Desembre 2016

Imatge gràfica Joan Carles Blanch

1

DOSSIER DE PREMSA

(Mas de l’Espluga, terme de Querol, Alt Camp. Foto: Enric Fonts)

INVENTARI DEL PATRIMONI FLUVIAL DEL GAIÀ

(històric-arquitectònic-arqueològic)

Conca de Barberà – Alt Camp - Tarragonès

Informació

Terres del Gaià, sala municipal Ajuntament Aiguamúrcia

Plaça de Sant Bernat, 1 43815

patrimonigaia@gmail.com

terresdelgaia@gmail.com

Associació Cultural Baixa Segarra

Centre d’Estudis del Gaià

Centre d’estudis d’Altafulla

2

El riu Gaià, com tots els rius, és molt més que un accident geogràfic és, per sobre de tot una font de vida. I, a la vegada, un referent vertebrador del territori que com a tal reflecteix la dinàmica dels ocupació del poblament que si vincula. Conducta que comporta, el desenvolupament d’unes infraestructures d’aprofitament dels seus recursos hidràulics. Elements que amb el pas del temps han esdevingut uns mostra de la cultura material de les societats que en cada període històric els han emprat. I com a tal, esdevenen un referent patrimonial de la nostra cultura.

El principal objectiu del projecte és portar a terme una relació detallada i exhaustiva de tots i cada un dels elements que conformen el patrimoni fluvial del riu Gaia amb la finalitat de:

• posar en valor el patrimoni històric vinculat al riu Gaià i al seu territori com a testimoni del desenvolupament històric i cultural del territori.

• posar en valor la marca Gaià vinculada al territori de frontera i la seva importància històrica representada pels seus castells.

• posar en valor l’herència cultural del territori vinculada al riu que n’ha vertebrat el seu desenvolupament. El riu com a font de riquesa a través dels vestigis arquitectònics i constructius.

• Retornar la vista al riu, que la població el conegui i en prengui consciència de la seva importància.

Ha estat com a conseqüència de la riuada del 2 de novembre del 2015 (Gaianada), han quedat a la vista estructures hidràuliques, construccions i molins que no es veien o no tenien accés. Ens ha fet redescobrir un riu ple de vida i d’història. És un moment propici per poder inventariar, estudiar aquestes estructures i relacionar-les amb altres elements patrimonials ja coneguts com masos i castells per poder reescriure el desenvolupament històric del territori. Cosa que ens permetrà dur a terme accions de difusió i conscienciació.

La proposta d’aquest projecte d’Inventari del patrimoni fluvial es fonamenta en la voluntat de poder posar en valor aquest patrimoni, com a bé comú del conjunt de la societat que és. Per tal d’assolir aquests objectius s’ha considerat primordial poder disposar d’una relació de tots i cada un dels elements que el

EL PROJECTE

3

conformen. Tasca que es concreta amb l’elaboració d’un instrument que permeti fer un recull sistemàtic de les dades de cada un del béns per tal de poder ser processades de forma sistemàtica.

L’elaboració d’un inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià ha d’esdevenir el document marc que permeti, no tant sols el coneixement dels elements que el conformen, sinó un instrument que afavoreixi la divulgació dels valors històrics, socials i mediambientals de la Conca del riu Gaià.

Des de Terres del Gaià, amb l’herència d’altres entitats i plataformes, i conjuntament amb els centres d’estudi que ens acompanyen en aquesta aventura, s’han fet, al llarg dels anys, nombroses actuacions per tal de recuperar i reivindicar tant el patrimoni natural com cultural d’aquest territori.

En aquesta anys són moltes les amenaces a la conservació i recuperació, tant per l’acció de l’home com de la natura. És per això que les actuacions de protecció i custòdia del territori, recuperació de zones naturals, estudi i divulgació d’aquests valor són imprescindibles.

En el cas del patrimoni objecte d’aquest projecte, les amenaces són dobles. Ens trobem, la majoria de vegades, davant estructures obsoletes o en desús, amenaçades per la runa, per la natura que recupera terreny perdut. L’inventari, catalogació i estudi d’aquestes estructures és el primer pas per tenir consciència de la seva existència i de la seva importància. És la manera de fer-les reviure abans que morin del tot. I des d’aquí plantejar-se la necessitat de protegir-ne i conservar-ne aquelles en què sigui possible i significatiu. La visibilitat d’aquesta riquesa patrimonial és també la visibilitat d’un territori, i un valor afegit en la visita d’aquestes terres que recorre el Camí de les Terres del Riu Gaià.

Restes d’un possible poal.

Riu Gaià entre Vilabella i

Salomó. Foto Josep

Zaragoza

4

EL TERRITORI

La Conca del Gaià és el territori que va des del naixement del riu, oficialment a la Font de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, fins a la seva desembocadura, a la platja de Tamarit. Desembocadura avui en dia estroncada, com se sap, pel “pantà” del Catllar, propietat de Repsol, malgrat haver aconseguit importants acords pel que fa al manteniment del cabal ecològic. La conca fluvial es considera, a més del riu pròpiament dit, els seus afluents. És per això que l’objecte de l’inventari també pretén documentar els vestigis presents en aquests. El Gaià recorre tres comarques que, més o menys, corresponen a l’Alt Gaià (Conca de Barberà), Mig Gaià (Alt Camp) i Baix Gaià (Tarragonès). El paisatge també canvia; a la Conca el riu rega planes de cereals i lleguminoses, mentre el riu es va eixamplant recollint les aigües de la riera de Biure i d’altres. Després d’endinsar-se a l’estret del Gorg Negre, just abans de Querol, arriba a les terres de l’Alt Camp que es dediquen, sobretot al conreu de la vinya. El riu arriba al Baix Gaià, tradicionalment terra d’hortes i conreus de regadiu, ara atrapat a l’embassament del Catllar. Els usos del territori, els canvis en la seva economia i els conreus al llarg de la història, queden documentats pels vestigis de molins de gra, molins de pólvora, drapers, sèquies, sínies, construccions de pedra seca, basses, rescloses, fàbriques... i també pels camins que ressegueixen el curs del riu i que han comunicat el territori tradicionalment. Camins usats pels homes i pels ramats, per anar de les pastures d’hivern a les d’estiu, camins bastits amb ponts, passeres, palanques, marges ...que dibuixen una realitat d’un territori que fou i que ara volem recuperar.

“...hem de tenir presents dos elements que formen part essencial del

patrimoni de les Terres del Gaia`: el paisatge agrari de secà i l’aprofitament

de l’aigua del riu (...) relleu i rocam variat, però dominant els sòls pedregosos

i amb pendent, fet que requerirà per al seu aprofitament una adequació del

pendent en marges. Treball de pedra seca en determinades zones (...)alguns

dels quals de gran bellesa (...) La presència d’un riu en una economia

tradicional constitueix un element de primer ordre (...) Les terres de regadiu

produeixen diverses vegades més que les de secà (...) D’altra banda l’aigua

com a font d’energia permet la creació de molins de diversos tipus (...) ja al

segle XIX l’energia hidràulica servirà també per a la maquinària d’algunes

fàbriques de paper o tèxtils i fins i tot per la producció d’electricitat El

territori Gaià doncs, es completa amb una xarxa de captacions i sèquies que

porten l’aigua als molins i hortes que es disposen al llarg del seu curs.”

Blay, Jordi (2009). Les Terres del Gaià, un territori amb un ric patrimoni humà. La Resclosa núm. 13

5

ELS VALORS NATURALS

El Gaià és un riu típicament mediterrani amb cabal reduït i torrentades periòdiques. Té uns 65km de recorregut. El riu Gaià, en el seu origen, a Santa Coloma de Queralt, recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Queralt. El paisatge de les terres altes, l’Alt Gaià, més planeres, alternen les planures amb el conreu de cereals, antigament també pastures. És un territori amable que contrasta amb el secà i certa duresa que trobem més avall. Abandonades les planes, el Gaià s’enfonsa a la vall, excava la roca i forma altes cingleres com Santa Perpètua. Arriba al Gorg Negre on entre parets d’una gran bellesa mostra aigües negres i profundes. És l’últim pas abans d’arribar a Querol, des d’on el riu comença a baixar cada cop més planer cap a les terres del Mig Gaià. Al Gaià mig s’alternen els camps de conreu, majoritàriament dedicats a la vinya, amb boscos i barrancs. El riu rega importants alberedes i arbredes, entre elles la de Santes Creus. Zones on es conserva el bosc de riera (àlbers, oms, lledoner, pollancres, freixes i també arbres introduïts com ara el castanyer d’índies), que conserven la humitat i l’ambient ombrívol adequat, hàbitat privilegiat per a nombroses espècies de fauna i flora. La llera, però, està, en gran part, envaïda per canyars que s’ensenyoregen del riu tot i algunes tímides actuacions per reduir-ne l’impacte. A Vilabella uns bells meandres fan el riu sinuós que s’endinsa en l’estret del Cardenal per entrar pròpiament al Camp de Tarragona, on l’atura l’embassament del Catllar. El Gaià arriba a la part baixa travessant la serralada litoral per l’estret del Cardenal, a la part baixa del qual es va construir l’embassament que, actualment, condiciona el paisatge d’aquest tram. Les antigues gorgues i la vall del torrent de Renau van quedar sota, creant un nou paisatge de boscos que arriben a l’aigua. L’embassament, inaugurat l’any 1975, serveix per alimentar la petroquímica de Tarragona i les dues comunitats de regants del Baix Gaià, tradicionalment dedicat a l’horta (i algun conreu de secà). Actualment, i mitjançant un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua i Repsol, propietaris de l’embassament, signat el 2015, s’ha recuperat un cabal ambiental pel tram baix del riu. A la desembocadura hi ha la reserva natural de fauna salvatge del Gaià, formada per una llacuna, habitualment separada del mar per una barra de sorra. Al tram final el turisme i la construcció d’urbanitzacions exerceixen una pressió enorme sobre l’entorn natural del riu, més que en els trams superiors. El riu, històricament, ha procurat la vida als habitants del seu territori; l’aprofitament de les seves aigües n’ha permès el regadiu, l’establiment de pobles i viles, una incipient industrialització. La relació entre l’hàbitat humà i la conservació dels valors naturals és cabdal per continuar conservant un riu i un paisatge.

6

EL PATRIMONI HISTÒRIC

El valor natural d’aquest paisatge queda reflectida en la presència de diversos tipus d’espais naturals protegits o catalogats que sovint se superposen. Hi trobem espais d‟interès natural, zones humides, boscos d’utilitat pública . � Sistema Prelitoral Central (codi Xarxa Natura 2000 ES5110015)

� Riu Gaià – Albereda de Santes Creus (codi Xarxa Natura 2000 ES5140019)

� El Montmell – Marmellar (codi Xarxa Natura 2000 ES5140018)

� Desembocadura del Gaià (codi Xarxa Natura 2000 ES5140007, part)

� Tamarit – Punta de la Móra (codi Xarxa Natura 2000 ES5140007, part)

El valor històric més conegut del Gaià, és el seu paper com a límit de la Marca del comtat de Barcelona i els dominis sarraïns entre els segles X i XI. Tot i que sovint s’ha parlat de frontera, no es pot considerar estrictament com a tal, sinó de límits permeables i canviables, territori de ràtzies i d’assentaments pagesos. Els vestigis d’aquella època són els castells que encara avui podem veure a banda i banda de la riba. A mitjans del segle XI aquests castells serviren com a plataforma d’expansió vers terres sarraïnes i també d‘assentament del règim feudal. Primer Aguiló, Queralt, Pontils, Santa Perpètua, Querol, Selmella, Pinyana, Selma, l’Albà, Montmell, per citar-ne uns quants a la riba esquerra; després Cabra, Castellví de la Marca, a la riba dreta. I tot un rosari de castells fins a la desembocadura, aquests ja d’implantació del domini feudal, com El Catllar o Tamarit. Aquest patrimoni ha estat objecte d’estudi i difusió i és més o menys conegut. Molts d’aquests castells es poden albirar fent, a peu, el Camí de les Terres del riu Gaià. El Gaià però, no ha estat només límit o frontera, com ja hem dit, va ser part important en l’establiment feudal al Camp de Tarragona i la vertebració del territori. Al llarg del riu es bastiren castells, ja no de frontera sinó d’assentament, s’establiren comunitats, es construïren viles, masos, ermites i, al bell mig del seu recorregut, el monestir cistercenc de Santes Creus. El Gaià va ser, i és, camí entre les terres costaneres cap a terra endins. Connexió entre les terres altes de Tarragona i Lleida, i el Camp. L’establiment de l’hàbitat humà va requerir la construcció d’estructures específiques per aprofitar, transportar i distribuir l’aigua, tant de boca, com pel reg i les necessitats ramaderes: rescloses, sèquies, mines, aqüeductes, sínies... però també per fer anar indústries necessàries per la vida de les comunitats rurals: molins, fargues, indústries tèxtils i més endavant petites centrals elèctriques.

7

Moltes construccions daten d’època medieval, l’època d’eclosió però, és a finals del segle XVIII i durant el XIX, coincidint amb la incipient industrialització del país, el creixement del conreu de la vinya l’augment de població que comportà noves necessitats econòmiques, sanitàries i alimentàries.

“L’aigua sempre ha estat un bé escàs i preuat. El fet de tenir aigua a l’abast significava (...)poder regar terres per subsistir, facilitava la vida a l’home, alhora que aquest desenvolupava mecanismes per controlar-la. Ja des d’antic, en època dels romans, es van fer grans obres d’enginyeria per poder dur l’aigua d’un lloc on n’hi havia en abundància a d’altres on no n’hi havia (...)els àrabs van heretar la tècnica de les construccions hidràuliques romanes (...) En època medieval, un cop finalitzada la repoblació del Camp de Tarragona, es van aixecar al voltant del riu, nombrosos molins moguts per la força de l’aigua. El cas del Gaià és un exemple de “riu aprofitat” ...” Blanch, Joan Carles 2011. Les sèquies del Gaià (tram final del riu). L’aprofitament d’aigua... La Resclosa, núm 15 pp.167

Aquestes estructures són l’objecte d’aquest inventari. Construccions a voltes conegudes i sovint oblidades. La riuada (Gaianada) del novembre del 2015 va posar al descobert restes de sèquies, de rescloses, molins amagats que es van poder documentar fotogràficament. Ara, aquest projecte, vol aprofundir en l’estudi d’aquestes estructures per tornar-nos un riu ple de vida, de pagesos, moliners, homes i dones que van viure i van construir la nostra identitat. Reviure la nostra història més enllà de la “Història” monumental. Una nova mirada al Gaià, columna d’aquest territori.

Gorg Negre, al terme de Querol, Alt Camp. Foto Maribel Serra

8

Les tasques que comporta la realització del Inventari del patrimoni fluvial del Gaià estaran centrades en la confecció d’un registre sistemàtic dels bens patrimonials que el conformen.; patrimoni arqueològic i arquitectònic, així com de tots aquells elements susceptibles de ser considerats d’interès històric (camins, carrerades i d’altres elements de la cultura material), per tal de determinar, analitzar i avaluar el Patrimoni Cultural de l’àrea afectada. En base a la informació obtinguda, presentada en sistema de registre de fitxes, s’ha elaborat una Memòria Tècnica en la que s’analitza i valora el Patrimoni cultural (històric-arqueològic-arquitectònic) de la zona d’estudi.

Per tal d’assolir els objectius plantejats s’ha estimat pertinent aplicar un mètode sistemàtic de registre que possibiliti emmagatzemar-ne les dades obtingudes de cada un dels elements i, a la vegada, facilitar-ne la seva consulta i difusió. Les pautes metodològiques que s’han seguit a l’hora de confeccionar el present Inventari, han estat determinades per tal d’assolir els objectius generals plantejats. Així doncs, els criteris que s’han definit amb la finalitat de realitzar la documentació dels elements del patrimoni cultural, són:

Un exhaustiu treball de recerca i buidatge documental tant bibliogràfic com dels instruments del planejament i dels inventaris i catàlegs de cada un dels municipis existents. Aquesta tasca es complementarà amb el treball de camp que comportarà el reconeixement i comprovació sobre el terreny de cadascun dels elements referenciats en el buidatge documental i bibliogràfic. Així com la realització d’una prospecció ocular de l’àrea afectada de l’àmbit d’estudi.

La informació recopilada es presenta en fitxes personalitzades de cadascun dels béns catalogats que recullen les dades principals dels elements referenciats. La informació es distribueix en diferents camps per tal de poder-ne facilitar la recuperació posterior de la informació i la combinació d’aquesta informació encarada a la recerca científica. Cada element disposarà d’un registre gràfic.

Un dels principals objectius és poder detallar-ne la georeferenciació exacta de cada un dels elements. Dades que possibilitaran la confecció de plànols per temàtica, municipi o d’altres factors que es precisi. Tant pel que fa a l’estudi, la difusió o la prevenció dels valors patrimonials d’aquest patrimoni fluvial.

MÈTODE DE TREBALL

9

El treball de camp s’estructura en tres equips, un per cadascun dels trams del riu que correspon més o menys a les tres comarques tot i que no de manera exacta: Alt Gaià – Conca de Barberà; Mig Gaià – Alt Camp; Baix Gaià – Tarragonès.

Aquests equips fan reconeixement sobre el terreny i van pentinant el territori, tram a tram. Per cadascuna de les estructures o restes que es localitzen, se’n fa una fitxa amb la informació bàsica de catalogació. Algunes d’aquestes edificacions o restes patrimonials ja es coneixen o estant documentades en inventaris i/o bibliografia. D’altres no, com ara restes de forats d’ancoratges o restes de bastides i rescloses.

Les informacions aportades pels equips de catalogació, s’introdueixen en una base de dades que serà la base de l’inventari i d’investigacions posteriors.

En podeu veure una mostra a: https://terresdelgaia.omeka.net/.

10

Actualment es treballa amb la versió gratuïta d’aquesta aplicació, amb la intenció d’incorporar-hi recursos que ens permetin treballar amb una geolocalització online i una bibliografia relacionada, també online.

Paral·lelament, com ja s’ha dit, fa el buidat bibliogràfic i d’inventaris ja publicats, i es van introduint les dades a la base. Aquesta informació permet localitzar, contrastar i actualitzar les dades existents, amb l’objectiu final d’oferir informació verificada i global de tota l’àrea.

Per elaborar aquesta bibliografia s’està utilitzant el programa de referència bibliogràfica Zotero.org, compatible amb Omeka.

https://www.zotero.org/terres_del_gaia/items

Es tracta d’un projecte ampli i de gran abast territorial i temàtic, que implica una feina de buidat bibliogràfic, treball de camp i introducció i verificació de dades, amb la participació voluntària de diverses persones. I la responsabilitat última dels coordinadors.

11

Tot i que el present inventari ha de ser considerat tan sols un primer pas per la catalogació del Patrimoni fluvial de l’àmbit d’incidència objecte d’aquest estudi, aquest és, per si mateix, una eina bàsica a l’hora d’elaborar qualsevol proposta d’actuació concreta sobre l’esmentat patrimoni. En aquest sentit, una vegada s’hagi completat el gruix de l’Inventari, es disposarà d’un instrument que permeti el seu anàlisi, avaluació, estudi i difusió dels seus valors patrimonials.

Aquesta proposta, per tal de ser efectiva ha estat articulada a partir a d'un discurs bàsic que serveixi de guió. Les pautes que el regeixen han estat definides, essencialment, en base a les mateixes línies d'actuació que han servit per l’elaboració del inventari del patrimoni, objecte del present treball. Atenent doncs, al que ha estat exposat anteriorment, el punt principal d'aquest discurs gira al voltant del que s’ha definit com a Patrimoni Fluvial, concepte que fa referència a tots els elements patrimonials relacionats amb l'aigua, el riu o l’entorn de l’espai fluvial.

La proposta, en sí, contempla un seguit d’actuacions que han de ser considerades per tal de possibilitar i fomentar la conservació, protecció i difusió d’aquest Patrimoni fluvial.

En aquest ordre de coses, el document de l’Inventari ha de possibilitar en la mesura del possible altres aspectes de més ampli abast. Actuacions que es correspondrien amb una Segona fase del desplegament de les propostes d’aquest projecte i que requeririen una implicació directe de totes les administracions del territori implicades. Proposta on, es desenvoluparien altres aspectes com:

• La Catalogació i protecció dels béns patrimonials

• L’execució de mesures correctores i preventives

• Execució d’un programa de recerca

• Actualització de les dades

• Elaboració d’eines de difusió i coneixement, a diferents nivells de públic i objectius, com plànols, exposicions, monografies...

PROPOSTA D’ACTUACIÓ

12

El Gaià com a element vertebrador del territori esdevé un eix de comunicació de les comarques meridionals del Camp de Tarragona. I com a tal ha estat, des de la prehistòria fins a l'actualitat, un marc prolífer del desenvolupament de l'activitat humana. Fruït d'aquesta ocupació del territori se’n deriva la nombrosa concentració d'elements del Patrimoni Cultural que s'hi localitzen. El seu conjunt, constitueix un exemple representatiu del dinamisme que assoleixen els processos antròpics en l'espai fluvial.

El conjunt del elements que ha de conformar aquest Inventari son un clar exponent d’aquesta realitat territorial i com a tals esdevenen un referent patrimonial d'aquest "paisatge històric", entès com a herència i memòria de l’activitat humana que els genera, el qual es caracteritza per un factor que els determina, el riu.

Fibles re rec prop del

riu Gaià, al terme de

Vilabella, Alt Camp.

Foto Narcís Carulla