Dimarts 6 d’Octubre de 2009 · Número 5€¦ · DIARI DEL FESTIVAL Dimarts 6 octubre 2009 4 A moltes de les pel·lícules presenta-des a Sitges i en l’anime en general els personatges

Dimarts 6 d’Octubre de 2009 · Número 5

www.sitgesfilmfestival.com

Pàg. 07 SPLICE

Pàg. 08 TIMER

Pàg. 09 THE HURT LOCKER

Pàg. 11 LOFT

INFO TICKET

ENTRADES (IVA inclòs)

8€ Pel·lícules de la Secció Oficial Fantàstic a Competició / Secció Oficial Fantàstic Panorama / Secció Oficial Noves Visions Secció Orient Express-Casa Àsia / Secció Anima’t / Secció Seven Chances / Sessions Especials / Sessions 3D4€ Classes magistrals6€ Retrospectives i Homenatges7€ Sessions de curts d’animació a competició10€ Maratons de 2 i 3 pel·lícules12€ Gales d’Inauguració i Cloenda Maratons dia 12 d’octubre

ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)

Abonament Matinée: 99€

Novetat! Vàlid per accedir a les sessions de l’Auditori, durant tot el Festival, en la franja de les 10h-12h-15h* (caps de setmana inclòs). El pots comprar fins al 30 de setembre només a través de Tel·Entrada!

Butaca VIP: 280€ ESGOTADA!Novetat! La manera més còmoda de no perdre’t cap pel·lícula i sempre des de la teva butaca preferent! Tindràs la teva pròpia acreditació i podràs gaudir de totes les sessions de l’Auditori durant tots els dies del Festival, incloses la Inauguració, la Cloenda i la Marató de l’últim dia. La pots comprar fins al 30 de setembre només a través de Tel·Entrada!

Localitat Numerada (LN)Algunes sessions de l’Auditori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per 2€ més, t’estalviaràs de fer cua a les sessions més esperades de l’Auditori (consulta la programació de les sessions LN).

DESCOMPTES FANTÀSTICS** Descompte 20: a partir de la compra de 20 entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà un descompte del 20%.Descompte 10: a partir de la compra de 10 entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà un descompte del 10%.

CARNETS AMB DESCOMPTE **20% de descompte en la compra d’entrades pels clients de Caixa Catalunya (només aplicable a la venda anticipada) i titulars de Carnet Biblioteques, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci i Cultura, Socis Univers de la UPC, Targeta Amiga Desigual, Majors de 65 anys, Club TR3SC, Club UOC. Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de presentar a la taquilla el carnet de soci i el DNI.

* excepte sessions 3D i Maratons del dia 12** no aplicables a Inauguració, Cloenda, Maratons del dia 12, sessions 3D, Abonament Matinée, Butaca VIP i Localitat numerada.

VENDA ANTICIPADA

On-line: www.telentrada.com (cost de distribució: 0,90€)Telèfon: 902 101 212 (cost de distribució: 1,5€)I a oficines de Caixa Catalunya. (cost de distribució: 2€)

Les entrades adquirides a través de Tel·Entrada per a les projeccions de l’Auditori s’hauran de recollir a la taquilla de l’Hotel Meliá ubicada a la Sala Tramuntana. Les entrades adquirides a través de Tel·Entrada per a les projeccions del Prado i el Retiro s’hauran de retirar a la taquilla de l’edifici Miramar.

L’Abonament Matinée només es podrà recollir a les oficines de Caixa Catalunya. Les entrades per a les sessions de cada dia s’hauran de demanar a les taquilles del Melià presentant-hi l’Abonament recollit a les oficines.

L’acreditació de Butaca VIP només es podrà recollir a les oficines de Caixa Catalunya i s’haurà bescanviar per una acreditació vàlida per a totes les sessions de l’Auditori a les taquilles del Melià.

VENDA A TAQUILLES DURANT ELS DIES DE FESTIVAL

Es podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a:

Taquilla Hotel Melià (Sala Tramuntana)C/ de Ramon Dalmau, s/n De l’1 al 12 d’octubreLa taquilla obrirà una hora abans de l’inici de la primera sessió de pagament de l’Auditori i tancarà a l’inici de l’última sessió.

Taquilla edifici MiramarC/ Davallada, 12 De l’1 al 12 d’octubreLa taquilla obrirà una hora abans de l’inici de la primera sessió de pagament del Prado i del Retiro i tancarà a l’inici de l’última sessió.

S’accepta pagament amb Visa. Es donarà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. Queda prohibit l’accés a la sala un cop començada la sessió. No s’admetran canvis ni devolucions excepte en casos de canvi de programació o suspensió de passi per part del Festival. Si és així, la devolució de l’import o el bescanvi per una altra entrada s’haurà d’efectuar a les mateixes taquilles on ha estat realitzada la compra. En el cas d’haver efectuat la compra per Tel·Entrada la devolució de l’import s’haurà de tramitar a qualsevol oficina de Caixa Catalunya. Aquestes devolucions s’efectuaran en els 10 dies posteriors a l’anul·lació de la projecció.

INFO TRANSPORTS

A – DES DE BARCELONATREN* BCN (Sants) – Sitges: Primer tren 05:40 Últim tren 00:06 Sitges – BCN (Sants): Primer tren 04:49 Últim tren 22:26Per a més informació consulteu www.renfe.es

AUTOBÚS DIÜRN I NOCTURN* Sortides des de Zona Oasis. Consulteu horaris i preus a la companyia Monbús (0034) 93 893 70 60 / www.monbus.cat

COTXEPodeu circular per l’autopista C-32 en direcció Sitges i agafar la sortida 31 (Sitges Nord), la sortida 30 (Sitges Centre) o bé la sortida

29 (Sant Pere de Ribes). Aquesta via ràpida travessa els túnels del Garraf i comporta un peatge. També podeu sortir de l’autopista C-32 per la sortida Castelldefels Platja i circular per la C-31 o carretera de les Costes en sentit Sitges fins a entrar a la vila pel barri d’Aiguadolç. Aquesta possibilitat també dóna accés a Les Botigues de Sitges i al poble de Garraf i no comporta cap peatge.

A – DES DE VILANOVA I LA GELTRÚTREN*Sitges - Vilanova: Primer tren 06:16 / Últim tren 00:44 Vilanova – Sitges: Primer tren 04:42 / Últim tren 22:19Per a més informació consulteu www.renfe.es

AUTOBÚS* Sortides des de l’estació de tren. Consulteu horaris i preus a la companyia Autocars Plana (0034) 977 354 445/ www.autocarsplana.com

COTXEPodeu circular per l’autopista C-32 i agafar la sortida 29 (Sant Pere de Ribes) o bé la sortida 30 (Sitges Centre).

BUS INTERURBÀ DE SITGES*Vallpineda, Terramar i Llevantina. Consulteu horaris i preus a la companyia Sarfa (0034) 902 302 025 / www.sarfa.com.

* El Festival no és resposanble dels possibles canvis d’horaris d’aquest servei

DIARI DEL FESTIVAL Dimarts 6 octubre 20093

AVUI US RECOMANEM...TIMERJac SchaefferUna pulsera d’última generació mar-ca la data exacta en què coneixe-rem la nostra mitja taronja. Una comèdia indie que ens fa descobrir el talent d’una autèntica bellesa: Emma Caulfield. S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓAUDITORI 13:45

THE HURT LOCKERKathryn BigelowA través d’una unitat especialitzada en la desactivació de bombes en ple conflicte iraquí, Bigelow retrata l’empantanegat context del combat psicològic dels seus protagonistes. SESSIONS ESPECIALSAUDITORI 10:30/18:00

SPLICEVincenzo NataliUna parella de científics aconse-gueix una nova raça híbrida que desenvoluparà trets depredadors, també pel que fa al sexe. Atípica monster movie on la criatura és perversament atractiva.S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓAUDITORI 20:30

FIRST SQUAD Yoshiharu Ashino, Misha Shprits i Aljosha KlimovEl 1942 sembla que el combat que enfronta Alemanya i Rússia no s’acabarà mai. Tots dos països desenvolupen unitats especials de màgia i ocultisme. Una fantasia del millor anime.ANIMA’T. EL RETIRO 10:00/20:15

THE ECLIPSE Connor McPhersonUn home vidu comença a tenir una sèrie de visions i decideix com-partir-les amb una escriptora de novel·les fantàstiques. Fascinant i intel·ligent pel·lícula romàntica amb tocs fantàstics. S.O. FANTÀSTIC PANORAMAEL RETIRO 14:15

METROPIA Tarik SalehCreada amb una innovadora tècnica de fotomuntatge animat, la cinta arrenca quan una gran empresa decideix unificar tots els metros d’Europa. Una paranoia orwelliana plena de conspiracions kafkianes.S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓEL RETIRO 18:15

SON & MOON Manuel HuergaDocumental atípic, bell i emotiu sobre l’espai a partir de la relació a distància entre un astronauta i el seu fill. Textures i imatges espec-trals combinades amb el costat més íntim de la vida en òrbita. S.O. NOVES VISIONSPRADO 13:15

¡¡BRUJA, MÁS QUE BRUJA!!Fernando Fernán-GómezFilm sobre un triangle amorós a l’Espanya de províncies dels cinquan-ta. La cinta és un dels majors experi-ments genèrics del cinema espanyol, entre la sarsuela i l’esperpent marca Valle Inclán.ELS ALTRES FANTÀSTICSPRADO 17:15

BRONSONNicolas Winding Refn Després de 34 anys de presó, Michael P. s’anomenà Charles Bronson. Un film sobre el delinqüent més famós del Regne Unit i un tour de force per al protagonista d’aquesta òpera sobre la violència.S.O. NOVES VISIONSPRADO 21:15

Antonio Resines, Luis Tosar i Alberto Ammann, de Celda 211Jordi Llompart amb la Maria Honorífica Isabelle Fuhrman i les seves dobles al passi de Orphan

DIARI DEL FESTIVAL Dimarts 6 octubre 2009 4

A moltes de les pel·lícules presenta-des a Sitges i en l’anime en general els personatges habiten una disto-pia futurista completament fantàs-tica. First Squad. The moment of Truth, en canvi, viatja cap al nostre passat immediat: la segona guerra mundial. Som a Rússia l’any 1942, i sembla que l’Exèrcit Roig aconse-guirà aturar les tropes nazis. Men-trestant, la societat secreta d’Ah-nenerbe, aliada de les SS, prepara una contraofensiva letal: pretén res-suscitar el baró Von Wolff (mort en sòl rus vuit segles abans) i els seus soldats perquè anihilin l’enemic. El comandant de la 6ª divisió soviètica, Below, recorrerà a Nadya, una nena que veu el futur (“els moments de la veritat”) i es comunica amb el món dels morts, per impedir l’atac de Von Wolff. Nadya ha perdut els seus pa-res, morts amb la resta del primer esquadró (“First Squad”), al principi de la guerra. Tant Nadya com els seus joves amics van ser entrenats per capitanejar les operacions més delicades de l’exèrcit rus; d’entrada, la petita no recorda res, però, a còpia de cops i visions, anirà fent memòria i emprendrà el camí cap al Kremlin per trobar-se amb Below i portar a terme la missió. La pel·lícula és un còctel sorprenent que barreja frag-ments animats (cent per cent anime

però amb enquadraments i compo-sicions manllevats a l’avantguarda russa) amb entrevistes a testimonis reals. Els artífexs d’aquest treball de cinc anys són Misha Sphrits i Aljosc-ha Klimov, dos joves artistes russos que van prendre consciència del paper dels joves a la segona guer-ra mundial a partir de les novel·les il·lustrades propagandístiques dels anys vuitanta Pioneer Heroes. A tots dos els sorprenia que un fet tan determinant en la història del segle xx hagués caigut en oblit, sobretot entre els joves. Es van plantejar la feina com una immersió arqueo-lògica en la seva infància i com un viatge cap a una època que calia descongelar, recuperar, portar nova-ment al pensament de la gent. Van tirar endavant el projecte amb la col-laboració de Yoshiharu Ashino com a director, d’Eiko Tanaka com a copro-ductor, i de l’estratosfèric Studio 4ºC com a responsables de l’animació i del disseny de producció. A mesura que s’endinsaven en la investigació, Sphrits i Klimov s’adonaven que moltes coses que fins llavors havien considerat llegenda havien passat de debò. El mateix Himmler va estar relacionat amb la societat Ahnener-be, coneguda com a Societat per a la Investigació i l’Ensenyament de l’Herència Ancestral Alemanya, que

utilitzava l’etnografia com a excusa per fer experiments amb els preso-ners de Dachau i d’altres camps. Això no vol dir, naturalment, que a la cinta no hi hagi personatges to-talment ficticis. Els autors d’aquest interessantíssim exercici tampoc no

van inspirar-se exclusivament en les pàgines de Pioneer Heroes; també van tenir en compte les animacions de Mamoru Oshii, la meravellosa i crua pel·lícula de Tarkovski La infan-cia de Ivan, i tota mena de llibres i de pel·lícules sobre la segona guerra

mundial: des de les òperes visuals d’Eisenstein fins a les de Frank Mi-ller, tant distants en el temps i tant properes en la forma.

Amb la projecció del curtme-tratge Trickster

ANIMA’T Retiro 10:00/20:15

First Squad. The Moment of TruthD’ENTRE ELS MORTS


Bad Lieutenant fue dirigida por Abel Ferrara. Bad Lieutenant: Port of Call New Orleans lleva la firma de Werner Herzog. La primera tiene como protagonista a Harvey Keitel, un actor de reconocible pero a la

vez dúctil personalidad. La segun-da cuenta con Nicolas Cage, elogio puro del tic. Con sólo estos nom-bres deberían establecerse las di-ferencias entre las dos películas. Ferrara y Herzog son muy buenos

los dos, pero no se parecen en nada: uno tira hacia la adicción, la redención y el masoquismo moral, mientras que el otro captura la me-galomanía. Pero por si es necesa-rio poner más ladrillos en la mura-

lla que separa una película de otra, aquí van algunas cosas más. El filme de Ferrara acontece en Nue-va York y su protagonista, adicto a las drogas, el alcohol, el sexo y las apuestas deportivas, está casado, tiene varios hijos, busca al viola-dor de una joven monja y, en sus delirios, Jesucristo le habla desde la cruz. La acción del filme de Her-zog transcurre en una desfigurada Nueva Orleans después del Katrina y su teniente corrupto esnifa cocaí-na y fuma crack, bebe y tiene las mismas manías sexuales, pero no está casado ni tiene hijos, se en-tiende con una prostituta de lujo y los casos que resuelve no tienen nada que ver con la iglesia. Eso sí, también padece algún que otro delirio, pero ve iguanas donde su homólogo ferrariano veía Cristos crucificados.¿Se puede cabrear Ferrara por el teórico remake que ha hecho Her-zog de su película? Sí, está en su derecho, y más cuando el produc-tor de las dos es el mismo hombre, Edward R. Pressman, y él ni siquie-ra aparece en los créditos de la segunda. Pero dejando a un lado las extravagancias venecianas del director alemán, que dijo en rueda de prensa que no sabía quién era Ferrara ni conocía su película –y

eso no se lo cree ni el fantasma de Klaus Kinski–, Bad Lieutenant: Port of Call New Orleans puede verse mejor como una derivación o un “filme inspirado en”, antes que un remake en la línea ortodoxa de siempre.Herzog plantea otras cuestiones y reboza al personaje de tics más sicóticos, algo con lo que Cage se siente como pez en el agua: anda contrahecho, mira vidrioso, luce desgarbado y muestra siempre una enorme Magnum en su cintu-ra como si fuera la prolongación de su pene erecto. Para alguien como Herzog que ha traficado con armas en la frontera mexicana, hipnotizado a todos los actores de una película, rodado en la cima de un volcán en erupción y obligado a decenas de figurantes a subir un barco de verdad por una montaña, lidiar con un actor excesivo como Nicolas Cage es coser y cantar. Lo mismo le ocurrirá si un día de es-tos se encuentra con el beligerante Ferrara: acabarán abrazándose y yendo a ver juntos un film de Har-mony Korine.

Quim Casas

Amb la projecció del curtmetratge Korscha

Bad Lieutenant: Port of Call New OrleansCUANDO HERZOG CABREÓ A FERRARA

S. O. FANTÀSTIC PANORAMA Auditori 22:45

La tira de Guillem Dols


The Forbidden Door A TRAVÉS DEL MIRALL

S. O. NOVES VISIONS Prado 11:00

Després de l’esplèndid thriller poli-cíac Dead Time: Kala, el jove cine-asta i escriptor indonesi Joko Anwar arriba a Sitges amb un llargmetratge a mig camí entre el thriller i la pel-lícula de terror no exempta d’esquit-xades –sense que, strictu sensu, se’n pugui dir un splatter–. Anwar repeteix actor per al paper prota-gonista: el bell i turmentat Fachry Albar, potser un alter ego imaginari del director. Anwar també torna a fer circular els personatges per es-pirals físiques i psicoactives. El seu cinema conté el bo i millor de la seva cultura (de fet, els seus guions

han revitalitzat el cinema indonesi), però també el llegat de tots els seus herois occidentals: Nick Cave, Stan-ley Kubrick, Allen Ginsberg i Jean Genet. Els crèdits inicials podrien ser un homenatge directe a Saul Bass, i la pel·lícula sencera podria ser una versió excèntrica i freudiana (encara més!) de l’Eyes Wide Shut de Kubrick. Gambir (Fachry Albar) és un jove escultor que es troba al zenit de la seva vida: té èxit –gràci-es a les seves escultures de dones embarassades–, una dona que l’estima, una casa impecable d’estil Bauhaus, i és aparentment feliç. Un

dia troba un missatge de socors al jardí de la seva confortable llar. Poc després, una porta tancada darrera un armari del seu taller; ell no sabia que existia i la seva dona, que acaba d’avortar, no en vol saber res. A par-tir d’aquí la vida es trunca, la gent propera es fa estranya, les coses es mouen en aquestes espirals irrever-sibles a què Anwar ens convida: la murder ballad comença. L’escultor entra en un club secret que es dedi-ca a l’escopofília amb càmeres ocul-tes col·locades en cases on passen coses estranyíssimes, i arran d’això descobreix el nen maltractat que li demanava ajuda. La vida de Gambir comença a dependre del que hi ha a l’altra banda del mirall; l’escultor comença a viure per les coses que no havia de veure, que no havia de saber. I si fos ell qui passés a l’al-tra banda del mirall, de la “porta prohibida”? Què passaria, llavors? Atenció amb Joko Anwar: no li per-deu la pista a aquest jove indonesi que amb només trenta-tres anys ja ha sigut capaç de fer una pel·lícula tan rodona i tan desconcertant com aquesta.

Ayer fue un día glorioso para el cine fantástico europeo. Así lo demostró la rueda de prensa con los herma-nos Larrieu, directores de Les der-niers jours du monde, su actor Sergi López e Ivan Engler, que ayer pre-sentó Cargo. Los hermanos Larrieu ahondaron en algunos de los ras-gos de su película y afirmaron que “lo interesante es la relación con los tópicos de películas apocalípticas, pues aquí hay un protagonista que no se preocupa por lo que está pa-sando”. El marco es muy realista, algo que se refleja, por ejemplo, en las secuencias de las corridas pam-plonesas: “que rodamos de manera naturalista, sin efectos de postpro-ducción”. Por su parte, el director de Cargo, Ivan Engler, se refirió a las

dificultades de haber realizado una película del espacio con muy poco presupuesto y con una persona asu-miendo gran parte de las tareas: “la clave está en que empleamos ocho años”. Engler no dudó en numerar sus referencias, como Alien o Blade Runner: “son referencias concretas y explícitas, que un aficionado al género puede detectar”. Ayer fue el día del cine europeo, pero también el día en que Vilanova i la Geltrú se acercó a Sitges. Sergi López ha-bló también sobre su papel en el cortometraje exhibido ayer Primer Contacte de Pau Escribano (vilanoví como él), que López definió como “una película con humor, casera y que tiene lugar en un espacio muy reducido”.

UNA JORNADA PARA EL CINE EUROPEO


Torna Vincenzo Natali (responsa-ble de l’angoixant Cube) de la mà de Guillermo del Toro (El laberinto del Fauno, El orfanato i Cronos), un habitual de Sitges, amb l’equip de C.O.R.E. Digital Pictures al cap-davant dels efectes visuals (X-Men, Resident Evil, The Tudors) i amb el del KNB FX Group (Les cròniques de Nàrnia, Sin City) a càrrec del maqui-llatge. Amb el suport econòmic de la vella Gaumont i de Cooperheart Entertainment, Natali ha pogut fer finalment la pel·lícula que va co-mençar a gestar després de l’èxit de Cube. Llavors el problema era que encara no s’havia desenvolu-pat la tecnologia capaç de dur a la pantalla el que ell havia imaginat. Val a dir que ha valgut la pena es-perar per veure els efectes especi-als, el maquillatge i, en definitiva, la perfecta construcció del “monstre”. A partir del 2001, a més, la mateixa comunitat científica va donar a Na-tali els arguments que necessitava per elaborar un guió prou sòlid (tots

recordem Dolly, però qui era Dolly en realitat?). Més enllà de la figura del Golem i del vell somni de crear vida artificial, que ja trobem en pel-lícules com Species, Inteligencia ar-tificial, Terminator, La novia de Fran-kenstein i Metropolis, el que aquí es posa damunt la taula és l’obscur designi de la ciència de crear “no-ves vides” amb una doble finalitat: la terapèutica i la comercial. Adrien Brody (The Village, La delgada línea roja) interpreta Clive, un científic que viu amb Elsa (la polifacètica Sarah Polley de Dawn of the Dead, eXistenZ i Mr. Nobody, presentada también en esta edición del festival de Sitges). Tots dos treballen en un projecte d’experimentació genètica que aspira a combinar l’ADN d’ani-mals diferents amb l’objectiu de crear híbrids. Els interessos dels diversos implicats en el projecte xoquen: d’una banda, les empreses que hi posen diners volen que s’aïlli una proteïna amb aplicacions mèdi-ques que els donaria molts diners;

de l’altra, els joves científics volen anar un pas enllà i combinar l’ADN animal amb l’humà per fer possi-ble a llarg termini el tractament de malalties ara com ara incurables. És, de fet, el mateix debat en què, des del 1988, està embrancada la comunitat científica arran dels experiments amb cèl·lules mare i figures híbrides d’Irving Weissman. El resultat de l’experiment secret de Clive i Elsa és Dren, un ésser tímid i visceral que neix i arriba a l’estadi adult en qüestió de mesos. L’atrac-tiva Dren es convertirà de seguida en part integrant de la vida dels dos científics. El problema de qualsevol prova pilot, incloent-hi la de la “cri-atura”, és que pot tenir resultats imprevistos. El “paradís clínic” que compartia la parella al comença-ment s’esquerda, i Clive i Elsa tam-bé es tornen imprevisibles en la fei-na, en les aspiracions, en l’amor i en el sexe. Un gran joc de miralls on l’adjectiu “monstruós” tant escau a la creació com al mateix creador.

SpliceATRACCIÓ FATAL

S. O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ Auditori 20:30

Nos encontramos con Jaco van Dor-mael, director de Totó, el héroe y El octavo día. Tras su paso por el Festi-val de Venecia, el director trae a Sit-ges Mr. Nobody, una fábula sobre la fragilidad del destino.

Mr. Nobody es un gran laberinto lleno de ideas. ¿Cuál fue el punto de partida del proyecto?Si fuese un guionista disciplinado, podría decirte por dónde empecé, pero no es así. Trabajo de un modo más bien caótico. Y es por el ca-mino cuando voy descubriendo la senda a seguir. Para Mr. Nobody, estuve siete años trabajando en el guión. En Francia, contamos la his-toria de un cartero que cada día de su vida, mientras reparte la corres-pondencia, recoge tres piedras y las va depositando al lado de su casa. Y luego, después de muchos años, descubre que ha construido un cas-tillo caótico, sin arquitecto ni una lógica concreta. Soy un poco como ese cartero.

La película ofrece una aproxima-ción muy personal al género de la ciencia ficción.La idea de un futuro ultra-tecni-ficado me interesaba sobre todo para explorar el desconcierto del Nemo anciano. Cuando te fijas en cómo mira el mundo la gente de ochenta o noventa años, te das cuenta de que están perdidos en el tiempo. El presente les es extra-

ño porque su corazón está en el pasado.

Además está el tema de la muerte, que planea sobre toda la película.Sí, aunque las muertes que recuerda Nemo no son verdaderas. En el cine, suele pasar que todo tiene una ra-zón de ser. Y después, cuando termi-na la película, la vida continúa. Pero en la vida real, no es así. Las cosas suceden de una forma desordena-da, guiadas por un azar misterioso. Y al final nos espera la muerte, que es el final definitivo.

La película tiene un casting muy amplio con actores de muy diversas edades. ¿Cómo fue el casting?Lo más sencillo fue encontrar a los adolescentes. No tienen agentes y todo es más fácil (risas). El encuen-tro con Sarah Polley fue maravilloso. Yo quería convencerla de que acep-tase el papel y ella venía decidida a convencerme para que la contrata-ra. El caso de Diane Kruger fue más complicado, porque su papel, en un principio, lo iba a interpretar Eva Green, que llegó a iniciar el rodaje. Por suerte, cuando Eva abandonó el proyecto, Diane acudió al rescate, perfectamente preparada. Es una actriz extraordinaria. En cuanto a Ja-red (Leto), tuvo que enfrentar el reto de dar vida a nueve versiones del mismo personaje. Curiosamente, lo que le resultó más sencillo fue inter-pretar al Nemo anciano.

MR. NOBODYENTREVISTA A JACO VAN DORMAEL


L’escriptora Jac Schaeffer es posava molt nerviosa cada cop que anava a casa els seus pares i hi topava amb el rellotge que marcava el compte enrere del casament del seu germà. Timer és el resultat de l’alliberament d’aquesta angoixa i el notable debut com a directora de Schaeffer: una comèdia amb premisa fantàstica que ens planteja què passaria si al mercat hi hagués un aparell infal·lible que, col·locat al canell, marqués els dies, hores i segons que ens falten per co-nèixer la nostra parella definitiva (i no em refereixo a la mort!). Emma Caul-field (Buffy la cazavampiros) és Oona, una noia de vora trenta anys que viu amb la seva germana i vol saber

d’una vegada per totes LA resposta. No té ganes de casar-se i després di-vorciar-se com van fer els seus pares, i està farta d’acumular cors trencats i amors no correspostos. Però vet aquí que l’espera la pitjor de totes les res-postes possibles: un timer en blanc. Mikey, interpretat per John Patrick Amedori (Gossip Girl), és bateria d’un grup de rock, comparteix pis amb els altres membres de la banda i treballa de caixer en un supermercat. El dia que ell i Oona, caixer i clienta, deci-deixin conèixer-se millor, el timer de Mikey, amb un compte enrere de qua-tre mesos, serà l’obstacle més gran que s’interposarà entre tots dos. Val la pena començar una relació, amb

aquesta perspectiva? Què ha de fer Oona fins que arribi el moment espe-rat (que no sap quan arribarà)? Ho voldria saber, jo, si visqués en aquest futur fictici? Schaeffer ens omple el cap de preguntes i ens demostra que les coses solen ser més simples del que semblen i del que les fem sem-blar. I que seria molt avorrit que tot portés segell de garantia. Timer és una comèdia romàntica i poc preten-siosa però amb molt de contingut. A més, trenca amb l’esquema clàssic del gènere i amb els finals made in Hollywood. Caldrà estar atents a veu-re si fa escola.

Júlia de BalleAmb la projecció del curt Virtual Dating

TimerAMOR AMB GARANTIA

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ Auditori 13:45

Jaume Collet-Serra nos cuenta su viaje y carrera en Hollywood. Empe-zó viendo películas de John Ford a los cinco años. Cuando él tenía unos doce años era la época de Regreso al Futuro, Indiana Jones… Él miraba Hollywood como el musulmán que mira hacia la meca; quería trabajar con grandes actores, con grandes técnicos, con grandes distribuido-ras que te llevan la película a todo el mundo. A los 18 cogió la male-ta y se marchó a Estados Unidos para regresar a su tierra investido ya como director de cine. Él lo tiene claro: “Empecé a hacer cine para poder escapar de la realidad, para trabajar a partir de la imaginación y poder compartirla con otros”. Em-pezó en la universidad más barata de cine de Los Angeles, pero pron-to se le acabó el dinero. La nece-sidad le obligó a buscarse la vida. Su facilidad con los ordenadores le adentró en el mundo del AVID, eran los 90, y así pudo ahorrar para ha-cer su proyecto de fin de curso: un videoclip musical a partir del cual empezó a desarrollar su carrera como director de clips y publicidad. Era, además, la época de los gran-des directores de publicidad como Spike Jonze y Michel Gondry. “To-dos intentábamos hacer como Da-vid Fincher”, comenta Collet-Serra. Enseguida Joel Silver le propuso La casa de la cera: “El guión estaba ya en la papelera cuando mi agente dijo que tirábamos adelante la pe-lícula, propuse un par de cambios del infumable guión y empezamos a rodar”. Collet-Serra nos explica,

con autocrítica e ironía, los entre-sijos de la industria de Hollywood. “Cuando haces una película en Los Angeles hay mucha presión, tiene que ser grande”. Con La Huérfa-na, también al mando de Silver, había mucho menos presupues-to. El guión tampoco convencía a Collet-Serra, pero la pre-producción coincidió con la famosa huelga de guionistas y él mismo se encargó de adaptarlo. La segunda modificación vino por un ajuste en el presupues-to. Comenta el director las dificulta-des en las que se encontraron, casi todas, en este caso, de producción: poco presupuesto, la obligación (por contratos de Silver) de rodar en el helado Montreal, las leyes que afec-tan al rodaje con niños que hace que sólo puedas disponer de ellos cuatro horas al día… El resultado, según Collet-Serra, “una película de terror psicológico que los produc-tores encontraron demasiado Eu-ropea pero que está teniendo muy buenas respuestas; yo hasta dentro de dos años no sabré si he hecho una buena película o no”.

CLASE MAGISTRAL CON JAUME COLLET-SERRA


“Al principio, sólo estaba el hombre y la naturaleza / Los hombres llega-ron portando la cruz y conduciendo al pagano / hasta los márgenes de la Tierra”. Con estos evocativos versos arranca Valhalla Rising, in-mersión del danés Nicolas Winding Refn en el universo tosco y brutal de la mitología nórdica. Así, el di-rector de la trilogía de Pusher y de la sensacional Bronson, presente en la sección Noves Visions del Sit-ges 2009, nos transporta hasta el siglo XI, una época de oscuridad y guerras santas. La película arranca en las Highlands escocesas, don-de un grupo de paganos captura a un poderoso guerrero de fuerza sobrehumana, interpretado por un soberbio Mads Mikkelsen (el villano de Casino Royale). Después de libe-rarse, y acompañado del joven Are (Maarten Steven), el guerrero, apo-dado One-Eye, se unirá a un grupo de vikingos cristianos que deciden zarpar rumbo a la reconquista de Jerusalem, la anhelada tierra san-ta. Sin embargo, el viaje “cruzado” deparará múltiples sorpresas que pondrán a prueba la fe y la resisten-cia de los protagonistas. Después de sus anteriores pelícu-las urbanas, Winding Refn descu-bre aquí el arrebatador potencial expresivo de los escenarios natu-rales, que le sirven para enmarcar

la rocosa presencia de sus protago-nistas. Como es habitual en su cine, la violencia más salvaje, estilizada hasta la hipérbole, se desata como una fuerza primitiva y trágica, in-herente a la condición humana. La testosterona corre a raudales por Valhalla Rising, un filme que puede emparentarse con la épica marcial y mitológica de 300 y El señor de los anillos, respectivamente; mien-tras consigue evocar los viajes de Werner Herzog al fondo del fanatis-mo demencial (Aguirre, la cólera de dios resuena de fondo), así como la narrativa elíptica y operística de Terrence Malick. Y por si no fueran suficientes los referentes, las pala-bras del director amplían la lista: “Considero la película una combi-nación de muchas cosas. Por una parte, está la mitología heroica que me fascinaba de niño, y por la otra, la televisión de mi infancia, llena de películas de samuráis y spaghetti westerns”.Entre música de sintetizadores y arrebatadores riffs de guitarra, Val-halla Rising se erige como un poe-ma épico poblado por hombres es-toicos dispuestos a cruzar paraísos e infiernos para cumplir su misión: alcanzar el Valhalla, la fortaleza que, según la mitología nórdica, es-pera a los guerreros que perecen en combate.

S. O. FANTÀSTIC PANORAMA Auditori 16:00

Valhalla RisingUNA ODISEA VIKINGA

Cuando se discute sobre los gran-des directores del cine de acción actual, suele olvidarse injustamente el nombre de Kathryn Bigelow, la responsable de obras de referen-cia del fantástico (Los viajeros de la noche, 1987), la ciencia ficción (Días extraños, 1995) y, sobre todo, el thriller (Le llaman Bodhi, 1991). Su nueva película, The Hurt Locker, propone una inmersión, tan estiliza-da como descarnada, en el seno de la contienda bélica de Irak. Aunque hay que advertir que se trata de una aproximación muy particular: “Mi objetivo es situar al espectador en el centro neurálgico de la guerra”, explica Bigelow, “hacerle experi-mentar las tensiones físicas del con-

flicto. No me interesa ofrecer una perspectiva general e intelectualiza-da. Aun así, la futilidad de la guerra empapa cada una de las imágenes del filme”. The Hurt Locker acompaña a un gru-po de élite de artificieros destacados en Irak. Hombres que deben asomar-se de forma cotidiana al abismo de la muerte. Cada operación acarrea nuevos límites: un coche bomba, un nido de francotiradores, un cuerpo humano que ha sido rellenado con explosivos… Un infierno del que Bi-gelow extrae un contundente retrato de la guerra como adicción, como droga que se asienta en el imagi-nario de sus participantes y los con-vierte en mercenarios de su propio deseo de acción adrenalínica. Para conseguirlo, la directora construye un sofisticado mecanismo ritual en el que, misión tras misión, los arti-ficieros se entregan a la tensión de la inacción, a la espera del estallido final. No hay en la película rastro de política o ideología, juicios a los per-sonajes o imposiciones morales. Ni intereses petrolíferos, ni armas de destrucción masiva, sólo tres hom-bres enfrentados a la única fuerza motora posible para el ser humano en guerra: la supervivencia.The Hurt Locker recupera el halo

crudo y ambiguo de las películas bélicas de Samuel Fuller (Casco de acero o Uno rojo: división de choque) mientras la puesta en es-cena parece facturada por un Tony Scott vaciado de épica y de estalli-dos catárticos. O mejor aún, la pelí-cula contiene la trascripción bélica de lo conseguido por el gran John-nie To en The Mission: una poética de la suspensión de la acción. En cuanto al guión, que el periodista Mark Boal escribió a partir de su visita a un equipo de artificieros en Irak, cabe destacar su vocación rea-lista y sus ajustados resortes psico-lógicos: ahí quedan magníficos ha-llazgos como la caja en la que un soldado conserva aquellos objetos “que podrían haberlo matado” (de-tonadores de bombas… y un anillo de boda). No son pocas las pelícu-las que se han atrevidos a abordar la guerra de Irak, pero seguramente ninguna se ha atrevido a observar la contienda con la determinación, detallismo y rigor del que hace gala Kathryn Bigelow, la gran dama del cine de acción.

En la sesión de las 10:30 se pro-yectarán los cortos ganadores de Nova Autoria y el cortometraje Danse Macabre

The Hurt LockerENGANCHADOS A LA GUERRA

SESSIONS ESPECIALS Auditori 10:30/18:00


Entusiasmado y profundamente emocionado. Así se sintió José Ra-món Larraz al descubrir la sorpresa que Sitges’09 le había preparado y que no era otra que el recibir la Ma-ria Honorífica en reconocimiento de su carrera y, lo mejor, reencontrar-se con Marianne Morris y Anulka, las dos actrices que treinta y cinco años atrás protagonizaran Vampyres (1974. Aka. Las hijas de Drácula). Conociendo su pasado de fotógrafo

de modas y viéndole ahora, flan-queado por ambas, uno se pregun-ta cómo es que siempre ha sabido rodearse de bellezas: “Hombre, no creo que a nadie le guste rodearse de esperpentos. Mejor estar con dos chicas guapas como estas”. Y la ver-dad es que razón no le falta, para Anulka y Marianne no parecen ha-ber pasado los años, como si su pa-pel de voluptuosas vampiras en esa fiesta del erotismo y el terror que su-

puso Vampyres no hubiera sido sólo eso, un papel. Y es que Larraz, que trabajó como dibujante e ilustrador en Paris y Bélgica antes de estable-cerse en Londres y ponerse a ro-dar (“en la revista Spirou me hice amigo del creador de Los Pitufos y Lucky Luke”), siempre ha tenido un ojo clínico para las actrices. Con Whirlpool (1970), primer filme de su etapa inglesa (“básicamente me quedé en Londres porque me casé con una inglesa”), Larraz descubrió a Vivian Neves (“era una chica con un fuerte acento cockney que luego se convertiría en una popular mode-lo tras debutar en la película y que siempre me estuvo agradecida”), en Symptons (nominada a la Palma de Oro en Cannes’74) contó con una estupenda Angela Pleasance, y, tras su vuelta a España (“el cine inglés entró en una profunda crisis y yo quería seguir rodando”), Larraz trabajó con Alexandra Bastedo y Te-resa Gimpera, entre otras muchas. Cuando se les pregunta por Vam-pyres (“se rodó a las afueras de lon-dres, en Harefield House, mansión en la que se alojaron Churchill y De Gaulle”, cuenta Marianne), sus dos protagonistas miran con ojos tiernos

a Larraz y es Anulka la que comien-za a hablar: “Pese a que la idea pareciera simple, José nos enseñó a desarrollar el personaje, a hacer-lo nuestro. He trabajado con otros directores pero con ninguno me he sentido tan a gusto como con él”. Y eso que la película trajo de cabeza a los censores por un erotismo mar-cadamente salvaje: “Yo nunca he te-nido reglas, pero fui muy serio con esto y ya dije antes del rodaje que si alguien del equipo se pasaba de la raya ya podía ir haciendo las ma-letas. Sabíamos que íbamos a tener problemas, sobre todo el operador de cámara que veía imposibles ro-dar algunas escenas de sexo, pero al final no nos fue tan mal con la censura y pudo estrenarse”. Un alivio para su productor y amigo, Brian Smedley-Aston (“Había em-peñado su casa para que yo hicie-ra la película pero nunca me sentí presionado”), y una alegría para no-sotros, que la descubriríamos más tarde (muchos a través del VHS), y nos quedaríamos de piedra ante la exuberancia de sus draculitas y la atmósfera pesadillesca y sobrecoge-dora de una cult-movie reivindicable como la que más.

LAS VAMPIRAS DE LARRAZCHARLANDO CON JOSÉ RAMÓN LARRAZ

Ahir, la Sala Tramuntana es va convertir en l’escenari idoni per a una celebració molt especial: la del 30 aniversari de la revista Fangoria. Especialitzada en el gènere de terror des de 1979, la revista que dirigeix actual-ment Anthony Timpone s’ha convertit amb els anys en una referència indispensable del gènere de terror i en plataforma de llançament de nous valors. La celebració va anar acompan-yada d’una projecció de vídeo que feia un repàs divertit dels clàssics contemporanis del gè-nere i que intercalava portades de la revista amb una completa descripció de les seves àrees comercials de gran èxit: publica-cions, ràdio, televisió, merchan-dising, còmic, DVD i, sobre tot, les seves populars convencions fantàstiques.

TAULA RODONA: 30 ANYS DE LA REVISTA FANGORIA


“Cinco amigos. Un loft. Un cuerpo”. Este es el eslogan promocional de Loft, vibrante thriller criminal llega-do de la desconocida filmografía belga para pegar a sus butacas a los visitantes del Sitges 09. Los amantes del “cine-en-que-nada-es-lo-que-parece” no deberían dejar pasar la oportunidad de descubrir la que puede ser una de las gran-des sorpresas de la temporada. El planteamiento inicial de la película parece tan elemental como apun-ta el eslogan: cinco amigos, todos casados, comparten un lujosos loft que utilizan como picadero para sus infidelidades. Sin embargo, esta situación ideal se derrumbará cuando una mañana aparezca en el piso el cuerpo sin vida de una mujer –acompañado por la frase “El destino nos unirá” escrita con sangre-. Servido queda un apasio-nante y desconcertante whodonit (¿quién es el asesino?) digno de la pericia literaria de Agatha Christie, así como del espíritu lúdico y pertur-bador de clásicos contemporáneos como Sospechosos habituales o Memento.

Los cinco amigos y protagonistas de la función son: Vincent (Filip Pee-ters), un arquitecto aficionado a las aventuras extra-matrimoniales; Luc (Bruno Vanden Broucke), un hombre de familia con más de un secreto que ocultar; Chris (Koen De Bouw), cuyos prejuicios contra la infideli-dad serán derribados por la miste-riosa y bella Ann (Veerle Baetens); Filip (Matthias Schoenaerts), el descarriado hermanastro de Chris, adicto a las emociones fuertes; y Marnix (Koen De Graeve), orgulloso representante de la vieja estirpe de hombre mujeriegos e insensibles. Cinco viejos amigos cuyos lazos de confianza se verán puestos a prue-ba por un crimen que destapará un puñado de secretos y rencores.El realizador belga Erik Van Looy, director de La memoria del asesi-no, es el encargado de contar este asfixiante thriller psicológico, en el que despliega una puesta en esce-na estilizada y sofisticada, en la que el ultra-moderno loft del título es el centro de una acción cuyo nivel de tensión va in crescendo hasta al-canzar cotas explosivas. La cámara

juguetona de Van Looy se mueve con la libertad y virtuosismo del Da-vid Fincher de La habitación del pá-nico, mientras el intricado guión de Bart De Pauw es un verdadero fes-tín de incesantes vueltas de tuerca.

Loft es una película que renuncia al relato lineal para componer un en-diablado rompecabezas cuyas pie-zas no terminarán de encajar hasta los últimos planos del filme, un jue-go que convierte al espectador en

un verdadero investigador criminal. ¿Quién se atreve a descubrir al ase-sino?

Con la proyección del cortometra-je Almaritsu

LoftSECRETOS Y MENTIRAS EN EL PICADERO

S. O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ Auditori 01:15


El xilè resident a França Raoul Ruiz torna al seu país per ambientar-hi l’adaptació de La Maison Nucingen d’Honoré de Balzac, un dels escrip-tors francesos més adaptats a la gran i a la petita pantalla. Ruiz ens presenta la desfeta d’una saga fami-liar en una casa que esdevé un per-sonatge més. Al començament de la pel·lícula, quan els dos protagonistes arriben a la mansió, sona el preludi La cathédral engloutie de Claude De-bussy, un solo de piano que s’anirà reprenent al llarg de la pel·lícula. Cer-tament: la catedral familiar s’enfonsa.

William Henry James III (Jean-Marc Barr) és un escriptor que guanya una mansió a la serralada dels Andes en una partida. Ell i la seva dona, Anne-Marie (Elsa Zylberstein), decideixen traslladar-s’hi sense sospitar el que els hi espera: personatges estranys i misteris a dojo. Darrere cada porta (i n’hi ha una colla!) s’hi amaga un secret, els habitants de la mansió mantenen diàlegs absurds i sovint amenaçadors, i la llista d’extravagàn-cies és llarga. L’habitació del matri-moni, completament blanca, sembla un refugi a prova de Bastien (a qui

agrada llegir Pascal envoltat d’espel-mes a ple dia), el doctor té converses sense fil, Lotte té una mentalitat de nena de 8 anys en un cos de noia de 18, el jove Dieter no parla i es passa el dia assegut al piano o en actitud conspiranoica, la minyona Ully alter-na l’insomni i el somnambulisme, i Leonore és el fantasma de la bella morta. Cap de les portes que dèiem, però, bastarà per evitar el drama. Ruiz proposa una barreja efectista i al·lucinant de somni i realitat, amb imatges de textures i colors diferents per representar el món dels vius i el dels morts indistintament. Si al llibre de Balzac els protagonistes eren ban-quers, aquí són directament vampirs; uns vampirs que han perdut el nord i el senderi en perdre les seves pos-sessions materials. Ruiz passeja ce-rimoniosament per una casa-laberint en un joc de miralls i de recorreguts bells i terribles alhora. Ens trobem davant un thriller apol·lini on tot passa sota la llum del dia o bé a la claror dels somnis. Els personatges femenins semblen sortits de la seva anterior pel·lícula, Klimt. La pel·lícula té elements d’O espelho magico d’Oliveira, del Nosferatu de Herzog i de la filmografia del mateix Ruiz. El xilè, que està més actiu que mai –quatre pel·lícules en producció i una en postproducció– torna amb el cap ben alt i amb un thriller d’allò més surrealista.

Nucingen HausLA CATEDRAL S’ENFONSA

SEVEN CHANCES Prado 19:00

En el marc d’aquesta edició del Sitges-Festival de Cinema Fantàs-tic de Catalunya es realitzaran una sèrie d’activitats agrupades sota el nom de Curts cuinats a Sitges. El títol respon a un doble propò-sit: d’una banda, la projecció de curtmetratges de Vicens A. Escribà

amb alguna relació amb Sitges; de l’altra, una crida a realitzar peces breus que reprodueixin pel·lícules que s’hagin rodat aquí bo i tornant a rodar a les mateixes localitza-cions sitgetanes.Aquesta última activitat, anomena-da Ara Sitges és el teu plató culmi-narà amb la projecció dels treballs realitzats el dia 9 d’octubre a les 18:00. La seu de Curts cuinats a Sitges es la Sala l’Escorxador. La inauguració va ser el passat 26 de setembre i l’activitat acabarà el 12 d’octubre. Els curtmetratges d’Escribà són: El llibre de Jonàs (les localitzacions es van fer a Sitges tot i que finalment es va rodar a Tossa i Lloret de Mar), Els espectadors absents (que es va començar a ro-dar el primer dia de festival i es va presentar a la cloenda) i Psicofonia (protagonitzat per nois i noies de Sitges i plantejat com a pilot d’una sèrie de televisió).

CURTS CUINATS A SITGES

Coordinació: Ricardo Reparaz, Violeta Kovacsics Redacció: Manu Yánez, Ingrid Guardiola, Júlia de Balle, Jordi Martínez GomisCorrecció:Mercè López

Maquetació: Juan Carlos Gómez, Stalyn Salazar, Javier Martínez (Estudio Fénix) Fotògrafs: Jesús Paris, Miguel Ángel ChazoIl·lustració: Guillem Dols

EL DIARI DEL FESTIVAL


Entre los amantes de las monster movies, hay pocas dudas acerca de cuál es la última obra maes-tra parida por este subgénero del terror: The Host (2006) de Bong Joon-ho. Ahora, el cine coreano presenta su nueva incursión en el mundo de los depredadores más insaciables. El título de este nuevo superéxito de taquilla es Chaw y hace referencia a una trampa para animales utilizada en ciertas zo-nas rurales del país asiático. Como

ya hiciera Bong, el director Shin Jeong-weon utiliza el humor negro para canalizar un relato lleno de suspense, misterio y brutales bro-tes de violencia, provocados tanto por el monstruo como por los roces entre los humanos. Entre la paro-dia del cine de desastres made in Hollywood (con referencias direc-tas a Tiburón), la comedia de tin-tes surrealistas y la clásica película con monstruo, Chaw mantiene al espectador aferrado a su butaca,

entre la inquietud, el asombro y la carcajada.La acción de la película transcurre en la pequeña localidad de Same-ri, habitada por una curiosa fauna humana y rodeada por un bosque en el que el mal merodea bajo la forma de un monstruoso jabalí gi-gante. A medida que el número de víctimas va en aumento, incluida la nieta de un veterano cazador, Cheon Il-man’s (Jang Hang-sun), un eminente y arrogante detective (Park Hyeok-gweon) llega de Seúl para investigar el caso. En el po-blado se encuentra también Kim (Eom Tae-woong), un policía llega-do recientemente desde la capital. El grupo de valientes que irá en busca de la bestia se completará con un experimentado cazador (Yun Je-mun) y una joven ecologis-ta (Jeong Yu-mi).Un sólido reparto y un efectivo guión forman el armazón de Chaw, una película con corazón de serie B en la que resuenan los ecos de Ra-zorback, la obra de culto del aus-traliano Russell Mulcahy, y Depre-dador de John McTiernan. Rodada parcialmente en California, los efectos especiales de la película llevan la firma de la empresa norte-americana Polygon Entertainment. Con mensaje conservacionista in-cluido, Chaw certifica que el cine coreano de género sigue gozando de un pletórico esplendor.

ChawLAS FAUCES DE LA BESTIA

Orient Express-Casa Asia El Retiro 11:45/0:45

1) ¿Qué estáis estudiando?2) ¿A qué os queréis dedicar?3) ¿Conocías el festival?4) Tres películas favoritas de la vida...5) Y tres de género...

ARNAU VILARÓ (President)1) Master en estudios de cine en la Universidad Pompeu Fabra2) Me interesa la crítica y el aná-lisis. Más adelante me gustaría poder combinarlos con tareas más prácticas3) Sí4) La maman et la putain, El espíri-tu de la colmena y Fanny y Alexan-der5) Histoire de Marie et Julien, Ca-ché (Escondido) y 2001: Una odi-sea del espacio

SERGI FABREGAT1) Tercero de Comunicación audio-visual2) Dirección o crítica3) Sí, desde el 20064) Sátántangó, La Aventura y Vértigo5) El resplandor, Los pájaros y El bosque

ARANTZA MARICHALAR1) Terminé Comunicación audiovisual2) Cine o televisión, cualquier cosa en estos ámbitos3) Sí, he venido varios años4) Freaks, Persona y Fellini 8 1/25) Freaks, Yo me compré una moto vampira y El señor de los anillos

JOAN SALA1) Licenciado en Humanidades y Comunicación Audiovisual2) Distribución de cine. Actualmen-te trabajo en Cameo Media3) Sí4) La maman et la putain, Séptimo continente y Pulp Fiction5) Blade Runner, Solaris y 2001: Una odisea del espacio

ISABEL SALVADOR1) Soy licenciada en Historia del arte2) Organización de eventos, exposi-ciones y festivales3) Sí4) Down By Law, Al final de la esca-pada y La coleccionista5) Noche de miedo, El resplandor y La cosa

UN TEST PARA EL JURAT CARNET JOVE


PROGRAMACIÓAVUI - DIMARTS 6

10:00 El Retiro

Anima’tTrickster (curt)

First Squad

Yoshiharu Ashino, Misha Shprits i Aljosha Kli-mov. Japó/Rússia/Canadà, 2009. Veus: Elena Chebaturkina, Michael Tikhonov. 75’.

10:30 Auditori

Sitges EspecialsCurts premiats Nova Autoria

Danse Macabre (curt)

The Hurt Locker

Kathryn Bigelow. EUA, 2008. Amb Jeremy Ren-ner, Anthony Mackie, Ralph Fiennes. 131’.

11:00 Prado

S.O. Noves Visions - No FiccióThe Forbidden Door

Joko Anwar. Indonèsia, 2009. Amb: Fachri Albar, Marsha Timothy, Ario Bayu. 115’.

11:00 Tramuntana

Classes MagistralsFabricant Metropia: Tarik Saleh (director),

Martin Hultman (director artístic)

11:45 El Retiro

Orient Express-Casa AsiaChaw

Shin Jung-won. Corea del Sud, 2009. Amb Um Tae-woong, Jung Yu-mi, Chang Hang-sun. 122’.

13:15 Prado

S.O. Noves Visions - No FiccióSon & Moon (Diario de un astronauta)

Manuel Huerga. Espanya, 2008. Amb Michael E. López-Alegría, Mikhail Tyurin. 90’.

13:45 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióVirtual Dating (curt)

Timer

Jac Schaeffer. EUA, 2009. Amb Emma Caulfield, Michelle Borth, John Patrick Amedori. 99’.

14:15 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaThe Eclipse

Connor McPherson. Irlanda, 2009. Amb Cia-ran Hinds, Aidan Quinn, Jim Norton. 88’.

15:00 Prado

S.O. Fantàstic CompeticióNe te retourne pas

Marina de Van. França, Luxemburg, Bèlgica, Itàlia, 2009. Amb: Sophie Marceau, Monica Bellucci, Andrea Di Stefano. 111’.

16:00 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaValhalla Rising

Nicolas Winding Refn. Regne Unit, Dinamarca, 2009. Amb Mads Mikkelsen, Alexander Mor-ton, Stewart Porter. 90’.

16:00 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaCargo

Ivan Engler i Ralph Etter. Suïssa, 2009. Amb Anna Katharina Schwabroh, Martin Rapold. 120’.

17:15 Prado

Els altres fantàstics¡¡Bruja, más que bruja!!

Fernando Fernán-Gómez. Espanya, 1977. Amb Francisco Algora, Emma Cohen. 92’.

18:00 Auditori

Sitges EspecialsThe Hurt Locker

Kathryn Bigelow. EUA, 2008. Amb Jeremy Ren-ner, Anthony Mackie, Ralph Fiennes. 131’.

18:15 El Retiro

S.O. Fantàstic CompeticióMetropia

Tarik Saleh. Suècia, Dinamarca, Noruega, Finlàndia, 2009. Veus: Vincent Gallo, Juliette Lewis, Udo Kier. 80’.

19:00 Prado

Seven ChancesNucingen Haus

Raoul Ruiz. França, 2008. Amb: Elsa Zylbers-tein, Audrey Marnay, Jean-Marc Barr. 94’.

20:15 El Retiro

Anima’tTrickster (curt)

First Squad

Yoshiharu Ashino, Misha Shprits i Aljosha Klimov. Japó/Rússia/Canadà, 2009. Veus: Elena Chebaturkina, Michael Tikhonov. 75’.

20:30 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióSplice

Vincenzo Natali. Canadà, França, EUA, 2009. Amb Adrien Brody, Sarah Polley. 100’.

21:15 Prado

S.O. Noves visions - FiccióBronson

Nicolas Winding Refn. Regne Unit, 2009. Amb: Tom Hardy, Matt King, James Lance. 92’.

22:00 El Retiro

S.O. Fantàstic CompeticióMr. Nobody

Jaco Van Dormael. Bèlgica, França, Canadà, Alemanya, 2009. Amb Jared Leto, Sarah Po-lley, Diane Kruger. 136’.

22:45 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaKorscha (curt)

Bad Lieutenant: Port of Call New Orleans

Werner Herzog. EUA, 2009. Amb: Nicolas Cage, Val Kilmer, Eva Mendes. 121’.

23:15 Prado

S.O. Noves visions - No FiccióCropsey

Joshua Zeman, Barbara Brancaccio. EUA, 2008. 84’.

00:45 El Retiro

Orient Express-Casa AsiaChaw

Shin Jung-won. Corea del Sud, 2009. Amb Um Tae-woong, Jung Yu-mi, Chang Hang-sun. 122’. 01:00 Prado

Midnight X-treme The Horseman

Steven Kastrissios. Austràlia, 2008. Amb: Pe-ter Marshall, Caroline Marohasy. 110’.

01:15 Auditori

S.O. Fantàstic Panorama Almaritsu (curt)

Loft

Erik Van Looy. Bèlgica, 2008. Amb Koen De Bauw, Filip Peeters, Bruno Vanden Broecke. 117’.

DEMÀ DIMARTS 6

HOMENATGE A JUAN PIQUER

SIMÓN Misterio en la isla de los monstruos (1981, Juan Piquer Simón)ASIAN TRASH CINEMA

Thunderhawk 6 (1989, Kim Cheong Gi)EL CINEMA QUE HOLLYWOOD VA

PROHIBIR

Assassin of Youth (1937, Elmer Clifton)EL BUQUE MALDITO’ZINE PRESENTA... Don’t Wake the Dead (2009, Andreas Schnaas)ESPECIAL AFTER ALIEN

Contamination: Alien arriva sulla Terra (1980, Luigi Cozzi)

BRIGADOON


PROGRAMACIÓDEMÀ - DIMECRES 7

09:45 El Retiro

Anima’t curtsAnima’tThe Tale of Little Puppetboy (curt)

Puppetboy (curt)

In the Attic: Who Has a Birthday Today?

Jirí Barta. República Txeca, Eslovàquia, Japó, 2009. Amb Jirí Lábus, Lucie Pernetová. 76’.

10:30 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaEl Círculo Goligher (curt)

Paranormal Activity

Oren Peli. EUA, 2007. Amb: Micah Sloat, Katie Featherson, Mark Fredrichs. 96’.

11:00 Prado

S.O. Noves visions - FiccióThe House of the Devil

Ti West. EUA, 2009. Amb: Jocelin Donahue, Greta Gerwig. 93’.

11:00h. Tramuntana

Classes MagistralsEl Fantàstic segons Vincenzo Natali

12:00 El Retiro

Anima’t curtsPrimera sessió de curts

102’.

12:45 Auditori

Sitges EspecialsSpot Alien – Killer Joy

Out of Our Minds (OOOM) (curt)

Tetsuo: The Bullet Man

Shinya Tsukamoto. Japó, 2009. Amb Erik Bos-sick, Akiko Monou, Shinya Tsukamoto. 79’.

13:00 Prado

S.O. Noves visions - FiccióThe Forest

Ashvin Kumar. Índia, Regne Unit, 2009. Amb: Jaaved Jaffery, Nandana Sen. 90’. .

14:00 El Retiro

S.O. Fantàstic CompeticióLes derniers jours du monde

Jean-Marie i Arnaud Larrieu. França, 2009. Amb Mathieu Amalric, Catherine Frot, Sergi López. 130’.

15:00 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióKinatay

Brillante Mendoza. França/Filipines, 2009. Amb Coco Martin, Julio Diaz, Mercedes Ca-bral. 110’.

15:30 Prado

S.O. Fantàstic PanoramaShadow

Federico Zampaglione. Itàlia, 2009. Amb Jake Muxworthy, Karina Testa, Chris Coppola. 90’.

16:30 El Retiro

Anima’t curtsPrimera sessió de curts

102’.

17:15 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióHeartless

Philip Ridley. Regne Unit, 2009. Amb Jim Stur-gess, Clémence Poésy, Timothy Spall. 90’. 110’.

17:45 Prado

Els altres fantàsticsLa madre muerta

Juanma Bajo Ulloa. Espanya, 1993. Amb Ka-rra Elejalde, Ana Alvarez, Lio. 107’.

18:30 El Retiro

Anima’t curtsAnima’tThe Tale of Little Puppetboy (curt)

Puppetboy (curt)

In the Attic: Who Has a Birthday Today?

Jirí Barta. República Txeca, Eslovàquia, Japó, 2009. Amb Jirí Lábus, Lucie Pernetová, Vladi-mir Javorsky. 76’.

19:30 Auditori

S.O. Noves visions - No Ficció50 años en la Luna (curt)

Son & Moon

Manuel Huerga. Espanya, 2008. Amb Michael E. López-Alegría, Mikhail Tyurin. 90’.

20:30 Prado

Seven ChancesUn lac

Philippe Grandrieux. França, 2008. Amb Dmi-try Kubasov, Natalie Rehorova, Alexei Solon-chev. 87’.

20:45 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaValhalla Rising

Nicolas Winding Refn. Regne Unit, Dinamarca, 2009. Amb Mads Mikkelsen, Alexander Mor-ton, Stewart Porter. 90’.

22:00 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióThe Machine Stops (curt)

Moon

Duncan Jones. Regne Unit, EUA, 2009. Amb Sam Rockwell, Dominique McElligott. 97’.

22:30 Prado

S.O. Noves visions - FiccióThe Forbidden Door

Joko Anwar. Indonèsia, 2009. Amb: Fachri Albar, Marsha Timothy, Ario Bayu. 115’.

22:45 El Retiro

S.O. Fantàstic CompeticióSplice

Vincenzo Natali. Canadà, França, EUA, 2009. Amb Adrien Brody, Sarah Polley, David Hewlett. 100’.

00:05 Auditori

Sitges EspecialsThe Mirror Girl (curt)

Battle Games (curt)

Tetsuo: The Bullet Man

Shinya Tsukamoto. Japó, 2009. Amb Erik Bossick, Akiko Monou, Shinya Tsukamoto. 79’.

00:45 El Retiro

Midnight X-tremeBlack Dynamite

Scott Sanders. EUA, 2008. Amb Michael Jai White, Tommy Davidson, Salli Richardson-Whitfield. 90’.

00:45 Prado

Midnight X-treme Yamagata Scream

Naoto Takenaka. Japó, 2009. Amb Naoto Takenaka, Riko Narumi, Akira. 116’.

DEMÀ DIMECRES 7

ASIAN TRASH CINEMA Primitives (1978, Sisworo Gautama Putra)

HOMENATGE A JACK TAYLOR

El Buque Maldito (1974, Amando de Osorio)HOT BOLLYWOOD!!!

Ek Chotisi Love Story (2002, Shashilal K. Nair)ESPECIAL AFTER ALIEN Galaxy of terror (1981, Bruce D. Clark)ESTRENA BRIGADOON

Dirty Love (2009, Chile)

BRIGADOON

Documents

Dimarts 6 d’Octubre de 2009 · Número 5€¦ · DIARI DEL FESTIVAL Dimarts 6 octubre 2009 4 A moltes de les pel·lícules presenta-des a Sitges i en l’anime en general els personatges