Valencià: llengua i literatura

CICLE II NIVELL 1

ALUMNE/A:

Centre Docent Públic de FBPA

RAMÓN ORTEGA DÉNIA

1

ÍNDEX

0. RECORDEM

I. DIFTONGS

II. HIATS

III. ACCENTUACIÓ GRÀFICA

IV. Accent diacrític

V. DIÈRESI

VI. APOSTROFACIÓ

VII. Contraccions

VIII. MORFOLOGIA VERBAL

IX. PRONOMS PERSONALS FEBLES

IX’. El pronom EN

X. REFRANYS

XI. B / V

XII. SINONÍMIA

XIII. Antònims

XIV. Doblets falsos sinònims

XV. Interferències lèxiques

1- EL LLENGUATGE PERIODÍSTIC2- ELS GÈNERES LITERARIS. LA NARRATIVA3- RAMON LLULL4- LA NARRATIVA II5- LES CRÒNIQUES MEDIEVALS 6-ELS GÈNERES D'OPINIÓ7- LA POESIA.8- AUSIAS MARCH 9- LA POESIA II 10- JAUME ROIG11- EL TEATRE12- TIRANT LO BLANC13- EL TEATRE II

2

0. RECORDEM

1. Tria el final adequat per a cada oració

1. El xiquet ha caigut de la bicicleta perquè :

a) ha anat a l’hospital; b) s’ha trencat el braç; c) ha perdut l’equilibri; d) no s’ha fet mal

2. El llaurador rega l’hort perquè:

a) vol que les plantes s’assequen; b) ha perdut la mànega; c) el crida la seua dona; d) vol que cresquen els fruits

3. Et portaré el llibre a casa si:

a) no l’he acabat de llegir; b) tu no me’l vols deixar; c) tinc ganes de llegir-lo; d) tu no véns a buscar-lo

4. Eixiré a passejar encara que:

a) ploga; b) la mestra em done permís; c) la mare faça el dinar; d) faça molt bon temps

5. Fa bon dia, però :

a) eixiré d’excursió; b) fa un solet molt agradable; c) és de nit; d) no anirem a la platja

6. És el dia del meu aniversari ; per tant :

a) us convidaré a dinar a ma casa; b) plou a bots i barrals; c) Vicent està estudiant matemàtiques; d) són encara les sis

7. He d’estudiar una miqueta

a) perquè m’agrada; b) perquè encara no he cobrat; c) si vull aprovar; d) perquè encara no he dinat

8. Com que estava molt cansada

a) vaig anar a comprar al mercat; b) vaig anar al cinema amb Miquel; c) em vaig adormir al sofà

2. Completa el text següent amb les paraules que calga: Fer i desfer com el matalafer

Ara ja no se’n fan, d’aquells matalafs, però ................... no n’hi havia d’una altra ...................: tots eren de llana o de

..................... També se’n feien de ..................... de dacsa. Això de la goma espuma i de les molles d’acer i de les

modernitats d’.................. es desconeixia per complet. El ............................, després d’un temps de ser utilitzat, es

........................... i aleshores era quan entrava en funció el matalafer o matalasser, que tenia la ....................... de

pentinar-lo amb la ....................., un instrument consistent en una fusta plana amb un tros de cuir dotat de punxes de

....................... apropiat per a tornar la ................................. a les floques. (missió, pallots, ara, abans, carda,

vaporositat, farciment, classe, massissava, ferro, borra)

3

Valencià 1r GES, Glòria

El matalafer anava per les ......................., habitualment els ............................., on les ........................ ja tenien

preparat el munt del gènere perquè començara la tasca de .................. amb força els ........................... que el temps i

l’ús hi havia fet. Si no es tenia la ....................... que la cardada es fera al ...................... o no era possible perquè no

totes les cases disposaven d’un lloc obert, l’estatge s’omplia d’una ......................... que no sols obligava a obrir

.................... i ..........................., sinó que, a més, s’infiltrava dins dels nassos i dels .............................. i provocava colps

de .......................... (finestres, precaució, dissabtes, flocar, embolics, pulmons, portes, polsina, tos, cases,

mestresses, pati)

Com siga que el matalafer es passava el temps fent matalafs i s’ocupava sovint de desfer-los, vingué aquella dita de

fer i desfer com el matalafer per a designar a la persona que fa i desfà sense dur a terme la tasca que té entre mans.

Bernat Capó: Costumari valencià 2, Edicions del Bullent (text adaptat)

3. L’ofici de matalafer forma part de la nostra història. Coneixes algun altre ofici que haja desaparegut o que estiga en via de desaparició? (100 paraules).

4. Ompli els buits del text següent amb la grafia que corresponga: Gulliver al país de Lil·liput Desp......és de moltes hores de nadar, vaig arribar a una pla......a on em vaig adormir profundament. ......uan em vaig

despertar vaig voler al......ar-me, gitat d’esquena com esta......a, però no em vaig poder moure. Tenia tot el cos lligat, des

de les ai......elles fins a les cui......es. Només podia mirar el ......el.

Vaig sentir una remor confusa al meu entorn, però en la posició en què jeia no podia vore res. Al cap de poc vaig sentir

una cosa viva que es meneja......a per la cama i, avan......ant pel pit, em va pu......ar fins a la barba. Vaig girar els ulls i

vaig distingir un home, que no feia ni mi...... pam d’alt, amb un arc i una fle......a a les mans. Mentrestant, vaig sentir que

uns ......uaranta individus semblants al primer, el seguien. Molt sorprés, em vaig po.....ar a cridar i fugiren espantats.

Al cap d’alguns minuts, ......uan em dispo......a......a a iniciar un nou esfor...... per soltar-me, em llan......aren una

descàrrega de fle......es mentre alguns tracta......en de pun......ar-me els costats amb llan......es. Per sort, porta.....a una

jaca molt gro......a de pell de cabra i no la van poder foradar.

J. Swift, Els viatges de Gulliver (Adaptació)

I. DIFTONGS: dues vocals juntes que es pronuncien en la mateixa síl·laba.

DIFTONGS DECREIXENTS DIFTONGS CREIXENTS

VOCAL + I VOCAL +U GU+VOCAL QU+VOCAL

ai: ei: (ii) oi: ui:

au: eu: iu: ou: (uu)

gua: güe: güi: guo:

qua: qüe: qüi: quo:

Observacions:

A principi de paraula, la i seguida de vocal no funciona com a tal i forma una sola síl·laba amb la vocal següent: io-nos-fe-ra, hie-na, io-gurt.

4

5

Quan la i o la u es troben entre dues vocals funcionen com a pseudovocals i formen síl·laba amb la vocal següent: pe-uet, jo-ia, mo-uen.

Quan s'agrupen tres vocals en una mateixa síl·laba s'anomena triftong: uai, üeu (guai-ta, li-qüeu). 5. Separa les síl·labes de les paraules següents i encercla els diftongs que hi trobes:

actriu

bescuit

boira

bolquers

conseqüència

coure

egua

esquiar

freqüentar

guany

jersei

nàutic

neula

Noèlia

quaranta

quefer

qüestió

quocient

raïm

rereguarda

reuma

sarraí

següent

sorteig

II. HIATS: dues vocals juntes que es pronuncien en síl·labes separades. Per exemple: ac-tu-ar, grà-ci-es, tra-du-ï-da, po-al... 6. Agrupa les següents paraules segons que continguen diftong o hiat.

qualitat, ànsia, introduït, delinqüent, beneíem, aquarel·la, esquadra, suar, fruita, secretariat, aiguabarreig, canvia, cueta, cuota, quota, qualificar, evacuen, evacuar, infàmia, Glòria, Noèlia, Amàlia, Andreu, Joaquim, Joan, Arnau, Neus, feina, faena

DIFTONG HIAT

III. L’ACCENTUACIÓ GRÀFICA Classes de paraules polisíl·labes segons la posició de l’accent: Classes d’accent gràfic: Normes d’accentuació:

5

Diftongs creixents Diftongs decreixents qu, gu + vocal i, u consonàntiques qua: qüe: qüi: quo: gua: güe: güi: guo:

i a principi de mot: i entre vocals: u a principi de mot: u entre vocals:

ai: ei: ii: -------------- oi: ui: au: eu: iu: ou: uu:

Triptongs: ieu: uai: ueu: (*) ATENCIÓ: L’agrupació de consonant + “i” “u” + vocal, en valencià no formen diftongs com en castellà (llevat dels diftongs “iu” “ui”) : (castellà) València = Va-len-cia , el copia = co-pia , pueril = pue-ril ( valencià) València = Va-lèn-ci-a , ell copia = co-pi-a , pueril = pu-e-ril Accentuació. Regles generals. Totes les paraules tenen un accent fònic ( casa, publicitat, aixella...). Aquest accent recau sempre sobre la síl�laba tònica de la paraula. Ara bé només algunes paraules porten l’accent gràfic, l’escriptura del qual dependrà de les regles generals que veurem tot seguit. Abans però cal fer algunes observacions. � En valencià existeixen dos tipus d’accent gràfic segons es tracte d’una vocal oberta (à, è, ò > cantà, pèl, arròs) o tancada ( é, ó, í, ú > café, camió, pingüí, última ). � Segons en quina síl�laba de la paraula recau l’accent fònic, les paraules poden ser: - Agudes: si la síl�laba tònica és l’última : café, paret, animació.... - Planes: si la síl�laba tònica és la penúltima: feble, imbècil... - Esdrúixoles: si la síl�laba tònica és la antepenúltima o anteriors: valència, dòmino... Regles generals: � Les paraules agudes s’accentuen si la paraula acaba en :

______________________________________________________________________________________________________________________________________.

� les planes s’accentuen si la paraula : _________________________________________________________________________________________________________________.

� Les esdrúixoles s’accentuen: ______________________________________________________________________________________________________________________________________.

* Atenció a l’accentuació de les formes de pretèrit imperfet dels verbs de la 2n i alguns de la 3r conjugació : nosaltres créiem , vosaltres déieu .....

6

Observacions: � Els adverbis acabats en –ment porten accent gràfic sempre que la paraula original

en porte: fàcil > fàcilment / pobra > pobrament � Quan a un verb se li afigen pronoms l’accent del verb no es desplaça: dóna >

dóna-li-la. � Els verbs acabats en –iar fan el present d’indicatiu : canvie, canvies, canvia,

canviem, canvieu, canvien. � les paraules monosíl�labes no porten accent gràfic: pa, dol, pou, dos ...

Algunes paraules amb pronúncia dubtosa.

alfil avar ciclop criquet elit fluor futbol handbol heroi iber interval linier oboe ocea policrom poliglot timpa tiquet xandall xassis xofer

acne adequa aerolit alveol amoniac * atmosfera castig * conclave coneixer correr etiop interfon leucocit medul�la missil omoplat puding reptil temer termostat vertigen textil

Atila Cleopatra dioptria eczema electrode Etiopia Himalaia olimpiada periode

7

7. Accentua, si cal, les paraules següents. Agudes

algu

allo

arribaran

arros

barnus

camio

canyis

deju

dema

despres

exclos

Hamelin

interes

mengeu

missio

pero

progres

Ramon

valencia

voste

perque

resso

debo

algun

estoig

republica

vindran

trobar

aixi

tambe

curios

entrepa

Planes

admetia

cadaver

carnivor

correr

dificil

public

cervol

compravem

immobil

menjaveu

princep

record

alcoholic

bel·lic

economic

estomac

index

pareixer

murta

forem

mamifer

oxigen

simpatic

boligraf

Esdrúixoles

advertencia

basica

bel·liques

etnia

freqüencies

Gloria

estatua

Grecia

industries

noticies

patria

propia

publica

radio

Silvia

tecniques

Valencia

victima

tombola

polvora

formula

Denia

esglesia

gondola

8. Accentua el text següent:

Una tortuga i una llebre discutien sobre qui era mes rapida. Aixi, fixaren una data i un lloc i se separaren. La llebre, per

la seua rapidesa natural, descuida posar-se a la carretera, es gita a la vora del cami i s’adormi. Pero la tortuga,

conscient de la seua propia lentitud, no cessa de correr, i d’eixa manera va passar al davant de la llebre adormida i

s’emporta el premi del triomf. Aquesta faula mostra que moltes vegades l’esforç venç la natura descuidada.

Isop, Faules

IV. ACCENT DIACRÍTIC L’accent diacrític serveix per a diferenciar paraules que s’escriuen igual però tenen significats diferents. L’accent diacrític, per tant, no segueix les regles d’accentuació.

8

bé, béns adverbi/fortuna be, bens lletra/ ovella

bóta recipient bota calcer

déu ésser suprem deu, deus numeral/verb deure

dóna, dónes verb donar dona, dones senyora

és verb ser es pronom feble

féu passat del verb fer feu present del verb fer/senyoriu

fóra verb ser fora contrari de dins

mà part del cos ma possessiu àton

més quantitatiu mes part de l'any

mòlt, mòlta verb moldre molt, molta quantitatiu

món univers/planeta mon possessiu àton

móra, móres fruit mora, mores àrab

nét, néta parentiu net, neta contrari de brut

ós, óssos animal os, ossos part de l'esquelet

pèl, pèls vellositat pel, pels contracció

què pronom interrogatiu, relatiu fort que conjunció, relatiu àton

sé verb saber se pronom feble

sí afirmació si pit/conjunció/nota musical

sóc verb ser soc calcer

sòl, sòls terra sol, sols sense companyia

són verb ser son ganes de dormir

té verb tenir o tindre te infusió/nom de lletra/pronom feble

ús acció d'usar us pronom feble

véns, vénen verb venir o vindre vens, venen verb vendre

vés verb anar ves Reducció de veges

Les paraules que porten accent diacrític el conserven en els derivats i compostos:

9. Ompli els buits amb la paraula adequada: a) Vicent .................... molt llest i ................ pensa que tots ho són. (és/es)

b) A ................ esquerra trobareu la casa de .................... mare. (mà/ma)

c) M'han dut una ....................... de vi que sembla una .......................... de muntanya. (bóta/bota)

d) Ha perdut alguns ......................... anant ............................ arrossars. (pèls/pels)

e) Ja .................... ho deia jo, cal fer un bon ............... de les eines. (ús/us)

f) Fa tant de ..................... que el ................... crema els peus. (sòl/sol)

g) Aquells xiquets ....................... iguals que .................... pare. (són/son)

h) Li agrada .......................... el café ......................... (mòlt/molt)

i) És increïble el nivell de preus a què ha arribat el ...................... edificable. (sol/sòl)

j) Quan sigues adult sabràs que tot ho fem pel teu ..................... (be/bé)

9

k) Si demà ....................... tota la mercaderia, rebràs una compensació. (vens/ véns)

l) Lluís i Manel anaven agafats de la .......................... (ma/mà)

m) Les espardenyes estan tan ................................. (nétes/netes) que pareixen noves.

n) He perdut un ....................... (sóc/soc) mentre corria pel carrer.

V. LA DIÈRESI La dièresi és el signe gràfic (¨) que escrivim damunt de les lletres i, u per a indicar:

Que la lletra u dels grups gue, gui, que, qui s'ha de pronunciar: bilingüe, pingüí, qüestió, obliqüitat. Que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior: peüc, ruïna. Que la i situada entre vocals funciona com a vocal i no com a pseudovocal: traduïa, obeïa.

No posem dièresi:

Si una paraula pot dur accent, no hi posem dièresi: Lluís-Lluïsa, veí-veïna...

En els sufixos -isme, -ista precedits de vocal: egoisme, panteista. Atenció a la paraula proïsme, on la terminació no és cap sufix.

En els compostos formats amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-: antiimperialista, coincidir, contraindicar, reunificar, semiindiferència.

En les terminacions llatines -us, -um: Màrius, pòdium.

En els temps següents dels verbs acabats en –iar, -eir, -oir, -uir: Infinitiu: agrair, beneir, conduir... Futur: agrairé, beneiran, conduiràs... Gerundi: agraint, beneint, conduint... Condicional: agrairia, beneiria, conduiria... 10. Escriu dièresi, quan calga, a les paraules següents:

boia

boina

coutilització

peulla

Raul

reull

Saul

construir

heroisme

increible

paisos

ruina

sequela

Suissa

aillat

construit

genuina

ianqui

linòleum

proisme

riuet

altruisme

construint

diurn

esbalait

veinat

harmònium

reincident

11. Posa dièresi o accent gràfic a les paraules del text que n’hagen de portar: Marius mirava de reull la genuina ensaimada de Mallorca mentre ens agraia l’obsequi. Ens convida a prendre cafe i la

seua dona, Lluisa, comença a preparar-lo, mentre comentava que no li agradava gaire el cafe que ja estava molt.

Marius comença a contar els seus viatges pel mon, sobretot l’ultim, a l’Himalaia. Les persones alli son amables i

t’ofereixen de seguida te i un licor que abans de beure agraeixen als deus. Alli, en posar el peu damunt el sol banyat per

aigues que fluien per un amagatall, caigue a terra i es va fer pols la ma. Despres ens parla de la feina: ens digue que no

conduia sense adduir cap excusa raonable. La proxima ocasio hauria d’intentar no arribar tan tard o trairia la seua

confiança dipositada en ell, cas que el contracte li fora renovat. Per ultim, s’acomiada i ens digue adeu.

10

12. Accentua el text següent (amb accents o dièresis):

Lluis sempre prenia cafe descafeinat amb llet al bar de Maria. Un dia, davant la poca fluidesa del transit, decidi no anar-hi i

acostar-se a un altre bar vei, propietat d’un suis que havia vingut al pais anys enrere per dedicar-se al raim. En aquell bar ell

no solia prendre ensaimades, perque les feien una mica socarrades, i sempre hi prenia torrades amb oli. Pero a l’hora de

pagar, el cambrer li digue que estava tot pagat, l’havien convidat al desdejuni les veines de sa mare. Aleshores, proveit encara

dels diners que no s’havia gastat en el desdejuni se n’ana a comprar refrescos sense cafeina per a la festa de diumenge a la

nit a casa de la seua amiga ucrainesa.

VI. L’APOSTROFACIÓ L’apòstrof indica elisió d’un so o d’una lletra. S’apostrofen els articles el i la (l’), en i na (n’), la preposició de (d’) i alguns pronoms febles en contacte amb una paraula amb vocal o h.

Els articles el i la (definits o personals) es redueixen a l’ quan la paraula que els segueix comença per vocal o h: També, davant sigles que es pronuncien com una paraula:

EXCEPCIONS

a) Quan la paraula següent és de gènere femení i comença amb una i o una u àtones (precedides o no de h) l’article manté la seua forma plena (la):

b) Quan la paraula següent comença amb una i o una u no vocàliques es manté també la forma plena de l’article, tant en masculí com en femení:

c) Davant dels mots una (referit a l’hora del dia’), ira i host, s’empra la forma plena la: la una, la ira, la host.

d) Tampoc no s’apostrofa l’article la quan la paraula que precedeix comença amb el prefix –a amb valor negatiu, si pot originar confusió per homofonia:

e) Davant del nom de les lletres no s’apostrofa mai:

REMARCA: Davant de les xifres romanes i aràbigues, l’article adopta les formes apostrofades si en escriure-les amb caràcters alfabètics s’apostrofen:

13. Escriu la forma d’article masculí que corresponga a cada paraula:

aeroport

elefant

error

esdeveniment

espia

hotel

esnob

heroi

innocent

marge

oncle

perill

aire

estudi

hippy

individu

onze

queixal

ianqui

tres

humor

hobby

element

endemà

11

14. Escriu la forma d’article femení que corresponga a cada paraula:

alba

hiena

hora

innocent

ira

ocasió

humanitat

harmonia

alegria

llei

Índia

anormalitat

injecció

herba

imaginació

heroïna

iaia

ungla

avaria

amiga

una

àvia

idea

efa

orella

illa

escena

VII. LES CONTRACCIONS

A, de, per i ca es contrauen davant dels articles el i els.

+ el +els Exemples

a

de

per

ca

Quan es pot apostrofar l’article el, no es fa la contracció:

15. Completa aquestes frases amb la combinació de preposició i article convenient:

- Van a banyar-se ..............riu.

- Ha arribat ............... una i mitja.

- La festa es farà ................ institut.

- Posa la roba ............... calaix.

- Vam anar corrent cap ................... jardí.

- Es va passar la mà ................... ulls.

- .................... abril, cada gota val per mil.

- ..................... maig, cada dia un raig.

- Ens convé passar ....................... drecera.

- La casa ............ meu germà és molt gran.

- Deixa-ho dins ................ calaix ................... armari.

- Vine ................ camí, que arribaràs més prompte.

- S’ha posat a treballar ....................... seu compte.

- No conduïsques ........................ mig de la carretera.

- Es dedicava ................. atletisme.

- Passarem ................... muralles.

16. Posa en singular les paraules següents:

les estacions les imperfeccions

12

les úniques les eines

les articulacions les aigües

les infermeres els ulls

els ídols els 11

els esmòquings les intuïcions

les urnes els histèrics

les impureses les efes

17. Posa l’article davant de les paraules següents:........... corrent d’aire

- ........... anells d’or

- ........... anàlisis de química

- ........... senyal de trànsit

- ........... indústria del vidre

- ........... Enric i en Joan

- ........... humitat de Barcelona

- ........... Isabel i en Francesc

- ........... afores de la ciutat

- ........... suor li anava cara avall

- ........... illa encantada

- ........... costum de córrer

- ........... dubte davant la suma

- ........... compte del restaurant

- ........... calor de l’estiu

- ........... pendent de la muntanya

- ........... avantatges de viure al camp

- ........... deute de l’adroguer

- ........... llegums m’agraden

- ........... ungla del dit del peu

18. Apostrofa, si cal, les oracions següents:

a) Me agrada molt la coca de iogurt i gens la de ametla.

b) Qui te ha deixat el impermeable?

c) La veïna de Empar i de Anna arriba de Italia a la una.

d) La infermera ha curat la ungla de Emili i la ungleta de Úrsula.

19. Completa amb DE o D’, segons convingames ..... agost

gos ..... atura

ganes ..... ajudar

abans-..... ahir

ple ..... alegria

agulla ..... cap

cap ..... any

quart ..... hora

25 ..... abril

picada ..... abella

fulla ..... olivera

llet ..... ovella

entrepà ..... formatge

tub ..... escapament

fulla.....afaitar

20. Completa les frases següents posant-hi el gènere que convinga:

LLUM (el /la)- Has d’encendre ..... llum del menjador. ..... llum del sol és alegre

ORDRE (un / una)- Ens van donar .....ordre: no córrer. Vam seguir ..... ordre alfabètic.

13

VALL (un / una)- Vam anar en ..... vall entre muntanyes. Els arqueòlegs van obrir ..... vall.

FI (el / la)- ..... fi que volem és acabar el curs. ..... fi del món tardarà a arribar. 21. Digues quina paraula correspon a cadascuna de les següents definicions: a) Part del cos on s’ajunta el braç amb el tronc:

b) Sentit pel qual es capten els sons de l'exterior:

c) Moviment vibratori de la superfície de la terra:

d) Clot redó i arrugat que queda al mig del ventre en caure el cordó umbilical:

e) Dolç en forma d'espiral, típic de Mallorca:

f) Extensions planes d'arena situades a la vora de la mar:

g) Qualsevol dels astres que brillen en el firmament amb llum pròpia:

h) Foscor que es produeix quan un objecte o una persona tapa la llum:

i) Armariet o estoig amb medicaments, gases, etc. per a casos d'urgència:

j) Protuberància frontal (generalment dos) que tenen molts remugants:

k) Lloc on l'aigua subterrània ix a la superfície de la terra:

22. Relaciona les locucions o frases fetes:

a) Tindre una flor al cul 1) Ser pocs

b) Ser curt de gambals 2) Viure còmodament

c) Vindre a tall 3) Ser caritatiu, ajudar o afavorir

d) Ser quatre gats 4) Ser fàcil de fer

e) Ser bufar i fer ampolles 5) Complicar

f) Fer cara de pomes agres 6) Perdre el seny

g) Pertot arreu 7) Amb presses

h) Fregar pels morros 8) Ser oportú

i) A corre-cuita 9) Per totes bandes

j) Allargar la mà 10) Retraure alguna cosa

k) Embolicar la troca 11) Estar enfadat

l) Perdre el senderi 12) Ser poc intel·ligent

VIII. MORFOLOGIA VERBAL

primera segona tercera

-ar -re -er -r -ir

parl-ar perd-re tònic àton dir dur

pura incoativa

hav-er tém-er dorm-ir pat-ir

14

El present d’indicatiu

El present d'indicatiu comporta una idea de realitat. Es pot referir al moment present, al temps passat o al futur.

Accions que es realitzen en el temps present: Miquel estudia.

Conceptes intemporals: L'aigua bull a 100°.

Fenòmens habituals: Sempre isc del treball a les 10.

Fets històrics: Jaume I entra a València el 1238.

Acció que es realitza en el temps futur: Demà tinc cita amb el dentista.

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació

PURA INCOATIVA

CANTAR

TÉMER DEBATRE SENTIR PATIR

-e cante ─ tem debat ─ sent -isc (esc) patisc/esc

-es cantes -s tems debats -s sents -ixes (eixes)

patixes/eixes

-a canta ─ tem debat ─ sent -ix (eix) patix/eix

-em cantem -em temem debatem -im sentim -im patim

-eu canteu -eu temeu debateu -iu sentiu -iu patiu

-en canten -en temen debaten -en senten -ixen (eixen)

patixen/eixen

Remarques

Els verbs de la 2a i 3a conjugació, el lexema dels quals acaba en -x/-c/-s/-g, fan la segona persona acabada en -es:

mereixes, coneixes, vences, cuses, tusses, lliges, fuges.

En alguns verbs de la 3a conjugació hi ha alternança o/u, e/i. Si la síl·laba és tònica es posa u/i i si és àtona o/e: cus-

cosim, vist-vestim...

Són verbs purs: dormir, adormir, condormir-se, bullir, perbullir, rebullir, cosir, descosir, tossir, collir, escollir, recollir,

fugir, morir, retrunyir, sentir, consentir, ressentir-se, pressentir, esmunyir, munyir, grunyir, punyir, cruixir, obrir,

omplir, sortir, lluir (com els estels); però assentir i dissentir (incoatius).

Hi ha verbs que són purs i, alhora, també incoatius, com ara brunzir, llegir, lluir (incoatiu: lluir el vestit), mentir, vestir-

se, engolir, afegir, fregir, tenyir.

Són verbs velars molts verbs de la 2a conjugació que acaben la primera persona del singular del present

d’indicatiu en el so velar [k] que s’escriu amb la lletra c (duc, dic, prenc, molc).

Cal anar amb compte perquè, col·loquialment, se solen fer certs verbs no velaritzats de la 2a i de la 3a

conjugacions amb –c final en la primera persona del present d’indicatiu, cosa que és incorrecta. (*dorc, *senc...) 23. Alguns verbs irregulars: ANAR:

CABRE:

CAURE: caic, caus, cau, caiem/caem, caieu/caeu, cauen

DIR:

ESCRIURE:

ESTAR:

15

FER:

HAVER:

OBRIR: òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin

OMPLIR:

PODER:

SABER:

SER: sóc, ets (eres), és, som, sou, són

TINDRE o TENIR: tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen

VINDRE o VENIR:

VEURE o VORE: veig, veus, veu, veiem/veem, veieu/veeu, veuen

VIURE:

VOLER: vull,

24. Completa les sèries amb el present d'indicatiu:

REGAR MENJAR TRENCAR ABRAÇAR ADEQUAR ENAIGUAR

regue rega

menges

trenquem

abrace adeqüe enaigüe

25. Fes el mateix amb els següents verbs:

REBRE CONVÉNCER TÒRCER COMPRENDRE DIFONDRE RESOLDRE

rep reben

convenç convences

torç

comprenc comprens

difon

resols

MOLDRE VALDRE BEURE TRAURE CLOURE RIURE

molc valc bec bevem

traus traiem/traem traieu/traeu

clou cloem

riem riuen

COURE CÓRRER CONÉIXER PARÉIXER NÀIXER MERÉIXER

coem coeu

correm correu

coneixem coneixeu

pareixem pareixeu

nasc naixem naixeu

meresc mereixem

16

26. Completa la graella. Atenció a l'ús de la dièresi:

SERVIR DIRIGIR OBEIR AGRAIR TRADUIR REPARTIR

obeïsc agraïm

traduïu

repartixen

27. Completa la graella amb el model pur: DORMIR. Atenció als canvis vocàlics:

FREGIR LLEGIR TENYIR VESTIR COSIR TOSSIR

frig fregim

lliges

tiny tinys

vist visten

cus tus

28. Completa els buits de les frases següents amb el present d'indicatiu del verb que hi ha entre parèntesis: a) La directora ............................. l'orquestra amb molta il·lusió (DIRIGIR).

b) Nosaltres ........................ les plantes cada dia (REGAR).

c) L'oficina d'atenció al client .............. cada dia moltes cartes (REBRE).

d) Tu no .............. resoldre eixe problema però jo t'ajudaré (SABER).

e) Ells s'................... cada dia a les set del matí (ALÇAR).

f) Jo sempre ........................ la taula quan acabe de pintar (NETEJAR).

g) Nosaltres et .......................... que passes unes bones festes (DESITJAR).

i) Els xiquets ......................... les sabates molt sovint (TRENCAR).

j) Els cambrers .......................... les begudes amb molta rapidesa (SERVIR).

k) Ells no ............................. les teues explicacions (COMPRENDRE).

l) Els collidors ......................... taronges a preu fet (COLLIR).

o) Jo ..................... com una llebre (CÓRRER).

p) Nosaltres no ....................... els diners de les entrades, ja hem pagat (DEURE).

q) Jo no ................ el que dius, explica-m’ho una altra vegada (ENTENDRE).

r) Jo sempre ................ el meu treball i ................. de l’oficina a les tres (FER, EIXIR).

s) Nosaltres ................... moltes cartes al dia, ............. la nostra feina (ESCRIURE, SER).

t) Ells no ................... ajudar-me a preparar la festa. I tu, ............... ajudar-me? (PODER)

u) Jo no .................. mai mentides, però ells no s’ho ..................... (DIR, CREURE).

v) Tu no ........................... un tracte tan discriminatori (MERÉIXER).

w) Tu sempre ......................... (VÉNCER) en totes les competicions d’escacs.

x) Jo ....................... (ANAR) cada dia al forn a comprar pa.

y) Jo ................... (VIURE) a Cullera però la meua família ................ a València (VIURE).

z) Si dilluns vinent Joan ..................... (VÉNCER) el seu adversari, ho celebrarem.

17

29. Ompli els buits del text següent amb el verb escaient conjugat en present d’indicatiu:

estimar, anar-se’n, cultivar, posar, sentir, plorar, descobrir, deixar, tindre, obrir

El 1700, mentre les campanes .................... la mort del rei Carles, Marc Peris ................... a València, on el mestre impressor Onofre Cabrera li ..................... les portes d’un món nou. Mentre va fent-se un home, Marc ....................... l’amor, ........................ l’amistat, ................... notícies d’un heroi popular que podria ser el seu pare i ....................... parlar per primera vegada d’una guerra encara llunyana entre dos bàndols, els austracistes i els borbònics, per la successió al tron. Però la mort inesperada del seu protector el .......................... en mans del destí. Víctima d’una traïció, empresonat i sense cap altra riquesa que la fidelita.t de les persones que l’......................., Marc haurà de superar les adversitats per a evitar que la derrota que marcarà el futur del país ......................... fi també a la seua vida.

Vent d’Almansa, Josep Franco (contraportada)

30. Torna a escriure el següent fragment de la novel·la El vell i la mar tot canviant les formes verbals subratllades a present d’indicatiu. El vell es begué el café lentament. Era tot el que prendria en la jornada i comprenia que calia engolir-se’l. Feia temps

que el mortificava menjar i mai no pegava ni un mosset. Guardava una botella d’aigua al sotaproa del gussi, i amb això

en tenia prou per a tot el dia.

31. Explica, en present d’indicatiu, la teua situació actual. (100 paraules) Cada dia... 32. Ompli els buits de les frases següents amb la forma corresponent dels verbs entre parèntesis:

a) Nosaltres ______________(VIURE) prop d’on vosaltres ______________ (VIURE).

b) Tot això no ______________ (CABRE) a ma casa.

c) Els amics sempre ______________ (ANAR) de viatge al mateix lloc.

d) Aquestes famílies ______________ (PAGAR) cinc-cents euros de lloguer del pis.

e) Jo ______________ (DORMIR) des de les onze de la nit fins a les sis del matí.

f) Alfons i tu ______________ (SER) els delegats del curs.

g) Ell ______________ (DOBLEGAR) el full per a poder escriure per darrere.

h) Nosaltres ______________ (EIXIR) guanyant en totes les situacions.

i) Aquesta empresa ______________ (CONSTRUIR) els edificis amb molta eficàcia.

j) Tots nosaltres ______________ (CONSTITUIR) la societat civil.

k) Aquest programa informàtic ______________ (TRADUIR) els textos amb molta rapidesa.

l) Tu ______________ (LLEGIR) un capítol sempre abans de dormir.

m) En el mes de gener nosaltres ______________ (TENYIR) la roba de negre.

n) A pesar de tot, nosaltres ______________ (CONTINUAR) sent els mateixos.

o) Pere sempre ______________ (ALÇAR) les xiquetes de bon matí.

18

33. Ompliu els buits de les frases següents amb la forma de present que corresponga:

a) Jo __________ (ESCRIURE) les correccions amb el bolígraf roig.

b) Joana i jo __________ (PASSEJAR) totes les vesprades pel parc.

c) Com que vosaltres no __________ (ATENDRE) no __________ (COMPRENDRE) les explicacions que __________ (FER) el professor.

d) Els alumnes __________ (COMENÇAR) les classes amb molta il·lusió.

e) Els anglesos __________ (CONDUIR) per l’esquerra i nosaltres __________ (CONDUIR) per la dreta.

f) Tu no __________ (SABER) que eixes coses no es __________ (FER)?

g) Si tu __________ (VOLER), __________ (PODER) fer les coses millor.

h) Ma mare __________ (PATIR) quan jo __________ (TORNAR) tard a casa.

i) Cada dia ella __________ (EIXIR) de sa casa a les 7, __________ (ESMORZAR) al bar de la plaça i, després, __________ (ANAR) a treballar.

34. Fes el mateix que a l’exercici anterior:

a) Jo __________ (SER) el germà major, però el meu germà i jo __________ (SEMBLAR) bessons, encara que ell

__________ (SER) dos anys més xicotet.

b) Jo __________ (PODER) fer el dinar tots els dies, però només el __________ (FER) quan __________ (VOLER).

c) Ells __________ (CONÉIXER) un actor famós però jo no en__________ (CONÉIXER) cap. Nosaltres des d’ací

__________ (SENTIR) el soroll de les motos. Com pots dir que tu no el __________ (SENTIR)?

d) Des de la meua cadira no __________ (VEURE) bé la pissarra. La mestra __________ (CREURE) que jo

__________ (NECESSITAR) ulleres.

e) Jo cada estiu __________ (ANAR) a la platja, i vosaltres on __________ (ANAR)? IX. ELS PRONOMS PERSONALS FEBLES

Singular Plural

Reforçades Elidides Plenes Reduïdes Reforçades Elidides Plenes Reduïdes

1a persona

Masculí Femení

CD CI

em m’ -me ‘m ens ens -nos ‘ns

2a persona

Masculí Femení

CD CI

et t’ -te ‘t us (vos) us (vos) -vos -vos

3a persona

Masculí CD el l’ -lo ‘l els els -los ‘ls

Femení CD la l’ (la) -la -la les les -les -les

Masculí Femení

CI li li -li -li els els -los ‘ls

Masculí Femení

Reflexiu es s’ -se ‘s es s’ -se ‘s

Neutre CD neutre

ho ho -ho -ho ho ho -ho -ho

19

Adverbials en n’ -ne ‘n en n’ -ne ‘n

hi hi -hi -hi hi hi -hi -hi

Col·locació dels pronoms febles Els pronoms febles se solen col·locar davant del verb, excepte en aquests dos casos:

Van darrere del verb quan aquest és infinitiu (donar-me), gerundi (cantant-la) i imperatiu (deixa-ho).

Poden anar davant o darrere del verb si és una perífrasi. Això sí, els pronoms febles van sempre junts, o bé davant o bé darrere de la forma perifràstica: Vull alçar-me a les 7/Em vull alçar a les 7; Has de deixar-me-la/Me l’has de deixar.

35. Ompliu els espais buits amb HO, LO o EL:

a) Comprem l’esmorzar ara o ______ comprarem després?

b) Això, ______ donarem als mestres.

c) On vols comprar______, el jersei?

d) El que vull és que _____ expresseu tot amb claredat.

e) ______ tinc guardat a l’armari, el vestit.

f) ______ comprens clarament, tot ______ que et vull dir?

g) Al pobre Pere, van enviar ______ al soterrani.

h) Tot allò de la pila, volen tirar ______ a la foguera.

i) No ______ diré, el que pense.

j) ______ necessitaven, el seu informe, perquè volien saber______ tot.

k) ______ anunciaré amb temps, així tothom podrà saber ______.

l) ______ posaràs al garatge o vols deixar ______ fora, el cotxe?

36. Ompliu els espais buits següents amb els pronoms personals febles EN, HO i EL, LA, ELS, LES, segons corresponga:

- Porta barret Miquel? —Sí que ______ porta.

- Porta el barret Miquel? — Sí que ______ porta.

- Porta allò Miquel? —Sí que ______ porta.

- Rep visites, el governador?— Sí que______ rep.

- Rep les visites que esperava, el governador?— Sí que ______ rep.

- Rep tot el que esperava, el governador? —Sí que ______ rep-

- Ven carn la carnissera? —Sí, sí que ______ ven.

- Ven la carn la carnissera? —Sí, sí que ______ ven.

- Ven això la carnissera? —Sí, sí que ______ ven.

- Sempre diu que vindrà prompte? —Sí, sempre ______ diu.

- Sempre diu mentides? —Sí, sempre ______ diu.

- Sempre diu la veritat? —Sí, sempre ______ diu.

- Llig el llibre, Pere? —Sí que ______ llig.

- Llig poemes Pere? —Sí que ______ llig.

- Llig tot el que vol, Pere? —Sí que ______ llig.

20

19

37. Completa les frases amb el pronom feble que calga.

a) He d'anar a comprar ………………. (a tu) les sabates.

b) Si no ho voleu ……………… tornaran els diners.

c) Torna ................. els llibres perquè són nostres.

d) Hem comprat tantes coses que ................... hem quedat sense diners.

e) Si ..................veus (a mi) pel carrer, saluda .....................

f) ........................... compraré (a tu) la motxilla quan comence el curs.

g) Alceu ........................ del llit que ja és molt tard.

h) Quan ................... ha dit (a tu) que no vindrà?

i) No ..................... agrada (a mi) que arribes tard.

j) Si vols, queda .........................ací.

k) Tenen un caràcter molt diferent i no poden entendre ....................

l) Anna va dur .................. (a mi) la jaqueta.

m) Ja ..................... han comprat els llibres (a vosaltres)?

n) Miquel sempre ...................alça a les set.

o) Andreu no vol tallar ...................... els cabells (a ell mateix).

p) Compreu .................... aquesta revista (a nosaltres), per favor.

q) Joan ............................ deixà les claus dins de casa.

r) La conferència ........................... celebrarà en la biblioteca.

38. Completa amb un sol pronom feble:

a) Van assegurar (a mi) ______ que dilluns que ve arribaria el paquet, però jo no ______ tenia gens clar.

b) Digues als companys que no patisquen. ______ ajudarem a acabar la faena.

c) Ell va telefonar a unes amigues i va convidar ______ a sopar.

d) Per favor, dóna ______ (a ella) la invitació, que vull convidar______ al teatre.

e) Qui ______ ha dit (a tu) que òbrigues la finestra?

f) Volia convidar les meues ties, però no ______ he localitzades.

g) Han arribat ja les noves empleades, però no ______ he pogut explicar què han de fer.

h) Agafa els tovallons i guarda______ al calaix.

i) El secretari ______ ha encarregat (a nosaltres) que organitzem la festa. Vosaltres ______ sabíeu?

j) Encara que ens ha vist cansats, ha decidit denegar______ el permís.

k) Volen comprar______ (a mi) les pomes perquè ______tinc més barates.

l) Les xiquetes volen que compres l’ordinador. Fes______ cas i compra ______.

m) Deixa______ (a ells) la goma, si no ______ utilitzes.

n) Pareixia que tot estava preparat, però no ______ podem assegurar.

o) No sé què has fet amb les factures, busca______ bé.

p) Maria ______ va preguntar (a vosaltres) si podíeu deixar______ el cotxe.

21

20

IX’ EL PRONOM EN COMPLEMENT DIRECTE : EN

El pronom EN pot fer la funció de CD tot substituint un substantiu indeterminat (en singular o plural).

39. Ompli els buits amb les formes corresponents dels pronoms EL, LA, ELS, LES, EN.

a. No li portes pastissos que no pot menjar-ne. b. Si no trobes les claus busca _____ millor. c. Deixa’m els discos si ja ______ has recuperats. d. Deixa’m creïlles per fer el sopar, si ______ tens. e. Deixa’m l’aspiradora que ________ necessite. f. Tinc son! Tu no ______ tens? g. Ha anat al bar a comprar tabac, però no ______ tenien. h. Ja he vist el pis que m’agrada però no _____ he pogut comprar. i. He buscat maduixes per tot Castelló, però no ______ he trobades. j. Per què no tenim cava a casa? Que no vols comprar______? k. Deixa’m la goma si no _______ utilitzes. l. Joan va beure cervesa, però Miquel no ______ begué.

40. Substitueix els complements directes pels pronoms adequats.

No té pomes.

No té lleixiu.

No tenen el llibre de reclamacions.

No porta la roda de recanvi.

No ha comprat oli.

No ha comprat vi.

No ha comprat el diari.

No vol comprar pa.

No vol rebre notícies.

No vol comprar el vídeo.

No vol comprar la moto.

Qui té canvi?

Ella resolia equacions.

No en té.

No ___ té.

No ___ tenen.

No ___ porta.

No ___ ha comprat.

No ___ ha comprat.

No ___ ha comprat.

No vol comprar____.

No vol rebre___.

No vol comprar___.

No vol comprar__.

Jo no ____ tinc.

Ella ____ resolia.

El pronom feble EN pot substituir un substantiu acompanyat d’un adjectiu numeral, quantitatiu o certs indefinits (un, algun, un altre). Aquest adjectiu pot mantenir-se sense ser substituït pel pronom.

41. Substitueix per un pronom el CD de cadascuna de les frases següents :

a) Tinc quatre pomes. En tinc quatre. b) Compraré un meló d’Alger. c) Portaré dues cadires. d) Per favor, compra deu disquets. e) He comprat una dotzena d’ous. f) Només vull agafar dues entrades. g) Si podeu, compreu cinc entrades. h) Pau escriu quatre cartes.

22

21

i) Tothom ha menjat dues peres. j) Compraré sis ampolles. k) Reserva nou entrades.

42. Completa les frases amb el pronom corresponent:

a) Has llegit l’última novel·la de Ferran Torrent? Sí, ____ he llegida. b) Quants cotxes teniu? Només _____ tenim dos. c) No trobe el llibre que em deixares, però no patisques. ____ trobaré. d) Portes diners? Sí, però no ____ tinc prou per a les entrades. e) Com que ha plogut hem eixit a buscar caragols i ____ hem trobats molts. f) Aquestes sabates estan brutes i _____ necessite ara. g) No sé com volen que consultem diaris i revistes si a la biblioteca del centre no _____ tenim cap. h) Jordi té pocs amics, en canvi Xavier ______ té molts.

43. Escriu de nou les frases següents utilitzant pronoms a fi d’evitar repeticions innecessàries:

a) Sílvia sempre ha tingut pocs amics, en canvi Núria té molts amics.

b) Francesc no ha trobat cap caragol. Jo he trobat alguns caragols.

c) El teu marit té dos germans, però jo no tinc cap germà.

d) No em poses més sucre al café. Ja tinc prou sucre.

e) No hi ha dret. Jo no tinc cotxe i tu tens dos cotxes.

f) La meua amiga aprova tots els exàmens. Jo encara no he aprovat cap examen.

g) No cal que em dónes ganxets, ja tinc uns quants ganxets.

h) No em dónes consells: no necessite cap consell.

COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC: EN

Quan el CC de lloc va precedit per la preposició DE, aquest és substituït pel pronom EN.

44. Torna a escriure les frases següents de manera que s’eviten les repeticions innecessàries:

a) No vaig a València. Vinc de València > No vaig a València. En vinc. b) Quan tu aniràs a la biblioteca, jo ja hauré tornat de la biblioteca. c) Si tu entres a l’habitació jo eixiré de l’habitació.

d) Vinc ara de l’Institut. Tu també véns de l’Institut? e) Has posat tanta llet a la cassola que quan ha bullit s’ha eixit de la cassola.

45. Completa les frases amb el pronom feble que calga:

a) Açò que dus a les mans no ........................ vull.

b) Als xiquets, .................. recomane que siguen treballadors.

c) A les xiquetes, ................ recomane que siguen treballadores.

23

22

d) Pentineu .............. (a ells), perquè ens n’anem.

e) Agafeu la gata i tanqueu ......................

f) Els clients demanen a la cambrera que ................. porte el compte.

g) Em pareix que ...................... posaran un deu als dos.

h) Hi havia molta pols i tots els assistents ...................... respiraven molta.

i) Has de tornar ................... la jaqueta neta. Ella és molt escrupolosa.

j) Ells van anar al teatre però jo no volia anar .........................

k) A les teues germanes ja ............................. he telefonat jo.

l) Tens apunts d’eixe tema? –No, no .................... tinc.

m) Si l’ordinador no funciona, .................. hauràs de portar a l’informàtic.

n) Digues a les teues cosines que nosaltres ............... aconseguirem els llibres.

o) Fa tan bona olor de salsitxes que entren ganes de menjar ......................

p) Ara encendran la foguera. Quan .............. encenguen, vigila de no cremar ..............

q) Has vist el seu germà? –No, no .................... he vist.

r) A l’estiu anàvem a l’estranger però ara ja no ..................... anirem.

s) Volia dir ................(a ells) que no aniré a la reunió però no ............... he trobats.

t) Els espaguetis, prepara ................. com diu la recepta.

u) Elles aniran a la festa i nosaltres també ............... anirem.

v) Els xiquets volen l’ordinador. Fes ....................... cas i compra ....................

w) A Júlia, ______ he portat taronges del meu hort. Vosaltres ______ voleu també?

x) Vés a l’habitació i entretín el xiquet un moment. De seguida ______ vaig jo a llegir- ______ un conte.

y) Convidà les amigues i ........................... ensenyà l’aixovar.

46. Fixa’t que no s’ha de confondre el pronom de primera persona em i la forma hem del verb haver. Ompli els buits de les frases següents amb el pronom o el verb segons convinga:

a) .......... d’anar-hi a la vesprada i, per favor, no ........... digues que no hi pots anar.

b) .......... d’aconseguir que ......... donen una setmana de permís.

c) .......... fet tot el que ........... pogut.

d) .......... vist tres models de taules i hem decidit que jo .......... quede la més gran.

e) .......... va dir que no .......... tingut sort i que no .......... guanyat res.

47. Cal no confondre la t final d’un participi i el pronom feble te, que darrere de l’imperatiu acabat en vocal s’escriu ‘t:

a) Nil i jo ja ens hem ................... les bicicletes. ...................... la teua. (emportar-se)

b) ............................! Però, encara no t’has .........................? (despertar-se)

c) Nosaltres ja ens hem ....................... Tu ....................... quan pugues. (presentar-se)

d) ................. a la barana, que cauràs. Nosaltres ja ens hi hem ................. (agafar-se)

24

23

X. ELS REFRANYS. El refrany és una frase popular sentenciosa, una màxima o proverbi que sol expressar un pensament a manera de judici o ensenyament. Sol tindre una estructura binària: una pausa interna (representada per una coma) sol dividir el refrany en dos parts que sovint rimen, per la qual cosa es memoritzen millor. Hi ha refranys de temàtica molt variada. 48. Completa els refranys amb les expressions següents: Pobre ets i pobre seràs / traques i bous/ digues sempre veritat/ hui senyor / fan de moro que de cristià / calçat car i dolent / mestressa feinera / però al jutge vés amb proves / sempre cura tard / fam, fred i calor / si aparta els ulls de la terra / de vell dorm a la palla / vés durant l’hivern i l’estiu / mai farà bona sentència / més dolors / es mengen el millor / fan pous de diners / sap el que ha de fer / l’agulla li fa mal / envejós o lladre / mai s’ha conegut. a) A jornal vas? ..................................................................................................

b) Ahir pastor, ....................................................................................................

c) Alcaldes nous, ................................................................................................

d) A més doctors, ...............................................................................................

e) A metge, confessor i advocat, ..........................................................................

f) Apotecaris i taverners ......................................................................................

g) Al porter digues-li noves, ..................................................................................

h) Al sastre sense didal, .......................................................................................

i) Barber mut .....................................................................................................

j) Colombaire, ....................................................................................................

k) El bon mariner, mirant la lluna, .........................................................................

l) Els guardes i el pastor .....................................................................................

m) El llaurador sempre l’erra, ..............................................................................

n) Jutge que no té consciència, ...........................................................................

o) L’advocat i el comediant de la mateixa manera .................................................

p) Mestressa matinera, .........................................................................................

q) Metge covard ....................................................................................................

r) On els frares han fet niu, ...................................................................................

s) Pescador o caçador; ...........................................................................................

t) Qui de jove no treballa, ......................................................................................

u) Sabater amic o parent, .......................................................................................

XI. LA B I LA V

B V

Davant de l i r:

Darrere de n:

Darrere de m: (però circumval·lació, tramvia, triumvir)

Alternant amb u:

25

24

Alternant amb p:

Imperfet d’indicatiu de la 1a conjugació:

valencià amb v / castellà amb b valencià amb b / castellà amb v

advocat, alcova, almadrava, almívar, Anvers, arravatar, avarca, avet, avorrir, avortar, bava, bevem, beveu, canviar, cascavell, cavalcar, cavall, civada, covard, Còrdova, devem, deveu, endívia, envestir, espavilar, escovilló, escrivim, escriviu, Esteve, esvelt, fava, gavardina, govern, gravar, Havana, haver, javelina, llavi, núvol, pavelló

Àlaba, baf, baró, basc, beina, bena, embenar, berruga, besllumar, biga, Biscaia, bolcar, bolquet, rebolcar, calb i calbesa, comboi, corb, corbera, corb/corba, debanar, desimbolt, mòbil automòbil, oblidar, rebentar, saba, sabó, treballar, trobar, trobador

Generalment, les paraules d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa grafia: banc, bancari, banquer; vent, ventar, ventall, vendaval... Atenció, però, als falsos derivats, paraules relacionades pel que fa al significat, però que procedeixen directament del llatí. Normalment, són mots del llenguatge tècnic, científic i culte.

PRIMITIU DERIVATS PSEUDODERIVATS

avortar avortament abortiu

calb calba, calbesa, calbejar, encalbir calvície

cervell cervellet, cervellera cerebral, cerebel

corb (subst.) corbató, corbera còrvids

corb (adj.) corba, corbar, encorbar curvatura, curvilini

deure devem, devia dèbit, debitori

escriure escrivim, escrivà, escrivania escriba

llavi llaviejar labial

lliure lliurement llibert, llibertat

moure moviment, movem mòbil, immòbil, automòbil

núvol ennuvolat, nuvolositat, nuvolada nebulós, nebulositat,

provar provador, provatura, provable ‘que es pot provar’ probable ‘que és possible o fàcil’, probabilitat, improbable

49. Tradueix al valencià les següents paraules castellanes:

verruga adivinanza cascabel almíbar aborto cobarde

............................

............................

............................

............................

............................

............................

convoy alcoba arrabal cuervo abeto tábano

..............................

..............................

..............................

.............................

.............................

..............................

50. Completa amb mb o nv: à........it co.......it e.........ejós co..........regar

reca.........i co..........ustió ca.........ra e..........olic

co.........ersa e..........elar e..........estir e...........enar

desi...........oltura e............it e.........etumar e.........ernissar

26

25

51. Completa les frases següents amb la paraula que hi corresponga:

VELLESA / BELLESA Va arribar a la ....................... ple de salut. Ens va sobtar la .......................... del paisatge.

VAGA / BAGA Amb el cordill sobrer fes-hi una ....................... La .................... d’ahir va ser general.

REVELAR / REBEL·LAR-SE Ens van ....................... tots els secrets. Es va ......................... contra la justícia.

BOTAR / VOTAR Hauran de ...................... a les pròximes eleccions. Aquesta pilota no podrà ....................

VEURE / BEURE No tinc set, no vull ...................... res. Des del cim de la muntanya es podia ...................... tota la vall.

BOLA / VOLA Aquest ocell ..................... baix. He perdut la .................... de vidre que tenia dins el calaix.

BUIT / VUIT Tria un número del cinc al ................. El tren venia ben ................... i no vaig poder parlar amb ningú. Després de la competició el got ha quedat ben ........................ Hi ha una diferència de ................... euros.

VENA / BENA Si t’ix sang t’hi hauràs de posar una .................. M’han de posar una injecció a la ....................

VEÏNA / BEINA Els pésols van dins d’una ........................ Deixaré la clau a la ........................... del costat.

VENES / BENES No té sang a les .........................., aquest xiquet. D’aquesta roba, en farem ......................

VALL / BALL Hem organitzat un ...................... per a la darrera setmana de setembre. No coneixes la ................... d’Aran? Ens ho passàrem d’allò més bé al ...................... de carrer de la ........................... d’Albaida.

VULL / BULL No ................ més café, gràcies. Abaixa el foc, que l’olla ........................

VACA / BACA La collem al cotxe per a portar-hi paquets: ........................... Ens dóna llet: ............................

27

26

52. Completa les oracions següents amb b o v: a) Euse....i no tro....a....a una si....ella no....a per al cinturó de la ga....ardina. b) El consum d’en....asos i ....asquets de plàstic ha min....at a causa del con....eni signat. c) Quan aca....à el com....at va em....einar l’espasa i con....idà el seu ri....al. d) A....ans la ....enda am....ulant no esta....a regulada i ara tot són tra....es. e) De....em molts diners, ens hauríem d’espa....ilar i demanar un préstec al ....anc. 53. Escriu en els buits següents B o V, segons calga:

És curiós que a l’edat de cinquanta-cinc anys em tro.....e am.... la ploma a les mans escri.....int una història. Em pregunte quina classe d’història serà una .....egada aca.....ada, si és que mai arri....e a la fi del .....iatge. He fet un munt de coses durant la meua .....ida, que em sem.....la molt llarga, potser perquè .....aig començar a tre.....allar quan era molt jo.....e.

A l’edat en què els altres xiquets ana.....en a escola, jo ja em guanya.....a la .....ida fent de comerciant a la .....ella colònia. Des de lla.....ors he estat comerciant, caçador, soldat, miner, i malgrat tot només fa .....uit mesos que he fet la meua .....ossa.

H. R. HAGGARD, Les mines del rei Salomó

54. Completa les paraules següents amb la grafia que hi corresponga, i després completa cada frase amb la paraula adient: 1. nou no......etat, reno......ar Cal ................................ el material. 2. cap ca......ota, ca......ut Aquest clau no té ........................... 3. viu vi......or, vi......a Té una mirada ........................... 4. blau bla......or, embla......ir La ........................... intensa del cel. 5. tou esto......ar, to......a La calor va .............. les espelmes. 6. beu be.....edor, be.....otejar És un gran ......................... de cervesa. 7. corb cor......era, cor......ató Ja no queda cap ....................... al niu. 8. sap sa......erut, sa......edor Ho ha llegit tot; és un ............................ 9. rep re.........uda, re........edor Quina .......................... més freda! 10. corb cor......a, encor......ar El camí fa una gran ............................... 11. llop llo......ató, llo......a El llop i la .................. són al cau. 12. escriu escri......int, escri......ent Es passa el dia ...................................... 13. neu ne.......ar, nev........ada Ha caigut una ......................... molt forta XII. LA SINONÍMIA Dues paraules són sinònimes quan, en alguns contextos, es poden intercanviar entre si. Per exemple, begut i borratxo en les frases següents: Manel està begut i Manel està borratxo. Ara bé, rarament dues paraules de les que podem anomenar sinònimes són intercanviables sempre.. 55. Relaciona les dues columnes tot buscant sinònims: a) feixuc 1) violent b) desmesurat 2) pesat c) impetuós 3) invencible d) triomfador 4) exagerat e) piga 5) gresca f) clenxa 6) encàrrec g) baralla 7) taca h) comanda 8) ratlla del pentinat 56. Canvia les paraules en negreta per altres formes sinònimes:

a) És una persona que ho vol tindre tot a mà. ............................................................................................

28

27

b) Començaren a discutir i arribaren a les mans. ............................................................................................ c) Som amics seus, i hauríem de donar-li un colp de mà. ............................................................................................ d) Li acaben de fotre el rellotge. ............................................................................................ e) M’agrada perquè sempre parla amb el cor en la mà. ............................................................................................

57. Relaciona tenint en compte la sinonímia:

a) heroi b) inquiet c) fava d) graciós e) barandat f) passadís g) rebedor h) barrejar i) clarió j) dacsa

1) paret 2) agradable 3) campió 4) inepte 5) impacient 6) mesclar 7) panís 8) corredor 9) guix 10) entradeta

58. Canvia el verb FER per un altre que s’adeqüe més al context: a) Li costa fer-se a la nova escola. b) Llúcia no es fa amb la família. c) El trapezista ha fet el salt amb precisió. d) El paper es fa a partir de substàncies vegetals. e) El taller es dedica a fer jerseis en sèrie. f) El corredor va fer la proesa de batre el rècord en la carrera d’obstacles. g) El cacau es ingredient bàsic per a fer el xocolate. h) Demà fan una bona pel·lícula. 59. Relaciona tenint en compte la sinonímia:

a) exigent b) dissimulat c) imperfecte d) rígid e) lletós f) afer g) embussar h) cloure i) deshonor j) estés

1) tens 2) blanquinós 3) taponar 4) estirat 5) tancar 6) vilesa 7) amagat 8) sever 9) assumpte 10) defectuós

XIII. ELS ANTÒNIMS 60. Ompli els buits següents amb la paraula escaient del requadre:

exclou, prefix, context, Oposició, Inversió, s’oposen

Els antònims són mots que ....................... en sentit. Aquesta oposició depén del .................................... i pot ser de:

....................................: el primer és contrari del segon (divertit/avorrit).

Complementarietat: l’un .................................... l’altre (mascle/femella).

....................................: l’aparició del primer implica l’existència del segon (comprar/vendre)

29

28

En alguns casos, l’antonímia es fa amb paraules diferents (viu/mort). En altres casos, es marca amb un ............................ (real/irreal). 61. Relaciona les dues columnes tenint en compte l’antonímia:

a) patir b) rejovenir c) bru d) dolçor e) feblesa f) gros g) gustós h) ebri i) sovint j) calfar

1) prim 2) refredar 3) insípid 4) gaudir 5) rarament 6) sobri 7) amargor 8) pàl·lid 9) força 10) envellir

62. Llig el següent text: “L’Ebre travessa, en la més gran part del seu curs, terres molt pobres, sense arbres, devastades. La seva força erosiva en travessar aquestes terres és enorme, de manera que arriba a l’última part del seu curs carregat de fang, arrossegant una enorme quantitat de llim. Tots els rius tenen un color perquè les seves aigües són més o menys clares. El color de l’Ebre, en el seu curs final, ja no té res a veure amb l’aigua, i els seu to no li ve donat per l’aigua, sinó pel fang, un fang de color groguenc, dens, espès, que el riu sembla arrossegar amb una certa dificultat. Són aquestes aigües carregades de fang, producte de la força erosiva del riu, l’explicació del delta. El delta de l’Ebre creix sense parar. Cada any guanya sobre el mar. La boca del riu es defensa admirablement contra l’embat del mar. Cada forta riuada implica un eixamplament de les terres del delta, la deposició de mils i mils de tones de fang que s’afegeixen a les que el curs del temps ha dipositat davant el mar. El riu arriba tan dens i pesat de llim, que el mar no es pot emparar de l’enorme massa fangosa. El far de l’illa de Buda fou construït a la darreria del segle passat tocant pràcticament al mar. Ara, des del far metàl·lic al mar hi ha una llarga caminada. Són terres que el riu ha anat formant, assentat dins el mar.”

Josep Pla 63. Escriu una paraula del text anterior que puga ser antònima dels següents mots: petit riques minúscul tèrboles senzillesa perd fluixa lleuger 64. El Xúquer en la teua vida, una experiència. (100 paraules) XIV. DOBLETS FALSOS SINÒNIMS 65. Tria l’opció correcta atenent el significat del context. a) Aquesta tasca que fem és molt __________________ (rendible/rentable).

b) Ara s’ha deixat més llarga la ___________________ (melena/cabellera).

c) Els segrestadors van ___________________ (alliberar/lliurar) els ostatges.

d) Després de moltes reunions, encara no hem ___________________ (clarificar/aclarir) res.

30

29

e) Fes el favor, ____________________ (provar/tastar) tu l’arròs per saber si hi falta sal!

f) Van redactar un _____________________ (esborrador/esborrany) del projecte.

g) S’ha apuntat a la __________________ (bossa/borsa) de treball.

h) No sabia com engegar l’_________________ (aparell/aparat) de ràdio.

i) La policia posà les _________________ (esposes/manilles) al delinqüent.

j) El _____________________ (peregrí/pelegrí) no va arribar al final del camí.

k) L’alcalde ha dictat un _____________________ (ban/bàndol).

l) El meu _____________________ (esport/deport) preferit és el rugbi.

m) Tots els quadres que pinta són al _________________ (pastís/pastel).

n) Per aquesta banda no es pot _________________ (creuar/encreuar) el carrer.

o) El van _________________ (nomenar/anomenar) director general.

p) Aquell músic va arribar a _________________ (composar/compondre) tres òperes.

q) Aquella pel·lícula ens va __________________ (aterrar/aterrir) veritablement.

66. Tria l’opció escaient. a) L’han detingut per ................................... d’estupefaents (trànsit/ tràfic)

b) Ha dit l’encarregat que .............................. aquest vi no és convenient. (aclarir/clarificar)

c) Des que va tenir l’accident, no pot ........................... el genoll. (doblar/doblegar)

d) Aquest matí s’ha trencat el ............................. de la porta de la cuina. (cristall/vidre)

e) Durant la conversa, et van .................................. unes quantes vegades. (nomenar/anomenar)

f) S’havia fet un metge ............................. gràcies a l’èxit dels seus trasplantaments de cor. (afamat/famós)

g) Va escriure la novel·la durant la seua ........................... a París. (estança/estada)

h) La llum del sol la va enlluernar tant que li va produir .................................... (ceguesa/encegament)

i) Aquella nit no vam poder dormir perquè els gossos no deixaren de ........................... (bordar/brodar)

j) El tren és un ................................ de transport públic. (mig/mitjà/medi)

Cal respectar el ................................ ambient. (mig/mitjà/medi)

Hem encomanat un pa de .............................. quilo. (mig/mitjà/medi)

k) Han repartit .................................. parroquial. (el full/la fulla)

l) Aquell dia el sol es va ............................... cap a les deu de la nit. (posar/pondre)

m) Totes les cançons d’aquest disc les ha .............................. el cantant del grup. (composades/compostes)

n) L’alcaldessa ha convocat els ciutadans per mitjà d’un .............................. (ban/bàndol)

o) No deixes que el teu fill veja pel·lícules de por, sempre ix del cinema ............................... (aterrada/aterrida)

p) Han cantat molt ............................................ però el públic ha sabut valorar el seu esforç. (mal/malament)

q) La bala li va tocar un .................................... vital. (òrgan/orgue)

r) M’han regalat una ............................ de pell de cocodril. (bossa/borsa)

s) S’ha comprat el pis en un carrer de molt de ...................................... (tràfic/trànsit)

31

30

67. Digues quina paraula correspon a cadascuna de les següents definicions: a) Obra feta amb pedres grosses o blocs tirats a l’aigua, per a formar un dic de defensa contra les onades.

b) Protuberància òssia del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s’ajunta amb el peu, formada pels dos

mal·lèols.

c) Inserció d’una porció de teixit viu en una lesió de manera que s’establisca una unió orgànica.

d) Àcar de cos aplanat i ovalat, amb mandíbules en forma d’arpó, perillós per al bestiar i que parasita temporalment vertebrats, la sang dels quals xuclen.

e) Vitrina, generalment situada en l’exterior d’un establiment comercial, on s’exposen mostres dels articles que es volen vendre.

f) Màquina o aparell que generalment dóna premis en metàl·lic i que funciona automàticament per mitjà de la introducció de monedes.

g) Aliment sec que es dóna al bestiar, generalment fet a base de cereals, palla i alfals.

h) Part de la cara que s’estén a cada costat des dels ulls fins a la barba.

i) Metall que atrau el ferro.

j) Adornaments que es posen a les orelles.

k) Sac rectangular ple de llana, de ploma, etc., que s’usa per a recolzar-hi els braços, el cap, etc.

l) Marit de la filla.

m) Instrument que acciona un aparell i permet controlar-lo a distància. 68. Digues quina paraula correspon a cadascuna de les següents definicions:

a) Fruit de la noguera.

b) Armari destinat a guardar-hi la roba.

c) Placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació...

d) Dit de cadascun dels moviments de cor.

e) Bola obtinguda enrotllant un fil, de qualsevol matèria tèxtil, sobre si mateix.

f) Passar la llengua per alguna cosa.

g) Acumulació de núvols en contacte amb la superfície terrestre.

h) Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.

i) Tros de canó per on ix l’aigua, amb una peça que es pot fer girar amb la mà per a obrir i tancar el pas de

l’aigua.

j) Ferida lleugera que es fa amb les ungles o les urpes.

k) Instrument que mesura el pas del temps.

l) Calçat que consisteix en una sola que se subjecta al peu amb tires de cuir, cordons, etc.

m) Cadascun dels quaderns que constitueixen un llibre i que es publiquen periòdicament.

n) Quantitat de diners que cal pagar per a circular per determinades vies de circulació.

o) Recipient transparent ple d’aigua per a tindre peixos.

32

31

69. Relaciona les següents frases fetes i locucions: a) Bona nit, cresol 1) Vindre una cosa sense esperar-la

b) Ple de gom a gom 2) Quedar-se sense alé

c) Caure del cel 3) Eixir ben parat

d) Fer bona gavella 4) A manta

e) Bona cosa 5) Consumació d’un fet

f) Beure’s el cap 6) Molt ple

g) No poder dir ni fava 7) Avindre’s

h) A posta 8) En abundància

i) Fer campana 9) Pensar molt

j) Caure sempre de potes 10) Fer-ho volent

k) Pujar a cavall 11) No assistir a classe

l) Com cavall desbocat 12) Pensar subtilment

m) De tos 13) Dominar

n) Filar prim 14) Desobeir

o) A mansalva 15) Caure d’esquenes

70. Posa accent i/o dièresi a les paraules del text següent que en necessiten.

Els humans hem estat, som i serem migrants

Els humans som migrants i la majoria de vegades que hem migrat ha estat per necessitat, per sobreviure o buscar

millors oportunitats vitals. Tambe ha estat una constant en la historia humana que els poderosos han intentat limitar el

moviment de les persones per tal de poder continuar mantenint el statu quo i evitar que els pobres i oprimits pogueren

canviar a millor la seua situacio. Durant el feudalisme europeu, els serfs de la gleva eren camperols que estaven lligats

a la terra i que no podien abandonar-la, ni tan sols si s’estaven literalment morint de gana. Si l’abandonaven, podien

pagar la seua desobediencia amb la vida. Aixi com alguns cops les persones volien migrar i els poderosos els ho

impedien, altres cops el moviment huma no ha estat voluntari. La nostra historia ens ofereix nombrosos exemples de

migracions forçades, de transferencies de poblacio no volgudes, de persones refugiades que no tenen l’opcio de

romandre, que han de migrar per salvar la vida. Despres de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), que va significar la

mort de centenars de milers de persones, un altre mig milio va eixir exiliat cap a França, Mexic i altres paisos de

l’America llatina.

Aitana Guia i Conca, Aquí ningú no és estranger

33

32

XV. INTERFERÈNCIES LÈXIQUES

A causa del contacte entre llengües, hi pot haver interferències -especialment amb el castellà-. Vegem-ne alguns casos:

76. Amb quina paraula valenciana esmenaries els següents castellanismes?

*abogat

*acera

*ajedrés

*almassen

*bassura

*bolsa

*bordillo

*busson

*despensa

*duda

*gotero

*lejia

*mando

*mejillón

*mensajero

*papeleria

*pasteleria

*puesto

*rato

*reposteria

*recibidor

*sombra

*sombrero

*sombrilla

*suero

*timo

*tortilla

*tregua

*trucha

*vajilla

*valla

*venda

*ventaja

*xaleco

34

1VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

UNITAT DIDÀCTICA 11. EL LLENGUATE PERIODÍSTIC1.1. Els mitjans de comunicacióEls mitjans de comunicació de masses o socials són canals per a transmetre missatges adreçats a grans grups

humans. Normalment, es consideren mitjans de comunicació social la premsa, la ràdio i la televisió, a més de lacomunicació a través de l’ordinador i la comunicació audiovisual, diferent de la televisió (vídeo, DVD, cinema, etc.).

Pel que fa a la premsa, aquesta pretén a més d’obtindre beneficis econòmics, com qualsevol empresa, informar,formar opinió i entretindre.

1.2. Els gèneres periodístics informatiusGèneres informatius Gèneres de opinió Gèneres mixtos

• notícia • editorial • notícia-comentari• reportatge • article de col·laboració habitual (columna) • crònica• entrevista • article de col·laboració ocasional • crítica

La notícia és un gènere informatiu. És la informació sobre un fet recent que es transmet a través dels mitjans decomunicació de masses i que ha de ser clara i objectiva i, perquè siga completa, ha de respondre a les 6 preguntesbàsiques del periodisme. En un periòdic, les noticies es distribueixen per seccions i segons la importància delsesdeveniments.

a) (Who) Qui és el protagonista?b) (What) Què ha passat?c) (Where) On ha passat?d) (When) Quan ha passat?e) (How) Com ha passat?f) (Why) Per què ha passat?

Les parts fonamentals d'una notícia són el titular i el cos. La narració es distribueix seguint el model de la piràmideinvertida, que consisteix a oferir les dades de manera decreixent, és a dir, comença amb les més importants i finalitzaamb les de menys interés.

1. Llig aquesta notícia i comprova que s’hi contesten les sis preguntes bàsiques de periodisme,conegudes com a «6 W»:

Els joves valencians poden viatjar amb preus especialsL’IVAJ presenta una guia de viatges i un nou carnet

Sara Reig, ValènciaEls joves valencians disposen, a les oficines de TURIVAJ de Castelló, València, Alacant i alsEspais Joves, de carnets amb què poden aconseguir descomptes a l’hora de viatjar, i d’una

nova guia turística.Dissabte tingué lloc a l’IVAJ (Institut Valencià de la Joventut) la presentació de la guia En ruta 2002

i el Carnet +26. L’acte fou presidit pel Conseller de Benestar Social, Rafael Blasco, qui manifestà quela Generalitat Valenciana ha editat aquesta guia perquè vol fomentar entre els joves l'interés perconéixer altres llengües i cultures. Tant si pensen viatjar a l’estranger, com si decideixen conéixermillor la Comunitat Valenciana, hi trobaran informació completa i variada perquè s’ajuste al temps dequè disposen i als seus recursos econòmics.

El nou Carnet +26 està adreçat a persones entre 26 i 30 anys i ofereix una línia especial de crèditper a formar la pròpia empresa, completar estudis, etc.

35

2VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

L’any passat l’IVAJ tramità 22.054 credencials, que es poden utilitzar a Espanya i altres països,amb les quals els seus titulars aconsegueixen descomptes en museus, teatres, cines, botigues,allotjaments, bitllets de tren i avió i altres serveis.

A més del Carnet Jove, disposen del Carnet internacional d’Estudiant (ISIC), el de Professor (ITC) iel Carnet d’Alberguista. Aquestes novetats foren molt ben acollides pel nombrós públic assistent,entre el qual hi havia representants d’ONG, membres de les joventuts de partits polítics, estudiants i

sindicats.Joves valencians visiten París amb l’IVAJ (baix fotografia)

(Who) Qui és el protagonista?(What) Què ha passat?(Where) On ha passat?(When) Quan ha passat?(How) Com ha passat?(Why) Per què ha passat?

2. Relaciona cada part de la notícia amb la seua definició i indica el número que li correspon:

Núm. Parts de la notícia DefinicióEntradeta o lead Frase que dona informació complementària i va davant del títol.

Autor/redaccióFrase breu i destacada que designa el contingut essencial de lanotícia.

Avanttítol Nom del periodista o de l’agència. Lloc de la redacció.Cos de la notícia És el primer paràgraf que conté les dades principals del fet.

Peu de fotoÉs la part més àmplia que desenvolupa la informació sobre unfet d’interés.

Titular o títol És un comentari breu de la fotografia de la foto.

3. Llig atentament la notícia següent i respon les qüestions:

Els joves realitzen aquesta activitat «sense tenir en compte que estan cometent un delicte»

El 85% dels joves d’entre 15 i 19 anys consumeix pel·lícules adquirides il·legalment, sobretot através d’Internet.

Segons dades de l’Enquesta sobre Hàbits i Pràctiques Culturals 2006-2007, elaborada pelMinisteri de Cultura, un milió i mig de joves d’entre 15 i 24 anys descarrega pel·lícules pirata a travésd’Internet.

Els joves realitzen aquesta activitat «sense tenir en compte que estan cometent un delicte». Ambaquestes paraules s’ha referit Javier Hernando, director d’operacions de la Federació per a laPropietat Intel·lectual de l’Obra Audiovisual (FAP), en parlar avui de la situació actual de la pirateriaaudiovisual d’Internet a l’Estat, en un congrés sobre delinqüència juvenil a Sevilla.

Hernando ha conclòs que hi ha administradors de pàgines d’intercanvi d’arxius que obtenenimportants beneficis procedents de la publicitat inserida en aquests portals, que en moltes ocasionsdifon continguts pornogràfics o d’apostes.

Avui, 7 de novembre de 2007 (adaptació)

a) Assenyala les parts de la notícia.

4. Penses que la notícia té en compte la màxima de mostrar-se objectiva? Raona la resposta.

36

11VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

1. divendres c.2. travessera dc.3. passeig pl.4. plaça núm.5. número pral.6. compte corrent pg.7. dimecres trav.8. principal c/c9. nombre dv.10. carrer nre.5.2. El dictat

42. Realitza el dictat de la unitat.6. LITERATURA6.1. Els gèneres literaris: la narrativa.Un conte és una narració breu, en prosa, d’una sèrie de fets ficticis, amb la intenció d’entretenir

o divertir.

43. Llig aquest conte i contesta les preguntes que hi ha a continuació.

Dos-cents dotze i dos-cents tretze

Això diu que era un home molt pobre, molt pobre, molt pobre, i com que li agradaven leshistòries i les rondalles i no tenia diners per a comprar llibres i vivia a la ciutat —on ningú no sapcontes—, se les va escriure ell. Quan la bona gent, compadida, li va regalar un devocionari perenne,un televisor vell i un trencaclosques nou, era ja massa tard i continuava escrivint contes i més contes.Com aquell que fa:

Dues notes a peu de pàgina s’havien enamorat. Com que vivien en pàgines separades —la 212 i la213—, eren felices a la llibreria, sense cap altre contratemps que alguna mà fullejadora d’un possiblecomprador. Però un estudiant s’endugué el llibre i començaren a passar estones separades. Un dial’estudiant en subratllà una i l’altra es va enfadar: «No m’agrada que et pintes», digué, i tingueren unabaralla. Portaven ja una setmana sense parlar-se quan l’estudiant deixà el llibre obert entre ambduespàgines per anar a comprar tabac i fou atropellat per un cotxe. El pare del xicot volgué conservar persempre la seua cambra tal com ell l’havia deixada: la cadira una mica separada de la taula, elcendrer ple de burilles, el llibre obert entre les pàgines 212 i 213...

Josep Vicent Marqués, Amors impossibles, Edicions Tres i Quatre

a) Per què l’home escriu contes?

b) Per què la gent li regala coses?

c) Per què s’enfadaren les notes a peu de pàgina?

d) Per què queden separades les pàgines?

37

12VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

44. Indica quines d’aquestes característiques corresponen a un conte:

a) Té una trama: Senzilla Complexa Paral·lela

b) L’acció es desenvolupa en: Distints episodis Un episodi Tres capítols

c) Hi solen intervenir: Fades i bruixots Pocs personatges Molts personatges

d) S’hi troben aquests recursos: Relat i descripció Descripció i diàleg Relat,descripció i diàleg

45. Indica la definició que correspon a cada tipus de narrador.

Narrador intern:se situa dins la

història, perquèés un dels

participants.

ProtagonistaNarra els fets en primera persona, peròno hi participa. Simplement n’ha estattestimoni ¡ pot donar-li la seua opinió.

Personatge secundari És el personatge principal, qui informad’allò que passa o que ha passat.

Personatge observador

No és el protagonista. És un altrepersonatge que intervé en els fets queens relata i conta la història des d’una

certa distància.

Narrador extern:se situa fora de lahistòria, perquèés un espectador

OmniscientEl narrador ha trobat uns documents ¡es limita a contar-nos els fets tal com hi

apareixen.

Observador externEs limita a observar el que fan els

personatges. Pot contar els fets demanera subjectiva o objectiva, si hiintrodueix o no les seues opinions

Editor

Aquell que té tota la informació sobrela història i sap, fins i tot, el que senten ipensen els personatges. Narra sempre en

tercera persona.

46. Quin tipus de narrador és el del conte anterior?

47. Completa aquesta fitxa amb les dades del conte:

FIT

XA

D’À

NA

LIS

I D

’UN

CO

NT

E Títol: Autor:

Obra: Editorial:

Personatges:

On i quan ocorren els fets:

Tipus de conte: infantil d’adults fantàstic de por romàntic altres:

Resum del conte:

Valoració personal:

38

13VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

6.2. Historia de la literaturaRamon Llull (Mallorca, 1232-1315) es dedicà a la conversió d'infidels i a la creació d'escoles i

monestirs cristians. Escrigué més de 250 obres filosòfiques, científiques i literàries en la nostra

llengua, llatí, àrab. El Llibre de les bèsties és una de les deu parts que componen el Llibre de

meravelles. És una sàtira sobre la lluita pel poder, una crítica de la societat del final del segle XIII

representada al·legòricament en el món dels animals.

48. Llig aquest relat i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

La rabosa va respondre al rei dels animals amb aquestes paraules:

— Un corb construïa el seu niu dalt d'una roca i tots els anys una gran serp es menjava els seus

fills. El corb odiava moltíssim la serp que se li menjava els fills, però no s'atrevia a combatre contra

ella perquè no era tan poderós per poder véncer-la. Aquell corb va pensar d'utilitzar l'astúcia per

véncer la serp, ja que amb la força no podia. Un dia succeí que la filla del rei jugava en un verger

amb unes donzelles i va posar la seua garlanda d'or i d'argent i de pedres precioses en la branca d'un

arbre. El corb va agafar aquella garlanda i se l’endugué volant per l’aire, molt lluny. Molts homes el

van seguir per veure on dipositaria la garlanda que la filla del rei tant s'estimava i per la qual tant

plorava des que el corb se l'havia enduta. El corb la deixa on vivia la serp. Quan els homes hi

arribaren per agafar la garlanda, van veure la serp i la van matar. D'aquesta manera el corb, amb

enginy i intel·ligència, utilitzà els altres contra la serp. Així mateix, senyor —va dir la rabosa al lleó—

, jo tinc tant d'enginy i d’intel·ligència, que si no podia véncer amb la força aquesta bèstia que té una

veu tan forta i tan terrible, utilitzaria l'astúcia i la intel·ligència i la faria morir de mala mort.

Ramon Llull, Llibre de les bèsties. Edicions Bromera

a) Què feia la serp al corb?

b) On va posar la garlanda la filla del rei?

c) Què va fer el corb amb la garlanda?

d) Què feren els homes?

e) Què va aconseguir el corb?

f) A quina conclusió arriba la rabosa?

g) Quin títol posaries a aquest relat? Escriu-lo

h) Quin tipus de narració és? una noticia una recepta un conte una carta

39

20VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

17. Escriu els gentilicis corresponents als topònims que donen nom als equips de futbol

valencians. Completa la quiniela segons els resultats.

Resultats de la jornada QUINIELA GENTILICIS

Ontinyent 2 la Vall d’Uixó 0 1 ontinyentí - ontinyentina valler - vallera

Pego 4 Alcoi 2

Borriana 3 Elx 1

Alzira 0 Novelda 1

Vinaròs 2 Carcaixent 2

Gandia 1 Elda 1

Atlètic de Dénia 2 Benidorm 1

la Vilajoiosa 2 Paterna 0

Onda 0 Sagunt 1

Silla 1 Oliva 2El dictat18. Realitza el dictat de la unitat.

6. LITERATURA6.1. Els gèneres literaris: la narrativa (II).Una novel·la és una narració fictícia escrita en prosa, de llargària considerable i trama

completa, en què es conten fets versemblants o creïbles.

19. Llig aquest fragment d’una novel·la i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Tot el que Josep Martí necessitava a la ciutat ho tenia al centre urbà. Des del port fins al centre hi

havia ben bé tres o quatre quilòmetres que recorria a peu. Però aquell dia va haver d’agafar un taxi

perquè, al marge que queia un devessall d’aigua, havia d’anar a la clínica on treballava la filla del

doctor Ferrús. Duia un sobre amb una carta del seu pare. Quan encara no trencava el dia, abans que

Josep s’embarcara, el doctor li’l va entregar amb l’encàrrec que la seua filla el rebera amb urgència.

Així doncs, es va presentar a la clínica tan aviat com va poder.

21

40

21VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

Mentre esperava que arribara la filla de Ferrús, va fullejar els diaris de la sala de visita. De tant en

tant mirava el sobre que de forma tan precipitada li havia entregat el doctor. Martí estava segur que

la seua urgència no era un oblit d’última hora. La cara de Ferrús manifestava que no havia dormit,

però tampoc no li havia notat, quan li va lliurar el sobre, cap mena de preocupació, si bé no li va

afegir res. Fóra el que fóra, entregaria el sobre a la filla i esperaria per si ella volia contestar-li,

també, de forma urgent.

Ferran Torrent. L’illa de l’holandés. Edicions Bromera

a) Qui és el personatge principal o protagonista?

b) Què significa l’expressió: «queia un devessall d’aigua»?

c) Com es comunica el doctor Ferrús amb la seua filla? Esmenta altres mitjans de comunicació.

d) Quin tipus de narrador és: intern (protagonista, personatge secundari, personatge

observador) o extern (omniscient, observador extern, editor)?

6.2. Historia de la literaturaLes cròniques medievals.Entre els segles XIII I XIV destaquen les quatre grans cròniques, llibres historiogràfics escrits per

Jaume I, Bernat Desclot, Pere el Cerimoniós i Ramon Muntaner. Destaquem, per tant, la Crònica

de Jaume I o Llibre dels fets, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Pere el Cerimoniós i la

Crònica de Ramon Muntaner.

Ramon Muntaner (Peralada 1265-1336). Va escriure allò que ell sempre anomenà el llibre i

que, després, ha estat reportat com la Crònica de Muntaner; és la més viva, directa i generadora

d'informació dialogal, entre les quatre grans cròniques de la nostra literatura. Hi exalta els reis de

la corona catalanoaragonesa (des de Jaume I fins a Alfons III el Benigne) i també la seua llengua,

la qual anomena bell catalanesc.

20. Llig aquest fragment d'una crònica medieval i contesta les preguntes que hi ha a

continuació:

Aquell dia el rei en Pere muntà a cavall i se n’anà de Montpeller.

Els prohomes de Montpeller retingueren sis dels cavallers més estimats del rei. D'acord amb el

pacte, tots alhora manaren que durant nou mesos complits ningú no abandonara ni el palau ni la

reina, tant ells com les dones i donzelles que hi havien estat. Tampoc els dos notaris que van redactar

uns documents públics sobre tot aquell afer. Ho van escriure aquella nit amb la data.

41

22VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

Així va ser com tots junts es van quedar amb la reina enmig de gran diversió i alegria. Però

1'alegria va ser més grossa quan saberen i van veure que tot havia anat a gust de Déu i que els seus

esforços havien acabat bé. La reina es va fer grossa, i, tal com vol la natura, als nou mesos va parir un

fill bell i graciós. Va nàixer perquè el necessitaven tant els cristians com els seus pobles. Mai de la

vida ha nascut un senyor a qui Déu haja fet favors més grans i extraordinaris.

El batejaren a l'església de Madona Santa Maria de les Taules, de Montpeller, amb gran alegria i

gran satisfacció. Li posaren de nom, per la gràcia de Déu, en Jaume. Va regnar molt de temps, amb

grans victòries i amb molts beneficis per a la santa fe catòlica i, més encara, per a tots els vassalls i

súbdits. L'infant en Jaume creixia i millorava més en un dia que no un altre ho feia en quatre.

Poc després de la mort del bon rei son pare [Pere el Catòlic], ell fou coronat rei d'Aragó, comte de

Barcelona, d'Urgell i senyor de Montpeller.

Ramon MUNTANER (versió actualitzada de Vicent Escrivà)

Crònica. Edicions Bromera

a) Qui foren els pares del rei en Jaume?

b) Quins personatges vivien a la cort?

c) On nasqué i on el batejaren?

d) Quines qualitats tenia?

e) Quins títols nobiliaris va rebre?

f) L'autor presenta els fets de manera objectiva o subjectiva? Explica per què.

g) Quin tipus de narració és? una faula un poema un conte una crònica

42

23VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

UNITAT DIDÀCTICA 31. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS D’OPINIÓ.L’article d’opinió o columna1. Llig aquest article d’opinió ¡ contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Parcs naturals

Un pardalet que ix a la tele valenciana, al programa infantil Babalà, és el símbol identificatiu delsparcs naturals valencians. El veureu en els cartells indicadors, en els materials que s’hi publiquen ien tot allò que faça referència a aquests espais protegits.

No tinc res en contra del pardalet en qüestió, però sí que tinc molt en contra de la relació que s’hifa: televisió-presentadors-parc natural. D’aquest trio, el parc serà sempre el darrer element en lesreferències identificaves dels infants, l’última cosa en què pensaran en veure el dibuixet de l’animal.L’ocellet serà sempre el pardalet de Babalà i, en conseqüència, la menys important.

La realització d’itineraris o activitats diverses en un parc natural és ben enriquidora des del puntde vista educatiu. Els aspectes que cal treballar-hi són molts i les experiències que es poden tenirsempre aportaran a l’alumnat aspectes positius. I és des d’aquesta perspectiva educativa que elsensenyants preparem les nostres visites, no? Doncs bé. Cal afegir altres aspectes. Almenys en el Parcde l’Albufera, en el centre del Racó de l’Olla, trobareu una «ecotenda». I possiblement pensareu queallí es poden trobar productes ecològics o materials didàctics relacionats amb el medi ambient,veritat? Doncs no. Algun llibre interessant —poquets— sí que hi ha. Però sobretot els vostres alumnespoden comprar camisetes, encenedors, clauers... en fi, objectes diversos, això sí, amb el logotip delpardalet sempre com a referent.

Vaja, que el parc aporta, a més de les activitats mediambientals, l’activitat de comprar. Per si algútenia dubtes de si vivim o no en una societat de consum, la qual necessita que les persones ensconvertim en compradors compulsius, doncs aquí en té una petita mostra.

Així és que ja tenim més feina. A més de preparar el projecte d’educació mediambiental i lesactivitats relacionades, haurem de mirar la manera de contrarestar les actituds consumistes que espromouen des de totes bandes, de procurar que la compra d’un cendrer amb un pardalet dibuixat nolleve el protagonisme als agrons blaus, les fotges o les garses que passegen, volen i naden per unespai que és sa casa.

Enguany he passejat en barca per l’Albufera amb els meus alumnes. Hem tingut la immensa sortde veure centenars d’aus entre joncs i canyars, al mig de l’aigua i al cel. Una visió fantàstica. Un goigindescriptible que anul·là per complet la imatge del pobre pardalet de mentides de la tele queromania en l’aparador de l’«ecotenda», esperant uns compradors que aquesta vegada, no hi vanpicar.

Carme Miquel. Allioli, febrer 2003

a) On apareix publicat l’article?

b) Què significa l’expressió «a la babalà»?

c) En què treballa l‘autora de l’article?

d) Quines activitats aporta el Parc Natural de Albufera?

e) Quins animals hi ha al parc?

43

24VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

2. Numera les parts i indica a que corresponen cada part de l’article d’opinió anterior.

Parts de l’article d’opinió

Títol

Exposició del conflicte

Presentació de les conseqüències negatives del fet

Aportació de solucions

Comiat i firma

2. ORTOGRAFIA2.1. La Dièresi3. Distribuïu aquestes paraules en tres columnes segons el signe gràfic utilitzat.

Veí, veïna, suís, Suïssa, contribuïa, contribuíem, Lluís, Lluïsa, llengua, llengües, genuí,genuïns, traduir, traduïa, traduíem, fluid, fluïdesa, suïcidi, heroi, heroïna.

Paraules amb dièresi Paraules amb accent Paraules sense res

4. Poseu accent o dièresi on calga:

aillar, fruita, quaranta, lluit, heroina, quota, mouran, conduiem, agraire, paraiguer,questio, peu, panteisme, linguistica, conciencia, paisatge, harmonium, traduible, reintroduir,espontaneitat, cafeina, raims, Julia, Murcia, Denia, ingenuitat, estalviar, unguent, lliure,pingui, diurn, transeunt, consequencia, veinatge, ruina.

2.2. Les grafies J/G i TJ/TG5. Canvieu el nombre de les paraules següents:

platges monja

pluges natges

lletja granja

boges enveja

roja taronja

mitges corretja

44

30VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

e) NIF ___ freqüència moduladaf) OMS ___ disc compacte (compact disk)g) ONU ___ ensenyament de secundària obligatòriah) COU ___ índex de preus al consumi) SP ___ hotelj) CD ___ curs d’orientació universitària

21. Escriviu les sigles d’aquestes paraules:

associació de veïns ordinador personal (personal computer)comunitat Europea postdatacodi d’identificació fiscal post scriptumComitè Olímpic Internacional Universitat Ramon Llullimpost sobre béns immobles vist-i-plau5.2. El Dictat

22. Realitza el dictat de la unitat.

6. LITERATURA6.1. Els gèneres literaris: la poesia.Un poema és una composició literària de temàtica i extensió variable que s’escriu en vers, en un

nivell de llengua culte i amb una finalitat estètica.

23. Llig aquest poema i contesta les preguntes:

L’arbre vellEn la ciutat hi ha una plaçai en la plaça un arbre vell.En l’arbre hi ha la tristesade saber que és el darrer.Abans n’hi havia molts altres,ara tan sols queda ellcom un record que s’apagaentre el ferro i el ciment.Diuen que volen tallar-lo,que molesta, que el seu verdtrenca l’estètica puradels edificis que tévoltant-lo, voltors altíssimsa punt de menjar-se el cel.Que al lloc que ocupa podrienaparcar vint cotxes més.Que és la casa on s’arrecerencentenars de bruts ocellsque ningú recordariasi no fos perquè viu ell...

En la ciutat —algú conta—hi havia fa molt de tempsun arbre gran i molt tristque se sabia el darreri plorava fulles groguesen la tardor, i a l’hivernes despullava i cantavaestranyes cançons al vent.Quan venia la primaveradespertava les arrels,oblidava un poc la penai obria el somriure verdque en estiu era riallaque et feia sentir-te béquan, fugint del sol, entravesen el cercle tou i frescdel seu regne que assetjavencotxes, finques, fum, diners.Quan el tallaren plovia.Ja no he vist ploure mai més.

Marc Granell, L’illa amb llunes. Tabarca Llibres

31

45

31VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

a) Com era l’arbre i on estava?

b) Per què volen tallar-lo?

c) Què vol dir la frase «L’arbre plorava fulles grogues en la tardor»?

d) La paraula voltors a quina paraula del vers 12 substitueix? Quina relació trobes entre totesdues?

e) Quant de temps ha transcorregut? Quins elements indiquen el pas del temps?

f) Quins sentiments hi descriu el poeta?

24. Ompli aquesta fitxa amb les dades sobre el poema

FIT

XA

D’À

NA

LIS

I D

’UN

PO

EM

A

Títol del poema: Autor:Obra: Editorial:Estructura:

• Nombre de versos: Nombre d’estrofes:

• Nombre de síl·labes de cada vers:

Són: d’art major d’art menor isosil·làbics anisosil·làbics• La rima és : consonant assonant femenina masculina lliure

L’ordre en què rimen els versos és:

Contingut:

• Tema: • Argument:

Tipus de poema: narratiu descriptiu dialogat humorístic patriòtic satíric líricValoració personal:

25. Indica la definició que correspon a cada figura retòrica:

Figures retòriques Definicions

a) Anàfora1) Presentació de la relació existent entre dos termes per mitjàde partícules comparatives: com, igual que, semblant a...

b) Al·literació2) Repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diversesfrases seguides.

c) Hipèrbaton3) Repetició d’una o diverses paraules al començament de dosenunciats o més

d) Paral·lelisme4) Exageració retòrica que, interpretada literalment, deformala realitat amb intenció persuasiva, satírica o per reforçar elque es diu.

e) Hipèrbole 5) Atribució de qualitats humanes a animals, plantes o éssersinanimats.

f) Personificació 6) Substitució d’una paraula per una altra de diferent gràcies aalguna semblança de significat.

g) Comparació7) Repetició d’un mateix so vocàlic o consonàntic dins unaparaula o un enunciat

h) Metàfora 8) Alteració d’ordre lògic gramatical de les oracions

46

32VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

26. Indica els versos del poema L’arbre vell on apareixen algunes de les figures retòriques

anteriors.6.2. Historia de la literaturaLa poesia del segle XV: Ausiàs March.Ausiàs March (Gandia, 1397-València, 1459) pertanyia a una família de cavallers i poetes. Va

participar en les campanyes militars italianes al costat del rei Alfons el Magnànim. La seua obra,que consta de 128 poemes, es classifica en tres grans grups: cants d'amor, cants de mort i cantespiritual. Abandonà l’occità i l'estil del trobadors i va escriure exclusivament en la nostra llengua.És un dels poetes valencians més importants de la literatura universal.

27. Llig el poema d'Ausiás March i la paràfrasi actual de Joan Fuster i fes les activitats

següents:

Text 1

Així com cell qui es veu prop de la mort,corrent mal temps, perillant per la mar,e veu lo lloc on se pot restaurare no hi ateny per sa malvada sort,ne pren a me, qui vaig afanys passante veig a vós, bastant mos mals delir:desesperat de mos desigs complir,iré pel món vostre nom recitant.

Ausiàs March, Cant 81

Text 2

Així com aquell qui es veu prop de la mort,quan corre mal temps i es troba perills per la mar,i albira un lloc on es podria refugiari no hi arriba per la seua malvada sort,m'esdevé a mi, qui vaig passant afanysi us veig bastant a remeiar els meus mals.Desesperat d'acomplir els meus desigs,aniré pel món proclamant el vostre orgull.

Ausiàs March, cant 81, versió de Joan Fuster

Subratlla les paraules del Text 1 que s'han actualitzat en el Text 2.

a) Quin tipus de rima i de mètrica presenten els versos del Text 1?

b) Analitza l'estructura del poema. Indica on apareix:

- Una situació hipotètica o comparació

- L'explicació i aplicació d'aquesta situació al seu estat d’ànim

- La conclusió

c) Quin tipus de poesia és? religiosa amorosa

33

47

38VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

5.2. El Dictat12. Realitza el dictat de la unitat.6. LITERATURA6.1. Els gèneres literaris: la poesia (II).13. Llig aquest poema i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l’home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl·labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

en una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

se’n riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

Vicent Andrés Estelles, Llibre de meravelles, Edicions Tres i Quatre

a) Quants versos té el poema? Quantes estrofes?

b) Quin tipus de rima hi ha?

c) Segons l‘autor, quines han de ser les funcions d’un poeta?

d) Què defensa el poeta quan diu: Allò que val…?

e) A qui es dirigeix el poeta? Quina persona gramatical hi empra?

f) Quin tipus de tu hi apareix, imatge en espill o apòstrofe? Raona la resposta.

39

48

39VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

g) Quin tipus de poesia és? lírica èpica realista simbòlica social satírica

14. Relaciona cada figura retòrica amb la definició i l’exemple corresponent.

Figuresretòriques

Definicions Exemples

1. Paral·lelisme

a) És la repetició freqüent d’unaconjunció per a donar més forçaa l’expressió.

h) Amb cent ulls grocs ens mira elcodonyerquan el reflex de l’aigua se’ns apaga.

(Marià Manent)

2. Polisíndetonb) Repetició dels mateixos mots alcomençament de dos o més sèriesde versos.

i) Visca l’amor que Ella també es delia:visca l’amor: la volia i l‘he pres.

(Joan Salvat-Papasseit)

3. Metonímia

c) Exageració de les qualitatsd’un ésser amb finalitat satírica iemfàtica.

j) On diuen que la gent és netai noble, culta, rica, lliure,desvetlada i feliç!

(Salvador Espriu)

4. Metàfora

d) És la repetició d’una mateixaestructura sintàctica en diversosversos seguits.

k) Ni llocs, ni noms, ni espai suficientper replantar l’arbreda, ni cap riuque remunti el seu curs ¡ ens alci el cosper damunt de l’oblit.

(Miquel Martí i Pol)

5. Anàforae) Consisteix a suprimir lesconjuncions de coordinació.

l) Tinc els ulls de fusta.De tant en tant, un cuc hi plora.

(Maria Mercè Marçal)

6 Asíndeton

f) Figura literària per mitjà de laqual es fa la substitució d’unaparaula per una altra de diferentgràcies a alguna semblança designificat.

m) I entra el veí i em veu penjat delsostre,i no diu res, demana un got de vi,i de reüll em guipa, i no sap res.

(V. A. Estellés)

7. Hipèrbole

g) Consisteix a designar una cosaamb el nom d’una altra, prenentl’efecte per la causa o la part peltot.

n) Taronja: forma redonacom una faç d’abadessa.Taronja: color bufonacom una flameta encesa.

(Francesc Almela Vives)

15. Indica en quins versos del poema de l’exercici anterior hi ha aquestes figures retòriques:

a) Polisíndeton:

b) Paral·lelisme:

c) Hipèrbole:

d) Anàfora:

e) Metàfora:

f) Metonímia:6.2. Historia de la literaturaLa poesia del segle XV: Jaume Roig.

49

40VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

L'Espill o Llibre de les dones és una extensa narració escrita en versos tetrasíl·labs pel metge

Jaume Roig (València, 1402-Benimàmet, 1478). És una obra de caràcter misogin, on l'autor tracta

de demostrar que totes les dones són malvades, tret de la Mare de Déu i la seua esposa. Hi utilitza

la ironia, el sarcasme i el sentit de l’humor per a transmetre una visió pessimista de la realitat

humana.

16. Llig aquest fragment d'una original narració en vers i contesta les preguntes:

Doncs dic que totes,

de qualsevol estat, color, edat,

llei, nació, condició,

grans i majors, xiques, menors,

joves i velles, lletges i belles,

malaltes, sanes, les cristianes,

jueves, mores, negres i morenes,

roges i blanques, dretes i manques,

les geperudes, parleres, mudes,

franques, captives, quantes són vives,

qualssevol siguen, tot quan somnien

ésser ver creuen.

Jaume Roig. L'espill. Edicions 62

a) De qui està parlant l'autor i què ens diu?

b) Quina mètrica i rima tenen els versos?

c) On s'utilitzen l'asíndeton, la hipèrbole, l’hipèrbaton i el contrast?

d) Estàs d'acord amb les afirmacions que hi apareixen? Explica per quins motius.

50

48VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

a) Salut i pessetes 1. escoltarà el bastó.b) Quan un no vol, 2. no en compres ni en vengues.c) Si et cases, fas bé, 3. amors multiplicats.d) Renyines d’enamorats 4. no entren mosques.e) Qui no escolta la raó, 5. i si no et cases, tambéf) A boca tancada 6. amistat llarga.g) Comptes clars, 7. amb sa mare es gita i no peca.h) Del que no entengues 8. hui guanyat, demà perdut.i) Hoste i peix menut, 9. i la resta són punyetes.j) Qui no en sap més, 10. dos no es barallen.

24. Escriu ordenadament aquests refranys:

a) mal home refranyer i gos malfaener:b) qui mor vergonya té fam es de:c) cada que vela la seua pal aguante:d) vindran casa trauran ens que forasters de:

5.2. El Dictat25. Realitza el dictat de la unitat.

6. LITERATURA6.1. Els gèneres literaris: el teatre.El text teatral és un gènere dialogat on els personatges viuen uns conflictes en un temps i en

un espai.

26. Llig aquest text i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

QUADRE II

(Sona el timbre de la porta. De fora se sent una veu que diu:«Carter». S’il·lumina l’escena mentre la MULLER entra amb el periòdicenrotllat. En talla la faixa i comença a llegir-lo.)

MARIT. Ja estem agarrats! Com vols que et diga que m’agrada esgarrar la faixa a mi, que el periòdic

ve al meu nom, que és meu?

MULLER. Tots els dies la mateixa cançó. Au, pren, fil!, pren!

(Li dóna el periòdic.)

MARIT. I encara com he sentit el timbre, que si no estic alerta em quede in albis.

MULLER. Com si t’haguera faltat algun dia!

49

51

49VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

MARIT. Si no és això, però si no estic a l‘aguait i el pesque a la primera, li’l puges a la veïneta i buscaç

qui t’ha pegat. El baixa tard, amb els passatemps solucionats i retallat el cupó de promoció.

MULLER. Què has de dir tu de Doloretes?

MARIT. Jo, res, res... pensava. Pensava que podríeu pensar que és l‘única distracció que tinc.

MULLER. Sí, fill!, sí; i els nostres diners ens costa, no cregues, perquè amb la mania de la subscripció

anual i que te l‘envien per correu, tots els dies, ens resulta un bon pessiguet. I en canvi, quan et

demane diners per a la casa, no ets gens generós ni puntual, et tornes del partit del puny tancat.

MARIT. Dona, ja saps que mentre m’aproven la inutilitat total, la paga és reduïda i amb la pensió no

podem fer molts miracles. Hem de lligar-nos bé les espardenyes, i no podem donar pa als gossos

perquè l’any és llarg.

S. Bataller, J. A. Marín i J. A. Martínez, Gen(t)s diferents. Edicions Bromera

a) Quin tipus de lletra s’utilitza per a identificar aquests elements d’un text teatral?

Les acotacions _______________ Els personatges ________________ Els parlaments _____________

b) Marca amb una creu els adjectius que permeten descriure els personatges del text anterior.

quotidians sofisticats fantàstics sincers humils envejosos malvats

c) Quan ocorren els fets i en quin lloc?

d) Quins objectes (atrezzo) han d’estar-hi presents?

e) Quins arguments utilitza la dona per a convéncer el marit que no compre el diari?

f) Creus que val la pena estar subscrit a un periòdic o a una revista?

27. Emplena aquesta fitxa amb les dades necessàries:

FIT

XA

D’À

NA

LIS

I

D’U

N T

EX

T T

EA

TR

AL

Títol:

Autor: Editorial:

Tipus de d’obra: comèdia tragèdia drama altres:

Personatges que hi intervenen:

Quadre núm.:

Tema/argument:

Nivell de llengua: col·loquial estàndard culte literari

28. Indica el significat que correspon a aquestes expressions col·loquials:

Frases fetes Significat

52

50VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

a) Quedar-se in albis. 1) Esdevenir una quantitat important, abundant.b) Resultar un bon pessiguet. 2) Restar sense entendre res.c) Ser del partit del puny

tancat.3) Ser generós.

d) Lligar-se bé les espardenyes. 4) Ser una persona molt estalviadora, avara.e) Donar pa als gossos. 5) Agafar coratge.

29. Extrau del text un exemple de cada tipus d’oració simple.

a) Interrogativa:

b) Exclamativa:

c) Imperativa:

d) Enunciativa:

e) Dubitativa

f) Desiderativa:

30. Transforma les oracions interrogatives directes en indirectes.

a) Quina obra de teatre aneu a veure? M’agradaria saber quina obra de teatre aneu a veure.

b) Vindràs demà a l’assaig?

c) Quin personatge vols interpretar?

d) Quants actors hi intervenen?

e) Per què no comprem les entrades amb antelació?

6.2. Historia de la literaturaLa novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc.Joanot Martorell (Gandia, 1414-València, 1468) va escriure la novel·la Tirant lo Blanc. Hi narra

les aventures, guerreres i amoroses, d'aquest cavaller des que va anar a Anglaterra a les bodes del

rei amb la intenció d'entrar en I'orde de cavalleria, fins que mor a I'Imperi bizantí després d'haver

alliberat Constantinoble de la dominació turca.

31. Llig aquest text i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Quan Tirant va arribar a la posada, s’acabà d'armar del tot. Allí es trobà amb Diafebus i Ricard quehavien tornat per vestir-se amb les cotes d'armes que s'havien fet, totes de xapes de metall. [...]

Tirant, en acabar d'armar-se, mirà la camisa [que li havia regalat Carmesina]. Era tota de fil deseda amb grans llistes de grana molt amples, i en les llistes hi havia brodades àncores de nau, i deia:Qui bé està que no es menege; Qui seu en pla no té d'on caure. [...] Se la posà sobre l'armadura,plega la manega dreta fins a prop del muscle i l'esquerra fins a mitjan braç, i se la cenyí amb el cordóde Sant Francesc. [...]

53

51VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

Així es presentaren els tres cavallers a acomiadar-se de l'Emperador i de totes les dames. Quanarribaren a la sala, trobaren l'Emperador que estava esperant que vingués el seu Capità, perquèvolia que dinàs amb ell. Quan veié Tirant li va dir:— Capità nostre, quina cota d'armes és aquesta que t'has vestit?— Senyor —va dir Tirant—, si vós sabésseu la propietat que té, n'estaríeu molt admirat.— Em plaurà molt saber-ho —va dir l'Emperador.— La virtut que té —digué Tirant— és fer el bé. En partir jo de la meua terra, me la donà la donzellamés bella i més virtuosa de totes les donzelles del món. No ho dic en perjudici de la senyora Princesa,que ací es troba, ni de les altres donzelles molt honorables.

L 'Emperador va dir:— Certament, mai no s'ha fet en el món cap fet d'armes si no ha estat per amor.— Per això, senyor, us promet —digué Tirant—, a fe de cavaller, que en la primera batalla que jo emtrobaré, la faré mirar als amics i als enemics.

Joanot Martorell. Tirant lo Blanc. Edicions Bromera

a) Quins recursos indiquen les intervencions deis personatges en el diàleg?

b) Què signifiquen aquests refranys?

• Qui bé està que no es menege:

• Qui seu en pla no té d'on caure:

c) Com era la cota d'armes de Tirant? I les cotes dels altres cavallers?

d) Quin tipus de cavaller era Tirant? decidit sensible presumit enamorat violent

54

62VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

Verticals: posta de Nadal. Model d’alta costura. Bossa d’aire de seguretat de l’automòbil. Oli,

petroli. Música, cançó. Cap de setmana.

S T A R S O I R E E DC O N T A I N E R I AH P T O I L E T T E WR M Z T R E P R I S EI O Ç Q B O D Y Z I ES D F L A S H B A C KT E X B G O P O L O E

M L S E T N F I L M NA X G O L G R O U N DS P R I N T C O M I C

5.2. El Dictat20. Realitza el dictat de la unitat.

6. LITERATURA6.1. Els gèneres literaris: el teatre (II).El diàleg21. Llig aquest text i ompli la fitxa amb les dades necessàries:

Torna Miriam! Em porta quatre discos compactes, tres revistes (de les que no m’agraden) i unabarra de xocolate que deu pesar una quarta, de segur.

- Com estàs? —pregunta amb una veueta molt suau.- Fotut i arrimat a marge. Ja te n’has assabentat?- De què?- Doncs... que tinc un no-sé-què a l’esquena i potser em quedaré tota la vida...

Però, Miriam es fa la longuis.

- La basca m’ha donat records. Ah! I Marc m’ha dit que, potser aquesta vesprada vindrà aveure’t.

- Guai.

I, de primeres, em conta que una xica del seu carrer també ha tingut un accident amb la moto.Anava de paquet amb un xicot que es deia Hilari i se la ventaren a l’entrada del pont nou. El cas ésque el pare de la xica creia que la filla estava amb una amiga i, quan la policia li va anar amb lahistòria de l’accident se’n pujà per les parets i poc faltà perquè, després, muntara un número delsbons amb els pares d’Hilari.

- La xica s’ha trencat la clavícula i Hilari només té rascades.

63

55

63VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3R ESO

Ma mare fa com si arreglara les revistes i, a la primera ocasió, desapareix del mapa. Elsenyor Joan i la senyora Carme deuen estar pel passadís passejant les crosses o fent un barret ambuns coneguts del poble que han ingressat una tia que caigué per l’escala de sa casa. Així que, aramateix, estic sol amb Miriam i torne a sentir l’atac de farfall i note que el cor em va a més de mil perhora. Si seré gili!

Enric Lluch, Jo... i les circumstàncies. Edicions Bromera

22. Indica el significat que correspon a cada frase feta:

Frases fetes Significata) Estar fotut i arrimat a marge. 1) Conversar durant poc de temps.b) Fer-se la longuis. 2) Escandalitzar.c) Pujar-se’n per les parets. 3) Dissimular.d) Muntar un número. 4) Sentir-se decebut i marginat.e) Desaparéixer del mapa. 5) Anar molt accelerat.f) Fer un barret. 6) Estar molt inquiet, desesperat.g) Anar a mil per hora. 7) Fugir, anar-se’n misteriosament.

23. Indica l’expressió estàndard que correspon a la col·loquial:

Nivell col·loquial Nivell estàndarda) Guai. 1) S’estavellaren, col·lidiren.b) Se la ventaren. 2) Divertit, bonic, còmode, simpàtic, pràctic...c) Anar de paquet. 3) Locució defectuosa, barboteig.d) Ser gili. 4) Viatjar en el seient posterior d’un vehicle.e) Atac de farfall. 5) Ser ignorant, ingenu, confiat.

24. Escriu els guions que calga en aquest acudit:

Ximo i son pare van a veure una cursa a peu i, quan Ximo veu els atletes corrent, pregunta a son

pare:

Per què corren tant aquests homes?

Perquè, al primer, li donen un premi li contesta son pare.

I els altres, per què corren?

25. Escriu en estil directe aquest acudit:

La professora quan reparteix les notes diu a Ximo que ha copiat. Ell li pregunta que com ho ha

sabut. Ella li diu que tenia totes les respostes igual que Mònica menys l’última, en la qual Mònica va

posar: «No la sé» i ell havia escrit: «Jo tampoc»).

56

3

57

4

58

5

59

6

60

7

61

8

62

9

63

Àrea de comprensió Llija el text següent i pose una creu en la casella corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals (F).

Biopiscines

Entre els actuals sistemes de depuració de l’aigua de les piscines, el tractament amb clor és el més utilitzat. Este agent desinfectant té com a principal inconvenient els efectes molestos per a la salut i el benestar dels banyistes, com ara els ulls rojos, les reaccions al·lèrgiques, l’olor o la sequedat de la pell i els cabells. A això cal afegir el risc que implica per al sector infantil: s’ha comprovat que una alta quantitat de clor en l’aigua pot ser perjudicial per a la salut dels xiquets, que ben sovint n'ingerixen involuntàriament. El clor és especialment perjudicial per als xiquets amb predisposició genètica a les al·lèrgies i es calcula que, per cada 100 hores acumulades d’assistència a piscines tractades amb clor, el risc de patir asma es multiplica per 60.

Sens dubte, l’alternativa al clor més respectuosa amb el medi ambient són les biopiscines, també anomenades piscines naturals, en les quals s’han substituït els sistemes de depuració químics o físics per sistemes naturals. Esta depuració biològica es basa en una combinació de plantes, grava, organismes microscòpics, filtres mecànics i bombes, que netegen l’aigua d’algues, d’insectes i de larves no desitjades. La qualitat resultant de l’aigua és semblant a la d’un riu o d’un estany nets, i s’eviten les molèsties produïdes pel clor. El resultat és una massa d'aigua sense productes químics que només necessita un manteniment mínim, i amb l'aspecte estètic d'un jardí aquàtic.

Les primeres biopiscines es van construir en 1985 a Àustria. Actualment n’hi ha més de 20.000 a Europa, entre les quals es compten un centenar de piscines públiques d’Alemanya.

Ni el seu aspecte, ni el color de l’aigua, ni la forma responen als que trobaríem en les piscines tradicionals. Una biopiscina està composta de dos parts: una zona de bany, que ocupa entre un 50% i un 70% de l’espai total, i una zona de biodepuració reservada a les plantes aquàtiques, que ocupa l’espai restant. Estos dos espais solen estar separats per un mur. L’objectiu no és aconseguir un medi estèril com en les piscines tradicionals, sinó un medi net, viu i en equilibri natural, que recordarà als més majors els estanys naturals d’aigües clares en què, durant la seua infantesa, prenien el bany envoltats de granotes i peixos.

1 V F El clor és l’agent desinfectant que s’usa habitualment per a depurar

l’aigua de les piscines i és especialment perjudicial per als xiquets que patixen al·lèrgies.

2 V F Les biopiscines utilitzen, com a alternativa al clor, sistemes de depuració naturals basats exclusivament en una combinació de plantes.

3 V F Les piscines tradicionals tenen el mateix aspecte, el mateix color de l’aigua i la mateixa forma que les piscines naturals.

4 V F L’espai reservat per a les plantes encarregades de la biodepuració cal que siga més gran que la part reservada als banyistes.

5 V F L’objectiu de la biodepuració és aconseguir un medi viu paregut als estanys naturals d’aigües netes.

64

Llija el text següent i marque la resposta més adequada per a cada enunciat.

Horòscop setmanal: Àries Recorda que esta setmana serà rara. Et sentiràs pletòric i més content que un gínjol, i això ho transmetràs a tots, per bé que no serà una cosa duradora. Gràcies al teu refinat sentit de l’humor, aconseguiràs fer disfrutar d’eixa felicitat compartida a totes les persones que estimes. Ara bé, vés alerta perquè pot passar que a una persona pròxima li pegue tort. Aprofita-te’n per a eixir de casa i divertir-te al màxim. I el cap de setmana és possible que trenques la teua peça de porcellana favorita o que hages d’acudir a algun professional perquè t’arregle un desperfecte a casa.

TREBALL I DINERS

Si algú et deu diners, esta setmana te’ls tornarà, però només en part. Potser també arribaran a la teua butxaca alguns diners extres que no t’esperaves. Però, d’altra banda, estigues preparat perquè algun amic et demane diners. Com que en tindràs, és molt probable que li’n deixes, però sigues ben conscient que tardaràs a recuperar-los o que, fins i tot, t’arriscaràs a perdre’ls. I, finalment, recorda el que et diuen sempre, però tu sols oblidar: si tens el compromís de fer un regal, no cal que compres el més car ni el més luxós, ja que el temps que corre aconsella estalviar i no tindre les mans foradades.

AMOR

Si no tens parella, t’espera la teua mitja taronja esta setmana: és possible que algú molt especial se’t declare, sobretot del teu entorn del treball. Per contra, si eres dels qui sí que en tenen, viuràs bons i mals moments. Mira de no fer enfadar la teua parella i evita discutir per coses sense importància.

SALUT

Sense problemes estos dies, llevat d’algun mal de cap puntual o d’algun problema de pell sense complicacions. Això sí, vés amb compte amb els corrents d’aire perquè en esta època els refredats estan a l’orde del dia.

6 Àries, durant esta setmana...

a) aprofita per a quedar-te a casa i arreglar els desperfectes que hi haja.

b) la teua alegria pot fer que una persona pròxima a tu se senta molesta.

c) contagiaràs el teu refinat sentit de l’humor a una persona pròxima molt estimada.

7 Pel que fa als diners...

a) recuperaràs tots els que et deuen.

b) si un amic te’n demana i li’n deixes, pot ser que no els tornes a veure.

c) has d’intentar controlar els gastos, tal com sempre sols fer.

8 En l’amor...

a) si tens parella, has d’anar amb compte que no et deixe per un company de treball.

b) si no en tens, pot passar que et declares a una persona que treballa amb tu.

c) procura no discutir amb la teua parella per coses que no tenen importància.

9 De salut...

a) has de protegir-te dels corrents d’aire si no vols refredar-te.

b) tindràs un mal de cap dolorós i persistent.

c) has d’anar amb molt de compte amb la pell, perquè podria ser un problema greu.

10 Per tant...

a) tindràs una setmana prou normal i el teu estat d’alegria durarà molt de temps.

b) es pot dir que no tens gens de sentit de l’humor.

c) tens tendència a malgastar els diners.

65

Àrea d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta.

Lèxic i semàntica

a) cucsb) llombriusc) llegums

No dónes dolços al xiquet: té __________ intestinals i no és bo que en menge.11.

a) Viure d'il·lusions.b) Deixar els assumptes ben tancats.c) Disposar de gran riquesa i benestar.

Què significa l'expressió "lligar els gossos amb llonganisses"?12.

a) trencb) lluçc) merlot

__________: Peix de mar que és objecte d'explotació pesquera i és molt consumit.13.

a) dels cellersb) de les bodeguesc) de les botiges

Molts dels edificis __________ que es dediquen a l'elaboració de vi són de gran valor.14.

a) neulab) boirac) rossejada

El que més m'agrada del clima de Londres és la __________.15.

a) Un colp que deixa el rival fora de combat.b) Una caiguda forta d'una persona a terra.c) Un forat que alguns animals caven en terra per a amagar-se.

Què és un cau?16.

a) Rebreb) Oferirc) Desitjar

Quin verb significa el contrari que el verb "donar"?17.

a) estisores / antiuesb) estidores / antigüesc) tisores / antigues

A Elx es van trobar unes de les __________ més __________ que es coneixen.18.

a) Tolerar, deixar passar una cosa aparentant no veure-la.b) Obrir molt els ulls a causa d'una sorpresa.c) Tindre un problema d'hipermetropia en la vista.

Què significa l'expressió "fer els ulls grossos"?19.

a) fregallb) metallc) raspall

Dóna'm el __________ per a les dents i me les netejaré.20.

66

Àrea d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta.

a) calenta / ponb) calfa / ponc) calenta / posa

Al mes d'octubre, el sol ja no __________ tant i, a més, es __________ una hora abans que al'agost.

21.

a) cerab) claveguerac) vorera

__________: Part lateral del carrer per on circula la gent que va a peu.22.

Morfologia i sintaxi

a) mitjàb) medic) mig

Compra __________ (1/2) quilo de llagostins.23.

a) la crisi / moltab) la crisis / molt dec) el crisis / molta de

Quan començà el debat televisiu sobre __________ actual, em va entrar __________ son.24.

a) en queb) en quèc) en lo què

El premi va ser per a un projecte __________ participava el meu grup.25.

a) del / a lab) de la / a lac) del / al

Els canvis sobtats __________ fred __________ calor provoquen refredats.26.

a) no et puc donar capb) no t'en puc dir resc) no te'n puc donar cap

Respecte als consells que em demanes sobre alimentació, __________.27.

a) tinc que anar-me'nb) m'hauré d'anarc) me n'hauré d'anar

Tinc un poc de pressa; crec que __________ ja.28.

a) la nostrab) la seuac) la de nosaltres

Felicitats! Rebeu, de part de Josepa i meua, __________ més sincera enhorabona.29.

67

Àrea d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta.

a) vam visitar / grecab) visitarem / grecac) hem visitat / grega

Este estiu __________ l'illa __________ de Creta.30.

a) per què hi ha habutb) perquè hi ha hagutc) perquè n'hi ha hagut

He fet tard __________ un accident en la carretera.31.

a) quant deb) quanc) quan de

Em pots dir __________ temps falta perquè s'acabe la pel·lícula?32.

a) biòlega / tristab) biòlega / tristc) biòloga / trista

La __________ era molt optimista i mai la vam veure __________.33.

a) ningú / per quinb) ningun / per quèc) cap / per que

No vindrà __________ més al viatge i no sé __________ motiu.34.

a) admitit / s'estenguéb) admés / s'estenguéc) admès / s'estené

La notícia que l'artista havia __________ la seua culpabilitat __________ per totes lesemissores de ràdio.

35.

a) bevemb) beguemc) beuem

A casa, sempre __________ aigua quan mengem.36.

Normativa ortogràfica

a) límit / açíb) llímit / acíc) límit / ací

Quin és el __________ de velocitat autoritzat __________?37.

a) em / hemb) hem / hemc) hem / em

A mi, __________ pareix que tu i jo __________ treballat hui molt.38.

68

Àrea d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta.

a) Sempre compre hortalises conrreades per l'agricultor en el camp.b) Disfrute molt de les classes de música que fa este professor nou.c) M'interesen els cuadres de paisages que ha pintat la nevoda de Nicolau.

Quina és la frase que està ben escrita?39.

a) seguretat ciutadanab) seguridat ciudadanac) seguredat ciudatana

És responsabilitat dels poders públics la __________.40.

a) eccelentb) eccel·lentc) excel·lent

La música és __________ per a relaxar-se.41.

a) sud-est / penya segatb) sud est / penyassegatc) sud-est / penya-segat

Si vos dirigiu cap al __________, arribareu fins a un __________.42.

a) setembre / carrer de Colomb) septembre / carrer de Colomc) setenbre / Carrer de Colom

Al mes de __________, la seu de l'associació es traslladarà al __________.43.

a) Trenta-quatre mil cinc cents vint-i-set eurosb) Trenta-quatre mil cinc-cents vint-i-set eurosc) Trenta-i-quatre mil cinc cents vint-i-set euros

Com s'escriu amb lletres "34.527 euros"?44.

a) m'alce / pugeb) m'alçe / putgec) m'alce / puje

Faig vida saludable: __________ prompte i sempre __________ les escales a peu.45.

a) veïna / feïab) veína / feiac) veïna / feia

La meua __________ de dalt __________ aeròbic al saló.46.

a) capítol / agràriab) capitol / agrariac) capítul / agrària

El tercer _________ del llibre tracta sobre la reforma __________.47.

a) xarb) lesc) ton

En quina síl·laba de la paraula "xarleston" recau l'accent?48.

69

Àrea d'estructures lingüístiquesMarque en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar lapregunta.

a) l'indecisió / entrepansb) la indecisió / entrepansc) la indecisió / entrepàns

Era tanta __________ d'Anna que mai sabia quins __________ volia.49.

a) m'he alçat / trobavab) m'alçat / trovabac) m'ha alçat / trovava

Este matí, quan __________, em __________ millor que ara.50.

70

71

72

73

74

75

76

77