UNITAT DIDÀCTICA 3: LA NATACIÓ

EDUCACIÓ FÍSICA1r ESO

CURS 2010-11

NOM ALUMNE:_________________________GRUP:____

Des de sempre l’home ha desitjat volar com un ocell, nedar com un peix... És per això que nedar per plaer, sense competir, és una activitat física que l’home ha practicat des dels seus orígens, com caminar.

Tanmateix, a diferència d’altres activitats, per nedar gairebé sempre és necessari un aprenentatge. El medi en què es neda, l’aigua, és, de primer moment, desconegut per a la persona. En tot cas, la capacitat per desplaçar-s’hi depèn d’una sèrie de factors que, si segueixes llegint, arribaràs a comprendre.

1. BREU HISTÒRIA DE LA NATACIÓ.

La natació com a esport de competició va sorgir a Gran Bretanya a principi del segle XIX. Matthew Webb, capità de la marina mercant britànica va creuar el canal de la Mànega, des de Dover (Anglaterra) fins a Calais (França), en 21 hores i 45 minuts. Tota una proesa!.

La natació és esport olímpic des dels primers Jocs de l'era moderna, celebrats a Atenes l'any 1896. Als Jocs de 1908, a Londres, es va nedar per primera vegada en una piscina, i a partir d'aquell any, les marques o rècords han millorat molt. Als Jocs de 1912, a Estocolm, es va incorporar la categoria femenina.

2. ON ES PRACTICA LA NATACIÓ.

Nedar, desplaçar-se per sobre o per sota l’aigua, sense tocar el fons, ho podem fer a qualsevol riu, llac, canal, mar obert, etc. Però competir de manera oficial, només ho podem fer en una piscina.

Una piscina olímpica de competició ha de mesurar 50 m de llargada, 21 m d’amplada i 1,80 m de profunditat, i s’ha de dividir en 8 carrers de 2,5 m d’amplària cadascun. Pot ser coberta o descoberta.

Tota piscina de competició ha de disposar dels elements següents:

- SURADES (corchera o carril flotante): Són separadors normalment de plàstic o suro que delimiten els carrers. En els darrers metres son d’un color diferent.

- BLOCS DE SORTIDA (poyete o banqueta de salida): Plataformes folrades de material antilliscant on pugen els nedadors per llançar-se a l’aigua. Cada bloc de sortida està numerat de l’1 al 8.

- AGAFADOR: Peça metàl·lica que s’utilitza per adoptar la posició de sortida en la modalitat d’esquena. Normalment està situat en el bloc de sortida.

- LÍNIES DE SENYALITZACIÓ DELS FONS DE LA PISCINA: Assenyalen els carrers sota l’aigua. Normalment són d’un color fosc i estan situades al mig de cada carrer perquè el nedador les pugui seguir sense cap problema.

- LÍNIA DE BANDEROLES: Dispositiu format per una corda amb banderoles, situat gairebé al final de la piscina, a 1,80 m sobre la superfície de l’aigua. Serveix per indicar als nedadors de la modalitat d’esquena quan han d’iniciar el viratge.

3.- QUINES CARACTERÍSTIQUES TÉ?

La primera característica destacable en aquest esport és el medi en què es realitza: l’aigua. Aquesta ha de mantenir-se a una nivell constant, i sense que hi hagi turbulències.

La temperatura de l’aigua ha de ser de 24º centígrads.La segona característica ve donada per la posició del cos. Es passa de la

posició vertical que tenim a terra a una posició totalment horitzontal en què s’ha de conservar el màxim equilibri corporal sobre la superfície de l’aigua. Aquesta capacitat l’anomenem flotació.

Bé doncs, ja ets a l’aigua i en la posició correcta. Ara necessites provocar un desplaçament del cos. És en aquest moment on té un paper molt important la propulsió. Mentre que en el medi terrestre només necessites les cames per desplaçar-te, aquí, a l’aigua, hauràs de fer-ho combinant els braços i les cames.

També cal tenir en compte la respiració. És molt important que el nedador sàpiga respirar dins l’aigua (en les dues fases: inspiració i expiració), perquè si bé a terra ni ens adonem que estem respirant, a l’aigua cal fer-ho d’una manera molt coordinada. La raó és que la resistència que l’aire oposa al moviment mentre caminem és mínima, mentre que quan nedem, l’aigua oposa una resistència molt més gran, per això hem de fer un esforç superior. Per respirar correctament a la natació:

Inspiració : Agafa aire amb la boca obrint al màxim els pulmons. Espiració : Introdueix el cap sota l'aigua i deixa anar l'aire, preferiblement per

boca i nas a l'hora. Penseu que si surt aire no pot entrar aigua.

4.-ELS ESTILS DE LA NATACIÓ:

Moltes vegades hauràs vist una competició de natació, i de ben segur t’has adonat que els participants no neden de la mateixa manera a totes les proves. En natació existeixen quatre estils diferents de nedar: crol, braça, papallona i esquena.

1.- EL CROL.

El crol o estil lliure és el més estès i ràpid. Es tracta de moure els braços de manera alternada i les cames com una tisora. Aquest moviment de cames ha de ser rítmic i molt sincronitzat, ja que ens serveix de timó i manté el nostre cos en constant equilibri dins l’aigua.

És molt important, mentre es neda, saber respirar; fer-ho bé augmenta el rendiment i permet aguantar molt més. Es tracta d’inspirar per la boca quan girem el cap lateralment, al mateix temps que el braç del mateix costat executa un moviment rotatori d’avanç, i d’expirar dins l’aigua quan el cap torna a la seva posició inicial.

2.- LA BRAÇA.

Aquest estil també s’anomena “estil de granota”, perquè els moviments dels braços i cames s’assemblen als que fa aquest animal quan és a l’aigua. Tots dos braços es mouen alhora i realitzen un mateix moviment. Les cames es flexionen, imitant el moviment de les potes d’una granota. Durant el desplaçament sempre ha de coincidir que els braços estiguin oberts quan les cames estan tancades.

El més curiós d’aquest estil és el moviment del cap. Es treu de l’aigua per inspirar coincidint amb la fase d’obertura de braços, i es torna a introduir dins l’aigua quan es tanquen els braços i aleshores s’expira pel nas i la boca.

3.- LA PAPALLONA.

Aquest estil va néixer el 1926; l’inventà un alemany, E. Rademan, quan en una competició de braça va impulsar els seus braços endavant per sobre l’aigua. El reglament no va fixar que els braços s’havien de mantenir sota l’aigua fins al 1952 i, així, un any més tard, s’instituí de manera oficial la papallona com a estil.

És una modalitat molt dura. Els braços, de forma simultània, es llancen endavant per sobre l’aigua i després, enrere, per sota. Els moviments de les cames i dels peus també es realitzen simultanis cap amunt i cap avall. El cos realitza un moviment ondulatori natural, no forçat, per mantenir una posició el més horitzontal possible en tot moment. Per respirar, s’ha de realitzar la inspiració quan el cap surt de l’aigua, abans que els braços; i l’expiració, quan entra, també abans que els braços.

4.- ESQUENA

Aquest estil es diferencia de tots els altres per la posició del cos, que es col·loca com si estigués estirat sobre un llit enorme. El moviment dels braços és rotatori i alternat, quan un braç comença a entrar a l’aigua, l’altre en surt. Les cames realitzen una batuda igual que en l’estil crol, però en posició contrària.

En aquest estil el cap no canvia de posició; com que estem de cara amunt, la cara sempre és fora de l’aigua i, d’aquesta manera, resulta molt més senzill respirar.

5.-LES DIFERENTS PROVES.

Totes les proves comencen amb la sortida, que es pot fer des de dalt d’un piló (crol, braça o papallona) o des de dins de l’aigua (esquena). El jutge dóna la sortida en tres temps. A la veu de “als seus llocs” els nedadors o nedadores pugen al piló o s’agafen a la barra des de dins de l’aigua. A la veu de “preparats” s’encongeixen per agafar impuls i, si no es mouen, es dóna el senyal de sortida, moment en què salten a la piscina o s’impulsen amb els peus contra la paret.

Durant la prova, excepte en els 50 m (en una piscina de 50 m), els nedadors i nedadores han de girar per iniciar un nou tram i realitzen un viratge. Es tracta de canviar de direcció sense perdre velocitat, col·locant el cos de manera que pugui impulsar-se amb els peus contra la paret.

En els estils, d’esquena i crol, el viratge consisteix en una tombarella endavant i un impuls de peus contra la paret, per lliscar per sota l’aigua mirant al fons de la piscina, abans de sortir a la superfície i continuar nedant. En l’estil esquena, en l’última braçada els nedadors es giren per iniciar el viratge endavant.

En els estils de braça i papallona, el viratge es fa lateralment, encongint les cames ràpidament.

L’arribada es fa tocant la paret amb una mà (crol i esquena) o amb dues mans (braça o papallona).

Hi ha curses d’estil lliure en què els nedadors i nedadores poden escollir l’estil en el qual nedaran; com que el més ràpid és el crol, aquest estil és el que més s’utilitza. Hi ha proves d’estils en les quals el nedador o la nedadora fa els quatre estils en la mateixa cursa, amb l’ordre següent: esquena, braça, papallona i lliure. Finalment, hi ha proves per estils obligats: proves de braça, papallona i esquena.

Les proves individuals :

En el programa olímpic, segons l'estil utilitzat pels nedadors o les nedadores, podem distingir-hi les proves individuals següents:

Curses de crol: 50m, 100m, 200m, 400m, 800m, 1500m, 3000m. Curses de braça: 50m, 100m i 200m Curses de papallona: 50m, 100m i 200m. Curses d'esquena: 50m, 100m i 200m. Curses d'estils: 100m, 200m i 400 estils. En que el nedador neda els 4

estils en el següent ordre: papallona, esquena, braça i lliure.

Les proves de relleus en equips :

En les curses de relleus els quatre nedadors o nedadores que formen l’equip sumen els temps obtinguts. El relleu es fa quan el nedador o la nedadora toca la paret d’arribada; en aquest moment el rellevista següent salta del piló i continua la cursa. Les diverses proves de relleus són aquestes:

4x50m, 4x100m i 4x200m en estil lliure. Cada nedador neda en el mateix estil. 4x50m i 4x100m estils. Cada nedador neda en un estil diferent en aquest ordre

esquena, braça, papallona, lliure.

6.- ALTRES MODALITATS DE LA NATACIÓ.

EL WATERPOLO.És un esport d'equip masculí i femení, semblant a l'handbol, que es juga a les

pistes, en què l'objectiu és fer més gols que l'equip contrari. Es un esport molt dur, ja que els jugadors/es han de dominar els estils de natació, a més de les tècniques de control de la pilota amb les mans i la tàctica necessària per guanyar el contrari.

ELS SALTS.

Esport de gran bellesa en què els homes i les dones que hi participen dominen perfectament els moviments del seu cos quan són a l'aire.

Hi ha dues modalitats: els salts de trampolí situat a 1 o 3 metres, i els salts de palanca des de 5'75 m o 10 metres.

L'objectiu dels saltadors és efectuar una o més figures a l'aire amb la màxima correcció i, després, fer una entrada a l'aigua que no esquitxi.

Jocs Olímpics de 1908 Jocs Olímpics de 2008

LA NATACIÓ SINCRONITZADA.

És un esport bàsicament femení, les nedadores executen una coreografia amb diverses tècniques i moviments seguint el ritme de la música. Hi ha diverses categories de participació, entre elles: solo, duo i equip.

La Gemma Mengual és la màxima representant d'aquesta esport i ha ajudat a difondre aquesta modalitat entre milers de nedadores a nivell de tot l'estat.

Gemma Mengual Natació sincronitzada en equips