Programació: Celeste Araújo, Oriol Sánchez, Gonzalo de Lucas, Josetxo Cerdán.Direcció: Carolina López.Autors: Antoni Pinent, Volker Schreiner, Christoph Girardet i Matthias Müller, Morgan Fisher, David Matarasso, Peter Tscherkassky, Shirley Clarke, Arthur Lipsett, Theodore Ushev, Carlos Serrano Azcona, Andrew Noren, Lois Patiño, João Maria Gusmão i Pedro Paiva, Ute Aurand, Margaret Tait, Marie Menken, Chris Marker, Arthur i Corinne Cantrill, José Luis Sepúlveda i Carolina Adriazola, Germán Scelso, Paul Sharits, Carl E. Brown, Robert E. Fulton, Robert Gardner, Étienne-Jules Marey, Lucien Bull, Jean Painlevé, Peter Whitehead, Stan Vanderbeek, Deborah Stratman, Ernie Gehr.

Inauguració 13a temporada Dijous 9 de gener, 20 h · ANTONI PINENT / ESBOSSOS EXPERIMENTALS Emmarcades en el terreny del cinema experimental, les pel·lícules d’Antoni Pinent són una forma de reflexió sobre el mitjà cinematogràfic, en què els aspectes materials de les imatges en moviment configuren el seu contingut. Al llarg dels anys ha desenvolupat un cinema sense càmera molt particular, treballant directament sobre el suport i fragmentant-ne la unitat mínima, el fotograma. Una tècnica que ell mateix ha designat com a polyframe i a partir de la qual ha realitzat les seves últimes pel·lícules. Aquesta tasca de décollage amb la materialitat fílmica, a més de presentar la pel·lícula com una cosa concreta que es pot treballar amb les mans, remet al cinema d’atraccions, a aquella experiència visual tan impactant, plena de cops, col·lisions i humor, de les primeres projeccions. Aquesta sessió presentarà alguns dels seus treballs en diàleg amb altres de Volker Schreiner, Christoph Girardet i Matthias Müller, Morgan Fisher, David Matarasso i Peter Tscherkassky; uns han estat una influència important, altres aporten conceptes per pensar la seva obra.Hollywood Movie, Volker Schreiner, 2012, vídeo, 7 min; 2∞1: A Space Cut, Antoni Pinent, 2005-07, super-8/projecció en vídeo, 9 min; Play, Christoph Girardet i Matthias Müller, 2003, vídeo, 7 min; Projection Instructions, Morgan Fisher, 1976, 16 mm, 4 min; Descenso, A. Pinent, 2001-02, 35 mm, 1 min; Música visual en vertical, A. Pinent, 1999-2000, 35 mm, sense so, 1 min; FILM QUARTET / POLYFRAME, A. Pinent, 2006-08, 35 mm, 9 min: KINOSTURM KUBELKA / 16 variaciones, A. Pinent, 2009, 35 mm, 1 min 30 s; G/R/E/A/S/E, A. Pinent, 2008-13, vídeo, 20 min; GIOCONDA / FILM, A. Pinent, 1999, 35 mm, 50 s; Superficie, A. Pinent, 1999-2002, 35 mm, sense so, 2 min; The Action, David Matarasso, 2012, 16 mm, sense so, 3 min 30 s; Mi primer 35 mm, A. Pinent, 1995-97, 35 mm, sense so, 1 min; Motion Picture (La sortie des ouvriers de l’usine Lumière à Lyon), Peter Tscherkassky, 1984, 16 mm, sense so, 3 min 30 s.

Divendres 10 de gener, 18.30-20.30 h · Masterclass ANTONI PINENT / ENTRE PERFORACIONSAntoni Pinent exposarà el procés creatiu de les seves pel·lícules (des de la teoria i la tècnica, amb especial incidèn-cia en el muntatge), fent referència també a peces d’altres autors que l’han influït en el seu treball. Entrada lliure.

Diumenge 12 de gener, 18.30 h · Shirley Clarke: Portrait of Jason Ingmar Bergman la va descriure com la pel·lícula més bona i fascinant que havia vist mai. El retrat de Jason Hollyday, autoproclamat xapero afroamericà, actor de cabaret frustrat, és un film rodat en una sola sessió, a l’àtic de Shirley Clarke al Chelsea Hotel de Nova York. Sota els efectes de la ingestió progressiva d’alcohol i de les drogues, Jason explica històries, hilarants o íntimes, actua, s’exposa i sobreexposa, i s’acaba ensorrant en una dramàtica confessió final que fa estremir. La càmera de Shirley Clarke el capta d’una manera directa, amb una autentici-

tat inusual: «Només hi ha un paper que pots fer, Jason, i aquest ets tu». La pel·lícula s’ha restaurat recentment.Portrait of Jason, Shirley Clarke, 1967, 100 min. [Projecció en vídeo.]

Dijous 16 de gener, 20 h · Càpsules del temps. Els films-collage d’Arthur LipsettLa figura d’Arthur Lipsett ocupa un dels marges més originals i apassionants del muntatge i el film collage. La seva obra, que va fascinar cineastes tan diferents com Kubrick, Brakhage o George Lucas, va quedar interrompuda pels problemes mentals del cineasta —va patir trastorn bipolar— i el turment que el va abocar al suïcidi, als 46 anys. Lipsett havia començat realitzant collages sonors, que després va traslladar a les seves peces enigmàtiques i brillants produïdes

per l’NFB del Canadà: combinacions d’imatges i sons, en films de reciclatge i desconstrucció, assajos visuals irònics i sarcàstics sobre el consumisme o crítiques dels mass media, segons ritmes jazzístics o sincopats que van il·luminar un

«El cinema del CCCB» gener – març 2014

sentit del cinema i un pensament únic. Very Nice, Very Nice, Arthur Lipsett, 1961, vídeo, 6 min; 21-87, A. Lipsett, 1964, 16 mm, 9 min; Perceptual Learning, A. Lipsett, 1965, ví-deo, 11 min; Free Fall, A. Lipsett, 1964, vídeo, 9 min; A Trip Down Memory Lane, A. Lipsett, 1965, vídeo, 12 min; Fluxes, A. Lipsett, 1968, 16 mm, 23 min; Lipsett Diaries, Theodore Ushev, 2010, 35 mm, 14 min.

Diumenge 19 de gener, 18.30 h · Banderas falsasMentre el 15-M ha generat, i continua generant, interminables minuts de material propagandís-tic innocu, Banderas falsas es dibuixa possiblement com l’únic assaig fílmic capaç de traspas-sar aquesta condició per oferir-se, a partir dels fets del 15-M i altres manifestacions multitudi-nàries que van tenir lloc en el mateix temps i espai, com una profunda reflexió sobre el moment de control mediàtic i policial en què vivim.Banderas falsas, Carlos Serrano Azcona, 2011, vídeo, 67 min.

Dijous 23 de gener, 20 h · Andrew Noren. Charmed ParticlesLa sèrie de pel·lícules d’Andrew Noren The Adventures of the Exquisite Corpse té una dimensió autobiogràfica i és testimoni de la seva intimitat i un tribut a l’amor. Charmed Particles —el quart capítol— representa un dels millors exemples de les qualitats abstractes i transformado-res de la pel·lícula en blanc i negre. Investiga textures i formes, combinant una fotografia d’alt contrast amb plans detall i pixilació, per crear una música visual d’una kinesis delicada i potent amb la qual ens revela la simple bellesa de la realitat domèstica i la naturalesa fantasmal de

les aparences. Un univers lluminós on la llum esdevé real i el que és il·lusori, carn.Charmed Particles, Andrew Noren, 1978, sense so, 78 min. [Projecció en 16 mm.]

Diumenge 26 de gener, 18.30 h · Lois Patiño«Quédate quieto y observa cómo se mueve el mundo», escriu el poeta gallec Carlos Oroza a «Cabalum». Amb aquest vers, ens endinsem en l’univers de Lois Patiño. Situar-se davant de la seva obra, immòbil com la seva càmera, és una experiència contemplativa que submergeix l’observador en un temps zero, en un temps suspès on la fisicitat del paisatge es metamorfosa en una entitat mística i sensorial. D’aquesta manera, els moviments de l’estat emocional de l’observador es fusio-

nen, com en el treball paisatgístic del romanticisme, amb els de la naturalesa, que ens retorna recíprocament la mirada. Paisaje-Duración. Carretera, 2012, 5 min; Na vibración, 2011, 12 min; En el movimiento del paisaje, 2012, 9 min; Paisaje-Distancia. Campo de fútbol, 2010, 1 min; Paisaje-Duración. Rocas, 2011, 5 min; Montaña en sombra, 2012, 14 min; La imagen arde, 2013, 30 min. [Projecció en vídeo.]

Dijous 30 de gener, 20 h · Animals que de lluny semblen mosquesJoão Maria Gusmão i Pedro Paiva tenen un conjunt de pel·lícules mudes en 16 mm i 35 mm en què presenten, gairebé d’una manera científica i amb una certa ironia, petites accions físiques i fenò-mens òptics particulars. Són inventaris sobre la naturalesa i l’òptica que responen a una demanda d’un món físic visible i, al mateix temps, invisible, on les coses concretes es presenten sempre com si fossin coses que s’oculten. Un fet que els mateixos autors designen com a «abisologia, una ciència

transitòria del que és indiscernible». Les composicions senzilles i els trucs que adopten, com ara l’ús del ralentí o la superpo-sició d’imatges, ens remeten a les pel·lícules mudes del cinema primitiu i a les cronofotografies d’Étienne-Jules Marey.Benguelino a lançar um feitiço na camera, 2011, 2 min 49 s; Rodas, 2011, 2 min 33 s; Debaixo de um carro, 2011, 1 min 48 s; Burro, 2011, 2 min; O cavalo do profeta, 2011, 2 min 2 s; Entrar na cama, 2011, 2 min 47 s; Onda, 2011, 2 min 43 s; Tornado de esparguete, 2010, 2 min 47 s; Vaso mais pequeno que vaso, 2010, 2 min 25 s; Moinho de água, 2012, 3 min 45 s; Maçã de Darwin, macaco de Newton, 2012, 1 min; O Lançamento 1, 2006, 1 min 47 s; O homem imparticulado, 2004, 1 min 33 s; Mão, mais pequena que mão, 2009, 1 min 48 s; Poliedro de frutas, 2009, 2 min 42 s; Três albinos contando anedotas junto à fogueira, 2013, 2 min 48 s; Colocar o olho de peixe, 2012, 2 min 30 s; Eclipse ocular, 2007, 2 min 40 s; Iniciado, 2008, 2 min 39 s; 3 Sóis, 2009, 50 s; Solar, o cego a comer uma papaia, 2011, 2 min 35 s; Ovo estrelado, 2008, 2 min 37 s; Sonho de uma raia, 2011, 2 min 48 s; Aqueles animais que, à distância, se assemelham a moscas, 2012, 2 min 5 s; Pão, chá e jogo do awalé, 2011,, 2 min 27 s; Proboscis, 2013, 2 min 45 s; Casua, 2010, 4 min 37 s; Triângulos e quadrados, 2013, 1 min 25 s; A sopa, 2009, 3 min 35 s. [Projecció en 16 mm, sense so.]

Dijous 6 de febrer, 20 h · Una càmera pròpia. Retrats i diaris fílmics d’Ute Aurand, Margaret Tait i Marie Menken Ute Aurand, cineasta fonamental de l’escena fílmica berlinesa, concep els seus films en la tra-dició del diari i el retrat filmat, sota la gran influència de Margaret Tait, Marie Menken o Jonas Mekas. Pel·lícules que exploren la intimitat de les seves amistats, la bellesa i la sensibilitat de la llum i les textures dels espais, en meticulosos muntatges i estructures «que evoquen els

ritmes específics i la personalitat de la gent i els llocs captats per la càmera». Aquest programa se centra sobretot en els recents retrats filmats d’Aurand, l’obra de la qual s’ha començat a conèixer internacionalment en els darrers anys, posada en relació amb la de Tait i Menken, i fa la presentació d’un film molt poc vist de la cineasta, rodat durant un viatge amb Kenneth Anger per Espanya i que va quedar inacabat. Amb la presència d’Ute Aurand.A portrait of Ga, Margaret Tait, 1955, 16 mm, 4 min; Happy Bees, M. Tait, 1955, 16 mm, 16 min; Bagatelle for Willard Mass, Marie Menken, 1961, 16 mm, 6 min; Hanging Upside Down in the Branches, Ute Aurand, 2009, 16 mm, sense so, 15 min; At Home (Zu Hause), U. Aurand, 1998, 16 mm, 2 min 50 s; Paulina, U. Aurand, 2011, 16 mm, 5 min; Franz, U. Aurand, 2011, 16 mm, 5 min; Maria, U. Aurand, 2011, 16 mm, 3 min; Susan + Lisbeth, U. Aurand, 2013, 16 mm, 7 min; The Gravediggers of Guadix, M. Menken, 1961, vídeo, sense so, 45 min.

Diumenge 9 de febrer, 18.30 h · La caça dels àngels. Primeres cartes i assajos de Chris MarkerL’obra visionaria de Marker, escriptor, cineasta, viatger i fotògraf, es va començar a gestar amb les seves primeres cartes filmades o assajos innovadors com ara Lettre de Sibérie, que durant molts anys no s’han pogut exhibir públicament i que ara s’han recuperat en còpies restaura-des. Tal com va observar Bazin al seu dia, Marker ja creava en els seus inicis una nova forma

de muntatge, en què «l’element primordial és la bellesa sonora, des de la qual la ment ha de saltar cap a la imatge. El muntatge es fa d’oïda a ull». A Si j’avais quatre dromadaires un fotògraf conversa amb dos amics a partir d’un àlbum de fotos fetes arreu del món —la Xina, Israel, Cuba, el Japó, la Unió Soviètica, Escandinàvia, França— al llarg de deu anys, en un diàleg sobre la fotografia, les diferents maneres de mirar, el progrés o la revolució. «La foto és la caça, és l’instint de la caça sense el desig de matar. És la caça dels àngels… Observes, apuntes, dispares i ¡clic!, en lloc d’un mort, tens un etern». (Chris Marker)Lettre de Sibérie, Chris Marker, 1957, 35 mm, 60 min; Si j’avais quatre dromadaires, C. Marker, 1966, blu-ray, 48 min.

Dijous 13 de febrer, 20 h · Arthur i Corinne Cantrill. Chromatic MysteriesEls australians Arthur i Corinne Cantrill comparteixen una intensa relació personal i artística des de fa més de quaranta anys i, amb més d’un centenar de pel·lícules realitzades, són figures destacades en la història del cinema experimental, i de les més productives. El seu treball s’estén a través d’un ampli espectre de formes i gèneres: el cinema expandit, la performance i l’art sonor. Aquesta sessió presenta alguns dels aspectes més habituals en la seva obra fílmica:

l’estudi de les possibilitats formals de la separació de colors i l’exploració del paisatge australià. Manipulant les quali-tats tècniques i materials del cinema, els Cantrill transformen el color inherent de la realitat per crear visions sorpre-nents del món urbà i natural.The City of Chromatic Dissolution, 1998, 17 min; Heat Shimmer, 1978, sense so, 13 min; Waterfall, 1984, 18 min; Warrah, 1980, 15 min; Island Fuse, 1971, 16 mm, sense so, 11 min; Home Movie. A Day in the Bush, 1969, 16 mm, 4 min; Studies in Image (De) Generation, 1975, sense so, 10 min. [Projecció en 16 mm.]

Diumenge 16 de febrer, 18.30 h · Ets carnSi la tradició catòlica ens ha inculcat durant segles la màxima «ets pols i a la pols tornaràs» com una lectura en negatiu de la nostra dimensió física, la sessió «Ets carn» és una apologia del cos humà. Però d’un cos allunyat de l’espectacularització, un cos deforme i deformat, un cos al límit, un cos que se’ns presenta, en definitiva, com a única prova ètica.

El destapador, José Luis Sepúlveda i Carolina Adriazola, Xile, 2012, 20 min; El modelo, Germán Scelso, Espanya, 2012, 41 min. [Projecció en vídeo.]

Dijous 6 de març, 20 h · Paul Sharits i Carl E. Brown. Descàrregues escòpiquesPaul Sharits va desenvolupar un cinema materialista i estroboscòpic, basat en la tècnica del parpelleig entre imatges i colors, que nega la il·lusió fílmica i posa èmfasi en la percepció subjectiva de l’espectador. Carl E. Brown, en canvi, ha explorat la naturalesa expressiva del material cinematogràfic i n’ha reinventat els procediments i les eines. Aquesta sessió reuneix dues de les seves pel·lícules que tracten l’experiència de diversos individus amb trastorns men-

tals enfront de les teràpies d’electroxoc a les quals van ser sotmesos. Alternant fotogrames monocroms i imatges de pacients amb atacs epilèptics, extretes d’un estudi mèdic sobre l’activitat de les ones cerebrals durant les convulsions, Paul Sharits, a Epileptic Seizure Comparison, porta l’espectador a experimentar la descàrrega elèctrica d’aquests tras-torns. Inspirat en el llibre The Myth of Mental Illness del psiquiatre Thomas Szasz, Carl E. Brown juxtaposa a Full Moon Darkness visions expressionistes amb l’acusació d’abús de poder que Szasz formula contra la seva professió i entrevistes a diversos pacients que «van sobreviure» al seu tractament.Epileptic Seizure Comparison, Paul Sharits, 1976, 30 min; Full Moon Darkness, Carl E. Brown, 1985, 90 min (V.O. anglès sense subtítols). [Projecció en 16 mm.]

Dijous 13 de març, 20 h · Robert E. Fulton. Un territori en la mentCineasta, aviador i músic nord-americà, Robert E. Fulton (1939-2002) va morir en un accident aeri amb la seva pròpia avioneta a Pennsilvanià. Va ser un artista d’una complexitat i una pro-funditat poc habituals. Va treballar de càmera aeri i de director de fotografia en diversos docu-mentals, entre els quals els del seu amic Robert Gardner. Les seves pel·lícules enigmàtiques i

laberíntiques estan farcides d’una poètica desafiadora que evoca una certa prosa metafísica. Fulton és un acròbata i un agitador, i barreja imatges i idees creant sobreimpressions insòlites que transmeten un sentit líric molt personal. el seu cinema és el d’un aventurer, capaç de descobrir-nos el paisatge enlluernador d’un món nou.Vineyard IV, 3 min; Swimming Stone, 14 min; Starlight, 1970, 5 min; Path of Cessation, 1974, 15 min; Aleph, 1982, sense so, 17 min; Wilderness: A Country in the Mind, 1984, 20 min. [Projecció en 16 mm.]

Dijous 20 de març, 20 h · Robert Gardner. Documentalista i visionariReputat com un dels grans documentalistes nord-americans i professor influent de l’escola do-cumental de Harvard, Robert Gardner ha realitzat una profusa obra que ha fluït entre la poètica etnogràfica i els viatges moguts per la fascinació envers les alteritats —culturals i religioses— en el món occidental contemporani. Amb això, no tan sols volia captar l’essència d’aquells llocs, sinó la profunditat sensible de la seva experiència personal. «Gardner transmet la sensa-

ció d’una mirada profunda amb una intensitat tal —va dir el poeta Seamous Heaney— que supera el sentit documental i toca el sentit visionari». Forest of Bliss és la seva obra mestra, una experiència mística i una simfonia de la ciutat índia de Benarés, entre dos trencs d’alba: «Està pensada com un relat sobre les penes inevitables i les alegries freqüents que defineixen la vida diària a Benarés, una de les ciutats més sagrades del món. És l’intent de proporcionar a tothom qui vulgui veure-ho una mirada completament autèntica —per bé que magnificada— de les qüestions de vida i mort que es retraten a través de les activitats de tres individus que són vistos amb tot detall. Després de veure-la acabada, estic segur que els animals, especialment els gossos, tenen una importància que a penes vaig percebre mentre la filmava. Els gossos i, no cal dir-ho, el riu». (Robert Gardner)Mark Tobey, Robert Gardner, 1952, 19 min; Forest of Bliss, R. Gardner, 1986, 90 min. [Projecció en vídeo.]

Diumenge 23 de març, 18.30 h · Maneres de veure. Science FrictionVertov va observar que la càmera de cine tenia unes funcions pròpies del microscopi o el teles-copi: una ampliació del que és visible, un suplement de visió. El cinema documental i experi-mental ha tingut així una base en la ciència, amb la càmera com un instrument de coneixement i revelació del que és invisible. Aquest programa agrupa investigacions i descobriments sobre la velocitat, experiments mèdics, o la contemplació del que és ínfim o molecular i el que és

enorme, dels altres mons perceptibles i les seves formes esplendoroses. Realitzats com a experiments de cineastes-ci-entífics, a l’estil de Peter Whitehead rodant The Perception of Life amb microscopis del segle xvii al xx, inclòs el d’elec-trons amb què Francis Crick va descobrir l’estructura de l’ADN, aquests films —de vegades també irònics— acaben sent també experiments sobre el mateix suport fotosensible i el cinema.Homme nu, mains, insectes, Étienne-Jules Marey i Georges Demeny, 1892, vídeo, 3 min; Séparation des sœurs siamoises, Dr. Eugène Doyen, 1902, 16 mm, sense so, 5 min; Éclatements de bulles de savon, Lucien Bull, 1907, vídeo, 2 min; Projectile de canon de 37 mm, L. Bull, 1919, vídeo, 1 min; Balle de revolver traversant une plaque en verre, L. Bull, 1924, vídeo, 1 min; Formation de cristaux aux dé-pens d’un précipité amorphe, Dr. Jean Comandon i Pierre de Fonbrune, 1937, 35 mm, 9 min; Le mouvement brownien, Maurice Françon, 1960, 16 mm, 2 min; Cristaux liquides, Jean Painlevé, 1978, 16 mm, 7 min; The Perception of Life, Peter Whitehead, 1964, 30 min; Science Friction, Stan Vanderbeek, 1959, 16 mm, 10 min; …These Blazeing Starrs!, Deborah Stratman, 2011, 16 mm, 14 min 14 s; History, Ernie Gehr, 1970, 16 mm, 22 min.

Montalegre, 5 - 08001 BarcelonaTel. 933064100 - www.cccb.org