Documento Base 2015 2016 Dóna-li un respirsed.maristes.cat/files/UUDD 2015-16/01_Doc_Base_2015-16.pdfDocumento Base Dóna-li un respir 2015 2016 DEIXA LA TEVA PETJADA CONTRA LA POBRESA

Documento Base

Dóna-liun respir

2015 20162015 2016

DEIXA LA TEVA PETJADACONTRA LA POBRESA

Amb tu, un nou compromís

Els impactes de la nostra petjada ecològicaesgoten els recursos del planeta i les possibilitatsde desenvolupament de la humanitat.

Document BaseCAMPANYA D’EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT (EPD)

2015 20162015 2016

2

Els nostres patrons de consumEfectes del consumisme:

la petjada ecològica

“DEIXA LA TEVA PETJADACONTRA LA POBRESA”




2015 20162015 2016

3


1. Introducció

2. Però ... què és la petjada ecològica?

3. Quins impactes té la nostra petjada?a. La nostra petjada en el medi ambient.a. La nostra petjada a la societat.

4. Com afecta la meva petjada sobre els recursos naturals?a. Agricultura i alimentació.b. Aigua.c. Biodiversitat.d. Gasos.

5. Per què hem d’actuar?

6. Què puc fer jo?

7. Què fem des de les nostres ONGD?

8. Recursos.



2015 20162015 2016

4


IntroduccióLes maneres de viure, de produir i de consumir que hem posat en pràctica des de la revolució indus-trial, han minvat els recursos naturals a nivell mundial. Boscos desforestats, rius desapareguts i mars a punt de fer-ho, sequeres, desaparició d’espècies (animals i vegetals), fam, desplaçaments forçats, etc. són la conseqüència de l’ús abusiu que fem del medi ambient.

Com a continuació de la campanya de l’any passat sobre consum responsable (“El menjar no es llença”), entenem que el respecte al medi ambient és fonamental per a la sostenibilitat del planeta i l’assegurament dels nostres mitjans de vida.

A més, l’Agenda de Desenvolupament Post 2015 posa un dels seus focus d’atenció en les for-mes de reducció d’impactes mediambientals dels nostres patrons de producció i consum, implicant tant a països donants com als receptors d’ajuda al desenvolupament.

Una manera de quantificar el nostre impacte mediambiental és mitjançant la petjada ecològica. La nostra petjada ecològica deixa també una petjada social i econòmica en el món. Si comencem a ser conscients de la nostra petjada ecològica i apliquem diferents accions per intentar reduir-la, aconseguirem deixar una altra petjada que aconsegueixi ser permanent en el temps i sigui capaç, a més, de generar un canvi social i transformador en els nostres respectius entorns.

Desitgem, en definitiva, deixar a la societat una petjada de canvi social, d’educació en valors a tots els nivells educatius, perquè creiem que els petits canvis en les nostres actituds generen transforma-ció i consciència social.



2015 20162015 2016

5


Però, què és la petjada ecològica?La petjada ecològica és un indicador de l’impacte ambiental que es genera a partir de la nostra de-manda de recursos naturals. Aquest indicador relaciona aquesta demanda amb els recursos exis-tents en els ecosistemes del planeta i la capacitat de la terra per regenerar aquests recursos. Mesura, en definitiva, la desproporció entre els recursos que consumim i els recursos de què dis-posem en els nostres respectius entorns.

La petjada ecològica, expressada en hectàrees, es mesura en funció de diversos factors que a con-tinuació enumerem:

• Quantitat d’hectàrees utilitzades per urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball.

• Quantitat d’hectàrees necessàries per proporcionar aliments (tant vegetals com animals).

• Superfície marina necessària per produir peix.

• Hectàrees de bosc necessàries per assumir el diòxid de carboni (CO2) que generem amb el nostre consum energètic.

Si intentem calcular la petjada ecològica per càpita, és a dir, la petjada ecològica que cada un de nosaltres deixem, el primer que hem de fer és triar un territori concret i un període de temps determinats. Després haurem de saber quant consumeix la població d’aquest territori per satis-fer les seves necessitats d’alimentació, energia, matèries primeres i sòl en un temps determinat (normalment es mesura en períodes anuals). A continuació cal trobar quants camps de conreu, terrenys de pastures, superfície forestal, espai marí, superfície urbanitzable i energia ha utilitzat aquesta població per viure conforme a uns patrons socialment acceptables en el territori estudiat. Sumarem totes les superfícies i les dividirem entre el nombre d’habitants.

Pot semblar una mica complicat de calcular, però a l’era de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, podem fer-ho de manera fàcil i didàctica a través de diferents aplicacions web:

http://www.tuhuellaecologica.org/

http://www.milliarium.com/formularios/huellaecologica.asp

L’any 1987 la Comissió Brundtland va considerar que consumir el 12% de la capacitat ecològica del planeta era suficient per satisfer les nostres necessitats. Actualment si tots visquéssim com una per-sona resident a Qatar, necessitaríem 4,8 planetes per continuar vivint a aquest ritme de creixement. Si tenim en compte que els patrons de consum dels països receptors són més baixos que els dels donants, la xifra es redueix i suavitza el que en conjunt tots els humans necessitem del nostre plane-ta. Tot i així, aquesta reducció ens porta a consumir més del que disposem, perquè avui, entre tots, necessitem 1,44 planetes per mantenir totes les nostres demandes de consum. L’Informe Planeta Viu de 2014, elaborat per l’organització ecologista WWF, estableix que si no posem en vigor mesu-res i continuem consumint al ritme actual, el 2030 necessitarem ja els recursos naturals equivalents a dos planetes per satisfer la nostra demanda; per al 2050 en necessitaríem tres.



2015 20162015 2016

6


Els experts i organismes internacionals assenyalen que es triga un any i mig a reposar els re-cursos que consumim durant un any a nivell mundial. I avui, en només 8 mesos, ja estem consumint tot el que hauríem d’haver mantingut durant en aquest any i mig. Per tant, consumim els recursos naturals més ràpid del que la natura pot regenerar-los.

Per entendre-ho millor, podríem exemplificar-ho de la següent manera: imagina que cada any ens donessin una quantitat determinada de recursos per gastar durant els dotze mesos. El 2013 i 2014 hem esgotat aquests recursos anuals el mes d’agost. Però tot i així, hem seguit consumint al ma-teix ritme durant els quatre mesos restants fins acabar l’any, sense parar-nos a pensar en les con-seqüències que això tenia tant per a nosaltres com per als que viuen en països empobrits.

A Espanya hem anat augmentant significativament la nostra petjada ecològica durant les últimes dè-cades, encara que és cert que actualment hem aconseguit alentir els ritmes, de vegades no tant per voluntat pròpia sinó més aviat pels efectes de la crisi econòmica. Amb tot, tenint en compte el que consumim i la nostra capacitat per generar recursos, necessitaríem unes tres vegades el nostre país per satisfer les demandes de la nostra població (pots veure el que alguns països estan consumint en aquesta gràfica). Actualment Espanya està en el lloc 19 a nivell mundial pel que fa a petjada ecològi-ca, i en el 12 a nivell europeu.

Això és el que en ecologisme es coneix com «deute ecològic», és a dir, la responsabilitat que els països enriquits tenen a causa de l’apropiació i control dels recursos naturals i la destrucció del medi ambient com a conseqüència dels seus nivells de producció i consum.



2015 20162015 2016

7


Quins impactes té la nostra petjada?Quan realitzem accions de consum, estem deixant inevitablement un impacte en el medi ambient, que a més té conseqüències a altres nivells (socials, alimentaris, etc.). La petjada ecològica que pro-voca el nostre estil de vida consumista no afecta únicament l’escassetat o esgotament dels recursos naturals, sinó que òbviament, d’això se’n deriven altres conseqüències que afecten a les persones i al desenvolupament dels seus entorns.

No obstant això, la nostra petjada no afecta de la mateixa manera a unes zones del planeta que a altres, ja que el nivell de desenvolupament és fonamental perquè els impactes del nostre consum afectin amb més o menys força tant al territori com a les persones que viuen en ell.

Per continuar parlant sobre els impactes de la nostra petjada ecològica hem de conèixer primer el significat de desenvolupament sostenible, protagonista de la nova Agenda de Desenvolupament que es posarà en marxa a partir del 2015.

El desenvolupament sostenible el definim com aquell que és capaç de satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats i recursos de les generacions futures. El respecte als Drets Humans universals és un factor essencial per al manteniment d’un medi ambient sostenible.

Apostar per la sostenibilitat del planeta significa assegurar la preservació del medi ambient i la biodi-versitat, però també és una aposta per l’estabilitat econòmica i sobretot per la justícia social, ja que la nostra forma de consumir provoca desigualtat i pobresa i aprofundeix les vulnerabili-tats de les persones i països més empobrits.

S’han establert nou límits planetaris o llindars ambientals que són necessaris per assegurar el desenvolupament econòmic inclusiu i sostenible així com un espai segur i just per a la Humanitat. Aquests nou límits són:

1. Canvi climàtic

2. Ús d’aigua dolça

3. Cicles de nitrogen i fòsfor

4. Acidificació dels oceans

5. Contaminació química

6. Càrrega atmosfèrica d’aerosols

7. Esgotament de l’ Ozó

8. Pèrdua de biodiversitat

9. Canvis en l’ús de la terra

Actualment hem sobrepassat ja els llindars mediambientals en tres d’aquests límits: canvi climàtic, contaminació química i pèrdua de biodiversitat.

La petjada ecològica, com estem veient, seria un dels components d’aquest desenvolupa-ment sostenible. Els seus impactes poden analitzar-se des de l’àmbit social, des de l’econòmic i també, com el cas que ens ocupa, des d’una perspectiva mediambiental:



2015 20162015 2016

8


1. La nostra petjada en el medi ambient (petjada ecològica pròpiament dita): Els nostres ritmes de consum afecten el medi ambient en la mesura que com més consumim, més recursos naturals necessitem. No obstant això, com més creixem a nivell poblacional, més ràpid s’esgotaran també els recursos que fem servir per abastir-nos.

A més, la preservació dels recursos naturals queda sacrificada a canvi de satisfer, d’una banda, el lucre d’alguns, i de l’altra, la demanda consumista de les persones (sent aquesta major en els paï-sos donants).

2. La nostra petjada a la societat: L’ONU assumeix que les modalitats de producció i de consum po-sades en marxa des de la revolució industrial, i sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, han agreujat els nivells de pobresa i desigualtat al món. L’empremta que deixem amb el nostre consum i l’explotació de recursos naturals afecta de manera important a les persones i les seves condicions de vida. El desenvolupament sostenible és una condició indispensable també per era-dicar la pobresa del planeta, i això passa per protegir i ordenar els recursos naturals.

Tots els danys mediambientals influeixen, com diem, en els mitjans de vida de les persones que viuen als territoris afectats. Però per comprendre-ho millor, imaginem una situació que segur s’es-tà donant a l’actualitat: a conseqüència de males pràctiques en la gestió de l’aigua o simplement pel seu malbaratament, els agricultors d’un determinat territori perdran la seva collita. Com a con-seqüència, no tindran ingressos i cauran en una situació de pobresa que pot derivar en exclusió social, malalties, impossibilitat d’accés a serveis bàsics (escoles per als seus fills, per exemple), etc.

Normalment identifiquem casos com l’anterior en entorns de països empobrits; però, en els països del Nord global -com és Espanya-, el nostre nivell de consum també deixa empremta a nivell so-cial, ja que conscient o inconscientment, tendim a excloure socialment als que no poden arribar a les quotes de consum socialment establertes com acceptables.

La societat de consum en la que vivim i on la publicitat exerceix gran influència sobre les perso-nes, ens incita a consumir cada vegada més per no quedar socialment exclosos. Aquest consum massiu fa que els recursos naturals que la indústria fa servir per transformar-los en productes ela-borats, vagin esgotant-se. En molts casos, l’ús d’aquests recursos per crear objectes destinats a satisfer necessitats fictícies, afecta al compliment dels Drets Humans, perquè agredeix les po-blacions que viuen en determinats territoris principalment als treballadors i treballadores que pro-dueixen o extreuen les matèries primeres. En molts casos, es veu afectat el seu dret a l’alimenta-ció, a l’educació o a un habitatge digne, entre d’altres.



2015 20162015 2016

9


Com afecta la meva petjada sobre els recursos naturals?En aquest apartat analitzarem com afecta la nostra petjada ecològica al planeta, com a conseqüèn-cia dels nostres ritmes de consum, però també al benestar de les persones. Cadascun dels compo-nents que a continuació estudiem té efectes que estan interconnectats entre si, i que afecten en ma-jor o menor grau a la vida de les persones: accés a l’aigua, accés a l’alimentació, nivell d’ingressos, accés a una educació de qualitat, possibilitat d’assistència sanitària, equitat de gènere i social, accés a fonts d’energia, oportunitats d’ocupació, capacitat d’incidència i empoderament social.

Tenint en compte els límits del planeta assenyalats a l’apartat anterior, hem agrupat en diversos blocs els impactes de la nostra petjada al planeta i conseqüentment en les persones:

a. Agricultura i alimentació:

La FAO (Food and Agriculture Organization) adverteix que si continuem a aquest ritme de con-sum de recursos naturals, l’any 2050 necessitarem 71 milions addicionals d’hectàrees de cul-tiu per satisfer les necessitats mundials d’alimentació. I la Terra, per molt que volguéssim, no pot expandir-se.

Un dels factors determinants pel que fa a la disponibilitat de recursos alimentaris és el núme-ro d’habitants a nivell mundial, ja que s’estima que el planeta està preparat per proveir fins a 10.000 milions d’habitants. Actualment el problema pel que fa a aquest tipus de recursos naturals rau en que no s’està assegurant la sobirania alimentària de totes les persones a nivell mundial: som uns 7.376.000 d’habitants i d’entre ells, més de 800 milions pateixen fam crònica. A més, la producció d’aliments es fa sobretot en funció de les necessitats dels països més desenvolupats i no de les pròpies necessitats dels països productors, que solen ser països receptors d’aquesta ajuda i a més compten amb altes xifres de desnutrició, especialment a la infància.

Les empreses transnacionals dels països de renda alta que es dediquen al sector de la indústria alimentària han comprat terres en països de renda baixa o molt baixa (o s’han apropiat d’elles). És el que anomenem “acaparament de terres”. L’ús que se li està donant a aquestes terres, dedi-cades en la seva majoria al monocultiu, ha provocat nombrosos efectes negatius, començant pel mateix fet de l’acaparament de les terres comunals, arrabassades en molts casos a petits agricul-tors que les usaven com a principal mitjà de subsistència. Un altre dels efectes negatius és la situació de dependència que provoquen les transnacionals amb el tipus d’explotació agrícola que posen en marxa: si les empreses se’n van del país, moltes vegades les terres queden infèrtils i les persones desproveïdes de feina, la qual cosa provoca una emigració massiva cap a zones urbanes (despoblació d’entorns rurals) i un desarrelament per a les persones. En altres casos, les lluites per les terres productives poden provocar enfrontaments entre la població i en el pitjor dels casos, conflictes armats.

A més, els drets laborals de les persones que treballen les terres adquirides per les transna-cionals solen ser escassos: el treball precari i la desprotecció social de treballadors són trets freqüents.



2015 20162015 2016

10


Sumat a l’ús de terres per monocultiu -que afecta també els ecosistemes d’on es posen en marxa- l’augment poblacional està afavorint l’ús de sòls rústics per a convertir-los en habitatges o grans infraestructures (carreteres, centres comercials, etc.), cosa que passa sobretot en els grans nuclis urbans. La construcció d’infraestructures (també per ús energètic) que desafien els cursos de rius o modifiquen el relleu del sòl, entre d’altres, deixen una empremta que en ocasions desencadena en desastres naturals: corriments de terres, inundacions, etc. Com fer front a aquests efectes de la pe-tjada dependrà en gran mesura de la capacitat econòmica dels països afectats, però també dels recursos amb els que compten les persones que habiten en aquests llocs per fer front a situacions de risc extrem

b. Aigua:

Continuant amb el fil de l’apartat anterior, la producció d’aliments utilitza gairebé el 70% de l’aigua que fem servir a nivell mundial. La producció agrícola causa el 92% de la petjada hídrica global. Només per produir els 1.300 milions de tones d’aliments que després malbaratem cada any al món, necessitem 250 km3 d’aigua.

El consum d’aigua és un dels grans problemes que preocupen a la comunitat internacional, ja que s’ha triplicat en els últims 50 anys. Tot i així, hi ha grans diferències entre els nivells de consum dels països donants i els receptors d’ajuda al desenvolupament. Per exemple, als EUA es consu-meixen 110.000 litres d’aigua per persona i any; a la UE la xifra baixa fins a 55.000 litres, però a l’Índia, per exemple, es consumeixen 9.000 litres persona / any, i en molts països d’Àfrica el con-sum per càpita d’aigua no arriba a 2.000 litres anuals.

L’escassetat d’aigua afectarà amb més intensitat als països receptors d’ajuda, que pateixen més la sequera i les seves conseqüències (impossibilitat de cultius, fam, malalties, etc.). Es comptabilitza que en el món, uns 2.670 milions de persones viuen en conques que experimenten una escassetat greu d’aigua durant almenys un mes a l’any 1.

Més de 1.500 milions de persones al món no tenen accés a aigua neta i segura com a con-seqüència de sequeres, desastres naturals, etc., efectes, molts d’ells, provocats per la nostra pe-tjada ecològica.

La contaminació de l’aigua també afecta els drets de les persones, i l’accés a l’educació no queda exclòs dels efectes de la nostra petjada: sabies que la meitat de les escoles al món no te-nen accés a aigua no contaminada?, coneixies la dada que 443 milions de dies escolars es perden cada any a causa de malalties relacionades amb l’aigua?

S’estan donant molts casos de contaminació aqüífera als països empobrits on la presèn-cia de les transnacionals comença a ser important. L’activitat industrial d’aquestes empre-ses, a causa de la manca de legislació sobre la matèria, o bé a la manca d’institucions fortes, abo-quen substàncies perilloses als rius o canals dels que la població local es proveeix (bé per beure d’elles o per alimentar-se dels peixos que aquests li proveeixen). D’aquesta manera es produeixen multitud de malalties com ara dermatitis (algunes d’elles greus), intoxicacions o diarrees, una de les principals causes de mort en els països receptors d’ajuda al desenvolupament.

L’aigua no només la fem servir per beure o transformar altres matèries primeres en productes de consum humà, sinó que per exemple, el 45% de l’aigua dolça a nivell mundial la utilitzem

1 WWF: Informe Planeta Vivo 2014: http://www.wwf.es/noticias/informes_y_publicaciones/informe_planeta_vivo/



2015 20162015 2016

11


en els països d’ingressos alts per generar energia. Estem deixant una petjada hídrica que fa que des de 1970 les poblacions d’espècies d’aigua dolça (animals i vegetals) hagin disminuït un 76%. Això afecta la pervivència dels ecosistemes, ja que sabem que si un dels elements de l’ecosistema desapareix, aquest es modifica o fins i tot pot arribar a quedar eliminat.

La nostra petjada ecològica en els mars i oceans també és important: la pesca indiscriminada per satisfer les nostres “necessitats” consumistes ha provocat que més del 60% de l’estoc de peix marí hagi estat totalment explotat sense possibilitat de regeneració en el futur. Quan els bancs de peixos de les costes de països de renda alta es van esgotant, comencen a ex-plotar els de països empobrits amb sortida al mar, privant-los de part dels seus propis recursos. Som conscients que alterem els entorns naturals amb el nostre desig de menjar peix fora de tem-porada o lluny dels nostres territoris? Deixarem que les futures generacions no puguin conèixer es-pècies de peixos que ara mengem diàriament? Possiblement, si continuem amb aquest ritme de producció i de consum, la resposta sigui afirmativa.

c. Biodiversitat:

Com hem vist a l’apartat dedicat a l’aigua, moltes espècies es veuen amenaçades pels impac-tes del nostre consum en la natura. La pèrdua de la biodiversitat és un dels límits del planeta que ja hem sobrepassat. Els impactes de la nostra petjada en la biodiversitat són més evidents en els països empobrits, a causa, entre d’altres factors, a que la capacitat per lluitar contra la pe-tjada és molt limitada. La pèrdua de biodiversitat té més incidència a les zones tropicals, sent Amèrica Llatina la zona més afectada

La pèrdua i degradació d’hàbitats, la caça i el canvi climàtic són les principals amenaces a la biodiversitat a nivell mundial. A això s’uneix també el canvi en l’ús que se li dóna a les terres, tal com esmentàvem quan parlàvem dels efectes de la nostra petjada pel que fa a l’alimentació i l’agricultura.

Els nivells d’explotacions agrícoles a nivell massiu afecten al 72% de les espècies amenaçades en els països empobrits, enfront del 44% als països donants. El fet que vagin desapareixent espècies afecta els ecosistemes dels entorns i conseqüentment a les formes de vida de les poblacions.

D’altra banda, els boscos, que alberguen gran part de la biodiversitat del planeta i que a més ser-veixen de “pulmó” per convertir el CO2 en oxigen, s’estan veient afectats també per la ingent de-manda de fusta (tala il·legal), paper, combustibles i altres derivats vegetals, utilitzats per satisfer les “necessitats” de països donants. L’extracció de minerals utilitzats per satisfer les nostres de-mandes de consum (mines de coltan, de liti, d’or, de pedres precioses, robatori de sorra, etc.) in-flueixen també de forma molt important en la deforestació, amb els conseqüents efectes de pèr-dua de biodiversitat, explotació de menors, major impacte de desastres naturals que els països empobrits no tenen capacitat per a combatre, etc.

En els últims 40 anys (unes dues generacions humanes) la nostra petjada ecològica sobre les po-blacions animals vertebrades ha significat una reducció del 50%. Si parlem d’espècies aquàtiques que viuen en aigua dolça, la reducció de les espècies té de mitjana un 76%.

d. Gasos:

A partir dels gasos que emetem a través de les nostres activitats també deixem una important pet-jada ecològica. La majoria de la gent pensa que aquest tipus d’empremta es deu fonamentalment a l’activitat industrial. No obstant això, tots nosaltres deixem petjada sobre el medi ambient



2015 20162015 2016

12


amb l’emissió de gasos i diòxid de carboni perjudicials per a la sostenibilitat planetària. A més, no hem d’oblidar que l’alta activitat industrial que generen els gasos contaminants per a la Terra té el seu origen en les nostres demandes com a consumidors.

Pel que fa a la implicació personal amb aquesta empremta, com diem, som responsables en la mesura que estem realitzant determinades accions que assumim com a necessàries per al nostre esdevenir diari. Un exemple de com contribuïm a augmentar els nivells de diòxid de carboni seria l’ús que fem de mitjans de transport altament contaminants (cotxes, avions, etc.). Fins i tot les nostres pròpies deixalles i residus generen alts nivells d’emissió de gasos sense que ni tan sols siguem conscients. Molts d’aquests residus (per exemple els electrònics) van a parar a països empobrits, amb el que això significa per a la contaminació i radiació dels seus territoris, ja que no disposen de mecanismes de tractament adequats.

Pel que fa a la implicació d’empreses i governs en allò referent a l’emissió de gasos, començarem donant la dada que el 86% del consum mundial d’energia prové dels combustibles fòssils2 (pe-troli, gas natural i carbó). La crema d’aquests combustibles emet tals nivells de diòxid de carboni que la Terra no té capacitat d’absorbir-los. A més, el canvi climàtic i la progressiva desforestació impedeixen o dificulten la reabsorció d’aquests gasos. La petjada per tant, no arriba mai a esbor-rar-se. Aquesta “petjada de carboni” que estem deixant en el món representa més de la meitat de la petjada ecològica global, que el 2010 va ser de 18.100 milions d’hectàrees globals.

Entre els 25 països amb una petjada ecològica més alta, la majoria són d’ingressos alts i a gairebé tots ells la petjada de carboni és la major. Els països empobrits, per la seva banda, tenen una empremta petita però pateixen amb més intensitat els efectes de la nostra petjada.

El resultat de la crema de combustibles fòssils produeix gasos que generen el que s’anomena «pluja àcida»3, el boirum (boira contaminant) el sutge i l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle. A la vegada, tots aquests efectes contaminen ecosistemes (incloent els cultius destinats al consum humà) i generen malalties i al·lèrgies en les persones.

2 http://www.ehowenespanol.com/impactos-ambientales-quema-combustibles-fosiles-lista_159501/3 La pluja àcida es forma per la combinació de la humitat de l’aire amb els gasos emesos per fàbriques, centrals

elèctriques, calderes, vehicles el combustible és el carbó, etc. Aquesta combinació de gasos (òxid de nitrogen, diòxid de sofre i triòxid de sofre) quan interactuen amb l’aigua de pluja provoca que es creïn àcids que sobre el sòl o la vegetació provoquin efectes adversos per als territoris i les persones.



2015 20162015 2016

13


A nivell internacional, la iniciativa més important per mitigar els efectes dels gasos en el medi am-bient és el Protocol de Kioto, amb la finalitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hiver-nacle i amb escassos resultats, i les Cimeres de la Terra4, l’última d’elles Río +20, on es va re-conèixer com a necessari dur a terme canvis en quan a la producció i consum mundial per garantir un desenvolupament mundial sostenible. A Rio + 20 es van establir una sèrie d’objectius recollits en el document «Una agenda d’acció per al desenvolupament sostenible»5, i que enume-rem a continuació:

4 Les Cimeres de la Terra, organitzades per Nacions Unides, han celebrat fins ara quatre edicions: Estocolm (1972), Rio de Janeiro (1992), Johannesburg (2002), Rio de Janeiro (2012).

5 http://unsdsn.org/wp-content/uploads/2014/02/Una-Agenda-de-Acci%C3%B3n-para-el-Desarrollo-Sostenible.pdf

Leyenda

Huella acumulada

Huella pesquera

Huella de productos forestales

Huella del pastoreo

Huella de los cultivos

Huella de carbono

Huella Ecológica Mundial

Hue

lla ec

ológ

ica p

er cá

pita

(hec

táre

as g

loba

les e

xigi

do p

or p

erso

na)

Fuente: Informe Planeta Vivo 2014 (resumen en español)

Kuw

ait

Qat

arEm

irato

s Ára

bes U

nido

sD

inam

arca

Bélg

ica

Trin

idad

y T

obag

oSi

ngap

urEs

tado

s Uni

dos d

e Am

éric

aBa

rein

Suec

iaC

anad

áH

olan

daAu

stral

iaIr

land

aFi

nlan

dia

Uru

guay

Austr

iaSu

izaRe

públ

ica C

heca

Esto

nia

Om

ánM

ongo

liaFr

anci

aEs

love

nia

Alem

ania

Italia

Port

ugal

Rein

o U

nido

Kaz

ajist

ánG

reci

aRe

públ

ica d

e Kor

eaRe

públ

ica d

e Mau

ricio

Arab

ia S

audi

taIs

rael

Chi

pre

Litu

ania

Polo

nia

Biel

orus

iaRu

siaEspaña

Para

guay

Japó

nTu

rkm

equi

stán

Leto

nia

Eslo

vaqu

iaLí

bano

Libi

aC

roac

iaM

éjic

oVe

nezu

ela

Nue

va Z

elan

daBu

lgar

iaBr

asil

Mac

edon

iaM

alta

Chi

leRe

públ

ica I

slám

ica d

e Irá

nH

ungr

íaAr

gent

ina

Botsw

ana

Papú

a Nue

va G

uine

aPr

omed

io M

undi

alU

cran

iaTu

rquí

aSu

dáfri

caG

abón

Bosn

ia y

Her

tzeg

obin

aSe

rbia

Boliv

iaC

osta

Ric

aRu

man

iaM

aurit

ania

Nig

eria

Taila

ndia

Pana

má

Chi

naJa

mai

caPaís



2015 20162015 2016

14


1. Acabar amb la pobresa extrema inclosa la fam.2. Aconseguir el desenvolupament dins dels límits planetaris (en el desenvolupament d’aquest

punt es nomena específicament la necessitat de canviar els patrons actuals de consum).3. Garantir un aprenentatge efectiu per a tots els nens, nenes i joves per la seva vida i

sosteniment.4. Assolir igualtat de gènere, inclusió social i Drets Humans per a tothom.5. Aconseguir salut i benestar en totes les edats.6. Millorar els sistemes agrícoles i elevar la prosperitat rural.7. Empoderar les ciutats inclusives, productives i resilients.8. Frenar el canvi climàtic induït per l’home i garantir energia neta per a tothom.9. Garantir serveis i biodiversitat de l’ecosistema, garantir bona gestió de recursos hídrics i al-

tres recursos naturals.10. Transformar la governabilitat per al desenvolupament sostenible.

Rio + 20 reconeix el que venim dient al llarg de tot el document: que les poblacions més vulnera-bles, empobrides i marginades es veuen més afectades pels efectes negatius derivats de la des-forestació, els monocultius, l’emissió de gasos ... Tot allò que en definitiva, pretén satisfer per so-bre de tot, fins i tot dels límits del planeta, els ritmes de consum d’una part de la població mundial.



2015 20162015 2016

15


L’activitat industrial i de transformació energètica, a més de l’emissió de gasos, provoca el que s’anomena canvi climàtic. El canvi climàtic genera que la temperatura del planeta vagi augmen-tant de forma gradual, provocant efectes negatius. Encara que ens sembli una nimietat, el fet que la temperatura global del planeta pugi tan sols un o dos graus pot ser letal per a les persones a causa de la destrucció dels seus entorns: augment del nivell del mar, canvis de temperatura en corrents oceàniques que provoquen que milers d’espècies marines no sobrevisquin, desglaç dels pols, etc.

A l’informe de CECU / IPADE «El planeta, les persones i el futur. Guia de consum responsable i medi ambient»6, es mostra clarament com pot afectar l’augment de la temperatura:

Aumento de Temperatura 1ªC 2ªC 3ªC 4ªC

En el agua Colapso en los arrecifes de coral

Desaparición de glaciares

30% reducción escorrentías (Mediterráneo y África) Colapso de la Amazonia

Variación en la disponibilidad del agua: cientos de millones de afectados en África

En la alimentación Consecuencias graves en el Sahel

60% de muertes más por hambre en África y Asia

En los ecosistemas Dificultades en su equilibrio

Entre un 20% y un 50% de especies en peligro de extinción

En el climaSequías, incendios forestales, olas de calor, tormentas

Deshielo irreversible de Groenlandia

Aumento de intensi-dad de los Huracanes: en EEUU los daños au-mentan un 100%

Fuente: El planeta, las personas y el futuro. Guía de consumo responsable y medio ambiente (CECU/IPADE, 2008)

6 http://www.cecu.es/campanas/medio%20ambiente/ConsSost_web.pdf



2015 20162015 2016

16


Per què hem d’actuar?El nostre benestar depèn de l’estat dels ecosistemes en què vivim però també d’aquells que no tenim tan a prop. Si volem viure en una societat en harmonia en què es compleixin els drets per a totes les persones del planeta, la nostra responsabilitat per mantenir entorns saludables és fonamental

A nivell econòmic, l’explotació de recursos suposa una important font d’ocupació i conseqüent-ment, millors nivells de benestar per a les persones que puguin accedir a aquests llocs de treball. Però aquesta explotació de recursos ha de ser responsable amb els límits del planeta i amb les persones. A més, una dada a tenir en compte és que els danys al medi ambient no només suposen danys a la pròpia naturalesa, sinó que suposen pèrdues equivalents al 11% del PIB mundial.

Des de la dècada dels 60 del segle XX els avenços en tecnologia, l’augment de productes agríco-les i del reg, van disparar els rendiments de les zones productives. No obstant això, malgrat aquest augment de la biocapacitat, aquest no s’ha produït al mateix ritme que ha crescut la població mundial ni l’explotació de matèries primeres que ens dóna la natura. A més, a això cal afegir que es preveu un important augment de la població urbana en les pròximes dècades: de 3.600 mi-lions de persones que vivien en zones urbanes el 2013, passaran a ser probablement 6.300 milions en l’any 2050. En l’actualitat, el 62% de les ciutats més poblades del món estan exposades a un risc natural important.

Amb aquest panorama, que per moments pot semblar desolador, cal que ens prenguem serio-sament, i a tots els nivells (des del personal a l’institucional) els efectes de la nostra petjada ecològica, ja que suposa una qüestió de respecte, de justícia i de solidaritat amb aquells que continuaran vivint a la Terra després de nosaltres i per descomptat, amb els qui ho fan alhora que nosaltres, però en condicions més adverses a la nostra.



2015 20162015 2016

17


Què puc fer jo?És cert que perquè un canvi a nivell mundial comenci a notar-se en el medi ambient, el principal és que tant els Estats com les empreses prenguin decisions sobre les formes de produc-ció i explotació dels recursos naturals, atenent les recomanacions dels organismes internacio-nals i a les exigències d’organitzacions de la societat civil que porten dècades alertant de les con-seqüències del consumisme per al medi ambient.

Però el nostre paper com a ciutadania ha de ser també actiu. Encara estem a temps de modi-ficar els nostres ritmes de consum per aconseguir formes de vida més ecològiques, però hem de posar-nos-hi de manera urgent. Els organismes internacionals així ho consta-ten i ens animen a començar aquest canvi. Per iniciar aquesta transformació, l’Educació per al Desenvolupament resulta fonamental a l’hora de canviar hàbits.

Reduir la nostra petjada no ha d’implicar perdre comoditats que abans teníem: no és incompati-ble el progrés social i econòmic amb la utilització dels recursos naturals per satisfer ne-cessitats. No obstant això, cal impulsar canvis en les formes d’explotació i de consum dels matei-xos, i això ho farem modificant el nostre propi consum però també a través de les nostres exigències ciutadanes.

Al llarg del temps que dura aquesta campanya d’Educació per al Desenvolupament posarem els nostres esforços tant en mostrar els efectes del nostre consum en el medi ambient com en treballar perquè la nostra petjada ecològica sigui cada vegada menor.

A nivell d’accions individuals que redueixin la nostra petjada ecològica, plantejarem al llarg del curs una sèrie d’accions que no necessàriament han d’implicar un esforç inassumible per la nostra part i la de les persones dels nostres entorns. Abans de dur a terme qualsevol acció és totalment indispensable ser conscients de les limitacions de la natura i conèixer en qui-na mesura depenem dels recursos naturals perquè l’espècie humana subsisteixi. Un cop prenguem consciència d’això i decidim ser part d’aquest canvi, podem començar a realit-zar petites accions que poden convertir-se en grans canvis si molta gent també les porta a terme. Algunes d’elles serien:

• Reduir la quantitat de carn que mengem: quan mengem productes carnis la majoria de la gent no es planteja que aquest acte pugui afectar el medi ambient. Per produir carn es necessiten al-tes quantitats d’hectàrees de terra dedicades a la pastura, així com d’aigua (tant per a l’alimenta-ció del bestiar com per a la transformació del producte en altres derivats). Per exemple, produir un quilo de carn per al consum humà suposa entre 20.000 i 100.000 litres d’aigua o més d’un arbre talat. Si parlem d’energia, produir una caloria de carn bovina suposa l’ús de 28 calories d’energia procedent de combustibles fòssils (només als EUA més de 1/3 de matèries primeres i combustibles fòssils es dediquen a la criança d’animals per a consum humà). Les formes d’ex-plotació d’indústries càrnies per satisfer la demanda mundial suposen el 18% de les emissions de CO2. A més, el fet de cremar superfícies forestals per dedicar-les a la pastura del bestiar ge-nera un important dany ambiental. No s’aposta per deixar de menjar carn, però si per un con-sum moderat tenint en compte els danys que produeix a la natura.



2015 20162015 2016

18


• Comprar productes locals que no hagin necessitat ser transportats des de lluny dels nostres entorns: quan anem a fer la compra, normalment la majoria de la població no té en compte d’on vénen els productes que adquireix. Menjar pinya en totes les èpoques de l’any és impossible, perquè tots sabem que l’agricultura té els seus cicles, com la pròpia naturalesa. L’impacte am-biental que un producte hagi de viatjar milers de quilòmetres per satisfer els desitjos d’una part de la població es nota tant a la terra que produeix l’aliment com en l’aire o en la puresa de l’aigua oceànica. De totes maneres, el que més afecta és a l’emissió de CO2 dels combustibles fòssi-ls, sent això un gran causant de l’escalfament global.

• Comprar productes d’empreses respectuoses amb el medi ambient (comerç just entre d’altres): com a ciutadania activa i preocupada pel medi ambient i els efectes del nostre consum en ell, hauríem de començar a preocupar-nos per les formes de producció de les marques que es-tem comprant gairebé diàriament. Una bona manera de consumir de forma responsable amb el medi ambient és comprar productes de comerç just. Un dels estàndards del comerç just és la cura del medi ambient, per la qual cosa podem estar segurs que quan comprem un produc-te amb l’etiqueta de comerç just, estem consumint tenint en compte les limitacions del planeta. Algunes normes en aquest aspecte són7: rotació de cultius, selecció adequada de cultius a les terres, ús d’adobs naturals, prohibició d’usar selva verge per a cultius, protecció i conservació de les zones al voltant de fonts d’aigua, reducció d’ús d’adobs i pesticides no naturals, disminu-ció d’ús d’energia (especialment no renovable), foment del cultiu ecològic, etc..

• Reduir el nostre consum elèctric: l’electricitat es genera a través de recursos naturals mitjançant processos complexos de transformació. Així, s’obté electricitat a partir de l’aigua o dels combus-tibles fòssils, entre d’altres. Si abusem en el nostre consum elèctric, i tothom fa el mateix, arribarà un dia en què no hi hagi fonts primàries a partir de les que generar aquesta electricitat. El con-sum moderat d’electricitat és fonamental per poder seguir utilitzant en un futur aquest recurs tan necessari. Algunes accions quotidianes per reduir el consum elèctric serien: usar els termòstats de forma eficient (es recomanen temperatures de_21º per calefacció i aire condicionat), apagar llums que no siguin necessàries, substituir les velles bombetes per altres sistemes de baix con-sum, substituir els electrodomèstics que se’ns vagin fent malbé -i no puguin reparar-se per altres de màxima eficiència energètica, apagar aparells electrònics que normalment queden en mode standby, etc.

• Utilitzar el transport públic, o bé mitjans de transport no contaminants com la bicicleta, que a més ens aporta altres beneficis físics. La majoria dels cotxes per a ús personal utilitzen el pe-troli (gasolina o dièsel) com a principal recurs. El transport provoca altes quantitats de diòxid de carboni que afecta fortament al canvi climàtic. Aquest aire contaminat produeix malalties respi-ratòries i al·lèrgies. A més, les plantes industrials per a l’explotació de petroli generen destrucció d’ecosistemes i entorns naturals (biodiversitat), principalment en països empobrits. L’aigua tam-bé s’utilitza per la fabricació d’automòbils (per fabricar un cotxe s’usen 28.000 litres). És impor-tant que ens conscienciem dels danys provocats i comencem a utilitzar els transports de forma respectuosa per al medi ambient: utilitzant transport públic, compartint cotxe, utilitzant mitjans de transport sostenibles com la bicicleta, fent un esforç per anar caminant als llocs als quals pu-guem anar sense cotxe, etc.

7 Extretes del document: “El ABC del Comercio Justo. Comercio Justo por el Medio Ambiente”, Coordinadora Estatal de Comercio Justo y Emaús.



2015 20162015 2016

19


• Reduir el nostre consum d’aigua: hem vist que l’escassetat d’aigua impedeix el desenvolupa-ment en països empobrits. A més, complica la situació fonamentalment per a les dones i la in-fància, principals encarregats en aquests països d’anar a buscar l’aigua. Si un nen o nena ha d’invertir tres hores al dia per anar a buscar aigua perquè en el seu entorn més proper s’ha as-secat el pou a causa de danys mediambientals, no podrà anar a l’escola a temps complet ni te-nir una educació de qualitat. Per reduir el nostre consum d’aigua i contribuir a la sostenibilitat del medi ambient, podem fer algunes petites accions individuals: substituir productes que necessi-ten gran quantitat d’aigua per a la seva producció per altres amb consum mínim (te en substitu-ció de cafè, per exemple), no quedar oberta l’aixeta mentre ens ensabonem o rentem les dents, tirar en una galleda l’aigua de la dutxa fins que surti calenta per tal de donar-li altres usos (regar plantes, fregar terres, etc), substituir els mecanismes de les nostres cisternes quan se’ns facin malbé per altres de doble descàrrega o bé utilitzar trucs per reduir la descàrrega (ficar una con-trapès a la cisterna perquè hi càpiga menys aigua), posar reductors de cabal a les aixetes, no contaminar l’aigua (mitjançant residus perillosos o olis), usar sistemes eficients de reg, minimit-zar el temps necessari per a la dutxa, etc

• Utilitzar productes que no danyin la capa d’ozó: la capa d’ozó envolta la terra i ens protegeix dels raigs ultraviolats del sol. Hi ha determinats gasos que provoquen danys irreparables a la capa d’ozó, com ara alguns aerosols o els extintors que fan servir halons en lloc d’escuma. El 2010 es va prohibir l’ús de clorofluorocarbonis (en condicionadors d’automòbils antics, dissolvents, etc.) i per al 2015 es prohibirà l’hidroclorofluorocarbur (que es troba en refrigerants d’electro-domèstics, aerosols d’ús mèdic i cosmètic, extintors, insecticides, etc.). És bo que abans de comprar qualsevol producte llegim les etiquetes per veure si danyen la capa d’ozó o bé bus-quem informació sobre els productes que estem comprant.



2015 20162015 2016

20


• Gestionar responsablement els nostres residus: quan tirem una mica a les escombraries o ens desfem de vells objectes perquè ja no serveixen (material electrònic per exemple) hem de ser conscients del dany mediambiental que provoquen si no són gestionats de la forma correcta. Per posar fre a la contaminació dels nostres residus en aigües, sòls i aire, hem de començar des de les petites accions, com reutilitzar i reciclar (per exemple, intentar arreglar els electrodo-mèstics o altres productes que se’ns vagin deteriorant; tirar piles, fluorescents, olis , etc. en els contenidors adequats destinats específicament per a això, etc.). Els residus electrònics, des-tinats majoritàriament a països empobrits (principalment a Àfrica) generen forts impactes tant ecològics com socials (malalties, precarietat laboral, etc.).

I a les institucions i empreses, què els hem d’exigir? Encara que siguem capaços de dur a terme to-tes o la majoria de les accions assenyalades anteriorment, les nostres accions no seran efectives si no hi ha un compromís real per part de les institucions internacionals i de les empreses, principal-ment les transnacionals, que fan servir com a fonts de la seva feina recursos naturals de territoris em-pobrits però rics en matèries primeres. Els Estats han de vetllar per la preservació dels ecosistemes i el medi ambient en general: protegint àrees, restaurant ecosistemes, detenint la pèrdua de boscos i altres entorns naturals rics en biodiversitat, etc. A més, han d’apostar decididament per energies re-novables en lloc de per aquelles que van esgotant recursos naturals com l’aigua o els hidrocarburs. A més, als Estats se’ls ha d’exigir des de la ciutadania, el compliment de compromisos internacionals pel que fa a tractats mediambientals, ajuda al desenvolupament i programes de cooperació. Per la seva banda, a les empreses hem d’exigir l’adopció de plans de Responsabilitat Social Empresarial i, en cas d’incompliment de normes mediambientals, contribuir amb la nostra denúncia pública i altres mesures de pressió.



2015 20162015 2016

21


Què fem des de les nostres ONGD?En els últims anys s’han anat produint una successió de desastres naturals en què la mà de l’home, en molts casos, ha estat determinant. Corriments de terra, tifons, etc. són freqüents i de conseqüèn-cies impredictibles. El canvi climàtic i els diferents usos de la terra tenen a veure en la virulència amb què irrompen aquests desastres; a això a més cal afegir la manca de recursos per combatre els efectes d’aquests desastres als països empobrits. Des de les nostres organitzacions actuem imme-diatament als països on exercim diferents tasques amb la donació de fons d’emergència i la sen-sibilització en els nostres centres educatius a Catalunya.

A més, realitzem projectes d’empoderament de les poblacions locals en zones on les grans empreses estan començant a instal·lar-se, danyant en la majoria dels casos l’hàbitat i la biodiversitat dels territoris, amb les conseqüències per a les persones (des de l’explotació laboral o la tracta de persones, a la pèrdua de drets sobre les terres, entre d’altres). Això últim ho fem, sobretot, mitjançant projectes de formació tècnica o enfortiment institucional d’organitzacions de la societat civil que duen a terme activitats d’organització de la terra, explotació de recursos, etc. A més tenim projectes d’agri-cultura familiar i d’alternatives soci productives sostenibles.

També es treballa, a través dels projectes que duem a terme a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, en la construcció d’infraestructures de sanejament que garanteixin la seguretat, dignitat i en defi-nitiva, els Drets Humans, de les persones que es veuen afectades en major o menor mesura pels danys mediambientals com a conseqüència de l’ús o consum dels recursos naturals de forma no responsable amb la sostenibilitat de la terra.

A més, a través de les nostres campanyes d’Educació per al Desenvolupament (EpD) i ac-tivitats de sensibilització intentem conscienciar sobre temes que tenen a veure, entre d’altres, amb el medi ambient i els efectes del nostre estil de vida consumista. L’any passat, amb “El menjar no es llença”, vam iniciar una sèrie de campanyes que tindran a veure amb el consum responsable, enfocant-ho en diferents àmbits (drets a l’alimentació, medi ambient, Drets Humans, etc.), sempre acompanyant-les de recursos educatius per posar en marxa en els diferents nivells de formació.

En la nostra tasca com a ciutadania activa emprenem a més una sèrie d’accions d’incidència so-cial que treballen el tema del consum just. Una d’aquestes accions que intentem dur a terme de forma directa a través de les nostres organitzacions és la sensibilització i venda de productes de co-merç just i els seus impactes en les realitats en què treballem.



2015 20162015 2016

22


Recursos:• Fondo de Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA): www.unep.org/spanish/

• Asociación para la Defensa de la Naturaleza - World Wildlife Found (WWF): www.wwf.es/; Informe Planeta Vivo 2014: www.wwf.es/noticias/informes_y_publicaciones/informe_planeta_vivo/

• Ecologistas en Acción (ONG): www.ecologistasenaccion.org

• Amigos de la Tierra (ONG): www.tierra.org

• Alimentos kilométricos (Amigos de la Tierra): https://www.youtube.com/watch?v=5kpYPWG3OKs

• FUHEM Ecosocial: www.fuhem.es/ecosocial (recursos didácticos en www.fuhem.es/ecosocial/Default.aspx?v=441)

• Ecología y Desarrollo (ONG): www.ecodes.org/

• Inspiraction (ONGD): www.inspiraction.org/cambio-climatico

• Llora el manglar (www.lloraelmanglar.org/): proyde.org/index.php/servicios-menu/area-de-descargas/Educaci%C3%B3n-para-el-Desarrollo/Llora-el-manglar---Documental/

• Calculadoras de petjada ecològica: www.tuhuellaecologica.org/

• Huella Hídrica: www.huellahidrica.org/

• GenerationAwake (UE): www.generationawake.eu/es/

• Ecoembes, recursos educativos: www.ecoembes.com/es/ciudadanos/educacion-ambiental/recursos-educativos

• Documental “La huella ecológica del hombre” (cinc parts), National Geographic: https://www.youtube.com/playlist?list=PLE57791D01EB34FB7

• Fundación CENTA (Material didàctic sobre petjada hídrica): www.centa.es/descargas/huella-hidrica/Material_didactico_huella_hidrica.pdf

• Vídeo infantil sobre la petjada ecològica (Mèxic): www.youtube.com/watch?v=iCaJnGtJ660

• Vídeo: ”10 Consejos básicos para reducir la huella ecológica y proteger el Planeta”: www.youtube.com/watch?v=IILFr3o_cYY

• Vídeo sobre la petjada hídrica: www.youtube.com/watch?v=nks0iUfH7IQ

• Vídeo ¿Qué es la huella ecológica (La Aventura del Saber, La 2 de TVE, febrero 2012): www.youtube.com/watch?v=3Li0KGus0js

Documents

Documento Base 2015 2016 Dóna-li un respirsed.maristes.cat/files/UUDD 2015-16/01_Doc_Base_2015-16.pdfDocumento Base Dóna-li un respir 2015 2016 DEIXA LA TEVA PETJADA CONTRA LA POBRESA