Federico Federici

Dunkelworte altre poesie

con una lettura diMarta Vilardaga

22

Du weit,wo die Wrter liegen aus verschwundenen Silbenwehen die Wunden.

Leise, ihr Winde!Es sind die Knochen des Baumes,in denen die Toten knospen.

23

Tu saidove stanno le parole dalle sillabe sparitesoffiano le ferite.

Fate piano, venti!Son di questalbero le ossadove fanno gemme i morti.

54

Wieder halten wir beidedieselbe Rede:ich danach,du zuerst.

Am Waldrandersticken HndeGlocken,die leeren Kehlender Vgel.

Folge mir in die Stille!Wieder ist die Erde ruhig.Stimme und Stillesind reiner denn je.

Das Unsgliche herrscht mein Mundden Wrtern gefgigund vor dem ersten Wortdas letzte.

55

Ancora una volta teniamolo stesso discorso:io dopo,tu prima.

Sui bordi del boscosoffocan manicampane,le gole vuoteagli uccelli.

Unisciti a me nel silenzio!Di nuovo quieta la Terra.Voce e silenziopi puri che mai.

Lindicibile regna, la mia bocca docilealle parolee davanti alla prima parolalultima.

PARAULA DE TENEBRA

Oralitat a la xarxa

La difusi de la poesia de Dunkelwort a tra-vs del blog1 del seu autor, Federico Federici,s una excellent mostra de com la xarxa per-met recuperar lessncia de la poesia, s a dir,loralitat. Ens recorda que la paraula s ori-ginriament i fonamentalment so, veu, m-sica.2 Daltra banda, la xarxa trenca ambel concepte de performance3 en qu el con-

1 http://leserpent.wordpress.com2Llus Sol (2013), La paraula i el mn, LAven:

p.1533 La performance es la accin compleja por la

que un mensaje potico es simultneamente tran-smitido y percibido, aqu y ahora. Locutor, destina-

58

tingut potic s simultniament percebut enun espai i un temps irrepetibles. Lenregistra-ment del so i de la imatge permet a loient iespectador reproduir tantes vegades com re-quereixi i en el moment que vulgui aqueststreballs. Per tant, es perd lexperincia de lainmediatesa, per per la possibilitat de re-petici, pot fomentar lescolta i donar peu ala reflexi i a la interioritzaci del missatgepotic. Ara b, com en el cas de la lectura,cal un paper actiu del receptor.

Lautor de Dunkelwort ns tamb el di-vulgador, el rapsode i lintrpret. Presenta elseu treball a travs de cinc posts. Els que escenyeixen ms al concepte de performance,si obviem la percepci simultnia, sn NeueGedichte, on el poeta recita poemes en ale-many i Dunkelwort con la macchina deisuoni di Alexander Platz Ensemble, on lau-tor interpreta la poesia modulant la veu demanera que, conjuntament amb la msica,aconsegueix crear un determinat efecte. Laresta de posts sn, a ms a ms, una immer-si en el mn creatiu de Federico Federici. A

tario(s), circunstancias (que el texto, por otro lado,con la ayuda de medios lingsticos, los represente ono) se encuentran confrontados, indiscutibles. PaulZumthor (1991), Introduccin a la poesa oral, Altea,Taurus, Alfaguara: p. 33

59

Bootleg for a few friends i Una mattina, nelmio studio, a part de recitar poemes, lautorreflexiona entorn de la poesia, de la temticade Dunkelwort i del seu univers creatiu. Laconcentraci en la veu del poeta que ens em-bolcalla i ens acull, els silencis, lentonaci,per tamb els sons provinents de lexteriordel seu estudi i els jocs amb el micrfon dotende ms realisme a lacte comunicatiu, apro-pen la poesia a la quotidianitat.

Un comentari a part mereix el video Nellaneve, nel bosco, duna gran bellesa cinemato-grfica. En aquest cas, loralitat es veu refo-rada per la imatge. El mateix autor recitapoesia amb el llibre Dunkelwort a les mans enun bosc de paisatge hivernal. A travs de lesseves explicacions, dels silencis, de la gestua-litat i de la seva personalitat integra la poesiaen aquest entorn i ens torna a introduir enel seu univers creatiu. La msica tamb hi tun paper fonamental abans i desprs que elpoeta ens parli.

Al llarg daquest recorregut auditiu i vi-sual, podem escoltar les mateixes poesies re-citades amb entonacions i modulacions de laveu molt diferents. s, precisament daquestaoralitat, que la poesia extreu la seva capaci-tat democi.

Daltra banda, els oients i espectadors te-nim molta ms informaci del poeta que ell

60

de nosaltres. I, a diferncia duna performan-ce, el poeta desconeix quines sn les nostresreaccions. El fet, per, que per accedir a totsaquests posts, haguem de sollicitar les clausdaccs a lautor a travs del seu correu elec-trnic, obre la comunicaci amb el poeta irefora la recepci de la poesia com un actenic i individual. La xarxa permet tenir uncontacte directe amb lautor amb la sensacique la poesia est dirigida principalment aun lector sense elements que sinterposin en-tre lun i laltre.

Llavors, per qu passar de lexperinciaauditiva i visual al text escrit? Fent una ana-logia musical, per qu passar de la msica ala partitura? En el meu cas, curiositat perllegir totes les poesies i tenir una visi mscompleta del llibre, per tamb per apaivagartotes les llacunes de comprensi de la llenguaitaliana que havia experimentat escoltant elsposts. Sense el text escrit, la meva visi deDunkelwort hauria estat del tot esbiaixada.Tamb perqu crec que la poesia requereixdun treball de reflexi i daprofundiment enel text per tal dintroduir-nos en luniversdel poeta sabent, dentrada, que s inasso-lible en la seva totalitat. Partitura i msica,msica i partitura es comuniquen, es retroa-limenten, senriqueixen mtuament. Lautorparteix del text, per crear amb la veu, la m-

61

sica, el so i la imatge un mn parallel amblobjectiu de difondre el seu treball i, aquestmn, em crea la necessitat daccedir al textescrit.

Una lectura dels poemes

Federico Federici, en la nota introduttiva, ex-plica que Dunkelwort es pot interpretar comuna partitura per a dos instruments: la llen-gua alemanya i la llengua italiana. En el casdels poemes en itali, que sn els que ana-litzo, el primer que vaig apreciar va ser quecadascun dells guardava una musicalitat in-terna per la repetici de sons com en els ver-sos segents: quando tace ogni voce,/ impe-disce ora la morte,Come nella/ vecchia ro-sa,/ un d chiara,/ odorosa morta,/ gi sboc-ciata,Ecco la curva dellocchio,/ lo spec-chio cieco del tempo.

I, en conjunt, els poemes es relacionen en-tre ells per aquesta musicalitat, per tambper la repetici de paraules com si es trac-tessin de motius musicals. Per citar-ne al-gunes: parola, morte, voce, luce, albero, vuo-to, mondo, ferita, occhi, buio, tenebra, scher-mo, specchio, rosa, fiore, nulla, mani, pie-tra, silenzio, polvere, respiro, alfabeto, sguar-do, tempo. Evidentment, aquestes paraules

62

tamb doten dunitat al conjunt potic i esrelacionen directament amb la temtica deDunkelwort. Fins i tot, podrem dir que elprimer poema, La parola che fingo di dire,s una obertura que resumeix el que desprssanir desgranant en la resta de poesies. Unspoemes musicalment ms suaus com Si ge-nera parola da parola, Candida nube, In unfilo daria o Ultima spenta parola. I, daltres,molt ms vibrants com Lettere dellalfabeto,Fai che non si compia, Apri di nuovo o Dove luce, oscurit.

Aquesta musicalitat o oralitat enllaa ambla temtica de Dunkelwort o Paraula de te-nebra, on ens hem de centrar, precisament,en aquesta paraula entesa en un sentit ca-rent de pluralitat, de distinci del mn enparts, aix com de tenebra que no preveu ma-ts de color i expressa el nul, lindicible, el ze-ro.4 Podem dir que el mn s present a lesmans, als ulls, a les orelles, per intentar-lodir amb la veu, nominar-lo a travs de parau-les significa delimitar la realitat, fragmentar-la: Che altro se non le fessure/ tra il nomee la cosa?/ Da s si genera il vuoto [. . . ] Tunella ferita deponi parole. Per aix, la recer-ca dunes paraules allunyades del mn que

4 Traducci al catal. Federico Federici (2013),Dunkelwort, UHU Bcher: p. 6

63

no designin lobjecte: [. . . ] parola del tem-po e/ dello spazio che nome hanno? / illoro suono che non ha fine. En el fons, lavoluntat de la poesia datrapar una msicapresent en algun lloc de lunivers, una bellesacreadora, per tamb datnyer el temps i le-spai constantment en canvi. Dacord amb ai-x, hi ha la recerca duna paraula primigniade carcter oral com la que descriu el prlegde lEvangeli de St. Joan: Al comenament,existia la Paraula i la Paraula estava ambDu, i la Paraula era Du. Estava amb Dual comenament. Totes les coses han vinguta lexistncia per mitj della, i ni una solade les que han vingut a lexistncia no hi havingut sense ella.5 I tamb el Gnesi: En elprincipi, Du va crear el cel i la terra. La ter-ra era catica i desolada, les terres cobrienla superfcie de labisme i lesperit de Du6planava per damunt les aiges.7

Daqu que, en molts poemes, apreciemaquesta oralitat centrada en el moviment delaire, la vibraci: non sapevi cosa,/ in un

5 Jo 1:1-46 Lesperit de Du [. . . ] s un llenguatge proper

a la poesia. El text hebreu actual parla de ruaj quecertament significa esperit, per tamb significa vent,buf i buf en el sentit de veu o paraula. Heinrich A.Mertens (1989), Manual de la Biblia, Herder: p. 129

7 Gnesi 1: 1-2

LIMITAZIONE DI DIO

75

La vita un passaggio.La morte il paesaggio.

83

Mio dio che non esistiper il mio mal ripostoamore in te rinnegodesser figlio e padre:la somiglianza cadein uno specchio nero.La tua parola incolpa,mal tradotta, luomo,eppure torno a chiedertila vera morte quale sia:questa, che d il morsodella serpe, lincisionedella lama che neppuresfiora lanima, o laltrache ci coglie stanchi,divorati secchi dentrologori e tremanti?Si brancola nei cielivuoti del tuo regno,scomparsi, scompaionodagli occhi fiori e campicontemplati nei dipintidei beati. Ti nascondianche dopo morti, quasiche non esistessi. Nella mia la tua morte?

Lasciamial vago termine del tempo,con limpropria luceancora un po negli occhi,

84

convenire insieme agli altrial buio, nellimpronta del tuopeso levato al mondo.

STANZE DEI NON RISORTI

99

Questa limpronta premutasotto la neve di una vita intera,che si dirada nel turbine fittodi tracce nel vuoto. Il ventonon spazza l sotto la terra,non c distanza tra lultimoe il primo: nessuno ci guida,ma l non si capita a casoe nel vuoto la meta altrovuoto. Solo la morte, scavando,tocca laltezza del vuoto.

104

Laisa fraire la terro di pairescapa fraire da la terro di mort.

Piero Raina

un paese ormaispopolato: gli assentisepolti nel campo,gli aratri copertidallerba nei solchi.Nessuno pi guidale bestie, nessuno custode di un fiore.Tre semi per bucouna volta, un corposoltanto a ogni croce.La neve confondele fosse, le veree le false, il freddole ossa, le vivee le morte. Il gelofa crepe nei vetrie sgretola i voltinei tondi. Qualcunoha lasciato allinvernoanche il nome.Il tronco che sporgedi sbieco dal muro

105

ripete la forma,di qualche saettache lha mutilato,la folgore nerasbucata dal cieloper ardere in terra.Che stretta nel pettosentirle suonarea distesa da un altropaese! Il tempo,toccato da quellecampane, si destae scompare.Chi corre a preghierasa che non c Santo,o Madonna che tenga,finch siamo vivi,la morte a distanza,leterna! Riprendea cadere la neve.La terra rimescolai sassi, le ossa.

107

Dovlora della morte,il buco vuoto intornoal vuoto del pensiero,la cruna, lago, lantronero in cui ci guidail fiato? Lammutolitooracolo, che masticala cenere, rimuginala polvere: qual il suo responso,o tergiversa su unascaglia dosso? Comil soffio, il lampo sullaretina tornata tersa e dovelarto inutilmente tesoa indicare infine il dioscomparso, lasprasorte a scapito dellavidafortuna? Quand la morteintatta nel dolore, da cuilintera vita ci discosta?

NOTE

I testi in Dunkelwort sono stati rivisti e ampliati,rispetto alla prima edizione (Uhu Bcher, 2013),nellautunno 2014.

I versi a p. 104 sono tratti da Toumbaren i ca-sei di vilage del poeta elvese Piero Raina, cui lapoesia dedicata.

p. 104: prima stesura ad Elva, borgata Comba,primi mesi dinverno, 2013.

p. 106: prima stesura ad Elva, borgata Comba,tardo inverno, 2013.