El 'diari' de Sant Cugat

liiV'W/frí ftfúlrrilM'iúúú EIS4CANTONS Xüm. {II

Aní VII 225 ptes.

Destaquem

Rodríguez (PP), autoritzada per

Fernàndez Díaz a pactar amb CiU

Pàtina $

Els 'okupes' no volen marxar de

Torre Blanca Pagina ir

Handbol -UESG: Guanyar o baixar

de categoria Pàgina -'V

TV3 roda una pel·lícula

a Sant Cugat Pàgina .?.ï

La Generalitat decideix no pujar

el preu dels peatges Pàgina 42

Roquetes i Torre Blanca demanen millores

Constituïdes les associacions de veïns de Torre Blanca i de Can Roquetes per aconseguir millores en aquests barris Pàg. is

La diada de Sant Jordi s'avança una setmana a les llibreries de Sant Cugat

La campanya començarà el17 d'abril i acabarà el 29 Pàg. 3 a 6

EIS4CANTONS el " d i a r i " de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per TRUCA !

INFORMA-It'h (l'any)

10.800 Dtes. TEL. 93 589 62 82

nCATALÒMA CONEIXEU-NOS, C E R A M I C ESTEM AL VOSTRE

SERVEI

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

HORARI o i ad*. do 8 a 13 h

. de 15 d 20 h d i de 9 o 13 h I de 16 o 20 h

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

EXP0VENDE5: a-nv Cito. Soni Cugat, b i 3. Cenjonyolo del Volies lei V3 580 15 C0 Buenoi Awí , ?5. Barcelona Tel. Ç3 4Ï9 08 46 Recobri, 1)2. Ek>rc«lopo. T^, 93 426 C0 08

GARRIGA

Taller, fabricació pròpia

Exposició I venda C. Xerrïc, 2

(Pl.Ajuntamentj Tel / Fax 93 675 29 02

Oficines i exposi

Crta. Cerdanyola, 67-71 TeUFax93 589 |g 78

08190 Sant Cugat del Vallès

I EIS4CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR I •••M^^MiiiwMiiniwwni wniwMnnMMiífliiiMiiMmriMMrTi \—m "*"" „ — — , „^^„»„ ,, —r' ' iTmnniMMnmiiMni i i i i i iMMnMMiin inMi i i i mimii—IIIIIMIIIIIHIIIIII on i m •

Tricicle Vania • Gay Mercader produeixen

Club Capítol sals l Rambles 138 Barcelona 93412 20 38 Grups 93 316 8181

. 28 de *&x%

original de PaCOMir

CLUB CAPÍTOL

Rambla, 138. BCN Tel. 93 412 20 38

dirigida per JOSCP M. Mestres

12, 19 i 26 d'abri l 3 i 10 de maig a les 22.30 h

• El seu reper tor i aplega la memòria • És un coneixedor profund de la músi- musical de l'illa: romanços, tonades i

ca popular de Mallorca i un artista havaneres recollides de generacions compromès amb les seves arrels.

• Ha preferit la immediatesa del contac­te amb el seu públic als enregistra­ments discogràfics.

passades.

També interpreta composicions prò­pies i d'altres, inspirades en poetes contemporanis.

dagoll dagom

P R E S E N T

acao

Dissabte 8 d'abril, è fes 22.30 h '* A la Casa de Cultura

amb falcar» rai

santiago auserón

Ferran Rané i una Companyia

d actors catalans i cubans

M úsica de Santiago A. useron

TEATRE VICTORIA Av. Paral·lel 67. BCN

Tel. 93 443 29 29

dimecres 12 i dijous 13 d'abril

a les 21.30 h

| tr ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 . de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h 1

EIS4C4NTO]>S

^ ^ ^ _ * M El tema de la

hetmana Divendres, 7 d'nbril del Ji k h'

Sant Jo

I.fi /estri r/e Smit Jordi reuneix eeidn nny mi/tn dr \initi iigntnií ^ r/ue npiulitni IIIJII, stn rliit/i pn i omplin ih W/. Ilil·ii^ !•()!() \\\ I I \RROS \

Sant Cugat es prepara per Sant Jordi Les llibreries locals ho celebraran el mateix 23 d'abril tot i que sigui Setmana Santa

K.STKR CASÏ'AWKR

- Sant Cugat -

Sant Cugat es prepara aquests dies per celebrar la festa de Sant Jordi, que es farà com sempre el dia 23 d'abril i no el dia 27 com s'ha proposat en altres pobla­cions. La coincidència d'aquesta diada amb Setmana Santa, con­cretament amb el diumenge de Pasqua, ha motivat que aquest any algunes ciutats decidissin ajornar cinc dies la festa del lli­bre i celebrar-ho per la Verge de Montserrat. Les llibreries i les floristeries de la nostra ciutat han optat, però, per mantenir la festa el mateix dia 23 d'abril, ja que, segons ha explicat la pro­pietària de la llibreria Paideia, Neus Ribatallada "les festes tra­dicionals no es poden traslladar. Sant Jordi és cl Z?t d'abril cai­gui quan caigui, l 'n any vara haver de canviar-ho i celebrar Sant Jordi el dia 27 d'abril i no va ser un Sant Jordi".

D'aquesta manera, el proper dia 23, els llibres i les roses tor­

naran a ser els protagonistes i ompliran els diversos establi­ments i carrers de la nostra ciu­tat. Com ja és habitual, els prin­cipals punts de venda de llibres seran els mateixos establiments i sobretot, les parades que s'ins­tal·lin a la plaça del Monestir i a la plaça dels Quatre Cantons.

Neus Ribatallada:

"Les festes tradicionals no es poden traslladar.

Sant Jordi és el 23 d'abril, caigui quan

caigui

En tots aquests punts, petits i grans podran descobrir i com­prar les darreres novetats edi­torials que es presenten aprofi­tant aquesta data i que des de ja fa uns dies comencen a omplir les llibreries de la ciutat. Aquest any, i amb la finalitat de com­pensar la coincidència d'aques­

ta festa amb la Setmana Santa, les llibreries Paideia, Alexan­dria i L'Amic Imaginari han de­cidit fer una iniciativa conjunta i allargar la campanya de Sant Jordi durant 15 dies, D'aquesta manera, tots els santeugatencs que marxin durant les vacances tindran l'opció de comprar els seus llibres uns dies abans o uns dies després. Així ho comenta­va el director de l'Alexandria Àlvar Masllorens.que afegia que "la proposta que va fer el gremi va ser de començar la campan­ya el dia 17 i mantenir-la fins al 2?>, però nosaltres hem volgut allargar-la més".

Al marge dels llibres i les roses, la festa de Sant Jordi també por­tarà a la nostra ciutat diverses activitats de caràcter cultural. Com cada any, l'Ajuntament ja ha començat a programar aques­ta festa amb iniciatives per a tots els gustos i totes les edats. Ent re altres coses, durant el matí del dia 23 d'abril, els afi­cionats a la sardana podran gau­dir d'una ballada popular amb la

Cobla La Principal del Llobre­gat. Els més peti ts , en canvi, tindran l'oportunitat de sentir els contes del rondallaire Cesc Serrat, que presentarà el seu es­pectacle Qui vulgui escoltar r/ue vingui ei jugar. 1 també amb mo­tiu del patró de Catalunya, el Teatre-Audtori ha programat el

tradicional concert de Sant Jor­di, que es farà el dia 28 d'abril i anirà a càrrec de l 'Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Per aquesta ocasió, la formació diri­gida per Josep Ferré ha previst interpretar un repertori de mú­sica de principi i final d'aquest segle XX.

POSTES mtiomi í CUIRASSADES'

CAIXES FOJtfIS •v

ciAusstBfims-

CSRCÜIÏ IpCAT

5;$TEtó|$%0!MTRA

CONTROL D'ACCÉS * ,

UNA EXPOSICIÓ DE CAIXES FORTES ADEQUADES A CADA NECESSITAT

.V AUÍOMATÍSMÍS PER'A P0RT6& t^-%

SIStgMÇS-Q'AL

flswf.qtviMfl

SíSÏEMES DE SEGURETAT

:G«Fir«:!v!$:cMÒK5iM0r·íac

Av. Lluís Companys, SO (Abans Alfons Sala) Tei, 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Setmana ELS/CANTONS Divendres, 7 d'abrildel 2000

Novetats

/ ' . * m « - . i « tu, :MA>:.••*

B n / o tempestades

Autor: Guillermo Ayesa Gènere : Novel·la Editorial: Nihit Obstat Ed. Preu: 1.950 ptes.

Poemas de L· nte de Zurich

Autor: Rodolfo Haslcr Gènere: Poesia Editorial: Miguel Gómez Ed. Preu: 1.500 ptcs

f ' i v - : > : í • i ' • : )

I/.I • l i " . \ •

. - r i F i r -.i

L·l Liibiv

— fy- , de /r's > • . ' • '-

" v * * 1 , '

'•• y ! A J O S Í Í Ü Í ' V

La curta esfèrica

Autor: A. Pérez-Revcrte Gènere : Novel·la Editorial: Alfaguara. Preu: 3.200 ptes.

El Llibre de les Mosques

Autor: Emili Teixidor Gènere : Novel·la Editorial: Proa - Columna. Preu: 2.700 ptes.

SINTONIES NEUROMLS Les golfes, de! cervell humà

Mil.iii Kmulcra I.A K.NORANC. 1A

1

Sapiens

Autor: J. Corbella, E. Carbonell, S.Moya, R. Sala.

Gènere: Divulgació científica Editorial: Edicions 62 Preu: 1.800 ptes.

Sintonies neuronals

Autor: Adolf Tubena Gènere: Divulgació científica Editorial: La Magrana Preu: 2.100 ptes.

La ignorància

Autor: Milan Kundera Genera : Novel·la Editorial: Tusqüets Preu: 2.000 ptes.

UN ANY I UN ALTRE.

El hombre de mi vida

Autor: M. Vazquez Monralbàn Gènere: Novel·la Editorial: Plantea Preu: 2.500 ptcs.

Un any i un altre

Autor: J.M. Ballarín Gènere : Memòries Editorial: Planeta P reu : 1.900 ptes.

Harry Potter y el prisionero de Azkaban

Autor: J.K. Rowling Gèneres Novel·la infantil Editorials Emecé Preu: 1.800 ptes.

Els l l i b r e s

Les novetats de Sant Jordi omplen

ja les llibreries santeugatenques

Entre les novetats trobem enguany diversos escriptors locals

E.C. - Sant Cugat -

l ' n any més , les ed i to r ia l s han aprofitat la Diada de Sant Jordi, actualment considerada Dia Internacional del Llibre, per treure al mercat diverses novetats.

Entre els llibres més espe­rats d ' aques t any, destaca la darrera obra de Manuel Vaz-quez Montalban, Ed hombre de mi vida o l.a carta esfèrica, d ' A r r 11 r (> P é r e z - R e v e r t e . Aquests dies també han sortit al m e r c a t l ' ú l t i m l l i b r e de mossèn Ballarín i la darrera no­vel·la del txec Milan Kundera, que ha estat traduïda al català

per l ' e sc r ip tora local Imma Monsó. La festa de Sant Jordi comptarà també amb El Lli­bre de les Mosques d 'Emil i Tei­xidor, g u a n y a d o r del p r emi Sant Jordi de l'any passat, o la darrera novel·la de Mario Var­gas Llosa, titulada l.a fiesta del C.hivo. Altres títols recomanats són l.a hermandad. de l 'esrip-tor nord-americà John Gris-ham, Resrate en el tiempo (1999-1357) de M i c h e r C r i c h t o n , o la darrera obra de l 'escriptora mallorquina Carme Riera, ti­tulada Cap al cel obert.

Pel que fa als escriptors lo­cals, t robem com a novetats el nou llibre de l'escriptor i guio­nista Gu i l l e rmo Ayesa, Bajo

tempestades q u e es p r e s e n t a avui mateix a la llibreria Ale­xandria de Sant Cugat, o Poe­mas de la rue de Zuricli, la dar­rera e n t r e g a de p o e s i e s de Rodolfo Haslcr, que es va pre­sentar fa un mes al mateix es­tabl iment .

Per als niés petits, les obres que estan tenint més èxit dar­rerament són Harry Pottery el prisionero de Azkaban, de J.K. Rowlling o Eva, ja tens quinze anys i Eva, busca un boti psicò­leg, de l ' e sc r ip to r ba rce lon í Manuel Valls. I per als qui en­cara no saben llegir, podrem trobar obres com la de Betty Ann Schwartz, titulada Com es fa l'arc de Sant Martí?, un llibre

amb cl qual la canalla podrà aprendre els colors d 'una ma­nera molt divertida.

Dins el gènere de la divul­gació, la festa de Sant Jordi re­collirà aquest any diverses pro­postes, algunes d'autors de la nostra ciutat. Per als aficionats a la història de l 'home i la seva evoluci,ó el periodista santeu-gatenc Josep Corbella va pre­sentar fa uns dies el llibre Sa­piens, una h i s tò r ia sob re la humanita t escrita a partir de les entrevistes amb els espe­cialistes en prehistòria Salva­dor Moya, Robert Sala i Ku-da ld C a r b o n e l l . A q u e s t s ma te ixos i nves t igador s van presentar també l'obra Plane­ta humà, un llibre que recull els darrers descobriments i tro-b a l l c s d ' A t a p u c r c a . D i n s aquest mateix àmbit, acaba de sortir també el llibre La pres­tigiosa idea de Darxin, una re­flexió de les teories darwini-nanes a càrrec del prestigiós filòsof con t emporan i ,Dan ie l C. D e n n e t t . l ' n a altra obra

que està tenint molt èxit és el llibre del Dalai Lama, titulat l'na ètica per la nou mil·leni, on el cap reiligiós dels t ibe tans planteja una revolució espiri­tual de la humanitat , una èti­ca basada en el sentit comú i en la raó i que tingui com a fi­nalitat la felicitat individual.

Per als amants de l'attesania, en canvi, els estudiosos de la ceràmica Santi Cabasa i Adol-fo Romero han publicat l'obra l.a tinajería tradicional en la ce­ràmica espano/a, el primer vo­lum d'un estudi que vol ajudar a comprendre l'ofici de gerrer i els p roced imen t s ut i l i tzats en la història de la ceràmica espanyola.

Les nove ta t s per al dia de Sant Jordi han d'acabar d'arri­bar a les llibreries. Ent re les obres més e spe rades , desta­quen aquest any un nou llibre del presentador televisiu An­dreu Buenafuente o la segona part del Diari de BridgetJones, de Hellen Fielding, entre d'al­tres.

QSíCAIYroNS Divendres. 7 d'abril del 2000 Setmana l a c a m p a n y a

Les tres principals llibreries locals allarguen durant 15 dies la campanya de Sant Jordi

Alexandria, LAmic Imaginari i Paideia faran descomptes del 17 al 29 d'abril

E.C. - SANT CiiGiir -

La campanya de Sant Jordi de les llibreries de Sant Cugat co­mençarà aquest any el diu 17 d'a­bril i finalitzarà el dia 29. Aques­ta iniciativa, engegada per les llibreries Paideia, Alexandria i l'A­mic Imaginari, té l'objectiu de fa­cilitar a la gent la compra dels lli­bres de Sant Jordi, que enguany coincideix amb el diumenge de Pasqua. Així ho ha explicat la pro­pietària de la llibreriea Paideia, Neus Ribatallada, que ha co­mentat que "en saber que en el calendari Sant Jordi coincideix amb el diumenge de Pasqua, es va parlar a nivell gremial per veu­re què fèiem, perquè creiem re­alment que aquest pot ser un problema de vendes comparati­vament amb altres anys". Una de les opcions plantejades pel gre­mi va ser inicialment traslladar la festa al 27 d'abril, dia de la Verge de Montserrat, però finalment es va decidir mantenir la data tradi­cional ja que, segons Ribatallada,

Masllorens, F.rnevem'a i Ribatallada han estat els promotors tfaqitetsa iniciativa del Dia del l.lihte /• 0T0 X. /,.

"les festes tradicionals val més no traslladar-les". Es per aquest motiu que les tres principals lli­breries de la ciutat han optat per allargar més dies la campanya del 10 per cent de descompte que es fa sempre amb motiu del dia del llibre. "El que volem és que la gent pugui celebrar Sant Jordi a Sant Cugat abans o després de Setmana Santa", comenta Àlvar Masllorens, director de l'Alexan­dria. "El que és important és que per primera vegada a la nostra ciu­tat s'ha aconseguit que els llibre­ters es plantegin la diada de Sant Jordi d'una manera unitària", afe­geix. Masllorens ha comentat també que la resposta que ob­

tindrà aquesta campanya és una incògnita, pel fet que sigui festa, però que esperen que la idea aju­di a descol·lapsar una mica aquest dia, tal com ja s'ha fet altres anys. Tot i això, el responsable de l'A-

Masllorens:

"Volem que es pugui

celebrar Sant Jordi,

abans o després"

lexandria ha comentat que "Sant Jordi és una festa molt arrelada a Sant Cugat, igual que a la resta

de Catalunya. Tot i que algunes festes amb els anys es desvien una mica, aquesta em sembla que la viu tothom, sigui on sigui".

La campanya per al Dia del Lli­bre compta també amb la col·la­boració d'ELS 4 CANTONS, amb

publicitat tant en aquesta publi­cació com en el TOT Sant Cugat. "Es tracta de potenciar que la fes­ta de Sant Jordi es celebri a Sant Cugat i que els llibres es comprin a la ciutat", ha explicat l'editor d'aquestes publicacions, Ramon Grau. Paral·lelament, el diari ob­sequiarà amb un punt de llibre d'ELS 4 CANTONS totes aquelles persones que comprin un llibre de Sant Jordi en alguna de les pa­

rades que muntin aquestes tres llibreries.

D'altra banda, i continuant amb aquesta primera iniciativa con­junta, les botigues Paideia, Ale­xandria i l'Amic Imaginari han començat a treballar en la possi­bilitat d'iniciar nous projectes co­muns i aconseguir que les llibre­ries, a més de ser una botiga, es converteixin en "un centre de promoció cultural". Amb aques­ta finalitat, els responsables dels tres establiments han iniciat con­verses per engegar diversos pro­jectes a la ciutat. El més impor­tant, per la propietària de L'Amic Imaginari, Camino Echeverría, és que "es vegi que les llibreries de Sant Cugat fem alguna cosa conjunta i treballem per a la ciu­tat". Tot i que de moment en­cara no hi ha res concretat, una de les possibilitats plantejades és una nova col·laboració amb E L S 4 CANTONS, a partir de la

qual les tres llibreries podrien coordinar una pàgina de crítica literària i de novetats. "Això se­ria una cosa feta per les llibreries i les editorials amb la idea que setmanalment pogués sortir in­formació generada per les ma­teixes llibreries", ha explicat Ra­mon Grau , ed i to r d 'ELS 4 CANTONS. Tot i això, tant Grau com les llibreries han comentat que encara no hi ha res decidit i que fins passat Sant Jordi, no te­nen prevista cap reunió per par­lar dels diversos projectes que volen engegar.

Per Sant Jordi, res a le m m ú s i c a

si«SEi·«JTtwnï,c<) ' * * F J í *

°«« " V

¥/ r T \ / bant Jordi 2000 \ Recull de clàssics núm. 2 \

SGAE DIPÒSrr IEGAL: 8-16423-2000

SCC002

Sat '<*WCUGtf

SC® Sant Cugat

flnTCuG*»T S e m p r e a p r o p t e u

Campanya vigent fins que s'esgotin les existències

Del 17 al 23 d'abril Els establiments de Sant Cugat Comerç

us regalem per les vostres compres el CD Recull de Clàssics, n ú m . 2

Setmana ELS/CANTONS Divm/fres. 1 iTabril dtl >lW

E n q u e s t a

Vostè té previst

comprar els llibres

de Sant Jordi

el mateix dia 23 d'abril?

La festa de Sant Jordi cau aquest any al final de la Setmana Santa i això ha fet que no sembla que els preocupi que Sant Jordi coincideixi amb el diumenge de Pasqua. els llibreters i les florísteries plantegin el fet d'ajornar la diada, o com en el cas de Tot i que algunes persones estaran fora o creuen que no ós adient que s'ajuntin les Sant Cugat, allargar uns dies la campanya. A la majoria dels santcugatencs, però, dues festes, per la majoria. Sant Jordi és el 23 d'abril, sigui o no Setmana Santa.

MARÍ \ MKNACHO

32 wvs MESTRESSA I)K CASA

JMAIE CARBÓ

25 ANYS

ESTUDIANT

IMMASAUMELI.

1l) ANYS

EsTIIMANT

SONIA CAPARRÓS

28 ANYS FOTÒGRAFA

ROMÀ VENTURA

39 ANYS

D I R . TV S A N T CUGAT

"(lada any acostumo a anar a com­prar els llibres dos dies abans de Sant Jordi, per evitar les cues que es fan el mateix dia 23. I aquest any faré el mateix, hi aniré uns dies abans'*.

"Normalment hi vaig el mateix dia. i la veritat és que aquest any encara no he pensat què faré. Su­poso que hi aniré igualment el ma­teix dia, que encara que sigui un festiu també es podran comprar".

"Home, el dia de Sant Jordi nor­malment aprofito per comprar un llibre. Però trobo una mica desa­profitat que coincideixi amb una festa, si fossin dies diferents crec que se celebraria més".

"Jo mai he celebrat Sant Jordi per­què no sóc d'aquí i fa només sis mesos que he arribat, però em sem­bla una idea estupenda, des de fora sempre m'ha semblat molt bé i aquest any ho celebraré".

"Jo sempre ho celebro. El que faig és sortir el mateix matí, a úl­tima hora. I suposo que aquest any, encara que sigui festa, tam­bé hi haurà paradetes i ens hau­rem d'espavilar".

CONXITA SANTOI.ÀRIA

52 ANYS

ADMINISTRATIVA

NÚRIA PUENTES

20 ANYS

REALITZADORA AUDIOVISUALS

MARIA T E R E S A LF.GARRKTA

53 ANYS MESTRESSA DE GASA

ElJSABET M A N E N T

23 ANYS

ESTUDIANT

D'VNIKl. ANSUS

28 ANYS

ESTUDIANT

"El dia de Sant Jordi, encara que tingui previst sortir a fora, m'agra­da quedar-me i participar de la fes­ta. M'agrada voltar per les parades,i veure l'ambient, les novetats que hi ha i participar en la festa".

"Suposo que aniré a comprar algun llibre, acostumo a comprar-los el mateix dia, per la tradició. Jo tre­ballaré el dia de Sant Jordi i per tant no me n'aniré enlloc, però és que si la festa és el 23, és el 23".

"Jo sí que compro els llibres, i hi aniré el mateix dia. El meu marit es diu Jordi i per nosaltres aquesta és una data important. Es una llàsti­ma que caigui en diumenge, però nosaltres ho celebrarem igual".

"Hi ha anys que compro llibres i hi ha anys que no, però aquest any encara no sé si marxaré o no. Si sóc aquí, sí que hi aniré el mateix dia, almenys per mirar. I si marxo, hi aniré abans o després".

"Aquest any, com que cau dins de Setmana Santa, no crec que hi vagi. Jo durant l'any acostumo a com­prar llibres i per això no és una ne­cessitat comprar-ne aquest dia, però està bé fer-ho".

5**f&>' ' Distribució • totes las Hars i establiments del municipi

Hi sortirà to ta l 'activitat de la ciutat

Dades d'interès i la millor cartografia

Guies Locals Amb La Guia de Sant Cugat

hi sortirem tots guanyant

RESERVI EL SEU ESPAI 93 674 86 61

ELS-í-CANTONS. Divendres. 7'd'abrildel2000 PubBciíat

Araarnb^el RACC tindràs

tota la informació a casa teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS i CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa OS4CANTONS

Nom: . .

Adreça:

CP:

Telèfon

.Població HS4CS22E?.

; )&vZ^t*Z MWWSSKSM

Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • Tel. 93 495 50 71

EISfC4NTONS

Política 8 Dkfii/ln.i, 7 il'íihni lii! _'i 'i •'('

La casa de la vila Berta Rodríguez. Regidora del PP

"El PP de Sant Cugat té les mans lliures per pactar amb qui vulgui"

JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

Berta Rodríguez va estar als darrers comicis municipals Tú­nica dona que va encapçalar una llista, la del Partit Popular. A més, va créixer en nombre de regidors. Potser, com a premi, vuit mesos després figurava com a número tres a la candidatura del PP per Barcelona en les eleccions generals. I n lloc tan segur (|ue ara es passa el dia al pont aeri. Tanmateix. Berta Ro­dríguez. interpreta l'activitat par­lamentària com una projecció de la seva tasca de regidora del Partit Popular, la formació que té la clau de la governabilitat a Sant Cugat.

- D i r e c t a m e n t al g r a . lli haurà pacti* <le govern amb

au? - Només puc dir que tenim

l'autorització del president del Partit Popular de Catalunya, AI-berto Fernàndez Díaz, i de la junta local per fer el que millor ens sembli.

- Però quin és el grau ile sin­tonia entre Cil i PP a Sant Cugat?

- En l'àmbit autonòmic, l'o­bligació de Recoder és aconse­guir. amb el suport en tot mo­m e n t del Par t i t Popu la r , el millor per a Sant Cuga t . La meva és fer exactament el ma­teix però en el marc de l'Estat, perquè al camp provincial hi ha una discriminació absoluta dels governs municipals de CiU o en els que pugui estar el Partit Po­pular per part de la Diputació. Com podem solucionar aquesta situació? Doncs, amb el que pu­gem obtenir de les administra­cions autonòmica i estatal. Al Congrés he sol·licitat estar a la comissió d'Infraestructures, a la de Cultura i a la d'Indústria.

- Le§ ha demanat , doncs , pensant localment?

- Sí. Ens arriba l'AVE, cal la total restauració del Monestir i crec que a Sant Cugat s'ha de potenciar industrialment, per­què, a part de ser una zona re­sidencial molt maca, hem d'a-

fíerta Rorln'^ur; :v/ formalitzar la seva militància al Partit Popular fa set a»\s FOTO: X. I.ARROSA

conseguir que la gent de Sant Cugat visqui i treballi al seu mu­nicipi. Amb això aconseguirem que el comerç tiri endavant . Aquesta indústria, però. ha de ser no contaminant.

- Trigarem gaire a veure el resultat de les negociacions?

- Sóc una persona de tempe­rament molt actiu. Potser com a conseqüència de la meva expe­riència sindical, a mi les agonies m'agrada passar-les ràpides. No m'agrada perdre temps parlant en va, m'agrada aprofitar el pre­sent pensant en el futur.

- Com es fa per passar de re­gidora de Sant Cugat a dipu­tada a Madrid?

- Crec que el que realment es va tenir en compte és que una persona de les comarques de Barcelona havia d'anar als pri­mers llocs de la llista del PP, i més encara una persona del Vallès Occidental.

- Per què del Vallès Occi­dental?

- Perquè la nostra comarca és, en l'aspecte econòmic, el quart territori més important d'arreu d 'Espanya. Gairebé es podria considerar una cinquena pro­v ínc ia per la seva p o t e n c i a econòmica. El partit ha apostat molt fort pel Vallès Occidental en relació amb altres comarques.

K1 PP de Barcelona volia im­primir un estil "mes territorial" als s eus c a n d i d a t s p e r q u è aquests puguin transmetre les inquietuds de les comarques al parlament de Madrid.

- I no l'han inclòs per ser

La popular i Eerta ! Mantenir l'entrevista amb

Berta Rodríguez (Barcelo­na, 1 9 5 9 ) Iia costat. Ma­drid ba oeapat part de l'a­genda d'aquesta resident » Valldoreix que coneix Sant Cugat de» d e fa 4 0 any». Casada i mare de quatre fiu», ha aconseguit ser ana persona popular mercè» que a les seves mans» està la governabilitat de Sant Cu­gat. Encara dóna respostes de manual i és conscient de tes seves limitacions, però les supera amb treball, te­nacitat i pragmatisme. Ins­truments imprescindibles per a qui vol deixar la seva empremta e n política. Ad­vocada, empleada de l'A­juntament de Barce lona ,

| sindicalista, mutualista., , , aquesta polüiea lo«ai aca­barà per fer-se veure./J.S.

una dona? - Al Partit Popular no hi ha

quotes, es tria les persones per la faina ben feta. A Sant Cugat, el Partit Popular ha estat fent una feina de formigueta. A poc a poc, hem anat pujant i, ara, per fi, se sent patlar del PP de Sant Cugat fins i tot a l'estruc­tura estatal del partit. En l'àm­bit de Catalunya sempre hem estat ben vistos i a Barcelona, si en tenien cap dubte, ara ja no cl tenen.

- Vostè es regidora i diputa­da per primera vegada. Podrà combinar les dues tasques?

- El pont aeri fa meravelles. He perdut completament la por a l'avió.

- Però on passa més temps? - D e m o m e n t , passo m é s

temps a Sant Cugat. Aquesta s e t m a n a , pe rò , ens d i ran el temps que hem de passar a Ma­drid i les comissions que final­ment ens assignen. No crec que l'activitat parlamentària m'im­pedeixi dur a terme la meva tas­ca com a regidora.

- Com definiria el grup mu­nicipal que vostè encapçala?

- Crec que és un equip per­f ec t e , mol t b e n e n g r a n a t . Comptem amb l'experiència de Jaume Tarragó que serveix de fre a l 'espontaneïtat dels altres.

Dediquem moltes hores a la tas­ca de regidor i en poques pa­raules ens en tenem. Les nos­t res r e u n i o n s són mol t pràctiques.

- Es fàcil el tracte amb Re­coder?

- Sí, és una persona de tracte afable que sap escoltar. És un cavaller; dialogant, reflexiu i pru­dent. Encara que, d'entrada, pot semblar una mica jactanciós. De tota manera, no li envejo el que ha rebut. Amb tot el que s'ha arribat a trobar, no voldria el seu lloc ni regalat.

- Què ü agradaria aconseguir al Congrés per a Sant Cugat?

- Els temes de l'AVE i el Mo­nestir són, per mi, dues priori­tats. També aconseguir el jutjat per a Sant Cugat. La qüestió del Monestir inclou, per mi, la res­tauració del temple i la vianan-tització del centre per potenciar el comerç, que és la vida de Sant Cugat. Posar les condicions per potenciar-lo depèn de les admi­nistracions públiques. Puc con­tar una anècdota?

- Endavant. M'envien un telegrama datat

el 17 de març a les Un quart de deu del matí. El vaig rebre el di­lluns dia 20 cap a tres quarts d'u­na del migdia. 1 el servei de Co­rreus a Sant Cugat està arreglat? Quatre dies per rebre un tele­grama. Aquest és un altre exem­ple local d'algunes de les coses que l'administració ha de resol­dre.

- També són demandes 'clàs­siques' les instal·lacions es­portives i la inversió als dis­trictes.

- Tots hem coincidit en aques­tes demandes . La construcció d'instal·lacions esportives i la ur­banització dels districtes són as­signatures pendents que s'han de resoldre de forma prioritària. Perquè, per més que d'Ossó di­gués que "Sant Cugat és un ho­tel de cinc estrelles", sembla que hi hagi santeugatencs de pri­mera i de segona. A mesura que es va entrant a Collserola se'n van perdent.

- Variarà el PP la seva posi­ció respecte a Torre Negra?

- No hem variat la nostra po­sició inicial. Mantindrem la pro­tecció de Torre Negra. Aquesta és una decisió que es va pren­dre de manera col·legiada i que, per tant, respectem i respecta­rem.

E L S / C - W T O N S Drenares. 7 (Tubríl (M 2000 Política

P a c t e s

Recoder desmenteix que hi hagi un principi d'acord de govern amb el PP

EIs populars desmenteixen la informació publicada pel 'Diari de Terrassa'

Dissabte passat el Diari de Terrassa publ icava que Con­

vergència i Unió CCiU) acabava de tancar un acord amb el

Part i t Popular (PP) especif icant els canvis al cart ipàs mu­

nicipal , però sense revelar quina era la font d e la not ícia.

Convergència ha negat que existeixi aquest principi de pac­

te , ment re que Unió t a m b é ho ha desment i t . P%r la seva

banda, la portaveu municipal del PP, Berta Rodríguez, no s'hi

ha volgut pronunciar, però el president local del parti t , Fran­

cesc Llatjós, ho ha qual i f icat de "globus sonda".

E M I L I B K I X A

- Sant Cugat -

"No puc confirmar en absolut la informació que publica aquest diari". Així responia l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder a la notícia del Diari de Terrassa so­bre el principi d 'un pacte per formar un govern municipal es­table a la ciutat. L'alcalde ha re­peti t el que va d ient últ ima­ment: "Sempre he dit que en el moment en què signi un pacte el comunicarem i el farem públic".

D'aquesta manera desmentia que per part de Convergència i d'Unió hagin ratificat l'acord a les assemblees respectives, i as­segurava que, si es produís un pacte, "l'alcalde hauria de sig­nar un decret de cartipàs, cosa que no s'ha produït en cap cas".

Per la seva banda, el president del PP local, Francesc Llatjós, ha rebut la notícia amb sorpresa i ha apuntat que "puc assegurar que no hi ha res". També ha rei­terat que estan a l'expectativa

que CiU estableixi vies de dià­leg amb ells.

Tan t el p r e s i d e n t local de CDC, Ramon Bonastre, com el seu homònim d 'UDC, Joan Re­casens, s'han mostrat incrèduls amb la informació, que repassa totes les carteres i avança un or­ganigrama amb canvis que afec­ten cl cartipàs actual. Al seu torn, la portaveu municipal del PP, Berta Rodríguez, no s'ha volgut pronunciar al respecte, i no ha negat ni desmentit que hi hagi un inici d'entesa entre els dos grups . Tot i això, Rodr íguez manté que existeixen converses amb Cil".

Recoder ha relacionat la notí­cia amb l'aprovació dels pressu­postos, assegurant que "s'espe­cula aprofitant l'avinentesa de l'aprovació dels pressupostos i hi ha qui es pensa que té molta informació" i la fa pública a tra­vés de la premsa.

En aquest sentit, la notícia apa­reguda al Diari de Terrassa en cap moment revela les fonts de la informació. Segons el periò-

V.tilralde Lluís

dic, a l 'Ajuntament es crearia una nova regidoria, de Política Social i Serveis (íenerals, que encapçalaria Mercè Conesa. A l'àrea de Presidència i Benestar Social hi hauria Joan Recasens, actual tinent d'alcalde de Des­centralització, càrrec que passa­ria a ostentar el regidor del PP Jaume Tarragó, i que es diria Parcs i Descentral i tzació. La portaveu del PP, Berta Rodrí­guez, seria la titular de l'àrea de Serveis Urbans. Els altres regi­dors del PP ocuparien l'àrea d'­Hisenda (Martí Garcia) i la d'Es­por ts (Alf redo Bergua , compartida amb Jaume Tubau). Finalment, Pasqual d'Ossó pas­saria a capitanejar l'àrea de Pro-

Reroder F:X.L.

moció Econòmica. El diari en qüestió ha mantin­

gut des de dissabte, quan va sor­tir publicada la informació, la seva postura, afegint que manté amb vigència tot el que ha pu­blicat, que "es basa en fonts de total solvència". El rotatiu apun­ta que l 'assemblea d ' U D C és l'única que queda per ratificar l'acord, cosa que Recoder ha ne­gat: "Ni tan sols hi ha hagut ra­tificacions per part de les as­semblees".

A l'assemblea i a l 'executiva de CDC, Recoder va demanar "llibertat i confiança per poder arribar a un acord" que possibi­litaria l'aprovació dels pressu­postos municipals.

V a l l d o r e i x

La zona de Festació focalitza les queixes

de l'oposició

E. B. - VaMorebi -

El soroll que produeix l'auto­bús, el pàrquing i el bar de fes­tació i l'aixecament de voreres per a la instal·lació de canalitza­cions de gas van ser els punts més destacats del ple de l'En­titat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, celebrat la setmana passada.

Els veïns de la plaça de l'Es­tació dels Ferrocarrils Catalans es queixen del soroll que fa l'au­tobús durant el temps d'espera entre sortida i sortida, a més de la contaminació ambiental . A partir d'ara, el vehicle de servei

públic s'esperarà a la plaça de Can Cadena. Tambés es quei­xen pel mal accés per a mi-nusvàlids de l'estació, que es mi­llorarà amb la construcció d'una vorera que reduirà el nombre de places de l'aparcament. La su­pressió del bar de la mateixa es­tació va ser un altre dels temes que l'opocició va tractar al ple­nari del districte.

D'altra banda, els afectats per l'aixecament de voreres per ins­tal·lar canalitzacions pel gas van avisar dels possibles perills de caigudes que es podrien produir a partir dels forats que ha dei­xat la companyia privada que ha realitzat l 'aixecament dels ca­rrers.

La F l o r e s t a

Veïns i oposició demanen que es reuneixin les comissions de treball

E. B. - la Floresta -

Igual que al consell de distric­te de Mira-sol de la setmana pas­sada, al de la Floresta es va pa­lesar un malestar perquè de les sis comissions de treball que hi ha al districte només se n'han reunit dues. Es per això que tant els veïns com els grups de l'o­posició van demanar a l 'equip de govern que es r eune ix in "molt més sovint", ja que no ho han fet des del desembre de l'any passat. En especial, volen que es reuneixi de manera ur­gent la de pressupostos.

El t inent d'alcalde de Ciutat

Sostenible, Joan Carbó, va com­prometre's a estudiar conjunta­ment els problemes d'urbanis­me de la Floresta, per tal que d'aquí a un any s'hagin deter­minat quines actuacions s'han de realitzar. Carbó va explicar que s'ha de fer una nova carto­grafia de la zona i modificar el Pla General Metropolità, que data de l'any 1976 i que ha que­dat "desfasat". La millora del servei d'autobús va ser una al­tra de les p e t i c i o n s q u e el col·lectiu veïnal va plantejar al consell de districte; una millora que passaria per augmentar el nombre de vehicles, així com les parades del recorregut, a més de la seva ampliació.

ERC farà dues proposicions no de llei

E. B. - Sant Cugat -

La construcció del futur tú­nel d'Horta i la conversió de la línia ferroviària que va del Pa­piol a Mollet són els punts que la secció local d 'Esquerra Re­publicana (ERC) vol traslla­dar al Parlament de Catalunya en forma de proposició no de llei. L'objectiu de la formació és sumar-se a les aprovacions dels municipis afectats per les d u e s p r o b l e m à t i q u e s , i fer pressió perquè, en el cas del túnel , no es dugui a terme, i en el cas de la conversió de la línia de Renfe de mercaderies a passatgers, el minister i de Foment hi doni la llum verda.

L'acte de presentació de les d u e s p ropos t e s va c o m p t a r amb la presència del d iputat republicà del Vallès, Joan Ri-dao, a més del portaveu mu­nicipal, Eduard Pomar. Ridao es va mos t ra r en "opos i c ió frontal" a la proposta de cons­trucció del túnel perquè su­posaria la "urbanització defi­n i t i v a d e la s e r r a d e Collserola". Segons el d ipu­tat, tampoc no s'ha demostrat que la via desconges t ionarà Barcelona, sinó "al contrari". Un a l t r e d e l s m o t i u s p e l s qua l s hi es tan en cont ra és perquè es tracta d 'una via de peatge, un "e l emen t pertor­bador i ant isocial" , deia Ri­dao.

Pel que fa a la línia Papiol-Mollet, F2RC insta el govern a fer públic un estudi ja exis­ten t de la demanda de la lí­nia.

El PSC prepara el Novè Congrés del juny

RKDACCIÓ

- Barcelona -

La limitació a dos mandats en càrrecs públics i orgànics i l 'augment de la presència de la dona en el món polític'i so­cial -"democràcia pari tàr ia"-són dues de les propostes d'es­mena que el Partit dels Socia­listes (PSC-PSOE) santeuga-t e n c p r e s e n t a r à al N o v è Congrés del partit, que se ce­lebrarà els dies 16, 17 i 18 de juny d'enguany. Els socialis­tes , a l 'assemblea de la set­mana passada, van decidir que p rendr ien mesures adminis ­tratives per no allargar els seus manda t s in te rns o de repre­sentació, per fer-ne una reno­vació efectiva. Els casos ex­c e p c i o n a l s - f i n s a t r e s manda ts - els regularia el Con-

US 4CANTONS

10 Ooinió

«flL. r/ir/rcs. 7 r/'a/iri/ r/f/ JÍ hh?

ELS CANTONS Setmanari nulepeiuleïu de Sant ( -ULÍ.II del Villès

<®> Premsa Local de Sant Cugai. SL.

C.tiri-r .Vint •\nii»iiL,-tJ-44. nSI'-'ll S.ni: C H I M I J t l Vi l les Ic l . ' t í S,s>>i,; s j 1 iv *M '.74 j u 24

l·ilum c-lcar.uiK.! I · i ip ,•••• il. iv\c.i ^.n,;,..!»!vim.it VlrL·i,.i d a l [ i i u K . i cl-4*. .,ru . ' ,M<MI :> .HI IMIL ; . I I u m i

Consell d'Administració Kami·ii (ir.ui ipresidciu)

Josep M. t Ulueri/.o. IVre I\M]tierda i \ a \ ter Pornells (eihtnr delc^aO

D i r e c t o r Josep Maria \alles

Redacció Tr ina \\v la M'tmaiia: I1.-ter ('astanvec

Polit i r a : l.nuü fiell.i i Joan Sun.inn; Opin i»: Josep M. Villés: SoWrluí: l.stei (l.ist.inver i Ma<;da Méndez;

Kn lurn : l'.mih Bella; Kf-oiHiniia: foui Mnnteneuru i Joan Soriano;

( j i l l u n i : ' [ M I I I \l(' iueneL;io; K-.|M»r|H: \ l e \ la ' )pe / ;

Comercial ('.anneii K\ iral.ir

Consell Editorial Raïm ui ( i rau i president i, Josep M. ( lahren/o

<\ k e president». Vietm Alevmdre. ITaneese ( iarbó. I ordi (:.isav Narus < iastamer. Albert de Pablo,

Y m e r l-ornells. R/^eli iViIró. H.unnn Pros, I.luí- I'UIL;. l ' indi Kené. Mi'in>crrat Rnmbau.

Pau, Soler. J^-ep A. TeiMiló, Joan Tortosa, |(i-e[i M San- Tra\ e, loan Tn>\anu. Núria Xabala,

Manel l'anio i IVpa Martín

Subscripcions S m d a ( i . i t n e /

Viu l. Fotografia

rrosa i l'.diiard l'.inn

Disseny i maquetació Joan í'nenes i Marta í .'abrol

Correcció Blanca Pi

Impressió K n n m p r c - T e l . ' ' ^ 40 US MS

Distribució MaiIniLi Vallés S I , . Tel. >M 1* 71

DipoMt k - a l . C M U V ' M

( = )ACPC

d i t o r s a i

/%J^9oMf,, 0 ' Mwce Rodorciio. S. Locol 7

W. f a i 58» 23 71 Sant Cugat

Distribució d'fil.S 4 CANTONS als subscriptors

Responsabilitats No serem nosaltres qui qüestio­

narem el movimet okupa, però aquest tema obliga a una re­

flexió de tots: administració, polítics, ciu­tadans i, és clar, okupes.

Cal dir, però. que s'ha deixat passar mas­sa temps. Ha passat més d'un any des que un grup de joves va decidir okupar la masia de Torre Blanca, un edifici de pro­pietat municipal o dit d'una altra mane­ra, de tota la ciutadania de Sant Cugat. Massa temps de no trobar una solució consensuada.

L'Ajuntament diu que l'ordre de desa­llotjament respon a la manca de segure­tat de l'edifici. Motiu més que suficient per abandonar-lo. Si no es fa immediata­ment, aleshores els irresponsables pot­ser seran els joves que continuen sota el sostre insegur de la masia, tot i que pocs anys enrere la Generalitat es va gastar 25 milions de pessetes en afermar-la.

La llàstima de tot plegat és no haver aprofitat tot aquest temps tïokupacióper definir el futur ús d'una masia descuida-da que ja està envoltada d'edificacions noves. Ks clar que si només es pretén la marxa dels joves per un tema de segure­tat, només cal assegurar la masia i que els joves hi tornin una vegada remodela-da.

Kl que és clar és que cal un projecte que defineixi la utilitat d'aquest edifici municipal per ral que se'n pugui treure el màxim profit. A Sant ( -ugat hi ha un munt

d'associacions i entitats que o bé se'ls ha fet petit el local o bé no en tenen. Fer un hotel d 'enti tats no es cap bestiesa, més aviat una necessitat social. Com tam­bé ha quedat palesa la necessitat d'un espai alternatiu per als joves dels 16 a 25 anys, que a banda de bars i discoteques no tenen on ubicar-se, on programar i fer activitats, on reunir-se i xerrar dels temes que els preocupen.

Potser el millor diàleg que l'Ajuntament

Potser el millor diàleg entre

Ajuntament i yokupes' és aquell que condueixi a saber

quines són les necessitats dels joves entre els 16 i 25 anys i

actuar en conseqüència

hauria d'establir amb els okupes o aviat exokupes és jus tament aquell que con­dueixi a esbrinar la millor manera de fer quelcom per als joves d'aquesta franja d'edat. Conèixer-ne les inquietuds i ac­tuar en conseqüència dins les possibilitats municipals.

1 na vegada més també cal dir que els partits polítics no s'haurien d'apuntar a

mogudes d'aquest tipus per sortir a la foto i poca cosa més. No es pot utilitzar un desallotjament per fer-se notar. Cal ser responsables, no utilitzar els joves ni que aquests es deixin utilitzar.

Per altre part, recordem que els desa­llotjaments més sonats han estat prota­gonitzats en ciutats on governen els so­cialistes. com la ciutat veïna de Terrassa o Barcelona.

L'ocupació pacífica d'immobles no ha­via estat mai delicte a l'Estat espanyol amb una excepció: el Codi Penal de la dictadura de Primo de Rivera, en què aquesta conducta es va tipificar per com­batre els agricultors que ocupaven els cor­t/Jos dels senyorets andalusos (la terra per a qui la treballa, e t c ) . La República va abolir aquest delicte i el franquisme no el va reintroduir.

L'ocupació pacífica d'immobles no tor­na a ser delicte a l'Estat espanyol fins al 1995, any en què s'aprova l 'anomenat Codi Penal de la democràcia, patrocinat pel PSOE i aprovat amb els vots a favor d 'U ' (en què aleshores s'integrava IC).

HI moviment okupa no es pot trivialit-zar i és necessari que totes les parts aga­fin el toro per les banyes i obrir un debat sobre què s'ha de fer amb els espais aban­donats i degradats; el moviment okupa pot ser una solució, però, com tot, ben estudiat. Les millors solucions, però mai no agraden a totes les parts.

r e e s e l s l e c t o r a

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà si«nar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin cl domicili, el

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. l'.I.S 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dtet de resumir-los quan ho consideri oportú.

Adéu al nostre bon amic Josep Martí

Des que vas faltar al Casal a causa de la teva malaltia, han p a s s a t m o l t d i e s . La t e v a absència l 'hem suportat amb pac iènc ia , i h e m e s p e r a t la teva recuperació i reton amb nosa l t res . Avui ens han co­municat la teva mort. La teva pèrdua de gran amic i com­pany, disposat sempre a aju­dar a tots i en tot, deixa en els nostres cors un gran buit q u e res ni ningú podrà ocupar. Et r e c o r d e m s e m p r e c o m el co l · l aborador d e s i n t e r e s s a t

que vas ser. Recordar-te com l 'home que amb més genti le­sa va regalar flors i plantes a totes les senyores d'aquest Ca­sal. Recordar-te per tantes co­ses bones que vas fer, per la teva lleialtat com a amic i per

la teva esplcndidcsa en tot el que feies i amb tots. Moltes més prodríem dir del teu bon fer en aquest Casal de Gent Gran de Sant Cugat , però la pena i la tristor ofega les nos­tres paraules. Adéu, bon amic.

Que allà on vagis trobis entre les flors tan es t imades per tu el p remi al teu bon tarannà.

Amics del Casal i Roser

«****(,„

BELL i& jét ipCfATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics *»!«>*• Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 1784*Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

Sopar Creu Roja Valldoreix

Ateses les repet ides t rucades de socis i s impati tzants de la Creu Roja, en el senti t de per q u è no c e l e b r e m el s o p a r anual de germanor, ens cal fer saber que la Creu Roja de Vall­doreix celebrarem aquest so­par el dia 19 del mes de maig vinent , i en serà la 18a edició. Donarem més notícies de tot això més endavant .

La Junta

ELS /CANTONS Divendres, 1 d'abril del 2000

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Opinió n

A Josep Canals de Cal Candu

Benvolgut senyor, Vaig llegir amb plaer la seva car­ta en aquest mitjà en què feia re­ferència al meu article sobre les declaracions del conseller Tria-dú, i s'afegia a les crítiques refe­rents a la conversió del poble en una ciutat dormitori despersona­litzada i que perd les arrels. Sostinc i sostindré que per com­pactar una comunitat no hi ha res pitjor que dcclarar-la "plat de se­gona taula ja que no es pot resi­dir a la vila de naixement i on es desitja tornar" (Barcelona), i crec que vostè és del meu parer. Ad­miro l'íntim orgull que té per les arrels de la seva família repre­sentades per la seva casa pairal de procedència i com a nouvin-gut (més aviat, retrobat, ja que vaig viure a Sant Cugat durant 3 anys de la meva infantesa). Crec que contràriament al que fa la majoria de gent, he intentat per diverses vies penetrar i introduir-me en el teixit social i associatiu del poble, ja que és l'única ma­nera possible d'entendre'n les in­

quietuds. És per això que comulgo plena­ment amb els seus pensaments i el felicito novament per la ma­nera d'expressar-los. I és que se­gueix ben vigent la dita que "qui perd les arrels perd la identitat". Així doncs, és ben legítim que el col·lectiu de, permeti'm l'ex­pressió afectuosa, potes negres de la ciutat adoptin una actitud bel·ligerant davant els qui ente­nen Sant Cugat com un dormi­tori. Com deia un titular de la premsa local, "Ja som 58.000". Però 58.000 què? Dorments o ciutadans? Si seguim així, aviat podrien fer unes enganxines per als cotxes que diguessin: "Jo tam­bé DORMO a SANT CUGAT... i tu?". Rebi una salutació ben cordial.

Joan Garriga i Balcells

Paradís i Desert

Cada dia al matí surto de casa amb el cotxe, a Coll Fava, per anar a deixar la meva filla al

col·legi, el Pla i Farreras, i des­prés a l'estació dels FGC per anar cap a la feina a Barcelona. En el trajecte del col·legi a l'es­tació passo pel darrer tram de l'avinguda Francesc Macià i, tot lliurant la carena del carrer de la Torre, obtinc una espectacu­lar perspectiva de la rambla del Celler. I cada dia em pregunto, com pot ser que deixi enrere el Desert de Coll Fava i entri al Paradís de la rambla del Celler quan tot és la mateixa població i ambdós barris són de nova cre­ació?

La resposta rau en el reg au­tomàtic. Us heu fixat en la di­ferència que hi ha entre les ges­pes i els pollancres de Coll Fava, tots secs i sense fulles, respecte a la verdor resplendent dels parcs de la rambla del Celler? Doncs efectivament. Coll Fava no està provist de sistemes de reg automàtic. Els promotors s'ho van poder estalviar gràcies a la permissivitat de tot el nos­tre consistori en ple. En canvi, per alguna raó desconeguda, la rambla del Celler gaudeix d'un reg programat i perfectament

dissenyat que li aporta la humi­tat necessària per erigir-se en el Paradís de Sant Cugat. Jo vaig triar viure a Coll Fava esperant gaudir d'un Paradís que em van vendre, promotors i Ajuntament, i en canvi cada dia m'he de lamentar viure en un Desert on els arbres em mi­ren assedegats.

Narris Parés i Burgués

Desallotjament de Torre Blanca

Des de l'Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Cu­gat volem denunciar l'intent de desallotjament de la masia oku-pada de Torre Blanca per part de l'Ajuntament, trencant d'a­questa manera qualsevol tipus de diàleg i impedint l'autoges­tió i ús social que s'ha fet d'a­questa casa. L'Ajuntament ha demandat per via civil tres per­sones, a més. reclamant un mi­lió de pessetes per danys i des­perfectes. Creiem que aquesta no és una manera de fer gens

democràtica, i més quan la de­manda ha vingut precedida, cu­riosament, després del pacte po-lític amb el PP, a la nostra localitat.Torre Blanca ha estat funcionant durant un any fent tot tipus d'activitats, com tea­tre, xerrades, conferències, con­certs, jornades solidàries, jorna­des amb esplais i caus, i un llarg etcètera. L'Ajuntament ha de­cidit tallar d'arrel aquest pro­jecte d'autogestió assembleària, dominat per aquesta febre es­peculativa que caracteritza el nostre municipi, on preval l'estètica per sobre de l'ús so­cial de la propietat. Des d'EUiA hem denunciat i denunciarem l'especulació del sòl i la falta d'­habitatge assequible per a la jo­ventut de Sant Cugat. Per tot això, demanem la immediata re­tirada de la demanda i l'obertu­ra d'un diàleg amb l'assemblea per tal que Torre Blanca pugui continuar sent un casal social okupat.

Assemblea local d'Esque/ra Unida i Alternativa

La l l o t j a

Em sento un 'pagano

j oressi

a sé que en català aquell que paga es un pagà i no un pagano. Però l'ex-

pTe'ssió castellana la trobo més adient perquè té les connota­cions exactes sobre el meu es­tat d 'àn im. Un pagano és aquell a qui li toca pagar. El que le diguin. Sigui just o in­just. Aquell que no té cap dret a protestar. Aquell a qui li diuen "calla i paga". L'obli­guen a posar la mà a la carte­ra i pagar, sense poder dema­nar explicacions. Un pagano es la representació d'aquella dita popular de "cornut i pagar el beure".

Em sento un pagano moltes vegades però encara més quan veig els pressupostos generals de l'Estat o de qualsevol ens públic que financio junt amb tots els habitants d'aquest país i d'aquest Estat que paguem impostos. Els pressupostos de l'Estat espanyol m'esgarrifen. Els de la Generalitat em dei­xen bocabadat. Primer, per­què veig que les promeses electorals que van fer buscant el nostre vot no es reflectei­xen després en els pressupos­tos. Fan el que volen dels nos-

FONTCUBER'I'A

tres diners. Segon, perquè veig que la seva capacitat d'endeutament és il·limitada. Això de l'endeutament públic es vergonyós. S'hauria de re­gular per llei perquè els go­vernants no s'endeutin sense motius justificats, encara que sigui difícil determinar quins són "motius justificats". Se­gons El País, la Generalitat augmentarà el deute fins a 1,37 bilions aquest any. Pot justificar-se aquest endeuta­ment? Ho dubto. Sabeu quan ens tocaria pagar a cada català per aquest deute? Feu núme­ros. Només cal dividir-ho per 6 milions.

Si aquest endeutament fos d'una empresa privada (evi­dentment una macroempresa multinacional), faria temps que els seus dirigents serien al carrer (segurament sense cap stock option). En aquest país passa el contrari, se'ls re­noven el càrrecs perquè se­gueixen endeutant-se. I en­deutar-se no deixa de ser, com a mínim, el reflex d'una mala gestió. Mireu, quin contra­sentit. Si un de nosaltres dei­xa de pagar una hipoteca, perd

el pis. Si l'Estat espanyol (i els autonòmics, o d'altres ens públics) no tenen diners per pagar els seus deutes, els do­nen més crèdit pagant, això sí, els seus interessos que, en de­finitiva, també els paguem no­saltres.

Evidentment es tracta d'un tema molt complex que fa pensar. A mi m'ha fet pensar molt el deute acumulat de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (TV3 i Catalunya Ràdio). En els darrers deu anys el seu deute ha passat de 12.564 milions fins a 105.000 milions. Aquest és el deute després d'haver rebut sub­vencions i dels seus ingressos per publicitat. És a dir que, de fet, sense subvencions, en­cara seria més gran. El nou di­rector general va declarar l'al­tre dia al Parlament que es compromet a fer que no aug­menti el deute perquè consi­dera que els 105.000 milions no han d'anar a càrrec de la Corporació, és a dir, que l'hem d'assumir tots els ciutadans, rascant-nos la butxaca. Ente­neu ara perquè em sento un pagano?

S e v e r e n T i t o w®*

í M'.Rft ... \ _ X

si i ne

r 7 y f r

= V 'FA "^1 ( / , v i / i \ j '{, I

J A — f

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

Informació: 666.42.81.42 http://airtour.pvirf.com

e-moil: oirtourCairtel.net

HS4CANTO]>© "«I diari de Sant Cugat"

ets4cantonsetotsantcugat.com

12 Opinió ELS4CANIONS Divendres, 7 d'abrildel 2000

El s o t e r r a n i

De guerrillers a diputats i alcaldes

MARC NINYEROLA I KRISTIAM HERBOLZHEIMER

E l 1989 el front Farabundo Mar­tí de Liberación Nacional (FMLN) va estar a punt d'asso­

lir el poder per les armes, tal com ho ha­vien fet deuanys abans els seus com­panys revolucionaris nicaragüencs. Els bombardejos indiscriminats del govern contra barris marginals de la capital van fer retrocedir l'ofensiva final quan pràc­ticament tot el país ja estava sota domi­ni guerriller. Tres anys després es van signar els acords de pau entre el govern i la guerrilla. Els primers admetien la seva incapacitat de controlar la revolta social malgrat l'immens ajut econòmic i militar dels EUA i, per la seva part, la conjuntura política del "nou ordre mun­dial" de l'era Bush restava suport inter­nacional al moviment guerriller.

Es va reformar la constitució i, entre al­tres novetats, es va crear la Policia Na­cional Civil integrada per membres des-mobilitzats de l'antiga Guardia Nacional, l'exèrcit i la guerrilla. L'FMLN es va convertir en partit polític.

L'antic escenari de la batalla entre la

dreta i l'esquerra, fins fa poc encara lliu­rada amb les armes, es va tornar a produir el 12 de març passat, aquesta vegada a les urnes. I l'FMLN, després de 8 anys a l'oposició, ha guanyat les eleccions a l'Assemblea Legis­lativa, al Parlament Centreamericà i les

flicte ha comportat la reducció de la ra-dicalitat dels discursos i de les pràctiques dels dos bàndols abans irreconciliables. Malgrat la resistència dels nuclis més durs d'ambdós partits, l'extrema dreta

es veu abocada a mo­derar-se per concórrer en eleccions de-

alcaldies de la majo- &' reP*€ "6 l rMLlv Serà mocràtiques, i lague

ria de les principals demostrar ÇUe té Capacitat de r r i l l a Ía abraça un dis ciutats del país.

El més sorprenent d'aquestes eleccions ha estat la pràctica absència d'incidents destacables a la jor­nada electoral. Els 300 observadors in­ternacionals desple­gats pel país hem pogut constatar com els petits conflictes que es produïen en alguns centres electorals eren resolts de forma educada i fins i tot cordial entre els membres dels diferents partits.

La reducció de la intensitat del con-

millorar les condicions de

vida de la població i de concertar una política de

govern amb els sectors

econòmics i Voposició política

curs socialdemòcrata. La població, en pa­ral·lel, es torna cada cop més escèptica. El baix índex de partici­pació (un 40%?) no és només una conse­qüència de la com­plexitat del sistema

'; electoral, sinó de la creixent desconfiança

en els partits polítics per resoldre els enormes problemes que afronta la ma­joria pobra del país.

El principal repte que tindrà l'FMLN és demostrar que té capacitat de millorar

les condicions de vida de la població i de concertar una política de govern amb els sectors econòmics i l'oposició políti­ca del país.

Un repte que en el context de la glo-balització econòmica sembla impossible d'assolir. La desmobilització ciutadana potser és un reflex intuïtiu de la certesa que el poder ja no està a mans dels par­tits polítics, sinó del Fons Monetari In­ternacional, del Banc Mundial i de les empreses transnacionals amb seu als paï­sos del Nord. I mentre aquestes àrees de poder no estiguin sotmeses a les regles de la democràcia i segueixin dictant les po­lítiques econòmiques i socials mundials i empobrint els països del Sud, les alter­natives polítiques nacionals, sobretot als països petits i empobrits, tindran un mar­ge de maniobra molt reduït.

Marc Ninyerola i Kristian Herbolzheimer

Grup de Natura del CMSC. Observadors internacionals a les

eleccions d'El Salvador

El p o r x o

Pomeüs de joventut

La nota és clara i concisa: "El moviment Els Po-mells de Joventut, fun­

dat el 1920, queda prohibit pel seu caire catalanista per ordre go­vernativa de la dictadura de Pri-mo de Rivera". A la fotografia, noies i joves, nens i nenes; elles, amb la característica caputxeta blanca que, usada com a mante­llina, encara algunes es van atre­vir a portar quan anaven a missa.

Va durar poc. L'ordre específica no es va fer esperar: aquella ca­putxeta era un símbol catalanis­ta i el seu ús també es va prohi­bir de manera contundent. (Vegeu Sant Cugat 100 anys, de Montserrat Rumbau i Tomàs Grau, pàgina 30, any 1923).

Els Pomells van durar tres anys, només. I en aquest curt període de temps va arribar a haver-n'hi un miler escampats per tot Cata-

MARTÍ OLAVA

lunya. A Sant Cugat, que jo sà­piga, dos: "Sant Medir" i "Garba de Flors". I en aquest darrer, mig centenar de noies amb cognoms d'inconfusible filiació santeuga-tenca.

Algú podria preguntar, per anar al gra: què hi havia darrere d'a­quest moviment? Jo, en aquest articlet, només diré qui: Josep M. Folch i Torres, que convoca el moviment mitjançant una crida

al peu d'una de les seves "Pàgi­nes viscudes". Era el mes d'oc­tubre de l'any 1920. Aviat en farà vuitanta. I també ben aviat en farà cinquanta de la mort de l'au­tor.

Hom es proposa commemorar les efemèrides i arreu de Cata­lunya, tot just coneguda, la in­tenció, ja s'hi programen actes (teatre, conferències, exposicions, etc.) A Sant Cugat, per ara i grà­

cies a aquella fotografia de la qual hem parlat, potser ja s'ha obert algun calaix de la vella calaixera i bo i acaronant una caputxeta blanca, s'ha tributat un record emocionat a l'àvia que tants anys la va tenir guardada.

Martí Olaya és el President del Patronat de la Fundació Folch i

Torres (Palau de Plegamans)

...TOT I QUE. AVUI LA FUSIÓ DE ? t y a AMB CONTINENTE REPRESENTI EN EL NOSTRE MUNICIPI UNA CONCENTRACIÓ

EN EL COMERÇ QUE HO ÉS PERMÈS VER LA N0RMAT1VA...ELS HE DE DIR QUE HO HAN DE PREUCÜPAR-SE PEL FUTUR?»

... ÏENSIN OUE OFICIALMENT SANT CUGAT HA PE CRÉIXER FINS A 7 5 . 0 0 0 HABITANTS SEGONS DIUEN ELS POLÍTICS... PERÒ, ENTRE EL QUE

DIUEN AQUESTS I EL QUE REALMENT VOLEN ELS LOBEYS FINANCERS, BANCS, ESPECULADORS,

ETC, TENIM UN MARGE DE DESVIACIÓ QÜE FAftA ARRIEAR EL CREIXEMENT FINS A NORANJA MIL HABITANTS P' AQUf A 2 5 ANVS. A l X O ROL

Wl Ï0TENCIAL t>E CLIENTS, HO P

?ER TANT... TRANaUlLUSSSS! f TENIM LA COSA CONTROLAPA PERQUÈ NO HI

HAGI ABUSOS PE PODER...! TANT, NO FALTARIA.

-WtuéK V *U("°T

BüFAAAÜ

AIXÒ SONA A UN ALTRE CENTRE COMERCIA.!.

ENTRE SANT CUGAT I CERDANYOLA A LA

MÍNIMA OPORTUNITAT QÜE TINGUIN ff

(^aetítvSt?

ELS •/•CANTONS Dnndres, 7 d'abril del 2000

L ' u f l d 0 bou

Immigració: Una reflexió necessària

IAUMK TERRIBAS

E ls darrers temps a casa nostra estan posant sobre la taula la presència massa sovintejada de

grups violents irracionals que es mani­festen agredint aquelles persones que per diferents motius viuen i treballen a Catalunya. Aquest fet, però, cal que ens faci reaccionar en un doble sentit que m'agradaria comentar des de vessants ben diferents, que són: els Drets Hu­mans, l 'Ètica de la Solidaritat, la ne­cessitat econòmica nacional i la insufi­cient llibertat actual de Catalunya per actuar.

Dre ts Humans Aquesta Convenció Internacional que

vull pensar que és acceptada per tot­hom al nostre país, reconeix a tota per­sona la llibertat d'escollir el lloc de re­sidència i treball per ella mateixa i la seva família, i en conseqüència, llevat de grups marginals prou coneguts d'ideo­logia antidemocràtica i violenta, no fóra congruent negar aquest dret en l'actual situació política a Europa. Una altra cosa és que existeixi t ambé una certa re­ticència entre gent de molts diferents estrats de la nostra societat que no veu amb bons ulls el creixement de la im­migració i subtilment menystenen i sub-valoren aquestes persones. Així doncs, en principi caldrà estar amatents tam­bé de cara a aquestes actituds poc de­mocràtiques en tant que afecten la con­vivència desitjada per la majoria.

Cal tenir molt present que aquest dret a la lliure elecció de residència, gairebé sempre és exercit pels forçats a marxar de la seva terra, a conseqüència de la injusta distribució de la riquesa i del treball entre el Nord i el Sud de l 'he­misferi. Dub to molt que ningú deci­deixi allunyar-se de la seva terra, famí­lia i cultura per pur caprici. Tots sabem que això es fa per necessitat de sobre­viure en la immensa majoria dels casos.

1/Ètica de la Solidari tat Si acceptem el fet esmentat de la deci­sió a traslladar-se d 'un país a l'altre per sobren iure, caldrà acceptar per motius simplement humanitaris, que estem da­vant l'obligació o exigència ètica de ser solidaris amb tots aquells que s'han vist privats d'una ocupació de vida digna a la seva terra i trien la nostra per cercar l'acolliment a canvi del seu treball i el «respecte a la nostra cultura". D'aquí que crec oportú parlar de l'Ètica de la Solidaritat que considero directament lligada al respecte que mereixem com a poble mil·lenari; al meu entendre aquest es el desllorigador de la nostra capacitat d 'acolliment. Si això es compleix i el nostre tracte és igualitari amb ells, crec que la justa correspondència per part d'ells és un absolut respecte a la llengua i la cultura catalanes en el seu senti t més ampli.

Necessitat econòmica nacional Cap de nosaltres pot dubtar que fent una reflexió honesta de les causes de la immigració a Catalunya i a altres països és el seu desenvolupament i la lògica demanda de mà d'obra que el mateix país no pot cobrir, fonamentalment per manca d'un creixement demogràfic ade­quat i també per la manca d'adequació

HI més trist, però, és que malgrat la re­alitat que vivim, molts no tenen la dig­nitat de reconèixer els errors i segueixen negant l'evidència d'una Catalunya que ha assumit el consumtsme sistemàtic i irracional en lloc d'una reconstrucció nacional seriosa des del més profund sent iment individual i familiar. Tot això ve a tomb perquè juga un pa-

tacions personals dels grups violents que capitanegen les agressions i les ma­nifestacions de carrer, en el seu idioma i en la seva idiosincràcia indubtab le ­ment incompatible amb el tarannà ca­talà.

Qui pot tenir interès a desprestigiar Ca­talunya davant l'opinió pública amb ac­tuacions com la de Terrasa o la del Ma­resme de fa pocs mesos? Finalment, voldria oferir als nostres lec­tors unes frases referides a la immigra­ció que faig meves, de l'il·lustre ber-gadà Mn. Josep Armengou. autor del llibre Justificació de Catalunya: "L'home té dret a viure on vulgui. En principi també d'acord. Però compte: el dret a ficar-se a casa d 'un altre implica l 'obligació de respectar, a lmenys, les formes de vida del país d 'entrada. El contrari és un acte d'hostilitat i una traï­ció.

"Un liberalisme conseqüent amb si ma­teix demana que, al costat del dret dels immigrants, siguin considerats els drets dels naturals. L'ànima nacional, igual­ment com les fronteres polítiques, gau­deix del dret d 'ésser defensada. Una cultura, un nivell de vida, d 'educació i de sanitat moral no pot ésser abando­nat al principi, més antidemocràtic que no sembla, de la llibertat - d e l desor­d r e - immigratòria. El d re t ul t rancer d'immigració massiva no és menys an­t idemocràt ic i antiliberal que el dret d'invasió armada.

"Per tot això, la primera condició que s'imposa és l 'ordenació adequada del corrent immigratori, ordenació que no ha deixat de practicar cap Estat per ino­portuns escrúpols democràtics. Aques­ta ordenació interessa tant a nosaltres com als mateixos immigrants, car una immigració creixent i anàrquica els crea una competènc ia di tecta, tant en les possibilitats de trobar feina com en les d'allotjament. Un cop establerts ací, els immigrants tenen dret igualment com nosaltres a defensar llur nivell de vida i llurs poss ib i l i t a t s de t reba l l davan t d'immigracions futures. Ordenar la im­migració és defensar-la i dignificar-la." Sembla clar, doncs, que des d'una òpti­ca laboral, jurídica i ètica, ens cal a tots treballar per exigir als nostres repre­sentants polítics una regulació justa de la immigració i més llibertat per tal de poder ser sobirans en tots aquells temes que a més de correspondre'ns com a po­ble, afecten directament la nostra con­vivència i ens han d'esperonar per ad­quirir més consciència i responsabilitat com a catalans, renunciant, si cal - pe r què no- , a una part del nostre benes­tar. Tinc )a convicció que no fer-ho ens comportarà a curt termini una lamenta­ble pèrdua d'identitat.

Jaume Terribas és economista i representant del

Parlament de Catalunya en el Consell Superior de la Cooperació

dels actuals plans d 'es tudis a les de­mandes del mercat de treball. En relació amb el primer aspecte, vull recordar a tots els responsables polítics dels anys vuitanta i següents, que te­nen una gran part de responsabil i tat q u a n han l e g i s l a t fo

per fonamental davant de la creixent immigració, que demana a crits el nos­tre creixement econòmic i la nostra re­alitat sociològica. Ningú té dret a quei­xar-se (ni pol í t ics ni e l ec to r s ) i per contra, sí que tenim tots l'obligació, si

volem, com sembla, con-mentant la limitació del Cal tenir molt present tinuar millorant el nivell creixement demogràfic i q u g j d m fí jff /j;^ de benes tar , d 'exigir i

elecció de residència, gairebé sempre és

exercit pels forçats a

marxar de la seva

el l l i be r t i na tge de les c o n d u c t e s p e r s o n a l s mancades de principis morals. Encara avui es­tem vivint actuacions le­gislatives que sota l'ar­g u m e n t de r egu l a r la realitat social, no fan al­tra cosa que estimular la desestructuració familiar, la desorientació dels in­fants i de la joventut i, en definit iva, l 'encari­ment de la sanitat i de la despesa pública en detr iment d'altres inversions en educació, en cultura per a adults i en inversions productives i in­vestigació.

Aquesta política de fa vint anys comença a donar fruits negatius, com era d 'espe­rar, malgrat ser com alguns diuen, molt progressista.

treballar per una justa re­gulació i un digne acolli­m e n t dels immigrants , sense distinció de raça, religió ni sexe, i tenint els ulls ben oberts per­què de ben segur en po-

terra, a COHSeqÜèllcia de dem aprendre moltes co-

la injusta distribució scs posit ives en bcneflci

comú.

de la riquesa Insuf ic ient l l i be r t a t

Com ja s'ha demostrat a bas tament en molts al­

tres aspectes, si Catalunya tingués lli­bertat per legislar sobre regulació de la immigració i sobre les condicions a com­plir pels foranis de cara a una correcta convivència, no hi ha dubte que faria anys que hauríem superat tots els brots de xenofòbia que han sorgit darrera­ment. Això em fa pensar en les conno-

EIS 1 CANTON

Entorn 14 Divendres, 7 d'abril del 2000

E c o t o g i s m

Al·legacions al projecte de dipòsit controlat de la Pedrera Berta

Lempresa defensa el projecte de restabliment de Ventorn de la Pedrera

El Grup de Natura del Club Muntanyenc

Sant Cugat ha presentat al·legacions al

projecte de l'empresa explotadora de la

Pedrera Berta, que consisteix a transfor­

mar l'indret en un dipòsit controlat per a

residus de classe II. és a dir, per a residus

no especials. El termini d'explotació de la

pedrera, a cavall entre els termes munici­

pals de Sant Cugat i el Papiol, finalitza l'any

2015. fet que obliga l'empresa Jaime Fran­

quesa SA a reblar-la. Per la seva banda,

els ecologistes pensen que el tractament

que s'ha de donar a aquest espai, dins del

Parc Natural de Collserola, no és el d'"abo-

cador", i insten l'Ajuntament que es posi-

cioni en contra. El que tampoc no volen

per a la zona és una incineradora. sinó

mantenir el forat, restaurant mínimament

el sòl. El projecte es troba actualment en

període d'exposició pública.

/>«,* /</<<n. fi,/.-fs si /,/p,J'//,j //ur *>\pJ//to///> ///•/< /in\s -V. //;/!//_/ '• •</ KiHl·ii·ittteiii /• h.DUARD l·ARIXYl·'.S

Lluís Recoder Alcalde

"La proposta està sotmesa al tràtmt d'informació pública i després la traslladarem a la (ïcneralitat Nosaltres no som qui iia de decidir-hn"

J o a n FranqiH'sa Pi·itli'ln lii·ilu

"No sé com lluita: contra la ignorantia i la simplitu u m És i 'opinio i nl·lei n\ a d 'un grupet. El nostie pio|ccte no té res a \curc unb el Garraf'.

*'*f*ts&

Miquel Vallmitjana (•riifi He \atnra

"No \olem una íntinerado-ia, peiò t impot un abotadoi que no donarà solució al re­buig i cicara un nou Ganaf a l'àrea metropolitana".

EMII.I HKLI.A

- Valldoreix -

La pedrera d 'extracció d'à­rids Berta, propietat de l'em­presa Jaime Franquesa SA. té els dies comptats. L'any 2015 ha de deixar de ser explotada. Els propietaris ja han presentat un projecte de rebl iment de les instal·lacions, que consis­te ix a des t ina r - l a a usos de dipòsit controlat per acollir re­sidus no especials (RMO i as­similables). Aquest fet ha in­dignat el Grup de Natura del C lub M u n t a n y e n c , que s'ha afanyat a presentar al·legacions al projecte, tot instant l'Ajun­tament a rebutjar l 'abocador.

Els ecologis­t e s e s t a n en c o n t r a d ' u n abocador de re­s idus m u n i c i ­pals a l ' indre t pels i m p a c t e s al m e d i a m ­b i e n t que po­dria suposar a Collserola. També assegu­ren cpie la pedrera ja ha supe­rat "en bona part" el perímetre legal, i que "per això, el pro­pietari està obligat a iniciar-ne la restauració". I n dels mem­bres del Grup de Natura, Mi­quel Vallmitjana. ha aclarit que no és que estiguin a favor d'u­na incineradora, però "tampoc n o \ o l e m un abocador, que no solucionarà el problema del re­buig", i h.i afegit que amb el projecte, sui mes a exposició pública, es erearà "un nou Gar­raf a l'àrea metropolitana" de Barcelona.

I )cs vle l 'empresa explotado­ra. l ' ad\oeat Joan Franquesa s'ha ino^trat indignat amb "la

simplif icació i la ignorància d'alguns", tot argumentant que el rebliment de la pedrera "és molt compl ica t " . En pr imer lloc. Franquesa ha volgut acla­rir que el seu projecte "no té res a veure amb el Garraf , en referència al projecte de su­pressió de l'abocador d'aquella comarca, substituït per diverses p l a n t e s " e c o p a r c " ( q u e in­clouen plantes de compostat-ge, meranit/ .ació i pretracta-ment) . Franquesa ha explicat també que "ni l 'abocament ni la incineració són bons", i que el seu projecte de restauració, que aniria paral·lel al tanca­men t de la pedrera i duraria aproximadament 10 anys, res­

p e c t a el m e d i

El Patronat de r b i e n t a,nb la

incorporació

Collserola """na novetat a , r i i i l ' E s t a t e s p a n -

es favorable al yol: rcmpac,uc. projecte de l'empresa tamcnt dels re~

s idus en ba les Jaime Franquesa SA Rl 'P. Així ma­

teix, l ' advocat ha recordat que molt a prop de­

ia pedrera s'acaba d'inaugurar la Planta de C o m p o s t a t g e , i que "ningú no s'ha queixat per les males olors que pot pro­duir".

El projecte ha estat sotmès a exposició pública, i s'ha pre­sentat a l 'Ajuntament, tpie ha evitat posicionar-se, i a la Jun­ta de Res idus . Segons Lluís Recoder, alcalde de Sant Cu­gat, "la proposta està sotmesa ha informació pública i després la traslladarem a la Generali­tat. Nosokres (l'Ajuntament de Sant Cugat] no som qui ha de decidir-ho".

FA pas següent, doncs, és tras­lladar-lo a la Generalitat.

HS-ÍCANFONS Divendres, 7 d'abril del 2000 Entorn 15

A r q u i t e c t u r a

El Primer Premi d'Arquitectura de Sant Cugat pretén millorar

l'estètica dels nous edificis L'Associació de Propietaris premiarà el millor edifici acabat el 99

L'Associació de Propietaris de Sant Cugat la qualitat arquitectònica de la nostra ciutat. bronze que es col·locarà a l'edifici en qüestió, acaba de convocar les bases de la primera edició del Premi d'Arquitectura de la ciutat. Es tracta d'un concurs amb l'objectiu de mi­llorar l'estètica de les noves construccions i

Els edificis que acreditin que es van acabar de construir l'any 1999 podran optar al premi, que consisteix en una obra escultòrica per a l'arquitecte guanyador, a més d'una placa de

que ha d'estar ubicat dins el terme municipal de Sant Cugat. El termini de presentació de les obres serà el 30 de juny i es preveu l'entrega dels guardons pel mes d'octubre o novembre.

EMIM BELLA

- Sant Cugat-

Les obres noves o de reforma i rehabilitació realitzades en el ter­me municipal de Sant Cugat fi­nalitzades l'any anterior a ta con­vocatòria podran optar al primer premi d'arquitectura de Sant Cu­gat, que organitza l'Associació de Propietaris de la ciutat. Recuperar la "fama que Sant Cugat feia goig" és la fita que s'han marcat des de l'Associació, que dilluns va pre­sentar les bases del concurs.

El president de l'entitat, Maxi-mino Puncernau, va explicar que "d'un temps cap aquí l'aspecte estètic s'ha anat degradant". És per això que l'Associació vol ins­taurar el premi anualment, dotant-lo no econòmicament, sinó amb un obsequi honorífic: una petita escultura i una placa de bronze amb el nom de l'arquitecte i el de l'Associació, que es col·locarà a l'e­difici guanyador. El segon i el ter­cer arquitecte o gmp d'arquitectes guardonats també rebran una menció pels seus treballs. El ter­

mini per a la proposta d'obres i presentació del material finalit­zarà a les vuit del vespre del dia 30 del mes de juny vinent, amb la qual cosa es podria fer l'entrega de premis entre els mesos d'oc­tubre i novembre que ve.

A l'hora de presentar els treballs, s'englobaran en tres grans grups: el d'arquitectura -edificis de nova planta, obres de reforma o reha­bilitació d'edificis ja existents-, el d'interiorisme i el d'espais exte­riors -obres de remodelació urba­na, jardins i paisatge-.

L'arquitecte i membre de la jun­ta directiva de l 'entitat, Josep Blanco, va explicar que des de l'è­poca modernista de principis de segle, a Sant Cugat li "manca un planejament, perquè ha crescut amb el criteri d'enllaçar els barris perifèrics" amb el casc urbà, "i vo­lem que això pari. que els edificis tinguin caràcter arquitectònic".

El jurat del premi estarà format pel president de l'Associació, pel degà del Col·legi d'Arquitectes, Joan Mur, pel director de l'Esco­la d'Arquitectura del Vallès, Ri-

'i ril In I s del concurs FOTO: XAYIF.R IARROSA

card Pic, per dos arquitectes -un d'ells municipal-, pel president del Cremi de Constructors. Josep Maria Navarro, i per l'historiador santeugatenc Domènec Miquel, a més del secretari, Joan Franque­sa. El jurat es reunirà en tres oca­sions: quan s'exposin les obres presentades, quan es decideixin

els deu finalistes, i en emetre el veredicte, coincidint amb l'expo­sició pública ilels treballs a la seu de l'entitat. La data final d'entre -ga dels guardons depèn de la ces­sió d'un altre espai per exposar les obres finalistes, que podria ser la Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat.

El vial de Cornisa uneix ecologistes i Ajuntament

E. B.

Les entitats subscrites al Ma­nifest per una llei de protecció dels sistemes naturals de Collserola veuen amb bons ulls la propos­ta de modificar el Pla General Metropoli tà (PGM) al t e rme municipal de Sant Cugat per la supressió de l'anomenat vial de Cornisa, aprovada al ple muni­cipal del mes de gener a petició de l 'Ent i ta t Munic ipal Des ­cen t r a l i t z ada de Val ldore ix (EMD).

El col·lectiu ecologista, format pel Grup de Natura del Club Muntanyenc i diverses associa­cions de veïns del municipi, en­tre d'altres, sosté que la sol·li­c i t u d del ple c o i n c i d e i x totalment amb un dels punts del seu manifest. Segons els sig­nants de l'escrit, el vial es va planificar l'any 1976 comptant que a la conurbació de Barce­lona hi viurien 11 milions de persones. La construcció tra­vessaria transversalment la serra de Collserola "fragmentant els ecos i s t emes , a u g m e n t a n t la pressió urbanística, la contami­nació acústica i de gasos", a ban­da de no solucionar els proble­mes de mobilitat pels quals es va projectar l'obra, com reco­neix l'acord municipal. Els eco­logistes també demanen que es redacti una llei que inclogui la revisió del PGM al Parc Natu­ral de Collserola, que inclogui la supressió del túnel d'Horta i el central.

t a t

Els treballs de poda dels arbres de Sant Cugat

s'allargaran fins al maig

l n pudii uh u/irrts dr tci iint/itju hu n>mcn<iii l-OTO X.U'fhR IARROSA

E. B. - Sant Cugat -

Sant Cugat ha començat els treballs de poda de la vegetació brotada del municipi, que s'a­llargaran fins al mes de maig. L'actuació consisteix a realitzar neteges puntuals i treballs d'a­clariment d 'algunes espècies

d'arbres dels carrers de la ciu­tat, a banda de retirar les bran­ques baixes d'alguns exemplars, en els llocs que es pugui donar el cas que els vianants o els au­tomòbils no puguin passar.

La se tmana passada es van efectuar els treballs al passeig d'Olabarria, al de Valldoreix, al carrer de Sant Rafael, de Nostra

Senyora del Pilar, del Roserar, de Las Palmas, de Pérez Moya, de Can Picanyol, de Pau Casals, de Frederic Mompou, a la plaça d'en Coll i al passeig de Torre Blanca.

També es completarà la poda a la rotonda de la carretera de Cerdanyola, a la carretera de Ro­quetes, al carrer de Can Buscall i al de Francesc Vila.

D'altra banda, la setmana pas­sada també van quedar enlles­tides les tasques d'enjardina-men t de la nova rotonda que s'acaba de construir a l'avingu­da de les Corts Catalanes, a la confluència amb el Camí de Can Calders.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

UMA COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

y Empresa ' '{péJtieh.el'seM

sector i

Av. Graeíis, 35 Tel. 93 590 86 68 Fax 93 590 66 67 e-matl: leonelli@ieoneilixom web:

wwwSeonelli.com

16 Entorn U S /CANTONS Drcairlns. 7 d'abrilM2000

EcoloqtsntB

L?Ajuntament se sorprèn de les queixes sobre Mas del Bosc Segons el consistori, totes les peticions s'han realitzat

KMII.I BKI.I.A

- Sant Cugat -

La finca del Mas del Bosc ha realit/.at totes les actuacions que l'àrea de (Untat Sostenible de l'Ajuntament de Sant Cugat li va demanar per corregir les se­ves deficiències. Així ho ha afir­mat el tinent d'alcalde de Ciu­tat Sostenible, Joan Carbó, que assegura que no entén per què el G r u p de Matura del C l u b Muntanyenc Sant Cugat va pre­sentar una instància denunciant que encara no se n'havien res­taurat les irregularitats.

Tècnics de l'Ajuntament van visitar, juntament ami) els eco­logistes, la finca situada al Parc Natural de Collserola, per de­terminar si les mesures plante­jades pel consistori s'havien dut a terme. Kcologistes i Ajunta­ment no van treure les matei­xes conclusions de l'exploració, ja que mentre uns estan con­v e n ç u t s q u e les a c t u a c i o n s s'han realitzat convingudament, els altres presenten una instàn­

cia plantejant el contrari, i afe­gint-hi deficiències -una fuita en el col·lector d 'aigües resi­duals-. "No entenem les ((nei­xes del Grup de Natura ". asse­gura Carbó, perquè "el que es va demanar està fet".

Les actuacions que el consis­tori santeugatenc va ordenar als propietaris del Mas del Bosc són quatre. Kn primer lloc. se'ls va dir que plantessin heures al cap­damunt del primer talús. Fn se­gon, que replantessin un total de ZZ alzines de dos metres i mig d'alçada cada una. les ma­teixes que es van trobar mortes a la zona. Segons l'àrea de Ciu­tat Sostenible, aquestes actua­cions han estat realitzades, com també la de pintar de color verd una de les tanques del recinte.

Carbó ha reconegut, però, que l'única petició que encara no han complert els propietaris és la col·locació de plantes enfila-disses i d'arbustos al primer ta­lús, encara que el Grup de Na­tura no ho inclou en la seva instància. Quant a la clausura

del camí obert il·legalment i que fa la volta a la casa, el tinent d'al­calde ha negat que se'n dema­nés el tancament i que, per tant, "els propietaris no ho han in-complert".

D'altra banda, per Carbó, la fuita que els ecologistes han de­tectat en una de les canonades del Mas del Bosc "no és cap abocament, només una petita pèrdua" de les canonades que van a parar a la fossa sèptica de la finca, que no gaudeix de cla­vegueram. El Grup de Natura denunciava que les aigües resi­duals d'aquestes canonades ana­ven a parar a la riera del costat del mas i q u e , com a conse­qüència, es malmetia l'entorn i es podien produir perjudicis per a la finca de Can Bell. Des de l'Ajuntament s'ha volgut acla­rir que "no es tracta d'un abo­cament", sinó d'una "petita fui­ta". En qualsevol cas, el tinent d'alcalde s'ha compromès a de­manar a la masia que prengui mesures per la restauració de la fuita com més aviat millor.

N o m e n c l a t u r a

Canvien les plaques de la nova avinguda

de Cerdanyola

Nm/j imitiga nomenclatura He l'avingud/i e/e Cerdanyola l'Off) h /•'

E. B. - Sant Cugat -

El cap de setmana passat es tècnics de l'Ajuntament van fer el canvi de les plaques d ' iden­tificació de l 'antiga carretera de Cerdanyola, que ha estat ba­tejada de nou com a avinguda

de Ce rdanyo la . Un total de cinc plaques han estat col·lo­cades a la via, tal com es va aprovar a la sessió plenària del mes de febrer. D'aquesta ma­nera, el consistori vol ajustar-se a la imatge del carrer, que té més l 'aspecte d'una avingu­da que no pas d'una carretera.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

: | Nom ! j Cognoms

Ciutat Carrer Codi postal......... ... Telèfon NIF o DNI

Fax

DADES DE LA SUBSCíRt

| ( Data d'alta, ...,:. i ] Adreça d'entrega

Nombre de Subscripcions

El diari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina .................... | EntitatGGGDoficinaDGDDdcOD núm compteGGDDGOGGDDi Titular , ,

d Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, de

SIGNATURA

del 2000

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

EIS 4 CANTONS

Societat Drccmliri. 7il'iihnlilii JtVi' 17

v-t <?&&:m?me-«í&"?s>? *"*• *• <?$-'?

Continua el procés pel desallotjament UAjuntament no accepta la petició dels 'okupes' de retirar la demanda

.I/V.» í/t\nV pe/vnies i/ni piiniupiii n l/i manifestin to itiiKoiaila pi I oit/pes /MI pi titulat pi i la iluiiantla th ili.siillol/iiimitl I. \.L. 1:1collit nu 'okupa'' tvn.úth m i/iu-es pol tlitiloiiíir mentre hihagi una tle/ntiitrlti !• :X.\'..

La demanda de desallotjament dels 'okupes' de Torre Blanca continua el seu curs. L'Ajuntament no ha accep­tat la petiticó del col·lectiu 'okupa' de retirar aquesta demanda, tal com se'ls va comunicar en una reunió que van mantenir dimarts les dues parts

implicades. Des del consistori han reiterat, però, la voluntat de dialgoar sempre que es resolguin temes com la seguretat o les molèsties pel so­roll. L'assambiea 'okupa', per la seva banda, considera que si no es retira la demanda, aquest diàleg no és pos­

sible perquè estan coaccionats pel procediment judicial iniciat. És per això que els 'okupes' han tornat a de­manar a l'Ajuntament que retiri la de­manda i, de moment, ja han iniciat una campanya de protesta i d'adhe­sió, que va començar amb una mani­

festació en la qual van participar més de 300 persones, entre ells els por­taveus municipals del PSC, IC-V i ERC. Mentre esperen una nova res­posta de l'equip de govern, els 'oku­pes' continuen recollint signatures i buscant el suport de la població.

E.STKR C/YSTANYKR

L'Ajuntament de Sant Cugat no ha acceptat lu proposta feta pels oku­pes de retirar la demanda de desa­llotjament de la Masia de Torre Blanca. L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder ha reiterat, però, la seva voluntat de diàleg, amb la con­dició que es resolguin problemes com la responsabilitat civil que té l'Ajuntament respecte a la gent que s'està a la casa, les molèsties que s'han estat ocasionant als veïns de la zona, i el fet que s'estiguin fent obres en un edifici catalogat. D'al­tra banda, i en relació al recolza­ment que han donat els grups mu­

nicipals d'esquerres al col·lectiu oku­pa, Roecder ha qualificat aquesta actitud d'"irresponsable" i ha ma­nifestat la seva sorpresa pel fet que els portaveus d'aquestes formacions no s'hagin preocupat en cap mo­ment per qüestions com la segure­tat i la responsabilitat que està as­sumint l'Ajuntament, o pel fet que "unes persones que no són les es­collides pels ciutadans de Sant Cu­gat puguin decidir lliurement so­bre la utilització d'un espai públic". Recoder ha destacat també que la postura de PSC, IC-V i ERC no es correspon amb la que estan seguint els seus partits en altres ciutats i ha manifestat que tot això els "des­qualifica com a forces de govern".

Per la seva banda, l'assemblea oku­pa de Torre Blanca ha rebut amb consternació la negativa de l'Ajun­tament de retirar la demanda i ha qualificat de "xantatge" el fet que l'equip de govern vulgui reiniciar el diàleg amb l'ombra de la de­manda interposada. Davant d'a­questa situació, els okupes han tornat a demanar a l'Ajuntament que re­tiri la demanda i han anunciat que continuaran amb la seva campanva de protesta, que va començar di­lluns amb una manifestació en la qual van participar niés de 300 per­sones. Els okupes han recollit també unes 3.000 signatures i han agraït el suport de les entitats i veïns de Sant Cugat.

Comunicat de l'Ajuntament • La masia Torre Blanca és un Immoble de propietat muni­

cipal ciue s'ha ocupat (legalment * L'Ajuntament de Sant Cugat té voluntat de rehabilitar ia

masia i per tant té la necessitat de recuperar-ia. * La masia no reuneix les condicions ni disposa de les

llicències corresponents per ser habitada. • Les persones que l'ocupen hi estan realitzant obres i mo­

dificacions en t'estructura i interior de l'edifici sense els cor­responents permisos ni controls tècnics, fet que posa en pe­rill fa seguretat de l'edifici i dels seus ocupants, essent encara més greu per tractar-se d'un edifici catalogat.

• L'Ajuntament ha atertat en diferents ocasions d'aquest risc i per tant no voí ser coresponsabte de les conseqüències que es poguessin produir en cas d'accident, responsabilitat que legalment assumiria mentre no s'exercitin les accions le­gals per tai de recuperar-ne la possessió.

Ofertes recomanades

Beutat tttfc 921 3 9 . 9 0 0 jrtw. ( i n inclòs)

> j •

FMt»Espf»?tt 22*500 ptt*. (Mim**) ... :

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Maria, U Tel. 93 675 57 24

^digi ta l El teu distribuïdor de cameres pomf / material digital Kodak a Sant Cugat

Ofertes recomanades

Beutat tttfc 921 3 9 . 9 0 0 jrtw. ( i n inclòs)

> j •

FMt»Espf»?tt 22*500 ptt*. (Mim**) ... :

18 Societat H > íC-llYPíKVS l)iz-tiir/ra. 7 /fa/m/(M 2000

n i / t a t s

Els veïns de Torre Blanca uneixen esforços per treballar pel barri

Dilluns passat es va constituir FAssociació de Veïns d'aquesta zona

El barr i de Torre Blanca ja compta amb una Associació de Veïns que s'encarregarà d 'uni r els esforços i t rebal lar per solucionar les pr inc ipa ls problemàtiques del bar r i , com poden ser l 'excés de velocitat dels vehicles o la man­ca d'algunes infraestructures i serveis. Aquesta entitat, pre­sidida pel santcugatenc Joan Rius, té com a pr ior i tat do­nar-se a conèixer als veïns de la zona perquè pugui opinar sobre les necessitats i mil lores que cal fer a la zona.

E.C. - Sant Cugat -

l-'.ls veïns ilel barri de Torre Manca van cons t i tu i r - se di­lluns passat en associació amb l'objectin de conèixer Ics prin­cipals p r o b l e m à t i q u e s de la /.ona i poder treballar conjun­t amen t per millorar el barri.

Tot i (jue encara no s 'han perfilat els pr incipals pun t s d 'actuació i que encara s'han ile constituir unes comissions de treball , els t emes d 'urba­nisme i de millora dels serveis es plantegen com algunes de­ies prioritats de la nova Asso­ciació de Veïns de Torre Blan­ca. Kntre altres coses, un dels problemes amb què es troben els veïns d 'aquesta /ona és la manca d' insfracsttuctures bà­siques com ara eis contenidors o una millor illuminaió. "Hem de pensar que aquesta és una /.ona on hi ha molta nova cons­t rucc ió , enca ra hi ha mol ta gent que s 'hi ins ta l · la" , co­menta el president de l 'enti­

t a t , J o a n R i u s . . " c o m q u e aquesta és una /ona que en­cara no està reeepcionada. no està totalment equipada en te­mes com ara escombraries com altres barris més consolidats.. i quan ve gen t . n 'h i ha que deixen les coses al contenidor però n'hi ha que en no trobar espai , ho d e i x e n al mig del carrer". Altres qüest ions des­tacades des de la nova Asso­ciació de Veïns són l'estat de la riera de Sant Cugat o la circu­lació. "Nosa l t res volem que aques t sigui un barri en què es pugui passejar i que no ha­guem de patir per si a t rope­llen a lguna cr iatura o algun veí. no volem que això sigui una zona a la perifèria de la ciutat", comenta Rius. Kl pre­sident d 'aquesta associació ha afegit, però, que els represen­t an t s d ' a l g u n e s c o m u n i t a t s veïnals de la zona ja s'han reu­nit un parell de vegades amb l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Reeoder, per parlar d 'aquests temes i que la resposta ha es-

l 'n deli til·ioli in de la n'/iti aiswiano ei conèixer lapreocupacions Mi vri'iis I• :X.I..

tat satisfactòria. una campanya d ' in formació A banda d ' a q u e s t e s q ü e s - per correu per fer que la gent

tions, la prioritat més imme- del barri els conegui i per de-diata d'aquesta nova entitat és manar el recolzament i la par-donar-se a conèixer als veïns ticipació dels veïns d 'aquesta i saber qu ines són les seves zona. preocupacions ."De moment , D'a l t ra banda , i en relació el primer que hem de fer és amb els okupes d ela masia de donar-nos a conèixer, que els Torre Blanca, Rius ha expli-veïns s 'assabentin que tenim una associació i saber quines són les coses que preocupen

cat que una representació d'a­quest col·lectiu va participar en Tacte de consti tució de la

a la gent", comenta Joan Rius, nova associació. "Ja els hem "jo crec q u e a c t u a r e m a m b dit que ells van ser dels pri-molta més eficàcia quan ha- mers veïns del barri i que els guem fet els grups de treball acceptem plenament, si es vo-i quan sapiguem l 'opinió ma- Ien associar amb nosaltres, no j o r i t à r i a de la g e n t " . A m b hi tenim cap problema. ¥.n de-aquest objectiu, la nova junta finitiva, nosaltres estem vivint directiva de l 'entitat ha iniciat allà com ells".

A s s o c i a c i o n s

L'AV de Can Roquetes neix amb la voluntat de ser

"una sola veu dels veïns"

\ I v ; i n \ l i ' \ n i . z - Sant Cugat -

L'Associació de Veïns de Can Roquetes va quedar constituïda dijous passat de manera oficial. La voluntat de defensar els inte­ressos comuns dels veïns de la zona és el principal motiu de la seva creació.

"L'objectiu és evitar qualsevol tipus de gestió individualitzada per part de cadascun dels mem­bres del veïnat, ser una sola veu davant l'administtació", explica­va el president de l'AV, Ramon Duran. "Volem que sigui molt compacte, que es faci tina fusió sòlida entre les comunitats que

hi ha de Promusa i els que havia fet la construcció Sacresa", va afe­gir el president.

La nova associació ja ha co­mençat a plantejar alguns dels punts més importants per co­mençar a treballar-hi. Un dels principals objectius és garantir els serveis mínims del barri, en els àmbits de neteja, segutetat ciutadana, bàsicament. Altres ele­ments són aconseguir una il·lu­minació adient i, en matèria de circulació, restringir-la en certs moments del dia, a més "que es controli la velocitat dels cotxes per evitar les molèsties als veïns i possibles accidents", va afirmar Duran.

L'AV de Can Roquetes també

l'.AV He Om Ror/uetes va quedar constituïda oficialment dijous F: X./.ARROSA

vol treballar per aconseguir altres al futur TGV", que és gairebé segur que passarà pel nostre cos­tat", i demanen un control espe­cífic del soroll. Pel que fa a la res-ta de c o n n e x i o n s a m b el municipi, els veïns del barri tam­bé volen reivindicar més línies d'autobusos, ja que, de moment, tan sols en disposen d'una.

serveis, com ara la col·locació de cabines telefòniques, bústies de correu i una farmàcia. D'altra ban­da, l'Associació també té previst reivindicar equipaments espor­tius per al barri.

La zona de Can Roquetes serà una de les més afectades de cara

S'aprova la

creació d'un

Registre de la

Propietat

E.STKR CA.STANYKR

- Sant Cugat -

La creació d'un nou Registre de la Propietat a Sant Cugat comença a fer-se realitat. Ara fa uns dies. el Consell de Mi­nistres va aprovar la creació d ' a q u e s t reg is t re per mitjà d'un decret que preveu un to­tal de 16 nous registres de la propietat i mercantils a Cata­lunya, 7 dels quals pertanyen al Vallès Occidental .

La notícia de Taporvaeió d'a­quest registre va ser molc ben rebuda per l 'alcalde de Sant Cugat . Lluís Reeoder. que ja l'havia demanat fa uns mesos en un ple del Pat lament . Per Reeoder, la decisió del Con­sell de Minis t res "és un fet important. Fins ara ja hi ha­via el compromís de la minis-tra de crear aquest registre a Sant Cugat , i ara ja tenim Ta-provació formal del registre".

La ubicació del Registre

L'alcalde de Sant Cugat va afegir també que Túnica cosa que cal fer és buscar una ubi­cació per aquest registre. Kn aquest senti t . Lluís Reeoder va comentar que "aquest tras­llat es farà com més ràpid mi­llor". Tot i això, la ubicació d ' a q u e s t regis t re de la pro­pietat podria ser provisional ja que dins el nou projecte de reordenació de la rambla del C e l l e r ja hi ha p r e v i s t a la const rucció d ' un edifici ad­ministratiu, juntament amb la de l egac ió de la C a m b t a de Comerç de Terrassa, el jutjat i l 'àrea de promoció econò­mica.

El decret aprovat divendres passat pel Consell de Minis­t res r e spon a una p ropos ta feta pel ministeri de Justícia i preveu la creació de 69 regis­tres de la propietat a tot TEs-tat espanyol. Dels 16 que per­tanyen a Catalunya, la nostra comarca n'acollirà un total de set. D 'aques ta manera, a més de Sant Cugat , t ambé es fa­ran quatre nous registres a Sa­badell, un a Terrassa i un altre a Rubí.

ELS ÍG4NTONS Divendres, 7 d'abril del 2000 Societat 19

E n s e n y a m e n t

La solució a les esquerdes del Catalunya, pendent dels pressupostos La Direcció General de Centres ha de determinar quines obres cal realitzar

La Direcció General de Centres de la Generalitat ós qui té la clau sobre el futur del parvulari de l'Escola Cata­lunya, que pateix unes importants es­querdes. Des de la Delegació Territo­rial d'Ensenyament s'ha fet arribar una demanda d'obres a la Direcció General per trobar una solució defi-

MAGDA M É N D E Z

i/a

nitiva a la patologia que afecta l'edi­fici des de fa uns anys, i que s'ha vist agreujada en aquest curs. Però l'a­provació dels pressupostos generals de l'administració catalana, que ha estat ajornada, serà determinant de cara a saber amb quants diners es pot comptar per realitzar les obres perti­

nents en el mapa escolar català. Així doncs, malgrat que el delegat territo­rial, Jordi Baciana, assegura que els ha tramitat la demanda "amb certa urgència", la solució a les esquerdes del parvulari santcugatenc depèn dels condicionaments polítics que faran aprovar o no els pressupostos.

La solució definitiva a les esquerdes aparegudes al parvulari de l'Escola Catalunya està a mans de la Direcció General de Centres. Així ho va con­firmar el delegat territorial d'ense­nyament, Jordi Baciana, que fa tres mesos que ocupa aquest càrrec. Les opcions que s'han de triar per arran­jar aquesta patologia passen per la partida pressupostària que la Gene­ralitat destini al Departament d'En­senyament. Un cop es conegui el ni­vell pressupostari, es podrà saber si es tira endavant la demanda d'obres que ha tramitat la delegació territorial a la Direcció General de Centres. Si fos així, es construiria un nou edifici per al parvulari.

Aquesta seria la solució per la qual aposta el delegat territorial d'ense­nyament, Jordi Baciana, "seguint la línia que va començar l'anterior de­legat", segons ha manifestat a ELS 4 CANTONS. Baciana va explicar que hi havia una altra opció de cara a so­lucionar el problema de les esquerdes i que no passa per construir un altre edifici. "Se n'hauria de fer un estu­di exhaustiu de l'estructura i el sòl i a partir d'aquest moment fer l'ac­tuació pertinent", explicava. Malgrat tot, aquesta és una opció que es vol deixar a segon terme per l'elevat cost que suposa realitzar-la. S'estima que l'estudi pot arribar a ascendir al mi­lió de pessetes, aproximadament. A aquesta xifra se li hauria d'afegir el cost de les accions sobre l'edifici per

Raciona considera que la substitució dt l'edifici és la millor solució per la patologia del parvulari del Catalunya FOTO: X.LARROSA

pal·liar les esquerdes. "He preferit complir les previsions

de l'anterior delegat, tramitant la de­manda d'obres a la Direcció General de Centres", expli-

tres prioritats en el mapa escolar. La veritat és que a curt termini és difí­cil que hi hagi una solució definitiva". Malgrat tot, Baciana espera tenir

"més informació

cava Baciana. "De- Jordi BaCtatia: penent dels pres supostos que rebin, "No s'ha aparcatel la

sobre cl tema cap al maig" de cara a

reunió que man-es podrà saber si la f e m a fa fo eSçUerfaS> tindrà el dia 11 d reparació de les es­querdes del par­vulari entra dins les obres previstes dins del mapa es- i l l l i l ï l

colar", afegia. L'actual delegat d'Ensenyament al

Vallès prefereix esperar a rebre algu­na resposta de la Direcció General de Centres per planificar un calen­dari concret. "Cal saber si hi ha al-

estem esperant una resposta"

quell mes amb els directius de l'Es­cola Catalunya. Pel que fa a Ics ins-

•Iflllllll peccions visuals

que porten a terme tècnics de l'Ajuntament per garantir la seguretat del prop de centenar de nens i nenes que reben classes a l'e­difici, Baciana opina que "sempre és millor prevenir".

El delegat territorial d'ensenya­ment va assegurar que coneixia els estudis i informes elaborats per tèc­nics municipals sobre la patologia, que té l'origen en el sòl on està construït. La important presència d'argiles expansives han provocat moviments del terra i l'aparició de les esquerdes. "Aquest primer dic­tamen permet que estiguem tran­quils, perquè ens demostra que l'e­difici no té el perill de caure imminentment. Si no, els nens no seguirien a dins", explicava.

El delegat també va enviar un missatge de tranquil·litat als pa­res i directius de l'Escola Cata­lunya dient que "ningú no ha apar­cat el tema, estem esperant una resposta".

ELS 4 CANTONS

organitza un concurs de cinema

E.C./M.M.

El cinema serà el protagonista del nou concurs d 'Eus 4 CAN­TONS, que comença aquesta ma­teixa setmana i que es repetirà la primera setmana de cada mes. El premi que rebran els gua­nyadors estarà relacionat amb el món del cinema i variarà cada vegada, i oferirà als concursants des de pòsters a llibres, passant per la possibilitat d'assistir a un rodatge.

Coincidint amb l'article sobre cinema que es publica a princi­pis de cada mes. E L S 4 CANTONS

plantejarà ara una pregunta re­lacionada amb el món del cine­ma, els seus actors, les bandes sonores i les pel·lícules d'actua­litat. "L'objectiu d'aquesta ini­ciativa és fomentar la participa­ció dels lectors i oferir-los la possibilitat de guanyar diversos premis", explica Isabel Sàez, crí­tica de cinema d'aquesta publi­cació. "Jo crec que el cinema agrada a molta gent, i per altra banda, hi ha coses que són cu­rioses o fa gràcia guanyar". Sàez ha afegit també que les pregun­tes que es formularan sempre estaran a l'abast de qualsevol persona a qui agradi una mica el cinema: "No seran excessiva­ment difícils. Moltes vegades es­taran relacionades amb les pel·lí­cules que es poden veure a la nostra ciutat". D'altra banda, també és possible que les qües­tions plantejades facin referèn­cia a alguna de les crítiques que hagi publicat aquest setmanari de la mà de Sàez.

Per participar en aquest con­curs, només cal llegir la pregun­ta que sortirà publicada i omplir les butlletes que apareixeran cada setmana a Ei.s 4 CANTONS. Un cop emplenada, s'ha d'en-tregar a les oficines del setma­nari, al carrer Sant Antoni, núm. 42-44.

Aquesta Setmana Santa viatja amb el RACC

: A l'Agència de Viatges del RACC trobaràs el viatge «H^vols fer aquesta Setmana Santfia preus molt especials.

més a més, vagis on vagis, gaudiràs de la tranquil·litat que sempre t'ofereis^ef RACC

I si ets soci del RACC gaudiràs de preus encara més

'r f,

RACC rww CLUB

agenda de viatges

Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 • Tel. 93 495 50 71

20 Societat HJS/CANTONS Dnrudm. 7 d'aMl'del'JiW

C*- £2 a n y e s

Els Maulets reivindiquen aquests dies la llibertat de Catalunya i dels catalans

El grup local ha fet diversos actes en defensa de la identitat i la llengua catalanes

\iuhaipu\lapintada, iA I/Í////,/. , niïn rih.iudnai la idea de lliliertat /• ( l·l)ll)\ Maulets i( \SC. han d/uiatsuport a un nou insuhmís de Stint Cu«at h X.I..

Ksi i-.k CASIwi i - .k - Sant Cugat -

L'assemblea local de Maulets lia donat el seu recolzament a Jordi I yópcz, un jove santcugatenc de 21 anys que s'ha declarat insubmís de la Prestació Social Substitutòria. Di­marts passat, el grup local de Mau­lets va fer públic un manfest de su­port al jove i el seu rebuig a la PSS, que consideren la "cara amable de l'exèrcit espanyol". I ,'acte de Mau­lets va comptar també amb la col·la­boració del CASC, que també va manifestar el seu recolzament a la decisió de Jordi I />pez. Per a aquest santcugatenc, la resposta d'aques­tes dues entitats "és molt bona, i és

important perquè veus que no estàs sol en això. que hi ha altra gent que pensa com tu".

D'altra banda, l'assemblea local de Maulets ha po-

l'Ateneu, a la Casa de (ailtura, a la Biblioteca del Centre (Ailtural, a la masia de Torre Blanca i al Club Muntanyenc. De moment, les prin­

cipals reivindica-sat en marxa una UüSSemMea loCül c i o n s d c Maulets se campanya desti- , , . , centra en els carrers

nada a aconseguir " ' J '* llUltlS Cànovas del Casti-

qi,e es canviïn els demanarà que es llü'pcl qual p,ropo" noms d 'alguns _ sen el nom d'avin-

canviïnels noms guda de ics corts Catalanes, el carrer de Cristòfor Colom,

•,;ss!ij que es canviaria pel de Joan Fuster, i la plaça del Rei, que

volen anomenar plaça de la Lli­bertat.

Per acabar, i amb l'objectin de de-

carrers de Sant Cugat. La cam­panya, que s'a­llargarà fins al mes : m ;

de juny consistirà a enviar cartes a les entitats i col·lectius de la ciutat demanant -ne l'adhesió, i en la re­collida de signatures, que es farà a

d'alguns carrers

fensar la idea de llibertat, el grup local va realitzar fa uns dies un mu­ral a la carretera de l'Arrabassada, en què es pot llegir la consigna La llibertat no es demana, es pren. "No­saltres entenem que expressar les nostres idees així, en una paret, és una bona manera de fer que la gent comprengui el que pensem i el que volem", explicava un dels mem­bres de l'assemblea local, Guim Pros. L'objectiu d'aquest acte era reivindicar la llibertat de Catalun­ya i aconseguir que aquest concepte arreli en els catalans. Aquesta ini­ciativa estava relacionada amb la manifestació convocada a València pel dia 6 de maig, amb motiu de la Diada del País Valencià.

C o n c u r s

Carles Martínez guanya el premi del II Concurs de Meteorologia del CMSC

MAGDA MKXDKZ

Carles Martínez és el guanya­dor de la segona edició del Con­curs de Meteorologia del Club Muntanyenc que compte amb el suport del " T O T Sant Cugat". Kl premi, una estació meteo­rològica electrònica valorada en

SO.(XX) pessetes, se li va entregar després d'aconseguir desempa­rar amb Francesc Carbó, Paltre participant del certamen que va encertar totes les dades que es demanaven a les bases. Les xi­fres de 16,2" de temperatura mà­xima, 4,9" de mínima i 86% d'­humitat a les vuit del matí de diumenge passat són les que els

% participants van intentar en­certar dins el concurs organitzat pel Club Muntanyenc Sant Cu­gat (CMSC). Les dades es van recollir al llarg de tota la setmana per telèfon, correu electrònic i fax. "Ha estat molt interessant perquè la gent raonava les dades que preveia", assegurava un dels organitzadors, Josep M. Aymà.

Aquest any. el concurs ha estat patrocinat per la Casa Raig de Barcelona, i de cara a l'any que ve es preveu potenciar el concurs implicant-hi les institucions i es­coles de la ciutat. Malgrat l'am­pliació, es mantindrà la mateixa estructura que en aquestes pri­meres edicions.

M/aïri i la dona del guanyador F.X.L.

El Parc de Collserola organitza les activitats de primavera

MAGDA M I Í N O I : /

- Sant Cugat -

El Cent re d 'Informació del Parc de Collserola està preparant les activitats per aquesta prima­vera. Les visites i xerrades per conèixer diferents àmbits del parc i les nits d'astronomia són al­gunes de les més destacades dels mesos d'abril, maig i juny.

Una de les activitats més es­pecials que ha organitzat el Parc de Collserola són les Nits d'As­tronomia, el 28 d'abril, 26 de maig i 30 de juny, al (lentre d'In­formació, i el 5 de maig i 2 de juny a Mas Pins es podrà parti­cipar en aquestes sessions d'ini­ciació a l'observació de cossos celestes. L'activitat es fa els di­vendres de 10 a 12 de la nit i el preu és de 500 pessetes.

Però a banda d'aquestes acti­vitats poc habituals, el Parc tam­bé té previst realitzar-ne d'altres que permetin als seus partici­pants conèixer millor l 'entorn del Parc. Així doncs, tots els dis­sabtes al matí es fan passejades guiades d'una hora de durada pels voltants del Centre, on es dóna especial atenció a diferents aspectes de l'entorn. En aquest mateix sentit divulgatiu, s'han organitzac algunes xerrades so­bre fauna i prevenció d'incen­dis.

A més d'aquestes activitats, el Parc de Collserola també orga­nitza excursions gratuïtes a peu interpretades i guiades per vo­luntaris, i passejades per Collse­rola cada diumenge. També s'or­ganitza l 'anomenat Collserola Tour, que permet tenir una vi­sió global del Parc.

Per acabar, es fan observacions d'ocells hivernants de Can Coll.

&S/CANTONS Dwrmitrs, 1 a"abril del 2000 Societat 21

f n í c i a t í v e $

Els santcugatencs ja poden gaudir d'un espai d'intercanvi de llibres

La Llibrexarxa va inaugurar-se dimecres a l'Ateneu

E.C. - Sant Cofat -

Una desena de persones van acostar-se dimecres a L'Ateneu Santcugatenc per informar-se sobre la Llibrexarxa. Aquesta iniciativa, engegada pel CEPA i per l 'Ateneu, té l'objectiu de fomentar la reutilització i l'in­tercanvi dels llibres de segona mà.

D'una banda, la Llibrexarxa permet a totes aquelles perso­nes q u e ho v u l g u i n p o r t a r aquells llibres que ja no vul­guin llegir o conservar i inter­canviar-los per altres llibres de c a r a c t e r í s t i q u e s s i m i l a r s . Aquest servei, que es va inau­gurar ahir, es durà a terme el primer dimecres de cada mes al mate ix A teneu Santcuga­tenc. D'altra banda, la Llibre­xarxa compta t ambé amb un servei de préstec que funciona a partir d 'un butlletí que edi­ta trimestralment el CEPA i en què constaran totes aquel les persones que volen deixar lli-

D'werses persones van anara rAteneu per

bres a qui els vu lgu i llegir. Aquesta llista inclou el títol del llibre i un telèfon de contacte amb l'objectiu que la persona que estigui interessada en una obra pugui trucar al propietari i es posin d'acord pels termes del préstec.

De moment , la Llibrexarxa

informar-se sobre aquesta ininatka F.X.I..

compta amb més de 300 llibres q u e p e r t a n y e n al fons de l CEPA., i que els responsables d'aquesta iniciativa esperen in­crementar aviat. Així ho va ex­plicar un dels membres de la Llibrexarxa, el pintor Adolf, que ha comentat que esperen "que aviat hi hagi més inicia­

tives com aquesta, que se su­min, i esperem anar augmen­tant aques t fons amb les do­n a c i o n s d e p e r s o n e s q u e vinguin i deixin els llibres que li sobrin a casa i vulguin fer un favor a les persones a qui els pugui interessar". Adolf va afe­gir també que durant el primer dia de funcionament van pas­sar per l 'Ateneu prop de deu persones però que "encara és una mica aviat per valorar com va l'intercanvi de llibres, con­fiem que s'imposarà i que serà un punt de trobada important per Sant Cugat".

La L l i b r e x a r x a va n é i x e r arran de la campanya iniciada pel CEPA amb motiu de la fes­ta de Sant Jordi, que en els dar­rers anys ha estat molt ben aco­llida pels santcugatencs. És per això que el CEPA es va posar en contacte amb l'Ateneu i han decidit mantenir aquesta ini­ciativa durant tot l'any. Un dels principals objectius de la Lli­brexarxa és fomentar la reuti­lització dels llibres, ja que se­gons Adolf, volen "fomentar que no es llencin llibres, fins i tot que no es deixin per reci­clar perquè sempre hi ha gent a qui li poden interessar". La Llibrexarxa també té , a més , la finalitat de crear una xarxa d'amics de la lectura, que això sigui "un pun t de trobada en­tre persones interessades per la literatura".

El Casal d'Avis de Mira-sol celebra Sant Jordi

MAGDA M É N D E Z

-Mlra-sol-

El col·lectiu de la gent gran de Mira-sol ja ha començat a preparar les activitats de cara a la festivitat de Sant Jordi. Un dinar de germanor i una festa amb la tradicional rosa per a les dones i el llibre per als ho­mes seran les protagonistes de l 'assenyalat cap de setmana.

Els membres del Casal d'Avis de Mira-sol s'avançaran a la jor­nada, realitzant un dinar de germanor que es farà a La Unió Santcugatenca el 22 d'abril a les dues del migdia. Els tiquets per a tots els interessats a par­ticipar-hi es poden adquirir al Casal Cultural de Mira-sol des de dilluns i fins al dia 18 d'a­quest mes. Després del dinar es preveu que la coral i el grup de teatre del Casal d'Avis ofe­reixi el seu particular xou al te­atre de La Unió. I el mateix dia 23, a partir de les sis de la tarda es farà un ball i el lliura­ment de la rosa i el llibre

Griful Oü. S. L. Servei Estació

fiÀSOfil C A ifeKÀ-cniÚ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C Í O n S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

22 Societat IXS /-CAIYIDNS Divendres, 7d'abril del 2000

C a m p a n y e s

Elsa Anka presenta la roba de temporada al SCCC

La desfilada va comptar amb la model Lidia Bosse

El Sant Cugat Centre Comercial (SCCC) ha tornat a organitzar una de les campanyes populars que el caracteritzen en els seus anys d'existència. En aquesta ocasió va re­petir la bona experiència de l'any passat ce­lebrant una espectacular desfilada de moda. D'aquesta manera, centenars de persones van poder conèixer quines seran les tendèn­

cies predominants de cara a la temporada de primavera-estiu, amb les peces de roba de les botigues del mateix centre. Però la moda no era l'únic atractiu de la desfilada: la presentació anava a càrrec de la popular model santcugatenca Elsa Anka, i entre les models una nova cara de les revistes del cor, Lidia Bosse.

h'.lsii \nkti i cl\u i mimi a\ 11111 \ei fiuilii·jtiimti'.ih /n di·.lil.i/lt • ,/l S( ( í III

< i liti lluís ticpcisull: i ;;/// .' I'IHi li

M \ ( , n \ Mi \ D I /

- Sant Cugat -

l-'aldillev samarretes, comple­ments... \ o faltava cap element perquè la desfilada de moda per presentar la no\a temporada pri-mavera-estiu tos de molt Ixina qua­litat. Però l'atractiu d'una desfila­da d'aquest tipus no es limita tan sols a mirar què és el que es portarà més, sinó en el que les tevistes es­pecialitzades acostumen a ano­menar "cares guapes". Elsa Anka, com a presentadora, i Lidia Bos­se, com una de les models que par­ticipaven a Tacte, van posar el toc de glamur necessari.

.' /Cll/lcili ll i lli lli ttlHpi·i'Hl·i /i' " ' i

Centenars de persones \an po­der veure les desfilades que es \ an realitzar divendres i dissabte al SCCC. Kn total van ser quatre. que van permetre copsar que els colors molt vius continuen mar­cant el ritme de la moda estiuen­ca, i aventurar un retorn imminent dels estampats. A més i concretant en el sector de moda femenina, les faldilles per sota els genolls i les transparències seran claus per es­tar al dia en matèria de moda.To-tes les peces que es van poder veu­re dalt la passarel·la que es va ubicar al vestíbul del primer pis del SCCC, eren cedides per les botigues del mateix centre. Així, entre les firmes que van destacar

més de les desfilades, es trobaven Sand key, Mango i Los'lelarcs.

1 entre passada i passada, una es­pectacular Elsa Anka, embarassa­da de quatre mesos del segon fill. presentav a amb el seu toc personal les novetats de la temporada pri­mavera-estiu. Atesa la doble coin­cidència de l'embaràs i les desfila­des, un dels punts clau va set conèixer l'opinió de la model sant­cugatenca sobte la roba premamà. "Per la meva vida personal m'a­grada anar amb roba ampla, però ara tinc problemes, perquè hi ha una roba molt específica per a em­barassades amb la qual no em sen­to identificada", explicava Anka.

Una de les gtans incògnites era

/.// mudclIjclin Hassc n/ captur l'atenció de

desvetllar el sexe del futur nadó. Però la certesa oficial encara no existeix, així que Klsa Anka va ex­plicar el que la sabiduria popular permet vaticinar sobre si seria nen 11 nena. "M'ha fet molta gràcia, per­què aquesta tarda un home se m'ha apropat i m'ha dit 'portes un nen". Jo encara no ho sé, però l'al-tre dia, en Rappel també m'ho va assegurar", explicava, una mica en­curiosida la popular model.

L'embaràs de la presentadora de les desfilades de moda del SCCC va ser un dels punts que van cridar més l'atenció, propiciat, sobretot, per la important ptesència de pe­riodistes de l'anomenada premsa del cot ."Vull que no trigui a sortir.

mnlts fluixossobre lapassarel·la /•': /•../-.'

Tinc ganes de veure el meu fill i poder descansar una mica de l'em­baràs", desitjava Anka. La model també va afirmar que era "de les que descobreix l'embaràs per la panxa abans que pel predictor" i que molta gent li havia, assegurat que "em queda bé l'embaràs, que estic mona. Es un estat de gràcia, et sents feliç i es nota".

L'altta gran protagonista va sor­tir a desfilar a les quatre passades del cap de setmana. Era la popu­lar model Lidia Bosse. Popular, so­bretot, gràcies a ser l'actual parella sentimental d'un altre fix del paper couché. Ricardito Bofill.

Molta moda, i més glamur per encetar temporada al SCCC.

C e l e b r a c i o n s

L'escola d'excursionisme celebra els 5 anys amb

activitats per als més petits

M.M. - Sant Cugat -

L'escola d'excursionisme del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) va celebrar dissabte el seu cinquè aniversari amb una jor-

nada dedicada als més petits a Mira-sol. I ns 150 infants van par­ticiparà les activitats organitzades pels monitors de l'entitat excur­sionista, i dels esplais Pica-Roca, Sarau i Esquitx. Una botifarrada popular i animació infantil van tan­car les celebracions d'aniversari.

Dissabte al migdia es va fer una boti/anada pupulai per celebrar l'aniversari de Fescola excursionista FOTO: E. FAR/NYES

& S - Í CANTONS Divendres, 1 <Tabril eleUOOO 23

24 Societat ELS/CANTONS/->/•;w/> 7 ií abril M .\h\

' C à s t I n g ' de R à d i o S a n t C u g a t

Pepa Lhinell. Modista

U" 'L'únic complex que tinc és no estar al dia amb els estudis"

Pepa Llunell va venir al 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat el dia 17 de ge­

ner d'enguany. Tot i que la seva cadira de rodes elèctrica no passa­

va per la porta de l'estudi, entre tres persones va poder baixar els

quatre graons de l'entrada i va mostrar la seva simpatia al llarg de gai­

rebé una hora. Entre anècdota i anècdota vam anar descobrint com

era el Sant Cugat de fa molts anys; el Sant Cugat de tota la vida. Una

bona candidata que va superar amb facilitat les proves i el qüestionari,

i que li va faltar temps per explicar moltes de les experiències perso­

nals i col·lectives que ha viscut al llarg dels seus 77 anys.

EMU.I BKI.I.A

-Sant Caaat-

Sóc la Pepa Llunell, de Cal Cor­dills. Vaig néixer al carrer la Llu­na número 1 el 12 d'abril de 1922. Sóc soltera i sense fills.

- Ha pensat mai a dissenyar els sens propis models? - Si ara jo fos més jove m'agrada­ria molt tenir una boutique i dis­senyar-me els models sobre el ti­pus de senyora que vingués a vestir-se.

- Què és el que feia vostè de jove? - Primerament vaig anar a apren­dre el corte i després em vaig po­sar a casa meva a ensenyar noies joves a cosir. Es feien la roba elles mateixes, perquè llavors no hi ha­via els diners que hi ha ara per po­der-se comprar el que volien. I també cosia per a clientela.

- L'elecció de la seva professió va estar determinada d'alguna ma­nera per la seva malaltia? - No, no. Ja em venia de petita. Sempre m'ha agradat i haig de te­nir un didal i una agulla entre els dits. - Com li van delectar la malal­tia? - J o tenia nou mesos. Vaig agafar la poliomelitis, que llavors era una cosa molt corrent. Ara, gràcies a Déu, n'hi ha molt poques. Els meus pares anaven d'un metge a un altre. Jo jugava lluitant i tran­quil·lament. A mi no em va afec­tar gens això de la malaltia per­què d'una manera o altra corria. les amigues cm venien a buscar i els meus pares o la meva germa­na m'agafaven a coll i em portaven a tot arreu. Jo vaig ser feliç sempre, de petita.

- YL· seus fiares van morir quan vostè era forca jove. - Sí. el meu pare va morir quan jo tenia 12 anys i la mare va mo­

rir quan jo en tenia 14. El meu germà s'havia casat el 12 d'abril i la meva mare moria el 26. Em vaig quedarà viure amb el meu germà i la meva cunyada i al cap de pocs mesos, el 18 de juliol, va esclatar la guerra. Se'ns va acabar la bona vida.

— A partir dels 27 anys va passar per mes de 2 0 operacions. Quan es va resignar a no poder cami­nar bé? - De cop, per poder caminar, me'n van fer set. Vaig estar tres anys així. Em vaig passar set mesos i mig sense moure 'm del Sagrat Cor. Un cop a casa, me'n van fer dues més per la circulació de la cama. Als trenta anys em. vaig sen­tir bé del tot, rehabilitada. Vaig agafar els bastons, vaig sortir al carrer i me n'anava sola per tot arreu i vaig dir: "Ara sí, ara ja sóc una dona".

— Es per aquestes operacions que li agraden tant els quiròfans? - Potser sí. Em vaig trobar amb uns metges molt amables. Aque­lla època tot era com una família. L'Hospital del Sagrat ('or era molt petitet i estava regit per monges.

Pepa Llunell, ah 77 anys F: X.LARROSA.

Com que tenia tanta fe que ca­minaria, ho vaig passar amb mol­ta il·lusió. — Vostè va ser una de les funda­dores d'una associació on s'a­grupaven minusvàlids. Quina era la seva tasca? — Els mateixos pares, de tant que ens estimaven, ens feien estar tan-cadets a casa. Però no amb mala intenció, sinó perquè no patíssim veient l'altra gent. El jovent mi-nusvàlid el que desitjava era sor­tir de casa. Érem un grup molt ben avingut que vam formar un grup i ens reuníem on podíem. Anèvem molt al'l'robador, un res­taurant que ja no existeix, els diu­menges i fèiem sortides.

— Sant Cugat és prou solidari?

- Sí, però crec que encara ho po­dria ser una miqueta més. Amb tants habitants que han vingut ara nous, haurien de col·laborar més. Al poble ja ens movem, o es mou, que jo ja sóc més gran, però tots els nous habitants haurien de sentir-se més santeugatencs i col·labo­rar més.

- Per què s'ha posat a estudiar català als 77 anys? - Als 75, que fa dos anys que no estudio. L'únic complex que tinc és de no estar al dia amb els estu­dis, perquè per la meva malaltia no vaig poder anar gaire a escola i després em vaig posar a treballar.

'Càsting s'emet els dilluns d'I I a 12 de la nit i es repeteix els dissabtes a les 14h.

Les preguntes de La Veu

•Li han dit mai que és una

No, no, no. Perquè jo sóc molt xerraire i de vegades ve la gent a casa perquè diu que es dis­treuen.

•Vostè ha afirmat en alguna ocasió: "Tinc una bona ma­leta de records per al meu últim viatge". Si n'hagués de triar un, amb quin es que­daria? Dels que me n'haig d'endur? Doncs ara em fas pensar una mica, perquè tots els tinc tan

macos... Però potser el que em fa sentir més feliç es el fet d'haver estat amb els meus amics minusvàlids. •Creu que no s'ha casat mai per la seva malaltia? No, perquè he tingut nòvios i pretendents . No m'he casat perquè sóc molt liberal i era molt feliç amb la meva famí-lia i, a més , la meva feina m'omplia molt. Potser no he conegut la meva mitja taron­ja, perquè si t 'enamores de debò no veus res més.

Les proves

MAGDA MKNDIÍZ

- Voltem comprovar el nivell de coneixement del sector pro­fessional a què pertany des­prés de diversos anys sense exercir de modista. Va respon­dre correctament a totes les preguntes tècniques que se li van plantejar.

- Llunell també és aficionada a la cultura, sobretot al teatre. Per això se li va fer interpretar fragments de Romeu i Julieta, Terra Baixa i LM ('destina.

"Em coneix tothom perquè sóc molt tafanera"

JORDI RAMOS

-SantCugat-

- Per romençar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un ad­jectiu.

CalCorrfílL·: Els meus avis i besavis. Corte Martí: l n ofici molt bo. Anna M. Bar//erà:V.m gran dona i una gran ballarina. FrancescUatjós: l n bon senyor, una bona persona.

Bar Trobador: El nostre bar. El tro­bo a faltar, encara. Fraternitat Catòlica de minusvàlids: Allà vam començar la nostra tasca, hi vaig passar molts bones estones. Mossèn Juli: Una bellíssima perso­na i un gran home. Ràdio Sant Cugat: Uns grans com­panys i una bona ràdio.

- Vostè es considera la tieta ofi­cial de Sant Cugat? Oficial no ho sóc, però disfruto quan vaig pel carrer i em diuen tieta. - Per què s'autoanomena "La Monyos" de la ciutat? - Perquè a tot arreu on puc, hi vaig. -I per què s'autoanomena '1a Rei­na de Saba"? -Perquè amb la cadira de rodes em sento tan bé que ho dic. Gavina, es diu la meva cadira. - Bastons o cadira? - Bastons i cadira. - Joan Fàbregas o Pere Pahissa? - Tots dos em fan morir de riure! Un sense l'altre no serien el que són, es necessiten. - Cinto, Joan o Aurèlia? Tots tres. - Casa nostra o casa vostra? - Casa nostra i casa vostra. - Minusvàhd, disminuït o disca-pachat? - Cada cosa és diferent, però jo di­ria que són persones com la resta. - Encara es vergonyós ser mi­nusvàhd? - Ara ja gairebé no. Passem per tot arreu i la gent no ens mira com un bitxo raro. Abans sí que ho feien. - Té telèfon mòbil? - Sí. - Tothom la coneix a Sant Cugat? - Home, tothom, totiiom, potser no. Però sóc molt coneguda, perquè vaig pel carrer i em diuen: "Hola, què tal?"I tothom em coneix. - Per què creu que tothom la co­neix? - Perquè sóc molt tafanera. - Ha estat sempre feliç? - Jo diria que sí.

L'has de sentir TOTA ÍA tmmtoAtié m SANT CUGAT • LA mtttm MOSICÀ * j t f t i ta t RÀDIO SANT CUGAT

HS4CANT0NS

Comarca Divendres, 7 d'abril del 2000 25

C i u t a t s

La Generalitat convoca el Premi SI-LOCAL de noves tecnologies

El Comiss ionat per a la Soc ie tat de la Informació de la Ge­neralitat de Catalunya ha convocat una nova edició dels pre­mis a l e s millors iniciatives de l s ajuntaments e n l'aplicació de l e s n o v e s t ecno log i e s , SI-LOCAL.

El Comissionat per a la So­cietat de la Informació del De­partament de Presidència de la Generalitat ha convocat la se­gona edició dels premis SI-LO­CAL a les millors iniciatives dels ajuntaments en l'aplicació de les tecnologies de la Societat de la Informació, per a l'any 2000.

La resolució del govern català, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, esta­bleix que "aquesta segona con­vocatòria de premis pretén ser un instrument per sensibilitzar tant els ciutadans, com el con­junt de les administracions lo­cals. sobre unes tecnologies d'ampli abast, que afecten no només l'àmbit productiu sinó tota mena de relacions socials".

En aquest sentit, la resolució recorda que "els ajuntaments, l'esglaó de l'administració que és més proper al ciutadà, tenen un paper important en l'evolu­ció que s'està produint en l'en­torn de la societat de la infor­mació, ja que poden facilitar en gran manera l 'apropament de les seves tecnologies als ciuta­dans del seu àmbit geogràfic, a través de múltiples actuacions, des de la generació d'iniciati­ves, al suport a l'aplicació de programes i accions de difusió".

Les bases d'aquests premis es­tableixen que cada ajuntament pot presentar un màxim de 3 actuacions relacionades amb la difusió i l'ús de les tecnologies per a la societat de la informa­ció (TSI) en l'àmbit local.

El jurat estarà format per cinc persona l i t a t s d e prest igi en l'àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions, i serà nomenat i presidit pel Co­missionat per a la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta segona edició de SI-LOCAL consta de dos premis i quatre accèssits: un premi de 4.500.000 pessetes per a inicia­tives d'ajuntaments de muni­cipis de més de 5.000 habitants; un premi de 2.250.000 pesse­tes per a iniciatives d'ajunta­ments de municipis de menys de 5.000 hab i tan t s ; i qua t re accèssits de 500.000 pessetes cada un.

Els premis seran en metàl·lic i s'hauran de destinar a impul­sar la difusió i l'ús de les TSI en l'àmbit local.

El termini de presentació de candidatures als premis és el 29 de setembre del 2000. i la con­cessió dels premis s'anunciarà du ran t el mes d ' o c t u b r e de 2000.

Rubí

EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"

els4cantons@totsanteugat.com

Pallejà (a la dreta del lector} durant Tacte UMU&UIui del Pari de Rumlien Sant Cugat-Rubi el 1999 FOTO: X. /..

Eduard Pallejà deixa P alcaldia de Rubí per motius personals

L'alcalde de Rubí, Eduard Pa­llejà, ha anunciat la seva di­missió per "motius estrictament personals", tot i que en diverses ocas ions ha r e c o n e g u t ce r t "cansament" després de 6 anys d'alcalde de Rubí i regidor des de 1983. Pallejà va demanar "comprensió i respecte" per la seva decisió.

La militància d'Iniciativa per Catalunya-Verds va acomiadar el seu alcalde amb ap laudi ­ments tot i que Pallejà encara

continuarà al capdavant de l'a­firmació política local durant un breu període de temps. IC-V va acceptar l'opció personal de Pallejà i que la seva successora sigui Núria Bonaventura, pri-rfiera t inent d'alcalde de l'A­jun tamen t de Rubí, que aga­farà el r e l l e u e n un p l e extraordinari el 14 d'abril vi­nent.

Pallejà va anunciar la seva de­cisió d'abadonar el càrrec el di­vendres 31 de març en un ple

municipal. L'anunci el va fer vi­siblement emocionat La seva intervenció và finalitzar amb els aplaudiments de tots els que omplien la sala de plens de l'A­juntament de Rubí.

Esquerra Republicana de Ca­talunya dubta que Pallejà dei­xi el càrrec exclusivament per motius personals i augura un nou escenari polític que, segons F r a n c e s c S u t r i a s , p o r t a v e u d 'ERC, tanca l'etapa de l'exal-calde Miquel Llugany. /E4C

C i u t a t

Condemnen a 8 anys de presó dos empresaris per estafes

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 8 anys de presó dos empresaris que van estafar un centenar d'inversors, entre els quals hi havia veïns de Terrassa, Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac (Vallès Occi­dental), amb un negoci de Borsa. El tribunal condemna els pro­cessats a indemnitzar els valle-sans en un total de 29,5 milions de pessetes.

El tribunal de la secció tercera ha condemnat Alberto Costa Ca­nals, de 47 anys, i Jordi Costas Salgado, de 44 anys, com a res­ponsables de la societat Inverac, que van adquirir al seu propie­tari el 1991, i que es dedicava a la captació d'inversions de par­ticulars que es destinaven a com­

prar valors en borsa de renda va­riable.

La societat, en ser adquirida, tenia molts deutes i molt poc pa­trimoni, i els processats, que te­nien des d 'un principi una in­tenció delictiva van fer constar com a comprador un jove que acabaven de contractar com a se­cretari de direcció del negoci.

Els processats, d'acord amb el seu pla, van començar a atraure petits inversors a qui oferien ope­racions a curt termini i d'elevada rendibilitat, i si bé en un princi­pi tornaven els diners i benefi­cis. a mesura que els inversors anaven confiant en el negoci, van deixar de pagar els interessos.

Entre les persones estafades n'hi ha tres de Terrassa perjudi­

cades en 6.375.000, 2.733.400, i 2.000.000 de pessetes respecti­vament; un veí de Montcada i Reixac estafat en 10.900.000 pes­setes; dos veïns de Sabadell es­tafats en 400.000 i 5.000.000 de pessetes; i un veí de Cerdanyo­la del Vallès que va sofrir un per­judici 1.000.000 de pessetes.

Finalment, quan es va desco­brir la manca de liquidesa de l'empresa, i el fet que mai no es va invertir en borsa, de manera que Alberto Costa i Jordi Costas van posar-se en contacte amb un altre processat, Emilio G. A., per tal que comprés l'empresa amb l'aparença de voler-la reflotar, i mantenir la situació amb paga­ments de xecs i pagarés que no tenien fons./ Intra-ACN

26 Societat E L S / C A N T O N S l)krnt/n:<, 7 rftibní firí_V<V

m

LA LLUITA PER L'OKUPACIÓ

Acompanyats per centenars de veïns de Sant Cugat, els okupes de Torre Blanca van reclamar dilluns una

política basada en el diàleg i no en la repressió. Entre altres consignes, els joves van afirmar que si els treuen

Torre B/anca, ok upa ran una altra casa.

Pàgina 17 FOTO: EDUARD EARINYES

ALEGRIA A L'AUDITORI

Les orquestres Simfònica del Vallès i Nacional de Cambra d'Andorra van tocar la Novena simfonia de

Beetlioven davant de me's de 600 persones. I'// dels moments culminants del concert va ser quan el Polifònn

de Puig-reig va acompanyar les orquestres cu la interpretació del famós Himne de l'alegria.

Pàgina 36 FOTO: EDUARD EARINYES

RAPPEL PREDIU QUE SERÀ NEN

EI Sant Cugat Centre Comercial va presentar cl cap de setmana passat les novetats en moda de la temporada

primavera-estiu. Però per una important comunitat de periodistes del cor la desfilada del SCCC era una anècdota. U objectiu era descobrir si el futur nadó

d'Elsa Atika seria nen o nena. La santeugatenca no va poder confirmar-ho, però diu que Rappel va predir que

seria nen. Si ell ho diu...

Pàgina 22 VOTO: EDUARD EARINYES

QUÈ HI HA DE CERT? L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha negat que la seva coalició estigui a punt de tancar un acord amb el Partit Popular, segons informava dissabte el Diari de Terrassa. Populars i convergents ho desmenteixen, però

el diari en qüestió, que no revela les fonts, cita molt concretament els canvis en l'organigrama municipal.

Pàgina 9 FOTO: EDUARD FARINYES

ELS/CAJVTONS úkeudm. 1 d;d>ril drl 2000 Societat 27

n m

RECUPERANT EL CENTRE HISTÒRIC El tradicional mercadet ambulant dels dijous ha ampliat

cl seu emplaçament ocupant part de la plaça d"Octavià per un matí, fet que obliga a la prohibició de la circulació de vehicles i convida a passejar tot badant i observant els

productes que aquests comerciants ofereixen.

FOTO: EDUARD FARINYES

SANT CUGAT, DE PEL·LÍCULA

Els actors Eduard Farelo i Victòria Pagès són, des de fa una setmana, nous veïns de Sant

Cugat. Tots dos formen part de la pel·lícula Cabell d'àngel, dirigida per Enric Folch, que

s'està rodant aquests dies en diversos carrers del municipi i que estrenarà properament TV3.

Pàgina 35 FOTO:XAVILARROSA

TEATRE PER A TOTHOM

El teatre de La Unió Santcugatenca va ser Fespai on es va organitzar el cap de setmana passat la Mostra dels Tallers de Teatre Infantils i de Joves, que dirigeix Factriu santcugatenca Sílvia Servan. En els

tallers es van aplegar nois i noies amb ganes de fer teatre que van interpretar adaptacions i fragments de diverses obres.

FOTO: EDUARD FARINYES

tels mobles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

OS 4 CANTONS

28 Divendres, 7 d'abril del 2000

Handbol

La UE Sant Cugat ha de guanyar el GEiEG si no vol perdre la categoria

Si guanya haurà de superar també el Bordils i esperar altres resultats

Només val la victòria en les últimes dues jorna­des de Uiga al grup "C" de Primera Nacional. Guanyar i esperar que la resta d'equips dels al­tres quatre grups de la categoria immersos en la mateixa situació que l'equip d'handbol de la Unió

Al.l'A Ldl'l-V.

- Sant Cugat-

Kl pavelló municipal de Sant Cu­gat ha de ser diumenge, a partir de tres quarts d'una del migdia, una olla de pressió. L'afició local s'ha de Ixilcar amb l'equip de Joan Sancho, que tan sols li val la victò­ria si vol continuar disposant d'al­guna opció per aconseguir la per­manència a Primera Nacional. El conjunt gironí del GEiEG es des­plaça a la nostra ciutat ja amb la temporada enllestida, amb l'únic al·licient de poder finalitzar aques­ta campanya 1999-2000 en una sola posició més alta a la classifi­cació del que es troba ara mateix. El GEiEG és vuitè al grup "C" de Primera Nacional a m b 22 punts, a tan sols un del Sant Es­teve Sesrovires. Els de Girona ja fa dues jornades que van assegurar-se definitivament la permanència a la categoria. En la darrera jorna­da de competició van perdre al seu pavelló davant el líder en solitari del grup. La Roca, per 29 gols a 32.

La Unió Esportiva Sant Cugat va tornar a repetir el que ha fet tota la temporada excepte en un partit contra el Gavà. Es a dir, per­dre. Els vermell-i-negres van cau­re a la pista del Sarrià de 'íer, equip que encara té alguna possibilitat d'aconseguir la segona plaça que dóna accés a disputar la promoció d'ascens a Divisió d'Honor, mal­grat no depenguin d'ells matei­xos. El quart classificat a la Lliga va derrotar els santeugatencs per 36 gols a 29. Els de Sancho sem­pre van anar per darrere en el llu-

Esportiva Sant Cugat perdin i així puguin acabar facilitant la permanència a l'equip vermell-i-ne-gre. Els santeugatencs, que diumenge van perdre a la pista del quart classificat, el Sarrià de Ter, per 36 gols a 29, disputen aquest diumenge al matí

al pavelló municipal un partit amb el GEiEG que si el perdessin, els faria baixar ja matemàticament a Primera Catalana. L'entrenador local Joan San­cho creu que la motivació "serà un aspecte clau" per decidir aquests dos últims enfrontaments.

l'equip efhanrllml de la 17' Sant ( ugfrts'enjioiilam al CEiEG, que ja ho té tot fet a la Lliga FOTO: EDUARD FAR/NYES

minós i no van tenir opcions de lluitar per la victòria, tot i que hi va haver algun jugador que ja a la pri­mera part va llançar la tovallola i va donar el partit per perdut. A la pri­mera meitat, el sènior d'handbol ja perdia per 20 gols a l l .

Obligat* a guanyar

Guanyar diumenge el GEiEG és l'única opció que té la UE Sant Cugat si vol lluitar la setmana vi­nent a la pista del Bordils per man­tenir-se a la categoria. Val a dir però, que tot i així el conjunt santeuga-tenc no depèn d'ell mateix per as­segurar-se la categoria. Per cin­quena jornada consecutiva, l'equip

local és en aquests moments en zona de descens com a segon pit­jor tercer classificat dels quatre grups que configuren la Primera Nacional. Primer, han de guanyar a casa el GEiEG, després, el Bor­dils a domicili, i finalment, espe­rar la punxada dels altres equips que es troben en la mateixa situa­ció que la UE Sant Cugat.

Joan Sancho, entrenador de l'e­quip d'handbol, assegura que la clau del partit tant amb cl GEiEG com amb el Bordils es trobarà en el fet que "guanyarà l'equip que menys errades cometi i més ga­nes tingui de guanyar. La motiva­ció" serà, doncs, un aspecte del tot clau, tenint en compte que cap

dels dos adversaris santeugatencs ja no s'hi juguen res en aquesta Lliga. Sancho creu també que "cap dels dos conjunts donarà el partit per perdut". L'entrenador apunta que el GEiEG, que tindrà tres baixes per sanció, "és un molt bon equip". Els locals s'enfronta­ran a equips gironins en les últimes tres jornades.

El tècnic santeugatenc va rebre la targeta vermella diumenge, fet que serà sancionat i li privarà de seure a la banqueta. Per Sancho, aquest fet no és significatiu: "Al nostre pavelló, això no és cap pro­blema tenint en compte que puc estar a dos pams de la banqueta i dirigir l'equip perfectament".

B à s q u e t

La UE Sant Cugat és molt a prop de jugar la promoció

À.L.

L'equip sènior "A" masculí de la Unió Esportiva Sant ( AI gat va demostrar dissabte a la tarda a la Sala Escolar que la derrota que va encaixar la setmana anterior a la pista del segon, el Grup Bar-na, no va afectar l'equip. L'e­quip vermell-i-negre va superar el CB La Unió-Cerdanyola per 118 punts a 107 després de tres pròrrogues, que van allargar el partit amb més de dues hores de joc. Amb aquesta nova victòria, la UE Sant Cugat ha tornat a de­mostrar la seva ferma candida­tura a ocupar una de les places de promoció d'ascens. De fet, ara mateix és quart a la taula i juga­ria el play-off d'ascens. Per da­vant, només el superen tres con­junts: el Sant Pere La Sirena, el Grup Barna i l'Andorra.

En les últimes setmanes, el tèc­nic santeugatenc David Barbens havia apuntat la importància de no deixar escapar cap triomf. Els vermell-i-negres esperen no per­dre cap partit i assegurar-se, com a mínim, aquesta quarta posició, que és l'última plaça que dóna accés a disputar l'ascens.

La propera jornada de lliga durà el sènior "A" masculí a la pista del CB Ripollet. El calendari que haurà d'afrontar la UE Sant Cu­gat d'aquí fins a finals de tem­porada és el següent: a casa haurà de rebre el Club Natació Te­rrassa i el CEB Sant Jordi, men­tre que haurà de jugar a les pis­tes de l CB Ripo l le t i el Sedis-Mausa. Després de jugar a Ripollet, disputarà dos enfron­taments consecutius a la Sala Es­colar, que podrien ser del tot de­terminants.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 : 93 480 36 00

US í CANTONS Divendre. - íi'abril del 2000 Esports 29

H o q u e i p a t i n s

Els sèniors del Patí opten a Pascens a falta de sis jornades pel final

Àl.KX LÓl'KZ -Sant Cugat -

El Patí Hoquei Club Sant (üugat viu en aquests moments un dels moments esportius més enriqui­dors de la present temporada. El sènior masculí i el femení lluiten per ascendir de categoria, mentre que el júnior i el benjamí "A" afronten el Campionat de Cata­lunya després de classificar-se se­gons i primers respectivament.

El sènior masculí va guanyar diu­menge al pavelló municipal Tina Sant Just per 4 gols a 1 i d'aques­ta manera, una jornada més, es consolida com un dels equips que lluita per acompanyar el Reus De-portiu a la Primera Nacional Ca­talana. Ara, els vermell-i-negres són quarts amb 34 punts, a tan sols dos del segon, el Monjos. El pre­sident del Patí Hoquei Club Sant Cugat, Antoni Pérez, creu que "pujar serà molt difícil. Hem de guanyar tots els partits que resten per acabar la lliga i esperar també que el Monjos perdi un partit". De fet, aquesta mateixa jornada,

mentre que el Patí Hoquei visita la pista del Mollerussa, el Mon­jos ha de jugar a la pista del tercer, el Juneda. El calendari de com­petició del sènior masculí en les últimes sis jornades de lliga és el següent: a fora ha de jugar a la pis­ta del CH Mollerussa, del CH Ju­neda, i de L'Hospitalet CH, men­tre que al pavelló municipal ha de

El júnior i benjamí "A " de Pentitat santcugatenca afronten la segona ronda

del Campionat de Catalunya

rebre El Geniol el Pla, l'Aiscondel Vüa-Seca, i el CP Calafell.

Dissabte a la tarda, el conjunt santcugatenc haurà de jugar el pri­mer dels últims tres desplaça­ments abans que acabi el cam­pionat. A l'anada, PH Sant Cugat i Mollerussa van empatar a 2 gols.

El sènior femení del club sant-

El'júniordel'Pati'Hoqueiva desfer-sedel'Noia"B"dissabte per4gols a0 FOTO: EDUARD FAR/NYES

cugatenc és ara mateix en la quar­ta posició, plaça que dóna l'accés a disputar la promoció d'ascens a Primera Catalana. EI cap de set­mana passat, les jugadores entre­nades per Santi Roca van tornar a demostrar el seu potencial en vèn­cer de forma clara i rotunda cl lí­der, el Sarna Vilanova, per 6 gols a 0. Quan falten sis jornades per­què finalitzi la lliga, l'equip ver-mell-i-negre és a quatre punts del primer. Amb tot, però, els tres pri­mers classificats, el Sarna Vilano­va, el CH Farners i el CH Arenys de Mar encara han de descansar. El Sarna ho han de fer dues jor­nades, el Farners, una, i l'Arenys de Mar, també dues. El conjunt

santcugatenc depèn d'ell mateix a partir d'ara per col·locar-se líder del seu grup ja que el goal-avera-gcamb el Sarna Vilanova els és fa­vorable. Els dos primers classifi­cats obtindran l'ascens directe a Primera Catalana, mentre que el tercer i quart jugaran una promo­ció d'ascens.

El calendari que ha d'enfrontar el sènior femení en les sis jornades que queden és el següent: a fora han de jugar a les pistes del C N Igualada "B", el CP Congrés "B" i el CHP Sant Feliu, mentre que a casa han de rebre el C H Navar­cles, el Sant Miquel de Molins de Rei i el C P Jonquerenc . D iu ­menge a les nou del matí, el sènior

femení visita la pista del CN Igua­lada "B".

D'altra banda, el conjunt júnior de l'entitat local ha passat a la se­gona ronda del Campionat de Ca­talunya després d'eliminar el Noia Freixenet "B". A l'anada, partit jugat dissabte al pavelló munici­pal, els santeugatencs van guanyar per 4 gols a 0, i diumenge van em­patar a cinc gols fora de casa. Ara el proper rival és el Llista Blava de Lleida.

En benjamí "A", que ha passat directament a jugar la segona ron­da, s'haurà d'enfrontar aquest cap de setmana al Mataró, també en doble partit. Aquest equip és en­trenat per David Olmo.

T r o b a d a

La Coordinadora adverteix que no hi ha res tancat i que encara queda molt per fer

La plataforma exigeix al consistori que compleixi el projecte inicial

A L . - Sant Cagat -

La Coordinadora d'Entitats Es­portives de Sant Cugat va voler deixar molt clar dilluns passat que, tot i que s'hagi pogut fer un pas endavant quant a instal·lacions es­portives municipals, creu del tot insuficient el nou projecte pre­sentat per l'Ajuntament. La Co­ordinadora va insistir també que el nou pla presentat d'equipaments a la rambla del Celler no és per ells un projecte tancat i definitiu, tan sols és, al seu parer, una idea. Aquesta és la principal conclusió de la qual tots els clubs membres de la Coordinadora esportiva van

voler deixar constància en la dar­rera reunió mantinguda dilluns a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat.

Continuar exigint

Pensen continuar exigint noves instal·lacions i aquelles que ne­cessitin una remodelació urgent que siguin arranjades al més aviat possible. De fet, en aquesta tro­bada es va incidir en el fet que l'esport local no només necessita les dependències presentades en el darrer projecte, sinó que exi­geix que el consistori porti a la pràctica tot el pla d'equipaments esportius que va presentar el de­

sembre passat a la Coordinadora d'Entitats Esportives. Segons la plataforma, la nova zona d'equi­paments esportius de la rambla del Celler és tan sols una petita part del projecte global.

La plataforma esportiva té molt clar que, ara per ara, el que cal co­brir a curt termini són les neces­sitats més urgents que demana l'esport local. Els clubs presents en aquesta nova reunió de treball de la plataforma esportiva van ser: el Patí Hoquei, cl (Ilub Esgrima, el Club Rugbi, la Fundació, la Unió Esportiva, el Mas Jancr, l'O-limpyc, el Club Voleibol i la Penya Blaugrana. La propera trobada serà el dilluns 17 d'abril.

lui C.iiotdnmdoiii no pum tU- tielmlUii pi·i l'espuit htal Kt'K) XI..

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius

Tel 13 58 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

30 Esports ELS/CAIYTONS Divendres, 7 iT abrildel'2000

o q Í# e r t a

El Júnior femení torna a la Lliga amb l'objectíu d'assegurar-se la categoria

Quan falten set jornades, ks de Núria Olivé són en zona de descens directe Guanyar partits és l'única cosa que faci­litarà que el Júnior femení d'hoquei her­ba s'asseguri la categoria. Quan falten set jornades perquè s'acabi la competi­ció, les de Núria Olivé tornen a la Lliga

AI.KX Loi'i-:/

-Sant Cugat -

I .'equip temem del Júnior inicia .iquest cup de setmana un mes (|iie difícil camí que l'ha de dur a la permanència LI la I )ivisió d'l lo-nor. Després d'una aturada al campionat de Lliga retorna la competició, amb un Júnior que ara mateix és a quatre punts de la salvació, evitant també plaça de promoció de descens que ocupa el (.'Ini) Kgara amb només un punt més que les blau-i-ncgres. FI conjunt que dirigeix Núria Olivé és desè i últim a la taula amb únicament 4 punts, els que va sumarà la primera volta i fora de casa amb la I niversirar de Se­villa i cl (!lub Kgara.

(Juan falten set jornades per­què finalitzi la lliga. el Júnior fe­mení té lògicament com a prin­cipal ob jec t iu m a n t e n i r la categoria. Kl primer obstacle que caldrà superar és la Universitat de Sevilla, que és setè amb 7 punts, i que a aquestes alçades tampoc s'ha assegurat la per­manència a la màxima categoria de l'hoquei-herba estatal. L'ad­versari de les santcugatenques són a tan sols dos punts de jugar la promoció de descens \ és per

després d'una aturada de la Divisió d'­Honor amb la principal fita d'assegurar-se la categoria. La realitat, però, diu que les santcugatenques són desenes i últi­mes amb només 4 punts, a un de jugar la

promoció de descens i a quatre de la sal­vac ió . La p r i m e r a prova de foc serà aquest cap de setmana, quan rebran la Universi tat de Sevi l la , que suma t res punts més que les locals.

1 mti i nit ilet l'iti < i mi\i i liti, i

aquest motiu que visitaran les instal·lacions del Júnior amb la intenció de fer-se amb els dos punts. A l'anada, les blau-i-ne-gres van endur-se el triomf.

Més partits a fora

El calendari que ha d'afrontar

el Júnior d'aquí a que final i t/i la I ,liga és el següent: a casa han de rebre la l'niversitat de Sevilla, el RC Polo i el C D Terrassa, men­tre que a fora hauran de jugar al terreny de joc del Yaldclu/, la Reial Societat, el Sardinero i l'Atlètic de Terrassa.

L'estadística tampoc no acom-

l·itld 1-1)1 \RI)I- IK/Y>'M

panvu les de Núria Olivé ja que al campionat de Lliga sumen ni més ni menys que vuit derrotes consecutives. Curiosament, l'e­quip santeugatenc va aconseguir la darrera victòria a la Lliga al camp de la l mv crsitat de Sevilla, el 24 d'octubre passat, ara fa una mica més de cinc mesos.

e n n i s

El Llorenç Marlet arrenca dilluns amb el tradicional

sistema de competició

AL. - Sant Cugat -

Les pistes del Club Ksporriu \alldorcix acullen des de dilluns i fins diumenge la dotzena edició de l'Open Nacional Trofeu Llo­renç Marlet de Tennis, que en­guany tornarà a disputar-se amb el seu sistema inicial de competi­ció. I )esprés que en les dues dar­reres edicions es jugués en forma de quadrangular, l'organització ha tornat a apostar per obrir un qua­dre, tant en categoria masculina com en fèmines, que aplegarà uns 125 jugadors. Aquesta prova, que tan sols tindrà lloc en individuals. és puntuable pel rànquing nacio­nal de tennis.

LI Llorenç Marlet repartirà un total de 450.000 pessetes en pre­mis. LI campió en la categoria masculina s'endurà un premi de HK).(KK) pessetes, mentre que en fèmines la guanyadora s'embut­xacarà .S0.000 pessetes. Kls dos primers classificats, tant en una categoria com en l'altra, també re­bran un trofeu.

Fernando (iarcia, director tèc­nic del Club Ksportiu Valldoreix, ha assenyalat que aquest "és un torneig de tennis amb molta tra­dició i que cada any compta amb un alt nivell de participació i tam­bé de nivell". Aquest torneig l'han guanyat tennistes de pres­tigi com Fèlix Mantilla o Carles Costa, així com també hi han par-

!• I lluït HI Mitilit i < pttittuiil·li /ni i·ii'i/mi'^ 'iii ii' t/i/itiiini\ I Oli) XI

tieipat els també prestigiosos ( dir­ies Moya, Fernando Vicente. Calo Blanco, Juan Carlos Ferrero. Jor­di Burillo o Albert Portús.

Kls vencedors de la darrera edi­ció d'aquest campionat van ser Fclieiano López, en categoria masculina, i Núria Llagostera, en fèmines. F^ntrc els participants lo­

cals de més renom hi trobem So-nia I )elgado, que ja va guanyar en l'edició del 1998.

F.n l'edició del 1997, que va reu­nir un quadre de 160 jugadors, van guanyar el torneig Juan Antonio Saiz, i Noelia Serra. Llavors, Del­gado va caure en tercera ronda del campionat.

K à r f ï rs g

Es corre la segona cursa del Fórmula Catalunya

À.L. -SantCugat -

Quatre pilots locals participen aquest diumenge a 1 -liçà de Vall a la segona de les vuit proves que configuren la novena edició del Campionat Fórmula Catalunya de Karts. Aquests són: Oliver Campos, que és líder en catego­ria júnior; Marc Cebriàn i Daniel Campos, que ocupen la segona i cinquena plaça respectivament en cadet: i David Cebrian. que és segon en aleví. I ,a cursa tindrà lloc al Kartòdrom Catalunya.

T e n n i s

Corretja, als quarts de la Copa Davis

-SantCugat -

Kl tennista santeugatenc Alex Corretja participa des d'avui i fins diumenge a Màlaga en l'elimi­natòria de quarts de final de la Copa Davis, que haurà d'en­frontar la selecció estatal davant Rússia. Kls seus companys de se­lecció seran Albert Costa. Juan Carlos Ferrero i Joan Balcells, lot apunta que Corretja jugarà en in­dividuals i dobles.

Kl santeugatenc ha rebut un guardó ben especial pel seus èxits: l'Ordre Olímpica. /A.I..

T a e k w o

Castaneda i López, a l'estatal

-Sant Cugat -

Dues taekwondistcs santcuga­tenques, Elisenda López i Eriça Castaneda participen aquest cap de setmana a València al Cam­pionat d'Espanya Universitari. Totes dues van assolir el passi a l'estatal després de fer una bona actuació al Català. /A.L.

ELS /CATVTONS Divendres. 7 d'abril del 2000 Esports 31

f n s f a l l a c S o n s

El Club Fitness celebra el seu tercer aniversari oferint un nou servei

Des del 12 d'abril del 1997s'han beneficiat d'aquest club 272 abonats Al.KX LÓPEZ

- Sant Cugat -

Dimecres vinent, la sala de fit­ness ubicada al pavelló munici­pal. al costat de l'espai ocupat per la secció de Tennis de Taula de la l 'nió Esportiva Sant ( àigat, ce­lebra el seu tercer aniversari. Kl 12 d'abril de 1997 va ser inaugu­rada pel llavors regidor d'Ksports de l'Ajuntament, Xavier Figue­ras. Des tic llavors, un total de 272 abonats han utilitzat aquest espai municipal. Actualment, són 94 els i|ue la fan servir amb freqüència. Aquesta sala de 72 m- no tan sols l'utilitzen els diferents usuaris de l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET). com són les activitats físiques per a adults i també per a gent gran, sinó que també en treuen profit altres en­titats de la ciutat com la secció d'atletisme del ('.lub Muntanyenc Sant Cugat, la secció d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat i el Patí 1 loquei Club Sant Cugat. Però val a dir que aquesta de­pendència també l'han fet servir

altres entitats com el FS Winter­thur Sant Cugat, el Sant Cugat Ksport FC, el Club Rugbi Sant Cugat i també els Castellers de Sant Cugat.

Xavier Requeno, Coordinador de l'OMKT, ha assegurat que els objectius que s'havien proposat quan van inaugurar la sala el 12 d'abril del 1997 els han acabat as­solint: "Hem aconseguit les fites inicials que ens havíem marcat. Hem acomplert les nostres ex­pectatives. que eren fonamental­ment tres: crear un nou servei, el (\\\\h Fitness. ampliar els serveis tlel programa tic l'Esport per a Tothom, -adults i gent gran-, i fa­cilitar a les entitats de Sant ('ugat franges horàries perquè pogues­sin dur a terme la preparació físi­ca dels seus equips.

Kn aquesta sala de fitness hi po­dem trobar tres tipus de màqui­nes: la de pes lliure, la cardiovas-eular i les isotòniques. L'espai compta amb un assessorament professional ja que, segons co­menta Requeno. "pretén que si­gui un servei individualitzat". En-

V o l e i b o l

El CV Sant Cugat guanya i s'apropa a la permanència

À.L.

/ I Club l·ili/i" c ii'ib/i,// 'i/rmuii, rbl/ii/ ilbi niumnpal l-O/O. .\'.;

guany han augmentat els horaris d'utilització del ('.lub Fitness. que han millorat així l'oferta.

Ksportiva Sant Cugat, els respon­sables de la inversió» i gestió) d'a­questa instal·lació, han posat en marxa ja aquest mes d'abril un nou servei dins el Club Fitness: combinar la sala de musculació

FI Servei Tècnic d'Activitats Fi- amb la pràctica del banv lliure a la siques (STAF) i la Fundació l'nió piscina municipal.

I na nou servoi jx-r o ferir

Kl sènior masculí del Club Vo­leibol Sant ('ugat va superar el cap de setmana passat amb èxit la primera jornada de la fase d'as­cens a Primera Catalana en der­rotar amb comoditat el CA' Olot "B" per un contundent 0 sets a 3. Amb aquest triomf els jugadors que dirigeix Xoran Nikolovski fan un pas important de cara a as­segurar-se la permanència. Kn la segona de les sis jornades que componen aquesta promoció, els santeugatencs tornaran a jugar fora de casa, aquesta vegada con­tra el Llars Mundet. un conjunt que a la fase regular va quedar classificat per sota del sènior mas­culí local. Kls dos primers classi­ficats d'aquest p/r/T-o/? militaran la propera temporada a Primera ( ca­talana, mentre que els dos últims ho faran a Segona. L'altre equip que també hi forma part és el ( A" Badia.

ifir^?fe^j lli M Harim Sant C u g a t j ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ J Autocugat - :

X Prer nis Espor t e n IV lar: xa 2000 HOQUEI PATINS Joan Vidal 13

Pablo Negre 13 HANDBOL UE SANT CUGAT

JoanColell 18

Ricki Ruiz 11 Armand Mora 25 PH S A N T CUGAT (masc.) Borja Campos 11 Albert Rovira 21 PB S A N T CUGAT (fem.) Ruben Mufioz 40 Charl iPatl lé 11 E,loi Safont 20 Laura Gallego 35 Pol Carulla 40 Juanjo Gonzàlez 20 Mònica Martínez 27 Gonzalo Mufioz 21 Laura Martín 27 Pepon Meneses 16 FUTBOL SALA

BÀSQUET Vanessa Costas 10 Montse Balsa 10

PH SANT CUGAT (fem.) WINTERTHUR SANT CUGAT Caria Sariol 26 Javi Ramírez 16 UE SANT CUGAT (masc.) VOLEIBOL Maria Rosa Tamburini 18 Xaloc Rion 15 Gerard Moreno 32 Mònica Vidal IS Josep (ïonzàlez 15 Pau Riera 30 Marta Garcia 15 Javi López 14 Toni Ballart 28 CV S A N T CUGAT (fem.)

Abraham Carreras 28 Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33

HOQUEI HERBA OLIMPVC FLORESTA Montse Carvajal 26 Dani Martí 22 UF SANT CUGAT (fe *m.) Maria Tortosa 26 Joan Reixach 19 Marta Puig 35

JÚNIOR (fem.) Rafa López 13 Mabel Méndez 19 Gina Abelló 16 Elisabet Baldrich 12 CV S A N T CUGAT (masc.) Júlia Menéndez 16 Núria Puigneró 12 Lluís Moreno 27 Helena Maragall 1 1 MASJANER(fem. ) Sergio Martín 25 Natàlia Maragall 10 Elisabet Escrivà 32

Cristina Garcia 30 Maite Gómez 20

FUTBOL S A N T CUGAT

David Izquierdo 18

JÚNIOR (masc.) Francesc Bavo 30 Fèlix Sent 16 Nando Zamora 29

32 Esports I L S / C A N T O N S Divendres. 7 (Tabril del 2000

E S P O R T P E O É & A T

A vmmmm

FUTBOL

1a Catalana 12 .00 Sant Andrcu-Sant (aigat (dg)

2a Regional 12.00 La Romànica-La l'arca (dg)

3a Regional 16.00 Júnior-Rubí(ds) 12 .00 l'B St. ('.ugat-Matadcperenc (dg) 12 .00 Mira-si>l-Sant Pedró (dg)

Preferent Juvenil 19 .30 Knnipa-Sant (lligat (ds>

2a Div. Juvenil Rourcda-PB Sant ()ugat Manrina Egara-S.mt (aigat Andalucia-Júnior

la Div. Cadet 1 1.00 Júnior-l'BSt. Cugat (dg) 11.30 San Jiili;ín-( :KF St. (aigat Ids)

2a Div. Cadet 17 .00 Rubí-Sam Cugat uls) 1 6 . 0 0 Sant ( '.ugat-San ('.ristóbal (ds) 17.45 l'B St. (Higat-( inmcrcin (!rcu Ids) 10 .00 Mira-sol-At. Madrid (dg)

Preferent Infantil 18 .00 Sant Cugat-SabadclHdsl

la Div. Infantil 16.<M) l 'B St. Cugat-Andalucía (ds)

2a Div. Infantil 1 2 . 3 0 Castellar-PB St. (lugat (ds) 0 9 . 0 0 Sant (lligat-F. Bonaire (ds) 18 .00 At. Madrid-Mira-sol (ds) Júnior-Lepanto

1a Div. Aleví

15 .30 Sabadell-Sant Cugat (ds) 1 0 . 3 0 Metengues-PB St. Cugat (ds) 1 1 . 0 0 Mollet-Sant Cugat (ds)

2a Div. Aleví 1 1 . 1 5 PB Sant Cugat-Rubí (ds) 1 2 . 3 0 Can Fatjó-Júniot (ds)

Preferent Benjamí 10 .30 Sant Cugat-Can Jofrcsa (ds)

Preferent Prebenjamí 1 2 . 0 0 Sant Cugat-Fontetes (ds) 1 2 . 3 0 PB Sant Cugat-E. Blaugrana (ds)

2a Div. Femení 11 .30 Sabadell-PB St. Cugat (dg)

FUTBOL SALA

1a Nacional «A» 1 7 . 1 5 \V. Sant Cugat-Sant Andreu (ds) 1 8 . 3 0 La Murga-Olimpyc Floresta (ds)

l a Divisió 16 .00 Chess-SCPE<)_'(ds)

1a Divisió femení 2 1 . 1 5 Palau Inesana-Mas Jancr (ds)

2a Divisió «A» Comellà-Olimpyc Floresta Champion Floresta-Santa Perpètua

2a Divisió fem. «B» 1 8 . 0 0 Olesa-W. Sant ('.ngat (ds) 1 6 . 0 0 L'Ametlla-Les Planes (ds) 11 .30 Mas Janer-Pony's (dg)

Femení base 11 .00 W. St. Cugat-Creu Roja (dg)

2a Div. Juvenil 10 .30 Artextil-Olimpvc Floresta (dg) 12 .45 VV. St. Cugat-Rubí (dg)

3a Divisió 11.00 Castellnou-Mas Janer (dg)

Cadet Escola Joviat-Olimpyc Floresta W. Sant Cugat-Cardedeu

Infantil 10.45 Les Corts-Olimpvc Floresta (ds) 16.30 Pallejà-W. Sant Cugat (ds)

Aleví Riera-Olimpyc Floresta

BÀSQUET

1a Catalana 1 2 . 0 0 Ripollet-l'E Sant Cugat (dg)

2a Catalana femení 1 2 . 0 0 l'K Sant Cugat-Josep Tous (dg)

3a Catalana «B» 1 7 . 0 0 Sant Cugat «B-Pompeia (ds) 1 9 . 3 0 Casp-UK Sant Cugat «B» (ds) 19 .00 Sant Cugat «A-Coll (ds)

Júnior masculí 16 .00 Almcda-l 'E Sant Cugat (dg)

Júnior femení 12 .00 2 Vilanova-UE Sant Cugat (ds)

Infantil l ' E St. Cugat (descansa)

Cadet masculí

19.00 l 'E. Catme-l'E St. Cugat -A» (ds) 17.30 l IF St. Cugat «B»-Círcol Catòlic (ds)

Cadet femení 10.30 F. Maria Ward-l'K St. Cugat (dg)

HANDBOL

1a Divisió nacional 12 .30 UK Sant Cugat-GEiEG(dg)

l a Cat. Juv. masculí 11 .00 l 'E St. Cugat «B-Adrianenc (dg)

1a Cat. Juv. femení La Roca-l'E Sant Cugat

1a Cat. Cadet 19.00 l'K SantCugat-V'allag(ds)

2a Cat. Cadet 17 .00 Parcts-l'E Sant Cugat (ds)

VOLEIBOL

1 a Cat . masc. (Fase ascens) Llars Mundet-CV Sant Cugat

HOQUEIHERBA

Div. d'Honor femení 16.00 Júnior-l'niv. Sevilla (ds)

HOQUEI PATINS

1a Catalana

19.00 Mollcrussa-PH St. Cugat «A. (ds)

Fèmines 0 9 . 0 0 Igualada-PH Sant Cugat -B» (dg)

Júnior (Campionat Catalunya) 2 1 . 3 0 Lleida-PH Sant Cugat (dv) 18.00 PH Sant Cugar-Lleida (dg)

Juvenil (Copa Federació) 15.30 PH Sant Cugat-Premià (ds)

Infantil (Copa Federació) 14.00 PH Sant Cugat «A»-Roda (ds) 18.00 PH Sant Cugat «B-Mol le t (ds)

Aleví (Copa Federació) 1 1 . 0 0 PH Sant Cugat-Sf. Terrassa (ds)

B e n j a m í (Copa Federació) PH Sant Cugat (descansa)

Beni [ a m í (Camp. Catalunya) 1 3 . 0 0 P H SantCugat-Mataro(ds)

Prebenjamí (Cop. Federació) 12.00 PH Sant Cugat «A>.-Corbera (dsi 14.30 Vic-PH Sant Cugat «B». (ds) 15.30 Mataró-PH Sant Cugat «C> (ds)

TENNIS 9E TAULA

Preferent (Copa) l ' E Sant Ctigat-Sants Bernadi

2a Provincial (Copa) Nou Barris-l'E Sant Cugat

3a Provincial (Copa) Parcts-l 'E Sant Cugat

Infantil (Copa) l ' E Sant Cugat-F'alcons Sabadell

R E S U L T A T &

FUTBOL

1a Catalana Sant Cugat-Andorra 0-4

2a Regional La Farga-Lumen 2-1

3a Regional Ramon Llorens-Júnior 2-8 Can Fatjó-Mira-sol 2-1

Veterans Tèrmica-Sant Cugat 5-2

Preferent Juvenil Sant (àigat-At. Segre 3-3

2a Div. Juvenil Júnior-E. ('erdanyola 1-2 Sant (Higat-l )an Rull 4-0

1a Div. Cadet C F F St. (lugat-Júnior 2-2

2a Div. Cadet Sant Cugat-Can Patellada 9-0 Kourcda-Sant (Aigat 2-3 'lerrassa-Mira-sol 4-4

Preferent Infantil Júpiter-Sant Cugat 6-1

2a Div. Infantil PB St. Cugat descansa F'ontetes-Sant Cugat 6-6 Mira-sol-Terrassa 2-2 Badia-Júnior 9-2

1a Div. Aleví Sant Cugat-N. Terrassa 0-1 Sant Cugat-Mercantil I -6

2a Div. Aleví Júnior descansa

Preferent Benjamí Tèrrassa-Sant Cugat 2-3

Preferent Prebenjamí Mollet-Sant Cugat 0-2

Prebenjamí Sant Cugat-Sagrat ('.OT 0-2 Sant Cugat-Liceo Egara 5-2

FUTBOL SALA

Aleví Olimpyc Floresta-Babar Català u-2

BÀSQUET

1a Catalana l 'E SantCugat-L. Cerdanyola . . .118-107

2a Catalana femení Martorell-l'E Sant Cugat 65-57

3a Catalana «B»

MIB-Sant Cugat «B» 83-85 l ' E Sant Cugat «B-IPSI 68-71 Alfa 5-Sant Cugat «A» 78-61

HANDBOL

l a Divisió nacional Sarrià de Ter-l 'E Sant Cugat 36-29

1a Cat. Juv. masculí l 'E SantCugat-La Roca 21-37

1a Cat. Juv. femení l 'E Sant Cugat descansa

1a Cat. Cadet Gavà-l'E Sant Cugat 28-20

2a Cat. Cadet l 'E Sant Cugat-Adrianenc 32-18

VOLEIBOL

1 a C a t . m a s c . ( F a s e a s c e n s ) CV Olot <B>-CV Sant Cugat 0-3

Cadet Sabadell-CV Sant Cugat .<B» VI

HOQUEI HERBA

Div. d'Honor Femení Club de Campo-Júnior 2-0

HOQUEI PATINS

1a Catalana PH Sant Cugat-Ina Sant Just 4-1

Fèmines PH Sant Cugat-Vilanova 6-0

Júnior ( C a m p i o n a t C a t a l u n y a ) PH Sant Cugat-Noia 4-0 Noia-PH Sant Cugat 5-5

J u v e n i l (Copa Federació) Ripollet-PH Sant Cugat 0-13

I n f a n t i l (Copa Federació) Piera-PH Sant Cugat «A» 6-9 PH Sant Cugat «B»-Sant Joan 5-1

Aleví (Copa F e d e r a c i ó ) PH Sant Cugat descansa

B e n j a m í (Copa Federació) PH Sant Cugat-Bigues 3-3

P r e b e n j a m í (Cop. Federació)

Sant Josep-PH Sant Cugat «A» PH Sant Cugat «B--Bigucs . . PH Sant Cugat «C—Igualada .

2-13 .1-8 .2-3

RUGBI

3a Nacional Martorell-Sant Cugat 20-17

TENNIS OE TAULA

Preferent (Copa) Colònia Güel l -UE Sant Cugat . . .3-4

2a Provincial (Copa) l ' E Sant Cugat-Sant Andreu 4-0

3a Provincial <copa) VV. Sant Cugat-Lliçà 4-3

Infantil (Copa) Molle t - l 'E Sant Cugat 2-3

EIS4CANTONS els4cantons@totsantcugat.com "el diari de Sant Cugat"

U S / O W I W S Divendres. 7/i'ahnldel2000 Esports 33

Primera Catalana

Masnou-Castelldefels 1-1

1'. Maf'umet-Peralada 1-1

Granollers-Gramenet 1-2

Sant Cugat-Andorra 0-4

Palafrugell-Sant Andreu . . .2-0

Valls-Igualada 6-1

Jiipiter-Manresa 3-1

Prat-Santboià 0-0

Vilassar-Cerdanyola M 2-1

Yïlafranca-Ripollet 0-1

Equip P J P C PE PP GF ce

SJII Í \ndreu n : i " 4 sx _>: Jiipnci n i s '• 7 56 i ' i

\ilassjr . i i 17 6 x (.0 «, Mlatranca .51 is 4 12 41 .ix

K-raUla «1 14 7 'i 4S 42

l'.ilalmrcll i„ 1-1 o Hi 4S 11

tiuiucnc-l n 14 " 11 56 4S

Ripollet n 15 ' 11 41 41

Sjntlw.ià 51 1.2 K l 9 4(1 .14

Ccr.tamol.i .11 14 • - '

14 " 4. '

1! Mafumet s i l.s < l i " Manresa SI !_' s 14 .IX .w

l'Ml .11) I I s I I 54 14

MasllOl. .51 11 d 14 .11 .19

Castelldefels 11 X !_' I I 42 4 1

Crani.lkr-. .11 9 ' l.S 4.! 5X

\ndorra 50 '1 > 16 43 55

l j ! iu l . i j j 11 9 S 17 l l i Sí

\ ' j l l - M 9 4 IX 41 „2

San l t'.uaiïu : Í I l 4 2 3 2 7 6 8

La propera (9 d'abril): Peralada-Castelldefels; Gramenet-P Mafu­met; Andorra-Granollers; Sant Andrcu-Sunt Cugat: Igualada-Palafrugell; Manrcsa-Valls: Santboià-Júpiter; Cerdanyola M.-Prat; Ri­pollet-Vilassar Vilafranca-Masnoii.

Segona Regional

G R U P S

Joan XXIII-Mil·lenari 0-2

La Farga-Lumen 2-1

Ripollet-La Romànica 2-0

Tïbidabo-Sabadell 2-1

Joventut 25-Barberà 0-5

La Planada-Badia 3-2

Llanó-Caldes 1-2

E. Cerdanyola-Can Rull . . . 1 - 2

Maurina-Castellar 3-0

Equip PJ PG

K Ccrdam-Jj .'7 I I .

|o\cntur25 26 16

Harljcrj 27 l(>

' l ihidabo 27 14

l. j l'I.in.KÍJ 26 14

Maurinal-:. -'7 1.1

I j i l'arpi 27 12

( jnKul l 27 II

GC Punta

S.ih.kk-11 -'7 II)

liadia 27 Ml

Caldes 27 10

1.1 an.'i 27 II)

J . u . i W H I lf >>

L u m e n 2(> UI

Ripollet 2(> X

Romànica 20 X

Castellar 27 7

Mil·lenari 27 6

10

III

12

1.1

M

14

IS

IS

16

l'J

S4

62

4.1

6 »

45

71

7.1

71

La propera (9 d'abril): 1 .unien-Mil-lenan; I/a Romànica-I ,a Farga; Sab.ulcll-Ripnllet; Barlicrà-Tibulabu; liadia-JD\cnrut Ix ( ialdes-La Planada; (àan Rull-1.1. Sabadell; ('.astellar-E. (Icrdanyola: Ma\i-rina l-lgara-Jn-in XXI11.

Tercera Regional

G R U P 14

Depuradores-Rubí 2-4

R. Llorens-Júnior 2-7

Can Boada-Montserrat . . . .2-2

Pueblo Nuevo-Camí Vell . . .4-5

San Lorenzo-Sant Andreu .5-2

Les Fonts-Sant Quirze 8-1

San Pedro-PB Sant Cugat . .3-0

Can Fajtó-Mira-sol Adesa . .2-1

Matadepera-Castellbisbal anul·lat

Equip PJ PG PE PP GF CC Punta

C . j n l a l | ó 24 17 4 1 X5 52 55

Si Andreu 2.1 1» 1

Júnior 2V 1 6 l

KuW 24 lf> .1

Mira-«.l V 2 1 17 (I

Sanl 'edt . . 24 IS 4

San Lorcn/o 2S 14 5

Montserrat ZZ 12 .1

Can lloada 2.1 12 2

Depuradores 24 1(1 1

L e s i o n i s 2d 9 s

R. Llorens 24 d 2

CamiVcïl 2.1 4 .1

KS .IX SS

<>*> :tr> 52

96 41 51

9 0 30 51

7(1 54 49

94 51 45

d l 4í> .V)

M SI Ix

77 OX .1.1

59 6X .12

.16 IIIS 20

4.1 K1K 15

l'H Si. I .mal .1(1 I II 26 28 111 12

I! S u e u . 25 2 .1 20 .1.1 l l d 9

Sant (Jiiir/c 2.1 I 2 211 22 1(15 2

La propera (9 d'abril); Júnior-Rubí; M. Terrassa-Ramon Llorens; Camí Vell-Can Boada; Sant Andreu-Pucblo Nucvo; Sant Quirzc-San Lorenzo; Castell-bisbal-Lcs Fonts; PB Sant Cugar-Matade-perenc; Mira-sol Adesa-San Pedró; Can Fat-jó-Depuradores.

Primera Cata lana

G R U P 2

Lleida-Andorra 66-68

Sf. Terrassa-N. Sabadell .74-61

Rubí-Caldes 81-76

Sedís M.-Grup Barna . . .63-66

VE St. Cugat-Cerdanyolal 18-107

N . Terrassa-Ripollet . . .70-68

Les Corts-Sant Medir .103-88

Sant Pere-Sant Jordi . . . 8 3 - 6 8

Equip PJ PG PP PF PC Punts

Sanr l ' c r c 2Í> 2(1 (> 200X 1X19 4(i

( i r u p l l a m a 2d IX X l'X17 1725 44

Vidnrra 2h IX X 191.1 17.W 44

I K S t . Cupu 2 6 17 9 2<K)7 18Í .5 4 3

N. 'Ii.-rras.vi Zh IS 11 H/il ld,14 41

Sf. IL-rrassa

Knhi

1() 9 17«l KiOl 41

2í> IS \i l'*24 19.12 .Vi

Scilis Mansa 2d l.S 1.1 1HM 1X51 .VI

I Ccrc lanM. la 2(> 12 14 17.17 IH4() W

l , t s < i > r t s 2(i 12 14 WKI 1X1.5 IX

V S a l m U d l Zh 1(1 K> 1 1 0 1795 Vi

Ri|Xill« 2<> 1 0 Ki 1K7(. 195K V>

Sant Mcdir 25 10 15 Ui9X 1X14 .15

(,'akk-s 25 1(1 15 1594 1711 .15

l.k-ula 25 9 l i .

Sant Jordi 2'. 1 21

17.1.'- 54

1XX4 29

I .a pn>pera (9 d'abril): Sant Jordi-N. Teiraxxa; Ripollet-! 'K Sant ( aigat; l'. ( !erdan\ola-Scdís Mansa; (ïrup Harna-Rubí; Caldes-Sfcrie Terrassa; N. Sabadcll-I Jeida; Andorra-! ,cs (à>rts: Sant \Icdir-Sant Pere.

Segona Catalana

G R U P 1 Femení

APB-Construccions 48-38

Josep Tous-Sant Nicolau .45-69

Martorell-UK S t Cugat . . .66-57

L'Hospitalet-Vilanova 87-42

Olesa-Santpedor 51-50

Viladecans «A»-Viladecans «B»63-64

CKSB-Sant Martí 38-40

Sant Gerv asi-Bellsport . .ajornat

Equip P PG PP

Hospitalet 25 21 4

Olesa 25 2(1 5

.lusc-pliuis 25

.S.int(x:d<>r 25

(àinstriKcions 24

5 1 dl).

X 117'

1(1 l l i)

9 1472 127

PC Punts

1214 4d

1.157 45

1105 42

1(101 40

\ i U k v j n ( - A - 2.5 1.1 12 1121 1105

1.1 II 12X1) 1292

1.1 11 11.17 11.15

12 1.1 I4.K, 1461

12 H 1242 1217

12 l.l 11.16 1222

10 15 1219 U l l

II) 15 1.19.1 14.10

7 IX 124.1 142.S

Vilanova 24

Ik l l sp i r t 24

ViUks-ans.R. 2.5

< :i-:sn 2.5

Al'll 25

Sant Maní 25

Sant Nicolau 25

Martorell 25

l 'ESt . Cus»! 2 5 » 2 2 1126 15(11 2 8

S a n t C c n a s i ZZ 4 IX XV.S 1 K>7 26

La propera (9 d'abril): Viladecans <.B»-Olcsa «B»; Santpedor-Sant Gervasi; BcIlsport-L'Hospitalet: Vilanova-Martorell; l'E SantCiígat-Josep'lous; Sant Nicolau-Construeeions; Sant Martí-Vilade­cans .A-; CESB-APB.

Primera Nacional

G R U P C

Sarrià Ter -UE S t Cugat . .36-29

GEiEG-La Roca 29-32

Bordils-Laminados 30-29

I^es Corts-Gavà 27-27

Tres de Mayo-Cardedeu . .31-28

Sant Esteve-València 31-27

SantQuirze-Castelló 19-19

Equip PJ PG PE PP GF GC

l.aH.K-a 24 16 5 .1 (,7X 571)

1.us C o n s 24 14 5 5 059 5X9

t . aminados 24 14 4 (i 6X9 640

S a r n a ' I c t 24 14 4 6 d.ld 592

Castell. ' . 24 12 d d 5X5 529

Ires de Mayo 24 1 I d 7 (.24 (.1.1

Sant Ksteve 24 11 I 12 (.15 (..17

( ; I - ; I K < ; 24 10 2 12 04.x 6666

València 24 II) 2 12 562 5X5

Hi.rdils 24 X S II 55(, 577

fiava 24 X 4 12 5X5 5X7

Punt»

.17

.5.5

.12

l ' E S t . Cuitat 2 1 7 1 16 6 2 7 6 9 6 15

Sant Oui lvc 24 (. 1 17 54d 645 11

Cardcdc . i 24 1 J | 9 5X4 M x s

La propera (9 d'ahril): Cardedcu-San! Esteve: (íavi-Trcx de Mayo; l.aniinados-Ciudad Encantada: La Roca-Bordils: I E Sant Cugat-íiEiEf í: (:.is-telló-Sarnà de Ter: Sant (Juir/eA'alèneia.

Primera Nacional A

( Ï R U P 5

Equip PJ PC PE PP GF GC Punta

Alia .5 2.1 19 2 2 154 66 59

Sícoris ZZ 16 1 .1 KIX 59 51

k p i í C a s i n o 22 IS 4 .1 I I I 69 49

l.a Alniunia 2.1 12 .1 X 92 79 .19

OUii ipvrF. 2 2 12 2 8 8 2 7 9 :tX

fàirhera ZZ

I', \ndorra 2.1

La Murga ZZ

Manresa 21

Ind. fiareía ZZ

Tallers 2.1

Montser ra t 2.1

Hospi ta le t ZZ

N . Sahadell 22

Kubí 22

9 .1 10 79 74 .10

X 6 9 XI XS .111

X 5 9 107 110 29

X .1 12 65 7X 27

X .1 II X7 106 27

X 2 1.1 67 9.1 26

5 (. 12 71 117 21

5 1 14 XX 1()> H)X

5 2 1 5 69 s w 17

4 5 15 65 U I 17

La propera (8 d'abril): Sicoris-Alfa 5; F.pic ( iisino-I -a Almúnia: N. Sabadell-Industrias Garcia; La Murga-Olimpyc Floresta; P. Andorra-Corbera; Montserrat-Hospitalet; Tallers-Rubí.

Primera Nacional A

G R U P 6

Equip

La 1 nión

Vilassar

Manacor

l luac lnn j

Hubar (acalà

PJ PG PE PP GF GC Punts

2.1 IX I

2.1 I d .1

22 16 2

i t 12 2

l \ II 5

. Saiil launil 2 3 12 1 1 » 122 1211 .17

Klee. l'.ien)

C i k i j

L'Esclop

N . O a k i e s

< ii-ic-i a

L lopar t !

Monsant

Mavin

Sant Anitreu

2 9 '«i X4 .15

4 10 101 107 2X

1 12 96 106 2X

4 II 106 117 25

1 11 164 117 25

1 14 X7 95 22

.1 II 7X XI 21

4 1.1 79 127 II,

2 17 77 IIX | |

La propera (8 d'abril): Barcelona (descansa); Montsant-Babar (,a-talà; Llopart 3-Vilassar; Elèctrica Ciem-Gricia; Maxon-Manacor; I ;à l nión-( ,'al\ ià; L'Kselop-N.Caldes; \V. Sant (aigat-Sant Andreu.

í lWlU^tÇ^^'S

Primera Catalana

G R U P A

Vendrell-Vilafranca 1-5

Cornellà-Calafell 6-5

L'Espluga-Hospitalet . . . .5-5

Vi lanova-Vila-seca 4-8

R e u s Dep.-Juneda' 4-2

C P Monjos-Genif)l el Pla .6-4

Martinenc-Mollerussa . . . .4-3

P H St. Cugat-Ina St. Just .4-1

Equip PJ PG

K e i i s D e p 24 21

i : r \ l o i i | . . s 24 17

l'II Si. Cimal 2 1 15 '

J.iiKda

\'.lat'ranta

\l. ,lk-russa

\ ila-sc-ca

ina San t Jus l

Hospitalet

Maninenv

Cotne l l i

Vendrell

L'kspli i t ta

Cen io l c l l ' l a

\ ilanova

(.'alatell

24 17

24 15

24 1.1

24 12

24 II)

24 X

24 9

24 x

24 5

24 l,

24 6

24 5

' GF

U n

l.il

121

10X

H

.14

10

15

14

74

97

U I

97

100

12.1

2 17 102 I 67

119

La propera (9 d'abril): Ina Sant Just-Vendrell; VllafraiK·a-C.omella; Calafell-L'Espluga; Hospitalet-Vllanova; Vlla-scca-Reus Dep.; Juneda-CP Monjos; Geniol el Pla-Martinenc; Mollerussa-I'H Sant Cugat.

»0<}Wrtefl8A

Divisió d'Honor

Femení

7

Equip P J PG PE

< :l l lc r rassa II 1» 1

VJWCII I / . 11

K. StierccUJ I I

Sardinet'i 11

Clt ihí ^imiK. II

\r. lèrrassa II

I Sevilla II

KCl 'o lo I I

( Mul) Kijara 11

Jimior I I

1

l

5 5

4 2

.1 I

2 ,1

.1 2

2 I

2 O

GF GC Punts

4X 10 21

5 VI

14 16

9 I I

1.1 10

7 .10 7

12 17 7

16 2X X

1.1 ,12 5

8 2 8 1

La propera (9 d'abril): Júnior-l Iniversitat Sevilla; R. Soeiedad-Club de (jmpo; RC Polo-Club F.(jara; Sardine-ro-Atlètic Terrassa; CD 'Icrrassa-Valdeluz.

Primera Catalana

F A S E D ' A S C E N S

Llars Mundet-Badia 3-0

Olot «B»-CV Sant Cugat . . .0-3

Equip PJ PG PP SC SP Punn

<A'Sani Cuil·l I I 0 a O 2

Llars \ l u n d e r 1 I I ) .1 II 2

llaclia 1 II 1 II .1 1

f l U n - B - 1 0 1 ( 1 5 1

La propera (9 d'abril): Llars Munder-CV Sant Cugat; Badia-Olot «B».

34 Esports ELS / C 4 ] Y I Ï > N S lï,ven/irf<. 1 tT/tbril M 2000

BÀSQUET

Infantil masculí 10 .15 Centre Oherr-Avenc (ds) 10 .15 Agnra-Col. Carme (ds)

Infantil femení 11 .30 Àgnra-N. lèrrassa (ds) 0 9 . 0 0 Liceu KRara-l'K Sant Cugat (ds) 10 .15 IKS Blanxart-Avenc (ds)

Aleví masculí 0 9 . 0 0 Avenc-Sant Jordi •• A- (ds) 12 .00 Pins Yallcs-RcKina Carmeli (ds) 10.00 Ferran (:iua-Santa Isabel (ds) 0 9 . 0 0 Pla Farreras-Joan Maragall (ds) 12 .00 Sant Jordi .< B--Catalunya (ds) l l .OOC.t Obert-Pure/.a de Maria (ds)

Benjamí 11 .00 Pins del Yallés-Catalunya «B- (ds) 11.00 Pins del Yallès-Verdaguer (ds) 11.00 Pla Farreras-M. Rubí (ds) 11 .00 Avenc-Ferran Clua (ds)

1 1 . 0 0 La Floresta-Centre Obert (ds) 1 1 . 0 0 Collserola-Santa Isabel (ds) 11 .00 Àgora-Sant Jordi »B> (ds) 1 1 . 0 0 Catalunya A»-J. Maraiylllds)

FUTBOL A-7

Femení 10.30 Júnior-Àgora(dsl

Aleví 10.00 Castellbisbal-EE Foiró «A» (ds) 11.30 La Farga-Viladecavalls (ds) 09 .00 Club Cimal-Avenc (ds) EE Foiró «B» (descansa) Mira-sol (descansa!

Benjamí 10.00 25 Setembre-Col. Europa (ds) 10 .00 Thau «B-San Cristobal (ds) 10 .00 N.'l'crrassa-Avenc •<(:» (ds) 10 .00 Mira-sol «B-St . Pere Lumen (ds) 11.00 Jtyan XXIII-B»-La Farga «B-(ds) 0 9 . 0 0 Mira-sol «A»-Matadepera (ds)

11.00 M. Auxiliadora«A'·-Jiinior (ds) 10 .00 Avenç «B»-San Lorenzo «A- (ds) 10 .30 La Farga « A - E E Foiró (ds) 10.00 Thau «A.-C.Jofresa «A» (ds) 0 9 . 0 0 Avcnv « A - N . Terrassa «A- (ds)

Prebenjamí 09 .00 Sagrat Cor-Àgora «D» (ds) 10.00 San Cristobal «I)>-St. Cugat -A» (ds) 10.30 Júnior-Can Tries (ds) 11.00 Àgora -B-Col . Vednina (ds) 13.00 Àgora «O-Petit Estel (ds)

FUTBOL ti 11

Masculí 10.30 Club Raco-Àgora (ds) EE Foiró (descansa)

FUTBOL SALA

Cadet

11.00 Esc. lndustrial-L. da Vinci (ds) 11.00 Escola Pia-F.F. Foiró (ds)

Juvenil 10 .00 I ES A. Fcrrer-AV Pinar (ds)

Aleví 10.00 Montserrat-Rubí Norte «A» (ds) 11.00 J. Maragall-Col. Europa (ds) 12.00 Ferran Clua-Santa Isabel (ds) 13.00 Pau Casal-Lcs Planes (ds) 11.00 Liceo Politècnic-J. Maragall (ds) 12.00 Balmes-Rubí Norte «B» (ds)

HANDBOL

Infantil 12.00 Arnau Cadell-IES Blanxart (ds) 11.00 Avenç-Col. Carme «A» (ds) 11.00 Ramon i Cajal fm-Viaró (ds) 11.00 Centre Obert fm-Rubí(ds) 10.00 Ixonardo da Vinci-Súria (ds)

VOLEIBOL

Juvenil femení 11.00 Terrassa •·B»-Santa Eulàlia (ds)

Cadet femení 1 2 . 0 0 CV St. Cugat-Viladecavalls (ds) Àgora (descansa)

Infantil femení 0 9 . 0 0 El Pinar-Sagrat Clor (ds) 10.00 Angeieta Fcrrer-Rubí «A» (ds) 09 .00 Rubí «B»-Avcnç(ds) 10.00 Àgora-N. Sabadell »B>. (ds) 09 .00 N. Sabadell •.A.-Les Planes (ds)

Aleví 0 9 . 0 0 Pla Farreras-EI Pinar (ds) 10.00 Pla Farreras-Ferran C:iua -B.. (ds) 11 .00 J. Maragall «B»-Pla Farreras (ds) 1 2 . 0 0 La Floresta-J. Maragall «A» (ds)

"mv:£:.:i) & * *;T. S

BÀSQUET FUTBOL A-7 FUTBOL A'l 1

Infantil masculí Agora-Regina Carmeli ()-2 Avenc-Col. Cingle ^ - 2 °

Infantil femení Torre de Palau-\gor a 20-46 I E Sant (.'uirat-í .'astcllbisb.il 28-40 A\enc-Matadepcr.i 45-53

Aleví masculí Regina (:.irmcli-St. Jordi -A- 22-49 A\enc-Santa Isabel 53-27 Pins Vallès-Ferran Clua 49-41 Catalunva-Joan Maragall 48-76 Sant Jordi .<B»-Ct. Obert 23-67 Pla Farreras-Purc/.a Maria ajornat

Benjamí Collscrola-Regma Carmeli 10-35 Maristes-Avenç 8-44 Pins del Yallés-Pla Farreras 2-0

Femení Masculí ...3-3 Àgora-Club Cimal 2-0

IKS Blanxart-Júnior ijornat

Aleví EE Foiró ..B-Schola-IV. ...5-5 FUTBOL SALA Les Fonts-I.a Farga .. .0-2 Club Cimal-Mira-sol 2-9 Cadet Benjamí Avenç «O-Thau -B" ...0-2

4-3 Benjamí Avenç «O-Thau -B" ...0-2 EF Foiró-C.ol. Carme 0-13

La Farga «B-Mira-sol-B.· Montserrat-Mira-sol -A>

...0-2

...2-0 Juvenil C. Jofresa «A»-La Farga <• A» ...2-0 I ES Angeieta Ferrer . .descansa Dosa Salesians-1 hau «A» .. .0-2

...2-0 Infantil Thau-Rubí Norte 2-3

Prebenjamí Aleví

Sant Cugat «B»-Sagrat Cor .. .0-2 Rubí Norte «A»-Col. Europa . 9-4 Col. Vedruna-Júnior .. .0-2 Santa Isabel-Montserrat 3-3 Àgora «C—Àgora «B» . D ' ­ Ferran Clua-Joan Maragall . . . 4-3

Les Planes-Joan Maragall 3-5 Rubí Norte «B»-Pau Casals 6-0 Balmes-Liceo Politècnic 4-0

NANBBOL

Infantil (:trc. Obert fm-Rubí «B- 17-6 Rubí »B>.-Col. Viaró 13-18

Aleví Avenç «A—Torre de la Llebre K-0 Ferran Clua «B—Avenç «B» 3-5 Joan Maragall-Collserola 0-8 Yiaró-I .a Floresta 8-0

Benjamí Santa Isabel «B»-J. Maragall «B» . . .3-5 Avenç-.Santa Isabel «A» 6-2 Ferran Clua «A—Catalunya «A» 8-0 Joan Maragall «A—Torre de Llebre .5-3 Ferran Clua «B—J. Maragall <-\- 6-2

VOLEIBOL

Juvenil femení Terrassa «B»-Angeleta Ferrer 2-0

Cadet femení Montserrat Roig-CV.St. Cugat 2-1 1ES Blanxart-Àgora 0-2

Infantil femení El Pinar-Angeleta Ferrer 1-2 Avenç-Sagrat (!or 0-2 Àgora-Rubí«C. 1-2

Aleví Pla Earreras-Cultura Pràctica 0-2 J. Maragall «A»-Eerran Clua «A» 2-0 FRE Les PLanes-La Floresta 2-0 Ferran Clua «A»-J. Maragall «B» 0-2 Ferran Clua «B>-Pla Farreras ajornat

CENTRE DE LA IMATGE

Les teves millors

Fotos i Diapositives

en una HOR>

W Dr 6oW«. » Td 95*7» S6 74 C Sant *t«rfo, 14 Td 93679 57 14

SANT OJÍAT oa VAUÍS

la quali tat en forma

Anselm Clavé, 20 93 590 82 79

Passeig Calado, 12 SANT CUGAT

9 3 6 7 4 1 1 4 0

• 5 > / \ s i 3 t j ;

USSIA M TOURS * > Agena* d* ntlgtt G C 608

Plana de l'Hospital 10

93 589 61 50

Empresa de Sant Cugat d* l Valle» Ram de l 'Automoció (accessoris motocicleta)

BUSCA NOIS/ES AMB GANES DE TREBALLAR

« ü K m d ' ^ t d i í i i i t i i M i í M

i«K**tWít«toftn<jbtK»cí*

interessats, adreceu-vos o. LEONEIM, SA

Tel. 93 590 66 66 (Neus ManteroJ

Mans Unides DONATIUS: "Ca ixa de C a t a l u n y a " c t e . n° 0 9 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2

o per i n t e r n e t : w w w . l a c a i x a . e s

Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

EIS 4 CANTONS

£ 1 • Espectacles

Cultura Divendres, 7 d'abrildel-000 35

Cinema

"Silenci, camera.. . , acció 99

Farelo i Pagès protagonitzen una coproducció de TV3 que es roda a Sant Cugat

l·.eluai/l' l·imlu i \ II tona P/igh en una e\iena que té Hm a la plaça Aymat F: X. 1 Enric Folch, l'anem arceises nus naanrde sola solai'carreri els vet'ns s'ha» moüiat encantadors" F:X. IARROSA

Qui hagi passejat aquests dies pels carrers Sant Josep, Tres Places o Manuel Farrés s'haurà trobat molt possiblement amb una munió de ca­meres i cables que l'haurà sobtat d'allò més. Es tracta del rodatge de

la darrera coproducció de Televisió de Catalunya, 'Cabell d'àngel', pro­tagonitzada per Eduard Farelo i Victòria Pagès. La pel·lícula, el segon telefilm del jove director Enric Folch, és, segons diu ell mateix, "una comè­

dia romàntica amb trampa", que ex­plica com Júlia (Victòria Pagès), una dona obsessionada en secret per Marcel·lí CEduard Farelo), pot influir en la vida del protagonista quan aquesta és a punt d'enfonsar-se. El

rodatge, en què ha participat també el cantant Pep Sala, va començar la setmana passada i es perllongarà fins a finals de la propera, amb lo­calitzacions a diversos punts de Sant Cugat, Valldoreix i Barcelona.

T O M MONTKNKCÍRO

- Sant Cugat -

El Nadal de 1998 TV? va acon­seguir ser líder d'audiència amb l'emissió del telefilm Dues do­nes. Enric Folch, el director d'a­quell èxit televisiu, ha triat ara Sant Cugat -"una ciutat amb l'a­vantatge no només d'encaixar

amb el guió, sinó també on rodar és agradable"- com a particular plató per a Cabell d'àngel, en què compta amb la participació d'E­duard Farelo, Victòria Pagès, Alí­cia Gonzàlez i Toni Alba, així com de Pep Sala, que, a banda d'haver compost la banda sono­ra, intervé en diverses de les se­qüències de la pel·lícula. Per

Folch, autor també, amb Jordi Galceran, del guió la pel·lícula, que coprodueix Oberon Cine­matogràfica, és "una proposta un xic arriscada", ja que ha vol­gut "fugir dels tòpics" de la comèdia. Aquest és també el pa­rer de Victòria Pagès (Júlia), per qui els espectadors de Cabell d'àngel trobaran "una pel·lícula

especial, que fuig de la fórmula habitual de la comèdia romàn­tica". Júlia, el personatge que interpreta l'actriu, capaç de cons­truir-li una nova vida al prota­gonista, té molta veure amb "les cartes" que "té amagades" la pel·lícula. Per la seva banda, Eduard Farelo (Marcel·lí), que compagina el rodatge amb el

musical T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, defineix el seu perso­natge com una persona "me­diocre, instal·lat en un bon tren de vida". Altres actors que hi in­tervenen són Toni Alba (Santi), a punt d'estrenar també l'obra La disputa i Alícia Gonzàlez, en una de les seves primeres inter­vencions cinematogràfiques.

usical Montse r ra t

\ 1 i' 1 » d i' I r f n t- ti

Cal d u eh WSMÈk i* m

36 Cultura l·l>S/< AVIONS /;,;•,,. " ifahnldel AW

o n c

Martirio presenta el

seu n o u disc , 4Flor

de piel% a VAuditori

T d \ l \l< ) \ I I \ l <.K< *

- Sant Cugat -

l\ I I catre-Auditori de N.tiu (ài-gat lia estat el lluc escollit per Martirio per presentar a Cata­lunya el seu mm disc, .1 flor de pul, un treball que recull bole-ros, tangos i altres generes de la tradició popular stid-amencana passats pel cúrmi\ flamenc de la cantant. La calidesa, la sensuali­tat, l'expressivitat i, sobretot, l'ex-quisidesa presideixen les ilotzc cançons de .1 flm de pul. en què ha col·laborar per primera vega­da amb el seu fill, cl guitarrista Raúl Uodríguc/. per qui "cl bo­lero te molt a \curc amb cl fla­menc". lots dos artistes realit­

zaran aquesta nit a I espai sant-cugatenc un concert "nies fla­menc que ja/./ístic". segons la mateixa Martirio, que "tarà un repàs pel tango i pel bolero", a partir de les cançons d'aquest úl­tim disc, i que finalitzarà "amb alguna biilcría". Kl ball tindrà mi espai central en l'espectacle, amb la participació del ballarí l 'epc Torres, que juntament amb 1 duís

Torres s'encarregarà també del compàs. Per la cantant de 1 luel-va, és "emocionant" el fet tic "veure ballar por solcares un tan­go argentí o una cançó tic Cha-vela Vargas".

Martirio. que no coneix l'espai de Sant Cugat, considera, però. que "l'escenari no té importància.

Martirio triturin) amb viW/Í '.// / ' jótarr'hta Ran IRotli mut; I- \.\\ 11 \RROS \

cl millorés que hi hagi gent amb ganes d'emocionar-se i de sen­tir". Ks per això que l'artista s'ha "deixat seduir per la puresa", i les cançons de Vicente Carrido. Vinicius de Moraes o (iardel "si'm cantades tan purament que sem­blen flamenc".

is/a farde gris són alguns dels te­mes que ompliran el Teatre-Au-ditori del so de Morón de la Fron­tera a través de la relectura que Martirio anomena "cantes de la otra orilla", relectura amb la qual l'artista ha volgut unir "dues cul­tures separades per un oceà però

.1 rínime. 1.0 que talin 'j/n ><roA// que tenen molt a veure".

í C

Pierre Cao aproxima Beethoven al públic del Teatre-Auditori

hi Simftmii/i del'Vallès va reunir unes 700persones F: F.Dl'AR/i FAR/.M'FS

ESTER CVSTYNYKR

- Sant Cugat -

1 ,a Xe/vena simfonia de Beethoven va omplir de música cl 'Icatrc-Au-ditori de la mà de l'Orquestra Simfò­nica del Vallès i l'Orquestra Nacio­nal de Cambra d'Andorra, dirigides per Pierre Cao. Les dues formacions,

acompanyades pel Polifònic de Puig-reig. van fer gaudir els prop de 700 espectadors amb una interpretació marcada pel dinamisme. Pel direc­tor de l'orquestra andorrana, el sant-cugatenc (icrard Claret. '*( :ao tren­ca una mica amb la tradició romàntica i intenta entroncar amb l'origen de l'obra de Beethoven".

La memòria musical illenca amb Majoral

T. M.S.

- Sant Cugat -

l 'na setmana abans del seu concert a Kstocolm, demà dis­sabte actuarà a la Casa de Cul­tura de Sant (lugat el cantautor mallorquí Biel Majoral. L'artis­ta. profund coneixedor de la música popular de Mallorca. portarà a l'espai santeugatenc algunes de les sc \es darreres composicions, englobades din­tre del seu recent treball Cniifor/s Algairittes. Romanços, tonades, havaneres i composicions ins­pirades en poetes contempora­nis desfilen pel repertori de Ma­joral, un artista que prefereix el recital a l'enregistrament i que s'inspira en la memòria musical de l'illa. Acompanya a Majoral en els seus concerts un quintet d'artistes mallorquins.

La Casa de Cultura amb el rock dels Lift

T. M.S. - Sant Cugat -

El cicle Concerts de Pop-rock or­ganitzat per la Casa de ( àiltura portarà aquesta nit a l'espai sant­eugatenc al grup de rock Lift. La formació sabadellenca, que no va poder tocar el novembre passat, va ser finalista del IVCertamen de Rock Nacional c\ 1998, i presen­taran el seu darrer treball.

C r í t i c a de & t r e

Germans: afora tristeses! EDUARD JKNKK

Música I>a Novena. Simfonia mim. 9

en re mrnur, on. 125 de Luriwiiig VÍUI Beethoven.

OSV, ONCA i Polifònica de Puig-rcig. Director. Ramon Noguera. Solistes: Bodil Arncsen, soprano; Ju-dith Némcth, mczzosoprano; Stcp-hen Brown, tenor i Stcphan Yla-cLcod, baix. Director: Pierre Cao l.loc i dia: Teatre-Auditori. M de 4ÍUfÇ.

Aquesta és la primera frase de VO-da a l'alegria de Friedrich von Schi-llcr en la qual Bccchovcn va inspi­rar-se per escriure el quart temps de La Novena i aquesta era la sen­sació sortint del concert. L'obra co­mença amb un Atlegru ma non trop-po un poro maestoso, que resumeix a la perfecció el pensament simfònic del sord genial i representa un pas

endavant respecte d'allò que havia plasmat en simfonies precedents. És un allegro ple de dramatisme. en què Beethov en comença el mo­viment en una tonaliat diferent a la tònica, jugant amb l'ambigüitat fins arribar a la resolució que porta cl re menor de manera inequívoca. Ks nova la formulació però acadèmica la forma. IJSiheno. Moltó vrivice, ple de força i d'ironia, amb el mateix impuls del primer temps, de vega­des amb tendència a l'orgia sonora i, potser per això, el trompa solista va sortir-se de marc ostensiblement. El trio central té un caràcter bucò­lic, és VAdagiu moltó e cantabile pro­bablement el més subtil en la seva construcció, on Beethoven fa aparèi­xer els dos elements temàtics en una successió en forma d'estrofes entrecreuades plenes de nostàlgia i serenitat, amb ta intervenció dels trombons per primera vegada i, al­tre cop, una actuació desafinada del

metall. Finalment el quart movi­ment, on els primers compassos del Presto, Allegrv assai, una vibrant i im­pressionant entrada de cellos i con­trabaixos, dibuixen el presagi de la integració orgànica d'un gegantí mo­viment. amb lu incorporació de tots els grups de la corda, fins al famós tenia que donarà pas al recitatiu del baríton (aquí baix), per passar a la doble fuga, les alternances i la fusió del cor (magnífica actuació de la gent de Puig-rcig), l'orquestra i els solistes que, en general, \an estat més aviat desconcertats i força irre­gulars. Kl conjunt orquestral, amb en Gerard (Claret de concertino, va sonar molt bé en les cordes, molt ajustades les tímbales, i amb os­cil·lacions i diferències notables en­tre la fusta i cl metall. Pietre Cao va dirigir sense vehemència, com una mica allunyat dels seus col·labora­dors i, potser, de l'obra, almenys aquesta nit.

(Ires/eí /ni/teis de la situació creada per una herència h\: F.. F.

La Floresta 'arma' un escàndol l 'na fotografia familiar, que s'ha

de prendre una hora després de l'enterrament del ric oncle que així ho ha disposat al testament, és la història que planteja l'obra cò­mica Doti Arrnando Gresca. El

muntatge s'ha pogut veure aquest cap de setmana a la l 'REF, dirigit per Pedró José Martín i protago­nitzat per Àngel López, amb uns acurats decorats a càrrec de Joan Mires. / T. M. S. (LA FLORESTA)

ELS fGWTONS Dhe/u/m, 7 iT abril M 2000 Cultura 37

C o n c e r t s

Joves músics es retroben en les Novenes Trobades de PAOSC La convocatòria va aplegar prop de seixanta nens

TOM MONTKNEGRO

L'Associació Orquestra Sant Cu­gat va organitzar el cap de setma­na passat les Novenes Trobades de Música Simfònica, destinades a joves intèrprets, i que van fina­litzar diumenge amb un concert final. Un total de 58 nois i noies van participar en la singular pro­posta, iniciada dissabte amb una intensa jornada d'assajos, conduïts pels directors Jordi Picorelli i Jo­sep Ferré i per un extens equip de professors.

L'ambició i la varietat en el pro­grama va caracteritzar el concert dels joves músics, que van tocar obres de Schubert, Mahler i Rach-maninoff, entre d'altres, per fina­litzar, com en les ocasions ante­riors, amb obres pertanyents a bandes sonores de pel·lícules.

Segons els responsables de l'Or­questra, aquesta iniciativa "dóna la possibilitat de treballar amb una orquestra simfònica" a joves que, com és el cas dels intèrprets d'ins­truments com ara el fagot, l'oboè o la tuba, poden no haver tingut

mi;- • ¥ f>J> ,v >

• S L * * f

Música

Onze grups s'inscriuen

en el primer Concurs

de Música de Valldoreix

Segons /'AOSC, les Trobades "acabaran donant pas a una jove orquestra" K: ¥.. F.

la possibilitat de fer-ho abans. Això els suposa moltes vegades "un contacte amb un repertori nou i més ampli". A banda dels aspec­tes pedagògics, per als responsa­bles de l'AOSC cal destacar l'en­riquiment personal que aporten les jornades als nois i noies. Pos­siblement és per això que la ini­

ciativa santeugatenca aplega cada vegada més joves músics, alguns de localitats com ara Lleida o Mar­torell, fet que, en opinió dels res­ponsables de l'entitat, "acabarà donant pas a una jove orquestra", que de ben segur esdevindrà "l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat de demà".

T. M. S. • Sant Cagat -

Tot i que el termini per ins-criure-s'hi finalitzava el dia 31, dimarts passat encara va arribar un missatge urgent demanant participar-hi. El Concurs de Música de Cambra de Valldo­reix comptarà així en la seva pri­mera convocatòria amb la par­ticipació d'un total d 'onze formacions, vingudes de dife­rents punts de Barcelona. La mateixa ciutat de Barcelona, Sa­badell, Terrassa, però també el Baix Llobregat i el Bages són alguns dels llocs amb repre­sentació en aquest primer con­curs, que Núria Stenger, coor­dinadora del Casal de Cultura de Valldoreix, qualifica de "molt exitós", atès que inicial­ment els organitzadors de la ini­ciativa havien previst la parti­cipació de "set o vuit grups", en el que consideraven "una edició de rodatge". És per això, que aquests mateixos respon­sables, que han volgut dur un intens treball de difusió, pre­

veuen un certamen competi­tiu", que ajudarà a una ràpida consolidació del concurs en pro­peres edicions.

El Concurs de Música de cam­bra començarà demà amb la se­lecció dels finalistes per part d'un jurat que encara no s'ha donat a conèixer, però que compta amb professionals i do­cents de la música de Sant Cu­gat, Terrassa i Barcelona. Poc abans de migdia, i amb audi­cions obertes al públic a la Sala d'Actes del Casal Cultural de Valldoreix, tots i cadascun dels grups inscrits faran una breu in­terpretació el resultat de la qual els donarà la possibilitat d'ac­cedir diumenge al concert que tindrà lloc a l'església de la parròquia de Sant Cebrià, d'on sortiran les formacions guanya­dores.

Enguany destaca la varietat dels instruments i dels grups presentats, des de duets a quar­tets. EI Primer Concurs de Mú­sica de Cambra de Valldoreix repartirà 300.000 pessetes en­tre els tres grups guanyadors.

Si encara no teniu aquest llibre,

Sant ;:. u^ys

CMat>°

Un recorre

a«yt*Tany

passeu per les oficines

del «TOT Sant Cugat»,

carrer Sant Antoni, núm. 42-22,

de dilluns a divendres, i us en lliurarem

un exemplar de franc.

Aquesta promoció finalitzarà

quan s'exhaureixin

els exemplars editats.

qnTCuGq1

38 Cultura ELS/CANTONS Divendres. 7 d'abril del 2000

Des de la història Un espai àe Pere Yivo i Gili

Reconstruir les dependències dels monjos?

Sorprenent notícia, f'a-pareguda a la premsa lo­cal i més enllà. Ho sen­

to, però a més de sorprenent, no me la crec! Eixamplo la cita: "L'equip de govern es plante­

ja reconstruir les dependències dels monjos que actualment no existeixen". Enhorabona!! Val més apuntar lluny que no pas quedar-sc a mig camí, per això sempre hi som a temps i amb llarga experiència de tots plegats... O és que es tracta simplement d'una inexacta transcripció periodística? Ja sol passar. Però, aprofitem-ho per fer una mena de meditació su-rrealista que, tot fent història, serveixi per omplir aquesta pà­gina. Quines són les d e ­pendències que diuen que es "refaran"? Torcs o només les cases dels monjos? Fem el dis­tret i entenguem-ho tan sols referit a les cascs dels monjos. Per avui, ja en tenim prou...

Actualment, l'única casa que

ens queda dempeus és la de l'abat. Fora d'alguns espais in­teriors, en general està ben consolidada. El que sí urgeix és la restauració de la façana de davant del claustre que, de tan «onada, més que la d'un palau, en recorda algunes del barri de la Barceloneta dels artys quaranta (amb perdó per la Barceloneta). Llàstima, per* què els arbres que han rallat darrerament, ho dissimulaven una mica... És d'aquells espais -no l'únic- que cal 3magar als forasters per vergonya pròpia i alienaf Com passa amb la font -possible racó bellíssim. for­mant part -que demana a crits poder brollar de nou, recor­dant-nos -cada vegada que hi passem- que només amb qua­tre quartos ho tornaria a fer i de gust...

Unes altres cases -<> millor cel·les- eren les dels monjos claustrals situades, a partir del segle XVI, al claustre superior.

Espai avui plenament ocupat i transformat "mü vegades* pel Servei de Restauració de la Generalitat. Voleu dir que aquesta gent se n'anirà mai? S'hi han gastat molts duro* de l'erari públic. I amb això, no s'hi juga!

í, j&SiaJïnent, ens queden fes eaiésdels monjos beneficiats, edificades a l'entorn i fora del claustre. Aquestes, adossades a la muralla i a les torres, no eren pas unes casetes petites t sen­zilles, sinó total contrari: la ma­joria eren una grans casalots. Ho vaig descobrir -amb sor­presa- llegint el L·librtdtls Ex-polis on hi figuren els inventa­ris fets amb motiu de la mort dels seus estadants. Amb de­tall, l'inventariador, va resse­guint Ics estances, anotant tot el que hi troba. Moltes d'a­questes cases estaven forma­des per planta baixa i dos pisos! I quins baixos: amb entrada, passadís, menjador, cuina, al­

guna habitació i, a més, esta­ble oer a la mula i corral per a l'aviram-1 d'aquestes, almenys, n'hi havia onze: pabordia rna~ joi; Penedès, palau, inferme-

. «a, sagristia major, benefici de "ïbts els Sants, refectori, pa­bordia del Llobregat, obreria, carnbreria i priorat. Oi que no pot pas ser que vulguin refer tot això? Ja no hi és, i ves què hi farem...

L'equip de govern devia par­lar de la conveniència que, d'aiguna manera, quedi constància externa de quin era el perímetre de tot el recinte monacal. S'endevina, però el lapsus m'ha vingut com l'anell al dit...!

írini lisirihuela in dirigir 'Caries d'amor. d'A. k. Cim/iy /•'.: T.. lARLM'l'.S

Amor epistolar amb Teatre Espiral HI Casal Cultural de Valldoreix

va acollir el cap de setmana passat la proposta escènica que s'encar­rega d'organitzar cada mes el Gnip de Teatre Espiral. Cartes d'amor, l'espectacle que es va poder veu­re diumenge, interpretat per la metixa companyia, descriu una intensa relació d'amor platònic a traves de les cartes que s'escriuen l'Andy i la Melissa durant tota la seva vida. Des dels set anys i fins la vellesa, els personatges -amb personalitats molt diferents- do­nen forma a diverses etapes d'u­na relació que els seus éssers més pròxims mai arribaran a conèixer.

L'obra. d'A. R. Gurney, un dels dramaturgs nord-americans en ac­tiu més reconeguts eles de l'esce­na i la pedagogia, trasllada a l'es­pectador una reflexió sobre el sentit de l'existència dels perso­natges. la vida dels quals transcor­re davant els ulls del públic.

En la versió d'Espiral, una po­sada en escena sòbria es va posar al servei d'un extens repartiment d'actors, entre els quals destaquen les quatre actrius que van donar forma a Melissa al llarg de la seva vida, capaces d'expressar inten­sament els seus sentiments més rebels. / T M. S. (VAi.uxmi·ix)

IJI companyia So hi somniïs va presentar el seu útim espectacle I:: /•',. FARIMYKS

'R i i i ng ' a Mira -So l

Després de dos anys sense ac­tivitat, la companyia Ni ho som­niïs Teatre va organitzar el cap de setmana passat al Casal Cul­tural de Mira-Sol la representa­ció de l'obra Riiing, sota la di­recció de Xènia Gausa. Amb una seleció de textos de Quim Mon-zó, Dorothy Parker, Nicasi Camps i Mireia Arboç, Riiingex­plica en clau de comèdia com el telèfon, aquell aparell que se'ns presenta com a paradigma de la comunicació, pot donar origen a una infinitat de situacions d'allò més absurdes.

Els fragments que apareixen

al muntatge són adaptacions lliu­res realitzades per la mateixa companyia, i presentades en for­ma de gag còmic, amb prou es­pai tant per a la coreografia com per al violí d'Anna Andreu. Me-ritxell Manyoses. Josep Pla, Xa­vier Casas, Paula Pcrtinez, Est-het Hache. Bet Pourich i Mireia Juncadella van ser els actors en­carregats de donar vida als per­sonatges de Riiing, una obra amb la qual la jove companyia vol co­mençar una nova etapa en què hi hagi la producció d'almenys una obra per any. / T. M. S. (MlRA-Soi.)

I.'evnpto/ e\ tamtx çttiom\ta /• K4C

Ayesa presenta el llibre 6Bajo tempestades'

T. M. S.

Tot i que establert a Sant Cu­gat, l'escriptor i dramaturg Gui-llermo Ayesa va néixer a les Fili­pines. Ara ha volgut tornar-hi literàriament per posar vida a dos personatges, aventurers i calave­res, que protagonitzen la seva pri­mera incursió en la novel·la. Rajo tempestades. El llibre es presenta aquesta nit a la llibreria Alexan­dria, en un acte que comptarà amb la presència de Jaume Collell, pe­riodista y responsable de HI Bur-ladero de La Vanguardia. així con de l'actriu Glòria Rognoni, que interpretarà el concert-espectacle Trio para violin, darinete y libro.

Rajo tempestades neix, segons Ayesa, d'una "necessitat de cre­ar" al marge dels condicionants del teatre, un gènere al que l'es­criptor -ex-director de Fila-Zero-ha dedicat gran part de la seva ca­rrera. La novel·la, entre la llegen­da i el record, explica les trajectò­ries de dos emigrants a les Filipines de mitjans de segle, que coincideixen en diverses etapes de la seva vida. Ayesa ja està tre­ballant en la seva segona part.

Cia. Lazzigags presenta l'obra infantil 'Supertot'

T. M. S. - Sant Cugat -

La Fundació Xarxa d'Espec­tacle Infantil i Juvenil presen­ta el proper diumenge al Tea-tre-Auditori del Centre Cultural l'obra Superior, a càr­rec de la Companyia Lazzi­gags. Supertot és una obra in­fantil en clau musical que explica les aventures de Bill (Supertot), un periodisra que, de cop i volta, rep poders so-brehumans i que s'haurà d'en­frontar amb la secta del Gran Drac, recuperant així l'amor de la seva estimada, Gladys. Amb text a càrrec de Josep Maria Benet i Jornet, l'obra compta amb la direcció de Joan Antón Sanchez.

ELS t CANTONS Divendres, 1 d'abril del 2000 Cukura 39

H i s t ò r i a del còmic

'El Guerrero delAntifaz9, sense màscara

El Guerrero del Antifaz ha estat un dels més populars personatges del còmic espanyol. La importància i l'èxit que va aconseguir s'ha d'entendre com a conseqüència lògica del llançament que es va produir propiciat des de les esferes del poder.

El Guerrero del Antifaz va néixer de la plo­ma de Manuel Gago el 1944, en plena post­guerra, i es va perllongar a través de 668 qua­derns d'aventures.

El dibuix de Manuel Gago era absolutament tosc, amb enquadraments en què el moviment era nul i l'ambientació inexistent. La docu­mentació històrica, indumentàries, arquitec­tura, e t c , brillaven per la seva absència fet pel qual, malgrat el seu enorme èxit, la histo­rieta mai va aconseguir superar la mediocritat en què es va trobar sumida des dels seus ini­cis.

Els quaderns números 421 al 502 els va il·lus­trar Matías Alonso amb el dibuix molt més polit, tot i que tractant de seguir l'estil de Gago, que va tornar a partir del número 503.

Després de Ics aparentment intranscendents aventures d'un cavaller espanyol lluitant con­tra els moros, s'amaguen els principis ideolò­gics basats en els tres conceptes bàsics per in­culcar en els lectors: raça, religió i pàtria.

Bàsicament s'establia una fèrria defensa del catolicisme, si bé amb enormes contradiccions, com l'establiment del fet que matar per honor i venjança no va contra els manaments. Al llarg de tota la sèrie, els cristians estaven en pos­sessió de la veritat absoluta, mentre que els musulmans, tots sense excepció, eren mal­vats, cruels, mesquins i, sens dubte, "maleïts infidels". No importava de cap manera que els àrabs en temps dels Reis Catòlics portes­sin vuit segles d'assentament a la península

Ibèrica, senzillament era el "maleït invasor sarraí" a qui s'havia d'expulsar de terra pàtria que, òbviament, per dret diví només corres­ponia als cristians. L'Església, òbviament, be-neïa aquest plantejament que redundaria sens dubte en una major expansió territorial. Els moros eren sempre el malvat enemic al qual s'havia d'eliminar perquè no contaminés la societat cristiana.

Al llarg de tota la sèrie es falseja amb abso­luta impunitat la història, mai es fa cap men­ció a la convivència cultural interraciai i s'ig­nora amb absolut menyspreu el fet social i científic de mossàrabs i mudèjars, així com la clara influència que irrenunciablemenc ha tin­gut la nostra societat.

Un altre dels gran tabús dels anys quaranta i cinquanta, cl sexe, no podia quedar oblidat en la història. Les imposicions religioses pre­tenien transmetre una idea d'amor asexuat completament sublimat de manera platònica, inculcant un tipus de relació amorosa entre els personatges de la història que donaven lloc, sense pretendre-ho, a autèntiques abe­rracions contra natura i desviacionisme sexual.

El Guerrero del Antifaz era el digne exem­ple amb què s'havien d'identificar els joves lectors. Era un cavaller pur que tenia nòvia formal, amb qui mantenia una relació roman-ticoplathnica, clarament asexuada i en la qual els vots de castedat semblaven haver-se rea­litzat.

Aquest personatge va ser, en definitiva, cl fidel reflex d'una època, evidentment molt més recent que la Reconquesta i les croades, clar model de la mentalitat imposada des d'u­na altra croada que va ser exemple de repres­sions.

Jiïïïi IMAGINARI /

Rius i Taulet, 13

Tel. 93 589 36 32

Rambla del Celler, 89

Tel. 93 674 01 07

/

història * del m

còmic

Exposicions

Sexe i provocació en la fotografia de Maite

Llaceras a Zoom

I si fotògrafa santrugtitmca intenta "t/ne l'espectador no es quedi indiferent" F.:X. 1..

T. M.S. - Sant Cugat -

L'espai de fotografia Zoom pre­senta aquests dies Noves sensa­cions, una mostra dels darrers tre­balls de Maite Llaceras. Es tracta de la primera exposició que re­alitza l'artista santeugatenca, que declara estar "definint encara" tant les inquietuds com l'estil que marcaran Ics seves futures obres. Un total de catorze foto­grafies es donen cita en la mos­tra, amb motius que es mouen sense complexos entre la sen­sualitat i la més franca repulsió. Segons Maite Llaceras, la seva fotografia busca "despertar l'in­

terès a l'espectador", creant-li "noves sensacions", mitjançant unes instantànies que poden re­sultar "agradables o desagrada­bles", però mai "indiferents".

El color vermell és un element central en la sèrie que presenta la fotògrafa, ja que cadascuna de les obres està matisada i cober­ta amb una fulla d'aquest color, intentant contagiar la força, les emocions i les sensacions inten­ses que desperta. La jove artis­ta, que no dubta a valer-se del "fàstic" i de la "morbositat", de­fineix la seva trajectòria com "una investigació", a través de la qual intenta "anar provant co­ses noves".

CASAUS "PASQUA 2.000"

del 6 d'abril al 9 de maig

Salll Misínól

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

40 Cultura EÜÍIC4INTONS Dkrndns. 7 d'abril del 10,\

www. r i p l e y . c i n e . c o m

1\N\

Quan temps feia que el gè­nere musical estava desterrat de les pantalles de cine? Els actors fa temps que no canten ni ballen, llevat que represen­ti que estan damunt d 'un es­cenari. El realisme, aquest fa­tídic realisme que diu que és una ximpleria que algú es posi a cantar i a ballar al mig del carrer, va acabar amb un dels gèneres estrel la de l 'època daurada de les produccions d'Hollywood. Deu ser boge­ria, però. a qui no li agradaria sentir-se com Gené Kelly a la mítica escena de Cantant/o bajo la lluvia, tota una explosió de vitalitat i alegria?

La serietat, la tragèdia ens ha guanyat la mà. Ja no can­tem ni a la dutxa. Llisquem pel pendent del pessimisme, creient que és un signe d'in­tel·ligència. Hi ha qui diu que un pessimista només es un op-

i timista ben informat. El que encara no reconeixem, encara que resulti evident, és que la sobredosi de serietat va fatal per al fetge, a la nostra salut en general i ens posa d'un hu­mor impossible.

Així que podem donar les gràcies a Kenneth Branagh pel valor que ha demostrat pro­duint i realitzant Trabajos de amorperdidos. Branagh ha fet una versió d'una de tes comè­dies menys conegudes de Sha-kespeare, traslladant l'acció a l'any 1939 i combinant els ver­sos del poeta anglès amb la música i cançons dels germans Gershwin, lrving Berlin, Jero-me Kern i Cole Porter. Ha por-

I tat tan lluny el seu atreviment | que són els actors els que can­

ten i balien, després d'haver rebut classes intensives. La pel·lícula irradia simpatia però t a m b é q u e d a clar q u e està marcant la fi d'una època i al final queda un to nostàlgic. No deu ser per casualitat que Bra­nagh ha escollit un any tan es­pecial com 1939; s'ha dit que després de la Segona Guerra Mundial i el llançament de la bomba atòmica l'humanitat va perdre !a fe en l'ideal renai­xentista de l 'home com a me­sura de totes les coses. No re­sulta gens estrany.

A Trabajos de amor perdidos retrobem l'esperit de les pel·lí­cules de Ginger Rogers i Fred Astaire, de Gené Kelly i Cyd Charisse; l 'optimisme del ci­neasta Frank Capra, a qui la seva mirada amable no el pri­vava d'un encertat i lúcid es­per i t cr í t ic , de l gen ia l Lu-bitsch, de l 'escriptor anglès P.G. Wodehouse de qui van drr fa molts, molts anys: "L'i­díl·lic món de Mr. Wodehou­se mai passarà de moda. Con­t i n u a r à a l l i b e r a n t f u t u r e s

generacions d'un captiveri que pot ser més pesat que el nos­tre. E|Í ha construït un món on podem viure i disfrutar-lo".

í In món, el del musical, que va brillar durant els anys 30 i 40. que es va mantenir encara en els 501 va fer els seus dar­rers cants d e cigne els f>0. Els musicals posteriors, produïts amb comptagotes, són un re­flex del canvi de mentalitat: Un drama com Cabaret - g e ­nial, això s í - , l 'ombra de la mort planejant a .1 Chorus Uite, la rebel·lia sense sortida a Hair,

Els llums s'han apagat. Ja no hi ha compositots com els que Branagh ha seleccionat, balla­rins i cantants estan desterrats de la pantalla. Ningú sembla capaç de fer un nou Brigadoon. Branagh ha de \ iatjar al segle XVI per trobar al poeta per ex­cel · lència de les emocions , aquell que va dir que "hi ha raons del cor q u e la raó no comprèn", i a principis del XX per aconseguir la música que expressi l'exaltada alegria de viure.

r i t í c a d e c i n e m a

Falses aparences

Pel·lkuiaAt&quc Verbal Director. Miguel Albaladejo Actors: Antonio Resines, Adriana Ozores, ... Durada; 83 minuts

Ataque verbal és una comèdia agredolça basada en la paraula i en les relacions de tot tipus que mantenen set parelles de diferents edats i condicions. Un dels punts d' interès con­sisteix a descobrir quina és la possible connexió entre fes set situacions i catorze personat­ges, que no semblen tenir res en comú.

Es tracta d'una pel·lícula sen­se gaire pressupost ni ambi­cions, excep te la de posar a prova l'enginy dels guionistes - e l mateix director i l'escrip­tora Elvira L indo , autora de Manolito Gafotas-jimb la com­plicitat dels actors.

ISABEL SAKZ

El començament, tot s'ha de dir, no augura res de bo; el pri­mer episodi sembla candidat als antí-Oscars. Orfe de direc­ció, és una escena-seqüència a m b un cons t an t , i avorr i t , pla/contraplà; cl diàleg està ne­cessitat d'una bona polida i als actors, en particular l'actriu, els fa falta pràctiques de vocaltt-zació, respiració i de com in­terpretar un text.

Ara bé , com tota regla té la seva excepció, Ataque verbal contradiu el fet repetidament comprovat que els primers deu minuts d'una pel·lícula Són su­ficients per poder valorar, amb petit marge d'error, l'obra que tenim davant. En el segon epi­sodi, el director sembla recor­dar que la camera ha d'estar viva i la parella formada per Antonio Resines i Fedra Lo­rente donen caliu a un diàleg,

en principi \ ulgar. sobre el sub­ministrament d'aigua i que té un gir inesperat cap al final. Quan, en el tercer episodi, en­tra en escena Adriana Ozores, juntament amb Roberto Àlva-rez, camera , actors i d ià leg flueixen en perfecta harmo­nia, acabant de captar l 'aten­ció de l'espectador. I. com si d'una peça musical es tractés, Ataque verbal segueix un cres­cendo, amb algun moviment més lent i d'altres més vius, fins al dar re r ep i sod i , q u e manté fins ai final cl misteri de la possible relació en t re aquestes set pàgines de la vida quotidiana d 'uns homes i do­nes. joves i grans. A la fi, Ataque verbal demos­

tra clarament que no fan falta pressupostos desorbitats quan es tenen bones idees i aques­tes se saben treballar.

E x p o s i c i o n s

' 6 . 0 0 0 anys de llenguatge marginal9

a la Casa de Cultura

l'na exposició recull una variada mostra

i: M. s.

Ek graffiti, imatges espontànies sorgides de l'imaginari comú, han acabat omplint les parets de les ciutats. Inadvertits per gran part de l'elit cultural, la Fundació Cai­xa de Sabadell ha volgut recupe­rar ara aquestes mostres d'art po­pular i presenta des de dimecres passat a la Casa de Cultura de Sant Cugat una curiosa mostra titula­da Graffits: 6.000 anys de llenguatge marginal. L'exposició fa un reco­rregut per diversos àmbits de la subcultura urbana de la pintada, des dels graffiti mes pamfletaris fins als que identifiquen i limiten

de 'graffiti' FOTO: A'.UY I.ARRO.SA

l'espai, i des dels que neixen .del joc fins als que suposen obres de creació de gran valor. A través de nou espais diferents, l'exposició tracta l'ús que n'han fet els poders polítics i els seus contestataris, els presoners, els que difonen grans gestes, els presoners o els creients. entre d'altres. Cadascun d'aquests aspectes permet fer-se una idea del paper d'aquestes pintades al llarg dels darrers 6.000 anys, d'u­na diversitat tècnica i temàtica in­sospitada.

Tota mena de parets, portes i es­pais públis en general serveixen per plasmar les inquietuds i els afanys de notorietat dels incondi­cionals de la brotxa o l'esprai: brè­tols o artistes?

/ 'na exposi. io i un llibn lecullen 20 anys de l'obra del santeugatenc F: CEDIDA

Minuesa mira enrere a Barcelona Després de vint anys de treball

pictòric, el pintor Paco Minuesa ha volgut rememorar alguns dels aspectes més rellevants de la seva trajectòria amb l'edició d'un llibre amb més de 100 fotografies que

investiguen en la personalitat del creador santeugatenc. El llibre coincideix amb l'exposició que va inaugurar dimarts a la sala Tuset de Barcelona, amb una seixantena d'obres. / T . M. S. (SANT CI:C;AT)

fl£-/CANTONS Divendres, 7 d'abrildel2000 Cultura 41

£ I r e p o r t a t g e

Per tot el món hi ha 143 espècies d'esquirols arborícoles. També n'hi ha de terrestres i voladors. Són ma­mífers rosegadors de la família Sciuridae. Els que podem veure per aquí són els vulgaris o esquirol vermell, que es passen la vida dalt dels pins.

Uns 4 . 0 0 0 esquirols viuen amagats a la serra

"Cadapi em dóna la mà..." (J. Salvat Papasseit) Triga 17 minuts a rosegar una pinya FOTO: ARXIU

MARIANGELA ROVIRA

- Sant Cagat -

Josep Piqué estudia, de fa anys, els esquirols. Més de 300 pàgines de tesi doctoral que expliquen coses de la seva vida. Porta els programes públics del Museu de Zoologia, l'hi trobo en un despatx ple de carpetes i activitat. Passem la sala plena d'animals d'a­quest museu tan interessant i poc vi­sitat i anem a parar a la biblioteca, an­tiga i plena de caràcter.

- Primer em dedicava als lirons, que trobem al Montseny i la Vall d'Aran, però els desplaçaments ho complica­ven. Els esquirols són més a prop, no calen tants ajuts i són fàcils de seguir. Vaig anar a Bèlgica a aprendre la me­todologia d'estudi, el sistema per cap­turar-los, i funciona bé.

"Ecoetologia i biologia de l'esquirol Sciurus vulgaris, Linnaeus 1758, en dos hàbitats de predictibil i tat ali­mentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment". Els dos hà­bitats són la serra de CoUserola -a la zona de Can Catà- i el parc urbà del Laberint d'Horta.

- Al bosc madur n'hi ha una densi­tat d'un per hectàrea, que està bé. Al parc urbà és d'1,7, perquè no hi ha de­predadors. És la densitat més alta de les que s'han descrit.

El Laberint, doncs, és ple d'esqui­rols, més que enlloc, comparativament (al Central Park de Nova York, im­mens, n'hi ha 14.000). Allà a Horta no se'ls mengen els depredadors aeris, astors i esparvers, ni les genetes i fa-gines. A CoUserola, si contem a 0,6 de densitat - pe rquè hi ha bosc jove i camps- per 7.500 hectàrees, dóna la xifra de 4.500 esquirols, que deuen ser, si fa no fa, els que corren per les branques i baixen a terra de tant en tant.

- Sí, pugem als pins i marquem fe­melles prenyades i cries amb un ra-diotransmissor per saber on van a dor­mir. N'hem marcat 200 al bosc i 100 al parc. Fan un niu especial per tenir-hi les cries, en un altre lloc, en arbres de bona cobertura i més baixos.

No formen parelles, la família és la mare amb les cries. Un esquirol me­sura, de mitjana, 22 centímetres (cap i cos, la cua a part) i pesa 274 grams al parc i 282 al bosc. El color és gris o marró amb el ventre blanc. Utilitzen de sis a vuit nius durant tres mesos, fets de branquillons i forrats de mol­sa. Varien per amagar-se de les gene­tes i evitar l'acumulació de paràsits.

El niu té uns 40 centímetres, amb una entrada que la mare tapa quan marxa. Alguna vegada poden aprofi­tar un forat a la soca d'un plàtan. Al

parc poden fer el niu a les branques més exteriors, buscant el sol, perquè no hi ha depredadors. Quan es fa vell, el rosegador concentra més els nius de dormir, els fa més junts.

La femella té un dia fèrtil, l'embaràs dura 35 dies i dos mesos i mig l'alle­tament. Les cries que neixen, de tres a cinc, comencen a marxar al cap de deu setmanes, la mare els va fent fora fins que acaben fent el niu. La feme­lla jove té un part el primer any i des­prés dos o més.

- Com a curiositats... Doncs que al primer part de l'any neixen més fe­melles, són el factor decisiu perquè augmenti la població, els mascles són promiscus. També que hi ha una cer­ta activitat alimentària nocturna, se­gons el cicle lunar, amb lluna plena si és sobre l'horitzó. Passa quan el dia és més curt.

Els esquirols s'alimenten, sobretot, de pinyons de pi blanc (77%), alta­ment calories i que abunden tot l'any; també de glans d'alzina i roure a la tardor, i gàlbuls de xiprer. A vegades depreden ous d'ocell. Es mengen 396 pinyons cada dia d'hivern, d'unes deu pinyes (cada pinya té 52 pinyons via­bles). O sigui que, tots junts, es crus­peixen 1.800.000 pinyons al dia a l'­hivernada. A l'estiu queden poques pinyes i cal desplaçar-se més lluny.

Per variar una mica, tiges i algun in­secte que se sumen a les 288 quiloca-lories dels pinyons.

El cicle reproductor de l'esquirol s'ha sincronitzat amb el de fructificació del pi blanc, diu Josep Piqué a la tesi. També que menjar de nit ho fan els animals de baix estatus social -suba-dults i població flotant- i els mascles, que no defensen territoris.

Així assoleixen un pes semblant al dels altres.

L'esquirol comú o vermell viu a Eu­ropa i Àsia; aquí el podem veure, al­guna vegada, dalt dels pins o corrent per terra i enfilant-se per les soques. El seu estat és força bo, amb alguns perills com la introducció d'espècies forànies. La gent els compra i a vega­des n'han alliberat al Montseny, on per sort no han prosperat.

Som a la setena ciutat més rica de l'Estat (van comptar les defecacions de gos i les voreres estretes i ocupa­des?), densa i sorollosa. A Sant Just no han volgut créixer, tenen espai i tranquil·litat; es perden, pobrets, crei­xement i riquesa. Si en sortim i anem al bosc potser veurem córrer els es­quirols, ben d'hora i en silenci, en aquesta illa verda que encara ens que­da, trencada i fragmentada, per escol­tar la naturalesa i formular desitjós i esperances.

C o n f e r è n c i e s

Orient i Occident, tema de reflexió a TANC amb el teòleg Xavier Melloni

T. M. S. - Sant Cugat -

EI cicle Valors ètics i culturals en el canvi de mil·lenni organitzat per l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'Associació d'Amics de la UNESCO de Valldoreix-Sant Cugat va finalitzar dijous de la setmana passada amb una con­ferència entorn a les mútues pos­sibilitats d'enriquiment que s'o-fereixen les societats occidentals i orientals, a càrrec del teòleg Xa­vier Melloni.

La diferent forma de viure el temps que tenen uns i altres, però també la revolta o l'accep­tació dels aspectes negatius de la vida, l'afirmació del valor de

la persona o la negació de l'ego, i la tendència a l'anàlisi o a la contemplació de la realitat són alguns dels aspectes que sepa­ren Occident d'Orient i que va tractar Melloni durant la con­ferència.

Pel teòleg i antropòleg, que ha viscut un any a l'índia, les di­ferències entre aquestes dues di­ferents concepcions de la realitat són "oportunitats de fer-se mú­tues aportacions". Així, segons Melloni, Occident, tot i que "do­mina el planeta tecnològica­ment", ha d'aprofitar el contac­te amb Orient per "revelar la seva pròpia identitat". Aquest procés requereix posar en en­tredit conceptes centrals de la

Orient ofereix alternatives vitals K:X. i..

cultura occidental, com cl pro-gr¥s-"Yi. secularització ele la pro­mesa de la vinguda del messies", segons Meroni-, o cl paper del plaer i del patiment -"font de saviesa en l'Orient"-, i admetre la possibilitat d'una societat menys egocentrista i que sàpiga viure el present.

E x p o s i c i o n s

Avantguarda i heterogeneïtat a Canals, amb les mostres

de Me jan i Balanza

T. M. S. - Sant Cugat •

Quan ja han transcorregut tres anys des de l'última indi­vidual de Josep Maria Mejan a la Galeria Canals, l'artista va tornar dimarts a la sala santeu-gatenca per exposar alguns dels seus més recents paisatges, on experimenta amb una paleta molt més càlida. Amb una ex­pressió vagament figurativa, Mejan transforma en cal·ligra­fia essencial espais pròxims pel públic santeugatenc, inspirats en el món rural del Vallès.

El pintor de la Rioja Juan Carlos Balanza acompanya Me­jan amb un conjunt d'obres

dels anys vuitanta, a mig camí entre la pintura i l'escultura, caracteritzades per l'interès en la matèria, aspecte que ha anat evolucionant cap a elements que aporten volum. Balanza utilitza matèries com la fusta, la pedra i el ferro per extreu­re'n la geometria de la quoti-dianitat

US 4 CANTON

Economia 4 2 Divendres, 7 d'abril del J000

A l i m e n t a c i ó

Cargill Espana ven a Patel i Degesa la major part del seu negoci porcí

La divisió de l'empresa de Sant Cugat va facturar 3.250 milions el 1999

Cargil l es desfà de part del seu negoci porcí. La filial de la

mult inacional dels productes pr imaris per a l 'al imentació

deixa anar 2 0 . 0 0 0 truges reproductores i la cria de 3 5 0 . 0 0 0

porcs anuals, un negoci que l'any passat va generar- l i unes

vendes de 3 . 2 5 0 milions de pessetes, però que fa dos anys

va dur la companyia davant els tr ibunals per la fall ida frau­

dulenta de tres explotacions.

Comerç e x t e r i o r

Rotatek i Ciama, de Sant Cugat, entre les 1 0 0 firmes més exportadores de PEstat

F i s c a i i t a t

Polèmica comercial per la intenció de la Generalitat de gravar les grans superfícies

n a Patel i Degesa seu negoci porcí

atva facturar 3.250 milions el 1999

m

Cargill comercialitza pinsos compostos

venda amb la intenció de la l'empresa de "focalitzar l'acti­vitat de la divisió en la nutrició animal". Cargill Espana es de­dica a la comercialització de ce­reals i matèries primeres per a pinsos compostos per a animals, tot i que també realitza diversos processos d'elaboració de pro-

pera animals FOTO: A'.UY IARR0SA

ductes com cervesa, oli vegetal i farines proteiques. I.a com­panyia té un total de 18 centres de treball repartits per tot l 'Es­tat, que donen feina a uns 600 treballadors. La seva matriu, lí­der mundial en la comcrcailit-zació de productes agrícoles, està present a 11 països.

F i $ c a / i t a t

Polèmica comercial per la intenció de la Generalitat de gravar les grans superfícies

T O M M O N ' T K N K C R O

- Sant Cugat -

Cargill Espana , filial de la nord-americana Cargill Incor-porated amb seu a Sant (-lligat, ha arribat a un acord per a la venda parcial de la divisió d'In­tegracions Porcines que té la companyia a diversos punts de l'Estat a l'empresa càrnica ca­talana Patel. D'aquesta mane­ra, Patel, ubicada a Santa Maria de Corcó, adqui re ix una ca­banya porc ina fo rmada per 20.(100 truges reproductores i assumeix els contractes amb ra­maders per a l'aliment de més de 350.000 caps anuals. Patel, una de les més grans empreses

T. M. S.

-Sant Cugat -

I .es empreses santeugatenques Rotatek i Ciama figuren en el ràn-quing de les societats que més han exportat a Espanya durant el 1999, segons un informe presen­tat per l'Associació Multisectorial d 'Empreses (AMEC). Segons aquest informe, al voltant d'una quarta part de les 100 empreses que figuren en cl rànquing es tro­ben ubicades al Vallès, que amb 467.000 milions de pessetes rea­litza el 17,8% de les exportacions espanyoles comptabilitzades per l'AMEC.

Rotatek, una empresa dedicada al desenvolupament i la fabricació

escorxadores de Ca t a lunya , amb uns 12.000 milions de pes­setes de facturació, compta amb un total de 9.000 metres qua­drats d'instal·lacions, i sacrifi­ca cada any 700.000 animals. L'empresa es farà càrrec a par­tir d'ara d'un negoci que l'any passat va generar vendes per valor de 3.250 milions de pes­setes. Mitjançant aquest ma­teix acord, la companyia de genètica Degesa-JSR es fa amb el control del Nucli de Multi­plicació de Cargill. empresa que continuarà subministrant el pin­so elaborat a les granges inclo­ses en l'acord.

Fonts de la companyia sant-cugatenca relacionen aquesta

de maquinària d'arts gràfiques per a la qual 1999 va suposar una con­tinuació en la seva línia exporta­dora, figura com la 19a. empresa per volum d'exportacions entre les comptabilitzades per l'entitat, amb 2.674 milions de pessetes. Les dades recentment aparegu­des no han estranyat tampoc fonts consultades de Ciama, una em­presa capdavantera en la fabrica­ció de material elèctric, ja que la companyia, que ha rebut la Me­dalla al mèrit exportador de la cambra de Terrassa, ha dut "un camí constant de creixement ex­portador" des de 1984. Amb unes exportacions de 834 milions, Cia­ma va situar-se l'any passat com la 55a empresa més exportadora.

T. M. S. -SantCugat-

La proposta de la Generalitat d'implantar un nou impost sobre grans superfícies, anunciada di­marts de la setmana passada pel conseller d'Economia, Artur Mas, ha desembocat aquests últims dies en una intensa polèmica que amenaça a enfrontar en els tribu­nals la patronal de la gran distri­bució espanyola amb la Genera­litat. El nou impost , que es destinaria a ajudes per a la millo­ra del comerç tradicional, ha es­tat acollit de forma manifestament negativa per la representació a (Ca­talunya de l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribu­

ció (Anged). En declaracions a ELS 4 CAVIONS, fonts de l'entitat

han assegurat que "no hi ha base jurídica que sustenti un impost d'aquestes característiques", que, a més, "vulnera la lliure com­petència". La mesura afectaria no només els hipermercats, com és el cas del Sant Cugat (Centre Co­mercial i de Pryca, sinó també grans espais especialistes, que ocupen llocs en la perifèria de les grans ciutats, "beneficiant-se", se­gons Mas, de les costoses infraes-tructures viàries. L'organització detallista Sant Cugat Comerç con­sidera que "és important que es reconegui" ara el paper del petit comerç en el "desenvolupament" dels equipaments urbans.

La Generalitat no pujarà finalment els peatges

T. M. S. -Sant Cugat -

L'augment dels peatges de les autopistes catalanes que havia d'haver-se fet efectiu divendres dia 1 d'abril haurà d'esperar fins a una propera ocasió. El Departa­ment de PolíticaTerritorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha decidit ajornar la pu­jada davant la decisió presa el ma­teix divendres pel Consell de Mi­nistres de congelar també els preus de les vies de pagament de titularitat estatal. Amb l'aprova­ció d'aquesta mesura mitjançant un Reial Decret, el govern, que vol harmonitzar la política de pe­atges, ajorna la seva decisió fins que s'aprovi un nou procediment de revisió de les tarifes.

La Generalitat de Catalunya ha­via previst autoritzar inicialment una pujada d'entre el 3% i el 6% d'acord amb la variació anual de l'IPC que afectaria els peatges de les autopistes de concessió de la Generalitat, entre els quals es tro­ben -tots dos a Sant Cugat- el dels túnels de Vallvidrera i el de les Fonts a la E-9, que hauria pu­jat el 6%.

Els immigrants necessiten un mitjancer, segons CCOO

T. M. S.

-Sant Cugat -

Els treballadors estrangers de la comarca requereixen l'ajut d'un mitjancer laboral. Aquesta és la conclusió principal que s'extreu d'un estudi realitzat pel Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO, que ana­litza les necessitats dels treballa­dors estrangers. Organitzacions empresarials com Foment o Ce-cot coincideixen també en la cre­ació d'aquesta figura, que ajuda­ria a resoldre problemes laborals dels immigrants des del coneixe­ment de la seva cultura. L'estudi també reflecteix una falta de co­ordinació entre les diferents en­titats públiques i privades que tre­ballen amb els immigrants.

ELS/CANTONS Divendres. 7 d'abril M 2000 Economia 43

Les empreses: IDEAPRIRÉT

Jordi Corberó (Barcelona, 1963) és un emprenedor conegut a Sant Cugat. Això es deu al fet que en una etapa anterior va ser responsable co­

mercial del TOT Sant Cugat'. De fet, la seva carrera professional a Sant Cugat està lligada, en general, al món de la publicitat i les arts gràfi­

ques. Abans de posar en marxa Ideaprint, Corberó va estar cap de Producció de Publicitat i Edicions. Des d'aquell càrrec va descobrir que una

empresa com la seva tenia un forat segur en el mercat.

Jordi Corberó. Director

U De moment, la imaginació del client és la nostra única limitació"

JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

- Què fa Ideaprint? - La impressió digital és, ara

per ara, la nostra tasca principal. L'oferim en qualsevol format, gran o petit, i amb la possibilitat de fer tirades curtes, pràctica­ment personalitzades. També oferim el servei d'escàner d'alta resolució.

- La impressió digital reque­reix una tirada mínima?

- En gran format, no. N'hi ha prou amb la demanda d'un sol pòster. Pel que fa a la impressió digital en petit format, tampoc hi ha mínims, però aconsellem que es facin tirades superiors als 10 exemplars. La nostra feina in­clou també, si el client ho de­sitja, oferir el pòster completa­m e n t acaba t . Això vol dir laminat, emmarcat...

- Quin és l 'avantatge de la impressió digital sobre el sis­tema 'offset'?

- Ks ideal per a les tirades cur­tes perquè permet estalviar els costos dels fotolits i les proves de color que les encareixen. Per exemple, l'edició de 200 exem­plars d'una revista de vuit pàgi­nes amb fotolits resulta molt cara. Amb aquest procediment, en canvi, costa aproximadament la meitat.

- 1 quin servei dóna un escà-ner d'alta resolució?

- Nosaltres el tenim fonamen­talment perquè moltes vegades el contingut dels pòsters són fo­tografies. pintures o imatges que la gent té a casa i vol reproduir. Aleshores l'escàner de tambor p e r m e t r ep rodu i r qua l sevo l

Jordi Corberó dirigeix Ideaprint des del mes de desembre passat FOTO: X. I..\RR()S.\

imatge a grans mides amb una alta qualitat.

- Quin és el client propi d 'a­quest tipus de negoci?

- Fonamentalment les empre-

"Podem oferir impressions digitals

en un format equivalent als quatre

metres quadrats"

ses d'arts gràfiques, les agències de publicitat i qualsevol altre ti­pus d'empresa amb una certa di­mensió. El cert és que els tre­balls que fem aquí són ideals per a aquelles empreses que parti­cipen sovint en els certàmens fi­rals, per exemple. Però també són idonis per a les exposicions

en museus o altres centres cul­turals com per als e sdeven i ­ments esportius La mateixa ad­ministració pública és un client natural d'aquest tipus de servei gràfic i de comunicació visual. l 'nes altres àrees d'especialit­zació amb forta demanda són la senyalització o l'escaparatisme. De fet, el ventall d'aplicacions és immens , només depèn de la imaginació del client i de Ics possibilitats tècniques de dur­ies a terme. La varietat de su­ports també és molt àmplia. Es poden fer impressions sobre pa­per, tela, lona, fusta, metacrilat, metall...

- Aparentment no sembla que la simple reproducció hagi de ser gaire innovadora

- Tot al contrari, recentment hem concebut uns panells per a un plató de televisió que pro­porcionen tres fons diferents.

Això permet guanyar temps i, a més utilitzar el mateix mobilia­ri i fa l'efecte que hem canviat completament d'estudi. A més, estalvia als escenògrafs el treball

"El que ens diferencia

d'altres empreses del sector és que oferim productes acabats

clau en mà"

de retirar els fons de l'escenari cada vegada. De tota manera, la impressió digital és només una part del nostre negoci.

— Hi ha més exemples? - Sí. Vam trobar solució per a

un sistema de senyalització de preus per imans per a un comerç de venda de gelats.

- Quins són, aleshores, els al­tres serveis que ofereix Idea­print?

- Füs tracta de donar solució a totes aquelles qüestions que es presenten quan es tracta de fer comunicació exterior. Per exem­ple, nosaltres podem escanejar, imprimir i muntar sobre un pla­fó una figura retallada de fins a 3 metres d'alçada per un 1,35 metres d'amplada, que equival a una superfície de 4 met res quadrats. O proporcionar solu­cions per als diferents compo­nents d'una exposició i instal·lar­ies . El q u e e n s d i f e r e n c i a d'altres empreses semblants és que Ideaprint fa productes aca­bats clau en mà. Aquest és el nostre millor reclam publicitari perquè és un servei amb poca oferta.

- D 'on provenen els clients actuals?

- Lògicament, molts són de Sant Cugat. Però també tenim clients a Sabadell. Cerdanyola i Rubí. La nostra àrea de cober­tura encara és limitada, tenint en compte que vam obrir el de­sembre.

- D 'on va sorgir la idea de crear un servei com Ideaprint?

- És fruit de l'experiència pro­fessional. Com a, fins fa poc, cap de Producció d'una agència de publicitat, vaig tenir l'oportuni­tat observar que es produïa una gran despesa en escàners i pla-fonatges. Aleshores, vaig con­cloure que hi havia un forat al mercat i que la inversió inicial en la maquinària s'amortitzaria en un període de temps relati­vament breu. A Sant Cugat en­cara no hi ha ningú que oferei­xi aquest servei i són pocs els que el poden donar de manera tan completa a la comarca.

- La ràpida obsolescència dels equips també afecta tant el vos­tre ram com el del disseny grà­fic?

- No ens afecta tant com po­dria imaginar-se. Un escàner té una vida útil de 5 o 6 anys. En canvi, les màquines plafonado-res tenen una vida més curta. No obstant això, podem rebre els originals dels clients a través de la xarxa d'internet.

S e c t o r t e r c i a r i

Sant Cugat Comerç ha de decidir qui

dirigirà el nou Pla de Dinamització

La Cambra sufragarà finalment part del cost del dinamitzador T O M M O N T E N E G R O

• Sant Cugat -

Tot i que es va mostrar reti­cent en un primer moment, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ajudarà finalment a sufragar el cost del nou dina­mitzador comercial. Així ho va

fer saber l 'entitat en la reunió multilateral entre administra­ció i representants del petit co­merç local que va tenir lloc a inicis d'aquesta setmana a l'A­jun tament de Sant Cugat, en què es va donar el tret de sor­tida al perllongament fins a fi­nals del 2000 del Pla de Dina­

mització Comercial. Sant Cugat Comerç ha de de­

cidir ara el nom del nou dina­mitzador, designació que en p a r a u l e s d e Mar ia E u l à l i a Egea, presidenta de l 'entitat, és " re la t ivament urgent" , ja que "a hores d'ara hi ha diver­sos t e m e s que cal resoldre" .

Entre aquestes prioritats amb què es trobarà el dinamitzador hi ha la senyalització de les bo­tigues, que ja ha rebut el visti-plau dels botiguers. Aquesta actuació consistirà a dotar cada comerç d'una banderola iden-tificativa i d'ubicar monòlits in­formatius en zones de pas de la ciutat.

Segons Egea, el director del Pla haurà de procurar, a més, una agilítació de la vianantit-zació del centre del municipi, que ara es troba en fase d'es­tudi per part del RACC, així com establir també un conve­ni amb la concessionària cor­responent en el cas que tiri en­davant el projecte de pàrquing

a la plaça dels Quatre Cantons o a l'estació els Ferrocarrils de la Generalitat.

La presidenta de Sant Cugat Comerç, que es mostra "satis­feta" per la perllongació del Pla de Dinamització, ja que alguns de l s ob jec t ius de l ' an t e r io r - q u e va entrar en vigor l'estiu passat- "no s'havien acabat de resoldre", i confia que la figu­ra de dinamitzador continuï es­tant present en futures cam­panyes, sense descartar fins i tot que l 'entitat pugui "fer-se càrrec del cost del Pla".

En tancar la present edició d'ELS 4 C A N T O N S , encara no

s'havia fet públic el nom del nou dinamitzador comercial .

HS4CANTONS

Immobiliària 44 Di-zriif/irs. 7 d'abrildel .'000

A L Q U I L E R

PISOS

C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 ml, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., baho completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot.

exterior y orientado al sol, calef. gas natural y suministros contratados 70.000

Endavallada. 2 1 bx - Tet. 9 3 5 8 9 4S 66

A L Q U I L E R

• Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, con vistas. Todo exterior 70.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardín 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000

V E N T A

• Centro. 113 m2, 5° con ascensor, vistas, sol todo el dia y calefacción 20 M • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 habitaciones, 2 baiios, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 ano) . .42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, jiLLÀMANOS YAÜ

C/ Valldoreix, 5 * • Tel. 93 5 8 9 73 74 - 93 5 » 9 « 1 « 1

P I S O S EN V E N T A

• Z. Pollancreda Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/ z. infantil . . . 2 1 M

• Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • CoU Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./ampliosjard. y piscina . .25 M

T O R R E S EN V E N T A

• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 48 M

• Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M

A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100 .000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc , lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. H. sol 37, 75 M

• La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardín. Solar 400 m2 45 M

• Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje

cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehiculo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo,

trza., sol y vistas, piscina, parket calef., pàrking 125.000 • La Floresta, junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000

• A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

8 9 OS O? / F. M a r i à 6 9 « 9 3 67/4 Z<4 6 9

V E N T A S • Dúplex. 55 m2 + 17 m2, 3° real, cocina amplia, mucha calidad, ascensor, todo impecable, puerta

blindada, carpinteria de aluminio, pàrking en la finca 23, 9 M • Piso especial. 2 hab. (antes 3), comedor 43 m2, cabina de ducha con hidromasaje, cocina amplia,

estado impecable, pàrking y trastero, z. comunitària con piscina 52, 5 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Ctra. Cerdanyola. Obra vista, 90 m2, 3/4 hab., actualizar, ext, ase. coc, lavad., bafio comp 18,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bafio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.

Buenos acabados 99 M • Z. Centro. Triplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones 43,95 M • Cerca estación. Centro. 3 hab., bafio reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante

y detràs 1 6 4 M

A v . R ius f T a u l e t , 3 3

L T I 1 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M

» Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 barios, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona

comunitària. Todo_ reformado e impecable 44,2 M > 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 barios, cocina-office, suelos de parquet, terraza

15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M > 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona

comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M > 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2,

terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M » 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,

calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

Rbla. del Càller. 2 • TeL, 93 5 8 9 OO 6 6

£1 P I S 0 S , « u • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormttons i ascensor lo M • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c.) i piscina 31,5 M • Ctra. Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) 37M • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.) 75 M U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles 55 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89,25 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) 160 M

S a n t i a a o Rust f taL a a . · . T · l . 9 3 6 7 5 1Q 1Q

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca sefiorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubi. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000

R1u$ i Taulet. 4 • Tel. 9 3 6 7 4 3.2 41 - 93 6 7 4 13 66

V E N T A • Nueva promodón "Les casetes de Can Ravella"

Casas adosadas, de 270 m2 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baia: salón-comedor 50 m2, cocina-office, habitación y bano. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta l s : 4 hab. dobles y 2 banos.

• Dúplex en Parc Central 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armanos empotrados, 3 banos, mucho sol, solo 8 verinós, pi. pàrking, trastero y z. com. con piscina .50 M

• Parcela en Urb. Mas Mestres, Olivella 950 m2, totalmente urbanizada * - 5 M

A L Q U I L E R • Local comercial

100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xerric .250.000

Pisos de alto standing en Parc Central i Coll Fava

ÜM?lrMHa

B I L I A V E N D E S

• Z. Estació. A 1 min. estació , 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dorm. i bany 21 M

• Z. Estació. 70 m2, menjador, safareig, 3 dorm., bany i terrassa 21,5 M

• Baixos jardí. Can Magí. 85 m2, jardí 80 m2, 3 dorm., 2 banys, pàrquing, traster i piscina 36,5 M

• Dúplex Can Ganxet. 150 m2, trsa. 90 m2, 3 dorm., 3 banys, estudi, 2 pi. pk i z. com./piscina . . .58 M

• Adossada El Colomer. 300 m2, jardí privat 125 m2 amb piscina, 5 dorm., estudi i 2 pi. pk 85 M

L L O G U E R S

• Àtic lloguer. Ctra. Cerdanyola. 70 m2, terrassa 20 m2, 2 dorm. i bany 69.000

• Adossada El Colomer. 300 m2, jardí privat 150 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys i 3 pi. pk . . . .300.000

H E R F I N Q U E S P I S O S • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor,

calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados

r calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,

puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubf-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,

calefacción. Impecable 21 M CASAS Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 rji2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos

comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

Cervafrte*. 52 . Rubí • T«l. 93 697 45 62

P I S O S • 079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bano, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M • Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M

T O R R E S A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Garaje, 3 hab., estudio, bano, aseo y piscina comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 banos, aseo y jardín privado 170 m2 c/piscina . . . .67 M • 014 - A estrenar. Z. residencial, disefio exclusivo, 3 hab., 2 banos, aseo, estudio, l a calidades . .59 M

Av. Lluís Companys. 8 - Tel. 93 587 8 9 9 0 - 93 589 26 43

I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., tria. 20 m2, 2 pi. pk, trast.! z. com.

c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio

con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 n o M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos. trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

i ¥ ' l ^m WMMMiW»] V E N D E S

• Rius i Taulet Pis 4 hab., ampli saló, cuina-office, 2 grans terrasses i pàrquing. P-3034 40,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M

• Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M

• Joan Maragall. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menj., cuina-office, terrassa i pàrquing. P-2974 31,5 M

• Rbla. Celler. Pis 4 hab., 2 banys + aseo, saló-menjador, pàrquing, cuina-office. P-3001 39 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834 24 M

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45 M • Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pl.C-943 60 M

Dos de Maíq. 2 5 . Tel. 9 3 5 8 9 8 4 OO

F I N L L O G U E R S

• Pis pL Sant Francesc Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pL pàrquing i

traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estadó, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

Valldoreix. 6 0 • Tel. 93 6 7 4 67 i S - 93 589 33 68

I N M A V E N D E S

• Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M • Àtic tríplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre ctat Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estadó. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

F I N I D E N T E

NUEVA PROMOCIÓN

• 3unto FGC • Pisos y à t icos

• 2 y 3 hab . + es tud io

• Acabados de 1° ca l idad

DESDE 20.720.000 ptas.

mmmmmmÈmmmmmmmmmmm:;ímií

I M M O B . & S E R V I C E

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M

• Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M

• Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M

• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M

• Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo,

reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,

lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84,9 M

Flaca Qetavià. 4..* 93 589 54 54 - 93 674 84 03

L L O G U E R S

• PI. Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000

• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet 60.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet 54.000

• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit., cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou 85.000

• Local. C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 60.000

• LocaL C/ Enric Granados. 145 m2 155.000

Av. Lluís Companvs, 22 • Tal. 93 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 14 97

T I L V E N T A • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo,

salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estacién. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano,

cocina + fregadero. Apto vivienda 0 despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) E S T A B L E C I M I E N T O S • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran

terraza, aire acond 240.000 alquiler. (Traspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

VIUà. 1 - local 8 (entrada per Or. Murillo, 21> • Tel. 9 3 6 7 4 8 8 OI

TORRES EN V E N T A

• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, gran cocina, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M

• Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitaciones, 2 banos, coc.-office, calefacción, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M

• Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 banos, aseo y cocina completa 76 M

• Valldoreix. 2 torres nueva construcción, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edificados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitaciones, 3 banos, calefacción y buenos acabados 76 M

Tasaciones gratuitas. Necesftamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.

Rbla. Mi. Cinto Verdaauer, 19. Valldoreix - Tel. 93 5.90 0 3 79

L L O G U E R S

• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000

V E N D E S • Solar a Bellaterra. 1000 m2, a 2 min. estació,

amb vivenda de nova construcció de 100 m2 amb acabats de la qualitat i garatge. Possibilitat d'ampliar la vivenda fins a 400 m2. Jardí 900 m2 completament acabat 69 M

• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

LOCALS • Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2, ideal

per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2. • Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments

donats d'alta 70.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda 0 lloguer.

del Celler, s/n • 93 589 49 44

M A V E N D A P I S O S • Ref. 171. Z. Torreblanca. 2 h., sal.-menj. 25 m2 amb xem., 2 trses., cuina ref., b. origen i pk .22,5 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 173. OBRA NOVA Z. Golf. Àtic dúplex, 4 hab., 3 banys, aseo, solàrium 30 m2, estudi, parquet, z.

comunitària a/piscina i vestidor, 2 pi. pàrquing i traster 87,55 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M • Ref. 137. 4 hab., 2 banys, menjador, pàrquing, jardí comunitari i piscina 43 M • Ref. 141. 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estació .19,9 M

V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M • Ref. 155. Torre amb piscina, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases 42 M

• ;B&riSïMiiMrlll«fc. 6> :Sar«t : >ea«3* : * T e l . 9 3 6 7 : 5 <612;:;7:5,

- Empresa germano espahola de Servicios Inmobüiarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA

iQué hacemos? Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos.

jCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado

(Dónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-DiagonaL Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. tldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.

HEHOS ALOJADO A HAS DE 100 FAHÍUAS EXTKANJERAS A SANT CUGAT

Beltran i Rózoide, 8. Barcelona • Tel. 93 204 55 20

Estètica ELS /CANTONS Divendres, 7 d'abril del 2000

Estètica i Bellesa l'article: Els cabells que es porten

CABELLS LLARGS Les cabelleres es porten ondulades o texturitzades, sense uniformitat, a i'estil noia Bond dels anys 70, que podeu aconseguir eixugant els cabells cap avall i només amb l'ajut de les mans i una escuma de fi­xació. Les ondes de la perruqueria s'obtindran amb tècniques suaus o, si fossin naturals, reforçant la in­clinació dels cabells. Els cabells es treballen amb esglaonats en mides di­ferents per guanyar volum i queden separats de la cara, subjectes darrere de les orelles. La clenxa es marca fermament i se situa al centre o en un costat, però baixa.

MITJA MELENA Desapareixen les quadrades i geomètriques i ara són més curtes, llises, sense volum i desfilades, donant una imatge més dinàmica i juvenil. La clenxa queda al costat i es pentina per darrere l'orella. Els desfilats de puntes i els buidatges proporcionen resultats amb molt estil en les mides més reduïdes.

CURTS Es treballen amb la suavitat que imposa la tempora­da, fet que dóna una imatge més femenina. El tall molt decapat, els clatells i les patilles llargues, molt despuntades cap a la cara i el serrell llarg, des­filat i de costat sobre les celles, per endolcir el tall i em­marcar el rostre. El colors s'intensifiquen per guanyar vivacitat. Hi ha, però, una altra versió que es basa en els ser­rells sencers i curts.

RECOLLITS Es veuen cues i monyos alts o baixos, així com reco­llits laterals, i compleixen una doble funció, la de re­sultar més informals i la d'alleugerir la calor dels me­sos d'estiu. També n'hi ha de més sofisticats per a les sortides nocturnes, per exemple.

'RETRO' Sens dubte, ets pentinats crepats i marcats amb rui-tos creen una imatge més sofisticada i femenina. Els d'a­ra es presenten més atractius que a la seva època. Ja ho sabeu, per acabar, un bon ruixat de laca.

AFRO / RASTA No podia faltar un estil ètnic per als més joves, pur reflex del que es pot veure a les ciutats més cosmo­polites. Es porten volums de cabells cardats o tre-nats, des de rínxols crepats fins a pentinats ben dis-baratats. Un altre model fàcil de seguir seria repartir per tot el cap monyos petits.

EL COLOR Els tons castanys estan de moda i el pèl-roig tipus cocker. El vermell i el blau es porten en tota la seva gamma, però si preferiu no arríscar-vos tant, opteu per acolorir només alguns flocs. Per als cabells més curts es porten el ros-ros, caoba in­tens o negre-negre, segons les faccions de cadascú. De totes maneres es recomana que els canvis de co­lor siguin progressius, que una morena no aparegui 'endemà pintada de rosa i viceversa, sinó que de ir ica en mica es vagi acostumant a la futura imatge.

DIFERENTS 'LOOKS'

Salvatge Està pensat per a aquells cabells llisos o arrissats als quals se'ls vol dedicar poc temps. Es tallen de manera irregular i molt desfilats a les puntes, i acabaran emmarcant el rostre. El volum queda controlat amb un tipus de modelat­ge d'acord amb el tipus de cabells. El color intensificarà l'expressió i donarà una imatge més jovial amb nòrdics, zíngars i vermells embruixats.

Contrastat Pels qui volen fer un important canvi d'imatge, sen­se importar-los partir d'uns cabells llisos o arrissats. Uns cabells curts o llargs, però desfilats i despuntats, que proporcionen una imatge d'esponjositat. El contrast s'aconsegueix amb serrells molt curts en llargues cabelleres o amb arrels llises i puntes de ris premut o tirabuixó; també amb el color, combinant gammes de marrons amb rossos i nòrdics.

Indefinit Per a homes i dones que vulguin donar una imatge sexualment neutra. A partir de llargs i curts asimètrics, amb puntes desfilades o despuntades. La forma queda texturitzada amb el mateix tall, de ma­nera que es recrea volum sense necessitar modelar els cabells. Es reforça la naturalitat del color propi, cre­ant harmonies de contrast i punts de llum.

Informal És ideal per a caràcters joves i rebels i s'aconsegueix creant feminitat amb una mida llarga o mitjana. Les puntes es desfilen per evitar caps grans i el volum es controla per guanyar naturalitat. Les més llargues es cargolen en blens rastes que endolceixen la imatge. Quant al color, es realça el natural o s'escull el to que més afavoreixi el cutis, ulls i estil.

Fresc S'avé molt amb uns tipus de cabells gruixuts, llisos o rebels. Són curts, de peça llarga i amb serrell o sense i molt desfilats, que persegueixen un acabat molt natural, per pentinar només amb els dits. El color realçarà més la imatge amb acolorint blens en uns rossos llampants, focs o terra.

D e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CADEII Tot pel teu cabell

Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria

TOTPERATU ALS MILLOR PREUS

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

I • Tractaments corporals

Micropigmentació • Tatuatges

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

c e n t r e d ' e s t è t i c u

(.'•/ Francesc Moragas. 2 í • Tel 9 í o - í . SK ' OH 190 Sant Cugat del Valies

Massatge biosmòtic

Quiromassatge ^ ^ ^ ^

Aromateràpía *jA Saíut Hidroteràpia JS/ a t u m [ < Tractament natural pels peus I I I ,- ,-

Tractaments facials I I I ümb fo

Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

Centre SPA Tractament de fangoterapia i algoteràpia per: ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis

acne psoriasis

artrosis artritis

cel·lulitis i aprimament

mans

Sant Cugat del Valies

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

Kff-Coniro/

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C; Esperanto. 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

el consell: Per cuida r-los

Assecador. No l'apropeu massa ni l'engegeu a la màxima potència, perquè l'excés de calor tomarà els cabells treneadfssos.

Brillantor. Si els esbandiu amb aigua freda bri8aran més, així com si hi apliqueu una màscara revètaiitzant que podíeu potenciar cobrint el cap amb paper de plata i escalfant-lo després amb l'assecador de 15 a 20 mi­nuts.

Caiguda. Quan s'acosta un canvi d'estació preveniu-la emprant un xam­pú anticaiguda, però si la pèrdua és important, preneu més ferro, calci, zenc i vitamina 8 a ta vostra dieta. L'abús del tabac i del cafè també hi té a veure.

Caspa Per combatre-la, feu-vos-hi un massatge amb suc de poma rebaixat amb tres parts d'aigua. Treballeu-ho suaument amb els dits durant cinc minuts i ja podreu rentar-lo.

Raspallat. És molt important per la salut dels cabells. Les pues han de ser gruixudes i es fa des del front cap al clatell, des de l'arrel a les pun­tes; baixeu el cap i repetiu l'operació.

ELS4CANIONS Divendres, 7 d'abril Hel 2000 Salut 47

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANA NICOLETTI Sant Antoni, 74. « 93 674 74 37

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Ass Sanitàna. Fiatc, Astsa. G/Vfíà,49 * 93 674 48 72

Cirurgia Geriatria O R FERNÀHDEZ LAYOS Oairgia genaral, aparell digestiu. ASC-Prevtasa-Sanftas. Av. Torre Blanca. 2-B, 2n, A1. « 93 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 2 6

Dietètica-Nutrició DRA. M . DOMINGO GALLART Mediona general, dietètica. OiWuns, dimecres i divendres, hores convingudes Plaça Doctor Galtes, 5,1r 3a. c 93 674 63 29 «935896483

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8,2a planta. desp. 8-9. « 9 3 588 43 57 « 93 589 43 58

DEL C E R V A L , G E R I A T R I A VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs fami­liars. Gestió de residències i aftres re­cursos. tnfermena. Formació'. C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 4 0 6 0 4

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens. control de ma-tatts, ajuda a la ler, trastorns espacials. Sa­lut i «sanes a domnli. Av. Torre Blanca, 2-8,3r. desp. 11112. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans. malalts cromes o convalescents, a qual­sevol hora del dia o la rut Sistema sen­zill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

Homeopatia HOMEOPATIA D E LA I N F À N ­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 HUa.WbataBada.20.1r3a « 9 3 674 7 2 1 6

Ecomedicina Laboratoris AYUR Pt. Ajuntament Naturopatia y masaie terapéuttco « 93 675 63 39

LABORATORI DR. ECHEVARNE

Santiago fiusiftol. 17, baixos.

tr 9 3 589 6 0 55

el consell de la setmana:

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Genatria. Av Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Sànjtas, M. Fiatc, Previasa.. Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili.

« 9 3 5 1 « 6 0 8 3 3 1 0 8 0

O r a MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a daracM-rmitua. Major, 36,2n. «936740025

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Convertí amb les prin­cipals mútues. Doctor Munllo 21. « 93 589 51 06

Otorinolaringòleg DR FERRAN FERRAN V I A Winterthur - Previasa - Assistència t nitàna Medifiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 675 4 8 5 3

Odontologia C Ü N I C A DENTAL A U T R A N Odontologia general, imptantctogia, prò­tesis. odorttopedlatria, ortodòncia, mú­tua*. Av. Torre Blanca, 2-8.2a, 11. « 9 3 6 7 5 0 8 0 3

CÜNICA DENTAL DR. BRANOT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria. 9,1r2a. « 9 3 589 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torns Banca, 2-8,2n A, despatx 6. «5890396 « 6752212

C Ü N I C A DENTAL MAJOR P». Unió. 3,2n 1a. (U Companys/Colom) « 9 3 6 7 4 7 2 4 0

ORA. M . JAUME SAURA aWoa<JenlaL Dl à dv 9-13 h 116-20 h. Pg. Sant Magi, 22. baixos « 9 3 6 7 4 2 3 3 5

CLÍNICA DENTAL VALLS • BULDÚ Major, 23-25.1r 3a « 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla RibataSada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8. 3r pis. « 93 589 35 48 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBETI ALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavallada, 21. 1r. » 93 589 29 95 « 93 674 20 79

DRA. PALERM Psicologia Ansietat; depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas. 26-27. 2n 1a. « 93 674 3 6 53 « 9 3 4 1 8 4 8 4 8

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. fil. Torre Blanca, 2-8.3r A, desp. 11112 « 9 3 5 8 9 3 7 8 7

M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusifiol, 2, em. l a . « 93 674 15 2 6 » 93 674 01 4 7

Tocoginecologia-Obstetrícia D R JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingu­des Av Catalunya, 21, 4t 1a. « 93 589 4 8 08 « 93 674 74 09 Particular

ORA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 07

CLÍNICA DENTAL V A I I i • B u 1 <i v

Major , 2 3 - 2 5 , 1er 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties ctef peu, ortesis, plantilles or­topèdiques, paptlomes, ctrurgia daí peu. Hores convingudes. v 93 589 6 3 1 3 « 6 2 9 16 9 6 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Placa Dr. Galtes. 5, 2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 5 1

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària.Previasa, Medytec. Polieliníe Torreblanca, 2-8, 2a-10. . '« 93 589 18 8 8

OR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatotògica. Hores convingudes. Girona. 21, 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

I

CENTRO DE ECOMEDICINA

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

NATUROPATIA

MASAJE TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA

KINESIOLOGÍA

IRIDOLOGÍA

I

r * « * « f t « 4 * * i ! • > * * * * # "

Roncar Aiíva Es calcula que els ggg...rrrrrrr... que s'escapen a mitja nit de la gola provoquen que el 35% de la hu­manitat no descansí correctament. Els roncadors poden ser de dos tipus: lleus o amb síndrome d'apnea obstructiva del son. El nombre d'interrupcions dependrà de la gravetat del cas, de manera que si en una hora sobrevé de 5 a 10 vegades, el cas es lleu, però si passa de les 20 i, sobretot si s'apropa a les 40, el problema adquireix un caràcter més seriós i s'ha de recórrer immediata­ment a un especialista. En quasi tots ets hospitals públics i en ets privats més importants disposen d'una unitat del son on s'enre­gistra com dorm et malalt, el punt on es produeix l'apnea, l'obstrucció i els seus habiti A banda de les inevitables molèsties que ocasionen. al company de llit les persones que pateixen apr^a poden sofrir trastorns d'aquest tipus: - Hipertensió - Pèrdua del desig sexual -Apatia - Fatiga - Mal de cap en despertar - Desig d'orinar amb freqüència durant ta nit - Falta de concentració - Pèrdua de memòria • Pot danyar el cor i arribar a causar infarts, Si bé no es coneixen exactament íes causes d'aques­ta anormalitat, els investigadors consideren que l'apnea s'origina per una disfundó neurològica en el control motor de la musculatura de fa gola i la farin­ge a causa d'un tabíc nasal desviat, un paladar tou,

per sobrepès, per la forma de la mandíbula (mento ret/et) o del coll <curt i gruixut) i per efecte de l'alco­hol o sedants. A més, com que tes vies respiratòries perden et seu ritme normal, s'acaba reduint 1a con­centració de C02 a la sang. Però no és fàcil deixar de roncar. Els afectats d'ap­nea Heu o sense, poden intentar aquestes mesures bàsiques: • Aprimar-se, si es tracta d'un cas de sobrepès, que

representa, ara per ara, una de les solucions més eficaces.

• Dormir de costat, ja que de panxa enlaire es ronca et doble. Poden ajudar uns coixins junt a ('esque­na o subjectar ai pijama una piloteta, entre els

Hitoltabor.iv.

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatra. GattroanteiAleg

EW M* ót LA PEftA: Loçopada infantil

SKVIA U.UMÀ: Psicòloga Infantojuvanil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

LAyw j imiento Tel. 93 675 63 39 [

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

Ora. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 7216

• Seguir uns horaris regulars i dormir 8 hores, ja que quan s'*stà cansat es ronca, més.

* £\riteFÍ'ateoÜQÍr sedants, hipnòtics o relaxants, es-peeSairjent atès nits.

£n «irçasos gàsus es ree©n*£ * • La irtfç'ttinàó quirúrgica pér treure la campaneta i

reba&ar «I paladar, quan l'obstrucció es produeix en acjuesta zona. Té botís resultats en grans ron-

. cadors sense apnea, perd «I fre a l'aire es troba més aval..

* La coi-tocació d'un equip de ventilació assistida, conegut com a CPAP, que proporciona aire amb més pressió de la normal i manté obertes les vies. la millora és tan ràpida que de seguida s'oblida la incomoditat de portar una màscara i un compres­sor de la mida d'un telèfon.

Sï vol ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon

48 Gastronomia R S ÍCAIYFONS lYívniílm. 7d'abriltiel2000

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria í entrepans

EL CASINET

Cami de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

BACCO

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR MELMELADA

Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menors casolans

BAR PICCOLO

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15 200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

EL MESÓN

Placa Octavià, 6 93 67410 47 Braseria i cuina de mercat

LA JIJONENCA

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

LA JIJONENCA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

LA MASIA

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

EL PUNT

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

GRANJA AUGUSTA

Placa Augusta, 4 93 589 8890 Cafeteria

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

MAS ROIG

Placa Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

ITALIANS

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

LA CANTONADA

Placa Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA GRANJA

St. Antoni - placa Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

NAKHALA

Sabadell, 9 93 674 5871 Cuina marroquí i pizzes

PA I PA

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CABALLU PETIT

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

LA JUONENCA

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

l a r e c e p t a ( l e XI. Àngels Quadras Tallarines a la milanesa

Ingredients:

- 300 g de tallarines

- 50 g de pernil

- 50 g de formatge ratllat

- 50 g de bolets secs

- 500 g de tomàquet ma­

dur

- 1 ceba petita

-oh

- margarina

-sal

Elaboració: Bulliu les tallarines amb molta aigua amb sa! i un ruix d'oli, durant 15 minuts, passats els quals s'es­corren i es reserven. En una cassola es fa un sofregit i s'hi afegeix el per­nil tallat a daus i els bolets, prèviament remullats, i es deixa uns minuts a foc molt íent. Després s'hi afegeix la meitat del formatge i les tallarines, mes­clant-ho bé. Afegiu-hi la mantega a trossets i es­polseu-ho amb el formatge ratllat que sobri i a con­tinuació gratineu-ho a foc viu.

Consell: A la pasta, perquè no s'enganxi en escórrer-la, se li ha d'afegir una mica d'oli verge. Recordeu pre-escalfar el forn abans de daurar-la.

6 A « RESTAURANT

A G » tt M\

I I . PI·IV San. f)

" " l

l'i·l. ' I ! -.!(<> 7J 7 I

I A M A S I A

ESPECIALITAT EN BRASA

I a r n - i M-n l i i r o * l>ru»u < !«><|iit'·' xaimla

I í i r ^ o l - ;i la l l auna

i J n I i ü a o 1

Cuina catalana i casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

W u - i a . I |

»i»ï»;»z»i.«

Cranja-Bar "•»*»»•»"

Augusta -i,,. .,,.-„...,,«..,,

Sant Martí, 10 08190 -Sant Cugat del Vallès

BILIAR FRANCÉS (CARAMBOLA)

BILLAR AMERICÀ - PCKX 5 1

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sant Martí, 9 <» so * *,iCAPI att-uKOJA>

Tet. 93 589 82 75

per carn de la bona « • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • i

Carrer de la Tomé, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

CAFETERIA RESTAURANT

C Sant Jordi, 33 - Tel.93 589 14 96

BAR RESTAURANT CAFÈ

/KRN/KU MENÚ DIARI

DE DILLUNS A DISSABTE

R Francesc Macià, 7 1 • L4 Tel. 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

Com si fos de tota la vida

la xocolata... f fvf fv

els entrepans... •ffvffv

el cafè... f f v f K

les pastes... ifs4^h"

el suís... * K f f v

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

30 JHísón Bar R e s t a u r a n t

Tota u n a t r a d i c i ó

Pi. Oc tav i à . 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

Pruébale anteé del 15 de mayc e

te lo perderúi.

tAcfra"aa

McCanada Mcoonaws McSàhara

lenta' comercial

EIS 4CAINTOJ\S

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 93 675 34 54

GARCIA JULIÀ Av Catalunya. 22,1r2a P 33 674 41 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 33 674 44 69

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a P 93 674 44 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient. 65, baixos P 93 675 29 02

Bar Musical Sant Marti, 10 P 9 3 S 8 9 47 90

CABALLU PETIT Cerveseria P 9 3 589T456

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 « 9 3 6 7 4 0 6 4 8

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 15 09

SUN BIKE Can Matas. 2 « 93 5 8 9 1 7 5 7

M. Pere San. Pda. 125 « 9 3 589 38 06

ARQUITECTURA H CARNISSERIES FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina. 17. L B « 93 675 18 35

JORDI MERCADÉ Creu. 6-8. 2n 3a * 93 589 65 61 « 608 49 45 19

DANIEL CALATAYUD Rbia. Ribataüada. 31 B3 4r 1a g 93 675 18 03

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or. 2 g 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet. 13 g 93 589 4 1 4 7

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r g 93 589 30 65

M. MAR EJAROUE Santa Maria, 38, 3r 2a « 93 589 30 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B g 93 675 30 12

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 93 67444 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 g .93 674 1784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n g 93 589 20 00

T.M.G. TALLERS Borrell, 6 g i Fa* 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. U. Companys, 36 g 93 675 56 53

TUBAU La Torre, 14 g 93 674 12 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 g 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 g 93 589 14 18

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix g 93 674 5 7 4 7

SAGARRA Endavallada. 22 g 93 674 01 60

PAPIOL Vendai neteja Cànovas del Castillo, 4 g 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 « 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 g 93 67450 48

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A « 936752001

RODÓ Rius i Taulet, 6 g 93 68982 80

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 « 93 580 f5 00

FOAP Rius i Taulet, 27 g 93 67405 03 g 93 5 8 9 3 1 2 1

BALLS DE SALÓ • CLUBS DE MUNTANYA

I ESPORT PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 g 93 675 4 9 3 7

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 g 93 5 8 9 ) 1 9 8

BAR STOP Rius i Taulet, 56 « 9 3 589 1299

CUE SANT CUGAT

9Ï CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 g 93 674 19 03

EL PUNT Copes i sopars g 670 59 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 g 93 674 96 02

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 g 93 589 74 42

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 P 93 675 36 53

OFINOVA Lluis Companys, 18 g 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCONXXI.SA. Ptge. Font de Sant Rafa­el. 18-20, baixos bete-conxxr@n~exo.es g 93 675 X> 67

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. « 9 3 6 7 4 2624 P 934170759

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 g 936740308

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 g 93 67498 62

UESC Cànovas del Castillo. 9 g 936752390

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 6744654

JOGUINES NINS Villa, 9 g 93 674 13 96

FERRETERIES • H E R B O L A R I S DIETÈTIC EL PONT Girona, 3 P 9367501 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93674 138» P 93 675 18 20

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 93 590 60 71

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 P 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix P 93 674 75 98

HÍPIQUES

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs. 1 P 93 674 15 46

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 P 93674 11 40

CRISTALLERIES H FOTOGRAFIA VÍDEO

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

CONGELATS L'ILLA CONGELATS

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluis Companys, 29 g 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 « 9 3 674 7164

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 80

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P 93 589 02 71

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675 91 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 93 674 1239

ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 81 08

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 93 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 g 93 675 19 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 P 93 589 75 12

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93675 3 1 0 0

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbia. Ribatalfada, 20 P 93 589 38 52

FOTO VÍDEO F.R. Rbia. del Celler, 93 g 93 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria. 14 g 93 675 56 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA g 93 6 9 9 6 7 4 8 P 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUIS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93 675 47 51

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 P 93 67549 02

POU D'ART Balmes ,35 P 93 590 60 86

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix P 93 674 60 26

1 MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 99 40

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 93 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 93 589 22 64

TRINITY Rbia. Can Mora. 18 P 93 675 22 01

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys. 15 P 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 « 9 3 590 80 60

PROGRAM ACCÉS RWa Can Mora, 18 P 93 675 15 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 59080 60

INSTAL·LACIONS A, ZAMORA, S L Mn.Cinto Verdaguer, 18 P 93 589 26 38

MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 P 93 674 60 58

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A P 93 589 4742

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 01 74

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 P 93 590 61 89

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria. 48 P 935892018

LA FLORESTA Pearson. 36 P 93 589 78 00

LES PLANES P 93 675 5105

LLIBRERIES PAPERERIES

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 93 589 86 17

MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 51 08

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 P 93 5902680

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 P 93 5892232

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 93 589 0014

MAJIK Sant Jordi, 29 P 93 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 9 3 589 00 23

MODACONFECCIÓ BENETTON Santa Maria. 21 P 93 674 85 02

BLUE MOON Major, 16. Horari: 9 30-13.30 h 16.30-20.30 h P 93 675 02 67

CAMPMANY Valldoreix. 16 P 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 93 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 P 93 589 72 32

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 93 589 88 55

GELATS ARTESANS • INSTITUTS BELLESA M „ A T C0NSTRUCCl0

LAJUONENCA Major, 29 « 9 3 67525 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n P 93 674 14 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 6 7 4 6 1 7 2

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L PI. Quatre Cantons « 936743081

ESTÈTICA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9 3 6 7 4 85 63

KALA CENTER Del Sol, 22 « 9 3 5 9 0 0541

SrLUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos « 9 3 5 6 9 2 3 4 3

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 « 9 3 6 7 4 3 6 94

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 67405 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90

MENJARS

PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Marti, 9 P 93 589 82 75

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 5891931

MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 1429

MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 P 65689 0149

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 P 93 675 47 57

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 P 93 674 89 18

OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 P 93589 7202

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 936751299

LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71

PERRUQUERIES CARNEIBOSCH Francesc Moragas. 29 « 9 3 589 60 88

DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 589 56 57

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06

JUANI Xerric, 28 P 93 674 66 99

JEAN LOUIS DAVID Placa Dr. Galtes, 5 P 93 675 61 70

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 P 93 589 53 54

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent, 4a Cerdanyola P 93 692 79 04

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni. 50 P 93 67457 52

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 P 93 675 32 74

TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 47

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 93 589 25 29

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda 1-5 P 93 675 138

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 589 23 71

OBRES CONSTRUCCIONS • RESIDÈNCIES

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuis Companys, 50 P 93589 1799

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONEUl, S A COMPO­NENTS ELECTRÓMCS PER A MOTOCICLETES Av. Graete, 35 P 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 P 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca, 13 P 93 67453 01

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 P 93 589 87 02

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 » 93674 11 82

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 936741183

TINTORERIA ST. CUGAT RWa Rbatateda 34 P 93 675 22 28

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 g 93674 41 67

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 9358944 22 g 93675 51 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell. 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 908 89 81 36 P 93 674 69 45

VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 9 3 5 8 9 7 Í 4 0

CONSTRUALPA Santa Maria, 9.1r 1a « 9 3 5 8 9 0 1 5 1

STANZA Valldoreix, 10 « 9 3 6 7 4 6 5 98

PROMUSA Av. Torre Blanca. 2-8 « 9 3 5 8 9 1 7 3 2

ÒPTIQUES TEOODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 5 8 9 4 4 95

2Ü JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 9 3 6 7 4 1 5 3 2

MERCERIES • PARAMENT DE LA LLAR LA PERLA Major, 3 « 9 3 674 0138

GENEVIEVELETHU Villa, 6 « 936740316

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 93 6 7 4 4 2 2 3

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 6 7 4 5 6 8 0

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vtà,1 « 9 3 6 7 5 24 01

SÚPER HOGAR Placa Octavià, s/n « 9 3 5 8 9 6 9 8 9

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Rge. St Salvador. 3. La Floresta P 666428*42

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 « 9 3 589 <6 78

USSIATOURS Plana Hospital « 9 3 5 8 9 6 1 5 0

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 9 3 6 7 4 0 6 »

50 Cultura ELS í CANTONS Dnnieliis. 7,rabrildel2000

De dilluns a divendres • De 7.00 li a 8.00 h 1:1'despertador. amb Saha Nallvé • D e 8.00 ha 10.00 h Primera P/unti. amb Geni Lozano • D e 10.00 h a 13.00 h Gambin/tu, cl magazín, amb (Tira Borrell • l ) c 13.00 a 13.30 1)

S/int ('.nuat Avui: íinformaliu. amb Josep M.Miró • De 13.30 ha 13.50 h /.V'«//Í'LV.V//'/(repetició), amb (icni 1 ,n/ano • D e 13.30 ha 14.00 h Amh moll /li gust. L'espai de gastronomia. amb l'ep Blancs • De 14.00 ha 17.00 1) Voldi•• tarda, amb Kstcvc Llop • De 17.00 ha 19.00 h I.andana. el magaiiii amb Iolanda Casas • De 10.(10 ha 20.00 h Mlloro, el musical, amb Saha Villvé • De 20.00 ha 20.33 h L'/s/io/l/u. ami) (ienima Montero • De 20.33 ha 21.00 h I: I Dl li lo) • di I maga i/u • D e 21.00 h a 22.00 h

Sona i lassna (dilluns). l\'iik World kh-marts). Dam,·7^;y//c/(dimccrcsi. C/iill Oul (di|ons). Ja; i Ca: a i.di\ ciidrcs i. • De 22.00 ha 24.00 h El i/m t/i/eda d< I dia. amb Joan Nallvé • \ partir de Ics 24 h M/isica ni li II lostut • De 7 a 24 h. ( !ada hora informació local als Bullctms Intormatins. Dissabte • De 8. 00 ha 10.00 h l:s ui/i di setmana. amb Joan Villvé • \)c 10.00 h a I.VOOh

l'or fi't. I-'.I magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez

• D e 13.00 h a 14.00 li Avant-matx. l'.informatiu d'espolis • D e 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.001) Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 li l'estreni/. Elprograma /!< cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Rciímn i Toni (iareia • De 18.30 h a 10.00 h Ràdio PI//\. amb Sònia ('armona • De 19.00 ha 21.00 h Puc d'assaig. amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.001) /•.ntre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h M/ísica al teu rostat

Diumenge • De 8.00 h a 0.00 h /.// missa del monestir • D e ".(XI h a 0.30 h

Mites i llegeu/li.· de S,/nt Cugat • De 0.30 ha 10.00 h Espoil en mar\a la ubció •De 10.00 ha 13.30 h Soslrn dansa! La ú/isuclaf Roda d'amics amb J. Fàbregas i I' Pallissa • De 13.50 ha 14.00 h Espo/1 en marxa Ja uln/ó • De 14.00 h a 10.00 1, l'al tom érem. amb J. \ l . Alvira • D e 10.00 h a L ' .OOh

llon rotllo, prcsciit.it per Raquel Iniesta • D e 10.00 ha 21.00 h V>ue //'assaig. amb ( iavles Roca • De 21.00 h LI 22.oOh Esport i n marxa . >'</1 il'/i ió • A partir de les 22 h Musica al teu instat

Martirio, amb els sentiments a 'Flor de pieV

l.// coneguda artista .Martirio actuarà //////est divendres al 'le/ttte-Aiiditori de Snni Cugat. presentant el seu darrer trehtill l ' Ior tic pic l . / / / ha gent i/t/i' l'b// anomenat "monstre dels esc///aris ". I' n monstre i/ue amaga sempre els set/s intensos alls verds darrere /l'nues ulleres de sol. l'erò la intensitat de la seva mirada es pol sentir a través de la seva peculiar ven. plena de forca i. a/ho-iii, plena de frescor. Abandonant definitivament la Martirio i/t/e cantava a la t/iiotidianitat "arregla però informal", l'artista s'ha atrevit a fusionar estils tan diferents com les cnp l a s / el jazz, al se// treball anterior. Amb L'Ior tic picl ens transporta amb tina exccblcnt selecció de tangos i h o l c r o - f c e l i n ^ .

Divendres? Cullell Ptge. Diputació, 6 93 674 03 64

Dissabte 8 Isern Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93 67418 63

Diumenge 9 Serret Pg. Baixador, 78. Mira-sol 93 674 23 72

Dilluns 10 Domènech Pg. St. Magi, 50 93 674 33 53

Dimarts 11 Llorens Santa Maria, 27 93 67415 31

Dimecres 12 R. Rivière Dr. Murillo, 1 93 674 04 30

Dijous 13 Salavert Santiago Rusinot. 38 93 674 06 45

D issab te 8 ^ _ _ ^ ^ Sts Uionis Perpetu Kedempt TAmanci Bs i üauiten a b "

D iumenge 9 _ _ _ „ _T^_, Sts Hug i Acaci, bs , Prócor diac mr, Casilda, vg i Hilari, mr

Dilluns 10 Sts fczequiel, prot , Àfrica, "lerenci i Pompeu, mrs

Dimarts 11 ^ ^ _ _ ^ _ , Sts tstanislau, b de Cracòvia, mr Isaac mjo i l-elip b

Dimecres 12 r~—^~—— Sts Juli I, p Zenon, b mr, Victor, mr i Sta Visia, vg mr

Dijous 13 r T _ _ ^ ^ _ ^ _ _ ^ _ ^ _ ^ T _ _ n

Sts Marti I, p mr, Ursus i Cartus bs i Papil, diac

Divendres 14 b'ts Iiburci, Valerià i Màxim, mrs , St 7elm, Lambert, b i Frontó, ab

Pa$k Estefan í Mmiai Marta

S A L K S M l M C I P A L S (Casa de Cultura)

• Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb Hiafit. Retrospectiva. Fins al 19 d'abril. Al claustre del Monestir. • Meggi Putols. Objectes recu­perats i reciclats per l'autora. Fins al 28 d'abril. AI'Ksc. Mun. d'Art. • Graffiti.. .grafits. 6000 anys de llen-Hitatge margina! Fins al 7 de maig. • 10a PRIMAVERA F O T O ­GRÀFICA 2000: Pep Pujol Iden­titats i Kim Manresa Uordre de la mare Teresa de Calcuta. Fins al 7 de maig. Al claustre del Monestir. • Lectures robades, fotografies sobre l'experiència de llegir. Del 10 al 30 d'abril. A la Biblioteca del Centre Cultural. • L'increïble art de la "xideta". De I'l 1 al 19 d'abril.

S A L E S P R I V A D E S • Felipe Santamans: Exposició de pastels, pintura. Fins al 16 d'abril. A l'Fspai Lluís Ribas. • Perico Pastor, pintura. Fins al 30 d'abril. A La Galeria. • Jaume Lapona: Presència dels mem paisatges, pintura. Fins al 4 d'abril. A la Sala Rusinol. •Mejan, pintura. Fins al 30 d'abril. A Canals Galeria d'Art (cada 3r di­jous de mes, visites comentades). • Exposició per subhastar obres d'artistes veneçolans i locals per als damnificats de Veneçuela. Fins al 14 d'abril. A La lTnió. • Casaus: Pasqua 2000. Fins al 9 de maig. A la Sala Rusinol. • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. A l'Estudi Ferran Martí.

MUSICA Martirio en concert. Estrena del seu últim treball Flor de piel.

ELS /CAlVrONS Divendres, 7 d'abril del 2000 Cultura 51

AJUNTAMENT

Sant Cugat

Casa de Cultura

""EMD Valldoreix"'

ÒMIC

PROMÜSA

93 589 22 88

93 58913 82

936742719

93589 31 88

936891732

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP

CAP - Urgències

935891122

93 589 44 55"

Centre Scx;. San. LF

Ctre. Ateheimer St. C.

93589 7800 936742383

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari la Floresta

General de Catalunya

9367412 34

936742459

93674 7615

93 5891212

Valld'Hebron

Sant Joan de Déu

Telèfon de l'Esperança

93427 20 00

93 20340 0Q

9341448 48

ASSOCIACIONS

AAPP W CanMajóVall. 93674 50 49

AÀPPiW Valldoreix 93674 2197"

AAPP Montserrat Vall. 93 674 21 05

AA Prop. iV.'la Floresta 93 674 20 89

AÀWAigualiongaFlor. 93674 51 29 '

CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

AAPPiWMira-sol 93 674 2018

AAW V. Carme Mira-sol 93 674 10 03

AAW Si. Joan Mira-sol 93674 71 03

Consumidors 932684567

BOMBERS Beilaterra 93692 80 80

Generalitat 085

Rubí- Sant Cugat 9369980 80

ENTITATS "

Asrj 93 6753503

C.Castellano-Mancnego 93 589 76 05

Germanor Cavis 93 589 5796

Grup Sup. Immigfants 936749314

Sant Cugat Comerç 93674 03 22

LLEURE

Arxiu Gavin 936742570"

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac. Catalunya 93589 77 88

Casal Cultural Mira-sol 935892018

Casa! d'Avis SC 9358916 38

Casal Valldoreix 93674 4599

Ctre. Cívic ta Floresta 935890847

Colgadas / El arte de morir

Sant Cugat 2

16.10-18.10/20.20-22.35

Scream 3 16.40-19.20-22.00

Sant Cugat 3

Ctre. Cívic les Planes 93 675 51 05

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Cines Yelmo (reserves) 90212 41 34

Club Muntanyenc 93 674 53 96

"^ralbeíaUnio'' 93 674Ï0Ò6

Esbart Sant Cugat 9Í3 675 26 52

" Ü a í Í A v i s l ^ S S t ó 93 589 05 98~

"Piscina iàsdoreà 93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓ

Els 4 Cantons 93 589 6282

Radio Sant Cugat 936755959

Tot Sant Cugat

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda

Jutjat

93674 8661

935891155

93 674 6696

PARRÒQUIA

Les Planes 93204 7503

St. PereOctavia 93 6741163

Valldoreix 93 674 0569

POLICIA

Cuerpo Nacional 93674 7858

Scream 3

Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria St.'Òugai 93 674 76 12

DNI (Cita prèvia) 93 589 30 80

Urgències Ò9Ï

SERVEIS

Aigües ia Floresta

Catalana de Gas

Correus

ÉNHERRubi

FECSA (atenció client)

93674 2089 93 7252944 93 674 7096 936991892" 900 73 73 73

FECSA (avaries)

Funerària

Repsol-Butà

"SOREA

900 74 74 74

93589 55 52

93 674 15 80

935890021

TRANSPORTS Aeroport 93 47850 00 Carreteres

FGC Grua

RENFE

Port

Ràdio Taxí

Taxis (parada)

Valldoreix (parada)

16.00-18.15-20.30-22.50

U princesa Mononoke

Yelmo 4

17.00-19.45-22.40

Lasnormas de ia Casa de la Sidra 17.15 -19.45 • 22.43

Yelmo 5

American Beauty

SantCugat4

Erm Brokovich

Doble traición

16.30-19.15-22.00 yelmofi

Toy Sotry 2 / Tres reyes

16.00-18.15-20.30-22.50

16.00-18.15 / 20.30-22.45

16.15-19.00-21.50 yelmo 7

YELMO SANT CUGAT

Y*ü2l

Erin Brokovich

Yelmo 2

Inocencia interrumpida

Yejm.o.8.

Un domingo cualquiera

17^20.00-22.40 Mno9__

Colgadas

1 6 % 19.10-22.15

16.00-18.15-20.40-22.50

EMD Valldoreix

mi CASAL DE f i CULTURA DE ffjl VALLDOREIX

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De 9 a 11.30 i de 16.30 a 19 h

Plaça del Casal, s/n.

Tel. i fax 93 589 82 69

ir ií iït ' ïí

JAZZ infantil

(de 5-7 anys)

Dimecres de 17.30 a 18 45 h

• TAI-TXÍ

Divendres de 9 30 a 10.30 h

QYM-AERÒBIC

Dimarts i dijous de 9.30

a 10.30 h

• ORFEBRERIA

Nivell i. Dj. de 17.30 a 19.30 h

Ni./ell2. Dm.de 17.45 a 19>c n

* IOGA

Dimecres de 20.30 a 22 h

PATCHWORK

Dimarts de 10.30 a 12 h

• JOIERIA a la cera

perduda

Dimecres de 16 a 18 h

• ESTAMPACIÓ

s/roba-batik I seda

Dimecres de 10 15 a 11.45 h

• DIBUIX I PINTURA

Dilluns de 19 a 21 h

• VITRALLS DECORATIUS

Dimecres de 12 a 13.30 h

Dissabte 8 d 'abr i l

• I CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA. Preliminars

De 12.30 a 14 h i de 16.30 a 20 h a la Sala d'Actes del Ca­

sal de Cultura de Valldoreix.

Org. EMD de Valldoreix i Escola de Música Andante.

Diumenge 9 d'abri l

• I CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA

Final i l l iurament del premi

De 15.30 a 19 h a la Parròquia de Sant Cebrià de Valldo­

reix. Org. EMD de Valldoreix i Escola de Música Andante.

• TITELLES INFANTILS La faula de la guineu Cia. Los Titiriteros.

A les 12 h al Casal de Cultura de Valldoreix.

Org. EMD de Valldoreix. Preu: 200 ptes.

• VI ANIVERSARI DELS MARXOSOS DEL VALLÈS Teatre, xou i Coral Esclat de Germanor

A les 1 7 h al Casal de Cultura de Valldoreix.

Org. Casal d'Avis de Valldoreix. Col. EMD de Valldoreix.

SANT CUGAT El cinema de casa teva

ESTRENA ESTRENA 33 SETMANA 103 SETMANA

SALA 2 16.40-19.20-22.00 GOLFA: 00.30 PDT.CALIF.

SALA 4. 16.15-19.00-21.50 GOLFA: 00.30 APTA

SALA1. 16.00- 18.10 20.20-22.35-00.45:EI arte de morir

SALA 3: 16.30 - 19.15 - 22.00 GOLFA: 00.30 18 ANYS

f~*\ *«*•••*» ^BKKBP1 TwmiwKHe "WBWWWWÍ wwwwwwg " ttu&tUttssRig "*8RiMffiffiffi; ^MMHMHK ^MHJMOM* ^mmuMHm £/W«w«//UNIVERSAL Partans

2 h. gratis D:tiwcra$dm

de I espectador Carnet!) estudiant

ufSversSíi Caíïiet més

grans SSsnys mtnusvàliiis Cgínet Jove

Vaiü» •mkipada

Saaoow P*5»™"9 as* mmtrtits rtrgsn c:«4(

E1S4CAOT0NS Duriulrr

' íl'nhnl f/rl 100

52 S e t m a n a r i d e S A N T CUGAT DEL VALLÈS

Jordi Frontons. Arquitecte i col·leccionista de còmics

"Ara és molt difícil veure un nen amb un tebeo"

Al.KN LoI'KX

- Sant Cugat -

Jordi F r o n t o n s és un apassionat

d e l m ó n d e l c ò m i c . É s co l · l ec ­

c ion i s t a i e s t u d i ó s de l c ò m i c i

t a m b é d ' o b r a gràf ica . A q u e s t

s a n t e u g a t e n c ha p u b l i c a t g ran

<l i i a n c i ta r d ' a r t i c l e s s o b r e

a q u e s t f e n o m e n . A r q u i t e c t e de

profess ió i t a m b é co l · l aborador

d ' a q u e s t s e tmana r i , Jordi F ron ­

t o n s t a m b é é s m e m b r e d e l

c l u b g a s t r o n ò m i c D o m ( a i g a t i

d i r ec t i u de l F u t b o l Sala W i n ­

t e r t h u r S a n t ( à iga t .

- C o m va n é i x e r a q u e s t a p a s ­

s ió pe l c ò m i c ?

- ( J u a n jo era pe t i t , c o m to t s

e ls n e n s d e la m e v a g e n e r a c i ó ,

cl p r inc ipa l oci q u e t e n í e m era

la l ec tu ra d e fe l iços . L l avo r s ,

la t e l e \ isió e n c a r a no s ' hav i a

in\ e n t a t . F n s agrada \ en mol t i

e n s els m i r à v e m pe r d ive r s ió .

l ' e rò \ ,111 passar e ls anys i q u a n

ja e n t e n i a m é s d e v i n t va ig

p e n s a r a r e c u p e r a r - l o s i t e r - n e

la col · lecció. A leshores e m vaig

p r o p o s a r t o m a r LI t en i r a q u e l l s

t e h e o s d e q u a n era pe t i t . C o ­

m e n c e s a c o m p r a r al m e r c a t d e

Sant A n t o n i i a c a b e s f e n t - h o a

b o t i g u e s e s p e c i a l i t z a d e s tic ca­

p i ta l s e u r o p e e s . D e s o b t e , t ' a ­

d o n e s q u e a q u e l l s c ò m i c s t e ­

n ien un rere toi is ideològic , q u e

t e n i e n una in f luenc ia cu l tu ra l .

Llavors, e m vaig plantejar d ' e s ­

t ud i a r - l o d ' u n a m a n e r a se r io ­

sa. I c o n t i n u e s c o m p r a n t , b u s ­

q u e s col · leccions sence re s i t 'h i

a c a b e s e n g a n x a n t de l to t , fins

a c o m p r a r p l a n x e s d e l s d i b u i ­

xos o r ig ina l s a t i n t a .

- Fa seva i n q u i e t u d , p e r ò , n o

es q u e d a p r e c i s a m e n t e n n u a

ai i c i ó . . .

- Ks cert . I l e m format un g r u p

d e g e n t q u e t e n i m la i n t e n c i ó

de m u n t a r un c e n t r e d ' e s t u d i i

d o c u m e n t a c i ó d e la h i s to r i e t a .

a m b la co l · l aborac ió d e l 'Ajun­

t a m e n t d e B a r c e l o n a i d e la

(General i ta t d e C a t a l u n y a . NO

In ha c a p c e n t r e oficial ni c a p

h e m e r o t e c a q u e r ingui un fons

Jordi l-'niiil·iin ,'• nu y,ni int-hnionisl·i tir , om>,s l-'OTO: .Y.U7 I.ARROW

real arxivat i classificat del q u e c a d a dia v e i e s un t e b e o . La

ha e s t a t hi h i s tò r ia de l t e b e o .

L a h i s tò r i a de l t e b e o s e m b l a

una cosa super f ic ia l i no ho és .

A t r a v é s de l t e b e o ha c r e s c u t

una g e n e r a c i ó . A Brusse l · l es hi

ha un m u s e u i m p r e s s i o n a n t ,

q u e va c o m e n ç a r a m b el l ' in-

t í n , p e r ò q u e

ha passa t a ser

u n d e l s g r a n s

c e n t r e s d e d o ­

c u m e n t a c i ó d e

la h i s t o r i e t a

m u n d i a l . É s

u n d e l s m u -

s e u s m é s vis i ­

ta ts d e tot Bèl­

gica.

- I M I a r r i b a r

la Iclev i - i o . . .

- F i n s i]ue no va ar r ibar la t e ­

lev is ió \ a ser un f e n o m e n cu l ­

tural mol t impor t an t , l ' e rò a m b

la invenc ió de la telev isió a poc

a poc \ a ana r d e s b a n c a n t e l s

t e b e o s . Ara es mol t difícil veu ­

re un nen a m b un t e b e o . Abans

gen t e spe rava ami) e n t u s i a s m e

el dia q u e s o r t i e n e l s t e b e o s

pe r anar a la bo t iga i c o m p r a r -

lo. Ara |.i no es v e u e n mai . Fs

mol t difícil v e u r e els n e n s d 'a­

ra a m b la il·lusió) d ' a n a r a c o m ­

prar un t e b e o . F n a q u e s t s m o ­

m e n t s . n o m é s es

"Es molt difícil Veitre v e u e n uns n ino ts

j a p o n e s o s ho r r i ­

b l e s q u e a m é s ,

i d e o l ò g i c a m e n t

e/s nens d'avui en dia amb la il·lusió

s ó n p e r i l l o s o s .

d"anar a la botiga a Abans, fins i tot. . . / " es f e i en t e b e o s i

eo/upraruu tebeo d e s p r é s s e ' n feia

a lguna pel · l ícula.

Ara el p r o c é s és

ben d i fe ren t : són

pel · l ícules d e d ibu ixos an ima t s

q u e q u a n t r i omfen t r e u e n uns

t e b e o s del d ibu ix an ima t t rans­

fo rmat a t e b e o .

- Q u è es p o d r i a fer p e r c a n -

v i a r a<]iies|a c u l t u r a ?

- F s m o l t d i f íc i l . I ..i i- u l t u r a

de l s t e b e o s es tà basada en e ls

n e n s i e n a q u e s t s m o m e n t s e ls

n e n s és mol t difícil d ' a r r enca r -

los d e la t e l ev i s ió . E l s t e b e o s

q u e e x i s t e i x e n ara són m o l t in­

t r a n s c e n d e n t s . N o t e n e n u n

c o n t i n g u t d i v e r t i t i a m é s , no

són p e r a ls n e n s s i n ó p e r a ls

a d o l e s c e n t s .

- V o s t è t a m b é é s a r q u i t e c t e .

Q u i n a é s l ' a r q u i t e c t u r a d e l

m o m e n t ?

- P e r mi l ' a r q u i t e c t u r a es u n a

vocac ió i u n art . L ' a r q u i t e c t u ­

ra cal d i f e r e n c i a r - l a e n d u e s

pa r t s : u n a p r i m e r a pa r t és d e

d i s s e n y a r q u i t e c t ò n i c i una se ­

gona és l ' e s t r u c t u r a d e s o s t e ­

nir el q u e es d i s s e n y a . P e r s o ­

n a l m e n t , la pa r t d ' e s t r u c t u r a

m'avorre ix . M ' h a in teressa t l 'o­

bra gràfica, el d i s s e n y gràfic i

a r q u i t e c t ò n i c . FI q u e é s la part

visual de l c o n c e p t e e s t è t i c d e

les o b r e s i els v o l u m s . Pe r con ­

c e p t e , en a q u e s t m o m e n t hi ha

una a r q u i t e c t u r a mol t func io ­

nal . La func ió e s t à d o m i n a n t

la forma. Si un edif ic i és d 'of i ­

c i n e s . acaba s e n t una caixa d e

v id re s . Ara m a t e i x n o p o d e m

par la r d ' u n es t i l c lar d ' a r q u i ­

t e c t u r a .

- f u m é s e l t e i x i t a r q u i ­

t e c t ò n i c <le S a n t C u g a t ?

- I inc a m i c s q u e d i u e n q u e a

S a n t ( ' u g a t hi ha g r a n s a v i n ­

g u d e s q u e van d ' e n l l o c a e n ­

lloc. Això é s ve r i t a t , p e r ò t a m ­

b é és ce r t q u e S a n t C u g a t és

una d e les c i u t a t s q u e t é m é s

/ o n a ve rda pe r h a b i t a n t . A n i ­

vell d ' a l ç a d e s de l s p i sos , és li­

m i t a t . i així no s ' h a n fet g rans

b locs d e m o l t e s p l a n t e s . T a m ­

bé és ce r t q u e el t ràns i t és hor­

rorós . i c a d a v e g a d a é s pi t jor .

Ara s ' e s t à f e n t a q u e s t e s t u d i

tic v i a n a n t i t / a r to t el c e n t r e ,

q u e e m s e m b l a m o l t b é . S a n t

C u g a t té el risc q u e s ' e s tan ge ­

n e r a n t barris a l l unya t s c o m ara

Col l f a v a , q u e no s ' e s t a n in­

t e g r a n t a la c iu t a t . I a q u e s t és

un risc i m p o r t a n t p e r q u è es ge ­

n e r a u n a p o b l a c i ó q u e no se

s e n t i d e n t i f i c a d a en el lloc on

viu i no par t ic ipa del seus ac tes

c u l t u r a l s .

'Okupaeió' IOKDI CASAS

Bufen mals t e m p s per a la po­

esia. I els okupes, pe r sobre de

qualsevol altra cosa, són uns po­

e t e s . P o e t e s d e l 'espai, i l 'espai,

sobre to t q u a n és públ ic , no és

una matèr ia a d e q u a d a per a la

cons t rucc ió poèt ica. F l s nostres

okupes no són el p r o d u c t e d 'una

emergènc i a social - d e la neces ­

sitat imper iosa d ' u n hab i t a tge ,

per exemple , sense q u e això vul­

gui dir q u e t i n g u e m el t e m a re­

solt, ni d e bon t r o s - , s inó una

express ió lud ieoex is tenc ia l . FI

s e g o n a s p e c t e , q u e t r a spua el

missa tge social del ja us ho fa­

reu (adreçat als q u e e s t e m im-

mersos en el joc del merca t q u e

c o m e n ç a , ò b v i a m e n t , a les por­

tes d e Tor re Blanca) , és c o m ­

prensible i respectable, però dis­

cu t ib le i ciisputable i, sobretot ,

d i f í c i l m e n t n e g o c i a b l e . Ks e n

l ' a spec te lúdic on cal establir la

d i sputa d ' a q u e s t espai . F.ls nos­

tres okupes no es cansen de re­

pe t i r q u e han rehabi l i t a t , m e s

soc ia lment q u e física, un espai

condemna t al deter iorament pro­

gressiu. D ' a q u í la brutal i tat de­

ia via d e desa l lo t j ament escolli­

da pel nostre e q u i p de govern,

j ud ic i a l i p e c u n i à r i a . Això els

dóna la raó quan escr iuen en un

full volant q u e l 'Ajun tament vjo

hi posaria e q u i p de govern) re­

primeix iniciatives constructiv es

de la societat civil q u e p r e t e n e n

crear espais del poble i per al po­

ble. M é s enllà de la literalitat de­

ia darrera part d e la frase, e n ­

cunyada pels absolut ismes il·lus­

trats, és e v i d e n t q u e e s t e m da­

v a n t d ' u n a d i s p u t a d e t i p u s

pol i t icomoral . Pel q u e fa a l 'au­

tor i ta t polí t ica, el t e m a és poc

d i scu t ib le , la té l ' A j u n t a m e n t ,

és la inst i tució e legida per ges­

tionar la cosa pública. Però en el

terreny moral, els okupes li porten

un ampli avantatge. I lan fet una

proposta lúdica allà on l 'Ajunta­

m e n t ha es ta t incapaç de fer-ho

durant anys. A m b d u e s parts hau­

ran de posar les seves propos tes

sobre la taula, si és q u e exis tei­

xen , i contrastar- les i negociar­

ies. Si no hi ha una al ternat iva

i n s t i t u c i o n a l , q u e vol dir una

idea articulada i una partida pres­

supostària, la solució serà difícil.

Buidar Tor re Blanca per deixar-

la c o m es tava fa poc m é s d ' u n

any é s una bes t iesa .

LA GALERIA DE ARQUITECTUR AKqUl ï ' I 'X Tf !KA IN< .ENIF.RÍA I . ïvGAIJZACIÓPi - I N T K K I O R I S M O J A R D I N E R I A - P A R Q U E S < A M I I N G S ShN 'AUZ/w

ÀTIC MW <'•»« YSi.WW t(- JM N ' A M A T'z: ATÍC

•'•/iCVU-ACION

r-- *AO=CO

K n i u b l a i l c . ) Í J e . J J f - r 8 7 0 8 1 9 0 S a n t C t i f i n t flf-1 V a l l r . f i . 7 > J . Í K - I ! » * » <1 <J j i í a x , Í K ; r > 8 ! ) fi í > O í ï