28
Franqueo concertado 33/22 BOLETÍN DE DIVULGACIÓN DEL VENERABLE FRAY JUNÍPERO SERRA "EL APÓSTOL DE SIERRA GORDA Y DE LAS CALIFORNIAS" Public«: Fraternidad de Fruiciacmnoi. O.F.M. Peti* (Mallorca) ESPARA, Tel. 12 67. Diciembre 1986, 133

Diciembre 1986, N° 133 - Universitat de les Illes Balearsibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · San Diego un día después de que el barco hubiera

Embed Size (px)

Citation preview

Franqueo concertado33/22

BOLETÍN DE DIVULGACIÓN DEL VENERABLE FRAY JUNÍPERO SERRA"EL APÓSTOL DE SIERRA GORDA Y DE LAS CALIFORNIAS"

Public«: Fraternidad de Fruiciacmnoi. O.F.M. Peti* (Mallorca) ESPARA, Tel. 5« 12 67.

Diciembre 1986, N° 133

-2- (290)

PUBLICA:Fraternidad de Franciscano«, O.F.M.PETRA (Mallorca) ESPAÑATel. (971) 66 12 67Depósito legal P.M. 178-1974Impreso en Offset propio.

DIRECTOR:P. Salustlano Vlcedo, o.f.m.

COLABORADORES:P. Jacinto Fernandez-Largo, o.f.m.Msgr. Francis J. Weber.Sebastian Rubí Darder. _Bartolomé Font Obrador.M. Llinàs.A. Ribot.Mariano Vila-Cervantes.Adalberto Rodríguez Martín y Petrus.Rafael Nicolau Riu tort.Catalina Giben.Concepción Bauza.Lloren« Riera.

DEPORTES:Sim b Tortellà.Francesc Mestre.

FOTOGRAFIA:Reportajes Font.P. Vicedo.

ILUSTRACIONES:"Dino y Tina"

TRADUCCIONES DEL INGLES:Núria LlansA.

CONSELL INSULAR DE MALLORCASERVEI D'EDUCACIÓ SANITÀRIA

APÓSTOL Y CIVILIZADOR_N wjOTj>re_1986,_N^_132

FE DE ERRATAS"En el número anterior del

mes de Noviembre, página 22(278), los pies de las fotos quedicen:

José Torrens SerraJuan Mestre Font

deben decir, respectivamente:GABRIEL FONT FULLANA

JUAN FONT MESTRE

NUESTRA PORTADA:Conjunto de dibujos tomados del recién publica-

do libro CENT VILLANCETS, de Francesc Ramis,cantados en el concurso de Villancicos de Porto-Cristo en los últimos años.

-3- (291)

MISIONEROSFRANCISCANOS EN LA

CALIFORNIA HISPÁNICA,1769-1784

MISIÓN SANTA BARBARA

ANTONIO PATERNA,1721-1793

Fray Antonio Paterna nacióen la risueña Sevilla en 1721 y en1743 ingresaba en la Provinciafranciscana de la capital del Betisconsagrado a la predicación. Losoficiales de la Casa de Contrata-ción le vieron como hombre debuen aspecto, delgado, de consti-tución ligera, con barba escasa,ojos azules y cabello negro. El 29de diciembre de 1749 Paternadejó Cádiz en el navio "NuestraSeñora de Begoña" junto conotros 12 frailes dirigidos porFray Pedro Pérez de Mezquía.Tras su entrada en el Colegio deSan Fernando de México porabril de 1750, fue enviado a lasmisiones de Sierra Gorda, en lasque trabajó durante 20 años. Sunombre consta en los registros deNuestra Señora de la Luz de Tan-coyol el 25 de octubre de 1751 y

de nuevo en 1754; su última ano-tación aparece el 9 de octubre de1770.

En este año se le destinó aCalifornia al frente de otros 9religiosos. El 20 de enero de1771 zarpaba de San Blas en el"San Antonio" y el 12 de marzollegaba a San Diego y a Monterreyel 21 de mayo. Junípero eligió aél y a Antonio Cruzado para fun-dadores de la misión de SanBuenaventura. El 14 de juliovolvió navegando a San Diego yel 6 de agosto de 1771 salía deallí con el gobernador PedroFages y algunos soldados en direc-ción norte. Sin embargo, al llegara misión San Gabriel y enterarsede sus problemas indios, Fagessuspendió la fundación de SanBuenaventura. Poco despuésPaterna y Cruzado se hacíancargo de San Gabriel, ya que losPadres fundadores, Pedro Cam-bón y Ángel Fernández Somera,

debían regresar a México.Paterna administró su primer

bautismo en San Gabriel el 2 denoviembre de 1772 y el últimoen enero de 1777. Durante unbreve período, desde que Serramarchó a México en octubre de1772 y Palou llegaba el 30 deagosto de 1773 a San Diego pro-cedente de Baja California, actuócomo Presidente de las misionesde California. El fue quien hospe-dó a la expedición de Anza enSan Gabriel desde el 4 de eneroal 21 de febrero de 1776, mien-tras Anza acudía a San Diego enayuda de Fernando Rivera yMoneada con motivo de la suble-vación india de allí. A comienzosde 1777 Paterna obtuvo permisopara volver a México, pero llegó aSan Diego un día después de queel barco hubiera salido -el 22 defebrero de 1777 consta que bauti-zó en San Diego; en consecuencia,escribió a Serra solicitando desti-no.

Junípero le envió a misiónSan Luís Obispo, donde adminis-tró bautismos entre el 1 de octu-bre de 1777 y el 8 de diciembrede 1785. Había viajado apresura-damente con el fin de ver alP. Serra antes de que falleciese,pero llegó demasiado tarde ycayó gravemente enfermo en elCarmelo, donde permanecióhasta reponerse. Entre el 3 deoctubre de 1784 y el 23 de mayodel año siguiente hizo variosbautismos en misión San Carlos.

El Presidente Fermín Francis-co de Lasuén escogió a Paterna ya Cristóbal Oramas, recién venidodel Colegio, para erigir la décimamisión californiana, la de SantaBárbara. Lasuén y el P. Antonio

salieron de San Luís Obispo y enoctubre de 1786 estaban enSanta Bárbara. El 4 de diciembrese fundó la misión. Antes y des-pués de fundarla. Paterna se alojóen el cercano presidio por espaciode seis meses. Permaneció enSanta Bárbara hasta que murióen 1793. Durante su estanciaestuvo también encargado deatender espiritualmente a losespañoles del presidio de SantaBárbara. Hasta f inales'de 1792los indios bautizados en la misiónfueron 729 y 98 los blancos.Cuando sobrevino su fallecimien-to, habitaban la misión 504 indí-genas cristianos. Paterna levantólas dos primeras iglesias de adobey dio su orientación a los actualesedificios misionales.

Antes de morir el 13 de febre-ro de 1793, el P. Antonio recibiócon devoción suma los últimosSacramentos. Francisco Dumetz,ministro de San Buenaventura, losepultó en la iglesia al día siguien-te. Lasuén escribió al Colegio deSan Fernando: "Durante todosestos años se ha comportadocomo un buen anciano y hasta sumuerte ha trabajado como situviera salud perfecta y, a juicioy ante la vista de todos, se ha dis-tinguido por el celoso cumpli-miento de su ministerio apostóli-co".

Cuando en 1820 fue consagra-do y el cuarto y actual templo depiedra, el Presidente José Señanhizo trasladar los restos de Pater-na desde su enterramiento primi-tivo a la bóveda debajo del presbi-terio. Sin embargo, sus restos nopudieron ser identificados al serabierta la bóveda en 1911 paraefectuar reparaciones. La carrete-ra Paterna en la Riviera de SantaBárbara rememora al primerpastor misionero de la misión ypresidio.

Jacinto Fernández-Largo, ofm

-4- (292)

BREVES OJEADAS AFRAY JUNÍPERO SERRA

¡fo*"r-j¿* MONUMENTO AL P. SERRA EN EL\TJjL MONTE ROBIDOUX (CALIFORNIA)

(Figura en el libro de D. Francisco To-'rrent. Bosquejo Histórico)

-V-MALLORCA, UN SANTUARIO

DESVELADO

Este artículo fue publicado por elP. Eugene Sugranes, C.M.F., el 9 deMayo de 1913, en el periódico TheTidings (California).

Bien podríamos decir noestar fuera de lugar y tiempo re-cordar ahora a aquella gente,nuestros amigos de allende el po-deroso Atlántico, en la penínsulaIbérica, que tienen puestos losojos sobre nuestra entrañabletierra y que movidos por un fuer-te deseo del corazón y una nobleemulación nos están rivalizandoen hacer honor al gran apóstol dela Alta California, el inmortalFray Junípero Serra. Especial-mente durante este año del Bi-centenario de su Nacimiento.

Siendo de carácter nacionalel santuario místico del peregrinoSerra, el lugar de su nacimiento,será la villa de Petra el grancentro de los festivales de esteaño, en la isla de Mallorca. Lamayor del Archipiélago Balear,antes gema resplandeciente de laCorona de Aragón.

por Msgr. Francis J. Weber

Todos los españoles, desde sucatólica Magestad hasta el últimode los escolares se unirán al sagra-do himno de alabanza y gloria alsacerdote héroe, que hizo tantopor Dios y sus semejantes, alconstructor de un imperio, queestableció en la madre tierra unnuevo reino. Al gran soñador quetrazó el sendero de la civilizaciónen este maravilloso Suroeste y almuy pionero andariego que pusopie sobre las luminosas playas del"Mar del Sol poniente alargándo-se en gloria por el mundo desdela corona nevada de Shasta hastael puerto del Sol de San Diego".

El alma y ardiente protectorde estas celebraciones centenariasha sido el piadoso y eruditosacerdote español el M.R. P. Fran-cisco Torrens y Nicolau, nativode Petra, paisano del V. P. Juní-pero Serra. Este meritísimosacerdote ha estado trabajandopor más de veinte años entre suspaisanos dando conferenciassobre k maravillosa obra delP. Fray Junípero Serra llevada acabo en California, contribuyen-do además con varias de sus pro-ducciones literarias sobre el mis-mo asunto a diferentes periódicosy revistas, despertando en todosel más vivo y profundo sentidode veneración y amor hacia elhombre a quien California estágrandemente endeudada.

La perdurable coronación yel más digno resumen de estalarga tarea de amor y hermosorecuerdo juvenil del SegundoCentenario de Serra es el "Bos-quejo Histórico del V.P. FrayJunípero Serra O.F.M." que elP. Torrens publicará en breve.Esta producción literaria será sinduda la más completa y ajustadaa la historia de k vida del P. Juní-pero que jamás se escribió, nosólo en España, sino también, meaventuro a decirlo, en cualquierotro idioma.

Con la paciencia de un bene-dictino el P. Torrens ha investiga-do diligentemente los archivos de

Petra, pueblo natal de Serra, delconvento de San Francisco dePalma de Mallorca, donde elP. Serra enseñó filosofía, delconvento de capuchinos, el cualcontiene documentos del P. Serradesconocidos hasta ahora, yotros archivos.

Con la simplicidad de unniño y con el alma sedienta de unpoeta, ha pasado por toda la islamezclándose entre la payesía, afin de oir sin estorbos la voz clarade la tradición que habla aún delP. Junípero Serra. Con la elogio-sa curiosidad del turista ha recogi-do estampas y láminas de todoslos monumentos levantados orelacionados con el P. Serra,tanto en España como en Méjicoy California. Y, en fin, ha logra-do felizmente mover a su país ala digna celebración del 200 ani-versario, el 24 de Noviembre, delnacimiento del fundador y primerpresidente de las misiones de laAlta California.

El primer pensamiento delP. Torrens al comenzar su cam-paña de propaganda hace más deveinte años fue el de perpetuar lamemoria del P. Serra entre susconciudadanos, y por tanto, algoque pueda constar a las futurasgeneraciones lo que el fundadorde este imperio occidental hizoen aquellos días. Por tanto, unapetición formal, debidamentefirmada por todos los ciudadanosde Petra, fue elevada al ayunta-miento de la villa para que algunaavenida o vía principal fueradenominada con el Apóstol de laAlta California, su ilustre paisano.

El consejo de Petra accedió ala petición y la plaza principalfue denominada Junípero Serra.A perpetua memoria del hechodos preciosas lápidas de marmolfueron colocadas y descubiertascon digna ceremonia.

Mas estos fueron únicamentelos humildes inicios, el pequeñograno de mostaza que había deconvertirse en vigoroso árbolgigante. Enseguida el P. Torrensllamó la atención de sus conciu-dadanos a la conveniencia decelebrar el Bicentenario del P.Junípero Serra con la erección deun digno monumento en su pro-pia plaza.

De proyecto local repentina-mente se convirtió en empresaprovincial y nacional y tenemos

-5- (293)ahora encabezando la lista de sus-criptores y patrocinadores a S.M.el Rey D. Alfonsor al Exc. PrimerMinistro D. Antonio Maura, laDiputación Provincial de Mallor-ca, los Concejales de la Ciudad, yuna innumerable multitud deciudadanos particulares de todaclase, estado y condición.

Los pasos preliminares setomaron el 27 de Diciembre de1912 cuando un grupo de jóvenesselectos de Petra se presentaronofreciendo sus servicios volunta-rios para levantar el proyectadomonumento. La ceremonia for-mal, sin embargo, de la aperturade los cimientos tuvo lugar el 12de Enero de 1913. El puebloentero asistió en masa al actohistórico. Fue erigida una enor-me plataforma y bajo el ricodosel fueron exhibidos, conmucha ceremonia, el retrato delRey Alfonso y una gran pinturadel P. Junípero Serra, copiaexacta de su verdadero retrajto,ahora en posesión del MuseoNacional de la Ciudad de Méjico.

Las autoridades eclesiásticas,civiles y militares fueron debida-mente representadas en tansolemne ocasión. Se pronuncia-ron elocuentes discursos por losmás notables oradores y el P. To-rrens, el gran promotor de la em-presa, fue literalmente inundadode bendiciones y felicitaciones.

La banda municipal rindióselecciones musicales dignas detal ocasión. Más de trescientosescolares asistieron a la ceremo-nia cantando el himno nacional.

AL P. JACINTOO.F.M.

Nos heu deixat, Pare Jacinto!Nos heu deixat i el desconsolompl nostra llar i el cor i I ' ànima.Per Vós portam els Amics dol!

Tristos pioram la vostra absènciatot agraint vostra laborque ens ha tornat el Pare Serra,el futur sant de nostra Avior.

Heu dedicat tota la vida,facultats, temps, sebres i amora rescatar de l'oblidancade nostra Vila el Fill Major.

Doncs sense Vós i la vostra obraben mort estava el Fundadorde Califòrnia, el pare d ' Indisi creador d'un món millor.

Tasca imponent, lluita titànica,treball d'arxiu, intens, pacient,han coronat vostra existènciaressuscitant el Missioner.

Roma ha parlat, i VENERABLEel Pare Serra ha proclamat,j si Déu vol aquest any pròximtambé el veurem damunt l'altar.

Historiador noble i prolífic,escrupulós, feiner i fecund,ens heu mostrat a Fra Juniperamb resplendent i nova llum.

Vostres escrits tenen I ' aromade l'òptim fruit del ginebró,del "Pau i Bé" del Poverello,del familiar jacint flairós.

Per Vós de nou brilla una estrella,-que és de primera magnitud-,al firmament de nostra història,com temps arrera Ramon Llull.

Sou ara al Cel amb Fra Juníperoi amb tots els Fills del Sant d ' Assis,gaudint de Déu per tantes cosescom ací heu fet per Jesucrist.

Pregau, per tant, perquè nosaltressapiguem ara continuarl'esforç que heu fet per donar vidaal gran petrer, nostre Germà.

Petra, Setembre 1986Sebastián Rubí, F.S.C.

-6- (294)

ES CAPELLÀ MATASRvdo. Don Guillermo Ribot Moragues

A la memòria deDon Gabriel BALLE PASTOR

Q.E.P.D.

RVDO, DON GUILLERMO RIBOT MORAGVES (a) "CAPE-*LLA MATAS", UNO DE LOS PRIMEROS CUSTOS DE BON-ANY. ADEMAS AUTOR DE LOS DOS FAROLES, ARTISTICAOBRA DE MARQUETERÍA, QUE FIGURAN JUNTO AL SAN-TO CRISTO DE LIMPIAS, ES AUTOR TAMBIÉN DE TODASLAS ESCULTURAS DEL .TEMPLO ACTUAL, JUNTAMENTECON EL POPULAR ERMITA TONI. Foto Mascaró. Gentileza deDa Micaela Barceló Saloni.

El pasado día 25 de octubre, tras breve enferme-dad, falleció nuestro paisano D. Gabriel Baile Pastor,seis meses después de su hermano D. Sebastián.Asiduo lector de "Apóstol y Civilizador" y de vezen cuando también colaborador, distinguióse sobretodo por sus reiterados donativos, tanto para larevista juniperiana como para el Convento. A pesarde haber vivido bastantes años fuera de la villa,siempre se consideró y se sintió petrense. El 21 deoctubre de 1984 había escrito en el "Diario de Ma-llorca", lleno de satisfacción y entusiasmo:

COMO ENTONCES APENAS EXISTÍAN LAS MOTOS Y ERANRARÍSIMOS LOS AUTOMÓVILES, EL "CAPELLA MATAS", ADEMASDEL TREN DE SAN FERNANDO, UTILIZABA SU "SOMERETA"PARA SUBIR LAS CUENTAS DEL PUIG. Dibujos de Dino y Tina

"Con motivo del segundo centenario de la muerte deFray Junípero Serra, nativo del pueblo dé Petra, y siendo yotambién nacido y vecino de Petra, quiero f elicitar y dar graciasa todas las personas particulares y Autoridades que han cola-borado en tan noble empresa y para tan noble causa. Creoque el pueblo de Petra ha vivido unos días de inmensa alegría.El poder ver a SS. MM. el Rey y la Reina, así como a distin-guidas personalidades españolas y extranjeras, además detodas las de Mallorca, hace que todos los de Petra estemoscontentos de haber contemplado y aplaudido tal conmemora-ción".

Para quienes no han llegado a conocer al citado"Capellà Matas", que vivía en la Calle Collet, n° 5, yen ella falleció el 21 de octubre de 1940, a grandesrasgos y a guisa de introducción, ofrezco los datossiguientes. Don Guillermo había nacido el 12, 22 ó23 de abril de 1866 (según las fuentes) y fue bauti-zado en la Parroquia al día siguiente. Fueron suspadres Gabriel y Paula, y sus padrinos de bautismosGabriel Moragues y Antonia Ana Oliver.

Realizados sus estudios primarios en nuestra villa,muy posiblemente en la escuela del gran educadorD. Juan Ribot Font (a) Mestre Cordat, ingresó en elSeminario Diocesano. Al cumplir sus 25 años, el 26de diciembre de 1891, fue ordenado de presbítero.Después de haber regentado por breve tiempo elCargo de Custos del Convento de San Bernardino dePetra (por lo visto en cuarto lugar), fue nombradoCustos de la Ermita de N3 Sa de Bonany.

A este respecto, D. Francisco Torrens dice queen 1890 se restableció la celebración de la Misa losdomingos y fiestas en el Santuario, siendo celebranteD. Guillermo Ribot, y costeando el peaje los mora-dores diseminados en los caseríos del monte, antes

-7- (295)

EL NIÑO GABRIEL BALLE DISFRUTABA MUCHO BAJANDO DEBONANY MONTADO EN EL BURRO, COMO UN APUESTO CABALLERO,

Dibujos de Dino y Tina

costeado por el Jurado. Si el Sr. Ribot fue ordenadoen diciembre de 1891, ¿cómo pudo empezar a cele-brar en 1890? Probablemente existe alguna errata enla transcripción de fechas. Lo que no ofrece lugar adudas es que el 3 de febrero de 1896, fecha de lainstalación de los Ermitaños en Bonany, ya constaque él era Capellán del Santuario.

Al servicio de nuestra parroquia fue capilleroencargado de la Cofradía de Na 8a del Rosario yBolsero de la parroquia en lo adventicio.

A continuación, D. Gabriel Baile nos brinda susrecuerdos, pero antes es preciso hacer constar que,dada la situación familiar, la solución adoptada porsu madre fue muy oportuna. El padre había marcha-do a la Argentina, y la pobre madre tenía que en-frentarse sola con su prole, pues del esposo notenían noticia alguna.

Entonces el niño fue colocado como asistente ofámulo del Rdo. D. Guillermo Ribot, que carecía deservicio doméstico. Madre y sacerdote llegaron a unacuerdo, y el niño dejó su casa pairal para instalarseen el domicilio del Capellán de Bonany. He aquí loque aun recordaba últimamente D. Gabriel, de sunueva vida, un relato ameno, curioso e instructivo ala vez.

"Estuve de asistente con D. Guillermo Ribot,-escribe-desde los ocho años hasta los dieciséis años. Para empezar,debo decir que desde el primer di'a me sentí' muy contento ysatisfecho, a pesar de que mi madre lo dudase. Encontré mejorcama, unas sopas al estilo ermitaño muy buenas y suculentas.Además, no sólo yo las supe preparar muy pronto, sino quehasta mi madre y los vecinos me pidieron la fórmula. Eranbuenas porque sí, y además muy rápidas de guisar.

Rápidamente supe ayudar a Misa. El único inconvenientepara mí era que el "Capellà" siempre estaba de turno paracelebrar la misa primera, y a él le sabía mal que yo tuvieseque madrugar tanto, pero a mí me gustaba. En su descargodecía a la gente que él no me obligaba, y era verdad, y hastallegó a trasladarme a un cuarto más apartado del suyo, con elfin de evitar que yo me diese cuenta cuando él se levantaba.

Recuerdo que en aquel entonces los monaguillos teníamosque. trasladar el grueso misal, de un lado al otro del altar,varias veces, y alguna vez me cayó, pero D. Guillermo no meregañó, solarne dijo: "Una altra vegada procura estar mésalerta".

Otra de las cosas que también aprendí fue a montar enburro, aunque ya sabía un poco. Mi tío Miguel, el cartero,tenía un burrito más pequeño y me lo prestaba. El del "Ca-pellà" era más grande, y además disponía de una silla, eseaparejo para montar, como si fuese de caballería, y con estri-bos incluso. D. Guillermo subía a Bonany montado, perobajaba a pie. Entonces yo, que había madrugado gustoso parasubir a la ermita, bajaba contento y satisfecho, como uncaballero sobre su corcel. "Molts de diumenges/o arribava aBonany ben dematí, a sa sortida des sol, no per servir samissa, sinó amb s'idea de porer davallar colcant perses cap-devallades des puig, perquè es capellà les devallava a peu. Ami me feia molta ¡Uusió aquella sella amb pedals, (avui jodiria "estribos"). Es Capellà només colcava per ses capamun-tes".

Cierto día el solípedo bebía en un barreño colocado enel suelo. Como de pronto levantase la cabeza y tropezara conla mandíbula del Capellà, le saltó cuatro piezas de su denta-dura. La culpa no la tuvo el sufrido cuadrúpedo, la tuvo elhecho de que el pobre animal era alérgico al tabaco, y comoel amo era muy fumador, no pudo resistir aquel olor tanfuerte, aunque no usara "tabac de pota".

Tanto él como su primo, el célebre "Metge Matas",fumaban mucho. A este respecto recuerdo que me contó queuna vez, hallándose en la Puerta de San Antonio, de Palma, sele presentó un tío ofreciéndole pastillas de tabaco de marca,a buen precio. Dióle el importe y el tío le dijo: "espere unpoco y le traeré el tabaco". Harto de esperar, expuso a unseñor que salía lo ocurrido, y éste le contestó: "Por estapuerta se sale, pero se puede salir por otra puerta que da a laotra calle". Y se quedó sin tabaco y sin dinero.

También recuerdo la manera cómo se administraban laspurgas al burro. El veterinario D. Antonio Jaume presentóseun día y, atando la cabeza del cuadrúpedo a una rama de uno

-8- (296)de los copudos almendros del corral, le metió el mejunje quecontenía una botella, en la boca, y el asno curó.

Yo estaba entonces en edad escolar, y mi madre noquería que perdiese la clase, según había convenido conD. Guillermo. Ahora bien, las clases las daba el maestroD. Bartolomé Pastor, de 7,30 a 11 h. y como el "Capellà" menecesitaba en casa a las 10,30 h., se pusieron ambos de acuer-do. El comprensivo maestro vino a bien siempre y cuando yohubiese sabido la lección o hecho la tarea. Cuando me equi-vocaba, D. Bartolomé me decía: "Ya cayóse Balle", o bien"perdió los estribos", por lo que yo me figuraba que yaempezaba a tener fama de buen caballista.

En cierta circunstancia se le presentó un hombre dicien-do que se le había aparecido su difunta madre, y que como sehallaba detenida en el Purgatorio, quería mandar celebrar unaMisa para librarla. Como no tenía dinero para encargarla,quería que D. Guillermo la celebrase gratis. Discutieron unrato y al fin cedió y celebró la misa, pero le dijo: "Si otra vezte aparece tu madre, me la mandas a mí". Hay que subrayarque D. Guillermo llevaba la contabilidad de los funerales.

Sus visitas preferidas eran ir a ver su viña o a pasar unrato con su primo el "Metge Matas", que vivía en la calleMayor, junto al Convento.

Con motivo de las fiestas de Navidad y Pascua de Resu-rrección, solía invitar al Superior y a uno de los Ermitañosde Bonany, a su mesa, de Petra. Con tal motivo se guisaba unsuculento arroz seco y unos "escaldums" (pepitoria), y seservían las pastas acostumbradas. Más que la comida en sí, lobueno era el rato agradable que se pasaba.

Y para concluir, debo manifestar que jamás me he arre-pentido de esta servidumbre. En cuanto a dinero no saquénada, pero en cuanto a experiencia para la vida, muchísimo".

Gabriel Baile Pastor

VISTA DEL SANTUARIO DE BONANY CUANDO EL"CAPELLA MATAS" FUE NOMBRADO CUSTOS DEL MISMO,ANTES DE LA LLEGADA DE LOS ERMITAÑOS. ENTONCESNO EXISTÍAN LAS ELEGANTES TORRES NI LA CÚPULADEL CRUCERO, NI LA HOSPEDERÍA QUE AHORA EXISTEFRENTE A LA CISTERNA. Dibujo de Pedro Falconer.

ARTISTICO BELENDE AUTOR DESCONOCI-DO, VENERADO EN LAIGLESIA DE SAN BER-NARDINO DE SENAQUE FUE BENDECIDOSOLEMNEMENTE EL 28DE JULIO DE 1686.

CONVENTO DE PA-DRES FRANCISCANOS,O.F.M. PETRA (MALLOR-CA)

-9- (297)

PETRA, VILLA MALLORQUINA

VIIPETRA EN EL SIGLO XIV

Apenas entrado el siglo XIV,se designa Batle real de Petra conadministración propia.

En 1302, Petra como villaestaba formada por las actualescalles de Barracar Alt, BarracarBaix, Collet, Rutla, Arrabal yParras.

En 1309 y por mandato delRey Jaime II empieza la ordena-ción de las áreas rurales de I measorprendente, modernista, lo queimplicaria la mejora de los servi-cios públicos rurales, cambios deemplazamiento de varias villasentre las cuales encontramos aPetra, va edificándose hacia elnorte, que de esta manera esti-mula el progreso económico de lavilla.

En Mallorca, los preparativosde invasión de Pedro, rey de Ara-gón eran conocidos desde princi-pios de siglo.

En 1312 Petra recibe eltftulode villa real, elevando asi' surango.

En 1319 el señorío que poseíaArias Ferrandiz de la villa dePetra, pasaría al rey Sancho enconsideración y por sus riquezas.

En aquel entonces la villa deSineu quería absorber por sugran productividad a las tierrasde Petra.

Son Pedro Fàbregas y Euse-

bio Santandreu los que dan medi-da de lo que valían los pro-hombres de Petra ante tal adqui-sición.

Las propiedades en su mayo-ría pasarían a manos de los caba-lleros de Sant-Martí, Sant-Johan,Burgués, Moix y De Bach.

Pedro Sureda era dueño desiete posesiones, agregadas a SantMartf, cuyo nombre cristiano estan antiguo como el de Petra.

En recompensa el rey Sanchoconcedió a Pedro Garriga de Ta-rragona la Alquería de Tute en eltérmino de Petra por solucionarlos conflictos y pretensiones dela villa de Sineu.

En 1342, llegan a Mallorcadesde Francia durante el reinadode Jaime III las reliquias de SantaPráxedes que siglos más tardetendrá un papel muy importantepara la historia de Petra.

En 1343, la parroquia de Petrase individualiza.

Este mismo año el rey JaimeIII de Mallorca, prepara la defen-sa de la Isla, encomendada a An-dreu d'Es Valers.

El 8 de Mayo de este mismoaño el batle real de Petra notificaa los vecinos de los predios apre-suren a entrar en la villa para sudefensa.

Pedro de Aragón se apoderade la Isla y no pasa por Petra, sedirige a Manacor y Arta.

En 1348 se declara epidemiaen Petra falleciendo el 80 porciento de los atacados.

En 1350 el rey Pedro IV deAragón manda depositar las reli-quias de Santa Práxedes en elPalacio de la Almudaina deCiutat donde se guardan actual-mente.

En la reforma del CódigoGeneral en 1360, siendo goberna-dor Bernat de Tous, Petra designadirectamente a sus prohombrescomo consejeros.

En 1363 es elegido el primermallorquín como Obispo de Ma-llorca, Antonio de Galiana.

En 1375, murieron en Mallor-ca unos 35.000 habitantes de laepidemia, de los cuales 470 eranvecinos de Petra.

En 1378 se conoce comorector de Petra a Gabriel Garriga.

En 1383 otra epidemia deja aPetra casi despoblada, siendorector de la parroquia Jaume deRodonyà.

Será en 1385, cuando el batlereal Pere Vadell, emprende des-pués de las catástrofes epidémi-cas de años anteriores, la granreforma de la villa, trazandosegún la ordenación real de JaimeII mandada en 1309, una nuevaurbanización, que serían lasactuales calles de la Cruz, Recto-ría y Botellas.

M. Llinàs.

-10- (298)

PETRA D'ANTANYEN EL MEU RECORD

Per Toni Soler i Font

Quan ja s'han lligat sis cava-llons i mig d'anys, i en la llaura-da del sementer de la vida s'haarribat a l'andana, és molt grati-ficant fer una reposada, deixantque aquell món de la jovenesaesvenit, es torni viure amb la dol-cesa de les coses que, alhora, enssón properes i llunyedanes.

Des d'aquelles saons, moltesde llunes han minvat i han cres-cut i les hem tingudes de velles inoves. Sota la lluna mudable,moltes vegades s'han inflades iesclatades les llevors enterrades,han crescut els tanys í pujat lasaba, i s'han orejats els aires delcel damunt els camps de la nostracontrada. Molts dels seus bonsconradors han deixat d'anar ivenir pels camins de fora vila,passant per sa Creu des Vall, saCosta des Molins, es Peu del Bon-Jesús o es Caparrot de Can Oms.L'Amo de la vida i de la mort elsha cridat a rendir comptes de lesanyades.

Nombrosos són els bonsrecords de persones, coses, fets icostums d'aquells temps. L'altredia, en conversada amical amb uncompany d'infantesa, que, almateix que jo, per circumstànciesde feina, s'ha vist penosamentobligat a residir físicament, queno espiritualment, lluny delpoble nadiu, de molts estimatsenyoraments, sentírem l'encisa-ment inefable de les recordancesde quan érem al.lotells i mésenvant jovencells, que ens eixem-plaren el cor i embadaliren l'àni-ma. Coincidírem en què el llibre"La villa real de Petra" publicatper l'admirat paisà D. SebastiàRubí i col·laboradors, que, ambmolt d'encert va editar I ' Ajunta-ment, amb motiu de les darreresfestes patronals, ens ha reviscolat,ben de veres, la nostàlgia de lavida pobletana de llavors.

• Seguint els arrels familiars,aleshores es vivia preferentmentper l'Església. Els nins i ninescreixien a l'ombra dels campa-nars. Les funcions religioses con-taven sempre amb un esbartd 'al.lotea bellugadissa que anima-va el cantoral popular. Elsvoltansde la Parròquia i la placeta delConvent, els horabaixes, a la sor-tida d'escola, es convertien encamps d'esports, i les seuespedres i trespoís aguantaven,resignats, l'algaravia de l'al.lota-da.

Dins la Sala Capitular de lasagristia de l'església franciscana,un grup nombrós d'alumnes,entre les lletres i les ciències, dela mà del benvolgut mestreD. Miquel Ramis, aprenguérem aestimar i venerar el nostre granginebró Pare Serra, quan encara,a la vila i fora d'ella, poc se'lconeixia. També podem dir, comanècdota, que, gràcies a la granhumanitat i l'afecte que enstenia el Custodi del Convent, escapellà Peña de grata memòria,els nins que freqüentàvem lesfuncions religioses conventuals,tenguérem la sort de ser delsprimers que experimentàrem,amb gran il·lusió, el colossalinvent de la Ràdio, sentint tocarhores des de Barcelona, a travésde grossos auriculars enxufats auna caixa monumental instal·ladaen el menjador de la casa delsacerdot.

Girant les fulles del calendarid'aquells anys trenta, veuremque les festes de guardar n 'erenplenes de bons costums popularsque enriquien espiritualment isocialment, la vida petrera. Elpoble senzill, sa de cos i ànima,es desbordava envers dels Santsde les seues devocions, i moltmés encara, en les commemora-cions dels principals misteris denostra fe. Nadal, Setmana Santa iPasqua de Resurrecció se'nduien la palma.

A més del caire pròpiamentlitúrgic, algunes festes tenientambé un complement folklòricque solia ser de pinyol vermei isarau per llarg, d ' u n regust tal,que feia vibrar els nobles senti-ments de la gent. Les rituals vel-lades d'abans de les Matinesnadalenques que, ja bé en famil iao amb amistats, jugant a cartesacaloradament, embuiant fil lajovenella, i tothom amb ul ls coma calius i unes galtes com aroellesvora la foganya; escenificaciódels Reis Magos a la plaça des'Abeuredor amb el MonarcaHerodes fent tremolar tots escontorns; sa Sibil.la des Conventque, acabat el seu patètic cant,tallava amb s'espasa es fils de sesneules de bon de veres i un cara-mul i gros d'al.lots lluitaven, fenttantes grapades mai, per aglapir-ne qualcuna; ses benei'des delbon Sant Antoni, amb enginyo-ses i al·legòriques carrosses, xi(ri-bombes i guitarres; l'escandalósrenou des fassos i roncadoresdurant la Setmana Santa; Rome-ria de Bonany, sa tercera festa dePasqua, ben vitenca i bullanguera,animada per grans estols de joven-çans i garrides fadrinetes, dePetra i tots els pobles del voltant;entre altres, en són bons exempleseloqüents.

I que en direm de la gastro-nomia associada a aquells diesfestius...? Degut a l'austeritat devida de llavors, ens donava ungran delit poder fruir i assaboriramb més ganes les llapolies quesols una vegada a l 'any acostumà-vem tastar. Coques bambes benesponjados i estufades, coques detorró d'amella ben torrada, bu-nyols de vent amb mel i neulesensucrades arrugades en es foc,per Nadal; Rudes de confits en laSetmana Santa que golosos com-partien els enamorats; panades,robiols i frit de freixura per bere-nar es dia de Pasqua, després deI 'Encontrada; que ens feienllepar-nos es morros i tornarboiets.

Mes, no tot eren misses idejunis, com solen dir. Aquellavida camparola, alegra i feinera,de seny i trempança, era tota una

-11- (299)

.'. '/JSftij¿i ^ - ¿"X-ífc' •W>; ^£*1ty • . _fv'M,';%•. i

*íV <C «A .^*«*ï;.ASf. ., vwr v - í v"%•'nT'-Y/ ''> \ /_ , .V¿ r-

^JtAé^« •••'*V-JÍ: Ifliov" »rtoií ,

«Jl»>~

5>

PLAZA DE LA CRUZ Y CRUCE DE CAMINOS.

dell'eia. Sa temporada des batre,quan en la xafagor assolelladadels migdies, per tots els indretsdel terme, resplendien pels airesaquell enfilai de cançons amoro-ses, i un poc picants a vegades,dels conradors que damunt leseresfeien voltar les mules i rodolar elscarretons; la teringa de carrosplens de nins i grans, que, per laMare de Déu dels Àngels, anavencarn i'de Son Real o de Son Serrade Marina per acampar davall elspins, dins barraques fetes de llen-çols de palla, com a descans del'esforç de les messes, divertir-se,fer bauxa amb sa colla de ve i natsles vetlades a la l l um del carbur,i rentar-se a la mar durante! dia;i sa festa patronal de Santa Práxe-dis, amb el dimoni vermell tres-cant els carrers i places, armantun xalim-i-xalam de los cent mildianxes entre l'al.lotea, corregu-des d'homes i bèsties ben dispu-tades en es cós, balls de bot vitencamb guitarres i guitarrons dejoves i granats, sense faltar elgelat d'ametla ¡ ensaimadamentres la banda de música ambles melodies d 'uns pas-doblesanimava la revelia; i moltes d'al-tres bulles de alegra pagesia, sónmostres de saber divertir-se bé ihonestament.

Molts dels sans costums de lavila que ens donà naixament icreixença, que amb senzillesa ibreu pinzellada acab de plasmar,ja s 'han desarrelats i els altrespoca gent encara 'els practica.

L'Església ha deixat,avui en dia,d'estar de moda, principalmentper gran paride lajoveneaoblida-dissa d ' u n dels refranys de lasaviesa pagesa que resa: "Qui deDéu fuig, debades corr". A pesarde, tanles sales de festes munda-nes encalivadores, del violenl iapassionai "Rock", i el lliberti-natge poc ètic i moral que inva-deix l 'ambient de la joventutque l 'anomenen modern i pro-gressista, veim sovinl que elssemblants de la majoria del joventno són alegres i xalests com un

, temps; pareixen cansats, avorrilsi que han sortii del bolador.Antes els jovencells i jovençanes,els diumenges a l 'horabaixa, espesetjaver, per s'eslació des Irenmés conlenls que un Pasco, xere-vel.los i exultant de gaubança.Els "electrodomésticos" ens handui t comodital però lambé enshan complicai la vida. Fins i loiels al.lois no són més feliços avuimenjanl "Danones", que abansamb un iros de pa amb oli osobressada feta en casa el diasolemne de ses matances.

I per acabar, direm que no fafalta tenir la vista moll deixondi-da per veure que Pelra, com lanlsd'allres pobles, ha canvial de capa peus; i jo preguniaria si es creuque es per bé o per mal, per riureo per plorar. Que cadascú es res-pongui a si' maleix des del pensa-menl profund i la consciènciaassossegada; i deman a Déu queajudi a s'enganai.

-12- (300)

CANÇONER POPULARDE PETRA

Per Catalina Rubí

X.- NADAL

MATINES

Fadrí que festeja ninesdeu ésser bon feligrés,¿a quala de voltros tresque per enguany té promèss'acompanyada a Matines?

Jo estiraré si tu estires,estimat, això és formal;si vols coques a NADALposa llevat per ses Fires.

Es dissabte de NADAL,es vespre de ses Matines,acompanyen ses fadrineses fadrins amb un fanal.

Es dissabte de NADAL,quan sortiran de Matines,què de fadrins i fadrinesacompanyats aniran!

Si no em fas llum a MATINES,es dissabte de NADAL,ses coques no et faran malni podràs dir si són fines,ni tampoc si són salades;ses coques de ses fadrinesenguany no les he testades.

Sa Madona de Sa Torrees pa negre li fa mal,però no ni fan ses coques,ni es torró de NADAL

Es dissabte de NADAL,com ella volgué filar,sa filova va trobares capdavall des corral.

Bon dissabte de NADALva tenir sa forastera!L'encalçaven p'es corralamb set vies de Henderá.

Avui és dissabte, Joana,però no és de NADAL,però és de sa setmanaaquell que tant desitjam.

NAIXEMENT DEL BON JESÚS

A vint-i-cinc de desembre,un vespre de fred i neu,parireu lo Fill de Déuquedant verge per a sempre.

El Bon Jesús era pobrei de pobre tornà ric,va néixer dins una covaal punt de la mitjanit.

El Bon Jesuset petitva néixer dins una cova;son pare parà una Novai va agafar un ropit;el Nin el se menjà fritdins u na pelleta nova.

Bon Jesús, com Vós nasquéreuva néixer un rosaret blanc;ses floretes se pintarende color de vostra sang.

Dins la cova de Betlemva néixer nostre Senyor;anaren a adorar-lotots els angelets del cel.

Dormiu, minyonet, dormiu;dormiu si teniu soneta;dormiu, perla garridetaque tot lo món embelliu.

Jo voldria esser sa tetad'aquest minyonet petit;n'és guapo com un confit,Fill de la Pu rissi meta.

Quatre mel.les fan un quern,mi rau jo si sé comptar,ja me porien llogarper pastoret de Betlem.

Bon Jesús, quan éreu jovequè de molt vàreu sufrir;diven que n ' ha de sortirenguany un estel amb cova.

El Bon Jesuset petit,que encara no caminava,pa i penjoi demanavai heu assignava amb so dit.

DINAR NADALENC

Què direm de Sant Marçalassegut a sa cadira?Què és de bona una gallina,ben cuìteta i ben rostida,per ses festes de NADAL!

Es dia de NADAL, salsa,gallina o gall farcit,tant si és pobre com si és ric,per aquell dia mai falta.

Alegra't, panxeta,que NADAL ja ve;menjarem carnetai arrosset també.

Ara ve NADAL,menjarem torronsi amb una gu¡terracantarem cançons.

Ara ve NADAL,es temps se refresca;matarem es gall,torrarem sa cresta.

- Gallet, NADAL ve.- Jo ja ho sé.- Te mataran!- I a tu també!

A NADAL, mel.les torradesi qualque tassó de vi,això és lo que m ' agrada a miperò ve clares vegades.

***

Noltros segam i batemi hoduim en es molí,i si sempre ho f ei m aixíper a NADAL no en tendrem.

En Perico Generali s'homo de Na Garbava,si es balle no les 'turavabatrien fins a Nadal;tendrien blat per tot l'anyi paia per donar a s'ase.

L'any passat per a NADALja mosn'havíemduits'oli,i enguany per Sant Antoniencara no pellucam.

-13- (301)

SES JORNADES DE BETLEMA continuació de ses "Cançons populars" recuï-

des a Petra, publicam la següent glosada, molt popu-lar també, però no porem assegurar que siga comple-ta. Es coneguda per tot arreu, però parcialment. Nohe trobat ningú qui me digués totes ses estrofes quehe lograt reunir. Sa primera vegada que me'n digue-ren unes quantes, ja me feren aquesta observació:"Això és més llarg, però jo no en sé pus". El mateixPare Rafel Ginard solament logra reunir-ne dues otres. En general són totes molt sentides i expressives.

Una vegada recoi'des, les vaig ordenar seguint eltext evangèlic. És de notar, en primer lloc, una granvariedat de rimes, que pot obeir a que cadascú lesrecorda a sa seua manera. Hi ha estrofes amb rimaperfecta o consonantada, i estrofes de rima imperfec-ta o assonantada.

El mateix títol que encapçala aquesta sèrie d'es-trofes, obeeix a s'existència d'una composició sem-blant castellana: L AS JORN ADITAS DE BELEN.Una jornada és es camí que se fa en un dia, per tantes títol li escau molt bé. Per altra banda, es contengutdel text, és casi es mateix.

LAS JORNADITAS DE BELENJosé y María buscan alberguepara el Mesías que va a nacer.Viene a los suyos y el hombre ingratoa Dios no quiere reconocer.

La Virgen llama de puerta en puertay le responden que no hay lugar.Tiende la noche su frío veloy ellos no tienen donde posar.

El que gobierna cielos y tierra,vistiendo forma de hombre mortal,deja el palacio de su grandezay se cobija en pobre portal.

Aquesta recoïda ha durat bastants d'anys. Apro-fitava ses festes de Nadal per demanar cançons nada-lenques i crec que s'ha aconseguit una glosaba bas-tant completa. Com sempre, agrairia qualsevol apor-tació encaminada a sa recuperació d'es nostro Can-çoner de Petra.

/*\

SES JORNADES DE BETLEM

L'Arcàngel Sant Gabrielja vos portà l'Ambaixadaque havíeu d'esser sa maredel divino Emmanuel.

Josep pren la carabassa,Maria lo seu sarró;Josep puja una costeta,Maria diu: - No puc, no.

I Josep tan prest se plantaa l'ombra del pomerò.Josep cui una pometa,Maria diu : - També en vui.

Qui t'ha fetes venir ganesque la't don i que la't cui.

Pomera, baixa la rama,per la virtut del Senyor!- Ara conec jo, Maria,que portau el Redemptor,

que com los braços alçaulos arbres fan cortesia.Ara conec jo, Maria,que el Fill de Déu aportau.

»*»

- Senyora, a la porta toquen.- Anau a veure qui és,per ses juntes de sa portagoitau i no digueu res.

- Senyor, n'és un homo veiqui porta una donzella,n'és més guapa que l'estrella,bona és per muller de rei.

- Dona jove amb homo vei?no pot esser cosa bona.Digau que vaiga en bona hora,que aquí no hi ha hostal per ell.

-14- (302)

- Maria, maldecap tene,d'es lloc a on t'he menada,que aquí que hi ha los meus paresno mos hagin dat posada.

En tota aquella ciutatno vàreu trobar posada,però Vós, Verge sagrada,'plegareu tant humildat.

- Avall, avall, lo meu Pare,de dia tothom se veu,aquí abaix una porxadai mos hi retirarem.

- Aquí abaix una porxadaamb un lluen i un bou;caminem, si Déu ho vol,serà sa nostra posada.

»*#

Com allà abaix arribarentots dos enredats de fred,feren un poc de foqueti allà se recrearen.

Josep va fer un ramet,no sé de quina rameta,per agranar sa covetaper néixer el Bon Jesuset.

Com tengué la cova neta,Maria digué: - Josep,descansau una estoneta,que veig que teniu xubec.

Dins la cova de Betlemva néixer nostro Senyor;anaren a adorar-lotots ets angelets del cel.

Una mula i un bouetdavant el Minyó menjaven,i amb sos aléns l'escaufaven,que tremolava de fred.

Un bou amb unes grans banyesel Bon Jesús escaufà,i una mula que hi haviasempre volgué pernejar.

Sant Josep s'aixeca a I ' auba,a l'auba del dematí,i fa una flamadetade brotets de roman í.

Quan la té ben ecesetahi posa lo caldero,hi posa sucre i canyellaper enconar lo Minyó.

Lo Minyó no vol callarni dins bres ni en cadira,sinó que vol reposaren los braços de Maria.

La Mare de Déu cosiaen es portal de s'hortet;tenia el Bon Jesusetdins sa falda qui dormia;li cosia una camiaper s ' hivern, com farà fred.

##*

• Los pastors que estan defora,Josep, deixau-los entrar,perquè venguin a adorarJesús que és nat d'aquesta hora.

- Pastorets, entrau, entrau,i voreu Mare i donzellaqui n' ha parit una Minyó,un cosset de meravella.

Ja que Jesús volgué néixera Betlem tan probrament,dins nostra ànima, per gràcia,nesqui espiritualment.

I amb Vós, Princesa Maria,en el cel tots mos vegem;que los Paseos celebremen gràcia i amb alegria.

Sebastià Rubí' Darder.

XILOGRAFIA NAVIDEÑA DE DON CARLOS PUNTIS(Navidad 1947)

-15- (303)

BALEARES, SIGLO XVIPor Mariano Vila-Cervantes

tyfg»Mit

Brindo a mis amables lectores unaserie de noticias del siglo XVI sobre lasBaleares. Son noticias, no historia,porque yo no saco conclusiones; perocada acontecimiento, cada evento, esuna pieza integrante de la Historia.Aceptad este articulo como un gestode amistad desde mis amadas tierrasvalencianas donde nací y resido. Miciudad natal, junto al Mediterráneoazul, fundación de griegos focenses,fue repoblada en el siglo XIII por elrey don Jaime, nuestro bienamadomonarca Conquistador, con gentesvenidas de las Baleares. Por eso sientoamor por vosotros, por eso averiguocosas antiguas para brindároslas en estarevista. Perdonadme que el articulo seadeslavazado de literatura y tenga lasequedad de la cronología escueta, massabed que en el fondo de sus palabrasy líneas hay y late un amor ancestral.¿Qué puede que no sea correspondi-do? ¿Y qué más da? En lo hondo demi alma siempre amaré la belleza devuestra tierra, saborearé la ardientevehemencia católica del Beato RamónLlull, me resultarán placenteros losversos de un Costa y Llobera y otrosvates insulares, etcétera. No quiero serprolijo; nuestro tiempo no es propi-cio a lo barroco y vosotros y yo somosclásicos, entroncamos con la greco-latinidad y con el cristianismo másacendrado. ¡Ay de los que están des-conectados de lo clásico y de lo cristia-no! ¿Qué podremos esperar de ellos?Pues... entuertos, como diría nuestrodon Alonso Quijano.

1500- Murió Bartolomé Caldentey,

teólogo y filósofo luliano.

1501- En 1501-1502 falleció fray Joan

de Déu, obispo auxiliar de Palma deMallorca. Algunos autores han dado sudeceso en 1496-97, pero es más segurala fecha de 1501-1502.

1502- Hubo un concurso poético ma-

llorquín en honor de Ramón Llull.- Celebróse una asamblea inmacu-

lista en el convento de San Franciscode Palma.

1503- Fundóse en Mallorca el mayoraz-

go de Luchamar.- Miguel Desmás, jurado de Palma

y del reino de Mallorca por el estamen-to de ciudadanos.

1504- Mallorca aún tenía ceca. Fran-

cese Burgès fue ahora su maestremayor.

1505- Óbito en Roma de don Pedro

Bertrán, mallorquín. Fue obispo deTuy.

1507- El Padre Alberto Salom, prior

de los carmelitas de Alcudia (Mallorca).

1509- Apareció en Barcelona la "Dispu-

ta de I'ase", del mallorquín Abdalá(antes fray Anselmo de Turmeda)

1510- Óbito del teólogo y canónigo de

la Catedral de Palma Guillermo Calden-tey.

- El doctor Miguel Morro, obispode Mallorca.

1512- Los moros intentaron desembar-

car en Mallorca, pero el capitán Nico-lás Despuig y sus hombres los rechaza-ron.

- Fray Gerardo Garí se hizo car-melita en Palma de Mallorca.

1513- Francisco Bertomeu, jurado de

Mallorca.1515

- En las Baleares fueron recluta-dos ciudadanos para hacer frente a unatemida invasión de turcos.

- Nicolás Quint, gobernador delCastillo de Bellver.

- "Adoració de les cinch plaguesde Jesucrist", del poeta mallorquínJaume d ' Olesa.

1519- "Vita divi Raymundi Lulli Doc-

tori Illuminati et Martyris", de Nicolásde Pax.

1520- Movimiento de germania en

Mallorca. El virrey Gurrea fue expulsa-do de la isla.

- Fray Antonio de Avila debía serpor ahora prior en Alcudia del conven-to carmelita de Nuestra Señora de laVictoria.

1521- Rafael Arzau era a la sazón jura-

do de Mallorca.- Edición valenciana de la "Blan-

querna" de Ramón Llull.

1522- Hubo sublevaciones populares

en Mallorca.- J. Arquer y S. Armadans fueron

ahora jurados de Mallorca.

1523- Palma de Mallorca capituló a las

tropas de Carlos V.

1525- El Estudio General Luliano fue

convertido en Imperial y Regia Univer-sidad.

- Los Casais, de Alcudia, noblesen esta fecha.

1527- Imprimióse en Barcelona el

"Llibre dels amonestaments", de Abda-lá (fray Anselmo de Turmeda antes dela apostasia).

1528- Piratas moros capturaron a 49

cristianos mallorquines del Palmar.

1530- Bautista Bonapart Nicolau era

veguer de Mallorca.- Milagrosa exudación del Cristo

de Sóller. Hubo reconocimiento y apro-bación episcopal del prodigio.

-16- (304)1532

- Juan Bautista Campeggio fueobispo de Mallorca de ahora a 1560,pero parece ser que ni se asomó por ladiócesis.

1534- Fray Garcerán de Cassnyac,

obispo auxiliar de Mallorca.

1535- Moros al servicio de Barbarroja

atacaron Manon, en cuyo convento deobservantes mataron a fray MiguelCapó. Juan Oli ver murió defendiendodicha villa, que sufrió cruel saqueo.

1537- Paulo III nombró a fray Rafael

Llinàs, carmelita, obispo crisopolitanoy auxiliar de Mallorca.

1538- Jaume Capfullós era bayle de

Mallorca.

1541- Carlos V visitó Mallorca.- Algo antes de esta fecha murió

el carmelita mallorquín fray AngeloDani, nacido en 1483.

1544- El Padre Angelo Audet hacía

vida de anacoreta en lo que fue con-vento de carmelitas de la Font Santa,cerca de Campos (Mallorca)

1552- Ataque de piratas (se dijo turcos,

pero serían argelinos) a la Cala d'EnGaret (Mallorca). Ramón Gual losrechazó.

1553- Los piratas intentaron saquear

Andratx.

1554- Por ahora nació en Felanitx Sor

Juana Oliver, terciaria de vida contem-plativa. Además de sirviente era borda-dora.

1560" - Joan Adón Bosch era jurado de

Palma de Mallorca.

1561- Los jesuítas fundaron el Colegio

teológico de Mallorca.- Don Diego de Arnedo, oséense

de cuna, obispo de Mallorca;hastal573- El pirata renegado Ochali des-

embarcó con sus moros en Sóller. Tan-to el capitán Angeláis como mosénMiró, Pere Bisbal y otros defensoresatribuyeron el triunfo de los cristianosa.la Virgen de la Victoria.

- Los jesuítas se establecieron enMonteáón. ex sinagoga de la ciudad deMallorca. El lector no ignora quePalma es denominación posterior.

1566- En Argel -tras cautiverio y

numerosas torturas- fue decapitadofray Bartolomé Carrancio (oCarranza);el mártir era carmelita natural de Pal-ma de Mallorca.

1567- El cartógrafo mallorquín Joan

Martí hacía trabajos propios de su espe-cialidad en Mesina.

1568- Fray Rodrigo Solís, nombrado

Vicario general agustino de Aragón,Cataluña, Mallorca y Valencia.

1571- San Alonso Rodríguez empezó

su noviciado de jesuíta en Valencia;fallecería en Palma de Mallorca en1617.

1572- En Mallorca hubo certamen

poético en honor de San José.

- Murió en Palma de Mallorca enolor de santidad el franciscano frayPedro Calafat.

1573- Don Diego de Arnedo fue prela-

do de Mallorca de 1561 hasta ahora.Dejó fama de obispo ejemplar.

- Por ahora debió nacer en Mallor-ca el carmelita fray Francisco Pou.

1576- Murió, ya octogenario, el carme-

lita mallorquín fray Gerardo Garí;nació en 1496.

1577- Palma de Mallorca fue la cuna

de Sor Eleonor Ortiz, terciaria carmeli-ta descendiente de aragoneses.

1584- El virrey de Valencia envió al

gobernador de Ibiza "una barca arma-da", que salió de Dénia para ayudar enlas luchas contra ataques piratas.

1586- Nació en Palma de Mallorca el

Padre Jaime Alberto Torrents, carmeli-

1588- Don Juan Vich y Manrique dio

las Constituciones Sinodales de Mallor-ca.

1592- Nacimiento del carmelita mallor-

quín fray Pedro Angelo Gallart.

1593- Vino al mundo en Mallorca el

carmelita Francisco Elías Ortiz, herma-no de Sor Eleonor Ortiz.

1595- Por ahora nació en Alcudia

(Mallorca) el Padre Francisco EliasMiquel, carmelita.

1596- Nació el pintor mallorquín Gre-

gorio Bausa.

- 1597- Felipe II sancionó el título uni-

versitario al Estudio General Luliano.

1599- Nació en Palma de Mallorca fray

Gabriel Mesquida, docto y virtuosofraile carmelita.

-17- (305)

?) SIC C GO

MUSICA?... SEMPRE!

En un principi confessam, que dei-xant d'apart les indiferències i menyspreus acostumats, ens sentíem unamica gelosos de l'entorn cultural. Nopas per afany d'excloure a ningú, nipreténir-ne cap mena d'hegemoniadintre d'aquest extens i profund campd'acció; més aviat, cal dir-ho així, mo-tivats enfront d'una marcada i tediosainèrcia, de les Institucions i singular-ment de certs personatges que elstopes a totes les confraries, abocatssempre al "dolce farniente", per tald'aturar qualsevol Iniciativa que no siala seva pròpia i finalment poder capita-litzar i controlar ben d 'aprop les singla-dures del poble i la seva gent.

Repassant la nostra història mésimmediata, destara, trobam els matei-xos tòpics i indrets comuns de sempre,com si ens mosseguéssim la coa. Evi-dentment no tot era rebutjable. ÉS clarque no: hi ha molt i ben fet. Però tam-bé és ben cert que més d'un grapat devegades s'ha fet la carrera del cranc.Des de la nostra perspectiva, s'imposa-va un canvi radical, sense rupturestraumàtiques, però sí, en profunditat isuficientment ample, allunyat de totacircunscripció ideològica i de capelleta.

A hores d'ara ja n'estam a migcamí, conhortáis pels primers resultats.Per una part, creim, que hem traspas-sat els llindars de la por que ens feiaaixecar bandera dintre la nostra pobla-ció, un xic massa conformada a lesfites naturals dels seus propis medis,institucionalitzats des de tant de tempsenrera per les anomenades forces fàcti-ques. I per altre caire, ja podem cons-tatar l'encert d'aquella ambició, puixs'ha demostrat que era possible, si béno pas fàcil, tan sols mancava ajuntardesinteressadament els valors ¡la volun-tat de totes aquelles persones que deveritat desitjaven tirar sempre enda-vant. No pensem que ja estam tocantamb un dit en el cel. Hi ha molt per ferencara, / caldrà remar contra correntf ins qui sap?

4 UNA XERRADETA AMBBÀRBARA FLORIT I TARONGÍ

> •••

De zel en zel i hi- tornam altravolta amb més cares noves dels nostresjoves músics, puix que tots quants for-men part de la Banda, tenen prou dreti un lloc d'honor adquirit, i per a totsnosaltres reconescut, per a sortir allum i a la coneixença de vostès moltestimats i sofrits lectors.

D'altres n'hi ha que intententransmetre-nos el testimoniatge i lesarrels dels nostres avantpassats, i deveritat ho aconsegueixen i molt d'en-coratjar que és el seu esforç.

Modestament, permeteu-nos, dintreaquest espai, aprofundir un cop més enel nostre avui i ara que si bé d'unamanera sectorial i tal vegada reiterativa,no volem en cap moment donar a en-tendre interés per a eclipsar ningú.Certament voldríem abarcar tot l'es-pectre musical de la nostra comunitat,però, de moment, ens detindrem fins aesgotar la nòmina de tots els compo-nents de l'actual Banda. Més endavant,si Déu ho vol, el nostre gust, seria ferel mateix amb tots el Grups i Entitatsmúsic-culturals actuals com tambéd'altres que dins l'esdevenidor esvagin conformant. Ens proposam anarsempre més enllà, perquè, de veritat,intentam afavorir l'art apassionada-ment. I ben cert és que tot art ha detenir el seu suport: la persona, activa opassiva.

Així doncs, avui, ens apropam aun instrument molt sensible i a migcamí entre la sensibilitat i la tendresa,l'artista: Na Bàrbara Florit i Tarongí!

Ella és la que sona l'instrument méspetit i refilat: el Flautí. Començàremaquestes converses amb el més gros iara envestim a l'altre extrem amb elmés petitoi: un fore, no gaire més.

Com és ell? Per què l'escollires?Pràcticament la decisió no fou

meva, i encara no tene prou coneixe-ments damunt les particularitats delmateix i dels seus registres. Quant vaigcomençar a la Banda sorgí l'oportuni-tat de poder sonar la flauta; més enda-vant el Director, va aconsellar els meuspares perquè em comprassin el flautí.Així doncs, ara compagino ambdós,segons ho requereix el repertori.

Ja m'havien xiulat que apuntesamunt...

Normalet, tirant a magre, peròfaig tot quant puc.

Venga, no sias esquiva! M'has dedir quin és el teu secret.

Secret ? No cap. M'agrada la músi-ca.

Tant però...?Bé, abans no gens! T'ho /u/7 Si

més no, a cada cop m'hi sent millor. Ivull fer tot el possible per esforçar-me ipoder arribar tant lluny que... no hosé... Ja t'he dit, m'entens?...

Si tu ho creus...Idò això!

Decididament és ben resolta ella isembla ben disposta per aguantar totacasta de combat. Som-hi doncs, enda-vant!

Tens cap inconvenient en fer-te tumateixa la presentació?

Com és ara, dir qui som i tot el"rollo"aquest dels anys...?

Sí, sí. Tira per allà on vulguis.Ido, tene tretze anys des d'aquest

mes de Novembre, que per cert era eldia 17 i no me dares els "que moltsd'anys"; t'ho he ben perdonat però.Visc al carrer del Sol, 35, i curs 8&d'E.G.B. Què més vols saber?

Estudis musicals?Faig 3er de solfa i 2°n de piano.

Sabem que des de ben petiteta elsteus pares: Jaume Florit i Bàrbara Ta-rongí varen procurar-te uns bons inicismusicals a tu i a la teva germana besso-na. Margarida, integrant igualment dela Banda. I si m'has renyat per allòdels "que molts d'anys" ara vull dir-teque com sempre vos confonc, no vaigvoler donar-te'Is dues vegades. M'hasentès, ara tu a mi?

Bé, no t'he dit que estàs ben per-donat?

Idò podem seguir. Anomena'muna flor

Clavell

La paraula més agradosa.Gràcies!

Un color preferit.El Vermell.

Un desitg.Aprovar el curs!

Això és segur! Per cert; com tro-bes temps per compaginar tantes acti-vitats? Has comptat quantes d'horesdediques a la música?

Mai! però encara tene temps perjugar i veure els dibuixos de la tele,que és el que més m'agrada.

\ el que te molesta més?La tasca extra!

Potser tens admiració per qualcú?Els meus pares.

Una melodia per a l'hivern?Tristesa, d'En Chopin.

Ben de veres aquesta joventutn'és l'esperança del demà, però tambéla gran realitat d'ara.

-18- (306)

t^^~-~» f 5^

<==-iv<

TROSSOS. NOTICIES

FESTA DE STA. CECÍLIATenim noti'cia d'haver-la cele-

brada amb tota solemnitat, ambtiberi i xocolatada, la Banda i laCora Infant i l , la primera al locald'assaig i l 'al tra a Bonany.

CONCURS DE NADALES,PORTO CRISTO 86

Com altres anys, enguany laCoral Infant i l , sota la direccióben acurada de Na Caterina Gi-bert es presenta a l'esmentatconcurs, amb una bona represen-tació i escollides partitures.

Confiam del seu entussiasmei bona preparació l 'èxit que sem-pre els acompanya.

TROBADA DE BANDESI CONCERT PRESENTACIÓ

Fa pocs dies que se'ns haconfirmat que la Banda té previstla seva participació a la properaTrobada de Bandes què tindràlloc a Felanitx dins aquest mesde Desembre.

Igualment s'estan intensifi-cant els assaigs per a la presenta-ció definitiva de la Banda a tot elpoble.

Dins breus dies ens comuni-quen que ja estiran enllestits elsuniformes i la bandera o pendode l 'Entitat.

A cada cop més es nota unavertadera bullentor de festa gros-sa.

Dins el mateix ram, ja estàapunt la confecció de les papere-tes per a una rifa d ' u n a panerageganta, amb la finalitat de cap-tar subsidi suficient per atendreles més immediates necessitats dela Banda; De fet les despeses sónquantioses i els projectes encaramolt més grans.

R. Riera

IV PREMIS PERIODÍSTICS"ASSOCIACIÓ DE

PREMSA FORANA"

L'Associació de Premsa Fora-na de Mallorca, amb la col.labo-ració i patrocini de la Caixa deBalears "Sa Nostra", convoca elQuart Concurs Periodístic "Asso-ciació de Premsa Forana de Ma-llorca" amb l'objectiu de premiarels millors treballs sobre temesd'actualitat a Mallorca. El con-curs es regirà per les següentsBASES:

Ia Els treballs que hi partici-pin estaran escrits en llenguacatalana.

2a Els treballs s'hauran pu-blicat, dins els terminis fixats enaquesta convocatòria, a qualsevolde les publicacions associades.

3a Podran participar-hi totsels col·laboradors habituals de lespublicacions.

4a Per poder optar al premi,els treballs s'hauran d'haver pu-blicat dins els següents terminis:des de dia 1 de maig de 1986 finsa dia 30 d'abril de 1987.

5a Per optar al premi, l'autordel treball per mitjà del directorde la publicació on hagi sortit allum enviarà el retall del mateixper triplicat a nom de l'Associa-ció de Premsa Forana, CarrerPrincesa, 24. Sant Joan. Abansde dia 10 de maig del 87.

6a El Jurat es donarà a conèi-xer en el moment de la concessiódels premis i el seu veredicte seràinapel·lable.

7a El veredicte es farà públicdins el mes de maig de 1987. Ellloc i el dia seran comunicatsoportunament.

8a L'Associació es compro-met a publicar els treballs pre-miats.

9a Els premis que s'atorguensón els següents:

Tres premis de 30.000 ptes.cada un.

Un d'ells tendra un premid'honor.

10a Els participants es com-prometen a aceptar aquestesBases. Els -membres del Jurat re-soldran els casos que no hi esti-guin prevists.

RECIENTE EDICIÓN ENBRASIL DE UNA BIOGRAFÍA

DE JUNÍPERO SERRA

Acaba de salir a la luz públicauna publicación más con unanueva biografía sobre Fray Juní-pero Serra y en esta ocasión elevento tiene la particularidad deque la obra ha sido editada enBrasil. El libro lleva por título"Frei Junípero Serra o desbrava-dor de California" y ha sidoescrito en lengua portuguesa porFrei Hugo D. Daggio, de la OrdenFranciscana Menor.

Esta primera biografía juni-periana, editada en tierras brasile-ñas, ha sido publicada en colabo-ración con el Serra Club Inter-nacional, por la Provincia Francis-cana de la Inmaculada Concep-

-19- (307)

OTRO LIBRO SOBREJUNÍPERO SERRA

ADRO XAVIER

JUNÍPEROOI!I\,A\.AL

SU INCÓGNITA-SU SIGLO

ción, con el número ocho de sucolección "Héroes Franciscanos"que viene recogiendo las bio-grafías de las más importantespersonalidades del franciscanis-mo a nivel mundial. La penúltimaobra de esta colección trataba deMaximiliano Kolbe, el últimosanto franciscano muerto en unode los campos de concentraciónnazis.

El libro publicado ahorasobre la figura del evangelizadorde Petra es de formato reducidoy tiene una extensión de cientoveintiséis páginas. Según hemospodido saber no será ésta la únicabiografía dedicada a Fray Juní-pero Serra que salga a la luz públi-ca en tierras del Brasil ya queparece próxima la edición de unasegunda obra con un contenidomás amplio que abordará la obrade Fray Junípero.

Casi momentos antes decerrar la edición de este númeronos llega la confirmación de lapublicación de un nuevo librosobre el Padre Serra.

La nueva obra es de unautor conocido, Adro Xavier yha sido editada por EditorialCasals de Barcelona.

El libro lleva por título"Junípero Serra. Su incògnita.Su siglo" y pretende ser unabiografía distinta del misioneroabordando aspectos y facetasno tratados hasta ahora. AdroXavier, que ya tiene en su haber55 títulos y que ha desarrolladosus facetas de historiador, nove-lista, ensayista y viajero, en estabiografía según la nota deleditor "prescinde-da porsabido-que Junípero Serra pueda llegara Santo, y pasa a revelarnos, porprimera vez, el talante psico-lógico del protagonista, lasincógnitas que le han marcado,las marejadas políticas e ideo-lógicas en las que tiene quebracear el buen fraile". El libroes extenso, tiene cuatrocientaspáginas y dada su originalidadhabrá que volver sobre él conmás tiempo y más espacio.

Llorenç Riera

-20- (308)

Su último libro ha sido distribuidoa todos los domicilios de la

localidadDISTINCIÓN DEL

PARLAMENT BALEAR ALHISTORIADOR

SEBASTIAN RUBI POR SUSNUMEROSAS PUBLICACIONES

El Parlament de les lilesBalears ha hecho entrega de unaplaca de reconocimiento y grati-tud al historiador, Hermano Se-bastián Rubí' Darder, por lareciente publicación de su últimaobra, "La Villa Real de Petra. Al-gunas de sus rafees", que fuepresentada el pasado mes de juliocon motivo de las fiestas patrona-les de Petra.

En la redacción de la "VillaReal de Petra. Algunas de susrafees", a parte de su coordinadory principal autor, también cola-boraron distintos autores nativoso relacionados con Petra. Laobra, sin pretender ser la historiaformal de la villa, recoge en suspáginas algunos de sus aspectoshistóricos más relevantes de Petra.Este libro, editado con el soporte

económico del Ayuntamiento,conselleria de Cultura de la CA yParlament, fue distribuido elpasado verano a todos los domi-cilios de Petra y ahora, una vezagotada la primera, ya se hablade la posibilidad de efectuar unasegunda edición de la obra.

Llorenç Riera

I CENTENARIODE LAS MONJAS EN PETRA

La "Coral Infantil" ha tenidola feliz idea de organizar unHomenaje a nuestras Monjas, conmotivo de.las fiestas Navideñas.El acto, cuya fecha se anunciaráoportunamente, se celebrará enel Convento de San Bernardino,y constará de dos Partes:

IAnte el CentenarioActuaciones de varias Anti-

guas Alumnas.Intervención de la Coral In-

fantil.n

El franciscanismo en Petra.Canto de la Sibilla, como se

hacía antiguamente.Adoración de los Pastores.Concierto navideño de la

Coral.

A*

IGLESIA PAUOQUIAL

-21- (309)

ASSEMBLEA PARROQUIALDE PETRA,

21 de Novembre de 1986

Tal com estava anunciat, eldivendres, dia 21 de novembre,es va celebrar l'Assemblea parro-quial. A la convidada general quese va fer a totes les misses deldiumenge abans, hi varen respon-dre una cinquantena de personesque foren les que varen assistir al'Assemblea.

En primer lloc va dirigir laparaula Mn. Joan Bauza, vicariepiscopal de la nostra Zona Pas-toral. Va parlar sobretot delpaper del seglar dins el món o so-cietat i dins l'Església o comuni-tat cristiana.

Llavors es varen fer grups quetreballaren prenent com a base defeina aqueixes dues preguntes:a) Coses que podem fer elsseglarsdins l'església, i, b) coses quepodem fer els seglars fora de l'es-glésia.

Finalment es llegiren les con-clusions de cada grup, quedantd'acord que se donarien a conèi-xer a totes les misses dominicals.

Tals conclusions les podeullegir al final d'aqueix petitcomentari.

Si em demanau una impressiód'aquesta assemblea parroquialcomençaré per dir-vos que tocavahaver-hi molta més gent. No hieren tots els qui hi haurien d'ha-ver assistit ni de molt. Això emdu a pensar dues coses: la prime-ra és que jo no vaig comunicartot l'entusiasme que exigia unatal reunió i per això no vaig des-pertat inquietuds ni ganes. Lasegona és que per a molta gent(i ara només pari de la que solvenir a missa cada diumenge) lode l'església no ho senten encaracom a cosa seva, no se senten res-ponsables, tot lo més ho veuencom una cosa dels mateixos queestan enmig i que per ventura peraixò mateix són criticats, oblidant

que tots hi hauríem d'estarenmig.

Tots els qui em coneixeu unamica sabeu massa bé en quina Es-glésia crec i cap on voldria quecaminàssim tots plegats com acomunitat cristiana. En el nostresementer parroquial hi ha massablat ajagut, hi ha massa cosesque estan enfora de l'evangeli, ino vos cregueu que em posi entreels bons, sinó que sent les meveslimitacions i sé que haurem decomptar sempre amb les travela-des.

Bé, però com que no se trac-ta de cercar coses negatives sinód'encendre IIu mets d ' esperança,crec que lo que hem de fer és co-mençar a caminar, intentant dura la pràctica aquelles coses queun grup de cristians de Petra hemtrobat que ens podem ajudar aviure millor la vida cristiana.

Joan Rosselló i Vaquer

Vetaquí ¡dò lo que vàremacordar a l'Assemblea Parroquial:

Coses que podem fer elsseglars dins l'església:

Catequesi.Participar més en les celebra-

cions: lectures, càntics... quepassegin la bacina gent major.

Neteja.Sentir com a més nostres

totes les activitats de la parrò-quia.

Que hi hagi més assistènciaa les reunions.

Que hi hagi més participacióen les tasques d'acció social.

Tenir una actitud més cohe-rent i de més participació.

Més col·laboració perquè nosia sempre la mateixa gent laqui actuí.

Donar estfmuls perquè lescoses no se facin per rutina.

Que hi hagi més gent com-

promesa en grups concrets: ca-tequesi, economia...

Donar més confiança i parti-cipació als joves.

Que la nostra vida vagid 'acord amb la nostra fe, teninten compte l'evangeli i la reali-tat del món.

Coses que podem fer elsseglars fora de l'església:

Que els cristians actuemsempre com a tais per no oferirnomés una religió de fatxada iexterior.

Que les famílies i tots elsadults que hagin fet una opciócristiana i fins i tot humana, espreocupin per rebre una forma-ció que els ajudi al seu creixe-ment humà i cristià.

Preocupació per viure sem-pre com a cristians dins totes lessituacions de la vida: feina,boti-gues, bars, diversions...

Afrontar els problemes con-crets que hi hagi dins el poble.

No deixar-nos dur per lacomoditat.

Visitar malalts.Sebre escoltar els altres.Respectar la gent sien quines

sien les seves ¡dees polítiques,superar partidismes.

No veure només el cairedolent de les persones i de lescoses.

Saludar tothom.Més responsabilitat en lo

que participam: reunions, etc.Més unió entre els cristians

fora de l'edifici de l'església.Complir el compromís que

tenim amb els altres i sentir-nosresponsables de lo que feim.

Puntualitat.No sentir-nos indiferents da-

vant les diverses activitats delpoble.

Ésser pacífics.

-22- (310)

UN POEMA DESEBASTIÀ RUBI

A LA x"IV CORONA POETICA A

LA MARE DE DÉU DELLUC99

Per Llorenç Riera

El Santuari de Lluc ha publi-cat un llibre amb els millors tex-tes de la "IV Corona Poètica ala Mare de Déu de Lluc" celebra-da l'any 84 amb motiu del cen-tenari de la coronació pontificiade la imatge de la Patrona deMallorca. En aquest llibre que,com hem dit figura tan sols unaselecció dels millors poemes,n'hi ha un de Sebastià RubíDarder, que duu per títol "Trip-tic dels antics pelegrins" i quees reprodueix a continuació.

A les paraules de presentaciód'aquesta IV Corona Poètica,Ramon Ballester, a les horesprior de Lluc, escriu que "LesmQtivacions que ens hi empen-gueren eren ben clares: la fideli-tat a les nostres arrels populars,el redescobriment -per a lesgeneracions actuals- de Lluccom a "far resplendent que lasenya ha dat" i l'impuls deretre homenatge a la Reina deMallorca que des de fa set seglesens "conserva fe i llenguatge"...I més endavant afegeix entrealtres coses que a les pàginesd'aquest llibre "hi sentireu benvius el goig i l'esperança, lesangúnies i les tristeses dels ho-mes del nostre temps".

Aquest és el poema de Se-bastià Rubí.

TRÍPTICDELS ANTICS PELEGRINS

Recordant el"Càntic dels càntics"

ANAM A LLUC amb alegriaperquè és de tots Casa Pairal;hi anam saltant com cérvol jovecercant la Font assedegats.

Pujam, trescant per les dreceres,a la collada, al místic hortde la Madona, al seu cobiti,l'acollidora Casa d'Or.

Palau de Reina coronada,Castell roquer i sant recerobert al poble, als rics, als pobres,als menestrals i cavallers.

Pujam, entrada la batuda,quan ja la pluja se n' ha anat,colrats pel sol de l'estiuada,amb el cos bru però el cor blanc.

Mentre floreix arreu la vinyai esclata en fruits el figueral,el refilar de l'ocelladase fa sentir pels nostres camps.

Canten les guàtleres porugues,mig amagades pels rostolls,i amb els pinsans i caderneresentonen himnes al Creador.

***

- Bella Coloma de les penyes,feu-nos sentir la vostra veu,- eixdolcparrup,queéspau i joia-de l'Amor sant, feu-nos hereus!

JA SOM A LLUC! LaMoreneta,dins les escletxes del penyal,ens mostraci rostre d'atzabejai ens fa sentir sa veu suau.

Tímids guaitam per les finestres,dins I ' hort darrera les parets,anhelant veure Nostra Donaen la collada de l'encens.

Com ho és bella nostra Reina!Com dos estels són els seus ulls,les seves dents, ovelles toses,i els seus dos pits, fonts i aixopluc.

Ses galtes són com la magrana,sa caballera és com ramatde gentils cabres que a son llourecorrents davallen onejant.

La seva alçada és com palmera,la seva boca és un encísi és el seu coll força i bellesa,esvelta torre de David.

Germana nostra, Amiga nostra,ens ha robat a tots el cor,però és en canvi Ella la maina,el més preuat i ric tresor.

- Negre sou Vós, mes sou formosa,bella com tendes de Quedar,com salomònics cortinatges,com l'estelada i el cel blau.

VENIM DE L LUC! contents, gojosos,de venerar la morenor,d'aquella imatge pura i bella,la Mare excelsa del Senyor.

Venim també amb gran congoixai la tristor d ' un comiat,doncs al Cambril nostres penyores,cor i esperit, hi hem deixat.

Tornam, per tant, amb goig i amb penapels viaranys i vells camins,on hi trobam la saba antigaque ens fa tornar més mallorquins.

- #*#

- Verge de Lluc, des de la Serra,els del Raiguer com els del Pla,dins vostre si de tendra Mare,eternament vulgueu guardar!

Sebastià R UB í DARDER

-23- (311)

Miguel Oliver consiguió un"Baco de calidad" para su

caldo rosado"Celler de Son Caló-85"

DISTINCIÓN INTERNACIONALPARA UN VINO DE PETRA

EN ELCONCURSO CELEBRADO EN

SEVILLA

El vinatero de nuestra locali-dad, Miguel Oliver, acaba deconseguir un importante galar-dón para uno de sus productos.La Unión Española de Catadoresque preside el académico, JoaquínCalvo Sotelo, le ha otorgado unode los "Bacos de Calidad" en laprimera edición de la Cata-Concurso del Descubrimientoque se ha celebrado en la ciudadde Sevilla como un acto más delV Centenario del Descubrimientode América y que se seguirá cele-brando anualmente hasta el año1992 en distintas ciudades espa-ñolas y de Hispanoamérica.

Miguel Oliver ha conseguidosu "Baco a la Calidad" por suvino rosado "Celler de Son Caló-85", su más reciente creaciónque ya está logrando una fuertepenetración en el mercado de loscaldos. Esta distinción concedidaal empresario vinatero petrensetiene sin duda una gran importan-cia al ser uno de los dos únicosgalardones otorgados a los vinosrosados. A esta cata-concursointernacional concurrían ciento

setenta caldos de España, Chile,Argentina y Méjico. En total seconcedieron diecisiete "Bacos deCalidad".

Este premio, cuyo trofeo ydiploma acreditativo fueronrecogidos por el propio MiguelOliver en un solemne acto cele-brado en el Casino de Exposicio-

nes de Sevilla viene a suponer unmerecido reconocimiento a laconstante labor que viene reali-zando este vinatero desde haceya bastantes años, encaminada amejorar la calidad de sus produc-,tos, para lo cual no escatima es-fuerzos.

Miguel Oliver ha conseguidotrabajar en una faceta que, a lavez, constituye su gran afición,siendo uno de los empresarios delramo empeñado en la promocióny difusión del vino mallorquín,objetivo que, si bien de una ma-nera lenta, está consiguiendo yalos primeros resultados satisfac-torios. Hace poco tiempo que larevista especializada en gastro-nomía "Gourmets" publicó co-mentarios elogiosos para los vinosde Miguel Oliver, "Mont Ferrutx"y "Celler de Son Caló". Ahora, elbaco conseguido en tierras anda-luzas, viene a reafirmar esta cali-dad a la vez que constituye unanueva e importante promociónpara las muchas veces olvidadoscaldos mallorquines.

Llorenç Riera

-24- (312)

ASOCIACIÓN 3a EDADVIRGEN DE BONANY

BUNYOLADA

GLOSES

Va ja una festa garridaque ha fet sa tercera edatperquè es bunyols que ha donateren de bona farina,i sa dona que els ha arreglatstenia sa ma molt finasi la hagués coneguda fadrinaamb ella m ' hauria casat.

Pere Ferriol

Per fer una bona cançóhan d'estar ben preparatsno han de dir desbaratsni fugi de sa raó,a mi m'agraden es bunyolssi tenen un foradetper mirarí amb s'ull esquerreperquè no puc amb so dret.

Antoni Gibert

A n'aquestes reunionsde la Vergen de Bonanyel bon humor, no falta maientre festes i excursions.

Hem rigut i hem cantathem ballat i hem fet cansonsi de coca i bunyolstots a voler, n' hem menjat

I és que la Tercera Edatl'hem de viure amb alegriadonant gràcies, cada diaperquè a vells hem arribat.

A n'aquesta bunyoladaque tant mos hem devertitsDéu vulgui, que tots unitspoguem fer-la, altre vegada.

Petra 9-11-86Jerònia Bosch

Que tarde tan maravillosapasaron los pensionistas el domin-go 9 de noviembre; cuando haybuena voluntad y unión todo salebien, y así todos los comensalesestuvimos muy satisfechos.

Se ofreció una merierida-cenaa base de "coques amb verdura ibunyols", nadie pagó nada, todofueron aportaciones voluntarias;las sócias hicieron "coques", otraslos buñuelos y las demás aporta-ron lo necesario para su elabora-ción, así como también dinero.La coca se comió regada con unbuen vino tinto y los buñueloscon mistela, también, y como enocasiones anteriores, no faltaronlas bebidas carbónicas, obsequiodel socio Antonio Gibert, co-propietario de la fábrica "LaPaduana". Los preciosos ramosde capullos que adornaban lasmesas fueron obsequio de MiguelRosselló. Por lo tanto, a todosmuchas gracias.

También en esta ocasión,como todas las reuniones prece-dentes, se ha desarrollado cómo-damente gracias a la gran genero-sidad que tiene el matrimonioRibot - Roca (a) Manyo y sushijos, que desinteresadamenteponen a nuestra disposición sugran local y su espaciosa y cómo-da cocina, donde se elaboraron

los buñuelos y asi se pudieronservir en su punto. Una vez más,gracias a tan generosa familia.

Como siempre a lo largo de latarde hubo baile con aquellamúsica antigua tan añorada.También se contaron chistes ycomo es habitual, no faltaron "sesgloses", de entre ellas les ofrece-mos unas cuantas.

Quiera nuestra Excelsa Patro-na, la Virgen de Bonany, quereine siempre esta gran uniónentre todos nosotros.

Gaspar GualPetra, Noviembre 1986

MOLTS D'ANYSAquest any que ja s ' acabaamb tantes novetats,alegries i moltes penes,en es cor estan gravats.

A tots noltros jubilatsdesitjam que l'any que veel sapiguem rebre bé,amb molta conformitat,

alegria i germendat,i que la Verge MariaElla que és nostra guiaens colmi de Felicitat.

Toni Gibert.

-25- (313)

ES NOTICIASUBVENCIONES MUNICIPALES

En su pleno ordinario del mes denoviembre el Ayuntamiento distribu-yó sus subvenciones económicas parael año que finaliza. En esta oportuni-dad el reparto de las ayudas tampocoestuvo exento de polémica entre losdistintos ediles del consistorio. Unosy otros, más que actuar como talesconcejales, se esforzaron en defenderlos intereses de los grupos a los queestán vinculados.

Al final, por mayoría simple ycon el voto favorable de cinco de losseis concejales de Agrupación deAgricultores, fue aprobado el siguien-te reparto: la Unión Deportiva Petray la Unión Musical recibirán una sub-vención municipal de cien mil pese-tas, el Grup Puig de Bonany, la Ron-dalla des Pla, la Coral Fray JuníperoSerra, el Club Juvenil y el Grup deDansa Moderna percibirán cincuentamil y la Coral Infantil,Tramuntana y"Apóstol y Civilizador" veinticincomil. Los pensionistas de la asociación"Verge de Bonany" y la Asociaciónde Padres de Alumnos no tendránayuda municipal este año.

BERNARDO RIBOTMAYOL, EL AFORTUNA-DO B USCADOR DESETAS CONTEMPLANDOSU HALLAZGO.

ABAJO LA INSÓLITASETA JUNTO CON LASDE TAMAÑO NORMAL

UN "ESCLATA-SANG" DECASI MEDIO KILO

En un año en que los numerososbuscadores de setas, tanto los consi-derados casi como profesionales eincluso los ocasionales o simples cu-riosos atrai'dos por la calidad gastro-nómica de los "esclata-sangs" sequejan de la escasez del producto, seproducen sin embargo algunos hallaz-gos espectaculares y sorprendentes,como el conseguido por el joven Ber-nardo Ribot no muy lejos de Petra.

La seta que el sonriente Bernardocontempla satisfecho dio en la balan-za un peso de cuatrocientos cincuentagramos. La diferencia entre el ejem-plar excepcional y los consideradoscomo normales o más comunespuede verse en la segunda fotografíaen la que se contemplan todas lassetas recogidas por Bernardo RibotMayol y sus acompañantes.

De entre la legión de buscadoresque no sólo los fines de semana, sinotambién cualquier día laboral de lasemana se lanzan a la aventura de lassetas en las faldas de Bonany o encualquier otro pinar o garriga del Pía,hay quien vuelve casi de vacío, pero

también siempre hay algunos afortu-nados que regresan con los cestosllenos. Las fotografías son un brevetestimonio de ello.

EL PAPA NO VIENE...POR EL MOMENTO

El Papa Juan Pablo II no visitaráPetra el próximo mes de octubre alinicio de su visita a California. Desde

hace bastantes meses se venía especu-lando con la posibilidad de la visitapapal a partir de unas gestiones reali-zadas por el Govern Balear.

El tema ha quedado claro alregreso de Roma del Obispo de Ma-llorca, con motivo de la visita "adlamina". Monseñor Teodoro Ubedaha declarado que Juan Pablo II novendrá ahora a Mallorca pero sin em-

bargo no ha descartado la posibilidadde que lo haga en el año 92 con moti-vo del V Centenario del Descubri-miento de América, en el que enpalabras del obispo de Mallorca, "lafigura y la obra de Junípero Serratiene mucho que decir". Al parecer,se considera mucho más lógica laposible visita del Papa en el año 92que no ahora.

EL ALCALDE DE PALMA,EN CALIFORNIA

El alcalde de Palma, RamónAguiló, ha visitado los Estados Uni-dos por espacio de quince días, invi-tado por el Departamento de EstadoUSA y el presidente Reagan.

Ramón Aguiló ha visitado Miami,Nueva York, Washingthon y Califor-nia, algunasde cuyas ciudades, comoes sabido, están hermanadas conPalma de manera oficial y por el vín-culo de las personalidades de FrayJunípero Serra y Fray FranciscoPalou.

DIADA DE PREMSA FORANAEN MURO

La "Associació de Premsa Fora-na de Mallorca" celebró su anualdiada que este año tuvo lugar enMuro, el pasado 16 de octubre bajola organización de la revista local"Algebelí"

La diada se inició con visitas alAyuntamiento de Muro, Iglesia Parro-quial y Museo Etnológico de la villay convento de los Mínimos, paraasistir después a la entrega de premiosde un concurso de fotografía organi-zado por "Algebelí".

En Son Sant Martí hubo la comi-da de compañerismo presidida por elpresidente del CIM, Jerónimo Albertiy a cuyos postres hicieron uso de lapalabra el director de "Algebelí",Joan Julia, el presidente de PremsaForana, Biel Massot, el Alcalde deMuro, Jaume Mulet y el propio Jeró-nimo Alberti. Después de la comidase celebró la asamblea general ordina-ria para tratar una serie de cuestionesinternas que afectan a las publicacio-nes locales de Mallorca.

-26- (314)ANIVERSARIO DELNACIMIENTO DEL

PADRE SERRALos Terciarios Franciscanos de

Mallorca se reunieron en Petra el 30de noviembre para conmemorar el273 aniversario del nacimiento delPadre Serra. A las doce del mediodíacelebraron una misa en la Iglesia Pa-rroquial que fue presidida por el fran-ciscano petrense padre Antonio Rieray posteriormente, y a pesar de lalluvia, efectuaron una ofrenda floralante el monumento al misionero.

LI. Riera.

L'ESGLÉSIAOCTUBRE

- A la seva reunió del dia 6 d'oc-tubre el Consell Parroquial va parlar del'Assemblea Diocesana i d'una próxi-ma assemblea parroquial.

- Els pares dels nins que estudienla primera etapa d'EGB se reuniráncada mes durant aquest curs, per parlarsobre l'educació cristiana dels seusfills. Aquestes trobades están obertestambé a pares que tenen fills a cursossuperiors. Així es va decidir a una reu-nió que celebraren dia 13 d'octubre.

- Membres dels grups Consell Par-roquial, Coro i Acció Social se reuni-ren dia 15 per preparar les propostesde cara a l'Assemblea Diocesana.

- Tant els joves confirmats aquestsanys passats com els que s'han de con-firmar han començat durant el mesd'octubre les seves reunions periòdi-ques.

També han començat el catecismeels nins i nines de la parròquia.

- Des. d'aquest mes d'octubre el"Full Dominical" s'edita íntegramenta Mallorca. La seva nova secció "Dosmots d'homilia" ha anat acarree delnostre rector, Joan Rosselló, durantaquestes primeres semanes.

- La nostra parròquia s'ha adherita "l'experiència que fa l'Església deMallorca per ajudar a persones quenecesiten treballar i acostar-se a la qua-litat de vida que la nostra societat opu-lenta els nega".

La campanya du el nom de "Dei-xalles" i se tracta de recollir plàstics notransparents, ferro, plom, aram, llautó,papers, electrodomèstics vells, vidre,roba, etc.

De moment hi ha hagut molta decol·laboració per part de la gent delnostre poble.

- Dia 26 hi va haver la darrerasessió de l'Assemblea Diocesana a laqual hh participà un grup de la nostraparròquia.

NOVEMBRE

- A la seva reunió d'aquest mes elConsell Parroquial va ésser informatsobre l'Assemblea diocesana i sobre elcomençament de la catequesi infantili va seguir amb un canvi d'impressionssobre l'assemblea parroquial que haviade tenir lloc el dia 21.

- La nostra parròquia segueix ambel costum de preparar de tant en tantmenjar pels pobres. Aquesta vegada lagent també va ésser molt generosa.

Entre altres coses es replegaren,30 quilos de sucre, 51 d'arròs, 98 deporquim, 48 de siurons, 68 pots deconfitura i moltes altres coses de men-jar, vestir i calçar. Es compraren 245quilos de patates i sobraren 42.000pessetes que s'entregaren per satisferaltres necessitats.

S'Òliba des campanar.

. . . . I ARA

I/ ESPORTFUTBOL

1a REGIONAL

Resultados:Sant J ordi 1 - Petra 1Petra 2 - Soledad 1Cafetín 3 - Petra 2Petra 2 - Cala d'Or 1Petra 2 - Algaida 1

A pesar del tropiezo sufrido en elencuentro que enfrentó a la U.D. Petra yal Cafetín (último clasificado) el equipopetrense está realizando una de sus mejo-res temporadas de los últimos años. Estabuena campaña queda claramente refleja-da en la tabla clasificatoria, la U.D. Petraocupa la 2a plaza con 19 puntos y 7 posi-tivos, los mismos que el Cala d'Or primerclasificado, teniendo en cuenta que elequipo de Petra lleva disputado un partidomenos, ya que como informábamos en elnúmero anterior, el encuentro que debfajugar frente al V. de Lluch fue suspendidoa causa de la fuerte lluvia que estabacayendo.

Cuando restan solamente 4 jornadaspara que finalice esta primera vuelta, laclasificad un es la siguiente:

Cala d 'OrPetraFerriolenseAlgaidaEspañaSoledad

V.deUuchAt. RafalSon RocaSant JordiMarratxíIndepen.

J. BallistaAlqueríaJuve

J. BuñolaXilvarCafetín

131213131313121313131313131313121213

997776557543532332

124333640235144211

31233414666576778

10

263024231817211718151616179

!31869

101317121114101916211319171826252428

19191817171515141412111111108865

*7

*7+6+5+5•H•H•V2*2-3-1-1-3-4-4-6-6-9

INFANTILESia REGIONAL GRUPO B

RESULTADOS:Petra 2 - Pollensa OJ. Ballista 2 - Petra OBadia C.M. 3 • Petra 1Petra 6 - España 2At. Alaró O - Petra 2

Finalizada ya la primera vuelta deeste campeonato de liga 86-87, el equipoinfantil de la D.D. Petra ocupa una plazacomoda en la clasificación. Esto da uncierto respiro a los jóvenes futbolistas quesaltan al terreno de juego con tranquilidade intentan conseguir los 2 puntos en dis-puta.

VOLEIBOLABSOLUTO MASCULINO

TORNEO DE OTOÑO

Grupo Impar:

C.J. Petra • C.V. Buñola (aplazado)C.J. Petra 3 - C.D. Escolar OC.P. Gels 3 - C.J. Petra 1C.V. Buñola 3 - C.J. Petra OC.D. Escolar O - C.J. Petra 3

A falta solamente de 2 encuentros,frente al C.V. Buñola y al C.P. Gels, elequipo del C.J. Petra se encuentra clasifi-cado en 3° lugar, y salvo cambios inespera-dos parece ser que el torneo acabará sincambios. En las finales el equipo de Petradisputará la 5a plaza frente al conjunto delvecino pueblo de Vilafranca.

CLASIFICACIÓNC.V. Buñola 8 puntos (1 partido menos)C.P. Geb 8 "CJ. Petra 6 " (1 partido menos)C.V. Escolar 5 "

Simó Tortella

-27- (315)

MOVIMENTDEMOGRÀFIC

Per Concepció Bauca.

Naixements

Lluís Grimait i GualFill de Uuís i Antònia

Nascut dia 28 Octubre 1986

Guillem Jaume i FerragutFill de Joan i Franciscà Asunció

Nascut dia 28 Octubre 1986

Maria del Carme Oliver i MasFilla de Nadal i Joana Maria

Nascuda dia 2 Novembre 1986

Miquel Horrach i BurkholzFill de Miquel i Maria Jesús

Nascut dia 24 Octubre 1986

Bartomeu Barceló i RossellóFill de Gaspar i Maria

Nascut dia 11 Novembre 1986

Els nostres difunts

Margalida Frontera i MascaróDia 27 Novembre, 86 anys

Ramon Alcalà GómezDia 11 Novembre. 27 anys. (A Manacor)

L'ASSOCIACIÓ DE LA 3a EDAT "VERGEDE BONANY" DÓNA LES BONES FESTES ATOTS ELS FILLS DE PETRA, ESPECIALMENTALS SOCIS PENSIONISTES

<m^U &My>