21
1. Expliqueu com realitzaríeu l’avaluació i identificació de les necessitats educatives de la Maria i elaboreu un llistat amb les necessitats educatives que detecteu Atenent al cas de la Maria, la colaboració entre professionals (mestra, mestra d’educació especial, psicopedagog de l’EAP i professionals del CREDV) es imperativa per una correcta avaluació del cas, per tant, hauríem d’iniciar el procés de detecció : L’escola (o el departament d’ensenyament, donada la singularitat del cas de la Maria-nena nouvinguda de 8 anys sense escolaritzar i amb discapacitat visual) comunica al EAP el cas. Com a inici del procés de detecció, el psicopedagog de l’EAP realitza una valoració de la Maria en base a les pautes d’observació proposades al respecte pel CREDV-ONCE i demana un informe oftalmològic complet de la Maria com a pas previ de derivació del cas al CREDV. El psicopedagog del CREDV-ONCE rep tota la informació i atén al diagnòstic de ceguesa total. En base a aquest fet, o El psicopedagog del CREDV-ONCE realitza l’avaluació psicopedagògica de la Maria mitjançant, per exemple, la Pauta de registre per a l’avaluació psicopedagògica de l’alumne amb discapacitat visual (M.Albertí i L.Romero, 2010) i l’entrevista d’acollida familiar amb els pares de la Maria. o El tècnic en rehabilitació de la ONCE i la comissió tècnica determinen amb les eines adients el suport que la Maria necessita. A l’escola faríem un registre de dades complementària o De la Maria per valorar les seves capacitats i dificultats mitjançant, per exemple, la Pauta de valoració de les capacitats i dificultats de l’alumnat amb ceguesa (M.Albertí i L.Romero, 2010) o De la família mitjançant, per exemple, la Pauta de registre de l’entorn familiar (M.Albertí i L.Romero, 2010)

Discapacitat Visual_Cas Pràctic

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

1. Expliqueu com realitzaríeu l’avaluació i identificació de les necessitats educatives de la Maria i elaboreu un llistat amb les necessitats educatives que detecteu

Atenent al cas de la Maria, la col·laboració entre professionals (mestra, mestra d’educació especial, psicopedagog de l’EAP i professionals del CREDV) es imperativa per una correcta avaluació del cas, per tant, hauríem d’iniciar el procés de detecció :

L’escola (o el departament d’ensenyament, donada la singularitat del cas de la Maria-nena nouvinguda de 8 anys sense escolaritzar i amb discapacitat visual) comunica al EAP el cas.

Com a inici del procés de detecció, el psicopedagog de l’EAP realitza una valoració de la Maria en base a les pautes d’observació proposades al respecte pel CREDV-ONCE i demana un informe oftalmològic complet de la Maria com a pas previ de derivació del cas al CREDV.

El psicopedagog del CREDV-ONCE rep tota la informació i atén al diagnòstic de ceguesa total. En base a aquest fet,

o El psicopedagog del CREDV-ONCE realitza l’avaluació psicopedagògica de la Maria mitjançant, per exemple, la Pauta de registre per a l’avaluació psicopedagògica de l’alumne amb discapacitat visual (M.Albertí i L.Romero, 2010) i l’entrevista d’acollida familiar amb els pares de la Maria.

o El tècnic en rehabilitació de la ONCE i la comissió tècnica determinen amb les eines adients el suport que la Maria necessita.

A l’escola faríem un registre de dades complementària o De la Maria per valorar les seves capacitats i dificultats mitjançant, per exemple, la

Pauta de valoració de les capacitats i dificultats de l’alumnat amb ceguesa (M.Albertí i L.Romero, 2010)

o De la família mitjançant, per exemple, la Pauta de registre de l’entorn familiar (M.Albertí i L.Romero, 2010)

Amb aquest registre de dades i en coherència amb la descripció del cas els aspectes més significatius per determinar les seves necessitats personals i educatives tenen a veure amb:

Àmbit de l’autonomia Personal Aprendre habilitats bàsiques de la vida diària (vestir-se, dutxar-se,..) Aprendre a desplaçar-se amb autonomia Desenvolupar el sentit del tacte => Estimular el tacte

Àmbit de les habilitats Socials Experimentar les relacions interpersonals, tant amb iguals (vidents i no vidents) com a

adults Desenvolupar habilitats socials relacionades amb la convivència en la comunitat

educativa Àmbit de la comunicació

Desenvolupar la relació comunicativa a l’entorn escolar (fer demandes d’atenció/objectes/accions, preguntar, participar en converses,...)

Àmbit del desenvolupament motor Desenvolupar la psicomotricitat Millorar l’esquema corporal

Àmbit competència i habilitats cognitives La Maria no mostra dificultats cognitives. Nivell de llengua i raonament adequats

Page 2: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

Àmbit aprenentatges escolars Nivell curricular baix. No ha estat escolaritzada mai.

o Aprendre Braille per poder accedir als continguts curricularso Aprendre a llegiro Aprendre a escriureo Aprendre operacions bàsiques matemàtiques

Com a necessitats globalso Motivar-se i perseverar en l’aprenentatgeo Adquirir les competències curriculars adient a la seva edat

2. Expliqueu i justifiqueu quina intervenció educativa proposaríeu per treballar amb la Maria (aspectes a treballar, estratègies, recursos materials i personals,...)

CONSIDERACIONS PRÈVIES

Vull remarcar la meva manca d’experiència real en treball amb alumnat invident així com que la meva experiència docent es centra a secundària i a l’àmbit de l’educació d’adults. D’altra banda, encara que la meva vocació és la docència, la meva formació acadèmica és d’enginyeria tècnica industrial. Què vull dir amb tot això? Ben segur em deixaré aspectes per tractar, espero, però, que tots els que he contemplat siguin significatius per a una eficient adaptació i un adequat desenvolupament de la Maria.

La meva perspectiva sobre el plantejament de la PAC girarà entorn a dos punts bàsics:

1. Intentar pensar en tot moment en la Maria; en el que és millor per ella però procurant ser molt sensible amb la seva situació de partida i els seus sentiments i emocions.

2. Intentar fer un plantejament realista, pràctic i concret de la intervenció

PLANIFICACIÓ A CURT TERMINI I A LLARG TERMINI

Donada la situació inicial de la Maria crec que es fa necessari elaborar una planificació individualitzada a llarg termini. Donat que la Maria no denota dificultats cognitives, podria plantejar-se que aquesta planificació abastes com a màxim el cicle d’educació primària amb l’objectiu final d’acabar la primària amb l’assoliment adequat de les competències específiques i les competències bàsiques educatives. Atès que la Maria s’escolaritza a 3er, estem parlant d’una planificació a tres/quatre anys. Aquesta macroplanificació hauria de respondre a un treball conjunt CREDV-ONCE i escola; coordinat des de la CREDV-ONCE amb el suport i implicació necessàries de la comunitat escolar.

Des del meu punt de vista la feina a fer el primer any és determinat i per això el plantejaria com un any d’adaptació i ubicació amb l’objectiu general d’afavorir les condicions personals, socials i tècniques per què la Maria pugui ser una nena feliç des de l’autonomia i la integració familiar, social i escolar. En aquest primer estadi és fonamental despertar i enfortir l’autoestima i l’autoconcepte de la Maria i això implica treballar paral·lelament amb els pares i amb ella.

Page 3: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

Crec que és fonamental evitar qualsevol estrès afegit al propi de la nova situació vital que està experimentant: canvi de país, de cultura i “pèrdua” de la seva referencia quotidiana, tant personal, el avis, com material, la seva llar a Colombia .

PLANIFICACIÓ CURT TERMINI

Els aspectes més significatius a treballar aquest primer any, des del meu parer han de ser:

1. L’ajust de la seva discapacitat

La Maria té una percepció de la seva discapacitat a través de la mirada dels seus avis i pares (mirada discapacitat i sobreportectora). Com a primer pas per fer partícip directe del seu procés de construcció personal, a la Maria se li ha d’explicar, d’acord a la seva edat, quina diversitat funcional té, quines són les seves limitacions i com aquestes limitacions es poden resoldre amb l’ajut i suport adequats. Atenent que té 8 anys , l’acceptació de la seva situació (capacitats i limitacions) passa per treballar amb els pares per què recondueixin la seva perspectiva envers la discapacitat de la seva filla.

2. La millora (L’establiment) de relacions interpersonals

Sembla que la Maria no ha tingut oportunitats de relacionar-se gaire amb altres nens. D’altra banda, els seus avis, la seva referència de suport emocional més immediata, possiblement s’han quedat a Colombia i la relació amb els seu pares tampoc semblar estar suportada en una afectivitat positiva i expressa, més aviat respon a un estat de preocupació, angoixa i sobreprotecció permanent. En resum, per a la Maria és fonamental accedir a un entorn de relacions constructives i positives on la seva discapacitat no sigui la seva ressenya d’identitat.

Atenent a aquest fet i a que la Maria no ha estat mai escolaritzada hem de cuidar molt i molt el procés d’incorporació a l’escola amb l’objectiu final de que vingui contenta, motivada i amb ganes d’aprendre i compartir amb els seus companys i companyes.

3. Augment de la seva autonomia personal

Aquesta mateixa actitut familiar ha fet que a la Maria no se li donin oportunitat d’aprenentatge de qüestions bàsiques relacionades amb l’autonomia personal (higiene, vestir-se, tenir curar d’ella mateixa, col·laboració tasques llar, ...) i, conseqüentment se l’ha privat de desenvolupar competències personals bàsiques com tenir cura d’ella mateixa, la responsabilitat, la capacitat de frustració o la motivació per l’aprenentatge, entre d’altres . Es fonamental per a la Maria comenci a adquirir aquestes habilitats personals de mica en mica per poder fer-les servir com a eines de vida i, també, per fomentar la seva iniciativa i millorar la seva autoestima.

4. Adaptació a l’entorn físic i cultural

A la Maria li han canviat l’escenari de vida. Ara es troba en nou entorn físic diferent (nova llar, l’escola, el veïnat,..), en un nou país amb uns costums culturals diferents que per més dificultat inicial té una llengua oral, la seva eina principal de comunicació amb l’entorn, desconeguda. A més, la Maria té un desconeixement i, per tant, una manca de pràctica en el maneig de les eines i estratègies facilitadores de la mobilitat necessàries pel coneixement del

Page 4: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

entorn físic immediat. Es fonamental fer un treball inicial amb la Maria d’adaptació a l’entorn físic i cultural per poder aportar-li seguretat i autoconfiança.

5. Aprenentatge del codi Braille

La Maria no ha tingut l’aprenentatge del codi Braille que per a ella esdevé eina necessària per poder accedir als continguts curriculars. Per tant, és fonamental i prioritari en aquest primer any el treball per a la iniciació de la lectoescriptura en codi Braille.

L’ARRIBADA DE LA MARIA A L’ESCOLA : TREBALL PREVI AL CENTRE

És fonamental que hi hagi una informació i formació prèvia a l‘arribada de la Maria a l’escola. S’haurà de fer un treball previ amb professorat i alumnat, cadascú amb les explicacions i indicacions adients al seu nivell. A remarcar:

- L’ús de la llengua oral esdevé l’eina més important de comunicació amb la Maria.- Esforç i implicació en verbalitzar totes les accions que es vagin desenvolupant i

anticipar les immediates, si no li expliquem ella no sabrà què està passant.- Presentar-se a la Maria quan ens dirigim a ella, poc a poc anirà reconeixent les veus.- Anomenar a totes les persones pel seu nom, és la manera en què la Maria podrà

identificar qui està fent què.- Deixar-se tocar, l’exploració és la manera de veure de la Maria- Relacionar-s´hi amb naturalitat, la Maria és una nena nouvinguda que necessita sentir-

se acollida.- Demanar si necessita ajut, oferir-li; la Maria necessita percebre que ens preocupem

per ella.- Mantenir l’ordre de les coses és molt important per a la Maria, ella identifica la

ubicació de les coses en base a indicadors de referència.- Parlar amb naturalitat però amb un llenguatge estructurat i concret.

És fonamental que es faci aquest treball previ amb els companys de classe.

De la mateixa manera és important que el centre s’impliqui en l’ús del codi Braille afavorint oportunitats d’aprenentatge d’aquest codi a tota la comunitat educativa i transcrivint a codi Braille les informacions públiques del centre assegurant-se estiguin a l’alçada adequada per poder accedir-hi . A mida que la Maria vagi avançant en el seu aprenentatge serà la seva eina formal de comunicació amb l’entorn.

És important que en el cas de la Maria, inclús abans de saber llegir-los, les informacions significatives del centres i, sobre tot, de la seva classe ja estiguin en Braille (nom dels companys, dies de la setmana, mesos, estacions, hores, càrrecs, àrees diferenciades de la classe,...) ja que suposarà una aproximació per a tothom al codi Braille.

Evidentment en el cas dels professors relacionats directament amb la Maria, al igual que pels pares de la Maria, l’aprenentatge del codi Braille és necessari. Pels companys de la Maria és una oportunitat d’enriquiment personal i educacional que no tots els nens i nenes tenen.

PLANIFICACIÓ INTERVENCIÓ EDUCATIVA PRIMER ANY (3R PRIMÀRIA)

Page 5: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

Com a recursos humans per tota la intervenció educativa amb la Maria s’ha de comptar amb les instruccions i indicacions dels professionals del CREDV-ONCE. En aquest primer estadi la seva presència haurà de ser més freqüent i constant. Així com l’acompanyament de la mestra de suport NEE.

A més hem de tenir present que sempre podem demanar a l’ONCE la transcripció de tot el material que com a docents necessitem.

Desenvolupament GlobalOBJECTIUS 1er Any Maria Continguts METODOLOGIA RECURSOSEstimulació del Tacte1. Aprendre a analitzar informació

discriminant les diverses propietats del objectes i matèries

2. Aprendre a anomenar i descriure els objectes, sensacions i informacions que rep la Maria a través del tacte per ajudar-la a practicar l’anticipació.

3. Sensibilitzar els sentit tàctil per facilitar l’accés al sistema Braille

+ L’anàlisi d’objectes significatius per a la Maria.

+ Els conceptes de textura, forma, volum, mida, pes i temperatura

+ Permetre que la Maria toqui organitzadament tot allò que necessita en tot moment, les vegades que ho necessiti i donar-li temps per que vagi integrant la informació poc a poc i començant a elaborar conceptes.

+ Donar temps i espai per què la Maria anomeni i descrigui els objectes, sensacions i informacions que rep a través del tacte.

+ Fer ús jocs de classificació o discriminació de textures, mides, formes,...

+ Material disponible a l’escola i facilitat per l’ONCE

+ Objectes portats per la Maria

Estimulació Altres Sentits1. Discriminar sons

2. Discriminar gustos

3. Discriminar olors

4. Aprendre a anomenar i descriure els objectes, sensacions i informacions que rep la Maria a través d’aquests sentits per ajudar-la a practicar l’anticipació.

+ Identificació de diferents sons a l’entorn escolar i a l’exterior

+ Identificació de gustos significatius per a la Maria

+ Identificació d’olors significatives per a la Maria

+ Fer activitats d’associació sentits – objectes / situacions focalitzant el treball en motivar l’atenció i la concentració de la Maria ja els desenvolupament d’aquests sentits seran clau per fer els aprenentatges escolars. Per exemple associar el so del timbre a diferents hores amb el seu significat, això també l’ajudarà a practicar l’anticipació.

+ Dissenyar activitats conjuntes de classe on tots els companys i companys hi participin en les mateixes condicions. Es una bona oportunitat pel treball empàtic del grup envers la Maria.

+ TIC per a la reproducció de sons (del carrer, musicals, de la natura, humans ...)+ Per gustos i olors material disponible a l’escola o portat de casa (aliments, difusors, plantes aromàtiques,...)

Page 6: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

Autonomia PersonalOBJECTIUS 1er Any Maria Continguts METODOLOGIA RECURSOSHabilitats Vida Diària

1. Saber anar sol al lavabo

2. Saber rentar-se mans i cara

3. Saber ordenar les seves coses per poder trobar-les

Treballarem amb la Maria

+ l’habilitat per cordar-se i descordar-se els botons de la roba

+ l’habilitat per baixar-se i pujar-se les calcetes adequadament

+ l’habilitat per aixugar-se adequadament després d’anar al lavabo

+ l’habilitat per pujar-se i baixar-se les mànigues de la roba

+ la ubicació del lavabo en referencia a la seva classe i al pati com a mínim

+ la ubicació de la tovallola dins el lavabo

+ la ubicació i el funcionament mecànic de l’aixeta del lavabo

+ la ubicació i el funcionament de de la cadena del water

+ la ubicació de les seves coses dins l’aula

Primer treballar individualment els continguts: identificació d’elements i pràctica operativa.

Després, hem de fer, crec que per escrit, una anàlisi i seqüenciació de tots els passos a seguir per poder verbalitzar-los repetidament amb el mateix ordre i forma.

En un primer estadi acompanyant a la Maria com a guia vident indicant-li pas a pas totes i cada una de les accions a realitzar.

Poc a poc invitant-la a que s’avanci a la operació següent.

Sobre tot valorar molt positivament els avenços i minimitzar les incidències.

El treball i desenvolupament de les habilitats per a la vida diària han d’anar estretament coordinades amb la família per mantenir la coherència seqüencial a casa i a l’escola.

Guia Vident

Companys classe

Orientació i Mobilitat

1. Reconèixer l’espai de la seva aula i el seu lloc a l’aula.

2. Identificar espais concrets de l’escola (aules, lavabo, gimnàs, menjador,

Treballarem amb la Maria

+ la Identificació dels conceptes espacials: dins-fora, dalt-baix, sobre-sota, dreta-esquerra

+ la identificació de conceptes temporals:

Atenent que la Maria té 8 anys i que sempre ha anat de la ma aplicaria la tècnica del Guia Vident. En una primera etapa faria recorreguts repetitius per l’aula verbalment tot el recorregut. Aniríem introduint referencies i punts d’informació tàctils, sonors o olfactius en aquest acompanyament de guia vident. Aquesta tècnica ens ajudarà a que la Maria comenci a practicar

Guia Vident

Companys classe

Page 7: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

pati, lescales, sortida,...) mitjançant indicadors de referencia.

3. Familiaritzar-se físicament amb l’edifici de l’escola.

4. Aprendre i assolir certa seguretat i eficàcia en els moviments dins l’entorn de l’escola.

primer- segon,.., abans, després

+ la identificació tàctil de diferents materials: fusta, metall, vidre, plantes,..

+ la identificació d’objectes significatius que ens podem trobar en un trajecte a l’escola: papereres, plantes, bancs, escales, cadira alumnat, taula alumnat, cadira professorat, taula professorat, finestres, portes,...

l’orientació i a saber avançar-se.

Poc a poc aniria introduint la tècnica del Seguiment al Tacte, convidant-la a deixar-la de la ma però fent-li sentir que està acompanyada.

Començaríem amb el reconeixement i coneixement de l’aula per continuar amb trajecte des de l’entrada a l’aula, anar de l’aula al lavabo, anar de l’aula al gimnàs,...i així de mica en mica, en funció de la evolució de la Maria, anar incrementant els trajectes i la complexitat d’aquests.

A mida que la Maria anés incorporant trajectes afavorir que el guia vident sigui un company

La tècnica del bastó no la consideraria en aquesta etapa. Tot arribarà.

Competència SocialOBJECTIUS 1er Any Maria Continguts METODOLOGIA RECURSOSHabilitats Socials1. Millorar les habilitats no verbals2. Millorar les habilitats verbals3. Incorporar normes de regulació social4. Millorar les habilitats de joc

+ el treball de la postura corporal+ el treball de les expressions facials+ el control de les estereotípies

+ l’ús de les expressions adequades a situacions: salutacions, acomiadaments, si us plau, gracies, de res,...

+ coneixement de les normes a l’escola+ concepte de compartir+ respectar el torn de paraula+tolerància a l’error+demanar perdó

+ el joc com una manera d’interaccionar

El treball de les habilitats no verbals respondria a un treball individual amb la Maria i ho plantejaria des de l’exploració física d’ella mateixa i del professor.

Pel treball de les habilitats verbals i les normes de regulació social crec que seria molt interessant desenvolupar activitats de rolle-playing amb la participació de tota la classe per afavorir la interacció i incorporant el debat. Prèviament hauríem d’haver fet tota una feina explicativa a la Maria de que són les normes i per què serveixen. Per exemple, per demanar el torn de paraula ha d’aixecar la mà, mantenir silenci quan un altre està parlant,...

Afavorir el treball en equip per què la Maria (i tots) puguin comunicar-se entre ells.

+ Professorat i grup classe

Page 8: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

Ajust a la discapacitat1. Ajudar a la Maria en l’ajust de la seva

discapacitat

+ Informació sobre la ceguesa adient a l’edat

És molt important avançar als companys l’arribada de la Maria a l’escola. Informar-los sobre la seva discapacitat i les seves necessitats. En el cas de la Maria serà important fer-los saber que ve d’un altre país i que no ha pogut anar a l’escola fins ara.

D’altra banda serà molt important treballar l’ajust de la discapacitat de la Maria amb els seus pares. Aquest aspecte es tractarà de manera coordinada CREDV-ONCE / escola

Àrea de Treball: LlenguaOBJECTIUS 1er Any Maria Continguts METODOLOGIA RECURSOSLlengua Oral1. Familiaritzar-la amb la llengua

catalana.2. Tractar els verbalismes (si els té)

Vocabulari en llengua catalana i en la llengua castellana

Partim del fet que la Maria s’expressa en castellà i que la llengua vehicular de l’aprenentatge serà el català. Partim també de la facilitat que tenen els nens en l’aprenentatge oral de les llengües.

Farem ús del joc per treballar la llengua oral, per exemple endevinalles.

És molt important tenir present la importància de l’aplicació de tots els punts comentats al anterior apartat de Treball Previ al Centre

Material sonor (contes senzills, cançons, ...)

Professors i Companys/es

Llengua Escrita1. Aprenentatge de la lectoescriptura en

Braille

+ Treball en a discriminació tàctil+ Treball força, dissociació i coordinació dels dits+Lectures per fomentar l’interès per l’aprenentatge

+ Funcionament i Manipulació màquina Perkins (quan els professionals de la CREDV-ONCE ho considerin oportú).

Caldrà compaginar l’aprenentatge del Braille dins l’aula ordinària amb sessions individuals.

Serà bó fomentar la motivació per aprendre a llegir a partir de despertar l’interès per la lectura.

Crear el racó del bon dia per motivar la Maria a més d’involucrar i motivar a tots els company en l’aprenentatge del codi Braille

Amb el reproductor Daisy la Maria pot accedir a la lectura auditiva com una manera més de fomentar el seu gust per l’aprenentatge.

Especialistes CREDV-ONCE

Contes BrailleBraillínLes oueres pilotes ping-pongLa regleta Braille

Material Punt a punt de l’ONCE

Page 9: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

Màquina Perkins

Àrea de Treball: TiflotecnologiaOBJECTIUS 1er Any Maria Continguts METODOLOGIA RECURSOS1. Introduir la Maria en l´ús de la

tecnologia+ Nocions del maneig de les TIC+ Continguts curriculars de la Maria

L’ús de la Tiflotecnologia pot ser de gran ajut amb la Maria. Moltes activitats relacionades amb els continguts acadèmic es poden plantejar de manera lúdica.

Amb el reproductor Daisy la Maria pot accedir a la lectura auditiva com una manera més de fomentar el seu gust per l’aprenentatge

Reproductor Daisy

Material www.cidat.es

Competències Específiques. Àrea de Treball: MatemàtiquesOBJECTIUS 1er Any Maria Continguts METODOLOGIA RECURSOS1. Identificar el números del 0 al 92. Aprendre els números en Braille3. Iniciar-se en la suma i resta fins a 10

+ El concepte de quantitat+ números del 0 al 9

+ Jocs de manipulació que relacionin quantitat i número+ Dissenyar activitats que relacionin els números amb coneixements de la Maria

Professor de reforçJocsPrograma Lambda

Competències Específiques. Àrea de Treball: Visual i PlàcticaOBJECTIUS Continguts METODOLOGIA RECURSOS1. Treballar la representació

tridimensional2. Reproduir en pla dimensional la

imatge mental3. Aprendre a Identificar i manipular

diferents eines de traçat (làmina, regle, llapis, punxó,...)

4. Treballar el perfil en relleu

+ Representació de formes d’objectes senzills i propers (familiars)

+ Representació de formes geomètriques bàsiques

+ Identificació de textures

+ Activitats de manipulació

+ Activitats de modelació amb fang, plastilina, ...

+ Materials per manipular+ Materials de dibuix adaptats (p.e. làminis de dibuix amb base de goma i punxó)

Competències Específiques. Àrea de Treball: MúsicaOBJECTIUS Continguts METODOLOGIA RECURSOS1. Aprendre cançons2. Conèixer i Reconèixer instruments

musicals habituals

+ cançons que facin referencia a objectes concrets

Aprofitar el desenvolupament del sentit de l’audició de la Maria.

+ Deixar que la Maria explori els instruments musical fent-li

+ Caixa de les cançons+ Instruments musicals

Page 10: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

una descripció acurada del instrument

Page 11: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

3. Expliqueu i justifiqueu quina intervenció proposaríeu per treballar amb la família.

JUSTIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ AMB ELS PARES DE LA MARIA

Els pares de la Maria demostren una actitud de sobreprotecció incapacitant envers la Maria. Aquesta sobreprotecció ha privat la Maria de viure experiències i estímuls sensorials necessaris pel seu adequat desenvolupament físic, mental, emocional i social incidint directament en el seu escàs nivell d’autonomia personal i afectant negativament en la seva autoestima. Això fa que sigui necessària una intervenció que aporti eines, recursos i recolzament als pares de la Maria per modificar la seva percepció respecte a les possibilitats reals de la Maria i, en conseqüència, modificar la seva actitud envers ella i la seva discapacitat.

El fet que la Maria no tingui germans probablement també a condicionat aquesta sobreprotecció ja que totes les mirades de pares i avis en tot moment han recaigut sobre d’ella.

Crec que és molt important no entrar en valoracions ètiques al respecte. S’ha de procurar ser molt sensible amb la situació i actitud dels pares. Ells han fet el que creien en funció de les seves creences personals (concepte infravalorat de les persones amb ceguesa); en funció de la influencia del seu entorn social i cultural (no sabem els suports i recursos que existeixen a Colombia, i tampoc treu a cap fer ara una recerca al respecte) i en funció de les seves habilitats emocionals (possiblement els sentiments dels pares de la Maria han estat una barreja de frustració, rebuig envers la Maria i culpabilització d’aquest sentiment i això ho han intentat compensar amb aquesta sobreprotecció excessiva viscuda en forma de preocupació constant, angoixa i escepticisme envers les possibilitats de la Maria. Possiblement no han tingut espais ni recolzament per treballar aquest sentiments).

Crec que el més important és partir de que la Maria necessita l’amor, l’acompanyament positiu i la confiança dels seus pares i que els pares de la Maria se l’estimen molt i volen el millor per ella. Partint d’aquest fet manifest, segur que amb la informació i el suport necessari els pares de la Maria experimentaran un canvi emocional i actitudinal positiu envers la Maria i envers ells mateixos. Els pares necessiten descobrir a la seva filla i la Maria necessita descobrir als seus pares. Fer activitats junts, explicar-se les coses, escoltar-se i manifestar explícitament l’estima, es a dir, interrelacionar-se positivament és molt important però en el cas de la Maria també és fonamental també que els seus pares aprenguin com s’han de fer les coses per realment construir en positiu amb la seva filla.

PROFESSIONALS IMPLICATS EN LA INTERVENCIÓ AMB ELS PARES DE LA MARIA

La intervenció amb la família ha d’estar coordinada per un professional específic amb una formació adequada en intervenció familiar.

Dit això, crec que qualsevol professional implicat en el treball amb la família, docents inclosos, hem de saber escoltar sense fer judicis de valor. Hem de procurar ser persones empàtiques, tolerants, observadors i pacients i també hem de saber mantenir una certa distancia emocional. Hem de transmetre confiança a la família i saber esperar els moments més propicis per intervenir. També és molt important ser capaç d’acceptar les nostres pròpies limitacions, així com ser conscients de que la bona feina i l’assoliment d’objectius és producte del bon treball en equip.

Page 12: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

INTERVENCIÓ AMB ELS PARES DE LA MARIA: OBJECTIUS I ACCIONS

1. Acollir a la família: com a pas inicial de la intervenció s’ha de fer l’acollida de la família. L’objectiu serà fer un primer acostament als pares de la Maria per fer la recollida de dades, determinar el nivell d’ajustament dels pares i definir les necessitats de la intervenció. Donat el cas de la Maria en aquesta acollida és molt important fer entendre als pares que els suports que s’ofereixen estan adreçats a la Maria però també a ells i oferir-los informació sobre els programes de suport a les famílies.

Formarà part important d’aquest objectiu informar als pares de la Maria sobre:a. Les dificultats reals de la ceguesa: que no són coincidents amb la seva percepció

negativista i incapacitantb. Les necessitats educatives especials que necessitarà la seva filla: informar-los de

l’adaptació curricular que se li farà i dels suports i recursos que tindràc. Els recursos humans i materials que existeixen per recolzar tot els procés.

Serà important fer una valoració de la situació econòmica de la família per contemplar la possibilitat d’accés a becas o ajuts materials.

És molt important transmetre’ls la necessitat de formar-se i d’implicar-se per afavorir una bona adaptació i evolució de la Maria.

És molt important sempre tenir cura de fer ús d’un llenguatge proper i assequible. En el cas dels pares de la Maria ens haurem de preocupar per saber el grau de comprensió que tenen de la llengua catalana/castellana per garantir una eficaç comunicació.

2. Oferir i Donar suport psicoterapèutic: crec que en aquest cas és necessària una intervenció psicoterapèutica amb els pares. És necessari treballar específicament amb els pares per

a. Regular o reduir les emocions negatives : ansietat, por, tristor,.. que la Maria sens dubte percep com agent causant afectant directament i negativament.

b. Afavorir pensaments i expectatives realistes envers la discapacitat de la Mariac. Ensenyar-los i Promoure conductes eficaces amb la Maria d. Afavorir la reorganització de la dinàmica familiar, la discapacitat de la Maria no ha de

condicionar negativament la dinàmica familiar, tot al contrari.

3. Oferir espais de suport emocional: Grups da Pares i Mares: Oferir als pares de la Maria l’oportunitat d’acudir a trobades de pares i mares explicant-li que aquestes reunions són per compartir experiències i recolzar-se mútuament. També són espais on plantejar inquietuds, dubtes, interessos,...,on poder expressar opinions i sentir-se comprés.

Explicar-los que hi ha moltes activitats per a ells (taules rodones, tècniques de dinàmica de grups, xerrades,...) i també per compartir amb la Maria (tallers pares-fills, convivències, role-playing,...)

Davant el dubte, ajudar-los a entendre que tot el que tenen és a guanyar per a la seva família. Hem de pensar que és possible que a mida que avanci el temps els pares de la Maria

Page 13: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

redireccionin el seu sentit de culpabilitat a no haver contribuït al desenvolupament de la seva filla, a no haver fet tot el possible (sempre amb als avis i sense escolaritzar, quan aquí, en teoria, els nens són avaluats i atesos precoçment i escolaritzats des de P3). A aquests pares se’ls ha d’ajudar a mirar sempre endavant.

No desistir a la primera negativa ni mostrar desaprovació, els pares de la Maria possiblement necessiten temps per anar assimilant totes les accions i propostes que se’ls hi presenten en relació a la seva filla i a ells mateixos. Ells també estan vivint el seu procés de reorganització personal i social envers la discapacitat de la seva filla.

4. Donar Formació específica: Els pares de la Maria han d’aprendre a ensenyar a la Maria i a acompanyar adequadament a la Maria. Han d’aprendre tècniques específiques per:

a. Poder ensenyar a ser autònoma a la seva filla en la seva higiene personal, en el menjar, en el vestir-se, en l’organització, en les feines escolars,...totes aquelles accions implícites en el desenvolupament de la seva autonomia personal. En el cas dels pares de la Maria s’ha de treballar en paral·lel al suport psicoterapèutic per què partim que estan convençuts que la seva filla no és capaç de fer res per si mateixa.

Aquesta formació específica s’ha de coordinar-se amb l’escola ja que totes les accions comuns han d’establir-se a partir de la mateixa metodologia per un principi de coherència i eficàcia. La Maria aprendrà una seqüenciació per fer una acció i aquesta ha de ser la mateixa a casa que a l’escola.

b. Atenent que la Maria té 8 anys és important el tema de les joguines. Els pares poden rebre informació sobre joguines adequades per a la Maria i també poden acudir a tallers lúdics per aprendre a adaptar joguines

5. Participar en sessions Individualitzades: com una manera que els pares de la Maria participin del treball que es fa amb la seva filla i puguin començar a adonar-se de les possibilitats de la Maria i també de que puguin aportar informacions significatives. D’altra banda aquesta participació dels pares haurà de ser avaluada pel professional el benestar de la Maria.

6. Informar i Oferir espais de Participació comunitària: Aportar informació i suport als pares de la Maria per motivar-los a participar en família en activitats d’oci, esport i temps lliure adequats a la Maria on podran també conviure amb altres pares i mares i la Maria podrà conèixer i compartir amb infants que es troben en la mateixa situació que ella. És molt important que els pares de la Maria entenguin la transcendència positiva que tindrà per a la Maria relacionar-se amb iguals, aprendre i jugar amb nens i nenes que tenen la mateixa situació. En resum, adonar-se que no és l’única nena cega. Aquestes experiències li ajudaran a fer un major ajust de la seva discapacitat. És molt important que els seus pares comprenguin que depèn d’ells que la seva filla pugui accedir a aquestes experiències.

7. Fer seguiment de la dinàmica familiar: per anar avaluant els resultats i fent els ajustos necessaris a la programació inicial. En el cas de la Maria i la seva família hi ha molta feina a fer i quest seguiment hauria de ser molt proper.

Page 14: Discapacitat Visual_Cas Pràctic

RELACIÓ ESCOLA – FAMÍLIA

La relació escola-família ha de ser estreta i de confiança mútua. La comunicació i la coordinació esdevenen dos aspectes fonamentals.

Sempre coordinats pels professionals del CREDV que portin el cas de la Maria, com a docent crec que seria fonamental fer incidència en els següents fets relacionals escola-família:

1. Mantenir informada permanentment als pares de la Maria de la seva evolució mitjançant trobades freqüents i regulars (molt freqüents al primer estadi d’aquest primer any d’escolarització)

2. Treballar conjuntament en la importància que té la coordinació en el plantejament i desenvolupament de les tasques comuns de la Maria a casa i a l’escola (per exemple, les activitats referents a higiene personal han de respondre a una comú metodologia i les pràctiques amb diferents eines d’aprenentatge també han d’estar consensuades i coordinades.

3. Mostrar els avenços i les relacions amb els companys de la Maria per reafirmar la seva confiança sobre les seves possibilitats i contribuir a vèncer les seves pors (inclús, no sé si es podria fer, mostrar-li gravacions fetes a classe).

4. Convidar-los a participar en la comunitat educativa amb les activitats de participació que hi poguéssim haver.