32

DOSSIERPOBLENOU AGRÍCOLA I PREINDUSTRIAL

5

• Les terres del Poblenou i rodalia estaven en mans de 114 propietaris, en data 11 de novembre de 1836.

• El total de terres regades a l’actual Poblenou i rodalia era de 512 mullades, 1 mundina i 37 canes.

• El valor mitjà obtingut era de 4 mullades, 1 quarta, 3 mundines i 111,8 canes per propietari.

• El valor mitjà de terreny per propietari seria de 4,48 mullades aproximadament, si el repartiment fos idèntic.

• Els 15 principals propietaris ho eren del 61 % de les terres de l’actual Poblenou i rodalia.

• Els quatre primers terratinents eren posseïdors del 37,38 % dels terrenys, amb un valor mitjà de 47 mullades, 4 quartes i 15 canes cada propietari.

• Els quatre primers terratinents eren posseïdors del 62,83 % del conjunt de terres dels 15 principals propietaris.

  En els primers dos plànols de Tomàs Soler s’han identificat només els terrenys que disposaven de casa i s'ha observat que es tractava d’un àmbit dispers, és a dir, una casa envoltada de terres.

Sense poder destacar un nucli poblacional concret, sí que crida l’atenció l’alineació de les cases a banda i banda del camí Antic de Valencia.

L ’ 1 d’agost de 1831, el batlle del Reial Patrimoni va demanar a Tomàs Soler

i Ferrer que completés el treball iniciat per ell mateix el 1818 sobre l’aprofita-ment de l’aigua del rec Comtal. La falta de diners va alentir aquests treballs.

El document cartogràfic aixecat per Soler i signat l’11 de novembre de 1836 és un atles compost per deu fulls, dels quals en mostrem quatre (els números 5, 6, 9 i 10) que corresponen a Sant Mar-tí de Provençals.

A l’entorn de la representació de l’es-tructura parcel·lària hi ha noms d’ele-ments topogràfics que ajuden a la po-sició i l’orientació, com ara el «Camino Real de Barcelona a Mataró» (avui Pere IV), el mar Mediterrani i els límits amb les estructures militars de la plaça de Barcelona. Les finques regables hi apa-reixen numerades.

Amb les dades subministrades s’ha pogut saber que el rec Comtal regava en aquell moment un total de 1.130,20

hectàrees repartides en 926 parcel·les. El municipi amb més superfície i més parcel·les era Sant Martí de Provençals, amb 680,85 hectàrees i 533 unitats.

El plànol és una instantània gràfica molt precisa d’un territori on l’ús majo-ritari és l’agrícola, i on la indústria en-cara no ha fet la seva aparició. L’edifi-cació representada per taques de color vermell és molt poc rellevant i destaca la presència del Cementiri.

El plànol del regadiu del rec Comtal, 1836

La taula següent estudia els terrenys delimitats per la Ciutadella i el nucli antic de Barcelona a migjorn (M), la carretera de Barcelona a França a ponent (P), Sant Adrià de Besòs a cerç (C) i el mar Mediterrani a orient (O).

Aplicant el criteri que 10 mujades (5 hectàrees, aproximadament) de terreny de regadiu permeten definir el seu pro-pietari com a terratinent, s’han recollit a la taula els quinze propietaris amb 6 mujades o més de terreny.

El Poblenou rural en l’època de la desamortització, 1836Eduard Milan Garcia

POS. PROPIETAT DE LA PEÇA MULLADES QUARTES MUNDINES CANES PLÀNOL

1 El Conde de Llar 73 2 1 64 9 2 La Comunidad de Santa María del Mar 51 6 10 123 9 3 El Marqués de Sugarols 39 5 5 56 10 4 Tomás Estrada 24 1 0 85 9 5 Bartolomé Rovira 19 2 1 105 10 6 Josefa Valero y su hijastra 16 0 1 37 10 7 Francisco de Tort 15 1 4 92 9 8 José Esteve 12 2 1 108 9 9 Francisco de Asís Mas 10 3 3 36 10 10 Ramón Clará 10 1 3 73 10 11 Joaquín Farguell 9 1 3 88 9 12 José Martín Estrada 8 0 1 65 9 13 Sucesores de Cerapio Cerdá 6 2 2 74 10 14 Sucesores de Pedro Canaleta 6 2 2 72 9 15 Antonio Elías 6 0 0 124 10

Suma total 304 28 37 1.202

Total terres principals propietaris 313 3 1 32

Total terres plànols 9 i 10 512 0 1 37

Percentatge terres respecte al total 61 % 13 % dels propietaris

Mariano Olsina

Suc. Pedro Canaleta

Suc. Pedro CanaletaMarq. Sugarols

Comunidad de Sta. María del Mar

Comunidad de Sta. María del Mar

Mariano Olsina

M. Olsina

Beni

to M

a.

de S

egar

ra

Hosp

. Gen

. BCN

Joaq

uín

Cast

añer

Fran

cisc

o de

Hor

t

Anto

nio

Nada

lJo

aquí

n F

argu

ell

María Pla

José Martín Estrada

Anto

nio

Nada

l

Espe

ranz

a Co

lum

bi

Este

van

Guill

a

José

Am

igó

Tom

ás E

stra

da

Vda.

Ped

ro S

alad

rigas

José

Man

jo

Cond

e de

Llar

Plànol geomètric de Sant Martí

E l plànol aixecat per Pedro Moreno y Ramírez, agrimensor, l’any 1871, és una de les repre-

sentacions més fidedignes del territori d’aquest període. L’encàrrec de l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals era fer un plànol general amb indi-cació de totes les propietats, el qual havia de servir de base per poder confeccionar el repartiment de l’amillarament municipal d’aquell any.

L’amillarament era l’informe o document que elaboraven els ajuntaments per conèixer la riquesa pecuniària, urbana i rústica dels contribuents del seu terme municipal. A l’amillarament s’hi escri-vien diverses variables, entre les quals el nom del cap de família, la casa, les parcel·les de terreny que posseïa, la seva localització i els topònims, què s’hi conreava i, sobretot, el líquid imposable a partir del qual es calculava el que havia de pagar aquella casa. L’equivalent actual de l’amillarament seria el cadastre.

Luis Selles

Joaquín Bosch

Juan Pui

Salvador Bonaplata

Bartolomé Rovira

Marqués Sugarols

Barón Abella

N. MirA. G

irone

lla

Anto

nio

Nada

l

Narc

iso

Busq

uets

Estevan Gasull

Igna

cio

Mas

caró

Anto

nio

Trul

láJo

sé D

arde

rJo

sefa

Bas

a y

Vila

Com

. Sta

. Mar

ía d

el M

arCe

rapi

o Ce

rdá

Ram

ón C

lará

A. NadalTrullá

Martín Bernes

Pedro Vieta