jordi i les instal·lacions esportives de
l’Escola Industrial.
D’altra banda, malgrat la millora del tabaquisme en els homes i dels inicis de tractament per consum de drogues en general, cal vigilar l’augment de dones que consumeixen tabac habitualment, principalment les més joves, així com el consum d’alcohol que passa a ser una de les principals causes d’inici de tractament.
39
Consum problemàtic de drogues
Taula 23. Índex de consum problemàtic de drogues
Fonts d’informació Sistema d’informació de drogues de Barcelona
Definició d’indicadors • Índex de consum problemàtic de drogues (ICPD): es calcula segons la suma de la puntuació jeràrquica dels 73 barris (o 10 districtes) per 4
indicadors: la taxa d’inicis de tractament per alcohol i altres drogues, la taxa de mortalitat per sobredosi, la taxa d’urgències en consumidors d’alcohol i altres drogues i el nombre de xeringues trobades a la via pública.
L’índex de consum problemàtic de drogues està en el mateix rang mitjà que el del districte. Tanmateix les taxes d’inici de tractament són iguals que a la resta del districte. Els nivells de consum no es consideren problemàtics respecte a la resta de Barcelona. A les entrevistes s’ha assenyalat com a rellevant el fet de que al barri, és més complicat treballar el tema de consums de tòxics en joves de famílies de classe mitja-alta que en joves de famílies de classe mitja-baixa: “els pares de famílies de classe social elevada no volen sentir a parlar de Serveis Socials o d’educadors, els resulta vergonyós que els seus fills consumeixin i viuen la situació com un tema tabú, costa molt accedir a algunes famílies.” La problemàtica pel consum de drogues no es vincula a la violència i/o seguretat del barri, sinó a un consum amagat. No tenim indicadors
40
d’inici de tractaments perquè molts d’ells es fan en granges privades. Segueix sent un tema tabú, vergonyós i amagat per les families. Salut sexual i reproductiva
Taula 24. Fecunditat en joves de 15-19 anys segons país origen de la mare (total). Període 2010-2014
Taula 25. Embarassos (15-19 anys) segons país de naixement de la mare (2014)
Taula 26. Interrupcions de l’embaràs (15-19 anys) segons país de naixement de la mare (2014)
Fonts d’informació Les fonts d’informació d’aquest indicadors són: pels naixements l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), per les interrupcions voluntàries
de l’embaràs, el Servei d’Informació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Padró d’habitants del Departament d’Estadística de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona.
41
En el barri de la Nova Esquerra de l’Eixample, els embarassos en les dones de 15 a 19 anys són menys freqüents que a la resta de la ciutat de Barcelona i lleugerament superiors al districte, aquesta freqüència és menor tant en les dones nascudes a l’Estat espanyol com les nascudes en països de rendes baixes. Els avortaments al districte mostren xifres inferiors a les de la ciutat, tant en els països de renda alta com baixa. A la Nova Esquerra de l’Eixample, el percentatge de nascuts amb baix pes per edat gestacional és inferior a la resta de la ciutat.
Ús de serveis sanitaris
Les persones entrevistades valoren molt positivament la feina de detecció que es fa des dels dos CAP’s del barri amb
el col·lectiu de gent gran, potenciant al màxim l’atenció domiciliària i el treball en xarxa entre Serveis Socials i els
CAP’s.
Taula 27. Població atesa a l’EAP Comte Borrell i al domicili domicili (2016)
Font d’informació: CAPSBE
42
Taula 28. Població atesa a l’EAP Via Roma i al domicili (2016)
Atenció domiciliària
Rang edat 38 - 103 Total Homes Dones
> 100 12 2 10
90-99 153 42 111
80-89 158 51 107
70-79 27 12 15
<70 25 14 11
375 121 254
43
En quan a l’atenció sanitària pediàtrica pública de la Nova Esquerre de l’Eixample , queda concentrada a la Línia
Pediàtrica situada l’ABS Manso i al CAPSE (ICS-Hospital Clínic). La Línia Pediàtrica Manso (LP Manso) està formada
per 9 equips (pediatra +infermera) que atenen a nens de 0 a 14 anys provinents de 4 barris: Sant Antoni, Universitat,
Via Roma (que forma part de la Nova Esquerre de l’Eixample) i una part del barri de Poble Sec. En el barri de Via
Roma, la població infantil assignada és de 2.374 nens dels quals s’han atès en l’any 2016, 1.515 nens.
Taula 29. Població infantil de Via Roma atesa a LP Manso
per edat i sexe
nys edat Població atesa dona home
0 75 35 40
1 127 58 69
2 143 64 79
3 98 48 50
4 120 53 67
5 106 45 61
6 107 47 60
7 95 46 49
8 92 49 43
9 78 39 39
10 83 41 42
11 84 39 45
12 125 60 65
13 85 48 37
14 96 45 51
15 1 1 0
TOTAL 1515 718 797
44
Taula 30.- Població infantil atesa a Via Roma. 2016
Malalties de declaració obligatòria
Figura 15. Taxa de Malaties de Declaració Obligatòria (total) als barris. (2010-2014)
45
Taula 31. Taxa de Malaties de Declaració Obligatòria (per sexes) als barris. (2010-2014)
Taula 32. Taxa de tuberculosis i VIH per barris (2010-2014)
Fonts d’informació
Les dades provenen del registre de MDO de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que es nodreix de les unitats declarants de les MDO dels
centres assistencials de la ciutat.
Des del CEEISCAT, Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya, no disposen de dades
quantitatitives de les persones amb VIH residents a Barcelona classificades per barris ja que les explotacions
estadístiques que fan no inclouen dades per àrees tant petites, entre d’altres raons, per confidencialitat. Donada
l’absència de dades quantitatives prenem les dades obtingudes de l’ ASPB 2010-2014 i l’entrevista realitzada a la
tècnica de projectes de STOP SIDA amb seu al barri. La Nova Esquerra de l’Eixample presenta taxes de malalties de
declaració obligatòries superiors a les del districte i la ciutat. Es destaca que entre els anys 2010 i 2014 es van
declarar 138 casos nous d’homes amb VIH i la taxa del barri amb homes portadors del VIH triplica la de la ciutat i
resta superior a la del Districte. Com apunta l’entrevista realitzada a STOP SIDA, aquestes dades lluny de representar
una problemàtica és degut a la concentració del col·lectiu LGTB a l’Eixample. Són unes dades més visibles i per sobre
de la mitja a Barcelona ciutat però que no representen un col·lectiu vulnerable i tampoc problemàtic.
46
STOP SIDA que treballa des de i per a la comunitat LGTB amb una forta presència al barri de la Nova Esquerra de
l’Eixample és un actiu de referència al barri, amb relacions consolidades amb d’altres equipaments sanitaris,
culturals i d’oci amb qui col·laboren regularment amb derivacions sanitàries, xerrades, tallers formatius,
intervencions de carrer i assistència personalitzada.
Mortalitat
Figura 16. Esperança de vida en anys (total) als barris (2010-2014)
Els indicadors de mortalitat es mostren favorables respecte la ciutat.
Fonts d’informació
Les dades de mortalitat provenen del Registre de mortalitat de Barcelona, les defuncions són facilitades pel Departament de s alut de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estadística de Catalunya; i la població prové del padró d’habitants facilitat per l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona.
47
ELS ACTIUS DEL BARRI
Els recursos del barri. A continuació es presenta un breu recull dels recursos amb que compta el barri, indicant en
negreta els recursos localitzats en el nostre àmbit d’actuació:
Àmbit cultural/social/sanitari:
Biblioteca Joan Miró. C. Vilamarí 61
Centre Cívic Golferichs. Gran Via de les Corts Catalanes 491
Espai de la Gent Gran/casal. Rosselló 78.
Centre de Serveis Socials Nova Esquerra de l’Eixample (CSS). Comte Borrell, 305
Centre d’Atenció Primària (CAP). Comte Borrell, 305.
Hospital Sagrat Cor. C. Viladomat, ,288.
Associació de veïns esquerra eixample. Avda. Roma, 139, baixos.
Centre Cultural Teresa Pàmies. C. Urgell 145. que inclou la nova Biblioteca Esquerra de l'Eixample - Agustí Centelles i el Centre Cívic Urgell. Aquest gran equipament també inclou un casal infantil i l'Escola Bressol Municipal El Roure.
Espai de Gent Gran de l'Esquerra de l'Eixample: centre civi . Carrer Rossello 78 80
Salo de celebracions : sala d’oci Carrer de Viladomat, 171, 08015
El nucli, cau de l’oci : Carrer del Vallespir, 24, 08014
Àmbit educatiu:
1. Escoles d’Educació infantil i primària:
Escola Els Llorers. C.Aragó 121
Escola Diputació. C.Diputació 112
Escola Joan Miró. C.Diputació 23
Escola Auró. C.Mallorca 106
2. Escoles Concertades:
Àgora. Llar d’infants.Antena 59. Dubte
ARCO. Aragó 135 o CEYR Villarroel. Villarroel 5.
IPSI. Compte de Borrell 243
Urgell. Compte d’Urgell 133
3. Instituts d’educació secundària:
IES Escola de treball. Compte d’Urgell 187
IES Ernest Lluch. Diputació 11
4. Centres de Formació de Persones Adultes:
CFA Ca Batlló. Comte d’Urgell 187
CFA Palau de Mar. Calàbria 169
5. Centres Universitaris.
Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona. Comte d'Urgell, 187. 17
48
Àmbit de l’esport:
Piscines Sant Jordi. Paris 114
Centre Esportiu Municipal Joan Miró. Diputació 11
Pistes poliesportives Parc de Joan Miró. Espai esportiu Urbà.
Camp de Fútbol de l’Escola Industrial. Compte Urgell 187
Jardins Paula Montalt. Espai Esportiu Urbà.
Jardins de Montserrat. Espai Esportiu Urbà.
Jardins Safo. Espai esportiu urbà.
Residències de gent gran:
Nom Adreça Telèfon Tipologia places
FRANCESC LAYRET Gran Via de les Corts Catalanes n.477 934266004 Places col·laboradores
R. SANT PANCRACI Gran Via de les Corts Catalanes n.602 4t 933177776 Privada amb places
col·laboradores
R. ESTEL III Aragó n.140, pral 934547481 Privada amb places
col·laboradoes
R. VALLSERENA Gran Via de les Corts Catalanes n. 429, pral 934261699 Privada amb places PEV
R. NOVA CONVIVENCIA Gran Via de les Corts Catalanes n.429 1º 1ª
i 2º 2ª
934269636 Privada amb places PEV
R. Ntra Sra DEL
CARMEN
Gran Via de les Corts Catalanes n. 399,
principal 2ª
93 Privada
R. ARRELS Gran Via de les Corts Catalanes n. 429 934254030 Privada
Habitatge tutelats:
Les Arcadies. 70 habitatge amb serveis privats.
Centres de dia:
CD Vallserena. Centre privat amb places PEV
RECURSOS FÍSICS
En quan a infraestructures es un barri que gaudeix de bones comunicacions per desplaçar-se en vehicle privat i en
transport públic: L5 del metro i autobusos (41-43-44 i les línies que circulen per l’Av. Josep Tarradellas)
49
50
LIMITACIONS
Les prinicipals limitacions que aquest informe pot tenir respecte a la informació que aporta s’assenyalen a
continuació. Donat que alguns registres no disposen de la informació necessària per donar dades a nivell de barri,
alguns indicadors només s’han pogut presentar a nivell d’àrees més grans, com districte i Barcelona ciutat, com
succeeix sobre tot amb els que s’obtenen de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, la qual no permet la
desagregació inferior al nivell de districte. Igualment no s’han pogut incorporar indicadors d’usos de l’espai públic i
privat, i la informació qualitativa ha seguit l’estructura de diagnòstic ràpid i per tant és susceptible de ser ampliada.
D’altra banda, el baix nombre de casos que es donen en alguns dels indicadors, sobretot els de malalties i mortalitat,
obliga a haver d’agregar anys i donar els resultats per períodes de temps. En el cas de les persones amb VIH al barri,
una limitació clara ha estat l’absència de dades objectives i constratades del % de persones amb VIH al barri.
CONCLUSIONS
El barri de la Nova Esquerra de l’Eixample presenta bons resultats en indicadors de salut com l’esperança de vida, la
mortalitat, els avortaments no planificats, la tuberculosi i el VIH. La concentració del col·lectiu LGTB a l’Eixample fa
que les dades obtingudes en relació al VIH siguin més elevades, per sobre de la mitja a Barcelona Ciutat, però no
representa un col·lectiu vulnerable. STOP SIDA, que treballa des de i per a la comunitat LGTB, és un actiu de
referència al barri, amb relacions consolidades amb d’altres equipaments sanitaris, culturals i d’oci amb qui
col·laboren regularment amb derivacions sanitàries, xerrades, tallers formatius, intervencions de carrer i assistència
personalitzada.
Tan el barri com el conjunt del Districte de l’Eixample també presenten indicadors d’hàbits de vida saludables
favorables respecte dels del conjunt de la ciutat. Tot i que en els darrers anys, s’ha observat un empitjorament de la
salut en alguns grups de població de l’Eixample, principalment homes adults i gent gran. En aquest sentit, destaca
l’augment en la proporció d’homes adults que declaren una mala salut física i mental i les persones adultes amb
trastorns de salut mental, generalment no diagnosticades i per tant, no tractades ni demandant d’ajuda. A
l’Eixample, el percentatge de persones amb risc de mala salut mental és més elevat que en la resta de la ciutat de
Barcelona, sobretot en homes. Destaca també i especialment l’elevat consum d’antidepressius i ansiolítics en la
població de dones (21,7%) respecte a la resta de la ciutat (16,8%).
Es constata l’existència de grups vulnerables, com és el cas de les persones adultes (>45) que conviuen i depenen
econòmicament de pares (inclosa la figura del cuidador/a 24 hores) però sobretot destaca la gent gran. La població
de gent gran de l’Esquerra de l’Eixample està sobreenvellida. La contaminació, algunes de les persones entrevistades
comenten que “la salut física i mental de les persones residents al barri es veu afectada pels alts nivells de trànsit,
que dificulten la vida al carrer”, el soroll, la manca d’espais verds i de sociabilització és una problemàtica greu al
barri que provoca aïllament sobretot en les persones grans. Els nous equipaments de gent gran a Calàbria 260 i
Germanetes ajudarà a absorvir la llarga llista d’espera que pateix l’Espai de Gent Gran de Rosselló.
Hi ha poc sentiment de pertinença al barri, poca xarxa veïnal i comunitària. El col·lectiu de persones sense llar és
també un grup poblacional que necesita ser atès i tractat.
51
Els joves és un col·lectiu difícil de tractar i ubicar. L’equipament juvenil que s’ha obert no acaba de ser un espai de
trobada per joves. Alhora no existeix una política de joves al barri. Se’ls està ubicant en centres cívics i altres serveis
que no donen resposta a les seves necessitats.
PROPOSTES DE MILLORA
A continuació s’apunten de manera indicativa algunes línies d’acció que ha sortit proposades en el decurs de les
entrevistes d’aquesta fase de diagnòstic i que es poden contemplar en la següent fase del procés, en que es decidirà
el pla d’actuació.
1) Facilitar la creació d’espais de trobada per els diferents col·lectius. Existeix una gran demanda d’espais per
a joves on puguin reunir-se i auto organitzar-se. Espais on fomentar l’esport a nivell lúdic i no com activitat
extraescolar. Així mateix la necessitat de crear espais de trobada per a gent gran on puguin relacionar-se, ja
que hi ha un gran nombre de població en situació d’aïllament social i soledat no desitjada. En aquesta línia,
des de la taula de salut ha sorgit la proposta de poder generar espais de trobada intergerenacionals per a
fomentar la cohesió social.
2) Impulsar el treball conjunt entre els diferents agents del territori. Millorar la comunicació entre les entitats,
serveis públics, equipaments i espais de participació per treballar conjuntament. Alhora, donar empenta als
projectes de les diferents associacions on es fomenta la participació i que sorgeixen des de la pròpia
comunitat de veïns i veïnes del bari. Així mateix potenciar projectes que treballen fora dels espais habituals
(per exemple fora del CAP, de les escoles...) per enfortir el treball a la comunitat.
3) Potenciar el voluntariat, Degut als problemes de sobre envelliment, aïllament i soledat de les persones
grans, el que es proposa es enfortir aquelles iniciatives articulant un sistema de voluntariat, - com
actualment ho esta fent RADARS i altres entitats del barri que treballen amb la gent gran, per acompanyar
als espais de relació del barri, identificant a les persones no demandants d’ajuda: “crear iniciatives que
permetin identificar a persones que surten involuntàriament fora del circuit...”
52
