Dossier Llops Caps - farcell.escoltesiguies.catfarcell.escoltesiguies.cat/.../Dossier_Llops_Caps.pdf · LA PROMESA A LA UNITAT DE LLOPS I DAINES. Ventall de recursos per als CAPS

La promesa a la unitat de llops i daines

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya · Demarcació de Manresa

02

Ventall de recursos per als caps


“L’educació ha de ser positiva,

no negativa;

activa,

no passiva”

Baden Powell

“L’escoltisme no imposa ni reprimeix;

convida el jove a fer un compromís

pel seu desenvolupament personal”

Baden Powell

LA PROMESA A LA UNITAT DE LLOPS I DAINES. Ventall de recursos per als CAPS

3

LLOPS I

DAINES

Introducció 4

Funcionament del llibre de capsi del llibre del prometaire 6

1.Què és la promesa? 7

2. Per què fer la promesa 9

3. La promesa a la unitat de llops i daines 10

3.1. Els objectius 10 3.2. La preparació de la promesa 12 3.3. Activitats 13 3.4. La cerimònia de la promesa 36 3.5. La revisió i seguiment de la promesa 40

Annex 41

ÍNDEX


4

LLOPS I

DAINES INTRODUCCIÓ

Aquest projecte va començar a principi del curs 2008-2009, quan l’Equip de Demarcació de Manresa va proposar a uns quants caps de diferents agrupaments si volíem formar l’Equip de Branques. Aquest “equip satèl·lit” havia de tenir l’objectiu de buscar recursos pedagògics per a cada unitat. Però, sent un tema tan ampli, vam trobar convenient centrar-nos en un sol objectiu: elaborar uns bons dossiers de Promesa per a totes les unitats a partir de la nostra experiència, de la d’altres agrupaments de la Demarcació, de Minyons Escoltes i Guies, i d’altres moviments.

A partir d’unes enquestes vam reafirmar el que ja intuíem, que només uns quants agrupaments feien la promesa i que molt pocs feien un treball previ amb cadascun dels nens i nenes. Diversos agrupaments n’havien fet anys enrere i, tot i que a alguns caps els agradaria recuperar-la, ja no els quedava ningú que se’n recordés i no sabien per on començar. Per contra, alguns dels que la continuaven fent, ho feien amb un sentit desdibuixat i, sovint, no sabien com treballar-la o tenien uns dossiers antiquats.

Tot i així, érem conscients que la Promesa era quelcom molt important en alguns agrupaments i un tret d’identitat en el conjunt de l’escoltisme, que ens havia marcat de petits i que, com a caps, ens havia permès fer un treball molt interessant amb els nostres nens. A les unitats sovint es tendeix a fer molt grup i a fer-ho tot junts, i ja està bé que sigui així, però això no ha d’anular les particularitats de cada nen. La Promesa ajuda a fer-les aflorar, a potenciar-les, a sentir-se bé amb un mateix i a voler millorar i créixer com a persona.


5

LLOPS I

DAINES

El treball que se us presenta té la voluntat d’oferir un ventall de recursos per tal que cada equip de caps pugui realitzar una promesa adaptada a la realitat dels escoltes de la seva unitat. És un llibre obert, en el qual cada cap hi podrà afegir aquelles activitats que trobi adients i, fins i tot, enviar-les a l’Equip de Branques perquè les incorporem al dossier digital, que podreu descarregar per Internet.

Desitgem que aquest llibre us sigui molt útil i que us animeu a fer un bon treball de promesa a les vostres unitats.

Equip de Branques de la Demarcació Manresa


6

LLOPS I

DAINES FUNCIONAMENT DEL LLIBRE DE CAPS

I DEL LLIBRE DEL PROMETAIRE

El llibre dels nens i nenes que fan la promesa, dels prometaires, és una proposta d’un dossier complet, amb una durada adequada per treballar durant un trimestre, i amb un sentit i coherència interns, estructurat al voltant d’una historieta.

El llibre de caps està estructurat a partir dels objectius que ens hem plantejat treballar a cada unitat. Per cada objectiu hi ha unes quantes activitats explicades per tal que pugueu escollir la més adient. Una d’aquestes, marcada amb una fletxa, és la que es pot trobar desenvolupada al dossier de nens. Per trobar la correspondència entre el dossier de nens i el de caps, podeu buscar l’activitat a l’índex comparatiu. Als annexos hi ha els materials necessaris per algunes de les activitats.


7

LLOPS I

DAINES1. QUÈ ÉS LA PROMESA

La promesa :

És una resposta lliure i voluntària a la invitació de créixer

És una eina de descoberta personal al llarg de les diferents etapes que el nen o la nena experimenta i viu a l’agrupament.

La promesa és un compromís personal que fa l’escolta perquè creu que el podrà complir. És una forma de manifestar que se sent part del grup, de la unitat, i també del conjunt del cau. Significa que vol continuar creixent per ser cada vegada millor persona i que treballarà, dia a dia, per millorar.

Consideracions a tenir en compte:

• No és una medalla que es penja a l’escolta perquè s’ha portat bé. • No és un acte protocol·lari d’un instant. • No és l’eina per castigar o premiar un infant. • No es tracta d’un ritual a fer perquè toca, rígid i formal, seriós i poc engrescador.

Qui fa la Promesa?

Es recomana que la promesa la facin els nens i les nenes que com a mínim hagin viscut un any a la unitat i hagin pogut veure el funcionament del grup durant tot un curs.Així, en general, la promesa es fa al segon curs de cada unitat per garantir que els prometaires han viscut com a mínim uns campaments i han pogut tractar prèviament diversos temes propis de la unitat. Els caps poden orientar els futurs prometaires expressant si consideren que estan integrats a la unitat i veuen adient que preparin la promesa. La persona que fa la promesa és el prometaire.


8

LLOPS I

DAINES

Quan es treballa la promesa?

La promesa l’entenem com un procés que ens permet consolidar objectius de creixement personal i és per això que les propostes que oferim estan emmarcades en el treball de tot un trimestre.Per tractar un ventall d’aspectes relacionats amb el progrés personal és necessari disposar d’un seguit de sessions que permetin tenir temps de tractar adequadament els diversos temes. Per això es pot destinar mitja hora de cada dissabte a final del cau per treballar el dossier de la promesa. Si el grup és nombrós, es recomana que la meitat ho facin durant el segon trimestre i els altres, durant el tercer. És bo treballar la promesa amb grups reduïts d’uns cinc prometaires.Com totes les qüestions que es plantegen en aquest dossier, cada agrupament haurà d’analitzar la seva situació i adaptar les propostes al seu funcionament. La nostra proposta és començar a treballar la promesa per Setmana Santa, aprofundir-hi durant el tercer trimestre, fer la celebració als campaments d’estiu i posteriorment realitzar la revisió.

Quantes vegades es fa la promesa?

La pedagogia escolta prefereix viure cada etapa com un tot, i preveu una promesa a cadascuna de les etapes. És per això que proposem un dossier per cada unitat.

La funció del padrí

El padrí és un membre de la unitat que ja ha fet la promesa i que es compromet a fer el seguiment d’un prometaire. Durant la cerimònia de la promesa de LL/D, el padrí és l’encarregat d’elaborar i llegir un text en el qual compara el prometaire amb una animal, buscant aquelles habilitats i característiques que el fan especial. A vegades el text s’estructura al voltant d’un conte o història com a fil conductor.A partir de la cerimònia, el padrí ajudarà el prometaire a seguir la seva promesa (aquest punt s’especifica a l’apartat 3.3).


9

LLOPS I

DAINES2. PER QUÈ FER LA PROMESA

La promesa permet:

• Treballar el compromís: Definir les responsabilitats envers un mateix, la família, el grup i la comunitat.

• Fer un treball personalitzat: Portar a terme un treball específic i adequat a les característiques i

possibilitats de cada nen/a; al mateix temps que permet conèixer les seves inquietuds.

• Crear espais de reflexió:Assolir el progrés personal tot adonant-se dels aspectes que cal canviar d’un mateix i sent conscients de les pròpies virtuts per tal de desenvolupar-les i compartir-les amb el grup.Reafirmar les pròpies conviccions o qüestionar-se-les fruit d’obrir-se a noves realitats.Ser crítics i formar-se una opinió sobre el món i el que passa al nostre voltant. Aprendre a reflexionar i tenir criteri.Potenciar la part idealista del nen/a i l’estil de vida que vol seguir.

• Reconèixer un pas important en el creixement personal: Participar en una cerimònia solemne que permet comprometre’s davant el grup i celebrar amb els companys la feina feta i el grau de maduresa adquirida.

• Sentir-se escolta i implicar-se en els valors que això comporta Manifestar el compromís personal a partir d’una forma pròpia que ens caracteritza com a escoltes.Potenciar que el nen/a descobreixi el moviment al qual pertany.Fomentar el sentiment de pertànyer a un grup social que el recolza i en el que es pot sentir acollit d’igual a igual.


10

LLOPS I

DAINES 3. LA PROMESA A LA UNITAT

DE LLOPS I DAINES

Algunes recomanacions per presentar la promesa als LL/D: • És important que coneguin i entenguin què és la promesa.• Cal remarcar que la promesa és sobretot un treball individual, i

per tant no és necessari que totes les activitats es posin en comú. Especialment en aquelles activitats que es tractin temes més compromesos, allò que interessa és que el nen sigui sincer amb ell mateix sense témer què pensaran d’ell els seus caps i companys.

• Permetre que s’adonin de la importància de comprometre’s no només amb ells, sinó també davant dels altres.

• Introduir els temes a partir de la lectura de contes. A l’hora de triar un text o un conte per als llops i daines:

- Hem de pensar quin tema volem tractar. - Fixar-nos que el text sigui d’un llenguatge senzill i entenedor. - Que el tema sigui adequat a l’edat, poc rebuscat.

El text o conte pot anar acompanyat d’algun reforç que els cridi l’atenció: diapositives, fotos, activitat dinàmica, etc.

3.1 ELS OBJECTIUS

La promesa permet treballar diversos aspectes relacionats amb el compromís i es presenta com una oportunitat per assolir uns objectius de creixement personal en relació a un mateix i a l’entorn que ens envolta.

És per això que tot seguit us presentem objectius que es poden treballar amb la promesa a la unitat de LL/D. Els objectius els hem agrupat segons si fan referència a l’àmbit personal, pròxim o extern.

AUTONOMIA PERSONALITAT CREIXEMENT FÍSIC

1.Saber preparar-se sol per anar de sortida

2.Aprendre a fer cures bàsiques

3.Saber-se protegir dels elements naturals

4.Intentar superar les pors i els nostres límits

5.Aprendre a exterioritzar les pròpies emocions

6.Tenir consciència del propi rol en els diversos àmbits de la vida i, si cal, canviar-lo

7.Aprendre a ser positius

8.Potenciar els bons hàbits alimentaris

9.Promoure les pròpies habilitats físiques i conèixer-ne de noves

10.Assumir el propi aspecte físic

ÀMBIT P

ERSONAL

Jo - Família

11.Valorar els amics que tens

12.Començar a agafar responsabilitats: -A casa: tasques domèstiques -Al cau: càrrecs, sisena, serveis

13. Adquirir el gust per compartir

14.Conèixer els trets bàsics de l’Escoltisme (les lleis, les opcions, el mètode...)

15.Participar activament en les festes de la unitat

ÀMBIT P

RÒXIM

Barri/ Poble

ÀMBIT E

XTERN

16.Descobrir la pròpia ciutat o poble: ocupacions dels ciutadans, diversitat cultural, serveis, tradicions i folklore local

17.Saber com anar de casa al cau i conèixer el propi poble i ciutat

18.Aprendre a ser crítics amb l’entorn

19. Saber reconèixer animals salvatges

20.Treballar la fraternitat universal: adquirir una predisposició per interactuar amb els altres.


12

LLOPS I

DAINES 3.2 LA PREPARACIÓ DE LA PROMESA

LA INTRODUCCIÓ DE LA PROMESA

És important que el dossier tingui un fil conductor, com pot ser un conte. Proposem la història del Llibre de la Jungla per treballar els diversos objectius de la promesa a la branca de LL/D.

En la sessió d’introducció, es presentarà la història de Mowgli fins que el presenten al Consell de Roca (de fet, us recomanem que en celebreu un, que us pot servir com a pas previ a la promesa). L’explicació es pot fer a partir de la lectura individual o mitjançant una representació per part dels caps i altres membres de la unitat de Llops i Daines que ja han fet prèviament la promesa.

El llibre dels nens està estructurat en funció de l’estel de les sis puntes que reflecteix sis aspectes propis del creixement dels LL/D. L’estel, que trobareu al final del dossier de nens, serveix perquè cada prometaire s’adoni d’allò que hauria de millorar i l’ajudi a enfocar el text de promesa. A partir d’aleshores el prometaire pot anar omplint els braços de l’estel.

Tot seguit s’explica en què consisteix fer la promesa i què significa. Aquesta explicació es pot fer a càrrec d’un cap o d’algun prometaire de l’any anterior i es deixa una estona per tal que cada infant decideixi si vol fer la promesa. A continuació es demana qui vol fer-la i si el prometaire hi està d’acord respon dient el lema de la unitat “Tant com puc!”.

Els prometaires aniran descobrint la continuació de la història del Llibre de la Jungla a cada apartat del dossier. Els personatges del conte seran els encarregats d’anar introduint els diversos temes i activitats.


13

LLOPS I

DAINES3.3 ACTIVITATS

Tot seguit presentem un conjunt d’activitats que treballen els objectius marcats per la promesa. Per a cada objectiu fem més d’una proposta, ja que així es podran escollir les activitats més adients al grup de prometaires concret que es tingui cada any. Al dossier pels LL/D trobareu desenvolupada només una activitat per a cadascun dels objectius. Per tal d’identificar aquesta activitat, us la marcarem amb el següent símbol:

En el moment de l’elecció de les activitats és important considerar quines qualitats tenen els prometaires i quins són els aspectes que els cal reforçar més. Les activitats són orientatives i s’hauran d’adaptar en funció de les característiques dels nens/es. Així, per exemple, hi ha activitats que són de grup, però es poden modificar per treballar individualment.

Us oferim, doncs, diverses opcions, una carta amb activitats força variades per poder escollir. Esperem que us sigui d’utilitat!

activitats llops i dainesLA PROMESA A LA UNITAT DE LLOPS I DAINES. Ventall de recursos per als CAPS

14

ÀMBIT PERSONAL

AUTONOMIA

OBJECTIU 1: Saber preparar-se sol per anar de sortidaConèixer algunes normes i precaucions que cal tenir present quan es va de sortida i guanyar autonomia en la preparació del material necessari per poder anar d’acampada o d’excursió.

Proposta d’activitats:

CODI DE LES SORTIDES

Es presenten un seguit d’orientacions i normes per poder anar de sortida i es demana que cada infant subratlli amb un color cada frase en funció de si la considera important i la segueix (verd), si no la compleix però pensa que ho hauria de fer (groc) o si no la troba important i/o no hi està d’acord (vermell). A continuació es comenten les frases que han subratllat i expliquen el per què.

Material necessari: codi de les sortides, retoladors verd, groc i vermell.

MOTXILLA

Es presenta un recull de consells i explicacions sobre com es pot col·locar el que es porta de sortida dins la motxilla. Caldria fer-ho de forma pràctica o a partir d’alguna imatge. També és important explicar els motius i els avantatges de preparar la motxilla adequadament (aspectes que facin referència a com repartir el pes, quins objectes són més pràctics i cal portar-los a la part superior, etc). A la unitat de castors i fures s’introdueix el com fer la motxilla i a la unitat de Llops i Daines es tracta de reforçar-ho.

activitats llops i daines


15

OBJECTIU 2: Aprendre a fer cures bàsiquesPotenciar l’adquisició d’habilitats que permetin fer cures bàsiques.


I SI EM FAIG MAL...

Plantejar situacions on sigui necessari que el prometaire hagi de fer una cura bàsica fent una simulació. D’aquesta manera, s’explica com s’ha de rentar una ferida, com s’ha de moure un malalt, què s’ha de fer si algú es mareja, etc.

Material necessari: llista amb situacions.

LA FARMACIOLA

Ensenyar el material que es porta a la farmaciola i explicar-ne la seva utilitat. També es poden presentar situacions i que cada prometaire pensi quin material utilitzaria per curar-se i com faria la cura.

Material necessari: Farmaciola.

SOCORRISME

Exposar alguns consells pràctics per situacions que els nens i nenes poden viure durant una sortida o al cau. Així per exemple si tenen una picada d’insecte, si els surt sang del nas, si es torcen el turmell, etc.

Material necessari: llista de consells pràctics.


16

OBJECTIU 3: Saber-se protegir dels elements naturalsConèixer recursos que permetin ser autònoms i preveure riscos.


COM ENS PROTEGIM

Es presenta una vinyeta que il·lustra diverses situacions i com els nens i nenes poden reaccionar per evitar els perills o riscos associats a les excursions (per exemple el sol, la pluja o el cansament). Es demana als prometaires que llegeixin la vinyeta i completin les últimes situacions fent un dibuix.

Material necessari: paper amb les vinyetes, llapis, goma i colors.



17

PERSONALITAT

OBJECTIU 4: Intentar superar les pors i els nostres límitsReconèixer les pròpies pors per després poder-les superar i, al mateix temps, ser conscients dels límits que tenim i de les possibilitats de sobrepassar-los.


ENTERRAR LES PORS

Cada prometaire escriu en un paper les pors que té i ho introdueix dins d’una ampolla que s’enterra en algun indret a prop del cau. Durant els dies de preparació de la promesa s’hi va pensant, els caps poden fer preguntes o referències generals a l’evolució de les pors. Al final, es desenterra l’ampolla que conté les pors escrites i es fa una valoració de com se sent cada prometaire en relació a les seves pors inicials.

Material necessari: paper, llapis o bolígraf, ampolla.

ELS “NO PUC?”

Fer una llista dels No Puc (d’aquelles coses que no sabem, no ens atrevim o ens costen fer) i comentar-la amb els companys. Així en un primer moment es fa un treball individual on cadascú pensa els seus No Puc i després es comenta amb els companys que poden donar consells (una por compartida fa menys por).

Material necessari: paper, llapis o bolígraf.


18

AMB ESFORÇ HO VAIG ACONSEGUIR!

L’activitat dels NO PUC es pot enllaçar amb aquesta activitat que consisteix en demanar a cada prometaire que pensi alguna cosa que hagi requerit esforç i l’hagi aconseguit.


L’ELEFANT

Conte de l’Elefant que permet reflexionar sobre els límits que tenim i la possibilitat de superar-los. Després de llegir el text es pot preguntar: què li passa a l’elefant? Per què s’acaba rendint? Què faries en la seva situació?

Material necessari: text de l’Elefant (annex d’aquest dossier)



19

OBJECTIU 5: Aprendre a exterioritzar les pròpies emocionsMostrar les emocions als altres i adonar-se de les diverses formes en què es poden expressar.


Em vaig sentir així quan...

Cada infant té una llista on es demana que pensi situacions on ha sentit una emoció en concret. Si es vol, es pot posar música i espelmes mentre els prometaires pensen individualment quan han sentit cada emoció. Finalment l’activitat es conclou posant en comú les diverses experiències dels prometaires. Es podria comentar: Alguna vegada que t’hagis sentit feliç, que hagis patit per algú o alguna cosa, que t’hagis sentit sol/a, que algú t’hagi sorprès, que t’hagis sentit molt ajudat/da, que hagis tingut por, que algú t’hagi decepcionat...

Material necessari: paper i llapis, espelmes o música.

Emocions a través de la música

Es fa una tria de cançons molt diferents i es demana que cada prometaire s’expressi a partir de la música que escolta (salti, cridi, es calmi, etc). Si es vol, l’activitat també es podria fer amb els ulls tapats amb el fulard per evitar altres distraccions externes i aconseguir que cada prometaire es concentri amb la música i deixi que el seu cos s’expressi.

Material necessari: radiocasset o instruments musicals, cançons.


20

OBJECTIU 6: Tenir consciència del propi rol en els diversos àmbits de la vida per, si cal, canviar-lo.Ser conscients dels diversos rols que cadascú pot tenir en funció del context on es troba (a casa, al cau, a l’escola...) i de la possibilitat de canviar-los en cas que es consideri necessari.


ELS QUATRE SABATERS, A CADA CARA UN ROL

Fer un “quatre sabaters” amb un paper i escriure a cada cara el rol que es té a diferents àmbits (família, cau, escola i grup d’amics). Alguns exemples de rols que poden sortir són: graciós, el bon nen, el trapella, etc. Un cop cada prometaire ha elaborat el seu “quatre sabaters”, busca una parella i juguen al joc dels quatre sabaters. Canten la cançó i la parella tria una paraula de les que està escrites (per exemple rialler) i intenta endevinar en quins dels quatre àmbits el prometaire es descriuria com a rialler (per exemple el cau). El prometaire ensenya si és aquest àmbit el que ha escrit i la parella comenta si té la mateixa percepció i descriu com el veu.

Material necessari: paper, tisores, llapis, retoladors i colors



21

OBJECTIU 7: Aprendre a ser positius Presentar les situacions de forma positiva i mostrar una actitud optimista davant les adversitats.


MIREM EL CANTÓ POSITIU DE LES COSES

Presentar un seguit de situacions negatives i demanar que cada prometaire pensi algun aspecte positiu de cada situació. Així les frases es podrien formular seguint la fórmula: Què té de positiu... que algú et digui alguna cosa que no t’agrada de tu, que plogui estant d’excursió, que et perdis en una sortida, que hagis tret mala nota en un examen, que et facis vell...D’aquesta activitat se’n desprèn la frase “Els escoltes davant els problemes, xiulen i canten” (Baden Powell). O el fragment de la llei: Som decidits i afrontem les dificultats sense por.

Material necessari: paper i llapis

GIREM LA TRUITA A LA HISTÒRIA

Donar la frase del començament d’una història i demanar que cada prometaire pensi com continuar la història de forma positiva. Es tracta d’escriure una història que acabi bé, partint d’un inici negatiu.



22

CREIXEMENT FÍSIC

OBJECTIU 8: Potenciar els bons hàbits alimentaris Presentar la importància de tenir uns bons hàbits alimentaris.


ORGANITZEM UN BERENAR

Cada prometaire porta algun aliment que consideri que és saludable per compartir amb la resta de prometaires. Abans de menjar, cadascú presenta el què ha portat i explica per què creu que és un aliment saludable.

Material necessari: aliments que cada nen/a porta de casa (també els podria proporcionar el cau si prèviament s’ha fet una llista dels aliments a partir de

les propostes de cada nen/a).

PENSEM ÀPATS PER UN DIA!

Demanar que cada prometaire pensi els àpats que podria fer durant un dia de la següent setmana, especificant què hauria de menjar. Partint de la piràmide dels aliments com a referent, cada nen/a haurà de dissenyar els àpats d’un dia detallant els productes. Cal fer èmfasi que han de ser aliments saludables.

Material necessari: piràmide dels aliments, paper, llapis i/o bolígraf.



23

OBJECTIU 9: Promoure les pròpies habilitats físiques i conèixer-ne de noves.Potenciar les habilitats físiques que cada nen/a té i donar-ne a conèixer d’altres que també els poden ser útils.


NUSOS I CONTRUCCIONS

Conèixer diversos tipus de nusos útils per les construccions que es poden fer de campaments amb troncs i fustes. En un primer moment, es poden mostrar imatges del nus pla, nus de pardal, nus d’oreneta... I a continuació posar-ho a la pràctica tot agafant una corda i fent proves per aconseguir fer els nusos. Es pot regalar dos trossos de corda per tal que durant la setmana els prometaires ho puguin practicar i mostrar-ho el dia següent de cau.

Material necessari: imatges dels nusos i cordes.


24

OBJECTIU 10: Assumir el propi aspecte físicAcceptar els trets físics que defineixen a un mateix i aprendre a valorar-los. Al mateix temps detectar quins aspectes físics es poden millorar a partir de l’esport i plantejar-se quines accions es poden realitzar.


TEXT: LES DUES MUNTANYES

Llegir el text de les dues muntanyes i reflexionar-hi a partir de l’activitat següent dels cànons de bellesa.

Material necessari: text de les dues muntanyes.

ELS CÀNONS DE BELLESA

Demanar que cada prometaire porti una fotografia d’una persona que considerin maca i una persona que considerin lletja i en facin una descripció exposant els motius i criteris que han guiat la seva elecció. Seguidament els caps ensenyen imatges que mostrin cànons de bellesa de diverses èpoques, per exemple les tres gràcies, el jardí de les delícies, dones de l’edat moderna, persones que pertanyen a diverses tribus urbanes actuals. Es pot fer una reflexió sobre el factor cultural de la bellesa i el seu caràcter relatiu.

Material necessari: imatges



25

ÀMBIT PRÒXIM

OBJECTIU 11: Valorar els amics que tens Adonar-se dels amics que té cadascú, de quines característiques tenen i del que ens agrada i apreciem.


TEXT SOBRE ELS AMICS

Es presenta un text sobre els amics i es demana que responguin preguntes sobre què consideren que és un amic. Cal recordar que el treball és individual i deixar clar que, si no ho volen, no es posarà en comú.

Material necessari: paper, llapis, retoladors i colors.

EL MEU AMIC/ LA MEVA AMIGA

Cada prometaire escull un amic o una amiga que vulgui descriure i n’exposa les seves característiques. Si vol pot acompanyar la descripció amb alguna fotografia o dibuix.

Material: llapis i paper, fotografies, colors o retoladors.


26

OBJECTIU 12 Començar a agafar responsabilitatsAprendre a assumir responsabilitats tant a casa, col·laborant amb les tasques domèstiques, com al cau, fent els càrrecs a la sisena i fent serveis.


LES TASQUES DOMÈSTIQUES A CASA

Presentar una llista de tasques domèstiques i demanar que cada nen/a indiqui quines tasques ja realitza i quines no. A partir d’aquesta informació completar una taula amb quatre columnes: la primera per anotar les tasques i les altres tres per marcar quines tasques s’han realitzat cada setmana (setmana 1, setmana 2 i setmana 3). Al final de cada setmana cada prometaire marca a la taula quines tasques ha realitzat i amb colors pinta la casella segons si ho ha fet molt bé, bé o malament. La taula permet veure l’evolució durant les tres setmanes.

Material necessari: llista amb noms de personatges i disfresses.

UNA BONA OBRA

Una bona obra és aquell acte amb la intenció de deixar aquest món una mica millor de com l’hem trobat. Baden Powell deia “Féu la vostra bona obra diària. Feu-la no només amb els vostres amics sinó també amb els desconeguts”. A partir d’aquesta explicació es demana que cada prometaire faci, durant una setmana, com a mínim una bona obra diària, per petita que sigui. Abans d’anar a dormir la pot escriure en el dossier de la promesa. Un cop fet, se’ls anima a que ho facin la resta de la seva vida.




27

OBJECTIU 13: Adquirir el gust per compartirAdonar-se que compartir aporta una satisfacció als altres i a un mateix.


COMPARTIM

Cada prometaire pensa alguna cosa o habilitat que li agradaria compartir amb els seus companys. Es proposa que el pròxim dissabte portin els objectes o preparin una demostració de l’habilitat per oferir-ho als altres. Així tant pot ser algun element material com immaterial (cançons, jocs, habilitats, massatges...).

Material necessari: material o objectes per compartir.

CONTE: LA SOPA DE PEDRES

A partir d’aquest conte es poden intercanviar opinions sobre el que comporta compartir amb els altres. Tot seguit es demana que cada prometaire pensi alguna situació en què s’hagi sentit content de poder compartir.



28

OBJECTIU 14: Conèixer els trets bàsics de l’EscoltismeIntroduir elements de l’escoltisme que tinguin relació amb les lleis, les opcions i el mètode.


CONSTRUIM LES LLEIS ESCOLTES

Donar trossos de frases que descriuen les lleis escoltes (també es poden infiltrar altres paraules) i demanar que ordenin les frases.

Material necessari: trossos de papers amb paraules per formar les frases de les lleis escoltes.

LES LLEIS ESCOLTES EN UN CONTEXT PRÀCTIC

Al llarg del dossier de nens s’introdueixen les diverses lleis relacionades amb les activitats i temàtiques concretes que es van tractant a cada apartat. D’aquesta manera es veuen les lleis relacionades amb aspectes concrets de la vida dels llops i daines. Cada prometaire ha de repassar el dossier i recollir les lleis que s’han anat introduint en els diversos apartats i fer-ne una llista. Posteriorment entre els prometaires, es parla de les lleis i de la seva implicació pràctica: què signifiquen? Hi estàs d’acord? Les comparteixen? Com seria el món si tothom les seguís?

Material necessari: paper, llapis, retoladors.



29

DEFINIM SITUACIONS A PARTIR DE LES LLEIS ESCOLTES

Es plantegen situacions d’on se’n puguin despendre les lleis. Així per exemple “si hi ha un incendi al bosc”, què passaria... “nosaltres estimem la natura i protegim la vida”.

Material necessari: paper, llapis

PARLEM DE L’ESCOLTISME

Cada prometaire respon individualment les següents qüestions: què és el cau... jo vaig al cau a... portar el fulard i la camisa... les tres opcions del cau són... A continuació, els prometaires es reuneixen juntament amb els caps i intercanvien opinions.


DICTAT MOGUT

Aquesta activitat és en grup i s’ha de fer a l’exterior. Consisteix en aconseguir copiar en un paper les frases de les lleis escoltes que estan escrites a certa distància. Cada prometaire ha de sortir corrents fins a la paret, intentar memoritzar el màxim d’informació i retornar a la base del seu equip per escriure les frases que recorda. D’aquesta manera s’aconsegueix que cada equip reprodueixi en el paper les frases de les lleis escoltes. Es poden introduir diverses versions, per exemple es pot fer per parelles amb els peus lligats.Un cop finalitzada l’activitat es comenten les frases i cada prometaire explica el significat de les lleis.

Material necessari: cartolina amb les lleis (que es penja a la paret), paper, llapis i/o boligraf.


30

OBJECTIU 15: Participar activament en les festes de la unitatSer actiu en les activitats que es fan a la unitat i adonar-se que la festa pot presentar-se de diverses formes.


EXPLIQUEM UN DIA DE FESTA A LA UNITAT

Cada prometaire explica un cas que hagi fet festa a la unitat. Aquesta activitat permet adonar-se que hi ha molts dies que es fa festa i que cada prometaire pot entendre la festa d’una manera diferent.


INVENTEM UN JOC O UNA CANÇÓ

Es demana que cada nen/a s’inventi un joc per jugar amb els altres LL/D de la unitat o una cançó per pujar bandera, beneir taula o fer un bon dia/bona nit.

Material necessari: paper, llapis, instruments musicals..



31

ÀMBIT EXTERN

OBJECTIU 16: Descobrir la pròpia ciutat o poble. Conèixer el que pot oferir la pròpia ciutat o poble i despertar la curiositat per les tradicions, el folklore local i altres aspectes, com les ocupacions dels ciutadans, que ajudin a conèixer les persones que hi viuen.

Proposta d’activitats

ENTITATS LOCALS

Informar-se d’una associació o entitat i explicar als altres prometaires què s’hi fa i en què consisteix. Per escollir l’entitat, cada nen/a pot pensar en la seva pròpia experiència o preguntar als seus amics i/o familiars quines activitats culturals fan.

Material necessari: paper, llapis i/o bolígraf.

LLEGENDA DE LA CIUTAT O POBLE

Descobrir alguna llegenda pròpia de la zona on es viu, escriure-la al dossier de promesa i explicar-la a la resta del grup de prometaires.

Material necessari: paper, llapis i/o bolígraf.


32

OBJECTIU 17: Saber com anar de casa al cau i conèixer el propi poble i ciutatAprendre a venir sols o amb altres nens i conèixer itineraris pel propi poble i ciutat com per exemple noms de places, carrers, monuments i rutes de bus.


UN MAPA DEL BARRI/POBLE

Elaborar un mapa del barri, poble o zona on es troba el cau per marcar el recorregut de casa al cau i altres elements identificatius del barri/poble. Posteriorment, en activitats de poble o barri es pot demanar que siguin els prometaires els que facin de guies (amb mapa i brúixola).

Material necessari: paper, llapis i retoladors.



33

OBJECTIU 18: Aprendre a ser crítics amb l’entorn


TEXT: SER CRÍTICS I PREGUNTAR-SE EL PER QUÈ DE LES COSES

Cada prometaire llegeix el text sobre els científics i les mones i respon unes preguntes que fan referència a la importància de preguntar-se el per què de les coses que fem.

Material necessari: text sobre ser crítics.

NOTÍCIES DEL DIARI

Cada prometaire escull una notícia que hagi passat durant la setmana que consideri important, en fa un resum o subratlla allò més important i explica per què l’ha triat.

Material necessari: fragment de diari


34

OBJECTIU 19: Saber reconèixer animals salvatgesConèixer alguns animals que es troben en l’entorn natural.


DESCRIPCIÓ D’UN ANIMAL SALVATGE

Es demana que cada prometaire esculli un animal salvatge que es pugui trobar a la zona on viu i en faci una descripció: de quin color és, quan mesura, a on viu, què menja, a on fa el seu niu, com és el seu crit o cant, quina petjada deixa a terra, com organitza la seva família, etc.

Material necessari: paper, llapis, bolígrafs i retoladors.

ANIMALS QUE TROBEM A LES SORTIDES

Es presenten un seguit d’imatges d’animals i es demana que cada prometaire pinti els que ha pogut veure durant una sortida o campaments. A més a més es demana que classifiquin els animals segons la llegenda (si són carnívors, vegetarians o omnívors).

Material necessari: paper, llapis, bolígrafs, colors, retoladors i imatges d’animals i plantes.



35

OBJECTIU 20: Treballar la fraternitat universal: adquirir una predisposició per interactuar amb els altres.Adquirir una predisposició per jugar i interactuar amb els altres i potenciar la relació amb persones que no formen part de l’entorn immediat.


COMPARTIM JOCS

Pensar algun joc per compartir amb nens del barri que no vénen al cau i organitzar una trobada per jugar conjuntament. Es pot fer el “dia de l’amic” o “el dia del cau al carrer”.

Material necessari: paper, llapis i/o bolígraf i altre material necessari pels jocs (per exemple pilota o corda).


36

LLOPS I

DAINES 3.4 LA CERIMÒNIA DE LA PROMESA

PREPARACIÓ DE LA CERIMÒNIA

La tarda abans de la celebració, cal fer una revisió del que s’ha anat treballant al llarg del dossier per tal que els nens ho tinguin fresc. Es poden utilitzar dinàmiques com per exemple comentar junts un recull de fotografies que mostrin els prometaires realitzant algunes de les activitats més destacades.

Caldria pensar:• Qui són els padrins. • Quins símbols utilitzarem (fulard, tòtem, record...).• Buscar elements que permetin molta màgia (espelmes, foc...).• Altres elements que aportin un ambient festiu com pot ser un

menjar especial, pica-pica, decoració de l’espai, etc.• La cançó que a cada prometaire li agradaria que es cantés

durant la cerimònia.El text de la promesa:

• Què significa venir al Cau? • Què has après amb la promesa?• Jo prometo...

És important fer èmfasi que la promesa ha de ser un aspecte a canviar relacionat amb un mateix, amb el propi progrés personal. Cal evitar que només surtin els tòpics com per exemple “respectaré la natura”. Aquesta promesa seria adient si justament fos un aspecte que s’ha après durant la promesa, o que el nen o la nena en qüestió ha reflexionat i decidit que és un aspecte que cal millorar. La promesa no ha de fer referència a un fet general, perquè sí, sinó que ha de tenir sentit directe amb el progrés i desenvolupament de cada prometaire.


37

LLOPS I

DAINESCELEBRACIÓ DE LA PROMESA

Tot seguit s’apunta una possible estructura a seguir per celebrar la promesa. Entenem que cada agrupament té la seva manera de celebrar la cerimònia i el seu propi vocabulari.

1) Durant la tarda o hores prèvies, els prometaires fan revisió sobre el que han treballat. Els Caps preparen una dinàmica per recordar el que els prometaires han fet per preparar la promesa. És important el fet de remarcar que ha estat tot un procés i que la promesa permet treballar molts aspectes.Per recordar, es pot proposar fer un àlbum o collage de les activitats que han anat fent per treballar la promesa.Mentrestant el padrí prepara el seu text.

2) Els caps o els altres membres de la unitat que no fan la promesa acaben de preparar el record. Aquest podria estar relacionat amb l’objecte simbòlic que es dóna a la “Cerimònia d’acceptació” el dia que comença el procés de la promesa. A partir d’aquest objecte es podria: • Fer un record, ja que darrere l’objecte es pot escriure el dia, el lloc i el text de la promesa.

• Simbolitzar que la promesa ara està interioritzada i que cada nen/a porta a dins tot el que ha après. Així es podria cremar o enterrar l’objecte.

3) Quan es comença la cerimònia, la unitat es col/loca en forma de semicercle. Es podria seguir el següent esquema:En un extrem del semicercle es posen els prometaires, a continuació la resta de la unitat i l’altre extrem del semicercle els caps. Al mig de la zona hi ha el tòtem i/o les banderes, i el prometaira que està fent la promesa es posa davant del tòtem. En cas que hi hagin convidats, es col·locarien a darrere.


38

LLOPS I

DAINES


39

LLOPS I

DAINES

4) A continuació surt el prometaire amb el padrí. El prometaire avança i llegeix el text mirant els seus companys d’unitat. El padrí es dirigeix al prometaire i llegeix un text (fins i tot si es vol el padrí podria dir algun aspecte a millorar pel participant)

És important adjudicar un paper per la resta de la unitat com per exemple cantar una cançó per evitar que s’inquietin.

5) Quan el prometaire acaba de llegir el text, escriu la promesa a la cinta i ho penja al tòtem. Fa la salutació.Un model a seguir per dir la promesa.

Jo (nom + cognoms) de (curs + nom de la unitat) prometo davant tots els presents que (la promesa)

6) Quan el prometaire acaba de llegir el text, escriu la promesa a la cinta i ho penja al tòtem. Fa la salutació.

7) Els caps donen un record.Els prometaires també podrien donar un record a la unitat o agrupament. Per exemple, els LL/D poden construir un tamboret o penja-robes per la unitat.

8) Tancament de la cerimònia: - Es poden bufar les espelmes (en el cas que s’hagi optat per

posar-ne i donar un toc més màgic).- Es pot cantar una cançó de comiat.- Es pot “mantejar” els prometaires.- Es pot fer un sopar o dinar ben bo preparat pels de primer any.


40

LLOPS I

DAINES 3.5 LA REVISIÓ I SEGUIMENT DE LA PROMESA

Un cop s’ha fet la promesa és important fer-ne un seguiment i una revisió per tal d’assegurar el compliment de l’objectiu de progrés personal de cada nen/a.

Els prometaires tenen els seus padrins que vetllen per tal que la promesa es compleixi i es revisi. Per a la revisió hi ha diversos recursos:

• Trobades entre padrins i prometaires. Els padrins poden explicar com ho fan per seguir la seva promesa, dificultats que tenen, etc.

• L’estel de les sis puntes. En acabar la promesa els infants poden continuar completant els braços de l’estel i esforçar-se en aquells que tinguin més fluixos.

• Llibre de les promeses. En aquest llibre s’escriu el text de la promesa i el seguiment que se’n fa. Cada cert període de temps s’escriu com el prometaire actua en funció de la seva promesa.

ANNEX


annex

42

EL CONSELL DE ROCA

El Consell de Roca és un dels actes més solemnes de la tradició escolta i pot tenir un lligam molt directe amb la promesa. Aquest acte s’inspira, com tota la unitat de Llops i Daines, en un fragment del Llibre de la Selva, quan Mowgli és presentat davant la manada de llops. Però aquest acte es realitza a totes les unitats del moviment.Avui en dia, els pocs agrupaments que fan Consells de Roca li donen significats o un funcionament lleugerament diferents. Aquí us en fem una proposta oberta.

Objectius:

Ser auto-crític; aprendre a dir allò que es pensa dels companys, de forma sincera, fent crítiques constructives i amb tacte; entendre que el benestar individual repercuteix en el benestar col·lectiu i viceversa.

Funcionament:

Normalment es sol fer un consell de roca a mig curs, sovint per Setmana Santa, quan els nens ja s’han conegut bastant i han viscut experiències i projectes col·lectius per revisar, com el treball en petit grup (escamots, sisenes, patrulles, equips). Aquest és un bon moment per presentar la promesa a la unitat. També se sol fer un altre consell en els campaments d’estiu per tal de revisar el curs. És molt recomanable fer-ho en un lloc tranquil i bonic, com ara una clariana al mig del bosc. Primerament, els participants s’agrupen en petits grups i junts revisen com han funcionat el temps que porten de curs: si cadascú ha complert les seves responsabilitats, si s’han entès, si han tingut iniciativa, si han fet bé la feina, etc. A continuació, cada escolta se’n va sol a un racó i pensa una cosa positiva d’ell mateix (qualitat, actitud) i quelcom que hauria de millorar. Fa el mateix per la resta de companys de la unitat o, si són massa, pels companys del petit grup. Ha de quedar molt clar que les crítiques han de ser constructives, que està prohibit ser destraler, insultar un company o queixar-se d’una desavinença puntual passada. Es tracta de, amb molt

annex

43


bona voluntat, donar un consell a un company per tal que pugui millorar com a persona i, en conseqüència, el benestar del grup en surti reforçat. Els caps també hi haurien de participar, considerant els consells dels nens i nenes, i fent les aportacions adients. Estaria bé que l’equip de caps hagués consensuat les opinions sobre els nens, per assegurar-se que tot nen tindrà algun reconeixement i alguna crítica, i per poder ajudar als nens mentre ho estan fent, ja que solen tenir dubtes de com fer-ho.Quan ja ho tenen pensat, es fa una gran rotllana i una persona (pot començar un cap per trencar el gel), comença dient allò positiu i allò que hauria de millorar d’ell mateix. A continuació, la resta d’unitat (o, segons el cas, companys del petit grup) diuen què en pensen i ell/a es va apuntant en un paper els consells dels companys (per tal que se’n pugui recordar i fer-ne revisió al cap d’un temps). I així successivament amb cadascun dels integrants de la unitat. És molt recomanable que els caps vagin prenent nota per tal de poder fer un seguiment de cada participant.

Relació amb la promesa.

Si durant la Setmana Santa o voltants, al acabar el consell de roca es pregunta que si sap que vol dir fer la promesa, després d’explicar-la es torna a preguntar que qui vol fer-la. A continuació es passa a fer l’acte d’inici de promesa.

Qüestions a tenir en compte.

És un acte llarg, ja que, a l’hora de pensar coses positives i crítiques d’un mateix i dels altres, els nens solen tardar bastant i la posada en comú també és lenta. Així que convé dedicar-li una bona estona, ben bé un matí o una tarda, tot i que es pot partir en diverses fases.Justament per la seva durada i per requerir un esforç de concentració i tranquil·litat, alguns nens petits ho poden trobar pesat i tenir la necessitat de moure’s. Pels petits, potser és suficient dir els consells per als companys del petit grup i no per a tota la unitat. O es pot intercalar amb alguna activitat més moguda. Els grans poden fer-ho més lleugerament.Quan som grans se’ns pot fer estrany o difícil dir amb sinceritat què


annex

44

pensem dels altres i rebre’n crítiques. Però els nens petits encara no s’han format aquesta barrera, saben que els queda molt per aprendre i per créixer, i solen acceptar de bon grat les crítiques dels companys, sempre que siguin constructives, seguint l’estil “Hauries de ser més endreçat”, “Hauries d’insultar menys”, “Hauries de complir més les teves responsabilitats”...

annex

45


Recursos

per a la realització de les activitats:

L’elefant encadenat

Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com més tard vaig saber, era també l’animal preferit pels altres nens. Durant la funció, l’enorme bèstia feia gala d’un pes, una mida i una força descomunals... Però, després de la seva actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre estava lligat en una petita estaca clavada a terra amb una cadena que immobilitzava una de les seves potes.

Però resulta que l’estaca era un minúscul tros de fusta que només estava enterrat uns centímetres a terra. I, encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava evident que un animal que amb la seva força era capaç d’arrencar un arbre de soca-rel, s’havia de poder alliberar amb facilitat de l’estaca i fugir.

El misteri continuava semblant-me evident.

Què el subjectava doncs?

Per què no fugia?

Quan tenia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels més grans. Llavors vaig preguntar a un mestre, un pare o un oncle, pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.

Llavors vaig fer la pregunta òbvia: “Si està ensinistrat, per què l’encadenen?”


annex

46

No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només ho recordava quan em trobava amb d’altres que també s’havien fet aquesta pregunta alguna vegada.

Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat prou savi com per trobar la resposta:

L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar el petit elefant, indefens, subjecte a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, va tirar i va suar, intentant deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa forta per a ell.

Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a intentar, i un altre dia, i un altre, i un altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquest elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, pobre, creu que no pot.

Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.

I el pitjor de tot és que mai s’ha tornat a qüestionar seriosament aquest record.

Mai, mai ha intentat tornar a posar a prova la seva força...

Jorge Bucay

annex

47


Ser crítics: preguntar-se el per què de les coses

Un grup de científics va tancar cinc mones en una gàbia, al centre de la qual van col·locar una escala i, al capdamunt, un munt de plàtans.Quan una mona pujava l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven un doll d’aigua freda amb la mànega sobre les que quedaven al terra. Després d’algun temps, quan una mona anava a pujar l’escala, les altres l’agafaven i la picaven. Passat un temps més, cap mona pujava l’escala, malgrat la temptació dels plàtans.Aleshores, els científics van substituir a una de les mones. La primera cosa que va fer va ser pujar l’escala, essent ràpidament baixada per les altres, que la van picar. Després d’algunes pallisses, la nova integrant del grup ja no va pujar més l’escala.Una segona mona fou substituïda, i va passar el mateix. Fins i tot la primera substituta va participar amb entusiasme de la pallissa a la novella.Una tercera fou canviada, i es va repetir el fet. La quarta i, finalment, l’última de les veteranes fou substituïda. Els científics quedaren, aleshores, amb un grup de cinc mones que, tot i que mai no havien rebut un bany d’aigua freda, continuaven colpejant a aquella que intentés arribar als plàtans.Si fos possible demanar a alguna d’elles perquè picaven a qui intentés pujar l’escala, segurament que la resposta seria:“No sé, aquí les coses sempre s’han fet així...”


Ventall de recursos per als caps

Documents

Dossier Llops Caps - farcell.escoltesiguies.catfarcell.escoltesiguies.cat/.../Dossier_Llops_Caps.pdf · LA PROMESA A LA UNITAT DE LLOPS I DAINES. Ventall de recursos per als CAPS