ÍNDEX1 · 2020. 11. 26. · 1. Es talla una pedra i se li dóna la forma aproximada. 2. S’elabora un perfil tallant amb un percussor de pedra. 3. Es perfilen les formes amb un

ÍNDEX

123

Orientació i representació de l’espai · · · · · · · · · 8 1. Els punts cardinals . . . . . . . . . . . . . 10

2. L’orientació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

3. Les coordenades geogràfiques . . . 14

4. Latitud i longitud . . . . . . . . . . . . . . 16

5. Solsticis i equinoccis . . . . . . . . . . 18

6. La representació de la Terra: els mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

7. L’escala del mapa . . . . . . . . . . . . . 22

8. Lectura i comentari d’un mapa . . . 24

9. El GPS i els webs cartogràfics . . . . 26

10. Els fusos horaris . . . . . . . . . . . . . . . 28

Organitza els teus cOneixements . . . . 30

El planeta blau · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 32 1. L’escorça de la Terra . . . . . . . . . . . . 34

2. Oceans i continents . . . . . . . . . . . 36

3. Les aigües continentals: rius i llacs 38

4. Relleu i hidrografia d’Europa . . . . . 40

5. Relleu i hidrografia d’Àsia . . . . . . . . 42

6. Relleu i hidrografia d’Àfrica . . . . . . 44

7. Relleu i hidrografia d’Amèrica . . . . 46

8. Oceania: un continent dispers . . . 48

9. L’Antàrtida: el continent blanc . . . 48

10. Relleu i hidrografia d’Espanya . . . . 50

11. Relleu i hidrografia de Catalunya . 52


El clima · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 56 1. L’atmosfera i els meteors . . . . . . . . 58

2. Temps i clima . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

3. Les temperatures . . . . . . . . . . . . . . 62

4. Els factors de les temperatures . . . 64

5. Els factors de les precipitacions . . 66

6. El climograma: elaboració i comentari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

7. Els grans dominis climàtics . . . . . . 70

8. La zona freda . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

9. La zona temperada . . . . . . . . . . . . 74

10. La zona càlida . . . . . . . . . . . . . . . . 78

11. La previsió del temps . . . . . . . . . . 80


567

4 El paisatge · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 84 1. Paisatges naturals

i paisatges antròpics . . . . . . . . . . . 86

2. La zona freda . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

3. La zona temperada . . . . . . . . . . . . 90

4. La zona càlida . . . . . . . . . . . . . . . . 96

5. Els paisatges de Catalunya . . . . . 102

6. El dinamisme del paisatge . . . . . . 104

7. Observació, descripció i identificació d’un paisatge. . . . . . 106

Organitza els teus cOneixements . . . 108

Ara i abans · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 110 1. La història . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112

2. La utilitat de la història . . . . . . . . 114

3. Què estudia la història? . . . . . . . 116

4. Les fonts històriques, els testimonis del passat . . . . . . . 118

5. La cronologia, el temps històric i l’era cristiana . . . . . . . . . . . . . . . 120

6. Segles, xifres romanes i línies del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

7. La mesura del temps: el calendari . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

8. La divisió de la història . . . . . . . . 126

9. Elaboració de frisos cronològics . . . . . . . . . . . . . . . . . 128


La humanitat prehistòrica · · · · · · · · · · · · · · · · 132 1. Cronologia, fonts

i treball arqueològic. . . . . . . . . . . 134

2. L’origen de l’ésser humà . . . . . . . 136

3. L’evolució del gènere Homo . . . . 138

4. El paleolític . . . . . . . . . . . . . . . . . 140

5. El neolític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

6. L’edat dels metalls . . . . . . . . . . . . 152

7. La prehistòria a la península Ibèrica . . . . . . . . . . . . . 154


Egipte i Mesopotàmia · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 160 1. El naixement de les ciutats . . . . . 162

2. El control de l’aigua . . . . . . . . . . . 164

3. El naixement d’una societat complexa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

4. Reis i faraons . . . . . . . . . . . . . . . . 168

5. La invenció dels nombres i de l’escriptura . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

6. Aspectes de la vida quotidiana a l’antic Egipte . . . . . . . . . . . . . . . 172

7. La religió a Egipte: el culte a la mort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174

8. Els rituals funeraris a l’antic Egipte: la momificació . . . . . . . . . . . . . . . 176

9. L’art a Egipte . . . . . . . . . . . . . . . . 178

10. L’art a Mesopotàmia . . . . . . . . . . 180

11. El secret de la mòmia . . . . . . . . . 182


8910

Les arrels d’Occident: l’antiga Grècia · · · · · · · 1861. Terra i mar a l’antiga Grècia . . . . . . 188

2. L’origen dels grecs: mite i història 190

3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

4. La religió dels antics grecs: la mitologia grega . . . . . . . . . . . . . 194

5. L’època arcaica (s. viii aC - vi aC) . . 196

6. L’època clàssica (s. v aC i iv aC) . . . 200

7. L’època hel ·lenística (s. iv aC - ii aC) 204

8. L’art grec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206

9. El llegat grec . . . . . . . . . . . . . . . . . 208


L’antiga Roma · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2121. Els orígens de Roma . . . . . . . . . . . 214

2. La República (509 aC - 27 aC) . . . . . 216

3. L’Imperi (27 aC - 476) . . . . . . . . . . . 218

4. L’expansió territorial de Roma . . . . 220

5. L’economia romana . . . . . . . . . . . . 224

6. L’urbanisme i els habitatges . . . . . 226

7. Família i oci . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228

8. L’art romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230


D’Ibèria a Hispània · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2361. Els pobles preromans: ibers

i cèltics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238

2. Els ibers a Catalunya . . . . . . . . . . . 240

3. Les primeres colònies: fenicis i grecs . . . . . . . . . . . . . . . . 242

4. La conquesta romana de la península Ibèrica . . . . . . . . . 244

5. El domini romà d’Hispània . . . . . . . 246

6. Roma a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . 248


PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA

El projecte per a Ciències Socials de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge.

SO

CIA

LS 1

1rESO SOCIALS 1

C-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal

ESO

Programa

Eulàlia Ferrer

SOCIALS 1DOSSIER D’APRENENTATGE

ESO

FORMACIÓ competencial

Programa

Eulàlia Ferrer

En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricular de l’àrea. S’estructura en 10 te-mes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fotogràfiques i cartogràfiques

En aquest Dossier d’apre-nentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de co-neixements i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructurat en 10 unitats.

TEMA 66LA HUMANITAT PREHISTÒRICA

1. Cronologia, fonts i treball arqueològic2. L’origen de l’ésser humà3. L’evolució del gènere Homo4. El paleolític5. El neolític6. L’edat dels metalls7. La prehistòria a la península Ibèrica

132

El bressol de l’evolució humana

Inici del neolític

1336Unitat

6

Fa 2 milions i mig d’anys

Aparició de l’escriptura i inici

de la història

Crani i reconstrucció d’un Australopithecus.

Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló).

140

4.1. Nòmades i caçadorsGràcies a les restes trobades en els jaciments ar-queològics, sabem que els humans del paleolític obtenien els aliments mitjançant la caça, la pes-ca i la recol·lecció de fruits silvestres. Caçaven tota mena d’animals, alguns, fins i tot, de molt grossos, cosa que evidencia que caçaven en grup, ja que per poder caçar grans animals ca- lien diverses persones. Així mateix, es creu que feien servir diferents tècniques de caça, com ara la persecució, l’ús de paranys i l’estimbada. [Font 11]

Les restes arqueològiques també han permès deduir que formaven grups poc nombrosos i que eren nòmades, és a dir, no vivien sempre al ma-teix lloc, sinó que es traslladaven d’un lloc a un altre a la recerca d’aliment.

Pel que fa a l’habitatge, segons l’estació o les característiques de la zona on es trobaven, s’instal·laven a l’entrada de coves o bé a l’aire lliure en cabanes fetes amb pals i pells.

La majoria d’assentaments del paleolític s’han trobat en zones properes a rius, llacs i aiguamolls. Aquest fet s’ha de relacionar amb el paper essen-cial que té l’aigua per a la vida humana. [Font 12]

4.2. Les eines i el domini del focEls humans del paleolític –nom que significa ‘pedra vella’– van començar a tallar la pedra per fabricar eines. Utilitzaven còdols, és a dir, pe-dres arrodonides de riu i platja, i també altres materials com ossos, banyes i fusta. Un dels ma-terials més emprats era el sílex, un tipus de pe-

dra dura que es pot trencar si es pica amb altres pedres. Amb aquests materials feien rascadors, perforadors, destrals de mà i puntes de fletxa i llança. [Font 13]

El domini del foc es va assolir fa aproximada-ment mig milió d’anys i degué tenir una gran importància a l’hora de facilitar la vida quotidiana dels humans del paleolític. La utilització del foc els va permetre coure els aliments, escal-far-se en els dies freds, il·luminar-se durant la nit i espantar els animals.

4. El paleolític

Vocabulariestimbada. Tècnica de caça consistent

en la conducció d’animals cap a barrancs

o precipicis perquè s’estimbessin.

rascador. Eina de pedra tallada sobre

una estella grossa d’un còdol que es

lligava en un mànec de fusta i s’utilitzava

per rascar les pells i polir-les.

perforador. Instrument de pedra que

s’utilitzava per foradar ossos.

Font 11. La caça dels grans animals requeria la cooperació de tot el grup, amb independència de la tècnica emprada.

paleolític

Font 12. La vida quotidiana durant el paleolític.

Font 13. L’elaboració d’eines de pedra comprenia les tres fases que es poden observar en el dibuix.

1. Es talla una pedra i se li dóna la forma aproximada.

2. S’elabora un perfil tallant amb un percussor de pedra.

3. Es perfilen les formes amb un percussor d’os.

141

TEMA

6

4.1. Nòmades i caçadors

estimbada[Font 11]

[Font 12]

4.2. Les eines i el domini del foc

rascadorsperforadors

[Font 13]

4. El paleolític

Vocabulari

Font 11.

4.1. Nòmades i caçadors

estimbada[Font 11]

[Font 12]

4.2. Les eines i el domini del foc

rascadorsperforadors

[Font 13]

4. El paleolític

Vocabulari

Font 11.

Cada tema comença amb una doble pàgina en què es presenten els continguts que s’hi tractaran.

Fotografies que situen el contingut que s’exposa-rà en les pàgines següents.

Una línia del temps, en els temes d’història, situa temporalment l’èpo- ca que s’estudia.

Índex dels apartats en què es divideix el tema.

Un mapa de situació, en els temes d’història, situa local-ment la zona que s’estudia.

Apartats numerats.

Paraules clau: conceptes princi-pals que has d’aprendre i recordar.

Referència a les fonts: indi-ca quina font il·lustra aquell aspecte concret del contingut.

Les fonts il·lustren, con-textualitzen o complemen-ten el contingut del text. Per afavorir l’ordre i la clare-dat en la presentació, totes les fonts es troben diferen-ciades de l’exposició del contingut amb un fons de color i situades a la part dreta de la doble pàgina.

Il·lustració històrica que inclou escenes de la vida quotidiana.

Facilita la comprensió de paraules que poden pre-sentar alguna dificultat.

184

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS

EGIPTE

I MESOPOTÀMIA

civilització urbana

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedi-caven a oficis molt diversos.

escriptura

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es ba-sava el seu poder.

religió politeista

Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

Tigris i Eufrates

Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.

185

Recorda

» A Egipte el màxim poder

el tenia el faraó i a

Mesopotàmia, el rei.

» A Egipte i Mesopotàmia hi

havia molta més desigualtat

social que en el neolític.

» A Egipte i Mesopotàmia van

néixer els primers estats de la

història.

» A Europa, l’escriptura es va

desenvolupar uns dos mil anys

més tard que a Egipte

i Mesopotàmia.

» A l’antic Egipte i a

Mesopotàmia l’escriptura

i els nombres s’aprenien

als temples.

» L’escriptura més coneguda de

l’antic Egipte és la jeroglífica.

» La religió a l’antic Egipte era

politeista.

Nil

Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egíp-cia.

faraó

Rei de l’antic Egipte. Era consi-derat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.

estat

Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.

Recull de tots els Recorda que han anat apareixent al llarg de l’exposició del tema.

62

Les temperatures i les precipitacions són els ele-ments més importants del clima.

La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire. Es mesura amb un termòmetre de màxi-mes i mínimes situat a l’exterior i s’expressa en graus centígrads (ºC). [Font 10]

La temperatura màxima s’enregistra de dia, ja que el Sol, poc o molt, sempre escalfa la Terra. La temperatura mínima, en canvi, s’enregistra de nit, a causa de l’absència dels rajos solars.

Un cop s’ha obtingut la temperatura màxima i la temperatura mínima d’un dia solar, se’n cal-cula la temperatura mitjana.

Cada mes es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cada dia. Cada 20 o 30 anys es cal-cula la mitjana de les mitjanes de cadascun dels mesos. D’aquesta manera, s’obté la caracterís- tica climàtica referida a la temperatura d’un lloc. [Font 11]

Les temperatures se solen representar mitjan-çant un gràfic lineal en què es combinen els mesos de l’any en l’eix de les abscisses i les mit-janes de les temperatures de cada mes en l’eix

de les ordenades. Per comentar un gràfic de temperatures, cal fixar-se en les temperatures mitjanes de cada mes. D’aquesta manera sa-brem quines són les èpoques més càlides i qui-nes són les èpoques més fredes. També cal fi-xar-se en la mitjana del mes més fred i en la del mes més càlid. De la diferència entre totes dues n’obtindrem l’amplitud tèrmica. [Fonts 12 i 13]

temperatura

Sabies que…?Anders Celsius (1701-1744) va inventar l’escala centígrada de

temperatures. Aquest físic i astrònom suec va decidir que l’alçada en què

es trobava la columna de mercuri del termòmetre quan l’aigua es gelava

indicava una temperatura igual a 0, i quan l’aigua començava a bullir,

l’alçada de la columna indicava 100. Després, va dividir en cent parts

iguals l’espai de la columna de mercuri entre el lloc on havia marcat 0

i el lloc on havia marcat 100. Cadascuna d’aquestes parts indicava

1 grau centígrad (1 ºC).

3. Les temperatures

Estació meteorològica.

854Unitat

4

Paisatge mediterrani modificat a Lla-franc (Baix Empordà).

Tundra a Alaska (Estats Units).

Conreus d’arròs al Vietnam.

85

Unitat

4

[Font 10]

[Font 11]

[Fonts 12 i 13]

Sabies que…?

3. Les temperatures

Referència a la unitat del Dossier d’aprenentatge en què es trobaran les activi-tats per aplicar el contingut del tema.

Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull to-tes les paraules clau, amb la definició i una imatge al·lu- siva per fixar el contingut bà-sic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.

24

Per entendre o llegir un mapa, hem de tenir en compte la seva orientació. Habitualment, els ma-pes fan coincidir el nord amb la part superior del full en el qual estan representats. A continuació, cal mirar la llegenda i fixar-se bé en el significat dels signes convencionals i dels colors. [Font 22]

Per comentar un mapa, el primer que cal fer és fixar-se bé en el títol i en la llegenda. Després, cal descriure’l d’acord amb els punts següents:

1. Tema: quina és el seu contingut2. Tipus de mapa: físic, polític, històric o temàtic3. Espai geogràfic que comprèn4. Cronologia, és a dir, data o temps a què cor-

respon la informació5. Símbols que hi ha en la llegenda i el seu sig-

nificat 6. Zones que es poden identificar en el mapa

perquè presenten trets comuns o semblants 7. Conclusió breu

En la pàgina del costat hi ha un exemple de comentari d’un mapa. [Font 23]

8. Lectura i comentari d’un mapa

Font 22. Els símbols utilitzats són molt similars d’uns mapes als al-tres. Per això el conjunt de símbols representats es coneix amb el nom de signes convencionals.

Xarxa viària

Autopista

Autovia

Carretera estatal

Carretera autonòmica

Carretera comarcal

Carretera local

Altres carreteres

Túnel

Ports i aeroports

Aerovia d’espai aeri superior

Aeroport civil

Aeroport civil i militar

Aeroport privat

Línia marítima de cabotatge

Port comercial

Límits administratius

Límit d’estat

Límit autonòmic

Límit provincial o comarcal

Aglomeracions urbanes

Més d’1.000.000 d’habitants

De 100.000 a 1.000.000 d’habitants

De 25.000 a 100.000 habitants



De 250 a 1.000 habitants

De 100 a 250 habitants

AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel

Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants

Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal

Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya

Capital d’EstatCiutat important

BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745

Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200

Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm

Recorda

Els mapes i els plànols són

representacions gràfiques de l’espai.

La llegenda d’un mapa és una taula on

s’explica el significat dels símbols que hi

ha representats.

Els signes convencionals són els

dibuixos, els colors i les línies que hi ha

en la llegenda d’un mapa i que ens

indiquen les realitats que s’hi

representen.

(o)

Taigà Praderia Estepa

Situació Latituds altes de l’hemisferi nord. Latituds mitjanes allunyades del mar.

Zona Nord del Canadà i de Rússia.Nord-oest del Canadà, centre i nord-oest dels Estats Units, nord de la Xina i Pampa argentina.

Ucraïna, Mongòlia i Rússia.

ClimaMolt fred a l’hivern i suau a l’estiu. Precipitacions mode-rades.

Força fred a l’hivern i calorós a l’estiu.Precipitacions escasses amb llargs períodes de sequera.

VegetacióBoscos de coníferes perennifòlies (avets i pins negres) o caducifòlies (làrixs).

Herbes altes. Matolls i herbes baixes.

Color Blanc a l’hivern i verd fosc a l’estiu. Verd. Verd o marró terrós.

Imatge Grans extensions de boscos. Paisatges de grans horitzons.

FaunaRens, ossos, guineus, linxs, visons i aus rapinyaires.

Bisons, cavalls, cèrvids i aus rapinyaires.

[Font 22]

[Font 23]


Font 22.

Xarxa viària

Ports i aeroports















































































































Recorda

(o)

[Font 22]

[Font 23]


Font 22.

Xarxa viària

Ports i aeroports















































































































Recorda

(o)

Apartat metodològic: amb aquest símbol s’indi-quen els continguts me-todològics i procedimen-tals específics de l’àrea de Ciències Socials.

Ampliació del contin-gut de l’apartat amb al-guna curiositat que con-vé conèixer.

191

TEMA

8Zeus, el pare dels déus, irritat per la dolenteria de la humanitat, la va voler exterminar. Perquè s’ofe-gués, va fer que caigués una gran pluja sobre la Terra. Només dues persones van ser perdonades perquè eren bones: Deucalió i Pirra, la seva dona. Avisats a temps, van construir una barca i s’hi van refugiar. Així, mentre l’aigua cobria la terra, ells van surar i no es van ofegar. Un cop les aigües van haver baixat, Deucalió i Pirra van oferir un sacrifici a Zeus i aquest, complagut, els va oferir el compliment d’un desig. Deucalió i Pirra li van de-manar de tornar a tenir companys i companyes.

Zeus els va dir que es cobrissin el cap i llancessin els ossos de la seva mare endarre-re. La parella va entendre que la mare era la Terra. Així, van agafar pedres i les van anar ti-rant enrere per damunt del seu cap. De cada pedra que tirava Deucalió en naixia un home i, de cada pedra que tirava Pirra, una dona.

D’una pedra que va llançar Deucalió en va néixer Hel·len, que es va casar amb la nimfa Orseis. Dos dels seus fills, Dorus i Èol, i un dels seus néts, Ió, van ser els pares de les tres nissa-gues gregues: els doris, els eolis i els jonis.

Font 4. Deucalió i Pirra.

Font 5. Mapa de les nissagues gregues.

Font 6. La història dels pobles grecs.Guerra de Troia

(segle xii aC)

Fonts textuals.

Cartografia clara i entenedora.

Definició d’algun con-cepte important que és convenient retenir.

Documents

ÍNDEX1 · 2020. 11. 26. · 1. Es talla una pedra i se li dóna la forma aproximada. 2. S’elabora un perfil tallant amb un percussor de pedra. 3. Es perfilen les formes amb un