dossier presència

Número 1831. Del 30 de març al 5 d’abril del 2007. Any XLII. 0,50 !

I UN PÒSTER DE REGAL. Amb les cinquanta papallones méssignificatives dels Països Catalans, dibuixades per Toni Llobet.

PapallonesCOLORS DE LA NATURA. Les papallonessón signe de qualitat mediambiental. / 2 a 9

PATRÍCIA GABANCHO / 14 • EL CAMIONER ASSASSÍ / 18 • PICASSO I BARCELONA / 22 • «EL SILENCI DE LES CAMPANES» / 24 • ON ANEM? / 30

Reina de la ruda. Amb el nom científic de «Papilion machaon», és una deles papallones més espectaculars. Els mascles es concentren dalt dels turons.A baix, l’eruga d’aquesta espècie.

«Danaus chrysippus». Papallona que viupreferentment en llocs humits. Les femelles ponenels ous a les escorces dels arbres propers avioletes.

«Parnassius apollo».Viu a les tarteres i els prats delsPirineus i altres serralades ibèriques.

Blavetes. Algunes de les papallones conegudescom a blavetes que apareixen al pòster.

2 ! DOSSIER presència · Del 30 de març al 5 d’abril del 2007

LES PAPALLONES. Amb l’espectacularitatdels colors de les seves ales, són un delsmàxims exponents de la bellesa que ens ofereixla natura. Són un autèntic regal de la naturalesa iun plaer per a la vista

" Les papallones són tot això, pe-rò no només per la seva vistositatcromàtica, sinó també pel seu sin-gular cicle biològic (la metamor-fosi), i perquè, com la majoriad’insectes, exerceixen un impor-tant paper en la reproducció de lesespècies vegetals, a través de lapol·linització.

Moltes vegades potser no somprou conscients que quan parlemde papallones estem parlantd’una de les quatre fases, l’últi-ma, de la vida d’un mateix ani-

JORDI COMELLAS mal. La papallona és la culmina-ció d’aquest cicle biològic, que liconfereix la tasca de fecundar lafemella (el mascle) i de pondreels ous (la femella).

Tot i que aquest any han apa-regut abans d’hora a causa de labonança que ha caracteritzat l’hi-vern, a la primavera les veiemomplir de colors els prats i elsboscos, volant de flor en flor, deles quals extreuen el nèctar ambles trompes.

La seva vida, però, no és fàcil.Abans de convertir-se en la cria-

D E D I A I D E N I T

DIÜRNES: Tenen lesantenes acabades enforma de maça ipleguen les alesperpendicularment.NOCTURNES: Colorsmés apagats, antenesfines amb filaments ireposen amb les alesde manerahoritzontal.

presència · Del 30 de març al 5 d’abril del 2007 DOSSIER / LES PAPALLONES ! 3

tura alada i acolorida que tots co-neixem ha de passar per tota unasèrie d’estats que fan que el seu fí-sic es transformi de manera es-pectacular. És el que es coneixcom la metamorfosi, la propietatper la qual un animal perd la sevaforma original i en pren una altrade totalment diferent.

Moltes papallones, un cophan aconseguit el seu estat adult,tal com les coneixem, amb lesales fràgils, els colors esplèndidsi els dibuixos exòtics, fins i totavantguardistes, ja han arribatgairebé al zenit de la seva vida. Lamajoria tindran pocs dies de vida,amb sort, un parell de setmanes, ode mesos, durant els quals s’apa-rellaran, atretes pels seus colors, ipondran els ous, la funció bàsicade la seva existència. Algunes,però, com ara l’atles, una papallo-na nocturna originària del sud del’Àsia, la més gran que coneixem,tenen una vida tan efímera que uncop s’han convertit en papallona,només viuran tres o quatre dies,en el transcurs dels quals ni tansols s’alimentaran: la seva únicamissió serà aparellar-se i pondreous.

Els científics anomenen lespapallones amb el nom de lepi-

Rei de l’arboç(Charaxes jasius)

dòpters, que els és donat des delpunt de vista morfològic, a partirde la característica més notabledels adults. Això és perquè sónuns animals que tenen ales (delgrec pterón) i que les tenen reco-bertes d’escates (també del greclepidos), és a dir, ales cobertesd’escates.

A diferència de la majoriadels insectes, que produeixen unacerta aversió a moltes persones,les papallones són uns insectesque gaudeixen de la simpatia de lamajoria de la gent, podríem dirque són uns insectes populars.Alhora, tot i aquesta certa fasci-nació que provoquen en moltespersones, curiosament, provo-quen sentiments diferents segonsla fase en què es troben. De la fas-cinació per la papallona, passema la repulsió que molta gent sentper les erugues, sense oblidar laindiferència de la crisàlide, quepassa gairebé desapercebuda alshumans.

Cal recordar, però, que no to-tes les papallones són considera-des uns animals bonics i vistosos,ni totes són inofensives per alshomes. N’hi ha que són nocivesper als humans, perquè no caloblidar que també són papallonesles arnes que es mengen la llanadels armaris, el cuc de la col i eldel blat, el barrinador de l’arròs,la tinya de la patata, la processio-nària del pi que tan mal fa als bos-cos mediterranis, etc.

A la Terra, tres de cada quatreanimals són insectes i, dinsd’aquest grup, el segon grup ennombre són les papallones. Escalcula que al món n’hi ha més de200.000 espècies, de les quals no-més de 120.000 a 150.000 han es-tat degudament estudiades. És alstròpics on hi ha la major varietatd’espècies de papallones, perquèés on troben les condicions mésfavorables per viure: un clima cà-lid i aliment abundant.

Als Països Catalans, es calcu-la que n’hi ha al voltant de méstres mil espècies, de les quals mésde dues mil encara no han estatidentificades.

Moltes espècies, en la sevamés o menys curta vida, no men-gen; viuen de les reserves que hanacumulat en la seva fase d’eruga.Però la majoria prenen suple-ments alimentaris a través delnèctar de les flors. Algunes extre-uen els sucs de les fruites, i d’al-tres, en la fase d’eruga i crisàlides’associen amb formigues i for-

M É S

– PAPALLONARIS:Le Tropique duPapillon (Elna)(www.tropique-du-papillon.com)Butterfly Park(Castellód’Empúries)(www.butterflypark.info/)Butterflies center(Llagostera)(www.butterfliescenter.com)Parque de lasCiencias deGranada(www.parqueciencias.com/)Zoo de Santillanadel Mar(www.zoosantillanadelmar.com/)Parc Faunia deMadrid(www.faunia.es/)

– MUSEUS:Museu de lesPapallones deCatalunya (Pujalt).(www.papallones.net).Museu de CiènciesNaturals de Costitx(Mallorca)(www.museuciencies.com)Museu deGranollers(www.museugranollersciencies.org)

– LLIBRES:«Guía de lasMariposas deEspaña y Europa»(Lynx edicions)«Observarmariposas»(Planeta)«Mariposas»(Susaeta ed.)«Les papallonesdiürnes de lesBalears» (EdicionsDocumenta)

Balears)«La vida de lespapallones»(Ketres editora)«Mariposas(Cúpula)«Mariposas yorugas» (EditorialEverest)«Guia demariposas diurnasde la PenúnsulaIbericas,Baleares,Canarias, Azores iMadeira»(Piramide)«Mariposas de laPeninsula Iberica»(Ministerio deAgricultura)

4 ! DOSSIER / LES PAPALLONES presència · Del 30 de març al 5 d’abril del 2007

men una simbiosi, o sia, una asso-ciació de la qual es beneficien to-tes dues espècies.

La part més vistosa de les pa-pallones diürnes són les ales, queactuen com a difusors de latemperatura quan fa calor id’acumulador quan fafred. Els colors de les alestambé són indicadors delseu grau de perillositat. Elscolors negre, groc i vermellindiquen alta perillositat i,sense amagar-se’n, diuenclarament als depredadors

que es tracta d’un animal verinós.Però també hi ha espècies inofen-sives que aconsegueixen enga-nyar els seus depredadors imitantla forma i els colors d’espècies

perilloses. D’altres imiten elscolors del medi en el qual esmouen, de manera que passendesapercebudes davant dels

seus depredadors.Entre les espècies tòxiques

més freqüents podríem citar laprocessionària, que en la seva fa-

se d’eruga és urticant; la me-nuda Zygaena trifolii, que

conté cianur als teixits, i l’erugade l’espectacular Papilio ma-chaon (reina de la ruda), que encas de perill segrega un àcid moltpudent.

Les papallones es divideixenen dos grans grups, les diürnes (oropalòcers) i les nocturnes (o he-teròcers), que es coneixen com aarnes. De les més de tres mil espè-cies que dèiem que hi ha als Pa-ïsos Catalans, només poc més de200 són diürnes, totes les altressón nocturnes.

Les papallones actuen com un

indicador fiable de la situació me-diambiental i, en aquest sentit, to-ta una sèrie de factors en fan re-duir perillosament el nombred’espècies: per una banda, l’agri-cultura intensiva, acompanyadade la contaminació i els pestici-des, la desforestació, els incendisforestals, la construcció de gransinfraestructures i, fins i tot, elcol·leccionisme abusiu i, per l’al-tra, l’escalfament global del pla-neta. Les nocturnes també es ve-uen afectades per la contamina-ció lumínica.Celastrina argiolus

JORDI COMELLAS" — Quantes espècies de pa-pallones podem dir que hi haals Països Catalans?

— «Les papallones consti-tueixen un dels grups més diver-sos de tots els organismes vius.Als Països Catalans hi ha censa-des unes 200 espècies de papa-llones diürnes, i un nombre nodeterminat, però segurament si-tuat al voltant de les 3.000 espè-cies, de nocturnes. El llistat denocturnes es coneix raonable-ment bé pels macroheteròcers(espècies de mida mitjana ogran), però en canvi és molt in-complet pel que fa als microhe-teròcers (espècies de mida moltpetita i de molt difícil identifica-ció).

— I quantes se n’han es-tudiat?

— «Les papallones diürnessón, de molt, les més ben estu-diades. No només es disposad’un cens acurat de les espècies,sinó que cadacop hi ha mésinformació so-bre la seva dis-tribució i la se-va biologia (lesplantes quemengen les eru-gues, el períodede vol delsadults, els ene-mics naturalsque tenen, etc.).Tant la distribu-ció com la biologiade les papallones noc-turnes resten encara molt

Constantí Stefanescu. / Biòleg. Assessor del pòster «Papallones dels Països Catalans»

«Les papallones responen ràpidament al canvi climàtic»desconegudes, amb l’excepciód’algunes espècies representati-ves.

— És significatiu el nom-bre d’espècies que tenim res-pecte a altres indrets o altrespaïsos europeus?

— «En el conjunt del conti-nent europeu, l’àrea mediterrà-nia apareix com la més rica enespècies per a molts grups d’in-sectes, incloses les papallones.Catalunya és, a més, una zonaespecialment diversa, amb mésdel 85% de les espècies de la pe-nínsula Ibèrica. Perquè us en pu-gueu fer una idea, a totes les illesBritàniques es coneixen prop de60 espècies de papallones di-ürnes, és a dir, només un 30% deles que tenim a Catalunya.

— Què és el que més po-dríem destacar de la vida deles papallones?

— «Jo crec que el més desta-cable és l’existència de quatrefases totalment diferenciades(ou, eruga, crisàlide i papallonaadulta), que fan que la biologiade qualsevol espècie sigui extre-

mamentcomple-xa. Sensdubte, la

transfor-mació que

té lloc du-rant la fase de

crisàlide és undels fenòmens mésextraordinaris quehi ha en la natura:

per molt que ho ve-gis, sembla impossible

que una eruga acabi transfor-mant-se en un dels animals mésvistosos i captivadors que enspodem trobar.

-— Per què es diu que sónindicadores de la salut me-diambiental?

— «Hi ha dos aspectes clauper entendre aquest poder bioin-dicador. En primer lloc, la majo-ria de les espècies tenen uns re-queriments d’hàbitat molt es-trictes. Això és degut, en part, alfet que cada espècie s’alimenta,com a eruga, d’unes poques es-pècies de plantes. D’altra banda,a diferència del que la gent creu,la majoria de les espècies sónmolt sedentàries i tenen una mo-bilitat reduïda. Aquests dos fac-tors es combinen i les fan moltsensibles, per exemple, al feno-men de la degradació i la frag-mentació dels hàbitats. Quan ai-xò passa, les poblacions d’unaespècie queden aïllades entreelles i difícilment poden inter-canviar individus. Aquesta im-possibilitat d’intercanviar indi-vidus pot resultar fatal en moltscasos perquè, com els passa amolts altres insectes, les pobla-cions de les papallones sofrei-xen grans oscil·lacions d’abun-dància per causes naturals (perexemple el clima, l’impactepuntual d’un depredador, etc.),que les fan altament vulnerablesa fenòmens d’extinció local. Ensistemes ben connectats, les ex-tincions locals són compensa-des per recolonitzacions des depoblacions properes, però ensistemes fragmentats això no

passa. En definitiva, la degrada-ció del paisatge es manifesta rà-pidament en descensos pobla-cionals i en una pèrdua d’espè-cies.

— Serveixen també com abioindicadors per detectar al-tres aspectes de la natura?

— «A més de ser bioindica-dores de l’estructura del paisat-ge, les papallones són extrema-ment sensibles al clima i respo-nen molt ràpidament a les peti-tes variacions que hi pugui ha-ver. En aquest sentit, constituei-xen un grup model per estudiarquins poden ser els impactes delcanvi climàtic. Per exemple,s’ha comprovat que durant lesdarreres dècades un cert nombred’espècie s’han anat desplaçantcap el nord i cap a altituds méselevades a mesura que el climas’ha anat escalfant. Als PaïsosCatalans això s’ha pogut consta-tar tant per la progressiva con-centració en zones de muntanyad’algunes espècies que abansocupaven àrees molt més àm-plies, com per l’aparició recentd’espècies subtropicals que pro-venen del continent africà. Amés d’aquests canvis geogrà-fics, les papallones estan respo-nent a l’augment de les tempera-tures amb canvis marcats en laseva fenologia, és a dir, ambavançaments en el període devol. Un clar exemple d’això s’hapogut comprovar aquesta matei-xa primavera, en què moltes es-pècies han aparegut molt abansd’hora a causa de l’hivern tansuau que hem tingut. Aquest fe-

E L C B M S

A Catalunya, aAndorra i a lesIlles de Menorca iEivissa s’estàduent a terme elprojecte CatalanButterflyMonitoringScherrre (CBMS),amb la finalitat defer un seguiment ales poblacions depapallones diürnesmitjançant larepetició decensos setmanals.La FundacióTerritori i Paisatgetambé utilitza elmateix projecte enels seus territoris.

«Colias crocea»


" Identificar papallones pot serfàcil per a les persones moltenteses en el tema, per alsentomòlegs i lepidopteròlegsprofessionals, però pot resultaruna feina difícil per a molts delsque han fet d’aquesta ciènciauna afició o per als que elsagrada fotografiar papallones iidentificar-les. Un llibre, però,pot ser l’ajuda necessària per ales sortides al camp.

Una guia de camp, la bíblia per identificar papallonesLa Guía de las mariposas

de España y Europa, estàconsiderada com la guia decamp més completa per a laidentificació de les papallonesdiürnes europees. Està escritper Tom Tolman, ambil·lustracions de RichardLewington i l’edició en castellàestà traduïda i adaptada a laPenínsula per dos gransentesos en la matèria,

Constantí Stefanescu i JordiJubany, membres de la SocietatCatalana de Lepidopterologia.

Stefanescu i Jubany, a mésde traduir el llibre, hi hanintroduït informació bàsicareferent tant a la distribució i lesplantes nutrícies, com a labiologia de les espècies.

El llibre té 320 pàgines, mésde 400 mapes de distribució imés de 2.000 il·lustracions a tot

color que inclouen els dibuixosdel mascle, de la femella i detotes les formes distintives decada espècie. Hi apareixen 440espècies i s’hi pot trobarinformació de cadascuna d’ellessobre taxonomia, distribució,identificació i variabilitat,període de vol, hàbitat, biologia,comportament, estat deconservació i informació sobreles plantes de què s’alimenten.

– TÍTOL:Guía de lasmariposas deEspaña y Europa

– EDITORIAL:Lynx Edicions

– AUTORS:Tom Tolman iRichardLewington

– PREU:35 euros

F I T X A

"

«Latransfor-

mació que télloc durantla fase de

crisàlide ésun dels

fenòmensmés

extraordi-naris que hi

ha en lanatura»

"

« Durant lesdarreres

dècades uncert nombred’espècies’han anatdesplaçantcap el nord i

cap aaltituds méselevades amesura queel clima s’ha

anatescalfant»

"

nomen pot tenir, en un futur prò-xim, greus conseqüències sobreles poblacions d’ocells i, de re-truc, sobre les plantes que men-gen les erugues.

— Explica’ns què és, comfunciona i quins resultats

s’obtenen amb el CatalanButterfly Monitoring Scheme(CBMS)?

— «Les papallones tenen ungran avantatge sobre altresgrups d’insectes i d’animals engeneral. Són molt atractives i re-

lativament fàcils de reconèixer,la qual cosa facilita molt elseu ús en projectescientífics d’ampliabast on no noméspuguin participar professionalssinó també naturalistes aficio-

nats. El CBMS és, justament, unprojecte d’aquestes característi-ques, que pretén fer un segui-ment de les poblacions de papa-llones diürnes de Catalunya,Andorra i les illes Balears mit-jançant la repetició de censossetmanals de les papallones enuna àmplia xarxa de localitats.Les dades obtingudes en els cen-sos permeten conèixer les ten-dències de les espècies i identifi-car les causes que les provoqueni, per tant, serveixen també perdiagnosticar com respon un im-portant grup faunístic a les alte-racions que pugui sofrir el mediambient. El CBMS és un projec-te basat en el treball amb volun-tariat, realitzant els censos depapallones entre el març i el se-tembre. Va començar l’any1994, i actualment recull infor-mació de gairebé 70 estacions demostreig repartides per tota lageografia catalana, Andorra i lesilles de Menorca i Eivissa. Estracta d’un projecte del Departa-ment de Medi Ambient de la Ge-neralitat de Catalunya, que escoordina, mitjançant un conve-ni, des del Museu de CiènciesNaturals de Granollers.

Durant els tretze anys de fun-cionament, el CBMS ha aportatmolta informació sobre quinssón els factors que condicionenla diversitat de les papallones aCatalunya, quins són els hàbi-tats que estan patint pèrdues mésimportants de diversitat, quinefecte està tenint el canvi climà-tic sobre les nostres papallones,

etc. A més, suposauna base de dadesúnica per aprofundiren aspectes molt di-

versos relacionats ambl’ecologia de les papallones.

Constantí Stefanescu, des del Museu de Granollers coordina el Catalan Butterfly Monitoring Scheme.

Larva de Polygonia c-album


" La papallona bruixa és la més grossa del continent europeu. És nocturna i estroba en clara regressió a causa dels herbicides. És una de les papallones que nos’alimenten i que sobreviu gràcies a les reserves de grassa acumulades per l’eru-ga. Se la pot veure al voltant dels punts de llum dels nostres pobles.

" Coneguda com a reina zebrada, probablement comparteix la seva vistositatcromàtica amb la Papilio machaon. Freqüenta els turons i els marges dels campsi les seves erugues s’alimenten de l’aranyoner, de l’arç blanc i d’altres arbresfruiters.

La diürna més vistosa «Iphiclides podalirius»La més grossa «Saturnia pyri»

Eruga, crisàlide i papallona: el miracle de la metamorfosi" Les papallones gaudeixen del’extraordinari cicle biològic dela metamorfosi, que els permetoferir un aspecte diferent en ca-dascuna de les seves quatre fases:ou, eruga (larva), crisàlide (nim-fa) i papallona.

Tot comença un cop la feme-lla ha estat fecundada i dipositaels ous al damunt de la planta de laqual s’haurà d’alimentar l’eruga.Hi ha una estreta relació entrel’eruga i les plantes de les qualss’alimenta, de manera que siaquestes desapareixen, també hofa l’espècie. La papallona posa

JORDI COMELLAS Abansd’emprendre elvol, lespapallones sóneruga i crisàlide.Tota unatransformacióplenamentadaptada almedi on viuen

molts ous, la majoria entre 100 i500, perquè la supervivència éspetita pel gran nombre de depre-dadors.

Un cop neix l’eruga, la sevaúnica prioritat serà menjar, demanera que augmenta molt ràpi-dament de volum. És també la fa-se en què corre més perill a causadels múltiples depredadors, entreels quals hi ha ocells, llangardai-xos, rates, talps, granotes, gripausi insectes, sense oblidar els fac-tors físics i meteorològics comara la temperatura, la humitat i lacontaminació. L’eruga, però,també té els seus sistemes de de-

fensa. Algunes s’han proveït d’ungust repel·lent, d’altres d’unaolor desagradable, moltes són co-bertes d’uns pèls urticants quen’allunyen els depredadors, algu-nes presenten unes marques late-rals que semblen uns grans ulls,moltes imiten una branca, una fu-lla...

Quan l’eruga ha arribat a la se-va mida definitiva busca un llocsegur on formar la crisàlide, queconstruirà teixint un capoll ja si-gui de seda o bé barrejat amb dei-xalles vegetals, brossa o pèlsd’ella mateixa. En aquesta faseadopta sovint estratègies de su-

pervivència com el mimetisme.Tot i la seva aparent inactivi-

tat, a l’interior de la crisàlide hi hauna activitat frenètica, ja que elsteixits de la larva es van conver-tint en els òrgans de la futura pa-pallona adulta. Quan aquesta sur-ti del capoll ja no creixerà més i laseva única missió serà ser fecun-dada pel mascle i posar ous abansde morir.

En el cas d’una espècie, la delcuc de la seda (Bòmbix mori), elmiracle de la metamorfosi ha es-tat explotat pels homes des detemps immemorial, per a la pro-ducció de seda.

Una eruga de Papilio machaon, unes crisàlides i un exemplar de Papilio machaon, una de les papallones més boniques dels Països Catalans./ JORDI COMELLAS


La més curiosa «Macroglossum stellatarum»

" Anomenada esfinge colibrí en castellà i bufaforats en català, molta gent pensa,pel seu aspecte, que és un borinot. La seva peculiar forma de xuclar el nèctar deles flors, mentre es manté immòbil a l’aire, batent les ales, fa pensar en un colibrí.Tot i la seva condició de papallona nocturna, és d’hàbits diürns.

" Coneguda com a reina Isabel, és tot un regal per a la vista. Només es troba a lapenínsula Ibèrica i al sud de França. En la fase d’eruga s’alimenta de les fulles delpi roig i de la pinassa. És realment espectacular, tant per la seva mida, com pelsvistosos colors que té.

La nocturna més vistosa «Graellsia isabelae»

La processionària, el flagell dels boscos mediterranis" La processionària del pi és unclar exemple d’una espècie de pa-pallona que no gaudeix del favorde la gent, perquè es tracta d’unaplaga que afecta seriosament lespoblacions de pins i perquè les se-ves erugues són urticants per alshumans.

De fet, la processionària nocausa la mort de l’arbre, sinó quel’afebleix i permet que pugui serrematat o bé per una primaveraextremament seca o bé per altresenemics oportunistes.

Es tracta d’unes papallonesque en la seva fase d’eruga, viuen

JORDI COMELLAS La bonança dela tardor i del’hivern passatsha contribuït alfet queaquesteserugues haginproliferat moltaquest any alsboscos de pi

en unes característiques bossesblanques fetes de fil de seda que,desgraciadament, podem veure ales branques dels pins de la majo-ria dels boscos mediterranis.

Des d’aquests nius, durant totl’hivern van entrant i sortint perbuscar aliment, que no és ni mésni menys que les fulles dels pins.

Cap al mes de febrer o març,quan ja són grosses i estan tipes,baixen del pi i s’enterren a terraon després del procés de la meta-morfosi en sortiran convertidesen papallones.

Les erugues d’aquesta papa-llona reben el nom de processio-

nàries perquè quan es desplacenper enterrar-se ho fan l’una darre-ra de l’altra formant una autènticaprocessó.

Cal anar amb compte ambaquestes erugues perquè els seuspèls són urticants.

Mal any per la temperaturaEnguany, a causa de la bonançaque ha caracteritzat la tardor il’hivern, la processionària ha pro-liferat molt als boscos de pi, fins itot en altituds on no havia arribatfins ara.

Curiosament, la papallona dela processionària (Thaumeto-

poea pityocampa) és una autènti-ca desconeguda per als no ini-ciats. Tothom recorda les eru-gues, les bosses que pengen delspins, però rarament es té cons-ciència d’haver vist un exemplard’aquesta papallona de color gri-sós que viu entre tres i quatre dies.

Per combatre aquesta plaga sesegueixen diversos mètodes comara la fumigació amb mitjans ae-ris, la tala i la crema de les bran-ques afectades i les trampes ambferomones sexuals que atreuenels mascles i els capturen. Un al-tre mètode seria el control permitjà de paràsits i depredadors.

Les erugues de la processionària passen tot l’hivern dins les bosses, menjant les fulles dels pins. Després, baixen de l’arbre en processó i s’enterren. /JORDI COMELLAS


JORDI COMELLAS / Pujalt

Museu de les Papallones de Catalunya" L’any 2001, al poble de Pujalt,a uns deu minuts de Sort, la capi-tal del Pallars Sobirà, s’hi vainaugurar el Museu deles Papallones de Cata-lunya, amb el fons cien-tífic que havien acumu-lat durant més de trenta-cinc anys de treball els ento-mòlegs Alfons G. Dolsa i MariaTeresa Albarrán amb la finalitatd’estudiar la distribució de les es-pècies catalanes.

Són ells també els qui en duenla direcció i els qui expliquen itransmeten als que ho volen totallò que saben i senten pel móndels insectes més bells del món,

inculcant-los el valor i la impor-tància dels insectes per a la con-

servació de la vida del plane-ta.El resultat és un museuamb més de 4.000 exem-plars de papallones expo-sats, seleccionats d’un

fons de més de 25.000, on espoden conèixer no només totes

les espècies que volen a Catalu-nya i totes les seves varietats, sinótambé tota mena de detalls sobrela seva vida i costums.

El contingut del museu estàencaminat a mostrar la relacióque hi ha entre les papallones i laresta d’éssers vius. A través de lesvisites guiades que s’hi organit-

zen s’aprenen conceptes com elsd’equilibri ecològic, depredació,parasitisme, simbiosi, mimetis-me, cripsi, etc. De manera ques’entenen els principals mecanis-mes ecològics de la natura, la fun-ció de les papallones i com els hu-mans col·laborem a la seva des-aparició o com de vegades elscompliquem la vida, destruint omodificant els seus hàbitats.

A les seves vitrines hi podemveure la papallona més petita deCatalunya, la papallona mésgrossa del món, la més grossad’Europa, la més ràpida, exem-plars poc freqüents, les que es mi-metitzen, crisàlides, els seus ene-mics, etcètera.

" A la carretera de Castelló d’Empúries aEmpuriabrava, a tocar dels Aiguamolls del’Empordà, hi ha el Butterfly Park, un dels dos únicspapallonaris que hi ha a Catalunya i diuen que undels més grans dels que hi ha a Europa.

És un hivernacle de mil metres quadrats quereprodueix una selva tropical. Per tant, totes lespapallones que s’hi poden veure són tropicals. N’hiha del sud i del centre d’Amèrica, del sud de l’Àsia idel sud de l’Àfrica. Algunes han nascut i s’hanreproduït al mateix parc, d’altres procedeixen decentres de cria d’Europa i de països tropicals iarriben allí en forma de crisàlide. Al papallonariacabaran de fer la seva transformació en

A les vitrines del museu de Pujalt s’hi poden veure totes les espècies presents a Catalunya, però també espècies d’altres latituds./ JORDI COMELLAS

papallones de manera que s’hi poden veure tanterugues, com crisàlides i papallones i, fixant-s’hi bé,fins i tot els diminuts ous damunt les plantes. El méscuriós, però, és presenciar l’eclosió d’una crisàlide iel naixement d’una papallona, que es va desfent apoc a poc de la capa que l’oprimeix i va estenent lesales. Amb paciència hi podrem veure les espèciesmés boniques del món. Com la majestuosa arnagegant atles, la papallona més gran del món, lespapallones mussol de l’Amèrica del Sud, quemengen fruites; la Morpho, la favorita delpapallonari, amb els seus reflexes blaus, i la Papilioescarlata amb les seves erugues que s’alimentendels llimoners.

Butterfly Park, les papallones del tròpic a l’abast

L’atles gegant, la més grossa del món. /JORDI COMELLAS

Inac

his i

o


Presència i la Fundació Territori i Paisatge regalen aquest cap de setmana un nou pòster de natura, amb dibuixos de Toni Llobeti l’assessorament del biòleg Constantí Stefanescu. S’hi presenten cinquanta espècies de papallones

I un pòster de papallones de regal

" Presència i la Fundació Terri-tori i Paisatge de l’Obra Social deCaixa Catalunya regalen aquestcap de setmana als lectors de la re-vista un nou pòster de natura, elque ja fa deu dels que han editatconjuntament des que l’any 2003van publicar el primer, sobreocells dels Països Catalans. Enaquesta ocasió, el pòster reuneixcinquanta de les espècies de pa-pallones més representatives delpaís.

La tria d’espècies l’ha fet elbiòleg Constantí Stefanescu, quetambé ha tingut cura dels textos.Stefanescu és un dels principalsexperts del país i ha hagut d’esco-llir trenta-cinc papallones di-ürnes, entre les més de dues-cen-tes que hi ha censades, i quinze denocturnes, entre les prop de tresmil que es creu que viuen als Pa-ïsos Catalans.

Cada espècie de papallona es-tà representada en el pòster en unacasella en la qual, a més del nomcatalà (si en té), s’hi inclou el nomcientífic, un petit text descriptiu itres icones diferents. Una fa refe-rència al període de vol de les pa-pallones (estiu o primavera, o lesdues estacions), una altra indicala seva abundància (si és molt co-muna, comuna o rara) i la terceraserveix per indicar quina és laplanta o plantes nutrícies de l’es-pècia, és a dir, aquells vegetalsque li serveixen d’aliment, que enmolts casos són només una o duesespècies. Això pot servir de guiaper mirar de trobar les papallonesen funció de l’indret o fins i tot,suggereix el dibuixant Toni Llo-bet, per afavorir que hi hagi papa-llones ben boniques al nostre jar-dí. «Amb una mata d’arboç, perexemple, n’hi ha prou per atraureel rei de l’arboç i amb quatre peusde fonoll segurament podremgaudir de la presència de la reinade la ruda.» Toni Llobet s’ha fetcàrrec, un cop més d’il·lustrar unpòster de Presència.

Pocs noms comunsMalauradament en la majoriad’espècies de papallones no hi hanoms comuns normalitzats, laqual cosa indica el grau de desco-

MIQUEL RIERA

neixement que tenim d’aquestsanimals, segons destaca Llobet.Així, només vuit espècies de lesque figuren en el pòster apareixenamb els seus noms comuns en ca-talà. «Això és indicatiu del fet queles papallones són una assignatu-ra pendent que tenim com a cultu-ra. Per sort en Constantí i altregent, a través de la xarxa de segui-ment de papallones de Catalunya–i Balears–, el CBMS, estan co-mençant a revertir això i potsertard o d’hora les papallones for-maran part de la nostra petita cul-tura naturalista», afirma.

Pel que fa als dibuixos, Llobetdiu que aquests no tenen una es-pecial dificultat mentre siguismolt curós a respectar la distribu-ció de la coloració i la forma deles ales. «Al principi volia repre-sentar les papallones amb un gestel més similar possible al que te-nen quan les veiem vives a la na-tura (cada espècie té el seu). Però

per tenir el pòster amb l’arribadade la primavera, els dibuixos elshe hagut de fer a l’hivern, sensepapallones al camp, i he hagut deresignar-me, en la majoria delscasos, a dibuixar-les una micacrucificades. Així perden un pèlde vida i d’espontaneïtat, peròtambé és cert que es facilita laidentificació, que és un objectiufonamental del pòster», explica eldibuixant.

Una aportació interessant delpòster ha estat el fet d’incloure leserugues més destacades i fàcilsd’identificar. «Són tan o més im-pressionants que els adults. Espe-cialment en el cas de les papallo-nes nocturnes, hi ha erugues quesuperen qualsevol disseny deciència ficció. I certament, tambétenim animalons repulsius, coml’eruga de la processionària delpi, només pensar-hi em ve picor,jo hi sóc al·lèrgic», assegura ToniLlobet

El pòster que Presència regala aquesta setmana als seus lectors.

" Presència i la Fundació Territori i Paisatge del’Obra Social de Caixa Catalunya continuaran laseva col·laboració l’any 2007 amb la producció ipublicació de tres pòsters més de natura, dedicatsals peixos marins, que complementarà el que es vaeditar l’estiu passat, les fruites autòctones i elscetacis. Els pòsters, els rebran els lectors coincidintamb l’entrada de cada estació. Alguns dels pòstersanteriors es poden obtenir trucant al 902 186 470.

El proper, sobre peixos

El proper pòster complementarà el de peixos de l’any passat.

Documents

dossier presència