PER AL RENAIXEMENT POLITIC DE CATALUNYA

L'infantament d'un sentitdemocràtic

Fa uns quants mesos que La Publicitat tar convençuts d'una cosa i solament hiadreçà una consulta als joves de Catalunya : presten una adhesió sentimental i, com aQuina visió tenien d'ells mateixos i de la conseqüència, més provisional que si fos ba-terra on eren nats? Quines idees noves o sacla en un pensament que anés al capdavallvelles duien al món? Tot això era l'objecte del tema que es proposa.de l'enquesta que es veié afavorida per una No cal tampoc pendre's amb massa bonamultitud de respostes, inspirades per espe- fe aquestes denominacions de feixistes i co-rits diversos.

Però no n'hi havia prou amb aquestesmunistes que s'atorguen pomposament molts

manifestacions escrites. La mateixa Publi-dels interpretarque volen l'opinió de lespromocions darreres. Es tracta d'un vernís,

citat, per tal de donar a les noves promo- d'un «m'han dita i d'un cert afany d'esno-cions una avinentesa d'exercitar una acció bisme. No hi ha dubte que el contacte ambpersonal dintre l'esfera pràctica, convocà el la realitat astaràtot elg que hi hagi deproppassat diumenge, 13 d'aquest mes, una balder, iels sedients feixistes i els sedientsconversa on poguessin posar-se en contacte comunistes, uns contra els altres, poliran iles opinions diverses expressades ja a les afinaran llurs idees, i de les converses oncolumnes d'aquell diari. D'aquest comerç es practiqui aquesta operació, n'ha de néixerd'idees, per força n'havia de sortir alguna el sentit il'estructura de la veritable polí -cosa• 1 tica de Catalunya ; és a dir, d'aquella polí-

En efecte. El primer resultat de la con- tica que, dins la relativitat humana, serà tanversa és haver adquirit la convicció que avui veritable com valuosa en si l'aportació dedia Catalunya es troba en un moment dels les generacions que pugen.més caòtics de la seva existència com a po- Queda ben clar, doncs, que la joventutble. Per a un espectador jove, aquesta Pà- i percep, potser com un eco ele la realitat deltria que de sobte adquireix una sèrie d'o- carrer, que Catalunya necessita idees i mè-bligacions de govern, i es troba que fins i todes i els busca, confusament, allà on liara ha viscut dins un ambient feroçment sembla que la modernitat i la renovacióindividualista i fins itot eixarreït per tot triomfen. Seria no complir la modesta missióallò que sigui crear mals de cap a ('indi- nostra si, ensems que condemnem l'entu-vidu i la comoditat, deu oferir a estones un siasme per la violència, no provéssim deaire de problema insoluble. demostrar-nela feblesa. La violència, en

Afegim-hi que aquest espectador jove es efecte, no és la força. La força no s'imposa,troba, com a corollari, desproveït de tota sinó que venç. El feixisme iels règimscultura política profunda (ni de les altres, absoluts es basen en el pessimisme per l'ho-no pas per culpa seva ; però és així). Lla- me i busquen l'adhesió del sentiment o lavors, en acudir-se-li un remei per a la boira imposició de la violència.que veu planar damunt del seu país, no té Un feixisme catalh seria, demés, un doblealtra solució que recórrer a les nocions que pessimisme : individual i nacional. Fa diescorren pel carrer, o a tenir en compte no- J ns catalans illustres ens recordaven el con-més necessitats peremptòries i parcialíssi- I cepte de pàtria i llengua i ara uns feixistesmes. I amb aquests elements de judici ha catalans vénen a imposar restriccions a lade fer-se una visió del món i un programa missió històrica de Catalunya.per a l'esdevenidor. Són aquestes, en síntesi, les objeccions i

Evidentment que un home així sentiró ensenyances que un contacte breu, i forço-una repulsió instintiva envers la democrà- sament preliminar, ens permet de fer. Encia. Pel que ell pot compendre, democràcia les discussions que vindran podran ésserés la llei del mínim esforç, el predomini examinats en detall molts punts que avuiabsolut de 1a turbamulta, o, parlant més queden en l'aire.clar, dels agitadors que la menen. I, per Però deixeu -nosésser optimistes, com aaquest camí, no hi veu solució de cap mena. final. A Catalunya s'observa, fa temps, un

En canvi, els sistemes de força, que sem- renaixement intellectual impossible de ne-pre tenen un aspecte o altre de miracleria, gligïr. No solament s'incorporen al catala-li han de robar el cor. L'escassa consciéncia nisme grans corrents d'opinió, sinó que l'es-que el deixa ésser partidari de la tolerància tabliment d'una democràcia—alliberada delsi del lliure joc de les idees; li serveix per llocs comuns habituals — es va afermantencaterinar-se davant de l'ordre exterior i més i més. Desapareix l'anarquisme espi-casernari que promet qualsevol mètode fei- ritual, s'enfonsen els explotadors de la dema-xista o comunista. Incapaç per concebre la gògia, i el ritme de la revolució catalanistajerarquia basada en el sentit de responsa- s'enforteix i avança amb fermesa. Dia via-bilitat, la veu clara només quan la sent con- drà que les inconsciències passades trobaransagrada per la força. No li passa pel cap càstig davant el tribunal del patriotisme.més sistema d'equilibri dins aquest món. Abans cal imposar la bona doctrina política,

*. bandejar l'empirisme. Mentrestant, a Cata-lunya, país, vulguis o no, de democràcia,

No és, doncs, cap atzar la gran tendón- feixistes i comunistes, demòcrates i antide-cia de la conversa entre representants de les mòcrates, es reuneixen en una sala per es-nostres joventuts, a entusiasmar-se o pel catir, raonant-la, la part de veritat que ca-feixisme o pel comunisme d'Estat, una altra dascú defensa.

IIFRONTERAI

s—

LA TANDA- Ara Ii foca al jesuïta

Any VI. Núm. 276-Barcelona, dijous, 17 de maig de 1934

Presenta:

BERKELEY SQUAREi L' A G E D'OR

dos films que només seran projectats aBarcelona en la sessió "Mirador" de demà

Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. 114 30 • Subscripció: 3`5o pessetes trimestre Cinema Fantàsio, a les 10 de la nit

MIRADOR INDISCRET

mena de feixisme. Tot impuls d'ordre su-perior que pugui viure dins l'ànima d'aquestjovent fatalment una mica confusionari, noha d'ésser altra cosa que un afegir llenyaal fac.

Però de moment hem arribat a un resultatessencial. Les nostres darreres promocionscombaten la política empírica que s'ha fetfins ara i que no podria dur Catalunya percap camí de grandesa. Inconscientment, cer-quen un equilibri per tal de construir-hi unpensament amb més coherència.

1 aquest equilibri potser el trobaran nogaire lluny d'ells mateixos el dia que, ha-vent acabat la crítica dels mals que deplo-ren, es decideixin a criticar els remeis quevoldrien aplicar-hi.

Però el sentiment de la crítica neix del 'activitat polèmica. Per això no ens sabríemPlànyer de la gran imaginació dels primersanys, que ha fet impossible la conciliacióprematura entre tots els que no acaben d'es-

A la pàg. 2:Els Ballets Russos de Montecarlo al Liceu,

Per Sebastià Gascó.

A la pàg. 3:

Henri de Man i el marxisme a Catalunya,per Fermi Vergés.

A la pàg. 4:

La nostre sessió de demà.

A la pàg. 6:Un savi ha mort. Julià Ribera i Tarragó, per

Almela i Vives,

Eh Dijois -Blancs

UNA ATZAGAIADAMirat segons com, ara hauria d'ésser la

sisena vegada que parlem dels Jocs Florals.Els lectors que han seguit tota la vida aquestsetmanari saben, però, que nu,.és.així . Si: hemparlat alguna vegada de Jocs Florals arrande l'actualitat de celebrar-se'r, ha estat d'unamanera incidental, tret de quan començàremarna enquesta entre poetes catalans que re-sultà monòtona perquè tots sense excepción'eren contraris.

No anejo a plantejar de nau aquesta qües-tió, ni cap qué es refereixi als Jocs Florals,sinó que volem només gendre peu d'un inci-dent dels d'enguany per al nostre petit co-mentari.

Tothom sap que durant llargs anys elsJocs Florals han estat tinguts com el recerde les patums, con una capelleta per a se-tisfacció de la vanilat i profit dels iniciats.(Això no priva, però, que gairebé tots elspoetes catalans, de totes les edats i de totesles tendències, hi hagin estat premiats.)També és sabut que els Jocs Florals hanestat el reducte inviolable de la impermea-bilitat, de l'hostilitat, millor dit, a la nor-malització de la llengua literària catalana.Per una i o una y s'han renyit batalles is'han covat animadversions aferrissades.Contra el que pugui semblar, la qüestió dela i i de la y no era la inflació d'una petitadiscòrdia ortogràfica. La qüestió, petita sies vol des del punt de vista de Sirius, percircunrstàneies de la situació de Catalunya,prenia una importància cabdal: al fons detot, l'idioma és el substrhtum de tot nacio-nalisme, l'element de més f es, el més vital.Sense una llengua viable, no pot haver-hiliteratura, ni teatre, ni cultura.

De mica en mica, els que per entendre'nseren designats sim5lement partidaris de lay, perdien posiéions, per causes naturals oper convenciment. A l'últim, cedia el reductemés eriçat de defenses, els Jocs Florals.I, abominació de la desolació!, com hauriaexclamat algun illustre desaparegut, el propiPorn/.<u F.sbr.a, la bzstvu ,nato 44$ ¡arti-daris de la y, ocupava la presidència del'antiquíssima institució.

No hi havia motius sinó per felicitar-se'n.I Pons eu Fabra feia el seu discurs d'en-

guany sobre el seu tema : la unificació dela llengua literària. Però vetaquí que calllegir un discurs d'un senyor absent, diuenque fer malaltia, el text del qual no coneixningú, i aquest discurs és, passi la vulga-ritat de l'expressió, un raig de guitzes con-tra l'obra de Pompeu Fabra. La sorpresafou tan general com justificada ; les resse-nyes dels diaris s'abstingueren de donar ex-tractes del discurs del senyor Busquets iPunset, el qual, però, haurà d'ésser imprèsen el volum dels Jocs.

Per un excés de bona fe, segurament, no'ha seguit el costum del coneixement previ

de tots els discursos que cal pronunciar, coms'estila en tots els actes.

Norma aquesta potser més necessària acíque enlloc, donada la poca intensitat de lavida de relació i el seu desmanegament gai

-rebé cabileny.Però això no lleva gens de gravetat a la

incorrecció, impròpia de persones amb unmininruna de dots de convivència, comesaper l'esmentat Busquets i Punset, sobre elsmèrits literaris del qual confessem no lenir

1 idees clares perquè no és dels nostres clàs-sics, però sobre la civilitat del qual tothoanlo quedat ben informat. — C.

Diàleg madrileny(aufenficífa4 garan4ida)

—Este señor Samper ¿es quizá el padrede aquella señorita Samper, de Valencia, quefué Miss España en 1930?

—No ; el señor Samper es un abogadovalenciano, radical.

—Así, ¿no tiene nada que ver con aquellaMiss España?

—De ningún modo.—Pues entonces, ¿por qué diablos le ha-

brán hecho presidente del Consejo?

L'educació de les massesA la seva conferència del Palau de la Mú-

sica Catalana, el líder lliguer es queixà delcrit de «Mori Cambó !» que, segons ell, pro-ferien les multituds en la darrera manifes-tació política.

EI plany fou correspost per una ovaciódels addictes i el voleiar, d'allò més senti-mental, dels mocadors de les senyores i se-nyoretes assistents a l'acte.Però heus ací que, de sobte, un cap ca-

lent llançà un crit de «Mori En Selves lo.I ja va estar feta. L'orador perdé el control,intentà desfer el mal efecte, i acabà dient—Jo he de suposar que aquest mori que

hem sentit es refereix a la mort política delpersonatge...

El truc no valgué per res. Es el que pensàla gent : Els altres també es devien referira la mort política de Cambó.

A partir d'aquest incident, hom poguéconstatar que el clima de ]'auditori haviaperdut molt ; gairebé no s'aplaudien els fi-nals captadors d'ovacions.

—Una mala vetlla d'armes !—confiava elpoeta oficial de La Veu al repòrter d'un al-tre diari.

Pels graons

Una nota molt suggestiva la donaren lesdames i dami^elles que, tot i anar elegant-ment vestides, s'assegueren pels graons delPalau.

La més chic de la colla triasdebesiana,en ésser advertida del perill d'una taca a1'abriguet primaveral, replicà

--Un parlament d'En Cambó bé. val un

1

«migdia» !

Tanmafeix la L liga exageraDiumenge passat, la Lliga celebrà un

acte polític a Sant Boi. Això no té res departicular.

Hi hagué incidents, d'origen no prou benaclarit. I això tampoc té res de particular.

En canvi, el que val la pena de constatar,és que s'havia anunciat per l'esmentat po-ble, amb caràcter absolutament seriós, perno dir oficial, que el propi Francesc Cambópresidiria una comunió general al templeparroquial.

A darrera hora, però, es decidí estalviaraquesta corvée a rd'illustre amic» de La Veu.

1 QüesEió d'efiqueta?Dimarts a la nit, al Palau de la Música

Catalana, durant el concert que el violinistavienés Fritz Kreisler va donar davant elssocis de Música oda Camera», tot i la qua-

1 litat del concert i del públic que hi concor-ria, es veien molts pocs smokings.

Potser l'única camisa emmidonada de lanit, la portava el secretari General de laLliga, Francesc Cambó!

Per això quan al primer interval el senyorCambó abandonà apressadament el seu lloc,foren moltes les persones que van dir-se

—Té ! Ara va a mudar-se de roba.Una lleugera ullada al lloc ocupat pel

líder de la Lliga permetia de constatar peraquelles immediacions, la presència del jove

i rosat diputat esquerrà Tomàs i Piera.Els comentaristes, aleshores, es decanta-

ren a creure que el senyor Cambó haviavolgut evitar la proximitat de l'esquerrà.

EI japonès es molf 4rempafEn l'àpat del Ritz, ofert a les autoritats

pe] ministre del Japó, aquest pronuncià undiscurs que, segons la comunicació del con-sulat, comença així«La presència per segona vegada en l'ac-

tual segle xx de l'esquadra japonesa en lesaigües barcelonines és un honrós símbol de-mostratiu de la sincera amistat que uneixdues nacions sempre amigues i que no podenenemistar-se mai.))

Ja va ésser una sort, doncs, que Espanyaperdés les Filipines !

«Juventud, divino Tesoro»

Els guanyadors dels primers premis delsJocs Florals d'enguany són dos literats jo-veníssims. Josep Janés, que ha obtingut laFlor Natural, i Leandre Amigó, que li haestat atorgada la Copa artística Narcís 011er.

--Sembla que presenciem uns Jocs Flo-rals infantils—deia un concurrent a la festa.

***

EI poeta Josep Janés, quan s'assabentàde la nova d'haver estat premiada la sevapoesia amb la Flor Natural, saltava de con-tent i semblava que es tornava boig d'ale-gria, i ho contava a tothom que volia es-coltar-lo... i àdhuc als que no volien.

EI guanyador del premi Narcís 011er, elprosista Leandre Amigó, ho comentava, totelogiant, però, la composició poètica de Ja-nés

—Janés és criatura, sabeu ?, és criatura.Es molt jove. Ja li passarà tot això.

Això no tindria res de particular, si ellno hagués fet el mateix. Quan rebé la notí

-cia que havia estat premiat el seu treballErnest, per poc cau desmaiat de ]'emociói ho comunicava a tothom, ple de satis-facció.

Felicitació, tanmateixSalvador Perarnau, el poeta cada dia més

exquisidament floralesc, havia assegurútconfidencialment a tots els seus amics queell, en els darrers Jocs Florals de Barce-lona, se'n duria la flor natural.

El veredicte, però, no respongué a l'in-forme ni al desig del poeta, puix que enlloc de la flor li fou atorgat el premi ex-traordinari de poesia. Per això no és d'es-tranyar que ara els seus amics el felicitin,tanmateix, pel premi obtingut, d'aquestamanera:

—Ho sento molt, amic...

La religió d'En PujolsUnes senyores vilanovines intenten deses

-perançar En Pujols sobre les possibilitatsd'èxit de la seva religió.

—Vostè és sol...—li diuen amb un to quevol ésser indulgent.

Però En Pujols aplomadament replica--Es que han de tenir en compte, senyo

-res, que a la meva religió no li ve de dos-cents anys.

x*•s—Ja sé—remarca En Pujols amb ganes

ele deixar les coses ben sentarles—que ésmolt probable que d'aquí quatre o cinc se-gles algú que es topi amb la meva religióreconegui que és l'obra d'un eixelebrat. Peròtots acabaran exclamant: Pobre xicot! Hiva fer tat el que va saber!...

Vícís nefits

Les conferències d'En Pujols es caracte-ritzen per una simpàtica familiaritat. Dar-rerament, en la que donà a Vilanova, desobte es parà i assabentà a l'auditori:—Perdonin, ara m'he perdut.Es ficà la mà a la butxaca de l'infern

(seria curiós d'esbrinar el concepte queaquest infern li mereix), en tragué uns pa-pers i prosseguí

Tot són vicis. Jo sense notes no puccantar.

Olíver Brachfeld,separe4isfa perillós

Oliver Brachfeld, el nostre collaborador,es pot dir que és un català d'Hongria, talcom es diu un català de Mallorca. Es tancatalà que fa pocs dies un amic seu vinguéa passar uns dies a Barcelona. En la pensióen què viu hi ha dos policies de l'Estatespanyol, i aprofitant l'amistat contreta elsva demanar si coneixien Brachfeld. La res-posta fou

—Ah, sí! Ya lo creo. Ese es uno que seha vendido a los catalanes. Es un separa-tista peligroso.

Rigor cíenfíficCom és sabut — i si algú no ho sabia

pot haver-se'n assabentat llegint el repor-tatge de Josep Maria Planes a La Publici-tat—, a Barcelona existia, el segle passat,la societat de les Tres Classes de Vapor,denominació derivada del fet d'anomenar ((elVapor, una fàbrica, costum que encara exis-teix en molts llocs malgrat que les fàbriquesja no siguin mogudes pel vapor.

Aquesta denominació duró fins que, pelsvolts de l'Exposició, tingué a Barcelona eldramaturg Echegaray, que en ésser saludatper una comissió de les Tres Classes deVapor els féu observar — home de certesactivitats científiques com era — que devapor, en física, només n'hi havia d'unaclasse, i per tant, calia substituir aquestaparaula per la de seccions.

((Choreartium((

BARCELONA • PLAÇA ANTONI LUPLL, i Z' 1LLL1V1^ ^^^^^

¡Els ballets russos de Montecarlo al Liceu LÄI'EIIT1V

les quals és el mitja d'expressió d'aquesttemperament, mitja d'expressió que es potresumir com una estilització rudimentàriadel moviment. El salvatge o el camperolexterioritzen els sentiments amb un gest pri-mari, idèntic sota totes les latituds. Els ta-lons de la Carmencita Amaya són el mateixinstrument de percussió de les claquettes delnegre Douglas. La rotació del ventre d'a-quella admirable ballarina del Poble Orien-tal de l'Exposició la retrobem en la rumba,grotesca de tan sensual, de la mulata del'atracció Diamantes negros. El son delsquadros flamencs el donaven també les ha-

»Hay algunos movimientos espontáneos Marines de Nyota Inyoka. Fons comú que,

Y g 1 al Barcelonès, abans de l'actuació de laverdaderamente aleccionadores. Quiero su- 1 pastora, confirmava la facilitat amb la qualponer ahora que una de esas madres de el gitano de pura sang, Miguel de Albarcín,familia que piensan que sus hijitas pueden especialista en zapateados, ballava unes cla-ir, digámoslo claro, medio desnudas, pues quettes de negre afro-americà.tan cortos les hacen los vestidos que no les Les danses populars exigeixen un am-llegan ni con mucho a las rodillas, observa bient especial. El seu ambient. Es en aquesta su hija cuando ésta se encuentra de im- on donen el màxim rendiment. On són com

-proviso delante de un forastero, suponga- preses i sentides més profundament. La dan-mos sacerdote. ¿Qué verá? La niña, que j sa flamenca a les coves de Granada o ensentada estaba, entretenida con su muñeca, un cafetí fumós de Sevilla o de Málaga. Elolvida su juego y... se esfuerza por estirar tremolor espasmòdic del shimmy negre asu vestidito para cubrirse decentemente. Harlem. La sardana a l'Empordà. Però¿Qué ha pasado? Por vergüenza o quizá traslladeu aquestes danses a un escenari illevada de uno de estos movimientos espora- veureu ',om s'aigualeixen antomat¡cament.táneos que como espontáneo es ordenado por I és ue una cosa és la dansa popular i unaDios, ha querido ocultar su desnudez. altra la dansa de teatre. Ja ho dèiem fa poc.

))Acción altamente significativa que dice La dansa popular -^ Pastora — és el dra-a grandes voces : Madre, necesito un vestido mant brut. La dansa de teatre — Argenti

-más largo. Escuchad, oh madres, la lección na — és el diamant polit. I per a polirde este movimiento natural, cubrid bien a aquest diamant, per a alleugerir la pedra pre-vuestras hijas, que no puede la inocencia crosa del llast de la part terrosa, de la gan-vestir con indecencia.» 1 aa aue la cobreix en el seu estat natiu, per

vament per aquest darrer, el formidable ba-llarí convertit en mestre de ballet. Veuremtambé dues represes que ens foren ofertesla temporada passada : Carnaval i El tri-corni. Aquesta companyia, gràcies a l'entre-nament constant d'una actuació ininterrom-puda — de setembre passat ençà no ha parat

de treballar — se'ns presenta ara més homo-gènia encara, molt més disciplinada, i elsseus elements han perfeccionat encara la sevatècnïca tormitiable, que es manifesta ambuna fluïdesa admirable, amb aquella melo-

dia continua, de què parlava Wagner.Aquests Ballets han reprès Les sílfides,

la famosa coreografia de Fokin sobre mú-sica de Chopin. Les sílfides, amb Giselle i

El llac dels cignes, són la mostra més purad'aquell ballet blanc de l'època romànticala qual, curiosa paradoxa, per a la dansa

fou una època de classicisme exaltat, elsomni d'un geòmetra, com s'ha dit. Les

sílfides són l'expressió més pura de la dan-sa desinteressada, desposseïda de literatura,

la dansa per la dansa, la dansa bella en si.L'harmonia sense segones intencions. Lageometria. L'abstracció. El nombre. Dansa

pura a la qual Massin ha infligit un cop

rudíssim amb Choreartium.Dèiem l'any passat que Els presagis mar-

carien una època en la història del ballet.Els presagis, compostos sobre la CinquenaSimfonia de Txaïkovski, i que Massin titu-

lava Simfonia coreogràfica, eren un punt de

partida, inauguraven una nova era que Cho-

reartium, escenificació de la Quarta Sim-

fonia de Brahms, i titulada també ballet

simfònic, prolonga brillantment. El decorat

i els vestits de Constantin Teretxkovitx iEugeni Lourié són molt més reeixits que

els de Masson per a Els presagis. La tela

de fons, esblaimada, no anulla mai els mo-

viments dels ballarins. I els vestits d'unagran finor, marrons i blaus, perlats, grisos

clars i negres, segons els quadros, concor-den admirablement.

Massin sembla haver atribuït als quatretemps de la simfonia de Brahms quatre es-tats d'ànima, que ha traduït amb un dina-misme que segueix rigorosament, escrupo-losament, minuciosament, l'estructura de lamúsica, i amb una plàstica determinada pelsdits estats d'ànima. Aquestes són, ens sem-

Alarma jus4ifícadaDiumenge, en sortir de Betlem, els ve-

nedors de periòdics cridaven La Veu, entreEl Debate, El Correo Catalán i Gracia yJusticia. El bon lliguer cuità a afavorir l'in-tent de divulgació del portantveu del partit,abans d'anar a comprar el tortell.

Tot cofoi, fullejà el suplement, quan, desobte, irat, l'estripà en dos.

--,Què et passa? — li preguntà la muller,recelosa.

—Aquest Josep Pla, dona! Quina maneraque té de santificar les festes. Mira elque diu:

«Em vénen ganes — tanta és la illusió —de ficar-me les mans a la butxaca del pan-talon i deixar-me anar en el corrent obscurde les coses.,.))—El millor que pots fer és llançar aquest

tros ; més val que la nena no el vegi...

La biga a l'ullFa uns dies que La Veu de Catalunya

publicava un article sobre La llei de con-tractes de conreu i ,el dret civil de Cata-lunya, en el qual hom ja pot suposar quinsconceptes hi eren emesos tenint en comptel'actitud dels homes de la Lliga en aquestaqüestió.

No sols l'article bescantava la llei en elseu aspecte social, sinó que àdhuc l'envestiaquant a ida seva desgraciada redacció enl'aspecte literaria.

I és el cas que l'article a què ens refe-rim ja començava, en la seva inicial, ambuna falta de sintaxi catalana, la qual faltaes repetia a la tercera ratlla, i d'altres faltesmés o menys lleus, perd completament in-admissibles són fàcils de trobar-hi.

Si la impugnació feta a la llei de con-tractes de conreu és com l'adreçada, ambtanta de competència, a la seva redaccióliteraria...

qn càlculLes autoritats han tornat a suspendre la

publicació de Solidaridad Obrera. En el queva d'any, aquesta mesura d'ordre públic haestat ja presa diverses vegades.

—Però, què passa amb aquest diari? —deia un lector a un quiosquer de la Rambla.

—Sí, miri.. — contestava aquest —. Méso menys, resulta que la Soli és un diarique només es publica un cop la setmana.

LuxúríaRetallem -^ i voldríem que l'analitzés un

psicoanalista un fragment de La FiestaSantificada (23 d'abril de 1934), «hoja dedivulgación científico-religiosa», que es re-parteix a la porta de les nostres parròquies

((MOVIMIENTOS ALECCIONADORES

Plomes autoritzades han fet en aquestespàgines ]'elogi de la dansa temperamental.Tumult dels sentits exterioritzat amb unaplàstica i un dinamisme elementals. Emocióa l'estat pur i ritme brut, que tenen unaforça d'expressió, una intensitat, davant lesquals nosaltres, malgrat el que opinen al-guns, no romanem pas insensibles. L'altredia, parlant de la Pastora, expressàvem sensereserves el nostre entusiasme. Aquest tem

-perament és el fons comú de gairebé totesles danses populars, un altre fons comú de

Riabuxinslea en «Les sílfides»

el que el soroll és al so musical. Perquèobeeix totalment a aquestes lleis, s'ha po-gut dir que l'arquitectura és la mare de to-tes les arts plàstiques. I sobretot, afegimnosaltres, la mare de la dansa, que contétot l'esperit geomètric de l'arquitectura. Ladansa és una arquitectura mòbil. I heus acíque ja hem arribat on volíem que ens por-tés aquest preàmbul tan pedant. Tan pe-dant però no desplaçat, per tal com entenemque cal tractar la dansa amb la máxima se-rietat i estudiar-la tal com és : un art, undels arts més complets.

La dansa és una arquitectura mòbil, re-petim-ho. Una armatura rectilínia de rela-cions intercanviables i relligades per un sis-tema de corbes. La dansa organitza el movi-ment com ]'arquitectura l'espai i ]'esculturaels volums. El dansarí és un cos estilitzatque s'expressa en un llenguatge abstracte (levolums i línies. La dansa és una arquitec-tura mòbil. Sota el joc d'angles i de líniestrencades de l'actitud, sota la unja únicade l'arabesca, fletxa que va de la punta delacama enrera fins a la punta dels dits dela mà, sota els bells equilibris de l'adagi,hi ha els mateixos traçats que regulen lacomposició de les construccions arquitectò-niques. Exemples? Un mateix triangle s'ins-criu sobre el pòrtic del temple de Khons aKarnac, i sobre la façana del Partenon iserveix més tard per a construir la nau grande Notre-Dame de París. Per a arribar aaquest gran estil abstracte i sintètic, el dan-sarí ha de sotmetre's a una dura disciplina,que el convertirá en un veritable instrumentde precisió i perfecció. No ha de prescin-dir un sol dia de l'estudi i l'entrenament.

Com hem dit, els Ballets Russos de Mon-tecarlo són l'expressió més perfecta de la

dansa d'escola, de teatre. Aquesta compa-nyia, que va debutar al Liceu avui fa vuitdies, és la mateixa de l'any passat, ambl'afegitó de Tamara Tumanova, dansari-na de gran raça, posseïdora d'una tècnicamagistral, i de Roman Jasinslci, dansarí devàlua, polonès, d'aquella Polònia que hadonat tan admirables artistes com Nijinskii Idzikovslt¡. La Tumanova i Jasinski ha-vien abandonat la companyia amb Jordi Ba-lanxin i Boris Kochno per a fundar els Ba-llets 1933• Desfets aquests, els dos jovesdesertors s'han reintegrat a la tropa que elsféu famosos, i que aquesta temporada es-trena tres ballets : Choreartium, muntat perMassin, Union Pacific, amb coreografia deMassin i Lixin, i Nocturn, muntat exclusi-

bla, les intencions de Massin. Es a dir, queha subordinat la dansa a la música i alssentiments. L'ha convertida en esclava del'estructura musical i de la materialitzaciód'uns sentiments. En Les silfides, la coreo-grafia tracta amb una certa llibertat la par-titura. La dansa hi és considerada com afi en si, com un art independent al qual lamúsica és supeditada. En Choreartium, percontra, la dansa s'agenolla humilment da-vant la música i segueix pas a pas, tema

((El tricorni)'

per tema, matís per matís l'estructura dela simfonia. En Les sílfides, la dansa, puraabstracció, és curosament esporgada de psi-cologia. L'harmonia lineal i el ritme clne-màtic triomfen, tenen la seva significacióen ells mateixos. En Choreartium, per con-tra, el gest és dictat pels sentiments, laplàstica està prenyada de simbolismes. Sil'enyorat Levinson visqués es feriria davantChoreartium com es va ferir davant Elspresagis. I tornaria a dir que és un disba-rat calcar una acció de dansa sobre una

John Ford. — Avui dia, entre la majorpart (le les persones educades del món, finsentre aquelles que es dediquen al somni, ala contemplació dels insectes i a la lecturade la Bíblia, e] cognom Ford evocarà fata l .ment un dels pinyols més reeixits i mésimponents del maquinisme. Ford vol dir elmotor i les quatre rodes dominant la terra,i vol dir el seguit de facècies, d'històries ex_traordináries i de trucs de propaganda ques'han creat i s'han fet córrer al costat deldinamisme i l'empenta del famós fabricantamericà.Pero cent anys enrera, el mite Ford no

existia ; en canvi, en els països històrics,totes les persones aficionades a les lletres,quan se'ls parlava de Ford, recordaven aqu e.lla època flamejant de Londres, en la qualal tendre caliu de les tavernes, entre el videl Sud i les històries •pornogràfiques d'Itá_lia, els jutges, els capellans, els bandits, elscòmics, els poetes i els pirates anaven per-filant la figura d'un dels moments més ori-ginals i méS vius de l'esperit humà, del qualha quedat com a mostra típica, admirada iconeguda de tothom, l'obra teatral de Sha.kespeare.

Shakespeare ha eclipsat tots els altres, perddarrera d'aquest potent creador hi haviaaguts i originalísslms poetes, plens d'unaaudàcia, d'una ferocitat o d'una tendresaque avui dia ens fan tremolar. Un dels mi-llors, dels més acostats a la mentalitat ac-tual, dels més humans de tots ells, fou JohnFord.

D'un temps a aquesta banda la produc-ció teatral que dóna la nostra època cadavegada resulta més sense suc, i la gent queté del teatre una concepció una mica mésnoble que la que propugnen aquells desva-gats que només cerquen en els escenaris unabona formació de cuixes espléndides, cadadia está més cansada de la banalitat i del'excessiva truculència dels autors actuals.Jo m'he fixat en l'èxit que ha tingut aquestsdarrers anys la resurrecció d'obres oblidadesi d'autors d'aquells que ja només vivien enla pols dels llibres i en la memòria dels eru-dits.

A París, eixamplant una mica l'àrea derespecte als clàssics francesos i els procedi-ments exclusivistas dels teatres subvencio-nats, hem vist en les darreres temporadesel triomf de productes antics, molt més lliu-res, molt més orejats i paradoxals queaquells grans productes de l'Hotel de Bour-gogne. Una prova del que dic fou l'èxit acla-parant de Volpone. Aquest any li ha tocatel torn a John Ford, i l'escena de l'Ate iiers'ha vist inflamada per l'audàcia, la frescori la brutalitat de l'obra mestra de Ford TisPity She's a Whore. Aquest títol, gens pu-rità, podríem traduir-lo llevant-li una micade cruesa amb aquestes paraules : Llàstimaque sigui una prostituta! Si el títol no éspurità, encara ho és menys la farsa tràgicade Ford. L'obra, que, com totes les comè-dies angleses de l'època, té per escenari unaconvencional i pintoresca cort italiana, cal-cada naturalment de ]es històries de Boc-caccio, amb intervenció de figures espanyo-les i de figures orientals, representa un con-flicte d'ardidesa a la qual encara no han ar-ribat els autors moderns que volen fer tre-

, molar les senyores esnobs. Ford s'encaraamb la fatalitat d'un amor incestuós, i enlloc de desviar-ne els passos arriba a les dar-reres conseqüències, despiadat com una pan-

era. Amb la gran cremor i la gran ten-dresa del drama fa viure tota mena de per-sonatges vils o grotescos, i l'obra acaba ambuna carnisseria general, com en el final deHamlet. Cap dels herois no s'escapa d'en-senyar al públic les pròpies vísceres palpi-tants, ni cap no s'escapa de fer aquellesgrans ganyotes de l'agonia, que sembla queeren d'un èxit fuléhinant entre el públic eli-sabetà.

John Ford va ésser un home que mate=rialment es va donar una bona vida. No

r era com altres dramaturgs del seu temps,com Dekker o com Massinger, per exemple,que sempre feien la cara groga i escrivienuna comèdia a canvi cl'un parell de talls de

a cansalada fregida i d'un vas de cervesa.

1 Ford tenia un bon càrrec dintre la judica-tura, i si anava a la taverna de la Sirena,

a hi anava perquè tots els poetes tenien obli-gació de deixar-s'hi caure una hora o altra.

a Ford va escriure una gran quantitat de poe-

mes, de pamflets i de drames. Les seves(_ primeres obres eren tan sofísticament par-r tidàries de l'amor, que en un pamflet de

joventut arribava a afirmar que una donaa bonica no és mai infidel. Després semblar_ que Ford va canviar de pensament i es va

a_ posar una mica més a la raó.

n _ Alguns drames de Ford van tenir una fits poc gloriosa. Warburton, amic de Ford i

home molt important però molt descuidat,a_ confià una quarantena de manuscrits tea-a_ traís al seu cuiner. El cuiner era enemicm_ de les grans passions que inflaven aquellsi manuscrits, i va anar fent servir llurs pàgi

u_ pes per tapar les cassoles que introduïa ai

s- forn. I així, dins d'aquell gras auto-de-fe,nt entre un bon rosbif, damunt d'una espatllas- de be o abrigant el ventre d'un capó mag-

n nífic, varen passar al món de les ombres elsmillors versos de John Ford.

JosEe MARIA ni SAGARRA

1111111111111111111111111111111111111111111 111111111111111_

EBERKLEY 1

ISQUAREIFILM PRESENTAT PER

MIRADOR® EN SESSIÓ ÚNICA

ZIIIIIIIIIIIIIIIIIuhIIIIIIIIuhIIIi111111Illllllllllllulr

Societat Espanyola de Carburs Metal'IicsCorreus: Apartat 190 BARCELONA Telèfon 73o13Teleg.: "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-

bion (Corunya) : : OXIGEN 99 % DE PURESA, F'abnques a

Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibri.

ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-

GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT de

fils i peces seda, cotó I altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-

TRIAL de laboratoris i domèstsa : • GENERADORS, BU-

FADORS, MANOMDETAR S, m1U^?ls d'aportació per la SOL-RA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

simfonia musical, i que Massin ha rems))ciat a la dansa pura a favor de l'adegoric

filosòfica. Nosaltres, però, més eclèctics, enveiem obligats a arreconar les teories davant una concepció tan ambiciosa i tarreeixida com aquesta, ens veiem obligatsemocionar-nos davant una coreografia taimpressionant, tan fortament plàstica i dinamica, tan intensament expressiva com 1de Choreartium. Admirable Massin! Genicoreògraï! La seva tècnica formidable s'ali

a unes dots prodigioses d'invenció, d'imaginació plàstica i de creació de formes i mcviments inèdits. El seu talent de compositoés múltiple, divers, variat, inesgotable.

Simfonia coreogràfica, sí. Simfonia en 1

qual cada ballarí és un instrument concatant, part d'un conjunt supeditada rigoros

ment al tot. Massin ha compost conscieclosament la part de cada ballarí i amb toaquests ha compost el conjunt. Com el drector cinematogràfic que compon curosment cada un dels plans amb els quals frà la composició general del seu film. Sifonia. I Massin ha reeixit agrupacionsconjunts d'una arquitectura solidíssima, d'na unitat indestructible. Arquitectura solídisima, plástica i poètica alhora, i lògicamedinàmica per tal com el moviment de mases hi és rigorosament ordenat. Massicom sempre, ha pres com punt de partidels passos d'escola. N'ha respectat totapuresa en certs fragments. Algunes acabequès, molts développés, purament ortodoxI d'una factura Impecable, ens permetd'afirmar-ho. En d'altres, empès pel eafany esmentat d'expressió psicològica,ha deformat violentament. Si bé no ha ndificat gairebé mai les posicions clàssiqudels peus, ha alterat la forma de les pocions dels braços, per tal de fer-los expr

sar amb més intensitat els sentiments. 1conjunt, ha creat una coreografia de veídes de mig caràcter i d'altres de carúc

pur.La interpretació és meravellosa. Ni

Verxinina, Tatiana Riabuxinska, l'admi.ble David Lixin, Lubov Rostova, AmEglevski, Leon Woizikovski, Helene Kirva, Delarova, Ladré, Petroff, Psota, tcabsolutament tots els artistes es produebamb una seguretat tècnica formidable cno exclou la vibració interior, la poe^Menció especial mereix Tamara Tumanola nava adquisició, admirable criatura ies féu remarcar amb unes meravellosestes dobles sobre la punta — unes puntes i

cer — seguides d'irreprotxables f ouettés.La curta temporada no podia comen

millor. Vagi la nostra sincera felicitacióComitè Pro-Liceu que l'ha organitzadala Generalitat i a l'Ajuntament que 1'1patrocinada, i a l'intelligentíssim direcgeneral del teatre, senyor Joan MestreCalvet.

SEBAsrti GAS

Henri de Man i elmarxisme a Catalu nya

Man per a trobar-se en plena fallida. EsInés interessant de constatar que Henri deMan ataca, també, el famós precepte mar-xista de la polarització de les classes, ésa dir la concentració en el món modern— de la burgesia per un costat i el pro•letariat per l'altre, i la desaparició, pertant, del que ells anomenen la petita bur-gesia. Henri de vIan afirma, al contrari,que la sola avaluació de la força i de la

Entre els problemes d'Europa que méspreocupació desvetllen, s'ha de posar en pri-mera línia el del Sarre. Aquesta regió, emi-nentment minera i industrial, fou declara-da, grácies al Tractat de Versailles, autn-lioma per un període de quinze anys, des-prés dels quals la població decidiria si voliaretornar a la dominació aleman ya, o passara la de França, o seguir sota el control dela Societat de les Nacions, com actualment.Els quinze anys es compleixen en 1 935, i

Es lògic de preguntar-se si el Sarre és ale-many o francès. Històricament, la conca haconegut tota mena de vicissituds ; però en1815, després de la caiguda de Napoleó, fouanexionada a Prússia.

La regió pren el nom del riu que la ba-nya, que neix als Vosgues i s'aboca al Mo-sela, en amunt de Treves, antiquíssima ciu-tat de Gàllia, capital del primer Estat belgai després anexionada també a Prússia.

La vall del Sarre és una formidable posi-ció estratégica, i per això és comprèn fàcil-ment que Lluís XIV estigués tan interessata assegurar-se'n la possessió. Així la barre-ra del Rin era reforçada amb la del Sarre,i fou precisament pel seu valor estratègicque Prússia s'anexiona, en iSis, Sarrebrücic1 la seva vall.

Qui s'imagini que el Sarre sigui nomésuna regió ennegrida pel fum de les xeme-neies i corcada de pous de mines, està enun error. Recorrent -. com vàrem fer en1928 — el camí de Sarreguemines a Sarre-brück, es passa al costat d'un riu tranquil,vorejat de boscos espessos. En un revolt delriu apareix la capital, estreta i llarga, lesgrises cases de la qual s'estenen per les ri-bes. Al Sud, en una altura, hi ha la plaçadel castell ducal, feixuga construcció d'estilalemany del segle xix. Davant el palau onavui resideix el delegat de la S. de les N.,Knox, s'alça un Bismarck de bronze.

La conca del Sarre compta Soo,000 habi-tants (és una de les regions més denses d'Eu-

ta, per exemple

capacitat de la petita burgesia és un pre-Fritz i Hans es passegen pel port. El pri-

mer, entusiasta,s'engresca: essent tan pròxima la data del plebiscit, lesjudici de Marx i que, al contrari del que —Es realment esplèndid el que ha fet el Passions han recruat, tant dels partidarisell pensava en ]'època en què analitzava Führer en tan poc temps. Mira aquest port, del retorn a França com dels que voldrienel procés de la concentració capitalista, lluny Hans 1 Aquests vaixells carregats de mer- ésser alemanys, amb Hitler de cap suprem.de decréixer, aquesta força va creixent, caderies! Aquests mariners, ahir sense fei- EI Consell de la S. de les N. ha nome-

I és que en realitat Marx, en considerar na, avui treballant tot cantant el Horst nat una comissió de tres membres — entrela missió del proletariat, es guiava més per Wessel liad ! Es admirable, oi? els quals hi ha el representant d'Espanya —,la 'mística que Opel càlcul. S'ha dit poc fins -Hans mira i veu els molls deserts i n.o perquè estableixin les modalitats a seguir ena quin punt la formació de Marx va pesar i sent cantar ningú. el plebiscit.en les consideracions generals de la seva I —I doncs, que no llegeixes els diaris? — Mentre escrivim aixa, està reunit a Gine-obra. Marx, fill de familia de rabins, es I li remarca Fritz. bra el Consell (le la S. de les N., L entre elstroba influenciat per l'evolució del judaisme afers que ha de tractar, hi ha l'examen deen la seva època, quan Mendelsohn, el fa-

La dpassió anar mudat es conclusions de la comissió dels tres, so-mós filòsof judeo-alemany, acabava de fer bre les quals no sembla que s'hagi arribatamb el judaisme el que Kant féu amb elcatolicisme. Segons Heme : «Mendelsolm La passió de Goermg fels uniformes tam-

a una unanimitat,Des de fa un quant temps, Alemanya ha

fouArrui

reformado l'autoritat edellsTallmud,

alemanysestablí y el be sI{ Esccanta

d'historietesnit, Hitler wagnerià fu-que una n

rdespleat un ran activitat,otser sug a g vitat, superiorala de l'anexió d Austria, perquè li sigui

mosaisme pur. El deisme fou la seva con-vicció profunda i volgué servir la huma-

riós, assistia a una re resentació del Lohen-figrin. L'actor que feia el paper del'heroiretornada definitivament la conca del Sarre.Recordem els passos de von Papen prop del

nitat.n wagnerià puja, encara amb el vestit d'es- govern francès pera un arranjament amis-Marx, (loncs, ultrapassa encara el somni cena, a complimentar el Führer en la seva

llotja. Aquest, distret, exclama : tós de la qüestió. El vice-canceller alemanyde Mendelsohn, i de la «humanitat)) tras- —Bé, Goering, aquesta vegada ja exa-

oferí una renúncia oficial a tota eventuallladá la seva fe en el «proletariat>. En geles!

reivindicació sobre l'Alsàcia i la Lorena, aaquest art d'inscriure un dogma en un sím- condició que es reconegués la conca del Sar-bol, ningú com ell no podia excellir. 'Així

Matísre al govern de Berlín. Les reivindicacions

sembla natural que aquest jueu de família alemanyes sobre I'Alsàcia i la Lorena no te-de rabins hagi estat, ensems, el gran apÒs- nen cap importancia per als francesos, detol i el primer papa d'aquesta gran Església Una frase de Louis Latzarus : mancades de fonament que són. Quant aleconòmica universal que s'havia d'implan- ( —Cal dir, en justicia, que a la Cambra Sarre, esta sota el patronat de la S. de lestar, convertint l'home en un agitador i tren- 1 s'aprecia el talent... N., i és aquesta únicament qui pot pendrecant les jerarquies que no són ni han estat Una pausa, i afegeix : decisions, L com que no serà pas Ginebramai fruit del privilegi, sinó de la natu- —...però només s'hi recompensa l'habi- que voldrà que es violi el Tractat de Versail-ralesa, litat. les, tot haurà de passar com queda esta-

Podríem continuar comentant el llibre ' blert en 1919 entre els signants del Tractatd'Henri de Man. No ens deixen indiferents Fx = socialistes de pau, i, per tant, la població del Sarreles observacions sobre «la malfiança envers decidirá sota quin règim vol viure.els .principis de la violència revolucionárian, I Quan Pilaudski visità París i els camps

`ni ida restauració del mite democràtic» ¡ de batalla, $arthou li servi deguia. Du- * * *Només volem demanar-nos fins a quan, en rant a questa expedició ocorregué un inei-

Hem tingut ocasió, en aquests darrersdies, de començar la lectura d'una de lesobres més interessants que s'han publicatsobre el socialisme. Ens referim a Els sis-temes socialistes, de Vilfredo Pareto, llibred'una gran objectivitat on I'illustre sociòlegitalià recull una experiència d'anys dedicadaa l'observació i l'aclariment del socialismeep el món.

No podem, encara, comentar les conclu-sions del llibre — cosa que pensem fer —,perquè avui ens interessa cridar l'atenciósobre l'obra d'un altre sociòleg eminent, elbelga Henri de Man, autor d'un llibre, Audelà du marxisme, d'una gran penetraciói que darrerament ha fet parlar d'ell ambmotiu de la publicació de l'anomenat «plade Man,, proposat com a programa de go-vern al Partit Obrer Belga i que ha trobatuna gran atenció per part de socialistes no-tables, especialment Vandervelde i LéonBlum, així com la càlida aprovació d'unhome considerat avui com una esperançade la política francesa, el neo-socialista Mar-cel Déat. Remarquem — accidentalment

—com avui el socialisme segueix preocupantel polític i 1'intellectual. No com una doc-trina revolucionària, ni com una organit-zació ideal del món, sinó per dir-ho ambuna frase de Besteiro — com un sistemad'idees semblant al que fou ]'enciclopedismeal segle xviii.

Pots els que, com nosaltres, rebutgen elsocialisme com a sistema de govern i enrebutjar-lo no ho fan amb temors catastrò-fics, sinó amb conviccions fruit d'anàlisisdoctrinals, no poden menys de reconeixera quin ,punt certes argumentacions, refe-rents a l'organització estatal, han trobat ecoen homes de formació diversa. El lligamde l'economia i la política, la creació d'uncorporativisme que, en organitzar i donarrelleu a les forces econòmiques de la nació,en proposa la major riquesa i n'evita elsdanys del caotisme, heus ací idees que nosón certament de ]'economia liberal i quetroben ressò en els sectors preocupats del'esdevenidor del país. Corporativisme, nocal dir-ho, sincer i sense escenografia nigrandiositat, com ho és el corporativismeitalià, de fet una enorme machine d'espio-natge que l'Estat exerceix urbi et orbi.

Henri de Man, amb el seu llibre Au delàdu marxisme, fa amb el marxisme el queanys enrera féu Bernstein amb el socia-lisme polític : reformar-lo. Al materialismehistòric marxista, en tant que consideratcom el sol mètode que permet de donarcompte de l'evolució de les societats, oposaun materialisme històric que sigui un mitjàd'investigació valedor per l'explicació decomplexos d'esdeveniments d'ordre històric.

S'ha adonat Henri de Man de la insa-nitat (le la dialèctica marxista? Evident

-ment. Només amb un orgull de neòfit espoden acceptar les conclusions del materia-lisme marxista. Pretendre que l'evolució dela societat recolza, essencialment, en fetsd'ordre econòmic i jutjar la filosofia, la li

-teratura i l'art en funció d'aquesta econo-mia, només pot ésser acceptat amb unfanatisme de qualsevol ordre.

Perd el materialisme històric no necessi-tava certament l'escepticisme d'Henri de

CONTINENTALClarís, 5. = Telèfon 19163

BARCELONA

Mirana Fou.c

Agonia de la premsa alemanyaGoebbels, el ministre de la Propaganda,

tro admet la independència de la premsaalemanya. Com tothom sap, els diaris nopoden tenir altra opinió que la que els im-posa el govern. Ara que, paradoxa!, Goeb-bels s'ha queixat de la uniformitat perio-áística, tement que avorrís els lectors.

Un redactor de la Grüne Post comentAirònicament aquestes paraules del ministre,i el diari ha estat suspès.

També ho han estat la Külnische i l'Es-sener Volkszeitung per haver fet seguir d'uninterrogant la frase: Felicitacions de Hin-denburg al canceller pel seu aniversari.

La moderada Frankfurter Zeitung prouha escrit que per les presses amb què calfer un diari que no sigui de rescal¡ats, ésinevitable que es produeixin errades, i altresdiaris amb tímides velleitats d'independèn-cia han provat de discutir quina mena defaltes són permeses.

El punt de vista governamental no potésser niés categòric : només són tolerades leserrades que no donin peu a una interpreta-ció tendenciosa o equívoca; les altres serancastigades severament.

Historieta berlinesa

Això passa als Estats Units, on ara elsbanquers frueixen d'un descrèdit absolut.

Un banquer que ha seduït la seva secre-tària, va a trobar el pare de la noia

—Estic disposat — diu — a una reparaciócom cal. Em casaré amb la noia...

—Impossible — talla el pare —. Som po-bres, però honrats. Podem comptar amb unfill natural a la família, però no un ban

-quer...

El roig i el negre

Doriot, diputat comunista al Parlamentfrancès, és alcalde de Saint-Denis, a la sa-tisfacció de tothom, com es va veure quanes va fer «plebiscitar».

Disposat a tenir contents els seus admi-nistrats, Doriot no s'està de res.

Un dia, el rector-degà de Saint-Dentis anàa trobar l'alcalde, sollicitant una disminucióde les tarifes d'electricitat.

—Res, fet, senyor rector — li digué Do-riot—. Tindreu un descompte del trenta percen.

Coin el clergue es sorprengués d'aquestfavor que no esperava tan gros, l'alcalde esjustificà:

—Què voleu fer-hi? No puc oblidar queIle estat escolà.

D'Annunzio i MussoliniEl poetissime D'Annunzio, com és sabut,

rep una pensió del govern italià.—Per què — preguntà algú a Mussolini,

— aquesta pensió?—D 'A nnunzio—respongué el duce—sembla

tota dent corcada. Si la deixeu estar, famal. Per a estar tranquil, cal posar-li unacorona d'or.

SI ÉS-El ECTRIC1 DEL.4OSTRE AUTOM"OBIL

- us el repararan

jGADAELÈCTRICTG[ CARREAMOIÀ,618'(Ariboui Dotoncl)

ropa), quasi tots dedicats a la mineria i ala indústria, mentre l'agricultura té poc in-crement. Es curiós de remarcar que a Neun-Icirchen els minaires són també bons page-sos. S'ha fet un esforç per a lligar l'obrera la terra, el qual esdevé petit propietari.

El territori del Sarre és travessat en di-recció S.O.-N.E. per jaciments hullers ri-quíssims, que són el que desvetlla les ganes(le posseir-lo. Abans de la guerra se'n treienmés de 13 milions detones anuals d'hulla.

En arribar a la conca hom queda sorprèsdel contrast amb les regions veïnes ; en com

-paració, la Lorena i el Palatinat bavarèssemblen regions despoblades.

El Sarre no ofereix, però, una gran uni-tat, ni social, ni religiosa. Catòlic a l'oest,protestant a l'est; aquí agrícola, allà mi-naire ; tipus bavarès en la vall del Blies,tipus renà en el del Sarre pròpiament dit.Cal tenir en compte que Alemanya ha tin-gut interès a afavorir la densitat de població, encara que fos amb immigrants.E1 tipus francès, per bé que alterat per

creuaments alemanys, s'observa sobretot enels vells i en les generacions anteriors a laguerra. Però això no vol dir que la majo-ria de la població sigui francesa. Els ale-manys han encarrilat un fort corrent migra-tori per tal de donar al país una major am-premta germànica.

Quan l'elaboració del Tractat de Versailles,Clemenceau no s'oposà a l'autonomia tem-poral del Sarre, amb l'esperança que durantel període comprès entre el Tractat i el ple-biscit hihagués un desvetllament de laconsciència popular a favor de l'anexió aFrança.

Alemanya ha desenrotllat una propagan-da intensa en aquell territori. Ni tan solss'han planyut les amenaces, com la fetarecentment d'unes «vespres sarreses» a lesvint-i-quatre hores del prebiscit, si aquestno resulta favorable a l'anexió a Alemanya.

Una part important de la població del Sar-re és socialista i comunista, i si abans pot

-ser era partidaria d'un retorn a l'Alemanyade Weimar, avui és hostil a ajuntar-se a'Alemanya de Potsdam.Els que miren la qüestió des del punt de

vista dels interessos materials, no són par-tidaris de l'anexió al Reich, perquè la pro-ducció del Sarre és absorbida per Alsàcia,i preveuen que amb l'anexió a Alemanya,que ja té una superproducció, la conca fariaun mal negoci i moltes indústries haurien deplegar.

No és fácil de preveure quin serà el re-sultat del plebiscit, si el retorn a Alemanya,l'anexió a França, o la continuació del règimautònom. Notem però que mentre el go-vern de París no es surt d'una actitud ex-pectant, el de Berlín mena una campanyaintensa sense estalviar mitjans, com si noestigués convençut que són els habitants delSarre els únics que haurien de decidir llurfutur destí.

TIGGIS

FÀBRICA DE TAULES DE BILLARVIDUA DE MANUEL SANCHEZ

Casa fundada en 1903

ESPECIALITAT EN BILLAR5 PER A FAMILIESBarbarà, 1Y . BARCELONA . Telèfon 10145

Exit en la midaCorbates inarrugable.

t Pifamee a bon PICO

JAUME I, ii

Telèfon ii655

PROBLEMES INTERNACIONALS

El plebiscit del Sarre

BANYS MONTGATNou pisos acabats de construir en el seu edifici.Banys per ampliació de I'e,tebliment. Cada un,tres esplèndides habitacions, menjador, cuina,

safareig, galeria, W. C., aigua corrent, gas ielectricitat, des de 600 a 800 pessetes any amb

dret a bany. Visibles cada dia

Per a mes detalls: Passeig Duana, 4, a.n, 1•a

Telèfon 18958-BARCELONA

Viat.ges Marsans, SI A.Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes -

llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers 'i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduïts del

70 0/0 que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

el nostre pafs, senyorejaran la política uns dent del qual el mariscal encara es recordaprincipis que es marceixen, faltats de con- i l'explica sovint :tingut a tot arreu. Fins que la idea nacio- —Quan vaig ésser rebut pel presidentnal s'imposi, fins que el nostre poble es ca- ( Millerand, tothom es quedà sorprès en sentirpaciti que en la lluita per la vida triom- I que ens tutejàvem. Alguns es van pensarfarem o perdrem tots junts, no será possible ¡ que el rneu mal coneixement del francèsd'extirpar el canibalisme de la lluita cías- era la causa d'aquesta familiaritat... No sa^sista que cada dia dóna arguments a aquest bien que el president i jo feia molts anysaltre absolutisme, aquest nacional i racial, que ens coneixíem. Ens havíem trobat enque sortosament per a Catalunya no té cap ! tots els congressos socialistes, perquè totspossibilitat de progrés ací. I dos érem socialistes revolucionaris...

FERMÍ VERGES L 'honor de la familia

Corn que tota la premsa alemanya diu sifa no fa el mateix, gràcies a haver estat«posada al paso pel nazisme, els habitantsdel Tercer Reich compren tres vegades menysde diaris que abans.

Sobre aquest fet de la ((sincronització»Henri de Man periodística, circulen historietes com aques- Sarrebriich

JiProu de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RAGEES POTENCIÁIS DEL DR, SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeurastènia, Impotencia (en trotes les seves manifesúdons),

mel de cep, camemenE mental, pardas de ^mp t verfLgaea,fadi¢a corporal. osdispepsia en en ral de es•.,, papelpifrnions, hiferisme i Eresforne nerviosos en general de leadones i tot) els fr.sfons orgànics que tinguin per causa o o ri gen esgota.ment nerviós.

L•s Gragees potenclals del Dr. Solvré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'la 1 fot el sistema nerviós, re¢ene.cant el vigor eeenal propi de l'edat, conse rvant la salut i prolongant la vida; indicadas espe cialment ds cago.taú en la seva Joventut p•r tofa mena d'eaaeasoe. als que vrifqu en treballs excessius, tant Lisia com moral.o intel'lectuals, esportistes, Lomea de ciències. financiera, artistes, comerdsn . industrial., pensadora, etc.,scunse¢uint sempre, amb les Gregees potencials d.1 Dr. Soivró, tota els esforços o exercicis fddlmenf1 disposant l'organisme per rependre'ls sovint i amb el mirin resultat, arribant a l'extrema vellesa i sena.violentar l organisme amb energies pròpies de la joventut.

Basía pendre un flascó per convèncer-se n

Yaoda a 6`60 pies, flascó, ao lotes Iss principals iarmàcles d'Espaoya, Portugal 1 Americà

NOTA. —Diegienen, rrameteei 1t25 pu. ere regelIe d. correa per al pmsgaelg • Of'dner Leboreforio Sdke-Eerg, Ca rrer del Ter, 16, Barcelona, rebreu grafir un llibre nplirafh, sobre /origen, dneorufllament I riada.cerne dayaerter rnalalnn

Quasi que ens havíem oblidat de Paul malicia que fa que la broma prengui, aFejos! Tanmateix creiem que no serà ne- estones, proporcions de sàtira. Potser és

cessari tecordar que Fejos és el director que, això l'únic que cal remarcar en aquesta obraen l'edat d'or del cinema mut, ens donà So- de Norman Taurog.litud, el film que valgué a MIRADOR un èxit

* #esclatant en presentar-lo a Barcelona en ses-sió especial. Joan Crawford balla d'una manera veri-

Amb el bon record que ens deixà Solitud, tablement engrescadora en el seu film 9ni-no és d'estranyar que estiguéssim impacients ma de dansarina. Llàstima que de fet, balliele conèixer la seva producció hongaresa: ¡ poc! Ella és, com a dansarina, i més encara

«Marian, llegenda hongaresa de Paul Fejos«Rerkeley Squaren

KiTRSAAL AVUI í 4ofs els dies

Dues grans produccions en un mafeíx programa

El film híspano=parlat més apassionant, més original i més bell

I la meravellosa comèdia dramàtica

E1 error de los padres

Flexible com la vida mateixa í emotiva en alf grau. Creació cim de

GLISTAV FROEHLICH

DUES GRANS EXCLUSIVES DE "SELECCIONES CAPITOLIO"

Nana (encarnada per .1nno S ten ), a la portadel seu «boudoir»

UNS ARTISTES INTEL•LIGENT^S

CLAUDETTE COLBERT

)IMMY DURANTE i

EN UN FILM TAMBÉ INTEL LIGENT

US EL RECOMANEM

EN EL MATEIX PROGRAMA

. I I ^GWLk

:. •; , , I (►LC6N

Són dos films PARAMOUNT

EL CINEMALa nostra sessió de demà PANÇ M 4 "Maria" i altres estrenes

Ens hem distingit sempre per una granmoderació en els adjectius, de manera quesi gosem qualificar d'excepcional la sessióde cinema de demà, esperem que els nos-tres lectors ens creuran.I és excepcional perquè presenta dues

obres molt difícils de veure : BerheleySquare i L'dge d'or. Tots dos són films tanpoc comercials, que només poden ésser de-dicats a un públic intelligent com el nostre.

De la primera pel.lícula, ja en parlavaextensament la setmana passada el nostreredactor cinematogràfic ; només hem de re-marcar que la de demà serà l'única pro-jecció que es farà a Barcelona d'aquestaobra.

De la segona, se n'ha parlat molt en elsmedis nteressen pel cinema, ja que

y !} 4Pt

T•,

iY

h; x

l.•

t

r str ^ jl

i^,, EM C ^ v ^ f^^` ^, á^

Heather Angel

és un film realitzat fa quatre anys perLuis Buñuel, el realitzador de Le chien an-dalou, que també fou presentat per nosal-tres. El seu autor vol que l'obra sigut pre-sentada com a «film sobrerealista de LuisBuñuel segons un scenario de Dalí i Bu-ñuel». Amb això — aquests dos noms i Pan-tecedent de l'altre film —, ja n'hi hauriaprou per a presentar-lo, però, per a mésdetalls, reproduïm, d'una carta recent delseu autor, aquest fragment:

((Este film de tipo irracional, luego poé-tico, se alza contra la moral consuetudina-

bé val la pena de conéixer, si més no perexplicable curiositat.

Amb la sessió de demà, acaba la «nostra»temporada de cinema, i acabem també lessessions MIRADOR.

Teníem ja el propòsit de no organitzar-ne cap aquesta temporada, però no vàremsaber resistir els múltiples r variats precsde què fórem objecte.

Creiem que la nostra feina, en aquestam, ja s'ha dut a terme. Ens proposàrem

d'orientar el públic en un domini verge enel sentit que era difícil saber on es tocavavolguérem fer conèixer cosas noves que nosolen ésser projectades en les sales; deci-direm de valoritzar films que perillaven depassar per alt; sobretot, ens proposàremde crear un públic.

Ja ho hem aconseguit. La prova és quehem estat copiats, volent-se aprofitar delpúblic que nosaltres havíem creat. No ens hiamoïnàrem mai massa : sempre hem estatprou desinteressats per a celebrar tot el quees fes de profitós per al bon cinema, en-cara que no fóssim nosaltres els que ho fés-sim.

Ara, s'ha arribat a un punt que s'organit-zen sessions cada dos per tres, i lea casescerquen publicacions o entitats que vul-guin encarregar-se de presentar films. Això,per la forma com s'ha fet, perilla de des-valoritzar del tot el sistema, com ja es camença a notar.

Es clar que nosaltres, ho podem dir benalt, no havíem de témer la desvaloritzaci(de les nostres sessions.perquZ en la tria del_films ens hem mantingut fidels al nostrecriteri de mantenir un nivell, i la prov<d'això ens l'ha donada el públic.

Però com que creiem que la nostra feinaja està feta, deixem de fer sessions. Fond'aixà, la nostra tasca en el camp del cinema seguirà com fins ara, independentorientadora, i disposats sempre a ajudatot allò que valgui la pena.

«Nana », de ZolaPels precedents que es tenien de l'actuació

d'Anna Sten a Moscú, es podia pensar queen el film Nana, tret per Samuel Goldwynde la famosa novella de Zola, ens trobaríemamb una nova Mae West i tot el seu sex-appeal acanallat, al servei d'una intrigamenys prima que la de Lady Lou. Però noha estat així. La Nana americana és edul-corada i no té res a veure amb la novellade Zola. Només cal dir que el film s'acabael z d'agost de 1914, amb el suicidi de l'he-roïna. Sembla revisat per un pastor bap-tista o presbiterià del rovell de l'ou de Bos-ton.

Zola no ha tingut mai sort al cinema.I ara sembla que menys que mai, si es con-sidera que altres films inspirats en novellesseves eren dolents cinematogràficament, peròfidels a l'escriptor. Les infidelitats de la Nanaamericana, tan greus que no calia que elfilm dugués el títol de la novella que quansortí fou qualificada simplement d'ordureper alguns crítics, han fet un xic de rebom-bori a França. Els descendents del novel-lista, que havien signat un contracte d'au-torització amb la casa productora del film,han dirigit protestes vehements a la So-cietat d'Autors i a la de Gent de Lletres.Tot de crítics de diaris han posat el crit alcel clamant profanació, amb aquella puntade xovinisme inevitable.

Però en el contracte alludit hi havia aques-ta clàusula

((El concessionari tindrà el dret, en em-j) rar l'obra, d'aportar-hi tots els canvis, ad-dicions i modificacions que jutjarà conve-nients, d'eliminar-ne totapart que creguiútil, perú sense afectar el pla general del'obra.»

Com es veu, tot això és molt elàstic, iencara més si es té en compte que Nana,als Estats Units, pertany al domini públic,i, per tant, els productors del film s'hanportat amb una correcció a la qual no esta-ven legalment obligats.

La pellícula s'ha estrenat a París i elsdiaris francesos diuen que és dolenta. Aixòno té res a veure amb la qüestió anteriorperò aneu a saber si en aquell judici pe-

j oratiu no entren en bona part considera-cions extracinematogràfiques.

Qüestió de mal resoldre, aquesta de la fide-litat a les obres literáries que s'adapten pera1-cínema. Potser s'abusa d'esmentar-hopotser seria millor inspirar-se en una obraque cal alterar, i no dir-ho enlloc.

Maria. Per fi l'hem vista, i com que s'es-trena públicament molt aviat al Fantásio,creiem oportú de recomanar-la als nostreslectors en la seguretat que ens agrairanl'avís.

Paul Fejos, hongarès ,. ha realitzat a Bu-dapest aquest film que acredita alhora unagran sobrietat de mitjans i una radical in-dependència artística. D'ací un resultatmeritori i un tipus de producció poc corrent,que augmenten encara més l'interès del film,l a per si proveït d'un alt valor intrínsec.

Es un film sense diàleg gairebé, però prouexplícit per les imatges soles.

Maria és una llegenda popular hongaresa.Una llegenda que vol que un xàfec provi-dencial vingui a separar la donzella de l'a-mant, quan sota la mala inspiració de lanit i de la solitud del camp, la virtut ele lanoia està en perill. Un tema que desenvo-lupat per Paul Fejos, ha donat un film in-tensament poètic, on el realisme de les es-cenes i la poesia dels sentiments es mesclend'una manera molt hàbil. Matisada de de-talls d'una tendresa colpidora, adés pinto-resca, adés pregonament patètica, Mariaacusa una probttat artística rara en el cine-ma i porta un accent moral d'una elevacióextraordinària. Un film que ha de convkncerels amics dels resultats estrictament bells,al marge de seduccions fàcils.

Hongria, amb els seus paisatges caracte-rístics, el folklore, els espectacles de la pietatpopular, la seva música sempre xopa demalenconia, procuren l'atmosfera adequadaa l'aventura d'aquesta dissortada mare

—encarnada insuperablement per Annabella—,que, després de morta, vigila des del cel lafelicitat de la seva filla. Diríem que PaulFejos ha sabut impregnar la seva obra,d'una auténtica sensibilitat cristiana, fidela la inspiració .de la llegenda, i a la terrai a la gent que !'han celebrada.

El president fantasm(i ens fa assistir auna campanya electoral realitzada a ]'estild'una sarsuela. El protagonista, l'heroi dela campanya, és un venedor d'específics queté una semblança sorprenent amb el can-didat proposat per a la presidència, el qual,per la seva banda, és un home incapaç itotalment desproveït de talent oratori. D'acíque el venedor d'específics, que domina l'artde la persuasió, el substitueixi en tots elsactes públics. De com aquesta substituciós'estén després fins als actes privats i decom el president fantasma esdevé el presi-dent real, és el que el film tracta d'expli-car-nos. Com que es tracta de la presidènciadels Estats Units i les vistes del Capitolisón prodigades sense preocupacions de capmena, hom no pot menys d'admirar aquesti^ilm que tot fent-se l'ingenu, administra una

com a actriu, l'ànima d'aquest film, que perla resta segueix aquella pauta que la set-mana passada assenyalàvem tot parlantd'una estrena recent.

xx*

Roland W. Lee, treballant ara per la Foxi a les ordres del conegut productor Lasky,ens ha ofert, amb la valuosa cooperació deles marionetes de Podrecca, que tant havíemaplaudit anys enrera al teatre Goya, la pel

-lícula Jo sóc Susanna, la història d'unanoia que cansada ja que amb el pretextd'administrar-li els seus interessos artístics,s'oblidin de la seva personalitat de noia, alfinal crida el que fins aleshores havia sentitdir sempre als seus protectors : «Jo sóc Su-sanna !u

La història és dita en una tonalitat ro-sada un xic empalagosa, però concediremque el film és fet amb rntelligència. Demés,phi ha l'actuació dels famosos ninotets delgran artífex italià, que donen un gran toal film, el qual a estones sembla, tot jugantamb els parallelismes que estableix entreels actors i els ninotets tocar ambients pi-randel•iaus. Tanmateix això, que s'arriba aapuntar molt lleugerament, no progressa, iel film queda terra a terra, com una histò-ria capaç d'emocionar solament les admira-dores deis films ele Janet Gaynor.

Josi(i' PALAU

^y \

—ra

,- 1^-`'^-..

k1'1 ^.

PeseeiQ de Grèría, 37. — TeldEon 79681De les 3 tarda a la 1 matinada

A VENECIADiverfif dibuix Terryfone

LA DONA MODERNA. 1ELS ESPORTS

Documenfal Paramoanf

NOTICIARI FOX SONORNofícies d'Espanyu

NOTICÍARI FOX SONORInfernacional

ELS JLAMENCSCalifa Màgica Moviefone

ria, y por tanto ofende los gustos artísti-cos, literarios, morales, etc., del público.»

Aquests sobrerealistes sempre amb ganesd'espaterrar! Però, així i tot, sempre hemcregut que valia la pena de presentar-lo,encara qúe,,.per circumstàncies diverses, noho hem pogut fer fins ara. Com que els es-pectadors la estan avisats, no és probableque s'ofenguin, sinó que miraran amb in-terès aquesta provatura sobrerealista que

1^•

^i

►•i

rl • ri 1 . ^•^1•4

i^

►•ii►•+

_ _- / .

►•^

►^^•►^►•1►•. '

►•+ ►i

¡4p¡

-. -a •

r♦

p+►4̂ . • • • • . -

^+, +4

í•

••*1►,

+í:

►•i

A1.'

'•'►•i'e- • . 1 • 1-

►t

4 ►.

,•, ►+

►•,►•4.•4

.•• • • . 1 • ►•+

.!.v./ A,.A 1 :/,

EL. TEATRECe p Teitr DOc ►-LANTERNAI p ierre Corneille

Hi ha un teatre d'oc? Es a dir : hi haen els diferents dialectes de la llengua d'ocun repertori de peces de tots gèneres sufi-cient per a alimentar escenes regulars — ical entendre amb això peces que tinguin unvalor dramàtic igual a la mitjana dels tea-tres estrangers? Però això pot voler dir tam-bé : existeix una tradició teatral pròpia delspobles d'oc? una forma d'espectacles, unaconcepció del drama, una sensibilitat dra-màtica especial d'aquests pobles meridionals?

Ham veu que aquesta pregunta és com-plexa ; és, gosa dir, prismàtica

i d'uns quants angles de re-fracció.

Vegem-la d'antuvi sota elprimer angle. Senzilla qüestiód'estadística i d'organitzacióno? Doncs bé, no es pot pasdir, en bloc, que hi hagi unteatre d'oc en aquest sentit.Hi ha un teatre català, ésincontestable. Hi ha hagutassaigs, hi ha repertoris mésn menys abundants de teatreprovençal, gascó, llemosí, et-cètera ; però aquestes regionsdel nostre comú Migdia no te-nen companyies ni escenes re-gulars per a donar a aquestmagre, però sovint interessant,capital dramàtic tot el seu reo-(limen t.

Sembla que el geni teatralhagi estat menys generosa-ment concedit als nostres oc-citans que la lírica o l'èpica,per exemple.

Adhuc a Catalunya, un (;ui -merà pot ésser comparat -- adespit de totes les seves qua-litats eminents — per la pu-resa, la grandesa, la perfeccióartística, a un Mistral. Elteatre català — que és l'únicorganitzat, l'únic que té un re-pertori modern divers i abun-dant -, no ha tingut el seuShakespeare, ni el seu Racine,ni àdhuc el seu Molière.

Amb tot, s'hauria pogut muntar, de tempsençà, una organització interregional de lea-tre occità que hauria poat en tots els reper-toris dialectals, que hauria pogut passejard'un lloc a l'altre el millor de cada escenalocal i contribuir així, al mateix temps queal desvetllament d'un gust per al teatrenacional endormiscat en l'ànima dels nos-tres compatriotes, a llur millor coneixementmutu i a la formació d'una consciència co-muna.

Fa alguns mesos que s'ha pres aquestainiciativa i ho ha estat a París per una donaque farà figura de precursor, si troba l'ajutde què té necessitat i que mereix. L'anàlisidel seu programa em permetrà d'encadenara la solució de la qüestió que acabo deplantejar sota el seu primer aspecte, la res-posta que crec que s'ha de donar quan esconsidera la mateixa qüestió sota una altracara : existeix una tradició, o una sensibi-litat dramàtica especial deis pobles de llen-gua d'oc?

L'organització que s'intitula el Teatred'Oc i que ha fundat Juliette Dissel, té perfinalitat la formació d'una companyia am-bulant i el muntatge d'un repertori d'espee-tacles i de drames que permetin als poblesoccitans dependre consciència de llur capitalescènic i escampar -ne el coneixement tant aFrança com a l'estranger. Crec poder con-cretar així el pensament de la fundadora.Tindrem doncs, a França almenys, les toar-nées Juliette Dissel, o del Teatre d'Oc, comtenim les tournées Baret o les de la ComèdiaFrancesa.

I vetaquí en què consistiran segons elprograma de la seva organitzadora

l. er Conferéncies per autors del Migdiasobre un tema meridional. Entre els confe-renciants inscrits, citem Marcel Prévost,Emile Ripert, Armand Praviel, Charles-Brun, Jean Camp, André Lamandé, Fernan^lLaudet, Marie Gasquet.

2.n Espectacles tallats, compostos ele re-citals, cants i danses del folklores provençal,català, llenguadocià, auvernyés, llemosí, gas-có, presentats per artistes en abillament re-gional estilitzat i adaptat.

3. er Representacions teatrals a l'aire lliu-re, en oc o en francès, per professionals delMigdia, com Madeleine Bréville-Silvain, deI'Odéon ; Marcelle Gabarre, de la ComédieFrançaise ; Irma Perrot del Théátre de Pa-rís, i jo mateixa ; Gautier-Sylva, de l'OdéonPaul Méric, de les Tournées Baret ; Vino-nene, de l'Opéra Comique ; Vignál i Men-dives, cantors basco-bearnesos.

4. t Felibrades i festes típiques.En 1930, a propòsit de la Mireia adaptada

a l'escena ;per Giran, jo havia proposat al-guna cosa d'anàleg en aquestes mateixespàgines. La fundadora del Teatre d'Oc afe-geix algunes precisions, que crec útil detranscriure

sEl Teatre d'Oc (que té el seu estatge so-cial a París, rue de la Sorbonne, 4-6), noté sala ; es desplaçarà a petició dels directorsde sala, dels ajuntaments, dels comitès defestes i dels diversos grups que, tant a Pariscom a la província, sostenen l'esforç delsartistes. Els del Teatre d'Oc són tots pro-fessionals originaris del Migdia i conservenl'amor a llur terra natal. Les obres inter-pretades seran de temes meridionals, campe-rols de preferència, car nascuda d'una antigafamília pagesa, crec en les virtuts de la terrai de la raça. — No sempre serem creadors,sinó que sovint rependrem obres caracterís-tiques inspirades per l'ànima provençal, llen-guadociana, catalana, gascona o llemosina.»

Abans que Juliette Dissel, fa més de deuanys, l'estiu de t923, una dama de la so-cietat marsellesa que té el sentit de les cosesbelles al mateix temps que el de 1'organit-zació, havia fet representar L'Arlesiana enla seva magnífica propietat de Saint-Antoi-ne (prop de Marsella), per aficionats esco-llits, provençals tots, que tenien l'accent iei foc sagrat. Les decoracions naturals (masi aire lliure del camp provençal) magnifica-ven la interpretació calorosa d'aquella petitacompanyia que aleshores sols treballava pera un centenar de privilegiats. Aquesta inter-pretació fou represa amb gran èxit en unasala privada alguns mesos després, 1 1 'any

següent, altre cop a I'aire lliure. Cito aquestrecord personal per a demostrar en quinsentit de les realitats recolza l'empresa delTeatre d'Oc, en quin pressentiment difús delpúblic occità ha de trobar un eco.

Juliette Dissel ha declarat, en altres cir-cumstàncies : ((He fundat el Teatre d'Oc pertal de fer conèixer millor la bella llenguaque ens ve dels trobadors, i revelar al granpúblic, amb els cants i el folklore, l'ànimamalencònica, aspra i valenta dels nostre,avis.»

Juliette Disset

Em sembla trobar en les darreres paraulesl'ànima de la resposta al segon aspecte dela qüestió que he plantejat en començaraquest article.

Igualment que a Occitània no s'han re-trobat poesies èpiques originàries de l'Edatmitjana, però hom ha seguit els rastres d'unsentiment i d'una matèria èpica d'una gran-desa comparable a les autèntiques cançonsde gesta, l'absència d'un repertori dramàticno exclou pas l'existència d'una sensibilitatespecial dels seus pobles en matèria de tea-tre. Han mancat les circumstàncies per aafavorir l'eclosió d'una tragédia, d'una co-mèdia, d'un drama líric pròpiament occi-tans ; però se'n poden trobar copiosos in-dicis en tants d'assaigs locals que s'hanmanifestat en el transcurs del temps, en lesrestes encara vives dels nostres antics mis-teris de Nadal (Pastorales, Paslorets), enla intensitat dramàtica de les nostres can-çons populars, tan sovint i tan admirable-ment dialogades. "Cotes les nostres festespopulars són essencialment espectaculars.

Ja fa temps que crec que és en totesaquestes manifestacions escamparles on calbuscar els elements del teatre propiamentoccità que encara està per definir i crear.Caldrà tornar a parlar d'aquesta qüestió queem sembla de la més gran importància peral desenrotllament ele la nostra personalitatcol-lectiva.

Congrés sovièfic de teatreper a infants

A Moscú, segons conta la LiteraturnaiaGazeta, ha tingut lloc un congrés d'escrip-tors dramàtics per a infants. Es tractavad'elaborar les idees directrius que han deguiar les representacions teatrals destinadesals infants. Les discussions han estat moltanimades i en elles s'ha debatut qüestionsimportants com el paper pedagògic del tea-tre per a infants i les relacions entre l'es-criptor i el pedagog; la creació de forma-cions d'actors especialitzades en les obresper a la joventut; la part de les obres clàs-siques en aquests espectacles; la llengua il'estil, problema aquest darrer particular-ment greu, ja que una relaxació en 1'ex-pressió pot tenir conseqüències funestes pera l'esdevenidor de la cufura.

Tots els reunits han estat d'acord a de-sitjar que el teatre per a infants ocupi unlloc independent en el teatre soviètic i queles obres escrites a aquest fi siguin d'unnivell artístic elevat.

E1 teatre fzigan de MoscúA la capital de la U. R. S. S. hi ha

prop de 20,000 gitanos, antics nòmades —estanyapaelles, venedors d'animals, predic -tores del futur, etc. —, que el govern téinterès a fixar i convertir en obrers. Pera aquesta gent s'ha fundat un teatre, elsartistes del qual són també gitanos, sovintnascuts sota els ponts. El govern vol queaquest teatre sigui un instrument de pro-paganda per a desarrelar les habituds nó-mades d'aquella raça. Ha calgut, moltesvegades, ensenyar als actors, no ja l'orto-grafia, sinó l'alfabet.

Actualment, el teatre tzigan funciona re-gularment i, a l'estiu, emprèn tournées pclpaís, sobretot a Ucrània, on abunden elsgitanos.

Naturalment, a Rússia és considerat elgènere tzigan dels cabarets europeus, comuna més de tantes corrupcions de la societatburgesa, que no té res a veure amb el quecultiva el teatre de Moscú.

Demà:BERKELEY SQUARE

i L'AGE D'OR

Rambla Catalunya, 37 • Telèton 11701

AVUI : GRAN SETMANA DEREPORTATGES I REVISTES«Perdidos en el mara

« Desfrucfores »

Doble Revista FemeninaPathé Journal

SETMANA VINENT

EL CINEMA RETROSPECTIUcintes de l'any 1905, comentades amb humorisme

Sempre sessió s onfínua de 330 a 1230

Sempre una pesaefa t'enfrede

La dèria commemorativa que, aquests dar-rers anys, és més viva que mai, ens fa fixaren un tricentenari que, si altra cosa no, tél'avantatge de cridar l'atenció sobre un delsgrans noms de la literatura dramàtica. Vo-lem dir el de l'autor francès Pierre Corneille.

Pierre i Thomas Corneille, tots dos poe-tes, però el segon mediocre, nasqueren, acomenços del tfoo, a Rouen, i des de lamés jovençana edat es sentiren atrets perla literatura ; però si el nom de Thomas ésrecordat encara alguna vegada, ho és per

Corneille, Qer Michel Lasne

reflex del germà genial més que pels seusmèrits intrínsecs.

Aquesta primavera es recorda a Françael tricentenari de la representació de la sevaprimera obra mestra, Le Menteur.

Però quin camí més ple de dificultats nohagué de recórrer l'autor abans d'arribara aquesta cobejada fita! Ja en i629 —quan tenia vint-i-tres anys -- tingué lafortuna de veure representat a París, en elteatre de l'actor Mondory, comediant trans-humant - aleshores a França no existien,com avui, les companyies fixes de cada tea-tre —, una de les seves obres : Mélite oula fausse lettre. La seva comèdia fou benacollida, qui sap si perquè era d'un nou gè-nere. En efecte, contràriament al que erausual en tots els països, la nova obra noprovocava la rialla, no havent-hi personat-ges ridículs com paràsits o bufons. Cor

-neille havia anat de dret al sentit realísticde la vida. Malgrat la inexperiència d'unofici en el qual feia els seus primers pas-sos, creava un personatge fins aleshoresinèdit, el d'una noia sense diners i astuta,que, espiant la mestressa, reïx a pendre-liels seus adoradors, fins al punt de podércaçar-ne un, amb el qual es casa. Peròmalgrat l'èxit amb quú havia estat acollidaaquesta idea original ele la suivante, i so-bretot a causa de les altres tres o quatreobres que havia hagut de tancar en el seu

CATALUNYAUn extraordinari

programa

REMOSATAFILa lluita per la vida a la selva malaia

PROGRAMA

FOX

calaix sense poder-les veure representades,Corneille no s'havia estat de traslladar-sede Rouen a París cada setmana. Natural-ment, hi anava per tal de veure Mondoryi constatar la moneda que s'havia apilatsobre la seva taula. Però havia d'adonar

-se que, tot i el favor amb què havia estatrebuda la seva Mélite, Mondory no teniagaires ganes de dur a l'escena altres obresseves.

L'actor estava sota la protecció d'unagran família amant del teatre, els Liancourt,

i aleshores Corneille es giràtambé a aquests mecenas ambl'esperança de fer-se obrir lespórtes de l'Hotel de Bourgo-gne, on representaven els co-mediants reials.

Les preocupacions - materialsno eren les úniques que tor-turaven el jove autor dramà-tic. La freqüentació dels ac-tors, l'audició de les obresd'altri, les converses amb lagent d l'ofici, li havien obertels ulls sobre la manera deconstruir una obra teatral, so-bre el respecte a la regla deles tres unitats establerta perAristòtil. Corneille fou acusatde no respectar aquesta re-gla, tant que s'ha dit que,per a ell, «unitat de lloc» , perexemple, volia dir «mínimumde variació de lloeu. Precisa-ment, el seu Cid fou objectede dures crítiques per aques-ta raó, i sotmès al judici del'Acadèmia !

xx^

Malgrat algun moment dedescoratjament, ja que les cir-cumstàncies semblen volerobstaculitzar-li la carrera, Cor

-neille persisteix, i vetaquí quela fortuna comença a som-dure-li.

En la primavera del 1633,Lluís Xlll anà a les aigüesde Forges a reforçar la seva

fràgil constitució. Els metges li aconsellarenque es distragués amb representacions tea-trals , i per seguir aquesta prescripció, fouconstruït un escenari en el palau on viviael rei. L'autor triat fou Mondory, el qual

recità, en presència de Lluís XIII, Méli-te i dues peces més de l'autor de Rouen,La Veuve i la ,Galeria du Peíais, comèdiesque van agradar molt al rei. No calia mésperquè els dos imbrogli fossin repetits aParís i fessin cèlebre el jove Corneille.

Però així i tot no li mancaren noves tri-bulacions, com la del Cid, que ja beco es-mentat. Richelieu, que havia assistit, alteatre cíe Vosges, a les representacions deles obres de Corneille, tingué l'estrafolàriaidea d'escriure, també ell, una obra tea-tral en cinc actes, i construïda la trama ala seva manera en confià la redacció de cadaacte a cinc poetes diferents, i deixant larevisió total de l'obra a Corneille.

L'art dramàtic francès, abans de Cor-neille, consistia més en diversions i espec-

tacles que en representacions de la vida i

estudis de caràcter ; res d'acció pròpiamentdita ni de problemes psicològics i dramàtics.Per això Corneille és considerat amb raó, aFrança, el veritable creador de la tragico-mèdia clàssica, per bé que en les seves pri-meres obres hi hagi encara traces del queera el teatre abans d'ell.

ATnos NOVELLIS

Demà divendres, dia 18estrena al

CapitolN' LATUERA['IGRL ORMQM FOITLR

i

Pimientay más pimienta

amb

Victor Mac LaglenEdmund Lowei Lupe Velez

. .

Un títol i un repartiment prometedors

PROGRAMA FOX

Prraer-Je;AN ROUDIN

UNA PEL'LICULA QUE ES POT RECOMANARFERVOROSAMENT

con

F^1

NM ELLA

FRITZ LANG LLEGENDA HONGARESA DE

ha dit l'e'la; P A U l F E J OS«Des del naixementde la pel'lícula so-

nora mai no he vistuna realització tanpoètica i amb tantd'encís,»

MARIAÉS UNA PEL'LICULA INNOVADORAEliminat el diàleg gairebé per complet, parla d'únici meravellós llenguatge de la imatge i del gest

UN POEMA D'IMATGES

El propvinent dissabte, presentació al

nf.

Et «Llibre del Repartiment» del Pals Valencià, que es conserva a l'Arxiu de laCorona d'Aragó

Això, que avui ens és un fenomen normal,a l'abast de tothom, i que anomenem laconquista de l'aire (ja podríem començar a(l ir-ne la conquista del cel), no és pas unacosa d'avui tammateix. Emprant urna locu-ció estereotipada, (d'aspiració aèria és tanvella com la humanitat». Hem dit aspiracióaèria englobant-hi Cot allò que signi fi ca, javalent-se dels més pesats que l'aire, ja delsmen ys pesats que l'aire, navegació o avia-ci ó. I diem aspiració, per a expressar la ideai el desig més que no pas la realitzaciócar aquesta sí que és dels nostres temps

L'ANGELET ENTREMALIAT

--Brutícies! Ja t'ho havia dit que noanessis a jugar a l'arc de Sant Martí.

(Marianne, París)

—Ara que ja sabeu nedar, em fareu unfavor si firmeu en el meu àlbum.

(Le Rire, París)

LE/ LLETRE/UN SAVI HA MORT

VARIETATS LA CONQUISTA DE L'AIRE

Julià RberFa poc --- el dia z de maig — ha mort a

Cagcaixent, població de la Ribera valen-ciana, el savi arabista Julià Ribera i Tar-ragó.

El senyor Ribera havia estat catedràticde la Universitat Central (només a Espanyahi ha Universitat Central), era membre del'Acadèmia Espanyola, també ho era de l'A-cadèmia de la Història... No obstant, elsdiaris de Madrid, en general, han despatxatla notícia de la seva mort amb una gase-tilla estereotipada : raó de més perquè en

aquestes columnes li dediqui hom una aten-ció més especial.

Havia nascut a la mateixa població deCarcaixent l'any x858. Després d'estudiar ala ciutat de València el batxillerat i la car-rera de Dret, es va traslladar a Madrid, onva seguir els estudis de filosofia i lletres,

-especialment de llengua àrab, sota la direc-ció de Francisco Codera. Catedràtic de laUniversitat de Saragossa primerament, hofou després de Madrid. Va explicar suces-sivament llengua àrab, història de la civi-lització de jueus i musulmans i literaturaaràbiga.

La tasca del senyor Ribera es significa,per una banda, en la formació dels deixe-bles. Deixeble d'ell fou Francesc Pons iBohigues, també de Carcaixent, arabistamalaguanyat després d'haver publicat estu-dis notabilíssims. Deixeble d'ell ha estatMiguel Asín y Palacios, les obres del quansón estimades universalment entre els pe-rits. Deixebles d'ell han estat, així mateix,altres erudits que conreen aquesta brancade disciplines aràbigues no massa sobradesde conreadors.

Per altra banda, la tasca del senyar Ri-bera es posa de manifest en la prou nom-brosa llista dels seus llibres, elaborats i pu-blicats molts d'ells quan els investigadorsi els erudits no podien comptar amb les re-latives — i tan relatives ! — facilitats ambquè poden comptar actualment. En aquestapart de la tasca arabista del senyor Ribera,cal remarcar dues notes : la primera, queno reduïa l'arabisme a l'estudi una micaidolàtric de l'idioma ; la segona, que pres-cindia tot el possible de la història políticaper a fixar-se en la història interna, en elsfets de cultura, en les institucions, etc. Aixívaren anar naixent els seus llibres sobrel'ensenyança i la bibliofília entre els musul-mans, sobre els orígens del Justícia d'Aragó,sobre els orígens de la filosofia de RamonLlull, sobre altres temes i — darrerament

—sobre la música popular medieval espanyolai les seves relacions amb la música europea,treballs que suscitaren molts comentaris.

L'any igzq el senyor Ribera va demanarla jubilació r es va retirar a Carcaixent.Home d'una gran modèstia personal, voliapassar els darrers anys de la seva vidalluny de les esferes oficials i a prop dela terra nadiva, a prop dels seus horts detarongers. Perquè 1'illustre professor no erasolament un propietari; sinó un agricultorque es preocupava dels seus camps i queprocurava millorar-los, assajant noves es-pbcies de taronges i implantant nous mè-todes de ]laurança... Alt, corpulent, amb laseva barbeta blanca i amb la peli torradapel sol, quan es trobava entre els tarongersno deixava de recordar aquells musulmansdel País Valencià que sabien fruir de lanatura i escriure versos o filosofies...

111111111111111111111111111111111111111111111111 11111 E 11111'

Ezit en 1a midaCorbates inaua&ablea

' Pijames a bon prea

JAUME I, ii

Telèfon 11655

Consells de Màxim GorkiEI cèlebre escriptor rus sha hagut d'assu-

mir la tasca de llegir una colla de manus-crits d'autors joves i, a propòsit d'això, dóna,des de les pàgines de la Literaturnaia Gazelade Moscú, uns quants consells a la joven-tut literària de la U. R. S. S.

La llengua literària. — «La llengua és elprimer element de la literatura. Una obraartísticà que vol revelar, en tota la sevaplenitud, el sentit profund dels fets de lavida social, ha d'ésser escrita en un llen-guatge clar, net, acuradament triat per. alli que persegueix. Es així com han escrit elsautors clàssics. Es la llengua veritablementliterària; encara que hagi estat poada en elparlar de les masses populars, es distin

-geix netament de la seva font ; el seu ca-ràcter descriptiu li fa rebutjar, de la llen-gua parlada, tot el que és degut a l'atzar,als capritxos passatgers, a les alteracionsfonètiques, tot el que no correspon a l'es-perit de la llengua. La llengua parlada noqueda sinó en les frases dels personatges,però només allò just per a caracteritzar-losi donar-los un relleu més ñet.»

Escriviu contes ! -- « Es una mala cosacomençar la carrera literària amb gransnovelles. A aquest costum devem tanta quin-calla literària. Cal apendre l'ofici escrivintcontes, com ho han fet quasi tots els gransescriptors estrangers i nostres. El conte ensavesa a estalviar les paraules, a disposarlògicament les coses, a tenir un tema clar.No és per res que un escriptor força dotat,al qual vaig aconsellar que escrivís contesper a descansar de les novelles, em respon-gué que el conte era una forma massa di-fícil.»

La literatura per damunt de la realitat. —allo sóc partidari del naturalisme, voldria

que°la literatura s'elevés per damunt de larealitat, que la contemplés una mica des dedalt... La tasca de la literatura és agafaresdeveniments o personatges petits, però ca-racterístics, i fer-ne alguna cosa de gran, detípic. Aquest era l'objectiu de la literaturaen els grans escriptors del segle xix, en Bal-

Poe després---l'any 1929—donava una al- zac, per exemple, tan sovint anomenat, peròtra conferència a Lo Rat Penat. Alesho- tan mal conegut.»res, va parlar en la llengua del país. 1 s'ex-cusava de parlar-la malament amb aquestesparaules

—Si val la veritat, no sóc dels valenciansque a sa casa i en família hagin abandonatla llengua paterna. He viscut més de cin-quanta anys en terres castellanes, i a macasa, en família, s'ha parlat sempre en va-lencià. Però lluny de València i isolat decontactes valencians, la meva manera deparlar és necessàriament pobra, com la dela barriada on em vaig criar en un poblede la Ribera, i barrejada de castellanismes,sense la finor ni l'elegància pròpies de con-verses literàries o erudites que es nodreixenamb la lectura d'obres clàssiques.

I tot seguit parlava de ]'abast dels idio-mes, confessant—ell, membre de l'AcadèmiaEspanyola—que ((ni escrivint en castellà so-bre les matèries de la nostra vocació, no estroba públic en el món, perquè hi ha moltserudits estrangers que es dispensen d'a-pendre l'espanyol perquè creuen poder pas-sar-se sense la ciencia espanyola.»

E1 fet és que el senyor Ribera va repen-dre, en aquests anys darrers di la sevavida, una sèrie de treballets—petites mono-grafies—sobre personatges de la Valènciamusulmana, sobre qüestions de toponímiai sobre qüestions filològiques. Es una llàs-tima, una veritáble llàstima, que el doctís-sim arabista no hagués dedicat més activi-tats del seu viure laboriós a eseatir l'origen,les modificacions i la significació de moltesparaules genuïnament valencianes, de pro-eedéncia més o menys aràbiga i que, pertant, no podien ésser escorcollades a fonsper qualsevol filòleg. Els seus articles sobretoponímia són interessantíssims i han esta-blert noves normes per a escriure el nomde moltes poblacions valencianes.

Però l'obra que més va ocupar els anysfinals de Julià Ribera i Tarragó ha estat

l'edició del Llibre del Repartiment. Aquestllibre—com ja sap el lector— és el llibre onconsta la distribució del Pafs Valencià queva fer Jaume el Conquistador entre els quel'acompanyaren a la conquista. Com ha ditel mateix Ribera, és el document històricmés valencià dels nostres arxius, perquès'hi parla dels valencians que mai no s'ha

-vien mogut de València (fent-se, arribat elcas, musulmans) i dels valencians que va-ren començar a ésser-ho per l'ocupació, delsquals procedeixen els actuals. Document es-crit en un llatí ple d'arabismes, no haviapogut ésser estudiat degudament. Constade tres volums de paper que es conservena l'Arxiu de la Corona d'Aragó . i, per béque Bofarull en féu una edició, Ribera latrobà inaprofitable, per la qual cosa enuna d'aquelles conferències proposava quees fes una edició fototípica subvencionadaper les corporacions oficials valencianes. Iaixí s'està fent, no sense que el llibre fa-mós sortís temporalment de l'Arxiu de laCorona d'Aragó, tret amb permís ministe-rial pel senyor Josep Sanchis Siverá. L'il-lustre arabista ele Carcaixent no sols ha es-tablert l'ordre de les pàgines---que era al-terat en els tres volums —, sinó que, pocabans de morir, ha acabat el pròleg per al'edició. Els que el coneixen diuen que ésun treball ple de doctrina i de suggeréncies,digne d'un home tan savi.

Savi, sí. I reconegut com a tal en medisllunyans. Així, ]'any rgzq, el Congrés d'His-tòria celebrat a Oslo va nomenar el senyorRibera membre (en són solament sis) delCentra Internacional d'Història de les Cièn-cies, amb seu a París. Darrerament, ambmotiu del 14 d'abril, el govern de la Repú-blica Espanyola ]i va conferir la banda del'Ordre de la República.

Per cert que els diaris dretistes de Ma-àrid, en fer la necrologia de Julià Riberai Tarragó han omès aquest detall. Per què?Perquè essent l'insigne arabista un homed dretes (per bé que no gregari i sí ambidees pròpies), resultava doblement remar-cable la justícia dels republicans. I la jus-tícia republicana convenia ocultar-la bon

-dadosament...

ALdELA I VIVES

Un precedent literariul segle xvti, que en Descoberta del nounón sustenta la possibilitat d'una inavegacióaèria, fonamentada en el principi de la ma

-vogació ordinària. 1 en Dèdal propugna lapossibilitat d'atènyer els camins de l'airemitjançant un carro volador (és a dir l'ae-roplà).

Es també del domini comú l'afany deLeonardo de Vimci maldant a realitzar elvell ideal de la conquista aèria per certs me-canismes, els dibuixos dels quals ens han es-t at retrets 'sovint'.

No és tan sabut un curiós antecedgnt oprecedent literari a què ans porta el s'usditArthur Mangin. Ho qualifiquem de literari,puix que d'altrequalificatiu en manca la se-guretat. Amb els nostres ulls hem vist eltext que fa referència a urna provatura devol realitzada per l'astrònom i geògraf pi-tagórie Arquitas, de Tarent. Si agafeu lesNits àtiques d'Aulus Gellius, 'llibre X, ca-pítol XI1, podreu llogir el tros on parla c:ela gesta d'aquell savi. Aulus Gellius recullen les seves Nits el que li contaren sobrefets meravellosos de tota llei, bo i declarantque no se'n fia i que costa de donar-hi erè-dit. Quan parla d'Arquitas, diu que allò quehom li atribueix no és menys meravellós, ialhora no és tan inversemblant ; hom enconcep més la possibilitat. Addueix el testi-moni de «molts dels nobles grecs» i delfilòsof Favorinus, <<seguidor molt fidel de besmemòries velles ». I què diuen aquests testi

-monis? Doncs asseguren que Arquitas cons-truí una mena de colom artificial, de fusta(un més pesat que l'aire), que va volar per«una certa illei i disciplina mecánica». Aquellcolom es mantenia en suspens per una traçad'equilibri i era mogut per un esperit tan-cat a dins. Aulas Gellius reporta, en grec,les següents paraules de Favorinus : «Arqui

-tas de Tarent construí un colom de fusta

Diuen si Barcelona és la primera ciutat de que volà. Uin cop cessat ino reprenia el vol

la Penínsuia que veié un home encelar-se. el mecanisme s'aturava allí.»

L'any 1784, apareix editat a Barcelona un ves lesO i també sen fa ressò. Preneu

opuscle relatiu a ascensions en aerostat, per seves des, i là número z8 -, llibre I de

un tal Garnborino, el mateix gravador, pot- dieada a Arquittos, llegiu

ser, de la portada que reproduïm (i que de-vem a les bondats del senyor M. Rocamora).Vegeu el lema: sic itur ad astra, divisa delblasó dels Montgolfier. Un dels pruners na-vegants aeris, el famós Blanchard, que higuanyà molts diners, quan féu la primeraascensió (la féu al Camp de Mars) escriví ales banderoles del seu aparell i als bitlletsd'entrada, la mateixa divisa. Li feren aques-ta broma coent:

Au Champ-de-Mars il s'envola,au chame voisin it resta ià.Beaucoup d'argent il ramassa;Messieurs : sic itur .ad astra.

o almen ys, no s'ha reconegut que l'home,abans d'ara (aara» vol dir més d'un segle)s'hagi eneelat per mitjans mecànics.

Això +no és novetat per a ningú. Tothomconeix, amb més detalls, o amb no tants,que la conquista de l'aire no fou un acudito urna invenció de les generacions de l'Edatoontemporàinia. Altrament, ja diuen que nohi ha res nou sota el sol: nihil sub solenovum. La quimera vede lluiny. Qui nosap la llegenda de Dédal i d'Icar? Qur noha sentit parlar de les «teories» de Roger (Gravat, arxiu de l'aulor)Bacon tractant de la possibilitat de fer unamena d'instruments volants, gràcies alsquals l'home viatgi pels aires? També esdigué que Joan Muller (savi alemany delxrv-xv) havia construït una àguila artificialque, illavors de l'entrada de Carles V a Nu-renberg, va volar davant de l'emperador —i quan aquest va néixer, Muller feia anysque era .mort! —. Així mateix, li és atri-buïda la construcció d'una mosca de ferroque volava, i després d'algunes evolucionses posava a la mà de son amo. Sobre aixòens informa cert llibre de Mr, Arthur Man-gin, titulat La Navigation aérienne, de lasegona meitat del segle xtx. Hi ha tambéJohn W7illcins, bisbe presbiterià de Chester,

—Per què plores, maco?—Perquè el meu germà fa vacances

jo no.—1 per què no fas vacances?—Perquè encara no vaig a estudi.

(Ric et Rac, París)

El secret de BalzacI ara que ha sortit Balzac. L'escriptor ca-

tòlic Jacques Madaule, parlant del Balzacd'Ernst Robert Curtius, en el qual veu lamés bella sintesi balzaciana, després de pre-guntar-se què resta avui de la gegantinaconstrucció de la Comèdia humana, escriu

«Abandonarem el que, als ulls de Balzac,tenia més preu, per a no quedar-nos sinóamb el quadro exacte i vivent de la Françadintre r800 i r85o? Farem de Balzac, des-prés de tantes crítiques, l'ancestre de lanovella realista i de la novella naturalista?Gràcies siguin donades a Curtius per talcom, amb el seu llibre, ha fet impossibled'ara endavant que es cometi aquest error.No és l'observador, sinó el visionari, el queens invita a considerar. L'home del secret,l'adepte de l'ocultisme, el teòric de l'ener-gia, no és un simple observador dels cos-tums del seu segle ; és un home vivent queaplica tot el seu dinamisme a abraçar lasocietat humana, fent al revés el gest delseu contemporani Maurice de Guérin, ques'abandonava a abraçar la naturalesa. A lapassivitat de l'un, respon la prodigiosa ac-tivitat de ]'altre. Però el resultat, per béque molt diferent, és sempre l'acord per-fecte del subjecte i de l'objecte que consagrales obres del geni.»

PerlesLa novella per entregas, el roman -f euil-

leton, és indubtablement el gènere més ricen penes. Ara, potser, l'ha vingut a subs-tituir el periodisme, que en el temps delgran furor d'aquell gènere no havia adqui-

rrt la importància d'avui.Heus ací una collecció de perles, la ma-

j oria de les quals ha recollit Prerre Norieyen un assaig publicat al Crapouillot

D'Alexandre Dumas pare:«—.Ah ! ah ! — digué en portugués.» (El

Collar de la reina.)«Salvator diposità sobre el front de la

noia un bes tan cast com el d'un raig delluna.» (Els mohicans de París.)«El que bategava sota la seva mà, era

l'artèria dels seus dits.» (El comte de Monte-Cristo.)

((Eh menys de deu minuts, la guineu ha-via esca Wat disset gallines i dos galls. Di-noc w ales homicidi!» (Memòries.)

uL alg. i a es compon de 33 parts d'oxigeni 6') paris d'hidrogen.» (La tulipa negra,l'acció de la qual passa al segle xvu.)

«A Austerlitz, Napoleó ordena que es tren-quin a canonades els estanys glaçats on

s'han retirat els russos... I els 2 5,000 russosmossegaren la pols.» (Memòries.) rt

u- Sou -. digué Colbert — tan espiritualcom M. de Voltaire.n (El vescomte de Bra-gelonne.)

De Ponson du Terrail:«Semblava que la seva parpella dilatada

tingués el do de veure.» (Rocambole.)((Ella el mirà amb un matís de respecte

i d'indiferència a ]a vegada.» (Id.)((—Té, aquí tens mo,000 francs — digué

el comte allargant una cartera a la (lona —.Es tot el que porto a sobre avui.» (Id.)

«El seu barret abonyegat, estripat, ja notenia figura humana.» (Id.)

«Tenia aquell meravellós accent mig es-panyol, mig anglès, que acusa l'origen bra-sileny.n (Id.)

«Vull enviar-lo a les illes Marqueses... elvendrem a bon preu a algun pell -roja.» (Id.)

«El general, creuat de braços, llegint elseu diari...» (Id.)

D((Josep

de p g

sé un enoll en terra i deixà

sobre aquella mà blanca i grassoneta comla de la Venus de Milo el més respectuósdels petons.» (El lladre.)

Del novellista belga Léopold Stapleaux«Duia una jaqueta i una armilla de qua-

dros, amb uns pantalons del mateix color.»«D'ençà de la mort de la seva dona que

tant havia estimat, el general havia envellitràpidament. A l'època en què passa la nos-tra història, tenia seixanta-cinc anys i n'a-parentava el doble.»

LLEGIU EL LLIBRE DE GRAN EXIT á

= DESPRÉS DE CALLAR

'' EL CANÓEL LLIBRE DE LA POST-GUERRA e

PER LI,UIS ELIES

Preu: 4 pessetes

Administració i venda:

- Llibreria Cafalònía

- 3, Ronda de Sano Pere, 3:11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111

a i TarragóEl retorn material i definitiu del senyor

Ribera al Pafs Valencià va coincidir amun retorn als estudis d'història aràbigo-va-lenciana que havia fet en la seva joven-tut, principalment a la revista El Archivo,de Roc Chabàs. EII mateix—en una confe-rència (lanada al Centre de Cultura Valen-ciana—ha explicat ele quina manera les cir-cumstàncies de la vida l'anaren allunyantd'aquelles matèries arábigo-valencianes pera induir -lo a treballar en altres matèries decaràcter més general o més abstracte.

Te manis et terme numeroque carentis arenaemensorem cohibent, Archyta,

pulveris exigui prope litus parva Matinummunera : nec quidquam tibi prodest

aerias tentasse domos, animoque rotundum1'ercurrisse polum, mor ituro.

Segons els comentaristes, es tracta d'unindividu, un mariner, que troba, mal enter

-rat, el cadàver d'Arquitas vora 1a costa deMatinum, i li adreça aquestes paraules(( Junt a la costa de Matimum, o Arquitas,una misèria de pols t'empresona, tu qui aca-nares la mar i la terra i l'arena sens nom-bre : maridar, no et val haver escandallatles mansions aèries i descrit l'esfera celeste.»

Heus ací, als precedents de l'aviació o dela navegació aèria vulgaritzats, un de no tansabut, r que oferim .als qui s'abelleixen d'a-questes coses.

Com antecedent literari és indiscutible. Pe-rò és, només, «literari»? Es fantasia pura;és una llegenda sense contingut real? Per ad'altres l'àrdua seintència.

LLtrls BERTRAN I PIJOAN

GUTENBERG, S. LFàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Agullers, 1 1 VIa Laletana, aTel. 15524 • BARCELONA

Mai no havia estat tan impressionant nihavia arribat a vibrar tan intensament.

Pidelaserra s'ha abocat materialment so-bre el paisatge català i n'ha extret tot elque durant anys i panys de silenci haviasomiat d'una manera positiva. Per aixb,davant.el fet de la cosa en curs d'execució,el pintor viu en un autèntic paradís i des-

I. Mallo!La pintura gràcil i abundant de Mallol

topa amb una reserva considerable. Aquestaés allò que genèricament s'anomena escolad'Olot. Hem de convenir que s'han esgotatles possibilitats artístiques d'aquesta intensaproducció que un dia tant va fer pel nostreart. Actualment perseverar en la tècnica ien els temes als quals ens referim, és potserúnicament anar tirant de quelcom que pos-seeix uns prosèlits incondicionals no aptes

quaranta moments pictòrics d'unes gransamplitud, envergadura i qualitat.

Pidelaserra ostenta, dintre el concert dela pintura catalana moderna, un d'aquellspapers que acostumen a passar a la his-tòria amb una legítima importància. Hacirculat amb la fuga de la joventut abru-sada per l'instant que s'acomplien merave-lloses revolucions. S'apagà més tard per al'art. I en rependre l'activitat, situant-se enel moment actua], se'ns apareix un pintor,per al qual el forat dels anys no existeix.

M. Pidelaserra — Arbrat de la cleda

Carme CorfèsCn^ o (^.+br — v,-;,, a l,, t .,i

Carme Cortès, en aquestaexposició de Can Parés, hacristallitzat en la seva obra el que li man-cava per a esdevenir, ja aconseguida la nor-malitat, perfectament digna d'ésser tingudaen compte pel futur de la nostra pintura.Serveixen per a justificar aquestes paraulesles tres teles del fons de la saleta.

Es incontestable qué quan per la concep-ció i per la paleta d'un artista desfila elprocés, integralment ben portat, de la con-juminació d'elements, l'estabilitat d'aquestsi el triomf d'un color, s'aconsegueix aquestto al qual Carme Cortès arriba desprésd'una constància tan gran.

La pintura de Carme Cortès és un ritmeininterromput que fineix en l'eclosió d'uncolor que arriba per obsessió, per allucinantfortalesa.

Un altre factor que valoritza l'obra de lapintora és una constant sensibilitat aplicadaen la seva forma normal, és a dir acceptantels interessos immanents de tots els acces-soris que formen en conjunt un escenaripictòric.

Manían PídelasserraAquesta tongada a la qual els pròxims

Salons de Primavera posaran el segell declausura, ens ha donat tanta pintura i tannotable molta d'ella, que la presència de lesdarreries sembla haver de denotar un Iblassament. Per si això tingués un vaguevestigi de realitat, Pidelaserra se n'ha erigiten contradictor amb l'exposició que ha inau-gurat a les Galeries Syra. L'esmentada ex-posició consta de quaranta unitats que són

Dom regie4re4

raspalls per a tots els usos

articles de neteja — objectes per a presents

rambla Catalunya, 40

ferma totes les seves facultats galvanitzadesper una inactivitat que ha resultat en be-nefici d'elles.

El paisatge de Pidelaserra és l'experièn-cia unida a la retina i a una força de diccióben poc corrent entre la gent d'ara.

L'autor viu més a la vora de la revolucióque de l'estereotipameñt que diuen que dónala fisiologia avançada. Es nou en la sevavarietat, subjectiu quan es presenta la ne-cessitat d'anorrear una personalitat dubtosaemanada del model i dintre l'objectivitatadquireix una visió pletórica de grans be-lleses .

Pidelaserra excelleix en el panteisme pai-satgístic. Hivern i estiu, muntanya i pla,troben un idèntic ressò en la seva concep-ció. Arreu hi ha la mateixa quantitat d'a-mor i d'entusiasme, de sabor racial i d'am-bient. Traspassos d'hora, subtilitats d'airei frescors naturals, tot té el seu llenguatge,la seva dicció especial, la dosificació d'es-perit en el punt dolç.

Ventijol és un cant daurat que cau sobreuna cosa prima de si, en la qual cal ob-servar la presència meteorològica. Les Gar-beres és l'hora determinada, la del repòspatriarcal sobre un camp humaníssim. Boi

-tina és la gràcia de l'expressió de Pidela-serra que fixa la veritat del seu refinat ialludit panteisme. Caml de Caldes és la in-corporació poètica en la pintura. Pluja ésuna altra faceta de l'artista que de tot elque és naturalesa en sap destriar trèmolosemotius.

Gairebé podríem dir que en el transcursdel catàleg es troben sense parar argumentsper classificar en diferències totes les partsintegrants. Pidelaserra adopta sobre els seusmotius una conseqüència ; qualitat pictòrica,la qualitat dignament despreocupada delsquadros plens de la sensació de cosa vis-cuda i de desig de fer-se seus tots els de-talls virtuals de la seva pintura, és a diremoció i força ajuntades.

ENaic F. GUAL

Ezit en le m de

Corbates íoarrnssblee

' Pijemee e bon preu

JÀUME I, i^

Telèfon 11655

Gauguin —Autoretrat ,(Col. FL de Monfreíd)

L Csó© u, PROJECTOR

DE PARIS ESTANT

Gauguin o l'ambició eixaladaWilliam Morris

Anglaterra celebra actualment el centenaridel naixement de William Morris. Al Vic-toria & Albert Museum de Londres s'hacelebrat una exposició d'algunes de les sevesobres i de records de les seves múltiples ivariades activitats.

La influència de John Ruskin determinàen un grup de joves d'Oxford allò que s'ha

-via d'anomenar pre-rafaelisme, que alesho-res conegué una voga formidable i que araés gairebé oblidat. Però d'aquell moviment,á ]'estranger, els noms més coneguts sónels de Burne Jones i Dante Gabriel Ros-setti, els quals es limitaren als dominis del'art plàstic, mentre William Morris s'es-merçava en diversos camps, ja que fou poe-ta, pintor, decorador... i també propagan-dista del socialisme, tot portant una acti-vitat comercial.

De primer, pensà ésser arquitecte, peròes dedicà a la pintura per consell de Ros-setti. La seva habilitat no reeixia quan estractava de fer figures humanes, fins queun dia el seu conseller descobrí que s'haviade lliurar a l'art decoratiu i no a pintarquadros.

Per tal de contrarestar l'industrialisme quearruïnava l'artesania, fundà, en i86t, lacasa Morris & Co., amb l'ajut de Rossetti,Burne Jones, l'arquitecte Ph. Webb i algunaltre, amb el fi de renovar els oficis artís-tics. Fins a la seva mort, en 1896, Morrisdirigí la casa, a la qual es deuen la deco-ració del menjador del South KensingtonMuseum, les tapisseries de la galeria d'artde Manchester i de la capella d'Exeter Col-lege, les vidrieres de l'església de Sant Martíde Scarborough, de Sant Miquel de Nightoni de la catedral de Salisbury, i així mateixinfinitat d'obres més modestes : paperspintats, teles estampades, joies, cuiros re-pujats, etc., etc.

Gràcies a l'exposició actual s'ha pogutdir que Morris estava molt per damunt detots els seus amics pre-rafaelites i que, comha passat a França amb els mobles LluísFelip, no fóra estrany que la moda un diaatorgués la seva preferència a les obres de-coratives de William Morris.

En bona marxa la casa, Morris volguéque la seva obra fos apreciada per les classeshumils. Amarat de les idees ruskinianes,segons les quals la vida tota ha d'estar sotael signe de la beutat, Morris volgué pro-pagar el seu evangeli i es posà a donarconferències. Però s'adonà que era immoralparlar d'obres d'art a proletaris que vivienen la misèria, va creure que la qüestió so-cial passava al davant de l'artística, i estornà socialista, i no pas de la mena delsdiletants, sinó dels militants : fundà diaris,donà mítings, lluità. Sovint estigué en des-acord amb els seus amics socialistes sobrela tàctica revolucionària, perquè el socia-lisme estètic de William Morris sentia re-pugnància envers la violència.

El poeta que havia fet poemes llegendarisinspirats en l'esperit del quattrocento, es-criví aleshores les Noves d'enlloc, on profe-titzava el que seria el món socialista des-emharassat de mals de cap materials i lliuratdel tot a l'art.

Diguem als curiosos que una bona collade fragments d'aquesta obra foren traduïtsal català per Joan Estelrich, i publicats enla collecció Minerva, del Consell de Peda-gogia, l'amo del qual era Xenius. Al capde poc temps, aquest opuscle era introba-ble per haver-se'n fet foneclissos els exem-plars. Es parlà de si a la Mancomunitat hihavia censura eclesiàstica, i quan el ja obli-dat afer Ors, el fet d'haver publicat Pobretade Morris fou un dels càrrecs contra eldictador cultural d'aquella època, avui re-duït a collaborador d'El Debate.

NIT DE LLUNA.

—Tinc la seguretat que en tot el món nohi ha un amor com el nostre.

(The Flu,norist, Londres)

Hi ha actualment, com d'habitud, unesquantes manifestacions artístiques remar-cables ofertes al públic parisenc. Però undesig especial ens fa avui preferir l'actua-litat immediata decantant-nos a parlar decoses suggerides per una exposició que nofa gaire ha tancat les portes : Gauguin, sesamis, l'école de Pont-Aven et l'AcadémieJulian ; segona del cicle didàctic que desen-

rotlla la revista Beaux-Arts sota el títol ge-neral de Les ¿tapes de la peinture contein-poraine.

Insuportable i deliciós Gauguin! Tot elque (le bo portava el seu bagatge ens haseduït una vegada més, a despit de contra-partides ingrates i de l'antipatia que hemtingut sempre per la llegenda forjada a l'en-torn de pintors i de poetes maleïts.

Pels voltants de 1890, Gauguin pinta alPoldu i a Pont-Aven, poblets perduts delcap bretó de Finisterre. Un amic fidel, l'ho

-landès Meyer de Han, l'acompanya i el privad'ensorrar-se en plena desfeta econòmica.L'antic agent de borsa interpreta unes com

-posicions i uns paisatges de vegades idíl.lics,més sovint feréstecs, on les tintes senceresalternen amb matisacions recercades, els va-lors sords amb les estridències. El contactede Cézanne i de Van Gogh tot just ha en-dolcit d'una punta aquella natura aspra ser-vida per una mà barroera. Els volums ma-tussers es policromes amb un teixit de pin-zellades filiformes estudiades i aplicades ambunció o es conjuguen en una gamma ho-mogènia, sensual i rica per la sola volup-tuositat de la matèria, fins que, de sobte,la suggestió d'un color primari eixint a raigde tub desvetlla el bàrbar dominat a mitgesi el fa saltar amb un impuls sense controla la joia salvatge dels tocs crus i dels cam-pits silvestres. Obsessionat per doctrinaris

-mes absurds i alhora guiat per intuïcionsgenials, artificiós i ingenu, complicat i pri-mitiu, ambiciós i limitat, l'esperit de Gau-guin es reflecteix ja sencer en les seves telesde Bretanya i ]'exotisme dels antípodes nofarà sinó multiplicar-ne la servitud i lagrandesa.

Un jove pintor, Sérusier, alumne de l'A-cadémie Julian, arriba un dia a l'aula ambuna tauleta on Gauguin ha volgut fer de-mostracions coordinant sense barreja algunstons purs. La tauleta provoca grans entu-siasmes entre els aprenents de vint anys.Tots ells només desitgen que descobrir as-pectes d'art inèdits, enllaminits per la re-cent aventura impressionista, la qual, tot iésser ja gairebé closa, encara no havia trans-cendit al públic. El geni ordenador de Cé-zanne romania quasi ignorat en el seu recód'Aix, esperant el moment d'imposar -se.L'Acadèmia Julian s'agita. Pierre Bonnard,Emile Bernard, René Piot, Denis, Vuillardi altres futures notabilitats eren de la colla.La passió es fa extensiva, amb més o menysabast, a altres grups i individualitats iso-lades. Bretanya coneix diverses peregrina-cions artístiques plenes de joventut i de fer-vor. Gauguin exulta ; predica com un illu-minat el destriament i la brutalització delspigments, la transposició absolutament sub-jectiva dels elements de la natura. I l'en

-grescament propi li farà creure tota la vidaque ha obert als que el segueixin un noupas meravellós. No obstant, la seva influèn-cia fou tan fugissera com aleatòria. El nomd'aescola de Pont-Avem> ens sembla desor-Mtat i superflu. D'antuvi, tot el que entreaquella joventut valia alguna cosa féu suraraquest valor acusant més tard els atributsparticulars de la personalitat de cadascú.Afegim-hi altres influències collaterals tanto més fortes, com la dels acords plans i es-morteïts de Puvis de Chavannes, la de lesestampes japoneses, la del pre-rafaelismeanglo-germànic i, sobretot, la irrupció d'a-quell complex ordre d'idees decorativista iliterari conegut amb el nom de simbolisme.

Curiós moviment, el simbolista. Destilla-ció alambinada del precursat per Baudelairei Verlaine. Devots contrits de Rimbaud i

de Lautréamont. Stéphane Mallarmé pontifi-cant sobre una confraria d'incondicionals.Les imatges espectrals d'Odilon Rédon so-brepujant la ingravidesa de la morfologiadeixatada i monocroma de Carrière. El poè-tic intuïcionisme bergsonià. Les estrofes sa-lomòniques d'Henri de Régnier. El Moréaspreciositzant, Apoteosi d'art decoratiu. Ibseni Maeterlinck triomfant al teatre de l'Ouvre

animat per Paul Fort i Lugné-Poé. Paradís de teòsofs, espe-ritistes, vegetarians i similars.Barroquisme verbal i materialestranyament empeltat d'in-tencions austeres; estilitza-cions líriques embrutades decalitja ; gust per l'esoterisme,gratuit o no ; divagacions mis-terioses i necrofíliques ; velleï-tats místiques in:oncretes,com a reacció natural de lapedanteria intellectualoide for-mada a la cua del raciona-lisme a la Renan i del mate-rialisme científico-optimistadels Littré i els Berthelot. To-ta una cavalcada de màgia ide fantasia a estones rica ienjogassada, a estones inefa-blement poca-solta, estiradafins els primers anys del se-gle actual. Maurice Denis,evocant l'atmosfera de la sevajoventut en el prefaci del ca-tàleg de l'exposició Gauguin,em recordava com, a darrerahora, aquest desconcertant es-tat d'esperit aconseguí covar,no res menys, una obra mes-tra : Pelléeas et Melisande.Però això era l'excepció feliç.Com a motius ben caracterís-tics preferiríem indicar lesmoixigangues Rose+Croixempescades per Sar Péladano el terrabastall que provocàl'estrena de l'Ubu Roi d'Al-

fred Jarry, l'extraordinari fracassat. Un pa-rèntesi : la tendència simbolista repercutí aCatalunya amb alguns subproductes, d'entreels quals el poeta Viura fou un dels méstípics, mentre el corrent materialista era re-presentat per Pompeius Gener.

Tot el que hi havia en Gauguin de dúctili d'influenciable fou fàcilment influenciatper la naixença d'aquest perillós ambientsaturat de literatura. Però, entretant, el bàr-bar era massa rebec per adaptarse i nomésvolia l'evasió. f no va parar fins a rea-litzar-la, però es va aturar en el pla estric-tament material. Sota tots els climes, l'an-títesi moral subsistia. Enmig dels bananersi dels hibiscus, el pobre artista somia ambgrans decoracions murals on poder esbra-var-se amb les mateixes arbitrarietats sim-plistes d'un primitiu romànic prèviamentpassades per un filtre de civilització deca-dent. La vanitat se'l menja viu tot naufra-gant en la solitud i la misèria. Sent l'a-tracció de mons subtils i eteris, vagamentpressentits, mentre el seu fons d'animalitatesquerpa el lliga a terra més fort que mai.I, no obstant, els seus sentits són fins, laseva fe encegada, la seva vocació absoluta,la seva ambició megalòmana . En veure-laeixalada pels mateixos elements hostils queporta penjats a l'ànima, l'emigrat viu eldrama sinistre dels grans destins.El neguit d'evasió que torturava Gauguin

no fou pas determinat per circumstànciesfortuïtes. Les terres colonials, llavors encaraplenes de salvatgeria autènticament primi-tiva, l'atreien com un miratge ; refugi ala inadaptació congenital. -Primer serà unafuga a la Martinica. Més tard, en projectarun viatge a Madagascar, la fortuna se l'en

-duu cap els corals i els cocoters de Taití.(El seu llibre Noa-Noa i les narracions po-linésiques de Stevenson i Loti són a l'o-rigen d'aquest diluvi de tinta que ha ar-ribat a fer indigestes les illes de les marsdel sud.) Retorna a París al cap de dosanys i les circumstàncies se li ofereixen be-nèvoles per a l'acompliment d'una hono-rable carrera ciutadana. Gauguin es diver-teix fent una mica el pallasso i, agullonatcom e1 jueu errant, prefereix pendre de nouel vaixell per no tornar més. Treball per-dut. El corc contradictori anava arrapatdintre seu, rosegant-lo sense repòs fins eljorn que moria a l'ombra macabra dels to-tems de Nuka-Hiva.

ALBERT JUNYENT

—Ara que me'n recordo : qui fa la tevadona?

(Wabash College Careman)

YHIUIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIHIIII IUIIIIIIhIII11ilIIIIIIIIIIIIHIUIllJ11111111111111III1111111IIIII11111111111IIUllllllli_^2

_ PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

- ANTONI MARTI, . c Màxima rapldesa B Màxima qualltot

AVINYÓ, 19, pral, : Telèfop 17047 : BARCELONAidWf1UH 1ltllIH111H11111U11HIIlItIU111HIHIIIIHNIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIHIIHIIIIIflIIRIIIllIH1111HII1111111Ii

—Es escandalós ! No fas més que dormir1 a l'oficina, i per afegidura ronques tan fortque el cap de negociat s'ha despertat.

i (Gazzettino Illustrato, Venècia)

: • , ^,^ •MUSICA

PERFILS DE LA MÚSICA CONTEMPORANIA

La música non aresa des d' acig

AI cap de poca estona d'haver-nos cone-gut, ja ens trobem submergits en plenadiscussió sobre la brillant evolució de lamúsica hongaresa actual. El jove mestreDorati, ex-alumne de la famosa Acadèmiade Budapest, actualment director d'orques-tra dels Ballets Russos de Monte-Carlo,ens parla de l'evolució musical de la sevapàtria, secundat eficaçment per la seva joveesposa. Els parallels històrics entre el mo-viment de la música hongaresa i el d'Es-panya i més particularment el de Catalunya,

T RADIOParlant amb Alfred Cortot

etació persoral. Les obres no tenenons amagades i «oficials, susceptiblesexplicades. Chopin s'equivocava quan

ue era odiosa una música sense arriè-o e. La música no es pot expressariteratura i paraules.

STRA 1 PIANO

referiu la música expressada per leslicacles veus de l'orquestra o pel pia-

'orquestra compta amb més mitjans,'cursos d'expressió. Però no supera el

El marit. — Tantes valentes i nobles su-fragistes que han anat a la presó, han fetla vaga de la fam, han patit de mil ma-neres lluitant per la igualtat dels sexes, iara no vols portar la motxilla ni cinc mi-nuts !

(London Oi5inion)

—Has vist el barret que duia la Matilde?—No m'hi he fixat.—A la cara qeu feia el notari?—No.—Noi, sí que estàs distret a missa!

(The Humorist, Londres)

dir r^ <<

cerca del folklore. Recorren tot el país i re-cullen milers de cançons. I sorgeix una obrafolklòrica única per la seva dimensió i laseva importància, sols comparable al Can-çoner popular de Catalunya o al Tresor demelodies hebraiques-orientals, d'Idelsohn. Ladissertació de Bartók sobre la cançó po-pular hongaresa, entre altres, n'és el fruitcientífic, la coneixença del qual serà indis

-pensable cl'ara endavant a tot instigadorfolklòric. Allò que el destí refusà a Pedrell,es realitzava al mateix temps, en aquests

Alfred Cortot

dos mestres hongaresos : l'eminent home deciència troba en una obra artística similarel complement perfecte del seu geni.

No volem discutir en aquest moment quinés el més gran músic d'aquests dos delsquals parlem. El mestre Dorati ens fa ob-servar amb raó que malgrat els dos haginrecorregut el mateix camí, ens trobem da-vant de dos temperaments molt diferents.Kodály és més líric, més expressiu, méstradicionalista. El seu Psalmus Hungaricusés ben conegut a Barcelona, gràcies a lesmeravelloses execucions que d'ell n'ha fetl'Orfeó Gracienc. El geni de Bartók és mésprimitiu, més absolut, més arriscat; pre-fereix els colors ombrívols i els ritmes exal-tats, El seu èxit mundial ha estat potsermés esclatant, i les seves Suites, les sevesRapsòdies, els seus Quartets però sobretotles seves Danses i Improvisacions sobrecançons populars han esdevingut veritablespeces de moda.

pies formes del folklore a l'estil i les formesde la música. Es dins d'aquesta concepcióque el nom de Falla significa una novaèpoca en la música espanyola amb relació aAlbèniz i Granados. Es en aquest mateixesperit que Bartók i Kodály obren una no-va època en la música hongaresa.

Malgrat les enormes diferències entre lapersonalitat artística dels seus grans músics,Budapest ha sabut donar a tots ells el llocque els correspon. Dohnányi és, amb el fa-mós violinista Hubay, director de l'Acadè-mia Franz Liszt de l'Estat. Aquest pianistameravellós, intèrpret model, sobretot de lessonates de Beethoven, és alhora director ar-tístic de la Ràdio hongaresa i de l'Orques-tra filharmònica. Bartók és el professor depiano de l'Acadèmia de la qual Kodály ésel principal professor de composició. Elsseus alumnes es troben escampats a travésde tot el país com a professors de música,organistes, directors d'orfeons. Les sevescomposicions, sobretot les seves harmonit-zacions de cançons populars, són cantadesarreu i han transformat Hongria, com m'as-segura el mestre Dorati, en un país de can-tatres. Així és com en totes les escoles escanten, al costat del repertori clàssic, lesobres mestres modernes. Gràcies a la ini-ciativa i al geni d'alguns homes la vidamusical, concentrada abans gairebé a lacapital, s'ha difòs arreu del país.

Hongria sap atreure i situar els millorsdels seus músics, a desgrat de la limitacióestreta i arbitrària—com pretenen els hon-garesos—de les seves fronteres. Per bé queBartók, Dohnányi; Hubay i altres siguinfigures ben familiars al públic internacional,les seves millors forces les consagren a lestasques musicals de llur propi pafs. Aques-ta és una de les característiques significati-ves i que més cal remarcar de l'Hongriamusical dels nostres dies.

- piano per a expressar la música de la intimi -LA VJRTüosITAT tat. Recordeu la preferència de Debussy,

Fauré, Chopin per al piano.— Trobeu necessària la virtuositat en la

música? Us plauen els malabarismes de IVIúsJcA MODERNAcerts instrumentistes? — demanem.

El pianista aclareix: A la pregunta sobre l'esdevenidor de la— L'intérpret només ha de recórrer a la música moderna, fa constar

virtuositat quan la música escrita en contin- — La música moderna tornarà als clàs-gúi una part. Com en certes obres de Cho- sics. Tornarem a les grans formes. Deixa-pmn i Liszt en què les habilitats són inelu- rem les petites composicions de collegial. Fi-dibles. Voleu un consell? En les arts clissi- xeu-vos en el retorn als antics que han fetmuleu sempre les dificultats ; aparenteu la Hindemith i Strawinski.naturalitat. M'han explicat una anècdotadel torero Bombita que constitueix una lliçó EL Péal.le DE BARCELONAd'art. Bombita, després de lluitar molta es-

xxx

Les primeres obres d'aquests dos mes-tres es troben sota la influéncia de l'impres-sionisme francès. El que ens sorprèn des

del començament és, sobretot en les com-posicions de Bartók, un sentit acusat per a

la sonoritat lluminosa i per als ritmes bru-tals i excitants. Com el sentit rítmic de Fa-lla, el de Bartók està nodrit pels ritmes com

-plicats del folklore, sense tenir res a veure,però, amb els ritmes negres o amb el jazz.Ni per a Bartók ni per a Kodály la cançópopular no és una qüestió d'exotisme senti-mental, sinó que l'esguarden amb una granobjectivitat, com si retrobessin en ella llurpròpia llengua. Les melodiespopulars, ba-sades sobre escales primitives, eliminen del'estil impressionista tot el que hi havia decromatisme sobreexcitat i de sensibilitat de-cadent. Formen el ritme, formen l'harmo-nia, fixen les pròpies formes. Llur horit-zontalisme produeix un contrapunt melòdici concentrat. Les modulacions s'enriqueixenen llur pròpia essència, sense que els calguirecórrer per aixa a teories intellectuals.

Els dos mestres hongaresos van a la re-

Per llibres francesos

LLIBRERIA

Louis Bergé

Rambla del Centre, Iq

Telèfon 23118

i per revistes i diaris

estrangers

Kiosque FranÇais

Rambla dels Estudis, 7

tona, va aconseguir matar el toro. Un ad-mirador per felicitar-lo li va dir : «Molt bé !Us ha costat, però!» I el torejador es pla-nyia : «Estic en decadència 1 S'han adonatde la mecànica del toreig.»

— I en la música s'esdevé igual?.-Sí ! El públic no ha de tenir conscièn-

cia del que costa tocar una sonata. Les com-plicacions no s'han de veure.

FONS 1 FORMA

sitgi podrà adquirir un receptor de tipus

popular a terminis de 4 marcs mensualsque li seran descomptats del jornal.

El ràdío=repór4erL'estació de Leipsic vol triar ràdio-re-

pòrters, i a tal fi ha obert un concurs, leseliminatòries del qual ja han tingut lloc endiverses ciutas alemanyes. El director del'estació, Eugen Hadamowski, havia for-mulat aquests advertiments en convocar elconcurs

«S'anomena speaker ]'home que sap ferun bon anunci i que també sap fer un bonreportatge radiofònic. L'anunci I el repor-tatge són una sola cosa. Si l'anunci és bo,

és un reportatge breu, mentre que el bonreportatge no és res més que una presen-tació detallada.

»Busquem homes capaços de fer bonsanuncis i bons reportatges.«El speaker, la persona que parla davant

el micròfon, ha de poder fer el resum en

— El públic de Barcelona — opina Cor-tot — sent la música amb profunditat i ve-

hemència. Teniu les institucions modèliquesOrfeó Català i Orquestra Pau Casals. Co-nec Barcelona i els catalans. Des de l'any1905, data de la constitució del trio Cortot-Thibaud-Casals, que mantinc relació ambel vostre mestre. A l'estranger, en música,sou ben considerats.

— En efecte. El gran pianista polonès Pa-derewski va arribar a confessar al diplo-màtic espayol F. Muns : «Sabeu quin pú-bic és el més ben preparat d'Europa? Elde Barcelona !»

Aquí acaba la conversa. Cal agrair la ini-ciativa de l'Associació de Música da Carne-ea i Conferència Club que permetrà conèi-xer Cortot en un nou aspecte, com a con-ferenciant i comentador dels grans músics.

Un quart d'un esdeveniment que ha duratmolt més. Aquest resum ha de contenir totsels trets característics del fet en qüestió. Elrepòrter és doncs un artista que crea. Gré-cies a ell, l'esdeveniment es transforma enobra d'art radiofònica.

eLes capacitats intellectuals d'un bon re-pòrter han d'ésser innates en una proporcióque em sembla de l'i per cent. El 99 percent restant és representat per .un treball

assidu, coneixements adquirits i experiència.»Només els homes nascuts artistes i que

saben crear posseeixen «d'instint aquest

1 per cent. Com l'escultor forma el seubloc de marbre, com el pintor crea la imatgesobre la seva tela, el repòrter ha de saber

acomodar la realitat i formar-la gràcies ala màgia del verb creador. Cap teoria noli ensenyarà l'art. Ha de conèixer el seutéma, viure'l, i, per tal d'assimilar-lo, licaldrà sovint passar hores, dies i potser set-manes i tot.))Que ho expliquin als speakers de què

fruïm a Barcelona !

—Esteu enfadat amb la vostra dona?—Jo?—Doncs m'ho havien dit...—La gent exageren... només ens hem di-

vorciat.(La Petite Gironde, Bordeus)

—Em fa l'efecte que no accepten la nostraproposició,. (London Opinion)

El pare. — Després d'això, caldrà quem'expliqui quines són les seves intencions.

—Del tot honorables, però gens matri-monials.

(The Tatler, Londres)

NOTES DE RADIO

La ràdio a AlemanyaA darrers d'abril, el ministre alemany de

la Propaganda, Goebbels, inaugurà la sèriedels comunicats polítics, els quals són desd'aleshores radiats cada divendres a les vuitdel vespre (hora europea) per totes les es-tacions alemanyes. Els dissabtes, aquestscomunicats són radiats en anglès, francès,espanyol i portuguès.

— L'estiu que ve, a la Universitat deBerlín, diversos professors donaran cursosde «ciència radiofónica».

— El ministeri de la Pro(}aganda ha co-mençat una vasta campanya per al reclu-tament de nous oients. A fi que la majoriade llars alemanyes, sobretot les obreres, tin-guin ràdio, el president de la Cambra Ra-diofònica del Reich ha fet un arranjamentamb les empreses industrials del Rin i del

Ruhr, gràcies al qual tot obrer que ho de-

n'ha estat segurament la figura més noblei més interessant. Format en l'escola ale-manya, la seva música de cambra, les se-ves Variacions sobre una cançó infantil pera gran orquestra són manifestacions impor-tants i enclsaclores d'un esperit que es sentdescendent de Schumann i de Brukner. Tan-mateix en els darrers anys es sent atret pclfolklore i els seus Ruralia Hungarrica sóndignes d'ésser arrenglerats al costat de lesDanses Hongareses de Brahms.

Entretant, però, el camí de l'europeïtzacióde la música hongaresa, iniciat •per Liszt iseguit per Ernst von Dohnány, topa ambuna reacció poderosa. Un cercle de jovescompositors comprèn que pel camí de la in-filtració de motius de folklore nacional enl'estil europeu de la música contemporàniano es podia pas fer un gran servei a la for-mació d'una veritable música hongaresa,sinó tot el contrari. Per a crear una músi-c nacional cal desenrotllar i donar les prò-

Plantegem la qüestió de fons i forma enT'art. Què té més importància, el fons o laforma? El poeta Paul Valéry afirma : «Elque és la forma per a algú, és el fons pera mi.» Cortot ens contesta

— El músic francés Saint-Saéns declara«Per a mi l'art és, abans que res, la for-ma.» No hi estic conforme. L'art ha de te-nir un contingut i esperit. La forma no pas-sa d'ésser el continent, el vas. Dins el vasés on descobrirem la bellesa, o millor, laivresse.

— En aquest ordre, quina missió té l'in-tèrpret?

— L'intèrpret, en executar una obra, hade cercar-ne el fons. Una interpretació mu-sical equival a la recerca d'un contingut.Cada vegada que un concertista executa, ha,de recrear i sentir la música com si la com

-pongués. Jo, en el piano, m'imagino quecomponc l'obra. El concertista s'ha de sen-tir, emotivament, compositor de la músicaque interpreta.

LA MÚSICA COMENTADA

— Considereu una empresa difícil i pe-rillosa la d'explicar i comentar la música?

— Perillosa de veritat ! — afirma el críticfrancs —. Només l'execució d'una obra ex-plica la música. Jo, en les meves conferèn-cies, no analitzo, per exemple, les baladesde Chopin o els estudis simfònics de Schu-mann. Em limito a preparar l'emoció musi-cal dels euditors. La meva explicació és la

OTTO MAVER interpretació en el piano. Naturalment, una

J. CABRE I OLIVA

El sastre !:1

joventut\I

SANITJASIIIIIIIIIIIII!Il!ltttIIllllllll

Baix St. Pere, 50

— BARCELONATelèfon 25658

uIII^I^1luuIIlllllii^IIIItlIIIIIVIIIIIIIIIUIIIII1IlU.