Upload
royo1234
View
230
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista de Música
Citation preview
Editorial
A TU TAGRADA I A MI TAMB
En este nmero volem remarcar no
tant en el factor ldic, que fa disfrutar al complagut pblic, que s receptor i al qual li ha transcendit el gaudi del msic executor (si el msic ha disfrutat el pblic ho ha percebut i ha tingut una dosi de disfrut afegit per aix). Per insistisc anem a fer un pas ms i elevar-nos sobre el simplement ldic: transcendim a matisos finalistes.
Quan parlem de msica de moros i
cristians parlarem dun poc ms que pasdobles, parlarem danimar a grups en consecuci duns objectius concrets: Entrades, Ambaixades, Processons, etc. Distingirem les idiosincrsies prpies de cada grup: en els pentagrames mateixos es plasmaran diferncies entre si sn marxes mores o marxes cristianes. Distingirem entre si sacosten o prenen ja el castell; en la vestimenta que lluxen ens entrar la vistositat, en les seues msiques lemotivitat i ambds portaran a lexaltaci del propi, cada un el seu. La grcia estar a descobrir-ho i assimilar-ho des de fora deixos grups. I afig res ens pareixer ni millor, ni pitjor de cada u, senzillament diferent.
Daltra banda i en esta lnia finalista en este nmero fem veure la diferent musicalitat, emotivitat, context, predisposici, execuci, entorn que aporten, i de forma diferenciada, tant els grans collectius i els seus fastos com els xicotets grups i els seus projectes. No em facen triar.
Miren si es donen matisos, que no deixem de percebre (parle de dades sistematitzats meticulosament: atribuir-los a un poc ms que latzar o la casualitat), dic, es donen matisos, i finalistes, que afecten altres sers vius: per exemple les plantes. Atents perqu als detalls amb qu la msica ens embolica a les persones i els nostres entorns.
Que cada u traga les seues conclusions!
DO-RE-CIM vos dna les grcies a tots els que, amb el vostre esfor i simpatia feu possible estos disfrutes, que, sense voler, els hem fet els nostres. Grcies.
Teodoro Morales Paraiso
Edita: Centre Instructiu Musical de Mislata Direcci: Junta Directiva del CIM Departament Creatiu: Rafa Perell Teo Morales Esta revista ha sigut impresa i recollectada per lAssociaci Valenciana Foment dOcupaci Natzaret amb operaris discapacitats. correu electrnic: [email protected] Telfon: 96 3705618 DO-RE-CIM no es fa ms responsable de les opinions abocades pels collaboradors en els seus articles.
Fitxa de contacte
Si vols informar-te de los nostres notcies i activitats, estem en C/ Major, 30 (Mislata) Valncia Telfon 96 370 56 18. Aporta les teues dades en esta fitxa.
Nom i Cognoms: D.N.I.:
Direcci: C.Postal:
Correu Electrnic: Poblaci:
SOUL BRASS QUINTET
El quintet de metall Soul Brass Quintet s una jove agrupaci de msica de
cambra formada lestiu de 2013 i composada per Jos Real (trompeta) Omar Escobar
(trompeta), Raquel
Jimnez (trompa),
Francesc Rozaln
(tromb) i Manuel
Melchor (tuba).
Alguns dels
components del
quintet ja han
finalitzat els seus
estudis superiors de
msica al Conservatori Joaqun Rodrigo de Valncia i altres estan cursant els ltims
cursos als Conservatoris Superiors de Valncia i Castell. Tamb han completat estudis
en lAcademia de Estudios Orquestales de la Fundacin Baremboin-Said de Sevilla i al
Joseph Haydn Konservatorium (ustria).
Tots els components del quintet sn solistes de les bandes dels seus respectius
pobles, com Mislata, El
Cabanyal, Manises i la Uni
Musical de Llria. A ms,
han completat els seus
estudis en jvens orquestres
de les quals han format part,
com la Jove Orquestra
Nacional dEspanya, Jove
Orquestra de la Comunitat
Valenciana, Jove Orquestra
Nacional de Catalunya, Jove
Orquestra de la Uni
Europea, Jove Orquestra Simfnica de lAcadmia Europea, Orquestra Juvenil Nacional
dHolanda, Master Symphony Orchestra, Orquestra Filharmnica de la Universitat de
Valncia, Barvinsky Philarmonic Orchestra i Jove Orquestra Simfnica de Castell.
Recentment alguns dels seus membres han estat seleccionats per a formar part de The
World Orchestra (Orquestra Mundial) i tamb han actuat com a solistes amb lOrquestra
de Valncia i al Palau de la Msica desta ciutat.
A nivell
professional i malgrat
la seua joventut han
collaborat amb
lOrquestra de la
Comunitat Valenciana,
lOrquestra Simfnica
de Madrid, Orquestra
Filharmnica de
Mlaga, Orquestra
Simfnica de Castell, Orquestra Simfnica Juli Carbonell de les Terres de Lleida,
Orquestra Simfnica del Mediterrani i les Bandes Municipals de Barcelona i Bilbao.
A nivell individual, han format part dagrupacions musicals que han estat
dirigides per directors com Zubin Mehta, Lorin Maazel, Jess Lpez Cobos, Valery
Gergiev, Teodor Currentzis, Omer Wellber, Alejo Prez, Enrique Artiga, Jos M.
Cervera, Cristbal Soler, Jordi Berncer i Bruno Apea. Tamb han participat com a
intrprets en recitals amb Plcido Domingo.
A ms, i de manera individual, els integrants deste quintet han obtingut diversos
premis i distincions en concursos nacionals i internacionals de jvens intrprets com en
lInternational Competitions Talents of Tallinn (Estnia), concursos de les ciutats de
Palma de Mallorca, Tarragona, Astorga (Len) , Alba de Tormes (Salamanca) i en el de
les ciutats valencianes de Llria, Xtiva, Altea, Villena, Benimodo, Manises, Betx,
LAlcora i Castellnovo.
El passat 10 de maig el quintet es present per primera vegada a un concurs, en
concret al III Concurs Nacional de Msica de Cambra Ciutat de La Vall dUix, on
competiren amb 16 grups i guanyaren el primer premi.
En el poc de temps que funciona el quintet, ja ha oferit concerts com al cicle de
concerts de la Universitat de Valencia, als concerts del cicle destiu de Llria,
Benaguasil i Quartell.
La msica i les plantes
La msica es una dels arts que propaga emocions i sentiments de manera mes
real i palpable. s part de la nostra vida diria, i molts de nosaltres no podrem viure
sense ella. Per noms s amor a lart? O s que potser la msica s el secret per a
millorar certs aspectes vitals?
En el personal, per exemple, he escoltat centenars de vegades parlar a doctors,
psiclegs i mares, com la msica influx
positivament durant el desenrotllament dun beb.
No obstant aix, mai mhaguera imaginat, que els
efectes musicals seren una efectivaterapia para
que les nostres plantes i flors creixquen fortes,
saludables i belles. Vols descobrir en mi aquesta
interessant tcnica?.
Si be s cert que no hi ha una llei oficial que corrobore que davall la influncia
de la msica, o de la veu de lamo, s troben diferncies en el desenrotllament en la
prctica pot observar-se esta afirmaci clarament. Experiments han demostrat com les
plantes que han rebut estmuls solen germinar amb major rapidesa i aconseguir una
major grandria en comparaci amb aquelles que estan rodejades noms de silenci.
Aquestos estudis e investigacions han arribat a
proposar, incls, quina msica s la ms adequada per
al perfecte desenrotllament de les plantes. La msica
per excellncia recomenada s la clsica, la qual al ser
suau, exercix una energia positiva sobre estes,
intervenint en el nivell de resistencia i temps de vida de
la planta com ho indiquen estudis de Dorothy
Retallack, en 1973 i els de Stefano Mancuso, en el
2006. Anem a centrar-nos en 1973, Dorothy Retallack
va publicar un xicotet llibre cridat The Sound of Music
and Plants (El o de la msica i les plantes). El seu llibre
detallava experiments que va estar conduint en el
Colorado Womans College de Denver, usant els tres gabinets de Control Biotrnico de
lescola. La senyora Retallack va posar les plantes en cada gabinet i parlants a travs de
qu tocava sons i estils de msica. Ella observava les plantes i registrava els seus
progressos diaris. Va quedar atnita davant del que va descobrir.
El seu primer experiment va ser simplement tocar un to constant. En els primers
tres gabinets va tocar un continu to uniforme per huit hores. En el segon, va tocar el to
intermitentment per tres hores i en el tercer gabinet no va tocar cap to.
-Les plantes del primer gabinet, amb el to constant, van morir en catorze dies.
-Les plantes en el segon gabinet van crixer abundantment i estaven extremadament
saludables, incls mes que les plantes del tercer gabinet.
Este va ser un interessant
descobriment, molt semblant als
resultats obtinguts en experiments
realitzats per la Muzak Corporation
en els inicis dels 1940s per a
determinar lefecte de la msica
ambiental en els treballadors
fabrils. Quan la msica era tocada
contnuament, els treballadors
estaven mes fatigats i menys
productius, quan era tocada noms
per algunes hores, diverses vegades per dia, els treballadors estaven menys cansats,
menys productius i mes alertes i atenta que quan no era tocada cap msica.
Per al seu prxim experiment, la senyora Retallack va usar dos gabinets (i
plantes jvens). Ella va ubicar rdios en cada gabinet. En u, la rdio estava sintonitzada
en una estaci local de rock i en laltra una estaci de rdio amb una suau msica a
mitjan cam. Noms eren tocades tres hores de msica en cada gabinet. En el quint dia,
ella va comenar a notar canvis drstics. En el gabinet amb la msica suau les plantes
estaven creixents saludablement i els seus tiges estaven comenant a inclinar-se cap a la
rdio. En el gabinet de rock, la mitat de les plantes tenien fulls xicotets i havien crescut
dbils, mentres els altres estaven atrofiades. Desprs de dos setmanes, les plantes en el
gabinet de la msica suau romanien uniformes s grandria, robustes i florents, i estaven
reclinant-se entre 15 i 20 graus cap a la rdio. Les plantes en el gabinet de rock havien
crescut extremadament altes i estaven inclinades, la floraci havia decrescut i les tiges
estaven inclinant-se per fora de la rdio. En el dia setze, tots menys unixes poques
plantes en el gabinet de rock estaven en estats terminals. En laltre gabinet les plantes
eren vius, belles i creixent abundantment.
Una altra variable que sha de manejar amb atenci en el moment de sotmetre a
les nostres plantes a este tractament musical s el nivel del sota. Segons estudis de
lInstitut Nacional de Biotecnologia Agrcola de Corea del sud, la freqncia dels sons
ser proporcional al creixement. La freqncia ideal proposta ha doscillar entre
els 125 Hz i els 250 Hz.
Sent aix, per qu no
veus el teu mateix?. La
prxima vegada que regues les
teues plantes o en la teua
prctica quotidiana per al seu
atenci prova encendre la
rdio, posa un CD amb els
millors deixos clssics que
subleven lnima, i deixa que la
teua planta gaudi deixa mgia que la far crixer fort i sana. Desprs de tot, s un ser
viu, i igual que nosaltres, necessita notes de tranquillitat.
Rafael Perell
Moros, Cristianos y la Msica de Banda
La fiesta de Moros y Cristianos es una de las celebraciones ms genuinas dentro
del amplio y rico compendio de celebraciones festivas de gran arraigo y tradicin en
toda Espaa. Esta fiesta tiene
un origen y una base
profundamente religiosa, que
se ha ido enriqueciendo a la
vez con un claro componente
ldico, existente en cualquier
festividad. Sin embargo, es
su componente teatral y
representativo de la Historia
lo que la hace nica en su
gnero. La invasin y
dominacin musulmana en la Pennsula Ibrica durante varios centenares de aos dej
una gran huella en la sociedad medieval espaola, que no termin con el final de la
Reconquista de los reinos cristianos a finales del siglo XV. Con el paso de los siglos, las
poblaciones que celebraban Moros y Cristianos fueron enriqueciendo y moldeando esta
representacin histrica adaptndola a hechos histricos locales o a otros hechos
histricos acaecidos a lo largo de los siglos pasados de especial relevancia social, como
las campaas contra los piratas turcos o berberiscos en los siglos XV, XVI y XVII en
las costas valencianas o la toma de Tetan por parte del ejrcito espaol a mediados del
siglo XIX, que supuso un renacimiento de la cometida histrica y cultural en relacin
con el mundo rabe, dando lugar a un renacer de distintas e interesantes nuevas
tradiciones y costumbres alrededor de esta fiesta, que contribuyeron a expandirla
todava ms por gran parte del territorio espaol y a considerarla cada vez ms como
una fiesta de referencia cultural en toda Espaa.
Es, quiz, el siglo XX el que dar testimonio de una mayor expansin de la
Fiesta, especialmente tras la Guerra Civil. La expansin geogrfica y la imitacin de los
modelos de fiesta de referencia en el mundo morocristiano har que algunas de las
poblaciones con mayor tradicin y pujanza en la fiesta se afiancen como referentes
nacionales e incluso internacionales.
Es el caso de Alcoy (Alicante), cuya fiesta est declarada de Inters Turstico
Internacional desde 1980, o Caravaca de la Cruz (Murcia), cuya fiesta recibi esa
declaracin en 2004. Las fiestas de Onteniente (Valencia) o Baeres (Alicante),
Cocentaina (Alicante) y Villena (Alicante) estn declaradas de Inters Turstico
Nacional, al igual que las de Almansa (Albacete) y Caudete (Albacete). Otras
poblaciones de referencia son Caravaca de la Cruz (Murcia) declarada de Inters
Turstico Internacional o Villajoyosa (Alicante) cuyo acto del desembarco tambin est
declarado de Inters Turstico Internacional. Otras poblaciones con gran tradicin en
esta fiesta son Muro del Alcoy (Alicante), Bocairente (Valencia), Ibi (Alicante), etc.
Con grandes o pequeas diferencias, esta fiesta se compone de distintos actos,
entre los que invariablemente se encuentran las Entradas (o Desfiles), Embajadas y la
Procesin (suelen estar ligadas a la festividad del patrn de la ciudad o poblacin
correspondiente).
Los participantes se dividen en dos bandos, moros y cristianos, vestidos de
forma que parece la correspondiente a la poca medieval de cada cultura, dejando, sin
embargo, gran espacio a la ornamentacin de fantasa. De esta norma se suelen desligar
comparsas o "filaes".
Ms tarde se
formaron agrupaciones
que tomaron otra identidad
diferenciatoria de las
primeras, tales como
Almogvares,
"Templarios" , Labradores
o Maseros,
Contrabandistas o
Andaluces, Bandoleros, Mirenos, Pescadores o Marineros, Bucaneros o Piratas,
Corsarios, Zngaros, etc. Estas comparsas o filaes visten de acuerdo a la indumentaria
con la que habitualmente se les asocia. En algunas localidades si originariamente
existan slo comparsas de "Cristianos" y de "Moros", en el caso de Villena (Alicante) o
Baeres (Alicante) la de "Moros" posteriormente se desdobl en Moros Viejos y Moros
Nuevos. En el bando cristiano destacaba la comparsa de los "Cristianos", que tambin se
encuentra en poblaciones como Biar (Alicante) o Bocairente (Valencia).
La msica siempre ha acompaado a las Fiestas de Moros y Cristianos desde sus
inicios. Est documentada en Alcoy la utilizacin de tamboriles y atabales, pfanos,
dulzainas o castauelas en los siglos XVI y XVII y de tambores y trompetas msicas
de retreta en el siglo XVIII.
La msica es unos de los aspectos que tambin destacan en esta fiesta, sobre
todo el famoso pasodoble espaol Paquito el Chocolatero escrito por Gustavo Pascual
Falc, compositor de Cocentaina (Alicante), as como el tambin contestano Manuel
Ferrando Gonzlez que compuso
en 1864 el primer pasodoble para
las fiestas de Moros y Cristianos
llamado El Moro Guerrero.
Ser en el siglo XIX
cuando las bandas de msica se
unen a las Fiestas, a partir de 1817,
ao en que la Fil Llana de Alcoy
contrat a la Banda de Milicianos Nacionales, la nica banda que exista en la ciudad,
germen de la Corporacin Musical Primitiva.
En pocos aos, el resto de filaes tambin se hicieron acompaar por su
respectiva banda de msica, contratadas en Alcoy o en los pueblos cercanos, favorecida
por una poca de expansin y florecimiento de las bandas civiles de msica. Las propias
Fiestas motivaron una msica adecuada, un ritmo propio para acompasar los desfiles, a
partir del pasodoble, una variedad musical dentro de la forma marcha. Las marchas son
obras musicales que entran dentro de las composiciones definidas por el movimiento o
por el ritmo. Las marchas regulan el paso de un cierto nmero de personas. Los
pasodobles son marchas ligeras, adoptadas como paso reglamentario de la infantera,
con una caracterstica especial que hace que la tropa pueda llevar el paso ordinario de
desfile.
A finales del siglo XIX, el compositor alcoyano Juan Cant Francs escribe los
pasodobles La Primers Diana (1880) y Mahomet (1882), creados expresamente para los
Moros y Cristianos de Alcoy. stos presentaban una estructura, forma y ritmo que los
diferenciaban del resto de pasodobles hasta entonces conocidos, iniciando de este modo
la msica festera alcoyana, con personalidad propia.
Desde finales del siglo XIX y sobre todo, con el inicio del siglo XX, la Entrada
de Moros cobra una espectacularidad inusitada, denominndose en los programas de
actos de la poca como el ms llamativo y pintoresco acto de las fiestas. Por supuesto,
la msica se adaptar a dicho acto, apareciendo un nuevo gnero musical festero: la
marcha mora. La composicin A-Ben-Amet, del autor alcoyano Antonio Prez Verd,
estrenada en las Fiestas de 1907, est catalogada como la primera de este tipo, aunque
bien es cierto que ya existan otras composiciones denominadas marchas rabes,
expresamente escritas para la Entrada de Moros, que nos hacen pensar en una evolucin
paulatina del pasodoble, con la incorporacin de elementos de percusin, hasta
consolidar dicho gnero musical.
En 1958 con la obra Aleluya, el gran creador alcoyano Amando Blanquer
Ponsoda desarrollar una msica
especfica para el acto de la Entrada
de Cristianos: la marcha cristiana,
abriendo un nuevo camino en el
devenir de la msica de la Fiestas de
Moros y Cristianos.
As pues, los tres grandes gneros musicales de las Fiestas de Moros y Cristianos
son el pasodoble, la marcha mora y la marcha cristiana. Su diferenciacin est marcada
por el ritmo que se les imprime a cada uno de ellos:
Pasodoble: composicin utilizada tanto por Moros como Cristianos y destinada principalmente para desfilar en los actos de la Gloria, Primera Diana, Segunda
Diana, etc. Se caracteriza por un metrnomo de 85 a 95 negras por minuto, es
decir, 85 a 95 pasos por minuto.
Marcha Mora: composicin utilizada en la Entrada de Moros, con un aire ms parsimonioso y meloda con resonancia oriental, caracterizada por un
metrnomo de 50-55 negras por minuto, aproximadamente.
Marcha Cristiana: composicin utilizada en la Entrada de Cristianos, con un aire pico y marcial, caracterizada por un metrnomo de 80 negras por minuto.
La msica para la Fiesta de Moros y Cristianos ha desarrollado adems de los
gneros citados, otras composiciones como las marchas de procesin entre las cuales
cabe destacar la marcha 23 de abril, de Jos Mara Valls Satorre, himnos de fiestas,
himnos al patrn, ballets, msica incidental para boatos, etc. Un caso significativo sera
el de la misa festera, destacando la Misa a San Jorge de Amando Blanquer Ponsoda,
obra de carcter litrgico para la celebracin religiosa del da dedicado al Patrn San
Jorge (en Alcoy).
SABES QUE...
El CIM de Mislata es troba ubicat en el carrer Major per part delatera i cant
amb el carrer Salvador Giner, i estes
lnies van dedicades a la memria
deste compositor valenci. Naix
Salvador Giner Vidal a Valncia el 19
de Gener de 1832. Va compondre de
tot, tant simfnic com camerstic, coral,
sarsuela, pera, per sobretot religis;
destes ltimes t ms de 200 obres,
destaquen les nou misses de Rquiem,
una delles especial per als funerals de
la Reina Maria de les Mercedes
dOrleans, esposa del Rei Alfons XII,
per la que va ser condecorat.
Les sarsueles que va compondre van ser dmbit regionalista, com entre Ires
Foc en lera, Les ensamades, Plors i alegries, etc. i especialment conegudes Nit
dalbaes i Lentra de la murta estrenades en el teatre Princesa de Valncia en 1909.
Va ser tamb director de la Banda Municipal de Valncia i va exercir la
docncia, entre alguns dels seus alumnes destaquem Manuel Penella o Vicente Lleo. Va
morir a Valncia el 3 de Novembre de 1911.
Els 25 anys de la seua mort shomenatge en els
Jardins de Vivers de Valncia. Es va posar en
escena una de les seues peres, El soador,
interpretada per dos cantants valencians de
fama mundial com eren Mara Llcer i Antonio
Cortis. En un prxim nmero, pense dedicar unes lnies a estos famosos cantants, un
poc oblidats.
SABES QUE...
Grcia Imperio, (en realitat es cridava Emilia Catalina Fernndez), va ser una
de les ms grans vedettes que va tindre Espanya en
els anys 50 i 60 de lanterior segle. Va comenar
cantant sarsuela per a passar al mn de la revista
contractada per lempresari catal Matas Losada. Ac
a Valncia era molt volguda, va debutar en el Teatre
Russafa junt a Pedro Pea, i el graciosssim Lus
Cuenca, en la revista Ay que trio, encara recorde les
llargussimes cues que es formaven, el teatre ple tots
els dies.
Tenia 35 anys quan va morir en estranyes
circumstncies en el carrer Conca de Valncia, junt amb el seu nvio. El pis on va
ocrrer el cas, diuen que olia fortament a gas, per mai es va saber si provocat o buscat
per ells mateixos.
SABES QUE...
Un joguet tots sabem el que s; per tamb hi ha el joguet com a gnere
teatral, normalment este gnere sol ser de contingut trivial i cmic.
Segons Emilio Casares hi ha un catleg de prop de 700 obres, el primer joguet
conegut va ser el titulat El tio Pinini amb msica de Soriano Fuertes.
La trama del joguet s quasi sempre un embull amors i equvoc, van destacar
en este gnere els actors Antonio Riquelme o Julin Romea.
Vicent Ferragut
Va un americano y se encuentra con un espaol y empiezan a hablar. Y el americano le dice al espaol. -Yo tengo un buen trabajo y toco es violn. Y cuando voy a tocar a la virgen le saco unas gotas que te cagas Y ahora le dice el espaol. -Pues yo tambin toco el violn y cuando le toco al cristo me dice. -Menos mal que tu tocas el violn mejor que aquel americano que hace llorar a mi madre cuando toca - Doctor, doctor.....dgame la verdad, despus de la operacin podr tocar la guitarra? - Si hombre, perfectamente. - Que bien!!!Porque antes no saba. Dos amigos: - Hombre, cunto tiempo! Esta es mi hija, la menor. - Pues este es mi hijo, fa sostenido -Mi vecino es msico -Y qu toca? -LOS HUEVOS - Cmo le va con el violn a tu hijo? - Muy bien; le han pagado una beca para que termine los estudios en Viena. -Qu suerte! Quin se la ha pagado, el Conservatorio? -No, los vecinos. Cmo conseguir que dos flautines suenen al unsono? Echando a uno de los dos. -Sabas que Beethoven dedic su quinta sinfona a su padre? - Cmo lo sabes? - Fjate en el comienzo: "Para pap..." Un tenor cantaba tan desafinado que una vez se desmay y, en vez de volver en s volvi en la sostenido. Haba un gallego tan bruto que en vez acercar el banquito al piano corra el piano hacia el banquito.
portada1editorial_valsumariSOUL BRASS QUINTET acabadoLa msica i les plantespublicidad escuelapagina 10numero 11MorosSABES QU1chistes musicales ultultima hoja