diari ebre · Una d'aquestes coses, entre altres, és la lluita en defensa de l'Ebre. Per altra banda, també hi ha coses que ens inquieten, com és la NO comparei-

«»

diari ebrediariDIVENDRES 26 DE JUNY DE 2015 núm. 771

15.000EXEMPLARS

«»«»

La Plataforma en Defensa de l’Ebre torna a Brussel.les per recordar la ‘responsabilitat europea’ de protegir el Delta

L'oli d'oliva verge extra d'arbequina Mas Roquell, de Rasquera, ha estat guar-donat amb el premi Prestige Gold, al concurs Terraolivo 2015 a Jerusalem.A més de ser el millor oli de Catalunya classificat, es situa entre els 100millors olis del món.Mas Roquell participava per primer cop en una prova internacional, des-prés de guanyar a les fires de Jesús i Móra la Nova.

P24

Mas Roquell, “el millor oli català”

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha tornat aquest dilluns a Brussel·les per recordar a la Unió Europea la seva "responsabilitat" per salvaguardar el Delta, una zona pro-tegida per Europa. El seu portaveu, Manolo Tomàs, ha defensat en declaracions a l'ACN que Brussel·les es juga la seva "credibilitat" amb el pla hidrològic de la conca del'Ebre, que considera que vulnera la normativa. "Hi ha una responsabilitat europea i internacional sobre el bon estat del Delta", ha recordat Tomàs. "Estem indefensos davantdel nostre govern, ajudeu-nos, i alhora salvaguardeu la vostra credibilitat, perquè el delta és una zona protegida per Europa", ha dit el portaveu de la Plataforma a les ins-titucions. Així mateix, cal destacar que ahir el conseller Vila en la sessió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va anunciar l’acord històric assolit delsnous cabals per al tram final del riu. P5 I 6

Terres de l’Ebre. Albert Salvadó, escollit noupresident de la Federació de l’Ebre d’EsquerraRepublicana. P4

Esports. Toni Ruiz podria incorporar-se a ladirectiva del Godall i ser l’impuls per a la novaetapa a Segona catalana. P14

Terres de l’Ebre. L’ANC presenta el primerdels actes centrals de la campanya ‘Ara ésl’hora’ pel 27 S. P6

Avui és notícia

DIVENDRES 26 DE JUNYDE 20152

diarimésebre

www.mesebre.catOPINIÓ

mésmésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Direcció:Isabel Carrasco.

Direcció de continguts i redacció:Michel Viñas.

Premsa:Maria ParraFotografia:

Yasmina CurtoJesús Ruiz

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

Publicitat:[email protected]

610 20 33 25Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

Mitjans Grup Més Ebre:Canal terres de L’Ebre

(Canal 34 TDT)

C/ Cervantes, 1343500 - Tortosa (TARRAGONA)

Tel.: 877 180 170www.mesebre.cat

L’opinió del diari queda reflectidaexclusivament a través de l’edito-rial. Els articles de la secció d’o-pinió expressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa seus

necessàriament.

15.000 exemplars

55.000 lectors

Pegant una ullada al món en què vivim, ens adonemque hi ha coses per les quals val la pena lluitar iseguir lluitant. Coses que ens fan seguir endavant.Una d'aquestes coses, entre altres, és la lluita endefensa de l'Ebre. Per altra banda, també hi hacoses que ens inquieten, com és la NO comparei-xença del president de la Confederació Hidrogràficade l'Ebre, el Sr.Javier de Pedro, dilluns passat alParlament Europeu durant la intervenció de mem-bres de la Plataforma en defensa de l'Ebre... Tan pocimportant és aquest Pla?Potser no hi va acudir per vergonya? Perquè sap ques'estan equivocant? O perquè la PDE va recordardurament a la UE la seva «responsabilitat» per pre-servar el Delta i va mencionar la política hidrològicatan nefasta del Govern Espanyol?

Des de Més Ebre ens congratulem que finalmentmembres del Parlament Europeu visitin oficialmentles Terres de l'Ebre i que la petició de la Plataformaen defensa de l'Ebre NO serà tancada.Després d'anys de lluita aquesta tercera intervencióde la PDE a la comissió de Peticions del ParlamentEuropeu a Brussel·les ha tornat a posar en dubte laviabilitat del nou Pla de Conca de l'Ebre, proposat pelgovern espanyol i aprovat l'any passat i que actual-ment està en revisió, ja que segueix contemplant lamateixa proposta anterior pel que fa als cabals i queposa en risc el nostre riu. Un cabal que no garanteix,segons els ecologistes i els científics, que el deltapugui resistir l'embat del mar i posa en situació deperill la salut del riu i la seva biodiversitat. Per tant,un cop més, endavant i a seguir lluitant.

EditorialVal la pena seguir lluitant

El saló de plens estava a vessar de personesque necessitaven una confirmació explícitad’aquell fet històric, gairebé utòpic, que vaesclatar de manera inesperada el passat 24de maig a la ciutat d’Amposta. Aquella nit, elcava, per fi va poder sortir de la nevera iomplir les copes dels republicans, que fins aaquella data estaven acostumats a viure leseleccions municipals amb resignació. I ésque ja havien passat dues setmanes des queAdam Tomàs i la candidatura que encapçala-va havien protagonitzat l’alternança política aAmposta. Per aquest motiu, l’expectació delsassistents a la constitució del nou consistoride la capital del Montsià era màxima, perquèfeia anys i panys que l’alcaldia semprerequeia sobre la mateixa formació política. Fins el passat dissabte, els discursos delscandidats dels partits que havien romàsreclosos pacientment a l’oposició dibuixavenun relat tristament continuista. L’èxit electoralfeia moltes conteses que sempre havia recai-gut sobre la mateixa coalició. I les cròniquesperiodístiques podien limitar-se a fer uncopiar i pegar, perquè l’única diferènciaostensible es trobaria dies després amb ladefinició del cartipàs.Però, el canvi, finalment va arribar a la ciutatd’Amposta i l’esperança que desperta entrela ciutadania el nou estil dels republicans ésmajúscula. No és gaire habitual passar d’unamajoria absoluta d’un color a una altra majo-ria absoluta de color diferent. Però això és elque ha succeït a Amposta i amb aquesta rea-litat s’haurà de posar a treballar un equip depersones que combina experiència i frescor.L’herència que rep Adam Tomàs del seu pre-decessor compta amb encerts, però ambclarobscurs ben notables en l’àmbit de la ges-tió municipal. Per aquest motiu, una de lesbanderes que ha onejat en més intensitatdurant la darrera campanya a la seu delsrepublicans ha estat la transparència i la recu-peració de determinats valors positius.Perquè quan un partit porta tants anys al cap-davant d’una institució, com era el cas deCiU, es confonen qüestions tan cabdals comara els interessos d’una formació política i elsd’una administració local, que ha de tractaramb igualtat i justícia els veïns i veïnes d’unapoblació.Adam Tomàs es va presentar en aquestesdarreres eleccions amb un programa políticamb mesures concretes i tres compromisospersonals: limitar el seu mandat a vuit anys,

no acumularcàrrecs públics ivetllar per la màxi-ma transparènciaen la gestió del ’ A j u n t a m e n t .Aquest triple con-tracte amb l’electo-rat compta amb untransfons renova-dor. Entre altresmotius perquèsitua clarament quina és la seva principalprioritat: treballar a temps complert pel seumunicipi i fer-ho amb la participació de laseva gent. En resum, donar-ho tot, colze acolze amb el veïnat, i passar el relleu. Aquesta visió política integra aspectes llarga-ment reivindicats per la societat, que consi-dera la poltroneria un recurs particular perperpetuar-se en els càrrecs. Però un ajunta-ment hauria de ser de tots i no només d’unsquants. I els alcaldes i alcaldesses, gent nor-mal. Persones que, preocupades pels aferspúblics, opten per destinar uns anys de laseva vida a millorar el benestar dels seusconciutadans i gestionar la complexitat perafavorir els més desprotegits i indefensos. L’etapa que s’ha obert a la ciutat d’Ampostapot representar un cas aïllat, o bé estendre’sa d’altres municipis, perquè els alcaldablesde 2019 assumeixin aquests preceptes. Unaconducta que, malgrat avui no la compartei-xin tots els qui van agafar la vara el passatdissabte, acabarà per convertir-se en norma,tal com passa a altres països. I és que lademocràcia també s’enriqueix amb compor-taments atrevits, que superen la legalitatvigent.Durant els propers quatre anys, veurem coml’exemple que representen aquests nousestils de fer política acabaran per crear lleisque reforçaran l’alternança com un mecanis-me per garantir més rotació entre els gover-nants. I allò que era és possible, en breuestarà prohibit. I aquestes noves limitacionses percebran com quelcom natural. El passats’analitzarà com una anomalia del sistema i elpresent com una victòria que caldrà atribuir aaquells que, com Adam Tomàs, van defensarfer les coses d’una altra manera.

Jesús Auré

Article_01: Amposta, més enllà de l’alternança

OPINIO

Un cop celebrat el judici, al qual entenem que no s'hihauria d'haver arribat per tot el que ja hem explicat elsdarrers dies, estem esperançades que tindrem l'abso-lució ja que, una vegada més, s'ha demostrat que no hiha proves que puguen inculpar les nostres companyes.D'altra banda, però, hem sortit decebudes del judici, enveure que tant la Fiscalia com l'advocat de laGeneralitat no s'han mogut ni un mil.límetre de lesseues peticions inicials i han mantingut la celebraciódel judici per la via penal. Una vegada més volemdenunciar i constatar el perquè d'aquest judici, queentenem que és un judici polític, l'objectiu del qual ésreprimir, perseguir i castigar la dissidència. No s'estanjutjant unes persones per uns suposats fets, sinó ques'està articulant i posant a la pràctica el missatge de latemor que ja fa temps es va anunciar i que s'envia a lapoblació en general i a les persones implicades en elsmoviments socials en particular: no et mobilitzes, not'organitzes, queda't a casa i calla..., si no, ja saps elque t'espera. Aquesta no hauria de ser la manera degestionar el descontentament i el dret a la dissidènciad'un suposat estat democràtic. Amb aquest juí hempogut constatar en primera persona la indefensió quetenim la ciutadania que ens hem d'afrontar a un judicien què la paraula dels Mossos d'Esquadra sembla quesiga paraula de Déu i que haja de prevaldre per damuntde tot, per absurda i inversemblant que siga. Davantd'estes circumstàncies, davant la repressió, l'únic queens queda és la solidaritat i el suport. Així, volem agrairtotes les mostres de suport i solidaritat que hem rebuttant els aquests darrers dies. Amb tot, com dèiemabans , estem esperançades i confiem que es faça jus-tícia i que en breu puguem celebrar l'absolució de lesnostres companyes. Absolució 3 encausades 29M!

Grup de Suport contra la repressió de les Terres de l'Ebre

Celebrat el judici contra les tres persones acusades de fer unes

pintades a diferents centres educatiusde Tortosa

ACTUALITAT

"Benvinguda Elsa"


diarimésebreTERRES DE L’EBRE

3www.mesebre.cat

FOTO: MES EBRE «»

Els 6 intrèpids: Ingrid Pons,Alicia Almendros, ValentíValldeperez, Joan Forés,Mario Pons, David Garcia, iels acompanyants JoanEsteve Guillaumet, MarioPons (pare) i Josep Sevillasota l'organització del'Assemblea NacionalCatalana de l'Ampolla i lacol·laboració del'Ajuntament de l'Ampollavan sortir dilluns 22 a les 5del matí des de l'Ampollaamb autocar, després de6'30 h de viatge van arribara Vernet-les-Bains(Languedoc-Rosellón) aFrança on els esperava untaxi 4x4 que els va portar al

refugi de Cortalets a 2150m d'altitud després d'1'15h de pista molt malmesa,amb vistes, corbes, pontsde pedra i precipicis espec-taculars.L’aventura no va ser fàcil,però després de superarels entrebancs, amb tem-pesta inclosa, van arribarfins a l’objectiu. DavidGarcia i Ballús ho recorda-va: “ja havíem fet el cim,quan vam veure un excur-sionista que baixava ja ambla flama encesa i li dema-nem que ens encengui lanostra. Va ser un momentrealment molt emotiu i ambla calidesa de la gent mun-tanyenca. Contents com agínjols com diuen al'Ampolla, i amb la flama jaal nostre poder seguim eldescens passant pel PicJofre (2362 m) on la tem-pesta ja la veiem darrerenostre. A les 11'30 de la nitcomencem el llarg des-cens, després de 4 h desendera molt empinada.Arribem fins al poble de

Fillols on ens esperen lacolla golfa i l'autocar queens portarà de tornada al'Ampolla on arribem a les10 h del matí. Després dedescansar com cal, estemcitats al Club Nàutic del'Ampolla a les 20'45 h onens esperen 4 bots de pes-cadors amb les dones

remeieres i el personatgede Pepet de les herbes.Arribem tots plegats permar al Port Pesquer, on ensespera la xaranga de Paülsi la gent del poble i els turis-tes. Després dels parla-ments i rituals de les donesremeieres, sobretot d'amori pau entre els pobles, i de

donar-li la benvinguda a laFlama del Canigó ens diri-gim a encendre la Foguerade Sant Joan al lloc indicat,i de cop i volta el cel sem-blava el mateix o pitjor queal cim del Canigó i una tem-pesta de pluja i trons tornaa acompanyar-nos, i faimpossible l'encesa de la

foguera. No podia ser, des-prés de tot l'esforç i que nopuguem encendre la fogue-ra al poble!! Doncs no,Mario i Ingrid van aconse-guir encendre la fogueramullada i fer la foto perti-nent i donar així per compli-da i acabada aquesta intrè-pida aventura”.

L’aventura consistia enarribar fins el Canigó,encendre la flama i tor-nar fins l’Ampolla per, ala vegada, encendre lafoguera la nit de SantJoan. Malgrat la tem-pesta que va presidir laverbena, van assolir elseu objectiu.

La Flama del Canigó arriba fins l’AmpollaSota l’organització de l’ANC de l’Ampolla, 6 ‘intrèpits’ van consumar l’aventura assolint l’objectiu la nit de Sant Joan, malgrat la tempesta

Ahir dijous es va fer a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Roquetes, la presentació ofi-cial del programa de Festes Majors de Roquetes 2015, a càrrec de Sisco Ollé, regidorde cultura de l'Ajuntament de Roquetes, Salvador Sales, president de Patronat de Festesde Roquetes i Conrad Duran, encarregat de l'edició del programa. Sisco Ollé, que va aprofitar per acomiadar-se com a regidor de Festes en aquesta legis-latura, va destacar dels actes oficials l'exposició "Etnografia de l'Ebre als anys 40. El lle-gat de Ramon Violant i de Ramon Noé", que ha estat cedida pel Museu de les Terres del'Ebre; el pregó que anirà a càrrec de "La Coral Preludi a Caro" coincidint amb el seu 20èaniversari i l'Ofrena de Flors i fruits que aquest any estarà presidida per la que fins fapoc fou la Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell. Per la sevapart el President del Patronat de Festes, Salvador Sales, va destacar la desfilada de 78pubilles en total el dia de la seva proclamació, la participació aquest any de 10 carros-ses al Cosso-Iris, tres dies de vaquetes i dos bous embolats, correfocs i com a novetatdestacada un gran espectacle Piromusical de Focs d'Artifici. Finalment Conrad Duran,encarregat de l'edició del programa, ressaltava la tònica, estil i segell propi del llibre deFestes, destacant les diferents portades dibuixades per l'artista roquetenc, Ignasi Blanc,al llarg dels darrers 18 anys, en què cada any s'ha dignificat a diferents persones icol·lectius que són representatius de la ciutat de Roquetes. Les Festes Majors deRoquetes es celebraran del 3 al 12 de juliol. (Foto: Roquetes Comunicació).

Presentació programa de Festes de RoquetesL’inici serà el dia 3 de juliol, fins el 12

REDACCIÓ


diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»«»

Aquest nou plantejamentdóna continuïtat als acordsassolits en la darrera reunióde la comissió (duta aterme el març) i en la quales va determinar la creaciód’una comissió tècnicaencarregada de revisar elscabals ecològics del tramfinal del riu.El titular de Territori iSostenibilitat va destacarque la nova proposta agluti-na “per primer cop en unaposició comuna a regants,administració i entitats eco-logistes, aconseguint lasuperació de molts anysd’enfrontaments”. Vila va

afegir que “la solució apro-vada és pragmàtica, realis-ta, mediambientalmentcompromesa i que hapermès incorporar la cièn-cia al sentiment”. Cal teniren compte que, a més d’a-quests suports, el nou plan-tejament de cabals tambéha comptat amb el vot favo-rable del Ministerid’Agricultura.En aquest sentit, Santi Vilava deixar clar que la novaproposta “permet garantirels cabals ecològics i asse-gurar les activitats de reg iles activitats econòmiquesa l’entorn de l’Ebre i alhoranegociar amb molta mésforça el que ha de ser elnou Pla Hidrològic del’Ebre”. La nova proposta de cabalss’ha dut a terme per incor-porar nous condicionants iparàmetres com les novessèries hidrològiques calcu-lades posteriorment al2007 i emprades en ladeterminació de recursos ila planificació de la conca

de l’Ebre, les noves direc-trius establertes a laInstrucció Tècnica dePlanificació aprovada pelMinisterio de MedioAmbiente (IPH) (OrdreMinisterial ARM2656/2008), en la quals’estableix el procedimentper al càlcul i l’assignaciód’un règim de cabals ecolò-gics a les masses d’aigua

riu i el coneixement científici tècnic (biològic i ecològic)del tram inferior del riu, eldelta i la zona marina pro-pera. Arran dels nous càl-culs es planteja un volumanual de 5.871 hm3 enanys secs, 7.732 hm3 ennormalitat, i 9.907 hm3 enanys humits, unes xifresmolt allunyades de l’actualPla Hidrològic vigent

(3.009 hm3/any).D’aquesta forma es plante-ja un règim de cabals 3vegades superior alsactuals (3.009 hm3/anysegons el Pla Hidrològic del’Ebre.

El conseller de Territori iSostenibilitat, Santi Vila,va presidir ahir unanova sessió de laComissió per a laSostenibilitat de lesTerres de l’Ebre, que vaservir per analitzar,consensuar i aprovaruna nova proposta decabals per al tram finalde l’Ebre.

Un veí del municipi del’Ampolla va morir dime-cres a l’Hospital Verge dela Cinta de Tortosa a causade les ferides que li va pro-vocar un bou que l’haviaagafat el dilluns, durant undels actes taurins progra-mats durant les festes.El veí tenia 80 anys i vaarribar en un estat extrema urgències de l’Hospital,segon fonts consultades.Tot i que l’envestida li vaocasionar dues perfora-cions, cap d’elles va afec-tar cap òrgan vital, però lapèrdua de sang, tot i lestransfussions, va desenca-denar la seua mort. Uns fets que va commocio-nar el dilluns quan van suc-ceir i que han comportat lasuspensió dels actes tau-rins previstos per ahir,darrer dia de festes al’Ampolla.El veí, amb 80 anys, eramolt aficionat als bous.

Tràgic succès al’Ampolla ambla mort d’unveí a causa del’envestidad’un bou

En l’edició passada deMés Ebre, en l’especialalcaldies en el queexposàvem la constituciódels ajuntaments desprésde les investidures del dia13, hem de fer una rectifi-cació a Ulldecona, on a l’o-posició, CiU té 4 regidorsi no 1 com va aparèixerper una confusió.

Rectificació deMés Ebre

Tal com informaAguaita.cat, divendrespassat una dona va resul-tar ferida en caure amb elvehicle del pont de lesArcades de Móra d’Ebre.Dos vehicles van topar, iun d’ells va precipitar-sefins el carrer de sota, auna alçada de 5 metres.

Accident alpont delsporxes de

Móra d’Ebre

El conseller Vila anuncia l'acord històric assolit a laComissió per la Sostenibilitat de nous cabals

Per al tram final del riu

La Federació de l’Ebred’Esquerra Republicanade Catalunya ha renovat lapresidència i l’executivaen el Congrés Regionalcelebrat al Perelló. Com java anunciar fa uns dies elfins ara president GervasiAspa, només s’havia pre-sentat una única candida-tura de consens entre totel territori. La candidaturaencapçalada pel rapitencAlbert Salvadó ha rebut elsuport del 96,5% dels mili-tants assistents, mentreque el 3,5% ha votat enblanc.Salvadó durant els darrersquatre anys ha compagi-nat el seu càrrec de regi-dor a l’Ajuntament de laRàpita amb la Secretariad’Organització de laFederació de l’Ebre delpartit. Després de les pas-sades eleccions munici-pals serà el responsablede les regidoresd’Hisenda, Règim Intern iPromoció Econòmica del’Ajuntament de la Ràpita, i

ocuparà la vicepresidèn-cia segona del ConsellComarcal del Montsià.Abans de la votació de lanova executiva, el presi-dent sortint, Gervasi Aspa,ha presentat el balançdels seus darrers quatreanys de gestió al davantde la Federació, i ha agraïtla feina feta per tothomdurant els seus onze anysde presidència. Després,una vegada ja escollit coma nou president AlbertSalvadó s’ha marcat coma objectiu ‘consolidarEsquerra Republicanacom la força política dereferència i de lideratgede les Terres de l’Ebre’.Segons Salvadó ‘calseguir treballant per defi-nir quin és el rol i protago-nisme que han de tenir lesnostres Terres en la cons-trucció del nou país’. Enaquest sentit ha recordatque cal ser ‘proactius’ enaquesta construcció, i que‘Esquerra sempre hemintentat abanderar la cultu-

ra pròpia de l’Ebre, queens fa singulars a la restadel país, i a la vegada enshem oposat a tots aquellsprojectes que pensàvemque eren lesius per alterritori’. Davant el repte de lesproperes eleccions cata-lanes el nou presidentregional s’ha proposat‘convertir EsquerraRepublicana en la primeraforça política de lesTerres de l’Ebre’.

Albert Salvadó, escollit nou president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana

“La solució aprovadapermet incorporar laciència al sentiment”

La nova executiva escollida, i que es veurà completada amb les quatre presidènciescomarcals que s’hauran de votar d’aquí unes setmanes, està formada per:Presidència: Albert Salvadó i Fernández; Vicepresidència Primera: Paco Gas i Ferré;Secretaria d’Organització: Adam Tomàs i Roiget; Secretaria d’Administració iFinances: Antoni Cutrona i Cutrona; Secretaria d’Imatge i Comunicació: RubènAlegria i Maureso; Secretaria de la Dona: Neus Sanromà i Samper; Secretaria dePolítica Municipal: Gervasi Aspa i Casanova; Secretaria de Política Parlamentària:Francesc Barbero i Escrivà; Vocalies: Montse Perelló i Margalef, Josep Llop iDomènech, Dani Andreu i Falcó, Jordi Gaseni i Blanch, Felip Monclús i Arasa, MarcPuigdomènech i Ramió, Joan Salvador Balagué i Cervera, Alfons Montserrat i Estelléi Josep Caparrós i Garcia.

La nova executiva



5www.mesebre.cat

«» «»

Tal com informa ACN, laFederació del PSC al'Ebre ha anunciat que elpresident del ConsellComarcal del Baix Ebreels dos darrers anys delmandat serà el tortosíEnric Roig. Candidat al'alcaldia de Tortosa enels passats comicis, elssocialistes han apostatper Roig per estar alcapdavant de l'enscomarcal els dosdarrers anys, tal com esva subscriure amb elpacte de govern ambERC que presidirà elConsell els dos primersanys. Durant el mandatdel republicà i alcaldede l'Aldea, Dani Andreu,la socialista i alcaldessade Tivenys, MariaBeltran, assumirà lavicepresidència prime-ra.

Els cinc consellers comar-cals del PSC al Baix Ebreseran Enric Roig, el candi-

dat de Tortosa; José EmilioBertomeu exalcalde deDeltebre; Josep Mas, alcal-de d'Alfara de Carles; MariaBeltran, alcaldessa deTivenys; i Teresa Forés,alcaldessa d'Aldover.Segons ha explicat un delsnegociadors amb el pacteamb ERC, Manel de laVega, el fet que el candidati regidor a Tortosa sigui elpresident del Consell no téres a veure amb les nego-ciacions frustrades ambERC al consistori. "AmbERC que hi ha més cosesque ens uneixen que nopas que ens separem i esdemostra amb els pactesals consells del Baix Ebre iMontsià. El que no podemés unir, com potser voliafer CiU, la sort del'Ajuntament de Tortosa alConsell Comarcal del BaixEbre", ha manifestat.L'anunci de qui serà el pre-sident del Consell del BaixEbre durant els dos darrersanys del mandat s'ha fet

durant una roda de premsaper fer balanç de les elec-cions del 24M i dels pactespostelectorals. El senador iconseller de la Federació,Joan Sabaté, ha fet unbalanç "prudent" i "raona-blement positiu" dels resul-tats dels comicis tenint encompte la situació comple-xa que viu el partit, l'escis-sió d'alguns dels seus inte-grants, i que s'han pogut

fer menys llistes electorals.El PSC ha posat en relleules deu alcaldies aconse-guides a les Terres del'Ebre: Benifallet, Camarles,Tivenys, Alfara de Carles iAldover al Baix Ebre;Godall, Mas de Barberans,Sant Jaume d'Enveja, iUlldecona al Montsià; iBatea a la Terra Alta. Amés, fruit de pactes poste-lectorals, els socialistes

estan al govern municipalde Sant Carles de la Ràpita;l'Ametlla de Mar (BaixEbre); i Móra la Nova(Ribera d'Ebre).D'altra banda, el PSCtambé ha valorat molt posi-tivament els acords acon-seguits amb ERC als con-sells del Baix Ebre i elMontsià, on compartiran lapresidència; així com a laDiputació. (Foto: ACN)

Unió de Pagesosdemana diàleg alnou consellerd’Agricultura

El PSC tria Enric Roig com a president del Consell Comarcaldel Baix Ebre, els dos darrers anys del mandat

Tal com es va subscriure del pacte de govern amb ERC. Dani Andreu governarà els dos primers

Unió de Pagesos demana alnou conseller d’Agricultura,Ramaderia, Pesca,Alimentació i Medi Natural,Jordi Ciuraneta, exregidor dela Palma d’Ebre, que impulsil’aprovació del projecte de Lleid’organitzacions interprofes-sionals agroalimentàries deCatalunya i que inclogui laregulació de les organitza-cions de productors, així comla regulació de llotges i mer-cats en origen de productesagraris, i l’homologació decontractes tipus amb l’objectiuque asseguri la màxima trans-parència dels mercats.Segons nota d’UP, el sindicatvol que es compleixin ambdiligència els acords aprovatsper unanimitat en el debatmonogràfic del Parlament deCatalunya sobre el sectoragrari del juliol del 2014 en elqual el sindicat va presentar unconjunt d’iniciatives, que vanser aprovades per unanimitata la cambra catalana. Queimpulsi la celebració d’elec-cions dels professionals agra-ris tal i com fixa la nova llei queestableix el sistema mésavançat i directe de l’Estat.


diarimésebre


«»

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha tornat aquest dilluns a Brussel·les per recor-dar a la Unió Europea la seva "responsabilitat" per salvaguardar el Delta, una zonaprotegida per Europa. El seu portaveu, Manolo Tomàs, ha defensat en declaracionsa l'ACN que Brussel·les es juga la seva "credibilitat" amb el pla hidrològic de la concade l'Ebre, que considera que vulnera la normativa. "Hi ha una responsabilitat europeai internacional sobre el bon estat del Delta", ha recordat Tomàs. "Estem indefensosdavant del nostre govern, ajudeu-nos, i alhora salvaguardeu la vostra credibilitat, per-què el delta és una zona protegida per Europa", ha dit el portaveu de la Plataformaa les institucions.

Terricabras felicita la Plataforma en Defensa de l'EbreLa petició de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) en contra del transvasamentde l'Ebre que vol tirar endavant el govern espanyol es mantindrà oberta en elParlament Europeu (PE) perquè tant el govern com les associacions que s'hi oposenaportin més documentació i informació. El diputat d’ERC, Josep-Maria Terricabras,felicita la PDE, que fa 15 anys que està lluitant contra el transvasament que diferentsgoverns del Partit Popular volen executar, perquè la petició no es tancarà. "Hauriaestat ridícul tancar una queixa per obrir-ne una altra. El més normal és que la peti-ció es mantingui oberta, tenint en compte que l'esborrany del Pla Hidrològic gairebéno recull cap de les recomanacions de la Comissió de l'informe de març de l'any pas-sat, ni tampoc cap de les al·legacions que la PDE va presentar". A més, a principisde l'any vinent podria haver-hi una missió d'investigació del PE sobre el terreny.La Comissió de Peticions del PE ha tractat aquesta setmana els plans de conca del'executiu espanyol, que a més de l'Ebre, afecta altres rius com el Guadiana, el Tajo,o el Castril, entre d'altres. "A vegades, la Unió Europea ha de defensar els interes-sos dels ciutadans d'un estat membre de polítiques del seu propi govern. La políti-ca hidrològica del govern espanyol és tan nefasta que aquest és un cas així", ha afe-git Terricabras.

L'Obra Social "la Caixa" harenovat el conveni decol·laboració amb 10 enti-tats tarragonines per al'impuls del programa d'in-tegració laboral de l'enti-tat financera, Incorpora,que té com a objectiu faci-litar un lloc de treball apersones en risc d'exclu-sió. Les entitats que con-formen el Grup IncorporaTarragona són: FundacióSanta Teresa del Vendrell,Aprodisca, FundacióGentis, Taller Baix Camp,Ecom, Ginac, Onada,Fundació Pere Mata, Fundació Intermèdia, Fundació Privada Formació i Treball i CreuRoja Tarragona amb conveni estatal. Entre gener i maig d'aquest any el GrupIncorpora Tarragona ha facilitat un total de 222 llocs de treball a persones en risco situació d'exclusió gràcies a la col·laboració de 118 empreses tarragonines.

La Plataforma en Defensa de l'Ebretorna a Brussel·les

L’Obra Social "la Caixa" renova la col·laboració amb 10 entitats

Per recordar la ‘responsabilitat europea’ de protegir el Delta

L'Assembla Nacional Catalana (ANC) celebrarà el primers dels deus actes centrals de la novacampanya 'Ara és l'hora' pel 27S al parc Teodor Gonzàlez de Tortosa. Serà el diumenge 5de juliol i s'ha organitzat un acte adreçat a les famílies amb tallers i gimcanes pels més petits.Les Terres de l'Ebre representen l'eix de l'equilibri territorial en el marc de la campanya i, peraixò, durant els parlaments hi participaran portaveus d'Unió de Pagesos, de la Plataforma enDefensa de l'Ebre i de Trens Dignes. Durant l'acte també es farà un punter gegant i la gentaixecarà un petit punter blau on hi haurà expressat el seu desig per a la República Catalana.D’altra banda, recordar que demà dissabte i per tal de celebrar que manquen tres mesos per ales eleccions al Parlament de Catalunya, Terres de l’Ebre per la Independència prepara una cara-vana per tot el territori ebrenc. Text i foto ACN.

L'ANC presenta el primer dels actescentrals de la campanya 'Ara és l'hora' pel 27S

DIVENDRES 26 DE JUNY DE 2015 7PUBLICITATwww.mesebre.catdiarimés

ebre


diarimésebre


«»«»

La Farsa de Gandesa és el nom popular del casament ocorregut a Gandesa, eldia 17 d'octubre del 1319, entre l'infant Jaume d'Aragó i d'Anjou, fill de JaumeII el Just i hereu de la Corona d'Aragó amb la infanta Elionor de Castella iPortugal, filla del rei Ferran IV de Castella. Aquest matrimoni fou concertatentre Jaume II i Ferran IV; era un casament de "conveniència", ja que la infantatenia tres anys. Aquesta concòrdia fou feta secretament per raons d'estat almonestir de Santa María de la Huerta, a Sòria. Aquest enllaç fou concertat, pertal d'unir les forces dels dos reialmes, i expulsar els musulmans de la penínsu-la. La farsa de Gandesa va tenir una segona part el 23 de desembre 1319 aTarragona quan l'infant Jaume va renunciar al dret de primogenitura i de suc-cessió. L'Ajuntament de Gandesa i el Grup de teatre local La Farsa, van dur aterme sota la direcció d'Antonio Belart, director d'art, escenògraf i figurinistagandesà, una representació del fet històric en alguns dels espais originals i elscarrers del casc antic de Gandesa. Aquesta setmana ja es coneixen els prota-gonistes del casament reial 2015: Sònia Pujol i Joan Compte.

Els Infants del Casament Reial ja tenen cara

El prestigiós director d’or-questra i productor musi-cal, Xavier Güell(Barcelona, 1956), impul-sor entre altres de les pla-taformes Musicadhoy iOperadhoy, des de lesquals promociona i dónasuport a la música contem-porània més actual i denova creació, ha fet unaclara mostra de suport alfestival Sirga. Músiques deRecerca i de Patrimoni,que se celebrarà del 4 al18 de juliol a Flix i a diver-sos municipis de la Riberad’Ebre i de la Terra Alta.Concretament, Güellestarà present al SirgaFestival on presentarà elseu llibre La Música de laMemoria (GalaxiaGutenberg, 2015), unanovel·la que permetrà alsamants de la música i alpúblic en general conèixerde ben a prop els set genisde la música.

Xavier Güelldóna suport alSirga Festival

Gandesa 2015

El senador per Tarragona i cap local Jordi Sendra,ha presentat aquesta campanya de caràcter nacio-nal, on CDC vol activar un seguit de jornades infor-matives i de treball, per poder explicar la situació delpaís des del punt de vista de Convergència: “Volemexplicar perquè volem la independència però tambéquè podem fer per millorar la vida dels ciutadans deCatalunya”. Les jornades s’iniciaran a les comarques deTarragona avui divendres dia 26 de juny. La primerasessió serà a la Terra Alta; el 27 a l’ Alt Camp ; dime-cres 3 de juliol a la Ribera d’ Ebre i el Montsià; i dis-sabte 4 de juliol al Baix Ebre, Conca de Barberà,Tarragonès i Baix Camp.

Campanya ‘Benvinguts alFutur’

Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Convergència i Unió i laFIC, la Federaciod’Independents deCatalunya, han arribat a unacord per governar con-juntament al ConsellComarcal de la Riberad’Ebre. La seua presidentaserà la també alcaldessade Vinebre, la convergentGemma Carim, mentreque la vicepresidència pri-mera serà per al nou alcal-de d’Ascó, l’independentJosep Maria Buixeda.Convergència i Unió acon-segueix així mantenir unconsell comarcal quepodria haver anat a mansd’Esquerra Republicana sil’únic representant de laFIC hagués apostat per unpacte amb republicans isocialistes. Els indepen-dents han apuntat que hanvolgut ser fidels amb laseua promesa de donarsuport a la formació més

votada a la comarca, queper molt pocs vots va serConvergència i Unió. Amb aquest es completenels acords als quatre con-sells comarcals de lesTerres de l’Ebre. A més delde la Ribera d’Ebre,Convergència i Unió tambétindrà la presidència de laTerra Alta, gràcies a unpacte de govern amb elsindependents de 100%Batea. En canvi, Esquerrai el PSC han pactat al BaixEbre i al Montsià, comar-ques governades fins araper CiU i el PP.(Ebredigital)

Gemma Carim serà la presidenta del Consell Comarcal de laRibera d’Ebre, amb un pacte entre CiU i la FIC

És l’alcaldessa de Vinebre

Amb aquest acord, escompleten els dels

quatre consellscomarcals de les Terres de l’Ebre



9www.mesebre.cat

«»

L'escriptora localDolores Giménez pre-senta aquest diven-dres, 26 de juny, elseu nou treball literari"Poemas de mi jardin".Es tracta d'un recullde poemes sobre la

mort, vida i l'amoracompanyats d'imat-ges florals que pre-sentarà Joan Alginetdemà divendres a les20h a Ebre TerraCentre d’InspiracióTurística. Aquest és el

quart llibre de DoloresGiménez que anterior-ment ja ha publicatRecuerdos del Delta(2008), Historias ycronicas de Deltebre(2010) i Un hombrevaliente (2014).

Pateix una paràl.lisi cerebral que li impedeix tenir funcions vitals. Necessita un tractament

El passat 5 de juny va portar-se a terme el trasllat del fonsde l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Móra d'Ebre al'ACRE. La documentació, que està formada per un volumde 7,2 metres lineals, equivalents a 72 capses d'arxiu nor-malitzades, conté la informació que permet entendre lagestació i l'activitat de l'entitat.

El fons de l’Associació de Jubilatsde Móra d’Ebre ingressa a l’ACRE

Les antigues tasques vinculades a l'arrossar estan estreta-ment lligades a diverses manifestacions culturals pròpies deles Terres de l'Ebre. Moltes receptes de cuina, algunes mani-festacions del folklore popular i diversos jocs tradicionals vannéixer arran de les feines del camp vinculades a l'arròs, el cul-tiu més destacat de Deltebre. La Festa de la Plantada de l'Arròs pretén recuperar, mit-

jançant l'escenificació de com es realitzava aquesta tascaagrària al segle XIX, algunes de les manifestacions culturalspròpies del Delta de l'Ebre. Diumenge passat es va celebraruna nova edició d’aquesta mítica festa ebrenca.

Festa de la plantada, a DeltebreLa funció més important detotes és que ja ha arribat unmoment en què la malaltia liimpedeix menjar pel fet quela paràlisi li està afectantalguns músculs de la cara.Quan va néixer, amb la sevagermana bessona Saida,van haver-hi complicacions.Tots dos van néixer per ces-saria, però a ell li va faltaroxigen i va tenir una baixadade sucre.A mesura que va anar pas-sant el temps, Saida va anardesenvolupant-se tal compertocava a l’edat peròRamon en canvi no. I a par-tir de quan ho va notar lafamília ja va anar a buscar

ajuda en la medicina per totarreu.Als 8 anys, gràcies a algunscontactes i informació queva obtenir la família va diri-gir-se a Hongria, a un centreespecialitzat on va fer unprogrés important desprésd’haver estat 2 mesos.Anys després va anar a uncentre a Navarra, on tambéli va anar molt bé i va ferprogressos, però tal comdiu la família: “Aquesta reha-bilitació pot ser molt bona,però si no es fa cada diadoncs no pot anar bé.”La paràlisi que té el Ramonli provoca estar rígid, elsmoviments són lents, eltemps de reacció és moltmés ampli que el normal,etc.Al llarg de la seva vida li hananat fent operacions quirúr-giques a causa de totes lesdeformacions que pot teniral seu cos, però la mésimportant i que preocupamés ara és la de les coste-lles que li estan estrenyentels pulmons, cosa que li difi-culta més la respiració.Actualment el seu estat està

empitjorant, però per sortha trobat una cura. A Galíciahi ha una associació queestà disposta a fer-li un trac-tament de tres mesos.Aquest tractament ajudariaals músculs de la cara delRamon a tenir un bon funcio-nament, i podria tornar amenjar com tota persona esmereix. Però el problema ésque el tractament equival a3.000 € mensuals.“Hem d'intentar que dintrede la seva malaltia pugui serfeliç, riure, menjar i ser esti-mat com ja ho és.

La família i gent propera aaquesta, han iniciat unacampanya de suport, facili-tant un número de compte iun telèfon.Germana de Ramon, Saida:652617250La Caixa: ES80 2100 01700101 0207 5328Xavi Llambrich, jove deDeltebre, ens ha transmèsaquesta nota amb el desigque “com sempre, esperoque les Terres de l’Ebre nofallin com mai ho han fet,perquè si volem, podem.

El Club BTT Terres de l'Ebre-Roquetes il’Ajuntament organitzen la III Pujada benè-fica solidària a Caro. Serà aquest diumen-ge, dia 28 de juny.Aquest any els donatius aniran a favor dela Fundació d'Esclerosi LateralAmiotròfica (ELA) Miquel Valls.El lloc de sortida serà el carrer SéveroOchoa (pàrquing cines Òscar Roquetes) ales 9 del matí.La inscripció és un donatiu voluntari.

#Ajudem a Ramon

Les Terres de l’Ebre tor-nem a necessitar ajuda,però aquesta vegada ésmolt urgent. Es tracta deRamon, jove deltebrencde 31 anys amb unaparàl·lisi cerebral que liimpedeix tenir funcionsvitals com parlar o cami-nar, tot i això coneix ireacciona davant l’entornque l’envolta.

Dolores Giménez presenta el

llibre "Poemas de mi jardín"

III Pujada cicloturista solidària i benèfica a Caro, diumenge

Avui, a Deltebre

La Banda Comarcal de la Terra Alta oferirà el diumenge dia 28de juny, a les 19.30 h, a l’Església de Sant Pere del Poble Vellde Corbera d’Ebre, un concert amb motiu de la IV Biennald'Art de Corbera d'Ebre.

L’Ajuntament de Deltebre celebrarà aquest dissabte, 27 de juny,un acte de reconeixement a l’esforç acadèmic adreçat als alumnesde primària, ESO i batxillerat que han destacat durant el curs 2014-2015 de les escoles Riumar, Assumpció i Sant Miquel, de l’Institut deDeltebre i també alumnes de l’Escola de Música de l’Espiga d’Or.

Actualitat

Concert de la Banda Comarcal de la Terra

Alta a la Biennal d'Art de Corbera d'Ebre


diarimésebre

www.mesebre.catEL CRAC

«»

CRAC de la setmana: Manel Balfegó “LA TONYINA ROJA I L'AMETLLA DE MAR, UNA PARELLA INSEPARABLE”

Parlar amb Manel Balfegó envoltada d'unambient càlid a les seves instal·lacions delpolígon industrial a l'Ametlla de Mar, emva confirmar el que ja estava altamentdemostrat. Tenia al davant una gran per-sona, un empresari jove, però sobretot,tenia una gran part de l'essència d'aques-ta cinquena generació de pescadors quesempre sol portar amb orgull, que formapart del seu ADN, i que li agrada recorda.Amb la seva veu tranquil·la i la seva pas-sió pel que fa, em va endinsar dintre d'a-quest món, el seu món, per què entengui,estimi i valori, el món de la pesca, el mónde la tonyina roja. Sí, aquest és el color; elcolor de la Nostra tonyina!

Més Ebre: ME: Com podríem resumir enpoques paraules el «fenomen» Grup Balfegóque posiciona l'Ametlla de Mar i les Terres del'Ebre a escala mundial?Manel Balfegó: És un fet que l'Ametlla de Marés la Capital de la Tonyina Roja del Mediterrani.Ningú ho pot negar. A l'Ametlla es congregatota la flota de pesca de tonyina roja d'encercla-ment, que comprèn més del 28% de la quotade tota Espanya.Nosaltres vam crear aquesta empresa, al prin-cipi, per a vendre exclusivament al Japó, peròara hem fet una mena d'internacionalització a lainversa, és a dir, hem anat restant venda delJapó per a vendre a altres països. En aquestmoment estem presents a vint països.El nostre objectiu i repte ha estat posicionar lanostra tonyina als millors restaurants del món idifondre les avantatges d'aquesta modernamanera d'explotar aquesta pesqueria de la ton-yina roja. Haver contribuït a situar L'Ametlla deMar al mapa mundial, ens ompli de satisfacció.ME: Quin seria el segon país després del Japóon exporteu la tonyina roja?MB:Els Estats-Units. Hi estem presents 2 copsper setmana durant tot l'any: Los Angeles, LasVegas, San Francisco, Seattle, Dallas, NovaYork, Chicago, Miami. Fem les 2 costes: lacosta Est i la costa Oest.ME: La tonyina roja ha estat sempre present enl'activitat de la família Balfegó (cinquena gene-ració de pescadors.) Com han fet per conjugartradició i innovació?MB: Nosaltres teníem molt clar que havíemd'enfocar el negoci en allò que sabíem fer mésbé, i això és la pesca de la tonyina roja. Jo etdiria que ho portem a la sang. Hem aprèsl'essència de la pesca dels nostres avis ipares... El nostre rebesavi ja pescava tonyinesal tonaire (un art de pesca avui desaparegut).Tots tenim l'esperit pescador, i no hem fet resmés que seguir amb el que marca la llei del pro-grés. Ara tenim molts mitjans per fer-ho, no éscom abans. La nostra meta sempre és millorar.Tot va sorgir l'any 94 quan va venir una empre-sa d'Austràlia i ens van explicar que posaven,des dels inicis dels anys 90, les tonyines engàbies... Vam veure clar que això era el nostrefutur i ho van posar en marxa l'any 95, fent laprimera transferència de tonyines vives de laxarxa de pesca amb una piscina-gàbia. Pensaque abans, les tonyines que pescàvem, leshavíem de vendre immediatament, ja que lesbarques no estaven preparades per fer captipus de manipulació. Gràcies a aquest siste-ma, ara podem vendre la tonyina amb la màxi-ma qualitat, amb un bon percentatge de greix,i comercialitzar la tonyina quan hi ha demanda,

optimitzant encara més el producte, i l'activitat.ME: Una facturació de més de 40 milionsl'any... Un referent per a les nostres Terres.Quantes persones formen part del GrupBalfegó?MB: Aquest exercici estem al voltant dels 49milions. En totes les divisions del Grup donemfeina a 180 persones de manera directa.ME: Heu estat els primers a comercialitzar lavostra pesca des de l'origen al consumidorfinal. A més, el consumidor pot estar informaten tot moment de l'origen, talla, pes, documen-tació, nivell de greix, i de les diferents fases queha recorregut la tonyina fins a arribar a la sevataula.MB: Sí, això és la traçabilitat. És una necessi-tat que ens va sorgir perquè volíem plasmar idocumentar-ho tot fins a arribar al consumidor.Podríem dir, fins al plat. La nostra tonyina s'ha-via de diferenciar de la resta i de la tonyinail·legal, que malauradament encara n'hi ha.Segueix apareixent als mercats tonyina que fanpassar com a tonyina roja i no ho és i seguei-xen havent-hi persones que pesquen sensellicència. El problema és que s'etiqueta la tonyi-na com a genèric, sense tenir en compte quehi ha diferents tipus de túnids i, a vegades, esven tonyina que no es roja com a tal. Això ésenganyar perquè, com se sap, la tonyina rojaés la més preuada. Ara sembla que s'està solu-

cionant, però costa molt i nosaltres ens vamveure en la necessitat d'etiquetar cada peça,cada quilo que surt de la nostra empresa i fer

una traçabilitat completa.De fet, un dels motius que ens va originar latraçabilitat va ser que a un dels grans restaura-dors del Regne Unit, un grup d'ambientalistes livan demanar la documentació de la tonyinaque servia, pel fet de la sostenibilitat i, aquestrestaurador no va saber que respondre. Va serllavors que a nosaltres se'ns va acudir la idea,per poder subministrar en aquests tipus de res-taurants, de presentar tota la documentació depesca legal amb llicència avalada per l'ICCAT,l’organisme internacional que gestiona i regulala pesca de la tonyina al Mediterrani i al’Atlàntic, assegurant així que la nostra tonyinaha estat pescada de manera legal i sostenible.D'això farà uns 7 anys.ME: Llavors la vostra tonyina té DNI?MB: (riu) Sí, la nostra tonyina té DNI.ME: L'any 2007 entra el "Pla de recuperació dela Tonyina Roja".MB: Sí, l'ICCAT posa en marxa un pla de recu-peració a 15 anys vista perquè s'havia arribat aun punt de sobrepesca, això no vol dir en perilld'extinció, això ho vull recalcar. Potser més del50% de les espècies pesqueres estant actual-ment en sobrepesca i no es fa res.No hi havia suficients controls i això va propiciaraquesta sobrepesca per part d'alguns països,cal dir que no va ser així aquí, on els controlspesquers sempre han estat exemplars.

Ara es pesca amb observadors formats perl'ICCAT a bord, és com si anessis conduint ambun mosso d'esquadra al costat. S'ha reduït el

temps de pesca permès a 1 sol mes l'any, ambunes quotes reduïdes al 40% d'abans, la tallamínima a passat a 30kg, també s'ha reduït laflota de l'encerclament d'unes 300 unitats entot el Mediterrani a menys de 100, a més d'unseguit de controls tant durant la pesquera comfins a la comercialització. Totes aquestesmesures fan que avui la pesca de la tonyina rojaés la més controlada del món. Aquests tipus decontrols que tenim no els té cap altra pesque-ria i nosaltres així ho volem, ja que ens garan-teix la sostenibilitat amb el temps. De fet hemimpulsat algunes d'aquestes mesures perquèabans hi havia competidors, sobretot a païsosno europeus, que operaven de manera pocortodoxa.Actualment estem a la meitat del pla de recu-peració, i gràcies a totes aquestes mesures lapoblació de tonyina roja ha millorat moltíssim,els científics ens diuen que segons els seus càl-culs el nivell d'abundància de tonyina roja adul-ta està al doble del mai observat. Hem patitmoltes restriccions aquests darrers anys, peròa partir d'ara, podrem gaudir d'una pesqueriasanejada i amb uns nivells de quotes més alts.Francament, penso que potser un clar exemplede com gestionar altres pesqueries que estantenint dificultats.ME: Això també vol dir que crien molt, no?MB: Crien moltíssim, una tonyina d'uns 200quilos, segons els científics pot arribar a pon-dre 150 milions d'ous..d'aquests se'n salva 1per cada milió (això passa en quasi-tots els pei-xos, ja que es mengen entre ells i el peix granés menja al petit...En èpoques larvàries les con-dicions oceanogràfiques, la temperatura de l'ai-gua del mar al moment de desovar (20 i 25graus), les oscil·lacions brusques de tempera-tura fan que se'n salvin més o menys de cadacamada. Són molt sensibles als canvis de tem-peratura i, per descomptat, als depredadors.ME: Explica'm el cicle de vida de la tonyina.MB: La tonyina adulta té 2 objectius a la sevavida. El cicle de migració per a la reproducció il'altre la migració per a l'alimentació. Això és elque fa moure la tonyina per tot l'Atlàntic nord iel Mediterrani. Elles s'alimenten més a l'Atlànticnord perquè hi ha més quantitat de peix blau iquan arriba el moment de desovar tenen l'ins-tint de migració fins al Mediterrani (ho podemcomparar amb els salmons que van a desovaral lloc on van néixer, s'està comprovant que pelque fa a les tonyines el fet és similar. Dins delMediterrani hi ha 6 llocs grans de posta: lazona de Balears, nord de Sicília, sud de Malta,tota la costa de Líbia, Xipre amb una micad'Egipte. Aquestes zones, en aquestsmoments des de meitat maig a meitat juliol arri-ben les tonyines per desovar i després tornena fer el cicle tornant cap a l'Atlàntic.Les tonyines juvenils (menys de 4 anys o 30 kgde pes) només fan migracions per alimentar-se, normalment dintre Mediterrani, on van néi-xer, després en fer-se més grans ja s'ajuntenamb els grans bancs que vénen a desovartots els anys.ME: I com s'ho fan per anar totes a una? Hi hauna tonyina líder?MB: No exactament, però a cada banc detonyines sempre n'hi ha una que és lo "cap".Però aquest cap pot canviar d'un moment al'altre segons la direcció. Normalment solenser les més grans les que lideren. Fa poc vaigllegir un estudi d'un científic de les IllesBalears que comparava la tonyina roja amb

Isabel Carrasco


diarimésebreEL CRAC11www.mesebre.cat

la Sabana Africana que deia que els grans són els que marquenles migracions als joves. El que si els agrada, és anar en bancsgrans, se senten protegides.A l'Atlàntic Nord hi viuen dues famílies de tonyines roges: les nas-cudes al Mediterrani i les nascudes al Golf de Mèxic (és l'altre llocde posta de l'Atlàntic). Se'n diu l'estoc Oriental i l'estocOccidental.Totes dues famílies estan a l'Atlàntic Nord per alimentar-se, peròquan és l'hora d'anar a desovar cada família torna a desovar onva néixer. Tornen a casa, tenen molt d'instint. Només hi ha unadiferència entre les dues famílies, les nostres desoven a partirdels 25 o 30 kg de pes. Les d'allà a partir de més de 100 kg.Potser per això aquí són més nombroses. La quota de pescaper aquest any aquí ha estat de més de 16.000 tones i allà noarriba a 2.000 tones.ME: Quan de temps de vida té una tonyina?MB: Pot arribar superar els 30 anys, sense parar de créixer nide criar. Enguany hem agafat una de 620 kg. Cada any a mit-jans d'abril entren per l'Estret de Gibraltar per anar a buscar leszones de posta que he dit abans, allí a l'estret, hi ha quatre alma-draves que basen el seu èxit amb aquest instint migrador.Aquest cicle el repeteixen tota la seva vida.ME: Quin tipus de depredadors tenen les tonyines?MB: Quan ja tenen un cert pes en tenen pocs de depredadors.Es diu, que hi ha una colònia d'orques a l'Estret de Gibraltar queles esperen i això des de fa milers d'anys que succeeix...ME: La tonyina roja salvatge es captura i s'alimenta amb peixper aconseguir, amb el temps, el percentatge de greix que la fatan característica i sol·licitada per l'alta cuina. És veritat que perobtenir un quilo de tonyina es necessiten vint quilos de peix?MB: No és ben bé així. Les tonyines, quan les pesquem, ja sóngrans, poden pesar uns 140, 150 quilos de mitja i per alimen-tar-les de la mateixa manera de com quan són salvatges el con-sum seria més o menys el mateix. Jo diria que estaríem en 10quilos de peix per engreixar 1 quilo.ME: Que menja la tonyina?MB: Bàsicament peix blau: cavalla, viso, sardina, alatxa, arencs,etc...ME: Segons sembla, si la tonyina passa nervis durant el sacrifi-ci, segrega àcid làctic i la carn agafa yake, una condició que li faperdre color i gust. Explica'm el procés que seguiu perquè aixòno passi.MB: Això és intrínsec de l'animal. Amb els porcs també passa.Si al moment de fer el sacrifici la tonyina s'estressa, la lactosapassa de la sang al múscul i sí, en japonès li diuen «yake» quesignifica carn cremada. És a dir que fa com una mena de canvide coloració i textura. Passa de la carn roja a més amarronadai per menjar-la crua es nota, si la cuines ja no. Això pot passaren un 1%, en el nostre cas.ME: De la tonyina s’aprofita tot?, el clatell, les galtes, el moll del’os i la carn enganxada a les espines (per fer makis o tàrtar),que, com vaig poder veure a la Setmana Gastronòmica de la ton-yina roja de l'Ametlla de Mar, es retira amb una cullera... Em vameravellar “El ronqueo” (especejament tradicional de la tonyinaque es va fer en directe). Quina seria la part més melosa i preua-da de la tonyina?MB: Si, el ronqueo. Aquest nom ve de la zona d'Andalusia i fareferencia al soroll que fa el ganivet quan passa per l'espina dela tonyina a l'hora del d'especejament. És un soroll especial.ME: Quan és triga en especejar una tonyina?MB: Un expert pot tarda màxim 15 minuts en talla els 4 lloms.Pel que fa a la part més preuada de la tonyina la ventresca per-què és la zona que infiltra més greix (la tonyina roja té la capaci-tat d'infiltrar greix dintre del múscul), el llom també és molt apre-ciat i la zona de les galtes és molt saborosa però cal cuinar-la,no se sol menjar crua. El clatell també és molt melós i també la«parpatana» que separa el cap del cos. De fet és un os que din-tre té una quantitat important de carn. És una barreja de textu-res i és molt saborosa. Però podem dir que lo millor és la ven-tresca o la "sorra" com diem a La Cala.ME: Fa un temps vaig llegir que una tonyina de dos-cents vint-i-dos quilograms es va vendre per 1.300.000 euros a la llotja deTsukiji de Tòquio. Això vol dir que el quilo d’aquest animal esvenia a 6.000 euros, aproximadament. Quin ha estat el vostrerecord?MB: Això són situacions anecdòtiques que només passen el pri-mer dia de venda de l'any que es produeix a la llotja de Tsukiji.Aquest any no va ser tan car. Això passa perquè hi ha 2 compra-dors japonesos (un té una cadena de restaurants a Tòquio i l'al-tre està entre Hong-Kong i Tòquio. Es piquen entre ells. Enaquesta llotja les subhastes es fan a l'alça és a dir que al picar-se l'un amb l'altre el preu puja. De fet el propietari d'aquestacadena de restaurants que va guanyar la subhasta té una vinte-na de restaurants i la publicitat que en va obtenir va ser impres-

sionant. Va haver-hi grans cues de persones que volien degus-tar la seva tonyina. Però això no correspon a la realitat del dia adia, són fets puntuals. Ha de ser el primer dia de l'apertura de la

llotja, el 5 de gener i la tonyina (només una) ha de ser d'una zonadel Japó on pesquen les tonyines amb ham i tenen molt bonafama. Això és com començar l'any en bon peu.Recordo que fa uns quants anys, per les voltes de Nadal, va ven-dre una tonyina a Tòquio a 6.000 yens el quilo.ME: El millor moment per menjar-ne és a l’estiu?MB: Et puc dir que la nostra tonyina la pots menjar tot l'any iamb la mateixa qualitat. El fet de tenir-la dintre de les piscines ialimentar-la cada dia, fa que en el seu cicle per desovar no perdigreix, ja que la tonyina salvatge en aquest període no sol men-jar i això fa que el greix que ha acumulat durant tot l'hivern elperdi. Mira, les que hem pescat ara fa pocs dies, el seu nivell degreix està al mínim. Nosaltres fins que la tonyina no arriba a unnivell òptim de greix, han de passar com a mínim 4 mesos.Llavors és quan la posem a la venda. Mentrestant venem de lesque vam pescar l'any anterior. Per tant, la nostra tonyina és permenjar-la bona tot l'any. De fet, és una característica de la nos-tra empresa, poder servir tonyina d'alta qualitat durant tot l'anyals nostres clients.ME: Quin ha estat l'elaboració amb tonyina que més t'hasorprès?MB: De fet a la tonyina de qualitat se li han de fer poques cosesperquè sigui bona, perquè el producte en si és una passada.Però el que em va sorprendre més va ser l'any passat amb unsclients de Xangai quan vaig menjar tonyina tallada crua tipus sas-himi amb tòfona blanca i oli d'oliva. Aquesta combinació eraespectacular i ja veus que no hi havia cap elaboració ...ME: Recordem que el país del Sol Naixent n’és el principal con-sumidor.Barrejant el millor de dues cultures gastronòmiques tan dife-rents, que n'obtenim?MB: Per a mi la fusió sempre és bona i interessant. Hem aprèsmolt dels japonesos respecte a menjar la tonyina crua o moltpoc feta. La fusió oriental o japonesa és enriquidora i amb el mixque tenim aquí amb la nostra cuina Mediterrània, la barreja ésperfecta.ME: La flota del Grup Balfegó és la que menys CO2 emet percada quilogram de peix capturat de tota la flota espanyola.MB: Sí, com que fem la pesca en tan pocs dies... Vamcomençar a pescar el dia 26 de Maig i el dia 1 de Juny ja vamcompletar la quota d'aquest any. Una sola setmana des que vamsortir del port fins que vam tornar. En tot l'any aquestes barquesja no tornen a sortir. Entre una total de 9 barques, ja que femuna pesca conjunta: 4 embarcacions de l'Ametlla i 5 franceses,hem pescat la nostra quota d'enguany 1.382 tones. Per tant sidividim els quilos de tonyina capturats pel CO2 emès, la ràtio éstan baix que no existeix en cap altra flota del món.ME: Per acabar, parlem d'aquest magnífic catamarà i del TunaTour.MB: L'any 2012 vam posar en marxa el Tuna Tour, que és unapetita aventura i una experiència inoblidable apta per a totes lesedats. Això va sorgir d'una necessitat perquè el públic coneguitot el que hi ha al voltant de la tonyina roja. Ens pesava la res-ponsabilitat, com a única empresa catalana en l'explotació de latonyina roja, per tant volíem que la gent veiés amb els seus pro-pis ulls tots els processos de la nostra empresa des de la pescafins a la comercialització i tot això exposant-ho d'una manera lúdi-ca, instructiva i divertida.Són 2 hores d'excursió amb un modern catamarà apte per a 70persones i d'aquesta manera et pots endinsar al món de la ton-yina roja, on es pot fer una immersió en snorkel junt amb les ton-yines (són totalment inofensives). La sensació de nadar dintred'un banc de tonyines és una experiència inoblidable i meravello-sa. També acabem el viatge gaudint d'una petita degustació.Aquesta activitat (nedar entre tonyines) només es pot fer aquí al'Ametlla de Mar i a Austràlia, encara que les d'aquí són mésgrosses que les d'allà.Pel que fa a la "Setmana Gastronòmica de la Tonyina Roja", neixtambé el primer cap de setmana de Maig de l'any 2012 amb lavoluntat de repetir anualment, aquest maig ha estat el quart anyconsecutiu. Estem impulsant i organitzant aquest esdevenimentamb el motiu de donar a conèixer el fet diferencial de L'Ametllade Mar, "La Tonyina Roja", no solament l'única flota d'encercla-ment de tot l'estat espanyol, i la tradició tonyinera del nostrepoble, sinó també donar a conèixer les virtuts gastronòmiquesde la tonyina roja, on també s'afegeixen restaurants i bars de lapoblació oferint tot un seguit de menús i tapes amb la tonyinaroja de protagonista. També ho lliguen amb el dia del Japó (el dis-sabte), i tot un seguit d'activitats esportives. En definitiva és uncap de setmana per venir a L'Ametlla de Mar i gaudir de la ton-yina roja.Nosaltres volem associar la tonyina roja amb l'Ametlla de Mar iel territori. Volem que la gent que ens visiti s'endugui un bonrecord i que torni.


diarimésebre

www.mesebre.cat

«»

ESPORTS

El meu pare em va en-senyar a lluitar al màximcontra les adversitats. Ano defallir. Ja vaig obser-var-ho en ell quan era joera molt petit. I ho vincfent des de fa anys, tantaviat vaig crear el Minut91. Èpoques, en general,de bombolla immobiliària ique per a nosaltres erenigualment de crisi i pro-blemes. Però només lalluita i el treball han com-portat poder arribar finsaquí, i tenir expectativesde seguir avançant en elfutur. Malgrat les adversi-tats, s’ha de seguir mirantendavant, amb il.lusió.Sempre hi ha un motiuper fer-ho. Tota aquesta reflexió, a

més de qüestions perso-nals del moment, va desti-nada als directius delsclubs. Malgrat la situacióeconòmica, malgrat lesadversitats i malgrat lesretallades, la il.lusió estàintacta i un any més al

juny tenimuna mobilit-zació ma-júscula pera poder fit-xar i efec-tuar incorporacions,quan encara hi ha entitatsque no han pogut pagartots els compromisos dela campanya anterior, jas’està pensant en tornar aser competitius i en fer laplantilla el màxim reforça-da possible per la vinent.La veritat és que és ad-

mirable aquesta il.lusió iaquesta capacitat per ti-rar avant els clubs. Ambnous recursos i amb gentque vol lluitar com ToniRuiz. I potser hi haurà quino ho entengui. Però jo sique ho entenc. La únicaexplicació és el sentimenti la passió per uns clubsque formen part de la vi-da dels qui són els seusresponsables. Només ensqueda aquesta consigna:seguir lluitant amb il.lusió.

No perdre la il.lusió

«»

JOAQUIN CELMA, A LA PLANA 16, OFEREIX LAMÀXIMA ACTUALITAT INFORMATIVA DE LA

NOSTRA TERRITORIAL

LA REGIONAL AL DIA

La situació del FC Godall pot tenir uncanvi radical. Els dubtes sobre el seufutur es podrien esvair. En aquest sen-tit, han hagut converses amb Toni Ruiz,un dels vicepresidents de la UD Jesús iMaria. Ruiz, des que va estar al CF Am-posta, s’ha implicat amb d’altres clubscom els Muntells o el propi Jesús i Ma-ria. La seua implicació amb el FC Go-dall seria l’impuls definitiu perquè elclub del Montsià fes el salt a la Segonacatalana, en la que, després de les da-rreres reunions, s’ha inscrit, malgratque un bon nombre de jugadors sem-bla que ja s’han compromès per mar-xar a la Sénia, juntament amb Pau,exentrenador godallenc i proper presi-dent del club senienc. Toni Ruiz informa que “a hores d’ara,

el que puc dir és que encara he d’aca-bar de parlar a Jesús i Maria per acor-dar si continuo o no. I avui divendres hohem d’acabar de concretar. Si continuoal Jesús i Maria seria amb la mateixaimplicació que fins ara. Però si fos queno, no amago que també em faria il.lu-sió ajudar al Godall, com m’ho han de-manat. Es cert que he tingut conversesamb directius del FC Godall i que hi habona predisposició. Ells em demanenajuda i, si no continuo al Jesús i Maria,estaré al seu costat per a poder fer un

equip el més competitiu possible a lanova categoria en la que debutarien”.Sobre la plantilla godallenca, Ruiz diu“marxen jugadors però he de dir que sijo vaig, n’hi ha que m’han dit que vin-drien amb mi i fins i tot un que ha deci-dit penjar les botes, continuaria jugant,ara al Godall. Però que quede clar quetot això està pendent de confirmar”. Si Toni Ruiz va al Godall, segons ha co-

mentat ell mateix, podria ser que JosepBartolí, extècnic del Perelló, tambés’impliqués i que fos el nou tècnic go-dallenc, a més de col.laborar en tas-ques directives. Si puja el Godall, com de moment esperfila, el Valls At es quedaria a Terce-ra mentre que el Jesús i Maria B pujariaa Tercera. A falta de confirmar, l’aferestà d’aquesta forma.

Toni Ruiz podria implicar-se amb el Godallen la nova etapa a Segona catalana

HAN HAGUT CONVERSES I ES PODRIEN CONCRETAR. SI ÉS AIXÍ, BARTOLÍ SERIA L’ENTRENADOR

L’arribada del directiu ampostí seria l’impuls per confirmar l’ascens

Toni Ruiz, en la presentació del futbol base de la UD Jesús i Maria.

Dimarts es va acordar

Rubio ha renovatASCÓ, EQUIP CAMPIÓ DE 3A DIVISIÓ

Miquel Pérez, president del FC Ascó, va informar dilluns a Ca-nal Terres de l’Ebre, al programa MINUT 91, que la renovació deltècnic Miguel Rubio estava pendent d’una conversa que tots doshavien de tenir dimarts matí a la capital del Segrià.El president del FC Ascó va informar ahir que l’acord està tan-

cat i que l’entrenador seguirà una temporada més al club de laRibera d’Ebre, amb un nou repte: tornar a posar a l’equip als play-off d’ascens a la Segona B.L’Ascó, en la lliga passada, fou el campió de la Tertcera divi-

sió. El llistó està molt alt però ja es treballa per a poder repetirl’èxit que tant a il.lusionat als aficionats.

Reconeixements als equips campions

Nit dels Campions Terres de l’EbreDIVENDRES PASSAT

Mes de 170 persones s'han donat cita alCentre Civic de Ferreries de Tortosa a l'ac-te d'homenatge als campions de Lliga de latemporada 14-15 de la delegacio de les Te-rres de l'Ebre. Han assistit a la Nit el Vice-president de la diputacio de Tarragona ipresident del Consell Esportiu Pere Panise-llo i la Representant Territorial de l' esport aTerres de l' Ebre Cinta Espuny. Per part dela Federacio han assistit el VicepresidentJosep Llao, el directiu Tomas Jose , el dele-gat i directiu Joaquin del Pino i tots elsmembres de l' estructura federativa de laDelegacio. Abans de fer entrega dels tro-feus als campions de Lliga, la delegacio ha fet entrega d'una serie de premis Fair Play i premis especials. El primer premi ha estatper al CF Xerta per ser l'equip amb menys sancions de tota la Delegacio. Pel que fa al Premi Homenatge enguany Se li ha atorgata Paco Gilabert per la seva llarga trajectoria i dedicacio a tot el futboebrenc i en especialal CF Ampolla. Un cop feta l'entrega delstrofeus especials ha arribat el moment mes esperat de la Nit: l'entrega de premis i diplomes als equips campions de Lliga de la tem-porada 2015-2015.Campions: ASCO F.C. BENJAMI 2a DIVISIO; ASCO F.C. "B" ALEVI 2a DIVISIO; CD ALCANAR FEMENI TERRES DE L'

EBRE; CF AMPOSTA "C" ALEVI2a DIVISIO; CF GODALL TERCERA CATALANA; CF SANTA BARBARA, 1a DIVISIO JUVE-NIL; CF SANTA BÀRBARA INFANTIL 1a DIVISIO; EBRE ESCOLA ESPORTIVA 1a DIVISIO CADET; EBRE ESCOLA 1A DI-VI JUVENIL; EBRE ESCOLA ESPORTIVA, ALEVI 1a DIVISIO; E. ESCOLA ESPORTIVA - PUB SANCHO 2a DIVISIO SENIORFUTBOL SALA; EF DELTA DE L' EBRE, INFANTIL 1A DIVI; FC VILALBA QUARTA CATALANA; UD JESUS I MARIA 1a DI-VISIO CADET;

DIVENDRES 26 DE JUNY DE 2015 15esportswww.mesebre.catdiarimés

ebre

L'Ajuntament de Deltebre va fer aquestdissabte una recepció oficial als jugadors dela UD Jesús i Maria per celebrar l'ascens a lacategoria de Primera Catalana. Després d’u-na temporada excel.lent a la Segona catala-na, guanyant 24 partits de les 34 jornades iacabant en segona posició amb 78 punts,fet que els va portar a jugar la promoció perpoder pujar, guanyant-la contra l’Alpicat. La

jornada de celebració va començar amb unaofrena a la Mare de Déu d l’Assumpció i, pos-teriorment, una rua fins a l’Ajuntament. L'acte institucional va tenir lloc al saló deplens i fou presidit per l'Alcalde de Deltebre,Lluís Soler, el qual va destacar “el gran tre-ball de tot l’equip aquesta temporada: juga-dors, tècnics i junta, fruit del qual ha arribatl’ascens a la primera catalana” mentre va

afegir “l’Ajuntament de Deltebre estarà alvostre costat i millorarà les instal.lacions es-portives per tal d’aconseguir que siguin deprimera com vosaltres”. Els jugadors de laUD Jesús i Maria han estat recolzats pel pre-sident i membres de la junta, a més dels en-trenadors i molts pares i familiars que tambéels han donat suport al llarg de la tempora-da.

La UD Jesús i Maria celebra l’ascens a Primera catalanaDISSABTE PASSAT

Entre els actes, recepció oficial a l’Ajuntament

Va ser dissabte passat. Ara el club ja treballa perla festa final de temporada, que serà al mes de

juliol.

Tarde de celebracions


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

12 jugadors han causat baixa al club: Alfonso Povill, Albert Forcadell (recentmentoperat), Manolo Puig, David Monge, Pau Valmanya, Josep Vilanova, David Vilanova,Fouad, Kazu Tsuchiya, Cristian Ventura (per estudis a l'estranger), Pere Bosquet,Javi Asín i solament hi ha sis renovacions de la passada temporada: Albert Arnau,Arnau Beltran, Gerard, Aleix Salvadó, Carles Kader i Joel Forné. Com veuen netejatotal i només segueixen tres jugadors dels onze que van jugar més partits. ¿Vostèscomprenen tanta neteja? Jo, no. Pere Bosqued, Manolo Puig, David Vilanova, JavierAsin, entre tants, haguessin pogut seguir. ¿Per què no? No ho sé. Només sé quevénen molts jugadors de Tarragona, entre ells Marc Carrasco (Morell), Granados(Reddis), el porter Figo (Alcanar), Raül Garcia (el Catllar), Carlos Palau i Yassine (Roda de Barà). Lesmeves preguntes: els d'aquí són dolents? Els de Tarragona són mes bons?. El de fora sempre agradamés i ningú és profeta a casa seva. A Tortosa primer es canvia de directiva, la passada d'entrenadori aquesta comença amb una neteja de jugadors i es porten de Tarragona que no garanteixen triomfs.I que portaran més despeses. Si la pilota entra, de meravella però com l'equip no funcioni, pot haveruna revolució en la directiva on ja es qüestionen algunes coses. Durant tres setmanes els he anat in-formant de les renovacions i baixes que tindria el club i com veuen m’he equivocat en gairebé res. Finsal president m'ho reconeix: "Igual saps tu més que jo de les baixes i renovacions". Sorprenent és quevolien renovar a Manolo Puig quan arribaven dues centrals, sorprenent és que volien renovar a un ju-gador important, l'entrenador Dani Sereno el volia intentar convèncer i el jugador li va respondre a Da-ni: "que em truqui algú del club per tancar el tema econòmic". Mai va rebre aquesta trucada. Ni DaniSereno em desmenteix aquesta informació. Només puc assegurar que amb els jugadors que del Tor-tosa han causat baixa, hi ha per fer un equip a Segona catalana. Puc comprendre a la directiva quevulgui ascendir ja que es aquesta categoria tots els equips ebrencs quan juguen contra el Tortosa co-rren a mil, però si pugen, també perdran en taquillatge. Quan hi ha derbis contra Remolins-Bítem, Je-sús Catalònia, la Cava o Alcanar la graderia s'omple. Puc entendre al senyor Arturo que vulgui ascen-dir a la primera catalana però categoria com la Segona catalana, a hores d’ara, és ideal per al Tortosaen pressupost i rivalitat d'altres equips. Però el Tortosa vol jugar a Tercera divisió i per a això es fit-xarà el que calgui i si un dia a la plantilla del primer equip hi ha només un sol jugador del planter, s’-haurà complert l'objectiu. Els jugadors del Tortosa una vegada més han d'emigrar a altres equipsebrencs. Es repeteix la història una altra vegada. La meva nova pregunta: l’afició i els socis s’identifi-caran en aquesta nova plantilla?. M'he posat en contacte amb entrenadors que han estat al futbol ba-se del Tortosa i alguns al primer equip i ningú comprèn aquest canvi i jo menys. I vostès?

-AARON, EL NOI D'OR. Va tenir ofertes de Jesús i Maria, la Cava, Camarles, Amposta, Tortosa,Rapitenca i va preferir renovar al Remolins-Bítem. El seu company, el jove Sergi Bel, va tenir tres ofer-tes. Aquesta temporada, alguns equips van darrere dels jugadors com si això fos la primera divisió,això és gairebé la selva. -PER QUÈ FITXA ÀNGEL PER LA RAPITENCA?. Va ser la núvia més desitjada del futbol ebrenc,

el Remolins-Bítem li va ampliar l'oferta econòmica. A la Cava li van fer una oferta d'or; al Tortosa no vafitxar perquè la conversa amb la persona que va contactar amb ell no va ser molt encertada. I si la Ra-pitenca ha convençut a Àngel és pel projecte esportiu. I perquè no dir-ho, don Fernando Garcia el vaenamorar. -LES RENOVACIONS DE L'AMPOSTA SÓN LENTES. De moment hi ha renovats: Obi, Cristian,

Jonatan, Alex Iniesta, Callarisa, Gustavo i a punt Diego. Falten Barrufet, Dani Bel, Marc Vernet a mésdels fitxatges d'Òscar Benet (R.-Bítem), Dani Fatsini (Rapitenca) i Ferrando (Ampolla). És un equip quela renovacions van amb comptagotes. N’ hi ha que en dues setmanes gairebé renoven a tots els juga-dors que els interessa. Però la veritat és que no són molts. Els avanço que aquest any, els jugadorsde l’Amposta correran més que mai: "però no com pollastres sense cap", em diu Teixidó.-ELS CINC FITXATGES DE LA RAPITENCA. Andreu Guiu, del Reddis, Manolo Puig, del Tortosa,

Àngel, del Remolins-Bítem, Genis Vidal (Valls) i Òscar Rodríguez (Reddis). Falta la incorporació d’un ju-gador més entre aquests, possiblement David Vilanova (Tortosa), jugador operat fa tres setmanes ique es recuppera. Una de les novetats és que es queda el davanter Ferreres, que era dubte per se-guir.-GODALL, DECIDIRAN A L'ULTIM SEGON. El dia 30 diran si o no a la segona catalana. Pot pas-

sar de tot en aquests dies. Ha cobrat força que l'equip s'inscriurà a la Segona catalana. Es decidirà ala junta d’avui; l'únic problem serà poder fer un equip competitiu per la nova categoria. És molt difícilamb la qual cosa, si ascendeixen, aquest equip podria ser cuer o semicuer i això per als jugadors po-dria ser un hàndicap.-SERGI NAVARRO, L'ENTRENADOR MÉS BUSCAT. Potser l'entrenador que s'ha mogut en més

banquetes en les últimes temporades. Primer va ser a La Cava, on va ser cessat injustament, desprésva passar a ser segon al Tortosa i no li van donar l'oportunitat de ser el primer tècnic. Però ho va de-mostrar al Remolins-Bítem on ha tret un gran rendiment a jugadors que no volia el Tortosa. Aquestesdarreres setmanes ha estat l'entrenador més buscat. Va sonar per a la Rapitenca, amb fonaments (vatenir converses), no va arribar a un acord amb el Jesús i Maria, l’Ampolla també el va temptejar i final-ment se’n va a l’Ulldecona amb una sola meta: "la permanència”, em diu. S'incorpora com a segonentrenador Aleix Ferré que va estar de segon mister a La Cava. -CANONJA, ES PERFILA COM UN DELS FAVORITS. Les baixes; Diego Reyes, Luigi, Maias que

es retiren del futbol, i Johan. Les altes: Fran Reche i Aaron (Camp Clar), Imanol (Catllar), Marcos (na-cional juvenil del Reus), Mateo (juv preferent de SPSP). Torna Leo i dos jugadors encara per tancar, delCatllar. -VALLS, UN ANY MÉS DE CANVIS. Aquest equip és un continuat de canvis de presidents. Últims

dos anys en porten tres. I d'entrenadors, en les últims sis temporades, cada any un nou míster i en al-gunes temporades fins a tres. De la passada lliga ja han renovat 10 jugadors i els tres màxim artillershan renovat: Òscar, Gomà Camps i Ramon Giró. El nou míster José López es vol portar a jugadors delseu exequip, el Torreforta. Ferri, que va marcar 18 gols a 1a. catalana, Vieri, Palanca i Botero. Serà

Neteja al CD Tortosa

L’opinió de Joaquin Celma. El MINUT 91.

un equip per comptar per a l'ascens. I atenció que es parla de spossible ingressos pel fitxatge d’A-leix Vidal (Sevilla) pel Barça. -EL JESÚS CATALONIA FITXA A CRISTIAN REGOLF. FITXATGE ESTRELLA. Va marxar Aleix

i arriba un nou davanter: el jove Cristian Regolf que ha militat al Tortosa juvenil, Amposta i dues tem-porades a l’Ampolla on va ser el màxim artiller amb 22 i 15 dianes. A més, la incorporació de DaniBenaiges del Gandesa i Cristian Cid, del filial, amb la qual cosa aquest equip és el primer de les Te-rres de l'Ebre que tanca la plantilla. -AMPOLLA, NOMÉS SEGUEIXEN SIS JUGADORS DE LA TEMPORADA PASSADA. Marc Pe-

relló, Robert Cabrera, Sergi Ventura, Aitor, Paco Cases i Marcel són els jugadors que segueixen i l'e-quip té un total d'onze amb les incorporacions de Sabaté, Carles Navarro, Arnau, Serral, jugadors deljuvenil de preferent de la Cava i el porter del Jesús i Maria, Albert Casanova. Han estat nombrosesles baixes: Roldan, Sergio Ruiz, Marcel Espanya, Maikel, Xavi Callau, Edgar, Hèctor, Chema Estebani Manel Sol (va al R. Bítem). -ALEJANDRO, UN MISTER QUE PROMET A ALCANAR. Ha estat jugador a Uruguai des de la

3a. divisió a la 1a.. També va jugar a 1a. a Grècia i a les nostres terres: Alcanar, Amposta, La cava,Rapitenca, S.Bàrbara, Sant Rafel i Vilalba. I com a entrenador ha estat a LaCava i Rapitenca juvenil i segon míster de Carlos Rodriguez i Ximo Talarn."La meva filosofia és entrenar i entrenar, quan Maradona al Boca només vo-lia entrenar un dia a la setmana li van dir: on vas tu?", em comenta. Té il·lu-sió i vol fitxar jugadors joves i compromesos. Sort Alejandro.-AQUEST SERÀ EL PROJECTE DE L’ULLDECONA. D'entrada, el pres-

supost tindrà un augment important, aquesta temporada va ser de 33.000euros i ara pot vorejar el 50.000. Hi hauran cinc o sis fitxatges, tots de ju-gadors de qualitat. En principi, de la temporada passada podrien jugar detitulars: Roberto, Davide, Santi, Yassine, Joaquin i Saul. Quatre fitxatges sónprimordials. Un porter, ha arribat Manel Vizcarro (R Bïtem), un central, unmitjà i un davanter. De moment, quatre baixes: Oriol Vidal, Damià Bordes, Oriol Lazaro i Dani Bangau.Meta sols una: mantenir la categoria. El primer fitxatge és Vizcarro del Remolins-Bítem.

-REMOLINS-BÍTEM, VA AGAFANT FORMA. Nacho va agafant forma a l'equip. Ha contactatamb més de quinze jugadors. Cinc fitxatges de moment. Manel Sol, de l’Ampolla, Edgar, del Camar-les, Pau Valmanya, del Tortosa, Albert Monforte, de l’Aldeana, Genís i Adrià, de l’Alcanar. I de momentles baixes són: José Ramon, Òscar Benet, Vizcarro, Ubalde i Xavi Gisbert (deixa el futbol). -AQUESTA SERA A PLANTILLA DE LA SÉNIA. De la passada campanya, seguiran Quim, Xavi

Pomada, Fèlix, Aitor, Isaac, Ivan Garcia, Ramon Ibáñez i Ramon Centelles i els jugadors que arribende Godall: Oriol Matamoros, Joan Zarzagoa, Albert Verge, Ferran, Kevin Moreno, Marc Lleixà, Marius,Labèrnia, Cana, a més de dos juvenils. -MORA LA NOVA FA UN EQUIPÀS. Quin equip farà la propera temporada, amb gespa artificial.

Tornen Marc Miravete i Lucas Sanz, del Corbera: fitxa Bernat Galbany del Ginestar, el rodamón AleixMartí del Falset que fa dues temporades va estar al Gandesa, i Àlex Clua del Perello. Recentment hancomençat les obres per al camp nou de gespa artificial. Segueix el seu mister Lizaso. -POQUES NOVETATS HABRAN A S. BÀRBARA. La principal és la del míster Parra, Alcanar B,

que s’emporta d'aquest equip a Andreu Queralt i Gerard Curto. Com confirmava la passada setma-na, Nico gairebé segur serà baixa a més de Mulet i Aleix Masdeu, entre les altes, tres seran del juve-nil.-JORDI ROCA seguirà finalment a Corbera, tot i que s’havia especulat que havia pogut acabar la

seua etapa. Falta apuntalar diverses posicions, per això ha parlat amb un porter i amb un davanter,Marc Baiges, entre altres jugadors.

ELS APUNTS DE CELMA

* Borrull serà el primer fitxatge del Jesús i Maria.* TOP SECRET: Un entrenador de Tercera catalana ha dit a la directiva que si jo li comprometo

amb els meus comentaris, ell dimitirà.* Al Perelló hi haurà una mica de revolució: 7 baixes. Narcís Labòria torna a la banqueta. Tam-

bé podria fer-ho Roger (Gandesa).* Una de les figures de l’Alcanar Ivan Diaz es podria quedar a Alcanar. * Per què no va renovar Pedro Garcia? Resposta: perquè va acabar esgotat de la temporada i mit-

ja a l’Ulldecona, d’on, per cert, surt per la porta gran. * Al Jesús i Maria hi hauran 7 baixes i 7 incorporacions de molt càlibre.*Josep Vilanova, nou jugador de la Cava. * Sergio Ruiz podria ser un fitxatge estrella d’un Roquetenc que apunta molt alt.* Tema Godall: igual arriba un ‘jeque’ i ajuda al club. O dos....l’afer està en marxa.* Àlex Gómez i Agustí Zaera van rebre una proposta per dirigir tots dos el futbol base del Còrdo-

va. Zaera li va prometre a la seva dona un any sabàtic i no pot anar però si que ho fa Àlex Gómez,per encarregar-se dels equips de futbol 11 dels planters del club andalús.

* Xavi Callau, Edgar i Hèctor, de l’Ampolla, i Sergi Callau (Deltebre), primers fitxatges de l’Ametlla.* Anton Flores és el nou mister del S. Jaume. Xavi Llorach serà el segon.* Manuel Lora, mister Vilafranca B, nou mister del Catllar.* Canvis a Torredembarra. Àngela Pijuan presidenta, el seu marit vicepresident i Luis Rosado, ex

jugador de futbol, sona com entrenador*El Reddis va trencar la seua afiliació amb el Reus i el seu nou mister és Gregorio Rodriguez*Cristian Torta podria ser el mister del filial de l’Amposta.*El Ginestar ha fitxat com a entrenador a Mario Arques (Esc. Delta). Campredó és l’únic equip de

Tercera catalana que no té entrenador, a hores d’ara.*No hi haurà futbol a Horta, si no hi ha camp de gespa artificial. Es molt possible.* Maikel de l'Ampolla, Juanjo Magrinyà, Sant Jaume, Marc Prades, del Camarles, Pere Pitarch,

del Corbera, nous fitxatges del Súper Roquetenc. *A Vilalba, tot gairebé lligat. Robert va renovar i ho farà gairebé tota la plantilla.* El juvenil de l’Ebre Escola va guanyar el del Tortosa, amb 800 persones al camp, i és qui puja.

DIVENDRES 26 DE JUNIO DE 2015 17esportswww.mesebre.catdiarimés

ebre

Un jugador molt potentamb una qualitat innata:fer gols. D'això en sapun munt. Els seus inicisno van ser fàcils però laseua arribada al Jesús iMaria és clau. A l’Aubeva triomfar, allí es vaconvertir en un crak.Jesús Ferreres, jugadorde compromís, d’entre-ga, de lluita, de puntd'honor al camp i com-pormés amb l’escut quedefesa. Es un històric,amb més de 150 gols alJesús i Maria. La tempo-rada passada va decidiracabar-la amb laRapitenca, club en elque continuarà. Nomésté 27 anys i li’n quedenmolts de futbol.

Pregunta: ¿El futbol éssort?Resposta: Bé, és un delsfactors que pot influir. Aixòi moltes coses més; si uns'esforça, es cuida la partfísica, té il.lusió i és perse-verant la pot tenir al centper cent. Després, depénd’estar al lloc adequat en elmoment oportú. El futbolés anar tot l'equip en unamateixa direcció. Abansd’acabar-se la temporada,vam fer un partit d’entrena-ment contra l’Aldeana i vaigveure en aquest equip aquatre o cinc jugadors quetenien tècnica per jugar en1a. Catalana. Però, devegedase, a més de lasort, també es necessitenaltres factors com tenirpadrins. No obstant, el queestà clar és que per torejaren places més grans, pri-mer ho has de fer en peti-tes, aprenent cada dia,amb humilitat i treball. Moltde treball. Després, tot eldemés és un afegit que,lògicament, també ésimportant. P: De petit, feies moltsesports?R: Si. Vaig començar alcol.legi Sant Josep i m’a-gradava molt l’esport engeneral. Quan em vaig ini-ciar en el futbol vaigcomençar a jugar alDertusa, després EbreEscola, Jesús Catalònia i jaen el darrer any juvenil vaigjugar alternant amb el pri-mer equip amb PacoGilabert com a entrenadora la Segona regional. Vaigestar en aquest equip duescampanyes.Posteriorment,em van dir que no compta-rien amb mi i em va parlarMargalef del Benifallet per

anar a jugar a la Segonaregional. En dotze partitsvaig marcar 16 gols. Vaser un plaer estar alBenifallet i amb un mestrecom José Luis. En plenacampanya em va trucarl’Ulldecona de 1a Regional.Vaig jugar pocs partits per-què em vaig lesionar i encomençar la següent cam-panya el míster Serranoem diu que no comptavaamb mi. P: Ara ets un jugador cotit-zat, dels que més del terri-tori. Però al prinpici et vacostar molt. Jesús i Mariafou la clau.R: El jugador Ximo Martí,ara al Santa Bàrbara, con-tacta amb mi per Facebok,coneixo a David Torres i deseguida hi va haver quími-ca. Molta confiança.Sempre li estaré agrait aDavid. Sempre serà unamic. Em vaig trobar moltrecolzat i jo, amb esforç, livaig correspondre a la con-fiança. I vaig anar progres-sant. P: Sis temporades desomni.R: Aquest club sempre elportaré al cor. Érem unafamília, un grup humà, ensho passàvem molt bé elsprimers anys, després, abl’exigència dels ascensos,ja no podia ser igual. Unaetapa inoblidable. La tem-porada que vam aconse-guir fer l'ascens a 2a cata-lana, el club ens va convi-dar a un viatge a tres diesa Benidorm, despesespagades, van ser tres diesde gran convivència, degermanor, de disfrutar ambuna colla d’amics. Aquestha estat un dels principalssecrets del Jesús i Maria. Ihe tingut l’ocasió de viure-ho. P: T’has convertit en unaaliat del gol i un afortunaten aquest sentit?R: Bé, he anat fent golsperò gràcies a l’equip.Afortunat m’hi consideroper haver fet tants amics i,lògicament, pels tresascensos, un amb elCatalònia i dos amb elJesús i Maria. P: Per què vas deixar elJesus i Maria després d’u-nes temporades de somni?R: Jo crec que el meu cicleja va acabar la temporadapassada, però a l'arribarJordi Rojas tambécomençava una novaetapa. I vaig decidir seguirun any més. Jo he après detots els entrenadors.

Rojas, també va confiaramb mi i jo com sempre,buscava de correpondre.Però després fou destituït.I jo he de reconèixer quevaig estar uns mesos fluix.Vaig parlar amb la directivadel Jesús i Maria, en vanentendre i em va fitxar laRapitenca. I allí em vaig tro-bar a Delfí, un gran entre-bador i una gran persona,molt aplicat i estrategacom entrenador. M’ha agra-dat molt conèixer-lo.També m’ha donat con-fiança, com ara me la dónaNando Crespo. Treballaréper no decebre.P: En general, entens alsentrenadors.R: Tinc ja 27 anys i cadavegada els entenc més..P: Com ho fas per marcartants gols en cada tempo-rada.R: El gol és capritxós, quanmés el busques menys arri-ba; cal treballar, desmar-car-se i el gol arriba quanmenys t'ho esperes. Peròja he dit abans que és unaqüestió d’equip, conjunta.P: Quan tens la pilota iveus que és un gol segur,què se't passa pel teu cap?R: Si penses més d'unsegon, el gol no arriba.S’ha d’intentar ser instintiu.P: Quin és el millor jugadordel món?.R: Hi ha jugadors que hanestat grans com Raul i maihan guanyat res a nivellmundial. Els que van serjugadors grans en altresèpoques igual ara no hoserien, el futbol canvia.P: Per què la gent prefereix

veure el Barsa abans quel'equip del poble?.R: Serà que el sofà és moltcòmode. Les masses sónles manen. P: És una droga el futbol?.R: Si, una droga bona quecrea addicció, si estàslesionat dues setmanes, javols jugar d’immediat. P: Què és el que t’ha apor-tat més el futbol?.R: Treballar en equip, elsacrifici i l'amistat.P: Quina regla del futbolcanviaries?R: De vegades et fan unaentrada dura i et treuen tar-geta groga, t'agafen de lasamarreta i també. No hiha distinció, de vegadesels àrbitres deixen jugar idesprés se'ls escapa elpartit i quan ho volen pararés massa tard. Admetoque no és fàcil però s’ha desaber trobar l’equilibri. P: Aquí el futbol de lesTerres de l'Ebre es viu ambmés passió. Per què?.R: És la passió, el nostrecaràcter, es fan bonesplantilles i es viu moltíssim.En determinats partits, hiha molt d’ambient, el segui-ment que feu la premsa ésimpagable. Tot plegat, unestimul jugar aquí.P: El futbol, cada vegadaés més complicat?R: Cada cop és més tàctici sobre tot físic. A mi m'a-grada molt el futbol anglèsque és pur nervi, ambmolta intensitat.Complicat? Cadascú ha desaber quins són els seuesrecursos i intentar traure elmàxim rendiment del que

tens. P: Ets molt mal perdedor?R: A mi no m'agrada ni per-dre al parxís.P: Has plorat en algun par-tit?. R: Era juvenil jugava alJesús Catalònia B, vamfallar un penal i ens jugà-vem l'ascens. Recordomolt el que em va dir lla-vors Jaume Arasa: "Cal plo-rar pels èxits, no per per-dre un partit", una fraseque em va quedar gravada. P: Un partit dur?R: Al camp de la Iberianaquan jugava al Catalònia,només entrar al terreny dejoc, un defensa em va dir:"l'entrada al camp és lliureperò per sortir no sé sap.Ens va haver d'acompanyarla policia fins a l'autopista. P: Un cop contra La Séniaet van xiular tres penals afavor?R: I els tres els vaig mar-car.P: Una anècdota?R: Quan jugava al Benifalletvaig haver de deixar elcamp doncs em feia ‘pis’ ime’n vaig anar al vestidor.P: Passen moltes cosesen els descansos?R: Si perdem, tots cridemen arribar al vestidor. Entral'entrenador i llavors silen-ci. P: Et tiren floretes pelscamps?R: Quan tenia 22 anys, enun camp, un aficionat emva dir: "retira't que ets unveterà". Va ser graciós... P: El jugador és egoista?R: Per fer un bon partit calfer un treball d'equip, un

juador de camp mai ho faràmillor que el seu porter. Sique som egoistes però enshem de mentalitzar que ésun treball en equip.P: El millor àrbitre?R: Lluís Pablo, sempre dia-logava amb els jugadors.P: Què sents quan fas ungol?R: No es pot explicar, ésuna emoció, un allibera-ment, et trastoca per unssegons, alliberes moltestensions.P: Ets molt nerviós?R: No crec que més delnormal. En qualsevol cas,quan vaig a pescar tinccalma absoluta. P: La teua núvia, Tània?R: Per a mi la millor i la vullmolt.P: Estem en un món demolta tecnologia.R: Estem en un món quenp és real, vivim més foraque dins. P: Si estiguessis un mesen una illa amb 50 merave-lloses dones que faries:agafar una barca o suïci-dar-te?R: Ni una cosa ni l’altra.Faria un partit de futbol.

By: Joaquin Celma

XXFOTO CELMA

AVUI: JESÚS FERRERES

PROPERA SETMANA:

SERGIO RUIZ

11 «Per a marcar un gol, no cal pensar ni un segon»UN FERRARI DINS DE L’ÀREA

DIVENDRES 26 DE JUNY DE 201518 www.mesebre.catESPORTS

«»

diarimésebre

JUGADOR Punts PJ Gols

Gerard BetoretDani BadeaAaron CasanovaJuan CortesJorge RicaurteDani BeltranJesse ParejaAlex CurtoDidac NavarroMarc VizcarroIsma GutierrezSergi RamirezAaron KoraJosep RoviraJuanjo AlcalaDavid PaniselloJosep Casanova

47443532312827222120191413131287

123456789

1011121314151617

152415251615172413181818156

119

14

31163

25

11

55

1

JOAQUIN CELMA

Radiografia del futbol ebrenc. Anàlisi per equips (4)

Nº JUGADOR Punts PJ Gols

Stan Alin InonelMiquel TomàsEric SalesReinaldo RochaFerran AdellMarc FiblaRafel RevertéXavi GilabertNiang BabaCharly AlaberniaEric BernatAdrià QuerolDavid MoseguiJoan RocaMiguel TomàsGerman Pedro

54513432302927262019191717161298

123456789

1011121314151617

201921302122171915

16252519

10

2

1

110313

1

1

Nº


Pau MuñozSergi VilaDany CalvoDavid FerréIgnasi VernetJohan PérezJoaquin VilaPeteMarc CastellvíErnest RosellAlejo DiazMarc AlisAitor GinéArnau PradaJordi MoyaJosep GonzalezEdgar Blanch

53514141414131302512101088763

123456789

1011121314151617

2928262525242910271516

28---16---11

2213

6204

4

265

2


Pau RiusMiguel PiñolÀlex PallaresJonatan RuizLander VicenteLluis ZaragozaDavid MartínezÀlex FernàndezCristan MeleroXavi PlateroDidac ChavarriaÀlex SunyerHector DuranAbdelaliIvan SoléEl-MhadiJordi

6153332827272423232220171715151312

123456789

1011121314151617

1522151520201218201318229

1413226

11

9

641

21

2

2

Nº


Laurea AlegretJosep MartiRoger MartiJorge RodriguezCesc Julve FacoAlbert GallegoMarti FarrenyJordi RoviraLluís EscodaGerard CastellsJosep CidRaimon PardoBruno PitarchXavi GenaroJosep RoviraRoger GarciaJosep

6044403835241918171616161110995

123456789

1011121314151617

16202212211111271713201924121473

127

11

4

11

2

3

2


Robert BeltranDavid IzquianoJoan Miquel Pere NacherRafael AdellJordi SanzVictor BertomeuJosep FolqueFrances PiñolJordi VicenteSergi MazaDiego GasconSergi DobladoCarlos JimenezXavi TorrePau Emili

6444423030272322191514137654

123456789

1011121314151617

232130162514172823122117171421

261437

10151

32

Nº


Jhon MouksetMustafaAbdulAlbert ArrufatJoan AregioRoger SuñerÀlex RibesDidac CidJoel GarrigaBernabéJoel GiménezAlbert ArrufatJosep GoyaKleider AcostaMiguel RochJosep MarchRafel Esteruelas

1005850352920181313108766644

123456789

1011121314151617

293020

151520

1314273111

3010

2134

131

20

49

22


Soufiane Marc VericatAngel GarciaXavi LafargaToni CidZouhirJordi CidJoaquin MoralesDidac MartinezYounnesÀlex FigueresEdgar PepioCaballoRaul VirtusXavi MayorEudald FalcoDavid Mas

100504741382524211915141096653

123456789

1011121314151617

252824192824251710161310

11131312

69

783

54

3

Nº

Nota: PJ són partits jugats de titular

JESÚS I MARIA B LA GALERA

OLÍMPIC R. BÍTEM B

ROQUETENC B TIVENYS

VILALBA XERTA


diarimésebrepublicitat19www.mesebre.cat

«»


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

«»

Diumenge passat es va fer la festa de futbol base de la UE R. Bítem. Pel matí van haver-hi partidets en-tre pares/mares contra fills, DiverBoom per als pares/mares i jugadors, dinar de Germanor i entrega d'ob-sequis i cloenda. En la la categoria benjamí: Jugador més Regular: Guillem Montolio; Jugador més Goleja-dor: Didac Pellisa; Categoria Alevi: Regular: Carles Aliern; Golejador: David Hanuska; Infantil: Regular:Sergi Mestre; Golejador: M'Barek Abaghad. Juve-nil: Regular: Oriol Martorell; Revelació: Valdut Ca-lin; Femení: Regular: Rocio Ruiz; Golejador: MarcFontané. D’altra banda, dissabte 20 de juny es vadisputar el 1r. Torneig EMD de Bitem Femeni 1r Classificat: CF La Floresta; 2n: CF Fortí Vina-

rós; 3r: UE R-Bitem; 4rt: UE Jesús i Maria. MillorJugadora: ASHLEY. La millor portera fou la del Vi-naròs.

Palamós va acollir aquest cap de setmana el campionat de Catalunya de patinatge artístic en catego-ria sènior, que va agrupar un total de 45 participants. Pel que fa a la territorial de Tarragona, va serrepresentada per Núria Gas (CP L’Aldea), Laura Armenteros , Alícia Cobelo i Gisela Artigau (ReusDeportiu), Anaís Mercader i Virginia Sánchez (CP Calafell).El dissabte 20 de juny es va iniciar el campionat amb l’execució del programa curt, mentre que el diu-menge es va decidir la classificació gràcies al programa lliure, amb el qual els participants van poderexhibir el seu màxim nivell de dificultat.es dues primeres classificades, Mònica Gimeno (CP Mollerussa Pla d’Urgell) i Carla Nonell (CPCongrés), van destacar sobre la resta i van demostrar un gran estat de forma i un esplèndid nivell. Apartir del tercer escaló del podi i fins a la meitat de la classificació, la competició va estar molt renyi-da, fet que va fer variar les posicions d’un dia per a l’altre. Núria Gas va aconseguir una lluitada sextaposició, mentre que la reusenca Laura Armenteros va quedar en catorzè lloc. Ambdues representaranCatalunya a l’estatal que se celebrarà a Alhaurin de la Torre (Màlaga) els dies 24-25 de Juliol. Respectela resta de la llista, Anaís Mercader va situar-se en un 17è lloc, Virginia Sánchez i Gisela Artigau vanquedar en vint-i-cinquena i vint-i-sisena posició, a quatre llocs de distància de la reusenca Alícia Cobelo.En la modalitat parella d’artístic els germans Wis , del C.H. Sant Feliu de Codines, van liderar la clas-sificació. La categoria sènior masculí, per la seva part, va acabar amb un podi ja reconegut: or per alpatinador del Foment Cardoní Pere Marsinyach, plata per a Kevin Bordas del C.P. Perelada i bronze pera Llorenç Álvarez del C.P.A. Ripollet.

Tarragona, classificada per al campionat d’Espanya

PATINATGE ARTÍSTIC. REPRESENTACIÓ DE L’ALDEANA NÚRIA GASHANDBOL. DE LA COPA CATALANA

L’Amposta és campióL’Amposta-Lagrama es va proclamar campió de la CopaCatalana-Gonzalo Usero. Va guanyar a la final, a Blanes, a l’OarGràcia, per 24-21. En la primera jornada, a les semifinals, lesampostines van superar el KH-7 FBMG Granollers At (31-23). Unpartit més ajustat del que el marcador indica, però a la segonameitat, les ebrenques van imposar-se i van acabar decantant elduel al seu favor. A la final, el duel també va ser molt igualat. Al’Amposta li va costar entrar en situació, tot i mantenir-se dins delpartit. Al descans, empat a vuit gols que reflectia la igualtat i laimposició defensiva dels dos equips, a més de la manca d’encertofensiu. A la segona part, el conjunt ampostí, com el dia anterior,va sortir més posat i va poder agafar avantatges, però no va sen-tenciar fins els darrers minuts. Amposta: Gálvez y Tanghetti,Ripoll, Vila, Haro, Joana Rieres (3), Sara Alonso (3), Juncosa (3),Martorell, Uliaque, Gisbert (2), Zaragoza, Calduch (1), CristinaTortajada, Simón (6) i Judit Tortajada (6). L’Amposta jugarà laSupercopa, al setembre, contra el Granollers de Divisió d’Honor,partit transmès per TV3.

Torneig femení EMD BítemFESTA FINAL TEMPORADA

L'àrea ciclista de Vinallop va acollir una prova del calendari de laCopa Catalana de ciclisme infantil, en la qual van competir 90corredors d'edats entre els 7 i 14 anys. Aquesta cita va servir peracabar de definir el grup de quatre nois i noies que formaran partde l'equip català que competirà en els Estatals escolars que escelebraran a Lorca del 10 al 12 de juny.D'altra banda, el velòdrom municipal de Tortosa va ser escenaridel Català en pista per a les categories infantils, amb la presènciad'una vintena de ciclistes. En Omnium fons-infantils guanyar AbelGordillo (Club Ciclista Sant Boi); en Omnium velocitat-infantils repe-tir victòria Gordillo, i en òmnium alevins es va imposar MiguelÁngel Vellido (Club Comarques de Lleida). Les dues cites van estarorganitzades per la Penya Ciclista Baix Ebre 'Ja arribarem'.

Activitats de la ‘Ja arribarem’CICLISME

Els dies 11 i 12 de juliol, a laPlatja de les Avellanes de l’Am-polla, tindrà lloc el cinquè tor-neig de Tennis Platja Ciutat del’Ampolla. En dissabte es dispu-tarà en la categoria amateur idiuemnge en les de Sub 10,Sub 12 i Sub 15. La inscripcióestà oberta fins el 8 de juliol a:[email protected].

Tennis Platja,Ciutat del’Ampolla

El dissabte 20 de juny el C.E. Tortosa va celebrar el dinar-festa cloenda de la temporada 2014-2015 al pa-velló firal de Remolins amb l'assistència de més de 170 jugadors, familiars, entrenadors, col·laboradors, juntadirectiva i autoritats locals. Segons fonts del l’entitat, “la diada va demostrar el gran moment que viu l'entitat nonomés a nivell esportiu si no sobretot a nivell social i de cohesió, on mitjançant un dinar popular tothom va col:la-borar per a que la celebració fos un èxit total”. Pel ma-tí mentre es preparaven les taules i l'improvisat menja-dor, jugadors i jugadores des dels més petits als mésgrans feien partits de mini-handbol barrejats entre ells.Al final d'aquest, es van presentar la pubilla i pubilletaper a l'any 2015, acomiadant a les de l'any 2014 isent obsequiades totes elles per part del club amb di-ferents presents.). Per tancar l'acte es va homenatjara Anna Claramonte Ortiz, la qual per motius laborals idesprés de molts anys deixa la pràctica de l'handbol.

Fí de temporada CENTRE ESPORTS TORTOSA

SECCIÓ PATROCINADA PER:


diarimésebregastronomia21www.mesebre.catwww.mesebre.cat

«Per a tots els gustos». Avui: Pastís d’estiu

OTTO FREDERICK ROHWEDDER «EL PARE DEL PA DE MOTLLE»

Segur que, alguna vegada, mentre el menjaves,et vas preguntar: com va sorgir el pa de motlletallat en llesques?

Doncs el pa de motlle tallat en llesques va sorgirarran de la invenció d’una màquina llescadora depa (Bread Slicer) pensada i desenvolupada perOtto Frederick Rohwedder. Al senyor Rohwedderli molestava moltíssim haver de tallar ell mateixel pa en llesques, per la qual cosa en 1912 vacomençar a treballar en una màquina que tallésel pa en perfectes llesques. Va estar diversos

anys treballant en aquest projecte, però lamentablement un incendi el 1917 vadestruir la fàbrica que anava a produir la invenció i els plànols originals.Va reprendre el projecte i 10 anys després, el 7 de juliol de 1928, va ser utilit-zada públicament per primera vegada per la Chillicothe Baking Company, aChillicothe (Missouri). Comercialment va ser un èxit i les vendes de pa de mot-lle es van disparar. Poc després, Rohwedder va vendre la màquina a la Micro-Co Westco de Bettendorf (Iowa), convertint-se en vicepresident i gerent de ven-des.La seva invenció és freqüentment esmentada com una de les millors cosesinventades. Un petit detall: la seva invenció no ha estat modificada ni tampocmillorada.

El pa nostre de cada diaLa història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cerealsper part de l'home. El pa és un producte directe del processat manual dels cere-als (processament que amb posterioritat es va transformar en mecànic), i ésmolt possible que fos la primera aplicació alimentosa d'aquests. Potser fou elpa, juntament amb la cervesa, l'oli i el vi, un dels primers aliments processatsen la història de la humanitat.Els cereals, per si sols, no poden ser digerits per l'aparell digestiu humà. És peraquesta raó que els cereals són artificialment processats (mòlts, remullats, etc.)i només a partir d'aquest moment van començar a convertir-se en alimentsbàsics per a l'home, aportant hidrats de carboni, que es complementarien ambles proteïnes procedents de les carns. Així, el pa primigeni (elaborat amb espè-cies antigues d'ordi) podria haver estat un dels primers aliments elaborats de lahistòria de l'alimentació. Al llarg de la història de les cultures, el pa s'ha anat ela-borant amb el cereal disponible en la zona o amb la variant modificada mésresistent. Així, per exemple, el blat i el cereal s'ha emprat a Europa i part d'Àfri-ca; el blat de moro és freqüent a Amèrica; l'arròs, a Àsia. Un fet social relatiu alpa és que històricament s'ha establert una distinció social en funció del colorde la molla de pa que s'hagi menjat. Per exemple, els pans de sègol (de mollamés fosca) han correspost a les classes menys afavorides, mentre que els defarina de blat (de molla blanca) a classes més elitistes. El pa és a més en l'ac-tualitat un element econòmic que influeix en els índexs econòmics com l'IPC(Índex de Preus de Consum), emprat per a determinar l'evolució del cost de vidaa les nacions.

INGREDIENTS:

• Pa de motlle sense crosta• Maionesa (un ou, oli d'oliva, un all, pa i vinagre)

• 3 o 4 tomatesPel farcit:• Dues llaunes de tonyina• Pernil dolç• Palets de cranc (surimi)• Olives farcides• Un ou

PREPARACiÓ:• Per fer la maionesa posem gairebé un all, un oui una mica de molla de pa amb vinagre al vas de labatedora. Ho salem i ho anem batent a poc a poca mesura que hi anem afegint l'oli fins que quedi

espessa (hi ha qui ho bat amb l'oli tot de cop).• Ratllem les tomates• Pel farcit piquem els ingredients ben petits i elsbarregem (podeu variar el farcit, amb imaginacióus poden sortir farcits molt originals!).• Agafem un motlle (tipus plumb cake) i hi posemuna base de pa de motlle i li untem la tomata rat-llada. A sobre, ho untem amb maionesa i hi posemuna capa de farciment. Pressionem amb la mà per-què quedi ben impregnat. Repetim aquesta opera-ció tantes vegades com pisos vulguem que tinguiel pastís (amb un parell de capes queda ben com-plet). Acabem amb una capa de pa de motlle a so-bre de tot i ho posem a refredar a la nevera.• Quan estigui fred, el desemmotllem i el cobrimde maionesa. Per servir-lo el podem decorar ambou bullit ratllat, unes olives farcides, i amb unes ti-res de pebrot vermell.

Maridatge

Vi Negre Jove Temperatura 14º

DIVENDRES 26 DE JUNY DE 201522 www.mesebre.catserveisdiarimésebre

TERRES DE L’EBRE CATALUNYA

Font. Servei Meteorològic de Catalunya

Alerta: Avís per calor a la tarda.

Estat del celCel serè o poc ennuvolat per la circulació de bandes de núvols alts i prims.A banda, creixeran alguns núvols d'evolució diürna a punts de muntanya delPirineu. Independentment, a l'inici i al final del dia es formaran intervals denúvols baixos a punts del litoral sud.

PrecipitacionsNo se n'esperen.

TemperaturesLes temperatures mínimes i màximes seran lleugerament més altes, si bélocalment les temperatures màximes pujaran moderadament a punts de l'in-terior. Ambient calorós al centre del dia. Les mínimes es mouran entre 8 i13 ºC al Pirineu, entre 13 i 18 ºC al Prepirineu, la depressió Central i el pre-litoral nord i central, i entre 16 i 21 ºC a la resta. Les màximes oscil·laranentre 25 i 30 ºC al Pirineu i litoral, entre 32 i 37 ºC a Ponent i l'interior deles Terres de l'Ebre, i entre 29 i 34 ºC a la resta.

VisibilitatBona o excel·lent, sobretot a l'interior.

VentEl vent serà fluix i variable al principi i al final del dia, amb domini del terral allitoral de matinada. La resta de la jornada bufarà vent de component sud al lito-ral i de component sud i oest a l'interior. Serà entre fluix i moderat, més reforçatal litoral on hi haurà algun cop fort.

El temps. Previsió

MATÍ

SOL

TARDA

SOL

TEMPERATURES

Màxima Mínima

37º 19°

Farmàcies de guàrdia.

Martí Marin, Mª dels Angels

Av. Goles de l'Ebre, 217 (Deltebre) 977480032

Ruiz Félez, Jaime

Plaça Major, s/n (Urb. Les Tres Cales) (L'Ametlla de Mar) 977457821/606347127

Gamundi Miret CB

Av. Colon, 8 (Ferreries) (Tortosa) 977500923

Roca Biosca, Monica

Trafalgar, 44 (Cases d’Alcanar) 977737110

Romances Pujol, Maria del Carmen

Crta de Grao, 49 (Amposta) 977700483

Mercè Bel - Carles Mur

Sant Isidre, 87 (St. Carles de la Ràpita) 977741460

Aguiló Ruiz, Neus

Barcelona, 65 bis (Masdenverge) 977718702

Escuder Monfort, Lluís

Ramón y Cajal, 20 (La Sénia) 977570577/607353106

Aquest llistat correspon a la data d’edició del diari, per a conèixer

les farmàcies de guàrdia de la resta de dies, es pot consultar a

través de la web http://www.coft.org/.

Emergències 112

Mossos d’Esquadra 088

Bombers 085

Urgenciès (Ambulàncias) 061

Telèfons d’interèsL’horòscop

Àries20/3 al 19/4

Vius un moment excel·lent per emanar-te iper transformar la teva vida. Respecte a lasalut, no et deixis endur per cap excés o aca-baràs sentint certa intranquil·litat.

Taure20/4 al 19/5

Posaràs les piles a la teva parella perquè can-viï una sèrie se coses. Respecte a la salut, eltrànsit de Venus per la teva casa cinc et fasentir-te millor psíquicament i físicament.

Bessons20/5 al 21/6

Avui trobaràs la manera de relacionar-te ambel sexe oposat d’una manera oberta i diste-sa. Mart et posa dur a tenir una actitud men-tal massa activa, una mica precipitada.

Cranc22/6 al 21/7

Venus transitant per la teva tres augmenta lesteves relacions i et dóna més oportunitats deconèixer gent nova que satisfaci les tevesexpectatives.

Lleó22/7 al 22/8

En els assumptes d’amor, de vegades, hocomences tot amb molt entusiasme i energiai et canses massa aviat. Intenta anar unamica més tranquil.

Verge23/8 al 21/9

Si reflexiones sobre les experiències queestàs vivint dintre de la teva vida sentimentalveuràs que tens motius per rectificar. Avui etsentiràs a gust amb tu mateix.

Balança22/9 al 22/10

En assumptes d’amor no camines desorientat,però potser encara no és el moment, esperauna mica més. Preocupa’t de tenir un bonestat de forma i una cuidada imatge personal.

Escorpí22/10 al 21/11

No discuteixis amb la teva parella, el bon humorés el millor vehicle per al teu benestar interior.Si millores el teu estat físic la teva personalitates veu reforçada.

Sagitari21/11 al 21/12

En l’amor transmets energia però és recoma-nable que també transmetis tranquil·litat. Unatemporada amb una dieta depurativa i antitoxi-nes arreglaria els teus problemes.

Capricorn21/12 al 19/01

En assumptes d’amor, avui tindràs un espe-rit bastant aventurer i trauràs a relluir el teubon humor. Busca temps d’on puguis per feruna mica d’exercici físic.

Aquari20/1 al 18/2

Vés amb compte amb el trànsit de Mart per lateva casa quatre ja que indica un període con-flictiu i ple de discussions dintre de les tevesrelacions de família.

Peixos19/2 al 20/3

El temor a no sentir-te comprès pot causar-teuna inestabilitat emocional. Respecte a la salut,encara que el teu cos estigui actiu busca la pauinterior.

CARTELLERA CINES

Amposta. Cinemes Amposta

Telèfon 977 703 811

www.cineciudad.com

SAN ANDRÉSdivendres i dissabte: 18.00 – 20.15– 22.30 – 00.40diumenge a dijous: 18.00 – 20.15 –22.30REQUISITOS PARA SER UNAPERSONA NORMALdivendres i dissabte: 19.30 – 21.05– 22.40 – 00.15diumenge a dijous: 19.30 – 21.05 –22.40ESPIASdivendres i dissabte: 18.00 – 20.10– 22.20. 00.30diumenge a dijous: 18.00 – 20.10 –22.20AHORA O NUNCAdivendres i dissabte 27: 18.15 – 20.15– 22.15 – 00.15diumenge a dijous: 18.15 – 20.15 –22.15EL NIÑO 44divendres i dissabte: 18.00 – 20.00 -22.20 - 00.20diumenge a dijous: 18.00 - 20.00 -22.20JURASSIC WORLDdivendres a diumenge: 18.00 - 19.00 -20.15 - 22.30dilluns, dimarts i dijous: 18.00 - 20.15 -

22.30dimecres: 18.00 - 19.00 - 20.15 -21.30 - 22.30JURASSIC WORLD 3Ddivendres i dissabte: 19.35 - 22.00 -00.15diumenge a dijous: 19.35 - 22.00NUESTRO ÚLTIMO VERANO ENESCOCIAdivendres, dissabte: 20.30 – 22.30 –00.30diumenge a dijous: 20.30 – 22.30INSIDIOUS 3divendres i dissabte:: 20.30 – 22.30 -00.45diumenge i dillunss: 20.30 - 22.30dimarts a dijous: 18.00 - 20.30 - 22.30TOMORROLANDdivendres a dijous: 18.00 – 20.20DANDO LA NOTA: AÚN MÁS ALTOdivendres i dissabte: 22.00 – 00.15de diumenge 28 a dijous 2: 22.00MAD MAXdivendres i dissabte 27: 22.30 –00.40diumenge a dijous: 22.30

EL VIAJE MAS LARGO

divendres a diumenge: 22.30

dilluns a dijous: 18.00 – 20.15 - 22.30

CAMPANILLA Y LA LEYENDA DE

LA BESTIA

divendres a diumenge: 18.00 -

19.00 - 20.00

UPSS, DÓNDE ESTA NOE?

divendres a dijous: 18.00

MINUSCULOS: EL VALLE DE LAS

HORMIGAS PERDIDAS

divendres a dijous: 18.15

Roquetes. Cinemes OcineTelèfon 977504080 / 902170831

www.ocine.es

ESPIASlaborables: 18.00 – 20.15 – 22.30dissabte: 16.30 – 19.00 – 21.30 –23.45festius: 16.30 – 19.00 – 21.30SAN ANDRÉSlaborables: 18.00 – 20.15 – 22.30dissabte i festius: 16.00 – 18.15 –20.30 – 22.45 AHORA O NUNCAlaborables: 18.00 – 20.00 – 22.00dissabte: 16.30 – 18.30 – 20.15 –22.00 – 23.45 festius: 22.00EL NIÑO 44laborables: 22.00dissabte i festius: 16.30 – 21.30 JURASSIC WORLDlaborables: 18.00 – 20.15 - 22.00dissabte: 16.00 – 18.15 – 20.30 -21.30 – 23.45festius: 16.00 – 18.15 – 20.30 -21.30JURASSIC WORLD 3DlLaborables: 22.30dissabte i festius: 22.45INSIDIOUS 3dissabte: 23.45CAMPANILLA Y LA LEYENDA DELA BESTIA laborables: 18.00 – 20.00dissabte i festius: 16.30 – 18.00 –19.30

TOMORROWLANDlaborables: 19.00 dissabte i festius: 19.00

Cinema Gandesa(Societat Unió Gandesana)

ASTÉRIX, LA RESIDENCIA DE LOS

DIOSES

diumenge 27: 18.00

La UnióSocial - Flix


DIOSES

diumenge 27: 18.00

Cinema Ascó


DIOSES

diumenge 27: 18.00

PASSATEMPS

SECCIÓ PATROCINADA PER:

Vols anunciar-te?Aquest és el teu espai privilegiat dePUBLICITAT

877 180 [email protected] t’ho pensis

més!

DIVENDRES 26 DE JUNY DE 2015 23classificatswww.mesebre.catdiarimés

ebre

IMMOBILIARIAÑ

LLOGO PÀRQUING ATORTOSA C/Ciutadella,12 "Zona Temple" 40€ almes. Tlf. 646459486 -627953469ES VEN PÀRQUING A TORTOSA.Av. Remolins. Preu 7.000€. Tlf. 685838009 [email protected] SENIA HABITATGEEN VENDA: XALET de175m2, garatge de 42m2amb piscina, barbacoa izona verda, parcel·la de17.219m2. Totalment equi-pat i acabats de molt bonaqualitat. Tel. 977576137.FREDES XALET ENVENDA: parcel·la enjardi-nada de 843m2 amb viven-da de 84m2, 4 habitacions,cuina menjador, quarto debany, garatge de 45m2 enmolt bon estat, totalmentmoblat. Tel. 977576137CASA EN VENTA: c/Zaragoza , molt cèntrica.Tel. 977576137CASA EN VENTA LASÉNIA: c/ Valencia , plantabaixa garatge i dos plantesmés de 100m2. Tel.977576137LLOGUER LA SÉNIA: pos-sibilitat de compra, LOCALCOMERCIAL totalmentequipat de 183m3. a. con-dicionat, parquet i bany. C/General Prim Tel.977576137XALET EN VENTAJESUS (TORTOSA) : par-cel·la de 2.233m2 ambvivenda de 107 m2, 3 habi-tacions, cuina, bany i menja-dor. També hi hapiscina/bassa. Tel.977576137XALET VINAROS ENVENTA: parcel·la de500m2, 130m2 de vivenda3 habitacions bany menja-

dor, cuina i porxo. Piscinaparticular. Tel. 977576137LLOGUER DESPATX PRO-FESSIONAL TORTOSA.:c/ plaça nostra senyora deMontserrat. 4 2-A, totalmentequipat. Tel. 977576137NAU INDUSTRIAL LASÉNIA: Terreny de3727m2 , nau amb dosplantes amb total de super-fície de 3184m2. Tel.977576137Local en lloguer. ZonaTemple 330m2. plantabaixa. 1200€/mes .Possibilitat de venta. Tel.977 44 55 27COMPRO PÀRQUINGCENTRE TORTOSA"Tel. 639 594 527Amposta. Avda. de laRàpita 110. Local en lloguerde 216m2. Centre delpoble. Totalment equipat.Possibilitat de lloguer ocompra. Tel: 977249700 L'Ampolla. LLoguer.Local comercial 55m2,molt bé situat enfront delclub naútic. Ampli aparador,sòl de parquet. Sala gran idespatx bany.Tel: 670516520

MOTORÑ

Chevrolet Kalos 5 portes1.2 72 cv, any 2007,127.000km, 2.990 T e l977446116

Suzuki Swift 1.3 92cv ,any 2007 , 80.000km,5.750 €. Tel.655844218/ 977442537

Renault Megane 1.5 DCI,5 P , 105cv , any 2006 ,148.000km , 5.750 €.Tel.655844218 /977442537

Volkswagen Passat TDI ,2.0 , 140cv , any 2010 ,126.000km , 14.900 €.Tel.655844218 /

977442537

Toyota Auris 120D Active,2.0 , 126cv , any 2012 ,72.000km , 12.975 €.Tel.655844218 /977442537

Toyota Verso Active D4D ,2.0 , 126cv , any 2011 ,148.000km, 13.975 €.Tel.655844218 /977442537

BMW 320D , 150cv, any2002 , 125.000km,9.500 €. Tel.655844218 /977442537

Toyota Land Cruiser VXL 3P, 173cv, any 2008 ,169.000km , 23.000 €.Tel.655844218 / 977442537

BMW X3 XDrive 20D ,184cv , any 2012 ,94.000km , 32.900 €.Tel.655844218 /977442537

Golf automàtic 106 fsi115 cv Sport 3 portes, any2006, 54.000km, 7.300€.Tel 977446116

Toyota Auris diesel 5 por-tes del 2008, 76.000km,9.000€ .Tel 977446116

BMW 120diesel 3 portes,177 cv, automátic , any2006, 197.000km, packM, 9.900€. Tel 977446116

Mini Cooper 1.6 167 cv,2005, 120.000km,9.750€, perfecte estat. Tel977446116

VW Caddy KombiPro tdi ,any 2014, 17.985€. tel977446116

VW Transporter Zombitdi, any 2013, 9 places,23.000km, 23.900€.Tel 977446116

VW Polo 1.2 70 cv advan-ce, any 2014, gasolina, 5portes, color negre,12.800€. Tel 977446116

Golf tdi105 cv DSG 7 veloci-tats, any 2013, 11.000km,5portes , color plata,19.000€. Tel 977446116

SERVEISÑ

Tècnics titulats en jardi-neria. Pressupostossense compromís per cre-ació o manteniment.Descomptes segonsvolum de feina.Gespes,escarificats,pode

s,control de plagues(morrut palmeres),optimit-zació del reg,rocalles,plan-tacions.Utilitzem màquinessilencioses.Telèfons:

615 24 66 99 -651 110 [email protected]

OCUPACIÓÑ

S'ofereix administrati-va titulada GFSAdministració, finances iSecretariat. ACTIC2. SAP,Contaplus, Autocad.NivellAnglès B1. Amplia expe-riència en administració iatenció al públic. Bonapresència i disponibilitathoràriaSara 677039081

ATENCIÓ PRÒXIMESCONVOCATÒRIES:Mossos d’Esquadra,Policia Local, GuardiaUrbana i Administratiu,

per a Ajuntaments iGeneralitat, i també PoliciaNacional. Informació al

977 273 258www.educansformacio.cat

BUSQUEM ASSESSORSCOMERCIALS

646393297-657313771BOTIGA ROBA CENTRETORTOSA BUSCADEPENDENTA 977 44 50 74

VARIOS Ñ

COMPRO Motos velles,encara que no funcionen ino tinguen papers.Pagament al comptat.

Tlf.680 968 290

RELAXÑ

Fem la sevadeclaració de laRenda a partirde 20 €. Del 7 d'abril al 30 de juny.

Tlf.977446443 [email protected]

S'ofereixcomptable amb molta experiència

per horeso mitja jornada.Tlf.685835009

[email protected]


diarimésebre

www.mesebre.catL’entrevista

«»«»

Amb 520 mostres partici-pants de més de 13 pai-sos, el Concurs Terraolivode Jerusalem, es consolidacom un dels tres millorsconcursos mundials de l'olid'oliva.Mas Roquell participavaper primer cop en unaprova internacional, des-prés de guanyar a les firesde Jesús i Móra la Nova.Pregunta: Per la gent queno conegui el Premi, quèés el que pot significar?Resposta: Un premiInternacional sempre ajudaa obrir portes i en un móntant competitiu ajuda aestablir contactes, tambéal públic en general li agra-da comparar productespremiats per treure lesseves conclusions. Per

tant, és molt important entots els sentits.P: Com s'hi arriba a unacota tan rellevant?R: Bé, per natros ha sigutuna sorpresa, havíemobtingut premis a la Fira deJesús i a la de Móra laNova, i vam pensar provema veure on estem a nivellmundial, però no pensà-vem que arribaria el premi.Ens vam quedar a sols migpunt (entre 100) de la

medalla d'or, la qual cosavol dir que sóm l'oli catalàque ha tret la puntuaciómés alta en el concursinternacional d’Israel.P: Quin és el secret?R: Suposo que la suma depetites coses; a nivell emo-cional, posar il.lusió ésclau, res es fa pesat nicosta quan un projecte t'a-passiona, i jo estic "engan-xat" a la terra i al món del'oli. Quant a la producció,

tot està inventat, collir lesolives sanes de l’arbre,moldre inmediatament ique el molí sigue el millorpossible.P: Com va sorgir l'oli MasRoquell i per què aquestnom?R: El meu pare quan es vajubilar va agafar les terresdel seu pare i les va trans-formar plantant la finca d'o-liveres arbequines, ara elmeu germà i jo hem agafat

el relleu i hem passat a pro-duir en sistema ecològic...El nom vé d'una antigafinca que ja no tenim, arapotser caldrà retocar-lo.P: Què suposa el premi ique comporta?R: Tot un repte per no bai-xar el nivell, però el mésimportant és que sabemque tenim a les mans ungran producte que ara hemde saber vendre.P: És un reclam per aTerres de l'Ebre?R: Crec que a les Terres de

l'Ebre no som concientsdel poder de transformacióque tindria si treballéssiml'oli d'una altra manera, elspagesos i les cooperativeshan de fer un reset i can-viar la manera de treballar.Sóm un territori que nopodem competir ni ambpreu ni amb quantitat, solscal mirar la zona de lesGarrigues o Siurana i apos-tar per la qualitat i exporta-ció, no hi ha cap altra sorti-da.

El millor oli català, Mas Roquell de Rasquera,guardonat al Terraolivo 2015 de Jerusalem

L'oli d'oliva verge extrad'arbequina Mas Roquell,de Rasquera, ha estatguardonat amb el premiPrestige Gold, al concursTerraolivo 2015 aJerusalem. A més de serel millor oli de Catalunyaclassificat, es situa entreels 100 millors olis delmón.

Parlem amb el Director Tècnic de la marca, Jordi Turch

OLI DE CHAMPIONS MICHEL VIÑAS

“El premi és tot un

repte per no baixar

el nivell”

ACTUALITAT

MICHEL VIÑAS

Documents

diari ebre · Una d'aquestes coses, entre altres, és la lluita en defensa de l'Ebre. Per altra banda, també hi ha coses que ens inquieten, com és la NO comparei-