Upload
premsa-local-sant-cugat
View
258
Download
9
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat 141, 12 d'abril de 1996
Citation preview
Divendres, 12 d'abrilde 1996 EU34CANIÜNS
independent de Sant Cugat del Vallès
Súm. 141 Any IV
225 ptos.
Tema de l a s e t m a n a
Judicial
La por a l'aluminosi enfronta als tribunals una veïna de Sant Cugat i dues immobiliàries de Rubí. Plana 18
Consum
En els darrers mesos han obert les seves portes quatre establiments que venen a preus increïble-ment baratos. Són els "Tot a 100". Plana 19
Cultura
El treball guanyador de la tercera edició del premi Gausac de Recerca "desmitifica' ' alguns aspectes d e la història del Monestir. Plana 34
Comença el compte enrera per a la protecció de Torre Negra La comissió diu que s'ha de ser "realista" i tenir en compte els interessos dels propietaris
La defensa de Torre Negra i rodalies ha deixat de dependre únicament dels ecologistes i les entitats cíviques. El procés que, en principi, ha de comportar la seva requa-lifïcació en zona forestal s'ha sistematitzat en un document de
treball que marca el mètode i el calendari que s'hauran de complir. Durant els propers dos anys, diversos estudis ecològics, jurídics i econòmics determinaran si es possible preservar, com a mínim, les 140 hectàries de superfície que integren el que tradicionalment s'ha
considerat com a Torre Negra. Aquesta és la intenció de la comissió, tot i que alguns dels seus membres -representants de diferents partits polítics- adverteixen a priori que cal ser "realista" i tenir en compte, per exemple, que els propietaris particulars de la zona
no cediran fàcilment els seus drets. I que potser, fins i tot, s'haurà d'acabar autoritzant la construcció d'edificis d'equipaments. En tot cas, ningú no posa en dubte que la protecció de Torre Negra es una qüestió d"interès general" per a Sant Cugat. Planes 3, 4, i 5
Els cantaires de caramelles van complir una vegada més amb unti tradició que compta amb més de cent anys d'història. Foto: XAVIER LARROSA.
Caramelles i mones centren el final de la Setmana Santa
-Sant Cugat-
Caramellcs. mones i el programa Xocolata per tutti van protagonitzar els darrers dies de la Setmana Santa d'enguany. La Societat (-oral La Lira i la ('oral La l 'nió Santcuga-tenca van passejar pels principals carrers de la ciutat cantant les caramelles. Ràdio Sant Cugat va captar l'atenció dels santeugatencs el Dilluns de Pasqua amb el programa Xocolata per tutti .que arribava a la desena edició. Al mateix temps, els padrins omplien les pastisseries. Planes 20 i 21
Handbol
El Sant Cugat lluita avui per la semifinal del sector
L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat haurà de lluitar aquesta tarda per aconseguir el passi a la semifinal de la fase de sector. Després de la victòria que van aconseguir els santeugatencs ,en el partit que van jugar dimecres contra el Rótulos Plasneón ,per 10 gols de diferència —28 a 18—. Si els santeugatencs aconsegueixen imposar-se en el partit d'aquesta tarda, els vermell-i-ne-gres passarien a la semifinal que es jugarà demà. Els equips que, en principi, tenen més possibilitats de ser entte els millors són el Cadagua Galdar (Canàries) que ha portat jugadors júnior de divisió d'honor, el Maravillas de Madrid i la UE Sant Cugat. Plana 28 Un moment del partit que els santeugatencs van guanyar dimecres davant el Rótulos
Plasneón (Aragó). Foto: XAVIER LARROSA.
Les APA tornen a presentar batalla als
dèficits de PESO - Sant Cagat -
La coordinadora d'Associacions de Pares d'Alumnes (APA) del municipi ha presentat aquesta setmana un manifest públic on es detallen, una per una, les deficiències que s'han detectat en l'aplicació de l 'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). Tot i que les reivindicacions no són noves -s'havien plantejat anteriorment en diverses ocasions, especialment al Consell Municipal d 'Ensenyament- , aquest és el primer cop que les associacions de pares presenten queixes de forma conjunta. En un document molt crític amb l'administració, els pares acusen l'Ajuntament i la Generalitat d'"irracionalitat" i "improvisació" a l'hora tant de de
cidir l'adscripció de cada escola pública als instituts de secundària i com de planificar els serveis de transport i menjador. Així mateix, les APA es queixen que, cinc mesos abans de l'inici del primer curs d 'ESO, els alumnes de cinc escoles no saben encara a quin centre els tocarà anar. Finalment, els pares adverteixen que els compromisos per a l'ampliació de l'oferta educativa de Sant Cugat, prevista al Mapa Escolar, són només de caràcter verbal. L'Ajuntament, per la seva banda, recorda que no té competències en ensenyament i demana paciència, perquè els resultats de les preinscripcions no es podran conèixer fins el 22 d'abril. Plana 16
2 ELS ICAmONS Divendres. 12 d'abril de 1996
Sumari
L'Ajuntament agilitarà algunes gestions amb Internet. Plana 9
Ajornen la creació del centre informàtic de La Caixa. Plana 26
Setmana 3 El termini per aconseguir la re-qualificació de Torre Negra i rodalies està marcat, però alguns representants polítics dubten que sigui possible la preservació íntegra de la zona. Planes 3 a 5
Política 7 ERC exigeix que es normalitzi el més aviat possible l'escut de la ciutat perquè l'actual es remet a una època "antidemocràtica". Plana 7
Entorn 9 Alguns veïns de \lira-sol s'han queixat que pate ixen sovint irregularitats en la tensió elèctrica. Plana 10
Els santeugatencsopinen al'enquesta sobre els preus de l'habitatge a la ciutat. Plana 11
Societat 16 La coordinadora d'associacions de pares d'alumnes de Sant Cugat insisteix que no els han deixat participar en l'adaptació a la reforma i la implantació de l 'ESO. Plana 16
L'Esbart, el Club Muntanyenc i el C e n t r o Popular Andaluz acolliran una entitat cultural de Bòsnia. Plana 16
El pànic de l'aluminosi enfronta una veïna de Sant Cugat amb immobiliàries de Rubí en un judici amb sentència favorable a les empreses. Plana IS
Les botigues de venda d'oportunitats i tot a 100 han proliferat a Sant Cugat en els últims mesos. Plana 19
Les caramelles, les mones amb els personatges de Disney i el programa Xocolata per tutti de Ràdio San t Cugat van animar la Setmana .Santa dels santeugatencs que no van marxar d e vacances. Planes 20 i 21
La radiografia recul l avui la història del grup amateur Mira-sol Teatre. Planes 22 i 23.
Economia 26 L'Ajuntament repeteix el curs de gerència assistida per a persones emprenedores pel bon resultat del primer. Plana 26
La companyia Color actua avui al Teatre-audito-r i . Plana 3 2
El secretari de l'excorxador municipal, Jaume Tubau, diu a Les empreses que "cal potenciar la carn autòctona". Plana 27
Esports 2 8 L'equip d 'handbol de ia UE Sant Cugat s'enfronta avui aj Cadagua Galdar, unde l s equips qu« li poden ferTíflftbra a l a final del sec tor . Planà. £8
L'àrea d 'Esports de l'Ajuntament ha iniciat els tràmits per reactivar el consell municipal d'esports. Plana 29
Cultura 32 Els arqueòlegs guanyadors del Gausac volen que el seu treball
Sant Cugat coordina Connexió V.O. aquest any. Plana 3 3
serve ix i per desmi t i f i ca r la història del Monestir. Plana 34
José Maria Valverde i Grau-Ga-rriga inauguraran dilluns la mostra Versos d'una vida, organitzada pe r l ' A j u n t a m e n t com a homenatge al poeta. Plana 34
El Teatre-auditori estrenarà un muntatge sobre set poemes del recull Les anelles dels anys, d'À-l e x S u s a n n a , i a m b m ú s i c a d'Enric Ferrer el 26 d'abril, com a complement de la programació anunciada. Plana 35
La novel·la 39 Continua Misteris de Sant Cugat. la novella d'Eduard Jener protagonitzada per Odó Talta-vull. Plana 39
BAN
masia ÀMEILLER Restauiant
Camí Can Anirtllvi: s/n
Ti'l (>7t HI .5/ - ÓS!) L'L> 72
U E X S
_ . . S Í ; . : ; . , . •,••-
GAT DEL YA1.LES Un marc de prestigi per a la seva celebració
••• Vingui i consulti els nostres menús especials
••• Tenim el que vostè necessita
• S Salons fins a 250 comensals
••• Vela exterior per a aperitius i banquets
••• Espai d'esbarjo
••• Terrassa
••• Excel·lents comunicacions
•$• No oblidi el nostre servei de carta diari
.<£>
Desacord» en el* límit» Polítics i ecologistes no es posen d'acord en la definició dels límits de la zona que cal preservar. Tots, però, coincideixen a l'hora de valorar la seva importància ecològica, social i patrimonial. Plana 4
ELS /CAIYION3
£ 1 El tema de la
hetmana Divendres, 12 d'abril de 1996
El» interesso» dels propietaris Gran part de la rodalia de Torre Negra és propietat de particulars i empreses. Trobar la fórmula de compensar-los és un dels principals esculls a l'hora de convertir Torre Negra en zona forestal. Planti 5
El f u t u r de Torre N e g r a
Dos anys per resoldre les incògnites La comissió Torre Negra elabora un document de treball que perfila per fi el procés de requalificació de la zona
Per primer cop, el futur de Torre Negra ha quedat definit en un document de treball que especifica el mètode que se seguirà i el termini per definir les possibilitats reals que hi ha de requalificar els ro-dals de Torre Negra i convertir-los en zona fores
tal. La data clau és l'any 98. Serà llavors quan es presentaran les conclusions dels estudis ecològics, econòmics i jurídics que encarregarà la comissió Torre Negra, integrada per representants de tots els partits polítics i de la plataforma ciu
tadana que defensa la preservació d'aquesta zona. D'aquesta manera, comença a prendre forma una reivindicació que es va iniciar fa tres anys i que, fins ara, ha rebut el suport explícit de 10.000 signatures i de cinquanta entitats de Sant Cugat.
CÈLIA CKRNADAS
- Sant Cugat -La zona: "Espai natural municipal rodals de Torre Negra". Els límits: l'espai comprès entre la carretera de Cerdanyola (est), la carretera de l'Arrabassada (oest), el parc de Collserola (sud) i el carrer de l'ermita de Sant Crist de Llaceres (nord). L'objectiu: elaborar els estudis ecològics, econòmics i jurídics pertinents per discernir els valors de Torre Negra i les possibilitats reals de preservar-la íntegrament i evitar-ne la urbanització. La data màxima: maig de l'any 98. Per primer cop, les accions en defensa de la conservació de Torre Negra s'han sistematizat i han quedat recollides en un document marc, elaborat per l'àrea de medi ambient de l'Ajuntament, l 'n document que es va presentar en la darrera reunió de la comissió Torre negra, constituïda el mes de novembre passat amb representants de tots els partits polítics (incloent-hi l'alcalde, Joan Aymerich) i dos membres de la plataforma per a la defensa de la Torre Negra i rodalia.
Realista o no -depèn de les opinions-, la comissió s'ha marcat un calendari per enllestir els seus treballs. La primera part, un estudi geogràfic i ecològic de la zona, servirà, segons el t inent d ' a lca lde de Medi A m b i e n t d ' K R C Jaume Busquets , per "discriminar els elements d'in
terès natural i patrimonial". Alguns són obvis a simple vista, i els ha recollit en dive r ses ocasions la plataforma per a la defensa de la Torre Negra: el pi d ' e n Xandri -declarat arbre d'interès local i comarcal-, l ' e rmi t a de Sant Medir i la masia de Torre Negra, per posar a lgun e x e m p l e . A banda de la importància ecològica intrínseca que té aquesta zona, pel que fa a les espècies animals i vegetals que allà conv i u e n . To t i aquestes evidències, no es t racta només d'elaborar un inventar i - q u e
també es farà-. Busquets defensa que "en qualsevol àrea que es vol preservar, s'ha d'elaborar un
La Festa de Tardor de l'any 93 ta ni,mar Tinut d una intensa campun\a en defensa de Torre Negra. Foto: M.F..
estudi detallat per actuar d'una o altra manera".
El segon pas és molt més com
plex i entra en un dels aspectes més enrevessa t s q u e compor t a la requalificació de Torre Ne gra: l'elaboració d'un estudi jurídic i econòmic sobre la zona. O sigui: les possibil itats reals que la Generalitat accede ix i a modif icar el Pla G e n e r a l Metropolità, que qualifica els rodals de Tor re N e g r a com a terrenys urbanitzables, i quan t i f i ca r els costos que això suposaria. I és q u e un dels principals esculls per a la requalificació, tal com reconeixen to t e s les parts implicades, són les indemnitzacions q u e , arribat el cas,
s'haurien de pagar als propietaris de la major part dels terrenys. "S'ha de reconèixer que Torre
Negra no està en les millors condicions jurídiques per requalifi-car-la", diu Busquets. Els treballs de la comissió culminarien l'elaboració d'un projecte de gestió futura de P'Kspai natural municipal rodals de la Torre Negra". Sota aquesta denominació, existeix la voluntat de convertir la zona en un àmbit destinat a una llarga llista d'usos: de lleure, turístics, educatius, científics i agrícoles, entre d'altres.
Mapes "ve r sus" reali tat
El camí s'ha encetat, però amb algunes reticències. "Hi ha una comissió, hi ha un calendari i hi ha una direcció. La teoria està molt bé", accepta Marc Moliner. representant de la plataforma a la comissió, que considera que el document de treball "és un mínim punt de partida". Moliner reconeix que la creació d'aquesta comissió estableix un precedent important, perquè "sempre és difícil que els polítics s'obrin a la societat civil i escoltin les seves propostes". Per aquest mateix motiu, "no hi estan acostumats" . I quin és cl problema principal amb què s'enfronta Torre Negra: "Que hi ha una legalitat i uns mapes que no veiem, però que valen més que els terrenys que trepitgem", denuncia Moliner, en referència al Pla General Metropoli tà aprovat l'anv 76.
Les p o s t u r e s
Equip de govern ÍCIUi EfíC): defensa la preservació de la zona considerada tradicionalment com a Torre Negra. L'alcalde, Joan Aymerich, no descarta, a ia llarga, adoptar solucions intermèdies que limitin la urbanització a la construcció d'equipaments o a un nombre molt limitat d'habitatges. PSC: defensen la protecció dels límits tradicionals, tot i que consideren que, a la llarga, serà inevitable que s'hi construeixi alguna cosa. Defensen, però, que no s'hi construeixin habitatges, sinó que es busqui un aprofitament lúdic o de serveis. Demanen que l'Ajuntament elabori un pla d'actuació urbanística <)uc determini què s'hi pot fer, on i com, i que obri o tanqui les possibilitats d'edificar-hi. |£í_dcfensen la protecció integral dels rodals de Torre Negra i al mateix temps proposen l'elaboració d'al-ternatives que es puguin presentar davant la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Prefereixen esperar i veure com evolucionen ets treballs de la comissió. En desacord amb el Vial Sud i el Vial de Cornisa. PPAa. protecció integral seria ta solució idònia; t<W i això, es reclama realisme, perquè la requalificació de Torre Negra enfronta els interessos privats dets propietaris amb i'interès públic. Els estudis determinaran quina decisió s'haurà de prendre. Mootoglatmai consideren que els dos costats de h carretera son una unitat ecològica i denuncien les intervencions urbanístiques qué s'hi han fet, com art la urbanització de Can Trabal. Demanen una protecció integral sense matisos fli termes mitjans. .
Breu cronologia d'una croada
- Sant Cugat -
Era l'any 9.i. Per primer cop, 'lorre Negra es va convertir en el centre d'un debat públic. Va ser amb motiu de la Pesta de Tardor, que va dedicar aquella edició a reclamar la requalificació d'aquesta zona per convertir-la en forestal i evitar una urbanit-zació futura. L'objectiu ecologista es plantejava com una lluita de David contra Goliat, però la perseverança -10.000 signatures, entre elles les del mateix Miquel Roca, i el suport de cinquanta enti tats- ha donat fruits: en aquests tres anys, els seus de
fensors han aconseguit que Torre Negra es convertís en un tema recurrent en qualsevol debat polític. Una promesa electoral deies municipals del 95 s'ha complert: la constitució d'aquesta comissió mixta polítics-ecolo-gistes. Pel mig ha quedat la proposta de, fins i tot, convocar un referèndum, prenent com a referència el de la platja del Castell de Palamós. De fet, s'han descartat "cops efectistes", segons Marc Moliner, membre de la plataforma per a la defensa de Torre Negra, en favor de la negociació. / C.C.
4 Setmana ELS /C4TVTONS Dkmdres, 12 d'abril de 1996
El f u t u r d T o r r e N e g r a
H ffi SflQH ^ É H f t H ffi SflQH ^ É H f t
• | • ZONA DE PROTECCIÓ INTEGRAL (Segons el pacte de govern entre CiU i ERC).
• | • ZONA DE PROTECCIÓ INTEGRAL (Segons el pacte de govern entre CiU i ERC).
WKSt^^é^^t^^^^f -3È «ALTRES ÀMBITS INCLOSOS ALS "RODALS DE TORRE NEGRA"
SUPERFÍCIES:
^ ^ ^ ^ ^ ^ Q . ^ ^ • • ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ I B ^ ^ ^ B ^ ^ ^ ^ ^ ^ B ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ V • ÀMBIT DE PROTECCIÓ INTEGRAL: 140 Ha. B £ S ^ ^ B U ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H ^ ^ ^ H V •ZONAOEST: 103 Ha.
• ZONA CENTRE BORJA: 14 Ha.
^HT^^ ZONA OEST wBKBs^^
• ZONA CTRA. CERDANYOLA: 8 Ha.
TOTAL ZONA: 300 Ha.
^MBMPS'^ Font: Plataforma per a la defensa de Torre Negra.
Discussions a dreta i esquerra de l'Arrabassada Polítics i ecologistes discrepen sobre els límits que s'han de preservar, però ningú no dubta dels valors intrínsecs de la zona
Tot no es pot tenir. La creació de la Comissió Torre Negra ha estat un pas endavant important, però això no treu que polítics i ecologistes mantinguin punts divergents en alguns aspectes. La
CÏU.IA CKKNADAS
- Sant Cugat -Tots els integrants de la Comissió Torre negra estan d'acord -en principi- en <)iiè s'ha d'aconseguir la preservació integral del costat esquerre de la carretera de l'Arrabassada, la qual, amb una superfície d'unes 14() hectàrees, és la que tradicionalment s'ha considerat com a Torre Negra. Aquests són els límits que contemplava el pacte de govern entre KRC i Cil . Ks la zona del C lub Natació Sant Cugat , el Centre Borja, el l'i de'n Xandri o l'escola Avenç, entte d'altres. La majoria d'aquests terrenys, segons el Pla (Jencral Metropolità, aprovat l'any 76, són sòl urbanitzable no programat. Què passa, però, amb el costat dretr en aquest cas, conviuen zones forestal amb zones urbanizbles no programades, programades i actuacions urbanístiques ja consolidades, com ara la urbanització de Can Trabal, que els ecologistes qual i f iquen com "la destrucció més important de zones agrícoles amb ambient de riera que s'ha fet darrerament a Collserola". O la projectada Costa del Golf, una urbanització de 22 cases que, temporalment, s'ha aturat, però que ja es va aprovar al ple. El tractament d'aquesta banda, per força, ha de ser diferenciat i requereix un estudi més detallat. Aquí sorgeixen les discrepàncies. (ladillo) Kl valor de la unitat
discrepància principal sorgeix a l'hora de definir quins terrenys es pretenen protegir. En tot cas, tothom coincidien en què Torre Negra és un dels últims espais oberts que queden al Vallès on es
La Plataforma per a la defensa de Torre Negra vol que els dos costats de la carretera es considerin com una unitat perquè, precisament, el valor de Torre Negra rau, primer de tot, en la seva extensió. "Si comencem a
fragmentar-la, també disminuirà la seva importància", argumenta Marc Moliner. L'equip de govern -i la resta de grups de l'oposició- prefereix, en canvi , centrar-se exclussivament en els rodals de Torre Negra.
Els u s o s futurs de Torre Negra
No es difícil trobar-se un diumenge, a Torre Negra, una família que ha anat d'excursió, un genet a cavall o un ciclista empedernit. Actualment, la zona té uns usos socials que la Comissió intenta regular per poder, en un futur, ampliar-los. En aquest sentit. Torre Negra es reservaria per a les activitats següents: • P e lleure: /.tina de passeig (a peu, bicicleta i cavalll), observació de la natura, zona d'estada i restauració -masia de Can Borrell-, • Educatives: creació d'itineraris naturalístics per a ús escolar i de la població en general. Es podrien establir convenis amb entitats santeugatenques interessades en la conservació del patrimoni natural i l'ecologia. Possible ubicació d'un Centre d'Educació Ambiental i Paisagístic. • Científiques! convenis amb centres universitaris. • Turístiques:creació d'un itinerari turístic amb tres variants que enllacin el nucli històric de la ciutat (Monestir) amb la vall de Sant Medir.
combinen les zones preurbanes, les de conreus o rurals i les de bosc. Per tant, la seva protecció no és, tot i les dificultats, un simple caprici ecologista.
valor patrimonial i zona de pre-bosc. Per tant, actua de coixí entre la ciutat i la serra de Collserola, p r e s e r v a n t el bosc de l'agressió del creixement urbà i de perills com els incendis. A banda d'aquests valors intrínsecs de singularitat, zones obertes com Torre Negra, des d'un punt de vista estrictament ecològic, "són imprescindibles per a la supervivència de determinats tipus d'espècies animals i vegetals", recorda Moliner. El tinent d'acalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, adverteix, però, que aquesta importància ecològica no s'ha de confondre amb els valors d ' u n espai natural verge. Torre Negra és un espai "humanitzat, resultat d'una acció de l'home sobre el medi" a través de diferents usos, com ara l'agrícola. La intenció dels que volen requalificar-lo, per tant, és preservar aquest espai tal com està actualment. En el que tots coincideixen és en oposar-se -més o menys categòricament- a altres amenaces que pesen sobre la conservació de Torre Negra. És el cas del Vial Sud, el Vial de Cornisa o els túnnels d 'Horta i Sant Medir. Es tracta de grans infraestructu-res de comunicació previstes pel PGM de l'any 76. Tot i que de moment estan aturades, els ecologistes adverteixen que projectes com l'ampliació del Parc Tecnològic podrien servir d'excusa per engegar-ne algun.
El tipus de terrenys és un altre valor afegit: Torre Negra és una de les poques àrees del Vallès -per no dir l'única- on es combinen sis elements: espais erms, camps de conreu, habitatges aïllats i de serveis, e lements de
?%-.
ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Setmana
El f u t u r de T o r r e N e g r a
Un tercer punt de vista: els propietaris Les indemnitzacions als particulars que tenen terrenys a la zona és un dels principals esculls per a la requalificació
Gran part dels terrenys de les rodalies de Torre Negra són de propietat privada. Per tant, a l'hora de plantejar la seva requalificació, s'han de tenir en compte els seus interessos. L' alcalde, Joan Aymerich, ha advertit reiteradament que la requalificació de Torre negra tin
dria uns costos econòmics altíssims a causa de les indemnitzacions que s'hauria de pagar a particulars i immobiliàries. En aquest sentit, Aymerich considera fonamental la implicació de la Generalitat, l'única que, mitjançant la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, pot autorit
zar la requalificació. La Plataforma dubte, fins i tot, que els propietaris tinguin dret a aquestes indemnitzacions. En tot cas, tal i com reclama Marc Moliner, membre de la Plataforma, "a vegades, cal sacrificar interessos particulars en benefici del bé col·lectiu".
CÈLIA CKRNADAS
-SantCugat-
La complexitat del procés de requalificació de Torre Negra es fa palesa si es para atenció en la propietat dels terrenys inclosos a la /.ona. Segons dades de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament, a Torre Negra existeixen actualment 250 parcel·les de propietat privada, de les quals més de 160 tenen menys d'una hectària Un procés de requalificació implicaria expropiacions, i per tant uns costos econòmics que, com a mínim, s'haurien de negociar. És l'advertència que fa el cap d'àrea d'Urbanisme, Francesc Borràs. "És molt còmode reivindicar; però en aquest cas s'ha de definir un punt de trobada entre els interessos del municipi, el planejament urbanístic exitent i unes propietats privades que s'han de respectar". Un d'aquests propietaris -sens dubte el més conegut-, és el president del Futbol
Club Barcelona, Josep Lluís Núnez. La seva immobiliària, Núnez y Navarro, a través de societats amb altres noms, va comprar l'any 88 uns terrenys que van quedar fora de la programació del PGM que va dictar la Generalitat a finals d'aquell any. La decisió de la Generalitat - ratificada l'any 90, quan es va aprovar la modificació del PGM que exigia el Pla Especial d'ordenació i protecció del Parc de Collserola-, va tancar momentàniament les portes a una possible urbanització de la zona. Per aquest motiu, una d'aquestes societats, Mont S.A. i l'Associació de Propietaris de Torre Negra, van presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia on d e m a n a v e n q u e es declarés Torre Negra sòl urbanitzable programat i que aquesta zona s'exclogués del Pla Especial d'ordenació i protecció del parc de Collserola. La sentència, de l'any 93, desestima aquest
• ' ^ S ?
J.L·l. Núnez
recurs. Està pendent, però, la resolució del Tribunal Suprem. La diferència entre els dos conceptes urbanístics és aparentment complicada, però bàsica. Si els terrenys estan programats, només
cal que un promotor - seria el cas de Núnez y Navarro - presenti un pla parcial per poder urbanitzar. Si el pla complís tots els requisits legals. l'Ajuntament ho tindria molt difícil per denegar-lo. Kn canvi, si no està programat. no s'hi pot fer res fins que l'Ajuntament no elabori un Pla d'Actuació Urbanística. També es podria donar el cas q u e la Generalitat, unilateralment, decidís programar els terrenys. És el que l'alcalde, Joan Aymerich, ha definit en diverses ocasions com "l'espasa de Democles" de Torre Negra.
La llista de particulars amb interessos a la zona és encara molt llarga. Esteve Miquel és el propietari de l'històric Pi de'n Xan-dri i els terrenys del voltant, en direcció a la masia de Can Borrell. Són aproximadament unes 20 hectàries que va heredar de la seva família fa "300 o 400 anys". ,Miquel afirma que, de moment,
no té cap intenció de tirar endavant un pla d'actuació urbanística. "No és un bon moment per construir; ja veurem a la llarga". Tot i això. considera que és una "burrada" pretendre evitar qualsevol tipus d'urbanització a la zona. "Estem impedint l'expansió de ics generacions futures". I recorda que els seus terrenys "són a 500 metres del poble, i per tant no podran mantenir-se verges tota la vida". Assegura que al llarg d'aquests anys ha rebut nombroses ofertes econòmiques a canvi de la venda dels seus terrenys -sempre per fer-hi equipaments, no habitatges-, però només un cop va sentir la tentació de fer-ho: va ser quan el que ara és el Centre d'Alt Rendiment Esportiu s'hi va interessar. Una llista no exhaustiva de propietaris es completaria amb l'empresari Leopoldo Rodés, la Companyia de Jesús o la masia de Can Calders.
f^enf to iMr PISCINES LA SEGURETAT ABANS QUE TOT
Dedicada durant 20 anys a l'àmplia activitat del jardí i la piscina. Les necessitats dels nostres clients ens obliguen a l'especialització el sector servei en aquest camp.
Rius I Taulet, 20. Tel 674 68 47 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
La construcció d 'una piscina és un producte mol t personificat, cada obra requereix un estudi previ. L'estandarització de preus i la guerra dels mateixos, al f inal es to rna en contra de tots els que intervenen en l 'obra i encara que només sigui per veïnat, en cap mo
ment ens hem plantejat construir ut i l i tzant el mateix sistema que la majoria deia nostra competència. Si per llei el recobr iment d 'obra ha d'estar garant i t per deu anys, a les nostres construccions ens marquem la garant ia moral d 'una estanqueïtat de per vida. Si el ser
vei postvenda el donem encara en piscines no construïdes per nosaltres, mol t més obligats ens sentim amb les pròpies. Això vol dir que les instal·lacions han de ser doblement fiables, homolagades i amb el mínim risc.
QUÈ HAN DE TENIR EN COMPTE ELS USUARIS D'UNA PISCINA? Per assegurar-se una temporada estiuenca sense sorpreses d'úl t ima hora, haurien de revisar la seva instal·lació per un professional de la seva confiança. Bàsicament han de controlar:
PART ELÈCTRICA: L'estat del quadre i de la bomba, consum elèctric i possibles fui tes. PART HIDRÀULICA: Bateria de vàlvules, netejafons automàtic, dossificadors de clor. Filtre: verificar que la pressió de treball sigui l 'adequada, tenir en compte que cada 3-4 anys, la càrrega de sílex ha de canviar-se i les crepinas han de ser revisades. PART QUlMICA: Realitzar un t ractament químic de l 'aigua correcte, ja sigui de xoc o posthivernatge. Ajustar el rel lotge programador a un període de f i l t ració adequat.
En aquesta temporada de bany que s'inicia, hem llançat al mercat un variat programa de manteniment, en el qual, a més de la neteja de la piscina o el control de l 'equip, s'inclou un ABONAMENT DE SERVEI PERMANENT de les instal·lacions hidràuliques i elèctriques, amb la seguretat i eficàcia que ens ha ofer t la prova pi lot d'anys anteriors.
En aquest ABONAMENT DE SERVEI PERMANENT, està inclòs qualsevol t ipus de reparació de la bom
ba, f i l t re , netejafons automàt ic, e t c , així com les revisions anuals i els canvis de sílex, fins i to t , cobreix
els recanvis necessaris per a qualsevol reparació. Amb aquest sistema a més s'aconsegueix un estalvi im
portant en el cost del manteniment, ja que es realitza mit jançant un pressupost previ i repart i t en men
sualitats. Per exemple: per a una piscina de 50 m , l ' import mensual de l 'abonament de bomba i f i l t re
seria de 1.900 ptes.
Aquest any estem decidits a ajudar a rendibi l i tzar al màxim la inversió dels nostres clients. SOL·LICITI GRATUÏTAMENT EL NOSTRE MANUAL D'INSTRUCCIONS
Icto
* ¥ <•
' I * istema
ÉBERIAR
ïemm A G F A ^
M^AGRUPACIÓ MÚTUA
ówd XARXA FOKD DE CATALUNYA
Chupa I ASEPEYO Winterthur
Futbol Base
(Eo tret In Ham—-
Museu del FC. Barcelona
Esport de Base
Ja són 50 les empreses i 20.000 els membres promotors que, a través de la Fundació, donen suport al F.C. Barcelona. Gràcies a aquests, el Club pot mantenir les activitats i les obres socials que ens fan diferents de les altres entitats esportives. Un cop més, el nostre reconeixement a les empreses i a les persones que ho fan possible, i benvingudes al Barca del futur els que encara s'hi han d'afegir.
A tots,
FUNDACIÓ FC BARCELONA
Tel. (93) 227 82 81
Fes-te'n promotor a qualsevol oficina de
% BANCA CATALANA
EI^4CAIVrO]NS
Política Divendres, 12 d'abril dt 1996 'j
IIIIIIIIIIM^^ i i ' n ^ r nHiiinmiWii—miiiiiiiMiii .Hin diiinyininiiiiii III.I n .ndiniimn irniiimrn^rTifnTnfitfrnrïïiftrrTniíïïiir
ERC exigeix que es norma- D e u J^f 8 d e s ««* C«f* , . . , , *, , . ^ ^ participaran en la 3-JltZl 1 eSCUt d C l a ClUtat assemblea de JIC
Rebutja qualsevol símbol que provingui de "l'herència franquista" & M m r à a fmah ^aMl a Cornel,à ce.
-SantCugat-La secció local d'Esquerra Republicana de (Catalunya (ERC) ha emès un comunicat on expressa la seva postura favorable a la normalització de l'escut de la ciutat "el més aviat possible d'acord amb Ics normes i directrius de la Direcció General d'Administració local de la Generalitat juntament amb el reconeixement de l'Institut d'Kstudis Catalans". ERC fa referència a les recomanacions que s'expliciten en un informe elaborat per l'Institut fa deu anys amb l'assessorament del conseller heràldic de Catalunya, Armand de Fluvià, (veure Els 4 Cantons 29/3/96) per tal d'adequar l'escut de la ciutat a les normes actuals de l'heràldica catalana. El que representa a Sant Cugat en aquests moments data de l'any 76 i s'adapta a la norma-
En les dues darreres setmanes, m'han caigut a les mans dos escrits i un article de premsa. Els tres documents em van arribar, de forma casual, en l'ordre que indica el títol del present article. La casualitat, capriciosa per naturalesa, ha fet de la successió dels esdeveniments una qüestió surrealista en quant a la forma i adoctrinadora en quant als continguts. I m'explicaré: L'historiador Cario M. Cipolla, en el seu article "Les Lleis Fonamentals de l 'estupidesa humana", analitza de forma irònica i sarcàstica l'evolució de les civilitzacions en funció de dos eixos fonamentals: -Eix "X": El guany que una persona "A" obté d'una acció seva. -Eix 'Y": Guany que una persona, o grup de persones, experimenta com a conseqüència de l'acció de la persona "A". el guany pot ser positiu, nul o negatiu. Un guany negatiu és una pèrdua.
Segons aquests dos eixos, en tot col·lectiu podem trobar quatre grans grups d'individus, que co-rresponene als quatre quadrants que es perfilen per la intersecció
Eduard Pomar
tiva vigent aleshores. En el mateix comunicat, s'afirma que "ERC es posicionarà sempre sense ambigüitats rebutjant qualsevol símbol que provingui de l'herència franquista". Els republicans con-
dels eixos de coordenades XY: -Els Beneits: Si "A" realitza una acció i en treu una pèrdua que, al mateix temps, proporciona un benefici a "B", el senyor "A" actua com un beneit. -Els Intel·ligents: Si "A" acompleix una acció de la qual en treu un profit i, al mate ix t emps , t ambé procura un benefici al senyor "B" , l'individu "A" ha actuat de manera intel·ligent. -Els Bandits: Si el senyor "A" realitza una acció de la qual en treu un benefici causant una pèrdua al senyor " B " , l ' individu "A" ha actuat com un bandit. -Els Estúpids: Una persona estúpida és una persona que causa danya a una altra persona o grup de persones sense que, al mateix temps, en tregui cap profit per si mateixa o fins i tot
: " i
sideren que una herència així seria "antidemocràtica i mancada de caràcter propi del país". En realitat, segons ha explicat LI aquest setmanari el president de la secció local. Eduard l'ornar. cl més important no és si l'escut prové de la transició o no. El que vol el partit és que l'escut es normalitzi. i per això. afirma l'ornar, "caldrà instar a qui calgui". "No és que això sigui trascendental", diu, però "els símbols tenen una importància determinada". L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha afirmat, per la seva banda, que aquesta és una polèmica "tonta", i ha recordat que l'Ajuntament ja està treballant "amb el llibre d'estil i d'imatge corporativa, que és previst que s'acabi l'any 1997. Això voldrà dir que ja hi haurà un escut definitiu amb el consens de totes les forces polítiques".
treient-ne una pèrdua (Tercera lei fonamental de l'estupidesa). Al llarg de l'escrit del Sr. Cipolla, es desgranen les Cinc Lleis Fonamentals de l 'Estupidesa: 1° Llei: sempre i inevitablement, tots nosaltres infravalorem el número de persones estúpides en circulació.
2" Llei: La probabilitat de què una certa persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra caracterítica d'aquesta persona. 3" L l e i : Veure def in ic ió del col·lectiu dels Estúpids. 4" Llei: Les persones que no són estúpides infravaloren sempre el potencial nociu de les persones estúpides. En particular, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol loc i mom e n t , i en qua l sevo l cir-
C.C. -Sant Cugat-
l na delegació integrada per deu militants de la secció local de Joves amb Iniciativa (JIC), que encapçala Enriquc de la Pezucla. participarà en la tercera Assemblea Nacional que la branca juvenil d ' IC celebrarà a finals del mes d'abril -concretament els dics 19, 2(1 i 21- a Cornellà de Llobregat . Les discusions de l 'assemblea se centraran entorn tres grans eixos: l 'ensenyament , el món del treball i l 'associacionisme j u v e n i l . D u r a n t el m e s de març, la secció local de Joves amb Iniciat iva ha cen t ra t la seva activitat en la preparació i discussió dels documents que es presentaran en aquesta tercera assemblea amb la intenció, segons un comunicat que
ha difós l'agrupació d' "aportar molt" al debat. Kn cl mateix comunicat. Joves amb Iniciativa consideren que en aquesta assemblea "es posarà tic manifest el creixement organit /at iu i la consolidació de JIC". En aquest sentit, destaquen algunes de les activitats que ha dut a terme la secció local en els darrers mesos: l 'edició de quatre exemplars del butlletí l·.IMia\-<)s i l'organització de xerrades sobre solidaritat -amb temes com el conflicte de Xiapas o la prob l emà t i ca de N ica r agua de fons- i d 'un concert contra els " c o n t r a c t c s - b a s u r a " , e n t r e d'altres.
En la tercera assemblea participaran delegacions d'organitzacions juvenils de l 'esquerra europea.
.m.
ALUMINI I VIDRE
EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT
Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61
ENSENYAR A PENSAR
Hem de posar-nos la coherència com a objectiu a aconseguir. Cal un sistema educatiu congruent: l'escola, la família, el carrer, la televisió.Si educar és com una addició, hem de procurar que, per manca de coherència, aquesta addició no es converteixi en una subtracció o arribi, fins i tot, a desaparèixer. Oblidem que l'educand, nen o adolescent, mereix un respecte i aquest respecte s'oblida quan cada un de nosaltres li parlem amb un idioma diferent, marquem camins tan diversos que la trobada se'ns fa impossible. Aprendre és pensar. És un camí lent, difícil i amb interferències que no ens ajuden a interioritzar, ans ens evadeixen, ens fan bori-nejar i contribueixen a la creació de persones insegures. Haur-i-em de qüestionar-nos si els nens i adolescents troben el clima de reflexió i silenci que els ajudi a pensar, o si seguim els mètodes més adequats per obligar-los a pensar. Aprendre és molt més que entendre, és aconseguir modificar el sistema de coneixements, el comportament, la interpretació de la realitat i la manera de prendre decisions. Les vivències fan que es vagin gravant en la nostra memòria uns models simplificats de la realitat. La memòria és magatzem de coneixements.Apren-dre vol dir enriquir la nostra memòria. Aprendre es converteix, doncs, en un art, un mètode per integrar coneixements nous a la saviesa anterior. Comprendre significa establir una relació entre una nova experiència i els nostres records. Comprendre és projectar relacions.EI gran problema re
lacionat amb aprendre a pensar ha estat sempre la manca de transmissió. Volem pensar massa coses alhora. Les informacions, les emocions, la lògica, l'esperança i les presses ens atabalen.L'home no pot viure sense orientar-se, sense pensar, sense raonar. L'exercici de la intel·ligència ha de ser l'objectiu de tota educació de qualitat. Ensenyar a pensar és posar fonaments, consolidar bases, combatre el fracàs escolar i contribuir a unes vivències d'èxit en l'aprenentatge. Tots som capaços d'aprendre a pensar. Hem d'aconseguir que amb esforç i imaginació, els nostres fills i alumnes assumeixin la importància d'aquest aprenentatge, vehiculació necessària per gaudir del saber, de la convivència harmònica i de viure coherentment i feliçment.
Les cinc lleis fonamentals de 1 estupidesa humana, Anguita i un ex-regidor comunista santeugatenc
IOAN RECASENS I GUINOT
ELS CAIYIDNS Divendres, 12 d'abril de 1996 Política 8
cumstància. cl fet de tractar i as-sociar-sc amb persones estúpides es mostra invariablement com un costossíssim error. 5" I .lei: La persona Kstúpida és cl tipus de persona més perillós que existeix, fins i ror més que cl bandit.
1 'historiador acaba, després d'una llarga disertació, concloent que. de tots els grups, el més antisocial, en una visió macroe-conòmica, és el dels estúpids, ja que les seves accions e m p o breixen constant i radicalment la societat, més inclús que el grup dels bandits, ja que "si tots els membres d'una societat fossin bandits perfectes, la societat romandria en condicions estancades. Tot es limitaria a tran-ferències de riquesa i benestar en favor dels que realitzessin l'acció".
Si bé cl to de Cipolla és sarcàstic i provocador, si bé els noms podrien canviar-se per d'altres que no tinguessin connotacions tan injurioses, el fons de l'article, encara que massa linial, no deixa de ser interessant, i no deixa de poder ser aplicable al segon escrit que em va caure a les mans i que tot seguit comentaré. Km refereixo a la conferència que va donar el Sr. Anguita a la l niversitat de Deusto el 20 de febrer de 1990 sota el títol "La apuesta de los comunistas espa-noles", de la qual se'n desprèn una visió realment anacrònica del món, i un encaparrament
malaltís a no acceptar la síntesi (per utilitzar una paraula del lèxic marxista) qtie significaria canviar una ideologia desfassada. Les tesis del Sr. Anguita responen a l'exemple més clar d'una ideologia que defensa la perpetuació estructural d'un model Estúpid ("estúpid" en l'a-cepció Cipolliniana de la paraula), el comunis ta . En aques t model es coharta subtil i paula-tinament la llibertat de l'individu a d e c i d i r si vol o no vol pertànyer al moviment comunista, un model pretesament democràtic dintra de la pròpia democràcia a la que lentament vol fagocitar (Anguita així ho expressa de descaradament en la seva conferència). El model comunista, igual que el socialista, encara que en menor grau, falla precismanet perquè parteix de la basc que el primer que cal abordar és el de la problemàtica social, entesa com un tot co-neptural i unitari (encara que dinàmic i antitètic per definició), per acabar delimitant i subordinant el comportament individual. En actuar d 'aquesta manera, limiten d 'entrada les potencialitats d 'una conducta "intel·ligent" massiva, i per tant, potencien el desenvolupament de conductes "beneites o estúpides".
Per contra, la doctrina Demò-cratacristiana, ideologia que sus-
Les cinc lleis fonamentals
de l'estupidesa humana
cric plenament, i per això milito desde fa molts anys a Lnió Democràtica de Catalunya, parteix de la basc que cal equiparar dos plantejaments igualment importants en l'inici de tot anàlisis social: l'individu i la comunitat.
Les tesis del Sr.
Anguita responen a
rexemple més clar
d'una ideologia que
defensa la perpetua
ció estructural d'un
model Estúpid
l 'home viu en societat i la necessita per al seu desenvolupament espiritual i físic. Paral.le-lament , la societat necess i ta l'aportació dels seus membres per realitzar el bé que té encomanat: el bé espiritual i físic de tots ells. Per tant, el bé personal i comú no poden ser contraris.
Aquest postulat inicial rep el nom de Personalisme Comunitari, que no és altra cosa que el just equilibir entre el despotisme que exerceix sobre l ' individu
1'"interès públic' de les doctrines comunistes o socialistes i la "factura social" que representa donar ales a l'egoisme individual i a la llibertat dels mercats que postula el liberalisme. Cal trobar la manera de promoure les conductes intel·ligents que analitzava Cipolla, cal que l'Estat es preocupi de garantir la seguretat necessària per evitar les actuacions dels bandits, i és necessari que es promogui en totes les actuacions desitjables la Justícia Social (concepte amb el que tant gent s'omple la boca). Però cal fer-ho amb el respecte més absolut a un altre principi bàsic de la Democràcia Cristiana, el principi de subsidiarietat. És a dir, no s'ha de confiar a un estament major o superior allò que puguin realitzar els inferiors. I aquí tornem a topar amb una praxis molt estesa dels governs comunistes i socialistes: davant d'un objectiu socialment desitjable, enlloc de crear els mecanismes per tal que el teixit socisl els acompleixi, l'Estat crea una gència, actuant com a administració públic gestora. Aquest plantejament, que en alguns casos pot ser necessari, aplicat de manera generalitzada, es con
verteix en poc àgil, costos, íne-ficient i promou un Estat omnipresent, paternalista en excés i fiscalment asfixiant. Aquestes consideracions ideològiques les faig perquè el tercer document que em va caure a les mans, va ser un escrit de l'ex-regidor comunista de l'Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Casas. En aquest article se m'acusava de realitzar crítiques als partits comunistes, socialistes i convervadors per tal de posicio-nar-me en un espai de centre, i se'm retreia que ho feia sense un posicionament doctrinal propi. I això és precisament el que he intentat fer amb aquestes línies. De totes maneres, Jordi Casas coneix molt bé aquests pensaments, encara que no els comparteixi, perquè els hem discutit molts vegades asseguts davant d'un cafè.
Per acabar, i aprofitant un tema que està d'actualitat, jo li demanaria que es replantejés la anacronia de la doctrina que va predicant per aquests móns de Déu el coordinador-califa d' Iz-quierda Unida, a la qual està supeditada Iniciativa per Catalunya a t r avés del seu " j e f e " , monsieut Ribó. I posats a recomanar, li proposa que llegeixi "Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana".
Joan Recasens és president de la secció local d'Unió Democràtica de
Catalunya.
Institució Cultural del CIC Fundació Privada
Nova Escola THAU a SANT CUGAT Educació basada en els principis de:
Catalanitat Pedagogia activa Humanisme cristià
Data d'obertura: Curs 1996-97 P-3, P-4, P-5 (3, 4 i 5 anys) Primària (de 6 a 12 anys)
Secundària (de 12 a 16 anys) amb aplicació de la reforma educativa
R e u n i ó i n f o r m a t i v a p e r a l s p a r e s i n t e r e s s a t s : Dies 17,22 i 25 d'abril . a les 8 de la tarda al
c/ Martorell, 14 - SANT CUGAT
Per a més informació—atenció individualitzada— podeu trucar al:
589 8108 5 i
:"«
*"* ^ - %LÜ * " - ' ^ *• •" *"* Pi'** íf«fS™
DiUuas i dijous, de 9 del matí a 8 de la tarda Dimarts i dimecres, de 9 del matí a 3 de la tarda
Divendres, de 9 del matí a 2 de la tarda
-'•ssssvtóp • y ^.u-"!* •. i
"%ïí$j
élr^jfe^?:!^ • XM / f W V H S l *
EU34GUNTON3
Fotocòpies molt cares El TSJC ha instat l'Ajuntament perquè lliuri als veïns de Mira-sol que han presentat recurs contra la planta de l'HGC la documentació sobre el cas sense haver de pagar les 120 mil pessetes que els hi van demanar. Plana 9 Entoni
Divendres, 12 d'abril de 1996
C o m u n i c a c i o n s
L'Ajuntament agilitarà algunes gestions amb de la xarxa Internet
Algunes àrees del consistori s'hi incorporaran abans de Festiu
L'a Juntament de Sant Cugat va con- i va servir per conèixer aquest nou pro- ment es planteja a mig termini agilitar nectar-se per primera vegada a la xarxa Internet al juny de l'any passat. La primera experiència va ser orientathra,
ÀNGELS CASTUERA . •
ducte. Després d'una primera etapa, ja superada, en que s'havia d'aconseguir arribar a tots els webs, l'Ajunta-
algunes gestions a través de la pantalla de l'ordinador, tot i que encara estan per determinar.
El primer objectiu del consistori en connectar-se a la xarxa era poder accedir a tota la informació disponible en aquests moments a la xarxa. El segon, que s'està aconseguint, era que també els usuaris d'Internet pu-guessin conèixer Sant Cugat a través de l'ordinador. La informació que genera l'Ajuntament i que es pot fer pública s'ha classificat en set grups conceptuals, que es poden consultar directament a través de menús desplegables. Els primers set conjunts s'ampliaran fins a déu. des del tres de març, els usuaris de la xarxa Internet poden introduir-se a la pàgina de l'Ajuntament i, el primer que trobaran, és una salutació de l'alcalde, Joan Aymerich. Després hi ha una breu res
senya històrica i una altra de geogràfica sobre Sant Cugat. Un altre calaix és un plànol de la ciutat, amb els districtes. Els altres calaixos es refereixen als equipaments de la ciutat, al funcionament i les persones que treballen al consistori, i a les dades de les eleccions:resultats i pe rcen ta tges en relació amb convocatòries anteriors. La primera vegada que es va poder connectar a Internet va ser, de fet, als últims comicis generals.
Una de les secrions de l'Ajuntament a ílnternetexplica la història i la situació de Sant Cugat. Foto:XAVIER I.ARROSA.
Des d'aquella data, la del tres de març, hi ha hagut unes 150 consultes, i algunes han deixat la seva impressió a la plana. El tercer gran objectiu que volia assolir l'Ajuntament quan vam connectar-se a la xarxa era, segons Farrés, "fer que l'Administració sigui tan interactiva
com sigui possible, donant la informació al ciutadà, amb la possibilitat, a més que es pugui posar en contacte amb nosaltres a través del seu ordinador" Les previsions indiquen que això serà possible abans de l'estiu. Les àrees de l'Ajuntament que tenen més contacte amb el
públic o amb empreses podran accedir a Internet per agilitar les gestions. Es podrien fer algunes coses que ara es fan a través del 010, com pagar impostos, però això serà a més llarg termini. "Els usuaris haurien d'accedir només a la informació que necessiten", segons Farrés.
Irregularitat en la tensió Veïns de Mira-sol protesten per les pujades i baixades sobtades en la tensió elèctrica, que els provoquen, entre d'altres. problemes amb els electrodomèstics. Fecsa promet prendre mesures. Plana 10
La Cambra es reunirà amb el conseller per parlar de peatges
C.C. -Sant Cugat-
Una comissió de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa es reunirà d i l luns amb el conseller de política territorial i obres públiques, Artur Mas, per negociar mesures que permetin l 'abaratiment dels peatges de les autopistes catalanes. En concret, la delegació de la Cambra de Comerç de Terrassa, que encapçalarà el s eu p r e s i d e n t , R a m o n Trenchs , té la in t enc ió d 'aconsegui r una reducc ió del preu del peatge dels túnnels de Vallvidrera, que ara costa 445 pessetes i de l 'autopista Sant Cugat-Terrassa, el preu de la qual s'ha situat en 230 pessetes. El percentatge d'aquests increments són, segons la Cambra, excessius. Per pressionar a la General it a t , amb l ' o b j e c t i u q u e adopti fórmules pol í t iques i l ega l s en a q u e s t s e n t i t , la Cambra lliurarà al conseller cl document que van signar diversos alcaldes d 'ajuntaments de la comarca del Vallès Occidental . així com el president i el vicepresident dels consells comarcals del Vallès i del Bages. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va anunc ia r també la seva intenció de fer-ho, tot i que no consta al comunicat que ha emès la Cambra. La reunió està prevista per dilluns a dos quarts d 'una del matí a la seu de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Gene-ralitat.
El TSJC obliga dient pel qual
a l'Ajuntament a lliurar un expe-es demanaven 120 mil pessetes
Es tracta de la documentació que van sol·licitar veïns de Mira-sol sobre la planta de FHGC
C.C. -Sant Cugat-
Aparen tmen t , és una s imple anècdota. Però tres associacions de veïns de Mira-sol s'han ocupat de denunciar-ho i, al final, ha hagut d'intervenir-hi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.Fa aproximadament un mes, Prudenci Gonzàlez, l'advocat que tramita el recurs que les asociacions van presentar contra la planta d'esterilització de residus sanitaris de l'Hospi
tal General de Catalunya, es va adreçar a l'Ajuntament per sol·licitar la documentació referent a la llicència d'obres de la planta. Dies després, es va rebre una notif icació de l 'A jun t amen t dient que per la documentació s'haurien d'abonar 119 mil pessetes en concepte de fotocòpies. "Si tenim en compte el preu de cost d'una fotocòpia, aquest expedient deu estar format per milers de papers", assenyala irònicament Gonzàlez. L'advocat va
presentar una protesta davant el TSJC. La història s'ha acabat amb un requeriment per part del Tribunal, instant a l'Ajuntamen t a lliurar aquesta documentació en cinc dies. El cap d'àrea d 'Urbanisme, Francesc Borràs, s'ha limitat a aclarir que "els costos (pic suposa lliurar una documentació s'han de pagar, perquè el material costa uns diners". Aquests costos, insisteix, estan regulats per una ordenança pública.
UN SURTIDO COMPLETO DE HERRAMIENTAS DE REGENERACIÓN Y PARA UN BUEN ACABADO
Para escarificar, pasar el rodillo, abonar, regar y cuidar el césped y las orillas. El césped conservarà su eterna
^ *è juventud.
SABADOS TARDE ABIERTO DE 5 A 8,30
io Entorn ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996
S e r v e i s
Veïns de Mira-sol es queixen d'irregularitats
en la tensió elèctrica Fecsa revisarà els transformadors per
corregir les possibles anomalies
A N ( ; K 1 . S C A . S H ERA
- Sant Cugat -Alguns veïns de Mira-sol es queixen perquè la línia elèctrica d'alguns sectors del districte és irregular, amb baixades i pujades imprevistes de la llum, que provoquen alguns incidents domèstics. Aquesta situació es perllonga des del marc de 1993, quan va nevar tan copiosament i les línies elèctriques es van haver de canviar. Segons aquests veïns, els electrodomèstics s'espatllen sovint i les bombetes es fonen molt més ràpidament del que seria habitual. Les anomalies no són generalitzades, i el moviment associatiu veïnal del districte no ha iniciat cap actuació conjunta per acabar amb aquesta situació. Segons Josep Maria Àngel, president de I Associació de Veïns de Sant Joan, fa tres anys es van produir unes pujades i baixades molt grans de la tensió elèctrica, coincidint amb els canvis dels cables després de la nevada.
Aleshores es va fer una reclamació col·lectiva a Fecsa. Les queixes que li han arribat últimament són, sobre tot, de comerciants, que veuen com els seus productes se'ls fan malbé a les neveres. "Jo haig de canviar les bombe
tes dia si, dia també, i cada cop que noto que hi ha una baixada de tensió truco a Fecsa. Els responsables em diuen que ells no en tenen constància", diu Joan Vallvé, un veí del Passeig del Baixador ". No és l'únic que pateix aquestes baixades, però és cert que els veïns no estan especialment preocupats per aquestes anomalies. FI president d'una altra associació de veïns del districte, la de Mira-sol, Salvador Fenollar, assegura que els veïns del seu sector no s'han pronunciat sobre aquesta qüestió, i que no té constància de que al seu barri hi hagi problemes d'aquest tipus.
La c o m p a n y i a Fecsa no té constància que hi hagi aquestes
. 1 vegades, les anomalies que pateixen els vet'ns de Mira-sol provoquen avaries als electrodomèstics. Foto: XAVIER LARROSA
baixades i pujades de tensió, i, segons els seus responsables, seria bo conèixer exactament quines són les zones afectades per poder fer una revisió acurada. Segons el responsable de servei de Fecsa a Sant Cugat, Manel Pujol, s'iniciaran unes medicions a la xarxa i als transformadors per
comprovar quines son les irregularitats. "Fa un mes, quan es van fer uns treballs a la línia, es van instal·lar unes connexions provisionals. Aleshores sí que vam tenir constància de que hi havia problemes, perquè algunes connexions van fallar", segons Pujol.
La filoxera i la industrialització van canviar Sant Cugat
À.c. - Sant Cagat -
La crisi de les vinyes de finals de segle passat va conver t i r Sant Cugat en un ciutat residencial, segons va explicar l'historiador i membre del Grup d ' E s t u d i s Locals , D o m è n e c Miquel, que dimarts va fer una xerrada dins el cicle Aula Cultural del Club M u n t a n y e n c . La c o n f e r è n c i a de M i q u e l s'emmarcava en un cicle mensual, inclòs dins d'Aula Cultural, organitzat pel G E L i cent r a t en la h i s t ò r i a de S a n t Cugat.
L'historiador va explicar que el Sant Cugat de mitjans del seg le d inou ten ia una gran quantitat de vinyes, similars a les del Penedès . La construcció de la carretera de Gràcia va impulsar la industriali tzació, però també va significar un primer retrocés per a la vinya. Segons Domènec Miquel , la crisi de la filoxera va fer que els pagesos abandonessin les terres i les venguessin, a bon preu, als estiuejants de Barcelona, que van convertir Sant Cugat en una ciutat residencial, tal i com s'ha conegut posteriorment.
FUNDACIÓ UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT Cànovas del Castillo, 9 Tel. 675 23 90 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Fax 675 23 90
LA FUNDACIÓ UNK> ESPORTIVA SANT CUG/^giaeix la col·laboració dels comrçoBJanM^^^í^^ gat que s'han adherit a la campanya d'orgaí^Zació d'una de les fases de sector fítfrra&fcsfts a 1* Dl-VISIÓ NACIONAL D'HANDBOL: J **»''•
AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SUPERMERCAT MAS-ROIG ORNALLAR FOAP
FUNDACIÓ UNIÓ ESPORTIVA MANUEL GARCIA. PINTOR PANADERIA MARY GIMNÀS SHAMBHALA
SANT CUGAT BAR RESTAURANT TOPAZI PAPELERIA CAMÍ HELADOS PROS
ÀNGEL LAGUNA. CONSTRUCTOR OGGI. MODA JOVE PISCINAS SANT CUGAT CAFÈ GLOPPS
BAR RESTAURANT BAO-BAB FLORS I PLANTES DEL VALLÈS RADIO SANT CUGAT CAFÈ GINA
CONSTRUCCIONES BARÓ S.C.R DAHER 4, CONSTRUCCIONES TOT SANT CUGAT EBANISTERIA BRAVO
BAR LOS CHOPOS BAR PAVELLÓ RESTAURANT PETIT ADM. DE LOTERIAS N° 3
FERRETERIA EL PONT PELUQUERIA M.B.XIRÓ SNNIPERS AUTO-ESCOLA EN MARXA
MAQUINARIA BEL BAR RESTAURANT EL MOLÍ SANT CUGAT SPORTS SALÓN RECREATIU DE SANT
TALLERES VALLDOREIX BAR MERCAT DE TORREBLANCA TALLOSA CUGAT
SERVEI VETERINARI DEL VALLÈS LIBRERIA EL PATÍ TONY PASTISSER CARNS ALFONS
BAR RESTAURANT TERRAMAR TORRE DE PIZZA USSIA TOURS LA TABAQUERIA
CERRAJERIA DIEGO FERRERA ANCANA. MERCERIA LIBRERIA BAR RESTAURANT GIMNÀS M.C.
SANTIAGO MARTÍNEZ. PSI INFORMÀTICA VIA CÍVICA MASANA CONSTRUCCIONS
MATERIALES DE CONSTRUCIÓN TALLERES JORDI VICAT 3 DIARI 4 CANTONS
CONCESIONARI RENAULT CONSTRUCCIONES BELMAN CONSTRUCCIONES VICENTE BELM ANIMALS
IMDESA INMARBA PROMOVALL BAR RESTAURANT ART
CA LA MODISTA LEVI'S SANT CUGAT DISFER AUXVYD, S.A.
PELUQUERIA LLONGUERES LUCAS SPORT ELEMAT BAR LOS POZOS
CELLER CAL CABALLU MAPE ESTILMAN PARQUET BAR EL BODEGON
CLIMA-GIL RESTAURANT MARGOTIN FEELDMAN LUCAS SYSTEM
ADM. DE LOTERIAS N°2 ALIMENTACIÓN MARÍ CONSTRUCCIONES FERNANDEZ MERCROMINA LAINCO, S.A.
AUTO-ESCOLA SANT CUGAT NOVAELECTRICA FLECA LA GARRIGA
li Entorn &S/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996
L ' E n q u e s t a
Li va costar trobar un pis a bon preu a Sant Cugat?
ÀNGELS CASTUERA
Trobar un pis a Sant Cugat resulta ara una mica més econòmic que dnc o sis anys enrera. El creixement de pisos ha augmentat d'un 40% l'any 95 respecte al 94, i això ha repercutit en els preus. Tot i així, el preu mitjà d'un pis a la ciutat no és una ganga, perquè se
situa en els 31 milions de pessetes. Hem preguntat a nou santcuga-tencs si els ha costat gaire trobar el pis allà on viuen. Les seves respostes, evidentment, depenen del temps que fa que van adquirir la casa. Els més Joves, que estan començant a buscar un lloc per vlure-hl, asseguren que trobar pis a Sant Cugat és més diffcll que en altres ciutats de la rodalia, perquè els preus són molt alts.
MONTSERRAT ABTRAIX
ADMINISTRATIVA
"El vam trobar fàcilment. Vivim en un pis al costat de l'estació i no vam trigar gaire a trobar-lo. Ja vivíem al barri i vam veure un pis de segona mà que podíem comprar."
MANUEL ARENAS
DESOCUPAT
"Jo ara visc a les Fonts de Terrassa. Vaig haver de marxar de Sant Cugat fa cinc anys perquè no vaig trobar un lloc per viure-hi. Aquí trobar un pis és impossible, per més Promusa que lji hagi."
MARIO CÀCERES
BIÒLEG
"Visc amb la meva nòvia en un pis de lloguer. Ens va costar una mica però no perquè tinguéssim problemes de diners, sinó perquè no trobàvem allò que volíem de debò. Sant Cugat és car, però té els seus avantatges."
PEP PUJOL
FOTÒGRAF
"No estic informat sobre els preus dels pisos, perquè jo visc aquí des de fa quinze anys i llavors era una altra època. Crec que si ara m'hagués de canviar de casa, em costaria molt."
MONTSERRAT PUJOL
ADMINISTRATIVA
"Visc a Sant Cugat, en una casa de lloguer, des de fa setze anys, i ho vaig tenir més fàcil que ara per trobar un lloc per viure que s'adeqüés a les meves necessitats."
ERNEST JIMÉNEZ
PROTÈSIC DENTAL
"Jo ja fa temps que visc a Sant Cugat i no em va costar gaire trobar una casa. Reconec que aquesta és una ciutat cara, però no gaire més que altres, sobretot si la comparem amb Barcelona."
MIREIA ARTE
ESTUDIANT
"La casa on visc la van triar els meus pares. Si m'hagués de plantejar anar a viure sola em costaria, perquè hi ha moltes cases que valen molts diners."
JOSEP ZAFATER
ESTUDIANT
"Encara visc amb els meus pares. Si hagués de buscar una casa, el problema no seria la falta d'oferta, que n'hi ha, sinó els preus. El jovent d'avui no té diners per comprar o llogar un habitatge."
MONTSE IBÀNEZ
ADMINISTRATIVA
"A mi no cm va costar gens, perquè tinc un pis de Promusa i n'estic molt contenta. Jo no sóc de Sant Cugat però el meu nòvio sí que ho és. Els preus estan molt bé."
ELSÍCANIONS
12
ELS CALYTOÍMS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès
#kV» PrantM Loc* ^W d* Sant Cugat, S.L.
Consoli d'Administració Kjmon ( irau (president)
Jnsep M (Ubrer i /d , X j \ i e r l'ornells. Pere Ksquerda
Directora Cèlu<:ernad;^
Redacció S I I M J l lam-v i , Cali Mnrel l . \ n t ; ds Castuera. H.H11..11 L ix j i ic . I - 'MIUCM (.jrlx'.. \ l cv López.
M..titseS;int. Pere I V h . Kduard Jener
Equip comercial N i i r u ( ) l i \ é . Kva [ V / o
Consell Editorial Rj intm ( Í M ( I (president!
Jnsep \1 ( .,ihrcn/n (wix-prcMiienO Montserrat Ruml i ju Uicepresidenta)
l·r.iiu·esi C.irlít'). Jiudi C i sa s . \ a a f s Castanyer . l'ere |-srpierda, Xavier I ometis. Knstian Herbolzheimer.
Ruueli l 'edr.i. R..nmn Pius. Llins I V m , Kmi l i Refté, Jaume Sfihjt. I'.u.. S<.ler. Josep V ïe ix ido .
Juan Tortosa. Joan Tni\ani> C è l u C e rnjdjMNcererari. i l
Subscripcions i Club del Subscriptor Anna Hameda
Fotografia Xa\ ler Karrusa
Responsable de disseny i maquetacló Josep l e r m s o l j
I m p r e s s i ó K..(impresi'í72)-Ul.(I.S.4.S
Distribució M.ulint: Vallès S.l. 'l'el VW..23.71
Dipòsit leiial- <;|-4l>5-*>3
nuo Divendres, i i d'abrilde 1996
E d i t o r i a l
Reforma educativa i pares preocupats La Coordinadora de Pares d'Alumnes
de les escoles públiques del municipi ha fet públic un comunicat molt crític amb l'aplicació a Sant Cugat de l'ESO. Bàsicament, s'acusa a la Generalitat i a l'Ajuntament d'improvisar. Es queixen que l'adscripció als centres s'ha fet de manera irracional, que la zonificiació serà una font de conflictes, que el transport escolar per als dos primers cursos d 'ESO serà insuficient o que el calendari d'inversions en ensenyament només es basen en un compromís verbal. És de suposar que part d'aquestes queixes tenen fona
ment -l'aplicació de l'ESO no és fàcil, sobretot si bona part del problema, com sembla, és de finançament. Els diners lliguen de mans al conseller Pujals, però això no ha de servir d'excusa per a alguns temes que s'haurien d'haver afrontat amb més decisió, com ara, els menjadors i el transport. Tampoc no s'entén que s'hagi trigat tant a fer pública la zonificació i els criteris d'adscripció als centres. Els pares tenen raó en explicitar les seves preocupacions, però en el seu comunicat hi ha certes imprecisions que plantegen interrogants. En tot
moment es fa corresponsable a l'Ajuntament de la situació generada per l'aplicació de la reforma. Potser té a veure el fet que a la coordinadora hi hagi membres destacats de partits de l'oposició municipal. Es sabut per tothom que els ajuntaments no tenen competències en matèria educativa o, que, en tot cas, són molt mijises. A cadascú, el que li toca. La imatge de qualitat que té l 'ensenyament públic continuarà en un futur, però per això cal que, com s'ha fet fins ara, mestres, pares i administració vagin en la mateixa direcció.
El prestigi dels premis Premis com el Gausac de Recerca,
que enguany arribava a la tercera edició, són, més enllà que una medalla en el currículum del guanyador, una forma de recompensar la investigació sistematitzada de la història local, menys-tinguda sense excepció en els tractats d'història general. A partir de les conclusions d'un treball poden discernir-se les particularitats que cada fet històric va p r e s e n t a r en una locali tat
determinada. Per tant, és cert, són absolutament necessaris, tot i que la seva difusió es redueixi, per força, a un cercle determinat d'interessats. Però sorgeix un problema: amb la intenció de prestigiar un premi es pot caure en una exigència excessiva que acabi per fer-lo inaccessible als estudiosos que puguin voler participar-hi. Les bases es plantegen en els mateixos termes que una tesi doctoral: els treballs que s'hi
presentin han d'aportar necessàriament noves conclusions a un tema sobre el qual, potser, ja s'ha escrit molt És el cas del Monestir. Per tant, es planteja un esforç similar al que requereix una tesi doctoral, esforç que no tothom pot estar disposat a fer a canvi de les compensacions del premi. Per tant, el Gausac de Recerca pot no constituir, de per se, un estímul per potenciar la recerca. Caldria reflexionar sobre això.
El l e c t o r e s c r i u Els camins només tenen pedres per a alguns
Sóc una noia de ZJ> anys que, a aquestes alçades, renuncia a enfrontar-se a la trama burocràtica que aquest Ajuntament ha muntar en to rn a la concess ió de llicències de bars. Es increiblo com la il·lusió per muntar un negoci amb tots els requisits necessaris pot acabar enterrada en una muntanya excessiva de pa-peram que sembla incrementar-se i complicar-se a voluntat dels senyors que governen i maneguen les àrees corresponents d'aquest Ajuntament. Conec d'a-prop casos de bars i locals que qualsevol podria recomanar als seus fills -o sigui, que no existeix la típica excusa de què són recuctes de perdició i alcoholisme- a qui l'Ajuntament els ha fet la vida impossible i que han hagut d'acabar tancant les seves portes. Amb els problemes que això comporta quan hi ha darrera una família que viu d'aquests ingressos. I també conec altres casos -em sembla que no sóc pas l'única- en què l'Ajuntament ha fet llargament la vista grossa fins que l ' ev idència de què , per exemple, s'estaven saltant tots els horaris, ha estat massa escandalosa. Estic d'acord que han
Kls textus tramesos .i aquesta secció no han d'excedir de Ics 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà
signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de \ cn i r signat i és imprescindible que
In figurin cl domicili, el telèfon i el número de I ) \ I o passaport del seu autor. KLS 4 (CANTONS es
reser\ i cl dret de publicar els textos t tamesns. i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
d'existir normes reguladores dels locals nocturns per evitar molèst ies i per imped i r al mate ix temps que proliferin innecessàriament. Però que Ics regles siguin iguals pera tots. 1 sinó. ens les começarem a saltar. Gràcies.
CRISI IS I Rnsi-.s. Sant Cugat
La sal de Barcelona "El cartero (\ Pablo Neruda)", "Poderosa Afrodita". "Kelpudo maldito", "El ct'ecto mariposa", "La letra escarlata", "Smoke", "Blue in the face". "La cere-
monia", "Èxtasis", "Nixon" , " N a d i e hablarà de nosotras cuando hayamos muerto", "Sos-pechosos habituales", ";ÇUic hora es?", "Othello", "Nelly y el Sr. Arnaud" etc. Les pel·lícules d'aquesta llista corresponen a alguns dels èxits cinematografies, o relativament exitosos. dels darrers mesos. CINRSA no ens els deixarà veure mai a Sant Cugat. Per sort. en els cinemes del Centre Cultural, abans de començar una pel·lícula, se'ns indica que podem anar a comprar, a sopar i al cine a "la sal de
Barcelona". Em diuen que els cinemes del "Maremàgnum" són de CINESA. Gràcies per la informació.
! hiti santrugatenca cinèfila disposada a emigrar.
MARIA QVIXTASA. Mira-sol.
La primera etapa de Els 4 Cantons Només unes ratlles per trencar una llança a favor de Els 4 Cantons. La passada setmana, uan carta publicada en aquesta mateixa secció parlava de la primera
Si T E N S S U G E R E N C I E S , P R O P O S T E S ,
Q Li E I X E S , S O B R E L A T E V A C I U T A T ,
P O S A ' T E N C O N T A C T E A M B N O S A L T R E S
5 8 9 62 82
ELS4CATYIÜNS
etapa del setmanari, deia que va ser un mitjà casolà i fet de qualsevol manera, casolà també l'és l'actual i que duri. Fet de qualsevol manera he de dir, perquè em va tocar viure de molt aprop, que combé es diu a la carta, Déu no va fer el món en un dia. Menys es podia fer un diari a Sant Cugat en quatre dies com el que es va fer: sense experiència professional ni tècnica, ni recursos econòmics, ni tan sols tradició a la nostra ciutat. Però es va fer. Això sí, amb una gran voluntat de superació i treball com es va demostrar. Prova que ha estat molt positiu per als sant-cugatencs és que avui, si existeix, és gràcies, entre d'altres coses, a aquella primera etapa i al que s'hi posava a cada número: estima a Sant Cugat. Estima fins els últims moments. Li puc assegurar que on no arribaven amb la tècnica hi arribaven amb el cor. Avui, si tenim el setmanari, és gràcies a la primera etapa, per acabar, un consell; hi veu més un cec que no pas aquell que no sap mirar". Si ho desitja, pot tornar-se a mirar tots els números a la Biblioteca del Mil·lenari o a l'Arxiu Municipal.
ISIDRE MOSER. Sant Cugat.
ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996
La l l o t j a
Posats a "enrotllar-se"... IOSEP M. CABRERIZO
Opinió 13
Estarem tots d'acord que l'administració única és una possible solució per tallar amb la duplicitat de càrrecs, funcions i gestions; dit de manera planera, l'administració única és la simplificació del servei pel servei. Es el camí per minvar despeses i fer més lleugera la farragosa maquinària burocràtica de l'administració... en definitiva, la millor manera de gestionar i administrar els impostos i serveis que paguem els ciutadans. Sembla que com més simple sigui l'engranatge de la cosa pública, més profit se'n pot treure. Es allò que demana CiU als populars per arribar a un acord i donar suport a Aznar: l'administració única, entre d'altres coses. Si bé del que es tracta ara és d'arribar a un pacte de governa-bilitat, sobre la taula hi ha qüestions de molta més transcendència que les econòmiques ; les voluntats polítiques diferencials que existeixen, de fet. Possiblement, és el camí més assenyat en aquests moments: el diàleg i els compromisos.
Tot i que la part econòmica i la fórmula de finançament de cada autonomia és el que més provoca frivolitat en els comentaris de
tertúlies, el cert és que en l'ambient es respira mar de fons, t amborinades a l'hor i tzó. T e m e s mo l t s més pun y e n t s q u e els econòmics són els q u e més poden escalfar el panorama polític d'aquí a poc temps. S o b r e t o t , e n ments recargolades a l'hora d'acceptar les evidències del moment polític en què ens trobem, el ressorgiment de les nacionalitats, aquí i arreu del món . Pujol, doncs, sembla que fa bé, de moment , de centrar els seus primers trets a aconseguir administrar els diners de Catalunya des de Catalunya sense haver de dependre únicament de l'administració central. La reivindicació de l'autoadmi-nistració avui, doncs, sembla la clau, com diria el president, per caminar cap a unes noves fites
penMat'MQje.flmisix u usçem ets seus vms...
íéomfi lomn a een/r, h tmcm-to, fi oenom. a seuPWAH&n PoiflcotiK-sefit DECTA BCOAMAIÍ. POT umz ve MGAZ, POT rmm.-w m QUAH TORNI K meftNces, o vetm ome u RÉCWMW PÉE W K awsTEfwyrMewT i ejpewe cmc ANYS si ENCARA WÍKTSX, , POT eSPESAIt fi KK-HO l'ÚLVH DM HA8L..
Il·lustració: J.M. CABRERIZO
més endavant. I per què dic tot això, quan el
que vull és parlar de Sant Cugat? Doncs perquè estic totalment d'acord que com més curt és el viatge que acaba fent el diner-el diner públic, és clar- més productiu és. I l'administració única suposo que deu anar per aquí, més o menys. Si es reivindica - i
els santeugatencs segur que t ambé ho fem- que els diners que paguem en impos tos t inguin un viatge curt, seria bo començar pe r aplicar-nos a nosaltres mateixos el c o n c e p t e d e productivitat quant al diner públic. Vull dir que a Sant Cugat t en im e x e m p les de l q u e no hauria de ser, o del q u e po t se r es fa m a l a m e n t com a gestió productiva des de l 'administració local... Aquí és on volia arribar. Un exemple: es diu que el nostre Ajun
tament és dels més endeutats de Catalunya, però resulta que per un altre costat també li deuen molts diners. Sobretot per impa-gaments en els impostos municipals. La pregunta, doncs, sembla òbvia. Com es pot arribar a aquesta situació? Alguna cosa no deu funcionar com hauria de funcionar a l'hora de cobrar, no? Pre
gunto: passaria el mateix si aquest servei fos contractat com és el servei de recollida d'escombraries? Potser estic dient bajanades; si és així, demano disculpes per endavant. Segueixo amb el tema. Quantes vegades hem sentit dir "He anat a l'Ajuntament a reclamar un munt de vegades i cada any em surten els rebuts malament". Passaria això en una empresa privada? La veritat és que m'he enrotllat molt al principi per tot plegat dir que si arribés el cas que Pujol se sortís amb la seva, les administracions locals també haurien de fer canvis importants. És imprescindible feries més lleugeres i clares quant a la gestió. El seu caràcter de fun-cionariat, sovint, resta molt lluny de l'operarivitat i rigor empresarial i acaba sent una ruïna per al tresor municipal. No sembla just, doncs, que d'una banda es vulgui l'administració única, per estalviar i poder invertir més i millor, i de l'altra no es posi remei a aquesta maquinària, la municipal, sovint obsoleta i mancada d'al·licients -per dir-ne alguns, el lògic repte de ser efectius i productius, quasi res.
L ' A c u d i t
Ei, SEVER I EL T r ro
-r-
H tf\
Eh Sever, has vist el cometa Hyakutake?
Jsí, i tant
3
- i * » - *
La F i n e s t r a
Digui, digui
Recordem, tirem enrera.cn la nostra memòria televisiva. Van apareixent en la nostra ment escenes en què de vegades ens costa trobar un argument o simplement un títol; personalment, se m'ha aparegut un Pepe Ru-bianes amb un accent inimitable i una asensual Ariadna Gil atalaiada en el seu silenci docent.
Sí, era el programa Digui, digui!; un programa que tot i no deixar deserts els carrers, ni superar els nivells d'audiència dels sempre partits del segle entre el Barca i el Reial Madrid, va ajudar que nouvinguts i altres residents aprenguessin a escriure i parlar la nostra llengua.
Pot semblar que aquest programa va ser un residu de la normalització lingüística de la transició, però la seva importància i el seu abast geogràfic embussen les nostres neurones quan creiem que hi ha gent a Valladolid o a Madrid que és possible que hagi après gràcies a ell.
Normalització, immersió, drets humans, campanya electoral, examen, victòria als punts, pacte, go-vernabilitat, corresponsabilitat
FERRAN VILLASENOR
fiscal i... Digui, digui! Aquesta esbiaixada recepta de l'actualitat política de l'Estat espanyol ens ha portat a veure com algú que crèiem carnívor s'ha tornat vegetarià i a més té un hortet amb
Algú que crèiem
carnívores
declara vegetarià
i a més té un
hortet amb cebes,
una caseta i una
foto de l'avi
Macià
cebes, una caseta i una foto de l'avi Macià.
Els resultats d 'unes eleccions poden generar situacions com a mínim curioses, en uns moments on la "mayort'a" no és tal i les minories s'han sobredimensionat.
Un es demana si els paradigmes canvien, muten o simplement nosaltres (ignorants de nosaltres) no havíem entès els no gaire su-bliminals missatges preelecto-rals, les celebracions al carrer Gè-nova i l ' ú l t ima bea t i f i cac ió política d'un senyor baixet amb un estil temporal semblant al d ' u n venedor de c u p o n s de l 'ONCE.
A m b l 'ànim democrà t i c de col·laborar en una estabilitat in-terestatal i intercultural, proposo la recopilació i difusió en CD-ROM dels capítols de Digui, digui!, amb la presentació del proper habitant (suposo) de la part presidencial dels seients blaus del Congrés; un senyor que, gràcies al curs abans esmentat, ha après el català (i potser l'aranès) d 'una forma realment ràpida i sobtada.
Una de dues: o no hem entès el seu missatge o la governabili-tat ens porta a la sublimació dels cops d'efecte, la publicitat dirigida i el màrqueting. Com si d'una obra clàssica es tractés: "Deus ex machina."
F. V. és llicenciat en Història
14 Opinió ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996
E l s m e m b r e s d e l C o n s e E d i t o r i a l
• M Í S T ^ - I
MONTSERRAT RUMBAU
ESCRIPTORA
JAUME SÀBAT ROGEU PEDRÓ JOAN TORTOSA EMILI RENÉ
PASTISSER TÈCNIC C U L T U R A L
ARTISTA EMPRESARI
FRANCESC CARBÓ
MESTRE
JOSEP M. CABRERIZO
EMPRESARI
LLUÍS PUIG
EMPRESARI
JOSEP ANTON TEIXIDÓ
METGE
JORDI CASAS
HISTORIADOR
KRISTIAN HERBOLZHEIMER
ENGINYER AGRÒNOM
NARClS CASTANYER
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
PACO SOLER JOANTROYANO RAMON GRAU
MÚSIC HISTORIADOR EDITOR
XAVIER FORNELLS
PERIODISTA
RAMONPROS
PUBLICISTA EMPLEAT DE BANCA
El Consell Editorial vetlla pels principis editorials del setmanari
L integren divuit membres que aporten la seva visió des de diferents sectors professionals de la úutat
- Saat Cagat -En la línia d'acostar cada dia més el setmanari al lector des del mes d'octubre i coincidint amb el primer dilluns de cada mes, es reuneix el Consell Editorial de Els Quatre Cantons. Aquest format per divuit mem
bres és un òrgan col·lectius de caràcter deliberant resolutiu i assessor de l'empresa editora. Hi són escollits per aquesta a títol personal i tots ells són persones de diversos àmbits que per la seva trajectòria poden fer aportacions que poden en
riquir el setmanari. El Consell Editorial és una veu plural que ajuda a comprendre la realitat del municipi, que debat nous projectes del setmanari i que reflexiona sobre sobre el seu present i futur. Cèlia Cernadas sempre hi assiteix com a di
rectora i si el tema a tractar és de la seva incumbència hi as-siteixen altres membres de 1a redacció. Són també funcions del consell impulsar la millora del nivell de qualitat i l'acceptació del setmanari, valorar els projectes que suposin un can
vi notori en la publicació i e els seus plantejaments u exercir una crítica raonada sobre el contingut, presentació i difusió. El seu president és Ramon Grau i els vicepresidents Josep Maria Cabrerizo i Montserrat Rumbau.
LA QUALITAT
"LI PARA LA TAULA" PER CADA 3000 PTES. DE COMPRA EN LA CAIXA CENTRAL LI DONAREM 1 PUNT
SI VOSTÈ REUNEIX CINQUANTA PUNTS ENTRE EL DIA 11 D'ABRIL i EL 27 DE JULIOL DE 1996
LA VAIXELLA ÉS SEVA
ELS/CANTONS
Mones amb imaginació La tradició castellcra, l'ocahontas i els personatges de Disncv o creacions d'avantguarda són algunes de les construccions en xocolata i]iic s'han exhibit aquesta setmana cu la Mostra de la Mona de Pasqua Cornet Sàbat. Pàgina 13
16 Societat
La febre del "tot a 100" Les botigues de "tot a 100" han proliferat en els darrers any a Sant Cugat. Els preus assequibles i la facilitat per trobar coses variades d'ús habitual fan que els usuaris omplin diàriament aquest tipus d'establiments. Plana 19
Divendres, 12 d'abril de 1996
E n s e n y a m e n t
Els pares insisteixen que no han intervingut en l'aplicació de PESO
Ualcalde recorda que VAjuntament no s'ha desentès de la reforma a Sant Cugat
La coordinadora d'Associacions de Pares de les escoles públiques de Sant Cugat ha signat un manifest en el qual exposa alguns problemes que es deriven de l'aplicació de l'ense-
AMÍKI .SCVSTI ·KRA
• Sant Cugat -Kl primer dels aspectes que els
pares no veuen gens clar és el de l'adscripció dels nens als instituts. Segons van explicar dimarts els pares en una taula rodona que es va fer a la Casa de Cultura, la /unificació portarà problemes. Kls pares consideren que han perdut el dret a escollir lliurement a quin institut volen matricular els seus fills. "Amb el repartiment per zones, corres un risc molt important, perquè si fas la preinscripcióen primer lloc al centre on voldries poftar el nen, si no hi ha lloc, després s'ha de matricular allà on càpiga. Ks a dir, que l'opció que t'agradaria és la que has de posar en segon lloc", segons va explicar Carme Ferrer, representant de l'APA de l'escola Pla i l'arreras.
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va recordar que l'Ajuntament no té cap competència en matèria d'ensenyament, i va lloar la feina que ha fet la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que ha mantingut reunions amb el delegat d 'Ensenyament i amb diferents directors generals per obtenir compromisos per part de la Generalitat. L'alcalde considera que l'Ajuntament ha fet tant com ha pogut perquè la re-
nyament secundari obligatori (ESO) als instituts, i la seva incertesa davant les solucions que ha plantejat l'administració. Els pares es queixen que. a hores, d'ara, no saben enca
ra on aniran els nens de cinc escoles ni tenen clar com es resoldran les qüestions del menjador i el transport dels alumnes de primer d'ESO als instituts.
Isi coordinadora d'APA va exposa/ Ics seves queixes en una taula rodona a la Casa de Cultura. Foto: XAVIER LARROSA.
forma a Sant Cugat s'apliqui deia millor manera possible. "S'ha d'esperar que surtin les primeres llistes per veure els admesos a cada centre. No podem saber com han quedat repartits els nens ara. Sí que sabem que hi ha una demanda més gran que l'oferta, i això vol dir que a Sant Cugat la qualitat de l'ensenyament públic és molt alta", va assenyalar Aymerich. Les llistes provisionals d'admesos i no admesos als tres instituts públics sortiran el dia 22.
Una de les reivindicacions que fan els pares és respecte de la falta de certesa pel que fa al transport. L'únic centre que té garantit un servei gratuït és el Leonardo da Vinci. L'Arnau Cadell i l'Angeleta Ferrer no tenen servei, perquè es considera que amb els Ferrocarrils de la Generalitat i el servei d'autobusos urbans ja es cobrirà aquesta necessitat. Segons els pares, aquestes solucions no són vàlides, i, ateses les característiques geogràfiques del munici
pi, s'hauria de garantir el servei gratuït als tres centres.
Pel que fa als menjadors, el delegat d'F.nsenyament al Vallès Occidental, Ramon Farré, va explicar al consell municipal d'Ensenyament que es va fer al febrer que el servei s'adequaria a les necessitats de cada centre. Segons Carme Ferrer, "aquesta no és una resposta, perquè el que volem els pares és sabetsi podrem comptar amb el menjador, i quin sistema hi haurà. És un peix que es mossega la cua".
S o I i d a r i t a t
L'Esbart, el CMSC i el CPA acolliran dijous
Pentitat cultural bosniana Zvonko Ceric RAMON LUQUE
L'Esbart, el Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) i el Centro Popular Andaluz (CPA) han ajuntat esforços per acollir l'entitat cultural Zvonko Ceric, de la ciutat de Tuzla, durant la visita que els seus membres faran dijous a Sant Cugat. La idea va sorgir de l 'ONG Pont de Cultura, que es va posar en contacte amb l'Es
bart, el CMSC i el CPA. La jornada d'acolliment ha estat presentada aquesta setmana pels presidents de les tres entitats locals i per Pedró de la Pezuela, membre de Pont de Cultura. Els presidents han destacat que tres entitats locals "hagin unit esforços per fer un acte solidari, sense rerefons de cap tijnis, com és acollir una entitat cultural de Bòsnia". Zvonko Ceric iniciarà
l'estada a les 5 de la tarda a la plaça d'Octavià. Des d'allà, seran acompanyats, pels representants de les entitats locals i per tots els santeugatencs que vulguin, a visitar el monestir. Posteriorment, aniran a la seu de l'Esbart, on presenciaran algunes pinzellades de danses catalanes. La jornada s'acabarà a la seu del CMSC amb un sopar. L'única seu que no visitaran serà
la del CPA. Segons el president d'aquesta entitat, Gabriel Ruiz, això és degut al fet que "en un dijous la nostra seu estarà buida i no és normal que vinguin només per veure el local, sinó que l'interessant seria que coneguessin la nostra gent i la nostra cultura". Malgrat això, el CPA serà present als actes que se celebraran durant la jornada i col·laborarà en tot el que sigui necessari.
EICEPA proposa intercanviar llibres per Sant Jordi
ÀNGELS CASTUERA
- Sant Cugat -
El Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA) participarà per primera vegada activamen t en la Diada de Sant Jordi amb una proposta q u e combina ecologia i literatura. Els membres del CEPA instal·laran una paradeta a la plaça del Monestir amb llibres utilitzats. Els interessats poden portar llibres vells que tinguin a casa que ja hagin llegit o utilitzat prou i els poden canviar per d'altres que portin altres persones.
D'aquesta manera, aquells que ho vulguin es podran desprendre dels llibres que ocupen un espai a casa que es vol aprofitar per a altres usos. Aquesta activitat, segons el CEPA, enllaça directament amb la filosofia del Residu Mínim, basada en la jerarquia de les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Els membres del CEPA proposen als santeugatencs que facin neteja a casa dels llibres que no vulguin i el dia 23 d'abril els pro-tin a la parada que instal·laran a la plaça del Monestir. Si ho desitgen, podran canviar aquests llibres per d'altres ja utilitzats.
Els Castellers de Sant Cugat canvien el local d'assaig
R.L.
Els Castellers de Sant Cugat han canviat el local d'assaig. D e s de dimarts passat, e l s membres de la colla assagen al gimnàs de l'institut Angeletà Ferrer. Fins ara i des del moment de la seva formació, els castellers havien fet els assajos al gimnàs del col·legi Joan Ma-ragall. Els membres de la colla han accelerat la preparació per a la primera actuació pública, que farin el 30 de juny. Actualment assagen els dimarts de 8 a 10 del vespre i els divendres de 9 a 11 de la nit. Els interessats a integrar-se a la colla només cal que passin un dia d'assaig pel gimnàs de l ' institut Angeletà Ferrer i mostrin el seu desig de
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
v-- Cinema de franc
Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Citizen X», que es projecta en versió original el dissabte 13 d'abril a 2/4 d'l de la nit
Posa't apunt
Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic. Taekwondo Squash, Hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.
\W|N IDIOMES TRADUCCIONS
Cursos WAY-IN
Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'angles, francès, alemany a l'acadèmia WAY-ÍN, al carrer Girona 16. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82
Demana la targeta
Aquesta campanya començarà el 15 d'abril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Griful de la Ctra. de Cerdanyola, la targeta és gratuïta, la podeu demanar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicialment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al
589 62 82.
Hípica Severino
Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor
jfe
?*£&$& .'•** " ' $ * • % "
el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic...
I N F O R M I S ! Si desitja més informació truqui al 589 62 82
18 Societat ELSíCANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996
J u d i c i a l
La psicosi provocada pel descobriment del que s'ha anomenat aluminosi va tenir un episodi particular a Rubí que va afectar una veïna de Sant Cugat. Maria Carme Tomàs va comprar un pis a Rubí i, al cap d'uns mesos, l'administrador els va comunicar que hi havia una biga de ciment aluminós a l'escala. Era el resultat d'unes proves que Tomàs desconeixia. Va demandar els propietaris del pis. Finques Colomer (com a administradora de l'edifici) i Finques Capmany, que va tramitar la venda. Amb tot, sense una patologia provada en l'edifici, la jutgessa va desestimar la demanda.
Guerra de confusions per una biga aluminosa Una santatgatenca perd un judici contra les immobiliàries de Rubí Finques Colomer i Capmany
SÍLVIA BARROSO
- Sant Cugat/RuM -Maria (larmc Tomàs diu que
se sent estafada i víctima d'una injustícia. Però ni ella, ni el seu advocat, ni la jutgessa del número I de Rubí, Ana Cristina Lledó, han pogut determinar que hi hagi un culpable amb noms i cognoms.
La història va començar quan, a principi de 1992, Maria Carme i el seu marit, Knrique Bel-man, van decidir el pis de lloguer de Sant Cugat i comprar un habitatge. Al carrer Isaac Al-béniz de Rubí, van trobar un pis amb un preu "assequible" de 3.750.000 pessetes. "Calia reformar-lo totalment" , recorda Maria Carme. L'escriptura de compra la van signar el 21 de maig del 1992, i a l'octubre s'hi van instal·lar. La venda havia estat gestionada per Finques (.apmany.
F.l conflicte \ a esclatar quan. al març de 1993, a Maria Carme i el seu marit se'ls va convocarà una reunió de propietaris on Finques Colomer, com a administradora de l'edifici, els va comunicar que un test encarregat per determinar si hi havia bigues de ciment aluminós a l'imm o b l e havia d o n a t pos i t iu . "Ningú no ens havia dit que hi podia haver aluminosi al pis — expl ica Tomàs— i si ho ha-. guéss im sabut no l ' haur í em comprat".
L'informe s'havia fet a proposta de Finques Colomer. "Era una mesura preventiva que, en aquella època de la psicosi per l'aluminosi, recomanàvem a tots els edificis que administràvem",
apunta Àngela Colomer, copropietària de la immobiliària. Colomer assegura també que la decisió final la va prendre el president de l'escala, del qual suposa "que segurament no ho va comunicar als veïns per no alarmar-los". El resultat de la prova "sobre una bi-gueta de l'escala" es va saber el març de 1992, segons consta en l ' informe, però l'administradora recorda que "el president no va convocar els veïns per a cap reunió extraordinària i no ho van saber fins a l'ordinària següent, al març del 93" .
En aquell impàs va ser q u a n F i n q u e s Capmany va fer la v e n d a del pis a Tomàs. Josep Capmany, propietari de la gestoria, sosté que "desconeixia que s'estigués esperant el resultat del test de l'aluminosi", i suposa que els antics propietaris del pis "tampoc no ho sabien". De fet, "d'haver-ho sabut —diu Capmany— ho hauríem avisat al comprador per evitar-nos problemes".
Quan Tomàs va decidir portar el cas a judici perquè es considerava enganyada, el seu advocat, Jordi Vidal, va demandar conjuntament els propietaris del pis i les dues immobiliàries. En l'escrit de conclusions de l'advocat, es feia referència a "una
l'edifici del carrer Isaac Alhéniz de Rubí que va generar el conflicte entre la santeugatenca Maria Carme Tomàs i les immobiliàries de Rubí Finques Colomer i Finques Capmany. Foto.XAV/FR Í.ARROSA
responsabilitat de tipus solidari" i es deia que els codemandats hau r i en de "descobr i r qu in d'ells va comet re l 'error o el dol". Finalment, Vidal demanava que la seva clienta fos indemnitzada amb 5.944.587 pessetes, una xifra que incloia el preu del pis i Ics despeses de les obres de reforma realitzades.
A luminos i n o p r o v a d a
Però si Vidal havia optat pel concepte de "responsabilitat solidària", davant la mateixa confusió la jutgessa va decidir desestimar la demanda i absoldre-
els tres demandats: la sentència, amb data del 13 de març de 1995, argumentava que no havia quedat provada "la presència de cap patologia aluminosa en l'habitatge venut" a Tomàs.
De fet, Manel Torrent , que aleshores era aparellador de l'Ajuntament de Rubí, ha confirmat que "el fet d'haver detectat una bigueta de ciment aluminós no vol dir que l'edifici tingui problemes". La demandant haurà de pagar "més de dos milions de pessetes" en concepte de les costes del judici dels tres denunciats.
Però, tot i que la sentència és
ferma i que ja ha passat més d'un any des que es va dictar, Maria Carme Tomàs no s'ha resignat, proclama "la injustícia" de què es considera víctima i insisteix que tenia dret a saber el que comprava.
Mentrestant, Josep Colomer, copropietari de Finques Colomer, admet que entén "que la compradora es queixi que no se la va avisar que es feien les proves", però afegeix: "Tanmateix, qui és el culpable del malentès, si és que n'hi ha?". Sigui com sigui, per a Capmany i Colomer, "havent-hi una sentència ferma", el cas està tancat.
Aina Cadafalch i Grau, nascuda el dia 2 de gener de 1996, fou batejada per l'aigua i l'Esperit dissabte 6 d'abril a la parròquia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat.
Albert Rivas i Guillén, nascut el 23 d'abril de 1995, fou admès a la comunitat dels batejats amb el sagrament de l'aigua i l'Esperit dissabte 6 d'abril a la parròquia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat del Vallès.
D.H.E., una nova botiga de roba. D.H.E. va inaugurar, el 21 de març passat, una nova botiga a Sant Cugat. La firma, que té diferents centres repartits pertot arreu, està especialitzada en roba jove de vestir. L'establiment de Sant Cugat, però, disposa únicament de moda per a dones: bruses, vestits, conjunts de punt i jaquetes, entre altres peces. D.H.E. ja té a punt les novetats de la propera temporada.
RIS ÍC4NTW6 Divendres, 12 d'abril de 1996 Societat 19
C o n s u m
Les botigues de "tot a 100" han proliferat darrerament a Sant Cugat. Aquest tipus de comerços s'omplen diàriament de persones que busquen entre les prestatgeries tot tipus de productes i remenen per trobar el que els interessa, al millor preu. El secret per fer negoci amb aquests establiments és vendre al màxim possible, perquè els preus s'apugen molt poc respecte al que els botiguers paguen als majoristes.
Posar-se a 100 . . . i més
Les botigues de "tot a 100" han proliferat
a Sant Cugat durant el darrer any
RAMON L U Q U E
El 100 sempre ha estat un número especial. Els percentatges s'acostumen a calcular sobre 100; "posar-se a 100" és una frase feta prou indicativa que s'utilitza per definir alguns estats d'ànim; el primer balanç d'una gestió sempre es fa sobre els primers 100 dies, i en els darrers anys, les botigues de "tot a 100" s'han posat de moda. A Sant Cugat, tot i que amb una mica de retard respecte a d'altres poblacions, també han arribat aquest tipus de botigues. Des de fa aproximadament un any han proliferat a la ciutat els comerços de "tot a 100", que ara ja són quatre. L'èxit ha estat absolut. El fet de poder comprar a uns preus molt as-s equ ib l e s ga i rebé qua lsevol tipus de producte ha cridat l'atenció al consumidor. Les botigues de "tot a 100" s 'omplen diàriament de persones que van a comprar des d'un paquet de xiclets fins a un gerro decoratiu passant per tasses, gots, coberts, piles, espelmes, productes de neteja, llibretes, bolígrafs... De fet, són com petits supermercats. El que possiblement molts consumidors desconeixen és com es poden oferir productes, de vegades iguals que els que ofereixen altres tipus d'-establi-ments, a uns preus tan barats. "Nosaltres fem el negoci en el conjunt pe rquè , com que els
preus no estan gaire apujats respecte al que a nosaltres ens costa un producte determinat, la solució és vendre molt. Jo haig de fer una bona facturació al final del dia per guanyar calés, ja que només apujo un 25 per cent les coses que compro." Així explica el funcionament d'aquestes botigues Tomàs Sielmann, propietari de l'establiment Tot Preu del carrer Can Matas. De fet, aquesta és la gran diferència amb altres tipus de botigues. Un botiguer d 'un establ iment de decoració pot guanyar 200 pessetes en vendre una tassa, mentre que en un "tot a 100" en guanyaria molt menys però al cap del dia vendria més tasses.
T e n i r con tac tes
Per proveir-se de productes a bon preu cal tenir molta mà esquerra. "Obtenir bons preus és una qüestió de tenir bons contactes amb majoristes i saber-te moure", explica Joana Cano, encarregada de la botiga Etcètera..., del carrer Santa Maria. "Els majoristes venen a molt bon preu coses que els sobren i potser hauran de llençar; ells venen molts estocs", comenta Tomàs Sielmann. Tot i que venen productes a 100 pessetes, també fan ofertes d'altres a preus una mica més elevats. "És obvi que això del 100 és un ganxo. Jo, de tota manera, vaig posar a la botiga el
S o c i e t a t
Una santeugatenca vol reunir aquells que fan 4 0 anys el 1996
À N G E L S CASTUERA
Manoli Vergara, una santeugatenca que va néixer el 1956, ha tingut la idea de reunir en un sopar tots aquells veïns de Sant Cugat que també facin quaranta anys al llarg del 1996. Mano-li Vergara va pensar que "els quaranta anys són una xifra molt significativa per a la trajectòria vital de les persones", i per això va pensar a aplegar tots els seus coetanis que visquin a la ciutat
en un sopar col·lectiu que es farà al juny. Aquesta santeugatenca, ani
madora de professió, ha anat fins i tot a l'Ajuntament per veure el cens i saber quants veïns hi ha que facin 40 anys el 1996. Segons les dades municipals, n'hi ha 764. El sopar s'ha fixat per al dia 14 de juny vinent al restaurant Can Cabassa Castano. Els interessats a assistir-hi poden trucar al 674 16 23 de vuit a deu del vespre.
A les botigues de "tot u 100 " es pot trobar una gran quantitat de productes a uns preus molt assequibles. Foto:XAVIER l.ARROSA.
nom de Tot Preu, perquè encara que aquí venc el 75 per cent dels productes a 100 pessetes, havia de curar-me en salut", diu Sielmann. En la mateixa línia, Joana Cano comenta que "nosaltres posem 100 i oportunitats perquè el tot a 100 no és el nostre objectiu". Aquests dos botiguers consideren que Sant Cu
gat és un bon indret per a aquest tipus de comerç perquè, encara que les rendes dels ciutadans són altes, tothom mira els preus. Ells ja tenen experiències anteriors i disposen d'establiments de "tota 100" a Barcelona. Així doncs, el negoci està servit i els clients no falten. "Hi ha coses que valen molt la pena, però
d'altres no tant. Jo tinc a casa coses del tot a 100 però quan vull un regal de categoria vaig a un altre tipus de botiga", comenta Isabel, una clienta. Josep explica que "aquí pots comprar una tassa per 200 pessetes, quan en un altre indret en costaria mil". Sens dubte, posar-se a 100 és ara més fàcil que mai.
Las comparaciones son odiosas, sobre todo para nuestros competidores
N U E V O
ACCOR D '9 6 Afortunadamente, usted es muy libre de comparar el nuevo Honda Accord con cualquier automóvil de su categoria.
Compare la tecnologia, el confort, la seguridad, las garantías Compàrelo. Se lo comprarà aún mas convencido.
Hay un Honda Accord 16v. 115 CVa partir de 2.680.000 Ptas.
Tecnovallés, S.A. Ora. de Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Av. Jaume I, 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA M
20 Societat US f CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996
T r a d i c i o n s
Ampa/v Moreno és la nova fillola de la mostra de mones. Foto: XAVIER l ARRÒSA
Les caramelles animen la Setmana Santa dels santcugatencs que no van marxar de vacances
Els cantaires de la Societat Coral La Lira i la Coral La Unió Santcugatenca van ser nes. La Uotgeta del monestir, la porta dels estudis de Ràdio Sant Cugat o la plaça els encarregats d'animar la Setmana Santa als ciutadans que van decidir quedar-se Barcelona, on van ser rebuts per membres de l'equip de govern municipal, van ser a casa i descansar durant els dies de festa. Complint amb una tradició que té més de alguns dels punts escollits per les corals per oferir les seves cançons. Els santcuga-cent anys d'història, Ics dues corals es van aturar, Diumege i Dilluns de Pasqua al tencs, com es habitual, van premiar els cantaires, guarnits amb la tradicional barre-matí, als principals indrets de la ciutat per cantar, entre d'altres, havaneres i sarda- tina catalana, amb algunes monedes, vi moscatell i pastes i galetes. / R.L.
XUNICADENTAr Dr. Carlos R. Rosetti
PRÒTESIS FUA Y REM0V1BLE
CIRUGÍA- ESTÈTICA
BLANQUEAMIENTO
MUTUAUPAPES
Rbla. Ribatallada, 20 - l r3a
Tel. 674 72 16 Sant Cugat
Turno por las tardes
G I M N À S BIOCK
V Rosselló. 17 • ENTRADA PER SI. ANTONI, 78
Tel 5 8 9 5 3 4 8
Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font
Especialitzat
I en tractaments I
I de menopausa|
i d'esterilitat
F. Moragas. 1-3. 3r 2a Sant Cugat Tel. 674 66 11
Guia Mèdica Cirurgia
• OR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. A5C-Previasa-Sanitas. Av. Torreblanca, 2-B. 2n, A1 Sant Cugat. « 589 47 00
Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna. laserteràpta. Santiago Rusinoi. 2, entol. 1a. Sant Cugat V 6 7 4 1 5 26
Dietèticu-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica Hores convin-
Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 0 7
• DRA. H . D O H M O O GALLART Medicina general. atenc*. Daura. dimecres i clous, hores convingudes. Endava-Uada, 21,1er pis. Sant Cugat « 6 7 4 6 3 2 9 / 5 8 9 2 9 9 5
• CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Ama H. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Dra. Uum García Consultoris EdHrJ Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-fl, 2a planta, desp. 6-9 08190 Sant Cugat « 589 43 57 - 589 43 58
Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc
Asea O VHè, 49. Sant Cugat. « 6 7 4 4 8 7 2
• GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUNCIONAL Fisioteràpia, rehabilitactó, auriculopunlura,
massatge terapèutic, podologia. Conveni enti
tats sanitàries
PoNdínic Torreblanca. Sant Cugat
« 5 8 0 0 1 5 0
Metge capçalera • J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, geriatria. A S C AGRUP. MUT.
MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-B, 3r 10a
Sant Cugat
« 589 39 26. « 909 33 10 80 Urgent 24 h
• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili-mútues
Ma|or, 36. 2n Sant Cugat.
« 674 00 25
Mútues • UNION MUSEBA IBESVICO. Mútua d'accidents de treball núm. 2 7 1 . Plaça
Augusla. 3. Sant C u g a t
« 675 10 02 Fax 6 7 5 1 0 0 2
Odontologia • ADEVILL CLÍNICA DENTAL DR. PEDRÓ VILLALVA AOESA Matins i tardes. C; Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat. « 674 01 46
• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 5 8 9 0 0 0 0 F a x 5 8 6 0 3 1 3
• CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia generat, imptanlütogia, pròtesis. odontopeolatrla, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca. 2-6, 2a, 11. Sant Cugat. « 6 7 5 08 03
• CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en generat. Ortodòncia im-plantologia De dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h. Major, 23-25,1r, 3a. Sant Cugat « 674 72 40
• CLÍNICA ORTODÒNCIA O DIS-FUNCIO TEMPORO-MANOIBULAn Dr. Murillo, 21. San» Cugat « 5 8 9 4 5 8 6 - 6 7 5 2 2 1 2
• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens I adula. Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. Sant O i g e i « 6 7 4 7 2 1 6
• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, S, entresol. Sant Cugat « 6 7 4 05 06
• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a oV 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 2 3 3 5
Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Of ta lmo log ia . C o n v e n i a m b les pr inc i
pals mútues
C Santa Maria, 10 Sant Cugat
« 5 8 9 51 06
OrtodònciaOtorinolaringòleg • DR. FERRAN FERRAN VILA Previasa - Assistència sanitària Mediiiac.
Francesc Moragas. 48, entr. 2. Sani Cugat
« 675 48 53
Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VINALLONGA Pedagog ia , logopèd ia . P rob lemes l len
guatge i aprenentatge C/ V i a , 5-7, 1r 2a.
Sant Cugat, rt 5 8 9 1 2 1 5
Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatra, asma infantil. Hores convingudes
Rbla Ribatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat « 674 72 16
• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIATAv. Catalunya, 22, 1r la Sant Cugat « 589 31 13
• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre
blanca, 2 - 8,3r pis. Sant Cugat « 6 7 4 57 96 - 5 8 9 38 48
• DRA. ANNA PUJBERTI CALDES Pediatria Vitalicio Salut Maptre. Endava-Hada 21, 1er pis. Sant Cugat « 5 8 9 2 9 9 6 - 6 7 5 4 7 9 9
Podologia • DR. JOSEP M. FRHXEDES Malalties del peu, ortesis, planties ortopèdiques, dapilomes, cirurgia del peu. Hores a convenir. d Ricart, 48, baixos, 08004 Barcelona. « 3 2 5 4 1 7 5 - 9 0 8 6 9 1 1 2 6
Psicologia • C E N T R E D E P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la patia. Nens, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1a. Sant Cugat « 6 7 4 36 73
• CARMELA CASTILLO Ps ico log ia , p rob lemes d 'ap renen ta tge .
V i la . 5-7,1r 2a. Sant Cugat.
« 5 8 9 12 j 5
• C E N T R E PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatr ia, logopèdia. Plaça
Dr. Galtes, 5, 2n, 3a. Sant Cugat.
« 589 40 51
• M. ANTÒNIA EDUARDO CARD O N A Psicologia ciínica. Rbla. Can Mo
ra, 1. Sant Cugat
« 589 43 44 - 430 96 25
• DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depresió. dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n 1a. Sant Cugat. « 6 7 4 3 6 5 3 - 4 1 8 4 8 48
Pulmó i cor • Dr. JOAN VALLDEPERAS COM-BAS Pulmó i cor. Major. 36,2a Sant Cugat. « 6 7 4 0 0 2 5
Tocoginecologia Obstetrícia • Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 3 07
• Dia. MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cu-gat « 5 8 9 1 3 07
• OR. JESÚS FERNÀNDEZ BA1ZAN Tocoginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant Cugat « 5 8 9 48 08. Particular: 674 74 00
• OR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetrícia-ecografta, esterfB-tat, menopausa, revisions. Francesc Moragas 1 -3,3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 Fax 5 6 9 1 1 45
• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. ModUet Av. Torreblanca, 8,3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66
Traumatologia • D R . J O A N C A S A N O V A S A -LLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa.
Medytec Av. Torreblanca, 2-8 ,2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 8 8
• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Policlinic. Sant Cugat
« 675 57 56
• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència sanitària. Previasa, Medytec. Poücllnic Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat. « 5 8 9 1 8 88
• DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatológica. Hores convingudes. C/ Girona, 2 1 , 1r 3a. Sant Cugat.« 674 43 4 6 - 5 8 9 05 34
Gabinet mèdic quirúrgic •Cirurgia general sense ingrés
•Cirurgia i medicina estètica
Dra. M. Àngela Font Pons
Dra.M. Neus Benito Bujosa
Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
SUSANA NICOLETTI
C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37
Institut Psico-Mèdic Sant Cugat
Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica
Servei d'orientació i Tractament de les
addiccions Unitat de Tabaquisme
Edifici TORRE B L A N C A
Av. Torre Blanca, 2 - 8 , 3 r B
0 8 1 9 0 Sant C u g a t del Vallès
(Barcelona)
Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18
ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Societat 21
T r a d i c i o n s
El balcó de la parròquia va ser l'escenari des d'on es van beneir les palmes i palmons que portaven molts santcugatencs, sobretot nens. Foto: XAVIER I.ARROSA.
Les mones de Disney i el programa "Xocolata per tutti" de RSC protagonitzen el Dilluns de Pasqua
ta de la jornada va ser el programa Xocolata per tutti, de Ràdio Sant Cugat (RSC), que enguany arribava a la desena edició. Joan Vallvé, Maribel Cayuelas i Eva Castro es van enginyar desenes de peripècies que gairebé un centenar de persones es van animar afer. Disfressar-se de cuiner, preparar ous ferrats o mostrar col·leccions d'alguna cosa van ser alguns dels requisits que els participants en el programa van haver de complir per aconseguir alguna de les mones que set pastisseries locals van regalar. / R.L.
Una vegada més, els aparadors de les pastisseries de Sant Cugat es van omplir de mones referents al món Disney. Pocahontas, Mickey Mouse o els personatges de la pel·lícula Toy Story, fets de xocolata, van ser els grans protagonistes de Dilluns de Pasqua. El fet que aquests productes vagin dirigits principalment als petits fillols i filloles motiva que els mestres pastissers sempre escullin com a font d'inspiració els personatges de la fàbrica americana de somnis. L'altra gran protagonis-
R E S T A U R A N T
La Nansa
Fregidoria-Marisqueria
Crta. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 69 11 52
ON MM
^PARADA/ FÜNPAïr
Vingui a provar els nostres menús
PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA
Rambla Can Mora , s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Tel. 589 26 97
MINI-GOLF
a Santa Engràcia, 15 • Tel. 589 29 71 08190 Sant Cugat del Valies s
l l J W m Tota una tradició
PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT Dfl. VALLÈS
RESTAURANT
CAN r^{ BARATA
Ctra.de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52
RESTAURANT PIZZERIA
PANXACONTENTA Passeig Olabarria. 69 • Sani Cugat
Tel. 5 8 9 0 6 0 7
VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA
BELLATERRA RESTAURANT CAN EDO a Lleó, XIII 692 24 24 Carn a la brasa i calçots Dijous tancat excepte festius
CERDANYOLA DEL VALLÈS RESTAURANT CAN OLIVÉ Av. Flor de maig. 122 580 88 39 Cuina de mercat
REST. ELVIEJOROBLE C/ Altamira. 36 691 73 55 Peix i marisc Obert tota ta setmana
LA FLORESTA REST. RANCHO EL PASO Cl Pas Estació, 15 674 38 03 Cuina catalana, banquets Tancat dium nit i dill. no festius
MIRASOL MASJANER C/Guadalajara, 14 674 23 15 Cuina variada Tancat dimecres tarda
LAPONOEROSA O' Victòria, 18-20 589 25 71 Braseria
RUBÍ LA NANSA Clra. Sabadell, 47 699 11 52 Paelles, marisc, fregid Tancat dimarts nit i dimecres
ELPORTALET PI. delDr. Guardiet. 14 588 54 68 Pizzeria, cuina catalana Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.
HOSTAL DEL GALL 588 42 81 Menú, carta i degustació Tancat dissabtes excepte reserves
SANT CUGAT DEL VALLÈS LA PALTA Rambla Can Mora, 24 589 50 11 Frankfurts Obert tots els dies
CAN AMETLLER Camí can Ametller, s/n 674 91 51 Cuina mercat Especialitzat en bacallà
CHEZ PHILIPPE Plaça Pep Ventura, 5 674 94 84 Cuina francesaJmenú diari Tancat diss. migdia i dium.
CANTINA EL MEXICANO Cl Endavallada, 10 589 18 25 Cuina i música autèntica mexicana. Tancat dilluns
LA GRANJA O St Antoni-plaça Barcelona 675 52 46 Cuina casolana
SNIPPER'S C'Enric Granados, 7 675 31 41 Braseria
GRANJA BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 589 54 92 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nrt
RESTAURANT CA L'ÀVIA O Sant Antoni, 13 674 05 85 Cuina catalan/internac Sen/ei de bar
MESOMENYS C; Elies Rogent, 14 589 38 23 Mextcà-menú català Obert al migdia
BAR REST. EL MOLÍ Plaça Pep Ventura, 3 589 17 40 Menú diari i prod. ibènc
CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 697 06 52 Cargol llauna/arròs negre
LA CARBONERIA Cl Vila, 8 675 14 51 Tapes casolanes, torrades
LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 584 23 32 Creps, amanides, menús Obert cada dia
EL TAST C Alfons Sala, 9 589 15 02 Marisc, menú, cuina merc Hepartir a partir de les 12 h
REST. PANXACONTENTA Pg. Olabarria. 69 589 06 07 Cuina de mercat Obert tot el dia
PARADA 1 FONDA Rbla. Can Mora, s/n 589 26 97 Cuina catalana Dilluns vespre tancat
BRASERIA LA BOLERA Cí Baixada de l'Alba, 20 674 16 75 La nostra esp. és qualit. Tancat diumenges nit
BAR RESTAURANT EL MESÓN Plaça Octavià. 5 674 10 47 Braseria i cuina de merc
BRASERIA DEL MERCAT VELL Plaça Pere San, 6 589 52 40 Calçotada Obert tot el dia
LA PASTA BOIXA C/Alfons Sala, 24 675 15 03 Pizzena. creperia Tancat dilluns
TY-BIHAN Cl IndUstna, 27 675 ' 4 02 Crepena bretona Menú de dilluns a divendres
MINIGOLF BAR MGSC C'Santa Engràcia. 15 589 29 71 Carn a la brasa, tapes
CAPITAN COOK PI. Lluís Millet. 1 589 61 61 Cuina colonial Obert tots ets dies
SOUASH C7 Sant Jordi. 33-35 589 14 96 Cafeteria, pizzes menú Pasta fresca
CASINET Camí Can Ganxet, 47 589 50 83 Menú diari i entrepans Obert tota la setmana
'VALLDOREIX RESTAURANT VALL D'OR Rambla M. Jacint Verdaguer, '85 674 11 41 Dies festius bulet lliure
RESTAURANT MAS ROIG Plaça Mas Roig. 4 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge nit
LA BKAéERlA
DEL MERCAT VELL
PI. Pere San. 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT
Horari de 7 a 24 h
Li ofereix degustar un bon cafè, te, sucs
naturals, vegetals. Entrepans acabats
de coure, pastes calentes. I a la nostra botiga pot adquirir cafès d'origen
i complements.
Sanluv·o R I M Í W 1 , 4 I
22 Societat ¥1$ CANTONS Divendres. 12 d'abril de 1996
La R a d i o g r a f i a
M I R A - S O L T E A T R E
Des del 1989 al 1992 actors i actrius van treballar amb dificultats a l'hora d'assajar i de poder fer teatre en condicions acceptables
Trobar-se a Mira-sol per fer del teatre un món d'expressió i comunicació D'una forma totalment amateur però plena de
creativitat i entusiasme, Mira-sol Teatre ha posat en escena des d'obres clàssiques fins a altres de més actuals.
FRANCESC CARBÓ
Va néixer sense fer soroll. Com qui fa una representació al mig del carrer sense que ningú se n'assabenti. I ja fa més de set anys que fan teatre i que han aconseguit que la gent a qui l'interessen els muntatges teatrals, que vol expressar-se davant de públic, que desitja compartir il·lusions i participar de la dinàmica cultural d'un barri santcugatenc s'integri a Mira-sol Teatre. L'entitat va néixer el 1989 en un parlar entre veïns mira-solencs. La
majoria d'ells estaven integrats a l'Associació de Veïns i Propietaris d'aquest districte, i des d'aquesta entitat, i amb l'impuls de membres de la seva junta com Enric Renau i Salvador Fenollar, es va aconseguir generar un grup en què, si bé en part alguns havien fet teatre, la majoria volien aprendre'n i passar-ho bé.
Del 1989 al 1992 es pot parlar de la primera etapa de l'entitat. És un abans i un després de la inauguració del Casal Cultural. En aquella època no hi havia local pròpiament dit i calia buscar llocs
on assajar, fer els decorats i representar les funcions teatrals. Inconvenients que se superaven amb grans dosis d'entusiasme. Sota la coordinació de Rosa Si-cart, que venia del món del teatre, i amb la col·laboració constant de Pepa Cómez, es va preparar la primera obra, Blanca: vídua d'un vidu, que es va representar a la pista de l'AAW i Propietaris de Mira-sol per la festa major del barri. La Rosa explica que en aquella època "assajàvem a casa i els decorats els fèiem on podíem. Veritablement, alguns
dies tenia la meva vida, i la de la família, hipotecada per les obres teatrals que volíem dur a terme." Aquesta obra, a banda de portar-la a diferents llocs del municipi, la van representar a Tartareu, un petit poble de les comarques lleidatanes. Una comèdia divertida a la qual acompanyarien, en la mateixa línia, els lJadres de camí ral el 1990 i La mare... quina nit, ja el 1992 . Mesos després, i sota la direcció, només per a aquesta obra, de Trini Escrihuela, es va representar a l'Escola Catalunya Retalls, una simbiosi de dues
obres d'Agustí Bartra. Dos anys abans, el Nadal del
1989 van fer a l'Escola Catalunya Els pastorets, amb un notable èxit de públic. Un seguit de peces que han tingut continuïtat i que han consolidat l'entitat, que viu de les entrades de les funcions -500 pessetes-, i de la col·laboració de l'Ajuntament a través del Consell de Districte, on participen representant les entitats culturals de Mira-sol. Tothom qui hi vulgui participar només ha d'acostar-se dilluns o dimecres a partir de dos quarts de 10 al Casal de Mira-sol.
ELS /CAJYTONS Dijous, 4 d'abril de 1996 Societat 23
La Radiografia
M i R A - s o L T E A T R E
Des del 1993, amb la inauguració del Casal Cultural, l'entitat té un lloc estable per assajar i fer representacions en condicions acceptables
nfants i joves representen Els :oto ARXIU MIRA-SOL TEATRE
:io del 1995 Foto ARXIU MIRA-SOL
Consolidar un lloc on de forma amateur es faci teatre de qualitat
Els adults s'esforcen per transmetre a infants i joves el goig i la il·lusió de l'apassionant art del teatre
i.c. - Sant Cugat -
Kl 1993, amb l'esperada i desitjada inauguració del Casal Cultural, es va obrir una nova etapa per a Mira-sol Teatre. A partir d'aquell any es va disposar d'un lloc estable on assajar, d'un espai per guardar material i fer els decorats i, sobretot , d 'un escenari on poder posar en escena les obres que els components de la companyia escollien. l!nes obres que, per
regla general , tarden aproximadament tres mesos a ser preparades i que procuren repres e n t a r a m é s d ' u n lloc de l municipi. I na nova etapa que comporta més muntatges per any i major regularitat del treball del grup. Si bé dels inicis queda una bona part dels componen t s de Mira-sol Tea t re , amb el temps s'hi han incorporat nous actors. Ai Solé mio i La Commedia dell'Arte volen ser una explicació de la vida mira-
solenca a partir de personatges quotidians. Kl 1993 i el 1994. porten h/s pastorets de Folch i Torres a la l 'nió Santcugaten-
ca. lis un repte, ja que només hi participa mainada de 4 a 12 anys, si bé, segons Rosa Sicart "'tenen més marxa i rigor que els grans".
Ja el 1994 van representar la divertida obra de la Comèdia de Folla de Plaute, Kl somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, i El castell de focs i altres històries, de
Karl Yalentil. 'Iot un seguit de reptes per a un anv molt intens en el qual cal anotar també la participació en l'òpera C.atttlli Camíina, de Karl Off, que al Teatre-auditori de Sant Cugat va portar a escena la coral del Club Muntanyenc Sant Cugat amb motiu del cinquantenari d'aquesta entitat.
L'any passat van representar Quatre farses de Txèkhov i darrerament han tingut un èxit notable amb l'hostal de la Glòria,
d ' A n g e l í i i i i m c r à . D u r a n t aquesta època han estat dirigits per Manà Julià, (pic és professora d'art escènic i té la carrera sttperior d'art dramàtic.
Kn el marc de la part més lúdica. han fet un drac força original que surt per cercaviles de carnesttjtes i festes majors. El va dissenyar Pepa (Jómez i en la seva creació hi han col·laborat força gent vinculada a aquesta entitat que ha fet del teatte una afició força engrescadora.
ELS I CANTONS
Classificats Divendres. 1> d'abril de 1996
guia pràc tica
AUMBfflOÒ
• MENJARS PREPARATS TASTA'M 589 2929/589 35 35
• SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 62
ANNALS •VETBHNAR6
< DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S L . Urgències 24 h. C/ Sabadell, 23. Sani Cugat 674 69 45.
Tel. urgènctes 9088981 36
• LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37. 674 13 05
ANÏBJES PARABÒLIQUES
• ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2
«ÏÏSGRÀflÇUB.COflSWE
• COPY-GRAFIC C/ Can Matas, 8. 675 36 53
• COPISTERIA THER C/ Sant Antoni, 24. 589 74 42
ASSEGURANCES
• D G . D'ASSEGURANCES Rambla del Celler, 95. 6/5 42 03
• DOMÈNEC AYALA Cl Carme. 31 674 71 42
• J G . ASSOCIATS PI Barcelona, 9 - baixos fc/.T .30 12
SANT C U G A T
C,[STIÓ, S.A.
Servei
d'assessorament
administrat iu.
Assegurances
generals i
administració
, de finques.
C/ Sanliogo fttssinyol, 32. W. «517 02-674 64 í?
Fox: 589 27 74
"AUTOESCOLES
• AUTOESCOLA CASAS C/ Martorell, 47 674 14 97
AUTOMÒBILS
• FILACAR Ctra Cerdanyola. 8 589 09 9 1
•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 5892000
• MOTO RALLY PEUGEOT Ora. Cerdanyola, 67-71 785 93 00
• PÀRQUING TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge 5892461
• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 58926 43
BABARS • CAFETERIES
ALUNMMS
ALUMINI I VIDRE
EXPOSICIÓ I VENDA:
VALLDOREIX, 53
TALLER: ORIENT, M
TEL. 675 29 02
FAX 675 28 61
SantCuat del Vallés
BAAS» CAFETERES
• BAR GRANJA CANDIM C/Lamina, 19
• BAR MUSICAL Ka-raoke La Bohèmia Av. Catalunya, 14 fi/5 24 03
• CEYLAN C/ Castillejos. 9 589 64 55
• GRANJA LA SORT C/ de la Sort, 3 6752884 . _
• MERMELADA EXPRÉS C/ Valldoreix, 56 589 U 85
BELLES ARTS
• CABANAS Cl Santiago Rustftol, 54 6/4 06 43 .. _. . .. __
•CUGART C/ Torrent de la Bomba, 14 fi/4 4390._
• CICLES CARDONA C/ Valldoreix, 41 6/4 l i 09
BODEGUES «V1HS
• CELLER CAN CABALLU Nova ubicació: C/ Plana Hospital, 3-5 6/4 01 69
• VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever, 4 589 1983
CAtffACOè
• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9 589 00 79
• J.P. PARRA C/ Enric Granados, 15 - local 7 5890642
CAINSSEntS-PCUERES
•SAGARRA C/ Endavallada, 22 fi/4 01 60
•TUBAU C Latorre, 14 674 '2 85
Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1.7 675 30 65
Mercat Torreblanca. pda. 104
• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5 6/5 1389
. C A Ï S H G
• ARMAN'S Plaça Augusta, 2 « U l l l l . W O M I »
CATÏES
• PAPIOL -VENDA I NETEJA Cl Cànovas del Castillo, 4 6ZÍ6SJE
• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 674.SOM-
COKaTORS·DSFENSAHS
• CL. DENTAL BANARES C/ Francesc Moragas, 8 - 2n 6IA1677
GUNES·BAWS
• CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17 6 / 4 / 4 49 _ _
• FOAP S A . BANYS Cl Rius i Taulet, 27 674Q5.Q3.-.£75JB-54-
ELECrUCïïAT
• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 6Z52ÍQ2..
ELECfflOOOMÈSTICS
• TIEN 21 a Valldoreix, 44 K7d71KÍ
• TOBELLA C/ Santiago Rusinol. 49 6Z4.06S7. . .
• VILAR ELECTRO-LLAR.S.A. O Santa Maria, 20 58902 71
ENSENYAMENT
•COAP C/Villà, 22 5S92115 _
• L'ACADÈMIA C/ Balmes, 39 fi/5 4456
• MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica),
M- :*tw
ÀGORA
Ferrer i Gudrdtà. &n
T*5B9 00 01 Fn 674 24 86
0*1» SW Cugat del Valds (dmMTV2)
piano i teclats electrònics. Harmonia i composició 8752X81
• MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Cànovas del Castillo, 20 589 28 19 • WAY-IN C/ Girona 16 C/Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 674 82 15 0 67-1 :'-6 -U
•NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cuga' 6/4 OJ à ?
• PATUFET C/Sant Jordi. 22 6/4 12 39
•SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas. 8 56922 64
ESPORTS» GIMNASOS
• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crist Treballador, s/n 6241453
•ESPORTS TERRANEU C/Sani Antoni, 15 674JZS2
•SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi, 33-35 6/4 96 62
•UESC C/ Cànovas del Castillo, 9 6752190
•CAL CRISPIN C/ Santiago Rusinol, 23 6Z4 03D8
•ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 6/4 01 /4
FETfflETíflB
• EUROPA C/ Alfons Sala, 24 6/55266
• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 6/4 1361 -6 /5 18 20
• FLORISTERIA SANT JORDI C/ Sant Jordi, 39" 6/4 1053 _ _
• ROSA M. SEGURA C/ Santa Maria, 8
WNSDfPA·PASTSSfflES
• FLECA LA GARMGA. Obert tot l'any Rambla del Celler,15 6/4 76 81
• FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-sol
• LA LIONESA C/Valldoreix. 79 674 07 71
FOTOGRAFIA «VÍDEO
• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler, 93 6/4 79 88
• J . LLAMAS C/Valldoreix, 14 6/4 0393
• ZOOM. Centre de la imatge C Santa Mana. 14 6/5 56 74
FUSTERES
•FUSTERIA EBENISTERIA. Feines per encàrrec 599 6 / 46 • 6/4 70 66
• FUSTERIA EBENISTERIA LS C/ Camí de la Creu, 14 - baixos 1 a 589 4/ 53
• ANTONI CAMPOS C/ Francesc Moragas, 21 674 08 82
• J. MIRET Mercat de Torreblanca. parada 1 -42 6/5 5353
«mAIS·DfitlQA •GERD Plaça Pere San, 9 c~-J 00 SQ
• SUPER-NATURAL C'AnsernOavé.1. Obert ïambé dssabe tarda 6/5 59 53
rCflOCLtflB
• HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54. Valldoreix fi/4 75 98 _
HftjUES
• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 5890045
•HÍPICA SANT CUGAT Av. Certs Cafeteries-Frca La Petet) 6748385
• HÍPICA SEVERINO Pg Calado, 12
MCflUÀRE
• FINQUES BACHS C/ Hospital, 41 5B9Q3.Q7·Fax589 11 04
•FINQUES GIRONELLA Penada rHaepH, 10 67425*
• FINQUES SAKA C/ Valldoreix, 60 6/4 6/ 15 - 589 33 86
• FINQUES SANT CUGAT C/ Dr. Murillo, 14 6/4069/
• FINQUES SERIN Plaça Augusta, 4 - baixos 674 1204-Fax£Z4 1181 .
• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 B7d329B
l^ORMÀTICA
• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 immna
• PROGRAM ACCÉS C/Santiago Rusinol, 14
•VALLÈSTEC-NOLÒGIC Plaça Unió, 3 vam no
•TALLEDARICOMÀ C/ Balmes, 11
•GARDEN ROCAMORA C/Uaceres, 12 674J3SM
JOGUNES
•DIDÓ C/Vinyoles, 10-12 fi/4_5£L49.
• EURASIA TOYS Plaça Coll, 9 6/4 4 / 04
• JOGUINES MARGA C/ Santa Mana, 44
l l f ' RELLOTGER ES
• ANNA FUSET JOIES C/ Santiago Rusinol, 45 58950 72/589 50 12
• JOIERIA AUGUET C/ Santiago Rusinol, 40 6/4 5854
•JOIERIA MIREIA S C/ Valldoreix, 33 674 99 40
• JOIERIA SPADA C/ Balmes, 39 - 1rdta. 589 55 49
• SANBER-5 C/ Anselm Clavé, 20 6/4.45/1
LOTERIES
• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/ Valldoreix, 67 A 589 4/42
• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 C/ Major, 33 (Junt Monestir) fi/4 01 74
LLAR D'AVIS
• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador. 47 - torre 674 4223
MAhTO· tWMIRCIAL
• HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS C/ Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 58805J11
^k) I MUÉsí
EN: YORANPPpSÍ
• NMUMIttj
Tel, 699 38 98 Fox 5 8 8 2 4 5 3
Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ
rons - C/ Campoa-mor, 12- Nau 3 675A1Ü8
• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 529 1931
• MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23 5/5 49 43
MATALASSERS
• SOLSONA Cl Rosselló, 2 589 3289
«I8ÍÍ6DEC0NS1HJCCIÓ
• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP Cl Rius i Taulet, 27 674Q5JXL
• SUMINISTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Verdaguer, 107 6/4 1490_..
MOà©»DKX)RAGfC>
• Tapisseria • Papers pintats • Pintures • Parquets • Moquetes \ • Cortines l • Coordinats
Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons)
Tel. 674 38 92
• MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can FatyS dels Au-
• CARRE MOBLES C/ Francesc Moragas, 33 6/4 0995-6/4 1550 __.
• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37 - C/ Major, 6 5892232
• EGA MOBLES C/ Cànovas del Castillo, 2 - local 2 589 00 14
• MAJIK Cl Sant Jordi, 29 - Rbla. Can Mora 5S9 02 66
MOBLES JARDÍ
• INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 589 0023
MODA* CONFECCIÓ
• ARWEN BOUTTQUE C/ Elies Rogent, 52 589£163. .
• BLUE MOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675 fíP 67
•CAMPMANY Cl Valldoreix, 16 Cl Martorell, 15 674 14 K>
• ESTELA C/Santa Maria, 18 875 ça na
•PAPARAT2 PI. Dr. Galtes, 2 6Z5Ú652 • TOT PUNT C/Sant Antoni, 19 6/4 0 0 9 /
•VORAVIUC Sant Antoni, 25-27 5898655
MOTOS
•CASTELLVÍ HONDA C/Rosselló, 15 58SJ2Í1
NETEGES
• RANGO 10 Cl Pous, 13-local 1 675Í755
C/ Sani Ramon, 4 674B9J& .
OBÜECTESOEflEWL·FBTA
• FIOTTO C/ Sant Jordi, 32 58906O5
•THECARTOON CENTER C/ Martorell, 1 - cant. C/ Santa Maria 589 7028
• LA FESTA Cl Santiago Rusinol, 8
•CONSTRUALPA C/ Santa Maria, 9 - 1 r 1 a S89I1151
•CONSTRUCaONES Reformes - Torres -Noves 67463 06
•D4 CONSTRUCCIONS C/Valldoreix, 10 674 d* 08 ..
•MARCO VE Cl Sant Esteve, 29 6740507
•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589 1732
•SERRALLERIATIE-RRA I COMAS C.B. Cl Mozart. 9. Barcelona 218 19 96
ÒPTIQUES
•TEIXIDÓ ÒPTICA 0/ Sant Jordi, 30 569 44 95
PERRUQUERES
• FORMAS PERRUQUERIA Cl Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) 6754CÜ6 _. _ . .
• PERRUQUERIA A. SALINAS Cl Sant Jordi, 25 67489Ï5
• PERRUQUERIA CARNÉI BOSCH Cl Francesc Moragas, 29 5896066 "
• PERRUQUERIA DURDAN C/ Santiago Rusinol. 2 - entl. 2 675 23 53
• PERRUQUERIA PRESENZA C/ Martorell, 20 5894651
• COPERSE C/ Sant Esteve, 11 6/4 6239 -908996381
RS0NES
• FERRON Jardins i Pisdnes C/ Rius i Taulet, 20 6/4 6 8 4 /
• PNEUMÀTICS SANT CUGAT C/Anselm Clavé, 16-18 fi7*vav*/an7nruntiM*a
• INSTALAdONES A. ZAMORA, S.L C/ Mossèn Cintor Verdaguer, 18. Valldoreix
•MANTSERV.S.A. Av. Catalunya, 18
•MAILING VALLÈS, S L Cl Sant Domènec, 10-baixos 5892371
• LA BRASERIA PI. Pere San, 6
ROBAtftWl
•CUCARRÓ Cl Santiago Rusifiol, 30 67455J0_._
R06APER ALA LLAR
•PERYBEN a Valldoreix, 45-47
•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA C/Francesc Moragas, 6 «7V<E>7,I
•REPARACIONS DE CALÇAT i copies de claus a soi, 16 67*9097
• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 674ÚQJ4. . .
•SABATERIA BOLONIA C/ Sant Jordi, 24 5fl929ü. . .
•TATERS C/ Sant Antoni, 62 6/555 06
SEGURETAT
• AUX-VYD C/ Alfons Sala, 50 5891799
TALLETSrtóWÇS
• TALLER ELEC-TROSOL a soi, 19 674 3
•TALLER MECÀNIC P. CANALS C/ Sant Llorenç, 27 6146362
•TALLERS TORNER Cl Plana de l'Hospital, 35 674 6950
•TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 6/4 53 01
TELEFONIA
• LÍNEA DIRECTA Cl Enrique Granados, 15-local 8 569 03/4
MORERES
•TINTORERIA SANT CUGAT C/ Sant Antoni, 1 6/4 11 82
•TINTORERIA SANT CUGAT O Santiago Rusinol. 35 6/4 1183
•TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatallada, 34 675 2228
•TINTORERIA SANT CUGAT O Alfons Sala, 2 6UAL6Z
TRAnSRfclS
• ASSOCIACIÓ RADIO TAXI
VIATGES
• VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 589JJ12S
• USSIA TOURS C/ Plana de l'Hospital, 10
• CANSALADERIA JULIANA Cl Francesc Moragas, 26 6740881
XEMEN3ES
• ORNALLAR C/ Martorell, 59 -cant. Cl Alfons Sala 675 44.96 _.
ÀTICS
• ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou. 120 m2 + 2 0 m2 terrassa, 4 nab„ saló menjador amb xemeneia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000 ^ « « . « n i m (KSA Gestió Immobiliària).
• PIS ÀTIC. C/ Alfons Sala. 4 hab , 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 874 77 78
(Inmarba, SA.)
• PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 674 7254 ._ .. . . (Fincas Gironella)
ÀTICS NOUS •ÀTICDÚPLÉX-NOU. Zona C/ Solsona. Superi. const. 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30 m2, preins-tal.lacié aire condicionat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 aumsz. (Fincas Sant Cugat)
• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi, const. 215 m2, 3 hab., estudi 100 m2, 2 banys, saló ampli, luxe. Preins-tal.lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 6/4 08 97 (Fincas Sant Cugat)
•ZONA PARC CENTRAL. Nou, 4 hab., amb armaris de paret, cuina «office», ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel.lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000 674 7254.
ÀTICS OCASIÓ
• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina,
bany nou i terrassa. 11.000.000 6747254 (Fincas Gironella)
• ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona C/Àlvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2 terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 /i74 na 07
(Fincas Sant Cugat)
•ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000 674 7254-(Fincas Gironella)
• ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 18 m2 terrassa, 4 hab.. 2 banys, calefac llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000.000 (174 87 11 (Finques Saka)
CASES
•CASA EN VENDAz. Can Cortés, 100 m2 4- pàrquing, molt bon estat terreny 500 m2.10.000.000
(Finques Saka)
•CASA A L A FLORESTA 90 m2,4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2, 17.000.000 6Z4_B7JS (Finques Saka)
CASESCCAStó
• CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 67Í02* (Finques Floca)
• SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., to-talmente reformada, financiabJe, sin entrada. jAprovéchala! Trato directo.
LOCALSINEGOCfS
• LOCAL 170 m2,C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes ./mes.
(Finques Roca)
• ES VEN LOCAL de 500 m2. 37012.5a. . . . . ^ _
• EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descàrrega 874 OR ,-M . _ (Srta. Maribel)
PÀRQUNGS
•ZONA TORREBLANCA. Places de garatge des de 1.700.000. 674 77 76-(Inmarba, S.A.)
fSOSNOUS
• PARC CENTRAL Pisos de 120 m2,4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. 824-aaaz (Fincas Sant Cugat) • PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opdo-nal.14.500.000 fmi3V4 (FmquesRoca)
ELS í CANTONS Divendres, 5 de Gener de 1996 Classificats • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2 acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 674 12M -674 I I 6 1
(Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 5247254
(Fincas Gironella)
• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2
+ 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000. 675 4.1 ?A (Finques Roca)
• PISOS NOUS PER ESTRENAR.
En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab.,2 banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefacció... 674 72.54 _ (Fincas Gironella)
• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000
(Foto Piso Cerdanyola)
•SANTCUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000 * W> Rft fiO - Sm OR >U
(Foto Piso Cerdanyola)
• SANT CUGAT preciós pis al cl Alfons Sala, amb 3 hab., 110m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000 SBomea-sanaesi ___ {Foto Piso Cerdanyola)
• SANT CUGAT preciós pis de 120 m2 i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000 560 86.69-560.96 54 (Foto Piso Cerdanyola)
• SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120
nf, 2 banys, cuina «office», balcó, en-tresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000
(Foto Piso Cerdanyola)
PISOS OCASIÓ
• APROP C/ Cànovas del Castillo. Té 160 m', consta de 4 hab., saló menjador de 45 m', cuina «office», 2 banys complets, terrassa. Pàrquing. 32.000.000 6nma7 (Fincas Sant Cugat)
• A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 m*, compost de 4 hab. dobles, cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de
45 m2. Jardí de 120 m2. 37.000.000 6740897 (Fincas Sant Cugat)
• a DOCTOR MURILLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m2, cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 674 5704 - 675 43 02 (Imdesa)
• C/ RIUS I TAULET 160 m2, 4 hab., 2 banys, saló-menja-dor, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000
(Imdesa)
• Cl SANTIAGO RU-SINOLUOr r í , 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de
pàrquing. 24.150.000 674 5ZM. - 6ZS 43fl2_._. (Imdesa)
•Cl VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 08 97 (Fincas Sant Cugat) • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 569 74 ÍQ
• PIS 110 m2,4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 675 4324
(Finques Roca)
• PIS DE 120 m2, 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000 674 12 04 - 674 11 61
(Serin)
• PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m2, menjador 20 nf, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m2, ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000 675 3 3 5 5 - 5 6 9 2 6 43 (KSA Gestió Inmobi-liaria)
• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38 000.000 674 Í2 04 - 6 7 4 . t í í l (Serin)
• RUBÍ. Av. L'Estatut, edif. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca.
SB840 17-58834 99 (Finques Vallhonrat)
• RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 m2, 3 hab., molt de sol 7.250.000 699.65 48 _ (Incusa)
• RUBÍ. Cl Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 m2. De 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous 14 200.000 566 40 17-566 54 9S (Finques Vallhonrat)
• RUBÍ. Cl Duran i Bas, 90 m2, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m2. places de pàrquing opcionals. 10.500 000
(Incusa)
• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2, 3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 674 67 15
(Finques Saka)
• PIS Z. CORREUS, 87 m2, 3 hab., 1 bany, calefac, exterior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 674S7A5 (Finques Saka)
• PIS Z. CORREUS, 90 m2, 3 hab., 1 bany, calefac, pk opcional. 14.500.000. 6146715 __ .
(Finques Saka)
• jOCASIÓN! Directe propietario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sin entrada. A 14 min. de Barcelona. 58984 60
• SANT CUGAT. Piso, part. apart., cerca estación. jOportu-nidad! Diversas posi-bilidades de financiación, muy intere-santes. Llamar al 589 74 10
• SANT CUGAT. Sin glos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soleado. jOpor-tunidad! Llamar al 569 74 10
• SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 58967 01
• A 14 MIN. DE BARCELONA. (Excepcional! Estudio directo propietario, 29.000 ptas/mes, pàrking in-cluido. 58984 60
EIS4CANTCBNS Ara, el PA IB OLLERIA que compris al "SÚPER" de la benzinera GRIFUL
te un descompte de 50 Pts.
% Premsa Local de Sant Cugat, S.L. i * i P i i/J/ J - '
/ /
iÜ &*» Pts .
ELS CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Sutscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons
i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina.
AlaBenzineraGriful, de la Carretera de Cerdanyola.
440t * < •
• pOftTA BMmE PP P^
ELS /CANTONS
Ajuda als emprenedors I 'Ajuntament de Sant (amat ha decidit rL'pcrir cl curs de festiu per a persones emprenedores c|ue |.i es \a ter des de l'àrea dT'.conomia la temporada passada. Jordi Farrés diu que s'ha de pon-tenciar l'aurocol.loi ai 10 I'IHMI -f> Economia 26
:«•?.,? v " "T* ,Z .. «. «SÉKiíSSK* SSJWWS*<®s *ï·e**Kj>W»i'
Diventlrrs. ÍJil'almlíle 1VV6
F i n a n c e s
La instal·lació del centre informàtic de "la Caixa" continua en fase d'estudi
Junt amb el projecte de Deutsche Bank, és una de les inversions més importants de la zona
Sant Cugat havia d'acollir durant el pri
mer semestre del 1996 el projecte d'ins-
tal.lació d'un nou edifici de La Caixa de
Pensions de Barcelona. Juntament amb
el centre de dades de Deutsche Bank,
el centre informàtic de "la Caixa" ha
via de convertir-se en un dels grans pro-
C.M. - Sant Cugat -
Dos dels projectes més importants d'entitats financeres a Sant (lligat, de moment, es mantenen aturats. "I.a Caixa" continua la fase d 'es tudi del pla inicial i Deutsche Bank no descarta la possibilitat d'instal.lar la central de dades a Sant (Ingat, però, de moment ha retardat l'inici del projecte. Segons ha explicat l'entitat financera catalana, el projecte no s'ha parat, "el que s'ha parat és cl moment d'iniciar la instal·lació de la central informàtica". Segons els plans inicials, la central de dades s'instal·laria a la /ona empresarial de Sant Joan
molt a prop dels es tudis de TYF . l'eio l'inici d'aquest pro-icete no re res a \cure amb els plans de rcmodclació que ha tet l'entitat financera per a algunes oficines que té "la (!ai\u" a Sant ( àigat. Kls projectes de "la ('.aixa" i l )cutschc Bank es podrien convenir en les inversions més importants fetes fins ara a la zona empresarial tic Sant (lugat.
jectes tecnològics instal·lats a Sant Cu
gat. De moment , es manté com un pla,
però encara està en fase d'estudi , se
gons han explicat fonts de l'entitat f i
nancera. La inversió que havia presen
t a t l ' e n t i t a t f i n a n c e r a a l e m a n y a
-Deutsche Bank- , de moment també ha
quedat parada. I, fa dos mesos, es va anunciar un possible trasllat de la central a Düsseldorf . A m b l 'estancament d 'aquests dos pro jectes , San t Cuga t veu paralitzats, de moment, dos plans que podrien comportar la potenciació de la zona empresarial de la ciutat.
/,/ ^oini tmpiesanalde Sant Cugat ti Stint Imiti boto MAXh h M'/XÍJSA.
Fot m a c i ó l a b o r a l
I? Ajuntament de Sant Cugat repeteix el curs de gerència assistida per a persones emprenedores
Un 25% dels qui hi van participar l!any passat ja tenen empresa
C M . - Sant Cugat -
I .'Ajuntament de Sant Cugat ha convocat el segon curs de gerència assistida per a persones emprenedores , amb l 'ob-jectiu d ' incent ivar la creació d'empreses i la formació d'empresaris a Sant Cugat. Aquest mateix curs es va fer l'any passat. com una iniciativa de l'àrea d'Kconomia de l'Ajuntament, i enguany ha passat a l'àrea de Serveis Interns. Segons ha explicat el tinent d'alcalde Jordi Farrés, "els bons resultats que es van obtenir en el curs que es
va fer Fanv passat pe rme ten pensar que es pot consolidar com a forma de potenciar el mercat empresarial".
T o r n a r a t r iomfar
Jordi Farrés ha explicat que cinc de les 25 persones que van participar en el curs la temporada passada ja han obert una empresa. De fet, algunes d'elles ja havien iniciat un negoci abans d'acabar el curs; un exemple clar va ser el de la creació d 'una empresa de gest ió informàtica. A més. algunes de les
persones que van participar en el curs que va organitzar l'àrea d 'Kconomia han muntat empreses fora de l'Kstat espanyol. l 'n exemple és l'empresa que van crear a Mèxic. Segons Farrés, els cursos de gerència assistida pe rmeten orientar les persones que tenen projectes i que pensen que trobaran dificultats per desenvolupar-los. Per això, un dels requisits que es demanen a aquells que s'hi vulguin inscriure és que tinguin una idea o un projecte empresarial d 'au toocupació que es vulgui portar a la pràctica o que
ja s'hagi iniciat i estigui en una primera fase.
Fes persones que vulguin assistir al curs de gerència assistida que es farà a través de l'Ajuntament , hauran de fer una preinscripció -fins al 22 d'abril a l'Ajuntament de Sant Cuga t -per poder passar per una selecció de candidats en funció de la viabilitat del projecte i de les aptituds i interès del promotor. I .'objectiu clar de l'àrea de Serveis Interns és "repetir l 'èxit que va tenir el curs la temporada passada", ja que només així es podrà consolidar.
La banca a Internet El Banc de Sabadell ha decidit incorporar els serveis d ' In t e rne t a la xarxa d'operacions que es | iodcn fer amb In-fobanc. L'entitat vol afavorir les operacions bancàries amb les empreses i ha fet una pàgina electrònica. Viana 26
L'Ajuntament convoca places per a agents del padró
- Sant Cugat -L'Ajuntament de Sant Cugat
ha convocat places temporals de treball per a agents d'empad r o n a m e n t i enca r rega t s de grup. En total, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Serveis Interns , Jordi Farrés, es convoquen quaranta places. L'inici de la feina serà el mes de maig vinent, moment en què l'Ajuntament començarà l'elaboració del padró municipal d'habitants i l'estadística de població de Sant Cugat. Aquesta podria ser l'última vegada que el consistori fa el padró d'habitants, ja que, segons Farrés, "és una tasca que fan els ajuntaments pel ministeri". Les condicions per poder accedir a les places que s'han convocat són: tenir el graduat escolar com a mínim o una titulació assimilada; haver fet treballs de caràcter administratiu o similars; ser més gran de 18 anys; saber català -escrit i parlat-; residir al municipi o a prop, i no haver estat separat de l'administració a causa d 'expedient disciplinari. Ks pot accedir a les places convocades fins al pròxim dia 19 d'abril. / C . M .
El Banc de Sabadell entra a Internet
- Saut Cugat -La banca electrònica del Banc
de Sabadell, Infobanc, s'ha connectat a Internet perquè les empreses puguin accedir de forma més fàcil i amb menys costos a la xarxa de l'entitat financera. A més, el Banc de Sabadell ha creat una pàgina electrònica d'informació que inclou els serveis de l 'entitat i treballa actualment en la creació d'una galeria comercial virtual que podrà oferir serveis als usuaris d'Internet en col·laboració amb altres entitats.
Actualment, més de 6.000 empreses operen de forma diària amb el Banc de Sabadell a través d'Infobanc. Aquestes dades han suposat un creixement del 53% durant l'exercici corresponent al 1995. En aquest període es van comptabilitzar prop de cinc milions d 'operacions bancàries. / C M .
ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Economia 27
Les Empreses
Sant Cugat és una de les poques poblacions catalanes que manté un escorxador per sacrificar vedelles. La meitat de les carnisseries de la ciutat venen carn que s'ha criat i sacrificat a Sant Cugat. Aquest és, segons el secretari de l'escorxador, Jaume Tubau, un fet que molta gent desconeix. Per a Tubau, l'escorxador és un luxe que les poblacions veïnes envegen, i considera que ara és el moment de reivindicar la denominació d'origen per a tota la carn catalana.
JAUME TUBAU, secretari de l'escorxador
"Cal que l'administració potenciï, la carn autòctona"
ÀNGELS CASTUERA
- Saat Cagat -
-Per què Sant Cugat ha mantingut l'escorxador, si aquest servei ha desaparegut a la majoria de les poblacions catalanes? - "Cap a l'any 1988, quan l'Es
tat espanyol estava a punt d'incorporar-se al mercat comú, es va obligar els escorxadors a adequar-se a un seguit de normes. Això era molt costós, i a molts ajuntaments no els interessava fer-ho. Aquí vam tenir la gran sort que Josep Masó, un ramader de Sant Cugat, va pensar que a la ciutat no podia faltar l'escorxador. Ell va creure en un projecte, va tenir una iniciativa i alguns carnissers s'hi van afegir. La col·laboració de l'administració local va ser també molt important. Així, es va demanar a la Generalitat de fer-hi una sèrie de reformes, i es va anar adaptant totalment a la normativa europea, fins a arribar a superar totes les inspeccions."
-Quins avantatges suposa tenir un escorxador? - " É s molt important. En pro
duir la carn aquí, sacrificar-la i comercialitzar-la, tenim avantatges sanitaris i de qualitat. A l'escorxador hi ha una veterinària, Cristina Torres, que super-visa tots els animals, i no permet sacrificar-ne cap que no hagi passat la seva acurada inspecció. Els matadors treballen de nit, i ella és allà fins que acaben els sacrificis, per assegurar-se que els animals estan en perfectes condicions. Això, molta gent de Sant Cugat no ho sap, i ara som l'enveja de molts po-
Jaume Tubau, al despatx de l'escorxador de Sant Cugat, del qual és secretari. Foto: XA VIER LARROSA.
bles veïns. Jo m'atreveixo, com a secretari de l'escorxador, a ensenyar en una visita comentada com funciona. Ensenyaria com són les noves tecnologies. La veterinària ens acompanyaria per respondre qualsevol pregunta que fes el visitant en l'àmbit sanitari. M'agradaria que la gent de Sant Cugat sabés que hi ha un escorxador q u e està obert a tothom. Ens encantaria ensenyar-los-hi."
-^Aquestes visites permetrien tranquil·litzar els consumidors sobre l'origen de la carn que es ven a Sant Cugat?
- " E n aquest sentit, els sant-
cugatencs poden estar tranquils ja fa molt de temps, ara i sempre. Cal que es diferenciï la carn autòctona. S'han de promoure les carns catalanes. El consumidor ha de saber que té una garantia quan compra carn catalana. El departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca hauria de fer aques ta d is t inc ió . C a t a l u n y a és el p r imer lloc d'Europa amb provisió de carn de vedella de gran qualitat, amb 430.000 caps anuals. Som exportadors i no importadors de carn de vedella. Penso que això pot tranquil.lítzar molt els consumidors. La tristament cone
guda malaltia de les vaques boges la tenen animals de trenta mesos o més. A Catalunya, les vedelles més grans que se sacrifiquen tenen un any, i a Sant Cugat matem animals de vuit mesos, no més. La malaltia de les vaques boges es produeix en vedelles que s'hagin alimentat amb pinso originari d 'ovelles i n f e c t a d e s a m b l ' e s c r a p i . Aquesta malaltia no s'ha donat mai a Catalunya. A més, des del punt de vista científic, no es pot relacionar la malaltia de les vaques boges amb el mal de Jakob-son, que presumiblement se 'n deriva."
Un carnisser que reivindica el consum de carn catalana
Jaume Tubau, com el popular cuiner Karlos Arguiiïano, defensa que com els productes de la terra no hi ha res. Reconeix que l'enrenou que s'ha aixecat amb les vaques boges no ha fet gaire bé als carnissers, però és optimista de mena i pensa que, a la llarga, beneficiarà els professionals de sempre que ofereixen la millor qualitat i coneixen els gustos del client que sempre els va a comprar. És un apassionat de la seva professió, i davant els arguments que ara exposen els vegetarians respecte a les toxines que un tros de carn pot aportar al cos, afirma que hi ha gustos per a tot, però que "els que no mengen carn es perden el plaer de gaudir d 'un bon filet de vedella". A ell li agrada la carn, i assegura que les vedelles de la seva granja, si poguessin dir-ho, estarien orgulloses de morir a l'escorxador de Sant Cugat. "Tallo els animals amb cura i delicadesa. Encara que molta gent pugui pensar el contrari, jo els estimo molt", assegura. / À.C.
LLOGO PIS CÈNTRIC A RUBÍ
120 m* 59.000 pts.-
+ DESPESES ESCALA TL 453 16 35
CREACIÓ [ DISSENY
/#/£ OCttVK) SARDA
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
REUOTGES D'ACTUALITAT DE LES MULORS MARQUES
JOIERS-TALLERS PROPIS
B R E !£- I N G ^amdton KRONQS MEGA
•JUNGHANS Utourtw lowolx
Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat
CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS
TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,
flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.
VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cagat
S I S T E M E S I E Q U I P S D'ALTA S E G U R E T A T
& CONTROLS VIA RÀDIO
PORTES AUTOMÀTIQUES
A l f o n s S a l a 5 8 9 1 7 9 9 S a n t C u g a t «
AtMomatitxad»
(to Portat .
de Garatges
i Persianes
V a I I i s
•Cl·lÜ
ELS/CANTONS
El Júnior a Madrid L'equip masculí d'h<x|uei sobre herba del Júnior s'haurà de desplaçar a Madrid per jugar el primer partit de la (lopa del Rei. Abans, però, els jugadors de Barrientos tenen un compromís a (ianirics i un altre a casa contra el CE Terrassa. Plana Z9
28
Consoli Municipal d'Esporta Sant Cugat recupera el Consell Municipal d'Esports a través d'una iniciativa de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament. De fet, ja es va crear fa anys, però havia quedat inactiu i ara es torna a engegar amb la col·laboració de les entitats. Plana 29
Divendres, 12 d'abril de 1996
Handbol
El Sant Cugat lluitarà avui per la targeta de la semifinal del sector
El rival d'avui té jugadors convocats a la divisió d'honor aquesta temporada
L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat s'ha declarat ja un dels favorits per aconseguir l'ascens, després de la clara victòria de dimecres passat davant els aragonesos del Ró-tulos Plasneòn per 28 gols a 18. Al tancament d'aquesta edició no es coneixia encara el resultat del partit entre els ara-
R.M./C.M. - Sant Cugat -
La clara victòria dels jugadors santeugatencs els permetrà avui divendres afrontar amb menys nervis el partit contra l 'equip que parteix com a favorit del grup A, el Cadagua Galdar. KI conjunt canari compta entre les seves files amb homes que, tot i tenir fitxa júnior, han jugat aquesta temporada amb el primer equip, com ara l'extrem Pedró Noda, i els primera línia Juan Jesús i Gustavo l,eón.
Al tancament d'aquesta edició no es coneixia el resultat del partit de dijous entre canaris i aragonesos. I na segona derrota del Rótulos Plasneòn dóna a la UE Sant Cugat el passi a les semifinals de demà dissabte, sense haver-se d 'esperar al resultat d'avui. De tota manera, com diu Joan Sancho, tècnic santeuga-tene, "tot i que l'ohjectiu és ara mateix assegurar-se la semi-fi-nal, és necessari queda r primers" . l'els santeugatencs és molt convenient quedar líders de grup perquè d'aquesta manera evitarien enfrontar-se al primer classificat del grup R, que molt probablement serà el Ma-ravillas madrileny, un conjunt molt perillós. Kn canvi, cas d'aconseguir el primer lloc, els ver-mell-i-negres es veurien les cares amb els Maristes d'Alacant, un equip molt més asequible.
Els jugadors de Joan Sancho van demostrar dimecres passat que són un equip digne de la primera divisió estatal. De tota manera, i malgrat la clara victòria per lü gols de diferència, Joan Sancho va declarar al final del matx que estava més content del resultat que del jcx', que segons ell havia estat irregular. Per Sancho, és normal que no s'agafi un ritme òptim de joc durant el primer partit d'una competició.
Tal com es preveia, un dels factors clau de l'èxit del Sant Cugat en aquesta fase de sector és el suport que rep de l'afició, que acudeix massivament al Pavelló. Es preveu que tant en les
gonesos i el Cadagua Galdar, però després dels partits de dimecres, tots els entrenadors dels equips visitants van coincidir a remarcar el bon estat de forma física dels jugadors de Joan Sancho i la rapidesa en el contratac de l'equip organitzador.
Lequip santeugatenc ho va donar tot per romençar amb bon peu la fase de sector que se celebra des de dimecres fins diumenge al pavelló municipal de Sant Cugat. Foto: XAVIER 1ARR0SA.
semi-finals de demà dissabte com en la final de diumenge el Pavelló s'ompli.
D e r r o t a dels mal lo rqu ins
L'equip entrenat per l'exsant-cugatenc Pere Arbona, el Calvià, va patir la primera derrota en el primer partit de la fase de sector que es va jugar. Els representants de les Illes Balears van caure derrotats davant els Maristes d'Alacant per un contundent marcador que, Arbona va qualificar d'exagerat. Segons l 'entrenador mallorquí, l'arbitratge va desafavorir el joc dels verd-i-blancs i va donar a peu a una àmplia diferència que no va
ser mirall del joc real que poden fer els seus jugadors. Després del partit l 'entrenador del Calvià va explicar que tot i la derrota "està satisfet amb el joc que van mostrar els seus jugadors a la segona part". Arbona reconeixia t amb é q u e el seu equip és un dels que poden tenir més problemes per aconseguir les primeres posicions en aquesta fase de sector, ja que "el nivell de la lliga balear està molt lluny del nivell que hi pot haver a la lliga de la Comunitat Valenciana o a Catalunya".
L'exjugadot blaugrana i actual enttenador dels Maristes d'Alacant, Xavier Cabanas, creu que el partit contra l 'equip mallor
quí els va sortir bé, precisament, "a causa de la diferència de nivell entre els dos conjunts". Ahir l'equip d'Alacant descansava — igual que els santeugatencs— i Xavier Cabanas es va dedicar a prendre notes sobre la resta dels equips que participen en aquesta competició. Segons Cabanas el joc que fan els santeugatencs, molt ràpid i fonamentat en una defensa forta i un contratac eficaç és molt similar al joc que pot fer el seu equip i, per tant, creu que els alacantis poden fer un bon paper. El que destaca Cabanas, juntament amb la resta d'entrenadors visitants és el bon estat de forma física de l 'equip santeugatenc. De fet. aques tes un dels aspectes que poden donar millors resultats al conjunt de Joan Sancho que juga avui a partir de les 8 contra el Cadagua Galdar, un dels favorits de la competició, juntament amb el Maravillas de Madrid.
Voleibol
El CV Sant Cugat espera acabar la temporada amb un patrocinador
ALEX L Ó P E Z
El CV Sant Cugat es desplaça aquest cap de setmana a Àvila per enfrontar-se al Caja Àvila i al Las Palmas, en partits corresponents a la datrera jornada de la lligueta de la Copa de la Reina. En aquesta tercera jornada, l 'equip dirigit per Víctor Hugo Rupil s'acomiadarà d'aquesta competició, després que el cap de setmana passat ensopegués amb aquests dos equips al pavelló de Valldoreix. D'aquesta manera, el conjunt santeugatenc perdia matemàticam e n t t o t e s les o p c i o n s per disputar la fase final de la Copa de la Reina, que enguany se celebrarà a finals d'aquest mes a Miranda de Ebro. Amb aquestes dues desfetes, l 'equip santeugatenc encara no coneix la victòria en aquesta competició.
El comiat de la búlgara m
La fins ara jugadora búlgara del CV Sant Cugat, Kathia Ata-nasova, va marxar dimecres cap al seu país d'origen, Bulgària. Els problemes econòmics del club santeugatenc han impossibilitat acabar la temporada tal com s'esperava, i just abans del final de la lligueta de la Copa de la Reina, la directiva sant-cugatenca s'ha vist obligada a acomiadar-se de l'única jugadora estrangera que quedava a les seves files - la veneçolana Dianela Paz va marxar abans-, a causa de les despeses que suposa haver de mantenir una estrangera a l 'equip. La directiva del CV Sant Cugat està treballant intensament per trobar un espònsor abans que finalitzi la temporada. De fet, la directiva del CV Sant Cugat preveia tenir un patrocinador abans de començar la t emporada actual, però ni les negociacions que s'han fet directament des de la junta del club, ni les converses que s'han dut a terme a través d e l ' A j u n t a m e n t han dona t fruits.
Segons ha explicat el president del CV Sant Cugat, Carles Castro, hi ha algunes reunions pendents amb l'Ajuntament i amb tres empreses més per tal que ía temporada vinent comptin definitivament amb un patrocinador. Sembla, però, que una d'aquestes empreses podria arribar a un acord definitiu amb el club santeugatenc.
29 Esports ELS4CAOT0NS Divendres, 12 d'abril de 1996
H o q u e i s o b t e h e r b a
El Júnior jugarà a Madrid el primer partit de la Copa del Rei
Els santcugatencs es desplaçaran al camp del Club de Campo L'equip masculí d'hoquei sobre herba els equips que surtin vencedors del pri- Però els jugadors d'Andrés Barrientos del Júnior haurà de jugar contra el Club de Campo el primer partit de la Copa del Rei, que es disputarà el dia 28 d'abril. Passaran a la segona ronda del torneig
C M .
mer partit. Això significa que el Júnior només podrà passar a la segona ronda de la Copa del Rei si aconsegueix imposar-se al Club de Campo a domicili.
L'equip masculí d'hoquei sobre herba del Júnior s'haurà de desplaçar al camp del Club de Campo per jugar el primer partit de la Copa del Rei d'hoquei. Els santcugatencs van perdre l'últim partit que van jugar a Madrid per la mínima -1 gol a 0 -després d'una relliscada del capità blau-i-negre, Carles Patllé. Però, amb tot, aquest va ser un dels partits on el Júnior ja es va mostrar més segur al camp i va gaudir d'un joc més ferm després de la primera volta que va encaixar l 'equip santcugatenc. Els jugadors d'Andrés Barrientos van fer un joc igualat a l 'equip madrileny. Per això, tot indica que l'equip de Sant Cugat podria fer un bon paper davant el Club de Campo, tot i haver de jugar en camp contrari. L'equip santcugatenc, però, encara pensa en els partits que queden per al final del campionat de lliga. El Júnior va aconseguir ascendir una posició a la taula classi-ficatòria després de l'empat a un gol davant el RC Polo, en el darrer partit que es va disputar a les instal·lacions santcugatenques del Júnior abans del descans de
Moment d'un partit d'entrenament del Júnior. Foto: J.A. M ('I.A.
la setmana passada. Amb tot, el Júnior ha d'afrontar dos compromisos importants. Aquest cap
de setmana es desplaça a Canàries, per jugar contra el Tabu-riente. L'equip canari surt com a
encara pensen en el final del campionat de lliga. Aquest cap de setmana, els blau-i-negres es desplacen a Canàries per jugar contra el Taburiente.
clar desafavorit. És el darrer classificat i aquesta temporada només ha a c o n s e g u i t s u m a r 6 punts. El Júnior és antepenúltim, amb 10 punts, seguit del FC Barcelona, amb 9 punts. El Júnior es veu pràcticament obligat a guanyar si vol evitar la promoció. Els santcugatencs tenen el handicap que el Barca es desplaça al camp del Club Egara, que ha aconseguit situar-se al davant de l'At. de Terrassa i ara és el líder de la classificació. En l'últim partit de la lliga, els santcugatencs reben el Club Esportiu Terrassa, el primer equip que va caure davant el Júnior en l'actual campionat de lliga i l 'equip que va derrotar l'At. Terrassa en l'última jornada abans del descans. De fet, la derrota de l'At. Terrassa davant el CE Terrassa va significar la pèrdua del primer lloc de la taula després de conservar-lo com a líder imba-tut durant tota la temporada. Sigui com sigui, si el Júnior vol
ser entre els millors de la Copa del Rei, tot indica que s'haurà d'enfrontar també amb l'Egara i l'At. Terrassa, equips que l'han guanyat per golejada en tots els partits que han jugat aquesta temporada.
P o l i e s p o r t i u
Sant Cugat recupera el Consell d'Esports després d'anys d'inactivitat
Totes les entitats esportives tenen la possibilitat de participar-hi
C M . - Sant Cugat -
L'àrea d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat ha recuperat un òrgan de participació de les entitats esportives de la ciutat que es va crear fa molts anys i que s'havia mantingut inactiu. El Consell d 'Espor ts de Sant Cugat vol ser un motiu de participació de les entitats en temes que siguin d'importància global, segons ha explicat el regidor d'Esports, Xavier Figueras. Segons ell, s'ha fet un reg l amen t nou i s 'ha convida t totes les entitats a participar-hi.
La intenció inicial és convocar el Consell d'Esports a principi i a final de temporada, segons Xavier Figueras. Els debats volen
convertir-se en una manera de solucionar els problemes que afecten totes les entitats esportives de Sant Cugat, ja que, segons el regidor d'Esports, "els problemes individuals de cada una de les entitats ja es tracten de forma individual". Per això, de moment, les reunions es faran per intentar preveure els possibles problemes - a principi de temporada- i per fer balanç del que s'ha fet - a final de temporada-. Fa uns quinze dies, el Consell d'Esports municipal es va reunir per primera vegada en molts anys. Les entitats esportives interessades a participar-hi van nomenar un representant, però segons Figueras això no significa "que ja no hi
pugui entrar cap entitat més , ja que les entitats que creguin interessant participar en aquest projecte, la primera cosa que han de fer és nomenar un representant. De fet, les entitats que tenen més socis ja han participat en la primera reunió que hi ha hagut.
U n òrgan de consulta
Els temes que es tractaran al Consell municipal d'Esports faran referència a decisions de caràcter global, com plans d'invers ió-que poden ser d'interès per a totes les ent i tats- o temes que fan referència a formació (com els Jocs Escolars). Segons Xavier Figueras, "s'atendran te
mes que siguin d'interès per a l 'Ajuntament i d'interès per a les entitats esportives". El més important és consensuar els temes i que les entitats participin, entenent l'esport de forma global, segons explica el regidor d'Esports.
Per això, des del Consell municipal d 'Esports no es volen considerar problemes que siguin privats o que afectin de forma molt accentuada una entitat o un club esportiu dels 44 que hi ha actualment registrats a l'Ajuntament de Sant Cugat. Xavier Figueras diu que per fer aquest tipus de tractaments ja es fan reunions amb cada una de les entitats durant la temporada esportiva.
Tennis
Àlex Corretja serà entre els millors del Compte Godó
- Sant Casat -El tennista santcugatenc Àlex Corretja s'ha desplaçat a Esto-ril abans de tornar a Barcelona per participar al torneig Compte de Godó de tennis que enguany se celebra amb el patrocini de la firma automobilística Seat.
Àlex Corretja va debutar el cap de setmana passat amb l 'equip espanyol de Copa Davis i va caure derrotat juntament amb Emilio Sànchez Vicario en l'eliminatòria de dobles davant l'equip israelià. El resultat final va ser de 7-5, 4-6, 4-6, 7-6 i 6-3. Tot i la derrota en l'eliminatòria corresponent al Grup 1 de la zona Euroafricana, l'equip espanyol va superar l 'eliminatòria gràcies a les victòries dels germans Carles i Albert Costa en els respectius partits d'individuals. / C M .
Futbol Americà
Pau Coll no podrà debutar amb els Barcelona Dragons
El jugador de futbol americà Pau Coll no podrà d e b u t a r aquest cap de setmana amb els Barcelona Dragons en la presentació de la lliga mundial de l'especialitat que es farà a l'estadi olímpic contra els Amsterdam Admirals. El santcugatenc, que actualment juga de safety i xutador local de l 'equip va patir una estrabada a l 'abductor durant un entrenament la setmana passada.
La baixa de Pau Coll seria molt important pels Dragons, ja que la lliga mundial obliga els equips a convocar un xutador local en cada partit. En el cas, que la lesió s'allargués, el substitut de coll podria ser Im-bernón. / O M .
r e u n í s d e taula
L'OMET organitza un
campionat escolar de
tennis de taula
- Sant Cugat -L'Oficina Municipal d'Esports
per a Tothom ( O M E T ) ha organitzat un campionat escolar de tennis de taula per a totes les categories. El campionat se celebrarà el dia 20 d'abril des de les 9 del matí fins les 2 de la tarda. Les inscripcions per participar al campionat —que se celebrarà al pavelló municipal de Sant Cugat— es poden fer a l'Oficina Municipal d'Esports, a la Casa de Cultuta des de les 5 de la tarda fins les 8 del vespre. La iniciativa ha sorgit des de l'Oficina Municipal d 'Es ports per a Tothom i se celebrarà en horari de jocs escolars/C M.
ELS i CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Esports 30
Futbol
Les juntes de l'Sporting i l'Adesa es queixen perquè han tancat el camp
Els r e s p o n s a b l e s d e la j u n t a d e
l 'Sporting de Mira-sol , juntament amb
els representants de l 'Adesa, han fet
pública la seva queixa davant la decisió
de l'àrea d'Esports de l 'Ajuntament de
Sant Cugat de tancar el camp de fut-
C . M .
- Sant Cugat -
Kls responsab les de l 'Sporting de Mira-sol i de l 'Adesa es q u e i x e n p e r q u è c r e u e n q u e els e q u i p s que j u g u e n a Mira-sol no reben el mate ix tracte que els equ ips que juguen al cen t re . Sigui com sigui , l ' A j u n t a m e n t assegura q u e t o t e s les ins t a l . l ac ions munic ipa l s van estar tancades d u r a n t el p e r í o d e q u e anava de 11 al 8 d 'abr i l . Segons fon t s d e l ' à rea d ' E s -p o r t s tic l ' A j u n t a m e n t d e Sant d u g a t , "es van obrir algunes instal . lacions per mot ius p u n t u a l s , però això no hauria d'afectar ni l 'Adesa ni l 'Sporting de Mira-sol, ja que no ten ien compe t i c ió el cap de se tmana passat" , l 'n dels p r o b l e m e s que han des taca t J o s é J u r a d o , com a r e p r e s e n t a n t de l 'Adesa, i Ma i t e S a n / , en r e p r e s e n t a c i ó de l ' S p o r t i n g de M i r a - s o l , és q u e "el c a m p de fu tbol és una d e les zones d ' e sba r jo dels nens de la zona" .
Segons Sanz i Jurado, "si el c a m p de futbol es tà tanca t , mo l t s n e n s de Mira - so l no t e n e n on anar a jugar duran t l e s v a c a n c e s d e S e t m a n a San ta" . Per a i x ò , e l s responsables de l 'Sport ing de Mira-sol vo l i en q u e l ' à rea d ' E s ports els p e r m e t é s teni r una
bol de l'escola Catalunya des del dia 1
d'abri l f ins al dia 8 per vacances. Tots
dos clubs creuen que "és una falta de
consideració per part de l'Ajuntament",
ja que , segons asseguren, ningú no els
va preguntar quins eren els millors dies
per tenir les instal.lacions tancades. Se
gons han explicat els responsables de
l'Adesa, "hi va haver un equip que es va
trobar amb els jugadors de l'equip rival
a les portes del camp el dimecres 3 d'a
bri l , i no van poder jugar el part i t" .
Les instal.lacions que pertanyen a l'escola Catalunya van estar tancades des del dia 1 fins al dia 8 d'abril. Foto:XAVIER LARROSA.
clau d e les i n s t a l . l a c i o n s i es p o d e n fer a q u e s t e s d i s -p o d e r e n t r a r a e n t r e n a r al- t inc ions i, to t i q u e l 'Spor-menys un dia dels set q u e hi t ing de Mira-sol es va fer cava haver de festa. Però l 'A- rrec d e la gerènc ia del camp j u n t a m e n t a s segura q u e no d u r a n t una t e m p o r a d a , ara
"és una instal · lació m u n i c i pal i, l ' ú l t i m r e s p o n s a b l e n ' é s l ' A j u n t a m e n t " .
E s c a c s
Michael Rahal guanya el Torneig Internacional d'Escacs
de Setmana Santa
R.L.
- Sant Cugat -
Kl santeugatenc d'origen britànic Michael Rahal ha estat el guanyador de la novena edició del Torneig Internacional d'Escacs de Setmana Santa, que organitza cada any el Club Escacs Sant Cugat al teatre de La Unió Santcugatenca. Rahal va mostrar la seva satisfacció perquè aquesta és la primera vegada que guanya un torneig internacional, i "això -va d i r - és molt important per a mi". El jugador es va imposar en la final al guanyador de l'edició passada, el
gironí Jordi C.uadras. La tercera posició va ser per a Antoni Gual, un ilcis clàssics d'aquest torneig que sempre obté bons resultats. I ,:\ decepció la va protagonitzar el búlgar Atanas Ko-lev, gran mestre internacional i un dels millors jugadors del món, que només va poder ser c inquè . Els mest res internac iona l s Jo rge G o n z à l e z , d e Colòmbia, i Eduard Formanec, dels Estats Units , t ambé van quedar fora dels llocs d'honor. A la categoria B, la victòria va ser per a un altre jugador santeugatenc, Manuel Gonzàlez.
L'AGENDA
FUTBOL
REGIONAL P R K F E R E N T 11.45 Sant Cugat-Ktncs ( D I U . )
S U B - 2 1 16.00 Manresa-Sant < :uKat iD iu . ) 12.00 l 'B Sani ('ucat-Vallcarca (Diu.)
JUVENIL
IIAjuntament assegura que s'han tancat totes les instal.lacions esportives durant una setmana CADKI
IN 30 Sant Cugat-Blanea Subur (Dis.) 12.00 25 Sclcmbrc-Sant Cugat (Oiu.) 10.00 PB Sant Cugat-M. Kgara lD iu i 09.45 Ccrdanyola-JúnioríDi í i . l
16.45 Sani Cugat-Can Boada (Dis. l 09.45 Júnior-PB Sant Cugat (Diu )
INFANTIL 15.00 Sant Cugat-M. inrcs.n l j ïs . ) 16.00 PB Sant Cugat-Jímior (I)rs. I 15.00 St Cristòfnl-Sant ( l l igat I Dis. I
ALFVÍ 14.45 Sant Pere L.-PB Sant Cugat (Dis.) 10.00 Les Fonts-Sant Cuga t (I )is. I I 1.00 PB Sant Cii | jat-Sant Cimal ( l) is . l
BÀSQUET 2a Catalana
SÈNIOR 19.15 l 'K Sant Cugat-Bufala (Dis.)
S U B - 2 3 18.00 VE Sant Cugat-Bufalà iDis.)
JÚNIOR 16.00 l 'R Sant Cugat-Manyanet (Dis.)
CADET 10.30 S. Kamf l ia - rK Sant Cugat (Dis.) 09.30 Sant And tcu - l lK Sant Cugat (Diu.)
INFANTIL 09.15 Sant Adrià-Sant Cugat (Dis.) 3a Catalana A
SÈNIOR 12.00 Jovcntu t - l 'K SantCugat B (Diu.) 3a Catalana B
SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Vilanuva (Dis.)
S I I B - 2 3 IH.00 Mira-sol-Vilanova (Dis ) 3a Catalana fem.
SÈNIOR IK.3()Sant l- 'eliu-l 'K Sant Cugat (Dis .)
JÚNIOR 16.15 UK Sant Cugat-L'Hospitalct (Dis )
HOQUEI SOBRE PATINS
Campionat de Catalunya 1 a Catalana
12.30 l 'H SantCugat-Arcnys Mar (Diu.)
21.00 C l 1 Sant Cugat-Sftrk-(Dis.)
2a Catalana I I . 0 0 P H Sant Cugat-Marisres (Diu.) 19.30 C H Sant Cugat-P. Blanu-i-Blava (Dis.)
JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Martinenc (Dis.) 20.00 Vila-scca-PH Sant Cugat (Dis.)
INFANTIL 14.15 PH Sant Cugat-Sant Josep (Dis.)
ALEVÍ 12.00 PH Sant Cugat-Sanr Josep (Dis.)
H O Q U E I SOBRE HERBA 11.00 Taburicntc-Júnior (Diu.)
FUTBOL SALM
12.15 Blanesport-PB Sant Cugat (Diu.)
El concurs d'escacs es va celebrar a la Unió Santcugatenca. Foto: XAVIER LARROSA.
17.15 Bellsport-Wïmerthur (Dis.) Ea. •l—lK
11.45 Ollmpyc-Sant Vicenç (Diu.)
ESPORT ESCOLAR • tof lwr
BENJAMÍ 11.00 J. Maragal l-M. Rubí (Dis.) 12.00 Pins Vallès-Sant Jordi (Dis.) 13.00 Caralunya-Santa Isabel (Dis.) 13.00 Àgora Avenç (Dis.)
ALEVÍ 11.00 Pins Vallcs-CO Torreblanca (Dis.) 11.00 Sant Jordi-Sarrta Isabel (Dis.) 12.00 Avenç-Verdaguer (Dis.) 12.00 Joan Maragall-Verdaguer (Dis.)
INFANTIL 10.00 Sant Jordi-Vcrdagucr (Dis.) 09.00 C O Torreblanca-Caulunya (Dis.) 09.00 Sant Jordi-Montserrat (Dis.) 10.00 C:0 Torreblanca-Torrc Llebre (Dis.)
FUTBOL SALA
A L E V Í 11.00 Torre Llcbrc-Pins Vallès (Dis.) 12.00 Avenç-Verdaguer (Dis.)
INFANTIL 09.00 U s Torrcs-Zona Nord (Dis.) 10.00 Ferran Clua-Sta Isabel (Dis.) 12.00 Sia. Isabel-Pins Vallès (Dis.) 11.00 Catalunya-Ribes (Dis.)
VOLEIBOL
ALEVÍ 10.00 Pinar-Torre Llebre (Dis.) 10.30 Ferran Clua-Pinar B (Dis.) 11.00 Monressori-Schola (Dis.) 12.00 Avenç-Montessori (Dis.)
INFANTIL 11.30 Pla Farreres-J. Maragall (Dis.) 10.30 Pureza M l r í a - j . Maragall (Dis.) 09.30 CV Sant Cugat-Pla Farreres (Dis.)
HANDBOL
BENJAMÍ 09.00 Sta l iabel-Avenç (Dis.) 11.00 Collserola-Fcrran Clua (Dis.) 10.00 S a Isabel-Ferran Clua (Dis.)
ALEVÍ 13.00 Catalunya-J. Maragall (Dis.) 12.00 Pins Vallcs-Avenç (Dis.)
PREINFANTIL 10.15 Joan Fustcr-Avenç (Dis.)
Seat Marbella 3p 12.656 Seat Toledo 35.586 Seat Ibiza 26.462 Seat Còrdova 36.701 Opel Corsa 33.710 Opel Corsa Swing 25.196 Fiat Punto 24.920 FiatCoupe 71.202 Lancia Y 10 21.835
VENDA-TALLERS-RECANVIS
Ctra. de Cerdanyola, 8-10
Tel. 589 09 91 0 8 1 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS
(BARCELONA)
ELS/CATVION3
/// Premi de Recerca "Gausac" Pere Lluís Artigas, Mònica Blasco i Maria Sardà, els arqueòlegs que van treballar en les excavacions al monestir, es \an presentar al premi (iausac. que finalment han guanvat, per difondre les seves conclusions a Sant (lu^at. Plana 34
32
^M f U __ Espectacles
Lultura Poesia musicada El Teatre-auditori ha anunciat per al 26 d'abril -fora de programa- l 'estrena de l 'espectacle les anelles dels anys, basat en una selecció de poemes d'Alex Susanna musicats pel composi tor Enric Eerrer. Plana 35
Dkendres. l'd'ahnlde 1996
D a n s a
Color mostrarà avui el ressorgiment de la dansa espanyola feta a Catalunya
El Teatre-auditori comença amb "Agua de luna''' la programació trimestral
Cinc coreografies dramàtiques es combinen amb tres peces carregades d'humor a Agua de luna, l'espectacle que obre aquesta nit la programació del segon trimestre de l'any al Teatre-auditori. La companyia Color busca així "un
contrast total entre la tensió i la relaxació" que comporta el "trencament de la rigidesa del flamenc clàssic''. Aquest es un dels recursos de Rosa Maria Grau, la coreògrafa i directora, per fer un muntatge "de concepte contemporani", on
utilitza compositors flamencs actuals, com Jorge Pardo, i d'altres que estan Muny de l'ortodòxia, com Tod Soler. Agua de luna forma part del que Grau considera el "ressorgiment" del flamenc avantguardista fet a Catalunya.
SÍLVIA BARROSO
- Sant Cugat -Agua de luna és un espectacle
que reuneix diferents coreografies "barrejant ambients i ar-gumemts contemporanis amb accents clàssics". Rosa Maria (irau assegura que "es renega dels tòpics, però no de l'essència". Kls espectadors que recordin els munta tges i l 'estil d'Antonio (jades i Cristina Ho-yos -"grans figures" amb qui la mateixa Grau ha treballat- trobaran avui una utilització més agosarada del flamenc i la dan
sa espanyola . "El fet mateix d'incloure-hi e lements humorístics -explica la coreògrafa-sempre ha estat vist amb reticències des del flamenc. Es considerava hortera, i sempre s'havia treballat només amb el dramatisme típic del gènere." Soy artista, De mi Jaca al pali-
llo espanol i Pas a deux (però no revueltos) són les peces en clau d'humor que s'alternen amb En la quietud, Nana, En flamenco, Soniquete i Carnós. Partint d'aquesta estructura, Grau barreja sense por músiques poc or
todoxes -com el fragment Sardana flamenca, compost, entre d'altres, per Tot i Soler - amb peces com Fuego fatuo, de Manuel de Falla, o la Sinfonta sevillana de Joaquín Turina.
L'opció de Color - u n a companyia amb poc menys d'un any d'història- recull la manera de fer flamenc o dansa espanyola des de Catalunya, "més avantguardista que a Madrid", segons Rosa Maria Grau. La coreògrafa reconeix que en els últims anys hi ha hagut un buit en el gènere a Catalunya. "De balla
rins, n ' han con t inua t sort int -puntual i tza- , però no hi havia companyies i els professionals anaven marxant cap a Madrid". La "falta d'interès de les instituc ions" davant d 'un gènere que es considerava "vinculat al franquisme" va agreujar la crisi. Ara, però, Rosa Maria Grau està covençuda que hi ha "un ressorgiment" del gènere que cal potenciar, perquè "el públic hi té interès, i perquè a Catalunya hi ha una escola pròpia i una manera de fer diferent que s'ha de conservar".
Rosa Maria Grau
Rosa Maria Grau (Barcelona, 1960) va començar els estudis de dansa amb Leo Ros i Rosario Contreras. El 1978 entra ala companyia de dansa de José de la Vega, i el 1981 és acceptada a l'Escuela de Ballet Nacional d Espanya. Ha format part del Ballet de Luisillo, ha treballat a la companyia de dansa de Paco Romero i amb Antonio Gades. Al final del 1994 va crear Color i ara, després de molts anys de trepitjar els escenaris, ha decidit dedicar-se únicament a crear coreografies i dirigir els espectacles de la companyia. A més, és professora de dansa espanyola a l'Institut del Teatre de Barcelona i dirigeix la seva pròpia acadèmia de ball, a Gavà.
ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Cultura 33
Música
Sant Cugat coordina "Connexió V.O." l'any que s'ha de consolidar
S'han seleccionat una cinquantena de grups
El c i r c u i t d e m ú s i c a r o c k
Connexió V . O . torna a estar
en marxa. A mitjans d e juny
començarà la tercera edició
d 'aquest c ic le d e concer ts
per a grups joves d e la co
marca, i la preparació s'està
coordinant des de Sant Cu-
SÍLV IA BARROSO
- Sant Casat -
Uns 75 grups de tota la comarca van presentar una maqueta de prova per participar en la tercera edició del circuit Connexió V.O. i una cinquantena han estat seleccionats per formar la borsa de grups d ' aques t any. Això no vol dir, però, que tinguin la contractació assegurada. La fórmula experimentada l'any passat pels organitzadors del cicle tendeix a potenciar la lògica de l'oferta i la demanda que regiria un mercat contractual real. D'aquesta manera, "els millors grups faran més bolos", va explicar el coordinador general de l'edició, Manel Turon.
Les sales privades o públiques que participin en la iniciativa podran escollir els grups que més s 'adaptin a les seves necessitats dels que hi hagi a la borsa. Segons Turon, aquesta modalitat de programació per al cicle de concerts només s'utilitza de moment al Vallès Occidental, i els organitzadors estan decidits a consolidar la fórmula aquest any.
l o t i l'impuls que està prenent
gat . El t è c n i c d e l 'à rea de
C u l t u r a i J o v e n t u t d e l'A
j u n t a m e n t M a n e l Turon és
qui se n 'encar rega , i asse
gura que l 'objectiu d'aquest
any és consol idar la fórmu
la de borsa de grups inicia
da en l 'última edic ió .
aquest cicuit de "rock de base", com el defineix Turon, aquest any començarà més tard per modificacions tècniques en el conveni legal que regeix l'organització i que ha establert terminis més llargs per a cada fase. Les previs ions a p u n t e n q u e Connexió V.O. es presentarà a mitjans del mes de juny i s'allargarà fins a mitjans de novembre. En la majoria dels catorze municipis que aquest any s 'han adherit a la iniciativa, a l'agost se suspendran les actuacions. D'aquesta manera, el circui t t indrà una pr imera part d'estiu, on hi haurà actuacions a l'aire lliure, i una segona de tardor.
Quatre dels sis grups que es van presentar a Sant Cugat han estat seleccionats per a la borsa de Connexió V.O. 96: Toca made-ra, Elefantes, T h e trail of tears i Hostil. Les dues formacions que han quedat fora, segons Turon, han estat descartades "per falta de maduresa, però no pas perquè fossin dolents". Segons ell, molts dels grups que no són seleccionats en un primer intent, han de continuar tocant i tornar-se a presentar al circuit.
Una de les actuacions del circuit Connexió V.O 95 a la Casa de Cultura. Foto: ELS 4 CANTONS
Cap a una xarxa de sales alternativa
S.B. L'objectiu és arribar a aconse
guir que els bars de Catalunya funcionin com a camp de cultiu del pop-rock nacional. Així es renova contínuament el mercat anglosaxó. La idea va sorgir de la Diputació de Barcelona i ara ja hi ha aquesta mena de circuits en cinc o sis comarques. El Circuit zero del Baix Llobregat en va ser el pioner i el model per a d'altres, com Connexió V.O., al Vallès
Occidental, o Baresme, al Maresme. D'entrada, als grups seleccionats, se'ls dóna només l'oportunitat de ser convocats per actuar a canvi de 30.000 pessetes en concep te de d i e t e s i d e s plaçaments. Però el més important, segons Turon, és acostumar les petites sales i el públic a "la cultura de la música en directe a petita escala, que no tot s'acabi amb els concerts de Mccano o els Rolling Stones". Per al coor
dinador de Connexió V.O. 96, a Sant Cugat, el repte principal és la creació d'una xarxa de sales que programin actuacions en directe, ja que el cens de quaranta grups registrat es considera acceptable per a les dimensions de la ciutat. Aquest any, és possible que el Cafè Belgrado participi a Connexió V.O.: serà la primera vegada que els concerts del circuit programats a Sant Cugat es faran fora de la Casa de Cultura.
Exposicions
"Marcelino pan i vino 99
Nom de l'artista: Marín Mercadé Galeria: Casa de Cultura Dates: fins al 19 d'abril Obres: pintures i retaules
P E R E P I C H
Recuperant la tradició de les Setmanes Santes d'abans, l'Ajuntament ha organitzat una exposició d'art sacre. La mostra de pintures feta per José Marín Mercadé és entre una obra ex-piatòria i eclèctica.
L'exposició sorprèn per la seva gran fragmentació. En una mateixa sala el pintor exposa pin-tura-pintura i un conjunt d'icones i de pseudoretaules.
L'apartat de pintura-pintura és una amalgama d'esti ls i d ' intencions. Trobem referències de l 'expressionisme, de l'impressionisme i fins i tot del cub i s m e o del construct ivisme.
Una de les peces de Marín Mercadé que es poden veure a la Casa de Cultura
El pintor també exposa l'obra religiosa, inspirada entre la tradició sud-america i les icones-ortodoxes.
Llegint el text del catàleg, com t a m b é obse rvan t la p in tu ra , veiem que l'artista utilitza la
seva obra com un ritu d'exorcisme. Tota la seva obra, la pintura de paisatge com l'obra rel igiosa, es tà al servei d ' u n a digna causa mística, però aquest fet no pot amagar les mancances artístiques de l'exposició.
BOSQUE Fins al 23 d'abril
SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art
Jusííícfl ^ í ' S i fanfagoteïaLS-SanKu|tf<Uftfc feL 6 7 5 4 7 5 1
Sala
34 Cultura OS 1 CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996
P a t r i m o n i
Els guanyadors del "Gausac" 9 6 veuen el premi com una plataforma
Els arqueòlegs creuen que els santcugatencs han de conèixer els resultats de les excavacions al monestir
Els guanyadors del III Premi Gausac de Recerca ho tenen clar: aquest tipus de convocatòries locals han de servir per acostar els coneixements dels especialistes als ciutadans. En aquest cas, Pere Lluís Artigas, Mònica Blasco
SÍI.Y! \ R\kk()S() - Sant Cugat -
I .a possibilitat de \ cure Ics seves uinclusions publicades en una revista com (u/nsac, que arriba a un cert volum de població, va fer decidir l'ere Lluís Artigas, Mònica Blasco i Maria Sardà a presentar-se al 111 l'remi de Recerca convoca t pel G r u p d'Kstudis I .ocals. I .es excoz'acions an/ueològir/iics al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (1993-IW4). I,a fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir és el títol, llarg i descriptiu, que els tres arqueòlegs -contractats pel Servei de Patrimoni Arquitectònic i coordinats per Eduard Riu durant la restauració del monestir- han escollit per al document que recull les seves anàlisis i conclusions.
Segons Artigas, "sempre que es fa una excavació arqueològica s'ha tic fer un estudi sobre el material que s'ha trobat, i en aquest cas, a Sant ( aigat també hi havia interès cpie es fes públic, ja que el monestir és en el punt de mira de molta gent". Aquesta expectació és la mateixa a què es refereixen les conclusions del jurat sobre el treball. Jaume Busquets, Germà Iturrate, Jesús Pic, Ramon Fillol i Gemma hoj creuen que el text "està àmpl iament documentat", i que fa "noves aportacions respecte a la història del monument" que "sorprendran" els santcugatencs.
Ks per això que el jurat creu que "per fi s'han posat les bases per desmitificar alguns aspectes d'aquesta història".
i Maria Sardà creuen que el guardó servirà perquè les seves conclusions sobre les excavacions arqueològiques al monestir "no es quedin en el circuit tancat de les revistes especialitzades". D'aquesta manera, esperen anar fo
mentant l'interès per l'arqueologia, una disciplina amb molt poca difusió. El treball d'aquests tres arqueòlegs va obtenir el guardó per unanimitat del jurat, que considera que "desmitifica" alguns aspectes de la història del monestir.
EJpati del claustre del monestir durant les excavacions dWrtigfis, Blasco i Sardà, coordinades per Eduard Riu. Foto:EL·S4CA.YlX)NS
De fet, les conclusions més punyents ja van ser enunciades pel coordinador de la Generalitat en les excavacions. Fxluard Riu, en una xerrada organitzada per Amics de la l 'NKSCO: allà es ja va posar en dubte que la fortalesa romana que és a la base del monestir sigui el que s'ha anomenat Castrum Octa-vianum, i que la tomba marti-rològica de sant Cugat sigui en aquest terreny. Ara. amb la lectura del treball guanyador del Gausac, es poden descobrir tots els detalls de Ics argumentacions que porten els autors a sostenir aquesta tesi.
En el treball, Artigas. Blasco i
Sardà han recollit la documentació històrica existent fins ara sobre l'origen del monestir i l'han "comparat" amb les seves conclusions per fer una "perioditza-ció arquitectònica de l'indret".
F o r t a l e s a i n a c a b a d a
Han confirmat que va existir una fortalesa romana - q u e no es va acabar de construir ni tampoc no va entrar en funcionament- , però insisteixen que no era el Cas t rum Uctav ianum, "un terme que no apareix fins al segle XII i que es refereix al que ja era el monestir i al seu terme feudal", explica Blasco.
Les últimes excavacions també han fet situar en una data més tardana la fortalesa, que és del segle IV o V segons Artigas, Blasco i Sardà i que, anteriorment. s'havia considerat del segle III.
Per arribar a aquestes conclusions, l 'equip ha refet i exhaurit les excavacions de Bosch i Gimpera als anys trenta i ha aixeca t una nova p l a n i m e t r i a "acurada i exhaust iva" . Tant aquests plànols com la documentació fotogràfica inclosa al treball són "fonamentals" per entendre ' l , i els arqueòlegs esperen poder-ne publicar a Gausac la versió íntegra.
La lluita pel prestigi (Tun premi S.B.
" l ' n premi no és qualsevol cosa", insisteix Mònica Blasco, sobretot per als joves arqueòlegs que intenten sobreviure en un mercat laboral tan reduït com el d'aquesta disciplina. Kl fet de poder donar a conèixer els resultats d 'una recerca d'aquest tipus és fonamental per a ells, i també ho és afegir un guardó al currículum. Però, en aquest cas, Blasco, Artigas i Sardà no són els únics beneficiats pel vere
dic te del jurat del III Premi Gausac de Recerca.
El mateix Domènec Miquel, director de la revista que edita el Grup d'Estudis Locals, va recomanar als arqueòlegs que presentessin les seves conclusions a la convocatòria. Després de l'edició de l'any passat, que va quedar deserta perquè els treballs no s'ajustaven a les bases, M i q u e l es tà c o n v e n ç u t que aquest cop "s'ha aixecat el nivell" del guardó. "Fins ara -ex
plica- ens havíem trobat que la majoria de treballs estaven a mig camí del reportatge periodístic i la literatura d'impressions personals, i la recerca és tota una altra cosa". Mirat estrictament, els treballs que aspiri'n al Gausac han d'oferir dades noves, una anàlisi i unes conclusions que modifiquin o ampliïn el coneixement que es tenia sobre el tema.
Aquest esforç és el que el jurat i Domènec Miquel han vist en
el treball guanyador, i ho consideren l'única manera de consolidar un premi local i dotar-lo de prestigi. "Nosaltres creiem que s'han de potenciar aquests guardons. encara escassos, i la mateixa recerca local -assegura Miquel- , perquè sempre s'ha fet història des d'un àmbit general, i moltes vegades no s'ha comprovat si el que passava en un país en una època determinada estava passant realment en cada poble, en cada ciutat."
Grau-Garriga i Valverde seran a Sant Cugat dilluns
S.B. - Sant Cugat -
Josep Grau-Garriga i l'escriptor extremeny José Maria Val-verde seran a Sant Cugat dilluns, per inaugurar la mostra Versos d'una vida, organitzada per l'Ajuntament com a homenatge a Valverde. L'exposició. que es podrà veure al vestíbul del Centre Cultural des del dia 15 i fins al 25 d'aquest mes. recull deu poemes de José Maria Valverde i la interpretació plàstica que n'ha fet Grau-Garriga. L'amistat entre el poeta i l'artista ve de l'època en què Valverde va viure a Sant ('ugat, entre cl 1956 i cl 1%7. Valverde ha triat per a la mostra que s'inaugura dilluns poemes amorosos i d'altres que aborden temes relacionats amb la religió. Per a Grau-Garriga, la mostra és un "homenatge" a Valverde. De les deu obres exposades al Centre Cultural, se'n farà una sèrie de cent litografies que es vendran en carpetes de deu. Els diners recaptats es destinaran a la investigació contra la sida.
Nus femenins al pastel, a Valldoreix
La pintora de Valldoreix Lídia Carreté exposa fins al dia 26 la seva obra recent. F2s tracta, sobretot, de figures femenines nues al pastel. Aquesta temàtica és la més habitual en la pintura de Carreté , però l 'havia abordat sempre amb llapis. Ara està investigant el pastel i en mostra els resultats en una sala d'exposicions que ha muntat en una habitació annexa al seu domicili, una torre situada al passeig del Canari, número 26, a Valldoreix. / S.B.
Vicenç ViDatoro participarà a l'Aula Cultural
El periodista i escriptor te -rrassenc Vicenç Villatoro, fins fa uns mesos director del diari Avui, serà dimarts q u e ve al Club Muntanyenc, per participar a l'Aula Cultural amb una conferència titulada Llibres i cultura. Sant Jordi 96. L'acte començarà a les vuit del vespre, i serà presentat per Carme Gallego, del servei de català de l'Ajuntament. / S.B.
ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Cultura 35
M ú s i c a
Àlex Susanna estrenarà a Sant Cugat una versió musicada de "Les anelles dels anys
El Teatre-auditori presentarà el muntatge el 26 d'abril, fora de programa
V)
És un dels espectacles inesperats amb
què els responsables del Cen t re Cul
tural solen sorprendre el públ ic cada
temporada . Ja comença a ser habitual
que , en un dels caps d e setmana que
queden sense programació, s'introduei
xi a últ ima hora un muntatge amb al
guna pecul iar i tat: en aquest cas, Les
anelles dels anys aborda el gènere poc
usual d e la poesia portada a un esce
nar i a m b una vers ió m u s i c a d a . À lex
Susanna va guanyar el p remi Car les
Riba de poesia el 1 9 9 0 amb Les anelles
dels anys. Després d'una pr imera lec
tura de l'obra, el compositor Enric Fer
rer va decidir t reba l la r sobre el text
per convetir- lo en el muntatge musical
que ara és a punt d 'estrenar-se.
SÍLVIA BARROSO
La mezzosoprano Elisenda Ca-bero, la soprano Marta Clariana i el pianista Jesús Silvestre interpretaran el divendres 26 d'abril, al Teatre-auditori, Les anelles dels anys, l 'obra de Ferrer basada en set dels poemes que formen el recull poètic d'Àlex Susanna amb el mateix títol. Home sol, Intempèrie, Minotaure, Fuga, La desfeta, La veu i Comiat són les peces triades per al mun-tage musical.
Ferrer va compondre la partitura entre el 1993 i el 1994. El projecte havia començat, però, el 1991 quan, després d'una lectura de l'obra guanyadora del premi Carles Riba de l'any anterior, Ferrer es va plantejar la possibilitat de compondre un cicle de cançons en la línia del lied centreuropeu. Tanmateix, un
cop va haver c o m e n ç a t a e s t u d i a r els textos de Susanna, el músic va decidir finalment construir una obra global , q u e c o m e n cés en el prim e r p o e m a de la selecció i a c a b é s en l'últim. També va ser en aque l l moment que va escoll ir una fórmula a
dues veus simultànies, una modalitat poc habitual en aquest tipus de muntatges.
El resultat del procés seguit pel compositores una peça que
Alex Susanna
en l l aça se t poemes independents don a n t - l o s un fil conductor que els inter-relaciona i els dóna cohesió interna.
F e r r e r ha buscat també una dinàmica que reflecteixi, mus ica l m e n t , els contrastos de tensió i distensió que ha trobat en els textos de Su
sanna. Per a la composició ha utilitzat una metodologia tradicional -on domina la tonalitat de sol major- i ha volgut que la peça fos comprensible i acces
sible per al públic. Però Les anelles dels anys serà
només la segona part de l 'espectacle que es veurà al Teatre-auditori el dia 26. En la primera part Cabero, Clariana i Silvestre interpretaran - aques t cop amb una sola veu per a cada peça- altres poemes musicats. Allerseelen i D'te Nacht, de Her-mann Gilm, amb música de Ri-chard Strauss, obriran el repertori de la nit.
També s'interpretarà L'infan-tament meravellós de Schahrazti-da, de Josep Maria López-Picó i amb partitura de Robert Oer-hard, i Combat del somni, de Josep Janés i musicat per Frederic Mompou. Aquesta primera part inclou també dos poemes més amb partitura del mateix Enric Ferrer: Les claus, d'Alex Susanna, i Vuelta de paseo, de Fe-derico Oarcía Lorca.
Classe magistral de cant, a la Casa de Cultura
S.B.
- Sant Cugat -
L'Aula de Cant de l'Opera de Cambra de Sant Cugat ha organitzat per a demà una classe magistral de cant amb la soprano Maria Dolors Aldea. La classe començarà a les 5 de la tarda, a la sala d'actes de la Casa de Cultura, i és oberta a totes les persones interessades, tant si són es tudiants de cant com si es tracta d'aficionats a la música. Com a alumnes actius, ajudant Aldea en les seves demostracions pràctiques, hi haurà els estudiants de l'Aula de Cant. Maria Dolors Aldea és una de les cantants habituals en els concerts i actuacions organitzats per l'associació Opera de Cambra de Sant Cugat. Aldea es dedica, a més, a l 'ensenyament de música i cant, com a catedràtica del Conservatori Superior de Música de Terrassa. FI preu d'entrada per a la classe magistral que farà demà a la Casa de Cultura és de 2.000 pessetes, 1.000 per als socis de l'entitat. Opera de Cambra és una associació creada a final de 1994. Ofereix petits concerts periòdicament i també ha actuat al Teatre-auditori. / S.B.
GRATIS
En domiciliar 4 rebuts
Característiques principals
75 min. d'autonomia en converea 23 hqws d'autonomia enaapera Carregador ràpid de bateries Tactes <faccési*pfct UeugerleigonàR* J
En domiciliar la nòmina o pensió
En domiciliar el rebut d'autònom
En formalitzar el vostre Préstec Personal
En formalitzar el vostre Préstec Habitatge
Persones. Servei. Qualitat. És un producte ofert per Catalònia d'Inversions i Gestions Immobiliàries SL, distribuïdor del Servei MoviStar i MoviLine de ( gy Telefónica Móvites,
per als Clients de la Caixa de Terrassa.
36 Cultura USI CANTONS Divendres, 12 d'abrildel1996
~» - •
RADIO S W I (li <; vi
De dHluns a d i n e n * » * ;
• D e 7 a 7:.i<> li., Kl Despertador. amb Joan Villvé. •De 7:M) a 10 li., l·ll Gall ilel Monestir. Revista d'actualitat. De 7:M) A l):M) li.. repassa les principals notícies d'àmbit general i de '>:M) a 10 inclou la primera edicií'i de l'informatiu. Sant (iugat A\ ui. amb iotes Ics notícies d'àmbit local tic la unr.it. l·ll programa el dirigeix i presenta Xavier Fornells.
•De 10 a 12:45 h.. Dies de Ràdio. FI maga/ine. F.spais de di\ ulgaci('). entreteniment i participació. Presentat per \laribcl (layue-las.
• D e 12:45 a I .i h.. And) Molt de (íust. Fspai tic gastronomia amb Pep Blancs. •De 13 a 13:30 h.. Sant Cugat Avui. [.'Informatiu segona edició. Fditat i presen ta t pels serveis informatius de Ràdio Sant Cugat.
• De 13:30 a 14 h.. Fntitats. Dirigit i presentat per Xavier Miralles. •De 14 a 18 h„ Vol de 'Farda. Música suau seleccionada per Josep Maria Noguera.
•De IS a 21 h.. Al Floro. I n programa de Salva V'all-vc. Fls divendres de 20 a 21 h., inclou l'espai, Riff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol. • D e 21 a 21:20 h., LKs-portiti. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. •De 21:20 a 23 h., Sons i Fstels. Presentat per Pere Pallissa.
• De 23 a 24: Dilluns: Aquest Any, Sí!.
I n programa de Salva Vall-\ c .
Dimarts: F'Fstrena. L'espai de cinema de RSC.
Dimecres: Hores Kxtres. Amb Fduard Carcia i Rosa Maria Jané.
I Dijous: Viure a la Terra. I n programa de Xavier (la-sanovas.
Divendres: Vallès Sense Fronteres. Presentat per lathia i I lamed Ben Ilam-mou. •De 24 a 7 li.. Música al teu costat. •De 7 a 24 h., cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant (lugat i cl Vallès dels scixeis informatius de l'emissora municipal.
Dissabte:
• D e ' h i 10 h „ \ iure a la l è -
rra (rcpetici( ' )) .
• D e 10a 11 h.. Ho res F.x
tres ( repe t i c ió ) .
• D ' 1 1 a 12 h., G a m c O v e r .
Programa dedicat al món informàtic. •De 12 a 13 h., F.l Magatzem. amb ()riol Costa i \manda Sans. • De 13 a 14 h.. Avant Matx. 1 ,'a\ anc de l'actualitat cs-porti\ a del cap de setmana. •De 14 a 13 h.. Vallès Sense fronteres (repetició).-De 13a Ió li.. Aquells Mc-ra\ellosos Anys. Amb Josep Maria AU ira.
• De 10 a 20 h.. Súper DJ. 'Iota la música màquina d'actualitat. •De 20 a 21 h.. Boties Vibracions. Amb David Villena. •De 21 a 11 li., Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia (lerón.
•De 11 a n h.. Música al teu costat.
Diumenejes
• D e 8 ac> h.. HI Dia del Senyor. • De 9 a 9:30 h., Ksportsen Marxa, primera edició. •De 9:30 a 10 h., HI Racó de la Poesia. Amb Joana Francesca Garcia. •De 10 a 10:30 h.. Arrels. I n programa de Rogeli Pedró. •De 10:30 a 14:30 h., Roda d'Amics. Amb Pere Pahis-sa i Joan Fàbregas.
• De 14:30 a 15 h., Esports en Marxa, segona edició. • De 15 a 16 h.. Aquells Meravellosos Anys. • De 16a20h . , Súper DJ. •De 20 a 21 h., Bones \ i-bracions. •De 21 a 22 h., Ksports en Marxa, tercera edició. •De 22 a 7 h., Música al teu costat.
•Dissabte i diumenge de 8 a ZZ h., connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal.
La p r o p o s t a
Divendres 12
• J u l i I Dissabte 13
• 1 l e r m e n e g i l d
Diumenge 14
• Va le r ià
Dilluns 15
• ( I r e s c e n t
Dimarts 16
• T o r i h i
Dimecres 17
• A n i c e t
Dijous 18
• F.leuteri Divendres 19 • Lleó IX
.i-ïj&r
12 DlVKNDRKS
Dansa • A les H) del vespre, la companyia Color Dansa Kspanyola presenta al Te-atre-auditori del Centre Cultural el mwntitgcAgua de luna, sota la direcció de Rosa Maria Cirau. A les 4 de la tarda es farà un assaig comentat al mateix escenari de la representació.
C o n c e r t
• A 2/4 d'11 de la nit, con-cert-audició amb el grup Black Widow al Casa l Cultural de Mira-sol.
DISSABTE
Música • A les 4 d&la tarda, audició, a l'aula magna del Conservatori Municipal Victòria del Àngels, del Clave ben temperat i les Partites de Johan Sebas-tian Bach a càrrec dels alumnes de la càtedra de
Co lo r D a n s a Espanyo la presenta aquest divendres, a les 10 del vespre al Teatre-auditori, el muntatge Agita de luna, sota la direcció artística de Rosa Maria Grau. La companyia, formada per dotze ballarins, mostra diferents coreografies barrejant ambients i arguments contemporanis amb accents clàssics sense abandonar la seva naturalesa flamenca. Com acostuma a ser habitual sempre que hi ha un espectacle de dansa al Teatre-auditori, divendres mateix a les 4 de la tarda els membres de la companyia oferiran un assaig comentat d'Agua de luna al mateix escenari on a la nit faran la representació. / R.L. Foto: C F N T R K C L L T U R A L .
piano del CSM de Música de Barcelona dirigits per Antoni Besscs.
14 DIUMKNGK
Concert • A les 7 de la tarda, concert del grup Carmen i Ta-tuaje al bar Dada de la Floresta.
15 DILLUNS
Exposició • A les 8 del vespre, inauguració, al vestíbul del Teatre-auditori, de l'exposic ió Versos d'una vida. Composicions poètiques de José Maria Valverde i
interpretació plàstica de Josep Grau-Garriga.
17 DIMKCRES
Conferència • A les 7 de la tarda, conferència, a la Casa de Cultura, sobre La importància de l'exercici físic en la diabetis, a càrrec del doctor Isaac Lev i , d i abe tò l eg de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Concert • A les 7 de la tarda, concert de música instrumental barsilera amb Ser-gio Ju leses i Marcos Caldes al bar Dada de la Floresta.
Cor Infanti l i Juveni l
• L e s act ivi tats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sottides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon 589 13 82.
•Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82.
•Curs-tallet de dibuix i pintura a càrrec del professor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro,
Sortides de« de Mas Janer. -Dies teiners. la sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I (estius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Sortides dos do l'Avinguda Alfons Sala. -Die» feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació Si. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP. Alfons Sala Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.
CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES
Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21,30h.
Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08 50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.
Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre. La Floresta, F Colom
-Dies feiners.1 a sortida 05 40h-06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.2Sh. -Dissabtes i festius. 1 a sortida 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07 55h i 11.55h.(feiners)
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06 46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a Ies22.16h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22 16h.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22,23h.
Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
-Dies feiners. 1a sortida: 05 15-05 40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40106.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
ttÉ&s -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges i festius.la sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).
& S Í CANTONS Divendres, 12 d'abril del 1996 Cultura 37
curs de modelatge i escultura a càrrec d 'E. Llopart i filatèlia i numismàt ica t o t s e l s d i j o u s . Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telèfons 674 60 28,675 43 88 i 674 72 08. • C i n q u e n a t robada de poetes. Recollida de les bases de participació a la seu de l 'A teneu , plaça Pep Ventura, 1.
VALLDOREIX
Casal de Cuitarà
•Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99. •Tallers de dibuix, pintura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19.
L A F L O R E S T A
Centre Chrfc
•Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Orga-n i t z a c i ó a cà r r ec de AEEA L'Esplai i l'Ajuntament. UHEF
•Cur s de balls de saló, ioga, karaoke i cafè literari de l 'Ocell Radiant . Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.
L E S PLANES
Centre Cívic
• T a l l e r s de mús ica de banda, costura, manuali-tats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon 675 51 05. Organ i tzen : AM L'Esclop i l 'Ajuntament.
MIRA-SOL
Casal Cultural
•Tallers de teatre, natura, plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d 'arreu del món i altres activitats per a diferents edats. Informació des de les 5 de
TELÈFONS D'INTERÈS
SERVEIS
Ajuntament 5892288
Ambulatori Les Planes 6755105
Bombers B é t e r a 6928080
Bombers Generalitat 085
Bombers Rubí 6998080
CAP 5891122
CAP urgències 5894455
Casa de Cultura 5891382
Casal Valldoreix 6744599
Catalana de Gas 7252944
Centre Cívic La Floresta 5890847
Centre Cívic Les Planes 675 51 05
Centre Cultural Mira-sol 5892018
Cinemes St Cugat (Reser.) 5890941
Correus 6747096
Creu Roja Sant Cugat 6741234
Creu Roja VaMoreix 67424 59
Dispensari La Floresta 6747615
Ert. Muntóra! descentrant. 6742719
ENHER Rubí 6991892
FECSA (atenció al cient)
FECSA (avaries)
900313131
900232323
FFCC 6741934
Funerària 6740525
G. O S (Mira-sol) 6742379
Hisenda 5891155
Jutjat 6746696
Oficina Municipal La Floresta 5890847
Parròquia SL Pere Octavià 6741163
Parròquia Les Planes 2047503
Parròquia Valldoreix 6740569
Piscina Municipal Valldoreix 6754055
Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58
Urgències 091
Policia Municipal i Prat. Civil 092
Pol. Municipal (Valldoreix) 908 795125
Comissaria de Policia 674 7612
Taxis (parada) 6740997
Ràdio Taxi 5894422
Repsol-Butà
Sant Cugat Comerç
674 15 80
674 03 22
SAUR (Aigües) 58900 21
Valldoreix (parada) 674 1111
Grua
la tarda fins a les 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Activitats per a joves: espai de jocs, biblioteca i aula d 'estudi, curset d'iniciació als jocs de rol, curset de tècniques per apendre a buscar feina a l 'estiu i tallers de malabars i de circ. Informació i i n sc r ipc ions al Casa l Cultural, de dilluns a divendres, des de les 5 de la tarda fins a les 8 del vespre. També podeu trucar al telèfon 589 20 18.
Aigües La Floresta 6742069
AAPP i W Mira-sol 6742018
AAW Verge Carme Mira-sol 6741003
AAW Sant Joan Mira-sol 674 7103
AAPP i W Valldoreix 6742197
AAPP i W C . Montserrat Vaí. 6742105
AAPP W Can MajóVall. 6745049
AA Prop, i Veïns La Floresta 67420 69
AA W Aigualtonga La Flor. 6745129
Ass. Consumidors 2684567
DNI (Cita prèvia) 5893080
Greenpeace (91)543 47 04
H. General de Catalunya 5891212
H.Vald'Hebron 4272000
H. Sant Joan de Déu 2034000
Unitat Coronària 2481040
Tel. de l'Esperança 4144848
Informació Carreteres 2042247
Informació Aeroport 4785000
Informació RENFE 4900202
Irrformació Port 31887 50
OMIC 5893188
Policlínic Torreblanca 5891732
PROMUSA 5891732
ENTITATS
ASDI 6753503
Arxiu Gavin 674 25 70
Casal d'Avis SC
Uar d'Avis Parròquia
Club Muntanyenc
Coral de la Unió
Esbart Sant Cugat
El Tot Sant Cugat
Grup Sup. Immigrants
Ràdio Sant Cugat
Televisió Sant Cugat
6743371 Els 4 Cantons
58916 38
5890598
674 5396
6741006
6752652
674 86 61
674 9314
675 59 59
J885366
58962 82
&i>««J*·*à·&·
FARMÀCIES DE TORN
Divendres 12:
Fornós
Carrer Manel Farrés, 95
6740612
Dissabte 13:
Domènech
Passeig Sant Magí, 50
674 33 53
Diumenge 14:
Llorens
•Divendres 19 d'abril, a les 10 del vespre, El visitant, d ' E r i c - E m m a n u e l Schmitt . Direcció: Rosa Maria Sardà. Intèrprets: Enr ic Arredondo, Rosa Vila, Jordi Boixaderas . Preu: 2.000 pessetes. • •Dimarts 23 d'abril, a les 10 del vespre, Concert de Sant Jordi, amb la Jove Orquestra Sant Cugat i la Cot ton C lub Big-Band. Preu: 1.000 pessetes. •D iumenge 28 d'abril, a les 12 del matí, Kei, Kei,
Carrer Santa Maria, 27
674 15 31
Oilluns 15:
Cullell
Passatge Diputació, 6
67403 64
Dimarts 16:
Riera
Carrer Doctor Murillo, 1
67404 30
Dimecres 17:
Salavert
Carrer Santiago Rusirïol, 38
6740645
Dijous 18:
Texidó
Rambla det Celler, 97
674 77 49
Divendres 19:
Beringues
CarrerAlfonsSala, 46
674 04 83 _ _ _ _ _
Durant tot cl mes d'abril. pels distric
tes i Valldoreix oberta els diumenges i
festius de (' del matí a u de la nit la
farmàcia l'mto del carrer Ksglèsia n' .1
de Valldoreix. Telèfon ()74 28 71.
de la companyia Toc de Retruc. Funció mensual de La Xarxa. Preu: 400 pessetes (350 per als socis).
•Divendres 3 de maig, a les 10 del vespre, Tos de perho, de la companyia El Espejo Negro. Cabaret de marionetes per a adults. Cicle Petit cabaret (afora-ment limitat). Preu: 2.000 pessetes.
•Dissabte 4 de maig, a les 10 del vespre, Los domin-gos matan mas hombres que las bombas, de la companyia Fundiciones Teatra-
les C2. Cicle Petit cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes. •Divendres 10 de maig, a les 10 del vespre, / Puri-tani, de Bellini. Amb la companyia dels Amics de l ' Ò p e r a de S a b a d e l l . A m b S u n g - E u n Kim, Rosa Nonell, José Medina i Ramon de Andrés . Preu: 6.000 pessetes. •Diumenge 19 de maig, a les 12 del matí, Els tres mosqueters, amb la companyia de La Faràndula. Func ió mensua l de La Xarxa. Preu: 400 pessetes (350 per als socis). •Dissabte 25 de maig, a les 10 del vespre, Tos de pecho (repetició). •Diumenge 26 de maig, a les 7 de la tarda, Aiguardent, de Marta Carrasco. D i r ecc ió t e a t r a l : Ariel García Valdés i Pep Bou. Cicle Petit cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes.
•Divendres 31 de maig, a les 10 del vespre, Recital de Jaume Aragall, cançons napolitanes. Preu: 3.500 pessetes.
•Divendres 7 de juny, a les 10 del vespre, Romeo y Julieta, de William Sha-kespeare . Amb la companyia UR Teatro. Preu: 2.000 pessetes. •Dissab te 15 de juny, a les 10 del vespre, La ver-betia de lapaloma, de Tomàs B r e t ó n . D i r e c c i ó d 'escena: Calixt Bieito. Direcció musical: Miquel Roa. Preu: 5.000 pessetes. •D ivendre s 28 de juny. La porta del temps, d'Alan Ayckbourn. Amb la companyia Histriònic, d'Am-paro Moreno. Direcció: J o s e p Mar ia M e s t r e s . Preu: 2.000 pessetes.
•Casa de Cultura. Pintures de Marín M e r c a d é . Fins al 19 d'abril. •Vestíbul del Centre Cultural. Versos d'una vida, poemes de José Maria Valv e r d e i i n t e r p r e t a c i ó plàstica de Josep Grau-Garriga. Del 15 al 25 d'abril.
•Claus t re del monest ir . Claustre 144, una mostra de d i b u i x o s d e J o a n
Tortosa, que fa una versió lliure de les imatges i els símbols dels capitells del claustre esculpits per Arnau Cadell. Del 19 d'abril al 19 de maig. •Cana l s Galer ia d 'Ar t . Anna Miquel . Pintures . D e l ' l al 30 d'abril. •Sala Rusinol. Olis d'Aguilar Morè. Fins al 9 d'abril.
•Valldoreix, passeig del Canari número 26. Lídia Carreté exposa una nova col·lecció de nus femenins al pastel. Obert fins al 26 d'abril, de 7 a 9 del vespre. •Estudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de F"erran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'obres de L l u í s R ibas . •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de setmana.
•Firart. Exposició i venda d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià. Des de les nou del matí fins a les dues de la tarda.
Biblioteca del Centre Borja
Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. Biblioteca del Mil·lenari
Centre Cultural. Oberta tots els matins del dimarts al divendres d' l 1 a 2. Tardes del dilluns al divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon 589 27 49. Biblioteca del CMSC
Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon d'informació 674 53 96. Arxiu Municipal de Sant
Cugat
A l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon d'informació 674 69 93. Biblioteca de l'Meneu
Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8.
LA FLORESTA
Biblioteca de l'Assodaclú
de Propietaris I Veïna
Plaçad'Aiguallonga, 1. De dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon 674 20 89.
<i>-? < *
4> ' * / / /
J 3 . X J L £ Ï I GEOGRAPHIC
Pi. Dr. Gates, T- local 5 Tel. i Fax 589 85 4 0 Sant Cugat
W&^Ç&M
38 Cultura US ÍC4NTON5 Divendres,} 2 d'abril del 1996
S A N T C U G A T
Sant Cugat 1 Pena de muerte 4.30,7.15,10.10
S A B A D E L L
Sant Cugat 2 Un vampiro suelto en Brooklyn 4.00,6.05,8.15,1055
Sant Cugat 3 Mary Reilly 3.55,6.05,8.15,10.25
Sant Cugat 4 Días extranos 4.00,6.50,9.45
S e s
Sant Cugat 1
s i o n s G o l f e s d e
Pena de muerte
d i s s a b t e
12.45
Sant Cugat 2 Un vampiro suelto en Brooklyn 12.45
Sant Cugat 3 Citizen X (V.O.) 12.45
Sant Cugat 4 Días extranos 12.45
Rubf Palace 1
R U B Í
Alma gitana 4.30,6.30,8.30,10.00
Rubí Palace 2 Pena de muerte 5.00,7.30,10.00
Rubí Palace 3 Ace Ventura 4.45,6.45,8.45,10.30
Rubí Palace 4 Malena es un nombre de tango 4.15,6.15,8.15,10.15
Rubí Palace 5 Toy story / Copycat 4.15,6.00/7.40,10.00
S e s
Rubí Palace 1
s i o n s G o l f e s d e
Alma gitana
d i s s a b t e
12.30
Rubí Palace 2 Pena de muerte 12.30
Rubí Palace 3 Ace Ventura 12.30
Rubí Palace 4 No hi ha sessió golfa
Rubí Palace 5 Copycat 12.30
Cinearl
S A B A B E I L
Malena es un nombre de tango 4.00,6.00,8.15,10.30
Tesis
Ace Ventura
Doce monos
4.00,6.00,8.15,10.30
4.00,6.00, 8.15,10.30
4.00,6.00, 8.15,10.30
Toy story / Copycat 4.00,6.00/8.15,10.30
Cineart-tres
Euterpe
Principal
Rambla
Un vampiro suelto en Brooklyn 4.00,6.00,8.15,10.30
Días extranos
Braveheart
Broken arrow
5.00,7.15,10.30
4.00,7.20,10.50
4.00,6.20,8.30,10.50
ACE VENTURA BRAVEHEART
Director. Stevc Ocdekçrk. Director: Mel Gibson. Intèprets: Jim Carrey, lan Intèrprets: Mel (iibson i McNeicc, Simón Callow. Shopie Marceau. Sales: Rubí Palace, ( ancart Sales: Principal, de Saba-i Kix Macià, de Sabadell, delí, i Kursaal, de Cerdan-Principal. de Terrassa, i vola. Kursaal, de Cerdanyola. Segle XII. Kl rei escocès Torna la paròdia del de- mor sense hereu. Kls an-tectiu eficient, a I" \frica. glesos volen el tron. Sir
Multicines eix Macià Horaris sense determinar
Un vampiro suelto en Brooklyn
Toy story
Broken arrow
Copycat
Ace Ventura
Doce monos
Malena es nombre de tango
Un mes en el lago
Dias extra/tos
Pena de muerte
Kursaal
C E R D A N Y O L A
Ace Ventura 4.35,6.30,8.25,10.40
Copycat 5.00,7.25,10.35
Doce monos 4.00,650,8.40,11.00
Toy story/Bcartero 4.20,5.55,7.30/0.05,10.55
Braveheart 4.15,7.20,10.30
Principal
Rambla
Broken arrow / Leaaving Las Vegas 4.45,6.50 / 8.55,11.00
La guerra 4.50,7.20,10.40
Pena de muerte 4.20,6.20,8.40,11.00
Malena es un nombre de tango 4.30,6.35,8.35,10.45
Un vampiro suelto en Brooklyn 4.40,6.40,8.45,10.50
Días extranos 5.00,7.45,10.30
T E R R A S S A
Ace Ventura Horaris sense determinar
Un mes en el lago
Malena es un nombre de tango Horaris sense determinar
Copycat
Toy story
Broken arrow
William Wallace lidera la de Terrassa i Kursaal de rebel·lió escocesa.
BROKEN ARROW
I )irector: John Woo. Intèrprets: John Travolta. (Ihristian Slater. Sales: Rambla i Kix Ma-
Cerdaanyola. I n militar ha de pilotar
un bombarder nuclear. No serà una missió rutinària.
COPYCAT
I )irector: >n Amiel
aver, Holly Hunter. Sales: Kursaal, de Cerdanyola, Eix Macià i Cineart, de Sabadell, i Rambla, de Terrassa.
Una policia i una psicòloga amb agorofòbia contra una onada de crims.
DÍAS EXTRANOS
Director: Kathryn Bigelow. Intèrprets: Ralph Fiennes, Àngela Basset, Juliette Le-wis.
Trama d'intrigues en un món futurista dominat per la violència.
DOCE MONOS
Director: Terry Gillian. Intèrprets: Bruce Willis, Madeleine Stowe i Brad Pitt. Sales: Cineart i Eix Macià, de Sabadell, Kursaal, de Cerdanyola.
Any 2035. La raça humana ha estat exterminada en un 99%. Els que han sobreviscut viuen en refugis. Des d'allà, Colc és enviat fins a Pany 1996.
MALENA ES UN NOMBRE...
Director: Gerardo Herrero.
In tè rpre ts : Ariadna Gil, Marta Belaustegui, Carlos López.
El procés que va des de
la infància de Malena fins a la seva maduresa.
MARY REILLY
Director: Stephen Frears. Intèrprets: Julià Roberts, John Malkovich, George Cole, Michael Gambon, Glenn Close. Sales: Sant Cugat 3
El doctor Jekyll vist per la seva criada.
PENA DE MUERTE
Director: T im Robbins . Intèrprets: Susan Saran-don, Sean Penn i Robert Prosky. Sales: Sant Cugat 1, Rubí Palace 2, Eix Macià, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.
La monja Helen Prejean és conse l le ra espi r i tua l d 'un condemnat a mort.
UN VAMPIRO SUELTO EN...
Director: Wes Graven. Intèrprets: Eddie Murphy, Àngela Basset. Sales: Sant Cugat 2, Cineart-tres i Eix Macià, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
Un nos fe ra tu a r r iba a Nova York i intenta convertir una policia en la seva companya no-morta.
I ? Torreblanca Josep Puig i Cadafa lch , s/n . T. 589 24 81
2 5 ( ) pt< , \ I . / \ NI I I ià, de Sabadell, Rambla. Intèrprets: Sigourney We-
S S£NT CUGAT Tots els dissabtes
SESSIONS «GOLFES»
ESTRENA ESTRENA
4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 DISSABTE GOLFA 00.45- 13 ANYS
3.55 6 . 0 5 - 8 . 1 5 13 ANYS
1 0 . 2 5
ESTRENA
4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 1 0 . 1 0 DISSABTE GOLFA 00.45- 18 ANYS
Dissabte, 13 a les 0O45h, «GOLFA»: CITIZEN X en V.O. / Dissabte, 20 «GOLFA»: A TUMBA ABIERTA en V.O.
5a. SETMANA
4.00 - 6.50 - 9.45 DISSABTE GOLFA 00.45- 13 ANYS
©CINESR Al n r v t i d i I t i p e c C ï ò o r Pàrking
2 k. gratis Carnet d'estudiant
universitari
53 1 ?5SS"í?fiS»S#
• Carnet més grans 65 anys
Ü3L Vtnda
anticipada PopSuack
EUS4QVNT0NS
La Novel·la C a p f i l 39
- EDI ARI) JKNKR -
On fem la coneixença de l'amo de la Torre Negra
i de la seva jove neboda, amb certes digressions
envers els efectes contradictoris de l'amor
Mònica Janer
avant d'una fragant tassa de cafè i una copeta d'Aromes de Montserrat, el pare Andreu continuava la
seva explicació: -Vam caminar darrere seu. Semblava
que no li tocaven els peus a terra, com si fos una ànima en pena que m'hagués rebut al rebedor del nou paradís o de l'etern infern. No vaig poder evitar el record de Dante: "Lasciate ogni speranza vot eh 'en-trate"... Finalment, a l'ala nord-oest de la torre, vam travessar dues sales amb el sostre artesonat i, a la tercera, davant d'una llar de foc insòlitament encesa per l'època de l'any, un home vestit amb una mena de clàmide vermella estava assegut en una voluminosa butaca ben a prop del foc, mirant-lo capficat. El jove havia desaparegut i el secretari va dir amb veu baixa, com si no gosés trencar els pensaments del seu amo:
-Perdoni, senyor, he vingut amb el pare Andreu d'acord amb la nostra conversa telefònica.
L'home es va aixecar i llavors es va fer palesa la seva corpulència descomunal, tot i que eren els seus ulls, negres com ala de corb, i la seva barba polida, també d'una negror esclatant, allò que de seguida cridava l'atenció.
-Sigui benvingut a casa meva! Mentre s'acostava al jesuïta per estrè
nyer-li la mà amb foca potser excessiva, va fer un gest inequívoc al secretari perquè sortís de la cambra. -Segui, segui, li ho prego -va dir el pro
pietari de la Torre Negra, assenyalant una butaca bessona de la que ell usufruetua-va i que va tornar a ocupar de seguida. Aleshores, va mirar uns llargs segons al religiós i li va dir amb una veu modulada i agradable, com una persona molt acostumada a parlar en públic i per a la gent-: Un greu problema m'angoixa des de fa molt temps, potser massa temps...
El pare Andreu se l'escoltava, enfonsada la seva petita humanitat en l'àmplia butaca, tot esperant les raons del seu interlocutor. -Tinc una neboda que ara acaba de com
plir els vint-i-cinc anys, és la filla d'una germana meva que, malauradament, va morir quan va donar a llum la criatura... No hem sabut mai qui era el pare, tot i que vam intentar esbrinar-ho. Jo vaig fer-me càrrec de la nena, ja que una segona germana que tinc, més gran que la desgraciada finada, vivia fora d'Espanya des de feia alguns anys, quan es va casar amb un anglès que va conèixer en un creuer pel Mediterrani. Tot i que sóc solter, la meva neboda ha tingut les atencions necessàries per a una bona criança. Sempre va disposar d'una dida quan era petita i, després,
d'una educació en els millors col·legis religiosos de la zona que penso que va ser molt acurada. A banda de la preparació complementària donada a casa per les p r o fessores particulars més escaients.
L'amo de la Torre Negra va mirar de fit a fit el jesuïta, que començava a notar com la calor dins del seu cleiyyinan es feia més i més intolerable. Aleshores, en el silenci només trencat per l'espetegar del foc, li va arribar amb tota claredat i amb una dolcesa encisadora el so dc I.esp/enrs de Sainte Colombo.
-Ah! -va fer el jesuïta-. Aquesta música m'enamora, és un disc que sempre escolto amb cert grau d'exaltació...
- N o és pas un disc, es tracta de la meva neboda... Es una notable intèrpret de la
viola de gamba, tot i que ella no n'està gens segura, d'això, segons diu. Vam romandre uns segons en silenci
mentre la música era mestressa de l'ambient, i al pare Andreu li va semblar albirar una especial brillantor en els ulls del seu interlocutor. -Nosaltres, els descendents de la famí
lia Castells, tenim una ancestral predisposició per la música, i sembla que, sobretot, per tota mena d'instruments de corda. Fins i tot, un cosí llunyà està considerat uns dels millors luthiers de Catalunya. i fa per encàrrec rabcls, arpes, cs-pinetes, tamborins de cordes, violes de gamba, llaüts, viloins, contrabaixos i, crec. sacs dc gemecs. L'instrument de Ves ta està fet per aquest parent.
- H a dit Vesta? -pregunta cl jesuïta, per ategir sense esperar cap resposta-. Si no m'erro, Vesta era la deessa verge, guardiana del foc, servida només per donzelles i sense sotmetre's mai a cap baró. -Exactament; veig que coneix més co
ses, a banda de la seva religió. - L a meva religió, com diu vostè, no exis
tiria sense el paganisme. - N o voldria haver-lo ofès amb aquesta
observació. Sóc un bon creient. - N o estic ofès. Cal només saber on som
i per això és imprescindible conèixer totes les dades: la por és filla de la ignorància i la veritat només arriba quan hom sap que mai es troba tota en un sol indret. - E s molt gratificant -va dir l'homenot-
escoltar aquestes paraules d'un representant de l'Església catòlica.
-Encara que diu que és creient, em sembla endevinar un cert menyspreu per aquesta Església en les seves paraules. - N o li nego certa animadversió envers al
guns membres de la comunitat. Penso que n'hi ha massa que no tenen en compte l'amor com a signe més representatiu de la manifestació de la seva fe en la transcendència humana.
- L i accepto aquest judici... però ja se sap que cal estimar fins i tot aquells que potser no ho mereixen i, d'altra banda, qui som cada un de nosaltres per jutjar els sentiments dels altres? -El jesuïta suava. ara de manera escandalosa, cosa que l 'amo de la casa semblava no observar, quan va respondre:
-L 'amor pot convertir-se en un patiment dc greus conseqüències, perquè els s e n t i m e n t s d ' a fec te , inc l inac ió , amistat, tendresa, són molts cops veritables enganys de la percepció humana, paranys a que condueix cl des ig incontrolable de trobar en l'altra persona tot allò que hom creu percebre dintre seu.
-Po t s e r això li ha passat per esperar que l 'est imessin abans d 'es t imar -va aventurar el religiós. - P e r ò és que el mateix amor necessi
ta r ea l imen ta r - s e mi t j ançan t l ' a l t re amor, tot i que hi ha molts t ipus d'amor... - E n silenci, l 'homenot va agafar un cigar havà d'tina capsa que hi havia sobre la taula enmig d 'ambdues butaques i, aixecant-se pesadament , el va encendre amb una brasa de la llar. Quan havia fet un parell de bones xuclades per encendre ' l bé, semblà adonar-se deia presència del pare Andreu- . Perdoni, no el molestarà pas que fumi?
- C o m sempre , oncle, les p regun tes després dels fets irreversibles. La noia, pèl-roja, alta i esvelta, d'ulls del color dc la mel, era a la porta del saló, desafiant.
(Tots els personatges que apareixen en aquesta novel·la son ficticis)
40
E1S CANTONS Setmanari de Sant Cugat del Vallès
Divendres, 11 d'abrilde 1996
yi(Sffi#
KRYNCKSC CARBÓ
Kl gener passat va fer 85 anys. Des que va estar a la guerra ha tingut una salut força delicada. Així i tot, ha sabut superar-se constantment i treballar durant més de trenta anys en feines d'àmbit municipal que ja no existeixen o que amb el temps han canviat forca.
-(Juan es \a instal·lar a Sant (aigat?
-"Va ser cl \Í>1H, amb motiu de l'Kxposició l niversal de Barcelona. Vaig anar a treballar a la construcció. Kn aquest ram, hi vaig ser fins que vaig anar al front. M'havia casat tm any abans. Kn tornar estava molt delicat de salut i vaig haver de ter repòs."
-Què va fer aleshores? -"Amb la meva dona havíem
d'aixecar una família. Vaig tenir la sort de poder entrar a l'Ajuntament com a funcionari."
-Quina va ser la primera feina que hi va fer?
-"Durant dos anys vaig estar de responsable del mercat municipal, on vam ter les neveres noves. Dos anys després em vaig encarregar de ser el pregoner del poble." -I na feina ja perduda. -"Certament. Kn una vila que
encara era totalment rural em passejava amb la corneta i feia M parades en diferents carrers i places. (!ada vegada recitava el mateix: "Hando municipal: Yo, alcalde de esta vila, ordeno que..." I en la llengua que no era la meva donava les notícies sobre les contribucions, arbitris, permisos o aspectes que afectaven els
FRANCESC ROCA ISERN Durant més de 33 anys va estar al servei del poble fent de responsable del mercat, de pregoner, de conserge a PAjuntament i de zelador municipal
"Algunes famílies només s'acostaven a PAjuntament per demanar diners"
santeugatencs. - N o va durar gaire, però, aques
ta feina. - " I ' n s tres anys. Després ja
vaig anar a fer de conserge a l'edifici actual de l'Ajuntament. Hi vaig viure durant vint-i-quatre
anys. Amb la meva família vivíem a dalt, just sobre el rellotge actual. Teníem al costat dos policies municipals: en Carner i l'Alegret." -Era complicat, fer de conser
ge?
- " N o gaire. Feia l'horari establert. Ara bé, havia de conèixer bé els alcaldes de torn i tots el vilatans que venien a buscar informacions. Molt sovint, a algunes persones que demanaven parlar amb l'alcalde jo ja els
N o m : Francesc Roca Isern
Lloc i data de naixement: Caldes de Malavella, 25 de gener de 1911
Estat c iv i l : casat amb dos fills, néts i besnéts
Professió: |ubilat
Af ic ions: fer fotografies i col.leccionar-les. El món de la construcció
Un l l ibre: No he tingut gaire temps per llegir M interessen els llibres sobre Sant Cugat i pobles en general"
Una pel · l ícula: Allò que el vent s'endugué
Una música: Els valsos i les sardanes
M à x i m a aspirac ió: "Voldria seguir explicant coses de Sant Cugat a tothom. Tot això acompanyat, com fins
ara. per la meva estimada família''
solucionava el problema. Recordo que hi havia famílies que només els vèiem en certes dates, quan s'acostaven a demanar ajudes econòmiques." -Quin record té dels diferents
alcaldes? -"Tots van ser bons per a mi.
Tots em van estimar i apreciar molt, i penso que si em van tenir atencions era perquè jo els corresponia. Alguns, però, només venien a signar. Tinc un record especial del Sr. Llatjós, que va organitzar un comiat el dia de la meva jubilació que, la veritat, no me l'esperava. Kl consistori i els treballadors em van emocionar quan van reconèixer la feina feta durant 33 anys."
-Però vostè es va jubilar sent conserge? - "No exactament; abans vaig
fer de zelador municipal. A principi de la dècada dels setanta em vaig encarregar de la brigada d'obres. Aleshores vaig deixar de viure a l'ajuntament i vaig anar a la carretera de Cerdanyola. M'encarregava d'una quinzena de persones amb les quals vam treballar plegats per fer o col·laborar en la construcció del camp de futbol, la canalització d'algunes rieres, el cementiri i diverses escoles públiques. També vam arranjar bastant l'enllumenat i vam col·laborar en festes a la via pública, com el Corpus, la de Sant Antoni o la de l'arbre."
- I ara què fa? -"Després de jubilar-me, vaig
ajudar un temps en una immobiliària i ara parlo molt amb la gent del poble i cuido al màxim la meva salut, que és molt delicada."
M A les illes, Salmaia és el lloc on conflueixen les aigües dolces i salades. A Ràdio Sant Cugat, Salmaia és el programa on s'interrelacionen les músiques ètniques i tradicionals amb les noves músiques. Dels timbals ancestrals al New Age, de les noves tendències musicals als sentiments dels pobles. Salmaia, la màgia de les altres músiques. Cada setmana amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón.
"SALMAIA" Dissabtes de 21 a 22 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM