DIVENDRES · 21 de febrer del 2020. Any XLV. Núm. 15277 - AVUI / Any XLII. Núm. 14147 - EL PUNT

1,20€

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

DIA D · Després d’un intercanvide cartes i retrets entre governs,la taula de negociació es reuniràper primer cop dimecres vinent

TORRA · El president catalàinsisteix que caldrà un mediadori reclama parlar del dret adecidir i de la fi de la repressió

Dimecres a La MoncloaSÁNCHEZ · El cap de l’executiuespanyol avisa que la negociacióserà “molt llarga” i que calcomençar per temes d’acord fàcil

P6,7

Un camió aboca restes portades pel temporal en un solar proper a la platja de Santa Susanna, al Maresme ■ QUIM PUIG

NACIONAL P18

Un mes després del temporal, les zones afectades recuperen a poc a poc la normalitat

Les seqüeles del ‘Glòria’

NACIONAL P10

Retreu a Justícia que apliquiun “tercer grau encobert”, elprimer dia de permís de Forn Forn sortint ahir de Lledoners ■ EFE

Més crítiquesde fiscaliaals permisos

EUROPA-MÓN P22

Onze mortsen unatemptatultradretàa AlemanyaL’agressor es vaacabar suïcidant

NACIONAL P14

Educaciócolla lesescolesprivadesper tenirel concertHauran de garantirl’escolarització del’alumnat desfavorit

EUROPA-MÓN P26

Les novesinfeccionsja arribena Coreadel Sudi a l’IranDisminueixen elscontagis a la Xina

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020

rran del tanca-ment de La Pe-

nyora, el restaurantque fa més de qua-ranta anys que vaobrir a Girona, al car-

rer Nou del Teatre, he llegit el comen-tari d’un amic que parla del mil fulls depatata amb crema de llet i anxoves. Norecordo si el plat es deia realment així,però era, efectivament, una combina-ció excel·lent –suau i alhora contun-dent– que jo hi havia menjat unesquantes vegades. I d’aquell plat, en vanvenir d’altres, més antics o més nous,des de les flors de carbassó (les es-plèndides fiore di zucca farcides) alsfarcellets de pasta d’arròs al vapor, desdel tataki de tonyina vermella al car-paccio de vedella. Ara escric aquestsnoms (i d’altres que tinc a la memòriaculinària i no escric) i la majoria són deconsum habitual i, amb més o menysqualitat, els pots trobar a qualsevollloc. La diferència és que La Penyora, apart de ser una casa familiar, un receron en Lluís Llamas i la Consol Ribast’acollien amb amabilitat, cordialitat i

complicitat, es va convertir en un espaion, per primera vegada, descobries totaixò. I no solament els plats, que ales-hores eren una novetat sofisticada, si-nó també la màgia que desprenia el lo-cal. Hi he viscut de tot. Des de soparsliteraris i trobades amb amics a sobre-taules fins a la matinada. Des de cele-bracions tumultuoses a cites romànti-ques que ara em retornen amb una es-tranya intensitat. Les taules, almenysles que recordo, les de dues persones,estaven parades sobre una antiga mà-quina de cosir, d’aquelles de pedals. Elmoviment del pedal, amb uns peus in-quiets i nerviosos, era una manera depassar els nervis i tot un exercici deconjunció sentimental. Potser exagero.D’això fa mil anys. Però va existir. Itambé va existir una escala sinuosa iendimoniada que duia al lavabo i unacuina minúscula on mai no vaig sabercom era possible que en Lluís fes elque feia. I va existir el moviment sen-sual de la Consol, ballarina, mentrecantava la carta. I un dinar trist, també,un divendres d’estiu. I sopars feliços alcarrer. En part, som com som perquèLa Penyora ha existit.

A

Keep calmJosep Maria Fonalleras

La mevaPenyora

Hi he viscut des de soparsliteraris i trobades amb amics acites romàntiques i sobretaulesfins a la matinada

n matí de fa molts anys vaigveure en Jaume Perich assegut,sol, en un bar de la Riera. Vivia

a Premià de Dalt. Devia haver vingut aMataró a fer una gestió. Davant el barhi havia llavors els jutjats. Un dia, enJosep Cuní, nascut a Tiana, partit ju-dicial de Mataró, em va dir amb aquellaire: “Per a mi, de l’anomenada capitaldel Maresme només existeixen els jut-jats; de la resta en prescindeixo.” Pot-ser es pensa que m’ofèn. Ni s’ho pensa:en Josep és així. Uns anys més tard, elprimer de febrer de 1995, Jaume Pe-rich va ingressar i morir a l’hospital deMataró. Fa 25 anys.

Si de jove jo no hagués estat tanburro, vergonyós i prudent, aquell ma-tí m’hauria acostat a Jaume Perich i lihauria dit: “Soc fill d’en ManuelCuyàs.” Segur que hauria estat con-tent. Potser fins i tot m’hauria indicatd’anar a casa el pare, que era a prop, isaludar-lo. S’havien conegut a l’edito-rial Bruguera, on tots dos treballaven.En Perich hi feia de redactor, amb tau-la de feina a l’edifici domiciliat al car-rer Camps i Fabrés de Barcelona. Elpare tenia la taula a casa. Passava per

U

l’editorial un dia a la setmana, per en-tregar els dibuixos i rebre guions nous.En Perich es feia el trobadís, per lesescales i l’ascensor. El pare no conei-xia aquell noi jove que encara no haviadespuntat, però en Perich li transme-tia la seva admiració. En la seva opi-nió, Cuyàs era el millor dibuixant deBruguera.

El règim de treball de l’editorial eradur. Els germans Francesc i PantaleóBruguera eren, podríem dir-ne, unsparents llunyans i no evolucionats deSchindler, el de la llista de la pel·lículade Spielberg. Afectes al règim, s’ave-nien a donar feina a dibuixants i gu-

ionistes de l’època de la república, qued’altra manera haurien estat represa-liats, a canvi de sous molt baixos i unarenúncia de drets d’autor o laborals. Elpare ja no formava part d’aquest con-tingent, i encara menys en Perich, pe-rò en rebien les conseqüències a l’horade cobrar i reclamar millores. El pareno va fer mai vacances.

Perich va participar en la fundaciódel fanzín Bang!, dedicat a l’estudi decòmics i historietes. La primera entre-vista, al número zero, és al pare i lasigna ell. Al pare el sorprenia queaquell ninotaire esquemàtic sentísinterès pel seu detallisme i classicis-me. Es va passar tota la transiciórient-li els acudits a diaris, revistes illibres . “Aquest és aquell noi tímid deBruguera?” Un abric verd penicil·lina,l’inèdit que ha publicat el seu amic icol·lega Kap, l’hauria esglaiat.

El Perich que vaig veure s’havia fetun nom. Li hauria dit que, a través dela mateixa editorial, el pare havia pas-sat a dibuixar a revistes angleses, quepagaven molt millor. A condició de re-nunciar a la firma, això sí. Si jo no ex-plico aquestes coses, qui ho farà?

“Aquest mes favint-i-cinc anys de lamort del cèlebreninotaire

Vuits i nous

Jaume PerichManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor: Joan Vall Clara.Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, Eduard Villacé iJosep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director) i JoanSarola (Sistemes). Recursos Humans: Miquel Fuentes.Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Consell de lectors: Feu-nos arribar lesopinions, els suggeriments i les consultesque desitgeu sobre el nostre projecteeditorial i els nostres productes aconselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020

Les mesures acordades, ambtota legalitat i segons el re-

glament vigent, pel Departamentde Justícia que estan permetent alspresos independentistes gaudir depermisos penitenciaris han indig-nat la fiscalia espanyola, que sem-bla que no tingui aturador en la re-pressió cap al sobiranisme i quecontinua insistint, per tant, que unshomes i dones condemnats injus-tament passin el màxim de temps ala presó. La fiscalia espanyola, o bo-na part d’ella, sembla haver-se im-buït d’un sentit d’estat que no li cor-respon de cap manera. D’un paperde defensora de la unitat de la pà-tria que depassa qualsevol dels lí-mits establerts en la llei i que obviaque som davant d’un problema po-lític i que com a tal s’ha de tractar isolucionar. Els escrits dels fiscals,amb valoracions totalment fora delloc sobre el “penediment” o nod’alguns dels condemnats, ambcomparacions gens adequadescom la que fa referència a un viola-dor no penedit, venen a demostrarel que ha estat evident des del pri-mer moment: que la fiscalia nomésvol castigar els polítics sobiranistes.Talment com si fóssim segles enre-re. L’insòlit escrit d’ahir del fiscal delprocés de l’1-O, Javier Zaragoza, enun diari espanyol és una nova provad’aquesta voluntat repressora.

La fiscalia, a més, sembla ignorar,com ha fet bé de recordar la conse-ller de Justícia, Ester Capella, que elpenediment ja no és requisit peratorgar permisos als presos, sinómés aviat “una reminiscència delpassat”, com va dir ahir ella matei-xa. Els fiscals, d’una duresa excep-cional en els recursos que presen-ten, obvien també que els condem-nats, malgrat saber que ho són in-justament, han assumit els fets,malgrat discrepar de la qualificaciójurídica dels mateixos.

La fiscalia noen té maiprou

EDITORIAL

s lamentava fa una setmana elpresident Quim Torra en unaentrevista en aquest diari que

no sabia quina és la proposta que el go-vern espanyol té per desencallar elconflicte entre Catalunya i Espanya.Una setmana després, continuem sen-se saber-la. Des d’ahir, però, sabem(tot i aquest ridícul de les cartesamunt i avall per fixar una data) quefinalment Sánchez i Torra, i tota laresta de la taula de negociació, s’as-seuran dimecres de la setmana vinent.A La Moncloa. I sabem, perquè així liho ha fet arribar Torra per escrit, dequè vol parlar el president català: re-coneixement i exercici del dret d’auto-determinació a Catalunya, fi de la re-pressió, amnistia i reparació. De Sán-chez, en canvi, si fem cas de les decla-racions que va fer ahir mateix, en sa-bem ben poca cosa. La primera, queno té pressa: “Siguem molt conscientsque anem a una negociació molt llar-

E “Ai, ai, ai, quinaolor de pluja demilions, obres iinfraestructures!

ga, molt prolongada en el temps, icomplexa com a conseqüència delsmolts temes que s’han anat enquis-tant per falta de diàleg entre les ante-riors administracions.” I, segona, queté moltes més ganes de parlar de car-reteres que no pas del fons de la qües-tió. O això és el que interpreto quan lisento a dir: “El més important és queparlem en primer lloc de les coses enquè podem arribar a acords de maneramolt més fàcil, i no pas començar per

les conclusions.” Ai, ai, ai, quina olorde pluja de milions, d’infraestructu-res, d’obres i de promeses. Serà inte-ressant, seguir aquestes reunions (heestat a punt d’escriure negociacions,fixin-se que optimista!). Jo, ja em sapgreu dir-ho, soc una mica escèptic. Perestadística –mai compleixen gaireres– i perquè si del que parlem és deldret de decidir i no de carreteres (o nonomés de carreteres), no veig Sán-chez fent un Cameron. I sobretot, ésclar, perquè tot plegat passa en un cli-ma preelectoral i fruit d’un acord en-tre partits, i no pas entre governs, queel que negociaven era una investidura.L’objectiu era la investidura, i la condi-ció que li va posar una part de l’inde-pendentisme va ser asseure’s en unataula. D’aquí tots els embolics. Tant debo, però, que finalment a partir de di-mecres sapiguem què proposa Sán-chez. Els ho he dit, no, que en soc es-cèptic?

DimecresXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’afany de venjança del fiscal que va exercir l’acu-sació en el judici del procés es desbordava ahir enun article a El Mundo en què insistia que els con-demnats van cometre un delicte de rebel·lió i criti-cava el compromís del govern espanyol de refor-mar el Codi Penal pel delicte de sedició.

CANCELLERA ALEMANYA

Afany de venjança

La cancellera alemanya va mostrar de nou ahir laseva fermesa davant el feixisme. Com ja va ferdies enrere fent desmuntar el pacte amb la ultra-dreta per governar Turíngia, ahir, després de lamatança de deu persones, prop de Frankfurt, nova dubtar a qualificar el racisme de “verí”.

-+=

-+=

Un veterà en formaHarrison Ford

Fermesa davant el racismeAngela Merkel

-+=

Javier Zaragoza

A punt de complir 78 anys i en plena preparacióper tornar a interpretar Indiana Jones en un cin-què lliurament de la mítica saga, Ford arriba a lacartellera amb una nova proposta per a tota la fa-mília: La crida salvatge. Tot un veterà que encaragosa amb el gènere d’aventures.

ACTOR

FISCAL DEL TRIBUNAL SUPREM

http://epa.cat/c/klff9k

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal iXavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny),Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Accedeix alscontinguts del webPodràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllMarta Monedero

Solidaritat al’infern

uan fa 75 anys de l’alliberament d’Auschwitz il’extrema dreta torna a escampar-se per Europa, la

memòria d’aquells que van sobreviure a la barbàriecontinua sent imprescindible. Tot i l’existència d’un gruixde llibres i pel·lícules sobre l’Holocaust, sempre ensestimula l’aparició de novetats que escapcen el risc depensar que ja ho sabem tot sobre com sobreviure al corde l’infern. De la trilogia sobre Auschwitz de l’escriptorafrancesa Charlotte Delbo, iniciada amb La mesura delsnostres dies (que aborda el difícil encaix del retorn

després del trauma), ens n’arribaara la segona entrega, l’esplèndidaCap de nosaltres tornarà, un textd’escenes, poemes i evocacions,altament poètic, escrit en un pluralfemení i amb escletxes de tendresaque s’escolen entre el retrat de ladeshumanització més descarnada.La traducció fluida de Valèria

Gaillard ens submergeix des de la primera ratlla enaquesta història de Delbo, qui amb 229 militants de laresistència va ser enviada a Auschwitz i a Ravensbrück.Quan els aliats van alliberar el camp, en quedaven 49, devives. La xifra pot semblar baixa, però amb lescondicions que patien no ho és gens. I un dels motius ésla solidaritat entre les recluses. Cap de nosaltres tornaràés l’altaveu de la memòria de dona projectada des de lamillor literatura. Una literatura que mostra la força del’amistat i la camaraderia femenina enmig de l’horror.Corprenedora.

Q

Segonaentregasobre lesdones aAuschwitz deDelbo

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 20204 | Punt de Vista |

1any

El Punt Avui s’adhereix a la vagageneral convocada ensolidaritat amb els presospolítics jutjats al TribunalSuprem per l’1-O.

10anys

20anys

Els furts d’alguns aliments alshipermercats creixen un 40%.La recessió incrementa elsrobatoris de llaunes, embotits iproductes frescos.

El president del governespanyol, José María Aznar,contraposa l’actitud del’exministre en l’afer decorrupció a la dels socialistes.

Vaga general Furts als hípers Plega PimentelTal diacomavui fa...

a revista El Temps ha publicat Elmón en 2020, traducció al catalàdel balanç i, sobretot, les perspec-

tives, que The Economist aborda cadaany sobre política, economia, cultura iciència d’abast mundial. Entre els arti-cles que inclou, quatre fan referènciaals aliments, i ens orienten sobre as-pectes concrets que ens afecten a l’ho-ra de menjar i beure.

AL PRIMER, El got mig buit, SlaveaChankova constata que “un segle des-prés de la llei seca, beure està passantde moda”, que en gairebé tots els païsosoccidentals els adolescents comencena beure més tard que abans, i que elsmil·lennistes (entre 20 i 40 anys) tam-bé consumeixen menys alcohol. No es-tic segur que això passi a casa nostra,però sembla que les dades, no accepta-des per tot el món científic, que indi-quen que l’alcohol és cancerigen, fins itot en petites quantitats, estan fentoblidar que dosis baixes tenen unscerts efectes protectors enfront delstrastorns cardiovasculars, com passaen el marc de la dieta mediterrània. Al

L segon, Una dieta per salvar la humani-tat, Guido Barilla, president del GrupBarilla, el gran productor italià de pas-ta, posa en relleu que cal un canvi de pa-radigma en la producció i consum d’ali-ments, i tornar als vells costums medi-terranis de seure a taula per menjar apoc a poc, amb força verdura i fruitafresca i amb un gotet de vi negre. Amés, l’empresa treballa amb acordsrespectuosos amb pagesos de proximi-tat. Per cert, que trobem fets positiussimilars en els criteris de la firmaAmetller Origen d’apropar-se i valorarel producte de pagès de proximitat, se-gons explica Ramon Roca a L’Econò-mic d’aquest 9 de febrer.

AL TERCER, L’agricultura s’enfila, PaulMarkillie ens informa de l’agriculturavertical, que conrea plantes en sub-strats sense sòl i en safates amuntega-des; és a dir, en granges verticals cons-truïdes dins o al costat de les ciutats, ofins i tot als mateixos supermercats,amb uns costos energètics baixos. Si ai-xò va així, i potser calgui en certes cir-cumstàncies, on queda el paper clàssic

del pagès i la cura del territori? Aquestés un bon exemple del que s’ha denomi-nat “prosperitat sense natura”, sobrela qual hi ha hagut debats recents a ca-sa nostra. Al quart, La fina línia verda,Ann Vroe es refereix als tubets o ca-nyes per xuclar begudes, un residu delqual convé prescindir. També a l’es-mentat L’Econòmic, Jordi Garriga ensinforma de plàstics biodegradables ela-borats a Catalunya per Venvirotech.

EN DEFINITIVA, a escala mundial o al nos-tre entorn, els problemes i les solucionssón prou semblants. Segons com i quèmengem i bevem, estem determinant lanostra salut i la del planeta, i el futur delmedi rural i dels nostres pagesos, que te-nen tota la raó de queixar-se. Això vol dirno només omplir-nos la boca de “sosteni-bilitat” i “proximitat”, sinó actuar en con-seqüència. Recordem, una vegada més, lafrase de l’economista francès ChristianJacquiau, molt crític amb la gran distri-bució: “Quan comprem, decidim quinamena de societat volem.” Com deia Salva-dor Cot fa una dies, podríem començarper comprar més taronges de l’Ebre.

Abel Mariné. Professor emèrit de nutrició i bromatologia. Campus de l’Alimentació. UB

‘The Economist’ i alimentacióTribuna

i ha seguit cap de-bat al Congrés

dels Diputats hauràvist la solemnitat i elrigor facial de tots elsmembres de la mesa.

Sí, tothom recorda la imatge de CeliaVillalobos jugant amb passió a Frozenamb la tauleta mentre Mariano Rajoy iJosep Antoni Duran i Lleida debatien al2016 i ella era presidenta substituta deJesús Posada. “No jugava al CandyCrush, era Frozen!”, va dir al seu dia,com qui escriu una pàgina d’or al tem-ple on va parlar Cánovas del Castillo.Però si s’oblida Villalobos i s’observa lamesa que presideix Meritxell Batet, esveu que ella, Alfonso Rodríguez Gómezde Celis (vicepresident primer), AnaPastor (vicepresidenta segona), GloriaElizo (vicepresidenta tercera), IgnacioGil Lázaro (vicepresident quart), Ge-rardo Pisarello (secretari primer), SofiaHernanz (secretària segona), JavierSánchez (secretari tercer) i AdolfoSuárez Illana (secretari quart) tenenmesura institucional. Qui se’ls imaginafent una innocentada a un company

com si fossin universitaris gamberrosque reben un novell? Doncs això és elque ha passat lluny dels focus. El quehi havia en joc era la designació delmembre de la mesa del Congrés que vaa la junta de personal i s’encarrega deparlar amb tots els funcionaris de lacambra, des de policies fins a uixers, iescoltar i atendre les queixes de tots.Ras i curt: un martiri que ningú vol. Iquè van fer els socialistes Batet, Rodrí-guez Gómez de Celis i Hernanz i els dePodem Elizo, Pisarello i Sánchez? Pac-tar un nom amb la popular Pastor? No.El que van fer els del PSOE i els de Po-dem és proposar Adolfo Suárez Illana(PP) i votar a favor d’ell per enviar-lo ala junta de personal com el seu home.Els funcionaris ho veien bé; el problemaés que Suárez Illana no va saber queera el proposat fins que ja va ser desig-nat. Per sort per a Suárez Illana, el Con-grés no és el Vaticà i es pot renunciaren contra de la fumata blanca, així queha deixat la plaça vacant. Quan obser-vin el Congrés, no es deixin atrapar perla solemnitat i recordin que hi ha espaiper ser un gamberro institucional.

S

Full de rutaDavid Portabella

Gamberrosal Congrés

A la mesa del Congrés els delPSOE i els de Podem voten afavor d’Adolfo Suárez Illanaper a la junta de personal. Iell ni ho sabia ni ho volia Divendres,

dissabte idiumengeb Sr. Manuel Cuyàs, fa tempsque, gràcies a El Punt Avui,tinc el goig de llegir-lo.

Malauradament, ara ambmenys intensitat que abans jaque, per l’atenció a la seva sa-lut, només podem fruir delsseus articles tres dies a la set-mana.

Espero i desitjo la bona evo-lució de la seva malaltia pertornar a la normalitat ben aviatper poder fruir diàriament delsseus articles.

Els seus escrits em fan sentirmolt propera a tota aquellagent que coneix i ha conegut itractat al llarg de la seva vida,inclosos els que malaurada-ment ja ens han deixat i quevostè tan casolanament des-criu.

Llegir els seus Vuits i nousem fa gaudir, sovint somrient, iem refresca moltes vivències allocs que nosaltres també hem

trepitjat i dels quals vostè ensamplia els coneixements ambles seves anècdotes personals.Podria anomenar-ne moltes,però segur que me’n deixariamoltes més.

He seguit, més o menys, elseu delicat estat de salut desdel mes de novembre del 2019quan cada dijous participava ala tertúlia del seu bon amic Xa-vier Graset amb les seves en-certades anàlisis dels mo-ments que hem viscut i encaravivim al nostre país, no gens fà-cils, per cert.

Quan ha parlat de la seva sa-lut, no s’oblida d’anomenar elpersonal sanitari que fa possi-ble, amb el tractament i medi-cació, la millora del seu cos.

Avui (diumenge dia 16 de fe-brer) veig que hi ha el seu arti-cle Sense Mobile.

Vaig a llegir-lo i, com sempre,espero fruir de debò.

Gràcies per tot i una bona iprompta recuperació!CARME BRAULIO I PINABarcelona

Diàleg o una altracosa?b L’admirat J.M. Espinàsm’aconsellaria que el terme co-sa no el fes servir gaire, perquèés massa genèric. Però pen-sant en la taula de diàleg ambel govern espanyol, em costaconcretar més. Ho intentaré. Sila cosa s’hagués planificat comuna veritable taula de negocia-ció es parlaria amb propietat,donat que els temes de discre-pància són tan importants i ve-nen de molt lluny, assumint eldiàleg en un full de ruta sensecap censura en qüestions atractar. Si no és així, no semblaseriós políticament; o és queen política no s’hauria de poderparlar de tot? El que planteja elPSOE, sobretot, és una menade conversa, que si no fos pelprotocol es podria realitzar enuna taula de bar o, si apugem elnivell, en una d’un bon restau-rant. I ja sabem qui paga la fac-tura des de fa segles.

Una taula entre dos governsper tractar el dret a l’autodeter-minació i l’amnistia per als pre-sos polítics necessita un me-diador per donar fe a la comu-nitat internacional de comavancen les negociacions. Nol’admetran, ni tan sols un notariconservador del Col·legi Oficialde Madrid. Al màxim que esta-rien disposats és que hi haguésun relator, però no qualsevol si-nó el que fa uns tres anys vacórrer per les xarxes en unmem: el suposat relator propo-sat per Madrid era l’inspectorTorrente, el del brazo tonto dela ley. I ara Pedrito voldria ques’hi incorporés el PP... Com quetot plegat és molt poc precís,s’acabarà com el rosari de l’au-rora, els dolents serem els quino haurem acceptat ser unaregió de Ñ. Bé, regió/comunitatautònoma, tanto monta, montatanto y Cierra España.

A omplir Perpinyà!!*!!SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020

SísifJordiSoler

a haver-hi untemps que a Cata-

lunya les famílies no esparlaven. La causa, na-turalment, era el pro-cés. El cas és, però, queno es parlaven. I era

trist. No es parlaven ni per Nadal ni perCap d’Any ni per cap altra festa entranya-ble d’aquelles en què els lligams de sanges barregen amb torrons, xampany, ca-viar del car, vi del bo i llagostes o el pobreanimal que vulguin. Sí, era trist haverd’anar endrapant i bevent en silenci. Cos-tava molt de pair. I mai tan ben dit. Fa unsdies l’alcaldessa de Vic, una alcaldessaque per postres té com a cognom unalletra, l’ha feta encara més grossa perquèva provar d’argumentar que seria millorque els catalanoparlants no canviessinde llengua a Catalunya quan s’adrecen aalgú que pensen que hi ha la possibilitatque no l’entengui. Potser va equivocar-seen els exemples, però ara algunsd’aquells que el que no els agrada és elcatalà fan creure que s’han empipat. Nohi fa res que molts d’ells siguin hereus di-rectes dels inventors del Día de la Raza,justament diuen que la racista és ella. I liparlen no en la llengua que defensava, si-nó en una altra que saben que l’alcaldes-sa entén. Són, és clar, tots ells els que nola volen entendre. Tot plegat és tan tristcom el que ha passat al pobre Agustí Co-lomines, que escriu que ha comprat “unaassistent de cuina, comercialitzada ambel nom d’Alexa” i que ha descobert queno entén el català. Ja és ben fumut. Unafamília que encara quedava unida a Ca-talunya i ara un giny de cuina els comen-çarà a dur problemes! De moment, elsde can Colomines han optat per parlar-lien català. I com que, per més artificialque sigui, la intel·ligència sempre té algu-na cosa a veure amb la intel·ligència,l’Alexa ha començat a entendre algunesparaules. Moltes vegades –també és ve-ritat– els contesta naps quan ells diuencols, però, en fi, ja que parlen sempre encatalà, seria pitjor que la discriminessin.

V

De set en setXavier Cortadellas

Parlar

José María Espejo Saavedra, SECRETARI GENERAL DE CIUTADANS

“Cal estudiar si aquest espai de diàleg entre la Generalitat il’Estat vulnera la llei”

La frase del dia

“Josep Termesem va inocular elvirus de la història iamb Josep Benetvaig aprendre lacara B de la política.allò que no es veu,entre bastidors

umava sense parar. Josep Benetva ser el senador més votat a totl’Estat en les eleccions generals

del 1977. Era un advocat catalanista iun “guerriller” antifranquista, en pa-raules de Ridruejo. Llavors servidor noera encara el seu secretari. Ho vaig serdesprés que Benet encapçalés la candi-datura del PSUC al Parlament el 1980gràcies a les gestions de la família Ri-bas-Seix, a la qual no agrairé mai prouque em prestés ajuda en uns momentsdifícils per a mi. Així que, mentre estu-diava la carrera d’història, ajudava elsenyor Benet, que és així com l’anome-nava, en tot el que calgués, tant en elsaspectes parlamentaris, que no erenpocs, perquè va combinar la condicióde senador a Espanya i la de diputat aCatalunya fins al 1982, com en la sevavessant d’historiador. El despatxestava situat al carrer de Casp, en unpetit àtic transformat en oficina, quenomés tenia tres habitacions, una degran que ocupava ell, una de petita queocupava jo i una altra encara més peti-ta que servia d’arxiu. La meva feinaconsistia, sobretot, a picar a màquinaqualsevol cosa, ordenar l’arxiu, que eraun veritable desordre, amb un munt decarpetes farcides de retalls de diaris.Sovint acompanyava Benet al Parla-ment i feia les gestions típiques d’un se-cretari. No era un assessor com els queara envolten els grups parlamentaris,perquè llavors això no s’estilava, i, amés, dubto que el senyor Benet haguésacceptat una figura així. Si estiguéssimparlant d’un advocat amb bufet propi,es podria dir que servidor hi feia de pas-sant.

SI JOSEP TERMES em va inocular el virusde la història, amb Josep Benet vaigaprendre la cara B de la política. Vulldir allò que no es veu, entre bastidors, ique pot fer triomfar una proposta odestrossar-la, segons com s’actuï. No ésque amb el senyor Benet no aprengués

F història, perquè en vaig aprendre, imolt, però aleshores no era la seva acti-vitat principal. Transcrivia textos, per-què ell escrivia a mà amb un clàssic bo-lígraf Bic de tinta blava, i jo havia d’en-devinar què significaven els gargots,primer, de l’original, i després de lessuccessives correccions que introduïaen les còpies mecanografiades. Repe-tint i repetint les còpies també s’aprènmolt. Vaig passar a màquina les prime-res versions de llibres que Benet va pu-blicar al cap de molts anys sobre els afu-sellaments de Carles Rahola (1999),Domènec Latorre (2003) o el presidentCompanys (1990). Benet es va propo-sar demostrar que el franquisme haviaestat un règim criminal que, a Catalu-nya, a més, havia tingut actituds geno-cides, com va deixar escrit en el llibreL’intent franquista de genocidi cultu-ral de Catalunya (1995), que és la re-elaboració del seu primerenc, i anò-nim, Informe sobre la persecució de lallengua i la cultura de Catalunya pelrègim del general Franco, publicat perEdicions Catalanes de París el 1973.Feia servir una tècnica historiogràficamolt positivista, com si estigués in-coant un sumari. Era un advocat-histo-

riador, més que no pas a l’inrevés. Peròtenia un olfacte historiogràfic molt fi.Sabia buscar i triar, que és la feina d’unestudiós, i en aquest aspecte estic se-gur que em va ensenyar, també, l’oficid’historiador. No oblidaré mai el diaque em va enviar a Madrid a cercar lafitxa policial de Companys. Vaig ser laprimera persona que va veure-la.

LA TRANSICIÓ VA SER el punt culminantde la carrera política de Benet, però vacomençar a declinar ben d’hora. Benetva contribuir d’una manera inestima-ble perquè el PSUC obtingués 25 dipu-tats el 1980. I això és tan cert com quela corba descendent va començar el1982, just quan els comunistes van de-cidir presentar la moció de censuracontra Jordi Pujol. L’oficina del carrerde Casp es va convertir en una warroom frenètica, on Benet anava prepa-rant la moció a partir dels informes querebia de la mà de diversos “experts” delPSUC. Xavier Folch exercia de comis-sari in pectore, assegut permanent-ment a la taula rodona que hi havia aldespatx principal. Entretant, servidori qui llavors era la secretària de PerePortabella, l’Àngels González, fèiemtorns per transcriure el discurs que Be-net polia meticulosament mentre bui-dava els paquets de Ducados. Benet vaperdre la moció perquè ni el PSC va vo-tar-hi a favor. La delirant explicacióque en va fer ICV en un llibret publicatel 2008 no s’ajusta gens a la realitat. Enespecial perquè obvia que l’ocàs de Be-net va ser paral·lel a l’esbudellamententre les diverses faccions comunistes.Benet no va repetir com a candidat el1984 i el PSUC esdevingué una mino-ria de sis diputats. La historiografia vasortir-hi guanyant. Ja tenia prohibit fu-mar i seguia fumant. Malgrat que in-tentés dissimular-ho amb les rombo-ïdals Juanola, la Florència Ventura, laseva dona, ho notava quan al capvesprevenia a buscar-lo puntualment.

Agustí Colomines i Companys. Professor d’història contemporània de la UB

Josep Benet, 100 anysTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 20206 |

La fiscalia s’oposaals permisos mentreForn surt perprimer cop en dosanys, i per treballar

Els passejosmarítims estan mésnets però pendentsde refer-se, com elsde l’Ebre i la Tordera

Sortidesdels presospolítics perl’article 100.2

El litoral fabalanç unmes desprésdel ‘Glòria’Nacional

Un intercanvi epistolar vasolucionar finalment eltorcebraç entre la Genera-litat i La Moncloa per la da-ta en què ha de néixer lamesa entre els dos governspactada entre el PSOE iERC i que serà copresididaper Quim Torra i PedroSánchez. Finalment seràel dimecres 26 de febrer ala tarda a Madrid, una ve-gada les objeccions delpresident Torra, tant desdel punt de vista de les for-mes com de l’atenció al’agenda més personal –de“caràcter personal i pri-vat”–, van doblegar l’equipde Sánchez fins a enterrarla data inicial del dilluns24 de febrer que va serpactada entre el republicàGabriel Rufián i la socialis-ta Adriana Lastra.

Després d’intercanviartrucades telefòniques iepístoles de Barcelona aMadrid i de Madrid a Bar-celona, al final es va acor-dar guanyar dos dies detemps i fixar la mesa per adimecres que ve, dos diesdesprés de la data inicial ien un dels dies que Torrahavia ofert per carta aSánchez com a alternati-va, que li va obrir l’agendaper als dies 21, 23 (di-umenge) 26, 27 i 28 de fe-brer com a mostra que novol defugir el diàleg ni po-sar excuses. Tot i això,ahir al migdia la consellerade Presidència i portaveudel govern, Meritxell Bu-dó, assegurava en una visi-ta de treball a Terrassaque havien rebut la truca-da des del govern espanyol

dient que rebrien una car-ta en què s’acceptava laproposta del dia 26, però laconsellera assegurava:“Encara no l’hem rebuda aPresidència”, tot i que síque l’havien llegida a tra-vés dels mitjans de comu-nicació cap a les onze delmatí. Finalment la vanacabar rebent cap a quartsde tres de la tarda.

En l’era de les noves tec-nologies al final han estatles cartes les que ho hanacabat desencallant, l’en-demà que La Moncloa pro-posés, via telefònica, el dia24, després de pactar-hoamb ERC, i que va provo-car les queixes de Torra iJxCat per una qüestió deforma, en considerar queno es respectaven els com-promisos de la primeratrobada entre presidentsdel 6 de febrer que seriendos equips tècnics els queconsensuarien la data,l’ordre del dia i el lloc ons’hauria de celebrar.

A la Generalitat el matíva començar amb una re-unió entre president cata-là, Quim Torra, i el vicepre-sident, Pere Aragonès, perpreparar aquesta trobadaper “anar treballant l’es-tratègia”, l’ordre del dia i lacomposició de la trobadaentre els dos executius, vaexplicar Budó, tot i quedies abans el govern asse-gurava que l’equip tècnicja estava definit, però queno el farien públic.

El mediadorEn la carta de Torra a Sán-chez, el president catalàposa en relleu quins són elscontinguts a tractar per a“la resolució del conflicte

polític” que passa pel “re-coneixement i exercici deldret a l’autodeterminacióde Catalunya” i la “fi de larepressió, amnistia i repa-ració”, mentre també es-pecifica que les condicionsfavorables per a la negocia-ció passen per establir uncalendari de treball, un“sistema de validació i pro-posta de mediació interna-cional” i el reconeixementde totes les parts en con-flicte, “incloent presó i exi-li”. Unes condicions pertractar en la reunió quePedro Sánchez ja va des-cartar ahir des de Brussel-

les; va deixar clar: “El mésimportant és que en pri-mer lloc parlem de les co-ses en què puguem arribara un acord de manera mésfàcil”, i “no començar perles conclusions”. I concre-tant en la figura del relatoro mediadors que demanaTorra emparant-se en elcompliment d’una resolu-ció aprovada pel Parla-ment, però que ERC, tot idefensar-la, no la veu unacondició que impedeixi ti-rar endavant la taula denegociació, Sánchez va in-sistir una altra vegada queaquesta figura “seran els

47 milions d’espanyols,que seran conscients i co-neixedors” dels acords aquè s’arribi durant les re-unions. Una negociacióque també va reiterar queserà “molt llarga i prolon-gada com a conseqüènciade molts temes anquilo-sats” els darrers anys i perfalta de diàleg.

Sánchez advertia quecal ser “generosos, respon-sables” i tenir “altura demires”, i va defensar l’es-perit de retrobament ambquè ja va assistir a la pri-mera trobada amb Torra el6 de febrer, després de

“molts anys de retrets, demanca de diàleg” i d’“inco-municació i fractures”.

En la línia del que tambéva expressar al matí la con-sellera de Presidència, laportaveu de JxCat al Con-grés, Laura Borràs, insis-tia que el mediador no ésun capritx propi, sinó queja va ser acceptat per la de-legació de Sánchez i Calvoa Pedralbes. “L’importantés que es pugui parlar detot. I el mediador era unafigura que ja havia accep-tat el govern espanyolabans d’aixecar-se de lamesa”, avisava Borràs.

ACORD · La data es pacta amb unintercanvi de cartes i trucades XOC ·Topen de nou pel mediador ROLS · Lavicepresidenta Calvo i el ministreautodeterminista Castells, a la mesa

Sánchez i Torra se citTaula de negociació per al 26-ATaula de negociació per al 26-A

?MANUEL

CASTELLS ?

?

?

Lloc: Palau de la Moncloa

SALVADOR ILLA

CAROLINA DARIAS

PABLO IGLESIAS

CARMEN CALVO

PEDRO SÁNCHEZ

QUIMTORRA PERE

ARAGONÈS

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

D. Portabella / J. AlemanyMADRID / BARCELONA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020 | Nacional | 7

La garantistajustícia espanyola

L’APUNT talans. La Junta Electoral Central (JEC) declara euro-diputat Junqueras però no li permet prendre posses-sió de l’acta de cap manera quan el Suprem li nega lasortida de presó tot i preguntar al Tribunal de Justíciade la UE (TJUE) si és immune. I quan el TJUE dictami-na que sí que ho era quan la JEC i el Suprem no li hovan reconèixer, el Suprem respon “se siente”.Xavier Miró

La demanda presentada per l’advocat de Junquerascontra el president del Parlament Europeu per haver-lidenegat la protecció de la immunitat al ritme que limarcava la música dels tribunals penals i administrati-us espanyols és un bon retrat d’una justícia que esconsidera de les més garantistes d’Europa i del món,en paraules de líders judicials i polítics espanyols i ca-

Ciutadans es plantejafins i tot un recurs als tri-bunals en entendre que lamesa que consagra la bila-teralitat Estat-Catalunyapot vulnerar la legalitat,mentre la seva líder al Par-lament, Lorena Roldán,afegia que la carta que Tor-ra va fer arribar a Sánchezdemostra que “no és captaula de diàleg, sinó unataula de xantatge”.

El secretari general delPP, Teodoro García Egea,per la seva banda, va criti-car que Sánchez “posa adisposició” del presidentTorra “no només els mit-

jans de l’Estat sinó tambéla seva pròpia agenda”. Enuna atenció als mitjans alspassadissos del Congrés,va retreure a Sánchez que“no vol molestar Torra” ique “només està gover-nant per als seus socis”.

Amb el pacte sobre ladata es posa fi al serial pelnaixement d’una mesaque s’havia de posar enmarxa en els quinze diesposteriors a la formaciódel govern espanyol, comrecollia el pacte entre elPSOE, el PSC i ERC i queva expirar el 29 de gener.Aquesta és la gran bandera

d’ERC –també electoral– ique mereix una miradamés escèptica des deJxCat. Si bé els republi-cans han viscut la forja dela data amb la sospita quesi no era per ells la mesa noarrencaria mai i que JxCatels fustigaria per això, elsde Carles Puigdemonts’han sentit ignorats peldiàleg fluid de Rufián ambLastra fins arribar al’enuig per haver anunciatuna data cuinada nomésentre ells que desafiavaTorra i la seva agenda per-sonal. A l’hora d’acordar ladata, hi ha pesat molt tam-

bé l’acte que Carles Puig-demont celebrarà el dis-sabte 29 a Perpinyà.

Mentre que fonts de lanegociació han teoritzatque a Torra ja li anava béesponjar el calendari perno encaixar la mà de Sán-chez tot explorant el prag-matisme poc abans decompartir escenari ambPuigdemont i enaltir el le-gitimisme del 130è presi-dent, per Sánchez tambétenia un cost que la fotoamb Torra s’encavalquésamb l’acostament de Puig-demont fins a la fronteracatalana. ■

ten per al 26-F

Mentre de la banda espanyo-la es coneixien ahir tots elsnoms dels actors polítics queintegraran la mesa de nego-ciació, de la banda catalanacontinuen les incògnites so-bre qui acompanyarà el presi-dent Quim Torra i el vicepresi-dent Pere Aragonès.

Al costat de Pedro Sán-chez i del confirmat vicepre-sident segon, Pablo Iglesias,hi serà la vicepresidenta pri-mera, Carmen Calvo, moltqüestionada arran de la polè-mica pel relator, que va arri-bar a acceptar per escrit. La

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal la figura delmediador, i ho posemen l’ordre del dia perpoder-ne parlar enaquesta trobada”Meritxell BudóPORTAVEU DEL GOVERN

Els presidents Sánchez i Torra, durant la trobada del passat 6 de febrer ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El mediador era unafigura que ja haviaacceptat el governespanyol abansd’aixecar-se”Laura BorràsPORTAVEU DE JXCAT AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La proposta demediador és un guiópassat d’un momenten què el diàlegestava trencat”Jaume AsensPRESIDENT DE PODEM AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No és cap taula dediàleg, sinó una taulade xantatge”

Lorena RoldánPORTAVEU DE CS AL PARLAMENT

“L’important és queen primer lloc parlemde les coses en quèpuguem arribar a unacord fàcil”Pedro SánchezPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

resta dels components són:el ministre de Sanitat i homedel PSC, Salvador Illa; el mi-nistre d’Universitats i homedels comuns, Manuel Cas-tells, i la ministra de PolíticaTerritorial, la canària CarolinaDarias. La incorporació delsociòleg Manuel Castells,partidari del dret a decidirque no ha amagat l’autode-terminisme en les entrevis-tes, va ser ben rebuda des deJxCat i celebrada per JaumeAsens als passadissos delCongrés. “Em sembla unagran notícia que algú que co-

neix les arrels del conflictecatalà com és el cas de Ma-nuel Castells pugui seure a lamesa.”

Per part del govern de laGeneralitat, i per complir cri-teris de paritat, de represen-tació entre els socis de JxCati ERC, i tenint en compte elsperfils dels temes a tractar,les travesses també hi situenla portaveu del govern, Merit-xell Budó; la consellera deJustícia, Ester Capella; elconseller d’Interior, MiquelBuch, o el d’Exteriors, AlfredBosch.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Actors espanyols definits i incògnites en els catalans

S’albira una nova confron-tació entre JxCat i ERC alParlament per la restitu-ció dels drets com a dipu-tat del president de la Ge-neralitat, Quim Torra,una qüestió que va mos-trar amb cruesa la crisi deconfiança dels socis en elple del 27 de gener, que vaculminar dos dies desprésamb l’anunci del presidentde convocatòria d’elec-cions un cop s’aprovés elpressupost. JxCat va re-gistrar una proposta de re-solució el mateix dia que elsecretari general del Par-lament, Xavier Muro, vadonar instruccions a lacambra de retirar l’acta aTorra, en la qual demanaque el ple acordi deixarsense efecte les seves ins-truccions en què executa-va la decisió de la JuntaElectoral Central (JEC) ique es confirmi la condicióde diputat de Torra. Enaquell ple el president delParlament, Roger Tor-rent, va anunciar que nocomptabilitzaria el vot deTorra per no comprome-tre “la validesa de les deci-sions de la cambra catala-na”.

Els republicans hanpresentat esmenes aaquesta proposta ques’haurà de tractar a la me-sa en què atribueixen a laJEC i al Tribunal Suprem(TS), i no al secretari gene-ral com diu JxCat, haver“usurpat” l’acta a Torra enuna decisió “injusta i im-pròpia d’un estat demo-cràtic i que ha vulnerat elsseus drets polítics”. El re-publicans no compartei-xen la voluntat de “deixarsense efecte” la decisió iprefereixen la fórmulad’“adoptar totes les mesu-res possibles” per revertirels acords de la JEC i resti-tuir-lo en la seva condicióde diputat.

L’última esmena que espublicava ahir al ButlletíOficial del Parlament deCatalunya (BOPC) dema-na afegir un altre punt per“denunciar” que elsacords de la JEC i la dene-gació de les mesures cau-telars per part del Suprem“vulneren l’autonomiaparlamentària”, motiu pelqual “cal defensar les insti-tucions combatent la deci-sió de la JEC ” i protegint la“validesa, l’eficàcia i la se-guretat jurídica” delsacords que adopta el Par-lament”. ■

Nova pugna deJxCat i ERC perrestituir Torracom a diputat

J.A.BARCELONA

a El republicans esmenen la propostadel seus socis de deixar sense efectela decisió del secretari general

El ple del 27 de gener, amb el diputats de JxCat aplaudintQuim Torra ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 20208 | Nacional |

El protagonisme del presi-dent Carles Puigdemonts’intensifica i aquest capde setmana ocuparà l’es-cena política catalanaamb la presentació a l’Ate-neu Barcelonès d’una pla-taforma transversal de su-port. I això set dies abansque el mateix Puigdemontaterri a Perpinyà en un ac-te que ja ha desbordat to-tes les expectatives i enquè el nombre d’autobu-sos i participants ja escompta a centenars i a mi-lers. Per acabar de reblarla presència de Puigde-mont i el seu paper en lapolítica catalana, el 2d’abril es presentarà el seullibre M’explico, sobre elfets d’octubre del 2017.

Aquest conglomeratd’actes i altaveus es pro-dueix, a més a més, a lesportes d’unes eleccions ca-talanes en què l’espai inde-pendentista està fragmen-tat a causa de les divergèn-cies entre JxCat, ERC i laCUP i de fortes discrepàn-cies en l’espai exconver-gent, entre el grup parla-mentari de JxCat i el PDe-CAT, així com en els in-

tents de refer-lo, de mo-ment, sense èxit, a travésde la Crida. Un espai, elque abans ocupaven les si-gles de CiU, que tambéempeny a la creació d’al-tres formacions més mo-derades com la que inten-ta cosir la senadora MartaPascal.

En aquest calaix de des-ordres, la figura de Puigde-mont sobresurt aquestsdies i es posa a treballaramb el suport, a més,d’aquesta plataformatransversal d’independen-tistes d’esquerra que do-nen suport a l’expresidenti en la qual apareix fins itot gent vinculada a laCUP com ara l’exdiputatJulià de Jodar o l’activistaBlanca Serra, i a ERC, coml’exconseller Carles Solà il’alcalde i exdiputat JosepAndreu.

L’objectiu del movi-ment, com diu el manifestque es presentarà dissabtea les 15 h a l’Ateneu Barce-lonès, és precisament defi-nir una “estratègia com-partida capaç de superarles limitacions que hantingut, tenen i tindran elsnostres partits”. Per fer-ho, els promotors del ma-nifest i de la plataforma ve-uen en les figures de Puig-demont i dels exconsellersComín i Ponsatí els millorsaglutinadors, conjunta-ment amb els membresdel Consell per la Repúbli-ca, per fer una “candidatu-ra de país” que “prioritzi lainstauració de la Repúbli-ca”.

Els dirigents assenya-lats per la plataforma en-cara no s’han pronunciatrespecte a aquesta propos-ta llançada ahir, es faràuna assemblea oberta el29 de març que ve, i caldràesperar a l’acte de Perpi-nyà per saber si Puigde-mont té, entre els seusplans com a eurodiputat,ser present en una possi-ble candidatura de país ales eleccions catalanesencara que sigui com aaglutinador de divi-sions. ■

E. AnsolaBARCELONA

a El president escalfa motors amb la nova plataforma desuport dissabte i l’acte massiu a Perpinyà el dia 29

Puigdemont, peruna “estratègiacompartida”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

22.02.20presentació de la platafor-ma en suport de Puigdemont,que aposta per fer una candi-datura de país.

Puigdemont, al Parlament Europeu amb Comín i Ponsatí ■ ACN

“El contingut podria ser útilno només per entendre millorel passat i el present sinó,molt especialment, per pre-parar-nos per al futur.” Ambaquestes paraules l’actualeurodiputat Carles Puigde-mont va anunciar ahir lasortida del primer volumdel dietari M’explico, escritconjuntament amb el di-rector del diari El Punt Avui,Xevi Xirgo, i que englobades dels seus primers me-sos com a president fins alsfets d’octubre del 2017amb el subtítol De la investi-dura a l’exili. El llibre, publi-cat per l’editorial La Cam-pana, es presentarà el 2d’abril i ja s’anuncia un se-gon volum limitat, atenció,a “la reconstrucció del re-

torn”.Pel que fa a aquest primer

treball, però, Puigdemont es-criu: “No és un relat blanc, ni

conformista, ni mancat d’au-tocrítica. És un relat fet a pa-raula viva, com una narracióquasi en directe.” Per a la lec-

tura del relat, Puigdemontdemana al lector “una mi-ca d’indulgència i genero-sitat, perquè malgrat l’ho-nestedat i el sacrifici in-qüestionable de tots ple-gats, en alguns dels pas-satges d’aquesta històriano quedem bé. Jo tampoc,és clar”, escriu. El llibre espublica també en castellàal segell Plaza & Janés. ElPunt Avui ja va avançar in-formació sobre el llibre elmes de desembre passat,un treball que inclou imat-ges inèdites i documenta-ció sobre els fets d’octu-bre del 2017. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Explica “de la investidura a l’exili” i prepara el retorn

L’Estat espanyol va defen-sar ahir a Bèlgica que eljutge instructor de l’1-O,Pablo Llarena, té “immu-nitat” per exigir que esdesestimi la demanda civilde l’expresident CarlesPuigdemont i els exconse-llers contra ell. El tribunal

de primera instància deci-dirà abans de dos mesos sili dona la raó, si entra a va-lorar el fons del cas o si pre-gunta primer a l’alt tribu-nal de la Unió Europea.

Més de mig any desprésd’iniciar les al·legacionsper escrit, les parts es vanveure ahir als jutjats civilsper exposar-les oralmentals tres jutges de primera

instància durant cinc ho-res. L’equip jurídic delsexiliats va denunciar di-versos comentaris de Lla-rena que posarien en qües-tió la seva “imparcialitat”,vulnerant els drets delsseus clients quan ja viviena Bèlgica.

Per contra, l’advocatdel magistrat espanyol,Hakim Boularbah, va de-fensar que aquestes quei-xes no les poden jutjar elstribunals belgues per la se-va “immunitat de jurisdic-ció d’estat”, però igual-ment va justificar els co-mentaris de Llarena asse-gurant que els va fer de

manera “totalment neu-tra”. A més, va acusar elsindependentistes d’utilit-zar la demanda per “recu-sar” Llarena, intentar“desestabilitzar-lo” i “ex-portar el conflicte”.

Com ja és gairebé tradi-ció en l’estratègia jurídicade Puigdemont, els seuslletrats van demanar feruna pregunta prejudicialal Tribunal de Justícia dela UE perquè aclareixi siBèlgica pot jutjar Llarena.Un camí que Boularbahtambé va rebutjar.

Dos mesos per decidir“A tot estirar” el 24 d’abril

el tribunal civil belga diràsi té competència per fer-ho o no. I, si no ho té clar,preguntarà a Luxemburg.Si es declarés competent,convocaria una altra vistaper analitzar el fons delcas.

En canvi, una desesti-mació de la demanda no-més deixaria als exiliatsl’opció d’un recurs al tribu-nal de cassació belga.

Si no es decideix percap d’aquestes opcions ieleva una qüestió prejudi-cial al TJUE, haurà d’espe-rar la resolució europeaper decidir si entra al fonsdel cas o no. ■

L’Estat defensa la“immunitat” de LlarenaNatàlia Segura RaventósBRUSSEL·LES

Hakim Boularbah, advocatbelga de Llarena ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 202010 | Nacional |

La fiscalia de Barcelonacritica obertament la polí-tica penitenciària de la Ge-neralitat i la consellera deJustícia, Ester Capella,per haver declarat als mit-jans de comunicació que“tots els presos polítics”tindran la flexibilitzaciódel règim de vida amb l’ar-ticle 100.2 del reglamentpenitenciari, i que el seuempresonament és “unaanomalia”.

El fiscal de vigilànciapenitenciària fa aquest re-tret al govern català en elrecurs que ha presentat ala jutgessa de vigilànciapenitenciària per sol·lici-tar-li que tombi l’aplicacióde l’article 100.2 a l’expre-sident de l’ANC Jordi Sàn-chez, condemnat a nouanys de presó per sedició.El fiscal exposa que el100.2 “és una mesura ex-cepcional convertida engeneralitzada” amb elspresos polítics perquè “jala tenen cinc dels nou”

presos polítics.Amb el 100.2, el regla-

ment permet sortides peranar a treballar o fer vo-luntariat (i sempre tornaral penal a dormir) a qual-sevol condemnat amb boncomportament, i no es re-quereix un termini de lapena complert, com ad-met el fiscal. Alhora és unapotestat de les juntes detractament de cada penal,formades pel director de lapresó i una desena de tèc-nics professionals, i no re-quereix el vistiplau de laGeneralitat. Per ara, la po-sició de la fiscalia ha estatpresentar recurs contratotes les mesures de la jun-ta de Lledoners: el permísde 72 hores al presidentd’Òmnium, Jordi Cuixart,que va rebre el vistiplau dela magistrada de vigilànciapenitenciària i que ara hade revisar l’Audiència deBarcelona, com a últimainstància, així com tambéla sortida de Sànchez de72 hores, i l’aplicació dell’article 100.2, aprovatsper als dos Jordis.

Voluntari “sense mèrit”El fiscal exposa que elspermisos són incipientsper l’elevada condemna ique no està prou justifica-da la sortida de Sànchezper fer voluntariat (a laFundació Can Pedro deBarcelona), ja que –talcom va dir de Cuixart– “noté dèficit en voluntariat”–útil, sosté, en delictescontra Hisenda o de “cob-dícia”– perquè en fa des dejove, ni en la vinculació so-cial, sinó que li falta “reedu-cació amb un programaque interioritzi el respectea la llei”. I hi afegeix, sobre elvoluntariat de Sànchez:“És molt lloable fer volunta-riat, però quan és l’alterna-tiva a la presó, l’elecció no témèrit.” ■

Mayte PiulachsBARCELONA

El fiscal critica Capella pelspermisos als presos políticsa Retreu a la consellera de Justícia que afirmés que tots tindran el règim del 100.2, que sosté que hapassat “d’excepcional a generalitzat” per a ells a Demana que es revoquin les sortides a Sànchez

L’exconseller d’Interior Joa-quim Forn va sortir cap a les7.30 h d’ahir de la presó deLledoners (Bages) per anar atreballar com a jurista al grupMediapro, en el primer diaque se li aplica l’article 100.2del reglament penitenciari,aprovat per la junta de tracta-ment del penal.

Dos familiars –una de lesseves filles i un cunyat– vanrecollir-lo en un cotxe privat a

L’exconseller d’Interior Joaquim Forn, en sortir de la presó de Lledoners, acompanyat d’una de les seves filles, per anar a la feina ■ JUANMA RAMOS

la presó per traslladar-lo finsa Barcelona, on hi ha la seu deMediapro i on va arribar cap ales 9 h.

L’exconseller, condemnata deu anys i mig de presó persedició, podrà sortir del penaldotze hores i mitja al dia, cincdies a la setmana, de dilluns adivendres, per treballar en eldepartament legal de la pro-ductora, on s’encarregaràdels assumptes de dret pú-

blic. A la sortida de Lledoners,Forn va saludar la premsaamb un “bon dia”, i va piular:“Primer dia de permís peranar a treballar després de841 dies sense llibertat. Mol-tes gràcies pel vostre suport.”Forn és el quart dels presospolítics que enceta la flexibi-lització del règim de vida ambel 100.2, com Jordi Cuixart,Dolors Bassa i la presidentaCarme Forcadell.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Primera sortida de Forn per anar a treballar

El conseller d’Interior, Mi-quel Buch, descarta perara fer cap actuació perposar fi als talls de trànsitde la Meridiana. En res-posta a la petició de l’Ajun-tament de Barcelona, queha demanat que es posipunt final a les concentra-

cions, Buch va manifestarahir que Interior nomésactuaria en cas que elstalls representessin “unrisc per a les persones o elsbéns“, elements que “araper ara” no s’estan do-nant.

Tot i matisar que estàpendent encara dels infor-mes policials, Buch enténque per ara no hi ha moti-

us per desaconsellar laconcentració i recordaque la llei és “molt clara” ique el dret de reunió i ma-nifestació estan “garan-tits” per la Constitució.

En una entrevista aRac1, Buch va manifestarque la solució és “fer con-viure’’ el dret a la manifes-tació amb el de la mobilitati intentar que el perjudici

sigui “el menor possible’’.En aquest sentit, ha reco-manat a l’Ajuntament quefaci de mediador per ga-rantir que la convivènciasigui “el més adequadapossible”. Responia així altinent d’alcalde de Barce-lona, Albert Batlle, que ha-via dit que la ciutat “estàfarta” de les molèsties quecausen els talls”. ■

Buch descarta actuar contra elstalls de trànsit a la MeridianaRedaccióBARCELONA

Els talls a la Meridiana de Barcelona s’han fet cada nit desde fa 130 dies ■ JUANMA RAMOS

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020

8518

03-1

2253

62Q

1860

84-1

2244

02L

L’exvicepresident OriolJunqueras ha presentatdavant del Tribunal Gene-ral de la Unió Europea(TGUE) una segona de-manda contra el presidentdel Parlament Europeu,David Sassoli, per haver-linegat la immunitat, el 10de desembre, tot i que,aleshores, l’advocat delTribunal de Justícia Euro-peu (TJUE) ja li havia re-conegut i al cap de nou diesho faria el mateix TJUE.

L’advocat de Junque-ras, Andreu van den Eyn-de, motiva la demandapresentada ahir en el fetque existeix, per la Carta

de Drets Fonamentals dela Unió Europea i pel Re-glament de Procedimentdel Parlament Europeu,un dret a la protecció de laimmunitat “independentdel dret nacional” de cadaestat. En segon terme,perquè el Suprem espa-nyol no va demanar a lacambra europea que aixe-qués la immunitat de Jun-queras impedint el pro-nunciament del ple, un re-quisit que va determinarel TJUE en la seva sentèn-cia. Van den Eynde tambédenuncia que Sassoli es vasaltar el Reglament deProcediment en no comu-nicar al ple la petició deprotecció d’immunitat deJunqueras que li va fer ar-

ribar l’eurodiputada Dia-na Riba ni va fer-la arribaral comitè jurídic del Parla-ment perquè decidís, totarrogant-se una compe-tència que no té com a pre-sident.

En la demanda, Vanden Eynde recorda que laJEC va proclamar eurodi-putat Junqueras el 13 dejuny però el Suprem li vaimpedir anar al Congrés aprendre possessió i la JECli va impedir fer-ho per vianotarial o cap altra i vaconsider vacant el seu es-có en l’acord que va enviarel dia 20 al Parlament Eu-ropeu –el va considerarvacant tot i que el Supremhavia plantejat al tribunaleuropeu una qüestió pre-

judicial sobre la immuni-tat de Junqueras i aquelll’havia acceptat tot mos-trant ambdós tribunalsque calia determinar-ho.En canvi, la JEC va donarper fet que l’exvicepresi-dent no tenia immunitat, iel president del ParlamentEuropeu la hi va negar el22 d’agost en declarar-seincompetent en l’assump-te basant-se exclusiva-ment en l’acord de la JEC.

El 10 d’octubre, l’euro-diputada Riba va enviar lapetició de protecció d’im-munitat, quatre diesabans que el Suprem dic-tés sentència contra l’exvi-cepresident i quan encaraera en presó provisional. Itot i que el 12 de novembrel’advocat general del TJUEva afirmar la immunitat deJunqueras, Sassoli va de-negar la petició el 10 de de-sembre, nou dies abansque el TJUE la determinésen sentència.

Junqueras ja va presen-tar una primera demandaal TGUE contra Sassoliaquest gener, per haver-linegat l’escó basant-se en lainterpretació del Suprema la sentència del TJUE. ■

Xavier MiróBARCELONA

Junqueras demanda Sassolipel vet a la seva immunitata Recorre al TGUE perquè el president europeu li va negar la immunitat que havia reconegut l’advocatdel TJUE a L’acusa de decidir sobre una petició de protecció que corresponia al comitè jurídic

David Sassoli, president del Parlament Europeu ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 202012 | Nacional |

LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA 20 DE FEBRER DEL 2020

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèries dels números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG15 20

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 12.600.000 D’EUROS EN PREMIS

56500

56510

56520

56530

56540

56550

56560

56570

56580

56590

56501

56511

56521

56531

56541

56551

56561

56571

56581

56591

56502

56512

56522

56532

56542

56552

56562

56572

56582

56592

56503

56513

56523

56533

56543

56553

56563

56573

56583

56593

56504

56514

56524

56534

56544

56554

56564

56574

56584

56594

56505

56515

56525

56535

56545

56555

56565

56575

56585

56595

56506

56516

56526

56536

56546

56556

56566

56576

56586

56596

56507

56517

56527

56537

56547

56557

56567

56577

56587

56597

56508

56518

56528

56538

56548

56558

56568

56578

56588

56598

56509

56519

56529

56539

56549

56559

56569

56579

56589

56599

59200

59210

59220

59230

59240

59250

59260

59270

59280

59290

59201

59211

59221

59231

59241

59251

59261

59271

59281

59291

59202

59212

59222

59232

59242

59252

59262

59272

59282

59292

59203

59213

59223

59233

59243

59253

59263

59273

59283

59293

59204

59214

59224

59234

59244

59254

59264

59274

59284

59294

59205

59215

59225

59235

59245

59255

59265

59275

59285

59295

59206

59216

59226

59236

59246

59256

59266

59276

59286

59296

59207

59217

59227

59237

59247

59257

59267

59277

59287

59297

59208

59218

59228

59238

59248

59258

59268

59278

59288

59298

59209

59219

59229

59239

59249

59259

59269

59279

59289

59299

300

300

360

300

300

300

300

12.300

300

300

330

330

330

330

330

330

330

300.000

390

330

300

300

300

300

300

360

300

12.300

300

300

300

360

300

300

300

300

300

300

360

300

300

300

300

300

360

300

360

300

300

300

480

330

330

330

330

390

330

330

330

390

330

330

330

330

330

330

330

330

330

330

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

150

150

210

150

150

150

150

150

150

150

180

180

180

180

180

180

180

240

240

180

150

150

150

150

150

210

150

150

150

150

7.620

210

150

150

150

150

150

150

210

150

60.000

150

150

150

210

150

210

150

150

150

7.650

180

180

180

180

240

180

180

180

240

180

180

180

180

180

180

180

180

180

180

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.....

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

20 6571

571

71

81

1

4932

782

862

52

6233

803

13

83

5814

034

44

64

505

55

95

5

756

6

9548

898

60 990

240

90

90

30

750

150

150

60

750

150

60

60

750

150

60

60

180

90

90

30

180

30

750

150

......... ........

........

.........

.........

.........

........

........

........

.........

........

........

.........

.........

........

........

.........

.........

........

.........

.........

.........

........

.........

........

........

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

L’únic antecedent d’un mi-nistre que esdevé fiscal ésJavier Moscoso amb FelipeGonzález el 1986 i ahir Do-lores Delgado va fer de nouun camí que desafia la in-dependència judicial. Ambl’estret aval del Consell Ge-neral del Poder Judicialper 12 vots a 7 i negant-li elmot “idònia”, l’exministrade Justícia es va sotmetre al’examen del Congrés i hiva trobar el rebuig de ladreta i la cautela d’ERC,JxCat i la CUP en el reptede desjudicialitzar. Delga-do va negar que la puguinapartar recusant-la en ca-sos del procés. “Els supò-sits de si m’abstinc o no,cas a cas”, va dir. “El TC ha

dit en la sentència del casdel magistrat Andrés Olle-ro, amb 17 anys com a di-putat del PP, que la ideolo-gia d’un jutge no computaper a la recusació”, alerta alPP, Vox i Cs.

Perseguida pel passatde diputada del PSOE i pelsàudios del comissari Villa-rejo, Delgado es va exami-nar al Congrés com a subs-tituta de María José Segar-ra convidant a confiar en elsistema: “Poden no confiaren mi, però confiïn en elsistema”. La nova fiscal vaevocar els orígens laboralsa Catalunya amb la plaçaobtinguda al Prat i va oir laira de la dreta i la cautelaindependentista. “Siguivalenta i exerceixi la potes-tas per guanyar-se l’aucto-ritas que havent estat al

Prat segur que pot”, va ani-mar-la Jaume Alonso-Cue-villas (JxCat). Després decriticar “el dret penal deciència-ficció aplicat” alprocés, Carolina Telechea(ERC) va fer un prec: “De-manem que la fiscalia siguidecent i justa.” Per la CUP,Mireia Vehí va censurarl’abús del Codi Penal. “Mésenllà d’opinions, el currícu-lum l’avala”, va lloar-la Jau-me Asens (Podem). “Debi-lita la separació de poders”,va dir Luis Santamaría(PP). “Estarà sempre sotasospita”, hi va afegir Ed-mundo Bal (Cs). “És dolo-rós i indigne compartir ins-titucions amb proetarres iprocolpistes”, va lamentarJavier Ortega-Smith(Vox), que va lloar “la glo-riosa Guàrdia Civil”. ■

a La nova fiscal s’examina al Congrés i nega que la puguinrecusar en afers del procés a “Si m’abstinc o no, cas a cas”

Delgado topa ambla dreta i el repte dedesjudicialitzar

David PortabellaMADRID Dolores Delgado, ahir, moments abans de la seva compareixença al Congrés ■ EFE

El poder judicial es va revoltarcontra el vicepresident PabloIglesias i li va exigir “mesura”pel fet d’opinar que tribunalseuropeus han “humiliat” lajustícia espanyola, però ahirla crítica va fer el viatge inversi el fiscal Javier Zaragoza vagosar dictar al Congrés comha de procedir amb el CodiPenal. El fiscal del Supremque va acusar els presos polí-tics pel delicte de rebel·lió nonomés no acata la sentènciaper sedició, sinó que censuratota “reforma ad hominem”iexigeix mantenir els tipus derebel·lió i sedició actuals.

En un article al diari ElMundo titulat La reforma y elprocés, el fiscal Zaragoza fa elpas de criticar una reformaque ara per ara és només unadeclaració d’intencions delministre Juan Carlos Campo iaposta per incorporar noustipus delictius al Codi Penal,com ara la pena de presó perconvocar referèndums –comva imposar José María Aznarel 2003 abans que José LuisRodríguez Zapatero l’abolís el2005– o tipificar com a des-obediència agreujada el fetd’ignorar reiteradament elConstitucional. Zaragoza al-

ludeix a Oriol Junqueras sen-se citar-lo pel nom avisantque si un nou Codi Penal res-ta anys de presó a la sedició“el caràcter ad hominem dela reforma quedaria en evi-dència”. “Tot indueix a pensarque consistirà en la creaciód’un subtipus agreujat perl’ús indegut de fons públics ien la reducció de les penes,tantles de presó com les d’in-habilitació, fins i tot per alscasos en què es tracti d’unasedició agreujada”, sosté. Za-ragoza etziba a Manuel Mar-chena que és “forçat” aplicarla sedició a l’octubre del 2017.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El fiscal Zaragoza dicta al Congrés no refer la sedició