EL GRAN ENTRAMAT EMPRESARIAL DE LA CIUTAT ACTIVA EL MOVIMENT DELS DEmmus TEMA m LA SETMANA

Divendres. >5 de setembre de IW8 HS4CANTO]>6 Núm. 255

Any VI

El "diari" de Sant Cugat 225 ptes.

SUMARI

El conseller Xavier Trias dóna suport a Lluís

Recoder com a possible candidat per GIU

Pàgina S

Els Jardins del Monestir acullen aquest

diumenge el XXIII Aplec de la Sardana

Pàgina 19 i editorial

Els concessionaris de la ciutat venen un 10%

més de cotxes que la resta de la comarca

Pàgina 26

El Winterthur, que estrena categoria, i rOlímpyc, inicien la lliga a Nacional A

Pàgina 33

Fila Zero estrenarà al desembre un espectacle denúncia sobre el món

de la SIDA Pàgina 37

VAL en,a

w ™ compra de por LLENYA

CARBÓ a la benzinera

4 Grifiíl OU, s.L· SnwiE·tacU

Aquesta e's la plantilla de l'equip d'handbol de la UF. Sant Cugat amb vista a aquesta temporada. FOTO: AVE BELTRAN

L'Handbol UE Sant Cugat debuta a Primera Nacional

L'equip de Joan Sancho visita la pista de la Roca, segon la temporada anterior

Pàgina 32

Sant Cugat és la novena ciutat de la comarca en creixement urbanístic

Pàgina 14

•

CATALONIA CERÀMIC

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

VISITI LA MÉS GRAN

EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS

A DISSABTE

Gra. Sant Cugat a

Cerdanyola, Km 3.

Tel. 93 580 15 00

Banyeres d'hidromassatge Materials per a la construcció

^Iftl' -y\

Íi$$gysfim all' J iM^| jÉÍ l

m coneixements.

í§Éfe esportives,' itraitíport.

ANTCUGAT «felCIC

SÜÉ^Mfe

Serveis Immobiliaris COMPRA - VENDA i LLOGUERS DE

PISOS - TORRES - LOCALS i NAUS INDUSTRIALS

Cl. Santiago Rusinol, 32 08190 Sant Cugat del Vallès Barcelona

Tel. 93 675 1010 Fax. 93 589 27 74

e-mail: inicugat@cecot.es

[PWTCAl SANTCUOAT

PLANELL

CIRCUIT * w de recorregut

PLAÇA CHORIIE

RIBES

CAN MORA

IPHYCA SANT CUGAT

Pots guanyar molts regals

carros de compra valorats en 30,000 ptes c/u ordinador televisor

'<*•«.

cadeneè lúsica f^íjr^í.

ütf

1 bicid#& i^pptain bike alumW w

||4 l'arribmíà éiw&eg&mm una samar^ÈMna , . feossa d'ammaUmfmnt amb aigua, suer, pastissets...

SSrtt Cugat Centre Comercial fins 3 d '

Sant (JHHnHPim Comercial. Hora: 10:

ORGANIZEN

Sant Cugat C E N T R E C O M E R C I A L

US 4 CANTONS

£ 1 — El tema de la

Setmana Divendres, 25 de setembre de 1998 3

E I món dels d e t e c t i u

Sant Cugat, terra d'espies Lactivitat empresarial fa de Sant Cugat un escenari privilegiat per a la investigació Va haver-hi un temps que Sant Cugat va arribar a tenir

tres agències de detectius a disposició dels seus 50.000 habitants. L'auge empresarial i la qualitat de vida van captar l'atenció de detectius privats de Barcelona: al­guns van obrir sucursal i altres van traslladar la seva ofi­cina aquí, on ja residien. Un tercer grup va mantenir l'ac­tivitat dirigida des de la capital. A banda d'aquest últim grup, actualment només queda una agència en actiu: Aa-ron Detectives, però aquesta mantó el prestigi suficient per ser un referent a Catalunya, a l'Estat i a Europa.

ALBERT BALANZÀ

- Sant Cugat -

El món dels detectius privats sembla hermètic , però no ho és. N o són aquells personatges ben plantats i seductors al ser­vei de sa majestat. No porten lupa, ni gabardina, ni ulleres fosques ni barret. El que sí que mantenen és la discreció que els ha fet famosos. No revelen mai el nom d'un investigat - e l món és massa pe t i t - ni tampoc de qui mana una investigació.

La popularització de la pro­fessió ha fet que la branca de detect iu privat a l ' Insti tut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, l 'únic que ofe­reix uns estudis d'aquest estil a Europa , visqui una act ivi tat

inusual. Són tres anys en què els po tenc ia l s inves t igadors aprenen molta teoria i li treuen punta a casos ja vistos. Els de­tect ius que han après la pro­fessió al carrer sempre els re-t r e u r a n q u e cal fer m o l t e s cantonades - e n el bon senti t de la paraula-, aprendre a es­perar molt i sobretot tenir una vocació gairebé innata.

Discreció i prestigi

Amb una agència en marxa, el prestigi és un grau, ja que la pa­raula del professional serà su­ficient perquè un jutge la con­sideri prova en una acusació. I en els judicis és quan els de­tectius també donen la cara i tornen a contradir la veu popu-

Els detectius privats asseguren tenir "bons clients" del món empresarial al peu del Monestir. FOTO: X. LARROSA

lar que els considera hermètics, si bé el perfil de col·laborador encara trenca més el motlle.

En la tipologia dels casos, les fonts consultades han revelat que unes tres quartes parts de les investigacions es vinculen d i rec tament o indi rec tament al món empresariaJ. Camp abo­nat, doncs, a Sant Cugat . La

infidelitat, menys atribuïble a una o altra classe de població, ocupa en el millor dels casos un 20% de l 'activitat del d e ­tectiu privat. Altres casos, re­marquen els detectius consul­t a t s , es r e s e r v e n a fer u n seguiment de les activitats fa­miliars, sobretot de fills vincu­lats amb la droga o amb males

companyies, i t ambé hi ha un altre grup de casos inesperats, davant els quals els detect ius privats t ambé p o d e n q u e d a r en fora de joc per la "imagina­ció" del client. La popularit­zació de la professió té t ambé aquestes conseqüències , si es volen veure casos de tots els colors.

j | y p w j y

Ulli

SANT CUGAT

Setmana ELS4CANIONÍ5 Divendres, 25 de setembre de 1998

Els p r o f e s s i o n a l s

Aaron Detectives centra Pactivitat en la investigació empresarial

La prestigiosa agència també dissenya equips per a serveis d'intel·ligència A. B.

Després de més de 30 anys d'e­xercici, Aaron Garrido està con­siderat una institució dins de la professió. No per menys guarda com una relíquia un manament judicial únic a Espanya, que li va ser concedit per investigar l'a­dulteri de l 'esposa d 'un "su-perpersonatge" i que li va per­metre intervenir en qualsevol lloc de Madrid. Amb els indispensa­bles indicis, podien haver tirat qualsevol porta a terra, comenta la seva dona Ana Gomes, la seva mà dreta i també detectiu.

N'ha vistes de tot tipus i l'ex­periència en el terreny li fa so­bretot desmitificar llegendes i rei­vindicar el costat humà de la professió. Comparteix casa i seu d'Aaron Detectives en plena ser­ra de Collserola i es nodreix d'un estret grup de col·laboradors. Des de Sant Cugat, a més, Aaron ha dissenyat a través de l'empresa Potosí equips electrònics exclu­sius que s'han venut a serveis d'intel·ligència de tot el món, des

Aaron Garrido mvmduti. pei npenènna,

de la gravadora Potosí per a con­verses telefòniques fins al serràfon, un telèfon "inviolable" de nova aparició.

Aaron Garrido s'apressa a treure ferro a les pel·lícules de gabardi-nes i llanternes que han esbiai­xat la professió davant el gran pú­blic. "Qualsevol cosa de la qual tu en dubtis" és la màxima i el

el cantó humà de la professió. FOTO:X. L.

mòbil per començar una investi­gació privada. Ara bé, cada agèn­cia de detectius té unes especia­litats i la seva és la investigació empresarial. Aaron, que assegu­ra tenir "bons clients" a Sant Cu­gat, explica sense embuts però sense cognoms -regla d 'or- els encàrrecs que ha rebut de direc­cions centrals de multinacionals

per investigar els moviments de directors financers o de membres de consells d'administració. "No fem auditories, sinó que és tot de portes enfora. Ens basem en l'ob­servació i en opinions de gent que els coneguin", apunta.

Els aspectes que més es tracten són l'evasió de diners, el compli­ment de les responsabilitats del càrrec en la jornada laboral cor­responent i fins i tot l'entorn per­sonal. Dins de la investigació em­presarial, el paper del detectiu abarca també casos de falsificació de marques i copiatge de progra­mes informàtics.

Molt de baixa, segons Aaron, es troben els clàssics casos d'infide­litats, que van viure un petit auge quan l'adulteri encara era delic­te. "Hem tirat portes avall i hem fet coses sonades per clientela se­lecta, però no ha estat el que més".

Després de la investigació i el corresponent informe, arriba l'ho­ra del judici, en què la paraula i el prestigi d'Aaron Detectives sem­pre han estat prova irrefutable da­vant el jutge.

]P*1 tenir el atfr*-: tpe ei dient té un

ttet»6<ÍslW-%%M<A ; líosea po t'agrada, m#

rel eas. (À vegpées té \ï%vcm&t que qui de-

ïúimv&X No investipr dfc flàsics ni coneguts*.

JèrJMa: "No hi ha faora.-•I^m-eit Se tetè&rt, * i -

ïdtï et eas per àfn~ Ipiïgtfm íriatrleuíes i mo-

t papers

ï "Pe* a «atece-

Qtma s 'obre una sàí:«%a 4è tancar. No

iafoat. tm-

iíÈ&a-taï-hoíimlj.al-

«jMte "Discreció pti~ ít tot eware eotn-

«o i portar

L ' a s s o c i a c i o n i s m e

L'AIDP neix amb voluntat d'ampliar la

feina dels detectius a delictes públics Dos dels fundadors tenen o han tingut relació amb Sant Cugat

A. B. - Sant C M * 1 *

El director d'Abril De tec t i ­ves , Josep Maria F e r n à n d e z Abril i la detect iu Ana Gomes són els dos representants locals de la nova Associació Interna­cional de D e t e c t i u s Pr iva ts (AIDP) . E x e m p l e a t d 'Aaron D<jccctivcs, Fcrnúndcz Abril ha impulsat la nova associació amb la voluntat de complir una vella reivindicació en el sector: ampliar les funcions dels de­tectius privats cap a delictes ti­pificats com a públics. El nou Codi Penal va significar un pri­mer impuls en aques t sent i t amb la incorporació del delic­te per assetjament sexual. Ara,

des de l'AIDP, es demana que els jutges puguin encarregar la investigació de crims als de­tectius privats, que regulen les seves actuacions dins la llei de Seguretat Privada de 1992.

Suport de la Catalano-Balear

Fernàndez Abril precisa que l 'AIDP no s'oposa a les asso­ciacions actuals i ha rebut en tot moment el vistiplau de l'As­sociació Ca ta lano-Ba lea r de Detect ius Privats. "No tenim res en contra de les que hi ha ara, però creiem que es poden fer les coses des d'un altre punt de vista", afirma.

Els estatuts de l 'AIDP marca com a finalitats l'agrupació del

màxim de detectius, primera­ment de tot l 'Estat i a llarg ter­mini de tot Europa; la preser­vació de l'ètica mitjançant un codi deontològic; la formació i reciclatge dels professionals; la persecució de l ' intrusisme i la col·laboració amb universitats.

Segons Fernàndez Abril, els tretze membres fundadors de l'associació han posat especial èmfasi en la potenciació de la formació i en el control de l'in^ trusisme com a dues eines per estabilitzar la professió, que en els úl t ims anys ha viscut un boom de n o v e s d ' a g è n c i e s . "L'Institut de Criminologia, en la seva branca de detectiu privat, té uns bons professors i senta unes bases, però s'han d'ensen-

Fenuíiidn Abril és l'impulsor principal de la nova associació internacional FOTO: X. L.

yar les formes d'investigar i apli-car-lcs en casos reals", insisteix. Contra l ' intrusisme, el funda­dor de l'AIDP denuncia el paper d'investigadors mercantils o co­mercials que entren en l'àmbit

dels detectius privats. L'associació només espera ara

l'autorització definitiva del Mi­nisteri d'Interior per començar l'activitat i donar entrada al llis­tat actual de futurs associats.

Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Uenya Butà

4 935&94555

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASCHL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

ELS i CANTONS Divendres, 25 de setembre de I99X Setmana

El mercat

La Tienda del Espia acosta els mètodes de

vigilància al gran públic A. B.

El projecte de la T ienda del Espia va néixer fa set anys a Madrid com a exportació de l 'auge que es vivia als Es ta ts Units en botigues d 'aquest es­til. Després de la lògica adap­tació a la legis lac ió e s t a t a l , molt més estricta, el director de desenvolupament de la ca­dena, Antonio Duran, ha en­carrilat el negoci també a Bar­celona i té previst executar un programa d'expansió de les 11 actuals botigues fins a les 50 a través del sistema de franquí­cies. La difusió en els mitjans de comunicac ió d ' e scàndo l s d'espionatge, reconeix, ha aju­dat la presència del negoci al mercat.

Supl in t l 'oferta d ' a rmes de les bo t igues amer icanes per l 'electrònica i la telefonia mò­bil, Duran ha adaptat la T ien­da d e l E s p i a a u n a o f e r t a " m é s defens iva q u e ofensi­va", prèvia i complementà r ia a la majoria de s is temes que utilitzen els detect ius privats.

Així, es r eprodue ixen els ca­sos de cl ients que volen ins­tal·lar una microcàmera a casa per vigilar les joies o adaptar un controlador al telèfon per detectar l 'origen de les truca­d e s a n ò n i m e s . " E l n o s t r e client té un problema perso­nal i vol fer ell les seves prò­pies investigacions abans que la cosa es c o m p l i q u i " , asse­gura Duran.

Micros i de tec to r s d e micros

L e s m i c r o c à m e r e s t a m b é s ' i n t r o d u e i x e n e n el sec to r empresar ia l per controlar el compl iment d'horaris, el con­trol del m a g a t z e m i la com­p l ic i t a t e n t r e e m p l e a t s pe r poss ib les fraus a l ' empre sa . E ls mic ròfons en forma d e calculadora, cendrer, endoll o targeta de crèdit t amb é estan a l 'ordre del dia per a les reu­nions d'alt nivell, però els de­tectors de micròfons són l 'ei­na adient per neutralitzar-los.

Antonio Duran insisteix que els productes de la T ienda del Espia són productes homolo-

Alpeu de l'Hotel Arts, la Tienda del Espia ofereix aparells de vigilància per a Vús amateur. FOTO: X. L.

gats als quals hi pot accedir tot el públic sense necessicat d e l l i cènc ia , pe rò r econe ix que es pot incórrer en un mal

Els productes són

homologats i

s'obtenen sense

llicència. El mal ús

depèn del client

us: es com comprar ganivets, l 'ús que se 'n faci és respon­s a b i l i t a t d e l c l i e n t " . E n

aq u es t sen t i t , D u r a n consi­dera que , en la confiança que un empresar i diposita en els seus treballadors, cal tenir en compte la protecció del capi­tal que s'ha invertit . "Has de prendre mesures i qualsevol tendència moral no et pot su­plir el programa de vendes" , apunta .

E n l ' àmbi t familiar, D u r a n s'ha trobat amb autènt ics re­lats de la vida conjugal a peu de mostrador. Quan els casos d' infidelitat van de baixa, la vigilància apun ta cap als fills per qüest ions de droga o ma­les companyies . "Vigilar els fills és una prolongació de la

p ro t ecc ió de la famí l ia" , es justifica des de la T i e n d a del Espia, i els micròfons o les ca­m e r e s es c o m p l e m e n t e n en aques t àmbit amb esprais de ­tectors d 'es tupefaents o que pe rmet in veure el con t ingut de sobres.

Tot i que la gamma de pro­d u c t e s no està diversif icada en excés, Duran veu amb op­t i m i s m e el c r e ixen t i n t e r è s del públ ic i remarca la quot i -dianitat dels aparells q u e ven a les seves botigues. El futur de l sector, al seu parer, es tà e n la p o t e n c i a c i ó d e l s s a t è l · l i t s com a e ina d e vi­gilància.

L e s eines

Objectes quotidians per a Pespionatge en un camp on

gairebé tot està inventat

A. B. - Sant Cugat -

Els laboratoris de les agències de detectius i l'oferta amateur de les botigues d 'espionatge ofereixen un ventall inacabable d'objectes de vigilància i con-travigilància. Aquí, una mostra: •Gravadora Potosí

Fabr icada a Xina pel G r u p d 'Empreses Potosí, propietat d'Aaron Detectives, aquesta gra­vadora enregistra converses te­lefòniques a una velocitat d'l ,2 (12 hores seguides i autoreversé). •Secràfon

Telèfon inviolable amb sistema xifrat i claus pública i privada. Ex­clusivament llogat a persones se­leccionades. D'Aaron Detectives.

•Transmissors ambientals Calculadores, targetes de crè­

dit, endolls,... Un receptor ho capta tot en 100 metres. Fre­qüència especial a 400 Mhz, ban­da privada. Funcionen també com a objectes normals. •Transmissors telefònics

Per escoltar i enregistrar. Es complementen amb una grava­dora que memoritza els telèfons. Cinc hores de durada. •Estetoscopi

Kit amb auriculars i gravadora opcional amb un sistema de ven­tosa per escoltar a través de parets i finestres. L'Endoscopi permet, a més, veure a través de la paret. •Identificador de trucades Memoritza les últimes 35 tru­

cades amb data i hora.

Els objectes més quotidians poden ocultar transmissors, que es complementen

•Sistema de transmissió Phonak •Càmeres-espia Per rebre i transmetre informa­

ció amb tnalkie-talkie o telèfon mòbil. Mini-auricular inalàmbric. Bobina, micròfon, cable i petit pulsador dissimulats sota la roba. •Noddy Mòbil Per captar converses a dins de

naus industrials, vehicles o cases.

Per a vigilància d'un negoci, d'u­na part de la casa o d'un magat­zem, per exemple. Abarca 500 metres. Dissimulat com a alarma. •Esprais detectors

Per veure el contingut de do­cuments. També per a emprem­tes dactilars i restes de droga.

amb un receptor. FOTO: X. LARROSA

•Detectors de radar Per a automòbils. Abarquen un

camp de cinc quilòmetres. •Canviador de veu Quatre tons diferents per a co­

municació telefònica.

Més informació, excepte d'l i 2, a http://www.latiendadelespia.es.

• Ceràmica • Sanitaris nCATALONIA ..Jg™ 4

CERÀMIC *™t££ : = ^ Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3

Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

Setmana ELS /CANTOOS Divendres, 25 de setembre de 1998

L ' e n q u e s t a

En quin cas contractaria un detectiu privat? A les pel·lícules i novel·les es tem acostumats a veure detectius privats " ca txes" i atlètics que salven la noia en l 'últim moment o descobreixen el crim que la po­licia no pot reso ldre ; quasi sempre estan enfrontats a l 'estupidesa dels "de tec­tius oficials". D'al tra banda, per a moltes persones els detectius privats reals són només uns homes que es mouen en un món de gelosia i que serveixen únicament per seguir la dona que t 'enganya. La realitat és molt diferent. Normalment , els

detectius privats no es fiquen en casos policíacs de crims i assassinats, ni tam­poc és veri tat que només serveixin per seguir persones infidels. Moltes vegades són contracta ts com un mitjà fiable i eficient d 'aconseguir informes de socis i persones que seran contractades pe r a un cà r r ec de responsabil i tat , investi­gant la legalitat de patents , cercant informes d 'empreses pe r assegurar socie­tats , o treballant en casos de desfalcs i robator is empresar ia ls . / M. S.

CONCKI'CIÓN CARRETERO

68 ANYS

JUBILADA

" N o se m 'haur ia acudi t mai contractar cap detectiu privat. Potser els empraria en casos de sospites del meu marit, però en cap altre cas."

P E D R Ó P É R E Z

76 ANYS

JUBILAT

"Només contractaria un detec­tiu en cas de sospites d'adulte­ri o d'amenaces directes contra la meva vida o la de la meva fa­mília."

ÈLIA COLORADO

69 ANYS

JUBILADA

"Si t ingués algun p rob lema molt greu. Però, realment, ara com ara no se m 'acu t un cas concret com per fer-ho."

PACO J U S T E L

50 ANYS

ESCENÒGRAF

"Jo mai recorreria a un detec­tiu privat. Crec que si tingués problemes aniria a la policia. La policia està per resoldre aques­tes coses."

M O N T S E ESPANOL

52 ANYS SECRETÀRIA

"Jo mai no contractaria un de­tectiu privat. Només en cas de desaparició d 'un familiar per­què ajudes a cercar-lo, o en al­gun altre supòsit així de greu."

MARÍ CARMEN SALGUERO

33 ANYS MESTRESSA DE CASA

"Jo el contractaria si em sentís perseguida o corres perill la meva vida, o si algun dels meus familiars es tess in igua lment amenaçats o perseguits."

ROGER GARCIA

21 ANYS

E S T U D I A N T

"Mai no he recorregut a un de­tectiu privat. Jo crec que el fa­ria servir en cas que sospités d'algun empleat o en afers de l 'empresa."

DAMIÀ GARCIA

20 ANYS CAMBRER

"Els contractaria en algun cas que no pogués resoldre la poli­cia, o bé en algun afer per al qual en els canals oficials em doness in un t e m p s d 'espera molt llarg."

JOSEFINA ROCA

67 ANYS JUBILADA

"Jo els contractaria en cas que sospités que el marit em fos in-f ide l , i en afers d ' a q u e s t a mena."

ALBERT SOLIVELLAS

33 ANYS

M E S T R E

"No se m'acut cap supòsit en què tingui que cercar l'ajut d'un detectiu privat Ja sé que el més clàssic és en casos d'infidelitat, però ni en aquest cas..."

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

-p ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 I al costat de Mobil Center.

EIS4CANTON3

Política Divendres, 25 de setembre de 1998

E l e c c i o n s p r i m à r i e s

Menéndez juga fort i primer Un 30% de militants han signat per la precandidatura del dirigent del PSC

AI.BKRT BALANZÀ

- Mira-sol /Sant Cugat -

El primer secretari dels socia­listes santeugatencs, Jordi Me­néndez, no ha deixat passar ni un dia després de l'inici del ter­mini de presentació d'aspirants a primàries i divendres passat ja va aportar la documentació necessària amb un primer plec d'un 30% de les signatures dels militants. A final de febrer, amb la renúncia a l'alcaldia d'Àngel Casas, Menéndez va ser explí­cit a l'hora d'afirmar que "el pri­mer secretari no serà candidat" (vegeu E4C, núm. 229). La in­sistència dels militants i simpa­titzants, segons Menéndez, ha estat determinant en el seu can­vi d'opinió.

Molts d'aquests militants van ser dissabte a Mira-sol a la pre­sentació oficial de la candida­tura. Hi eren els membres de l'Executiva Joan Carrasco i Car­me Talleda, l'artista Paco Mi-nuesa, els portaveus locals del Foro Babel, Francesc de Ca­rreras i Victòria Camps , i van adherir-se tot i ser-ne absents Glòria Canalda i Narcís Cas-

Menéndez va presentar la candidatura davant els mitjans de comunicació i un reduït grup d'amics. FOTO: A. B.

tanyer. En aquest sentit, va ser significativa l'absència dels cinc membres del grup municipal, en tant que la majoria ja s'ha pronunciat pels altres possibles candidats , Joan Gaya i Maria Sansa.

En el seu parlament, Jordi Me­néndez va considerar com un "repte formidable" la seva pre­

candidatura a l'alcaldia de Sant Cugat mitjançant el sistema de primàries. "Per a un polític no hi ha res més apassionant que ser alcalde de la seva ciutat", va emfasitzar, alhora que valorava l'etapa de govern socialista amb Àngel Casas i Josep Oriol Ni­colau i "allò de positiu" de l'e­tapa de CiU amb Aymerich.

En el camp de les propostes programàtiques, el dirigent so­cialista va apostar per un "can­vi d 'est i l" en el govern de la ciutat, amb una crida al diàleg sobretot amb la gent jove per "prioritzar més les persones que les coses". La solidaritat, l 'educació pública de qualitat, el respecte pel medi amb To­

rre Negra i la integració al Pa­tronat de Collserola van ser al­guns d'aquests primers punts . M e n é n d e z va ampliar la rei­vindicació a la saturació del CAP, els peatges de la B-30 i la construcció del quart insti­tu t . "Aques t e s no són com­petències municipals, però sí que han de ser preocupacions", va recordar.

Gaya i Sansa, ben aviat

Confirmada la candidatura de Jordi Menéndez, els altres dos possibles aspirants, els regidors Joan Gaya i Maria Sansa, han confirmat que ja han entrat en el procés amb la recollida del 25% de signatures. El portaveu d'ur­banisme, que compta amb el su­port d'Àngel Casas i Carme Pé­rez, ha indicat que presentarà tota la documentació la setmana que ve. Mentrestant, la candi­datura de la portaveu deducació i cultura ha rebut un impuls amb l'entrada en el cens de militants del fins ara regidor independent Martí Vilaró, que molt proba­blement li donarà la seva signa­tura i el seu suport.

NEGOCIOS

COMPANIA ESPECIALIZADA S | Q U | E R E V E N D £ R s u L O C A L

EN LOCALES COMERCIALES o ALQUILAR SU NEGOCIO ÜLLÀMENOSÜ

N9 1 EN TRASPASOS 93 590 28 00 VENDO CROISSANTERIA-

GRANJA-BAR en Cerdanyola. Clientela tija. Zona Comercial cerca Ayuntamiento e Iglesia.

Todas las instalaciones. T/ 93.590.28.00

LOCAL en VENTA en Cerdanyola.

Chaflàn 12 metros. Ideal para almacén y oficinas. Superfície: 35 m2. T/ 93.590.28.00

VENDO CARNICERIA en Cerdanyola.

Zona muy poblada. T/ 93.590.28.00

MERCADO FONTETAS vendo parada 2 números con

camara. Actividad actual Comestibles. Todas las

Instalaciones de Acero Inox. II 93.590.28.00

CERDANYOLA TRASPASO BAR-FRANKFURT.

Junto Instituto. Calle muy comercial. Caja 60.000.-ptas/día.

Gran Oportunidad. T/93.590.28.00

TRASPASO DISCOTECA en pleno funcionamiento. Zona ocio. Dos ambientes y pàrking privado 600 m2. Insonorizado. Salida Emergència. Todos los

permisos.

TRASPASO BAR-COMIDAS en Centro de Cerdanyola, 70 m2, alquiler 65.000 ptas. Totalmente

equipado. Aire Acond. T/ 93.590.28.00

TRASPASO SUPERMERCADO en St. Cugat, alta facturación.

300 m2. Aire Acond. Alarma.

V 93.590.28.00

,QUIERE TRASPASAR SU NEGOCIO?

ÜLLÀMENOSÜ 93 590 28 00

TRASPASO BAR-GRANJA Cerca Rbla. Celler. 15 anos trabajando. Zona Comercial

Todas las instalaciones. T/ 93.590.28.00

BAR-COMIDAS junto Estación St. Cugat.

Posibilidad Terraza. T/ 93.589.28.00

PELUOUERIA EN VENTA Cerca Estación. Totalmente

equipada. Aire Acond. T/ 93.590.28.00

VENDO LOCAL en Rubí. Superficie: 200 m2.Tiene

Semi-Sótano. Dos lavabos. Todas las instalaciones.

Tan solo 10.500.000.-ptas. T/93.590.28.00

VENDO LOCAL C/ Borrell esq. telés. Superficie: 118 m2. Cerca Supermercado Caprabo y

Parada Bus. Excetente Situadón. T/9&59O28.00

BAR-RESTAURANTE en Cerdanyola. Calle doble sentido.

Fàcil Aparcamiento. Cafetera, Horno para pizzas,

etc ...Pràcticamente nuevo. T/93.590.28.00

PASTELERIA con OBRADOR en traspaso. Cafeteria, Moiinillo.

Amasadora, etc... Fàcil Aparcamiento.

T/ 93.590.28.00

BAR-RESTAURANTE en Zona Semi-lnd. Gran Terraza.

Única. Fàcil aparcamiento. Tiene que verlo. T/ 93.590.28.00

VENDO Parada Mdo. Mpal. de Torreblanca. Congelados.

Precio a convenir. Doy Facilidades. T/93.590.28.00

BAR-RTE con VIVIENDA. Junto Rbla. Egara. Cocina amplia.

Aire Acond. Patio interior 30 m2. Céntrico.

T/93.590.28.00

BAR EN ALQUILER Cerca Monasterio. Totalmente equipado. Fàcil Aparcamiento.

V 93.590JZ8.00

TRASPASO BAR MUSICAL junto Chic. Salida Emergència. Todos los permisos . Ocasión.

T/ 93.590.28.00

VENDO TOCINERIA en Mdo. Mpal. en la primera planta. Por no poder atender. Todas las instalaciones.

Solo 2.500.000.-ptas II 93.590.28.000

VENDO TOCINERIA en Mdo. Mpal. de Rubí.

Mismo dueno hace 20 anos. T/ 93.590.28.00

TRASPASO BAR-RESTAURANTE en Zona Alta de Barcelona. Con Terraza.

Único en la Zona. V 93.590.28.00

PIZZERIA en Traspaso junto Ayuntamiento.

Totalmente equipada. Única en la zona. T/ 93.590.28.00

TRASPASO RESTAURANTE en Zona Industrial. Jardín y Terraza

interiores. Alquiler bajo. Montacargas. Salida de humos Aire Acondicionado. Único en la

zona. T/ 93.590.28.00

TRASPASO TIENDA "TODO A 100"

en Zona Centro. Superficie: 120 m2. Alquiler bajo y

Facturación demostrable. T/ 93.590.28.00

TIENDA DE ANIMALES se traspasa en St. Cugat.

Facturación Alta. Superficie 70 metros.

T/ 93.590.28.00

e o % T R A S P A S O 9 3 5 9 0 2 8 O O

8 Política U S /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 199S

P a r t i t s

Trias insta Recoder a escollir entre alcalde

o portaveu a Madrid V B.

- Sant Cugat -

I-'.l conseller de la l'residència tic la (iencralitat. Xavier Trias. va atenir dimarts el seu suport a la possible candidatura de Lluís Recoder a l'alcaldia de Sant Cu­gat per ( ' i l ' . però va advertir que el diputat haurà de triar entre aquest càrrec i el de portaveu del grup català al Congrés, al qual actualment també aspira després de la designació de Joaquim Mo­lins com a alcaldablc de la coali­ció per Barcelona. Trias, que va participar en l ' assemblea or­dinària de C D C , va valorar la "transformació de la ciutat per treure's el barret" de l'etapa Ay­

merich i va donar crèdit a un "pes pesat" com Recoder per agafar les regnes del govern municipal. El conseller va puntualitzar, però, que només l'acord entre els dos socis nacionalistes i una decisió estrictament local farà possible aquesta candidatura.

Sobre el debat intern de CiU per la confecció de les llistes au­tonòmiques, la importància que Convergència ha donat al lloc del número dos després de negar-lo a Unió Democràtica ha fet reco­brar aspiracions a Trias o al con­seller d'Economia Artur Mas. El conseller de la Presidència va considerar "prematur" opinar so­bre qui serà el futur conseller en cap i va ironitzar sobre el ball de

Trias va presidir l'última assemblea de CDC abans de l'elecció de Recoder com a alcaldable. VOTO: X. I.ARRÒSA

números que s'ha viscut els úl­tims dies, amb una referència al PSOE: "el número 2 dels socia­listes a les últimes eleccions ge­nerals va ser Garzón". No va ser l'últim atac que va dispensar als socialistes, a qui va criticar la man­ca de lideratge per convocar unes

eleccions primàries que "donen imatge de desorganització". Va lamentar també el rebuig

final per només un vot de la proposta de modificar la llei per ampliar la despenalització de l'avortament. Trias va explicitar que "s 'ha perdut d 'un" , però

va demanar respecte per a la llibertat de vot que ha alineat Lluís Recoder en el grup del no. L 'assemblea ordinària de C D C va informar els militants del procés de designació de Tal-caldable i de Testat de nego­ciacions amb U D C .

Gonferència

L'exministre de Cultura va discernir sobre l'impacte sociològic de les primàries. FOTO: AVE BELTRAN

Solé Tura demana maduresa per superar la 'tensió' de les primàries

El dirigent socialista va obrir el procés a la Casa de Cultura A. B.

El diputat socialista i exminis-tre de Cultura, Jordi Solé Tura, va posar en alerta divendres pas­sat els militants santeugatencs perquè afrontin amb maduresa el procés d'eleccions primàries q u e viurà el par t i t fins al 24 d'octubre. En una conferència a la Casa de Cultura en el primer dia del calendari de primàries, Solé Tura va advertir que aquest tipus d'eleccions internes po­den generar "unes tensions a les quals ens haurem d'acostu­mar fins a trobar l 'equil ibri" . Aquesta tensió, segons el diri­gent socialista, ve provocada per la novetat que suposa en la vida

d'uns partits "molt piramidals". "Tots els esforços de vint anys de partits democràtics des de la transició s'han dedicat a enfor­tir les estructures", va afirmar. Aquesta disposició, al seu pa­rer, ha provocat que les grans decisions es prenguin en nuclis reduïts. "PP i CiU encara van així", va criticar.

Resultats desiguals

Solé Tura va comparar les pri­meres experiències d'eleccions primàries del PSC a Badalona o del PSOE en l'àmbit d 'Estat amb els resultats obtinguts en aques t s processos als Es ta t s U n i t s , F r a n ç a i A l e m a n y a . Aquests dos últims models eu­

ropeus són, segons el dirigent socialista, els que s'haurien de seguir al PSC-PSOE, amb una diversificació de la direcció en­tre el secretari general i el can­didat: "cal buscar espais dife­rents i un funcionament conjunt que no és fàcil de trobar".

En el posterior debat, seguit per una cinquantena de perso­nes entre les quals s'hi comp­taven mi l i tan ts d ' I C i E R C , Solé Tura va posar sobre la tau­la la conveniència de reformar el sistema electoral cap a un mo­del mixt, va qüestionar la limi­tació dels mandats ("comences a p r e n e n t i q u a n en saps , e t treuen") i va mostrar-se escèp­tic davant de la disposició de llistes obertes.

Pactes

Aquest és el logotip definitiu d'Esquerra Unida i Alternativa. FOTO: CEDIDA

Mota (EUiA) veu amb bons ulls una futura entesa amb

els ecologistes escindits d'IC

A. B.

El portaveu d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), José Fer­nando Mota, ha aprovat el pro­cés de converses engegat pel partit amb Els Verds, els quals han trencat sorollosament, amb un cas d 'agressions inclòs, el pacte amb IC. Segons Mota, la possible entesa amb el grup de militants que han conservat el nom original, Els Verds-Confe-deració Ecologista de Catalu­nya, és "positiu, perquè poden fer una elaboració teòrica neces­sària dins d 'Esquerra Unida".

La confluència d 'EUiA amb Els Verds ja ha viscut un primer ep isodi a Santa Pe rpè tua de

Mogoda, on ja s'ha establert un pacte per anar junts a les elec­cions municipals. A Sant Cugat, l'assemblea local es limitarà en principi a acatar les decisions de l'acord en l 'àmbit nacional, ja que ara per ara no hi ha militàn­cia activa dels ecologistes.

D'altra banda, l'assemblea lo­cal d 'EUiA prepara a hores d'a­ra l'assemblea comarcal del 26 d'octubre en què s'hauran d'es­collir deu consellers nacionals. Esquerra Unida i Alternativa s'ha adherit també, juntament amb el CASC, a la campanya de la Plataforma contra les Empreses de Treball Temporal impulsada per Maulets i que començarà dis­sabte amb una recollida de sig­natures al carrer Santa Maria.

Credi-Cotxe

Credi-Reformes

Credi-Llar

Per a estrenar el que vulgueu

11.937 ptes. al mes per milió el primer any. La resta 12.341 ptes. al mes. 7,5% interès nominal el primer any. La resta al 8,5% (9,20% TAE per 1 milió de ptes. a 8 anys

i 12,13% TAE a 1 any). Exemple de crèdit desemborsat l'1 de juliol amb quotes dobles als mesos de juny i desembre. Aquestes condicions estan subjectes a domiciliar la nòmina i tres rebuts.

*La Caixa de Terrassa podrà substituir aquest regal per un altre model o marca d'iguals o superiors característiques.

I CAIXA DE TERRASSA A M B LES P E R S O N E S

EIS4C4INTa>S

10 nuo Divendres, 25 de setembre de 199H

FLS CANTONS <M del Vallès

^

KIL-III .lc S.H1I Ci

Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

l' it Sji.ttlunatddVjllcs - I . . ^1

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó iCuimn d u u l president)

J..scp M < i j l i rcn/. . . IVic l·.MiiK'rd.i i \ j \ i c r Fornells (editor detegat!

Coordinadora ds Redacció \ u r j (^nstj

Redacció INi l i l i f iu ' K< «mòmia: Albert Bal·inzà;

Kiil<irii/<)piiii<>: \ur.i COSIJ . .SiM-iftat: Iolanda Pàmies; Cul tura : Jo^ep Maria Miró;

K-|H>rtK: Alcx López; Radiografia i riM|ue«ta: Montse Sant;

SiI l · l lurí iHi: M uiivJ Berrulx1; Dúttr i r te*: Vivian J iun

C o m e r c i a l Anna ju jnu la

Consell Editorial KJI I IOH (J Í . ÍU Iprcsident)

]osep M ( ! jhren/o i v iccprcsidcnt) \ i a . - r Alcx.indre.l·'rjm.cM·Carl)!). Jordi Casas.

S. in .^ C ^t . in\er. \ll>crt De f ' jh lo , Pere Esquerda, X.mer l '-rnells. kn· . run Herbol/heimcr,

K.^el i Pedn». k j m » n l'ros. Lluís l 'uig. Kmi l i Rcflé. Mar t j Sutura. PJO» Snlcr. Josep A. Teixidó,

|u j f i l i . r t i ^ j . J p>ep M Sjns Trjvé, Joan Troyano, J jume Hihau, l i e t tu r \ J I I . Núria Zabala

\nr. i ( nsu i secretaria)

Subscripcions Laura Monter

Fotografia \ j \ i I .arrosj. Ave Beltrín

Disseny i maquetadó Jotdi Pascual

Correcció Al\ jr Masllorens

I m p r e s s i ó Rotimprcs 1972» 40.05.95

Distribució Mailinjí \J!1ÒS SI. . Tel. 589.23.71

Dipiïsit lcpal: (i 1-405-93

I M I . n i ! i.» r^-·ri-·.vj i jt'.iein !J i r ' J npinio en eU editorial». El* article» sign.it*

t V " ' " 1 " " ! ' .unII ii ,!L-K - C I I . jiitorv. .im; KI-. 4 (amon i no U seva ncccstitriaincnl

(a)ACPC Associació C a t a l a n a ik la Prem»» C o m a r c a l

E d i t o r i a l

C/Sa*DMà|·,ltUius U.FBSH2371

Distribució d'ELS 4 CANTONS ^ als subscriptors \

Recuperar la sardana

La sardana és sens dubre un aspecte bàsic de la cultura popular catalana,

una expressió cultural que ha identificat des de sempre el nos­tre país. Generacions i genera­cions de catalans l'han ballat, sentint moltes vegades quelcom més que el plaer de dansar. Es per això que no deixa de sor­prendre la limitada difusió que actualment se'n fa. Sembla ha­ver caigut en desgràcia, per no dir que des d'alguns àmbits so-cioculturals se l'ha relegada gai­rebé a segon terme. Ben senzill és veure constantment actua­cions castelleres -d'altra banda igual de bàsiques pel sentir ca-

Dilluns es va celebrar el Dia Mundial de l'Alz-heimer, una malaltia

que afecta el 2% de la població major de 65 anys i un 85% dels més grans de 85. A Sant Cugat, per estadística, hi pot haver un centenar de persones que pa­teixen aquesta malaltia, segons informa Cavis, l'única entitat de la ciutat que treballa per mi­llorar les condicions de vida dels

talà- als mitjans de comunica­ció. mentre que la sardana s'ha relegat a algun més que modest programa cultural que amb prou feines se'n fa ressò quan es trac­ta d'una trobada o ballada ex­cepcional. Per aquest motiu és tan im­

portant que la nostra ciutat ce­lebri anualment l'Aplec de la Sardana, una trobada que acon­segueix reunir més de 5.000 per­sones i que enguany arriba ja a la seva XXIII edició. L'Agrupa­ció Sardanística Sant Cugat en va ser la primera impulsora i, després d'una crisi passatgera deguda a la desaparició d'a­questa entitat, la tradició ha tor­

nat a agafar força des que l'Es­bart Sant Cugat n'ha assumit l'organització, amb el suport mu­nicipal. L'Esbart té ara, doncs, l'ocasió d'or per donar a la nos­tra dansa el relleu que li corres­pon. A banda d'assumir el pro-tagonisme total pel que fa a l'organització de l'aplec, ha de fer tot el que estigui en les seves mans per aconseguir que aques­ta trobada santeugatenca vagi a més, que reuneixi cada any més gent i sobretot més santeuga-tencs. No és una tasca senzilla però l'Esbart té prou autoritat i eines suficients per aconseguir atraure l'atenció del gran públic. No estaria de més que l'entitat

Ajudant eh avis malalts i de les seves famílies. Ara bé, hi ha una població d'uns 11.000 habitants majors de 65 anys. Es tracta de persones que, potencialment, podrien tenir aquesta malaltia. En la primera i la segona fase, però, moltes d'elles no són conscients del seu problema, ja que els pri­mers símptomes poden ser sim­ples descuits. Els especialistes recomanen d'estar alerta quan

se superen els 65 anys. Cavis ha fet diverses con­

ferències i cursos a la ciutat des­tinats a informar, però també a formar voluntaris. El cert és que tant les unes com els altres sem­pre han tingut bona acollida, però la trista realitat ens retreu que la majoria d'assistents són persones que han viscut de prop la malaltia, sigui perquè tenen algun familiar afectat, sigui a

aportés a la trobada idees noves que li fessin guanyar rellevàn­cia: tal vegada el cos de dansa de l'Esbart podria actuar durant l'aplec com a atractiu afegit a la trobada, o bé podria buscar ac­tivitats paral·leles -l'organitza­ció d'una mostra artística, per exemple-, iniciatives que es-devinguessin nous pols d'atrac­ció i que contribuirien a fer un aplec més gran i més important. És a les nostres mans que Sant Cugat pugui esdevenir una de les ciutats punt de referència de l'activitat sardanística i, amb aquest èxit, fer recuperar l'in­terès per un dels símbols de la nostra cultura.

través d'algun amic. Caldria, doncs, que tots plegats fóssim més conscients del dolor que provoca l'alzheimer, una malal­tia incurable que complica molt la vida, no tan sols de la perso­na afectada sinó també de tots aquells que l'envolten. En fós­sim conscients, i oferíssim una mica d'aquesta solidaritat de la qual tant ens vanagloriem da­vant els nostres conciutadans.

El l e c t o r escriu

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi Figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Teatre-Auditori: parlar par parlar

Llegeixo a la premsa la progra­mació del Centre Cultural per a aquest últim quatrimestre de l'any i haig de reconèixer una vegada més que s'hi han lluït. Al contra­ri del que expressaven alguns dels enquestats per aquest diari la set­mana passada, jo sí que crec que la programació és variada, que dóna cabuda a tot tipus d'espec­tacles i, com sempre, de la més alta qualitat. Com s'explica, si no, la presència de la gran cantant de fados Mísia o de l'espectacle d'ombres xineses que farà el tea­tre negre de Praga? Si això no és diversitat, que m'ho expliquin. Sovint s'acusa él Teatre-Audito-

ri de fer una programació massa convencional, una idea que tam­poc comparteixo. Si bé és cert que cada temporada inclou algun clàs­sic, sense oblidar mai els concerts o l'òpera, igualment cert és que

cada temporada que s'ha presen­tat comptava amb alguna aposta arriscada. Recordem Aiguardent de M. Carrasco o Quartet de L. Homar. Espectacles que sovint no han tingut tot el ressò que me­reixien i que no han fet sinó constatar el risc que assumeixen els programadors del Teatre-Au-ditori portant espectacles que ja intueixen que no tindran una gran resposta de públic. Si us plau, menys acusacions i

més cultura. És molt fàcil criticar allò que es desconeix o envestir contra l'administració pública. Però jo em pregunto, aquests que tant es queixen, on són quan al Teatre-Auditori es representa un

d'aquests espectacles considerats de públic minoritari? Jo, perso­nalment, he assistit amb decep­ció a més d'un muntatge que, malgrat la qualitat del seus intèr­prets, cornptava amb un públic més que discret Recordo algunes ocasions en què amb prou feines s'han omplert quatre fileres de butaques, i, coses de la vida, sem­pre que ha passat això coincidia que es tractava d'un espectacle de poc nom, amb actors poc co­neguts pel públic o que tractava temes més arriscats o delicats. On éreu aquelles nits els que acuseu el Teatre-Auditori de convencio­nal? / LAURA ROGENT (Vall­doreix)

Les ETT són intocables

Aquesta setmana l'associació Maulets de Sant Cugat vol co­mençar una campanya contra les empreses de treball temporal, amb la finalitat que les tres que hi ha a la nostra ciutat desapare­guin. Sóc mare de tres joves adoles­

cents, dos dels quals han trobat feina gràcies a una d'aquestes em­preses i per això no estic d'acord amb aquesta campanya. Més ben dit, crec que la solució no és aquesta. És veritat que les ETT s'aprofiten dels joves aturats, pre­nent-los una part important del sou i donant-los males feines en

les que són gairebé explotats. Però el cert és que, encara que en ma­les condicions, aquestes empre­ses els han trobat un lloc de tre­ball, una cosa que ni l'INEM ni cap altre servei d'ocupació havia aconseguit. Per tant, jo personal­ment haig de donar les gràcies a les ETT locals perquè han fet possible que dos dels meus fills trobessin una feina. Si ara volen tancar aquestes empreses, qui vet­llarà pels nostres joves i el seu fu­tur laboral?/ MARIA GARCIA

», (Mira-sol)

j * « . w -

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A.

BELL&

«IP)»«

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84'Fax93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT C*dkSà ajfeotsts j>eí

E l S /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Opinió 11

La I I o t i

Sobre equipaments esportius

La meva mare ve d'un po­ble del Vallès Oriental, on hi conserva algunes ami­

gues que encara viuen a pagès. Diu que no fa massa anys van vo­ler anar a felicitar-ne una que de­via celebrar alguna cosa impor­tant. Va preguntar, diu la meva mare, a una de les altres amigues que què li podia regalar, que si tal vegada un llibre. I diu que li van dir: un llibre?, però si ja en té un! Es veu que en aquell poble, a pagès, ja tenien un llibre... per què en volien un altre? Que ja te­nien prou feina! Estic segur que aquesta histò­

ria, més o menys certa, no té res a veure amb la realitat del que ara vull comentar, i ja sé que les com­paracions són odioses, però em va venir a la memòria quan vaig lle­gir, ara fa uns mesos, la notícia a la premsa local i comarcal: es torna a posar damunt la taula un pro­jecte, que portava alguns anys més o menys oblidat, de crear un complex esportiu a la zona de la carretera de Roquetes, a l'extrem del municipi. A més es preveu la millora d'algunes de les instal·la­cions ja existents. Fins aquí molt bé.

Si tenim en compte el creixe­ment que ha tingut Sant Cugat en la darrera dècada queda justi­ficada la voluntat d'ampliar l'o­ferta d'instal·lacions esportives

municipals. Però és que les ins­tal·lacions municipals (insisteixo en això de municipals en comptes de dir públiques, perquè no vull que s'hi inclogui el CAR, que té unes instal·lacions segurament ex­cepcionals, però que no són uti­litzables directament pel comú dels ciutadans), no tan sols són insuficients en quantitat, sinó que ho són també en qualitat: algu­nes són quasi obsoletes, tronades, o no poden ser utilitzades plena­ment durant tot l'any (per exem­ple la piscina de Valldoreix).

Per tot això, sigui benvinguda la notícia i esperem que aviat po­drem gaudir, a més de les velles instal·lacions renovades, també d'unes de noves: de millor quali­tat, millor quantitat, millor repar­timent territorial, menys conges­tió! No oblidem la importància de la pràctica esportiva avui dia, no tan sols pels seus valors pe­dagògics i lúdics, sinó també per la importància terapèutica: pen­so en la bondat de la natació.

És en aquest punt, el de la na­tació, que tinc una certa preocu­pació. Avui a Sant Cugat només hi ha una piscina municipal que es­tigui oberta tot l'any, la de la ram­bla del Celler. Es tracta d'una pis­cina molt vella, amb unes instal·lacions molt precàries i co­berta amb un globus apedaçat. En aquesta piscina hi aprenen a

ANDREU ROMANÍ

nedar els nens i nenes de les es­coles que poden combinar-ho amb l'horari escolar, s'hi deuen entrenar els esportistes més o menys amateurs, hi van les per­sones que per necessitats te­rapèutiques han de nedar, hi anem les persones a qui ens ve de gust practicar la natació amb una certa regularitat per fer una mica de salut, hi ha cursos i cur-

Les instal·lacions municipals són insuficients en

quantitat i qualitat: algunes són quasi

obsoletes, tronades o no poden utilitzar-se

durant tot Pany

sets de tota mena. Tot això al llarg del dia, amb un munt d'hores (aquelles en què la majoria de per­sones poden anar-hi) absoluta­ment congestionades. I els caps de setmana la piscina és tancada! Però tot això canvia quan arriba l'estiu: durant prop de tres mesos la piscina es descobreix, es reforça el seu caràcter lúdic i la pràctica lliure de l'esport esdevé encara

més difícil fora dels cursos ex­pressament organitzats. Això passa a aquelles persones

que no tenen accés al CAR o a instal·lacions privades, que deuen ser una gran majoria de ciutadans. La construcció de dues noves pis­cines, una d'elles coberta perma-nentment en el nou complex anunciat, pot resolde o almenys reduir els problemes esmentats en augmentar l'oferta i apropar noves instal·lacions a nous nuclis de població (evidentment. Coll Fava, Sant Francesc, etc). Però hi ha un problema: la notícia que he citat, almenys tal com la vaig llegir, parlava de suprimir la pis­cina municipal actual, la de la ram­bla del Celler. Si és certa, és una mala notícia. Crec que això és greu i és el que m'ha fet pensar en l'absurda història del comença­ment perquè volem una altra pis­cina si ja en tenim una? Doncs perquè amb una de sola no en te­nim prou, i amb dues, si estan tan allunyades del centre com la zona de la carretera de Roquetes i s'hi ha d'anar amb cotxe particular, tampoc en tenim prou (el trans­port públic fins ara és purament testimonial i només serveix per a qui tingui tot el temps del món!).

El que dic respecte a la piscina és vàlid igualment per a altres ins­tal·lacions de la rambla del Ce­ller dues pistes poliesportives co­

bertes, una descoberta i el camp de futbol. Segurament també són instal·lacions velles que necessi­ten una renovació important, i se­gurament en calen unes de no­ves, més grans, més modernes, més properes a nous nuclis de po­blació. Però atendre les necessitats de les zones de creixement no pot ser a canvi de desatendre el cen­tre, el barri antic, aquest centre urbà que des de les proximitats del parc central, l'estació i el golf arriba fins a la zona de Torre Blan­ca, la carretera de Cerdanyola i el Monestir.

No es pot admetre que el nucli de Sant Cugat perdi equipaments esportius tan necessaris i em­blemàtics. No es pot pretendre que els ciutadans d'aquesta zona (i són molts!) cada vegada que vulguin anar a fer esport o acom­panyar la canalla a fer-ne, hagin d'agafar el cotxe (els qui puguin fer-ho), augementar els proble­mes de circulació, de contamina­ció, de soroll, de cost, de pèrdua de temps...

Espero que els responsables mu­nicipals tinguin en compte aques­tes consideracions a l'hora de de­cidir, i que escoltin i respectin l'opinió dels ciutadans interessats. I convido a tots aquests ciutadans a defensar al màxim la conserva­ció i millora de les instal·lacions de la rambla del Celler.

El S e v e r i en T i t o

5 ''%%$'}?•$'''%* , -

£ I t e r r a t

Les restes dels monjos del Monestir, guardats en unes caixes

E Is esquelets dels monjos del Monestir de Sant Cu­gat estan actualment guar­

dats en un munt de caixes, dins la torre que està servint en aquests moments de magatzem dels materials que pertanyen al Monestir i que estaven escam­pats. Aquesta torre està a l'es­querra del Palau de l'abat. Era l'únic espai del Monestir que quedava lliure, ara serveix de ma­gatzem. Està bé que es guardin aquests materials i que no esti­guin dispersats. Però què hi fan les restes dels monjos dins de cai­xes? Aquests esquelets van ser trobats quan es va arreglar la sala capitular. Al segle XVIII l'abat Gayolà va traslladar la sala capi­tular on hi havia el refectori, i on hi havia estat la sala capitular hi va fer construir un nou panteó per traslladar-hi les restes dels mon­jos i dels abats.

En les últimes excavacions que es van fer al Monestir, els anys 93-94, es va restaurar la sala ca-

MONTSF.RRAT RlTMRAIl

pitular. Hi van trobar, evident­ment, el panteó on hi havien en­terrades les restes dels monjos i abats del segle XVIII. Aquestes restes les van posar en caixes, i devien estar en algun racó o altre fins que, des de fa molt poc, s'­han desat a la torre. Per què? Per què les restes no han estat ente­rrades de nou al cementiri, o fins i tot en el mateix Monestir? Fins a quin punt els arqueòlegs i his­toriadors poden disposar tran­quil·lament d'aquestes restes? Els esquelets trobats d'època ibèrica, o d'èpoques molt anteriors, po­den ser estudiats perquè poden aportar dades importants. Però no és el cas dels monjos i abats del Monestir de Sant Cugat, aquests han format part de la història, re­lativament recent, de la nostra ciu­tat. La nostra cultura sempre ha mos­

trat un respecte pels morts. Ens esgarrifem quan ens arriben notí­cies de profanacions de tombes en un cementiri. Els cementiris

són sempre llocs tranquils i sagrats per a molts, on per Tots Sants els familiars o amics van a visitar les tombes, seguint un costum segu­rament ancestral. Tots hem per­dut un familiar directe o un amic, i no ens agrada que els nostres morts siguin molestats, tots creiem que mereixen un respecte i que tenen el dret a descansar en pau, encara que tots sapiguem que allà, en la foscor de les tombes, tan sols hi queda pols i ossos. Els monjos i abats del Monestir de Sant Cu­gat també tenen aquest dret. Sé que quan s'ensenya el que hi

ha a la torre, les caixes plenes d'os­sos serveixen per fer el cor­responent acudit: si vols veure els monjos de Sant Cugat, mira dins d'aquestes caixes! Suposo que si

a un li fa gràcia wr> ciarà sc ' \ <leu

poder endur, per què no?, n'hi ha molts. No sé qui és el responsable de tot

això. A mi em resulta penós i vol­dria creure que per a molts sant-cugatencs, també.

12 Opinió ELS /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998

El porxo

El parany més vell del món FONTCUBERTA

Sigui quin sigui el seu final, el cas del president Bill Clinton és un preocupant motiu de

reflexió. El primer que es detecta és la diferent valoració moral dels actes de les persones. Cada socie­tat té les seves normes i, encara que es pugui pensar al contrari, la seva unificació mundial de moment és impossible. Les diferents religions tenen un paper fonamental. L'opi­nió pública nord-americana (però no tota), manipulada pels polítics interessats, s'horroritza pel fet que el seu president no hagi tingut l'honradesa d'acceptar públicament el seu afer amb Mònica Lewinski. (Per què havia de fer-ho?) I el con­demna. Però també hi ha una gran majoria que no li perdona aques­tes relacions. Curiosament, a la ma­teixa gent no li semblen tan greus les acusacions delictives per cor­rupció en negocis immobiliaris de què se l'acusa. Mitja dotzena de fel·lacions resulta així més impor­

tant que possibles malversacions, corrupció o estafes econòmiques.

De tota manera, en un país tan gran i amb tantes ètnies com els Estats Units sembla difícil d'ac­ceptar que hi hagi una opinió úni­ca. Una cosa és el que diuen els po­lítics i una altra molt diferent la que pensa el poble. A mi m'agradaria saber, per exemple, l'opinió de la co­munitat hispana. Potser n'hi ha molts que admiren Clinton per haver- * - ^ '

se lligat a una noie-ta grassoneta tan disposada a fer numerets. D'altra banda, pensen igual els homes i les dones? Les postures masclistes o feministes són determinants. I una cosa és el que es diu privadament i una altra molt diferent el que es diu en públic.

Un altre aspecte destacat és l'e­

vidència de les manipulacions dels polítics que utilitzen qualsevol cosa sense escrúpols per a les seves fi­nalitats. Fa fàstic que s'emprin, i s'acceptin, mètodes com aquest per anar en contra de Clinton en lloc de centrar-se en la seva eficàcia, vir­

tuts o insuficièn­cies com a presi­dent. Un detall

Mitja dotzena de fel·lacions resulta més important que

malversacions, corrupció o estafes

important que posa a republi­cans i demòcra­tes en el mateix sac: els demòcra­tes han filtrat un afer d'Henry Hyde, respectat

congressista republicà president del Comitè Judicial de la Càmara que ha de jutjar Clinton. Hyde té ara 74 anys i l'afer és de fa 38 anys! Tots són iguals.

El tercer punt de reflexió és el pa­per de la senyoreta Lewinski, una autèntica golfeta de luxe manipu­

lada per la seva mare i pels polítics interessats. Les declaracions di­vulgades per Internet no deixen dubtes . La nena va assetjar se­xualment Clinton pitjor que a Aco-so, i el president es va comportar com un passerell a mans d'una ex­perta. Primer li va ensenyar el lli­gacama, després els sostenidors i finalment es va deixar tocar els pits abans de fer-li la ja mítica tanda de fel·lacions al peu del telèfon. Ara sembla que a Mònica la jugada no li ha sortit rodona perquè la publi­cació íntegra de l'informe del fis­cal Starr ha fet retreure l'interès de les editorials per les seves memò­ries, que li haurien portat uns in­gressos aproximats d'uns 1.500 mi­lions. Sortosament, a Europa el sexe i la política de moment no tenen res a veure i aquí ens faríem un tip de riure si volguessin destituir Az­nar, Khol, Eltsin o Pujol perquè ha­guessin tingut un ligue amb una becària.

El s o t e r r a n i

Vart de Josep Canah ÏOSEP M. CABRERIZO

Aquests dies el galerista i ar­tista Josep Canals celebra amb la seva última exposició

25 anys de lligam amb l'art com a promotor. Des d'aquella galeria que va obrir a Sant Cugat l'any 1973, i que va ser el primer espai profes­sional que ha conegut aquesta ciu­tat, ha plogut molt. Però parlant d'art i de Canals, el que més ha plo­gut no ha estat aigua, sinó fets ar­tístics de tota mena. Canals és tot un personatge del

món de les arts plàstiques, no tan sols a casa nostra, sinó arreu de Ca­talunya. Un personatge que s'im­pregna de l'aire romàntic i bohemi dels pintors il·luminats. Un boig enamorat de l'entorn que l'ha vist néixer, Sant Cugat, i de les coses que l'envolten, la pintura. De fet, viu de la pintura i per la pintura. Al meu entendre és persistent, tossut

com un ase, però amb xispa i mú­sica... i quina música! És clar que també té alguns defectes que, en al­guns moments, han propiciat que les seves idees no sempre qualles­sin com volia en les altes institu­cions municipals. I això que algunes mereixen haver estat aprofitades molt millor. De ben segur que la difícil situa­

ció econòmica de les arques muni­cipals ha tingut un paper decisiu a l'hora d'enrarir l'ambient vers les seves propostes. Segur que si en Canals hagués estat promotor de projectes immobiliaris, fins i tot de pel·lícules de cinema o d'obres de teatre, la seva faceta de promotor i "especulador" -cal dir-ho tot- hau­ria estat ben vista..., però especu­lar a Sant Cugat amb art, que és el que ell ha mamat des de la seva in­fantesa, no és el mateix.

Per alguns el que ell ha fet al llarg d'aquests anys ha estat una mena de pecat que no li perdonen. I és que no saben que especular, pro-mocionant i fomentant una activi­tat, és el més semblant a l'economia de mercat que tantes vegades de­fensem. Uns especulem d'una ma­nera i els altres d'una altra, i sempre que es faci honestament, poca cosa hi ha a dir. En Josep Canals però ho ha fet mullant-se el cul des del primer dia, vivint i malvivint, però sempre sota el mateix lema: donant a conèixer pintors i apostant per l'art d'avantguarda.

Endinsar-se en una activitat tan difícil com és l'art, duent a terme la tasca de transmetre els sentiments que expressen els pintors damunt les seves teles és, en ella mateixa, una manera de participar i entendre l'art. Donar-lo a conèixer com ell

ha fet al llarg d'aquests 25 anys, amb la particularitat de fer-ho sem­pre amb projecció des de Sant Cu­gat, què volen que els digui, dia-peau, Josep!

La notícia que la Generalitat ha donat suport econòmic a la Mostra d'Art Contemporani Català, de la qual Canals n'és el pare, confirma el que penso d'aquest santeuga-tenc. Per tant, aquest gest de tan alta institució ens fa creure que tam­bé des de la nostra ciutat és hora de retre-li el reconeixement que es mereix des de fa temps. Per molts defectes que alguns s'esmercin a voler-li trobar. Per molts matisos que es vegin en la seva trajectòria, els qui el coneixem sabem que tot ell és rauxa. I a la rauxa, quan al­guna cosa li manca, sol ser mà es­querra. Josep Canals no té mà es­querra... només passió pel que fa.

L 'eixida

Artistes P. CORTIIOS

Seria el senyor Canals, o potser el senyor De Pablo, qui a finals dels anys seixan­ta llançava la proposta de tro­bar un logotip per difondre una llegenda que arribaria a ser molt coneguda. L'empre­sa reeixí de tal manera que resultà francament difícil tro­bar, a Sant Cugat , un au­tomòbil que no portés incor­porat al vidre de darrere un adhesiu pregonant el famós eslògan "Sant Cugat, Terra d'Artistes". Han passat els anys i el lema, gràcies a la pertinàcia del senyor Canals, continua apareixent força so­vint als mitjans de la vila. Quan un eslògan es repeteix moltes vegades, això ho sa­ben molt bé els publicitaris, esdevé una certitud per a una gran majoria de crèduls. I d'aquesta il·lusió en poden viure, o no, una bona colla de professionals. Entenem-nos.

El món de l'art fa ja molt temps que està quasi abso­lutament mediatitzat per mo­des - tendències- i marxants. Una part d 'aquests profes­sionals tenen per ofici pro­duir—més aviat reproduir fins a la nàusea- mercaderies que el mercat els demana. I això en el millor dels casos. Uns altres es van ocupant, doncs, de mercadejar amb els pro­ductes que resulten de l'ac­tivitat dels primers. En can­vi, l'artista creador és un rar espècimen i genera una obra que només respon a motiva­cions pròpies d'ell mateix. Això el farà restar inabasta­ble pel comú dels mortals, per tant serà encara més rar poder con templar la seva obra en galeries i botiguetes d'art.

Quan alguns ar t icul is tes s'obstinen repetint, en dife­rents publicacions de la vila, que a la Galeria Canals es mostren les avantguardes ar­tístiques d'aquí, se'ns arrufa el nas tot sol.

AQUEST ES EL P/S QUE TEM/M OR/ENTAT VE CARA EL T/BWABO/EL MONEST/R^

ENDAVANTU

^Mm

{p£KósiNoes veu RES H NO ESPOS/NNERV/OSOS. ~HO TEN/M TOT CONTROLAT

EN EL PREU VEL P/S ESTA INCLOSA AQUESTA MAON/F/CA COL·LECCIÓ DE FOTOORAF/ES fETA AVANÇ DE QUE £S CONSTRUÍS AQUÍ DAVANT. ELS Hi ASSEGURO QUE SON ÚNIQUES... NOMÉS LES T/NDRAN VOSTÈS7/

HS4CANTONS Divendres, 25 desetembre de WS Opinió 13

A grans trets

Rafael Grau Un professional de cap a peus

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest músic sant-cugatenc. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

<?> t

De caràcter dinàmic i ac­tiu, te un intel·lecte àgil que el capacita per

adoptar respostes i reaccions rà­pides. Aquests trets, units al seu sentit innat de l'oportunitat, el posen en disposició de la seva projecció professional, ja que és una àrea de la seva vida a la qual dedica les seves motivacions i esforços més importants, fet que per a ell és molt gratificant. A través del seu estudi gra-

fològic, ens adonem que és un home que es manté obert a qualsevol idea o relació que li aporti algun tipus de novetat, i desestima amb facilitat tot allò que no li resulta pràctic. Amb la seva comunicació ver­

bal, aconsegueix obtenir i atrau­re l'atenció de les persones que es proposa. Li resulta fàcil pel seu caràcter amable i per la seva

bona disposició envers els al­tres.

Rafael Grau és un treballador nat que emprèn la seva tasca quotidiana amb una actitud de repte i cert orgull; no li agrada estar per sota de les expectatives que s'ha marcat prèviament.

L'estudi de la seva lletra ens mostra que és molt imaginatiu, per tant, la seva perspectiva de les coses o de les situacions no es veu mancada d'originalitat.

En l'àmbit personal, és un home tradicional i està forta­ment arrelat al seu entorn fa­miliar. Amb la col·laboració:

EQ02JPT SELECCIÓ-FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r3o-08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39' - Fax 93 451 73 96

Retrat del Centre C u l t u r a l

LJ 'avar i Testament són dues peces teatrals que ha representat al Teatre-Auditori.

L·i a tercera serà El silenci és or, en què interpretarà textos d'Apel·les Mestres en companyia de Jordi Boixaderas i del piano de Lluís Carmona , dirigits per Frederic Roda Fàbregas .

U n espectacle deliciós i extraordinari on la paraula és la gran protagonista, amb textos brillants, intel·ligents i plens d'ironia.

l mprescindible

o eductora veu, la seva. I la de Jordi.

O alieri és el personatge que interpretarà a Amadeus de Peter Schaffer, en què Roger Pera serà Mozart . L'espectacle es representarà a Sant Cugat el 20 de novembre.

o bviament, és un enamorat de la poesia i de la música.

J_j aberint d'ombres a T V 3 , on interpreta Esteve Pedrós, completa un currículum que compta amb interpretacions a Poble Nou, Secrets de família...

Hi 1 personatge més important, però, és ell mateix. I allò que fa és aprofitar el personatge amb què treballa i aprofundir-lo al màxim.

M\ acional, assossegat, equilibrat, brillant i autèntic: L L U Í S S O L E R .

OS 4 CANTONS

Entoni 14 Divendres, 25 de setembre de 1998

H a b i t a t g e

Sant Cugat és el novè municipi de la comarca on es construeix més

Durant el primer mig any s'han iniciat 60 7 nous pisos En un r à n q u i n g q u e es tab l ís e l r i t m e d e c o n s t r u c c i ó d ' h a b i t a t g e s a les 2 3 c i u t a t s de l V a l l è s O c c i d e n t a l , S a n t C u g a t se si­tua r ia e n el novè l loc d e la c l a s s i f i c a c i ó . La ciutat creix constantment i de forma es­t a b l e , to t i q u e a un r i t m e m o d e r a t q u e suposa un i n c r e m e n t de l 3 % r e s p e c t e al

mate ix per íode d e l 'any anter ior . Tot i for­mar part del grup de nou ciutats del Val lès O c c i d e n t a l q u e c o n t i n u e n e x p a n d i n t - s e , San t C u g a t és la q u e ho fa a un r i tme més lent , s u p e r a d a per les dues c a p i t a l s , M a ­t a d e p e r a , P o l i n y à , S a n t a P e r p è t u a , Sent­m e n a t , V a c a r i s s e s i V i l a d e c a v a l l s .

Ai K\ Cosí \ - Sant Cugat -

Durant cl primer semestre de l'any la construcció d'habitatges a Sant Cugat s'ha incrementat en un 3 %, després que 607 edi­ficis nous hagin clavat els seus fonaments a la ciutat, l-'.l mateix període de l'anv anterior \a seu­re edificar-se 5K4 habitatges. Aquest increment en l'activitat constructora de la ciutat és el mes lleu que s'ha registrat en comparació amb altres pobla­cions del Vallès Occidental. Val­gui com a exemple el cas de Sa­badell, on el ritme d'edificació ha crescut un 419r, o el de l'ex­tremista Polinyà, amb un aug­ment del 1.685%.

Vistes les dades es confirma la tendència de Sant Cugat a créi­

xer de manera moderada però constant. I n creixement que de fet pot comprovar-se any rere anv a través del cens de la ciu­tat. La xifra actual d'habitants se situa en els 52.000, lluny en­cara d'aquella barrera psicològi­ca dels 70.000-K0.000 que l'e­quip de govern de C U es va comprometre a no superar men­tre durés la sc\ a legislatura. Tot i així, diversos sectors socials i polítics de la ciutat, especial­ment des de les files socialistes, lamenten constantment aques­ta expansió de la ciutat, una pos­tura que el cap del consistori i responsable de la cartera d'ur­banisme, Joan Aymerich, no en­tén: "No té cap sentit que quan tothom valora positivament el c re ixement dels municipis , a Sant Cugat sembla que ens faci

vergonya reconèixer la nostra expansió".

En resposta als retrets llançats pels opositors al creixement ur­banístic, Aymerich indica que la moderació de l'increment urba­nístic permet precisament po­der garantir l'oferiment de ser­veis pels nous habitants de la ciutat. "Un 3% de creixement suposa no anar enrere, però tam­poc créixer desmesuradament".

Kn l'àmbit comarcal, l'ctivitat constructora resulta també po­sitiva. Entre gener i juny d'en­guany s'han començat a cons­truir 5.141 pisos nous, un 11'8% dels quals s'ubiquen a Sant Cu­gat. Així doncs, aproximadament un de cada 10 habitatges nous que s'edifiquen al Vallès Occi­dental, s 'emplacen a la nostra ciutat.

Stint Cn<!/it té un tmxement Ktahle, encara persota de les seves passilnlit/tl·- /• I- -l(

Evolució del sector a la comarca Municipis de la Pisos Pisos Variació

comarca inicials 97 iniciats 98 en c/t

ISabadell

Sentmena

Santa Pen

Cerdanyol

"<T ? S > Í^^ ! I"??0 ? | 2 8 6 %

wgmxwmmms 'wgmssmmm&siisiity..

Montcada i Reixach

Total comarca

h OXT Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

CURS 98 /99 ACTIVITATS ALS DISTRICTES

Manualitats, costura, pintura, dansa, aeròbic-jazz, ioga, piano, flauta, guitarra,

ceràmica. Casals infantils i espais joves

ACTIVITATS A L'ESPAI JOVE

Guitarra, baix, bateria, combos, fotografia,

periodisme radiofònic, teatre, Dj's i aero­

modelisme

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

- Casal Cultural de Mira-sol Victòria, 42. Tel. 93 589 20 18

- Centre Cívic de La Floresta Baixada de Can Llobet, s/n. Tel. 93 589 89 42

- Centre Cívic de Les Planes Molí, 2. Tel. 93 675 51 05

- Espai Jove de la Casa de Cultura Jardins del Monestir. Tel. 93 589 13 82

INICI CURS: 5 D'OCTUBRE DE 1998

& {W\ Ajuntament de W Sant Cugat del Vallès

ELS/CAIVIUNS Divendres, ZS de setembre de 1998 Entoni 15

T r a c t a m e n t de r e s i d u s

CEntitat Metropolitana estudia construir un ecoparc entre Sant Cugat i Papiol

Can Calopa es dibuixa com una àrea dedicada al tractament de deixalles A. C.

- Sant Cugat -

La Pedrera Berta, ubicada a la zona de Can Calopa de Sant Cugat, podria acollir part dels rebuigs generats pels ecoparcs del Papiol i de la zona franca de Barcelona (projectat però enca­ra per construir). Després de molts anys d 'explotació, una part de la pedrera ha exhaurit els seus recursos de manera que ara el seu propietari es veu obli­gat, per llei, a recuperar el seu estat inicial.

El sector de la mineria fa un parell d'anys que reivindica po­der disposar de material per reu-tilitzar les explotacions exhau­rides. En un intent de fer el fet en la Pedrera Berta, l 'empresa titular de la concessió minera va demanar temps enrere que se li permetés recuperar la pe­drera ompl in t - la amb terra i runa. L'autorització va ser de­negada a causa que a la matei­xa zona ja hi havia emmagatze-m a d o r s d ' a q u e s t t i p u s d e residu. Ara, amb la construcció dels nous ecoparcs prevista en el Programa Metropolità de Re­sidus es presenta una nova oca­sió per a Joan Franquesa: "la pedrera podria rebre algun ti­pus de rebuig procedent d'a­quests complexos, però vull dei­xar molt clar que no seria un abocador com ara el del Garraf.

Franquesa rebutja la idea de

Què és un ecoparc? * Unccopa ieés i de tratamea* de i

mqties es converteixen en biogas, eaat m&m ««& i re­novable que es poc utilitzar per produir eneigta elèctrica, C0ÏOEU

Malgrat dktraetaraent cx-bawstiü <|uc es fa dels residus, els ecopate* seropm generen «n ffifouïg- un percentatge de material <gue ao pot destinar-se a cap defe ©sos anteriors j que so íéates sortida que em» batar-se i éúmc a un dipòsit

Í05

de quilòmetres de distància es troba una depuradora de la Ge­neralitat, i en una també molt propera hi ha l 'abocador me­tropolità de terra i runes del Pa­piol. D'atorgar-se el permís a la Pedrera Berta -ubicada també a Can Calopa- per acollir part dels rebuigs dels ecoparcs, l'à­rea podria consolidar-se com a zona especialitzada en el trac­tament de deixalles.

crear un abocador; més aviat veu la possibilitat d'acollir re­buig dels ecoparcs com una ma­nera de restaurar la pedrera. Ara per ara, encara no s'ha de­

cidit res i és que el mateix pro­cés de construcció dels ecoparcs es troba encara a les beceroles. Franquesa creu que la resposta pot tardar encara uns quan t s mesos, tot i que veu l 'horitzó de l'any 2000 com a data límit per adoptar una resolució, ja que serà a partir d'aleshores que els ecoparcs entraran -teòrica­m e n t - en funcionament. El fu­tur de la part de la Pedrera Ber­ta que ja no es pot explotar és, doncs, encara molt incert, tot i que Franquesa confia que en aquest període màxim de 2 anys es trobarà una solució per res­taurar l'espai explotat.

Can Calopa: l ' à rea pels residus

La Pedrera Berta es troba a la zona de Can Calopa, una àrea que a poc a poc es va configu­rant com a possible base d'un gran complex de tractament de residus. Tot i que no és previs­ta la creació d 'un gran centre d'aquestes característiques, l'e­xistència de diverses instal·la­cions d 'aquest tipus fan pensar en una àrea especialitzada en aquest sector.

És en aquesta ubicació on està projectat que es construeixi la planta de compostatge i triatge de Can Calopa, pendent del fet què la Junta de Residus adju­diqui l'obra a una de les em­preses sol·licitants. A un parell

La posició dels ecologistes

• El <5rup de Natúta del CMB& 1 ciiricateeoiqpwde ía emm, està d*aeord àepb k imptoBéjció dtlsecopasspearè dfecieffe amb te ereasí$3e

Jors peç esPMMg-

ttttsaastafegKeoc q«ef«83ay à b p y & r m a Cívica pérafe Redt«ïÇÍ6 d e Residu» <su»tb «ics <§éj& grup* así

ipriontaritt q a c

raous

ració aaib ei CEPA, aclaria: *La íwwssíiitat de mm abo*

en qukMnomem; construí^ fe»". E&eeologbtes han «d*-

| vertitq!^; s'oposaran a lao«-*d6<ftÉgc»doa&]sqi ïeaípeatuft60%ck!s

M.CL . ; 4 Ü ^

WKMmmmmJKm M ^ W B a ^ a M

Desestimat el segon PAU presentat per Núnez

A. C. - Sant Cugat -

Tot els grups municipals del consistori han votat aquesta set­mana unànimement la desesti­mació del segon Programa d'Ac-tuac ió Urbanís t ica (PAU) presentat per l 'empresa Món S.A.—filial de Núnez i Navarro-per a la zona de Torre Negra.

Després que els juristes muni­cipals i un gabient privat estu­diessin detalladament la pro­posta de la immbol iàr ia barcelonina, van resoldre que el PAU podia rebutjar-se perquè resultava impossible d'aplicar donat l'estat actual del procés de preservació de la zona de Torre Negra i rodals. "L'aprovació ini­cial -feta pel ple abans de l'es­t iu- del projecte de modificació del PGM per l'àrea de Torre Ne­gra és del tot incompatible amb la proposta presentada per Nú­nez i Navarra", va anunciar l'al­calde de la ciutat, Joan Ayme­rich.

El consistori no ha esmerat re­cursos per desestimar el PAU de la manera més correcta possible i sense deixar lloc a cap mena de dubte jurídic. Tot i així, no es pot assegurar que Núnez i Na­varro s'avenirà a la decisió mu­nicipal. Des que va començar el procés de protecció de Torre Ne­gra, la comissió de seguiment del tema ha confessat el temor a que Núnez dugués el cas als tribu­nals. Només cab esperar a veu­re què passa. Mentre el procés continua endavant.

Refugis

Casetes

Pèrgoles

Tanques

Tarimes

Bancs

Mobles de fusta tropical

Pàrquings

Pals rodons

Planxes perfilades i ranxeres

Sorrals i casetes per a nens...

Complements de fusta tractada per

al jardí

P r o d u c t e s I N D U B R U C , S . A .

C t r a . San t Cuga t a R u b í -R o t o n d a C e n t r e C o m e r c i a l

Te l . 9 3 589 13 4 7 F a x 9 3 6 7 4 79 16

A p a r t a t d e C o r r e u s 4 0 3 S A N T C U G A T D E L V.

OS 4 CANTONS

16 Societat

Divendres, 25 de setembre de 1998

A l i m e n t a c i ó

Sàbat porta Falta bomboneria francesa a Sant Cugat

Deu alumnes de tot VEstat han rebut un curs de bombons IOLANDA PÀMIKS

- Sant Cugat -

L'Kstat espanyol és una de les regions que menys xocola­ta consumeix . Tot i així, els bomboms cons t i tue ixen una (Micatessen de la qual poques persones presc inde ixen . Per això, els nostres pastissers es renoven i ap renen cont ínua­men t per poder oferir millor qualitat en bomboneria.

D ' a q u e s t a mane ra , d u r a n t tres dies, deu alumnes provi-nents de tot l 'Estat espanyol han rebut els consells de Yann Duy t sche , un dels tres mes ­tres pastissers de la casa Val-rhona, organitzadora del cam­p i o n a t m u n d i a l d e c u i n a i

pastisseria i una de les xocola­ter ies més pres t ig ioses . Les classes s'han fet a la Vila Sà­bat. Aquest ha estat el primer cop q u e Valrhona ha fet un curs de bombons a l 'Estat es­panyol, segons explicava el di­rector de l 'empresa a l 'Estat, Eric Martinet , "ATan-L 'Her -mitage, a França, hi tenim la fabrica i també una escola amb uns mes t res past issers , i per pr imer cop n ' h e m por ta t un aquí en lloc de dur els alumnes a França".

Jaume Sàbat, pet la seva ban­da, es mostrava molt satisfet d'acollir aquest curset, que ell va fer a França, a casa seva i exp l i cava q u e els a l u m n e s , v i n g u t s d e Madr id , Sevi l la ,

Mallorca, Alacant, València i Barcelona, entre altres ciutats, "hav ien de venir ves t i t s de pastisser perquè en Yann els feia treballar i ell només els di­rigia". I és que aquest ha estat un curset eminen tmen t pràc­tic. De fet, aquesta és una de les caracter ís t iques que més v a l o r a v e n e l s a l u m n e s , els quals destacaven la diferència de tenir una recepta en paper a veure-la fer per un profes­sional que els la podia trans­metre de manera pràctica.

"El més important per a no­saltres és que donem consells tècnics sobre el treball de la xocolata als nos t res c l i en t s , perquè a casa seva puguin tre­ballar millor, i t ambé els do-

Les classes han estat eminentment pràctiques. FOTO: XAVI LARROSA

nem idees noves", comentava Martinet . Cal tenir en comp­te que , d 'una banda, els alum­nes d 'aquest curset són només clients de Valrhona i, de l'al-tra, que se'ls ensenya a treba­llar els p r o d u c t e s d ' a q u e s t a casa francesa. Sobre aques t s par t ic ipants , Yann Duy t sche

comentava que "tots són pro­fessionals bomboners i conei­xen la tècnica de les trufes". Jaume Sàbat concloïa així els

c o n e i x e m e n t s apor t a t s pe ls professionals de Valrhona en aquests cursets, " t ransmeten i t ' ensenyen a tractar la xocola­ta àWistanding".

Yann Duytsche. Mestre pastisser

"Trobar Tharmonia entre els gustos és qüestió de sensibilitat"

i.p.

Yann Duytsche va començar en cl món de la pastisseria amb no­més 14 anys i, actualment, és un dels dos mestres pastissers de la casa Valrhona, organitzadora del campionat del món de cuina i pas­tisseria i una de les més prestigio­ses xocolateries. - Quina és la seva trajectòria? -Vaig començar en una escola d'hostaleria i després vaig treballar en restaurants com a pastisser du­rant 4 o 5 anys a Canes, als Alps... Més tard, em vaig dedicar a la pas­tisseria de tenda i vaig començar treballant a Barcelona, a Baixas, du­rant 2 anys. Vaig tornar a França i vaig conèixer l'equip de l'escola Valrhona on estic des de fa 4 anys.

- Està content amb el curs? - Sí, em sembla que hi ha un in­terès per intentar millorar cada cop més la qualitat dels productes trac­tats pels pastissers. - Què ha ensenyat als alumnes? - Hem transformat un producte d'alta qualitat i hem fet una gran varietat de trufes, i també pralinés. Hem intentat mesclar productes

sense que l'un pugi damunt de l'al-tre, aconseguint l'harmonia entre els gustos. Perquè el nostre treball de bomboner és que si comprem una xocolata amb el 70% de cacau i li afegim un gust especial, com lavanda o cafè, s'han de mantenir Ics característiques de cada pro­ducte i fer que l'harmonia d'a­questes mescles de sabors es com­plementin bé.

"Intentem treballar com amb el vi, que amb un raïm de la

mateixa família pots fer vins diferents "

- És moh difícil aconseguir aques­ta harmonia? - No, és una qüestió de sensibili­tat, de provar i no tenir por a la ten­da pròpia de fer provar coses no­ves abans de llançar-les, però és una qüestió de sensibilitat i de menjar molta xocolata.

- Què transmet als alumnes? - Intentem donar-los la nostra sen­

sibilitat, el nostre gust, i que amb les nostres receptes de base puguin expressar les seves característiques, adaptar aquestes receptes als seus clients i expressar la seva creativi­tat.

- Es necessita més sensibilitat que tècnica? - No. és una barreja de les dues coses perquè, com en la cuina, si compreu una bona matèria prime­ra, sigui un peix o una carn, des­prés també heu de fer una bona cocció, just al punt, perquè real­ment la bona matèria primera que heu comprat ressalti. - Quan va començar a tractar la xocolata? - Fa 12 o 13 anys, però en el nos­tre ofici la xocolata representa el 60-70% del nostre treball. - Què és el cacau per a vostè? - És una barreja de confitura i de sucre i la gran qüestió és trobar la bona fruita i després fer una bona confitura. El nostre treball, o dels que compren les faves, és trobar en cada regió del món unes faves amb característiques pròpies per poder tenir productes diferents amb la mateixa família de faves. Intentem treballar com amb el vi,

Duytsche va iniciar-se e lifií ti eiial 14 ttn FOTO: XAVI LARROSA

que amb un raïm de la mateixa fa­mília pots fer vins diferents a Bor-deus, a la Rioja... Treballem sobre els orígens. - Quina diferència hi ha entre aquests bombons frescos i ek dels supermercats? -. Molts cops es tracta d'un produc­te menys ensucrat i per tant amb

una durada mínima perquè aquestes trufes són fresques i no tenen molt sucre, que és un conservant. A més, si hi ha menys sucre les aromes de la xocolata són més presents i més particulars. D'altra banda, també te­nen mantega i nata fresca, mentre que els bombons industrials no. Són diferències de matèries primeres.

BLS4CANIWB Divendres, 25 de setembre de 1998 Societat 17

Montse Valderrama. Ha treballat sis mesos a la República Dominicana

"Un 7 0 % de gent viu

sota els mínims, i no

en sentim a parlar99

IOLANDA PÀMIES

La Montse Valderrama és una santcugatenca de 21 anys que fa tan sols dues setmanes que ha tornat de la República Dominicana on, du­rant sis mesos, hi ha fet les pràcti­ques d'Educació Social, una carre­ra que ha estudiat a la Ramon Llull. La comunitat on vivia ha estat una de les afectades per l'huracà Geor-ge; de moment no se sap que hi hagi víctimes però sí nombrosos danys materials, per això comenta que fa­ran campanyes per recollir diners.

- Què hi feies, allà? - He treballat en un batey, que és una comunitat on la gent treballa el tall de la canya de sucre, majorità­riament són immigrants haitians i hi ha unes necessitats molt fortes perquè en principi no hi ha infra-estructura bàsica. He fet una mica de tot, anar a la Escuelita amb els nens més petits,... el que calgués. - 1 on vivies?

- L'organització que em va acollir al batey Palavé es deia Ujedo (Unió de Joventuts Ecumèniques Domi­nicanes). Ells fa deu anys que hi treballen i l'han convertit en un lloc que té uns mínims. Jo vivia amb una família i des del principi em vaig integrar en el seu treball.

- Què t'ha sorprès més? - El contrast. Es parla de la Repú­blica Dominicana i tot són platges, noies boniques,... i arribes allà i et

La Montse ha estat sis mesos fent pràctiques a"Educació Social a la República Dominicana. FOTO: CEDIDA

"Uescalfor i Pacolliment de la

tructures, una escola, un centre sa­nitari, un lloc per fer esport... Hi ha dos sectors una mica diferenciats, on viuen els haitians, en barraques

de 10 m2, i on viuen els domini­cans, en cases de fusta, també molt

trobes això, però „ e n ( fc mQlf j Q r t j m petites, però més també una realitat * condicionades. de la qual ningú parla, que és la po­bresa que hi ha. EI 70% de gent viu f ^ ^ |

sota els mínims, i d'això no en sentim a parlar. - Com era la zona on vivies? - Era a 20 quilòmetres de la capital, en un lloc voltat de camps de can­ya de sucre. A Palavé, Ujedo hi ha construït unes mínimes infraes-

tot moment et sents - Perquè aques-. ->j ta diferència?

acompanyat - A Santo Domin-

, ,5 y íj |4 go hi ha molt ra­cisme i rebuig vers

els haitians. És molt semblant al que passa aquí amb els immigrants, que ens pensem que ens treuen llocs de feina i, en el fons, fan el que nosaltres no faríem. Allà passa el mateix. A un batey en principi hi van

a parar els immigrants haitians però a Palavé més de la meitat de la po­blació és dominicana;, i hi ha hagut un intercanvi que es viu bastant bé; però a la ciutat els haitians es veuen molt malament.

- En comparació amb el tipus de vida d'aquí, què destacaries? - Que.aquí tothom va a la seva. Allà, tot i que les condicions de vida són pitjors, l'escalfor i l'acolliment de la gent és molt fort i sempre et sents acompanyat. La gent, pel carrer, en­cara que no et conegui, et parla.

- En què ha canviat la teva vida? - Algunes coses de la meva mane­ra de pensar segur que han canviat. Quan em diuen que el camp de golf i les piscines gasten tants litres d'ai­gua i allà potser ens passàvem qua­tre dies esperant-la, si arribava, pen­

ses que hi ha coses absurdes. - Et va costar adaptar-t'hi? - Em va costar el xoc cultural; és el mateix idioma però en el fons te­nen moltes coses que no entens. Hi ha molta violència entre pares i fills, el masclisme és molt fort...

- I ho vas acabar entenent? - Sí. Encara que no comparteixis la violència, hi ha situacions tan du­res que entens que la gent estigui nerviosa i pugui fer el que fa amb els seus fills.

- Es pot comparar amb la gent que viu en la pobresa aquí? - Hi ha coses que sí, com la deses­perança de no sortir-ne, el fet de sa­ber que segurament els fills que tindràs viuran igual que tu. Aques­tes coses són iguals allà que aquí i és el més difícil de canviar.

O N G

El grup santcugatenc d'Amnistia

Internacional es dissol Francesca Ribera és la nova delegada de Mans Unides

i. p. - Sant Cugat -

El nou curs comença mogut en algunes O N G de la ciutat. Mentre el grup local d'Amnis­tia Internacional s'ha desfet , Mans Unides ha triat nova de­legada, Baula està a punt de re­bre els diners del projecte que ha de finançar a Gua temala , Vallès sense Fronteres prepara els cursos de reforç escolar per als nens marroquins i Scaps està pendent de la confirmació dels terminis establerts per al pla de pau.

El grup local d'Amnistia s'ha hagut de desfer per la impossi­bilitat de coordinar els horaris de les persones que en forma­ven part, segons explica Dolors Criado, que era m e m b r e del grup i qui assegura que alguns membres del grup cont inuen col·laborant amb Amnistia. Mans Un ides inicia el curs

amb una reestructuració inte­rior i amb nous components. I és que l'actual delegada, M. Àn­gels Huguet , passa el relleu a Francesca Ribera, una pedago­

ga que porta temps col·laborant en tasques de solidaritat i coo­peració. Ment re esperen triar un nou projecte el mes d'octu­bre, estan tancant el projecte d'alfabetització de dones a l'es­tat indi de Tamil Nadul iniciat l 'any passat; de moment , han recollit uns 5.200.000 pessetes però a aquest import s'han de sumar els diners que es recap-

LAjuntament ja ha donat al Fons Català els diners destinats al projecte de Baula a

Guatemala

taran en el sopar de Bellaterra el mes vinent.

El grup Baula, per la seva ban­da, continua immers en el pro­j ec t e iniciat el curs passat a Guatemala. L'Ajuntament ja ha fet arribar els diners del 0,7% que s'hi han de destinar, al Fons Català, i Baula espera tenir-los la se tmana v inen t per fer-los

arribar a Guatemala, on es des­tinaran a uns tallers de capaci­tació de camperols perquè pu­guin ser autosuficients.

l o n e s A m t i a , m e m b r e de Vallès sense Fronteres, explica que la seva organització treba­lla en els cursets de suport als set o vuit nens marroquins que han arribat en el darrer any a la ciutat. Es tracta d 'unes classes que, en un principi, està pre­vist d'impartir a la Casa de Cul­tura i que tenen com a objec­tiu ajudar aquests nens que ni tan sols coneixen la nostra llen­gua i han d'incorporar-se a l'es­cola.

Mentrestant, Scaps està pen­dent d 'una reunió que han de tenir l'enviat especial de les Na­cions Unides al Sàhara, James Baker, i les parts en conflicte per decidir si es mantenen els terminis del pla de pau. I és que la dificultat d'identificar tres tri­bus del Marroc que podr ien pertànyer al poble sahrauí ha fet endarrerir tot el procés. Un cop s'hagi pres aquesta decisió, l 'ONG santcugatenca decidirà quins passos ha de fer.

La setmana solidària va mostrar les ONG a la ciutadania, r.: À. L.

mm 2> Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius I Taulat 2, Pral. 1" - Tel. (93) 674 8215 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

18 Societat ELS/CANTONS Divendres, IS de setembre de 1998

Telèfon Al: 209.35.36

Amnistia Internacional Pàgina d'informació mensual del Grup d'Ai al Vallès (Espai cedit per Els 4 Cantons) Número 8 Setembre 1998

Amnistio denuncio l'actitud de l Consell d e Seguretat en el conflicte de l Congo

E l fet que el Consell de Se­guretat no hagi seguit les recomanacions relatives a

les matances comeses a la Repú­blica Democràtica del Congo, sig­nifica que s'ha perdut una nova oportunitat de posar fi a l'atmos­fera d'impunitat que regna en la regió dels grans llacs.

Reiteradament Amnistia Inter­nacional (AI) ha manifestat el seu desencant per la debilitat de la declaració presidencial publica­da pel Consell de Seguretat de l'ONU el 13 de juliol, com a res­posta a l'informe de l'equip d'in­vestigació dels secretari general de les Nacions Unides. Aquest informe documenta les matan­ces, violacions greus de drets hu­mans i de les lleis humanitàries internacionals, crims contra la hu­manitat i possibles genocidis co­mesos entre setembre de 19% i maig de 1997 a l'actual Repúbli­ca Democràtica del Congo.

Davant d'aquesta passivitat, l'e­

quip d'investigació del Secretari General de les Nacions Unides, va recomanar la creació d'un òr­gan independent i imparcial que iniciés una nova línia d'investi­gacions per aconseguir que els autors de les atrocitats succeïdes en aquell país fossin jutjats.

S'ha perdut una nova oportunitat de posar fi

a l'atmosfera d'impunitat que regna

als grans llacs

Aquesta voluntat d'eficàcia es va veure frenada pel Consell de Se­guretat, que va estimar que les investigacions sobre els fets re­latats fossin desenvolupades per les autoritats dels governs de Rwanda i de la República del Congo, els acusats de cometre els

crims. AI ha declarat la seva profunda

oposició vers aquesta decisió. AI critica l'actitud del Consell de Se­guretat en desentendre's de la seva responsabilitat: buscar i jut­jar els culpables, els autors dels crims contra la humanitat AI s'o­posa a l'opció escollida pel Con­sell de Seguretat en designar com a encarregats de fer complir les lleis internacionals, de processar i condemnar els culpables a les mateixes persones identificades com a responsables dels crims succeïts a la regió dels grans llacs. Per a AI és una mesura totalment innòcua.

La postura adoptada pel Con­sell de Seguretat és inexplicable pels següents motius: - L'informe de l'equip d'inves­

tigació, així com el de nombro­ses organitzacions humanitàries i de drets humans, atribueix la principal responsabilitat de les matances a l'Exèrcit Patriòtic

Ruandès i els combatents del nou govern de la República De­mocràtica del Congo. El Consell demana als responsables de les matances que portin els autors d'aquestes davant la justícia. - L'informe documenta amb de­

talls irrefutables els esforços del

El Consell de Seguretat de l'ONU

ha encarregat les investigacions als mateixos culpables

govern de la República del Con­go per obstaculitzar el treball de l'equip d'investigació, intimidar els testimonis i ocultar proves de les matances. - La resposta negativa dels go­

verns de Rwanda i la República del Congo a l'informe de l'equip

constitueix un indici preocupant que es farà una omissió total de les recomanacions de l'ONU. Davant d'aquesta situació ab­

surda AI ha declarat taxativament la necessitat que el Consell de Seguretat compleixi amb la seva responsabilitat legal i moral de mantenir la pau i la seguretat in­ternacional. L'actitud del Consell de seguretat en no aplicar de for­ma efectiva les recomanacions de Pinforme de l'ONU demostra que té en molt poca consideració les víctimes dels crims.

L'actitud del Consell de Segu­retat posa un cop més de mani­fest la necessitat de crear una Cort Penal Internacional. Únicament un tribunal digne de crèdit, inde­pendent i eficaç podrà garantir que els futurs responsables de les atrocitats com les que es van co­metre a la República del Congo de setembre de 19% a maig de 1997 siguin jutjats i condemnats per la Comunitat Internacional.

C o o p e r a c i ó

Vicenç Fisas editarà al gener un llibre sobre el comerç d9 armes

El santcugatenc se 'n va al Sudan d'aquí a unes setmanes

i.p.

Fisas és titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans. F: X. L.

El lobby feroz: las ONGanteel'co­mercio de armas y el desarme és e I nom del nou llibre que Vicenç Fisas té previst de publicar a fi­nals d'any. "Ja el tinc escrit, no­més em falta que el govern faci públiques les estadístiques sobre l'exportació d'armes de 1997", comenta el titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Hu­mans. Es tracta d'unes dades que haurien de sortir a la llum el pro­per mes d'octubre, "i confiem que no siguin errònies", mani­festa Fisas, qui assegura que l'in­forme de les exportacions que van del període comprès entre el 1991 i el 19% "era molt dolent i el govern va donar excuses com que no tenia les dades informa­titzades".

En aquest llibre, Fisas fa espe­cial incidència en el paper que les ONG han tingut en aquesta campanya a favor del desarma­ment. De fet, ell n'ha estat es­pectador actiu, ja que és el coor­dinador de la campanya que van iniciar Amnistia, Greenpeace, In-

termón i Metges sense fronteres. A més, també hi explica com han evolucionat les posicions dels di­ferents partits polítics al llarg dels anys, dels quals el que més ha canviat és, diu, el Partit Socialis­ta, perquè "quan vam començar la campanya era el que governa­va i estava molt tancat, però des­prés es va convertir en un bon aliat".

La Unesco concedirà set milions de pessetes en beques per fer tesis o tesines sobre cultura

de la pau

Aquesta, però, no és l'única pu­blicació que té en perspectiva, ja que també prepara un informe sobre la situació al Sudan, una zona que visitarà les properes setmanes amb representants de Metges sense Fronteres. Es trac­ta d'un text que pretén demos­trar, segons Fisas, que el proble­ma en aquesta zona és polític i

que, per tant, calen solucions po­lítiques perquè "l'ajuda huma­nitària no pot solucionar el con­flicte". Un conflicte que, segons explica el titular de la càtedra, sorgeix perquè el sud és molt di­ferent del nord i els primers de­manen autonomia, de manera que "cal buscar una fórmula que permeti aquesta autonomia i un acord perquè totes les parts es comprometin a respectar els acords". A més, també fa espe­cial incidència en la forta milita­rització que pateix el país. Per tal que es pugui arribar a aquesta so­lució, però, remarca la importàn­cia que la opinió pública estigui informada. Mentrestant, Fisas està en con­

verses amb la Unesco, que ja ha concedit sis beques per poder fer tesines o tesis doctorals sobre cul­tura de la pau. En total, la Unes­co dóna set milions de pessetes per a aquestes beques, que no es podran sol·licitar fins al mes de gener. De les sis que s'atorgaran, quatre són per a la Universitat Autònoma i les altres dues estan obertes a concurs en l'àmbit in­ternacional.

ELS4 CANTONS Divendres, 25 desetembnde 1998 Societat 19

C e l e b r a c i o n s

L'Esbart convoca els santcugatencs a un Aplec de la Sardana continuista

Quatre de les millors cobles de Catalunya amenitzaran la festa

i.p.

Serà diumenge als Jardins del Monestir on, durant tot el dia, qua­tre de les millors cobles de Cata­lunya posaran les notes musicals de l'Aplec de la Sardana. Serà la 23a edició d'una cita que es con­solida any rere any entre les més assenyalades del calendari sarda­nista. La Jovenívola de Sabadell, la Ciutat de Girona, la Principal del Llobregat i la Sant Jordi faran ballar els assistents arribats d'ar­reu.

Enguany el pes de l'organització de l'Aplec va a càrrec de l'Esbart Sant Cugat, que es planteja aques­ta jornada d'una manera conti­nuista, però amb la intenció no tan sols de consolidar l'Aplec, sinó també d'augmentar el nombre de santcugatencs que hi assisteixin i ballin. I és que Pepa Sala, presi­denta de l'Esbart, considera que "a Sant Cugat tenim un aplec punter i trobem a faltar gent de la ciutat" i hi afegeix que "volem que hi hagi atracció per la sardana,

que forma part de les arrels i la cultura d'aquest país". Per aquest motiu, un dels objectius que es planteja l'entitat és que la pobla­ció arribi a considerar que "la seva presència és com un gra de sorra important perquè no es perdi una tradició". I, per tant, assisteixi en aquesta 23a edició de l'Aplec de la Sardana.

Les CoMes

No és el primer cop que les qua­tre cobles que actuaran demà a Sant Cugat participen en l'Aplec de la Sardana. Totes quatre han estat ja a la ciutat i els responsables d'algunes d'elles recorden l'evo­lució ascendent de la trobada. És el cas de Salvador Saumoi, repre­sentant de la Jovenívola de Saba­dell, qui rememora que "l'any 1976 vam fundar la cobla i ja ales­hores s'havien fet uns aplecs a Sant Cugat; després hi ha hagut alts i baixos, però d'un temps cap aquí s'ha afiançat". I Marcel·lí Trias, representant de la Cobla Ciutat de Girona, va més enllà en

La Festa de Tardor tindrà un concurs de poesia satírica

i.p.

V.\f>k< reunetxcadaan\ gent<tttt>te\k\ edatsdispoiadíiaballar. FOTO X 1 \RROSA

assegurar que "cada vegada hi veig versos punts de Catalunya. més gent i més ambient; n'hi ha pocs que aguantin així i prospe­rin". Tots dos parlen des de l'ex­periència que els aporten els di­versos anys de tocar a Sant Cugat, però també pel bagatge que els proporciona ser presents cada any en molts aplecs que es fan en di-

Quant al repertori que oferiran les quatre cobles, Salvador Sau­moi explica que ja està preparat, que sempre són sardanes escolli­des; ara bé, s'intenta "barrejar les clàssiques musicals amb les més populars, perquè la gent és el que vol, poder ballar", comenta.

Poc a poc es van perfilant els detalls de la Festa de Tardor d 'enguany i, de moment, una de les principals novetats és el concurs de poesia. De moment, les úniques dades facilitades so­bre aquest certamen són que s'hi podrà presentar tothom qui ho desitgi i que el termini està fixat el proper 30 d'octubre.

D'altra banda, en la reunió que s'ha realitzat aquesta setmana, la comissió organitzadora ha co­municat a les entitats que te­nen de temps fins al 8 d'octubre per presentar una fitxa amb les activitats que desitgen organit­zar per la festa. El motiu és, se­gons una component de la co­missió, Carme Talleda, que no es pot allargar més aquest ter­mini perquè cal demanar el ma­terial necessari amb t e m p s i també a efectes de la publici­tat.

Amb tot, el que ja està en mar­xa és el concurs de cartells, per al qual s'ha establert de termi­ni màxim de presentació de tre­balls el proper 9 d'octubre.

E n t i t a t s

El Col·lectiu de Gent Gran de Mira-sol compleix cinc anys

Lentitat ha incrementat el nombre de socis fins a 410 i. p.

- Sant Cugat -

Han estat cinc anys en con­tínua evolució que han situat el Col·lectiu de Gen t Gran de Mira-sol en els 410 socis que té ac tua lment . Cinc anys de funcionament durant els quals han fet moltes activitats des­t inades als socis, des de tea­tre fins a sortides, gimnàstica o ball, entre moltes altres.

Josep Martínez és actualment vicepresident del Col·lectiu i recorda quan van decidir cre­ar el casal, "érem quinze o vint amics que vam decidir tirar-ho endavant perquè al distric­te no teníem cap lloc de reu­nió, si no era al cafè a fer la partida de dòmino" . Aquesta iniciativa que va començar en­tre amics ha anat i nc remen­tant, no tan sols el nombre de sc»e-i», s i n ó r a n i b c ía q u a n c i t a c

d'actes que organitza. El mo­tiu és ben clar, "abans moltes activitats no es podien fer per falta de mitjans, perquè no ens arribava ni per comprar un ram de flors, i en canvi ara, amb

les quotes dels socis, podem fer algun refrigeri de tant en tant i celebrar les festes po­pulars", comenta Mart ínez .

El vicepresident del casal va­lora molt positivament aquests primers cinc anys de vida del Col · lec t iu de G e n t Gran de Mira-sol i remarca que actual­men t , cada tarda, es r eune i ­xen almenys una c inquantena de socis al local per jugar a car­

i í / vicepresident

comenta que el casal va néixer perquè la gent gran no tenia un lloc on reunir-se

tes, al dòmino, la petanca, el billar o el ping-pong. El casal t a m b é o f e r e i x c l a s s e s d e gimnàstica i té un grup de te­atre, una coral i un xou, que assagen cada setmana, i actuen en moltes festes del Col·lec­tiu. A més, cada d iumenge a la tarda fan balls de saló, tots

els primers diumenges de mes ce lebren aniversaris i el pri­mer dissabte de mes fan una s o r t i d a . E n a q u e s t c a p í t o l , Martínez assegura que una de les excursions que no oblidarà és la que van fer al maig del 97 a Benidorm, "que ens va sortir molt bé de preu i ens ho vam passar molt bé" . A més de ser v icepres ident

de l ' en t i t a t , Josep Mar t ínez també és delegat comarcal del Vallès Occidenta l i congres­sista de la gent gran de Cata­lunya. Aquests càrrecs li per­me ten conèixer altres casals de gent gran i assegura del de Mira-sol que "el nostre enca­ra és jove i no ens podem com­parar amb alguns com els de Terrassa o Sabadel l , que t e ­nen 15 anys de vida". A més, remarca que a Sant Cugat hi ha casals en tots els districtes i t ambé al centre, de manera que els possibles socis estan molt reparti ts . Tot i així, Jo­sep Mart ínez es mostra satis­fet de l'evolució ascendent del Col · l ec t iu de G e n t Gran de Mira-sol.

SANT CUOIT ESPORTS R b l a . d e l C e l l e r / 2 3 · T e l . 9 3 6 7 4 7 2 15 .

PI. QuatreCantons / s/n·TeJ. 9 3 6 7 4 3 0 8 1

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores.

ServiCaixa 7* l a ( aixa

20 Societat H J S /(.AIYIXMNS Divendres. .'S de setembre de /<"v<V

E n t i t a t s À p a t s

l'entitat lui ofert diversos nusos per formar voluntaris que treballin amb malalts d'alzheimer I- X I \ RR()S.\

Cavis obrirà a l'octubre un centre de dia per a malalts d'alzheimer

La ciutat pot tenir un centenar de persones afectades IOLANDA PÀMIKS

-Sant Cugat -

El municipi té unes 11.000 persones majors de 65 anys i, per estadíst ica, "ens toca un 1% de mala l t s d ' a l z h e i m e r , que serien un centenar de per­sones", comenta Rosa Ribes, presidenta de l'associació Ca­vis, la Coordinadora Interins-titucional d'Atenció a l'Ancia­nitat.

Dilluns es va celebrar el Dia Mundial de l 'Alzheimer i l'as­sociació no va fer cap acte per­què, com comenta la seva pre­sidenta, es tan molt capficats en la propera ober tu ra d ' un centre de dia que gestionarà Creu Roja Barcelona i se si­tuarà als locals de Creu Roja

Sant Cugat-Rubí . Per aquest motiu, actualment es realitzen reunions entre aquestes ent i­tats, l 'Ajuntament i el Consell Comarcal, que estan implica­des en aq u es t projecte , que neix pe rquè " l ' a lzhe imer és una malal t ia d e g e n e r a t i v a i progressiva i cal ajudar les fa­mílies", comenta la presiden­ta de l'associació.

El cent re acollirà durant el matí les persones que s'hi pu­guin desplaçar i se les pugui ajudar a manten i r l 'equil ibri de les s e v e s a c t i v i t a t s . Per aques t motiu, els malalts fa­ran activitats com treballar el raonament per associació d'i­dees , el reconeixement de so­rolls, cares o les parts del cos a través de dibuixos, i també es

t rebal larà l ' a tenc ió i la con­centració, entre altres.

A més , els responsables de Cavis també tenen previst que en aques t cen t re de dia s'hi organitzin uns grups d'autoa-juda que organitzaran reunions amb els familiars per tal que es puguin donar suport mú­tuament .

Cavis ha visitat ja una tren­tena de persones, de les quals una dotzena podrien entrar al centre, segons comenta Rosa Ribes, per bé que la població potencial que utilitzaria aquest centre és molt més àmplia. Per als malalts que no poden des­plaçar-se al centre , Cavis des­tina dues persones voluntàries que aniran acasa seva unes ho­res per ajudar les famílies.

h.ls ieiris van poder preparar-se els ous fen ats ells mateixos. FOTO: A. R.

CA.V. de Can Borrall cuina 300 ous ferrats

per a un esmorzar A. C.

les

Els membres de l'associació de veïns de Can Borrull van fer aquest cap de setmana un es­morzar "com Déu mana", pel qual van cuinar 300 ous ferrats i 26 quilos de bacó de porc. Acom­panyats d'un bon vi, refrescos, postre i cafè, els veïns van cele­brar per sisè any consecutiu la festa de l'ou ferrat, una trobada que cada any compta amb més adeptes.

El president de l'entitat veïnal, Lluís Mestres, creu que el secret

de l'èxit rau en què es tracta d'u­na menja poc habitual: "Als men­jars comunitaris normalment es cuinen botifarres o costelles, però mai ous ferrats. La nostra apor­tació és la més original". Prou sa­tisfet amb l'acollida d'aquesta ini­ciativa, Mestres només demana que amb vista a l 'any v inen t "també vinguin a esmorzar veïns dels altres districtes i del centre de la ciutat." I és que aquest pla-nenc considera que al centre de la ciutat "creuen que un bon es­morzar és un croissant i un cafè amb llet", i conclou: "Com un es-morar de pagès, no hi ha res".

S e r v e i s

Avui comença la segona tongada

de vacunació antiràbica L'any passat es van vacunar a la ciutat 250 gossos

Els veterinaris recomanen la vacunació. FOTO: XAVl LARROSA

RKDACCIÓ

- Sant Cugat -

Aquest matí ha començat la c a m p a n y a d e vacunac ió an­tiràbica a Sant Cugat, on es va­cunarà aquest matí i també el proper dia dos d 'octubre en­tre les nou i les onze del matí. A la Floresta, Mira-sol i Vall­

doreix serà demà i el 3 d 'oc­tubre , ment re que a les Pla­nes els dies de vacunació seran d iumenge i el dia 4 d 'octubre. Aquesta és la segona tongada

de vacunacions que es fa en­guany, ja que la primera es va realitzar el passat mes de juny, quan 80 gossos van rebre l'an-t i r àb i ca , una v a c u n a q u e a

l 'Estat espanyol ja no és obli­gatòria des de 1986, quan es va creure eradicada la ràbia de la zona. Ara bé, els veterinaris recomanen a tots els propie­taris de gossos que els vacu­nin.

L'any passat, un total de 150 gossos van rebre la vacuna an­tiràbica.

i m « w Casal dels Infants del Raval Grup Cristià d'Ajuda Justícia i Pau Metges Sense Fronteres

p:P" Entitat: 2100 - "la Caixa" (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2100-"laCaixa" Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya • i & . Oficina: 3001 Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 3200 Oficina: 5734

pi,, Núm. compte: 62-2500027078 Oficina: 0100 Núm. compte: 57- 0200662441

Núm. compte: 91-2500001851 Núm. compte: 37-000748701

p||;::;Ij Amnistia Internacional Mans Unides Sant Cugat Unicef

i l l l i i Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Intermón Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Entitat: 0081 - Banc de Sabadell

B ^ — — Oficina: 0618 Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 0492 Oficina: 0025

Col.iabora -hi! Núm. compte: 70-0200417948 Oficina: 0765

Núm. compte: 81-0200111128 Núm. compte: 09-0200046502 Núm. compte: 22-0001382541 Núm. compte: 70-0200417948 Oficina: 0765

Núm. compte: 81-0200111128 Núm. compte: 09-0200046502 Núm. compte: 22-0001382541

& S 4 C A Ï Y I W S Divendres, 25 de setembre de 1998 Societat 21

T r o b a d a p o p u l a r

Dues mil persones s'apleguen al Parc Central per cohesionar el barri

La festa i la reivindicació conviuen en una jornada que vol tenir continuïtat

VIVIANJUAN

Fer pinya i potenciar l'esperit veïnal. Aquests han estat dos dels objectius que l'Associació de Veïns del Parc Central volia aconseguir amb la II Trobada popular cele­brada el passat cap de setmana i que va reunir 2.000 persones en un dels barris més moderns i nous de Sant Cugat. Una jornada on la canalla, potser el sector veïnal que més gaudeix de les oportunitats d'esbarjo que presenta el parc, va ser la protagonista: un castell in-

nals com la de Coll Fava. Essen­cialment, la segona trobada po­pular va servir per descobrir els problemes que els habitants del barri pateixen dia a dia. Un dels conflictes que més preocupa ac­tualment a tot el veïnatge és l'ex­cés de velocitat dels cotxes que circulen pel carrer Manel Farrés. Una realitat que pateixen des de fa quatre anys, just quan la zona començava a créixer.

Des de l'associació, s'han encar­regat de dissenyar un projecte per trobar solucions i que ja ha estat presentat a l'Ajuntament. Joan Se-

flable, classes de j mmprDariÓ dp IPÏ gU™' P r e s i d e n C

jazz, dansa o LM COnseTÜOClO 06 KS de l 'agrupació

funky, una cerca- zones verdes, la neteja veïna1'va exPh

vila o una xocola­tada van entrete­nir durant tot el dia els més me­nuts . "Aques ta segona trobada", va declarar Mari-bel Moscardó, vicepresidenta de l'Associació de Veïns del Parc Central, "l'hem decidit fer per te­nir una continuïtat, perquè volem fer una tercera, una quarta i una cinquena trobada. El sentit és aglutinar cada vegada més gent, aconseguir més socis per a l'As­sociació, tenir més força".

Però el barri del Parc Central no tan sols va aprofitar aquest dia per festejar i tenir l 'oportunitat de conèixer els veïns, cada vegada més nombrosos, o posar-se en con­tacte amb altres associacions veï-

/ la infraestructura del parc, són altres de

les reivindicacions

car a Els Quatre Cantons que "la solució més via­ble seria fer una illeta ajardinada a la cruïlla del carrer Pere Serra

amb Manel Farrés, així els cotxes tindrien més dificultats i entre­bancs". El model en què pensa Joan Segura és el que existeix a Can Picanyol, situat a la carretera que condueix a Mira-Sol.

Mentre l'Associació confia a fer viable la solució cap a principis de l'any vinent, no deixen de reivin­dicar altres problemes que en­volten el manteniment del parc, com la conservació, la neteja o les deixalles de gossos. "Aquí, la vis­ta treballa molt", afirma Maribel Moscardó.

Més de su-centes xocolates van fer les delícies dels menuts més llaminers. FOTO: A. B.

Parc Central ars de quatse tònultanis, en UR Isqualsel y^eísegoa, el teiç

t a comissió «tciika 4c la cotfe

que la fo«caé$& fer-los pto- ]

El repte méiÉmtém per fe fe es p*òe8& aquest proper rnenge 4 % e m , l'Osona, on Castellets &&&ütteacid de et quatas & & t mi> agulla, de la ca&&ft*ts& Ja van ac-Tany p*s»e*éipesía petita

t eï*e»|«*. quatíft & * & § » $ de Sam

>£". / A. <£g$P&LA§tNAU

S'ha obert la matrícula per a les classes d'esperanto

i.p. - Sant Cugat -

El Grup d 'Espe ran to Jozefo Anglès torna a preparar , un cop acabades les vacances, els cursets d 'esperanto dirigits a totes aquel les persones que estiguin interessades a apren­dre aquesta llengua. Les clas­ses, que s'organitzen en col·la­boració a m b l ' A j u n t a m e n t , començaran a mitjans del pro­per mes d ' oc tub re , però les inscripcions ja estan ober tes a la Casa de Cultura .

Trini tat Garcia és la pres i ­denta de l'associació i explica que enguany, com ja van fer durant el curs passat, oferiran un curs preliminar dest inat a persones q u e no t inguin co­neixements previs d 'aques ta llengua. En aques tes classes, es barrejarà la gramàtica a m b la pràctica de l'idioma. A més, però, les persones que ja do­minen co r r ec t amen t l ' e spe ­ranto s'aniran reun in t periò­d i c a m e n t p e r p a r l a r i no perdre la pràctica de l 'idioma.

Hores d'ara, encara no és clar qu in professor impart i rà les c lasses de l cu r s p r e l i m i n a r d 'esperanto i Trini tat Garcia comenta que podria fer-les el mateix professor que van tenir l ' a n y p a s s a t , J o s é M a n u e l C o n d e , o bé una professora búlgara que s ' instal · larà d u ­r an t una t e m p o r a d a a S a n t Cugat. En aquest moment s'a­caben d 'u l t imar aques t s d e ­talls.

C e l e b r a c i o n s Hotel Residència 3a edat

Penjim Penjam actua al festival infantil de

l'Associació de Propietaris de la Floresta Lentitat es planteja avançar Vhorari de ractuació per a Fedició de Pany vinent

I.P.

La coneguda companyia va fer les delícies dels menuts. FOTO.XA 17 LARROSA

Com cada any, l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta va celebrar el final de les vacan­ces de la canalla amb una festa. L'espectacle va anar a càrrec de la companyia Penjim Penjam. Mi­quel Àngel Ros, president de l'as­sociació, comenta que un cente­nar de nanos d'edats ben diverses van gaudir amb els contes edu­catius que Penjim Penjam els ex­plicava amb els seus titelles.

Per a l'any vinent, l'organització vol avançar l'horari perquè "quan acaba l'espectacle ja comença a fer-se fosc ,i per això l'any vinent volem fer-la a quarts de sis", se­gons Ros.

Vila Valldoreix (abans Hotel Rossinyol)

El millor entorn natural. El millor tracte, familiar

i personalitzat. Les millors instal·lacions,

amb assistència mèdica permanent.

La millor cuina casolana i saludable.

Per la sav/a trarxquilitat

i benestar, confiï en la nostra experiència.

Av. Joan Borràs, n. 64 (J8190 VALLDOREIX (Barcelona)

Tel, 93 5S9 92 59-93 995 27 07

22 Societat ELS /CANTONS Divendres, 25 <ie setembre de 1998

La r a d i o g r a f i a

TALLER D'ART L'OBRADOR

t sobre seda. Foto I Ohi

El taller més antic de Sant Cugat, amb més de 19

anys de funcionament

Dinou anys ensenyant

Taller: Taller d'aet l'Obrador. Any de fundació: 1980. Alumnes: 90. Seu: Avingut/a Catalunya, 5.

M O N T S E SANT

- Sant Cugat -

A c o m e n ç a m e n t s dels anys vuitanta la cultura del consu-misme i el pragmatisme de "jo ho compro tot fet" va experi­men ta r un descens . La gent aleshores volia recuperar l'anti­ga tradició de l'artesà de fer les coses amb les mans; alhora la davallada econòmica feia molt atractiu poder recuperar i res­taurar mobles i estris que els al­tres llençaven per fer-los nous amb mà destra. Sorgí una nova afició, la de reciclar, i poques persones podien resistir la temp­tació de recollir algun moblet o alguna gerra que els seus antics

propietaris ja no volien, per do­nar-hi una nova pàtina tot fent-la una peça atractiva. Afegint-hi el plaer de tornar a fer coses amb les mans i disfresar les ve­lles troballes, convertint-les en objectes de decoració molt atrac­tius.

Fou llavors que va néixer a Sant Cugat l 'Obrador, un taller on ensenyar a fer una mica de tot: des de restaurar mobles fins a modelar fang o mucramé. El ta­ller va atreure de seguida i molt especialment les doncs que cer­caven una afició q u e , alhora d'omplir-les i de donar un nou al·licient als dies, trobaven un mitjà per deixar anar la seva ima­ginació, així com estalviar uns

diners decorant la casa de ma­nera més personal i càlida, molt d'acord amb la personalitat prò- • pia. I més econòmica que si l'en­carregues a un decorador o l'om­p l e s d e p e c e s c o m p r a d e s a botigues de decoració.

Aviat les tècniques que s'en­senyaven al taller es van anar augmentant amb noves i més complicades artesanies.

El modelatge amb fang, la res­tauració de mobles, el macramé, el policromat i el paper madées van ampliar amb tècniques molt més complexes, com ara el batik, cl tapís al llis, el repussat de l'es­tany i el Tiffany. El primer taller va quedar peti t ben aviat i es van traslladar al Carrer Santia­

go Rusinol, a un nou local que també es va fer petit aviat. Més endavant es van traslladar al car­rer Martorell i van continuar am­pliant tècniques . Aquest nou curs el taller sembla que final­ment ha trobat la seva seu defi­nitiva a l 'avinguda Catalunya, on l'oferta d 'ensenyament de tècniques d'artesania, una de les més àmplies que es poden trobar -2.1 especial i tats dife­rents- , es complementa amb la creació d 'una aula oberta a la qual poden accedir lliurement totes les alumnes per realitzar els seus treballs, durant les ho­res que vulguin, com a comple­ment a les dues hores setmanals de classes del curs.

ELS4CAIYroNS Divendres, 25 de setembre de 1998

La r a d i o g r a f i a

TALLER D'ART L'OBRADOR

Societat 23

Fer una associació

de tallers de manualitats,

un somni que pot ser

realitat

Fer nou allò que és vell i gastat M.S.

L'Obrador és un taller de ma­nualitats i d'art orientat espe­cialment als adults, amb un grup d'alumnes que oscil·la entre els 18 i els 84 anys. Els alumnes són majoritàriament dones, encara que alguns homes s'han incor­porat als cursos, però pocs. Sem­bla que a la immensa majoria d'homes els costa més que a les dones deixar-se anar per apren­dre noves aficions de grans i, a més, com ens comenten rient, s'espanten en veure les classes.

El curs acostuma a començar amb un sopar de benvinguda als nous alumnes al qual també as­

sisteixen les respectives pare­lles. El final de curs se celebra amb una exposició dels millors treballs i amb alguna excursió a algun lloc interessant, sobretot per la seva artesania, per "pren­dre apunts".

Les classes tenen un total de vuit alumnes i el màxim que ad­met el taller per curs és de no­ranta perquè l'atenció sigui ex­clusiva; les matèries, però, són de lliure elecció per cada un d'ells.

El material no està subminis­trat per l'escola, i així es brinda l'oportunitat a cada alumne de fer allò que realment té il·lusió de fer. Les noies d'alguna clas­se, amb bon humor, han fet un

grup per descobrir "tresors", ob­jectes llençats als grans conte­nidors de mobles aptes per ser restaurats i convertir-los, amb les seves mans hàbils, en obres d'art. Han batejat aquesta re­cerca amb el nom d'"anar de contenidors": lleteres antigues són reciclades i convertides en paraigües molt decoratius; vi­dres trencats de colors diferents, en preciosos esmalts de ceràmi­ca; caixes gastades, en precio­sos joiers. Pintures sobre seda o fusta policromada, copes de cris­tall gravades de manera perso­nalitzada, retaules ceràmics i el laboriós treball de talla de vidre i l'emplomat que fa sorgir la me­ravella del Tiffany: Ics pantalles

i aplics de vidrets tallats, tan tí­pics del modernisme i dels anys trenta. L'Obrador va ser el primer ta­ller de manualitats, i ara la seva gent té un altre somni: voldria propiciar que tots els tallers i au­les de manualitats que.hi ha a Sant Cugat es trobessin en una associació per treballar junts, comparant tècniques i compar­tint i ajudant a solventar els pro­blemes que poden tenir uns i altres; intentar, en una paraula, que totes les escoles i tallers, sense perdre en cap cas la seva independència i el seu funcio­nament propi, estiguessin reu­nits en una associació per aju­dar-se mútuament. "És el cas

quan un taller no pot admetre més alumnes, cosa que ens pas­sa aquí; podríem adressar-los a un altre. O bé en aquell cas que la tècnica que busquen no s'im­parteix en un lloc i sí al'altre; podríem informar-los bé. Això sense comptar l'ajuda mútua que podríem donar-nos en el pa­gament i tramitació de permi­sos i altres afers que hi hagués. També ens oferiria la possibili­tat de col·laborar més amb el poble i l'ajuntament en activi­tats diverses". Una idea que en­cara és una utopia, però que po­dria fer-se realitat algun dia si tot va bé i si altres tallers i au­les de manualitats la recullen i se'n fan ressò.

24 Societat ELS /CANTONS DwenSres, 25 de setembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

HEWLETT PACKARD I ESADE CREEN UN

PREMÍ PER IDEAR NOVES EMPRESES

L'empresa amb seu a Sant Cugat, Hewlett Packard, i la Universitat ESADE han instaurat un nou premi, dotat

amb 8,5 milions de pessetes, amb robjectiu d'incentivar els estudiants a idear noves empreses compatibles amb l'àmbit

de treball de Hewlett Packard. L'alta quantitat que s'atorga amb el guardó sens dubte motivarà aquells que

estan acabant la carrera a gastar unes quantes hores davant el full en blanc, buscant "la idea de la seva vida". Els projectes de final de carrera dels estudiants de ben segur

que seran a partir d'ara més interessants. Els diners mouen muntanyes i activen la intel·ligència.

Pàgina: 27. Foto:XAVILARROSA

ELS VEÏNS DEL PARC CENTRAL ES

RETROBEN EN UN AMBIENT FESTIU

Tradició i novetat, tots a una. L'associació de veïns del Parc Central va celebrar el cap de setmana passat la

seva segona trobada amb un munt d'activitats dispersades al llarg de tot dissabte. A banda dels

intercanvis habituals d'opinions i del berenar col·lectiu de rigor -enguany una xocolatada popular-

l'associació va recórrer a alguns dels més veterans del poble per commemorar el seu dia. Bastoners i geganters

de la ciutat van unir-se als veïns del Parc Central arribats recentment, per celebrar plegats una diada

especial. Pàgina: 21. Foto.AVE BELTRAN

UAMBIENT PREELECTORAL ACOSTA ELS

GRANS POLÍTICS A LA CIUTAT

Comença la desfilada dels grans polítics per casa nostra. Al contrari de( que diuen atguns, el núvol de les eleccions fa

setmanes que ha començat a planar sobre els àmbits polítics, per la qual cosa no serà gens estrany que en els

pròxims mesos les altes figures de la política es comencin a deixar veure pels carrers. Sant Cugat no és una excepció.

Aquesta mateixa setmana visitaven Sant Cugat el conseller de la presidència, Xavier Trias, i el diputat socialista Jordi

Solé Tura. Cal preparar-se per a la campanya. Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA

• ." • • - " ' " -'•!.',«• . • " ' ' • - " • " t V ? V ? ! " . í •••' V™y" .•-.••'•'• j - f 5 ï : y s ! h r í i T " • - !v"';SS^flii«iteSPiftj

Restaur^ié * * « f « 1 IÉ^ÉHÈHÈM-1

Compra -'vctttaJi·jMW f J P * . . „ .; \;:_•:.,•.:.•. . . j . i ' · yK?

Desalojo pisos «ntaro ^Jtgjgga el Diari , - ^ ^ W

TM. 9T&0 6122 _ ^ i ^ * % 3 t ;

L * n u . « . l . l^^tnwgartt, 6

ELS í GUYTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

LA XOCOLATA DE MÉS QUALITAT AMARA

L'AIRE DE COLLSEROLA

Ni els pins de la serra, ni els insectes que volaven per la zona ni tan sols els habitants de les cases més properes a Vila Sàbat han pogut resistir aquesta setmana una de les temptacions més antigues: el plaer per la xocolata. I és que deu pastissers, sota les ordres del gran especialista

Iann Duytsche han seguit aquesta setmana un curs d'alta bomboneria francesa. Durant tres dies i

estrictament vestits com mana la tradició culinària, els professionals han après els trucs per aconseguir -si això és possible-fer encara més bona i atractiva la xocolata.

Pàgina: 16. Foto: XAVILARROSA

> f%* ¥^'s

' £ # •

UN LLIBRE COMESTIBLE PER

RECONÈIXER EL MÈRIT LITERARI

La màxima aspiració d'un escriptor és que la gent devori els seus llibres, i de vegades aquesta metàfora pot

fer-se literalment realitat. L ocasió la vam trobar en l'acte de lliurament dels Premis Literaris de Valldoreix -fet aquest cap de setmana- durant el qual Vorganitza­

ció va obsequiar el guanyador del guardó, Àlvar Masllorens, amb un pastís en forma de llibre. L'obra

culinària va complementar-se al màxim amb la creativa en una dolça unió que els assistents van engolir amb els ulls. Esperem que el llibre corri la mateixa sort

que la seva representació. Pàgina:37. Foto: AVE BELTRAN.

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat

LES IDEES MÉS FRESQUES

FRANCESC \loiv\c\s, 33 - APARTAT DE CORREL S, 33 TEL. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 - FAX 93 674 08 98

08190 SWTCICAT DEL VALLÈS DISSABTES OBKKT US MICDIKS

EIS I CANTONS

Economia 26 Divendres, 25 de setembre de 1998

M e r c a t a u t o m o b i l í s t i

Sant Cugat treu 10 punts al Vallès Empreses i particulars aixequen fins al30% la venda dels vuit primers mesos

La bonança econòmica, la posada en marxa del Plan Pre-ver i el poder adquisitiu de Sant Cugat continuen sent les grans bases del municipi per liderar el creixement del sec­tor de l'automòbil a la comarca. Amb deu punts per sobre del Vallès Occidental (30,3% versus 19,4%), Sant Cugat ja va superar durant els sis primers mesos de l'any les po­blacions de demografia similar i fins al mes d'agost no ha fet sinó consolidar aquestes xifres.

de turisme» gem-r-agí^t a Sant Cagat

Unitats Penetrac ió M a r q u e s

Ai.m.Ri BAI .ANZA

- Sant Cugat -

Iotes les marques han incre­menta t les seves vendes fins arribar als 1.407 cotxes venuts, però és sobretot Seat qui ha co­mençat a jii!z,ar una altra lliga després de l'èxit dels models Ibi/.a i Córdoba. Segons els in­formes de la Direcció Ceneral de Trànsit, les dades acumula­des ilel mes d'agost han conso­lidat la marca espanyola al cap­d a m u n t de la taula amb 182 unitats venudes i amb un 12,94 de penetració, és a dir, de cada 100 cotxes facturats, gairebé tret/.e han sortit del concessio­nari Seat Autocomarca de Sant Cugat. Tot seguit, la batalla pel segon i el tercer lloc continua molt disputada entre Renault i

Opel , en aques t ordre provi­sional, amb 151 i 146 unitats i una taxa de penetració al vol­tant del W'A. I )c la resta de la classificació. Sant ( 'ugat manté les seves especifitats amb el 5% d'Audi (la mitjana estatal no su­pera el 2%), la relegació al sisè lloc de Citroen (segons al Vallès Occidental) i la poca implanta­ció de Ford.

Seat r ecupe ra prestigi

El gerent de Seat Autocomar­ca, Joan Català, ha valorat posi­tivament el manteniment de la marca en un primer lloc que fins l'any passat ocupava Renault. Per Català, la qualitat creixent dels motors dièsel i els preus ajustats han estat factors clau per a la recuperació del presti-

FÜXT: CIM SA

gi de la marca en els ú l t ims anys. L'encert comercial, a més, ha ajudat a col·locar en el mer­cat models com Arosa, Ibiza, Córdoba i Toledo.

Els crèdits a baix interès, se­gons Català, són una raó afegi­da a la millora de l 'economia perquè empreses i particulars hagin renovat els vehicles. Des de Seat Autocomarca també es

dóna importància a la presència del concessionari a Sant Cugat: "Qui hi té concessionari ven m é s q u e qu i hi d e s t i n a un agent", assegura Català.

Després de recuperar el segon lloc en detriment d'Opel, el ge­rent de Renault Auto Central, Miquel Negre, ha considerat els nivells d 'equipament del mo­del M e g a n e com una de les

principals raons d'èxit de la mar­ca en el mercat santeugatenc. L'aposta de Renault per sortir de la dinàmica de les ofertes, segons Negre, ha ajudat a aug­mentar la facturació entre un parc d'automòbils "força reno­vat" per les constants d'alt poder adquisitiu, habitatge car i atur reduït. Negre ha vist "lògic" cl lideratge de Seat amb les ven­des d'Ibiza i amb la tradició del concessionari a Sant Cugat. Josep Maria N e g r e , g e r e n t

d 'Opel Autocugat, ha justificat el manteniment de la marca en els llocs principals del rànquing, frec a frec amb Renault, per la política de tracte personal i de bon servei entre els clients. La implicació del concessionari en actes culturals, segons Negre , ha donat a la marca una publi­citat que ajuda a contrastar les vendes a Sant Cugat amb les de la resta de TEstat, en què Opel és cinquena. De la resta de marques, Negre s'ha mos­trat sorprès dels bons resultats de Seat i de Volkswagen i de la poca penetració del Ford K i de Citroen.

A L U / V t l l S J I i V I D R E EXPOSICIÓ i VENDA:

PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 38 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

MASKWTA3I GZZ9,

VILLA, 5 - TEL. 93 675 01 52 • SANT CUGAT DEL VALLÈS

/ ^ M O D A I N F A N T I L

Endavallada, 12 • Tel. 93 589 64 16 • 08190 Sant Cugat del Vallès

F i n a n c e s

Els comptes generals s'aproven amb Púnica oposició socialista CiU i PSC polemitzen per la prescripció de cobraments

A.B.

A mesura que es posa al dia la comptabilitat municipal, el debat anual sobre els comptes generals se suavitza. Així es va constatar dimarts en el ple amb l'aprova­ció dels comptes corresponents a l'exercici de 1997 de l'Ajunta­ment i dels organismes autònoms. L'aprovació en el ple és un re­quisit tècnic que demana anual­ment l'Estat abans de I'l d'octu­bre per controlar l 'economia interna de les administracions pú­bliques i que elabora un inter­ventor per donar fe del balanç econòmic.

En aquesta ocasió es van man­tenir algunes referències crítiques

a la gestió, però l'equip de govern va rebre un suport inusual de grups com Iniciativa o el Partit Popular, que van valorar la pro­gressió dels comptes respecte a anys anteriors. El portaveu mu­nicipal d'IC va argumentar el seu vot favorable en "l'esforç" de po­sar al dia els comptes generals. Pel PP, Ramon Gaspar de Valen-zuela va cons ide ra r " m e n y s greus" les mancances actuals, però va acceptar la subscripció de tot el redactat.

No va coincidir amb la resta de l'oposició el PSC, que va oposar-se com altres vegades a aquest punt del ple. El seu portaveu mu­nicipal, Àngel Casas, va valorar la posada al dia del consistori en aquest sentit. L'any 1995 l'equip

de govern va decidir afrontar els comptes generals de quatre anys enrere que no s'havien fet. Ca­sas, però, va polemitzar amb el ti­nent d'alcalde d'Economia i Fi­nances, Pasqual d'Ossó, sobre l'absència del compte de resul­tats extraordinaris (diferència en­tre valor de venda i valor de cost) i de les baixes de recaptació per prescripció-de cinc anys. D'Ossó va minimitzar els 735 milions que han prescrit des de l'any 1979: 135 corresponents al per íode 1979-1987 de govern socialista i 600 de l'etapa 1988-1992 de go­vern nacionalista. "És una quan­titat no menyspreable però, te­nint en compte que són quatre exercicis, em sembla un pèl de­magògic", va afirmar d'Ossó.

ELS4CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Economia 27

C o n v e n i s

Hewlett Packard i Esade incentiven la creació d'una nova empresa

Un alumne obtindrà 8,5 milions de pessetes per engegar el projecte El món empresarial i l 'universitari s'u­neixen en un projecte que vol incidir en la creació de noves petites empreses, un dels fonaments econòmics de Catalunya. Per aquest motiu, responsables de Hew­lett Packard i d'Esade s'han reunit per signar un conveni que apropi l'empresa -instal·lada a Sant Cugat- als alumnes. Es tracta d'un premi concedit per HP al mi-

IOLAXDA PÀMIES

- Sant Cugat -

"És un conveni que té com a objectiu inccntivar la crea­ció de petites empreses entorn de la t ecno log ia q u e es d e ­senvolupa a Hewle t t Packard Barcelona, que és la impres­sió en gran format" . Ignacio Fonts, director de màrquet ing de HP Barcelona División, ex-p l i ca q u e , p e r a c o n s e g u i r aquest objectiu, l 'empresa ha signat un conveni amb Esade a través del qual es concedeix un premi de 8,5 mi l ions de pesse tes per a l ' a lumne que present i el millor projecte de final de carrera. Aquest és un premi únic que implica obli­gatòriament la creació de l'em­presa que ha de treballar en aquest àmbit tan determinat .

¥,n la signatura del conveni, a la seu que H P té a Sant Cu­gat, t a m b é hi va ser p resen t Lluís Pugés, director general d ' E s a d e , qui va remarcar la importància d'un incentiu com aques t per als a lumnes , q u e els implica a treballar en es-

llor projecte de final de carrera que pro­posi la creació d'una empresa relacio­nada amb la impressió en gran format. Responsables de l 'empresa i de la uni­versitat van presentar aquest conveni, que es presenta aquest curs als alumnes per tal que el proper mes de setembre es pugui atorgar el primer premi, dotat en 8,5 milions de pessetes, destinats a po­

sar en marxa el negoci, ja que aquesta és una de les premisses indispensables per guanyar el premi. A més d'aquest, els responsables de Hewlett Packard tam­bé guardonaran, amb 500 .000 pessetes, un alumne que inclogui les noves tecno­logies en un pla d'empresa. Tot plegat conforma un nou incentiu per als alum­nes d'Esade que tornen a les aules.

hi conveni amb Esade va signar-se a la seu de Hewlett Packard a Sant Cugat. FOTO: AVI 171.ARRÒSA

treta relació a m b els profes­sionals de H e w l e t t Packard, que compartiran la tutoria d'a­quests projectes amb els pro­fessors univers i tar is . D'al t ra banda, Pugés va remarcar que "la creativitat és l 'única pos­sible sortida per desenvolupar el país i t robar llocs de t re ­ball". I és precisament aques­

ta c rea t iv i ta t la que es p re ­miarà, jun tament amb la via­bilitat de l 'empresa i la seva utilitat, entre altres factors que t ambé es t indran en compte quan s'atorgui aquest primer p remi el p roper mes de se­tembre de 1999. Aquest és el primer cop que

tant l 'empresa com la univer­

sitat col·laboren en un projec­te d 'aquestes característiques q u e , a m e s de l p r emi ún ic , t a m b é n ' a t o r g a un a l t re de 500.000 pesse tes que no exi­geix posar en marxa el negoci i està destinat a activitats que incorporin les tecnologies de la informació en l'aplicació del pla d 'empresa.

Campanyes

Pryca promociona per primera vegada productes

dels Estats Units

ALBKRT BALANZÀ

- Sant Cugat -

Pryca Sant Cugat, juntament amb el centre de Terrassa, s'ha sumat a la primera campanya en l'àmbit estatal de promoció de productes típics dels Estats Units. L'assortiment constarà de més de 250 articles d'alimentació, pro­ductes frescos, sector tèxtil i ba­sar. El director de Pryca, José Luis Nieto, ha emmarcat la campanya USA en "una dinàmica de Pryca de tot l'any" en què s'han ofert productes típics d,'Àsia, Andalusia i les Illes Balears. "Es tracta d'a­grupar productes que ja tenim amb una ambientació i una de­coració especial", apunta.

El sector de l ' a l imen tac ió , amb una presència més gran a la campanya, inclou vins cali­fornians, sucs naturals de ta­ronges de Florida, crema de cacauets, melmelada, cereals i galetes cookies per a l 'esmor­zar. En productes frescos, hi ha hamburgueses , cansalada i salmó salvatge d'Alaska. Dins dels articles de basar més in­novadors, hi ha paelles i gots de gran capacitat.

La campanya, que va iniciar-se simultàniament el 17 de se­tembre als 56 centres que Pry­ca té a l 'Esta t , es mant indrà vigent fins a final de mes. El relleu l'agafarà a partir de l'I d 'octubre la Fira del Vi.

Representació local a la Fira del Moble i a Expointernet

A.B.

- Sant Cugat -

Les empreses Versat i Riozza D e s i g n and C o m p l e m e n t i AD D Scrvicios Informaticos són les dues representants lo­cals a la 35a edició de la Fira In­ternacional del Moble de Valèn-cia i a E x p o i n t e r n e t de Barcelona, r e s p e c t i v a m e n t . D 'una banda, Versat i Riozza viatjarà a València amb 15 em­preses de la comarca per expo­sar les seves últimes col·leccions del 28 de setembre al 3 d'octu­bre. ADD, per la seva banda, ha participat aquesta setmana a la segona edició d'Expointer-net, que enguany ha estat de­dicada a les noves formes de fer negoci a través de la xarxa.

La rebaixa dels peatges s'ajorna un mes

L'acord entre el Ministeri de F o m e n t , la G e n e r a l i t a t i ACESA per rebaixar un 50% el peatge de la B-30 al seu pas per Sant Cugat no s'aprovarà fins a finals d ' oc tub re i du­rant aquest període el Govern espanyol té la intenció de dia­logar amb alguns dels muni ­c ip i s i e n t i t a t s , com Xarxa Viària, que s'oposen al pacte, sobretot a l 'al largament de la concessió cinc anys més .

Aques t ha estat el compro­mís q u e va a d q u i r i r el m i ­n i s t r e d e F o m e n t , R a f a e l Arias Salgado, a m b els diri­g e n t s d e l P a r t i t P o p u l a r a Ca ta lunya a m b els quals va r e u n i r - s e d i s s a b t e p a s s a t , a c o m p a n y a t d e l s e c r e t a r i d ' E s t a t d ' i n f r a e s t r u c t u r e s , Alber t Vilalta. / A. B.

Uartivitat promoríonal continua a Pryca, ara amb Estats Units. FOTO.X. L.

Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, comercials, encarregats, dependen t s , administratius i tot t ipus d e pe r sones a m b qui vos tè p o d r à confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax93 5 8 9 58 15 E-mail sepal@sumi.es

28 Economia ELS4 CAIVIÏB>ÍS Divendres, >5 de setembre de 1998

Les empreses: PRYCA SANT CUGAT

Des que fa nou mesos va assumir la direcció de Pryca Sant Cugat, aquest andalús de Còrdova ha tornat a acostar-se al Mediterrani que va contemplar en la seva etapa a Pryca Los Patios de Màlaga. Sota el seu comandament, l'hipermercat i el Centre Comercial han impulsat una dinà­mica comercial i cultural inusual. Sense parar, ara vol muntar-hi un mercat de productes frescos.

José Luis Nieto . Director

"Hem assolit el repte de ser punt de trobada comarcal"

Al.BKRT BAI.ANZÀ

- S a n t i

-Com hu anat la campanya de rebaixes? -Ha anat molt bé. El centre co­

mercial ha donat una oferta mag­nífica que ha tingut una gran ac­ceptació. Kl cert és que Ics dues últimes campanyes de rebaixes s'han consolidat. Kncara no tenim tancades les dades concretes, però sí que s'ha notat un increment res­pecte de l'any passat i podem dir que hem superat les dades oficials d'augment general del 5%.

-Sembla que després de dos anys Pryca està complint tots els ob­jectius. Tot és positiu?

-Sí, tot és positiu si mirem l'ac­ceptació del client i el treball d'un gran equip que s'ha superat dia a dia. Sabem que hem de millorar moltes coses i superar molts pro­blemes, però el treball de cadascú ha fet que tinguem cada vegada més clients i que aquests clients ens mostrin la seva confiança amb unes compres majors.

-El dia de la inauguració va re­marcar-se convertir el Centre en un punt de trobada comarcal. Va parlar-se de quatre milions de vi­sitants potencials. Teniu xifres actualitzades d'afluència?

-L'any passat, que és indicatiu perquè molta gent ve per conèi­xer el centre, van superar-se els vuit milions de visitants al Centre

Comercial i enguany estem incre­mentant entre un 10 i un 15% aquesta xifra. L'important, però, és que els clients compren més, ara que ja coneixen el centre. Hem as­solit dos reptes: que la gent no sur­ti de Sant Cugat perquè tota l'o­ferta ja la troba al municipi, i que vingui gent de tot el Vallès, que no tan sols vénen al Centre Co­mercial sinó que coneixen la ciutat i els seus comerços. Això sense comptar que vora 40 firmes locals tenen botiga aquí.

"No col·laborem en els actes culturals per publicitat, sinó com ho faria un veí més

del municipi

-Estem parlant d'un terç de bo­tigues de propietaris santeuga-tencs. Hi ha una ràtio tan eleva­da en altres centres?

-És una ràtio elevada i és cert que no és normal que els comerciants hagin apostat tan fàcilment pel fu­tur del centre comercial. Els co­merços de Sant Cugat van veure el projecte amb bons ulls i van inte­grar-se per fer del centre un reforç per al municipi.

-Us preocupa la implantació de supermercats de proximitat com

Mercadona, que acaba de com­prar Vilaró a Sant Cugat? -Tota la competència ens ha de

preocupar, ser un element d'ob­servació i seguiment. Ara bé, el que ens preocupa és que el client tingui la millor opció de preu, qua­litat i activitat. Si som capaços de fer les coses bé, la competència no ha de ser un maldecap.

—L'alcalde Aymerich confia que el centre de negocis del Parc Au­gusta es comenci a desencallar amb un edifici que s'està aixe­cant al costat del Centre Comer­cial. Vosaltres també hi confieu?

-La crisi del 92 va afectar aquest projecte i el Centre Comercial ha donat vida i esperança a aquesta zona. Tenim molta fe en que no ens quedem sols, que moltes em­preses abracin el projecte de Parc Augusta, que el present de Sant Cugat continuï avançant i que la zona esdevingui un nucli impor­tant ja per a tot Barcelona.

-Des de bon principi, Pryca Sant Cugat ha combinat cultura i co­merç. Per què? - L'acostament a la cultura po­

pular és una manera d'estar a prop de la gent i de donar suport a les iniciatives del municipi. A Sant Cugat hem notat un bon acolli­ment i volem que se'ns vegi com un veí més. És un projecte que en­cara té rendiments per amortitzar, però estem fent coses que arriben a molta gent.

Nieto ha complert nou mesos al capdavant de Pryca Sant Cugat. FOTO: X.L.

matges i també una secció nova de plats preparats perquè el client s'emporti fetes les patates, el po­llastre o la paella. I tot davant del client. Crearem com un mercat dins de Pryca i serà un espectacle total. D'altra banda, també cele­brarem els 25 anys de Pryca, el se­gon aniversari del Centre Comer­cial, Nadal i ja no pararem.

—Fa un any, quan treballava a Extremadura, s'imaginava inau­gurar una Setmana de la Diada?

-Noooo (riu). Per mi ha estat un gran orgull preparar aquesta cam­panya i tot l'equip l'ha viscut molt bé. Jo, personalment, m'he emo­cionat amb aquesta combinació de cultura, gastronomia i activitats fes­tives. I això m'ha fet sentir com un més d'aquí.

—Per exemple. -Hem signat un conveni amb l'A­

juntament per ampliar a dos dies i a un preu més reduït el concert de Nadal del Centre Cultural i per fer un concert de cambra al Centre Comercial també per Nadal. Hem col·laborat en l'arrossada de la Fes­ta Major, en la campanya per re­cuperar el Monestir, en esport... i el 4 d'octubre organitzarem la Bi-cicletada Popular, que aspira a ser un dels actes més importants. No ho utilitzem com a publicitat, sinó com un ajut a les iniciatives com fa­ria un veí del poble.

-Plans de futur? -E l més immediat és la implan­

tació ara d'una xarcuteria tradicio­nal amb venda assistida de for-

O F E F t T / V D E T R E B A L L

BEQUES, AJUTS. PREMIS I

SUBVENCIONS

íucctòafe

Convocatòria

28018 M P M S * , * .

Convocatòria de la Fundació Universitària Agustí Pedró i Pons, de Beques 1998 per a estudis de postgrau. Sol·licituds: fins al 30 d'octubre de 1998, a Gran Via, núm. 585, 2n pis, 08007 Barcelona. Telèfon: 93.4035353.

Convocatòria < de! Ministeri d'Educació I Cuftura, de

«*aM6<f< earòer

Convocatòria del Consejo de Seguridad Nuclear, de Subvencions o ajuts en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica. Sol·licituds: fins al 30 de setembre de 1998, al carrer Justo Dorado, núm. 11, 28040 Madrid. Telèfon: 91.446.01.00.

Convocatòria d*eí | | 47&s&rnpteft£j^| «í^fi^í5?y" ^^yT^lr^^^^

d'arr«p8ació tfos&ipl lateraeicurs 99-2000, ;* A •>•> - .

$oM$cftid& fins al l í K ^T^ íW^BSwW^Ï TJF "SP-^F

1998, al carrer Salvador, aüm, 1, 28071 Madrid. | -Telèfon: 91.379.97.02» m: 9BS6 o 9062 í 91.379.98.90

Convocatòria del Consejo Superior de Investigaciones Cientificas. Agencia EFE. CSIC-EFE, de Beques de periodisme científic CSIC-EFE.

Sol·licituds: fins al 15 d'octubre de 1998, al carrer Serrano, núm. 1313, 28006 Madrid.

3.488.01.88

Convocatòria del Departament de Postgrau i Especialització. Consell Superior d'Investigacions Científques-CSIC, de. Beca per a farmacèutics convocada pel CSIG-Colegio Oficial de Farmaceuticos de Madrid de Formació de personal investigador. Sol·licituds, fins al 30 d'octubre de 1998, al carrer Serrano, núm. 113, 28006 Madrid. Telèfon: 91.585.50.00.

Convocatòria de la Direcció Genera! de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya, dei Premi per

Convocatòria de la Direcció General de Política Lingüística Generalitat de Catalunya, del Premis per investigacions i treballs de sociolingüística 1998: Premi Valentí Almirall a propostes i experiències de planificació lingüística i de dinamització lingüística. Sol·licituds: fins al 15 d'octubre de 1998, al carrer Mallorca, núm. 272, 1 .r, 08037 Barcelona. Telèfon: 93.482.56.73 -93.482.56.67. Fax:93.216.04.55.

DEP Selecció d'Informació Oficial Quatre Cantons

Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació

FONS I SOCIAL

EUROPEU I

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Ser/ei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei

Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

OPERARI/ÀRIA DE MANTENIMENT Edatmàxima:35anys. FP2 {mecànica oelectrònica), 1 any d'experiència. Residència a ies Garrigues. Jornada laboral en règim de torns. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Les Borges Blanques.

Ref: 169829

Muntatges, instal·lacions, manteniment MECANIC/A INDUSTRIAL

Edat: de 19 a 30 anys. FP2 (manteniment mecànic). 1 any d'experiència en el sector. Carnet B1 Residència af Vallès Oriental. Sou brut anual aproximat: 1.950.000 Municipi: La Roca del Vallès.

Ref: 171803

TÈCNIC/A INSTAL·LADOR/A DE FRED INDUSTRIAL

Coneixementsd'instal·laciód'aparelis d'aire coiidtctonat, i de maquinària d'hostaleria. Carnet B11 vehicle propi. Sou brutanual aproximat 1.800 000 Municipi: Castelldefels (Baix Llobregat).

Ref: 171864

TÈCNIC/A D'AUTOMATISMES ELECTROPNEUMÀTICS

3 anys d'experiència, en el sector Contracte de 6 mesos, amb possibilitat de conversió en indefinit Sou brut anual aproximat: 3.500 000 Municipi: Vic(Osona).

Ref: 164100

Empresa de fabricació de motlles de Barcelona cerca EROSIONADOR/A

Edat: de 25 a 45 anys. Oficia! de 1a. Formació. EGB. 5anysd'experiènciaenelsectorien Charmilles. Contracte indefinit. Sou brutanual aproximat 4.000.000

Ref: 169689 MUNTADOR/A D'EQUIPS ELECTRÒNICS

peraempresad'electromecànica Edat: de 19 a 28 anys. Formació: FP2 (electrònica). Experiència en circuits electrònics i impresos i dibuix d'esquemes. Sou brut anuai aproximat. 2.000.000 Comarca: Vallès Occidental.

Ket: 166085

Llicenciats i diplomats

PSICÒLEG/ÒLOGA Edat: de 24 a 46 anys. Formació: llicenciatura en psicopedagogia. Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat 2.950.000 Municipi: Sant Joan Despí (Baix Llobregat).

BJBL·1S45Z5

Automocio TAPISSER/A

pera empresa auxiüarde l'automòbil Edat: 22 a 45 anys. Formació en disseny, valorable. 2 anys d'experiència en llocsimilar. Sou brut anual aproximat: 2 200.000 Municipi. Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).

Ref: 172666 PINTOR/ADE VEHICLES INDUSTRIALS

Edat: de 22 a 55 anys. 1 any d'experiència en el sector Carnet B l Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 1.848.000 Municipi: Lleida (Segrià).

Ref: 168593 PLANXISTA

Edat: de 23 a 45 anys. Oficial de 3a. amb 2 anys d'experiència en el sector. Carnet B1. Resídènciaa la Selva. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanuataproximat 1.610.000 Municipi: Vilobí d'Onyar.

Ref: 165722 MECANIC/A

Edat: de 20 a 40 anys. Oficial de 1a. 10 anys d'experiència en el sector. Carnet B1. Residència al Gironès. Contractede 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.960.000 Municipi: Girona.

Ref: 167965

MECÀNIC/A Farà feines de mecànica i rentat de cotxes. Edat de 25 a 40 anys. FP2 (mecànica i electricitat de l'automòbil). 1 any d'experiència en el sector. Carnet B1. Jornada de dilluns a diumenge (36 h. setmanals). Sou brut anual aproximat 1.680.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 172618 Indústries químiques

LABORANT/A

Edat de 18 a 50 anys

Formactó·.FP2(quimica,sanitàriaoagropequària).

Sou brut anual aproximat: 2.079.000

Municipi: Parets del Vallès (Vallès Oriental).

Ref: 172662 RESPONSABLE DE TALLER

per a empresa d'injecció de plàstics Edat de 35 a 45 anys. Formació: FP2 o mestratge industrial. 5 anys d'experiència en el sector. Coneixements de normes ISO; anglès, vaíorabte. Sou brutanual aproximat: 4.500.000 Municipi: SantCugatdelVallès (V. Occidental).

Ref: 169256

marqueting, vendes i publicitat COORDINADOR» COMERCIAL

Edat de 25 a 45 anys. Diplomatura universitària en turisme o relacions públiques. Experiència en floc similar. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 167492 Empresa de cojorants cerca

TECNIC/ACOMERCIAL per treballarà Chesterfleld (Anglaterra)

Edat màxima: 30 anys. Llicenciatura o diplomatura en econòmiques o empresarials. Disponibilitat a residirà Chesterfield. Contractede 12mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 4.500.000

Ref: 171466 VENEDOR/A

per a empresa de serveis de telefonia de Girona Edat: de 20 a 40 anys. Formació: EGB o equivalent Carnet 81 i vehicle propi. Residència al Gironès. Formació a càrrec de l'empresa. Sou brut anual aproximat: 2.500.000

Ref: 171405

VENEOOR/A SÈNIOR de guies comercials i matenald'informació

Edat: de 24 a 38 anys. Formació: BUP, ESOoFPI (administrativa). Experiència comercial, vaforable. Carnet B1 ivehk&propi. Formació a càrrec de fempresa. Sou brutanuataproximat 3.200.000 Municipi: Girona.

Ref: 171406

EXPENEDOR/A DE BENZINA Edat. de 18 a 20 anys. Carnet 81 i vehicle propi. Sou brutanual aproximat 1.600000 Municipi: Vacarisses (Valès Oriental).

Ref:171188

Administració i oficines INFORMATtC/A

Edat: de 23 a 28 anys. Llicenciatura odipiomatura en informàtica. Contracte inicial de prova, amb posterior conversió a indefinit Sou brutanual aproximat: 1.800.000 Municipi: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Ref: 167431

ANALISTA PROGRAMADOR/A per a empresa de serveis informàtics

Edat 22 a 45 anys. Formació en informàtica. Experiènciaenprogramacióen Informix4GL Sou brutanual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 171284

ANAUSTAPROGRAMADOR/A per a empresa de serveis informàtics

Edat: 22 a 45 anys. Formació en informàtica. Experiència en programació amb ets llenguatges Cobol,DB2iCICS. Sou brutanual aproximat 3.500.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 171166

DEPENDENT/A pera hipermercat de materials de gres i ceràmica

Edat de 20 a 30 anys. Vehicle propi (cotxeomoto) Contracte de 6 mesos, amb possibilitat de conversió en indefinit Sou brut anual aproximat 1.960.000 Munidpi: Santa Maria de Montcada (V. Occidental).

Ref: 172669 DEPENDENT/A

pera botiga d'aparells electrònics Edat: de 22 a 30 anys. FP2 (informàtica o electrònica). 3 anys d'experiència en et sector. Carnet B1; i residència al Pla de i' Estany. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat:2.100.000 Municipi: Banyoles.

Ref: 166874

PROGRAMADOR/AD*RPG400 per a empresa de serveis Infomàtjcs

Edat: 22 a 45 anys. Formació en informàtica. Experiència en programadóen R P G 400. Soubrutanual aproximat 3.000.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 171272

Turisme i hostaleria

CUWER/AP1ZZER/A Edat de 30 a 46 anys Experiència en cuina italiana. Contracte de 3 mesos prorrogable Sou brutanual aproximat 3.080.000 Municipi: Begues(Baix Llobregat).

Ref: 167424 CAMBRER/A

pera restaurant de L'fcstartit Edat de 19 a 35 anys. 1 any d'experiència en el sector. Residència al Baix Empordà Jornada completa. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.960.000

Reft 167170

AJUDANT/A DECUINA pera restaurant

Edat: de 18 a 40 anys. Formació bàsica. Carnet de manipulació d'aliments. Residència a Osona. Sou brut anual aproximat 1 440 000 Municipi: Viladrau.

Ref:1/zs3i

IS#M SANT CUGAT fj[| Sant Cugat del Valle

OPERADORA DE TELEMARQUETING Per a empresa de Treball Temporal amb lloc de trebal situat a un pol.lí-gon industrial a Molins de Rei. Experiència mínima: tres mesos Sense edat determinada, amb bona capacitat de comunicació Objecte del treball: concertar visites per l'equip comercia). Contracte laboral amb possibilitat a mitja jornada. Retribució segons número d'hores treballades

Rel.: 459

ADMMSTRATTU COMERCIAL Per a empresa de Trebal Temporal amb contracte a la zona de Montcada i Reixac Fwmació FPII Administratiu Home entre 22 i 25 anys Eventualment tarà tasques de magatzem i rebrà una formació especifica Jornada de 40 hores'setmana amb horari partit Contracte segons conveni ETT amb duració de 2/3 mesos Retotouc» 105.000 netes/mes Ref.. 463

3 MOSSOS DE MAGATZEM Per a una Empresa d'Articles de Regal situada a La Floresta Funcions: preparació de comandes i expedicions Homes entre 20 i 25 anys. Vaíorabte carnet de conduir Jornada partida amb un total de 40 hores setmanals. Duració del con­tracte: 3 mesos. Retribució: B5.000 netes/mes Ret.: 462

AUXILIAR DE CUMA Per a empresa de Treball Temporal amb oonlracte a Sant Cugat del Vallès Eperienba en Fast-food: creps i pízze6. Dona. edat màxima 30 anys Persona àgl i ràpida, acostumada al ritme de treball d'aquests estabinents Horari adaptat al da però amb 40 hores sefrnanals complertes. Duració contracte: un mes mrnin amb possbiral dlncorporació posterior a Tem-presa Ret*ucnneta113.000/mes Ref.:460

AUXILIAR DE CUNA per a CAPS DE SETMANA Per a empresa de Trebal Temporal amb contracte a Sant Cugat del Valès Eperièncía en Fast-food: creps i pizzes. Dona. edat màxima 30 anys. Persona àgil i ràpida, acostumada al ritme de treball d'aquests estabiments Caps de setmana amb un total de 16 hores Duració contracte: un mes minin amb possiütat rfincoporaoió posterior aTempresa Retribució: 40.130 netes/mes Rel.: 461

MECÀNIC DE MANTENIMENT Per a Empresa de Treball Temporal situada a Sabadell Home. màxim 30 anys REQUSITS: Coneixements de mecànica. No cal titulació Vehicle im­prescindible. Jornada partida Contracte de sis mesos Retribució 90.000 netes/mes Rel.: 464

Servei d'Ocupació Municipal

4» Ajuntament de Sant Cugat del VUlèt

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del

C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns.

Et podem presentar com a candidat/ta

Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d 'Ocupació Municipal)

Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EIS 4 CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

ALIMENTACIÓ

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93589 29 29 93589 35 35

• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 82

! ANTENES PARABÒLIQUES

• ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a

93 589 65 61

908 49 45 Í9

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 6 7 5 » 15

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 93 675 18 03

•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 f f

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vail d' or. 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 9 3 5 8 9 4 * 47

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2" 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 589 30 65

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 9 3 4 0 ) 7 8 8 0

• ARXIU GAVÍN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93589 0 7 1 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1.33 9 3 5 8 9 7 7 8 8

ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 93 675 4203

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 1 6 7 5 3 0 12

•MEDIFIATC Seguro de assistèn­cia medica Rbla. del Celler, 25. 9358934 62

ASSESSORIES

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 5898366

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9

AUTOESCOLES

• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes. 32 93 589 4f 77

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 s 785 93 00

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0649

•CUGART Torrar! de la Bomba 14 9 3 6 7 4 4 3 9 0

BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9

9367405 53

•CARDONA Valldoreix, 41 9 3 6 7 4 * 5 0 9

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES

• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 6 7 5 3 0 6 6

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 9 3 5 8 9 1 4 1 8

• SAGARRA Endavallada, 22 936740100

•TUBAU La Torre, 14 93 6741285

• PAPIOL Venda i neteja CartovasrMCaaao.4 8 3 6 7 4 6 5 0 0

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93674 5048

CERÀMIQUES • VrCAT-3 ST. CUGAT S.L Pg. Torreblanca, 29 9 3 5 8 9 5 4 4 3

COPISTERIES

• A R P A U Valldoreix ,45 9 3 6 7 4 9 6 0 2 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93675 3653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 93 675 23 73

• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler, 17

93674 74 49

CONSTRUCCIONS

• BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-mai: belsconxxiOneiio.es • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 93 6740503 93 6755854 • SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 93588 02 49

CRISTALLERIES

•GALVANY Alfons Sala. 29

93674 1398

DECORACIÓ

• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4

93674 3892

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla del Celler, 91

9 3 6 7 5 2 5 02

ELECTRODOMÈSTICS •PASQUAL GAR­CIA GUILLEN Valldoreix, 44-46 93674 7164 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 0 6 5 7 •VILAR ELECTROLLAR, SJL Maria. 20 « 3 5 8 9 0 2 71

ENSENYAMENT

•COAP Villa. 22 9 3 5 8 9 2 1 15

PKEESCCXJW EÍ1B BLP-CÍ*

FCTTÍI I Guàrdia vn Tel. ».l SBVOODI Fa* M 614 24 »6 UBIWSanl Cugat (davant de TV2>

• L'ACADÈMIA Balmes. 39 93675 44 58 ^MUSICA I DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo, 20 « 3 5 8 9 2 8 1 9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93674 0 3 8 1 •PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 3 3 5 8 9 2 2 6 4 •TRINITY Rbla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 2 2 0 1 • WAY-IN Rius i Taulet 2. pral Sant Cugat 93674 82 15

ESCOLA THAU

SANT CUGAT ESCOLA THAU SANT CUGAT,

DES DEU 1 ANYS FINS ALS 16ANV5.

ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES

SERVEI DE TRANSPORT I

MENJADOR

Via interpolar sir

T 1 W 5B98HW

TALLERS DE RELAT I

GUIOCINEMOGRAflC

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1, 3er pis (Barcelona) 4121939 93674 9435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 9367461J2 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 51 • SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93674 3 0 8 1 •SQUÀSH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62 • UESC Cànovas del Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 9 3 6 7 4 0 3 0 8 • ESTANC MONESTK Plaça Octavià, 3 93 674 0174

• EL PONT Girona, 3 93 675 01 75 •EUROPA Alfons Sala, 24 9A675_S26Q

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 936741381 936751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 9 3 6 7 4 1 0 5 3 • ROSA M. SEGURA Sta Maria 8 9358964 75

£1 • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 1 5 4 6

PASTISSERIES

• LA LIONESA Valldoreix, 79 9 3 6 7 4 0 7 7 1

FOTOGRAFIA VÍDEO

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler. 93 93674 7968 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93 • ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria 14 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 93 674 7068 • FUSTERIA

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882 • J . MIRET Mercat de Torreblan­c a parada 1 -42 9 3 6 7 5 5 3 53

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD Plaça Pere San, 9 93674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93674 75 98

93 674 36 94

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 9 3 5 8 9 0 0 4 5 • HÍPICA SANT CU­GAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93 674 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6741140

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 6 6 • FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 0 3 0 7 Fur multi 1104 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 7254 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 9 3 6 7 4 3 2 0 8 •101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

Fincas Sant Cugat Administración de fincas

A.P1. COMPRAS VBMTAS AlQUllERES VALORACIONES ASESORAMIENTO

Doctor Murillo, 14 Tri. 93 «74 M 97

EBENISTERIALS Cami de la Creu, 14-baixos 1 a 9 3 5 8 9 4 7 5 3

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Placa Unió, 3 « 3 6 8 9 3 3 0 0 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 « 6 7 5 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 93589 2313 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 58933 00

• TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93674 58 62

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 J 5 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 1 3 9 6

Hffl.1 •AUGUET Santiago Rusinol,40 93 6745854 •FUSET Santiago Rusinol, 45 93 58950 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 6 7 4 9 9 4 0 •SPADA Balmes, 39- 1rdta. 93 58955 49 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5894742 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 0174

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 935892018 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson,36 93589 7800 93589 7860 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES Molí, 1

93 675 5 1 0 5

• MARMOUES SANT CUGAT Can Fatjó dato Aurons -Carnpoamor,12 - Nau 3 9 3 6 7 5 5 1 0 8

• ATEUERBLAU Av. Torreblanca 2 9 3 5 8 9 1 9 3 1 •MES MARCS Enric Granados, 15

9 3 5 8 9 1 4 2 9

MATALASSERIES

• SOLSONA

Alfons Sala 10

9 3 5 8 9 3 2 8 9

MAT, CONSTRUCCIÓ

• A P Rius i Taulet, 27 93 674 0 5 0 3 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4 local 11

9 3 6 7 5 1 0 1 1

MERCERIES

• LA PERLA Major, 3 93674 0138

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93674 0996 93 674 1550 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 5892232 • EGA MOBLES

Cànovas del Castilo, 2 93 5890014 • MAJIK Sant Jordi, 29

93589 02 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragi*, 9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

• ARWENBOUTIQUE Elies Rogent 52 93 589 6163 • BENETTON Santa Maria, 21 93674 8502 • BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67 • CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 674 14 82 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93674 0097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 5 5

•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28

93674 0636

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola 55 9 3 5 8 9 2 6 4 9 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax .««674.14 75 •T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 93 6755653

• RANGO10 Pous. 13-local 1 93 6755756 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 9 3 6 7 4 8 9 1 8

OBJ, REGAL FESTA

•FtOTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5 •LA FESTA Santiago Ruanal. 8 9 3 6 7 5 3 3 0 4 • O N A Major, 18 9 3 6 7 5 5 9 2 1

•MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Saia 12 Botiga 3

93 675 04 54

• SALVAT Santiago Rusinyol, 46

93 675 1299

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVIEVELETHU Villa. 6

93674 0 3 1 6

PERRUQUERIES

•ANA Cami de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 9 3 5 8 9 3 5 8 9 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 M589_6f l88^ •FORMAS EJes Rogent, 18 A 93 6754006 • LOURDES Monestr 33, entresol 4 93 6744026

HBH • CONSTRUALPA Sta. Maria 9-1r 1a 93 589 0151 • D4 CONSTRUC­CIONS Valdoreix.10 93674 6598 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 05 07 •PROMUSA Av. Torreblanca 2-8 93 589 1732 • SERRALLERIATE-RRAICOMASCJ3. Mozart,9. Barcelona 9 3 2 1 8 1 9 9 6

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 589 44 96

PASTISSERIES

•NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Depitacones, irnpieza, aromaterapia St Llorenç, 7 93674 6288 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 9 3 5 8 9 4 7 1 1 •TABOADA Rota. Can Mora, 10 93589 5786 •OfSON Martorel,12 935895657

PESCA SALADA

I LLEGUM •SALUMS

Sant Antoni. 50 936745752

PERSIANES

Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 9 3 5 8 9 8 1 2 9 9 0 8 9 9 6 3 8 1

•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet 20 93674 6 8 4 7 •PISCIMES SANT CUGAT Enric Granados. 10

935892529

POLLERIES • POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca pda1-5

936751389

INSTAiAAClONS • MSTALACIONESA. ZAMORA, SJ-Mossèn antor Verda­guer. 18 9 3 5 8 9 2 6 3 8 • MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93 674 60 58-

•MAILING VALLÈS, S.L. Sant Domènec, 10-baixos 9 3 5 8 9 2 3 71

ROBA INFANT

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 9 3 6 7 4 5 5 8 0 • NENS Endevateòa12

9 3 5 8 9 6 4 1 6

ROBA PER ALA LLAR

• FALGUERA VU.1 936752401

Valdorerx, 45-47 93674 5335 9 3 6 7 4 5 1 0 4

SABATERIES

•REPARACIONS DE

CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 9 3 6 7 4 0 0 1 4 •REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPES DE CLAUS Sol, 16 93 674 9097 •TATERS Sant Antoni, 62

9367555 06

SEGURETAT

•AUX-VYD Alfons Sata, 50 9 3 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

•TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93674 3 6 8 8 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93674 63 62 •TALLERS TORNER PlanaderHospital,35 93674 6 9 5 0 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca 13 9367453 01

TELEFONIA

•AIR TELECOM

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola 49 9 3 5 8 9 8 7 02

TINTORERIES •TINTORERIA SANT

CUGAT

Sant Antoni, 1 936741182

• TINTORERIA SANT CUGAT Sar*aaoFusrei,35 93 6741183 •TINTORERIA SANT

CUGAT RblaRfcatalada,34 93 6752228 •TMTORERIASANT CUGAT AfcnsSafe,2 936744167

TRANSPORTS

• ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI 9 3 5 8 9 4 4 2 2 9 3 6 7 5 5 1 5 1

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93674 6 9 4 6 Tel. urgències 9 0 8 8 9 8 1 3 6 93674 6945

• LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 1 3 05

• MASKOTA Villa, 5 936750152

•VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7141

• USSIA TOURS Plana Hospital, 10 9 3 5 8 9 6 1 5 0 Fax 93 589 59 65

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 1

ELS4CANTONS Classificats

.1ÉÏÈ. .yNÀ i;, Ü ïmL -ü" A R E N A S A N

• PISO NUEVO

Zona monasterio. Sup. 80m2, 2 hab, dobles, bano

completo, gran sal-com., tot. exterior, calefacción, gas,

suminístros contratados. Alq: 75.000 ptas. Pàrking opcional.

93 53945 66

• PISOS A ESTRENAR

Carrer Orient 4 hab., 2 banos, arm y focos emp., pl.bajas

con jardin, 93 m2, pi. pk., calefac gas. Alq: Desde 95.000

ptas.

935894566

• DUPLEX NUEVO Zona centro. Sup. 75 m2., 2 hab. dobles, 2 banos, amplio sal-com., coc'ina con encimera vitroceràmica, armarios y focos empotrados, calef. elèctrica, trastero y aire acondicionado Alq: 85.000 ptas. 935894566

K S A

• PISOS A ESTRENAR Coll Fava. 3 y 4 hab.. dos banos, calef., gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110,000 ptas. 93 58945 66

O I P I S O S -GRAN OFERTA DE ALQUILERES Estudiós. 1 -2-3-4 hab. Adosadas y unifamiliares.

-PARC CENTRAL Obra nueva desde 29'5 mill. 2 plazas pàrking + trastero.

-COU. FAVA Obra nueva desde 23'5 mill. Con pàrking y trastero.

-CAN GANXET Obra nueva desde 29'5 mill. Con jardfn privado de 70 m2. Piscina y zona comunitària.

-ADOSADAS

De 180 m2 desde 32 mill.

-ADOSADAS

De 280 m2 desde 48 mil.

Unrfamiliares de todos los preciós.

"Recuerde.... HayQTQ viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93 589 73 74 - 93 589 81 61 F I N C A S S A N T C U G A

PISOS EN ALQUILER EN VARtAS ZONAS • Calle Doctor Murillo. Junto estaaón. Piso 3 hab. Precio: 55.000 ptas mes. 93 6740897 • Otro. 120 m2 4 hab., sir muebles. Precio: 80.000 ptas mes. 9367408 97

• Cala RoseMn. Junto estadón. . ., Piso 3 hab., de 75 m2, barro reformado. etc. Precio: 115 mill. 93 674 08 9>

• P° VALLDOREIX Casa individual, estilo provenzal, con 500 m2 de jardfn, 6 hab., estudio, salón-comedor a 2 niveles, 4 banos, garate, jardin. Precio: 65 Mill. 83 674 0897

• ZONA GOLF . _. . -Preciosa torre adosada, muy bien situada, soleada, con 2 pequenos jardines y una terraza. Consta de tres hab. dobles, estudio amplio, 2 bafios y aseo. Amplio salón-comedor con chimenea. Garaje 3 automoviles. Precio : 57 MHI. 93 874 0897

• MASROIG VALLDOREIX „ j , Torre individual, nueva. Planta y piso. Consta de 4 dormitorios. salón-comedor, cocina y dos bafios. Piscina. Jardin de 500 m2. barbacoa. Mucho sol. Vistas inmejorables. Precio : 43.750.000 ptas. 93 674 08 97

•PLADELVINYET t _ _ __ , Torre adosada de 180 m2.3 hab., 2 bafios y aseo. Estudio, terraza y n*i privado. Garaje 2 automovtes, trastero. Precio: 36 Mi . 93 674 08 97

• PLA VMYET-SAN JOSÉ „ _ Magnífica torra adosada esquinera de 260 m2, 4 hab., estudio, salón-comedor con ctfmenea, axma-office, garaje, trastero. lavadero, jardin, mucho sol. Precio : 51 Mill. 93 674 08 97 _^___

• ZONA GOLF ESTACIÓN _ j r Piso de lujo, 160 m2. 4 hab. dobles, salón-comedor de 45 m2, 2 banos completos, cocina Office. Perfecto estado. Dos osoinasv jardfncomuntario. Precio : 32,5 Mil.

Local de 100 m2 en akjufar de 65.000 ptas/ mes. En venta: 12,5 M l . Otro local C/ Doedernayo da132 m2:150.000 ptas / mes 938740897

• SANT JORDI Parquing para ooche medlano. Solo 1 grande rnàs trastero. Praclo: 2 M l . fe 674 08 97

350.000 pats. Coche

•COLL FAVA Piso de 90 m2, 3 hab., dos banos completos. cocina-office. Salon-comedor de 20 m2. Tiene una plaza de pàrking con trastero. Zona comunitària aiardinada. Precio: 110.000 ptas/mes,. comunidad IncluidaJB 874 08 97

• RBLA. DEL JARDÍ Torre induvicual de planta y piso. Consta de tres domftorios dobles, salón-comedor, cocina y un bano completo. Estudio. Terraza y jardfn con barbacoa. Garage para dos coches. Precio: 125.000 ptas. al mes 936740897

F I N Q U E S G I R O N E L L A • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL . 5 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-omce, 2 banos completos, terraza, estudio., jardin 40pm2. TODO REFÒRMADb. MUCHÀ LUZ Y SOL. 37.000.000 Ptas. 93 674 7 2 5 ^ _ . .

•ZONA GOLF 4 dormitonos. comedor-salpn con i lavadero, 2 banos comoletor comunitana con piscina. 29.000.0 93 674 72 54

•COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 bafios, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93674 7254" • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bano completo. calefacción. bateon. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93674 72 54

• ZONA RESIDENCIAL „ „„ „ . , „ 3 dormitonos, comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 bafios completos, armarios empotrados, terraza,

èfücçjón. Zona comunitana con_piscina. MUCHO SOL,

93i

completos, armarios empotrados, terraza ón. Zona_ comunitana con piscina. MUCHO SOL iTESVISTÍg. 21.000.000 Ptas.

• C. VALLÈS. ATICO L· „ 4 dormitorios, amplio comedor-saJón, cocina-office, 2 bafios completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93 6747254

• A ESTRENAR. ZONA RESIDENCIAL

%Wfàr-

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office. lavadero, 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas. 93674 7254

• ZONA TRANQUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2, cocina, 3 H. Dob., 2 b., calefac. 2 p.p., piscina comunit., 3 anos, todo exterior. Precio: 30,5 Mill. 93 675 33 55. E-37S

APARTAMENTO

2 H., comedor. cocina. 1 B.. parquet, calefac. ant. 2 anos,

Precio: 15.550.000 Mill. 936753355. E-S89

• VALLDOREIX

TORRE DE DISENO, solar 500 m2, const. 145 m2, salón 42 m2, cocina, 4 h., 1 b.. 1 a. con ducha, calectac, piscina, barbacoa, etc, ant. 1 ano. Precio 43,5 Mill. 935892643. E-664

• RBLA. DEL CELLER 97 m2, reformado. comedor, cocina, 4 h. (dobles). 1b., A.. vistas al Tibidabo, soleado. parquing incluido, Precio: 19 Mill. 93 675 33 55. E-644

• SANT CUGAT-MIRA-SOL Cerca Estación, solar 520 m2, sup. Torre de 155 m2 en dos piantas, salón con chimenea, cocina, 5 hcon armarios empotrados, 3 b., calef., piscina, barbacoa, etc, perfecto estado. Precio: 45 Mil. 93 675 33 55. E-526

• P" ST. MAGÍ 81 m2, comedor, cocina, 3 h. (1 Suitte), 2 b, ascensor, calefac, soleado, Precio: 14,3 Mill. 93 675 33 55._E^518_

• RBLA. RIBATALLADA

95 m2, salón con chimenea, cocina. 4 h. con arm. emp., 1 b.,

1 aseo. calefac, ascensor, todo exterior, perfecto estado.

Precio: 21 Mill. 93 589 2643. E-S94

•ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chifn., cocina Office, 4 h., 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, Preop: 5^5Mill. 936753355 E-59B

• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2. garaje 3 c, Amplia zona de lavado y plancha, salón-comedor con chimenea. cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac, perfecttsimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 3355, E-564

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, gas y teff. a pie de parcela, Precio: 24,5 MW. 93 675 3355. £-682

Ò R G A N •ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 bafios, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 93674 3208

• RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 banos, t aseo, gran terraza, 132 m2, 2 pk., arm. empot. 36,5 MM. 936743208

•ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 banos, amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket. Precio: 26 Mill. 936743208

• COLL FAVA Pract nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios, 2 banos. 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 MHI 936743208

• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bano, 1 as. con ducha, sal-comedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 93 6743208 ^ _ _ _

O F E R T E S • DIPLOMADA DONA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'exàmen DELF (Institut Francés) 93580 7288

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitonos. do. 2 bafios, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardin comunitario, piscina. • 21 Mill. 93674 3208

• PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, sal-comedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. 936743208

•TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salón-comedor, cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 MHI 93674 3208

•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 banos. piscina, rieg. aut.. 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40

93674 3208

•LA FLORESTA UnHam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bano, 1 aseo con ducha. sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mi». 938743208

D E M A N D E S • AMPURU BRAVA Lloguer casa canal nova, 3 habitacions, 85.000 Pies. P/Setmana. 939 77 58 96

• ESTUDIANT s'ofereix per fer de cangur Blanca 93 674 11 28

ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.

• MONTSENY, 18 Uogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, «oc tranquil, fàcil apar­cament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Oficina 93 674 72 08 .

• CLASSES 0'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATl 90934 04 82-92938 73 70 _ _ ^ _

• AMPURIA BRAVA 1* Unia mar, lloguer Apt. nou. 3 habitacions, 10.000 Ptes. P/Setmana. ?OT^ 58 96-972 45 42 57

• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 60m* lloguer baix. 93 589 64 16 (matins)

•VENDO Planta Baja, zona Monasterio 3 habitaciones, trastero. patio Tel.: 91943 73 35

• OPORTUNITAT SANT FELIU DE GUÍXOLS Cèntric, 2 hab., reformat, planta baixa. 6,5 milions (negociables). 93675 24 56

• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93675*4 53

AMANIDA DE LA TARDOR COL·LABORA : M. Àngels Cuadras i Maribel Martínez

Ingredients: - arròs - pebre verd o vermell - ceba - bacó - salchiches tipus "frankfurt" - un ou dur - olives - oli d' oliva - sal i pebre

Bullim I' arròs, el fem escórrer i el rentem amb aigua freda. Piquem els altres ingredients i els barragem amb l'arròs. En acabat, hi afegim sal, pebre i oli.

Consell: Es convenient servir-ho ben fred, I si és possible, cuinat el dia anterior.

s iM^mwr^t-;ïtï "•• ^m,v*:•: - it$mmm^iz«*'ïmm&* T^y^CT llsyaiMiiijisaaiiiaM^villBawiliii

HS4CAINT0NS

32 Divendres, 25 de setembre de 1998

H a n d b o l

Debut històric La UE Sant Cugat inicia diumenge a la Roca la lliga a Primera Nacional

El BM La Roca és el primer adversari al cam­pionat de IHga de la Unió Esportiva Sant CugaL L'equip de Joan Sancho té un dmcH compromís davant un equip que la temporada passada va disputar el play-off d'ascens a Divisió d'Honor

" B " . Aquesta nit, en el transcurs de la XII edi­ció de la Festa de l'Handbol Català, la UE Sant Cugat rebrà un mínim de tres guardons. Des­prés de la gran temporada que va fer la passada campanya bé es mereix el seu reconeixement.

Àl.KX LÓl'KZ - Sant Cugat -

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat debuta diumenge al matí a Primera Na­cional, en partit corresponent a la primera jornada del campionat. Després d'assolir brillantment l'a-ascens de categoria a finals de la temporada passada, l'equip ver-mell-i-negre està disposat a posar les coses difícils als seus adversa­ris i assolir la millor classificació possible. Segons el tècnic santcu-gatenc, Joan Sancho, "el primer objectiu més immediat és el de no baixar", tot i que reconeix que "espero haver assolit aquesta fita molt abans que acabi la lliga". De fet, a finals de la passada tempo­rada, Joan Sancho va reconèixer que el seu equip tenia nivell su­ficient per acabar classificant-se en una de les cinc primeres posi­cions a la classificació.

Encara de pretemporada

Sancho ja va advertir en la pri­mera setmana de treball que el seu equip no arribaria a la lliga en el millor moment de forma. Així ho ha tornat a constatar aquesta setmana en aclarir que l'equip no estarà al 100% fins d'aquí a un parell de setmanes. L'entrenador v e r m e l ï - i - n c - g r e , q u e enguany

complirà la seva quarta tempora­da com a màxim responsable del primer equip, ha reconegut però que "potser sí que hem iniciat els entrenaments una setmana mas­sa tard" després que la pretem­porada s'iniciés l'I de setembre.

La Roca, favorit

El BM La Roca no és proba­blement el millor rival que li po­dia tocar a la UE Sant Cugat per encarar el primer partic de lliga. El conjunt del Vallès Oriental va disputar, sense sort, la fase d'as­cens a Divisió d 'Honor "B" la temporada passada. Després de classificar-se en segona posició a la classificació final va acompa­nyar al Manyanet Les Corts a ju­gar el play-off, però cap dels dos equips no va aconseguir l'ascens. Joan Sancho ho té molt clar a l'ho­ra de valorar el potencial del la Roca: "Diumenge juguem con­tra un dels equips favorits en una pista complicada que sem­pre es converteix en una olla a pressió". El rival dels santeu-gatencs compta a les seves files amb cinc o sis jugadors que han militat a Divisió d'Honor, entre ells Àlex Viana, Aleix Franch o Pere Ayo. Sancho, tot i que re­coneix que "la Roca és supe­rior per la qualitat dels seus ju­gadors i per l 'experiència en la

categoria", no descarta tampoc fer saltar la sorpresa.

El cap de setmana passat, la UE Sant Cugat va endur-se la p r imera ed ic ió del Vil·la de Gavà en superar a la final el conjunt amfitrió, rival a la lli­ga, en la segona tanda de pe­nals, després que el marcador registrés un empa t a 26 gols. En semifinals, l 'equip santeu-gatenc havia derrotat el Car­dedeu per 25 a 21. Fa dos diu­menges, l 'equip d 'handbol de la U E Sant Cugat va superar l'Adrianenc "B" al pavelló mu­nicipal en el primer enfronta­ment de pretemporada.

Recone ixement merescu t

Aquesta nit, en la XII edició de la Festa de l 'Handbol Ca­talà, l ' equip d 'handbol de la UE Sant Cugat rebrà tres tro­feus: el de campió de Pr ime­ra Catalana la temporada pas­sada, el de l 'ascens a Primera Nacional i una medalla per a Joan Sancho com a reconei ­x e m e n t a la seva trajectòria com a entrenador. D'altra ban­da, en el transcurs d 'aques ta festa la U E Sant Cugat opta a una al t ra d i s t i nc ió : la de l club de l'any. Sens dub te , la millor manera d'iniciar la pre­sent temporada.

LA PLANTILLA UE SANT CUGAT

NOM POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.

XaviSayós

Joan Cinta

XaviPizam>

Javi Montilla

porter

centrel

lateral

" » " 10 OESG

26 2 UESC

>M 3 UESC

30 11 UESC

1

Armand Mora

EduOflé

Juanjo Gonzàlez

JoaHftfercSorreS

Roger Antich

extrem

26 3 UESC

29 4 UESC

31 12 UESC

2 UESC

Esteban Rodríguez

^ FC «Xlrem 18 1 Barcelona

pivot 24 6 UESC

&RA A SANT CUOflr

FUTBOL 7 PROPER INICI TORNEIG FUTBOL 7 ADULTS HORARI: DE 19 A 23 H DIES FEINERS NOUES INSTAL·LACIONS APARCAMENT PROPI

Més informació al telèfon

93 280 07 55 (horari d'oficina)

Directament a les instal·lacions del THAV - Sant Cugat c / Ronda Interpolar s /n. 08190 Sant Cugat del Vallès

Organitza:

Catalonia Esports

ELS4CANIONS Divendres, ZS de setembre de 1998 Esports 33

F u t b o l s a l a

Winterthur i Olímpyc inicien la lliga a Primera Nacional A Rubí i Prosperitat són els primers adversaris en la primera jornada

Amb diferents objectius. Winterthur Sant Cugat i Olímpyc de la Floresta debuten aquest cap de setmana a Primera Na­cional A. El conjunt que dirigeix José Luís Quinoa té com a principal fita re­cuperar la categoria perduda la passa­da campanya, mentre que els homes d'Àngel Ruiz volen millorar la classifi­cació de la temporada passada, que va ser forca irregular. El Futbol Sala Sant

Cugat s'estrena a Primera Nacional, des­prés de quatre temporades consecutives a Divisió de Plata. L'Olímpyc de la Flo­resta milita per segona temporada se­guida a Primera Nacional A. Tots dos equips han fet una bona pretemporada: el Winterthur tan sols ha cedit una der­rota i l'equip de la Floresta ha sumat els seus compromisos amb victòries. Els de José Luis Quinoa, que s'estrena a la

banqueta santcugatenca, reben demà a partir de les cinc de la tarda al pavelló municipal el Rubí, un equip en teoria força inferior al Winterthur. Els jugadors d'Àngel Ruiz comencen fora, a la pista del Prosperitat, que enguany després de pujar la temporada passada de Pri­mera Nacional B estrenen categoria. Tots dos equips volen començar amb un triomf al campionat de lliga.

LA PLANTILLA WINTERTHUR

NOM POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.

José Luis López porter 27 3 WSC

Josep Zapater |X)ftBf 22 t WSC Ei

Pep Pinell ala 29 4 WSC

Jaume Estrafet ». 26 * -'ï5w@C

Javi López ala 29 2 WSC

í $«* . 25 10 WSC

Josep Gonzalez ala-pivot 24 2 WSC

O^S&clttx > +

23 * ri#& .: Eduard Mayral ala-tanca 24 2 WSC

TàmCe^emÜ 25 % '*im*w Xavi Batet ala 22 1 WSC "ET

JwçpeOiwïado p*»t # 1 WSCUB*

Oriol Serra pivot 23 2 WSC

Nacho Rodríguez " itoManca 27 1 *

* La temporada passada no va jugar a cap equip

A.L - Sant Cugat -

Tot i assegurar que el Winter­thur Sant Cugat encara no és ni-al cinquanta per cent de les seves possibilitats, l'entrenador del pri­mer equip, José Luis Quifioà, està convençut que dissabte el seu equip guanyarà el Rubí en el pri­mer partit de lliga. Amb un "guanyarem", Quifloà ha pronos­ticat una victòria del FS Sant Cu­gat explicant que "si amb les api-racions que tenim de pujar a Divisió de Plata no guanyem, co­mençarem amb molt mal peu". D'aquesta manera, el nou tècnic del Winterthur ha posat el llistó molt alt als seus jugadors i els ha demanat que siguin "exigents". "La mentalitat que hem de tenir és la de guanyar tots els enfron­taments", ha reconegut el màxim responsable del primer equip. José Luis Quifioà també ha dit que els seus homes no són "ni al 50%. Tàcticament ens falta molt, encara hem d'acabar de conjuntar l'equip". Quinoa ha advertit que

"fan falta un parell de jugadors més perquè crec que els canvis es noten bastant", malgrat que no creu que finalment aquestes in­corporacions es facin efectives.

El FS Rubí visita demà el pa­velló municipal a partir de les cinc de la tarda. Es va classificar la passada campanya a Primera Nacional A en l'onzena posició de tretze equips, amb 26 punts. Abans que comenci aquest en­frontament es presentaran els equips inferiors del Winterthur Sant Cugat: juvenil masculí i fe­mení, cadet masculí i femení i infantil masculí. Els resultats han acompanyat la pretemporada del conjunt vermell-i-negre, que ha vençut quatre partits, Vall de Te-nes, FC Barcelona "B", Ripoll i Coplasti de Rubí i n'ha perdut un amb el Caldes. Al Rubí hi juga el porter Antoni Díaz, jugador la temporada passada del Wintert­hur. Díaz, però, que es troba le­sionat, no podrà jugar aquest der-bi comarcal. Per a aquest xoc, José Luis Quinoa podrà disposar de tots els seus jugadors.

LA PLAIMTILLA OLÍMPIC LA FLORESTA

NOM

José Luis Sànchez

Joan Reixach

POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.

Jordi Aranda

Ventura Femàndez

OflUUItttf

Oriol Salvador

Miquel Escalona

Cartae Rueda -'(

MarcOrús

porter

^ . V Í . . J I !

ala

tanca

ala

ala

ala

'aja

ala

30 3 OF

WÈKKÉXí 25 7 OF

25 j» OF

22 3 OF

1$ t 'OF

25 2 OF

25 Íf-OF

22 4 OF

28 lC§F

2 OF

25 t * ^

21 1 Pallejà

La temporada passada no va jugar a cap equip

A.L - Sant Cugat -

L'Olímpyc de la Floresta debu­ta dissabte a la tarda a la pista del Prosperitat, un equip que aques­ta temporada estrena categoria després de proclamar-se campió en el seu grup de Primera Na­cional B la temporada passada. Finalment, l'entrenador del pri­mer equip florestà podrà recu­perar alguns dels jugadors que van iniciar la la pretemporada le­sionats, malgrat que compta amb la baixa de Manolo, operat el pas­sat 10 de setembre. Amb tot, Marc Orús, una de Ics noves in­corporacions, i Sergio García es vestiran de curt tot i que Ruiz ja ha avançat que jugaran molts pocs minuts. Marc Orús tot just va iniciar els entrenaments amb el seu nou equip dimarts passat, després de recuperar-se d'un ac­cident de moto, mentre que Ser­gio García es recupera d'una le­sió. El tècnic, doncs, no podrà disposar de tots els seus jugadors. "Tindrem pocs canvis i les baixes

poden afectar", ha dit Àngel Ruiz, que ha assegurat que "l'e­quip és a un 60%". Físicament, l'entrenador de l'Olímpyc creu que estan bé però tàcticament encara els queda molt per treba­llar". Àngel Ruiz va haver d'ini­ciar la pretemporada amb molts jugadors lesionats i havia barrejat, fins i tot, la possibilitat de fer al­guna incorporació si aquests no es recuperaven amb vista a l'inici del campionat de lliga. Però fi­nalment no ha calgut fer cap fit­xatge, malgrat que Àngel Ruiz no té els seus jugadors al 100% de les seves possibilitats.

L'Olímpyc de la Floresta no ha perdut cap partit de pretempo­rada, derrotant l'Eurogramenet, el Rubí i el Canya Mas. Una de les principals novetats del primer equip per a aquesta temporada és l'increment de sessions pre­paratòries. Tres seran els entre­naments que realitzaran els ho­mes d'Àngel Ruiz, en comptes de dos com fins ara. Ruiz espera que "es noti aquest entrenament de més que farem".

T e n n i s

Corretja, a Suècia a jugar la Copa Davis

À.L.

Àlex Corretja, com a membre del combinat estatal, afronta des d'avui i fins diumenge les semi­finals del Grup Mundial de la Copa Davis a Estocolm davant Suècia, sis vegades campiona d'a­questa competició. Corretja es­tarà acompanyat per Carles Moya, Javier Sànchez i Juliàn Alonso. Tots ells s'han entrenat última­ment en la nova pista ràpida que s'ha fet expressament per a ells al CAR de Sant Cugat. Suècia, actual campió, ha decidit jugar en indoor i sobre pista ràpida (Tara-flex). El conjunt estatal, que ha disputat dues vegades una final de Copa Davis, tindrà com a ri­vals Magnus Larsson, Thomas Johansson, Jonas Bjorkman i Nic-klas Kulti.

K à r t i n g

Bel pren part a l'estatal de kàrting

La santcugatenca Sandra Bel pren part aquest cap de setma­na en una nova edició del Cam­pionat d'Espanya, en categoria de 125cc. La temporada passa­da, celebrada a les instal·lacions del Kartòdrom del Vendrell, Bel ja va participar en aquesta cur­sa i, tot i que no va classificar-se entre els millors, va acabar fent un bon paper. Sandra Bel és una de les poques fèmines que cor­re aquesta carrera. En les últi­mes setmanes, la santcugaten­ca s'ha entrenat en el mateix circuit en què se celebra aquest estatal, a Saragossa. /À.L.

Aeromodelisme

Baldi i Rombaud, al català

-Sant Cagat -

Els santeugatencs Miquel Bal­di i Cristóbal Rombaud partici­pen demà i diumenge a Mo­llet al Campionat de Catalunya à' aeromodelisme, en la moda­litat d'acrobàcia F3-A. Aquesta prova tindrà lloc al Aeroclub Ga­llecs de Mollet. Posteriorment, els dies 10,11 i 12 d'octubre se celebrarà a Palma de Mallorca el Campionat d'Espanya/À.L.

34 Esports ELS-íCAlVrWS Divendres, J5 de setembre de i 998

B à s q u e t

La UE Sant Cugat debuta a Ripollet, exequip de Joan Rama El tècnic ha format part d'aquest club en les últimes cinc temporades

El primer compromfs del campionat de lliga a Segona Catalana durà l'e­quip de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat a la pista del Ripollet, un club que Joan Rama coneix a la per­fecció. El nou entrenador del conjunt santcugatenc havia estat a Ripollet en les darreres cinc campanyes, dos com a jugador i tres com a entrenador

del sènior B, que milita a la Tercera Preferent. Joan Rama està del tot con­vençut que el seu exconjunt treba­llarà de valent els quaranta minuts de partit per endur-se una victòria. El conjunt vermell-i-negre, sense baixes, espera sumar un triomf que el col·lo­qui d'entrada en les vuit primeres po­sicions, que un cop acabat el cam­

pionat donaran l'ascens de catego­ria. Aquest fet vindrà provocat per la nova estructuració de categories que s'aplicarà amb vista a la propera tem­porada. Aquesta és, sens dubte, una bona oportunitat per assolir el segon ascens de categoria en tres anys. Joan Rama ja va assolir l'ascens la temporada anterior amb el Ripollet.

ALKX LÓPKZ

- Sant Cugat-

Tenint en compte que aquesta temporada fins a vuit equips de Segona Catalana podrien assolir l'ascens a causa de la nova es­tructuració de categories que la Federació Catalana de Bàsquet posarà en pràctica la campanya 99/2000, l'equip de bàsquet de la UE Sant Cugat hauria de fixar-se l'ascens com a principal objectiu. Joan Rama, però, nou tècnic del conjunt santcugatenc, creu que l'equip s'ha de ficar com a fita "fer-ho el millor possible". L'hora de la veritat comença diumenge en la primera jornada del campionat. La UE Sant Cugat es desplaça a la pista del Ripollet, una pista que coneix perfectament Joan Rama, ja que ha integrat aquest club en les últimes cinc temporades, dos com a jugador i tres com a tècnic del sènior B de Tercera Preferent. Amb vista a aquest xoc, l'entre­nador vermell-i-negre ha assegu­rat que "espero fer-ho el millor possible i que podem tomar a Sant

LA PLANTILLA UE SANT CUGAT

NOM

Nacho Argento

Pau Riera

POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.

base 23 5 UESC

base A;~2f ~\ ffcét -

aler 22 1 *

'r#K -

aler 21 1 UESC

Gerard Moreno

Frank Garcia

renal* V 0 » 1 * 0

Jordi Claramonte

aler

afer

pivot

pivot 22 1 UESC

* La temporada passada no va jugar a cap equip

Cugat amb una victòria", tot i que opina que guanyarà "l'equip que arribi al partit en millor forma". L'entrenador santcugatenc ha re­conegut que "som a un 60 o 70% del que voldríem". Rama ha ana­litzat l'adversari: "Té una bona defensa i els jugadors treballen in­tensament els quaranta minuts de partit". Joan Rama pot disposar per al primer partit de lliga de tots els jugadors, excepte Jordi Clara­monte que encara no té la fitxa tramitada. Amb Claramonte, Rama té una plantilla d'onze ju­gadors, amb una plaça vacant, que cada jornada comptarà amb la presència d'un jugador del sub-20. En aquest cas, l'escollit ha es­tat Albert Navarro. Aquesta pretemporada, la UE

Sant Cugat ha jugat dos partits de pretemporada, que han acabat amb derrota davant el Sant Pere de Terrassa i victòria davant el sènior B del CB Vallès. "En ha­ver jugat pocs partits no hem pogut agafar el ritme necessari a aquestes alçades de pretempo­rada", s'ha queixat Rama.

Esgrima

El CE Sant Cugat munta el IV Màster català

À.L.

El Club Esgrima Sant Cugat or­ganitza dissabte a la tarda a partir de dos quarts de sis el IV Màster d'Esgrima de Catalunya, modali­tat espasa masculina, al Sant Cu­gat Centre Comercial. Enguany, s'ha arribat a la quarta edició, ter­cera consecutiva que té lloc al mu­nicipi. Els vuit millors tiradors de Catalunya lluitaran pel títol que l'any passat va aconseguir Cèsar Llorens, del Pentatló Club Bar­celona.

E s q u i x

L'Esquaix, tercer al català

Un dels dos equips de l'Esquaix Sant Cugat presents al Campio­nat de Catalunya de Veterants, for­mat per Vicenç Pardo, Dani Guer­rero i Paco Rueda, va classificar-se en la tercera posició final després de perdre amb l'Esquaix 2000 de Barcelona per 2 sets a 1 en el par­tit pel tercer i quart lloc. D'altra banda, Andorra també va ser l'es­cenari d'una prova del circuit ca­talà on els santeugatencs Santi Al-tarriba i Santi Grau van ser eliminats en quarts i vuitens de final, respectivament. /A.L.

J o c s E s p o r t i u s E s c o l a r s

L'OMET preveu que s'incrementi la xifra de

participants als Jocs

ÀLEX LÒPK7. • Saat Cugat -

Xavier Figueras, regidor d'Es­ports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Jordi Tomàs, coordina­dor dels Jocs Esportius Escolars, van presentar dilluns el que serà la XVIII edició d'aquest progra­ma esportiu que està previst que comenci el 24 d'octubre, amb l'i­nici de la competició. Figueres va ressaltar que un any més l'ob-jectiu és el de "consolidar la competició" i continuar treba­llant per la "qualitat" perquè així aquesta qualitat "es traduirà tam­bé en quantitat". Tomàs va en­coratjar les entitats que col·labo­ren en el projecte i els va demanar que "se'l continuïn fent

seu", a banda d'anunciar que en­guany se signaran uns convenis de col·laboració. Tant Xavier Fi­gueres com Jordi Tomàs són des de la temporada passada mem­bres del Consell Comarcal. Dues novetats per a aquesta nova edi­ció són el comitè de competició, amb dos representants a Rubí i tres a Sant Cugat, i el d'apel·lació amb un a Sant Cugat i dos a Rubí. Els Jocs Esportius Escolars comp­ten per a aquesta nova campanya amb tres noves escoles que són La Farga, el Viaró i l'Europa. Al llarg d'aquesta setmana, l'OMET (Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom) ha organitzat a les escoles públiques unes jornades de promoció, amb la pràctica d'esports col·lectius. La Setmana de l'Esport ha estat el nom que ha rebut aquesta excel·lent ini-

Xntar H a m , M i anés i Xavier

ciativa. L 'OMET també ha muntat la Setmana Oberta, que facilita que tothom que ho vol pot provar gratuïtament totes aquelles activitats que desitgi, fins a l ' l d'octubre. L'organitza­ció dels Jocs espera que enguany la xifra de participants dels Jocs augmenti. En la passada edició van participar més de 1.000 hens i nenes de Sant Cugat.

«M far a praentacm fan Jocs Espatius Escaten i ai IM tetMMs airVKT.r·tKXWIUMKft

Activitats de l'OMET

Xavier Requeno, responsable de l'STAF (Servei Tècnic d'Activi­tats Físiques), va presentar les di­ferents activitats de l'OMET per a aquest curs 98/99: la sala àefit-ness, les activitats físiques per a adults i les activitats físiques per a la gent gran. Aquestes activi­tats ja han començat: concreta­

ment van iniciar-se el 14 de se­tembre, malgrat que la matri­culació resta oberta al llarg de tot el curs. Requeno, que va constatar "un increment d'u­suaris molt important" va pre­sentar les següents novetats: una ampliació en l'horari d'atenció al públic i una introducció en els sistemes de renovació de ma­triculació automàtica.

ELS /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Esports 35

F u t b o l

El Sant Cugat Esport no venç al municipal des de març

Uequip de Schonhofer perd amb el Granollers i ara visita Igualada El Sant Cugat Esport no ha fet un bon inici de temporada. De les tres jornades que s'han jugat a la Primera Catalana, el conjunt vermell-i-negre tan sols ha su­mat una victòria. Diumenge passat l'afi-

ÀLEX LÓPBZ

- Sant Catjat-

Després de la disputa de tres jor­nades de lliga a Primera Catala­na, el Sant Cugat Esport compta amb un balanç de dues derrotes -Girona i Granollers- i una victò­ria -Olot. Guanyar a casa conti­nua sent, doncs, l'assignatura pen­dent de l'equip vermell-i-negre, que no ho aconsegueix des del passat 8 de març davant el Pala-frugell. L'entrenador Hans Schonhofer ha qualificat aquesta situació de "molt alarmant" i ha reconegut que "està demostrat que ens costa moltíssim vèncer a casa". Schonhofer ha explicat que "vern fer un mal partit i cl Gra­nollers va ser superior". El tècnic local s'ha lamentat de les errades defensives del seu equip i ha dit que "haurem de treballar més l'as­pecte defensiu". Després d'en­caixar sis gols en tres enfronta­ments, Schonhofer ha dit que "en són massa". Ara, el Sant Cugat Es­port passa a ocupar la quinzena posició a la taula amb 3 punts, els mateixos que l'Igualada, proper adversari al campionat.

Àngel Gómez és el darrer fitxat­ge del Sant Cugat, provinent del Tremp. L'entrenador vermell-i-

ció del Sant Cugat va tornar a veure com

el seu equip perdia al municipal. El Gra­

nollers va imposar-se a Sant Cugat per

0 gols a 2 . L'equip que dir igeix Hans

Schonhofer visita diumenge a la tarda

el camp de l ' Igualada, equip que la tem-

porada passada militava a Tercera Divi­

sió. Àngel Gómez, l'última incorporació

del Sant Cugat, podria anar convocat

diumenge i jugar alguns minuts.

Aquests sén tots els equips del futbtl base del Sant Cugat per a aquesta temporada. Ftto: XAVIURROSA

negre ha dit d'ell que és un juga­dor "amb arribada de caràcter ofensiu".

El Sant Cugat es desplaça diu­menge a la tarda al terreny de joc de l'Igualada amb les ja conegu­des baixes de Marc Llonch i Bru-no. L'Igualada, equip que la pas­sada campanya militava a la Tercera Divisió, compta, segons

Schonhofer, "amb un equip molt complet". Amb tot, cl tècnic ha assegurat que "hem d'anar a Igua­lada a sumar els tres punts que hem perdut davant el Granollers".

Trobada amb l'alcalde

El proper 15 d'octubre el presi­dent José Ramon Alacid tornarà

a posar-se en contacte amb l'al­calde de Sant Cugat, Joan Ayme­rich. Així ho van concretar des­prés de l'última trobada, ara fa dues setmanes, quan la junta di­rectiva va reunir-se amb l'alcalde. Alacid ha valorat molt positiva­ment la trobada. L'alcalde no es va comprometre a trobar un pa­trocinador, tot i que ho intentarà.

Mimar ei planter

e<|aips i PBsoaia, «a pareaetasw e

sones al camp ports. porada 98/99 representaran el dubv<

cola, qot està àusgíat per um

del primer equip entrenaràs al-gun dels equips base de l'eotítat, Javí Méndez s'ha fec tàmc 4el benjamí C, Alberto de Taievf B i Javi Gonzélez de Pinfarttil 8. Enguany, k principal novetat

| ha estat la creació del benjamí C. Anton Pou, que substitueix Enrique Fortes en lacoordína-

i ció del futbol base, ha recone-I gut que el principal objectiu 1 d'aquesta campanya no és altra ' que cl juvenil recuperí la care-i goria perduda la temporada art-1 terior: la preferent. Amb tot, Pou comenta que espera que la resta d'equips "assoleixin la mi-

I llor classificació possible". La fi losofia que persegueix el club

, és clara: que "els jugadors que [ surten del juvenil tinguin les portes obertes al primer equip". Al màxim responsable del fut­bol base l'ha sobtat el fort in-

' crement de jugadors que han arribarà l'entitat enguany. "Mai ens havíem trobat amb tanta

I gent i la veritat és que m'tia sorprès". Pou també ha deixat molt clar que "el futbol base í el primer equip va en «na matei­xa direcció, i aquest fet és molt important pel futbol de Sant Cugat". De beat segur que el primer equip se de gent de casa. /À.L.

H o q u e i h e r b a

El Júnior masculí debuta al català, mentre el

femení supera l'Olímpia

L'equip femení del Júnior es va classificar dissabte passat a les seves instal·lacions per disputar els quarts de final del Campionat de Cata­lunya després de vèncer per un ajustat 3 gols a 2 l'Olímpia, un con­junt que milita a la primera divisió. L'equip de Castelldefels va domi­nar el marcador gran part del partit però finalment l'equip blau-i-ne-gre va acabar imposant-se amb gols de Luci López, l'holandesa Andrea Stuyt i Eli Maragall. De fet, l'equip que dirigeix Núria Olivé tan sols va poder assegurar-se la classificació a pocs minuts del final del partit. Olivé, però, ha tret importància a l'enfrontament, del qual ha dit que ha servit per "començar a agafar el fil". Olivé ha fitxat Stuyt, una ju­

gadora holandesa de 18 anys de qui ha dit que "és una jugadora molt jove amb molta il·lusió, físicament molt forta i que pot aportar moltes coses bones al Júnior". El Júnior s'enfrontarà en quarts de final al Club Egara, que va superar l'Atlè­tic de Terrassa. Per a aquest xoc, la jugadora-entrenadora de l'equip santeugatenc està convençuda que "l'actitud de les jugadores serà di­ferent", entre altres coses perquè el nivell de l'enfrontament serà "més elevat". Olivé ha reconegut que tot i que el principal objectiu no és guanyar el títol, li agradaria jugar novament la final del català amb el CD Terrassa, que en l'edi­ció de l'any passat va superar el Jú­nior. L'equip masculí debuta al Campionat de Catalunya davant el Club Egara. /À.L.

V o l e i b o l

El C V Sant Cugat perd a Santa Coloma i no jugarà

la final del cata là

Tot i anar dominant en el llumi­nós per 0 sets a 2, el sènior feme­ní del CV Sant Cugat va caure de­rrotat a la pista del Santa Coloma per 3 sets a 2. El conjunt santeu­gatenc va estar dirigit per Branko Draganic, tècnic del cadet i sogre de Pentrenedor del primer equip, Zoran Nikolovski. Aquest, de viat­ge, no va ser present en aquesta segona jornada. Amb aquesta des­feta, el Club Voleibol Sant Cugat ja no comparteix el liderat amb el Winterthur Barcelona, que sí que va guanyar el seu compromís a la pista de l'Hortons per 3 sets a 0. Dissabte a la tarda, el sènior fe­mení s'enfronta el Winterthur Bar­celona sense cap tipus de possi­bilitat matemàtica per disputar la

final d'aquesta primera competi­ció de la temporada. Els tres adversaris del CV Sant

Cugat en aquesta Lliga Catalana -Hortons, Santa Coloma i Win­terthur Barcelona- són conjunts que properament seran adversaris del conjunt vermell-i-negre al campionat de lliga de Primera Na­cional A. Zoran Nikolovski ja ha advertit en més d'una ocasió que els equips catalans tenen un ni­vell superior a la resta d'equips i sobretot creu que els dos màxims adversaris seran el Winterthur Bar­celona -rival dissabte a la Lliga Catalana- i l'Esplugues. El sènior masculí afonta dissab­

te al pavelló de Sant Cugat a Vall­doreix la fase d'ascens a Segona Divisió amb el Santa Coloma, el Palamós i l'Atlètic Segre. /À.L.

F u t b o l

Equips locals de Tercera, s'estrenen

A.L.

Els equips santcugatencs que militen a Tercera Regional co­mencen aquest cap de setmana la seva participació a la lliga. La Farga rep el Matadeperenc, la Penya Blaugrana Sant Cugat vi­sita el camp de l'Olímpic Can Fatjó, el Júnior rep el Castellar i la Unión Deportiva Mira-sol Ade-sa Bacó es desplaça al camp del Can Boada. La PB Sant Cugat i el Mira-sol han estat els dos últims equips locals en disputar un par­tit amistós abans de l'inici de la lliga. El Mira-sol va vèncer el Santa Anna Cerdanyola per 2 gols a 1 diumenge passat, mentre la PB Sant Cugat perdia a casa da­vant el juvenil preferent del Sa­badell per 0 gols a 2.

36 Esports ELS-ÍCANTONS Divendrts, 25 de setembrt de 1998

Hoquei p a t i n s

Un club de Divisió d'Honor Els equips de Fentitat es presenten el 3 d'octubre

Els socis del Pati Hoquei Sant Cugat tenen mo­tius més que suficients per estar satisfets del t reba l l d e la j u n t a d i rec t i va de l c l u b , en ­capçalada pel president Antoni Pérez. A l'as­semblea genera l ordinàr ia , que es va cele­b r a r d i v e n d r e s , es va r e s p i r a r u n c l i m a fantàstic entre els assistents, i és que l'enti­

tat santcugatenca cada cop creix més ràpi­dament . L'assemblea va passar balanç a la temporada passada i ho va fer amb una va­loració positiva, tant en l'àmbit esportiu com l'econòmic. L'Escola d'Iniciació va ser un dels punts de què més es va parlar i és que, per a Antoni Pérez, aquest és el futur de l'entitat.

A I . K X Lúi'i-.z

- Sant Cuoat-

I .'assemblea general ordinària del Patí Hoquei Club Sant Cugat ce­lebrada divendres a la ('asa de Cul­tura va constatar l'excel·lent mo­ment esportiu i social que travessa aquesta entitat. La formació, en l'aspecte esportiu, i l'autogestió, en l'econòmic, van ser els punts més tractats i on el president de l'enti­tat, Antoni Pérez, que dirigirà el club per tercera temporada, va in­cidir més. Més de quaranta socis van ser presents en una assemblea que va durar dues hores i mitja i que, en acabar, tothom en va fer una lectura del tot positiva pel con­tinu creixement del club. Movi­ment social, poder de convocatò­

ria, mitjà de formació o capacitat d'exigència són algunes de les mol­tes expressions que el màxim res­ponsable del club va emprar en l'as­semblea per definir la progressió del PH Sant Cugat.

Un total de 99 jugadors, que in­tegren deu equips, entraran en competició a partir del 10 d'octu­bre, mentre que uns 35 nens i nenes de 4 a 10 anys integraran l'Escola d'Iniciació de l'entitat di­rigida un any més per Toni Sariol, director tècnic del club. Lògica­ment, l'Escola també va ser un dels punts de màxim interès. Antoni Pé­rez assegura que "no hi ha futur si no hi ha formació" i que l'Escola "és un projecte fonamenta] en qual­sevol club". La temporada anterior més de 70 nens i nenes van passar

per aquest projecte de formació que podria ser, en quantitat de practi­cants, una de les Escoles d'Iniciació més importants d'Europa.

S'aprova el pressupost

El pressupost del PH Sant Cugat de la temporada 98/99 serà de 7.680.000 pessetes després que els socis l'aprovessin a l'assemblea. El club ha tancat la campanya anterior amb superàvit. "La nostra ha de ser una entitat que ha de procurar au-togestionar-se en l'àmbit econòmic, tal com ja ho estem fent. Hem de confiar en el nostre treball".

Per segon any, l'Escola d'Entre­nadors serà un dels pilars de la tem­porada, amb la fita de formar mo­nitors i entrenadors. També està

prevista la celebració de clínics (en-trenament-demostració). La junta directiva del PH Sant Cugat, que està formada per més de vint per­sones, ha decidit incrementar fins a tres les sessions preparatòries de totes les categories de l'enti­tat. Una altra novetat serà la cre­ació de tres noves àrees: la del torneig, la d'imatge i la mèdica.

McU.MKflKEBBIMN

El cap de setmana passat, el PH Sant Cugat va prendre part en un torneig a Mataró i aquest cap de setmana, el Caldes, jugarà di­versos partits amistosos a Sant Cugat en diferents categories. D'altra banda, els equips del PH Sant Cugat es presentaran ofi­cialment el proper 3 d'octubre al pavelló municipal.

Pr imera Ca ta lana

Olot-Igualada 0-1 Cornellà-Júpiter 0-0 Perelada-Barceloneta 3-0 Tremp-Palafrugell 1-3 Manresa-Masnou 0-0 Guíxols-Valls 2-1 Ripollet-Gramenet 0-3 L'Hosphalet-Rubí. 2-3 Prat-Girona. 0-0 Sant Cugat -Granollers. 0-2

Equip PJ K P I P f OT CC PunM

l'alafriiRell 1 3 II l> S 1 ')

Girona 3 2 I II S 1 7

Cornellà 3 2 I li 2 d 7

FUTBOL . ; Primera Catalana l 17.00 Iguaiada-SaiH Cugat (Diu.)

12.00 La Farga-MíLlensri (Diu.)

Tercera Regional 10.06 La Faiga-Vlataíiepcrcnc (Diu.) |

l^ ; | j í Í !(<#stóaM'(DÍS.) | ; WBtí pm ''B<*a<la»M!ia-sot *dm (Efa,)

Veterana

Perclada 3 2 0 1 4 1 f)

Guíxols 3 ? 0 l 4 3 í>

Júpitcr 3 1 ? 0 ? 1 5

Rubí 3 1 2 0 " 8 5

Gramenet 3 1 1 1 3 3 4

Tremp 3 1 1 1 5 4 4

Masnou 3 1 1 1 3 z 4

Prat 3 1 1 1 f> f i 4

Granollers 3 1 1 1 5 5 4

L'Hospitalet 3 0 3 II 5 5 3

Igualada 3 1 0 2 1 7 3

S a * Cugat 3 1 0 2 3 6 3

Barceloneu 3 1 ü 2 3 S 3

Valls 3 0 2 1 í, 7 Z

Manresa 3 0 1 2 Z 4 1

Ripollet 3 0 1 ? 3 S 1

Olot 3 0 0 3 2 5 0

La propera (27 de setembre): Igualada-Sant Cugat; Júpitcr-Olot; Barceloneta-Cornellà; Palafrugell-

1a Divisió Cadet ,

Perelada; Masnou-Tremp; Valls-Manresa; Gramenet-Guíxols; Rubí-Ripollet; Girona-l'Hospitalet; Gra-nollers-Prat.

Segona Regional

La Farga-Sabadell 1-1 Mü.lenari-Rómulo 1-4 Caldes Montbui-Rubí 3-2 Juv. 25 Sept.-San Lorenzo..2-4 Barberà-Maurinu Egara 3-0 Lumen-La Planada 6-2 C a n Oriol-Llano 3-0 Pena Merengues-Tïbidabo 0-0 CanRull-Badia. .5-2

Barbeta 0

CF

5 1 6

Primera

U^^^^^^Ba^e^^ï

. ^ M | | ^ | Í | | | p » | l $ Jancr <DJs||:

; r FUneiirM|VISK> TOin W:

12-30 MC Se/K Cu&t-CaudUerçol (Diu.)

1 5 ^ S«yicnín>Les Pían«s<Dis.) J f

FUT • i S i S * * ^

SÍE^íisil^^

®Mi ,7J5W.&»tCugK-Rnbí<Dis.>

11.45 Otimpyc Florcsu-CaweBaríDiu.) i i . 0 0 ^ ^ t é ^ : Sant Cugat (Diu.)

Can Rull 2

C. Montbui 2

Rómulo 2

Tibidabo 2

Merengues 2

Llano 2

Can Oriol 2

San Lorenzo 2

Lumen 2

Juv. 25 ScpL 2

Mil·lenari 2

La Fuga 2

Sabadell 2

Rubí 2

Maurina 2

l,j l ' Ianjdj 2

Badia 2

O

0

(I II

(I 0

0

7

6

6

3

3

4

4

5

6

4

4

3

2

4

I

3

3

La propera (27 de setembre): La Farga-Mil.lenari;Rómulo Tron-choni-Caldes Montbui; Rubí-Juven-

tud 25 de Setembre; San Lorenzo-Barberà; Maurina Egara-Sap Pedró Lumen; La Planada-Can Oriol; Lla-no-Merengues; Tíbidabo-Can Rull; Sabadell-Badia.

V O L E I B O L

Lliga Ca ta l ana

Santa Coloma-CV St Cugat...3-2 W.Barcelona-Hortons 3-0

*n*e w K » K IPPM, Winterthur 2 2 0 6 0 4

Sant Cugat 2 1 1 5 3 2

Sta Coloma 2 1 1 3 5 2

Hortons 2 0 2 0 6 0

Cadet 1a Divisió | l||<§;Süft>g&méaci!ií

uei kÈHBa

aats. * ». A

van^panfKi 10.15 SantBoi-W.SantCugat<Día.) . lS^ . í | t *%(^ |« l f t« t (D I$ . )

12.00 L i

^V-** „\K'\'W

EIS4CAINT0NS

Espectacles

Divendres, 25 de setembre de 1998 37

T e a t r e

Fila Zero prepara 'Viure de lloguer' El nou muntatge s'estrenarà al desembre i s'engloba en els actes del desè aniversari La formació teatral santcugatenca Fila Zero estrenarà el pròxim 18 de desembre a La Unió Santcugatenca el muntatge Viure de lloguer, sota la direcció d'Eduard de Riquer. L'obra, que es representarà tres dies, s'en­globa en els actes organitzats amb motiu de la celebració del desè aniversari de Fila Zero. Viure de lloguer es basa en un text de Jo-nathan Larson i té un alt contingut de de­

núncia social. La història se centra en el barri del Born de Barcelona en temps de la SIDA i hi ha un variat repertori de perso­natges urbans com un punk, una tubercu-losa o un músic que es transforma en drag queen. Fila Zero ha optat en aquest espec­tacle per un llenguatge cinematogràfic, amb transformacions ràpides i treballant la ima­ginació de l'espectador.

JOSEP MARIA MIRÓ

Viure de lloguer es basa en un mu­sical nord-americà que ja readap­tava l'argument de l'òpera La bohè-me de Giacomo Puccini. Aquest és l'únic text de Jonathan Larson, que va morir poc després d'es-criure'l. Eduard de Riquer s'ha encarregat de fer l'adaptació del text de Larson i de dirigir aquest espectacle que es representarà al Teatre de La Unió els pròxims 18, 19 i 20 de setembre. "És una obra que quan vaig veure-la per pri­mera vegada ja em va agradar pels seus continguts i perquè toca te­mes molt actuals", explica De Ri­quer. Aquesta no és la primera ve­gada que Fila Zero aposta per un muntatge de denúncia social, ja

que anteriorment ja havia repre­sentat textos del dramaturg txec Vàclav Havel, sota la direcció de Dolors Vilarasau. L'argument de la història, que se centra en un bar­ri del Born de Barcelona tracta te­mes tan actuals com la manca de treball, les drogues, la pobresa, la violència al carrer, la inseguretat i la gran malaltia d'aquest segle: la SIDA. La convivència amb una malaltia, amb la voluntat de man­tenir una qualitat de vida, és un al­tre dels aspectes en els quals in­cideix l'obra, on predomina el llenguatge de carrer. El director de l'obra considera que el princi­pal atractiu "és la universalitat del que s'explica".

Viure de lloguer és el tercer mun­tatge que dirigeix Eduard de Ri­quer, que va ser director d'una

adaptació d'un dels contes <¥An-taviana, de Pere Calders i Elmor-disco desgarrador.

Personatges marginals

Els personatges d'aquesta histò­ria (on intervenen dotze actors) estan marcats per la marginalitat i les condicions adverses: el poeta Rudolf convertit en un músic punt; la tuberculosa Mimí, tam­bé infectada per la SIDA, que es transforma en una ballarina en un local nocturn de sado-maso; el mú­sic Marcello que alhora es trans­forma en una fabulosa dragqueen; o la Musetta que té una amant les­biana que carrega amb ella. "Són una sèrie de personatges que no acaben de situar-se a la societat, que no són capaços de fer realitat

La marginalitat és el punt d'unió dels personatges. FOTO: CEDIDA

els seus somnis tot i que tenen in­quietuds", explica el director del muntatge.

Deu anys de fila Zero

Amb aquest muntatge i Antru-peris, que va estrenar-se el passat juny; Fila Zero celebra el desè ani­

versari de la seva formació. Tot i així, l'agrupació teatral té previst estrenar dos muntatges més el pròxim any. "Fila Zero agrupa gent molt diversa. Allò realment important, però, és que ha tingut una tasca generadora de teatre en una ciutat on el fet teatral és molt important", explica De Riquer.

v G u a r d o n s

Àlvar Masllorens rep el Premi Literari de Valldoreix 1 9 9 8

Lobra guanyadora va ser triada entre 41 originals A.C.

El santcugatenc d'adopció Àlvar Masllorens ha rebut aquest cap de setmana cl Premi Literari de Valldoreix 1998, valorat en 200.000 pessetes. En un sopar fet en el seu honor al Club de Tennis del districte, el jurat del concurs va lliurar el guardó a Masllorens des­tacant la dificultat que havia su­

posat haver de triar una sola obra, ja que cada cop hi ha més partici­pants i de més qualitat. Tant és així que el president de l'EMD, Jaume Sanmartí, considera que aquest premi "s'ha consolidat de­finitivament com un premi lite­rari d'àmbit català". Les xifres constaten aquest fet: si en l'edició anterior hi van participar 21 obres, enguany el nombre d'originals va incrementar-se fins a 41.

Sota el títol de Lata, el text gua­nyador narra l'evolució personal d'una valldoreixenca des que té 7 anys fins que arriba als 30. A tra­vés de sis flaixos, el lector pot des­cobrir com la protagonista va con­formant la seva personalitat fins arribar a assumir la seva condició de dona. Masllorens s'ha mostrat "enormement satisfet" per la dis­tinció rebuda i "per la motivació que suposa".

Esla primera vegada que Masllorens obté un guardó literari. FOTO:A. B.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

V/4V1V Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat de l Vallès - (Barcelona)

Lucas

38 Cultura ELS4CAXIÜINS Divendres, >5 de setembre de 1998

Música

L'OSV presenta demà a la nit un concert de pel·lícula al Teatre-Auditori

L orquestra vallesana interpretarà un repertori de bandes sonores JOSKP MARIA M I R Ó

- Sant Cugat -

L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), sota la direcció de Salvador Brotons, obrirà demà a la nit el tri­mestre al Teatre-Auditori amb un concert de clàssics de pel·lícula. La llista de Schindler, Somriures i llàgrimes. La guerra de les galàxies oAla recerra de ratxa perduda són alguns dels coneguts títols cine­matogràfics que sonaran demà a la nit al Centre Cultural. La prime­ra part se centra estrictament en música simfònica que el cinema ha adaptat com a banda sonora d'alguna de les seves pel·lícules. "Volem demostrar que no hi ha tanta diferència entre la música simfònica i la de cinema. Tota és molt agradable per escoltar", ex­plica Salvador Brotons, director de l'OSV. El director de la forma­ció assegura que es tracta d'un re­pertori "melòdic, brillant, ben or­questrat i, sobretot, molt fresc".

Una orquestra jove

L'OSV va néixer el 1987 dins de

L'Orquestra Simfònica del Vallès oferirà aquesta nit una selecció de bandes sonores de cinema. FOTO: E4C

l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, en una funció sim-fonicooperística. En aquests onze anys de funcionament l'orques­tra ha fet més de 800 actuacions i més de cinquanta enregistraments per a ràdio i televisió. Del seu catà­leg d'obres, que n'inclou més de 70, un bon nombre han estat en­

registrades en CD a Europa i els Estats Units. Un dels mèrits de l'OSV és que ha enregistrat més de vint obres de compositors clàs­sics catalans en els últims dos anys. L'any 1992 va obtenir el Premi Nacional de música que atorga la Generalitat de Catalunya, en re­coneixement a la seva activitat.

Salvador Brotons és el director ti­tular de l'OSV i també de la Van­couver Symphony de l 'Estat de Washington i de l'Orquestra ciu­tat de Palma. Brotons pensa que l'evolució de la formació es deu a "molta il·lusió i ganes", però "sobretot al rigor artístic que hi ha a l'hora de treballar.

• *VMpest és- na concert molt adient pe*a aquelles personesa qaàeis fe una mica de pànicas-sistir à «» «on-eeit de mfaka.

" t explica dl director &u>a<for8fotomLa vdBej&aa prepara pe-

TiòdkatMènt concerts de tipus j t ó |X>|«íte,í!òm aquest o ei de

«rnb fobjectüi de *re-«Í0*e& audiències".. De

fet, aquesta ao és una iniciativa nova, j» que moltes formacions

l'íltepestra Simfònica de i Nacional de Cata-

tea concerts de tipus

eà:|>eaactíííBf perquè fa música efeièa" ÉÜ£ a \m públic més

"Ales portes del segle lèieap estrat, el rol de

sens d i ^ diferent al qoe ha es­tat m¥àm& Í d passat*, asse-

aanpóbltcquees aiiitme del temps ""*]jwcmr*fDSV

en factualitat hí «tal passat tfWrenova-

3&UJM

•*«r.

fy *q»C9t3 t»-

• Smg m engïish: Sa la mt#eapw»y,,Ea aqasUlP: • Taller» d'm-straments: A 8er 8"«jpfç#« «Is *l»0w*#N' més de la veu, efettens ienert ifna W*Z manera d*ia se a l'angles. L*oÍïjcetÍB és que eh »

a j a g u i n aquest idioma cafttast í div««int-«e. E$ trac*» d'una activitat

rígida * nerts i denes que gaia entre 4 i 8 any«»

• t A m 4$ Issn^K Esc er*t|usadfat» dia* de t'EacokfC*

possibilitat de «Wgfrolu isibiiitat a través

ít.

é ^ j » ^ » els nens ja * aquest ta-

méii també està {escenes i adults.

grups: tttte nens i nenes de

$*Stf« *3^emen# : ;

: P4 iP5 , W$tè&& dete Els microbis: nens i nenes

* j . ' del r, 2n i -ir de primària,

$&" • També hi fea

ir de 4 anys Cescok

Formació musical

Aula de so crea un curs de música

per aprendre a parlar anglès El taller es destina a nens d'entre 4 i 8 anys

AURA COSTA

L'associació Musical Aula de So inicia la nova temporada amb una novetat educativa que du per nom Singin English, Aquest és un curs destinat a nens d'entre 4 i 8 anys i que té per objectiu que els in­fants es familiaritzin amb l'idio­ma anglès a través del cant, se­gons explica la secretàr ia de l'associació, Montse Nerín. Així els petits que assisteixen a aques­tes classes aprendran cançons en anglès de manera que podran cul­tivar totes dues disciplines, l'i­dioma i la música.

Aula de so va assabentar-se que altres centres impartien aquesta disciplina i "com que estem oberts

a qualsevol projecte que pugui enriquir els nostres alumnes -diu Nerín- vam acceptar la proposta de seguida". Singin English és una mostra del

ventall de projectes pedagògics que l'associació impulsa com a complement a la formació musi­cal. En aquest sentit, Aula de So continua enguany els tallers de lectura de partitures i d'instru­ment. En aquest darrer, l'asso­ciació ofereix la possibilitat als jo­ves estudiants d'aprendre a tocar qualsevol instrument perquè, se­gons Montse Nerín, "de vegades als estudiants demúsica se'ls fa molt avorrit haver d'aprendre sol­feig sense poder tocar després cap instrument". Les classes són in­dividuals, ja que l'escola posa en

contacte els alumnes amb els mú­sics que toquen l'instrument que els petits volen aprendre. Tot i així, Aula de So intentarà formar duets o trios perquè els alumnes toquin en petites formacions. El curs s'adreça als estudiants de l'Escola Coral de l'associació, però també està obert a tothom que vul­gui endinsar-se en el món de la música, tant si es tracta de nens com d'adults.

L'obertura de les inscripcions per a totes aquestes activitats ha tin­gut de seguida una molt bona res­posta. La secretària d'Aula de So considera que Sant Cugat és una ciutat "especialment sensibilitza­da musicalment". I és que el nom­bre de nens que segueix aquest ti­pus d'activitats continua creixent.

CENTRE DE LA IMATGE

NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10,

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

£5 OFERTA: Per cada revelafge i còpies, et regalarem una ampliació de

en rodets de 135mm [el rodet tradicional)

ounft*r*HlenAPS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la

millor qualitat en ei revelatge de les-teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

dem

EGB, FP, COU l ^ ^ j ESO (REFORÇ)

ADULTS: - ACCÉS UNIVERSITAT - GRADUAT ESCOLAR

í u ^ ' E S B A R J O I ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

C O A P . ORIENTACIONS VOCACIONALS I

PROFESSIONALS: • ELABORACIÓ DE CURRÍCULUMS. . TRASTORNS APRENENTATGE.

C/VILLA, 22-Tel. 93 589 21 15 MATRÍCULA OBERTA

a

PAPERERIA PLANAS

GRAN ASSORTIMENT DE

MATERIAL ESCOLAR

Rambla CanMora (cantonada Vinolas) Tel. 93 674 16 82 Fax 93 589 33 80

08190 Sani Cugat del Valies

S PR 1NT I D I O M E S

Francesc Moragas, 8 Tel. 93 5892264

• Santiago Rusifiol, 2

Tel. 93 6741501 •

Valldoreix, 56 Tel. 93 6746635

08190 SANT CUGAT DEL VAUÈS

i fi IB!* IDIOMES • TRADUCCIONS Rius iTaulet 2, Pral.1.-Tel (93)674 82 15

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

15«/o Dte. material R0TWNG

10% Dte. en tot el material escolar

10% Agendes escolars

Santiago Rusifiol, 11 Tel. 93 589 14 78 Fax 93 589 24 15

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

t Av. Alfons Sala, 9

Av Francesc Macià, 61 Tel. 93 589 53 28

08190 St. Cugat del Vallès

40 Cultura ELS4CAIYroNS Divendres. >5 de setembre de 1998

T e a t r e P a t r i m o n i

Toc de retruc

porta 'Tutti Frutti' a

la mostra de Rialles

J. M. M. - Saat Casat -

El grup de Teatre santcugatenc Toc de retruc participarà aquest diumenge a Cerdanyola amb el muntatge Tutti Frutti en la mos­tra d'espectacles infantils dels Països Catalans, que organitza Rialles. El muntatge no té un ar­gument definit, ja que es basa en clements com l'animació, la par­ticipació amb el públic i la im­provisació. "Es més un especta­cle d'animació que de teatre". explica l'actor

blic l'espectacle no existeix. El més important és que la gent par­ticipi i faci gatzara", afirma. La mostra de Rialles es fa de

forma anual i té com a objectiu la promoció d'espectacles d'ani­mació infantil d'arreu dels Paï­sos Catalans. Es tracta d'una mos­tra limitada en espais i selecció de grups. "Per nosaltres és molt interessant participar-hi, ja que és una mostra on vénen com­panyies i promotors d'arreu de Catalunya. Hi ha intercanvi cul­tural i a l'hora els promotors

veuen què s'està

Carles Bertrand. ElgHip de teatre i coent", explica

Adiferència d'al- animaci(j infatltU ^ r l es Bertrand. tres muntatges J L actor també de Toc de Retruc també prepara Un destaca que una com Kei Kei!, F.l . . de les peculiari-Gen, Jeroni o 15 tl0U mUtltatge per

tats dels seus es-són quinze, amb al prÒXtm desembre pectacles és que ._ c. J . -_ r y a n a ( j r e c a t s a

, 'isÀí "un públic molt exigent, com son

els nens" ja que " no tenen pre­judicis a l'hora de dir si allò que veuen els agrada o no". Tutti Frut-ti ja s'havia presentat en passa­des edicions del Festival de Te­atre de Carrer de Viladecans i del Mercat de Música Viva de Vic. Toc de retruc ha anunciat que ja

ha començat a preparar un nou muntatge, que es podria estre­nar el pròxim mes de desembre. El nou espectacle estarà en la lí­nia de Kei Kei! i tindrà com a ele­ment principal la música i la dan­sa.

un format de te atre amb música en directe, Tutti Frutti es basa en una sèrie de danses, cançons i jocs amenitzats amb elements plàstics però tam­bé amb un component treatral. El Savi Xpac, el professor Ma-landre, la Princesa Encantada, els Terramonsins, el Nap i la Nà-pia, els gegants Siamesos són al­guns dels personatges que inte­gren l'espectacle.

Tres persones, dos músics i una ballarina, participen a Tutti Frut­ti. Carles Bertrand explica que la participació del públic és un ele­ment molt important. "Sense pú-

Josep Maria Gavín publica Fúltim volum de Pinventari d'esglésies

Prepara per d'aquí a 3 o 4 anys un suplement de Pobra

JOSEP MARIA MIRÓ

L'historiador i col·leccionista sant­cugatenc Josep Maria Gavín ha pu­blicat el trentè i últim volum de l'inventari d'esglésies que ha fet de les 41 comarques de Catalunya, les cinc de l'Aragó de parla catala­na, les cinc de la Catalunya Nord i Andorra. "He escollit aquest terri­tori perquè conforma la meva Ca­talunya, de la qual m'ha tocat anar a visitar una per una totes les es­glésies", explica el col·leccionista. Per fer aquest inventari, que Ga­vín va iniciar el 1977, ha recorre­gut totes les poblacions de Cata­lunya, fet que li ha permès descobrir un total de 62 esglésies (la última, de la qual no ha volgut do­nar el nom, va descobrir-la el pas­sat juliol). Durant aquests anys, Ga­vín ha fotografiat un total de més de 22 mil edificis religiosos i ha con­feccionat una llista amb els més de 4.000 oratoris particulars de Barce­lona. El col·leccionista ha destacat que la tasca és més difícil a Barce­lona que en els petits pobles de Catalunya. "Som l'únic país al món que té l'inventari fet de les seves esglésies, dels seus edificis religio­sos", assegura. Amb aquest inven­tari ha comprovat que l'art romà­nic, tot i representar un 10% dels edificis religiosos, "és el que més s'estima" perquè "amb el seu nai­xement és quan comencem a ser una nació".

Normalment cada comarca ocu-

Gavi'n ha treballat durant més de 21

pa un volum , tot i que en cas de falta de material (com és el cas de la Catalunya Nova) s'agrupa l'inven­tari de tres o quatre en un de sol. Tot i que amb aquest trentè volum de l'inventari d'esglésies Gavin tan­ca vint-i-un anys de treball, recerca i investigació, el col·leccionista ja ha anunciat que ara treballarà en una sèrie de suplements en els quals re­collirà els edificis que no hagin es­tat inclosos. Gavín ha dit que el pri­mer suplement es podria publicar aproximadament d'aquí a dos o tres anys.

Un col·leccionista nat

Josep Maria Gavín és el que s'a­nomena un col·leccionista nat, ja

anys en aquest inventari. FOTO: h'.4C

que la seva afició va començar quan tot just tenia quatre anys. Més tard, amb divuit, va començar a fotogra­fiar esglésies de tot Catalunya. Ga­vín ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i ac­tualment el Vaticà utilis--» el seu sis­tema de classificació. Gavín també ha estat inclòs en quatre ocasions al llibre Guinness de rècords mun­dials.

En aquests moments, l'Arxiu Ga­vín compta amb gairebé una cin­quantena de col·laboradors, tot i que només una vintena s'hi dedica de forma regular. A l'arxiu hi ha més de 343 mil fotografies d'esglésies, més de 41 mil estampes de Sant Jo­sep, o prop de 40 mil estampes de Mare de Déu, entre altres.

Ordinador c/ Sant Domènec, 7-1 r 1 a

D 5 5 E N X Tel.935897886 L ^ I N S V S I - I •<#— SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

CENTRE ^ESIUMS MUSICALS I HUMANS v

Bones Festes \'ENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

C/Balmes, 11 -TeL 674 5862 - Sant Cugat

Cursos v

Exit de les conferències del

Vè Curs d'Història de Valldoreix Les masies del districte i el Monestir, protagonistes

M. ROVIRA - Valldorelx-

Del 14 al 19 de setembre s'ha realitzat el cinquè curs d'His­tòria de Valldoreix, amb l'as­sistència d'uns quaranta ins­crits, nombre que potser a Sant Cugat no s'hauria aconseguit. Juanjo Cortés va realitzar una

dissertació molt didàctica so­bre les famílies i llinatges al Cartulari de Sant Cugat. Aquest còdex recull documents fins l'any 1391. S'hi recollien els tí­tols de propietat de la comuni­tat del Monestir. Una tasca de molts mesos de recerca, va ex­plicar, que li ha ocupat la seva tesi doctoral. Tenir un cartula­ri es va posar de moda al segle

XII. Juanjo Cortés va explicar que es va perdre part del Car­tulari amb la desamortització. "Es conserva a l'arxiu de la Co­rona d'Aragó i és consultable. Està folrat amb pell i té una tapa de fusta, amb la lletra gò­tica del segle XIII". Mireia Na­varra va explicar la iconografia del claustre de Sant Cugat. Cor­ria l'any 1180 quan es construïa el claustre, però ja en parlava un document anterior, del 1013, al Cartulari, on se cita una ven­da de béns per poder continuar les obres.

Manuel Pelayo va parlar de les masies de Valldoreix. D'un pas­sat agrícola poc conegut, de quan es deia Aqualonga, sem­bla ser que per l'abundància

d'aigua. Del creixement com a ciutat jardí en resposta a les ne­cessitats de creixement de Bar­celona. I de la importància de les masies com a nucli econò­mic. Són uns temes plens d'interès,

sobre els que valdrà la pena de tornar a parlar. La passió dels conferenciants per la història local sembla haver-se encoma­nat a aquest grup de ciutadans fidels seguidors del curs. El preu és gairebé simbòlic, ac­cessible del tot, 1.000 pessetes. Les sessions es fan a un local de les Missioneres, veïnes de la parròquia, que així hi col·la­boren. Divulgació històrica i co­neixement de les arrels, coses amb substància.

E1S /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Cultura 41

Exposicions

h ut nleiiijn, Rib/n i Aymen/h en la inauguració de l'exposició. FOTO: X. L.

Ribas fa el primer pas

per la creació d'una

zona dedicada a Part J. M. M. aquesta zona de la ciutat. Ay-

- Sant Cugat - mer ich va dir q u e en el cas que diferents galeries de Sant Cugat s 'aglutinin en aquesta zona es podria parlar, fins i tot, d 'una possible ruta de l'art al municipi .

La inauguració del nou es­pai, al quan va assistir un nom­brós púlic, va coincidir amb el ve rn i s s a tge de la mos t ra

Orientalismes,

Aymerich reconeix la q u e o b r e la

importància quepnn ™ : , ™ la zona i parla d'una A rexposició

., r j ii s ' h ' pot v e u r e

possible ruta de l art robra det pin. de Sant Cugat tor madri'eny

J o s é L u í s F u e n t e t a j a i d e l m a t e i x

Lluís Ribas. Es tracta d 'una mostra on hi ha obres d 'est i l hiperrealista i amb la tècnica de l'oli, que s 'han inspirat en zones exòt iques com el Ma­rroc i l ' índia. Lluís Ribas, que presenta una sèrie de quadres sobre el Marroc, va explicar que es va fascinar per aques­ta "cultura i pel seu color" a través dels seus viatges. Lluís Ribas és galerista, artista i ha treballat per encàrrec d'algu­nes prestigioses sales d'art de N o v a York. L e s o b r e s d e Fuentetaja , en canvi, se cen­t r e n e n e l s p a i s a t g e s d e l ' í nd ia , carac ter i tza ts per la minuciositat en el dibuix i l'a-budan t colorisme.

L'artista i galerista santcuga-tenc Lluís Ribas ha fet el pri­mer pas per a la creació d 'un futur espai dedicat a l'art. La inauguració del nou espai a la plaça Magí Bar t ra lot es po t considerar com el p reàmbul del que podria ser la creació d 'una zona que aglutinés diver­ses g a l e r i e s d'art. De fet, la setmana vinent s 'inaugurarà una nova sala a l ' a n t i c e s p a i Lluís Ribas. En la inaugurac ió - , ,

d e la m o s t r a , que va c o m p t a r a m b l ' ame-nització d 'una orquestra ins­tal·lada en una carpa, Ribas va parlar de " trencar amb l 'eli-t isme amb què s'associa a ve­gades l'art" i crear un espai de passeig per a aquel les perso­nes a qui els vingui de gust admirar-lo. Ribas diu que el seu ob jec t iu no és es t r i c ta ­m e n t c o m e r c i a l , s i n ó q u e també l ' interessa que la gent s'acosti a les galeries d'art per contemplar aquelles obres que s'hi exposen, sense la neces­sitat que acabin comprant .

L'acte va estar pres idi t per l 'alcalde de Sant Cugat , Joan A y m e r i c h , q u e va d e s t a c a r l ' i m p u l s q u e p r e n l ' a r t e n

Eulàlia Auladell presenta la seva primera exposició a la Casa de Cultura

L artista va començar a pintar ara fa quatre anys J. M. M.

- Sant Cugat -

L'artista santcugatenca Eulà­lia Auladell exposa fins al prò­xim quatre d 'octubre un total de trenta-cinc quadres, la ma-joria dels quals pintats amb la tècnica de l'oli, a hi Casa de Cultura. Aquesta és la prime­ra mostra en la qual participa Aulade l l , de s e t a n t a - q u a t r e anys, que va començar a pin­tar ara en fa quatre. Auladell va iniciar-se en el món de l'art després que hagués de deixar la seva activitat a causa d 'una malaltia. Llavors va centrar-se, gairebé per complet , a la pin­tura. Durant més de tres anys, Aulade l l va fer classes a m b l 'artista val ldoreixenc Adolf.

L'obra d'Eulàlia Auladell se centra en els paisatges de Sant Cugat , els Pirineus, Sant Me-dir o Torre N e g r e . A banda dels quadres de temàtica pai­satgística, l 'artista també ex­posa algunes obres amb tot ti­p u s d e f lo rs , f e t e s a m b la tècnica del pastel.

La inauguració de la mostra va aplegar un elevat nombre

Amics i coneguts d'Eulàlia Auladell van assistirà la inauguració. FOTO: X. L.

de coneguts i amics de l 'artis­ta, a la Casa de Cultura. Eulà­lia Auladell va agrair les mos­tres d'afecte i va explicar que no s'hauria imaginat mai que un dia podr ia veu re la seva obra e x p o s a d a . Aulade l l va agrair també el suport que ha rebut per part de la seva fa­mília i t a m b é la poss ibi l i ta t que li ha ofert l 'Ajuntament

de poder exposar a la Casa de Cultura. L'artista va mostrar-se emocionada per l 'exposició i va destacar les satisfaccions que li ha produï t la p intura . "Si nasqués ara, començaria a pintar abans", va dir Auladell. Tot i aquesta primera exposi­ció, afirma que encara li que ­den "molts aspectes per mi­llorar".

C r í t i c a d ' a r t

Pau urbana T A T I A N A BLANOUÉ

Lloc: Sala Rusinol Autor: Eduard Malvehy Tècnica: olis dl tela Dates: del 17 al 29 de setembre

Com bé comenta en Rafael Manzano, un posteubisme, al meu parer naïf sense ser in­fantil, amb aquel la força de color i forma plana que tant el caracteritza, però sempre amb un resul tat de maduresa ge­nial . C o m pot ser q u e d ' u n còctel com aquest en surti el que en Malvehy aconsegueix de manera tan a p a r e n t m e n t fàcil. No hi ha res més gratifi­cant que contemplar una pin­tura i no entrebancar- te amb res que et d i s t regui gens ni mica i continuarr-hi descobrint un món ple de pau, de tran­quil · l i tat gairebé contagiosa,

d ' eq to rns mister iosos, quasi f a n t a s m a l s p e r ò s e m p r e dolços. N o hi ha res en les se­ves pintures que desentoni de la resta; totes les peces expo­sades guarden una gran rela­ció, tant temàt ica com com-positiva, sense que el fet de v e u r e ' n deu de s egu ides e t cansi.

Una p i n t u r a , po t s e r p e r a molts que es consideren dins el món de les arts plàst iques "contemporànies", gens inno­vadora però sí, al meu parer, carregada de modern i ta t , de sent iments d'actualitat, d ' en ­torns viscuts o no, però sem­pre ben observats, estudiats i expremuts en la seva essència més primària.

Paisatges u r b a n s , mar ines , tots ells amb llum pròpia, sem­b l e n m ó n s imag ina r i s p e r ò

sempre hi ha un no sé què de realitat, una realitat encisado­ra, una realitat hipotètica, una realitat per envejar, perquè allà no hi pot passar res dolent. És, en definitiva, una exposi­c ió q u e us t r a s l l a d a r à a un món , un cop m é s , d i f e r en t , creatiu, de geometries colorís-t iques , per poder-vos perdre sense por de no tornar. Una exposició on la serenitat que desprèn el mateix artista es re­flecteix en els seus quadres , acabant per endinsar-se en els nostres ulls per reconvertir-la en espais que , de cop, deixen de ser desconeguts i passen a transformar-se en nostres. Es­c e n e s q u e s e ' n s p r e s e n t e n s empre ne tes , n í t ides , suaus com la pell d 'un préssec. Crec que, un cop més, he d'animar-vos a anar-hi.

42 Cultura HS4CANTONS Divendres, 2S de setembre de 1998

E x p o s i c i o n s

Uartista Soto-Villena obre la nova temporada de La Galeria

L'escultor Josep Jassans també participa en Pexposició J. M. M.

- Sant Cugat-

L'artista santcugatcnc Knric Soto-Villena presenta des de dimarts i fins a mitjans d'octubre les seves darreres obres en una exposició que obre la temporada de tardor a La (íaleria. A la mostra s'hi pot veure un recull de quadres, pintats a l'oli, que mostren diversos pai­satges d'arreu de la geografia ca­talana amb poblacions com Sant Cugat, Vic, Begur, Port del Mas­nou o Gavarra. A banda de la temàtica paisatgísitica, l'artista també mostra alguns quadres de flors i un autoretrat. "M'agrada el contacte amb la natura i per això he centrat la meva obra en els pais-satges", afirma l'artista.

Enric Soto-Villena viu des de fa vint anys a Sant ( Aigat, on va tro­bar tranquil·litat i "dedicar-me d'una forma més seriosa a la pin­tura". Aquesta és la segona vega­da que l'artista exposa a Sant Cu­gat, on ja va mostrar el seu treball al saló d'art Ionit l'any 1991. L'ar­tista ha exposat a diverses pobla­cions de Catalunya i en dues oca-

Enric Soto- Villena exposa per segona vegada a Sant Cugat. FOTO: X. I..A RROSA

sions a Andorra. Soto-Villena va Josep Jassans, amic personal d'En-destacar la saturació actual en el món de l'art.

Mostra d'escultura

A l'exposició també s'hi poden veure tres escultures de l'artista

ric Soto-Villena. L'escultor, natal d'Alforja però resident a Barcelo­na, ha rebut nombrosos premis i des de principis dels anys setanta és professor de la facultat de Be­lles Arts de la Universitat de Bar­celona.

Sagristà />•/-/ n/a .'6 quadres a la UREF. FOTO.-CEDIÜA

Maria Sagristà presenta 'Aigües i dones' a la UREF

Se centra en els glacials i la dona J. M. M.

- La Florasta-

L'artista mirasolenca Maria Sagristà presenta des del pas­sat d iumenge un recull de la seva obra sota el títol Aigua i dones a la Unió Recreativa i Es­por t iva d e la F lo re s t a . A la mostra s'hi poden trobar un to­

tal de 26 quadres pintats a l'o­li centrats en els glacials i la fi­gura de la dona. Maria Sagristà, que va començar a pintar ara fa cinc anys, ha explicat que es va decantar per aquesta temà­tica "ja que no és gaire cor­rent". La mostra es podrà veu­re tots els caps de setmana fins al pròxim 18 de setembre.

Amb aquesta Guardiola faràs molt més que estalviar

Campanya

"Ajudem a restaurar el cimbori del Monestir"

Trobareu les Guardioles a més de 100 establiments de la ciutat.

Organitza:

Amics de la UNESCO - VSC HS4CANTONS Sant Cugat Comerç

ELS /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Cultura 43

El r e p o r t a t g e

L'inventari general del Jutjat és una crònica dels conflictes que tenia i patia la gent de Sant Cugat al segle XIX. Disputes, deutes, baralles i fins i tot una topada del que ara en diríem intrusisme professional. Al cap i la fi, com avui dia. Res de nou sota la capa del sol?

Conflictes del segle XIX conservats a Parxiu (II)

"Atreveix-te a pensar" (I. Kant)

MARIÀNGELA ROVIRA

- Sant Casat -

Entre els nombrosos papers desats a l'arxiu hi ha la corres­pondència de l 'ajuntament, so­bretot la que rebia, que es con­serva des de l'any 1843, a més de tots els llibres d'actes.

D'aquel l cadastre de Valldo­reix (vegeu Els 4 Cantons del 10-9) es diu que era "sacado de las respuestas que dieron a I LI justícia, cura parroco y de-mas comisionados en el ano de 1716 al Interrogatorio que les hizo el senor I n t e n d e n t e de estc Ejército y Principado.. ."

De la barraca de Pere Ferrés "no se li pot considerar pro­ducte algun". Van explicant les propietats de les diverses fa­mílies, censals, arrendaments , pous de gels ("yelo") i batans (o molí draper). Parlen t ambé d 'un violari, que era una pen­sió relativa a algú que entrava a un convent. Expl iquen que van recórrer tot el te rme mu­n ic ipa l d e C a n a l s , u n s t r e s quarts d'hora de llargada i tres hores en total, tot i les mun­tanyes.

Pe r sona l de p r i m e r a i de segona

Parlen de personal de classes

diverses : El de primera està cons ide ra t e n qua ran ta -c inc rals i el de segona en vint-i-cinc. A Barcelona, però, éls de p r imera són de se tan ta -c inc rals. Els de la c inquena i últi­ma valen trenta rals. A l'hora de taxar els productes fan pre­cisions de gran exactitud.

El m e m o r à n d u m del Jutjat col·leciona coses sucoses: s'hi denuncien pallisses i enfron­taments que s 'acabaven fent fora de casa la dona i ells fills. Al 1847 J aume Canals recla­mava a Jaume Ferrando sobre l 'arranjament d 'un camí. Pere Rodó a Isidre Grau, pels deu­tes d 'a r ranjament d 'una car­nisseria, 223 duros. Joan Ca­talà a Jaume Amigo, 23 duros, l'any 1850.

L'Ajuntament de Rubí insta el Gove rn p e r q u è l 'Ajunta­ment de Sant Cugat tregui una parada de vendre carn al carrer de Lloveteras . T a m b é recla­maven per la cons t rucciódel pont de sant Joan. El consis­tori també tenia conflictes amb la parròquia: el 1861 i 1862 hi c o n s t e n t r e s r e c l a m a c i o n s , dues per l 'a igua. Una de les vegades el rector volia que tor­nessin l'aigua a la cuina de l'a­bat.

L'any 50 Joan Margenat con­tra Cortada, Sallés i Buscallà

perquè li paguin mitja paret de can Perabé. Pere Jené de sant Medir demana un certificat de com fou fet presoner pels fac-ciosos el 1836. El govern civil contra els senyors Jaumandreu, fabricants d'aiguardent per la vinassa o "heces" de la fàbrica.

A Pasqual Abelló uns obrers aliens li tallaven llenya del seu bosc gran de can Burrull. L'any 61 Josep Lluncll contra Ben­vingut Jaumandreu per la de ­volució de vuit pans. Deu anys més tard Pere Trabal reclama a Pere Tortosa el pagament d'un préstec. Pere Bonastre a Joan Saladrigas per la invasió de ter­res pel ramat, el 1874. Aques­ta és una de les més freqüents.

Entrada l'altra dècada Felícia Bofrull contra Joan Trabal per la substraccióde càrregues de vi. El 1894 Rafaela Auladell denuncia Maria Girbau per in­trusisme professional "por ha-ber ejercido de matrona en dos partos... juro que no ejerció... absolviendo..."

Cor r i a el 1897 q u a n e s fa constar una disputa familiar per un llegat t es tamentar i en t r e dues dones de la família D e ­vesa . L 'ú l t im any de l seg le Joan Coll reclama a Miquel Ra-moneda i Joan Vallhonrat per un robatori a unes vinyes. Anys abans l ' a j u n t a m e n t de Sant

Foj vetlla pels documents històrics de la ciutat. FOTO: E4C

Cugat reclamava al govern ci­vil pels desastres ocasionats per uns aiguats i calamatsada.Inva­sions de terres, danys, paga­ments de pensions i arrenda­ments, són d'allò més freqüent.

Una bona carnisser ia

Gemma Foj em facilita la cò­pia d ' u n d o c u m e n t - s e m b l a que poc conegut - que és una concòrdia entre el Monestir i la Universitat i Ajuntament, des­prés de molts conflictes per una carnisseria, allà vers el 1634. " E n nom d e D é u sia A m é n com de molts anys a esta part se sian susitadas y seguidas moltas qüestions diferencias i devats ... grans gastos inquietuts y tre­

balls, desavinencias i disgus­tos".

Per acabar a m b els p l e t s i aconseguir pau i quietud, amb el parer i consell dels advocats han arribat al pacte d'avinença. "Ni en altre manera la carnice-ria y facultat u dret de tallar y vendrer carn... amb la prohibi­ció de que altres qualsevols per-sonas pugan tenir carniceria". Un monopoli, vaja.

No s'obliden de fixar els preus de la carn de moltó i de crestat (boc castrat) i altres detalls. Do­cuments prosaics, cròniques i annals...Tantes vides evapora-des hauran deixat un pòsit eva­n e s c e n t però pe rdu rab l e . El camí de la història sempre duu a algun lloc.

C r í t i c a de c i n e m a

Documental o narració dramatitzada?

Pel·lícula: "Salvaral solclado Ryan" Director: Steven Spielberg Actors:: Tom Hanks, Tom Sizemore, Matt Damon Durada: 169 minuts

Tècnicament Sahar al soldado Ryan és impressionant. Foto­grafia, posada en escena, movi­ment de camera, so, vestuari, efectes especials (els necessa­ris, ni més ni menys).

Les escenes colpidores de les que tant s'ha parlat són brutals però no diferents a documents filmats o fotografiats pels espais informatius de les moltes guer­res que se succeeixen sense tre­va a qualsevol punt del món. Què ens resta, a part d 'un do­

cumental sobre ia guerra des­carnat i cru? Poca cosa. Un ar­gument lineal: un grup de set

ISABEL S À E Z

homes, comandat pel capità Mi-ller (Tom Hanks), ha de creuar les línies enemigues i trobar el soldat Ryan del títol. La defen­sa d ' un pont es t ra tègic és el punt culminant del desenllaç. Pel que fa a la realització, des­taquen dues característiques del c i n e m a d e S p i e l b e r g : un començament impactant, el de­sembarcament dels soldats a la platja de Omaha, servit amb el màxim de detalls. Vint minuts esgarrifosos. Les obertures de Spielberg ja són un clàssic, la seva marca de fàbrica. L'altra ca­racterística, per sort no tan cons­tant a la seva obra, és un final que tracta de ser emotiu sense aconseguir-ho. Resulta com po­sar una cullerada de merenga sobre un rostit de xai. Discor­dant. Tret de la "merengada", com a director tècnic Spielberg

és un fora de sèrie. Són moltes les imatges de gran força visual: els perfils dels soldats a contra­llum, homes sense identitat; la caminada nocturna il·luminada pel foc dels canons com una tempesta de llamps... Spielberg domina la camera

pe rò no les claus del d rama humà, malgrat els esforços de to ts p lega t s , des t acan t T o m H a n k s , S i z e m o r e i E d w a r d Burns com el soldat rondinaire i cínic. Que en aquesta ocasió Spielberg no ha tingut un guio­nista de la talla de Steven Zai-llian (La llista de Schindler) es nota. Sahar al soldado Ryan és, en certa forma, la pel·lícula que Spielberg va fer als catorze anys, però amb la saviesa dels anys i la perspectiva de l'experiència. Un gran documental, una histò­ria anecdòtica.

E. MALVEHY

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sinol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago Rusifíol, 52 -Sant Cugat del Vallès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

Carrer de la lòrre, 14

Tel. 93 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

•

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

BAR GLOPS

BAR MERMELADA ~~

BAR PtCCOLO

BAREL MONESTIR

BAR BOKATA

BOTBÏ CA L'EUGENI

CAN CABASSA CASTANO

CAN EDO

CAN BARATA

CAFÉ-BARSOL

CELLER STA. MARIA

CAStNET

CANCASOLETA

CHEZPHBJPPE

EL JORDI'S

ELPEROLET

ELMESON

ENTROIDO

FRANKFURT LA FALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

LA GRANJA

LA PASTA BOOtA

LAMUSCLERA

MASIA MASROIG

MESOMENYS

PARADA I FONDA

SQUASH

Valldoreix, 56

Valldoreix, 2 ÍT

Plaça Augusta, 2

Plana Hospiïal, 35-37

Rbla7CeTlenl3Ï

Alfons Sala, 9

Puigmai, s/n

Lleó. XIII

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

Santa Maria, 17

Camí Can Ganxet, 47

Sant Bonaventura, 39 Baixos

Raça Pep Ventura, 5

Sant Jordi, 39 .

Av. Francesc Macià, 67

Plaça Octavià. 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

Avda. Catalunya, 15

Raça Monestir, 1

Sot, 25

Ctra. Cerdanyola, 13

St. Antoni-placa Barcelona

Alfons Sala, 24

Sant Bonaventura, 14

Raça Mas Roig, 4

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

Sant Jordi, 33-35

93 674 36 36

93 589 11 85

93 589 11 98

93 589 54 92

93 589 19 72

93 589 84 22

93 589 19 01

93 674 02 67

93~69lf24 24

93 697 0 6 5 2 -

93 674 67 21

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93 674 94 84

93 674 11 18

93 675 53 03

93 67TÍ0 47

93674 58 60

93 589~5Cr 11

93 674 64 33

93 589 81 97

Cuina cassolana

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes

Cafeteria i entrepans

Marisqueria

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

93 584 23 32

93 674 08 10

93 675 35 80

93 675 52 46

93 67515 03

93 67509 05

93 675 00 86

93~589~3lT23

93 589 26 97

93 589 14 96

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Live

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts

Menú diari

Cafeteria i pastes

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria

Cuina casolana

Pizzeria, creperia

Entrepans variats

Xai, entrecot a la brasa

Mexicà-menú català

Cuina catalana

Cafeteria, pizzes, menú

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

•ELSFORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta)

• F L E C A E U N I C E D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

• •

©s Cent re M è d i c Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Banich

Dr. /. Sàbat Santandreu Dr.i. M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Especialitats vinculades ^ Centre Mèdic Tefetoa

PEDIATRIA Dr. I. Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. J. Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr.). Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOCIA

PSIQUIATRIA

Revisions per a armes Carnets de conduir i esportius

Certificats especials

Santiago Rusmol, 7, entsol

93 674 15 26

93 674 01 47

• SUSANANKSOum

Cirurgia • jgft, FfBNÀNDEZ LA-

i g e n e r * ^

L A l Sant Cugat

Consult. Centre Mèdic

CarBfScats de « o r * * * t WDBK. Mediana WtaWfc-lMWtíifàpift. <si Safttiage Vmmïï. «"tot

IÍ.OOMWQOQA-

Fisioteràpia

• SORA ROMA FER Fisioteràpia. Awlstencte. santta

Geriatria E Ï H A T R I A

Atenció a persones grans en «l seu donrneB. AwwwowmeM a llur» famBtar».©»**** de ft#-

sUénctes i d'aures recursosJn-fermana Formaoò. c/ Ànget Qolmerà, 3 08190 Sant Cugat. « 9 3 «7406 0*

«INPrtóss: Atenció t companyia a persona; grans, "CANGURS" aws í n e » . control de mataRi ajuda a ta " transfcw»espeeiafe.Sautii ' a domicili Av, HwwWai , ^ ^ . 1 1 1 W$BtCÜ&t.'

PROSS 2 4 HORES. Servei d'atdda « i»» persona» grans, malalt* Ofenies o « n w íescente, a quelsavattwtatíÉïte o ta nit. Sistema seradL ràpid, *** gur t de poc cast Av. TotH*)»% « * 2-8. 3 * : A m<n&& « r -

LABORATORIS

tygMHII

ni U r * 2 * ï * * a * É . vBtMHdnf^MSHRrW'i·WnHMn-

tmmm

Mútues • « M O N V I S O Màtuft ^mstàttmx* «la trefeaS nCm, zi\,toKa, Auawfte.

Odontologia

•aA«AF*Rcc9 r rwu . Df. Thlefry Hascoet Odonta-estomatofogia. Ora Nathtíe Vergnes-Baquè Ortodòncia. C/ Joan Mtró, 16 Sant Cugat « 9 3 589 $9 42 Urg. 970 2 7 9 8 5 8

D E N T A L t _ „ . IÜRGIC

AtCataunya, 21. baows SantCugat « 9 3 S 8 9 0 0 0 0

13 ICA DENTAL AU-

OdPOtOtooja general, Implentoto-gja. pròtesis,' odontopediaBia, or­todòncia, mútues. Av. Tbrreblarí-«9,2-8,2a, 11. Sent Cugat ««$8750803

• CliNICADENTAt DOCTOR BRAHOT. Ortodòncia t Odontotogiag* mral. C7 Santa Mera 4,1er, 2a. -Sant Cugat « 9 3 5 8 9 7 0 4 0

«CLÍNICA OfiTCOÒNClA t DISFUMCtó TBMPORO-MANDreuuw AÍ Iforratfança&í.an A. despatx 6. Sant Cugat

96-6752212 a> CLÍNICA DSNTAL MA­JOR GfMíjor, 23-25,1", 3» «9367472400

Clírtfca dentatOt *<*«. 9-%3 tl i 16-í»rt PaUmtm^Z^bai-xa»,$tnÉÇ&MÈ'

Otorinoloringòleg

Mt^tínut- Pf«vla<ia - As-•WAtmttt sanitària MedHiac. StÜts«B(i Moragas. 4B, entr 2a.

« 9 3 ^ 4 8 53

• C6NTRE

®mv—

Pedagogia-Logopèdia

* BE<SOÍÍA V1NALLONGA i>«fiaflOgf», logopèdia Proble-fnes llenguatge i aprenentatge C/VHa,6-7.1r 2a Sant Cugat «93 S891215

Pediatria • JOSEP M. COROMI­NAS CASARAMONA Pediatrta, aema mlanttl Hores convingudes Rbta. Ftifeataltada, 2<J,if3a.SanlCuga « 9 3 6 7 4 7 2 1 6

• PrtAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Mediona adolescent. Av. TVretolanca. 2 - 8, 3r pi*. Sant Cugat « 9 3 674 57 98 935893548

• DRA.ANMAPUJ»ET* CALDES Peosatrta Wtateto Salut Maptr*. Cndavallada 21, 1er ojs. Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 2 9 9 5 9 3 9 7 4 2f j 7 9

casc Moragae, 2S»S SantCugat. ' ' . «93674 3$ 6* 93 4184848

, ís ta.

» IMSITITyT ,I»S100-MEBIC SANTCUGAT Psicologia eSntea, paKtufatria, depressfons, alcoholteme, toxi­comania trastorns d'anstatat, estrès, tabaquisme. Av. Tom*-btanca^-S 3er. A deep. 11 i IS Saní Cugat «988W3TS7

Tocrjginecologia-Obstetrido:

ewcEW TooOgSwcotagla. Mare» ra**í(V.

Catalunya. 21. « ï » . 5 w t

MaWfiat dat peu, ortaalÉ, &#* «Se» ortopèfàju». tt»>*W(«»v cirutgla de» oeu. «eraa a oOf*-

«93S89631S 929 •?« 9$ 38

Psicologia-Psiquiatriai

• CEHTIWOEPSieOtO. QJACyNKJA Trastorni d"apr»nef«»tBa i * te parla. Nans, tMt«d««e«f)ïa t adults. A<t Catadusya 21, 3t <*. SantCugat. «93674 3673

« CENTRE PSICOTERÀ­PIA DEL VALLÉS Psicologia, psiquiatria, logopè­dia. Plaça Or. Galtes, 5,2n, 3a. SantCugat. « 9 3 5 8 9 4 0 5 1

• DRA. PALERM Psicologia. Apsletat, depreaW, dificultats de reiaoó, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia Hores convingudes, c/ Fran-

8a, a tariiat raaitopíWBjt, ïi. , *!«». fraaca»» MotagÉ» *•<$

nMm- -,*•. RK98J5WÍ14» '

1 M^ ' i r i .

Traumatologia

TOURIÏ0W TtaiflflatBtogíai CJdfuríWt» ï<«»»

M lisnaWanoa. Ï - * PeSoSSc-SantCugat « 9 3 6 7 5 8 7 8 6

•JOSEP PÉCH TraumarologtaT otíoííèdi»: A»s' í ítstèncía sartftàrta. Prèvia»», Madytec PoücSr*? Torrebtefica, 2^8,2a-10. Sant Cugat 9 1 „_ " -

* DR. FERMIN ARA»-BURO Cirurgia ortopèdica &autnat«-tògtea. Hores oonwngude*. Cf QtWBSv 21.1r3a SantCugat-« 93 874 43 « 93 589 OS 34 ,

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistencia.

servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia

a persones grans

• Controls a malalts:

medicació, cures, sondes..,

•Ajuda ala llar: neteja,

bugaderia, compres, menjars,,,

•Transports especials:

individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

• Av.Torre Blanca 2-8,3rA. desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès

E1S /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Cultura 45

B Jtttón Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

PI. Octav ià , 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

Com sí fos de tota la vida

la xocolata... f fv f fv •Is entrepans... f fv f fv • I cafè... * * v f H les pastos... ffvffw «I suis... f f v f H

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

I I Pi. Barcelona ••Tel. 93 675 52 46

posa PELUQUERIA

FORMAS C/. Elias Rogent, 18A (iunto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

•YELIWO

1 16,15-20,20-22,30 Salvar al soldadoRyan 16,06-19,15-22^0

2 IK~

I «16,90-20^0-22,45 Los vengadores 16,00 > 18,15 • 20,30 • 22,50

ïi Yelmo 3 M4WHWW

líiin·n··ttiiutt* 16 6» 18^0>20^-22,40 Balla conmigo IT^IMIO» 22,50

S e s s i o n s g o l f e s cle d i s s a b t e

16,45-20,45 Doctor Dolittte 16,00-18,15-20,30-22^0

VelmoS - iS i_

6días,7noches 16,00-18,15-20,30-22,45

Yslmo6 ' «•.

l a trama 17,90-19,45-22,40

Vfelmo7

tes 2 18,15-28^^50

YfelmoS . - . i i fci

Q&Doltftfe 00,40 losamarrtesdetdrcafepolar 17,15-19,45-22,45

ntf.-íiii

17,00-19,45-22,45

jíialín^sa fes 12.00 h

TPARADA • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ-• TANCAT DILLUNS NIT FONDA» RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 93 589 26 97 1f

US

CANTONS

DIARI DE

SANT CUGAT

Carrer Sant Antoni, 15, baixos Tel. 93 589 62 82 Fax 93 589 20 91

*'Í-\ Ub Cl T i"u

jigp^lfrijjk

M c D o n n l d s *fMtt CiftWIlHl <ÏÍlÍïtlM ftn*MÜwtai 4JPVJWW K M ^ H V V W I M 1 ^nHPJVVWnWfJV

0 S S/TNT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA 1a SETMANA 2a SETMANA 3a SETMANA GOLFA EN V.O.S.E.

SALA 2:16,30-18,30-20,30-22,45 Golfa: 00,45 - APTA

SALA4:16,45-20,45 GOLFA: 00,15-13 ANYS

SALA 1:16,10-18,15-20,20-22,30

GOLFA: 00,45 - APTA

SALA 3:16,30-18,30-20,30 - 22,40

GOLFA: 00,40-APTA DIVENDRES

GOLFA: 00,40

Q CINESFI

Pàrking

C/ïhmmotm/./WNíBSIi.

Dia de 2h. gratis l'espectador a ü s 22 s s s « ^

Carnet Carnet d'estuSant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions Jove universitari anticipada de 65 anys telèfon als ServtCaixa minusvàllds tardeta de crèdit numerades

Accessos Pagament amb Sessions V t 3S&& minusvàllds tarfleto de crèdit numerades 002-33:5 902-33 32 31

46 Cultura HS4C4NTOÍXS Divendres, 25 de setembre de 1998

L A R A D I O 9 1

De dl·lhins a iMwendros • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i Ten-trevista, amb Jofre Llombart • D e 10.30 h a 13.00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.50 h a 14.00h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop • D e 18.00 h a 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu • D e 21.00 h a 22.00 h L'estrena (dilluns), Pasta Fullada (di­marts), fíon rotllo (dimecres), Buc d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h L'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

Pasta Fullada • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00 h • Vallès sense fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h L'estrena • De 18.30 h a 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

• D e 9.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 11.00 h Tira mi lles. el concurs • D e 11.00 h a 13.00 h

• De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10 h. Esport en marxa l'edició •De 10.00ha 11.00 h Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahis-sa • D e 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2° edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Al vira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.0 h F.sport en marxa 3" edició

La p r o p o s t a

B Monestir se suma a les

El Monestir de Sant Cugat acollirà aquest cap de setmana un concert de cant coral en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni que se ce­lebren a tot Europa. Les jornades, que tenen el propòsit de divulgar el pa­trimoni cultural, són impulsades pel Consell d'Europa des de 1991 i or­ganitzades a Catalunya per l'Oficina de Gestió de Monuments de la Generalitat. Sant Cugat és un dels 44 municipis catalans que participen en aquestes jornades. L'objectiu de Vencontre,"segons explica el vicepre-sident del patronat, Domènec Miquel, és la difusió i el coneixement dels monuments a través de la celebració d'activitats culturals. El concert de diumenge es farà a les sis de la tarda al Claustre del Monestir. La coral Shalom i el cor de cambra Scherzo seran els protagonistes encarregats de posar el color musical a l'acte.

26 •Concert Cor Jove i Orquestra CSBSQÉBÈI l asió. A A fel pmòqma, de Sant Cebrià Qtg,:EMD VaBdoïeïx

27 DIUMENGE

28

C A N T C O R A L • Concert de h Coral Shalam i la Coral de Cambra deObèrs&o. A les 18.00 h. Monestir de Sant Cugat, Org,: Gene­

ralitat en col·laboració amb l'Ajuntament. SARDANES . • XXIH Aplec de la sardana amb les cobles Ciutat deG-ïrona^ Jovenívola de Sabadell Principal del .Llobregat i Sant , Jordi. A les 1030 h. i a les 16.00 k Jardins del Manevtk'ütg.: Esbart Sant Cugat. E X C U R S I O N S • Passeig per CoDseiola: el Turó de Can Camps. 9 $ 0 h , Sortida des del Club Muntanyenc SantÇEugat. * , . „.

CURS D'ESCRIPTURA JEROGLÍFICA - ;

1>128 de setembte aï 2 d'octubre, a tea 19.30 hores. Ga&vent M.M. Coraaones de Jesús y Marià, biforniació i cripàofiSi, tel: 93.674.4t.42. Org.: Secció Aiqueofògíca-Hístòrka Museu de \yM£&c Col.: EMD

DILLUNS CURSOS I TALLERS DE • íafcaíi&ciói ínscrifxaonsddilSde radfoíonJc, DJ'S, teatre, Oi&i Ajuntament, Facff» Jové,

<foctubre. Guitarra, baix, bateria, combos, fotografia, periodlpHe

Ja Casa de Cultura; d e dilluns a divendres, d e 16*'<

ACTIVITATS ALS DISTRICTE f , Informació i inscripcions a partir del $¥& setesabas. •Centre Cívic ia Floresta. Baixada Can tyto&sfaL Jel 93 589 89 42 • Centre Cívic ies Planes. Motí, 2. Tet £*$fSSï í&, • Casa Cultural de Mira-sol. VioorM/a 1& m 589 2018

4 ttwPom*» * Bkàcletada. Lliurament de pitralls a tes 10.00 h í sortida a les 10.30 h. Sortida des de: Pryca Sant Cugat. Org.: Pry»

ca Sant Cuga t

E x p o s i c i o n s

S A L E S M U N I C I P A L S

• Mirails del Cel. Arx iu fo­togràfic del Cen t r e Excursio­nista d e Cata lunya . Casa d e C u l t u r a . D e l 4 al 27 d e se ­t embre .

• El passeig solitari. Fotografies de Pere Formiguera. Claustre de l Monest i r . De l 10 d e se­t embre al 4 d 'octubre.

• Aigües i dones. Pintures. Lo­cal Social d e la U R K F d e la Floresta. N o m é s els caps de setmana. Fins al 18 d 'octubre

S A L E S P R I V A D E S

*Les nostres avantguardes. Obres de Cabanas Alibau, M. Cabanas, Canals, Codó, Del-ciàiix A Canals Galeria d'Art (C/ De la Creu, 16) Del 10 de setem­bre al 4 d'octubre.

•Sandra Figueras, pintura. Pou d'Art (Balmes, 35) Del 5 de setembre al 9 d'octubre.

•Espai Lluís Ribas. Exposició J.L.Fuentetaja i L. Ribas. Ca­rrer Gorina, 13. Fins al 12 d'octubre

Cent re Cultura)

•Orquestra Simfònica del Vallès. Clàssics de pel·lícula. Sota la di­recció de Salvador Brotons.Dis­sabte 26 a les 10 del vespre. • El silenci és or, d'Apel.les Mes­tres. Direcció: Frederic Roda. Divendres 2 i dissabte 3 d'octu­bre, a les 10 del vespre

ELS ÍQVIYIDNS Dkendres. >5 de setembre de 1998 Cultura 47

Ajuntament 93 5892288

Bombers Sellaterra 93 692 8080

Bombers Generalitat 08S

Bombers Rubi- Sant Cugal 93 6996080

CAP 93 58911 22

CAP urgències 935894455

Casa de Cultura 935891382

Centre Social i Sanitari LF 935897800

Casal Valldoreix 93674,4599

Catalana de Gas 937Í52944

Centre Ctvic la Floresta 93 5890847

Centre Ctvtc les Planes 936755105

Casal Cultural Mira·sol 93 5892018

Cinemes St. Cugat (Rese< 93 5890941

Correus 93 674 7096

Creu fiqa Sant Cugat 936741234

Creu Roja VaBdoreix 936742459

Dispensari La Floresta 936747615

Ent. Municipal Descentralit 93 674 2719

ENHER Rubi 93 6991892

FECSA (atenció al client) 9007373 73

FECSA (avaries) 9007474 74

FFCC 93 6741934

Funerar'a 93 589 55 52

G Civil (Mira-solj 93 674 2379

Hisenda 93 5891155

Jutja; 93674 6696

Parròquia S( Pere Octava 93 6741163

Parròquia Les Planes 93 204 7503

Parròquia Valldoreix 93 674 05 69

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58

Urgències 091

Policia Municipal i Prat. CM 092

Pot. Municipal (VaUdoretx) 908795125

Comissaria de Pofcía 936747612

Taxis (parada) 93 674 0997

Ràdio Taxi 93 5694422

Repsot-Butà 93 6741580

Sant Cugat Comerç 936740322

~ — ^

SOREA 9358900 21

Vafldorew (parada! 9367411 n

Grua 93674 33/1

Aigües La Floresta 936742089

AAPPiWMira-sol 93 6742018

AAWVBrgeC*rrneMira-$Ol 936741003

AAWSanfJoanMira-sol 93 674 71ÍB

AAPP i W Valldoreix 936742197

AAPP i W C. Montserrat Valí.93 674 2105

AAPPW Can Majò Vall. 936745049

MProp.iVisnsURoresia 936742089

AAWAiguaBongaLaFlaf. 936745129

Ass. Consumidors 93J684567

DM (Cita prèvia) 935*93080

Greenpeace $1)5434704

H. General <te Catalunya 93 5891212

H.«d*Hebron 934272000

H. Sant Joan de Déu 932034000

Unitat Coronaris 932481040

Tel. de l'Esperança. 934144848

Informació Carreteres 9320422 47

Informació Aeroport 93478 5000

Informació RENFE 934900202

Informació Port 933188750

OMfC 935693188

PobcHc Torreblanca 935691888

PROMUSA 935891732

mMM:M$mM&W9 AS£S 9367535 03

ArxmGavín 9367425 70

Casal d'Avis SC 935891638

Llar d'Aw$ Parròquia 935890598

Club Muntanyenc 939745396

Coral da fa Unió 939741006

Esbart Sant Cugat 93B75»«

Tot SífitCug*! 936748661

GrupSup.íBWfgrar)ts 93.87493 tt

Ràdio Sant Cugat 936765959

Bs 4 Cantons 935996282

HiMIlini D i v e n d r e s 2 5 • San t C l e o f a s t i santa Au rè l i a . D i s s a b t e 2 6 • San t D a m i à D i u m e n g e 2 7 • S a n t V i c e n ç de Paü l D i l l u n s 2 8 • San t W e n c e s l a u D i m a r t s 2 9 • San ts M i q u e l , Gabr ie l i Rafael D i m e c r e s 3 0 • San t J e r o n i D i j o u s 1 • San t Rem ig i D i v e n d r e s 2 • San t Sa tu r

EMD Valldoreix

.1*

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i inscripcions:

De dimarts a divendres, d'11a13h.idel7a18h

Tel. i fax 93 589 82 69 (Casal de Cultura

de Valldoreix).

• Dissabte 26, a les 21.30 h. C O N C E R T C O R JOVE I OR­

Q U E S T R A C A M B R A FUSIÓ.A la Parròquia de Sant Ce­

brià.

Org . : EMD Valldoreix.

• Del 28 de s e t e m b r e al 2 d ' oc tub re , a les 19.30 h. CURS

D 'ESCRIPTURA JEROGLÍF ICA Al Convent MM. SS. Co-

razones de Jesús y Maria. Informació i inscripcions, tel.: 93 674

41 42.

O r g . : Secció Arqueològica-Hiscòrica Museu de Valldoreix.

Co l . : EMD Valldoreix.

• D issabte 3 d ' o c t u b r e , a les 16.30 h. X O C O L A T A D A I

JOCS I N F A N T I L S . A la plaça del Casal de Cultura.

Org.: Creu Roja de Valldoreix.

Co l . : EMD Valldoreix.

•JAZZ INFANTIL I JUVENIL •GIMJAZZPERA ADULTS •DIBUIX I PINTURA PERAJOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA • ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA I BATIK I SEDA

•JOIERIA ALA CERA PERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •ORFEBRERIA •CANT CORAL •IOGA •ESCOLA DE MÚSICA «ANDAN­TE» •TEATRE PERA NENS I JOVES

HORARÍ AUTOBUSOS

mMm M SANT CUGAT-ffllRi-SOMHÀS JA8BR

Sortides des de Mas Janer.

-Dies feiners. 1a sortida: O6.OC&t-C7,QOMJ8.00h i a les hores en ixin* fins a les 22.00h. l'úttim servei finalitza ef seu recorregut a t'estacio deF.G.C. deSant Cugat. -Dissabtes i festius, 1a sortida: Q7.0Ori-OUQ0h-Q9.OG i aies hores en punt fins a tes 22.00b.

L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de RG.C. de Sara Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Seia. -Dies feiners. 1a sortida: Q6.40h-07.4Qh t als 40 minuts de cada hora fins a les 2l.40h. L'últim servei finalitza e) seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-Q8.40h i als 4Q minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'úttim servei finalitza et seu recorregut a l'estació de F.6.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça, Cm Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

'NIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i ats 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h~09.53h i als 23 i 53 minats de cada hora fins a les 22J23h.

Sortides des de l'Estació FGC.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-Q6.35h ials 05 i 35 minuïs de cadaí*0ttfins a tes 22.35n,

-Dissabtes i festius. 1a sortida: O9.O5h<O0.35h i ats 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35h.

flecorregut Sanr Domènec, CAP, SantPrancesc, flaca Cot, Mercat TomManca, Monestir, Estació FQC, Cotomer, Sant Domènec. \

I I P I A 3 . SANT GUISAT-LA F U P t E f i r a f t F4ANSS

Sortides de» de KCeJottit .

-Dies femers. 1a s o r t d a ^ ^ del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.l5h. -Dissabtes ifestitis. ta sortida: 07.15hdel matíi cada hora i rràtja fins a tes 22.t5h. Sortides des de l'Estació,

-«es feiners. 1a sortida; 0S.35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 2t.35h,

-Dissabtes i festius. 1a $9$da: 08.05h del matí I cada hc*a i mitja fins a les 2i.35h.

Recorregut F. Colom, ta flqmsta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Morts Safa, Estació,

Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

immMmimmmBvmmmm -Dies feiners. 1a sortida: 05.-40h-06.25h i als 25 minuts ctecactatora fins a tes 22,25h, -Dissabtes i festius, lasortkla: 0625h i als 25 minuts de cada hora froa tes 22.25h. -Sortides addicíonats a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

• A 3. SANT CUGAT-BARCELOHA

-Dies feiners, 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15<O5.40 i Q6.l0h i als 10 minuts de cada hora fins atès 22.10h. -Diumenges i festius, lasortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h.

>la: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

1 A BliARiElONA-SANf SUGAf

-Dees feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21,45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i ats 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Owrnengesífestíus.1a sortida: 08.45h i ais 45 rtÉHite*cadailorafeisales21.45h. -Sortides addictonate a Cerdanyola: 22.15h (feiners). .:

48

ELS4CANIÜÏNS Divendres. Jïi de setembre de 19M

Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

f « M

MARIA FAI /U T.RA

- Sant Cugat -

Se sent estrangera a França, tot i haver nascut a Perpinyà. Als tres anys va venir a viure a Barcelona i en fa trenta que és a Valldoreix. Ha fet gravats, litografies i tapis­sos, amb un taller propi, però es queda amb la pintura. Va co­mençar, de petita, retratant fa­miliars i amics. Als 17 anys se'n va anar a pintar a casa d'un amic del seu parc de qui va aprendre la tècnica i els secrets del dibuix. Amb Víctor Moya, un retratista valencià que pintava totes les do­nes de l'alta societat barcelonina, va perfeccionar el retrat i, final­ment, va conèixer l'impressio­nisme de la mà de Pau Roig, ca­sat amb una francesa que havia estat model de Renoir i de Degàs, que la va fascinar amb històries de la bohèmia. Amb Roig va aclarir la paleta i va definir el seu estil de colors clars, sense preocupar-se dels clarobscurs, ni de les línies d'horitzó, ni de perspectives... Li agraden les formes, sobretot les dels edificis de Gaudí, i pot haver fet tranquil·lament més de cin­quanta ({uadres només de la Casa Batlló, tots ells diferents.

-Es defineix r om una pintora impressionista?

- Sóc postimpressionista. Però per més que et defineixis en un estil, el millor elogi que et poden fer és que algú, veient un qua­dre teu, digui: això és un Diogè-ne. Lahhh! T 'omples de satis­facció!

-Quan observa un paisatge, el fotografia o el dibuixa?

- És molt curiós, però el trans­formo. No veig els pals de telèfon ni les antenes de TV ni els cotxes aparcats i, sense adonar-me, faig una nova distribució dels ele­ments que hi ha. O, per exem­ple, quan miro un terre brut hi veig, clarament, un gravat. Amb els clarobscurs, les taques... - Es important, la imaginació? - És essencial. És la nostra eina

bàsica. —Amb quin clima treballa més

Mercè Diogène. Pintora.

"La pintura és com un exercici de ioga"

La Mercè farà 76 anys al novembre. FOTO: XAYII .\RROSA

a gust, amb música? - Sí, pinto amb jazz. M'agrada

molt i he fet molts quadres que parlen del món que l'envolta. -Es pot pintar, de mal humor? - Sí, i tant! Jo, fins i tot. quan

estic de mal humor he de pujar al meu estudi a pintar perquè se'm passi tot. Em

exemple. La meva néta només té cinc anys i mai ningú no li ha dit com ha de dibuixar. Li vam deixar una habitació perquè pin­tés el que volgués, i fa unes coses fantàstiques! Hi ha dibuixos que semblen de Giaeomett i , amb unes dones altes i unes cames

l largues . . . i en

relaxa. Per mi " J[ /es expOSUtOnS " ^ d e fer mans

només veus gent al vernissatge.

La resta de dies no

la p in tu ra és com un exerci­ci de Ioga. -Com veu les

hi va ningú noves genera­cions de pin­tors? - Mol t per­

duts . El món hauria de ser d'ells i no ho saben aprofitar perquè estan massa di­rigits i els falta explorar i trobar els estils que els defineixin. Han de deixar córrer la imaginació per­què els estils no volen cotilles. Potser no els hauríem d'ensen­yar tantes coses ni passar tants exàmens . Mira, et posaré un

els fa flors. No és això, la imagina­ció pura?

Aques t és el camí que han de seguir els pintors joves, per evitar

,;, cl que passa ara,

que surten forna­des d'abstractes o de surrealistes i el públic es cansa de veure sem­pre el mateix. Si t'hi fixes, a les exposicions només veus gent al vernisatge, perquè són amics i fa­miliars. I AI resta dels dies no hi va ningú.

- Quina exposició teva recor­des amb més estima?

- La que vaig fer el passat mes de maig al Monestir. Per mi va ser molt important i mai li ho agrairé prou a l'alcalde ni a tota la gent de Sant Cugat que va venir a veure els meus quadres, per­què aquell lloc és el millor marc perquè un pintor exposi les se­ves obres. Em vaig sentir molt afalagada. Va ser entranyable.

-Quin record guardes de Pï-casso? - Com a pintor era un geni, però

com a home era una mala perso­na i molt egoista, com s'ha dit en algunes ocasions. Però la veritat és que jo vaig estar de sort perquè normalment es treia la gent de sobre de males maneres i a mi no m'ho va fer mai. Quan volia era divertit i molt pallasso, perquè de cop i volta et donava tres pas­sos de ball...

- I d 'en Miró? -Era un home encantador. Molt

amable i entusiasta. Parlava de tot amb il·lusió. Tenia el caràcter d'un nen. —I de Coco Chanel? - En guardo un record molt bo­

nic. La gent la trobava una mica seca perquè al final de la seva vida es va recloure molt, però quan volia era una persona molt amable i encantadora. Havia tin­gut una vida molt aventurera i vi­via en un món extraordinari, ple d'imaginació, que a mi e m fasci­nava. La vaig conèixer a través d'una noia americana de qui Coco es va enamorar. La recordo molt diva, molt pintada, amb els llavis exageradament vermells i els ulls ben negres.

-El proper 4 de novembre re­collirà la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat. La m a r c a r à d'alguna manera , aquest guardó? - No ho crec, jo continuaré fent

la meva tasca, igual. El que pas­sa es que no puc negar que estic molt contenta que m'hagin pre­miat per fer el que m'agrada. Jo sóc molt feliç vivint i treballant a Catalunya i si a sobre et pre­mien per això... et pots sentir tre­mendament afortunada.

Sünbotismes IORDI CASAS

F)rnest Rcnan ja ho va dir fa més de cent anys: quan es trac­ta de bastir un projecte nacional cal desar la història en un calaix, ja que pot fer nosa més que no pas servei. Els símbols, que no són altra cosa que la destil·lació d'aquells fets que ens són més preuats, són un aglutinant molt més eficaç. Ara bé, cal saber do­sificar-los. En excés embafen (com tot, no ens enganyem). Això és el que passa quan en si­tuacions de normalitat cívica i identitària, malgrat que molts s'entestin a mantenir el contrari, utilitzem els símbols com si es­tiguéssim democràticament dis-capacitats. I els catalans, per sort o per desgràcia, tenim en l'onze de setembre un laboratori extra­ordinari pel que fa a aquestes qüestions. Qui ens havia de dir aquell onze de setembre de fa uns vint anys, quan un grup de ciutadans -encapçalats pels re­gidors del primer ajuntament de­mocràtic acabat d'estrenar- vam canviar el nom de la plaça "de los caídos" ("por Dios y por la pàtria", que no pas per la Repú­blica i la democràcia), que anys a venir es convertiria en un lloc motiu d'ofrenes florals? Però és així des de fa uns quants anys. M'imagino l'extraterrestre in­ventat per l'historiador E. Hobs-bawm intentant explicar-se de fora estant això de les nacions i el nacionalisme, intentant donar una explicació racional a la des­filada de prohoms locals (amb espera de tanda inclosa), sota la pluja i amb flors a les mans, re­citant rapsòdies enaltidores i de­safinant a l'hora d'entonar l'him­ne nac iona l , o fins i to t oblidant-ne algun tros (en això parlo per terceres persones). Re­alment, no és fàcil. Però, qui ha dit que estem davant d'un fet fà­cil d'explicar? Perquè no se'm titlli de poc constructiu, proposo els següents canvis per als pro­pers anys: contractació d'un di­rector coral per millorar la part vocal, concurs per premiar les millors flors i oferta per part dels bars dels voltants d'un breakfast especial per als assistents (a preu especial, no cal dir-ho). Sens dub­te, tindríem un onze de setembre més competitiu i, a més, poten­ciaríem el comerç de la zona.

-«4$ >H 0$é» I-11 ,i$ « t-i

v a =1- 1 è Te©*©

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs