Diari En lluita Abril de 2013. número 22

7/29/2019 Diari En lluita Abril de 2013. nmero 22.

1/12

LATROICAENSESCANYA

Jocs Olmpics

Madrid 2020,una candidaturaen beneciduns pocsPgina 2

La repblica de les

classes popularsPgines centrals

Alstom:

Mobilitzaci persalvar 373 llocs detreball a lenergiarenovablePgina 10

ENS ROBEN ELS SOUS

ENS FAN TREBALLAR MSENS RETALLEN I ACOMIADEN

La crisi

bancria aXipre i lesraons persortir de leuroPgina 5

abril 2013 | nm. 221,20 Preu dajut 2www.enlluita.org

anticapitalisme i revolucien lluita


2/12

abril 2013 | en lluita2

RedacciLAjuntament de Madrid, do-minat pel PP dAna Botella,presenta per tercera vegadaconsecutiva la candidaturaals Jocs Olmpics. Per, perqu aquesta insistncia?

Sha de tenir en compteque Madrid s lAjuntamentms endeutat de lEstat es-panyol, amb 7.000 milionsdeuros, un atur del 15,5% ims de 14.000 desnonamentsdurant el 2012. A ms el 22%del pressupost municipal esdestina al pagament del deuteamb entitats financeres.

I al mateix temps lAjun-tament del PP es disposa agastar 22 milions deuros enla nova candidatura, que esmalversaran igual que els37,8 milions gastats per a lacandidatura fallida del 2016.

Aquesta volu ntat urbanst i-ca i de gastar lerari pblicen macro installacions es-portives de dubts carcterpblic i de poca rendibilitat

un Centro Aqutico que hacostat 157 milions i noms tuna piscina o lestadi La CajaMgica que ha costat 294 mi-lions deuros s parallela ala voluntat privatitzadora delssis hospitals pblics i dels 27centres datenci primria.

Aquesta inten ci de gastardiners pblics en projectesespeculatius que augmentenels beneficis privats ha des-pertat el rebuig de diversoscollectius de treballadors itreballadores.

La plantilla del Metro deMadrid va fer vaga el dia de la

visi ta del Comit Olmpic In-ternacional (COI). El personalde lAjuntament de Madrid

va organitz ar una concentra -ci contra el COI, demanantmenys jocs olmpics i msesport pblic. Les plantillesdaquests poliesportius de-nuncien que no hi hagi dinersper a installacions pbliquesesportives i s per a aquests

jocs .

Luis Zhu@irene_grau

Milers de persones es van reunirde nou als carrers del Caire i Ale-xandria per protestar contra elgovern dels Germans Musulmansel passat 22 de mar. Com ve suc-ceint en els ltims tres mesos, lesmanifestacions van acabar davantde les seus de la Germandat, ones van produir intensos enfronta-ments amb la policia.

Diaris com lAl-Ahram expli-quen que les recurrents protes-tes dels ltims mesos estan evi-

denciant que existeix un amplisentiment antigovernamental. Aquesta oposici generalitzadasalimenta sobretot dels incom-pliments del govern de Mursi,que no ha aconseguit ni el pa,ni la llibertat ni la justcia socialpels quals clamava la RevoluciEgpcia.

Recentment, el govern haanunciat que reduir la racide pa a tres barres diries, me-sura que augmentar la misriadaquelles famlies que no podenadquirir ni carn ni verdures. A ms, a les ciutats sn freqentsels talls de llum que duren diver-ses hores, mentre que a moltspobles lelectricitat es limita aunes poques hores al dia.

La repressi contra les mobilit-zacions no ha cessat des de la cai-guda de Mubarak. Des de larriba-da al poder de Mursi, ms de 70persones han estat assassinadesper la policia a les manifestacions.

Segons el periodista Mostaf Al, periodista dAl-Ahram i mem-

bre de Socialistes RevolucionarisdEgipte, la Germandat est subs-tituint algunes gures massa com-promeses amb lantic rgim peraltres, per vol mantenir intactesles estructures fonamentals, inclo-ent el seu aparell repressiu. En laseva opini, els Germans Musul-mans estan fent el que solia ferMubarak, per duna forma msefectiva, i aix no noms en quanta mantenir lordre, sin tamb anivell regional, destruint els tnelsque comuniquen Gaza amb lexte-rior a una escala superior a la de ladictadura.

No obstant aix, les lluites van erosionant el poder de la

Germandat. El divendres 8 demar, desprs de diversos diesdenfrontament, la policia dePort Said va haver de retirar-sede la ciutat, deixant-la en mansde la poblaci temporalmentns a larribada de lexrcit.

Loposici est creixent tam- b en altres mbits. En les elec-cions del passat 22 de mar alConsell dEstudiants, que re-presenta a totes les universitatsdEgipte, les llistes dels GermansMusulmans, que havien arrasaten les ltimes eleccions, van per-dre davant de les candidaturesdindependents i diverses orga-nitzacions poltiques, obtenint

noms 17 dels 43 delegats. Quel-com similar va passar la setma-na anterior, quan van ser derro-tats en les eleccions del sindicatde periodistes.

No noms aix, les vaguesque van acabar amb Mubarak,continuen amb Mursi. Aquestmes a Port Said, leducaci, elport i ladministraci local vanfer vaga, aix com el ferrocarril iels autobusos pblics del Caire.

Gigi Ibrahim, revolucionria iconeguda twittera egpcia, mirams enll de Mursi: El nostrenic cam s lacci de massescontra lestat, no noms contraels Germans Musulmans.

JJOO Madrid 2020

Una candidatura enbeneci duns pocs

Medi ambientLa llargafactura de

FukushimaRedacci

@enlluita Aquest mar passat va fer dosanys de la catstrofe mediambi-ental de Fukushima. La poblaci

japonesa encara nest pagantles conseqncies.

En primer lloc la contaminacisha ests ms enll dels 20 qui-lmetres a la rodona de la centralnuclear. Aix ha ocasionat queshagin hagut de retirar ms de29 milions de metres cbics desl radioactiu de la prefectura deTquio. Cada mes saboquen almar 45.000 litres daigua radio-activa. Amb tot aix, la contami-naci trca, de la fauna i la ora

est sent enorme. Aquestes prdues ecolgiquestamb sestan socialitzant, peren aquest cas els actius txicsno sn els duna entitat nance-ra, sin els de lempresa nuclearTEPCO. El govern japons queha atorgat 36.000 milions dedlars a TEPCO perqu fes frontal pagament de les indemnitza-cions. TEPCO en buscar maxi-mitzar els seus benecis haviasubcontractat 400 empreses perfer les tasques de neteja, cosaque ha comportat que no es re-alitzessin o que acabessin en ca-sos de corrupci.

El cost del desastre, 250.000milions de dlars, est sent pa-gat amb diners pblics, 43.700milions, mitjanant laugmentde les tarifes elctriques.

EconomiaEl BancdEspanya ensroba

RedacciEn el moment de tancar aquestaedici, el Banc dEspanya pro-nosticava que latur acabaria2013 per sobre del 27% i pro-posava una rebaixa de salariscom a soluci. Sona ms a unaamenaa que a una proposta ra-cional.

Actualment, segons fontssindicals, a lEstat espanyol un12,7% de les persones assalaria-des viuen per sota del llindar dela pobresa. Des que va comen-ar la crisi, el nombre de perso-nes que cobren el Salari MnimInterprofessional gaireb shadoblat, passant del 6 al 10,5%.

A nivell general, lEstat espa-nyol s el pas ms desigual detota la UE, segons la FundaciFomento de Estudios Sociales

y Sociologia Aplicada (FOES-SA). La fundaci arma que elsingressos mitjans de les rendessuperiors equival a set vegadesla mitjana dingressos de lesrendes ms baixes. Amb la crisi iles mesures dausteritat, aques-ta distncia sha incrementat enun 30%.

A ms, segons FOESSA, desde 2007 la renda mitjana ha cai-gut un 4%, mentre els preus hanaugmentat un 10%. Per aix, elque proposa el Banc dEspanyas un nou atracament a les per-sones treballadores.

Primera Lnia

RedacciEl Jutjat Social nmero 21 deBarcelona ha condemnat alHospital de Sant Pau (Barcelo-na) a pagar la retallada salarialdel 5% que va aplicar el 2010 i lapaga extra del 2012. La sentn-cia, emesa el passat 26 de mar,respon a la demanda presenta-da pels metges de lhospital, quepercebran els 3,3 milions que

van perdre llavors.El magistrat ha donat la ra

a les persones demandants, queargumentaven que el Sant Paus una entitat privada a la qualno es pot aplicar les retalladesdel sector pblic. La resta decollectius laborals del Sant Pautamb van presentar una de-manda similar, per la van per-dre i actualment est en fase derecurs.

La plantilla daquest hospital va ser la pionera a lhora dinici-ar lonada de tancades que va te-nir lloc a una desena de centressanitaris durant aquest hivern.Judith Garca, treballadora del

Sant Pau i membre del comitdempresa, arma que la sen-tncia dels metges s un bonprecedent per al recurs que hempresentat la resta de collectius,i si guanyem, ser una petita

victria que ens animar a con-tinuar lluitant per la resta de re-ivindicacions, com la reoberturadels llits i els quirfans que vantancar entre 2011 i 2012.

La direcci de lhospital, queha estat denunciada per prevari-caci, ja ha anunciat que recor-rer la sentncia al Tribunal Su-perior de Justcia de Catalunya.

Sanitat

Aires de victria alhospital Sant Pau

@HaniShukrallah Els Germans Musulmans han perdut les eleccions estudiantils,les de periodistes i les de farmacutics. Aix vol dir alguna cosa, no?

Loposici a Mursi creix als

carrers i a les universitatsMilers de persones han assetjat la seu central dels Germans Musulmans

Manifestaci a El Caire, en la que algunes persones portaven p per dennciar la pobresa.


3/12

abril 2013 | en lluita 3

Desobeir a laUE del capital

Xipre, un pas amb poc ms un milidhabitants, s la constataci del fracsde les poltiques econmiques de la UE, junt amb diversos rescats fallits i unaestratgia dausteritat a ultrana que hasumit a tota Europa en una depressisocial. No, no s un extracte dun articledEn lluita o una altra publicaci antica-pitalista. s dEl Pas; un bon exemplede com lhegemonia ideolgica del neo-liberalisme fa aiges. Linamovible rigorde lausteritat de Merkel amb Xipre, unaeconomia que representa el 0,2% delPIB de leurozona, ha aixecat polseguerans i tot a la Comissi Europea i el BCE.

A Xipre li ser materialment impos-

sible pagar el deute que suposar el nourescat. En lloc destimular lecono-mia productiva mitjanant limpuls deserveis pblics i lexplotaci sostenibledels seus recursos naturals, els primersseran sacricats en nom del pagamentdel deute i els segons seran venuts almillor postor.

La troica UE, Banc Central Europeu iFMI senganya si creu que t completa-ment acorralada la crisi. A tots els pasosde la UE ara sabem que la crisi del deutesignica no noms retallades i austeri-tat, sin tamb un robatori directe delscomptes bancaris. I tamb sabem que,quan Xipre va plantar cara a la troica, aaquesta li van tremolar les cames.

Aquest fet ens apunta tres idees im-portants. La primera s que la UE sestmostrant ms que mai com un projectede la classe dirigent que, ja lliure decontrapartides socials, no dubtar apressionar al mxim a la classe treba-lladora per reactivar els benecis. Lasegona idea s que, en ltima instncia,sn els governs i parlaments de cadaestat els qui trien aplicar la doctrina dela Troica o no; per tant, sn els culpa- bles de la misria que creen aquestesmesures. I tercer, i ms important, lesprotestes a Xipre, ens mostren, una vegada ms, que les mobilitzacions demasses sn la millor forma de forar ladesobedincia als dictats de la UE.

A ms, cal tenir en compte quealguns dels pasos ms colpejats perlausteritat compten amb governs cada vegada ms impopulars, per la qualcosa suposa una dicultat afegida peraplicar les retallades. s el cas dIt-lia, on la gent ha donat lesquena a les

poltiques antisocials de Monti i haoriginat un escenari dingovernabilitatpoc propici per als plans de la UE.

A lEstat espanyol, el PP i el PSOEse situen per vegada primera per sotadel 50% en intenci de vot, fenomenque sexplica principalment per la sevaincapacitat de donar respostes socials ala crisi i per la corrupci, obrint un espaique lesquerra radical que ha daprotar.

A Grcia, el fracs del govern pergestionar la crisi est provocant frac-tures a les les de Nova Democrcia,i moltes enquestes posen a Syriza enprimer lloc. Per Syriza est girant ala dreta, presentant-se com a garantde lestabilitat, en vistes a les propereseleccions.

Aix refora la idea de la necessi-tat duna esquerra anticapitalista queaposti per la sortida de leuro, alhoraque impulsa moviments de masses alscarrers i els centres de treball. Perqu lalluita ser nostra millor arma per evitarque la UE ens posi la soga al coll.

Qu pensaEn lluita

Laltra opiniAnticapitalisme al Parlament irlandsPer Richard Boyd Barret*

En lluita | [email protected] | www.enlluita.org Telf. 93 176 68 56 | 646 788 180Imprs a Lerigraf, Alcoletge (Lleida)Diposit legal B121732011

Al mar de 2011, una coalici

dorganitzacions bastant diversesde lesquerra revolucionria vaaconseguir un important xit a

les eleccions parlamentries dIrlanda,obtenint cinc escons. Altres candidaturesindependents, moltes delles de lesquerraradical, tamb van aconseguir escons.Desprs danys al marge del debat polticnacional, aix va representar un avanhistric per a la poltica radical, antica-pitalista i socialista. Tot aix va passardesprs que una crisi poltica i econmicasense precedents colpegs Irlanda al2007.

Lesquerra revolucionria ha estatcapa demprar el parlament com unaplataforma per mobilitzar i encoratjarla resistncia fora daquest contra lesmesures dausteritat. Els parlamentarisrevolucionaris vam encapalar en el seumoment una gran campanya nacionalde desobedincia civil i boicot contra unnou impost a les llars, en la qual es vanmanifestar milers de persones per tot elpas. Juguem tamb un paper important apromoure loposici a les retallades contrales persones discapacitades, pares i maressolteres, educaci i sanitat.

Actualment, estem liderant una im-

portant campanya contra els plans perprivatitzar el cultiu dels boscos pblics,que segons sembla culminar amb xit. Tamb hem aconseguit fer s del parla -ment i la cobertura dels mitjans de comu-nicaci per introduir en el discurs polticdominant arguments sobre el cobramentdimpostos als rics i a les empreses, osobre obres i empreses pbliques.

Amb aquest perfil a nivell nacional,hem estat capaos dorganitzar gransmtings i afiliar a activistes, tant a organit-zacions poltiques revolucionries com auna coalici radical ms variada, en dife-rents llocs del pas, incloent zones rurals,on lesquerra radical no tenia implantacianteriorment.

El major desafiament al que ens en-frontem actualment s el daprofitar lesimmenses possibilitats que existeixen perconstruir la resistncia a lausteritat i per ala construcci de lesquerra radical, alhoraque intentem evitar caure en el sectarismeo en loportunisme poltic. La clau per en-frontar-nos a aquesta complexa situaci haestat centrar-nos en emprar el parlamentper estimular la resistncia fora, aix s, enels llocs de treball, els barris i els carrers.

En particular, ens hem focalitzat a

construir People Before Profit Alliance(PBPA), una coalici contra lausteritat ianticapitalista de grups diversos, que in-clou socialistes, sindicalistes, ecologistesi portaveus de barris i comunitats. PBPAest reunint a moltes persones i obrintespais per tot el pas, on les trobades snfocus dagitaci que treballen da propamb totes les campanyes contra lauste-ritat i de participaci ciutadana de la lo-calitat. Sn aix mateix un element actiui poltic dins de moviments ms amplisque crea un pont entre campanyes sobretemes particulars i contra les retallades.

A les trobades d e PBPA i a qualsevollloc on parlem i agitem, diem: S, ens pre-sentem a les eleccions, per les accionsmassives de treballadors i treballadoresi ciutadans i ciutadanes sn la clau peraconseguir un canvi real, no les eleccions.

Lenin va dir una vegada: El parla ments un munt de fems. Pots pujar-te damuntper cridar ms alt per, facis el que facis,no caiguis en ell. Aquesta s lestratgiaque creiem que hem de seguir.

*s diputat dUnited Left Allianceal Parlament dIrlanda

Jess Castillo@jeswonehouse

Desprs de gaireb tres anys lluitant con-tra retallades i reformes antisocials, msi ms gent veu clara la necessitat de launitat a lesquerra. No obstant aix, cons-truir aquesta unitat no s fcil. Cal vncerinrcies de molts anys i tenir pacincia enel debat collectiu, no menysprear idees,fugir de sectarismes que ens afebleixen,construir un discurs directe al voltantdun consens de mnims, basar els debatsen qestions prctiques, etc. I, a ms,tamb sha de tenir en compte el marc so-ciopoltic de cada lloc, la qual cosa fa quela conuncia sestigui desenvolupant aritmes i formes diferents a diverses ciu-tats i territoris.

En aquest context, s interessant ana-litzar els processos dunitat de lesquerraque sestan desenvolupant a la ciutat deSevilla per la seva complexitat i poten-cial. Duna banda, existeix lanomenat

Bloque Crtico constitut per ms de50 moviments socials i organitzacionspoltiques desquerres, des de sectorsdIzquierda Unida (IU), crtics amb elgovern dAndalusia, a organitzacionsanticapitalistes com En lucha, passantper sindicats alternatius i la Marea P- blica. Aquestes organitzacions sagrupenentorn dun consens de mnims donzepunts que van des del no pagament deldeute a lantimilitarisme, un consens ex-tens fruit de les lluites.

El Bloque Crtico s ara unicament unfront com per unicar lluites i no unfront electoral, la qual cosa queda reec-tida en la presncia de sectors dIU quesegueixen veient com a referent electoral

a aquesta coalici. Liderat des dels seusinicis pel SAT el Bloque Crtico ha de sermolt ms dinmic, ampliar-se a sectorscrtics de CCOO, i anar ms enll en laconstrucci de ponts entre lluites, pel quees necessari compartir el lideratge.

Daltra banda, tamb a Sevilla, shaconstitut una Iniciativa Ciutadana im-pulsada per persones a nivell individualamb experincia en els moviments soci-als. Fins al moment shan celebrat duesassemblees i diverses reunions de coordi-naci que han evidenciat diferents puntsde vista. Ser necessari construir-lo desde les bases dels moviments socials, se-guint el model de les CUP als Pasos Ca-talans. Comenar per construir poderpopular a barris i centres de treball mitjanant la coordinaci de les lluites, al-hora que anem desenvolupant un discurspoltic clar de cara a la ciutadania i amb lapossibilitat real de concrrer a les prope-res eleccions municipals.Limportant s construir-les de formasolidria, intentar que conueixin en lamesura del possible, i ser exibles en laprctica amb un objectiu clar: acabar ambla nostra crisi i traslladar-la als de dalt.

Sevilla

Des de la unitat en lacci ales alternatives poltiques

groundpress

MallorcaSetmana de lluitacontra les retalladesa leducaci

Xavier Bestard@Revolta15

Els passats 13 i 20 de mar, es convo-c vaga de docents pels sindicats FE-CCOO, STEI-i i UGT, i vaga destudi-ants per part de la Plataforma dEstu-diants de les Illes Balears (PEIB) el 14de mar.

La vaga va ser secundada per un 17%del professorat segons la Conselleriai un 33% segons els sindicats convo-cants. A ms, van tenir lloc concentra-cions front la Conselleria dEducaciel dia 13 i 14, i una manifestaci eldia 20. Finalment la manifestaci vaser convocada conjuntament per lacomunitat educativa, inclosos els sin-dicats ja esmentats, ANPE, PEIB i laCOAPA.

Lassistncia a les concentracionsfou baixa, per a la manifestaci dePalma assistiren entre 2.000 i 3.000

persones, entre pares, mares, pro-fessorat i alumnat. La convocatriadel SEPC pels dies 13 i 20 de mar vaconfluir amb la vaga de docents. A lesmanifestacions assistiren entre 200 i300 alumnes molt combatius. A ms,lAssemblea UIB, Plataforma Crida ialtres collectius varen realitzar actescontra les retallades a leducaci, im-pulsant aix una setmana de lluita perleducaci pblica.

Les principals crtiques es van di-rigir a les cpules sindicals degut ala falta de consens en les convocat-ries amb la comunitat educativa, perla qual cosa molts docents no secun-daren la vaga ni les mobilitzacions.Tamb cal remarcar la formaci de laPEIB que pretn ser leina coordina-dora del moviment estudiantil.

La setmana de lluita va ser una de-mostraci del descontent cap a les re-tallades i els avantprojectes al sectoreducatiu balear, i un moment duni idileg profits entre els diferents sec-tors de la comunitat educativa de caraal futur.

Sha de construir un poderpopular als barris i centresde treball, alhora que escrea un discurs poltic


4/12


En poques paraules #Donny Gluckstein

Aquest any 2013, es commemora un trgic aniversari. Fa 80 anys que Hitler va imposar la sevadictadura sobre Alemanya. El 27 de febrer de 1933,poc desprs del seu nomenament com a canceller,el parlament va ser incendiat, fet que probable-ment va ser obra dels nazis. Aquesta va ser lexcusanecessria per prohibir el partit comunista (KPD) icomenar la repressi massiva. El 22 de mar es vaobrir el primer camp de concentraci a Dachau propde Munich. Al dia segent les SA tropes de xoc

van intimidar els diputats perqu recolzessin la LleiHabilitant que atorgava a Hitler el poder dintroduirqualsevol mesura que ell volgus sense aprovacidemocrtica.

Molts factors van inuir en lascens al poder deHitler. Alguns estaven fora del control de lesquer-ra. El 1918 una revolta de masses va acabar amb laPrimera Guerra Mundial i va escombrar el Kiser.Durant cinc anys Alemanya va estar tocant la revo-

luci.Hitler va atreure hbilment el suport de tots elssectors cap al partit nazi, desviant latenci de lesarrels reals de la crisis del sistema capitalista icarregant la culpa en les organitzacions de la classeobrera. Aquestes, va prometre als seus seguidors,haurien de ser completament destrudes. No hemde descansar ns que el darrer diari sigui destrut,lultima organitzaci liquidada, el darrer nucli deformaci exterminat....

El 1933, amb el partit nazi gaudint del suportelectoral massiu i de les cotes mximes de popu-laritat, la classe dirigent es va alinear amb Hitlerper implementar el seu programa i el va nomenarcanceller. Lestament militar proper al presidentHindenburg i els grans negocis havien concls quequalsevol altra decisi hauria generat una vagageneral, o b guerra civil....

Moviment obrerQue la classe dirigint buscava fer pagar la seva crisia la classe treballadora era previsible. La qesticlau era: qu faria el nostre bndol? La immensa-ment poderosa classe treballadora alemanya estavaorganitzada en dos partits. El partit socialista (SPD),que era el ms gran i, des de la guerra, havia estatsovint al govern. Era un partit reformista connectatals principals sindicats. La direcci de lSPD igno-rava lamenaa del nazisme, conant que la cons-tituci democrtica dAlemanya seria sucient perevitar que Hitler dugus a terme les seves amenaces.Creien que els nostres enemics sensorrarien mit-

janant la nostra legalitat. Aix Wels, un dels ldersms destacats, ns i tot va criticar a militants perescriure graftis antinazis a les parets, perqu no eralegal!

El KPD era ms petit, per com a partit comunis-ta ms gran fora de la URSS, era prou gran. Escri-

vint des de lexili Trotsky va descriure els comunis-tes com la or i la nata del proletariat alemany queestava governat per la sincera i ardent aspiracidacabar amb els feixistes, descindir les masses dela seva inuencia, de derrocar el feixisme i abatreldaix sentn que no hi pot haver cap dubte. I

van posar les seves creences en practica. Nomsdurant el mes de juny de 1932, la lluita al carrer delscomunistes contra les camisses pardes va deixar 99morts i 125 ferits de gravetat.

Loposici efectiva a lascens dels nazis depenia,per tant, de lestratgia seguida pel partit comunista.Trgicament va ser llavors quan el partit va adoptarlanomenada lnea del Tercer Perode. Al mateixtemps que la crisi del capitalisme estava destruintles vides de milions i els nazis de Hitler aconseguiengrans xits electorals creixent del 2,6% del vot el1928 al 37,4% el 1932, el KPD va concentrar laseva atenci en laltre sector de lesquerra. Va feracusacions ridcules contra els socialistes, titllant-losde social feixistes i mil vegades pitjor que unadictadura feixista.

Va ser una distracci desastrosa dels problemesreals de lpoca la crisi econmica i lamenaa delfeixisme i va produir una divisi de les forces delesquerra que no es podria superar.

El fet que a cada lluita hi hagi di-ferents perspectives sobre comha davanar aquesta mostra quedins dels moviments socials hi hadiferents visions estratgiques.

I aix pot passar tant a nivelltctic com a nivell estratgic. Sia un piquet en el teu lloc de tre-

bal l hi ha una pers ona que fa uncomentari racista pots fer trescoses. O b rebutges el comen-tari i ten vas a casa fent gala desectarisme, o b fas com que nolhas sentit de manera oportunis-ta, o b et quedes al piquet ambper convncer-la que les personestreballadores estrangeres sn lesseves companyes i aliades.

A un nive ll ms gene ral sen splantegen com a activistes soci-als quines estratgies adoptar peraturar els acomiadaments, puja-des de taxes, retallades de salaris,

etc.Hi ha diferents estratgies. Pera algunes persones, el reformis-me, es suficient amb aconseguirlleis progressistes o que nomssigui acomiadada la meitat de laplantilla enlloc de tota. Aix du acondicionar les lluites a un pacteesquifit amb el govern o lempre-sa. Daltres des de una visi pre-tesament purista i ultra revo-lucionria noms faran accionsque els duguin directament a larevoluci i aquelles persones quepensin igual, abocant-se doncs alsectarisme i laillament.

La clau est en entendre queels treballadors i treballadores noneixen amb idees revolucionries,sin que aquestes es guanyen mit-

jan ant una prc tica de llui ta de base const ant que acon segu eixi vict rie s grcies a la mobi litz aci .

Sense una organitzaci revoluci-onria no es possible aportar ideesde manera eca. Les organitzaci-ons revolucionaries no sn tampocuna en si mateixes, sin una einaper impulsar i estendre les llui-

tes. Tamb per tindre debats sobreqestions clau com el paper de laclasse treballadora o lopressi degnere.

ProcsEn general veiem que els nostresenemics tenen molta ms consci-encia de classe i estan altamentorganitzats. De fet el 82% delsempresaris estan organitzats enla patronal CEOE i Juan Rosell,el seu president defensa els seusinteressos de classe quan diu quesha dabordar tan rpid com si-gui possible el decret de 1979 queregula el dret a la vaga, perquper defensar els drets dalguns noes vulnerin els drets daltres.

En el cas de la lluita contra elsfeixistes, per posar un exempledel paper duna organitzaci re-

volu cion ria , les organitz acio ns

germanes dEn lluita han impul-sat plataformes unitries quecombaten els feixistes a diversospasos dEuropa. A Gran Bretanyael Socialist Workers Party va im-pulsar el 1977 la Anti-Nazi Leaguei als darrers anys United AgainstFascism per aturar lultradretBritish National Party. A Grciarecentment el SEK ha aconseguitcrear una plataforma molt sem-

blan t a Unitat Contr a el Feixismei el Racisme (UCFR) que ha acon-seguit manifestacions massivescontra els nazis dAlba Daurada. Ia la mateixa Catalunya, En Lluitaes va esforar per tirar endavantUCFR, plataforma unitria queha aconseguit que Plataforma perCatalunya no tingus escons alParlament i assenyalar-los com afeixistes.

En un context de lluites i crisi delcapitalisme el fet destar organitzatpot marcar la diferncia. Com asse-nyalen Pere Duran i Oscar Simon alfullet De la indign aci a la revolu-ci , aquell procs revolucionari enel que no existeixi una organitzaci

revolucionaria tindr poques pos-sibilitats dxit, ja que les contra-diccions internes no podran ser su-perades per lactivitat local de base.Ser necessria una estructura quepermeti una acci local dins dunaestratgia ms general.

Davant daix s necessria unaorganitzaci que es caracteritzi perla democrcia de base i que estiguiarrelada a la classe treballadora itingui com a objectiu central esten-dre les lluites per la victria. Cal unaorganitzaci que estengui les ide-es revolucionries i contribueixi aconstruir els moviments socials. Siests dacord amb aix En lluita sla teva organitzaci.

Segueix a @albert_1917

Anticapitalisme

Per qu s necessariorganitzar-se?

s sucient lespontaneitat amb que es donen els conictes socials pervncer el capitalisme? Albert Portillo ens explica la necessitat de tenir unaorganitzaci que impulsi les lluites i radicalitzi la classe treballadora.

Aprendre de laderrota

@UnitatvsRacisme Escoltem les lluitadores antifeixistes...no podem permetre que tot el seu patiment caigui en loblit.

LORGANITZACI EN LAREVOLUCI

Grcies a les revolucions rabsdel 2011 tenim exemples msactuals de les revolucions i elpaper de les organitzacionsa aquestes. A Egipte els i lesSocialistes Revolucionries vanestar al peu del can per tombarMubarak, defensant que la lluitaper derrocar-lo es connectsamb els treballadors i treballa-dores dels centres industrials.Ara lluiten contra els GermansMusulmans perqu continuenles politques neoliberals.

Per a laprofundiment dela revoluci egpcia seriaclau una lluita conjunta delstreballadors i treballadores

junt ament amb a ltre s se ctor s

oprimits de la societat, siguincoptes, nubis, beduins, mu-sulmans o cristians. SamehNaguib, company revolucionaridEgipte, defensa per aquestmotiu la necessitat de cons-truir un partit revolucionari dela classe treballadora. A.P.

Maria Snchez


5/12


El 16 de mar, el noupresident de Xipreanunciava: O accep-tem les condicions delrescat o ens enfrontem

al collapse total, amb unapossible sortida de leuro. Perqu els lders europeus tenentanta por a sortir de leurozo-na? Per qu sentesten a pre-servar la moneda nica i tot acosta de la misria del 99%?

Leuro s molt important pera la classe dirigent dEuropa.

Juntament amb la Uni Euro-pea (UE), ha ajudat a empresa-ris europeus a millorar la sevaposici relativa en el sistema ca-pitalista mundial. Es va crear el1999, quan leconomia mundialestava en creixement, daqu elseu xit inicial. Va forjar unmercat per a les exportacionsalemanyes, i va facilitar enor-mes benecis per als bancs ale-manys, francesos i britnics. Lamoneda nica ha estat publici-tada com el resultat lgic dunllarg procs dintegraci econ-mica a tota Europa.

Per compartir una mone-da t conseqncies negativesper a les economies ms feblesdel sud dEuropa. Atrapadaen els mateixos tipus de canvii baixes taxes dinters que elgegant alemany, per a lano-menada perifria leuro hasuposat dicultat per exportari veures inundada amb crdit barat procedent de les institu-cions nanceres amb seu alsestats ms rics del nord dEu-ropa.

Crisi Aquest desequilibri entrecentre i perifria ajuda acomprendre la crisi del deuteque patim a lEstat espanyol. Amb la crisi econmica, leu-ro ha passat de ser un meca-nisme per a prestar crdit aun mecanisme per fer com-plir lausteritat que imposa la

classe dominant alemanya, en

particular. Per aix diem queleuro s un parany per a la pe-rifria: mentre mantinguin lamoneda nica, els pasos msendeutats estaran encadenatsals seus deutes. Xipre, Grcia,Itlia, Portugal, lEstat espa-nyol, etc., sn ostatges de laUE, el Banc Central Europeui el Fons Monetari Internaci-onal.

Aquesta troica d instituci-ons es compromet a pagar partdel deute mitjanant lenvia-ment de diners directamentals banquers (els mal anome-nats rescats). Per exigeixa canvi profundes retalladesque estan causant gran devas-

taci econmica i social.

Si leuro s un mecanismede classe que enfonsa la pe-rifria en la crisi del deute ipressiona a la baixa els costoslaborals, la conclusi s lgi-ca: cal sortir de leuro. Peraquesta mesura desperta grancontrovrsia dins lesquerraper les repercussions que tin-dria. Prenguem per exempleXipre, leconomia ms apropavui dabandonar la moneda.La seva expulsi de la zonaeuro implicaria una devalua-ci de facto de la nova monedadentre el 30 i el 40%. Donat elseu elevadssim endeutament,set vegades el seu PIB apro-ximadament, Xipre hauria

de recrrer al default . Moltes

persones i petites empreses,la columna vertebral de leco-nomia, farien fallida i el passenfrontaria a una depressique podria rivalitzar en grave-tat amb Grcia.

s aquest lnic escenaripossible si Xipre abandonaleuro? Si fos aix, coincidir-

em amb Syriza, a favor de la

supressi de part del deute deGrcia i una moratria en elpagament de la resta, alhoraque defensa leuro. Aquestaposici s ingnua, per incom-patible. No podem revertir lespoltiques dausteritat sensedesaar integralment la troicai les seves estructures.

Dir noUn altre relat s possible, inecessari. Un relat alternatiu,per, requereix altres prota-

gonistes: el 99%, les vctimesde la crisi. Podem dir no al pa-gament del deute i recuperarsobirania sense deteriorar lescondicions de vida daquest99%, en un procs de ruptu-ra amb leuro que inclogui lanacionalitzaci de la banca isectors estratgics, una redis-tribuci de la riquesa a favordel treball, la introducci defrmules dautogesti obrera,etc. Si la troica pot prendreels bancs i els seus dipsits,llavors tamb pot fer-ho les-querra amb interessos i efec-tes radicalment diferents. Totaix suposa anar molt ms en-ll de la visi post-keynesianadeconomistes com Martin Wolf (Financial Times), favo-rables a una sortida ordena-da de leuro, per que nomsaspiren a restablir lordre itornar leconomia al cam delcreixement.

Aix noms ser possiblemitjanant grans lluites socials,com la que est duent a terme elpoble grec, i la coordinaci de laresistncia a nivell europeu. Elfutur de leuro s cada vegadams fosc. Hem de prendre lesregnes per evitar un collapse dela moneda nica que representiuna nova escalada dausteritat,i impulsar en el seu lloc unasortida radical que, junt ambleuro, enterri la UE i aquest ne-oliberalisme cada vegada msregressiu i antidemocrtic.

Hi ha fundats temors que laruptura de leurozona alimentiels nacionalismes i a aquestaextrema dreta que tanta foraest guanyant a pasos comGrcia. Sens dubte, la lluita perlhegemonia est servida. Les-querra radical t la missi his-trica de guanyar a ms sectorssocials a una ruptura des de la base que posi en primer pla lasolidaritat internacional, supe-rar lallacionisme nacional iavanar cap a una Europa delspobles. Els feixistes noms po-dran seguir guanyant terreny si conem en governs que fra-cassin al tractar de renegociarles poltiques dausteritat ambla troica.

Dins o fora de leuro, el ca-pitalisme est sumit en unaprofunda crisi que transcen-deix lesfera nancera i lnicamanera que t per sortir-ne laclasse dominant, s fer que lapagui la classe treballadora.La nostra nica opci, llavors,s lluitar.

Sortir de leuro? S, perdes de baix i a lesquerraIsaac Salinas explica que la moneda nica euro s una eina de classe amb la qual el 99% ha dacabar per posar a lausteritat, tal com posa en evidncia Xipre.

Quan el 2008 es van pro-duir els primers rescatsbancaris, els estats assu-mien el deute de la bancai garantien els dipsitspetits i mitjans amb lafinalitat devitar un efectecontagi desprs del col-lapse de Lehman Brothers.A la gent del carrer ensvam obligar a estranyensencara ms el cintur ennom de la reducci deldeute, que llavors haviapassat als comptes p-blics. Ara, gaireb cincanys desprs, rescatsignifica robatori directedel dipositant.

El simulacre de saqueigals dipsits bancaris deXipre que vam veure almar s una mesura sense

precedents a la UE i re-flecteix laguditzaci dela crisi del deute. Trencatabs amb la zona euro iobre la possibilitat dunbank run (quan els clients

dun banc tre-uen els seusestalvis totsalhora) al suddEuropa.

En el mo-ment detancar ledicidaquest diari,la possibili-tat que Xipresurti de leurova cobrantfora. Actu-alment, msde dos terosde la pobla-ci de Xipre

est a favor de sortir deleuro, noms sis anysdesprs dhaver adop-tat la moneda. Hi ha uncreixent potencial per a la

radicalitzaci de la resis-tncia a lilla, i comenaa caminar una movimentcontra la privatitzaci,impulsat per AKEL (elpartit reformista que hapassat a loposici) i partde lesquerra radical.Sens dubte, les protestesde masses del 19 de marvan concidionar qu elParlament de Xipre re-butgs limpost sobre elsdipsits bancaris com acontrapartida al rescat,mostrant que val la penalluitar i que lausteritat nos invencible.

Si un estat abandonala zona euro, tot i ser unaeconomia petita com Xipre,podria ser linici de la de lamoneda nica. I .S.

Xipre, tal dAquilles de leurozona?

@ivan_gordi Pues s! Ja era hora que un parlament es quadrs unamica amb la Troika! Xipre ser la Islndia dins leuro? #euCirc

Si la troica potprendre els bancstamb pot fer-holesquerra ambinteressos diferents

La moneda de leuro sha convertit en un problema per a molts estats de la UE.


6/12


Crisi de rgim

@davidcc_01 Limaginari de Cifuentes s la provams evident q el Rgim, caduc, senfonsa.

La Segona Repblicaespanyola s el referentms ests a la nostrasocietat del que s unestat republic. Va ser

un perode de cinc anys (1931 -1936)en qu els esdeveniments poltics isocials es van accelerar. Les classes

populars es van sentir esperanadesamb aquest nou projecte, que vanixer arrel del trencament amb lamonarquia dAlfons XIII, el qual ha-via recolzat la repressiva dictaduradel general Miguel Primo de Riveradavant la impossibilitat de man-tenir lestabilitat amb els governsdalternana entre conservadors iliberals que havien funcionat els

anys anteriors (i que recorden notant remotament al bipartidismePP-PSOE actual).

Aquesta ingovernabilitat delrgim dAlfons XIII es devia en

bona part al creixent auge de lesmobilitzacions obreres, que van anar aconseguint concessions durant totel seu regnat, incls sota Primo deRivera malgrat la persecuci delmoviment obrer. A causa daquestasituaci, en qu el crdit de la coronashavia esgotat no noms per a laclasse treballadora, sin tamb per una part de la burgesia, va arribar la Segona Repblica.

El canvi de rgim cap a un estatrepublic va ser molt illusionant, jaque algunes de les conquestes labo-rals i poltiques aconseguides amb lalluita de les persones treballadoreses van reconixer i van entrar en

procs de legalitzaci grcies alsgoverns desquerres que hi van tenir

peridicament el poder. El nal dela dictadura de Primo de Rivera va

permetre a les organitzac ions soci-alistes, comunistes i anarquistes, i

als sindicats de classe, estendre lesidees desquerres i que el movimentobrer segus avanant. Aquests fetshan donat lloc a una certa miticacide la Segona Repblica, la qual ac-tualment s reivindicada per algunscollectius no s estrany veure

banderes tricolor a les manifesta-cions. Per all cert s que lestatrepublic es va trobar des del primer moment amb una conicte de classestensat al mxim.

El sistema democrtic-liberal burgs de la Repblica no podiaassumir, per la seva prpia na-turalesa, les demandes cada copms radicals del moviment obrer i els partits obrers desquerres. La

Segona Repblica va acabar col-lapsant en trobar-se amb una situacirevolucionria per part de la classetreballadora, i una contrarevolucifeixista la qual prendria el poder mitjanant un cop destat militar.

La realitat actualPer no s lobjecte daquest articleanalitzar la Segona Repblica i lescauses histriques de la seva fallida.La ra de comenar parlant dellas comentar-la com a referent enlimaginari collectiu . El que volems reexionar entorn la idea de larepblica socialista, i en qualsevolcas, lexemple de la Segona Rep-

blica ja ha servit per marcar puntsde divergncia entre lestat obrer i el burgs, a ms dintroduir untema fonamental: la imprescindiblerevoluci per arribar a la repblicasocialista.

Aix doncs, s impossible desen-volupar aquesta idea en abstractesi volem tractar-la amb rigorositat.Caldr basar-se en la realitat ma-terial que existeix avui dia, i fer

referncia a experincies del passatque es puguin prendre com a exem-

ple les propostes majoritriamentabstractes dels socialistes utpicsdel Segle XIX van tenir vides curtesi poc satisfactries. De fet, ns queMarx no va analitzar la Comuna dePars de 1871, la materialitzacidun procs insurreccional i auto-gestionari de les classes populars,no va poder desenvolupar moltes deles idees del socialisme cientc, quedurien als avenos ms importants

per la classe obrera a la histria,com la Revoluci Russa.

Avui en dia, les possibilitats queofereix una aven tecnolgic cominternet ens permeten generar uns

Diego Garrido ens parla sobre el cocepte de repblica socialista, la seva diferncia amb altres modelsdestat, quines caracterstiques tindria i qui pot arribar a construir-la.

LA REPBLICADE LESCLASSESPOPULARS

Quan parlemde prendre el poderhem de serconscients donresideix aquest poder

La proclamaci de la SegonaRepblica va ser una mostrams de la polaritzaci delconicte de classes.


7/12


Gnere i classe

Durant la primera onadafeminista als EUA el 1982 laPremsa Feminista de Nova York publica: Creiem que lespoltiques sexuals en el patri-arcat dominen les vides de lesdones negres, aix com ho fanles poltiques de classe i raa.I s que el moviment feministanegre sorgeix en la tensi entrelabolicionisme i el sufragismede moviments dels quals, a cau-sa del racisme i el sexisme, lesdones negres van ser excloses.

El que ara sanomena teoriade la interseccionalitat s la base del feminisme negre afro-americ que gira entorn tant aldiscurs s que no sc dona?

de Sojourner Truth escrit el1852, com de laparici de moltstextos de dones negres al vol-tant de 1890.

Dues daquestes veus ms re-presentatives van ser les de Ida Wells i Sojourner Truth. Entre Wells, amb la seva exposiciterica, i Truth, amb la valentiaduna dona illetrada, van formarles bases del pensament delfeminisme negre que, a dife-rncia del feminisme blanc quees funda durant la Illustraci,sorgeix en un context esclavista. A travs dels textos de Truthpodem veure que va ser unmoviment de carcter contra-hegemnic, ja que les donesnegres no es veien identicadesamb els textos fundacionals delfeminisme blanc. A diferncia daquests textos,en el feminisme negre predo-mina el relat oral com a einade resistncia sense el suportduna obra escrita. Partintdaix, Truth de-construeix lacategoria de dona des de la quals negada, reivindicant la sevaprpia identitat i un desig perre-signicar el terme dona. Caldestacar que a causa de la priva-ci del vot a les persones negresal sud, recentment establert, hi

va haver una divisi ns i totms marcada entre les dones blanques i negres.

Arran duna gran onada delinxaments i abusos sexuals, Ida Wells, junt amb altres dones,

van organitzar el primer club dedones negres, inspirant-se en lesseves experincies vitals per de-senvolupar la conscincia social. Aqu Wells introdueix el tema decom la intersecci entre raa ignere construeix de forma desi-gual la sexualitat de la poblaci blanca i de la poblaci negra.

Lopressi racial creixia. Elsclubs de dones van ser prohi-

bits i ns i tot a les marxes pelsufragi femen les dones negres van ser obligades a caminarseparades de les blanques.Malgrat aix, aquest rebuig capa la dona negra treballadora va servir com a nexe de conne-xi entre elles, cosa que no vapassar amb el feminisme blancdorigen burgs.

El feminisme negre parteixduna no-categoria (no-dona), ila seva estratgia s la de-cons-trucci i desprs re-construccide la categoria de dona. Unagura important en aquesta

reconstrucci va ser PatriciaHill Collins, que va expressar laimportncia de lauto-identi-caci de les dones negres comcollectiu de lluita.

El principal espai del discursocult de les dones negres va ser elde les cantants de blues, que vanrepresentar-ne la cultura populari es van enfrontar a les imatgesestereotipades creades pel dis-curs hegemnic. El blues mostralexistncia duna tradici secreta,dun feminisme de classe treba-lladora entre les dones negres.

Nou discursLa segona onada de pensamentfeminista negre colloca com

a centre de la desigualtat elracisme. En aquest moment elfeminisme negre britnic prenel relleu, on arran del moviment

intellectual britnic de la New Left, les feministes del RegneUnit creen un discurs en relacial feminisme blanc. Autorescom Hazel Carby i Pratibha Par-mer ajuden a incloure el gnereen intersecci amb la raa alCenter for Contemporary Cultu-ral Studies de la universitat deBirmingham.

Pel que fa al discurs post-colo-nial, Parmer en el seu llibre Black

Feminism: The politics of Arti-culation , deixa oberta la qestide centrar-se en com aconseguirel canvi social, ja que anterior-ment les identitats i els contextos

dopressi ho havien deixat en unsegn pla. Palmer proposa gene-rar un nou discurs que harmonitziles diferncies entre les donesi ajudi a crear moviments dereconstrucci. Les noves aporta-cions al feminisme negre giraranentorn a aquesta qesti ja que lescategories racials tancades sobreles quals es va construir el primerpensament feminista negre vanresultar ser problemtiques en lalluita per lalliberament.

El feminisme negre va des-tacar per posar en qesti lesidentitats essencialitzadores, jaque van ser les mateixes donesles que van sentir el buit de la no-representaci. Van ser elles qui van demandar un reconeixemental marge de les categories derepresentaci imposades.Com solien dir, limportantno s qui som ni don venimsin el que juntes podem arribara ser perqu, s que no somdones?.

La (re)construcci delsfeminismes negres

Ella Macdonald

Sojourner Truth.

La Segona Repblica va serun estat amb un sistemademocrtic liberal-burgs. Lainestabilitat daquest estatva ser generada per lampls-sim i cada cop ms radicalmoviment obrer que existia alEstat espanyol, ns el puntdarribar a una situaci revo-lucionria al 1934 a Astries ia la victria del Front Popu-lar, format per diversos par-tits obrers en coalici amb elrepublicanisme petitburgsdesquerres. El nal de lamalmesa repblica va arribaramb una contrarevolucique, com sabem, culminariaamb una trgica guerra i laposterior dictadura feixistadel general Franco, qui des-truiria lestructura institu-cional de la Repblica, permantindria en el seu estatusa lalta burgesia, cmplicedel nou rgim dictatorial ambtal de conservar els seusprivilegis de classe.

Un paper fonamental perla unitat i que va donar moltapotncia al moviment obrerel va jugar lAliana Obreracreada el 1934, aglutinantsindicats i organitzacionsdun ampli espectre dinslesquerra. La conunciadins aquesta aliana entreel Bloc Obrer i Camperol i

la Izquierda Comunista deEspaa, amb uns principis

programtics molt similars,seria el prembul a la sevauni sota el nom de PartitObrer dUnicaci Marxista(POUM) el 1935.

LAliana Obrera i el POUMtenien en el seu esperit unesmateixes premisses incon-dicionals: aturar lascensdel feixisme i defensar lesconquestes de la classetreballadora. El POUM per,pretenia anar ms enll, coma partit revolucionari, i voliaser una eina per que la clas-se treballadora aconsegusla seva autoemancipaci.Els seus esforos per cons-truir aquesta emancipaci,que probablement haurienpassat per la proclamacide repbliques socialistesdels diversos pobles de lapennsula, es van truncaramb laixecament feixista i lapersecuci durant la guerrade les persones que forma-ven el POUM per part delestalinisme.

Llegeix ms sobreel tema en el fullet

El POUM: el partit de larevolucidAndy Durgan iJoaquim Maurn

Demanal [email protected]

uxos dinformaci i una capacitatde comunicaci i coordinaci atemps real que, fa noms uns anys,shaurien dhaver cobert amb es-tructures burocrtiques ms lentesi amb una participaci popular moltmenys directa i immediata. Per tant,les possibles propostes no poden ser mai absolutament clares i tancades,sin que shan dentendre com unalnia per on podria anar la construc-ci dun estat socialista i obrer enlactualitat.

La nostra repblicaLa repblica socialista s un estatconstrut per les classes populars, i alservei de les classes populars. No caldir que amb aquesta denici quedenexclosos molts dels pasos que shanautoproclamat socialistes al llarg dela histria, des de la Lbia de Ga-da de 1977 a 2011, ns a lURSSdStalin, per posar dos exemples. Lahistria s en molts casos la pitjor enemiga del socialisme.

Aquesta denici per s mateixa

obre una srie de preguntes, comen-ant per qui sn les classes popularsi qu vol dir que construeixenlestat. Breument podrem dir queles classes populars sn les capes dela societat que depenen dun salario una entrada de diners, sense tenir la capacitat de decidir sobre com escrea la riquesa, i per tant sobre comes generen aquests diners. Inclouriales persones assalariades, les quecobren un subsidi, les que fan feinesde casa, les jubilades, etc...

Pel que fa a la construccidaquest estat, sha de recuperar per fora la qesti de la revolucii la presa de poder. Quan parlemde prendre el poder, hem de ser conscients don resideix aquestpoder. Lestat burgs t el poder poltic, el qual mant amb dife-rents mecanismes, tant ideolgicscom repressius quan s necessari.Amb aquest poder poltic defensael poder econmic, que es basaen la propietat privada. Per en elterreny econmic, el poder es trobaen ltima instncia en els treballa-dors i treballadores, que sn les queprodueixen els bns i serveis amb laseva fora de treball. Quan aquestcollectiu, la classe treballadora, esnega a seguir sota les relacions deproducci capitalistes, ens trobemen una situaci potencialment re-volucionria. Daqu lmfasi en laidea destat obrer i autoemancipacide la classe treballadora.

Quan hi ha esdevenimentsdaquestes caracterstiques, trobemantecedents en qu les persones

treballadores es comencen a auto-organitzar democrticament als seusllocs de treball per desprs formar coordinacions territorials ms m-plies i poder aix plantejar la presadel poder. s el cas dels soviets aRssia entre 1905 i 1917, els consellsobrers que es van formar a lEstatespanyol el 1936 o els Cordones aXile al 1973.

En situacions com aquesta hijuga un paper clau una organitzacirevolucionria, que entengui la im-portncia dels rgans democrtics debase, i que reuneixi a les personesamb ms experincia i conscinciasobre aquests processos, com a einaper dissenyar la millor estratgiapossible i impulsar la classe treba-lladora a prendre el poder.

En aquest procs ser clau lacreaci dorgans democrtics debase per a la presa de decisions.Aquests, que a cada lloc i momenthistric sha concrecta duna formadiferent, serien la base i el pilar central sobre el qual es construiriauna hipottica repblica socialista.

Per all fundamental i urgent s laidea dinstitucions de democrciadirecta i radical, en oposici a lesinstitucions actuals.

Un fet fonamental per a la repblica socialista seria la conscinciade les classes populars i el seu comproms amb un projecte, compromsque no podria ser mai substitut per estructures burocrtiques. Aquest projecte faria seves les premissesdigualtat, democrcia i justciasocial. A nivell econmic, el treballes repartiria i la propietat seria col-lectiva. Aix doncs, les condicionsmaterials canviarien, la famlia ja noseria una unitat imprescindible pelsistema econmic, ja que les tasqueslaborals i domstiques no es separa-rien segons el criteri pblic/privat,sin que es socialitzarien, eliminantla divisi per gnere actual.

Per altra banda, el sistema pro-

ductiu sajustaria a la poblaci. Imalgrat el que diuen algunes veus,no sobra gent, ja que prodummenjar per alimentar sobradamenttot el planeta. I de fet el podremalimentar millor, amb productesagroecolgics, sense transgnics ni productes txics afegits. La terra iles llavors serien de qui les treballen.

Lhabitatge seria tamb un dretfonamental cobert per a totes les persones, sense que ning es po-gus quedar al carrer amb cases buides. En denitiva, se li traurientotes les capes podrides al sistemaactual: les mentides neoliberals,lodi racista, la destrucci del mediambient amb lexcusa del progrs,la naturalitzaci de lopressi de lesdones i LGTBI... Per fer tot aix,lnica manera s un projecte a llargtermini que aglutini totes les classes populars.

LAliana Obrerai el POUM als anys 30


8/12


A les 0:30 hores del 25dabril de 1974 ses-coltava per la rdio lacan Grandola , es-collida pels capitansde lMFA (Moviment de les For-ces Armades) per posar en marxael cop militar que enderrocaria ladictadura dAntonio de OliveiraSalazar. Cap daquells militarsno simaginava que viuria un delsprocessos revolucionaris msprofunds de la histria del movi-

ment obrer.No obstant aix, desprsdaquell esdeveniment les colni-es van obtenir la independncia,la banca i gran part de la inds-tria van ser nacionalitzades, laclasse treballadora va establir elseu control sobre les empreses ila burgesia va perdre el controlsobre lexrcit, girant aquest capa lesquerra. Lanomenada Re-

voluci dels Clavells va comen-ar desprs dun cop militar, pert tamb clars trets de revolucisocialista, amb un pes decisiu deles masses en el procs.

Rgim salazaristaFins lany 1974, la de Portugal erala dictadura ms antiga dEuro-pa, iniciada el 1926 desprs duncop militar encapalat per Sala-zar. Estava basada en la repressipoltica i sindical, i noms 100famlies es beneciaven del ter-ror. La dictadura accentuava ladesigualtat. Els seus nics puntsforts eren la m dobra molt ba-rata i les matries primeres de lescolnies. Set bancs controlavenel 84% dels dipsits. El pressu-post estatal per a armament eradentre el 35% i el 45% entre 1961i 1973; armament destinat aldispositiu militar desplegat a lescolnies portugueses que va veu-re com els moviments dallibera-ment nacional, sobretot a Ango-la i Moambic, els declaraven laguerra .

La desigualtat i la misria dels

portuguesos va augmentar i erenels treballadors i treballadoresles que pagaven les conseqnci-es de la guerra i la crisi.

La dictadura es trobava a uncarrer sense sortida i no teniacap suport social. Tan sols es ba-sava en el terror de la PIDE, lapolicia poltica secreta. Durantlltima etapa de la dictadura hi

va haver un gran augment de les vagues: ms de cent mil personeses van posar en vaga i un grannombre delles estaven aliadesa la Intersindical, lligada al PartitComunista de Portugal (PCP).

LMFAEl sorgiment de lMFA sexplicaen el context del gran gir a les-querra que estava donant la so-cietat. El desengany social cap alexrcit a causa de la prolongacide la guerra a les colnies, a msde lexemple de la guerra del Viet-nam, on lexrcit ms poders nopodia fer front a la guerrilla, vafer als capitostos replantejar-se elsentit de la guerra. Tot aix, unit

a les acusacions del govern de serincapa de concloure rpidamenti amb victria les guerres coloni-als, va establir les bases per a lacreaci de lMFA, sorgit dunesreunions corporatives. Els capi-tans van arribar a la conclusique per acabar amb la guerra ca-

lia acabar amb el rgim, i aquesta va ser la decisi que van prendreel desembre del 1973.

El cop de lMFA no va ser sag-nant. A migdia del dia 25 lMFA comunicava al primer ministreque es trobava envoltat a la caser-na. A les cinc de la tarda es ren-dien incondicionalment i era de-tingut el president Amrico Tho-mas, substitut del difunt Salazar.Era la de 42 anys de dictadura.

Lacci de lMFA va crear ungran moviment revolucionari.La poblaci va sortir al carrer i

va participar amb els subocialsi els soldats en tots els processos

clau per a la derrota de la dicta-dura. Aquest ambient va connec-tar lexrcit amb la gent, i la bur-gesia va perdre el control efectiudaquest.

Lentrada en escena de la clas-se treballadora va canviar la situ-aci del tot. Havia caigut la dicta-

dura, per calia posar a la mis-ria, la desigualtat i la manca din-fraestructures socials. Per, msenll denderrocar el govern i dela soluci poltica al problema co-lonial, els dirigents no tenien capprograma ni perspectives. Ambel beneplcit del Partit Socialista(PS) i el PCP, van posar al capda-

vant el general Spinola, de dretes,lligat al rgim salazarista i que vaparticipar en la guerra civil espa-nyola en el bndol franquista.

La perspectiva que sobria des-prs de la derrota de la dictaduraera de revoluci o contrarevolu-ci. La caiguda de la dictadura,la dissoluci del PIDE, lallibera-ment de les preses poltiques, laconquesta del dret a manifestacii a vaga eren grans passes enda-

vant. Per es mantenien els sala-ris miserables, la desigualtat en elcamp i a la ciutat. Els capitalistescontrolaven les empreses i la ban-ca. Malgrat tot, els treballadors itreballadores havien perdut lapor i el respecte als explotadors.

Constitut el Govern Provisi-

onal, amb Spinola al capdavant,es van viure els primers momentsde la revoluci de la classe treba-lladora. L1 de Maig, ms dun mi-li de persones es van manifestara Lisboa, Oporto i altres ciutats.Era el prembul duna onada de

vagues i manifestacions, amb

una pujada espectacular del nivell daliaci i sindicalitzaci.Es van mobilitzar les plantillesde les drassanes de Lisnave, deles mines de Panasquiera, de Fi-restone, etc. Les reivindicacionseren: un salari digne, dret a va-cances i sanejament del feixismea les empreses. Es van produiraix les primeres ocupacions defbriques i els primers elementsdel control obrer. La postura delPCP i del PS va ser la de moderarles reivindicacions salarials i queel dret a vaga sexercs de maneraprudent. Tot i aquesta crida a lamoderaci, es va aconseguir unsalari mnim.

Spinola, en vista de la desori-entaci de la direcci obrera, vapresentar un projecte de modi-caci constitucional en el qualpreveia un referndum per con-rmar-se a si mateix com a presi-dent, donant ms poder al primerministre i ajornant les eleccionsdos anys. Per va fracassar i vaobtenir un resultat contrari al queesperava. LMFA va incrementar

la seva participaci en el governi Vasco Gonalves, de lesquerramilitar, va passar a ser ministredel segon govern provisional.

Malgrat la maniobra de Spi-nola, es va mantenir com a pre-sident, preparant el cop del 28 desetembre. Tot apellant a la llui-ta contra el caos i lanarquia, vaconvocar per al 28 de setembreall que anomenarien majoriasilenciosa, amb clars tints reac-cionaris. Per la poblaci va per-

cebre el perill i el carcter de lamanifestaci. Lalarma es va dis-parar en conixer la notcia que

vindrien armats. La resposta dela classe treballadora de Lisboa

va ser heroica i impressionant,muntant piquets populars al critde No passaran. Loperacicontrarevolucionria va ser aixa-fada pel poble portugus i lintentde Spinola de donar un cop es va

veure frustrat. A cada intent de la burgesia de reprendre el controldel seu exrcit, aquest se li anavacada vegada ms de les mans i laclasse treballadora se sentia msforta i conada per aix.

L11 de mar 1975 s una dataclau per al procs revoluciona-ri. Fins llavors la burgesia haviasobreviscut a la sacsejada revo-lucionria i al fracs dels intentsde cop dSpinola. Per com a res-posta al tercer intent de contrare-

voluci es van produir els canvissocials ms importants: es vannacionalitzar sectors decisius deleconomia i es va donar un granimpuls a la reforma agrria.

El tercer intent va arribar dela m de la burgesia portuguesai de limperialisme, amb Spino-la al capdavant. El mat del dia 11

va ser bombardejada la casernadArtilleria de Lisboa. Ms tard, elsparacaigudistes van rebre lordredatacar aquesta caserna, per es

van produir escenes veritablementimpressionants. Duna banda, es

van anar concentrant treballadorsi treballadores de les fbriques dels

voltants, aix com gent dels barris,i van comenar a parlar amb elssoldats assetjadors, dient-los quedins de la caserna no sestava co-metent cap tipus de movimentcontra la revoluci. Els soldats dela caserna i els paracaigudistes vanacabar per abraar-se, fent aix im-possible qualsevol intent docupa-ci de la caserna.

La classe treballadora no no-ms va prendre la iniciativa enel front poltic, afrontant els di-ferents cops reaccionaris, sinque tamb ho va fer tamb pelque fa les nacionalitzacions, enel terreny de les transformacionssocials.

Hi ha una cosa que mai nosesborrar de la memria de laclasse treballadora portuguesa:

van ser capaos de fer el msdifcil, all ms impensable. LaRevoluci Portuguesa s ja partdel patrimoni de la classe tre-

balladora mundial. De nosal-tres depn extreuren les sevesllions i posar-les al servei de lalluita futura.

@RogerPala Grandola ataca de nou. La can-smbol de laRevoluci dels Clavells reapareix com a himne contra les retallades

Conmemorem el 39 aniversari de la Revoluci dels Clavells explicant com tota una generaci de treballadors,treballadores i joves portugueses van tocar un mn nou amb les seves prpies mans. Per Leo Mena.

PORTUGAL

UNA REVOLUCI QUE

NO ES PANSEIX

La resposta de laclasse treballadorade Lisboa va serheroica organitzantmassius piquetspopulars

El Moviment de les Forces Armades va contribuir a enderrocar la dictadura.


9/12


El Partit dels PanteresNegres (PPN) van ser unaorganitzaci revolucion-ria que va lluitar incansa- blement durant el s an ys60 i 70 contra el racisme,lopressi i el capitalisme almateix cor de la bstia comsn els EUA. Les seves de-mandes revolucionries i lesseves accions, sobretot elfet de patrullar pels carrersarmats per defensar-se de la violncia de ls porcs termeamb el que qualificaven a

la policia, el va convertirdurant molts anys, segonslFBI, en lenemic nmero udel govern nord-americ.

Al igual que la g ran majoria dorganitzacions revo-lucionries, el PPN va tenirmolt clar des del principique necessitava estendreel seu missatge, i necessi-tava fer-ho duna maneracomprensible per a la granmajoria de la poblaci delsseus barris, que en moltscasos eren extremadamentpobres i analfabets. Unadaquestes eines va serledici de la seva prpiapremsa.

El diari, sota el nom deBlack Panther, va nixer al1968 i Eldrige Cleaver, elque seria ministre dInfor-maci del PPN, es va con- vert ir en el seu primer edi-tor. Cleaver era un escriptorreconegut arran del llibre

Soul on i ce , que va escriurementre estava a la pres.

Al p rincipi, a causa delpblic al qual es dirigia eldiari, bona part de lespailocupaven els dibuixosdEmory Douglas, ministrede Cultura i autor de la granmajoria de dibuixos que vancaracteritzar la propagandadel PPN.

Huey Newton, un delsfundadors i lders del partitsabia que gran part de les

persones a les que anavadirigit el diari no estavenacostumades a llegir articlesllargs, per s que entendriendibuixos amb missatges moltdirectes per saber el que pas-sava a la seva comunitat.

Malgrat aix, en el diaritamb shi podien trobartota mena darticles que ex-plicaven la tasca que feienels Panteres, per tambque tractaven dexpandir lesidees revolucionries i anti-imperialistes.

En els primers nmerosdel diari gaireb tots elsarticles estaven escrits perel propi Eldrige Cleaver,acompanyats de transcrip-cions dels discursos deNewton. Per a mesura queel partit va crixer i es vaestendre per tot els EUA,ms i ms gent va comenara participar-hi, cosa queel va convertir en una einamolt important per el partit

i tot el moviment que vasorgir al seu voltant.

ExtensiEls comenaments mai snfcils i al principi les vendeseren ms aviat escasses. Elpropi Douglas explica que alprincipi era lnica perso-na que venia el diari a SantFrancisco i que Newton,Booby Seals i Bobby Hutton,fundadors tamb del partit, els venien a Oakland.

A poc a poc el Partit va

anar creixent i la distribucidel diari tamb. El PPN vaorganitzar la seva prpia xarxade distribuci, cosa que li vapermetre fer arribar el diari atot arreu, ns i tot aconseguintsubscripcions a Europa i sia.

Al 1970, en plena eferves-cncia poltica als EUA, ladistribuci del diari havia aug-mentat de forma espectacular.Cada setmana es venien al voltant de 100.000 exemplars.Douglas explica que animavena totes les agrupacions i nuclisdel partit a enviar articles iinformes perqu apareguessinal diari. Per alhora el diariestava tamb obert al creixentmoviment i hi havia gentde fora del partit que hi col-laborava de forma habitual.

El diari dels PanteresNegres mostra de nou comuna organitzaci poltica ne-cessita tenir una eina que es-tigui al carrer per estendre lesseves idees, per alhora tambper combatre el bombardeigal que ens sotmet la classedominant cada dia. Tot i laimportncia de les xarxes so-cials avui en dia, aquesta ideacontinua sent vigent avui.

Alhora tamb s importantla idea de que la premsa revolucionria ha de saber en elmoment poltic en el que estroba per arribar de la millormanera possible a totes aque-lles persones que busquenrespostes i alternatives a lasituaci actual. El PPN vaentendre-ho des del primermoment, i aix va ajudar aconstruir una eina de combatque va preocupar, i molt, alpoder.

Manel Ros@manelrosalvador

Sacaba de crear UCFR a Gr-cia. Quines forces estan in-volucrades ns ara? Qui mspenses que hi hauria de ser?

Al barri de Grcia un munt decollectius socials conviuen icomparteixen espais i activitatsdiverses. A part daglutinar aaquests dins dUCFR-Grcia, te-nim previst que se sumin al pro-

jecte Fora la llibreria Europa,nazis ni aqu ni enlloc! totes lesforces poltiques que militen alnostre barri i que sempre handonat suport a aquest pensa-ment.

La nostra tasca s unir for-ces i treballar conjuntament;

ja comptem amb la CUP, ERC iJERC, ICV-EUiA, PSC i pen-sem fer arribar el manifest derepulsa i tancament a altres for-ces com CiU, que s de lgicaaclaparadora.

Si parlem dassociacions lo-cals, aquestes sn moltes i diver-ses, conformen la gran majoriadel teixit social del barri i s ambaix que comptem principal-ment. I com no?, amb la majoria

de la ciutadania del barri.Us heu plantejat lobjectiu es-tratgic de tancar la llibreriaEuropa a Grcia. Pots explicarqu representa aquest local?Representa la minoria nazi i fei-xista ancorada en dirigents delpassat (CEDADE entre altres)desprs de la dictadura diludaen democrcia. Els esforos pereradicar aquesta xacra, mitjan-ant les institucions principalsdel pas, no han estat sucientsni efectius ns a aquest moment.

El que preocupa principal-ment s que des daquest local esfomenta la ideologia de lodi, elgenocidi i el racisme.

Actualment distribueixen do-cumentaci daquest tipus a laresta de lEstat espanyol, Europai Amrica Llatina. El problemade tot aix s que sigui una portaoberta, perqu els nostres jovesaprenguin a odiar i menysprearlsser hum pel fet de ser dife-rent; que es formin dins les se-

ves xarxes. Aqu es fomenta le-

galment el feixisme mitjanantllibres que reivindiquen la trgi-ca histria de lHolocaust, o b laminimitzen o ns i tot la neguen.Hem de conscienciar-nos de laseva gravetat i recordar que lalluita continua.

Quin tipus dactivitats us es-teu plantejant?La veritat s que encara hemde decidir els detalls del quefarem. El que ja est decidits recollir adhesions a una de-claraci conjunta per exigir eltancament de la llibreria nazi.Futures actuacions podrienincloure diferents actes de di- vulgaci de la nostra posada enmarxa, aix com donar a coni-xer lobjectiu nal, actuacionsmusicals, reunions commemo-ratives amb les diferents asso-ciacions culturals i, ns i tot,manifestacions davant lAjun-tament si sendarrereix el tan-cament. Queda clar que hemde fer el que faci falta ns ar-ribar a conscienciar i materia-litzar el tancament. Sabem que

sha de fer, i respecte al que sipot ser possible et dic que s.

Alguna gent diu que voler tan-car aquesta llibreria s una li-mitaci injusticable a la sevallibertat dexpressi. Qu enpenses?De moment no conec a ningque dubti que els nics que limi-ten la llibertat sn els nazis, elsmateixos que somplen la bocadella, sorganitzen i sedueixen elpresent i futur del nostre poblegrcies a aquest marge de legali-tat que existeix actualment.

Per tot aix, cal recordar ques una obligaci deixar clar onest aquest lmit a la llibertat.La llibertat que respirem ara sel fruit de molta feina feta perla gent i ens trobem noms a lameitat de la seva plenitud.

Per qu penses que cal lamobilitzaci social en aquesttema? No s un assumpte pera la justcia, o les institucions?Nosaltres i molta altra gent somla font principal de fora que esnecessita per provocar verita- bles canvis al mn on vivim. Siles institucions no fan all quetoca, la mobilitzaci ciutadanas la principal i millor eina quehi ha ns ara per fer que es po-sin en marxa els mecanismescorrectes dels que ens gover-nen.

Fa temps que hi ha gent quees mou contra aquesta llibre-ria. Per qu penses que podeutenir xit ara?

A nals dels 90 hi va haver unaimportant mobilitzaci unitria

contra la llibreria. Crec que vatenir xit. Ja en el seu moment,la gent que es va mobilitzar enaquella campanya va contribuira que ara aquest projecte caminicap endavant.

Destaquem que existeix, en-cara avui, una lnia vermella quecal trencar denitivament. Si laredacci actual de les lleis que,tericament, serveixen per ges-tionar aquest tipus dabusos noserveix, shan de canviar.

Ets msic. Penses que la m-sica pot contribuir a la lluitacontra el feixisme i el racis-me?En el mn musical hem trobatmolts activistes. En la msicaens trobarem tots. La vida ha deser msica per a tots i cada unde nosaltres, sigui quina siguila nostra procedncia, color idiversitat. I s aquesta precisa-ment, la diversitat musical, laque ens uneix. Sabem que on hiha feixisme poca msica hi tro-

barem.

Idees en acci

Si les institucionsno fan all quetoca, la mobilitzaciciutadana s lamillor einaque hi ha

Black Panther,un diari de

combatEntrevistem a Jaume Vilaseca , activista del nou grup local d Unitatcontra el feixisme i el racisme al barri barcelon de Grcia, que iniciauna campanya per tancar la llibreria del conegut nazi Pedro Varela.

Entrevista

Volem la llibreriaEuropa fora del barri

Jaume Vilaseca (tercer per lesquerra) lidera la banda Jaume Vilaseca Quartet.

Venent el diari al carrer.

Segona columna dedicada a la premsa revolucionriadurant la histria.

@bcr_ 2 furgones de BriMo #Mossos custodien la llibreria neonaziEuropa. Mentrestant un grup de vens funda UCFR a #Grcia


10/12

abril 2013 | en lluita10 @VdeRuben Si el #cataladelany ja no pot ser per a Oriol Pujol que li donina Marcos, treballador en lluita pels seus drets enfront @movistar_es

Alstom Wind

Mobilitzaci per salvar 373 llocs

de treball en lenergia renovableDavid Dez , president del comit dempresa dAlstom Wind Barcelona, parla de la lluitacontra els acomiadaments a aquesta empresa elica.

Telefnica, xarxessocials i la lluita contraels acomiadamentsRecentment sha cele-brat a Barcelona la dar-rera edici del MobileWorld Congress, unara comercial centradaen el sector tecnolgicde la telefonia mbil.All hi va haver unapresncia que ltima-ment sha fet habituala Barcelona. La jaconeguda com mareablava dels treballa-dors i treballadores deTelefnica per dema-nar la readmissi denMarcos Andres Armen-teros.

El dia doberturade portes del congrsde telefonia, i coinci-dint amb una vaga de

jornada co mpleta a laprovncia de Barcelonade la plantilla de Tele-fnica, un nodrit grupde persones amb les jaclssiques samarretesblaves es va reunir ala plaa dEspanya deBarcelona, convocadesper diverses platafor-mes i sindicats, permarxar en manifes-taci ns a la plaaEuropa de lHospitaletde Llobregat, lloc decelebraci de la ra. Uncop all van irrompreal recinte ral, ns queun operatiu policialdels Mossos dEsqua-dra els va impedirseguir avanant.

Aquells dies es vanllanar diverses eti-quetes a la xarxa socialTwitter per visibilitzarel conicte. Una delles,que va aconseguir granpopularitat, va ser#MovistarNosAver-genzaUnRato. En res-posta a aquesta etique-ta, va aparixer tamben aquesta xarxa socialletiqueta #Palabras-NeciasMovistarSorda,aparentment impulsadaper usuaris de Twit-ter que defensaven lapostura empresarial.Lescndol va saltar

quan la CoordinadoradInformtica del sindi-cat CGT informava queels perls dusuaris queestan utilitzant aquestaetiqueta sn majoritri-ament falsos, i que fun-cionen mitjanant unaaplicaci informticaespecca anomenadaEnvioMensajes.

El fet que unamultinacional amb elsrecursos de Telefnicasarrisqui a fer servirun truc tan groller comaquest per contrares-tar lefecte negatiuduna protesta laboralens mostra una cosaque els que no vam to-car per primera vegadaun ordinador ns benentrada ladolescnciano acabem denten-dre. I s que per a lesgeneracions que hancrescut immerses enel mn posterior a la

revoluci digital, laidentitat virtual stan important com laidentitat fsica, i el quepassa al ciberespai stan important com elque passa al mn real.Per les grans corpo-racions s shan ado-nat daquest fet. Perelles una campanya dedesprestigi a la xarxapot ser devastadora. Ia Internet, a difernciadel que passava al mnpre-ciberntic, tenir unimperi meditic dispo-sat a defensar la tevaimatge corporativa noet protegeix davantuna campanya simple,per intelligent, dusu-

aris annims. El mnvirtual ofereix innitatde escletxes per on lainformaci que es volamagar acaba sortinta la llum. A la batallade les idees, les einesinformtiques hanigualat les armes delscontendents, i la puapot vncer a lelefant.Els poderosos temen elux lliure dinformacique corre per aquestmn virtual.

A dia davui, lempre-sa segueix negant-se anegociar la readmisside Marcos, malgrattot el que sha fet, imalgrat que les plata-formes i sindicats handemanat el suport depersonalitats i grupspoltics tant a Catalu-

nya com a nivell es-tatal. Un nou front deconicte podria obrir-seimminentment, perqurecentment els treba-lladors i treballadores

han rebut la notica-ci de lempresa quecorren temps durs i quehauran de fer-se sacri-cis, la qual cosa indub-tablement es traduiren prdues de dretssalarials. De moment, iencara que tot est en-cara subjecte a la nego-ciaci entre lempresai la representaci delstreballadors i treballa-dores, ja sapunta a lacongelaci de les apor-tacions de lempresa alpla de pensions de lespersones empleades dela companyia. El futurpinta malament, per elque ens han ensenyataquests dos anys llargsde lluita s que es potplantar cara. No nomses pot, sin que calfer-ho.

Paco Priego,treballador de

Telefnica

Sapunta a lacongelaci de lesaportacions delempresa al plade pensions de lacompanyia

Alstom t benecisi aquest any haaugmentat un 19% elnivell de comandes i un4% el nivell de vendes

Treballadors i treballadores reunits en assemblea decideixen l es prximes accions.

Fa pocs anys el sector elicde lEstat espanyol era undels vaixells insgnia delanomenada marca Es-panya, i tant fabricantsdaerogeneradors com empreses

promotores estatals ocupavenles primeres posicions en tots elsrnquings elics mundials. I aixa un sector amb un altssim com-ponent tecnolgic, un sector defutur es deia, i que va arribar adonar feina a ms de 40.000 per-sones lany 2008.

Aquest 2013 la realitat actual sque el sector elic estatal no ses-capa de la dinmica de destruccidocupaci i desmantellament in-dustrial que pateixen altres sec-tors. Locupaci sha redut a lameitat dels nivells de fa cinc anysi la majoria dels grans fabricantsde lEstat espanyol (o installats enell) com Gamesa, Acciona o Vestas

han realitzat algun tipus de pla dereestructuraci, s a dir, acomia-daments i tancament de fbriques.

Lltim exemple s el dAlstom Wind. La multinacional france-sa Alstom va comprar el 2007 lacooperativa catalana Ecotcnia,fundada el 1981 i pionera en el des-envolupament de lenergia elica alEstat espanyol. Des del momentde la compra dEcotcnia, i en repe-tides ocasions (tamb davant lad-ministraci), lempresa ha manifes-tat sempre el seu comproms ambel manteniment de locupaci i delsseus centres a lestat.

Per el passat 26 de febrer Als-tom va fer pbliques la seva inten-ci dacomiadar a 373 dels 1.018treballadors i treballadores que ta lestat mitjanant el tancament deles seves plantes a Coreses (Zamo-ra) i As Somozas (Galcia) i fortesreduccions de plantilla a la plantade Buuel (Navarra), el Centre deDisseny i seu central a Barcelona, ientre el personal de mantenimentdels parcs elics distributs per totlestat.

Un cop ms una companyia mul-tinacional justica un pla dajustamb la situaci de crisi econmica,aprotant les enormes facilitats perlacomiadament collectiu que liatorga lltima reforma laboral.

Poltica energticaEn res ha ajudat al sector elic lapoltica energtica del govern delPP des que va arribar al poder, enestreta collaboraci amb el lobby UNESA (patronal elctrica). No-ms cal fer una ullada a la inter-minable llista dex crrecs polticsque treballen ara com assessors, odirectament com a membres delsconsells dadministraci dIberdro-la, Enel-Endesa o Gas Natural (Fe-lipe Gonzlez, Jos Mara Aznar,Pedro Solbes, Elena Salgado, n-gel Acebes, Pio Cabanillas, MiquelRoca, Narcs Serra, etc.).

La poltica energtica del PP sha

basat, i ho segueix fent en el man-teniment del parc de reactors nu-clears, en la perpetuaci del modelde producci elctrica mitjanantcombustibles fssils (el foment delfracking per a lextracci de gas des-quist i les noves prospeccions petro-lferes a les Illes Canries sn clarsexemples) i en un continu atac a lesenergies renovables (atac iniciat pelGovern del PSOE per que el PP haintensicat amb quatre canvis regu-latoris en els ltims dos anys).

Per no tota la culpa del des-mantellament de la indstria eli-ca i dels acomiadaments a Alstom Wind sha datribuir a la polticaenergtica del PP. El Grup Alstom

t benecis i aquest any ha aug-mentat un 19% el nivell de coman-des i un 4% el nivell de vendes res-pecte lany anterior. I en el negocielic, al mateix temps que lem-presa planica els 373 acomiada-ments, inicia la construcci de nouscentres de producci i enginyeria alBrasil, i sobretot a Frana, que sig-nicaran la creaci de ms de 1.000nous llocs de treball. Per el mercatmana diu la direcci de lempresa,que vol acomiadar tenint benecis itancar plantes al mateix temps quesinicia el major desenvolupamentindustrial de la seva histria a unsector dinnegable futur.

Davant daix, la resposta de laplantilla no sha fet esperar. Des delmateix dia 27 de febrer shan suc-cet les accions als diferents centresafectats i no ha passat un sol dia enqu els treballadors i treballadoresdAlstom Wind no hagin mostrat el

seu rebuig als plans de lempresamitjanant aturades, concentraci-ons, cassolades i manifestacionsdavant les administracions locals iautonmiques.

El calendari de mobilitzacionscontinua i tindr el seu punt lgida labril amb una jornada de lluitaunitria a Madrid, davant la direc-ci de lempresa i el ministeri dIn-dstria, on convergirem personalde tots els centres.

Des dels diferents comits dem-presa i assemblees de treballadors itreballadores tenim clar que lnicamanera de fer front als acomiada-ments i fer enrere els plans de lem-presa s mitjanant la mobilitzacicontinuada. En gran mesura lxitde la mobilitzaci es basar a man-tenir-la de la manera ms unitriai contundent possible i en esten-dre el conicte i la solidaritat ambla nostra lluita a altres sectors delgrup i a la societat civil als nostres barris i ciutats.

Ms informaci acealstomwindslu.wordpress.com


11/12


John MolineuxEn qualsevol lloc de la so-cietat actual hi ha una divisi entre el que es coneixcom a alta cultura i cul-tura popular. Lalta cul-tura va lligada amb cosescom lpera, el ballet, lamsica clssica, Shakes-peare, Cervantes, Goya, laRenaixena i lart moder-nista, o les tragdies delAntiga Grcia; la culturapopular va lligada amb lamsica pop, telenovelles,concursos de televisi,novelles romntiques,

policaques i pellcules deHollywood.Com es pot veure per

aquests exemples la divisi s internacional itraspassa els diferentsmitjans, formes darts igneres. Tamb en la televisi hi ha tant alta culturacom cultura popular (noen proporcions iguals),les pellcules es dividei-xen entre les pellculesartstiques de Bergmano Fellini i els xits de ta-quilla dSteven Spielberg.Les Noces de Figaro deMozart i Somriures i Ll-grimes, sn dos tragdiesmusicals, per etiquetemla primera dpera i la se-gona de musical.La divisi no s im-parcial, no hi ha gurdiesfronterers i abunden elscasos entremitjos. El Se-nyor dels Anells de Tolki-en va comenar en algunlloc dels marges de laltacultura, per va emigrarcap a la cultura popular,sobretot desprs de la pro-ducci de les pellcules.

Es pot considerar dediferents maneres: comuna qesti de gust de lesminores contra el gust dela majoria vist aix tens

Contracrtica

@RoViBo La msica plora Lgrimas negras.Mor el pianista cub Bebo Valds als 94 anys.

LEspai Jove La Fontanaacollir durant els dies19, 20 i 21 dAbril les jornades Idees per can-

viar el mn en les qualssintentar, al llarg delcap de setmana, crear unespai dintercanvi dideesentorn als debats msurgents per a lesquerraanticapitalista.

El tret de sortida,divendres a les 19.30,el donaran DavidFernndez (diputat deles CUP-AE), PabloIglesias (politleg per laUCM i presentador de laTuerka), Oskar Matute(membre dAlternatiba iBildu) i Mireia Gargallo,(sindicalista de CGT imembre dEn lluita) ambel debat Un peu al par-lament, milers de peus alcarrer. Caminant cap ala unitat popular. Amb3 diputats de les CUP alParlament, 21 de Bildua Euskadi, un bipar-tidisme quetrontollai la

uni-tatde lEstatespanyol fent ai-ges, cada vegada s msimportant debatre sobresi s possible utilitzar elparlament com a einaper impulsar les lluites alcarrer.

El dissabte a les 10.30hi haur dues xerra-des paralleles. IgnasiFranch (periodista i crticde cinema) i Luis Zhu(membre dEn lluita) de-

batran sobre com tractala indstria dHollywoodla crisis capitalista a laxerrada Crack nanceri cinema. Una histriadamor?

A la mateixa horaGuillem Boix (membrede les CUP i dEn lluita)i Pepe Gutirrez (pro-fessor dHistria de laUB) parlaran a AndreuNin: revoluci social oalliberament nacional?sobre la qesti nacional

des dun punt de vistahistric i de classe. A les 12.00h tindr

lloc una nica xerradacentral, Dones i femi-nisme: lexemple de lesrevolucions rabs. NeusRoca (membre dEn

lluita) i Gigi Ibrahim(militant de lorganit-zaci germana dEnlluita a Egipte, Socia-listes Revolucionries)explicaran el paper dela dona a la RevoluciEgpcia. s importantdestacar la presncia deGigi Ibrahim a aques-ta xerrada perqu vaparticipar des de linicial procs revolucionari iconeix al detall com es vaorganitzar la revolta que va tombar a Mubarak.

Desprs duna paella-da popular que servirper fer una pausa entreels debats, a les 17.00tindran lloc de nou duesxerrades paralleles.Pablo Iglesias i PereDuran, sota el ttol de Ladecadncia de les ideesdominants i Gramsci.Crisi de rgim? inten-taran rescatar les ideesde Gramsci per enten-dre ns quin punt est

desgastada laideologia

domi-

nant. Alhora

tindr llocla presentaci del

llibre: Artur Mas, on snels meus diners? A cr-rec del seu autor, AlbanoDante (periodista de Cafamb Llet) i junt a JudithGarcia (treballadorade lhospital Sant Paui membre dEn Lluita)exposaran la situacide la lluita a la sanitatcatalana.

Per nalitzar el dia,a les 17h, Gigi Ibrahim,Oscar Simn (professorde secundria i membredEn lluita), Pau Llonch(activista de les PAH icantant dAt Versaris)i altres activistes de lasanitat i de la AuditoriaCiutadana del Deute, tan-caran les jornades ambla xerrada No devem,no paguem. Resistnciesglobals a la crisi del deu-te. Per si no s sucientper a un sol cap de set-

mana, lactivitat nal deles jornades consisteix enuna ruta pels punts msemblemtics de la culturaobrera de Barcelona. Lacita s diumenge a les 11a Drassanes. I dilluns...continua la lluita.

La cicatritzaci i la divisi

de classe en la cultura

La vinyeta

ICM2013

Qui decideix si el jazz afrocub de letern Bebo Valds s msica popular o clssica?

certament una minoria oun nnxol de cultura po-pular en la msica grungeo el heavy metal, o comuna qesti de qualitat alta cultura vista com mi-llor, o ns i tot superior ique cultura popular oque requereix ms edu-caci o una atenci msgran per ser apreciada.En qualsevol cas, en elfons, el que es reecteixs la divisi en classes dela societat, essencialmentla divisi entre la classecapitalista i la classe treballadora.

Com a resultat de lesprofundes diferncies en-

tre les condicions de vida,experincies i recursos deles diferents classes querauen en el fons daques-ta divisi de la cultura.Els crus factors materialsriquesa, ingressos, tipusde habitatge, condicionslaborals etc.- juguen unrol important, impactantdirectament en coses comel nombre de llibres a casao la quantitat de tempslliure, per de cap mane-ra expliquen la histriasencera. La gent de classealta est formada des de lainfantesa, en les seves fa-mlies i escoles, per estarsegura de si mateixa i es-

devenir lders. En canvi lagent de classe treballadoraest condicionada des delseu naixement per obeirordres i no tenir conan-a en si mateixa. Aix creauna gran diferncia encom et sents quan vas almuseu, una galeria dart oal teatre o el que ells volenque sentis quan obres unllibre o encens la televisi.

La cicatritzaci de ladivisi de la cultura, no-ms pot ser una realitza-ci duna cultura senseclasses, variada per uni-cada, que noms serpossible en una societatsocialista sense classes.

JORNADES ENLLUITA


12/12

Documents

Diari En lluita Abril de 2013. número 22