Diari de PradaDIVENDRES, 19 D’AGOST DEL 2011 Universitat Catalana d’Estiu - Prada (Conflent)

L’esport fa país

Deixar el navegador del cotxe a casa i substituir-lo per una

ruta literària maragalliana. Aquesta és l’opció que va es-collir ahir la consellera d’en-senyament de la Generalitat, Irene Rigau, per arribar fins a Prada, com a convidada en l’acte commemoratiu del cen-tenari del poeta Joan Mara-gall (1860-1911). És precisament això el que diu que faria si, en comptes d’haver vingut amb el vehicle oficial, hagués arribat amb un autocar d’alumnes. «En passar per Ripoll i Sant Joan recitaríem La vaca cega; ar-ribats a la Fageda d’en Jordà recordaríem allò de “si vas pels volts d’Olot, amunt del pla...”; i un cop a Figueres els faria dir L’Empordà». Així, la consellera aposta no tan sols per la immersió lin-güística que va iniciar Pujol als inicis de la democràcia, sinó també per la immersió cultural. En un moment de crisi en l’actitud envers el passat, i en

una societat que enalteix la immediatesa i la imatge, això només és possible a través de l’escola i la lectura, diu. Com que «el món és sempre més

vell que els alumnes (els que neixen i els que arriben)», Ri-gau creu que s’ha de ser ferm i no pas flexible amb aquells estudiants a qui se’ls fa fei-xuc, per exemple, un poema de Maragall. Perquè, segons afirma, aques-ta és l’única manera de crear sentit de pertinença a una co-munitat i perquè és la base de la cohesió social. Per aquesta raó, defensa una actuació pe-dagògica «decidida i renova-da». Aquest mateix inici de curs escolar, el Departament d’Ensenyament posarà en

marxa un pla per a millorar la comprensió lectora dels nens i dels materials d’es-tudi, potenciar la lectura en totes les matèries i la litera-tura catalana. A més, a l’ac-te també ha assistit el nét i expresident de la Generalitat Paqual Maragall i l’ha con-duït Jordi Sales, president de l’Universitat Catalana d’Es-tiu. Després del discurs de la consellera, Eduard Araujo ha fet de rapsoda i ha recitat els poemes més emblemàtics de Maragall i l’artcle censurat La ciutat del perdó.

«Nosaltres hem caigut mol-tes vegades com a equip i com a país, i ens hem aixecat i seguirem fent tantes i tan-tes vegades. Mira si és petit el país que des de dalt d’un campanar sempre es pot veu-re el campanar veí, imagina’t si és petit!», va dir Pep Guar-diola per a tancar una de les rodes de premsa al Bernabeu

la temporada passada. L’en-trenador del Barça va fer es-clatar la tensió acumulada i va exercir, una vegada més, d’ambaixador de Catalunya. No es va recordar aquest moment a la xerrada d’ahir en què es va parlar d’esport i de país a l’UCE, però ben segur que va venir al cap de més d’un dels espectadors que hi assistien. Es va parlar de l’esport com a vehicula-

dor de la identitat d’un país i de les seves reivindicacions nacionals. Un lligam, aquest, que va néixer als anys tren-ta, gràcies a Pompeu Fa-bra i Josep Maria Batista i Roca, i la seva aferrissada afició per l’excurcionsime. Aquesta identificació entre equip i país que tant caracte-ritza el Barça d’ara o l’USAP, a Catalunya Nord fou lloada ahir al gimnàs del Renouvier.

A les 12h: Llengua i vida: el País Valencià avui, en el centenari de Manuel Sanchis Guarner amb Pere Verdaguer (Secció Filològica, IEC), Miquel Nicolàs (Universitat de València), Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears) i Josep Guia

A les 17h: Crisi democràtica i representació territorial: Bilduamb Martin Garitano (diputat general de les Juntes de Guipúscoa)Presentació de Ludger Mees (Universitat del País Basc)

Imprescindibles

Homenatge a Maragall

Els fenòmens que neguitegen l’actualitat en diferents països africans, asiàtics, americans i europeus s’han volgut con-siderar des de diferents retò-riques com a fenòmens de la globalització. De fet, un fan-tasma recorre el món: el de la revolució o el de la revolta? En tot cas, el que ens convé interrogar és sobre la viabi-litat mateixa dels conceptes polítics fonamentals que s’hi vehiculen. Ens podem pre-guntar si aquests conceptes han esdevingut inoperants o simplement insuficients per a donar compte de la realitat d’aquest moment, o bé si és que encara no han donat tot el que en ells hi ha de possibili-tats de renovació i millora.

Potser podríem convenir que som en una crisi, la naturalesa exacta de la qual està indecisa respecte d’un punt crucial: sa-ber si es tracta d’una crisi en la modernitat, és a dir, si as-sistim a un desplegament dels elements que l’han conforma-da (drets humans, liberalisme, democràcia, moviment obrer, estat del benestar etc.), o bé si som en una crisi de la mo-dernitat i tot això és posat en qüestió.

Som en una crisi de la globa-lització o en una crisi global? O és cada una d’aquestes cri-sis particulars el símptoma d’un malestar local que cal tractar amb les seves pròpi-es claus? Sigui com sigui, si ens pertoca fer alguna cosa i no volem fer la fila de vene-dors de fum i somiatruites o el paper dels que defugen les vertaderes obligacions, la pri-mera i urgent responsabilitat és demostrar que som capa-ços d’ocupar-nos de la nostra pròpia llibertat com a poble abans de provar per enèsima vegada d’arreglar el món sen-cer.

joc intern i internacional que componen la Unió Europa donen la clau per a contextua-litzar i entendre els conflictes que avui són l’ull de mira de l’entramat d’aquest continent.

L’agenda del dia de l’actua-litat europea no està marcada precisament per la tranquil-litat. L’Europa dels estats en oposició a la de les nacions, el sorgiment de moviments que reclamen un aprofundiment de la democràcia, la crisi i l’autoritat econòmica que te-

2 / el tema del dia DIVENDRES, 19 D’AGOST DEL 2011

Entendre EuropaL’OPINIÓ

Mitjons de recanvi, botes de muntanya, motxilla, roba d’abric, llanterna, crema solar, impermeable etc. Haureu d’anar carregats si voleu participar al taller de muntanyisme que es fa aquests dies a la Universitat. Aquest taller, que va començar ahir amb una sortida al Salt Gros i que acabarà el dia 23 amb una pujada de dos dies al Canigó, proposa un repertori de sis excursions. Els que tinguin ganes de moure les cames i visitar la zona, es poden apuntar a la ruta d’avui, que proposa un recorregut per a conèixer les masies de Prada. Demà, la sortida és a les antigues mines de ferro de la Coma, a Vallestàvia.

«Els Llevants i Po-nents, Orients i Occidents, Nords, Suds, i Centres fluctuen com a si-

tuacions en l’espai abans de ser fixats», explica el pro-fessor Jordi Sales a la lliçó inaugural del curs sobre la fi de l’Europa moderna que aquests dies segueixen una trentena d’alumnes de la Uni-versitat. El nostre nord és el sud d’algú altre i aquest sud és el nord d’uns altres. Els sentits depenen de la situació on ens trobem. Mirem el món i l’entenem des del lloc on som i d’on som.

Esbrinar quina és la visió que des d’Europa tenim d’Europa i quin és el trajecte que ens ha dut a tenir-ne aquesta i no una altra és el principal objectiu d’aquest seguit de ponències que s’allargaran fins demà passat. La història del pen-sament europeu, del canvi de pols polítics i econòmics que han exercit el domini sobre Europa al llarg del temps, el

EL CURS Josep MontserratXavier Ibáñez

L’acadèmia

El filòsof José Luís López Aranguren va dir que la mort era un pensament morbós, antivital, condemnable, que impedeix el gaudi de la persona i de totes les empreses humanes. L’UCE, però, avui parlarà de la mort. Ho farà des de diferents prespectives a través de com l’entenen els professionals que hi tracten: psicòlegs, metges, representants de diverses religions etc. Entre els actes, es destaquen especialment una conferència sobre els nens i la mort, que tindrà lloc a dos quarts d’onze del matí i, a la tarda, una taula rodona amb representants de diferents religions que explicaran com entenen la mort. La jornada conclourà amb la projecció d’un documental.

Parlem de la mort Estirar les cames

nen alguns països europeus per damunt dels altres, la vo-luntat d’alguns països d’en-trar a formar part de la Unió, la solidaritat i la competència entre estats europeus o les di-ficultats de donar una respos-ta política de conjunt davant de l’escena internacional són només alguns dels ítems d’aquesta llista de punts pen-dents de resoldre i que un dia o altre Europa haurà d’enca-rar.

Mapa d’Europa projectat el 1520 per Martin Waldseemueller que té el sud mirant cap a la part alta del llençol.

l’agenda / 3DIVENDRES, 19 D’AGOST DEL 2011 A

GEN

DA

Saps on és la fageda d’en Jordà?Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,trobaràs un indret verd i profondcom mai cap més n’hagis trobat al món:un verd com d’aigua endins, profond i clar;el verd de la fageda d’en Jordà.El caminant, quan entra en aquest lloc,comença a caminar-hi a poc a poc;compta els seus passos en la gran quietud:s’atura, i no sent res, i està perdut.Li agafa un dolç oblit de tot lo mónen el silenci d’aquell lloc profond,i no pensa en sortir, o hi pensa en va:és pres de la fageda d’en Jordà,presoner del silenci i la verdor.Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall, La fageda d’en Jordà

LA LLETRA

PIULADES A #ucestiu @rogertugas Escalfats per l’ambient de Prada, ahir van sorgir nous insults nostrats contra Mourinho. “Abraçacac-tus” n’és un exemple! #ucestiu

@cotlliure Estaria bé que la #ucestiu fos una expressió de tota la nació i no tant del principat. Ho dic per l’enfocament dels debats #païsoscatalns

Un clàssic afrancesat

Estudiants i professors de l’UCE es van aplegar davant de les poques pantalles de televisió que oferien la tornada de la final de la Superco-pa prop del Renouvier. Potser cansats de tantes classes, potser aixafats de tanta calor, els aficionats, tret d’un grup de tres o quatre que van ento-nar tot tipus de càntics sense parar, van veure el partit molt tranquils.

La nit a PradaEl foc arriba, aquest vespre a les 20 h, a Prada. Els Diables de Terrassa seran els encarregats d’alçar les forques i ballar al ritme infernal dels tabals. Faran un cer-cavila que començarà al Liceu Renouvier i acabarà a l’arbrada plaça de Prada.

A les 21 h els diables hauran d’apagar les flames, perquè començarà el concert del grup de poprock de les terres de l’Ebre, Crator. Es van conèixer a l’institut i ara fa deu anys que toquen junts. Diuen estar influenciats per grups com U2, The Killers i Coldplay, i el seu últim disc l’ha produït Pep Sala. Es diuen Cra-tor, que en grec vol dir ‘poder’, perquè creuen que sona contundent. Però, és clar, això de vegades fa que els confonguin amb un grup de heavy. No ho són.

I si es vol, es pot repetir amb Els Mariners del Canigó, que tocaran al po-ble de Pi, també a les nou del vespre. Com cada nit, avui hi ha cinema. Es tracta de la pel·lícula L’espia (1952), dirigida per Russell Rouse i pro-tagonitzada per Ray Milland. Milland fa d’Allan Fields, un físic nucle-ar que està vigilat per l’FBI. Sospiten que no investiga sinó que fa d’es-pia per als soviètics. Un bon film de Guerra Freda. Després de tanta activitat nocturna, pot ser que us convingui fer una visita al bar. Si teniu sort i els nens d’Arrels fan de dj’s, acabareu sortint a ballar a la pista, segur.

A les 9h: Energia i crisi ambiental / L’any internacional de la Química / Un model sanitari sostenible? / La fi de l’Europa moderna? / La resistència al poder als Països Catalans / Manuel Sanchis Guarner: la tasca cívica, filològica i etnològica al País Valencià / Del cinema clàssic al cinema més actual / L’obra de Jaume II de Mallorca: l’Eix Mediterrani, finançament i territori / Coneixement de la Catalunya Nord / inici V Jornades Església Plural/ XXVI Jornades sobre Cooperativisme. A les 12h: Llengua i vida: el País Valencià avui, en el centenari de Sanchis Guarner A les 15h: Literatura i enogastronomia, de Josep Pla a Santi Santamaria / La xeremia d’Eivissa i Formentera / Taller de llengua i cultura portuguesa / Els vins dels Països Catalans des de diferents àmbits / Fotografia digital / Dansa / Sardanes / Cançons populars / Esports / Muntanyisme / Marcs, arcs, onades i corrents / Món associatiu i trabucaires / II Jornades de la Fundació Josep Irla / Les cooperatives als territoris de parla catalana /La mort, final de projecte o pòrtic cap a una nova existència. A les 17: Crisi democràtica i representació territorial: Bildu / Conseqüències lingüístiques de la sentència del Tri-bunal Constitucional / Revista Sàpiens: Recerca, divulgació i identitat nacional / Debat sobre les nostres universitats i el seu encaix a la societats / Història del catalanisme polític a Catalunya Nord / Presentació del Casal Jaume I del Conflent. A les 20h: Diables de Terrassa.A les 21h Crator / Crescendo / Els Mariners del Canigó. A les 23h: L’espia al cinema Lido.

Breu

La llengua després del TC

A les cinc de la tarda tindrà lloc una xer-rada sobre les conseqüències lingüístiques del Tribunal Constitucional, organitzada per Plataforma per la Llengua. La sen-tència del TC, que va escapçar l’Esta-tut d’Autonomia de Catalunya, posa en perill el model d’escola catalana?

@Lenitiu El dia que fa a #ucestiu és perfecte, bona tempe-ratura, un poc de núvol i un poc de Sol. El riuet està fresquet, per cert!

4 / la contra

Redacció: Marina Cabanis i Clara Molins

Col·laboracions: Joan Ramon Gordo i Antoni Carné

Correcció: Joan-Albert Ros

Assessorament informàtic: www.catux.org

TDdP compta amb el suport de l’ENS de Comunicació Associativa

Edita: www.tornaveu.cat

DIVENDRES, 19 D’AGOST DEL 2011

Sr. Llibreter

Fa trenta anys que és el llibreter oficial de l’UCE

«Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos deu ser un dels més venuts, sí»—diu Joan Miquel Tou-ron al porxo del Renouvier. Fa trenta anys que regenta la Llibreria de Catalunya a Per-pinyà, i des del 1976 munta, gairebé cada matí, aquesta paradeta. Diu que gràcies a l’UCE «em vaig catalanitzar» perquè a casa eren catalano-parlants, però aquí hi va co-nèixer la cultura i la història: «Un grup de joves ens passà-vem tot el dia cantant el tom-ba, tomba, L’estaca de Lluís Llach.» Avui li fa companyia l’escriptor Joan Lluís Lluís, autor del llibre més venut. Sembla que són vells amics. Bé, diríem que en Joan és un vell client del seu negoci. De fet, s’atreveix a confessar que la seva publicació és fruit de

«Si no tens ben entès el rol d’amo i treballador, fracasses»

Joan Josep Gonzàlezpresident de la Fundació Roca i Galès

Amb la Fundació Roca i Galès, Joan Josep Gonzàlez ja fa 26 anys que organitza jornades a l’UCE sobre el coopera-tivisme català

L’ENTREVISTA GENT DE L’UCE

TIR

ALL

ON

GA

les converses amb en Miquel. Una revelació un pèl perillo-sa, si tenim en compte que el títol és Conversa amb el meu gos. Però ja s’adobaran.

Des de la Fundació Roca i Galès, a què us dediqueu?Bàsicament estem orientats al foment i la divulgació del cooperatisme i, més en concret, el cooperativisme català. La fundació es consti-tuïa ara fa 35 anys. Enguany tracteu el tema de les cooperatives als territoris de parla catalana. Es pot parlar d’un model específic català?El cooperativisme ha evolu-cionat des del seu naixement a Anglaterra. En els seus inicis, es volia donar respos-tes a problemes concrets, de manera democràtica, trans-parent i igualitària. En temps de la Generalitat republicana s’elaborà una llei de coopera-tives que va representar una gran aportació al model.No totes les tipologies de cooperatives han tingut el mateix impacte.De les cooperatives, les de caràcter agrari són les que tenen una presència més gran al territori, ja que la coope-rativa és una de les alterna-tives que té el pagès per a poder donar sortida als seus productes.A més, hi ha moltes dife-rències entre els territoris de

parla catalana pel que fa a l’experiència cooperativista. El cooperativisme té una certa ‘mala premsa’?La manca d’èxit de moltes cooperatives és, fonamen-talment, perquè els seus integrants no s’ho acaben de creure, ja que és més fruit d’una sortida desesperada que no pas una alternativa d’èxit. No tenen ben entès els rols d’amo i de treballa-dor. El projecte cooperatiu necessita més la voluntat i la col·laboració del col·lectiu que vol resoldre el problema que no pas, que també, dels recursos pròpiament dits.

Calen cooperatives de crèdit.Aquest és un dels puntals que aquí a Catalunya neces-sitem de manera molt urgent. Necessitem un banc coopera-tiu que tingui força, que en-tengui el nostre món, perquè permetria donar suport a les cooperatives i també perquè possibilitaria de realitzar tot un seguit d’estudis que aju-dessin a millorar-ne la gestió i els resultats.

Aquests dies a l’UCE, la Fundació Roca i Galès tam-bé ha organitzat una expo-sició: «El món rural a les terres de parla catalana».

Text: Joan Ramon Gordo