El relat El jove seguidor, mentre preparaven el sopar, explicava il·lusionat seus projectes al savi. L'ancià va somriure i va dir: - M'agrada que miris el futur i facis plans, però no oblidis el present. Els nostres projectes s'han de basar en el present, si no corren el risc de ser vanes il·lusions. Veient la cara de desil·lusió del jove, el savi va prosseguir: - No, no vull treure't la il·lusió sobre el futur. Només intento dir-te que vigilis, no sigui que el futur et mati el present. Somiant en el futur podem trobar-nos que perdem el control del que el present ens va oferint. Va posar una mà sobre l'espatlla del seu jove seguidor i va concloure: - Però segueix fent plans. Un jove sempre ha de mirar al futur... Mentre que el cor té desig, la imaginació conserva il·lusions. François René De Chateau-briand

Pregarock Lánzalo. Abraham Mateo

Quiero un mundo dibujado con Palomas de Picasso con canciones de John Lennon en la punta de los labios. Sigo aquí perdido en una ISLA, todo lo que tengo es un papel. Enviaré al mundo hoy un S.O.S que decir en pocas líneas, no lo sé. Lánzalo, que navegue pásalo! que en las olas viaje la ilusión por UN MUNDO MEJOR Lánzalo lo podemos intentar, miles de botellas por el mar van llevando éste mensaje... LÁNZALO

Dimarts 3 de març

SETMANA SOLIDÀRIA PRATYASHA SOCIAL ACTION FOR SOCIAL CHANGE Els Germans de Sant Gabriel van arribar a l'Índia el 1903 amb la visió de crear una societat justa i fraterna i es van estendre a diferents parts del país. Actualment gesti-onen 159 Institucions que vetllen per les necessitats educatives i de formació profes-sional, l'educació de persones amb limitacions físiques, la promoció dels drets i el desenvolupament de les tribus, els dalits (intocables, en el sistema de castes) i els pobres urbans. L’objectiu del projecte de solidaritat d’enguany és la conscienciació, l’educació, la salut i el desenvolupament de la gent marginal del districte de Ranchi. El Gmà. Jacob Pankijaran, promotor del projecte, es proposa poder millorar la quali-tat de vida de les dones dels barris marginals i la dels seus fills, a nivell de necessitats bàsiques i de salut. També a motivar els nens per anar a l’escola i a les mares a assistir a classes per la tarda per po-der acompanyar els seus fills en el procés d’aprenentatge. S’han seleccionat 10 petits llogarets en un radi de 15 km que es composen d’unes 1000 famílies, les més pobres i desfavorides. Per poder dur a terme aquest canvi social es necessiten recursos econòmics. Estem disposats a col·laborar-hi?

Dilluns 2 de març

Dimecres 4 de març QUIERO UN MUNDO sin fronteras, sin banderas, sin soldados disparando en las trincheras a otros hombres asustados bajo leyes de gobiernos pacifistas disfrazados con oscuras ambicio-nes y sus cuentos tan baratos. QUIERO UN MUNDO sin mentiras que nos cuelan a diario pode-rosos que permiten que se muera mientras tanto sin escuela, medicinas, alimentos, desahuciados, que alimentan la carrera de armamentos con descaro... QUIERO UN MUNDO sin prejuicios, sin racismo, más humano, siendo todos tan iguales, el moreno y el más claro, el que nace en esta tierra o el que llega de otro lado, el que piensa de otra forma siempre a todos respetando... QUIERO UN MUNDO dibujado con Palomas de Picasso, con can-ciones de John Lennon en la punta de los labios, con claveles en la boca de fusiles recortados, con paisajes en los ojos de ese cielo limpio y claro... QUIERO UN MUNDO sin los bosques por incendios arrasa-dos por los turbios intereses de unos cuantos desalmados, sin basura sobre el agua de los ríos que otros cuantos van vertiendo por negocios sin remedio a su paso.

DIMARTS 3

TARDA SOLIDARIA

ESO

DIMECRES 4

ESMORZAR SOLIDARI

INFANTIL I PRIMÀRIA

DIMARTS i DIJOUS

PARADETES SUCS i

BATUTS AL PATI

https://www.youtube.com/watch?

v=gM3CCydNNW4

Un minut per pensar Quants quadres hi ha al Louvre, El Prado, el Vaticà ..., o en qualsevol dels milions de museus que hi ha al món? Quantes pinzellades tindrà el quadre més petit de tots els que té un d'aquests museus? I el quadre més gran? I tots els quadres d'una sala? I tots els quadres de totes les sales? I tots els quadres de tots els museus del món? ¿Milers de milions? ¿Trilions? En general, les obres importants, les obres de molt valor, estan fetes a base de centenars i milers de detalls, posats un al costat de l'altre, tenaçment, pacientment, minut a minut, hora a hora, any rere any ... Milions i milions de gotes d'aigua s'ajunten per formar la incomprensible fortalesa de l'oceà. Milions i milions de lletres s'entrellacen per formar les grans obres literàries. Tu sol no podràs canviar el món, però ofereix l'aportació que et toca!. Fes el que has de fer, treballa amb il·lusió i com-pleix amb el teu deure encara que no vegis els resultats. Sigues responsable i amable encara que els altres no ho siguin. Sigues coherent amb tu mateix. No t'enganyis. No facis servir la fluixesa o la irresponsabilitat dels altres com a excusa per no actuar, per no fer el que et toca fer. El veritable heroisme no consisteix tant a fer algunes obres extraordinàries, sinó en viure intensament cada obra del dia, cada acció i cada moment com si fos l'últim, com si d'ells depengués el destí de la humanitat. Quan et lleves al matí, Déu ja ha col·locat per a tu un escenari meravellós perquè visquis un dia de plenitud: veus l'esclat dels colors en l'alba, els cants dels ocells, la fermesa dels arbres, el somriure de les flors, l'aire que eixampla els pulmons, el do gratuït de la vida i de les persones que t'envolten ..... Tot se’t brinda generosament. Tot es posa al teu servei perquè tu també serveixis. Proposa't viure el dia amb plenitud, en el servei, en l'ofrena inter-minable dels petits detalls. Recorda sempre les paraules que solia repetir la Germana Teresa de Calcuta: "Als nens i als pobres, a tots els que pateixen i estan sols, ofereix-los sempre un somriure alegre. No els donis només les teves cures, dóna'ls també el teu cor. Potser no puguem donar molt, però sempre podem brindar l'alegria que brolla d'un cor ple d'amor ". Una salutació afectuosa, una paraula d'alè, un somriure, una abraçada ..., poden canviar una vida

Dijous 5 de març

Divendres 6 de març

Una mirada al món El bar escola de Coca Cola i la Fundació Solventia, quan la cuina crida el cor Com va començar tot? Va ser al juny de 2013 quan el Projecte Gira Coca Cola va decidir donar suport a la iniciativa de la Fundació Solventia amb l'ajuda desinteressada de Lizarrán (cadena de bars i restaurants). Rebem aprenents d'entitats que es dediquen a la integració de joves en situacions crítiques, tots amb històries terribles a l'esquena. Casos de violència familiar, malalties, drogues i abandonaments. En una primera selecció valorem molt la seva pre-disposició a donar un canvi a les seves vides. En la Fase 0, no remunerada, els proporcionem una formació general sobre hostaleria. Quan comencen la Fase 1, ja remunerada, ells mateixos trien el lloc que més els satisfà, a la cuina o a la sala. Reben 30 hores de formació pràctica cada setmana a més d'instrucció teòrica especialitzada. Després de superar aquestes dues etapes, en la Fase 2, aconsegueixen el seu diploma, s'integren en la plantilla d'altres franquícies de Lizarrán o passen a la Borsa de treball del Bar escola, on els seguim donant suport a les entrevistes que ens sol·liciten aquells bars i restaurants amb els que mantenim acords. En aquest Bar Escola, que de cara al carrer funciona com qualsevol altre de la cadena, transmetem il·lusions, com-partim experiències positives, i brindem a aquests nois una oportunitat per construir-se una nova vida. "Treu el talent que portes dins", els diem. Ells no volen renunciar a poder canviar la seva vida. La seva il·lusió està per sobre de qualsevol dificultat. I tu quina il·lusió li poses a la teva vida?

DIVENDRES 6

GRAN FIRA SOLIDÀRIA

ACTE DE CLOENDA I SOPAR DE LA FAM