De la companyiaa l’oblit

EL FonollViure amb plena harmonia amb la natura

Les valls de l’Alt PallarsUn trident d’emocions al Pirineu Català

El pa ecològic i artesàUn producte de qualitat per a una dieta sana i saludable

Pep SalaCompromís amb el medi ambient

revista d’actualitat ecològicahivern 2011núm. 4 · 3 euros

3

editorial

ecoxarxa 4

De la companyia a l’oblit

Carles B. GorbsDirectorcgorbs@ecoxarxa.net

En adquirir un animal de companyia cal te-nir present el lloc i si la família o persona que l’aculli serà capaç de la seva tinença responsable. S’ha dit en infinitat d’ocasions que els animals no són com les joguines que amb el temps queden arraconades a l’arma-ri de l’oblit, com un trist epíleg d’un efímer caprici.

Els animals són éssers vius, amb els seus sentiments i intel·ligència, que omplen buits, acaronen sentiments i són fidels com-panys que no entenen de traïdories ni d’in-teressos condicionats. Així, principalment, gossos i gats continuen oferint un afecte incondicional que, en la majoria dels casos, és correspost pels seus propietaris. No obs-tant això, la irresponsabilitat d’alguns hu-mans fa que, any rere any, molts d’aquests animals siguin abandonats en el més trist i cruel indret de la nostra ciutat, poble o car-retera. En un instant, doncs, han passat de la companyia a l’oblit, una frase que hem cregut adient posar-la com a títol del repor-tatge central d’aquesta Ecoxarxa.

Durant l’any passat, uns 22.000 animals (entre gossos i gats) van ser abandonats a Catalunya. Aquells éssers vius que un dia vàrem portar a casa ara els deixem, davant de la seva incrèdula mirada i el plor a la seva ànima, sense afecte ni sostre. Refugis, centre d’acollida i protectores estan total-ment col·lapsades, d’aquí que sovintegin dos imperatius lemes: stop a l’abandó i no compris, adopta.

I continuant amb els animals, hem cregut oportú, ara que en gener de 2012 entrarà en vigor l’abolició de les corrides de toros,

aportar un article d’opinió i reflexió sobre la barbàrie pública de la tortura animal.

Per altra part, en aquests temps incerts i difícils, cal reiventar-se, cal cercar noves alternatives. Així, a partir d’aquest núme-ro, en què Ecoxarxa passarà a ser editada per Gorbs Comunicació, serà una publicació adherida a la campanya Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya, formarà part de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), entre d’altres novetats i col·laboracions.

Tanmateix, volem destacar que, també a partir d’aquest número, Ecoxarxa es podrà consultar i llegir, de forma oberta i gratuï-ta, en edició digital en la nostra web www.ecoxarxa.net. Aquest format electrònic complementarà a la revista en paper que es continuarà distribuint, com fins ara, en qui-osc i llibreries. El lector i subscriptor podrà escollir, doncs, entre la revista en paper o en digital. I si escull aquesta última, li permetrà llegir-la com si la fullegés i, si és del seu inte-rès, enllaçar a d’altres webs relacionades.

Aquesta nova edició digital possibilita, lògi-cament, un considerable augment de consul-tes, ja que es podrà llegir des d’infinitat de llars particulars, la totalitat de biblioteques, esco-les i instituts, entitats mediambientals, etc.

Ha estat, i és, la nostra voluntat que Eco-xarxa continuï sent una eina que ajudi a sensibilitzar tota l’opinió pública i adminis-tracions sobre la preservació de l’entorn i, consegüentment, de fer un ús més sosteni-ble dels seus recursos naturals.

Esperem que, tot plegat, sigui del vostre interès.

Res es fa millor que quan ho fas perquè hi creus. Nosaltres a Azur fem comunicació me-diambiental perquè creiem que es poden crear conceptes i idees innovadores que ajudin a transformar la societat, aconseguir un món més just i sostenible, i preservar el medi ambient. Ho creiem de veritat. I no fem altre cosa, en som especialistes. Treballem tant per a empreses que desitgin donar a conèixer els seus productes, com per entitats públiques o privades que vulguin difondre un missatge de sensibilització. Per a ells creem estratègies integrals de comunicació des del coneixement, l’ètica i el sentiment. Quant realment et surt de dintre, fer comunicació mediambiental és la cosa més natural del món.

ESTEM TAN INVOLUCRATS AMB EL MEDIAMBIENT QUE LES IDEES QUE BROTEN DE LES NOSTRES NEURONES

SÓN VERDES PER NATURALESA.

Truca’ns: 934949704Visita’ns: azurmedi.net

5

sumari

ecoxarxa 4

• Director i Coordinador General Carles B. Gorbscgorbs@ecoxarxa.net

• Redacció Eduard Martí, Ernest Riera,Mar Romero, Sergi Travessa redaccio@ecoxarxa.net

• Fotografia Dolors Gibert www.dgibert.com

• Correcció Maragda C. Vallès• Disseny Azur / Zaranda & Jo• Maquetació JJ Comunicació / Martí Riu • Col·laboradors Leonardo Anselmi, Joan

Carrerres, Montse Pascual, Rosa Querol, Guillem Saló, Sergi Viñals, Bàrbara Vollmeyer, IAEDEN, Lliga per a la Protecció d’Animals i Plantes de Barcelona

• Subscripcions Gorbs Comunicaciótel 934 949 704 / subscripcions@ecoxarxa.netwww.ecoxarxa.net

• Publicitat Alba Salapublicitat@ecoxarxa.net

• Distribució SGEL-Rueda• Impressió Punt Dinàmic, Arts Gràfiques• Edita Gorbs Comunicació

Carrer Major, 917137 Viladamat (Alt Empordà – Girona)Carrer Berruguete, 46-48 baixos 08035 BarcelonaTelèfons informació: 934 949 704972 788 481 - Fax 932 023 609 www.gorbs.cat

• Director editorial Carles B. Gorbs

• Fotografia portada Dolors GibertRefugi d’animals del Tibidabo (Barcelona)

• Dipòsit legal B-35625-2001

• ISSN 1578-567x

• Imprès en paper ecològic

• Ecoxarxa no s’identifica necessàriament amb l’opinió publicada dels articles signats

• Ecoxarxa destinarà el 0,7 per cent del preu de venda a accions per preservar el medi ambient

www.ecoxarxa.net

Ecoxarxa Número 4 Hivern 2011

• Notícies 6

• Opinió La fi de les corridas de toros o el principi d’una nova ètica? 16

• Cartes al director 18

• Reportatge De la companyia a l’oblit 19

• Gastronomia El pa ecològic i artesà 32

• Descobrir El Fonoll 38

• Consum Els aliments funcionals, funcionen? 44

• Mobilitat Camins escolars 48

• Art i cultura El Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient 50

• Entitats IAEDEN - Salvem l’Empordà 54

• Espais naturals Les valls de l’Alt Pallars 58

• Entrevista Pep Sala i Bellavista 69

• La Ruta Les ermites de Montserrat 74

• Coneguem la natura Bolets metzinosos 80

• Consells pràctics La climatització de la llar 84

• Ecologia a la xarxa Avifauna 87

• Legislació La contaminació invisible 88

• Guia de serveis 91

• Agenda 92

6

notícies

ecoxarxa 4

Bicicletes elèctriques

L’Observatori de la Innovació Pública a França ha atorgat el premi Territoria Europe 2011 al projecte LIVE d’impuls al vehicle elèctric.

Barcelona guanya el Premi Europeu Territoria 2011 pel projecte LIVE d’impuls al vehicle elèctric

Aquest guardó, que es va lliurar a París, i que va ser recollit pel regidor de mobilitat, Eduard Freixedes, reco-neix la tasca d’aquest projecte pel que fa a la innovació en l’àmbit públic.

LIVE és una plataforma oberta públic/privada que im-pulsa el vehicle elèctric a la ciutat amb l’objectiu de situ-ar Barcelona com a pol d’innovació en mobilitat elèctrica a escala mundial. El projecte està liderat per l’Ajunta-ment de Barcelona, l’ICAEN (Generalitat de Catalunya) i l’IDAE (Ministeri d’Indústria), a més de SEAT, SIEMENS i ENDESA com a representants del sector privat.

LIVE pretén convertir Barcelona i la seva Àrea Metro-politana en un centre d’excel·lència internacional en el sector de la mobilitat elèctrica i sostenible.

El Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha presentat una cam-panya per donar a conèixer els avantatges de la bicicleta elèctrica i facilitar la prova en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2011, i amb el suport del De-

La tinenta d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Re-casens, ha afirmat que la concessió del premi Territoria demostra que “Barcelona ja és un referent internacional amb la innovació i introducció dels vehicles elèctrics en els seus sistemes de mobilitat” i ha recordat que actu-alment la ciutat compta amb més de 300 d’aquests ve-hicles entre públics i privats i més de 240 punts públics de recàrrega.

Els premis Territoria, de l’Observatori de la Innovació Pública a França, s’atorguen des del 1986 i la seva prin-cipal missió és descobrir, valorar i donar a conèixer els projectes que milloren la qualitat de servei de les admi-nistracions locals. Des de l’any 2006, Territoria atorga un premi específic amb caràcter europeu.

partament de Territori i Sos-tenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

La bicicleta elèctrica és la bici-cleta que impulsa per superar pujades, per transportar mer-caderies o la mainada, per fer llargues distàncies o per a per-sones grans o amb capacitats físiques limitades. A més, la bicicleta elèctrica és el vehicle elèctric que menys energia re-quereix i, per tant, que menys contamina.

Amb aquesta campanya del BACC s’espera aconseguir que les administracions públiques tinguin en compte la bicicleta elèctrica en el paquet de me-sures de promoció del “vehicle elèctric”, com ara la subvenció

per a l’adquisició d’aquestes bicicletes, com ja fan altres pa-ïsos d’Europa i el govern basc, que finança fins al 25% del seu preu amb un màxim de 500 eu-ros.

D’altra banda, des del BACC, s’ha cregut necessari explicar el que és una bicicleta elèctri-ca, a causa de la confusió que pot existir, per exemple, amb la moto elèctrica. Legalment està considerada com a bicicleta si aquesta té pedalada assistida, és a dir, que el motor només funciona si es pedala. Aquest motor es desconnecta a partir de 25 km/h i la seva potència no supera els 250 watts.

bicielectricabacc.wordpress.com

7

notícies

ecoxarxa 4

Nou impuls per a la custòdia del territori

Aquest document es va presen-tar en el marc d’un seminari ce-lebrat el mes de novembre, on la xct va exposar els resultats d’un projecte pilot finançat per la Fundación Biodiversidad per fomentar que els acords de cus-tòdia s’escripturin i s’inscriguin en el Registre de la Propietat.

La custòdia del territori, quan es porta a la pràctica, com-porta compromisos entre dues parts: els propietaris (o usua-ris) de terrenys i les entitats de custòdia. Aquests pactes se solen plasmar per escrit en els anomenats acords de custòdia del territori. Des de fa anys, la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), amb la col·laboració de diferents organitzacions, tre-balla per millorar la seguretat jurídica d’aquests acords i de la custòdia del territori en gene-ral, amb el convenciment que això contribuirà a fer avançar aquest conjunt d’instruments per conservar la natura, el pai-satge i el patrimoni cultural.

L’objectiu d’aquesta decla-ració conjunta és millorar el marc normatiu actual per fer

més atractiva la custòdia del territori per als propietaris privats des del punt de vista de la seguretat jurídica i dels incentius fiscals. Entre d’altres coses, proposa revisar les for-mes jurídiques que actualment s’utilitzen per a la custòdia del territori i valorar-ne la funcio-nalitat. Fruit d’això, es propo-sa, si escau, la possibilitat de crear figures específiques, com ara un dret real de custòdia del territori. També s’aposta per treballar un sistema d’in-centius fiscals per a la custò-dia del territori que es basi en l’existència de valors naturals i paisatgístics a les finques ob-jectes d’acord i en el seguiment de l’evolució d’aquests valors.

La custòdia del territori s’en-tén com una filosofia per faci-litar les iniciatives voluntàries de conservació de la natura, el paisatge i el patrimoni cultu-ral en finques privades i mu-nicipals. Són iniciatives en què una entitat de custòdia asses-sora el propietari per fer una gestió de la seva finca orienta-da a la conservació dels seus valors i recursos.

La Xarxa de Custòdia del Territori (xct), el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el Deganat de Registradors de la Propietat, Mercantil i de Béns Mobles de Catalunya i el Col·legi de Notaris de Catalunya acorden en un document conjunt els aspectes clau per millorar la seguretat jurídica de la custòdia del territori a Catalunya.

La Xarxa de Custòdia del Territori (xct) és una orga-nització sense ànim de lucre constituïda per entitats, insti-tucions i persones que impul-sen la custòdia del territori al nostre país. La xct creu en la necessitat i en l’oportunitat de capacitar la societat civil per-què pugui tenir un paper actiu i directe en la conservació del territori. La xct està registra-da a Catalunya i es va cons-tituir el març de 2003 a Vic, on té la seu. A més, la xct és una entitat declarada d’utili-tat pública.

El Deganat de Registradors i el Col·legi de Notaris de Ca-talunya, conscients del seu rol en la documentació i fe públi-ca dels acords de custòdia del territori, treballen al costat de la xct en diferents accions, em-marcades en sengles convenis de col·laboració amb la xct.

Dolors Gibert

www.xct.catwww.custodiaterritori.org

8

notícies

ecoxarxa 4

El sistema de recollida pneumàtica de residus

urbans ha estat desenvolupat íntegrament per Ros Roca

envirotec amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida

dels ciutadans i el respecte pel medi ambient, ja que permet

una recollida neta, sense el pas de camions, reduint així els

sorolls i pol·lució, evitant males olors, oferint un servei 24 h els

365 dies de l’any i totalment integrat en l’entorn (balanç

d’emissió de CO2 positiu).

Es basa en una xarxa de punts fixos d’abocament distribuïts a través de bústies instal·lades sobre la calçada o integrats als edificis, on els usua-ris dipositen els residus separant per fraccions. Aquests punts d’abocament es connecten a tra-vés d’una xarxa de transport al buit 100% subter-rània que transporta els residus directament a la planta de recollida. Allí, els residus són compac-tats i traslladats directament a la planta de trac-tament o abocador.

Aquest pioner sistema de recollida de residus ur-bans ha estat desenvolupat íntegrament per Ros Roca envirotec i és una aposta per les ciutats sos-tenibles. El projecte s’adjudica el primer contrac-te a França i s’instal·larà a la ciutat de Vitry –sur– Seina, per un import de 25 milions d’euros.

Ros Roca Group és actualment l’única companyia mundial a oferir solucions integrals per a la gestió i tractament de residus, com també per al transport i redistribució de gas en totes les seves tipologi-es. La companyia, mitjançant l’empresa Ros Roca Environment, fabrica equips de recollida i neteja, i desenvolupa projectes d’enginyeria aplicada per al tractament de residus, que després poden transformar-se en energia renovable, com també el sistema de recollida pneumàtica de residus.

Fundada en 1953, i amb seu central a Tàrrega (ca-pital de l’Urgell), exporta a 70 països i compta amb més de 1.900 col·laboradors que treballen en unes instal·lacions de 336.000 m2, situades al Regne Unit, França, Alemanya, Portugal, Brasil, Xile, Mè-xic i Espanya.

Ros Roca s’adjudica el primer contracte a França per implantar el

sistema recollida neumàtica de residus

Biciclot organitza el BicibarrisBiciclot ha organitzat, també en aquest any 2011, per 11è anys consecutiu, un seguit d’itineraris amb bicicleta en què es combina una matinal de passeig amb bici amb visites

guiades per aprofundir en di-ferents aspectes del reciclatge i la prevenció de residus, des-cobrint la riquesa de la ciutat de Barcelona d’una forma sos-tenible, saludable i tranquil·la.

A cada itinerari es compta amb un guia i mecànic en ruta de Biciclot.

www.biciclot.net/catala/bicibarris

9

notícies

ecoxarxa 4

Oceana proposa protegir el 12% del Mediterrani

www.ipcena.org

Oceana ha estat convidada pel

projecte IMP-Med de la Comissió Europea per donar a conèixer

la seva proposta de xarxa d’Àrees

Marines Protegides per al Mediterrani MedNet davant els

països de la riba meridional i oriental

d’aquest mar, que permetria la

protecció de més del 10% del Mediterrani.

“Actualment, el mar Mediter-rani té una protecció mínima i, menys del 4%, està sota al-guna figura de protecció legal”, explica Xavier Pastor, director executiu d’Oceana Europa. “La participació en aquest projecte liderat per la Comissió Euro-pea ens brinda una excel·lent oportunitat de reclamar la ne-cessitat d’augmentar la super-fície protegida i impulsar la

coordinació entre la UE i els al-tres països riberencs perquè les mesures de conservació siguin coherents i efectives”, afirma Pastor.

Els beneficis que generen les àrees marines protegides (AMP) estan admesos per investiga-dors i economistes de tot el món i, per això, és necessari utilitzar tots els instruments nacionals i internacionals disponibles per declarar noves zones. Oceana ha transmès als països parti-cipants l’elevada importància del Mediterrani des del punt de vista ecològic i els llocs que haurien de ser protegits. A més, ha destacat la necessitat d’aconseguir una xarxa d’AMP completa, coherent i ecològica-ment representativa en aquest mar.

Oceana MedNet va ser presen-tada al febrer d’aquest any, però aquesta és la primera ve-gada que es dóna a conèixer fora de la UE. Aquesta xarxa d’AMP, la primera en el Me-diterrani amb localitzacions concretes, inclou 100 llocs dis-

tribuïts al llarg de tota la conca i una extensió total que supera els 200.000 km2. Amb aquesta superfície, sumada a les AMP ja existents, s’aconseguiria pro-tegir fins a un 12% del Medi-terrani i se superaria el mínim establert pel Conveni sobre la Diversitat Biològica de les Na-cions Unides (CBD). Les àrees de Oceana MedNet es caracte-ritzen per tenir una grandària significativa, estar situades principalment en mar obert i, a més, connectades a través dels principals sistemes de corrents oceànics.

• Font: Redacció ambientum.com

Ipcena demana que s’aturi el projecte de construcció d’una guixera a la Vall de Tost

Veïns, associacions i ecologistes han reclamat a l’administració que rebutgi el projecte de construcció d’una tercera guixera a la vall de Tost (Ribera d’Urgellet, Alt Urgell), presentat per l’empresa Knauf GmbH. Segons les associacions ambientals, el projecte de Knauf

posa en perill espècies protegides d’animals i de plantes, a més del ja-ciment paleontològic més antic de la península ibèrica. També denuncien falsedats en el projecte, com ara que “només viuen dues famílies a la vall quan realment hi ha un centenar de veïns empadronats”.

El portaveu de l’entitat ecologista Ipcena, Joan Vàzquez, ha denun-ciat que “és el projecte més bar-ruer i menys rigorós dels últims 20 anys”.

Dolors Gibert

10

notícies

ecoxarxa 4

El Projecte Boatcycle impulsa accions per a un sector nàutic més sostenible, ecològic i eficient

El consorci del projecte, liderat per Leitat, està format pel ma-teix coordinador, la Fundació Mar i el Institute of Chemistry of Polymers National Research Centri - CTP CNR. En aquest projecte també hi participen empreses i associacions del sector nàutic com l’Associació d’Indústries Nàutiques (ADIN) i les empreses Zodiac, JPCala-fat Drassanes i Casa Nualart.El projecte Boatcycle té com a principal objectiu reduir l’im-pacte ambiental del sector nàu-tic sobre el mitjà marí. Aquesta

reducció de l’impacte es realitza per mitjà del desenvolupament i aplicació de nous sistemes de gestió dels processos i la inno-vació en tot el cicle de vida de les embarcacions nàutiques. El pla de treball que s’està elabo-rant integra, entre altres ac-cions, l’anàlisi de cicle de vida (ACV) de les embarcacions que va des de la seva concepció, dis-seny i fabricació, fins a la seva

òptima valorització com a resi-du, passant per perllongada i complexa fase de vida útil.

El projecte Boatcycle és una aposta de futur per millorar i protegir el mitjà marí, el princi-pal escenari d’activitat del sec-tor nàutic i la seva raó de ser.

La delegació de Fundació Altarriba al Garraf ha distribuït a Vilanova i la Gel-trú i Vilafranca del Penedès milers de flyers antiabandonament d’animals. En aquests flyers amb color i de dues ca-res surten les fotografies de 16 animals del CAAD de la Mancomunitat i s’insta els ciutadans a què si en reconeixen al-gun es posin en contacte amb Altarriba. Així, aquesta fundació, després de fer les comprovacions pertinents, cursarà la corresponent denúncia davant els Mossos d’Esquadra. La majoria dels

animals, comenta Victor Pinto, delegat d’Altarriba a la comarca “Són deixats, abandonats pels seus propis propie-taris o un familiar a les dependències municipals, i cada abandonament ens costa a tots els contribuents més de 500 euros”.

El flyer d’Altarriba resulta molt contun-dent i s’allunya dels cartells antiaban-donament que fan altres entitats ani-malistes i que solen buscar la part ètica o sentimental. “Volem aïllar els abando-

nadors, si s’abandonen més de 1.000 animals l’any només a les dues co-marques del Alt Penedès i del Garraf, això vol dir que almenys 50.000 per-sones sabien que tal persona tenia un gos i que ja no ho té i es creuen les se-ves mentides.” Així de contundent es manifesta el delegat d’Altarriba que anuncia una etapa molt agressiva en aquest tema de l’entitat animalista.

Campanya de la Fundació Altarriba al Garraf contra l’abandonament d’animals

Boatcycle és un projecte del programa europeu Life+

emmarcat en la línia d’acció de PolíticaAmbiental

i Gobernanza 2008 que s’ha d’implementar

durant el període 2010-2012.

www.fundaciomar.com

Dolors Gibert

www.altarriba.org

11

notícies

ecoxarxa 4

Mediterrània denuncia una presumpta actuació incorrecta

en l’Anella Verda de Tarragona

www.mediterrania-cie.org

Ecoserveis ha organitzat a Barcelona la primera trobada

de professors que participen en el projecte “Changing with the Climate”, emmarcat en el

programa europeu Lifelong Learning Programme.

“Changing with the Climate” és un projecte eu-ropeu que té com a objectiu incloure en el currí-culum educatiu de les escoles el canvi climàtic i fomentar l’ús de l’energia de forma més soste-nible mitjançant una xarxa on compartir recur-sos i experiències.

La xarxa per al canvi climàtic ha estat creada per desenvolupar una millor comprensió de les cau-ses que provoquen alteracions en el clima i així poder iniciar accions que minimitzin els canvis que es produeixen. Es tracta d’una xarxa edu-cativa que uneix escoles i classes disposades a fer front als impactes del canvi climàtic a nivell global, des d’accions locals, i aportar idees i ac-cions amb la finalitat de mitigar o adaptar-se a aquests canvis.

Aquesta trobada es va realitzar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a la qual hi han as-sistit els coordinadors de cada país membre del projecte: Regne Unit, França, Itàlia, Hongria, Ro-mania i Espanya, i dos professos de cada país. Per facilitar la comunicació entre els professors parti-cipants, la benvinguda a la trobada es va portar a terme amb una visita al museu Cosmocaixa, amb un fructífer resultat.

Primera trobada del projecte europeu “Changing with the Climate”

www.changingwithclimate.info

Mediterrània CIE, ha denun-ciat davant l’Ajuntament de Tarragona i el Departament d’Agricultura, Pesca, Alimen-tació i Medi Natural a Tar-ragona, els treballs forestals que s’estan duent a terme en el Mas Pastoret, finca situada en les proximitats del camp de

golf del Catllar. Els treballs, que compten amb un permís de millora de la massa forestal, no atenen als processos natu-rals de maduració d’un bosc.

La tala està afectant a exem-plars de gran port, quan el que s’hauria de fer és un con-

trol dels exemplars més joves perquè el sòl no es vegi alte-rat i pugui dur-se a terme el pas de substitució del bosc de pins pel d’alzines d’una forma natural.

ecoserveis

12

notícies

ecoxarxa 4

LIBERA! aconsegueix mitjançant la seva campanya “Mercats ètics” que dos mercats de

Catalunya ja no exhibeixin animals per a la vendaA només una setmana de llançar als mitjans els resultats d’una investi-gació realitzada durant tres anys als mercats ambulants de Catalunya, específicament sobre les parades de venda d’animals que ho fan violant les lleis i ordenances destinades a la pro-tecció dels animals, des de LIBERA! informen que ja són dos els municipis en què les denúncies han prosperat.

Un dels municipis és el mercat que s’instal·la a Canovelles cada diumen-ge. Una parada ambulant exhibia per a la venda hàmsters, conills, galls, pollets, peixos, tortugues i diferents espècies d’ocells. Després d’aquests fets, la policia local es va presentar al www.liberaong.org

Contaminació a la Font de les Delícies a Viladrau

mercat per confirmar que el responsa-ble de la parada ja no incorria en cap il·legalitat. I així ha estat: el comerci-ant ha reconvertit la seva activitat i ja no ofereix animals per a la venda, limi-tant-se a la venda d’aliment i accesso-ris per a animals.

D’altra banda, el mercat ambulant que s’instal·la a la localitat de Valldo-reix (Sant Cugat) els dissabtes, ja no compta amb la parada en què s’oferi-en animals per a la seva venda.

Segons l’entitat animalista Libera!, la campanya “Mercats ètics” seguirà visitant mercats per realitzar inspec-cions periòdiques a les parades de

venda ambulant d’animals vius. Imat-ges captades per activistes de Libera! en aquests mercats mostren animals morts, aixafats, sense aigua ni menjar, amuntegats i exposats a les inclemèn-cies del temps, en una clara violació a la Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, que prohibeix exhibir animals per a la venda com a forma de combatre la compra compulsiva i posterior abandonament, com tam-bé una forma de garantir el benestar dels animals considerats éssers amb capacitat de patir tant físicament com psicològicament tant per la Llei abans esmentada com pel Codi Civil català.

Vist que l’esmentada font és visitada per nombroses per-sones, les quals es proveeixen de la seva aigua per al seu consum, prengueren mostra i es lliurà al laboratori Prat de Torelló, per tal d’efectuar una anàlisi de potabilitat.

Els resultats analítics van con-firmar la impressió visual, ja que terbolesa i color excedei-xen els valors paramètrics de potabilitat, i els paràmetres bacteriològics senyalen una important contaminació bac-teriana, per coliformes fecals, des quals una part són Esche-richia coli, circumstàncies que

classifiquen l’aigua com a “no apta per al consum”.

Aquest fet constitueix, d’una banda, un clar perill sanitari i, d’una altra, l’evidència d’algu-na activitat incontrolada que contamina l’aqüífer del que es nodreix la font i malbarata un recurs públic fonamental.

Conseqüentment, el GDT ha traslladat aquesta informació i ha formulat denúncia dels fets davant l’Ajuntament de Vi-ladrau, el Consell Comarcal i altres administracions compe-tents, perquè es promoguin les actuacions oportunes, orientades

Durant el mes de novembre, membres del

Grup de Defensa del Ter (GDT) observaren

que l’aspecte de l’aigua que brolla de

l’anomenada “Font de les Delícies”, en el terme municipal

de Viladrau, no corresponia al de

l’aigua apta per al consum humà, quant a

la terbolesa i el color.

13

notícies

ecoxarxa 4

El mes de novembre, va sortir publi-cat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret Llei pel qual es modifica el text refós de la Llei de protecció dels animals. Aquest nou Decret estableix un règim provisi-onal de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat, dirigida a l’activitat tra-dicional de cant, durant aquest any 2011.

Segons diverses entitats ambien-tals, al marge de l’estat poblacio-nal de les espècies afectades per aquest Decret Llei, els informes tècnics que van elaborar el 2010 la Secretaria General Tècnica del Mi-nisteri de Medi Ambient i Medi Ru-ral i Marí i els tècnics de la Direcció General del Medi Natural de la Ge-neralitat de Catalunya coincideixen que la legislació europea és clara en aquest assumpte, no permet la captura d’aquestes aus. Això supo-saria que si la Generalitat autoritza

Les entitats ambientals consideren molt greu en contingut i formes el Decret Llei que regula

la captura d’ocells fringíl·lids a Catalunyaaquest tipus de pràctiques, estaria permetent una activitat no permesa per la legislació europea i en contra dels informes elaborats pels propis tècnics de la Generalitat.

El Decret elimina quatre espècies de la llista d’espècies protegides (pin-sà, verdum, cadernera i passerell); prohibeix el vesc aprovant només com a mètodes de captura d’aus aquells que estiguin previstos a la normativa comunitària i la legislació bàsica estatal, i autoritza la captura de femelles d’aquestes 4 espècies amb l’objectiu d’aconseguir una po-blació captiva.

Però la modificació de la Llei de protecció dels animals per treure de l’annex d’espècies protegides a aquestes espècies no es fona-menta en criteris científics, ja que verdums, caderneres i passerells tenen tendències poblacionals molt negatives a Catalunya, que en tot

cas són les que haurien d’explicar aquesta desprotecció. Les diverses i nombroses entitats ambientals con-tràries a aquest decret es pregunten quin sentit té haver declarat fa molts anys (1988) aquestes espècies com a protegides i ara quan les seves poblacions estan molt pitjor deixar-les de protegir? A més, permetre la seva captura segueix vulnerant la legislació europea. A nivell euro-peu aquestes espècies no figuren a l’annex d’espècies cinegètiques (les que es poden capturar o caçar) i, per tant, la seva autorització s’ha de fer segons l’article 9 que marca les excepcions: s’ha de fer en peti-tes quantitats, ha d’estar ben justifi-cada i ha de demostrar que no hi ha mètodes alternatius (com és la cria en captivitat), segons afirmen les di-verses entitats naturalistes.

www.gdter.org

www.seo.orgwww.adenc.cat

a informar els ciutadans i evi-tar el consum de l’aigua de la “Font de les Delícies”, per tal de garantir la sanitat pública, i perquè es prenguin les me-sures adients per determinar l’origen de la contaminació, escatir-ne les responsabilitats pertinents i dur a terme les ac-cions necessàries per restituir a l’aigua d’aquesta font la salu-britat i la qualitat perdudes.

DGt

14

notícies

ecoxarxa 4

La gestió i la custòdia dels arbres i els boscosManifest de Sabadell

El passat 24 de novembre es va presentar el Manifest de Sabadell “Per la gestió i la custòdia

dels arbres i boscos”, un manifest consensuat per la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), el

Centre de la Propietat Forestal de Catalunya i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de

la Universitat de Girona en la qual es manifesta la voluntat de seguir generant accions per a la gestió

sostenible i custòdia dels boscos de casa nostra.

www.custodiaterritori.org

Aquest any 2011 se celebra, impulsat per les Nacions Unides, l’Any Internacional dels Boscos, coincidint amb els 20 anys de la constitució del Centre de la Propietat Forestal de Catalunya, i amb els actes del 10è aniversari de la Declaració de Montesquiu, que significa la introducció de l’estratègia i les tècniques de la custòdia del territori a Ca-talunya.

Per tot plegat, segons els pro-motors, aquest és un bon mo-ment per fer una reflexió con-junta vers les relacions entre la propietat forestal privada i les entitats de custòdia (asso-ciacions, fundacions, ens lo-cals i altres administracions) que promouen iniciatives vo-luntàries, fonamentades sem-pre en l’acord, a favor de la conservació dels valors natu-rals, paisatgístics i patrimo-nials dels ecosistemes.

En un món en xarxa i d’ali-ances, les organitzacions sig-nants del manifest volen con-tinuar formant pensament i generar accions vers l’aposta per refermar una acció fo-restal decidida, dialogada i consensuada, per incorporar mesures efectives per incen-tivar la gestió i la conserva-ció forestals i la custòdia dels boscos i la seva biodiversitat, entre d’altres molts aspectes més.

Dolors Gibert

16

opinió

ecoxarxa 4

La fi de les corridas de toros o el principi d’una nova ètica?

Leonardo AnselmiPortaveu de la Plataforma PROUCoordinador de l’Associació Animalista LIBERA!

Drets dels animals humans i “no humans”

En estar poc habituats a parlar dels drets d’ani-mals “no humans” (mai no hem d’oblidar que també som animals) és possible que molts lectors se sorprenguin davant alguns conceptes abocats aquí. I no perquè els animals no tinguin drets, ja que no es tracta d’això, simplement perquè aquests drets encara no han estat reconeguts en termes legals i/o jurídics. Podríem si més no afirmar que abans de 1948 els humans no tenien drets? Podríem afirmar que fins fa 35 anys les dones no mereixien ser lliures? Els gais i lesbi-anes van guanyar alguns drets civils en aques-ta dècada, i els drets del nen tenen amb prou feines 43 anys d’història. En clau ètica, única visió possible de l’assumpte que ens preocupa, no podem pensar que els atropellaments contra la humanitat eren acceptables abans i no ho són ara, o acabaríem justificant la inquisició entre altres bestialitats com els genocidis, assassinats polítics, explotació humana de qualsevol tipus... En termes ètics mai, mai, van ser acceptables aquestes pràctiques… però ens faltava evoluci-onar… políticament, èticament, religiosament, socialment, legislativament i jurídicament, ens faltava evolucionar.

La pregunta que ens fem ara és: hem d’avançar en els drets dels animals?

La ILP que va abolir els toros a Catalunya

A Catalunya una Llei prohibeix matar animals en espectacles públics. El nostre model d’esquizo-frènia legislativa determinava, a més, que es feia una excepció amb les corridas de toros (com si el toro no fos un animal). Això es va acabar: el 28 de juliol de 2010 Catalunya va declarar l’Abolició de les corridas de toros, declaració que entrarà en vigor el gener de 2012, dia en què es deixaran de permetre aquests espectacles anacrònics. És una de les victòries més importants del moviment animalista mundial. Durant els dies 28 i 29 de juliol el Twitter de Catalunya va ser el més visi-tat del món, i el succés va aparèixer en el 60% de les portades dels diaris del món. És una victòria per als animals, per al moviment animalista, per als moviments socials, per a la democràcia, per a Catalunya i per al món sencer. És una victòria de l’evolució sobre l’anacronisme, del progrés moral sobre la barbàrie. Però la nostra esquizofrènia le-gislativa no ha acabat: encara se segueixen per-metent els circs amb animals, i encara es perme-ten els correbous, i els espectacles amb dofins en zoos i aquaris, activitats que produeixen un pro-fund sofriment a aquests animals. Tots aquests espectacles amb animals tenen un component educatiu que no ha de ser passat per alt: arrelen culturalment l’equivocada idea de l’animal-cosa, animal-objecte, i per això han de ser abolits.

17

opinió

ecoxarxa 4

Conclusió

Els defensors dels animals simplement dema-nem reflexió. No demanem que els drets dels animals siguin elevats al nivell de les persones, però sí ens oposem al fet que els siguin rebai-xats al nivell de les coses. Potser hagi arribat l’hora de començar a treballar en una nova ètica i, sens dubte, és bon moment.

I què passa amb els altres animals?

A tot antitaurí del carrer li han dit alguna vega-da “i els animals que et menges no sofreixen?”. Sens dubte, l’argument és bo… Clar que sofrei-xen, i clar que el seu sofriment hauria de ser evi-tat, i clar que existeixen opcions al seu sofriment, i clar que també és un imperatiu ètic l’evitar aquest sofriment. La diferència no la trobarem en l’ètica, ja que èticament no hem d’acceptar cap maltractament, cap dany infligit metòdica-ment, i és èticament un deure humà l’evitar el sofriment d’altres animals. La diferència la tro-barem en què els espectacles tenen una projec-ció social, i per això la decisió d’abolir-los ha de ser social, decisions que es prenen mitjançant les lleis. Altres qüestions com l’alimentació o la vestimenta tenen una projecció individual, i en lloc de trobar el consens amb altres persones de la nostra societat, hem de trobar el consens amb nosaltres mateixos i prendre decisions, també ètiques, però ja no socials, sinó individuals. Èti-cament reflexionem sobre l’abandó del consum de carn i productes animals, ja no perquè és la dieta més eficient en termes alimentosos, ni per-què és la dieta menys contaminant de totes les existents, ni tampoc perquè és l’única que col-labora amb la reducció de la despesa fiscal més important d’Europa: hem de fer-ho perquè és un imperatiu ètic.

bibliografia recomanada:Tom ReganJaulas VacíasEditorial Altarriba Es pot aconseguir a l’Ecocentre: C/ Mallorca, 330 – Barcelona

Patterson, Charles Por qué maltratamos tanto a los animalesEditorial MilenioEs pot aconseguir a l’Ecocentre: C/ Mallorca, 330 – Barcelona

pel·lícules i documentals recomanats:Earthlings (Copy Left)

Meat the Truth

Es poden descarregar d’Internet, o demanar-ne una còpia gratuïta a l’Associació AnimalistaLIBERA! - www.liberaong.org

Sóc una lectora fidel de la seva revista i els felicito pel darrer nú-mero que convenç pels seus articles variats i ben investigats.

No obstant, en referència amb l’article sobre els “aparells electrò-nics verds” voldria afegir un aspecte que em sembla important.

En la producció dels mòbils i els ordinadors s’utilitza una barreja de minerals, anomenada COLTAN, dels metalls Co-lumbium (Cb) i Tantalum (Ta), necessària per als conden-sadors en les plaques conductores. El COLTAN s’extreu a Austràlia, Brasil i a diversos països africans, també a la Re-pública Democràtica del Congo (RDC).

Des del 1999 una guerra civil sagnant destrueix la RDC i la seva població i els militars de tots dos costats es financen també amb l’extracció i l’exportació il·legal de COLTAN, imprescindible per als nostres mòbils, ordina-dors...

I no hem d’oblidar que aquest tipus d’extracció no respecta ni el medi ambient, ni els drets humans, destrueix boscos i animals i explota els obrers contractats.

• Claudia Huber

Augsburg (Alemanya)

Aparells electrònics verds - Ecoxarxa número 3 -cartes al director

18

opinió

ecoxarxa 4

cartes al director

Durant aquest passat estiu, amb dies de força calor, tot vol-tant pel nostre país he arribat a la conclusió que es poden comptar amb els dits d’una mà els pobles que tenen una arbreda, un passeig o una plaça on pots protegir-te de sota l’ombra dels seus arbres tot prenent un refresc... o caminar d’una vorera a l’altra sense ofegar-te.

Antigament, que no existia l’aire condicionat, els nostres avantpassats feien petar la xerrada sota una gran figuera, sota els plàtans dels parcs o en els patis frescos de llurs ca-ses amb tot tancat esperant que baixés el sol.

El problema del nostre país rau en què els municipis ja en planten d’arbres, ja..., però amb tan poc criteri i tan poc inte-rès que les podades que cada tardor, abans que els caigui la

Els veïns del Poble Nou de Figueres estem farts de tenir les antenes il·legals de la Companyia “Telefónica” al nostre bar-ri. Recordem que aquestes antenes, situades al terrat de l’edifici núm. 25 del carrer Balmes de Figueres (propietat de Carles Balet Bugie, que viu a l’altra punta de Figueres, ben lluny de les antenes), estan emetent de manera il·legal des del març de 2010, des que va entrar en vigència la “Modifi-cació Puntual del PGOU núm. 02.07 per a la implantació de serveis tècnics de telecomunicacions”.

Davant aquest fet, volem exposar que el mes de maig es va entrar una instància a l’Ajuntament per informar de la irre-gularitat i sol·licitar que es compleixi l’actual normativa i es desmantellin les antenes de telefonia mòbil.

Posteriorment, el mes de juliol, a petició dels veïns, es va rea-litzar una reunió amb el regidor Pere Giró de l’Ajuntament de Figueres per exigir-li el compliment de la normativa.

A més, hem informat personalment el propietari de l’edifici, Carles Balet Bugie, que està col·laborant en una il·legalitat i s’ha seguit estant en contacte amb el regidor responsa-ble. Per la informació que ens ha transmès, malauradament constatem que pràcticament l’Ajuntament encara no ha fet res per restablir la legalitat. L’únic tràmit que s’ha fet des de l’Ajuntament ha estat enviar una notificació a la companyia.

Els arbres no són per fer bonic!

Als veïns del Poble Nou se’ns acaba la paciència...

• Lola Arpa VilallongaPeratallada

• Lluís Benejam i un grup de veïns del Poble Nou de Figueres

fulla (i que no embruti!), mutilen les capçades i, malgrat que siguin arbres centenaris, només poden fer un plomall de branques fins que es moren, i en comptes de fer ombra fan llàstima. Un exemple entre tants, a tenir en compte, podria ser la vila de Torroella de Montgrí, amb més de 300 mèlies quasi centenàries (a banda de plàtans, moreres...) que, en condicions de poda no salvatge, la seva ombra podria re-frescar l’aire de tot el poble.

Però la trista realitat és que els ajuntaments segueixen plan-tant arbres, no per les seves funcions indispensables al nos-tre entorn, sinó només “per fer bonic”.

Considerem que aquest és un pas molt insuficient, ja que la companyia sap, des del moment que es va aprovar la norma-tiva, que no pot seguir tenint les antenes en aquest terrat. El regidor s’ha ofert a encarregar lectures de la radiació a les cases properes a les antenes, però des del veïnat el que volem és la retirada immediata d’aquestes antenes i no pas lectures (que per altra banda constatem que fa molts anys no se n’ha fet control), ja que són il·legals. No entenem com les antenes poden seguir emetent en situació d’il·legalitat des de fa 19 mesos. Si l’Ajuntament aprova una ordenança entenem que aquesta és per fer-la complir. També conside-rem que el bé comú i l’interès general (plasmat en les lleis i normes que aproven els diferents organismes d’aquest país: Parlament, Ajuntaments,...) ha de prevaldre davant l’interès particular de les companyies.

Considerem que els veïns hem actuat de manera correcta i ordenada, llegint els expedients, entrant instàncies, fent reunions, parlant i esperant un temps raonable. Però creiem que els passos que s’han fet fins ara per part de l’Ajunta-ment són lents i insuficients, i tornem a advertir que se’ns està acabant la paciència i no pensem quedar-nos de braços creuats veient com passa el temps.

De la companyiaa l’oblit

20 ecoxarxa 4

reportatge

Al nostre costat, des de fa milers d’anys, els animals de companyia han estat immortalitzats en obres clàssiques

conegudes arreu del món, com l’Odissea, d’Homer. El relat destaca la fidelitat del gos de Ulisses, Argos, l’únic que reconeix el seu amo quan retorna a Ítaca disfressat de

rodamón. Per la seva banda, els antics egipcis van convertir el nostre estimat gat domèstic en una de les seves divinitats, fa aproximadament 4.000 anys. En aquells temps llunyans, el gat es guanyava les garrofes amb la “neteja” dels graners

de ratolins, serps petites i altres bestioles. Tant van apreciar els egipcis els serveis de “miu”, com se l’anomenava

carinyosament, que el van elevar a la categoria de déu.

Actualment, gats, gossos i altres mascotes continuen brindant un afecte incondicional a les persones amb les quals conviuen i està de-mostrat que contribueixen a mi-llorar la seva qualitat de vida. En molts casos, els seus amos els cor-responen amb protecció, estimació i cura, però la irresponsabilitat i la falta d’empatia cap als sentiments del més dèbils està també forta-ment arrelada a casa nostra. Any rere any, i malgrat les campanyes de sensibilització i les lleis de pro-tecció, molts animals de compa-nyia són abandonats a carreteres, boscos i centres urbans.

Les xifres són esfereïdores i ens obliguen a preguntar-nos on és la sensibilitat d’aquells que deixen sense afecte, sostre ni aliment els éssers vius que un dia van portar a casa seva per estimar-los i tenir-ne cura. Segons dades de l’“Estudi sobre l’Abandó dels Animals de Companyia”, elaborat per la Fun-dació Affinity, Catalunya és una de les comunitats autònomes que més animals abandona. Concreta-

ment, durant 2010, més de 16.000 gossos i prop de 5.600 gats van ser recollits per ajuntaments i protec-tores. Això representa, respectiva-ment, el 15% i 15,5 % d’abandons a tot l’Estat espanyol. Un trist guardó!

I d’excuses per desfer-se de l’amic fidel n’hi ha moltes i de tota mena. Les més importants, però, segons l’estudi 2010 de la Fundació Af-finity són: les camades no desit-jades (14%); el canvi de domicili a un habitatge més petit o de llo-guer (13,7%); problemes econòmics (13,2%) i la pèrdua de interès per l’animal (11,2%). Altres motius que es van adduir el 2009 per deixar tirada la mascota com el seu com-portament (11,7%); la fi de la tem-porada de caça (11,5%); l’embaràs (7,1%) i manca de temps pel nai-xement d’un fill (6,4%), han estat menys al·ludits durant 2010. Tot i això, impressiona veure l’impor-tant increment registrat pel factor dels problemes econòmics que, en un sol any, ha passat del 8,7% el 2009 a un esfereïdor 13,2% el 2010.

Prop de 25.000 animals domèstics són abandonats cada any a Catalunya, malgrat les

campanyes de sensibilització i les lleis de protecció.

El gos, un més de la família.

ecoxarxa 4 21

reportatge

Stop a l’abandó!

A principis de la dècada dels noranta, es van constituir nombroses associacions sense ànim de lucre que, des d’ales-hores, treballen en la defensa i protecció dels animals. El seu camp d’actuació és am-pli i pot anar des de l’atenció directa (en el cas de les que tenen refugi o centre d’acolli-da) a l’assessorament, gestió d’adopcions, tramitació de de-núncies, col·laboració institu-cional i/o desenvolupament de campanyes de sensibilització entre la ciutadania. L’objec-tiu comú és contribuir a cre-ar una societat més justa, tot evitant el sofriment dels ani-mals i millorant les relacions entre l’home i la resta d’éssers vius. Les persones que treba-llen en aquestes associacions són homes i dones que, gai-rebé sempre sense compensa-ció econòmica, lluiten contra l’abandó i el maltractament dels animals, dedicant el seu temps lliure a atendre els que estan acollits als refugis, a agafar telèfons, repartir fulls d’adopcions o difondre valors de respecte als animals. A l’altre costat de la balança hi ha la crua realitat: els milers de gossos i gats abandonats i maltractats cada any, junt amb els gats de carrer, són la comunitat més nombrosa, però la compra compulsiva i la irre-flexió d’alguns ja ha afegit al desgavell altres espècies, com fures, animals exòtics –peixos, lloros, tortugues, serps, etc.– i, fins i tot, cavalls.

Des de diverses administra-cions es proposen diferents iniciatives i lleis de protecció per tractar, també, de frenar l’abandó i millorar les condici-ons de vida dels animals en els centres públics i privats. Així, des de la prohibició de l’euta-nàsia, aprovada el 2006, s’han incrementat les iniciatives a fa-vor dels nostres amics oblidats. Una de les més importants és l’elaboració d’un Pla Estratè-

gic d’Animals de Companyia (2009-2014) per l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració d’entitats, organismes i ex-perts del món animalista de Catalunya.

Aquest document es proposa ob-jectius tan senzills com ambicio-sos i ressalta la importància de respectar i vetllar pel benestar dels animals, atesos els múlti-

El gat és independenti sap guanyar-se l’afecte de les

persones sense ser servil o submís. Comparteix un mateix espai

amb els seus suposats “amos”.

22 ecoxarxa 4

reportatge

ples beneficis físics i psíquics que aporta la seva convivència amb les persones. Fomentar la tinença responsable, promoure les colònies controlades de gats de carrer amb campanyes d’es-terilització i assistència veteri-nària, i millorar l’actual Centre d’Acollida d’Animals de Compa-

nyia de Barcelona (CAACB), a Collserola, tot posant les bases per a la creació del futur Parc d’Acollida d’Animals de Compa-nyia (PAAC), a la Zona Franca, són els tres eixos bàsics que im-pulsa la col·laboració entre l’Ad-ministració i les protectores.

Quant als amos, a més de ser im-prescindible que estimin la seva mascota com un membre més de la família i coneguin les necessi-tats i atenció que precisa, estan obligats per llei a la seva iden-tificació mitjançant microxip i a inscriure-la al registre censal corresponent. També es recoma-na l’esterilització si no es té molt clar quin serà el futur dels ca-dells. Moltes persones opten per regalar-los a familiars i amics

Segons dades d’Òmnibus Municipal, l’any 2009 s’estima-

va que hi havia a la ciutat de Barcelona una població de 169.728

animals de companyia: 108.858 gossos i 60.870 gats. Els ani-mals censats representen un

12% del total (20.367). En dos anys (2007-2009), la població

estimada d’animals de companyia s’ha reduït al voltant d’un 11,6%.

sense pensar que, en créixer i perdre la tendresa que desperten els petits, alguns tenen moltes possibilitats de ser abandonats després d’haver estat malcriats.

No compris, adopta!

Desgraciadament, tant el CA-ACB com les protectores d’ar-reu de Catalunya estan gaire-bé col·lapsades i la majoria no tenen lloc per a més inquilins. El CAACB, que ha iniciat obres de millora de les instal-lacions, acull una mitjana de cent cinquanta gossos i cent vint gats, i algunes protectores avisen que es troben actual-ment impossibilitades per aco-llir més animals, donada l’ac-tual política de sacrifici zero.

La feina i l’afecte de voluntaris i cuidadors és admirable i essencial en els refugis i centres d’acollida.

ecoxarxa 4 23

reportatge

Els voluntaris dels refugis procuren, sobretot, que els inquilins es sentin mimats i estimats.

24 ecoxarxa 4

reportatge

Milers de gossos són abandonats cada any a Catalunya i recollits en centres, refugis i protectores.

Totes les organitzacions fomen-ten l’adopció davant la compra perquè dóna als animals per-duts o abandonats, tan necessi-tats d’afecte, una segona opor-tunitat, a l’adoptant l’enorme satisfacció de fer una bona obra a un altre ésser viu que serà

sempre un fidel i agraït com-pany, i a les mateixes protecto-res els deixa un espai lliure per acollir altres animals víctimes, majoritàriament, de la irres-ponsabilitat.

El control sanitari i supervisió dels animals és especialment rigorós en els casos d’adopci-ons. Per donar un animal cal que estigui en bon estat de sa-lut, desparasitat, esterilitzat,

al corrent de totes les vacunes i microxipat, per poder-lo iden-tificar i retornar al propietari en cas de pèrdua o robatori –es dóna el cas que només el 23-24% dels animals recollits en centres de zones urbanes porten l’obligatori xip. L’adop-ció és gratuïta i només es de-mana el pagament d’una peti-ta taxa per cobrir despeses. A tall d’exemple, la Lliga per a la Protecció d’Animals i Plan-tes de Barcelona, amb refugi al carrer Guarda Anton, al costat de la Plaça del Funicular del Tibidabo, té fixat un preu de 130 euros per l’adopció d’un gos i de 100 euros per la d’un gat. Si es desitja adoptar un animal del CAACB es pot consultar la web www.adoptabcn.cat.

Però, sobretot, el que els amants dels animals demanen a la per-sona que decideix adoptar-ne un és que tingui clar que no es trac-ta d’una joguina, sinó d’un ésser viu que ja ha patit el trauma de l’abandó i que requereix atenció, dedicació i estimació. Abans de triar l’animal, les protectores as-sessoren el futur propietari i des-prés hi ha un seguiment per asse-gurar-se que el pelut es troba bé i està ben atès a la seva nova llar.

No tots els animals abandonats tenen la sort de tornar a formar part d’una família. Per a molts, el refugi seguirà essent la seva llar i serà el treball dels volunta-ris i les col·laboracions desinte-ressades el que permetrà millo-rar les seves condicions de vida. Per això, a més de les adopcions, moltes protectores ofereixen un

L’apadrinament inclou anar a veure sempre que es vulgui

l’animal i també treure’l a passejar.

ecoxarxa 4 25

reportatgeCom ajudar als peluts abandonats?Gats i gossos són el col·lectiu més nombrós, però no pas l’únic a patir abandó i maltractaments. En els darrers anys, se’ls han afegit uns animalets tan simpàtics com les fures, els animals exòtics –peixos, serps, tortugues, lloros, etc.– i, per sorpresa de molts, també els cavalls.

Per sort, moltes associacions dediquen els seus esforços a intentar que aquests animals recuperin la salut i la con-fiança en les persones. La Lliga per a la Protecció d’Animals i Plantes de Barcelona és una d’aquestes entitats i, al seu refugi del Tibidabo, acull actualment cent trenta gossos i tres-cents gats. Tota ajuda és benvinguda i hom pot col-laborar de moltes maneres: fer-se soci per deu euros al mes; adoptar un animal; apadrinar-lo per quinze euros/mes; fer-se voluntari; donar llaunes, pinso, medicaments, etc.; fer un donatiu al compte corrent o parlar amb els amics del drama dels peluts de mirada trista, tan poc conegut de vegades, i encoratjar-los a ajudar.

Per altra banda, El Jardinet dels Gats i la Fundació Silvestre, entre d’altres associacions, treballen per millorar les condicions de vida d’aquests adorables felins, residents als carrers de Barcelona, amb campanyes d’esterilització, atenció veterinària i manteniment de zones d’alimentació en colònies de gats controlades. També, els animals disca-pacitats i malalts crònics tenen una protectora que vetlla pel seu benestar. És el club de Kat, fundat el 2003 i que acull animals amb necessitats especials. El seu nom prové de la gateta Kat, trobada atropellada i amb paràlisi. Kat tenia moltes ganes de viure i, parlant sense parlar, va convèncer els cuidadors per descartar l’opció del sacrifici.

SOSHurones és l’associació protectora de fures, creada per defensar aquestes simpàtiques mascotes, molt intel-ligents i afectuoses i gairebé desconegudes a Catalunya fins fa pocs anys. Avui, tenir una fura està de moda, però per desgràcia també ha crescut el nombre d’abandonaments. A l’associació hom pot fer-se’n soci per un mínim de cinc euros/mes. També s’accepten apadrinaments per als animals que pateixen malalties que s’han de tractar abans de ser donats en adopció.

Moltes més associacions treballen a Catalunya pel benestar dels animals desemparats. Molts homes i dones que no entenen com algú és capaç d’abandonar-los hi treballen perquè tinguin una vida millor que la que tindrien al carrer, oblidats per qui un dia els va estimar.

programa d’apadrinament per a aquells que no poden tenir un animal a casa però que volen contribuir a la tasca de l’entitat i gaudir quan és possible de la companyia d’una mascota. Així, per exemple, les persones que te-nen un gos apadrinat a la Lliga paguen quinze euros al mes per ajudar a cobrir les despeses d’ali-mentació, vacunes, etc. El poden venir a veure sempre que vul-guin i també treure’l a passejar. En aquests casos, a les gàbies es pot llegir, a més del nom del gos, el de la persona o entitat que l’ha apadrinat.

Els voluntaris de l’afecte

Podríem dir que els voluntaris són els àngels de la guarda dels animals acollits als refugis. Vo-luntaris de l’afecte i la tendre-sa treuen temps d’on no n’hi El gat també pateix l’abandonament i mira el futur amb una certa recança.

26 ecoxarxa 4

reportatge

ha per tirar endavant la tasca de suport que realitzen. Hi ha molta feina als refugis per qui vulgui ajudar, des d’ocupar-se de l’alimentació, la neteja i el control sanitari dels animals fins a atendre els gats, treure a passejar els gossos tres cops per setmana, jugar amb els ca-

ADE, el refugi dels èquidsQui no ha somiat a tenir un cavall i cavalcar per camps

i prades tot gaudint de l’esplèndida natura? Sense pres-ses, respirant l’aire pur i acariciant el noble amic... tota una experiència que aporta benestar i pau d’esperit a qui té la sort de poder-la viure. No és per casualitat que els cavalls intervenen en teràpies per a nens i adults amb problemes físics o psíquics, ja que contribueixen a què se sentin molt millor.

Sorprèn, per això, que el cavall s’afegeixi a la llarga llista d’animals abandonats i maltractats que necessi-ten ajuda urgent. La principal associació protectora a Catalunya és ADE –Ayuda y Defensa Équidos–, funda-da el 2002, amb refugi a la comarca del Bages, prop de Manresa. Allà, en plena natura, s’hi troben acollits tren-ta èquids, que han tingut la sort de ser rescatats de la fam i l’oblit.

Ens diu Leonor, l’ànima d’ADE, que “els cavalls aban-donats acostumen a ser vells o massa joves. Els vells ja no poden córrer i no interessen i amb els poltres hom ha de dedicar temps i recursos abans que donin un ren-diment”. Els cavalls són ensinistrats entre els dos i els quatre anys, assoleixen l’adultesa als cinc anys i viuen entre vint-i-cinc i trenta anys.

La Leonor pensa que el prototip del propietari que abandona aquests èquids “és un home adult, aficionat al món del cavall, que va comprar un mascle espanyol i tres eugues pensant que faria negoci amb la criança. Es troba amb quinze o vint cavalls, arriba la crisi, no hi ha mercat per a tants, no els pot mantenir, i els abandona a la seva sort”. També és habitual el cas del propietari que deixa de pagar la manutenció del seu cavall a l’hípica i traslla-da el problema al mateix centre. Fonts consultades fixen el cost mensual de manteniment en dos-cents o tres-cents euros, quantitat que es redueix fins uns seixanta euros/mes quan l’animal viu a l’estable del propietari.

dells i procurar, sobretot, que tots els inquilins se sentin mi-mats i estimats.

Qualsevol col·laboració és ben rebuda per les protectores que es financen majoritàriament per mitjà de quotes de socis, donacions particulars i apadri-

naments. Desgraciadament, la problemàtica dels animals abandonats continua essent un problema punyent, però des de fa uns anys s’entrelluca a l’ho-ritzó un esperançador canvi de tendència. El 2003, com a con-seqüència de la creixent sensi-bilitat social vers el problema,

Els cavalls arriben a ADE després de ser decomissats per les autoritats. En molts casos, es troben en un estat lamentable d’abandó, sense aigua ni menjar, tancats en habitacles minúsculs, sense gairebé llum ni espai per moure’s. Al refugi es recuperen abans de donar-los en adopció a persones que demostren que estan capacita-des per cuidar-los.

Per fer-se soci de la protectora cal aportar un mínim de nou euros al mes. També s’accepta el padrinatge amb la quantitat que hom vulgui. I amb aquestes ajudes i l’afecte i la dedicació dels cuidadors, els èquids aquí acollits es recuperen de les ferides al cos i a l’esperit causades per la crueltat o la indiferència d’alguns, que semblen no tenir límits.

Nonna, una de les moltes eugues abandonades. Foto: leonor

ecoxarxa 4 27

reportatge

Molts dels animals abandonats cauen en profundes depressions.

Al Refugi del Tibidabo (Barcelona) hi ha més de tres-cents gats a l’espera de ser adoptats.

el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Protecció dels Animals, que prohibeix el sa-crifici dels que han sofert aban-donament, els reconeix com a éssers dotats de sentiments, i sanciona l’abandó i el maltrac-tament dels propietaris.

I mentre això passa a casa nos-tra, el 2009, associacions ani-malistes d’arreu del Estat espa-nyol constituïren la Plataforma “Leyes Animales Ya”, des de la qual demanen una efectiva protecció dels animals a tot el territori espanyol amb una llei estatal de protecció que harmo-nitzi les disset lleis autonòmi-ques, tot agafant de cadascuna el més avançat (com el sacrifici zero de la llei catalana, o la pro-hibició de la comercialització i tinença de mascotes exòtiques, de l’andalusa...) i afegint noves mesures com la prohibició de l’ús d’animals als circs.

El control sanitari i supervisió dels animals és especialment rigorós en els casos d’adopcions.

La lluita de protectores i admi-nistració per dignificar les condi-cions de vida dels animals aban-donats treballa en una doble línia: la de l’atenció directa i la de l’educació i sensibilització so-cial. I en aquest sentit, res millor que apostar pel futur amb cam-

panyes a les escoles, com pre-veu el Pla d’Animals de Compa-nyia, de la ciutat de Barcelona.

28 ecoxarxa 4

reportatge

La III Festa dels Animals de GràciaL’estiu és temps d’alegria, descans, imaginació... tot és possible... fins i tot que els animals siguin també protagonistes de les Festes de Gràcia per tercera vegada consecutiva. Enguany, unes vint-i-cinc protectores van participar en la III Festa dels Animals de Gràcia, a la Plaça Joanic de Barcelona, els dies 15, 18 20 i 21 del passat mes d’agost.

Durant aquests quatre dies, la plaça va ésser ocupada per gossos, gats, fures i conills, per les entitats protectores i pels amants dels peluts. Dos van ésser els objectius principals: fomentar l’adopció dels animals acollits als refugis i la conscienciació de la ciutada-nia sobre el gran nombre d’abandonaments. Es van organitzar fins a set desfilades pro-adopció i hi participaren més de cinquanta animals –entre els quals hi havia Chispa, una preciosa gosseta de cinc mesos de raça Westy, abandonada per la seva ceguesa, dos adorables cadells, fruit d’encreuament entre llebrer i no se sap què més, i uns llebrers adults de maneres tranquil·les i elegants. En finalitzar les jornades restaven pendents de confirmar quinze adopcions de gats i gossos. Segons l’organització, va ser “tot un èxit”.

El costat lúdic de la festa consistí en un concurs d’animals de companyia, amb quaranta-cinc participants, entre gossos, fures i un únic conill. Van rebre premis, entre d’altres, “el gos més simpàtic”, “la millor parella gos-amo”, “la fura més simpàtica” i, com no podia ser menys, la petita mascota representant dels amics d’orelles llargues i cua curta. Va quedar clar que la diversió i les rialles no estan renyides amb la defensa dels drets dels animals. Un sopar obert a tothom, xerrades, tallers, espectacles de dansa, música i color, i un concert, “Con el corazón en la mano”, varen també amenitzar aquesta emotiva III Festa dels Animals de Gràcia.

• Text: Rosa Querol i Carles B. Gorbs

Fotografia: Dolors Gibert

Fer reflexionar els nens sobre la responsabilitat que implica tenir un animal, visitar els refugis i aju-dar en tasques adients a l’edat, tot acaronant els animals, contribuei-xen a educar en l’afecte i el respec-te envers altres éssers vius. I com fa milers d’anys, els nens d’avui, homes i dones del demà, miraran als ulls d’aquests amics, avui mar-ginats, i veuran reflectit el seu més íntim desig: tornar a ser un fidel company per a algú i no reviure mai més l’amarga experiència d’és-ser expulsat de casa seva sense sa-ber el perquè i passant, en un sols moment, de la companyia a l’oblit. “Ells mai no ho farien”.

Els voluntaris són els àngels de la guarda

dels animals acollits.

La veterinària fent la consulta diària

als animals acollits en el Refugi del Tibidabo.

ecoxarxa 4 29

reportatgeI el que havia estat el nostre bon i fidel amic passa, injustament, de la companyia a l’oblit.

30 ecoxarxa 4

reportatge

DE L’OBLIT A LA LLARFomentant la tinença responsable

a la ciutat de BarcelonaL’Oficina d’Animals de Companyia de Barcelona gestiona i

impulsa programes i accions en matèria d’animals de companyia

El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), ubicat a les faldilles de la muntanya de Collserola, té cura cada any de prop d’un miler d’animals –uns 700 gossos i prop de 300 gats– abandonats o per-duts a la ciutat i en gestiona el seu retorn o adopció en famílies. Entorn a l’adopció i les atencions

que reben els animals durant la seva estança en aquest equi-pament municipal, un equip de professionals i voluntaris vetllen per garantir la qualitat de vida d’aquestes mascotes i facilitar que siguin reubicades en llars on puguin rebre les atencions emo-cionals, d’alimentació i sanitàries que necessiten.

“Busquem l’animal idoni per a cada persona o família i a la in-versa, per tal de garantir una llar a gats i gossos que no en tenen, al mateix temps que beneficiem un ciutadà que incorpora un animal a casa seva”, explica Neus Izqui-erdo, coordinadora del CAACB “i l’integra com a membre de la família”. Es tracta de garantir la màxima idoneïtat i compatibilitat entre l’animal i qui l’adopta, per tal d’aconseguir un benefici mutu, tot garantint el compliment de la tinença responsable d’animals de companyia.

Acompanyant els animals durant la seva estança al CAACB, una vintena de voluntaris i associaci-ons de reinserció social treuen a passejar els gossos i els ensinis-tren per tal de facilitar la seva so-cialització en l’entorn i l’adequa-ció a les futures llars. Es tracta d’una activitat de motivació que permet fixar bons hàbits i recon-duir situacions d’estrès dels ani-mals derivades del seu abandó.

Són animals com el Dalton, un gos creuat de mitjana edat de gran vitalitat; el Seal, gos creuat mascle jove molt juganer però

Als gats, encara que viuen de forma més

independent, els faltael més important: una

llar on compartir afecte, joc i tendresa.

Foto: Dolors Gibert

ecoxarxa 4 31

reportatge

poruc; el Barbes, un gosset mitjà que necessita fer esport perquè té molta energia; o la Nina, una gateta de mitjana edat de mira-da intensa. Tots ells esperen a les instal·lacions del CAACB que alguna família els adopti i iniciïn una nova vida.

Adoptar un animal és molt sen-zill. Així ho expliquen des de l’Oficina d’Animals de Compa-nyia de Barcelona, òrgan gestor i coordinador de les polítiques animalístiques a la capital ca-talana. Francesc Robledo, tèc-nic de l’oficina, recorda que “el primer contacte es pot fer des de casa estant: una consulta a la web municipal www.adop-tabcn.cat permet conèixer tots els animals allotjats al centre a l’espera de ser adoptats”. Ja al CAACB, l’equip de professionals acompanya els ciutadans en el coneixement de les seves neces-sitats per mitjà d’ un qüestionari –que permet als cuidadors saber quin animal pot encaixar amb aquella persona o família–, per a després visitar els animals i po-der triar la mascota més adient. Els animals es donen en adopció desparasitats, vacunats i este-rilitzats, i en el cas dels gossos, amb el xip incorporat.

Neus Izquierdo explica que “a l’hora de formalitzar l’adopció al centre d’acollida caldrà ser major d’edat, signar un contracte d’adop-ció, abonar la taxa d’adopció, que inclou vacunació, desparasitació, esterilització i microxip” i afegeix “i portar una corretja si adoptem un gos o un transportí si adoptem un gat”.

El centre té capacitat per aco-llir prop de 130 gossos i 90 gats. L’equipament ha estat recent-ment remodelat i ampliat, i ofe-reix avui unes instal·lacions més confortables per als animals aco-llits temporalment. El projecte de millora ha permès la renovació total dels boxs per a gossos, dels espais d’atenció veterinària i una caldera de calefacció per a bio-massa per aportar calor a l’equi-pament.

L’Oficina d’Animals de Compa-nyia de Barcelona és òrgan de gestió i impuls dels programes i accions en matèria d’animals de companyia a la ciutat, i vetlla pel bon compliment de les ordenances municipals envers la consolidació d’una política d’animals pel que fa a la tinença, protecció i correc-ta convivència entre aquests i les persones.

ment dels animals o promoure’n l’adopció com a opció solidària”.

Pel que fa als equipaments, la ciu-tat disposa d’una xarxa d’àrees d’esbarjo per a gossos per facilitar-los espais de lleure a tots els dis-trictes, com també un punt d’este-rilització per a les colònies de gats ubicat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, a prop del Jardí Bo-tànic. Aquest centre està dotat de sis mòduls: la recepció, per al re-gistre dels animals a intervenir; un mòdul preoperatori per a l’explora-ció dels gats; un mòdul de quirò-fan, equipat amb material mèdic; un mòdul per al postoperatori on els gats es recuperen després de la intervenció; un mòdul magatzem, i un mòdul per als lavabos. Personal qualificat (un veterinari i un auxi-liar de veterinària) s’encarreguen del funcionament del servei vete-rinari que preveu el sanejament i

El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona gestiona un miler d’adopcions

anuals de gats i gossos perduts o abandonats

Francesc Robledo explica que paral·lelament al CAACB, i en el marc de les actuacions muni-cipals per afavorir la tinença res-ponsable d’animals de companyia i promoure actituds cíviques, “Barcelona disposa d’equipa-ments destinats a l’esbarjo dels animals i es realitzen campanyes de sensibilització, que s’adrecen principalment als propietaris de mascotes i promouen accions en relació amb la recollida de depo-sicions i l’ús dels contenidors de rebuig (color gris), la identificació en xip i xapa, evitar l’abandona-

l’esterilització de gats pertanyents a colònies de la ciutat. En el pri-mer semestre d’aquest 2011, se n’han esterilitzat uns 1.500 gats, aproximadament, amb xifres sem-blants a l’any anterior.

La convivència amb els animals de companyia ens aporta grans beneficis socials i emocionals, però també hem de dedicar-los les atencions i els espais de lleu-re que necessiten. Tots hi sortim guanyant.

• Text: Carme Rira

32

gastronomia

ecoxarxa 4

EL PA ECOLÒGIC I ARTESÀUn producte de qualitat per a una dieta sana i saludable

El pa és un dels aliments bàsics de la nostra dieta des de fa molts segles. A

la nostra cultura, el pa s’elabora a partir del blat,

un cereal que té hidrats de carboni, proteïnes i poques grasses. Per aquest motiu té un gran valor nutritiu i és un aliment saludable

per a l’organisme: no engreixa, aporta energia,

vitamines, fibra i minerals. Els experts recomanen menjar entre 220 i 250 grams diaris d’aquest

producte. Malgrat això, els mites han fet que el

seu consum disminueixi.

33

gastronomia

ecoxarxa 4

El pa té moltes varietats, tant en els seus ingredients, com en les formes d’elaboració, cocció i presentacions. El secret és uti-litzar ingredients de qualitat i deixar la farina les hores neces-sàries perquè fermenti. Aques-ta és la característica principal del pa ecològic i artesà.

Un bon pa ha de contenir in-gredients d’origen cultiu ecolò-gic, sense productes químics, i el seu procés d’elaboració pot durar més de 12 hores. És un procés de producció llarg que permet que la farina faci tot el procés de fermentació, perquè mentre més temps fermenti, molt millor. D’aquesta manera s’aconsegueix un aliment més saludable per a la digestió i més riquesa de gustos i olors.

Per contra, el pa convencional té un procés de producció molt curt, bàsicament per qüestions econòmiques. S’utilitzen ingre-dients que ajuden a accelerar el procés, com per exemple el llevat de París o llevat fresc (es ven en forma de cub). La farina que s’utilitza sol ser farina re-finada, que ja no té el germen del gra (la part més rica en vi-tamines B i E, sals, proteïnes i àcids grassos).

En aquest sentit, cal assenya-lar que darrerament s’ha intro-duït la producció industrial de pa precuit. Aquest tipus de pa s’elabora interrompent la coc-ció i això fa que tingui una vida molt curta. Els reclams de l’es-til: “Hi ha pa calent” solen ser punts de venda de pa precuit.

És preferible, doncs, menjar pa bo i fred que no pas pa calent de mala qualitat.

Ingredients i elaboració

Per elaborar un bon pa ecolò-gic i artesà, primer de tot cal preparar el llevat mare hores abans de fer la massa. Aquest llevat està fet a partir d’una massa àcida natural amb fari-na i aigua, i fermentada entre una nit i tres dies en funció de la temperatura ambiental i l’estació de l’any. Aquesta

massa àcida es guarda a la ne-vera, tapada en un recipient de vidre, i s’ha de renovar un cop per setmana, afegint-hi farina i aigua. Així es manté correcta-ment i es troba a punt per fer el pa en el moment que calgui. L’aigua que s’utilitza és aigua de deu o de font natural.

El pa ecològic i artesà està fet amb ingredients ecològics, naturals i de qualitat, es cou en forn de llenya i s’elabora amb un treball manual molt artesanal

Bàrbara Vollmeyer, paradista del mercat ecològic “Món Empordà”, mentre elabora pa ecològic i artesà a casa seva.

34

gastronomia

ecoxarxa 4

Avui dia s’utilitza tot tipus de farina, com ara la farina de blat, d’espelta, de soja, de sègol, de civada, d’ordi, d’arròs, de cigrons... Tot i que s’utilitzen molt per les seves propietats, algunes d’aquestes farines fan que la massa sigui excessiva-ment densa, que el gust sigui insuls o que resulti difícil tre-ballar la massa. El gust del pa varia molt segons el tipus de farina que es faci servir. També s’hi afegeixen altres ingredients més gustosos i característics, com ara ceba, olives, herbes i espècies, panses, nous, format-ge de cabra...

Generalment, els pans ecològics s’elaboren amb farina integral ecològica. El gra per a la farina sempre ha de provenir del cul-tiu ecològic i preferiblement de camps situats a les zones més altes i muntanyoses, ja que les temperatures més baixes apor-ten un millor gust a la farina. Normalment, aquesta farina se sol treballar en molins de pedra i sempre acabada de moldre.

De forma eventual també s’uti-litza una mica de llevat sec, ecològic, per a aquelles perso-nes que encara prefereixen el pa més esponjós.

Una de les característiques principals del pa ecològic i ar-tesà és que és preferiblement amassat a mà i es cou en forn de llenya, amb una temperatu-ra constant. Abans de coure, la

massa del pa reposa al voltant d’una hora. El procés de cocció dura entre 50 minuts i una hora i, posteriorment, es deixa refre-dar el pa tapat amb una tela.

Un producte cada cop més habitual

En resum, podem afirmar que el pa ecològic i artesà té mol-tes hores de treball manual, es guarda més temps, el seu sabor és incomparable, la cocció es fa en forn de llenya i els ingredi-ents són ecològics, naturals i de qualitat. Per aquest motiu, el seu preu està lleugerament per sobre de la resta, tot i que és una diferència relativa si es tenen en compte tots aquests aspectes.

Segons explica Lola Puig, del mercat ecològic itinerant Món Empordà, cada vegada hi ha

Té un procés llarg de fermentació que facilita la digestió i li

aporta més riquesa de gustos i olors, per això és tan saludable

per portar una vida sana

La Bàrbara utilitza ingredients de cultiu ecològic, treballa la massa

de forma molt artesanal i cou el pa en el seu forn de llenya.

35

gastronomia

ecoxarxa 4

• Text: Cristina Gallego

Fotografia: Dolors Gibert

més persones que es plantegen un canvi en els hàbits alimen-taris i en les seves dietes i per això consumeixen aliments més saludables. De vegades, són persones que aprecien les seves característiques. D’al-tres, en canvi, han optat per combinar els diferents tipus de pa que hi ha. Però, segons explica, “bàsicament la gent que s’ha plantejat canviar el consum de pa convencional pel de pa ecològic té problemes de salut. En general, pateixen malalties digestives, diabetis, infermetats celíaques, proble-mes d’obesitat o al·lèrgies a algun tipus de llavors, entre d’altres”. I és que les seves pro-pietats són molt beneficioses i es necessita menys quantitat de pa per quedar satisfet que no pas amb el pa convencional. Sigui com sigui, el pa ecològic i artesà cada cop està més pre-sent a la nostra dieta.

Punts de venda

La Lola explica que fa molts anys que es comercialitza el pa ecològic i artesanal, tot i que “des de fa uns tres anys s’han dupli-cat els punts de venda, perquè fins llavors la farina ecològica costava molt de trobar i s’havia d’anar a buscar lluny. Ara, tot el que es fa al dia es ven”.

Aquest producte es pot trobar a diverses botigues, com ara bio o dietètiques, i a diferents mercats ecològics o medievals, on normalment la producció és artesanal i s’assegura que els ingredients provenen de cultiu ecològic. Pel que fa a la normativa regu-ladora de la producció i venda de productes ecològics i artesanals, aquests han dur el certificat del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

Tot i això, als mercats i fires, on s’elaboren els productes al moment i es venen directament al consumidor, s’han de vendre envasats i amb el corresponent registre sanitari.

El pa ecològic i artesà és un dels molts productes amb essència purament ecològica, elaborats amb criteris de sostenibilitat i de respecte vers el medi am-bient. I, el més important, amb un procés d’elaboració enfocat sempre de forma conscient cap al consumidor.

S’aconsella menjar pa ecològic i artesà de forma habitual, especialment a persones que pateixen problemes digestius, de diabetis, d’obesitat, celíacs o amb al·lèrgia a algun tipus de llavors

Per elaborar aquests productes, es poden utilitzar una gran varietat d’ingredients (ceba, olives, panses, nous, formatge, etc.) que, a banda de les seves propietats sanes i saludables, també els fan molt gustosos i aromàtics.

36

gastronomia

ecoxarxa 4

la receptaPIZZA VEGETAL

IngredIents:

Per a la massa: 200 grams de farina integral

(es recomana que sigui d’espelta) 10 grams de llevat de cervesaOli d’oliva

(extraverge)SalAigua

elaboracIó:

Cal escalfar 100 ml d’aigua fins que estigui tèbia i dissoldre-hi 10 gr. de llevat de cervesa. Es posa la farina en un bol, s’hi fa un forat i s’hi tira el llevat dis-solt. Cal afegir una cullerada d’oli i sal, barrejar els ingre-dients i obtenir-ne una massa. Es treu la massa del bol i s’ha de treballar sobre la taula fins que es torni llisa i elàstica.

Es deixa reposar la massa ben coberta en un lloc càlid durant unes dues hores.

Mentre reposa la massa, es talla el cogombre en tires, l’al-bergínia i el carbassó en filets i es posa en un recipient. Cal afegir-hi sal i pebre, un mica d’all i unes gotes d’oli, deixar-ho perquè agafi gust i remoure-ho de tant en tant.

S’ha d’escalfar la safata lleuge-rament durant 3 minuts. S’hi posa una capa de la verdura, es cou durant 10 minuts, i es gira després de 5 minuts. Cal untar la safata del forn lleuge-rament, estirar la massa amb les mans o el rodet i punxar-la amb una forquilla perquè en coure-ho no es formin bombo-lles. S’espremen i s’aixafen els tomàquets pelats i s’estenen uniformement sobre la massa. Cal afegir-hi la resta de la ver-dura cuita.

Es cou la pizza al forn a uns 180 graus (opció gratinar) fins que estigui ben cruixent du-rant uns 10 o 12 minuts. Si es vol, també es pot donar una capa fina de formatge mozza-rella o gouda per sobre abans de ficar-ho al forn.

• Bàrbara Vollmeyer

Per posar a sobre la massa: Tomàquets pelatsUn pebrotUn cogombreUn carbassóUna albergíniaAllOli extravergeSal i pebreFormatge mozzarella al gust

Una de les pizzes vegetals elaborades

per Bàrbara Vollmeyer. Foto Dolors Gibert

38

descobrir...

ecoxarxa 4

Viure amb plena harmonia amb la natura

El Fonoll

El Fonoll és un poble naturista del qual quan se n’ha fet referència, majoritàriament, en algun mitjà de comunicació, ha estat per ressaltar-lo com a poble nudista. No obstant, el Fonoll arreplega una filosofia en què anar nu és un aspecte essencial, però un més d’una manera molt determinada d’entendre la vida.

En l’antiguitat ja es practica-va el nudisme en diversos in-drets com Babilònia o Assíria. A la Roma i la Grècia antiga es retia culte al cos a través de diverses manifestacions es-portives i artístiques com, per exemple, l’escultura i, fins i tot, hi havia espais públics re-servats per a la seva pràctica.

La nuesa era considerada com una teràpia natural de la qual s’aprofitaven els efectes benefi-ciosos dels banys de sol sobre el cos nu.

El cristianisme va representar un impediment per a la pràctica de la nuesa i la desaparició de les seves expressions artístiques

que es recuperarien, posterior-ment, amb el romanticisme. L’actual moviment naturista neix a Alemanya a principis del segle XX. Aquest moviment es va desenvolupant, fins als nos-tres dies, per tal de practicar i difondre el nudisme i, així, be-neficiar el propi cos i la ment,

39

descobrir...

ecoxarxa 4

“El naturisme és una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d’afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient”Federació Naturista Internacional

a través, també, de la salut i l’alimentació natural.

A Catalunya hi ha diversos es-pais naturistes com càmpings i platges, i també el poble del Fonoll –únic en tot l’Estat–, on hi acudeix gent de diversos in-drets del món.

La recuperació d’un poble abandonat

El poble naturista del Fonoll, un dels pobles més antics de Catalunya que va quedar aban-donat per la pesta del segle XIV i després per la Guerra Civil, es troba a la Vall de Corb, a la Conca de Barberà (comarques

tarragonines). Aquest poblet mil·lenari de pedra fou com-prat l’any 1995 i reconstruït el 1998 per Emili Vives que, com a propietari i promotor, és qui el gestiona en l’actualitat.

“L’estem ressuscitant, així ho demostra que cada any vénen unes 15.000 persones de tot el món. Estem fent un espai natu-rista, un espai de llibertat on la gent pugui gaudir de la natura i de bon ambient. La recupera-ció d’aquest poble, malgrat ser una iniciativa personal, mai no ha estat un projecte econòmic, és un projecte de vida que vaig començar amb més il·lusió que diners”, confirma l’Emili Vives.

Una de les tertúlies improvisades a la plaça del poble.

El Fonoll, que compta amb unes 165 hectàrees de boscos, prats, camins i racons idíl·lics per practicar el naturisme, està obert tot l’any. Els seus habitat-ges tenen una capacitat per a unes 130 persones, a més de la zona d’acampada i de l’alberg. “Ens abriguem i vestim quan ens hem d’abrigar: nits, tardor, hivern... També fem la paella vegetariana (els diumenges) des

40

descobrir...

ecoxarxa 4

de fa 12 anys. Per tant, portem més de 600 paelles fetes. Hi ha gent que només ve per la paella, que per 7 euros es pot repetir”, comenta.

Aquest poble naturista també disposa d’una bassa d’aigua on es pot prendre el sol i fer un bany envoltat d’arbres i una esplèndida vista, un restau-rant, un espai lúdic i de joc i una petita botiga on es ven una mica de tot. La biblioteca porta per nom Oriol Àvila, com a ho-menatge a una de les persones més significatives del naturis-me a Catalunya i a tot l’Estat espanyol. Josep Oriol Àvila va fundar l’any 1945, amb Josep M. Espinàs i Ramón Folch i Camarasa, la revista el CRIT; ha estat secretari general de la Societat Naturista Vegetari-ana de Catalunya i president de la Federación Naturista Vegetariana. L’any 1979 va

fundar el Centre d’Estudis Na-turistes i l’any 1981 l’Institut d’Agricultura Biològica Natu-ral, entitats de les que n’és el president. Fou soci fundador i primer president del Club Ca-talà de Naturisme, entre mol-tes d’altres iniciatives.

L’objectiu del Fonoll, a més de practicar el nudisme, és com proclama l’Emili Vives “viure amb plena harmonia amb la natura”. I és que el nudisme, encara que és un aspecte es-sencial i identitari del poble i del naturisme, no deixa de ser una forma d’expressió, que es complementa amb un arrela-ment ben fort a les lleis de la pròpia natura i, per tant, dir que el Fonoll és un poble nu-dista és una simplificació de tota una filosofia de vida.

Una illa de llibertat

La primera sensació que el vi-sitant rep és com si hagués en-trat en un altre món. En un es-pai idíl·lic. El noms de les cases (afecte, sol, il·lusió, pau, har-monia, carícies, amistat, amor, sensualitat, alegria, natura, joventut, tendresa, salut, felici-tat, llibertat...); la plaça central del poble dedicada a Salvador

La biblioteca.

Un assistent a una de

les sessions de ioga.

41

descobrir...

ecoxarxa 4

• Text: Eduard Martí

Fotografia: Lluís Comí

Puig Antic, el jove anarquista executat per ja l’agònic règim franquista; la seva biblioteca amb més de 22.000 llibres; els seus dos ateneus i, sobretot, la nuesa dels seus habitants, efí-mers o no, ens transporta cap a un ideal, una filosofia que traspua llibertat i harmonia. Aquesta llibertat ve donada, entre d’altres aspectes, pel fet d’anar nu, ja que la nuesa per-met una certa igualtat entre tothom. Tal com manifesta El Club Català de Naturisme “el naturisme promou la igualtat social. En molts casos la roba posa barreres artificials o difi-culta la relació entre persones. Les persones nues són més

iguals entre elles, independent-ment de la classe social, ideolo-gia, religió...”. I és que el fet de despendre’ns de la roba és com si cadascú es desprengués, al-hora, de prejudicis, inhibicions i tabús i, per tant, ens fa sentir més lliures i iguals.

El fet d’anar despullat a l’hora de dinar o sopar, en el restau-rant; de fer alguna de les excur-sions programades enmig del bosc; fer petar la xerrada amb algun altre resident o, simple-ment, passejar al costat de les seves cases de pedra sense im-portar la forma i particularitat de cada cos, esculpeix una com-plicitat i una creixent sensació

“Les persones nues són més iguals entre elles, independentment de la classe social, ideologia, religió... El naturisme és una filosofia socialment constructiva i respectuosa amb tothom, amb les seves diferències. El naturisme només espera el mateix respecte”Club Català de Naturisme

de llibertat. És una al·legoria, possiblement, a les “icàries” que molts van idealitzar.

El Club Català de Naturis-me, en defensa de la nuesa de tots els cossos com un aspec-te lligat, indiscutiblement, al naturisme, preveu que “seria discriminatori que només les

Preparant el dinar a la cuina del restaurant.

42

descobrir...

ecoxarxa 4

persones que compleixen uns determinats cànons de bellesa poguessin gaudir del naturis-me. La nuesa és un mitjà per aconseguir l’acceptació del cos. Quan està nu, el cos humà ex-posa tota la seva bellesa, crea orgull del cos propi i redueix el desig pel que no es té. Si la gent accepta el seu cos podrà ser més feliç”.

Activitats

Al marge, però, del fet d’anar despullat, al Fonoll, seguint els criteris marcats per la pròpia filosofia del naturisme, i tam-bé pels promotors i gestors, es realitzen diverses activitats amb què, entre totes, es pot te-nir una idea molt més acurada d’aquest peculiar poble.

Un grup de veïns fent petar la xerrada a la porta dels allotjaments.

El carrer principal d’El Fonoll.

Les activitats que es desenvo-lupen són diverses i varien se-gons la temporada de l’any. El ioga, el reiki, les constel·lacions familiars, els massatges, les

excursions, els tallers de tan-tra, els menjars col·lectius com la coneguda “paella vegetaria-na” dels diumenges... , són ac-tivitats habituals.

43

descobrir...

ecoxarxa 4

L’alberg.

La pancarta ens recorda que ens trobem al Fonoll.

A més, i segons ens recorda Emili Vives, hi ha dos ateneus: un naturista i l’altre eclèctic, lliberal, ateu i agnòstic on se celebren diverses conferències xerrades i tallers.

En definitiva, passar uns dies al Fonoll és una experiència que ens aportarà harmonia, tranquil·litat, complicitat i, con-següentment, retrobar-nos amb l’essència del naturalisme.

L’Emili Vives el defineix “com un gran arbre amb moltes branques on hi ha naturistes, ecologistes, vegetarians… i, quantes més branques, més in-tegrats amb l’arbre naturista”.

El Fonoll, doncs, ens convida gentilment a viure en plena harmonia amb la natura.

“Un propòsit del naturisme és promoure la salut del cos i de la ment. El naturisme promou la salut òptima a través del contacte complet del cos amb els elements naturals: sol, aigua, aire i terra. Per mantenir una bona salut física cal una dieta equilibrada, com l’alimentació mediterrània o l’ovo-lacto-vegetariana, i la pràctica d’esports. Per millorar tant el benestar del cos com de la ment, es poden practicar moltes acti-vitats com el massatge, la sau-na, la relaxació o el ioga... Els naturistes esdevenen persones més sanes, equilibrades i felices”Club Català de Naturisme

• Text: Carles B. Gorbs

Fotografia: Dolors Gibert

44

consum

ecoxarxa 4

Els aliments funcionals, funcionen?Expressions com ara “sense colesterol”, “amb fibra”, “enriquit amb calci”, “amb omega 3”, “ajuda a controlar el teu pes”, “ajudes les teves defenses”, “light”, “baix contingut en sal”, etc..., són reclams publicitaris de molts productes alimentaris que ens prometen beneficis addicionals per a la salut. Són els anomenats aliments funcionals, cada cop més nombrosos a les botigues del nostre país.

Feu una prova, aneu a la sec-ció de lactis d’un supermercat i intenteu trobar d’un cop d’ull un iogurt natural i una am-polla de llet sencera. Quanta estona heu trigat a localitzar-los? És molt probable que no els hagueu trobat a la prime-

ra. Segurament heu vist abans tota una gamma de iogurts i de llet de diferents gustos o amb algun ingredient afegit. És només un exemple de la gran varietat de productes alimen-taris que trobem a les nostres botigues avui dia.

La creixent preocupació per la salut i el benestar físic a la nos-tra societat ha fet que l’alimen-tació adquireixi una importàn-cia cabdal. Especialment per a alguns sectors com els esportis-tes, la gent gran, els joves, el fet de menjar no és només un acte

45

consum

ecoxarxa 4

per ingerir els nutrients ade-quats i satisfer les necessitats orgàniques, sinó que també és per millorar la salut i l’aspecte físic i prevenir malalties. En aquest context neix el concepte d’aliment funcional.

Els aliments funcionals

Els aliments funcionals poden definir-se com aquells als quals s’ha afegit (o eliminat) un o més ingredients o bé s’han modificat de manera que les seves propie-tats van més enllà de les estric-tament nutritives i pretenen aconseguir determinats efectes positius sobre l’organisme, ge-neralment preventius o protec-tors, davant certes malalties.

Els primers aliments funci-onals apareixen al Japó, als anys vuitanta. L’augment de l’esperança de vida de la po-blació i l’increment de la des-pesa sanitària afavoreixen el seu desenvolupament sota les promeses de millorar la sa-lut de la ciutadania. El canvi d’hàbits alimentaris amb die-tes desequilibrades, riques en greixos saturats i pobres en de-terminats minerals, vitamines i fibres, contribueix a l’expan-sió d’aquest tipus de productes en altres països com USA i el Canadà i, finalment, han en-trat amb força a Europa.

Actualment, al mercat espa-nyol se’n comercialitzen més de dos-cents. Tots exhibeixen a les etiquetes declaracions sobre les seves propietats sa-ludables i són aquestes matei-

xes declaracions les que poden confondre els consumidors.

El nou Reglament de la UE so-bre declaracions nutricionals i propietats saludables dels ali-ments pretén regular aquesta situació i assegurar que la in-formació de les etiquetes dels aliments funcionals sigui real, clara, fiable i útil per al consu-midor. El Reglament comple-menta la normativa ja existent, com ara el Codex Alimentarius i la Directiva 2000/13/CE, que prohibeix l’ús d’informació que pugui induir a error al compra-dor o que atribueixi propietats medicinals als aliments.

> Declaració nutricional: qualsevol declaració que afirmi, suggereixi o doni a enten-dre que un aliment té propietats nutricionals benèfiques específiques amb motiu de l’aportació energètica (valor calòric) o els nutrients o altres substàncies.

> Declaració de propietats saludables: qualsevol declaració que afirmi, suggereixi o doni a entendre que hi ha una relació entre una categoria d’aliments, un aliment o un dels seus components i la salut.

A causa de la imatge positiva que es dóna als aliments funci-onals, és fonamental protegir al

consumidor de declaracions en-ganyoses. L’impacte d’aquests productes sobre els hàbits di-etètics i sobre la ingesta total de nutrients pot ser important, sobretot en determinats grups de risc, com els infants i joves i les persones amb trastorns o malalties específiques.

Els productes només podran anunciar les propietats nutri-cionals si es troben incloses a la llista del Reglament i com-pleixen amb les condicions es-pecífiques d’ús.

Tanmateix, les declaracions de propietats saludables només s’autoritzaran després d’una avaluació científica que serà realitzada per l’Autoritat Euro-pea de Seguretat Alimentària.

46

consum

ecoxarxa 4

No dubtem de les bones intencions del reglament europeu per inten-tar posar ordre en l’actual caos del mercat, però hi ha determinats as-pectes que, com a organització de consumidors, ens preocupen i ens faran mantenir en estat d’alerta. En primer lloc, considerem exces-sius els terminis de què disposarà

la indústria del sector per adaptar-se a la normativa: tres anys per provar els beneficis dels aliments funcionals, 2 anys per als conside-rats “light” o “baixos en greixos” i fins a quinze anys per canviar de nom marques o denominacions comercials que donin a entendre efectes saludables.

En segon lloc, es diu que “només s’autoritzarà l’ús de declaracions nutricionals i de propietats salu-dables quan el consumidor mitjà comprengui els efectes beneficio-sos tal com s’expressen en la decla-ració” (Article 5.2 del Reglament).

Què s’entén per “consumidor mit-jà”? És un concepte ambigu que pot donar lloc a interpretacions diverses segons els interessos de la indústria.

D’altra banda, s’admeten al-legacions de propietats saludables referents a funcions psicològiques (Article 13.1) que difícilment es podran provar científicament.

Caldrà veure com intervenen les autoritats de seguretat alimen-tària per controlar tot el procés d’avaluació científica i el compli-ment de la legislació i si ho fan

DECLARACIONS NUTRICIONALS

Valor energètic

Greixos

Fibra

Greixos saturats

Sucres

Sodi / Sal

Vitamines o minerals

Nutrients

“Light”

Alcohol

Baix valor. Si té menys de 400 kcal/kg (sòlids) o 20 kcal/kg (líquids)

Sense valor. Menys de 4 kcal/kg

Baix contingut. Menys de 30 g/kg (sòlids) o 15 g/kg (líquids)

Sense. Menys de 5 g/kg

Font de fibra. Com a mínim 30 g de fibra per kg

Alt contingut. Com a mínim 60 g de fibra per kg

Baix contingut. Menys d’1,5 g/kg (sòlids) o 7,5 g/kg (líquids)

Sense. Menys d’1 g/kg

Baix contingut. Menys de 50 g/kg (sòlids) o 25 g/kg (líquid)

Sense. Menys de 5 g/kg

Baix contingut. Menys d’1,2 g/kg

Sense. Menys de 0,05 g/kg

Font de vitamines. Haurà de tenir una quantitat significativa, encara no establerta per la UE

Alt contingut. Com a mínim el doble de la quantitat significativa

Major contingut. Com a mínim 30% més de nutrients que un producte similar

Contingut reduït. Com a mínim 30% menys de nutrients que un producte similar

Ha de tenir contingut reduït d’un nutrient

Ha d’aparèixer una indicació de les característiques per les quals l’aliment és “light”

Les begudes amb més d’1,2% en volum d’alcohol no podran incloure declaracions de propietats saludables

Si seguim una dieta equilibrada, fem una mica

d’exercici i mantenim hàbits de vida saludable, tindrem més números per gaudir de bona

salut. Això és el més funcional.

47

consum

ecoxarxa 4

amb total independència, tal com queda especificat, per assegurar la protecció dels consumidors.

Com a conclusió no hem d’oblidar que:

> L’etiquetatge i la publicitat són els mitjans d’informació contínua i directa al consumidor, per tant, han de ser veraços, complets i no han d’induir a error.

> Els aliments funcionals poden oferir la possibilitat de millorar la salut i prevenir certes malalties sempre que formin part d’una di-eta equilibrada i d’un estil de vida saludable, mai per si mateixos. Poden resultar un complement interessant, però no són una ne-cessitat.

> L’excessiva ingesta de deter-minats aliments funcionals pot desequilibrar la dieta i provocar perjudicis, sobretot en determi-nats grups sensibles com són els infants, els joves i persones amb carències o malalties específiques.

Amb els coneixements actuals podem afirmar, sens dubte, que determinats components dels ali-ments tenen propietats beneficio-ses per a l’organisme i ajuden a la prevenció de malalties.

En la immensa majoria de casos no cal recórrer a aliments funcio-nals, inventats per una indústria que busca un valor afegit en els seus productes per diferenciar-se d’altres i fer-se un lloc en el mer-cat dels països desenvolupats, on el màrqueting juga un paper molt important. A més a més, el con-

sumidor paga un preu més elevat que no es justifica amb els possi-bles avantatges nutricionals.

Si seguim una dieta equilibrada, fem una mica d’exercici i mantenim

hàbits de vida saludable, tindrem més números per gaudir de bona salut. Això és el més funcional.

POSSIBLES EFECTES PER A LA SALUT

Contribueixen a reduir el risc de malaltia cardiovascular, el risc de certs tipus de càncer i milloren el desenvolupament del teixit nerviós i les funcions visuals. Poden reduir els pro-cessos inflamatoris.

Ajuden a reduir la concentració de colesterol a la sang i el risc de malaltia cardiovascular.

Poden disminuir malformacions en el tub neural i ajuden a reduir el risc de malalties cardiovasculars .

Ajuden al desenvolupament dels ossos i les dents. Interve-nen en la transmissió nerviosa i els moviments musculars. Poden prevenir l’osteoporosi.

Afavoreixen la funció visual i l’absorció del calci, respecti-vament.

Ajuden al desenvolupament dels ossos i milloren el sistema immunològic.

Ajuden a millorar el desenvolupament dels nens de 0 a 3 anys .

Aquests aliments poden prendre’s quan la lactància mater-na no és possible.

Ajuden a desenvolupar els ossos i les dents. Intervenen en la transmissió nerviosa i els moviments musculars. Poden prevenir l’osteoporosi.

Afavoreixen la funció visual i l’absorció del calci, respecti-vament.

Contribueixen a reduir el risc de malaltia cardiovascular, el risc de certs tipus de càncer i milloren el desenvolupament del teixit nerviós i les funcions visuals. Poden reduir els pro-cessos inflamatoris.

Afavoreixen el funcionament del sistema gastrointestinal i redueixen la incidència i la durada de les diarrees. Milloren la qualitat de la microflora intestinal.

Afavoreixen la funció visual i l’absorció del calci, respecti-vament.

Ajuden a desenvolupar els ossos i les dents. Intervenen en la transmissió nerviosa i els moviments musculars.

Faciliten el transport d’oxigen a la sang i poden prevenir l’aparició d’anèmies.

La fibra ajuda a reduir el risc de càncer de colon i millora la qualitat de la microflora intestinal.

El ferro facilita el transport d’oxigen a la sang i pot prevenir l’aparició d’anèmies.

Poden disminuir malformacions al tub neural i ajuden a re-duir el risc de malalties cardiovasculars.

Poden disminuir el risc de malalties cardiovasculars.

Ajuden a disminuir la concentració de colesterol a la sang i el risc de malalties cardiovasculars.

El iode facilita la fabricació d’hormones tiroïdals, impres-cindibles per a un desenvolupament físic i psíquic normal i evitar disfuncions tiroïdals.

COMPONENT FUNCIONAL

Àcids grassos omega-3

Àcid oleic

Àcid fòlic

Calci

Vitamines A i D

Fòsfor i Zinc

Àcids grassos

Vitamines i minerals

Calci

Vitamines A i D

Àcids grassos omega-3 i àcid oleic

Bacteris probiòtics

Vitamines A i D i minerals (Calci i Ferro)

Fibra i minerals

Àcid fòlic

Àcids omega-3

Fitosterols

Iode

ALIMENT FUNCIONAL

Llets enriquides

Llets infantils d’iniciació i de continuació

Iogurts enriquits

Llets fermentades

Sucs enriquits

Cereals fortificants

Pa enriquit

Ous enriquits

Margarines enriquides

Sal iodada

• Sergi Viñals

Ambientòleg i Tècnic en Consum

Camins escolars

La necessitat de treballar per una mobilitat més sostenible i de proporcionar als nens i nenes

itineraris segurs per anar caminant o amb bicicleta a l’escola, impulsa la creació dels camins escolars

El projecte de camins escolars té com a objectiu millorar l’ac-cessibilitat als centres d’estudi d’una forma segura i sostenible formant els escolars en hàbits saludables i segurs, a la vega-da que comencen a aprendre a ser autònoms. Per tant, consis-teix en l’adequació d’itineraris escolars segurs tot recuperant l’espai públic de l’entorn del centre com a espai de relació i convivència, i també represen-ta una oportunitat educativa per a l’escola per treballar els valors de ciutadania activa.

En els projectes de camins escolars, les administracions

públiques locals tenen un paper destacat, però cal la participació activa dels nens/es, pares i mares, policia mu-nicipal, directius i tècnics de mobilitat, d’educació i repre-sentants del món associatiu. La participació dels diferents actors serà clau per definir els itineraris de vianants per garantir la seguretat i confort dels nens i nenes en els seus trajectes cap a l’escola.

Aquestes actuacions consis-teixen a adaptar els itineraris als camps de visió dels nens i nenes, en especial atenció als encreuaments, tot garan-

tint trajectes ben connectats i accessibles. També es pot treballar en la il·luminació, la supressió de barreres ar-quitectòniques i visuals, la pacificació del trànsit mo-toritzat... En resum, són ac-tuacions que garanteixen i optimitzen les condicions de seguretat i confort per als vi-anants.

També cal considerar que, des del punt de vista peda-gògic, un projecte de camí escolar és una oportunitat educativa per desenvolupar els valors de ciutadania ac-tiva, no només dels més pe-

48 ecoxarxa 4

mobilitat

ecoxarxa 4 49

mobilitat

tits i de la seva relació amb l’entorn, sinó de tota la co-munitat. En definitiva, la col·laboració i participació de tots els agents que inte-ractuen en la comunitat i la implicació dels agents invo-lucrats en l’educació dels més joves, serà un element clau per a l’avanç d’aquests projectes.

Cada poble, ciutat o bar-ri haurà de definir el seu propi projecte adaptat a les seves característiques, tant

fortaleses com mancances, però tots tindran una fina-litat comuna: afavorir que els nois i les noies de la ciutat guanyin autonomia personal, responsabilitat i qualitat de vida, mentre van i vénen sols a l’escola o passegen i, alhora, promou-

re un compromís ciutadà de participació i corespon-sabilitat, tant en la millora de l’espai públic com en les oportunitats educatives de la comunitat.

• Text: Montse Pascual

Fotografia: Dolors Gibert

El projecte de camins escolars té com a objectiu millorar l’accessibilitat als centres d’estudi d’una forma segura i sostenible formant els

escolars en hàbits saludables i segurs.

50

art i cultura

ecoxarxa 4

El Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient

El Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (FICMA) es va fundar a Barcelona el 1993 i des de llavors, i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment.

El FICMA és el festival de ci-nema de medi ambient amb més edicions celebrades al món –només després del Festival de Washington– i se situa com el més antic d’Europa en el seu gènere. És l’únic que té una sec-ció competitiva que no accepta produccions amb més d’un any d’antiguitat a l’any d’edició de l’esdeveniment, cosa que el si-tua al capdavant dels festivals d’aquesta temàtica. Festival re-conegut internacionalment, l’any 2000 va rebre el Prince´s Award, premi de la Comunitat Europea, atorgat per l’Agència Europea del Medi Ambient de la CE i la Fundació Prince´s Award.

Alhora, és el fundador de la ma-jor i més important xarxa mundi-al de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Fes-tival Network), que permet man-tenir un vincle de col·laboració

i solidaritat entre els esdeveni-ments, i també ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cine-ma i el medi ambient a la xarxa.

Aquest festival ha obert una fi-nestra per donar a l’audiovisual el paper d’educar, sensibilitzar i denunciar, a més d’entretenir. Des de llavors, manté i defen-sa que “el medi ambient és un

dret humà”, un bé comú amb la rellevància i importància que té per a la nostra vida i la del planeta. L’ecologia, la cultura, l’economia, els processos migra-toris, les guerres, la tala indis-criminada de boscos, les qüesti-ons socials, entre tantes altres coses, formen l’essència per la qual aquest festival va sorgir i va començar el seu camí fins a l’actualitat.

L’actriu Daryl Hannah, durant el festival de l’any 2010.

51

art i cultura

ecoxarxa 4

Una relació internacional

Ha impulsat iniciatives con-juntes amb la Fundació Ro-bert Redford i el Festival de Sundance, amb Tree Media –productora de Leonardo Di-Caprio– editant un DVD de distribució gratuïta amb dos curts produïts per l’actor, i col-labora de forma activa en l’en-

Cartell del Festival d’aquest any 2011.

El FICMA és una associació cultural sense ànim de lucre nascuda el 1993 que organitza i celebra des d’aleshores el Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient de Barcelona.

El Festival manté i defensa que “el medi ambient és un dret humà”, un bé comú amb la rellevància i importància que té per a la nostra vida i la del planeta.

senyament i l’educació mitjan-çant la més gran videoteca del món (més de 4.000 produccions cedides pels autors i produc-tors amb aquest fi).

Durant aquests divuit anys del FICMA, moltes persones del món de la política, dels drets humans i de la cinema-tografia mundial, s’han donat

cita per donar el seu suport, la seva solidaritat i aportar, des de la seva trinxera, el seu gra de sorra, entre els quals podem destacar “els padrins i ambaixadors”: actors com Martin Sheen, Daryl Hannah i Daphne Zuniga. També ha tin-gut l’honor de compartir amb Goldie Hawn, Fernando True-ba, Hebe de Bonafini, Jeremy Irons, Charris Ford, Steve Macurry, Jorge Preloran, Paco Feria, Paul Laverty, Ken Lo-ach, Icíar Bollaín, Lola Ames, Barbara Williams, María Miró i Íngrid Rubio, i també d’inte-ractuar activament amb en-titats com Green Cross Inter-national, Madres de la Plaza de Mayo, Greenpeace Inter-national, Fundació Cousteau i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). El FICMA ha estat també el primer festival a enge-gar una política d’adquisicions i a fer-hi participar les grans cadenes de televisió mundials com ara National Geographic Channel, Discovery Channel, HBO, TVE, Odissea i Arte, en-tre moltes altres.

52

art i cultura

ecoxarxa 4

El petit FICMA“El Petit FICMA” neix des del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient de Barcelona amb l’objectiu d’apropar el cinema i el medi ambient als alumnes de primària, secundària i batxillerat

El petit FICMA té com a finalitat aprendre a analitzar pel·lícules

amb una perspectiva didàctica, tècnica i estètica,

sociològica i afectiva.

Barcelona del 5 al 1

3 de Novem

bre

www.�cma.com

Amb el suport de: Hi col·laboren:

El FICMA ha donat els seus pri-mers passos com un projecte pre-ocupant i molest per a alguns; necessari i saludable per a uns altres. Amb els anys i el cami-

nar, es va anar fent una realitat internacionalment reconeguda i referenciada. Avui, en el llindar de les dues dècades del seu nai-xement, podríem dir que el Fes-

Del 5 al 13 de novembre (als Cinemes Cinesa Diagonal, Ci-nemes Girona i a l’Espai Jove

la Fontana) va néixer “El petit FICMA”, un Festival de petit format per als més petits. Es tracta del primer Festival de Ci-nema de Medi Ambient dirigit al públic infantil i juvenil, amb uns objectius molt clars: apro-par el cinema i el medi ambient a les escoles i als més joves.

“El petit FICMA” neix com una extensió del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient de Barcelo-na, amb el mateix esperit de sensibilitzar, generar cons-ciència i cultura cinema-togràfica i mediambiental, potenciar l’ús de l’audiovi-sual en l’educació i ser una llançadora de continguts de qualitat.

Aquesta nova iniciativa té com a objectiu oferir una pro-posta lúdica oberta al públic familiar amb grans estrenes i, alhora, ser una eina educa-tiva i formativa per a les es-coles amb tallers i projecció de diferents produccions amb la finalitat d’aprendre més sobre medi ambient i sobre el llenguatge audiovisual.

Plumíferos, una pel·lícula que narra les aventures d’un grup d’ocells que viuen en una gran ciutat.

tival Internacional de Cinema de Medi Ambient, popularment conegut com FICMA, és més que una realitat: és un servei públic necessari i compromès.

53

art i cultura

ecoxarxa 4

www.ficmateca.org

Aquest festival, doncs, pre-tén despertar el sentit crític i d’opinió del jove i el nen sobre allò que està veient a la pan-talla. L’audiovisual és una eina educativa i d’entreteni-ment molt interessant de la qual, si aprenem a llegir en-tre línies, se’n poden extreure molts missatges i elements que poden contribuir a un ma-jor aprenentatge.

EL FICMA ha impulsat iniciatives conjuntes amb la Fundació Robert Redford i la productora de Leonardo DiCaprio, entre d’altres.

Dreaming in Nicaragua, dins de la programació del Petit FICMA, és una defensa a la infància i a la solidaritat.

• FICMA / Carles B. Gorbs

La FICMATECA

La FICMATECA és la major videoteca online de temàtica mediambiental que hi ha actualment. Aquesta proposta cinematogràfica del FICMA allotja, per mitjà d’una web, diversos films que poden visionar-se online. Documentals, curtmetratges, animacions…, formen part de l’arxiu del mateix Festival Internacional de Medi Am-bient. En aquest sentit, el seu fons documental, fruit d’una exhaustiva selecció, disposa ja en l’actualitat de més de 3.000 films provinents de la seva participació, en més de 18 anys del Festival, i que es renoven en cada edició.

El seu accés és restringit a l’educació i permet que el docent pugui projectar-ho dins de les aules. Tanmateix, aquesta iniciativa ofereix un servei a més de setanta mil docents i quasi un milió d’alumnes d’arreu de Catalunya.

La FICMATECA funciona ara fa un any a Catalunya gràcies al suport i col·laboració de l’Obra Social la Caixa, l’Ajuntament del Prat de Llobregat i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

54

entitats

ecoxarxa 4

IAEDENSALVEM L’EMPORDÀ

La IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura) és una entitat sense ànim de lucre ni vinculació partidista que es va fundar

el 1980. És la segona entitat ecologista més antiga de Catalunya i ha constituït sempre el nucli del

conservacionisme i ecologisme empordanès. Fruit de les seves campanyes s’ha assolit la protecció legal dels Aiguamolls de l’Empordà, l’Albera i el Cap de Creus.

A principis de 2000, el con-junt de projectes urbanístics i d’infraestructures que amena-çaven l’Empordà, juntament amb la manca de planificació territorial, va impulsar la cre-ació d’una plataforma ciutada-na que treballés per a la pre-servació del territori de l’Alt Empordà. En aquest moment, per iniciativa de la IAEDEN, va néixer Salvem l’Empordà, amb l’objectiu de reivindicar una planificació territorial coherent i aturar tots els pro-jectes agressius pel territori. Així doncs, a partir d’aquest moment, la IAEDEN i Salvem l’Empordà esdevenen dos eixos de l’entitat que es complimen-ten i es reparteixen les feines: la continuïtat de les activitats per difondre el patrimoni natu-ral duta a terme per la primera i la part més reivindicativa per la segona.

La IAEDEN és la segona entitat ecologista més antiga de Catalunya.

Demolició de l’emblemàtic edifici a la desembocadura del Fluvià. Foto: iAeDen-sAlvem l’emporDà

55

entitats

ecoxarxa 4

Així, des de la IAEDEN es po-tencien activitats per conèixer el patrimoni natural a través de l’educació ambiental. Du-rant l’any s’organitzen cursos, xerrades, sortides i diverses activitats per tal d’assolir aquest objectiu. Destaquen per sobre de les altres, pel seu èxit de participació i per la seva continuïtat en el temps, els campaments de natura per a nens i joves, la fira infantil d’intercanvi, els mercats de segona mà, els premis juvenils de dibuix i pintura naturalis-ta i de recerca científica am-biental i el festival de cinema ambiental i solidari de Figue-res. La majoria d’activitats es realitzen a diversos indrets de la comarca, tot i que tot sovint també es visiten altres llocs més llunyans.

IAEDEN-Salvem l’Empordà és una entitat comarcal, però com a soci de la Federació d’Eco-logistes de Catalunya (EdC) també està en constant relació amb altres entitats conservaci-onistes i ecologistes catalanes. És membre actiu del consell de l’EdC i participa en els debats de planificació i política ambi-ental en l’àmbit català.

El voluntariat

Per tal que tot això sigui pos-sible, la IAEDEN es basa en el voluntariat de persones consci-enciades que emprenen el seu temps lliure en la realització de les diferents tasques que desenvolupa l’entitat, des de la realització d’activitats, vet-

llades i cursos de caire natura-lista fins al vessant més reivin-dicatiu de l’entitat que avalua i proposa millores en projectes que s’estan realitzant a la co-marca de l’Alt Empordà. L’or-ganització de l’entitat es fa a través de grups de treball que tracten diferents temes con-crets i, tot plegat, s’estructura i es coordina a través de l’as-semblea, que és l’òrgan de par-ticipació obert a tots els socis i a través del qual es decideixen les línies de treball a seguir.

Pel que fa als grups de treball, el grup tècnic s’encarrega del vessant legal fent el seguiment de les publicacions oficials per examinar i avaluar el projectes urbanístics o de planificació ter-ritorial que es van duent a ter-me a la comarca. Altres tasques en són l’assistència als proces-sos de participació ciutadana i

la redacció d’informes emmar-cats en el procés de tramitació de la llei d’avaluació ambiental; el grup d’activitats, que orga-nitza, prepara i fa la difusió de les activitats de caire naturalis-ta; el grup de custòdia agrària, que és de creació recent i té l’ob-jectiu de difondre l’ús de bones pràctiques al sector agrícola de la comarca; el grup d’energia que promou un futur energè-tic basat en les fonts d’energia renovables, tot prioritzant l’es-talvi, l’eficiència energètica i la microgeneració; i, finalment, al-tres grups són el grup del Mas Margall, el grup de la bicicleta i el grup de patrimoni.

Les lluites de Salvem l’Empordà han permès l’aturada de diversos projectes de macrourbanitzacions i camps de golf a l’interior del territori empordanès.

Toti Soler en un dels concerts organitzats per

Salvem l’Empordà al teatre El Jardí de Figueres.

Foto: Dolors Gibert

56

entitats

ecoxarxa 4

Manifestació, a Perpinyà, en contra de la MAT. Foto: iAeDen-sAlvem l’emporDà

Custòdia i protecció del territori

Cal destacar també que la IA-EDEN, a través d’un acord de custòdia del territori, porta la gestió dels estanyols de Mas Margall, que són unes basses d’interès ecològic que es van formar a causa d’unes extracci-ons d’àrids i es van preservar. Actualment un grup de joves voluntaris hi fan anellaments d’ocells i alliberament d’aus silvestres recuperades d’acci-dents o malalties. També des-

taca la publicació trimestral del butlletí de la IAEDEN, del qual se’n fa una tirada de 600 exemplars que es fan arribar als socis i a diversos centres públics. En les seves 25 pàgines s’hi divulguen les activitats de la temporada, articles d’opinió de temàtica diversa, reportat-ges i notícies d’interès.

Pel que fa a Salvem l’Empor-dà, cal destacar la protecció que s’ha aconseguit d’espais emblemàtics com són Cap Ras a Llançà, la desembocadura

del Fluvià o el paratge de Vila-nera, a l’Escala. La seva lluita també ha permès l’aturada de diversos projectes de macrour-banitzacions i camps de golf a l’interior del territori empor-danès. Des de la plataforma es realitzen accions mediàtiques per poder transmetre les inqui-etuds a la població, però per so-bre de tot, el que ha tingut més èxit són els diversos concerts que ha organitzat aquests úl-tims anys on hi ha actuat de manera altruista molts músics i artistes reconeguts.

57

entitats

ecoxarxa 4

Des de la IAEDEN es potencien activitats per conèixer el patrimoni natural a través de l’educació ambiental.

www.iaeden.cat

• eDuArD mArtí i bàrbArA schmitt

IAEDEN-SALVEM L’EMPORDÀC/ Sant Vicenç, 30 1r pis. Figueres (17600) 972 670 531 iaeden@iaeden.cat

Campanya a favor de la comarca i en contra a les agressions al territori. Foto: iAeDen - sAlvem l’emporDà

Concert d’homenatge a Lluís Llach pel seu compromís envers l’Empordà. Foto: Dolors Gibert

Així doncs, amb tota aquesta estructura de voluntariat tre-ballant-hi, la IAEDEN-Sal-vem l’Empordà té l’objectiu de fomentar el coneixement de l’entorn que ens envolta per tal de valorar-lo i incen-tivar la seva protecció davant les agressions territorials que provoca, dia rere dia, el mal anomenat “progrés”. Si teniu ganes de participar en aques-ta tasca, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosal-tres!

58

espais naturals

ecoxarxa 4

Un trident d’emocions al Pirineu Català

Oci, paisatge i patrimoni arquitectònic podrien ser ben bé tres símbols actuals d’aquesta zona

del Pallars. Però les tres veritables puntes d’aquest trident pallarès són, sens dubte, les

tres Nogueres (la Pallaresa, la de Cardós i la de Vall Ferrera), tres cursos fluvials que reguen i esculpeixen les valls per acabar trobant-se en el moment de deixar enrere aquest territori.

Les valls de l’Alt Pallars

59

espais naturals

ecoxarxa 4

Per iniciar un recorregut que porta a conèixer aquest terri-tori, ens podem situar a Lla-vorsí. Aquesta petita localitat situada al centre geogràfic del Pallars Sobirà també és pràc-ticament el punt on se sepa-ren les tres valls. Si mai tenim temps de parar-nos-hi, podrem comprovar que aquesta pobla-

Al Pallars Sobirà s’hi troba el llac més gran dels Pirineus, el de Certascan, i el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats.

ció té l’honor de ser la capital catalana dels esports d’aigües de muntanya. Els més agosa-rats podran practicar des dels ja més clàssics ràfting o caiac, als més moderns Hidrospeed o Bus-bob. Per als amants de la tranquil·litat situar-se en algun prat dels boscos de ribe-ra de més avall i veure passar

els que s’han volgut mullar és una opció sorprenentment tranquil·la però a la vegada entretinguda.

La Vall Ferrera a tocar d’Andorra.

60

espais naturals

ecoxarxa 4

Les Valls d’Àneu

Des de Llavorsí s’inicia la pri-mera gran part de la descober-ta. Es tracta de la vall princi-pal, la Vall d’Àneu. Pujant per la carretera des de Llavorsí se surt de la població en direc-ció nord entre congostos més o menys estrets fins a arri-bar a la zona de la Guingueta d’Àneu, on els fins ara tancats vessants de muntanya sembla que vulguin agafar aire i se-parar-se per donar lloc a una petita zona més oberta, cober-ta quasi en la seva totalitat pel petit Pantà de la Torrassa, un altre punt per practicar esports d’aigua, aquest cop en aigües més tranquil·les.

Aquí mateix, la Guingueta fa de base per als qui busquen allotjament en càmping i per-met, des d’aquest punt, accedir al nucli d’Espot, base des de la qual es pot visitar el Parc Na-cional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici –en aquest re-portatge, tant per la seva im-portància, com per la nombrosa literatura especifica existent, el deixarem de banda.

Poc després de deixar la Guin-gueta, els menys acostumats a la proximitat dels vessants se sentiran alleujats, ja que en aquest punt, l’amplitud de la vall prendrà unes dimensi-ons reconfortants per a la gent de terra baixa. Es tracta d’un bon punt per fer petites pas-sejades a peu, sense pujades ni baixades, per buscar bos-cos de ribera i veure baixar

l’aigua, mullar-se els peus i sentir dolor de tan freda com estarà l’aigua. Si pujant ens perdem cap a la dreta de la vall podrem visitar la zona del fins no fa gaire musical Esca-larre. Ens podrem endinsar amb caminois entre camps de conreu, que si tenim bon ull o sort ens podran portar a Santa

Maria d’Àneu, el primer dels molts tresors arquitectònics que ens proposa aquesta zona de la comarca. Una petita ex-cursió fins a Burgo ens regala unes vistes magnífiques sobre aquesta zona de la vall i ens permet orientar-nos i fer-nos una bona imatge mental o fo-togràfica per al record.

Ecomuseu Valls d’Àneu d’Esterri.

61

espais naturals

ecoxarxa 4

Seguint aigües amunt no es tarda en arribar al lloc que exerceix la capitalitat d’aquest petit tros de país: Esterri d’Àneu. És la població més gran i la que concentra la ma-jor part de serveis de la zona. És interessant, d’una banda, per la logística i la intendència i, de l’altra, pel seu propi pa-trimoni: el pont romànic sobre el riu i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu són imprescindibles de visitar, ja que ajuden a com-prendre com era antigament la vida en aquesta zona. Si a més hi coincidiu durant el festival de teatre Esbaiola’t, les visites teatralitzades de l’Esperance-ta no es poden perdre.

Per tot això, Esterri se’ns ofe-reix com a base des de la qual es poden prendre diferents opcions per endinsar-nos més encara a l’Alt Pallars. Una sor-tida curta però interessantís-sima, serà visitar el petitíssim nucli de Gavàs, passant per Unarre. Aquí preguntant o in-vestigant, farem sort si trobem la formatgeria on es pot fer una de les millors visites del país. En Jesús, el seu propietari, us explica amb tot detall i calma el procés formatger i després de la visita els amants dels formatges, no poden deixar de comprar-li’n algun; els amants de l’aventura no poden deixar de tastar el “tupí”, típic de la zona. Pel que fa a la resta, al poble de Gavàs s’hi respira una barreja entre pau, tranquil-litat, abandó i despoblament, tan típic d’aquesta zona, con-fluència d’emocions interes-

sants de sentir per comprendre la realitat d’alguns pobles de l’alta muntanya catalana.

Una segona opció d’excursió des d’Esterri que tampoc no ocuparà massa temps ni quilò-metres és sortint vers el nord i agafant la carretereta que ens passejarà pels poblets d’Isabar-re, Borèn, Isil i finalment Alòs

d’Isil, on poc després s’acabarà la carretera i podrem caminar ara ja dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, per l’últim tram de la Noguera Pallaresa, per alguns dels boscos de ribera més verges de la zona. A Isil és imprescindible visitar l’esglé-sia de Sant Joan, d’estil romà-nic, que neix ben bé de la llera del riu.

Molts dels pobles de l’Alt Pallars se signifiquen per la seva tranquil·litat i, alhora, despoblament.

62

espais naturals

ecoxarxa 4

A part dels destacables ele-ments arquitectònics, podrem contemplar com l’edifici s’es-tructura a migdia tant en la portalada com en el cementiri. Aquesta estructura tan comuna a muntanya farà sentir al visi-tant l’estranyesa de passejar-se entre les tombes al moment d’acostar-se a la portalada i do-narà una altra manera d’enten-dre la mort, com a complement de la vida i, sobretot, sense re-legar-la a espais apartats, tan-cats i lluny de la nostra vista.

Isil ha mantingut la forma ancestral de celebrar la nit de Sant Joan amb un culte al foc

propi del solstici d’estiu: les falles d’Isil, declarades Festa

Tradicional d’Interès Nacional.

Finalment, una bona opció des d’Esterri, però força més llarga, ocupa tot el dia, o més. Sortint cap al nord en direcció cap a Va-lència d’Àneu caldrà passar per l’antiga carretera des d’Esterri, ja que la nova variant constru-ïda els últims temps només és útil si es vol anar directe cap a la Vall d’Aran o si es vol posar un bon exemple d’impacte vi-sual innecessari en un paisatge espectacular. València es troba situada com en un balcó del ves-sant, des d’on es pot contemplar Esterri a sota i tot el fons de la vall. La població ofereix petits racons de pau, al voltant de l’església de Sant Andreu o en una de les úniques restes medi-evals, el castell. València també pot servir de base per fer una parada en el viatge. Si l’allotja-

ment que es desitja és un hotel, a València hi trobem una opció molt recomanable, “La Morera”, que a part d’acollidor i familiar ofereix preus raonables i en els àpats, alguna mostra de la gas-tronomia local. Des de València, es pot visitar el poble de Son, a 1.393 metres d’altitud. Hom es pot imaginar que es troba en un balcó més amunt encara i amb unes vistes més espectaculars i més magnificades encara si es puja a peu a dalt de tot del cam-panar de planta quadrada de Sant Just i Sant Pastor. Des del poble també es té accés al Cen-tre de Natura de Planes de Son (CX MónNatura Pirineus), que ha potenciat Catalunya Caixa i que ofereix interessants activi-tats d’interpretació de la natura en grup o en família.

Seguint des de València cap amunt, la carretera es diri-geix irremediablement cap al conegudíssim Port de la Bo-naigua. Poc abans d’arribar-hi, una parada al Bosc del Gerdar, permet, entre altres, observar magnífics avets mo-numentals, enfilar-nos a sobre de troncs gegants ja caiguts o collir alguna maduixa si n’és el temps. Arribant a dalt del port es té la particularitat de tenir el Pallars a una banda i la Vall d’Aran a una altra. Si finalment ens decidim a canvi-ar de comarca, es pot arribar aviat al Pla de Beret, l’accés al qual no és gens difícil, per-què en aquesta zona l’esquí ja s’ha escampat arreu. Arribar al Pla de Beret només pot te-nir un objectiu, buscar entre

La formatgeria la Roseta de Gavàs convida a conèixer les formes antigues i modernes d’elaboració del formatge.

63

espais naturals

ecoxarxa 4

Els amants de la natura, l’excursionisme i l’alta muntanya, descobriran, a la Vall de Cardós, rius, boscos, llacs de gran bellesa, i també veritables tresors històrics i culturals com les ermites, esglésies, ponts medievals i pobles de pedra, fusta i llosa amb el seu característic encant.

vaques i cavalls que pasturen, les basses petites que suposen la divisòria d’aigües des d’on neixen la Garona i la Nogue-ra Pallaresa. Aquí, en aquest punt, entre una punta i una altra d’una mateixa bassa, uns pocs metres a dreta o esquer-ra suposaran per a aquestes aigües, a centenars de quilò-metres, anar a parar al Medi-terrani o a l’Atlàntic. I serà un bon moment per llegir el poe-ma de Jacint Verdaguer “No-guera i Garona” o escoltar la versió musicada de La Carrau.

La Vall de Cardós

Tornant al punt més meridio-nal d’aquest territori: Llavorsí, es pot prendre una de les altres tres branques fluvials de la zona i pujar seguint el curs de la Noguera de Cardós. Aques-ta vall se’ns mostra amb molts paral·lelismes amb l’anterior, això sí, a una escala un xic més petita i amb menys concurrèn-cia de gent. La carretera ens guia aigües amunt fins arribar al primer i principal nucli, Ri-bera de Cardós, que també aquí

exerceix de petita capital per a la logística i l’allotjament, l’Ho-tel Cardós, té unes característi-ques molt semblants a l’Hotel la Morera de València d’Àneu.

L’església romànica de Sant Joan d’Isil, just al costat de les aigües de la

Noguera Pallaresa.

64

espais naturals

ecoxarxa 4

Des de Ribera, també es pot visitar a peu o amb cotxe la vall secundària d’Estaon. Si ens decidim per la caminada cal saber que el desnivell aquí ja és major. El primer poble que ens dóna la benvinguda és Surri. Enfilat al vessant és el mirador de la Vall de Cardós. També té una de les mostres d’arquitectura pairal més ben conservades d’arreu, la Casa Pubill.

La parada a Ribera és impres-cindible per iniciar una desco-berta de l’entorn que si es fa a peu no comporta cap dificultat perquè aquí, al fons de la vall, el territori és planer. Anar caminant fins a l’església de Santa Maria de Ribera és una passejada agradable i la pròpia església romànica un tresor per descobrir: el seu campanar de planta quadrada esguarda els visitants tota l’estona. A més, des d’aquest punt, les opcions de caminades es multipliquen, totes sense massa dificultat. Es pot arribar fins a Cassibrós o Ainet de Cardós, que tam-

bé ens ofereixen magnífiques mostres d’arquitectura rural montana o d’aquell ambient de pau i despoblament.

Si des de Ribera es parteix vers el nord, altre cop aigües amunt, ens espera a mig camí el poble de Lladorre, des d’on parteix una petita carretereta que s’enfila un xic cap als bes-sons Boldís, el Jussà primer i el Sobirà després.

Si s’arriba al fons de la vall, al nucli de Tavascan, s’hi poden degustar algunes de les espe-cialitats gastronòmiques locals com les carns a la pedra o les infinites escudelles, tan grans que semblen impossibles d’aca-bar. Abans de fer-ho seria con-venient haver fet algun esforç

Un dels linx incorporats pel Centre Natura Catalunya Caixa a les Planes de Son (CX MónNatura Pirineus).

65

espais naturals

ecoxarxa 4

per merèixer uns àpats de tal envergadura. Les opcions són moltes des d’aquest punt, ja que per endinsar-nos al Parc Natu-ral de l’Alt Pirineu que domina aquesta part de la vall es poden prendre nombroses rutes a peu, moltes d’elles acompanyades dels ja força típics taxis 4x4 que porten el visitant fins a algun punt de l’alta muntanya on després cadascú ha de comen-çar la ruta pròpia. Algunes de les propostes aporten elements paisatgístics realment especta-culars. Un bon exemple en són les que pugen fins a l’estany de Certascan, el més gran del Pi-rineu Català en un espectacu-lar paisatge quasi lunar. Abans d’arribar-hi, les vistes sobre la vall, els salts d’aigua de fons o els alts pics propers seran delí-cies per contemplar amb calma. Alts pics pirinencs esperen aquí els alpinistes més agosarats i per als que prefereixin una

Un 94% del territori de la Vall Ferrera està

inclòs i protegit pel Parc Natural de l’Alt Pirineu.

ruta en lloc d’un pic mític, La Porta del Cel els donarà l’opció de fer una ruta circular per la part més alta d’aquesta zona enllaçant els diferents refugis i càmpings de la zona.

Vall Ferrera

La darrera punta del trident que proposem és la més ori-ental, i correspon a la zona, esculpida per la Noguera de Vall Ferrera. És la més petita de les tres, la més estreta i la més verge. Dita així per les an-tigues extraccions del metall que s’hi feien, encara conserva molt de l’arquitectura pirinen-ca i de la natura en estat semi-verge. Tota la vall principal i

la secundaria de Tor es corres-ponen al bast municipi d’Alins que també n’exerceix la petita capitalitat. La resta dels 184 km2 que formen aquest bast municipi són en part també del Parc Natural de l’Alt Pirineu i contenen nombrosos nuclis disseminats per la vall, des del ja deshabitat Besan, al cone-gudíssim Tor que esmentarem més avall.

Un dels nuclis més destacats és la dualitat formada per Àreu i la Força d’Àre, aquest segon, d’ori-gen mil·lenari. També serà una visita obligada per als amants de la tècnica la Serradora d’Àreu, inclosa en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica.

La Pica d’Estats és un bon rep-te proper, de fet el més alt per als que vulguin passar alguns dies a la zona i en vulguin de-dicar algun a l’alpinisme.

Guineu a les Planes de Son.

66

espais naturals

ecoxarxa 4

I no és casualitat haver deixat per al final un dels racons més enigmàtics i místics de tot el Pi-rineu català, la vall de Tor. És recomanable acostar-s’hi cap a la tarda i veient que el sol es co-mença a amagar rere les altes muntanyes properes i potser també començant a recordar el que en un passat no massa llu-nyà s’esdevingué en aquestes riberes de la Noguera de Tor.

Quan al seu inici la petita vall secundària s’endinsa amb una carretera encara asfaltada fins al nucli de Norís, ja es pot percebre que, en aquests in-drets, qui mana són les forces de la naturalesa.

Quan després d’aquest nucli, la carretera deixa de ser asfal-tada, el misticisme ja comença a rodejar el visitant i, en algun cas, pensa que potser caldria no continuar endavant; però, poc abans d’arribar al darrer nucli, ja s’haurà amarat per

complet del caràcter de la vall i en voldrà descobrir els secrets.

Als 1.649 metres haurem ar-ribat al nucli més alt de tot Catalunya. Estarem entre les decadents cases de Tor, poble arxiconegut als anys noranta pels seus successos, més pro-pis de la muntanya siciliana que de la catalana i posterior-ment relatats en documentals i llibres que potser haurem repassat abans de pujar-hi. Aquí sentirem la presència dels personatges i la força

Tor, a la Vall Ferrera, és el poble més alt del Pirineu català.

Alós d’Isil.

67

espais naturals

ecoxarxa 4

Pantà de Tavascan.

altres recomanacions:

Un llibre: Tor: Tretze cases i tres morts. Carles Porta. Editat per La Campana.

Una guia: Meravelles geològiques del Pallars Sobirà, de diversos autors editat per Arola Editors.

Un disc i una cançó: Qin bon bori,de La Carrau, cançó Noguera i Garona.

• Text: Ernest Riera

Fotografia: Dolors Gibert

dels relats i potser, en defini-tiva, comprendrem com de di-fícil deu ser passar els hiverns incomunicats amb la resta del món a causa de la neu.

Amb aquest recorregut hau-rem visitat poc o molt una de les contrades més especials del Pirineu català. Les valls de l’Alt Pallars ens hauran ofert, a parts iguals, la força i la bellesa de la natura i l’empenta i l’es-perit de supervivència dels ho-mes, haurem fet un recorregut

pel territori no només geogràfic, sinó també per a les emocions.

Els rius i rierols de la Vall Ferrera (vall de ferro) deixen ben palès la seva aportació de minerals de ferro.

Quan marxa el fred i la neu les flors esclaten amb tota

la seva varietat i color.

69

entrevista

ecoxarxa 4

El compromís amb el medi ambient de...Pep Sala i Bellavista

Pep Sala i Bellavista (Vic, 1960) és història i present en majúscules de la música a Catalunya. Molt probablement,

com bé diu a la seva biografia (www.pepsala.cat), el lletrista, intèrpret, compositor i productor vigatà ha

estat un dels músics més influents del panorama musical contemporani a casa nostra. Amb només 17 anys va

anar a estudiar música a Gran Bretanya, i allà hi va fer composicions per a la Warner Bross. També va entrar a formar part de dos grups escocesos, Midnite Hour i Eclipse, amb els quals van fer gires arreu d’Europa. A la seva tornada, a mitjan anys 80, Pep Sala funda a Vic una escola de música, i el 1986 coneix a Carles Sabater, amb qui va formar l’arxiconeguda banda SAU, que es converteix en un referent musical i sentimental del

país. Amb la desaparició del grup, sobrevinguda amb la mort de Sabater (1999), Pep Sala continua sol la seva

trajectòria, composant nous discos i produint per a altres grups. En total, la seva discografia arriba ja als 20 treballs, però més important que el nombre són les

emocions i els viatges amb què ens ha acompanyat la seva música i lletres... i tot el que encara ens acompanyaran.

70

entrevista

ecoxarxa 4

Primerament, felicitats pel concert “25 anys de Sau” que el 15 de novembre va em-plenar el Palau de la Música Catalana, i per la gira “Circ Global”, que va començar el desembre del 2009 a Luz de Gas (Barce-lona), i que va acabar l’1 i el 2 d’octubre a Vic i Mataró. Déu n’hi do, quina carrera, un no parar!Si fes el que no m’agrada seria l’hòstia, però ho faig molt a gust. Estic molt content, i per això crec que no té cap mèrit.

Has dit que algun dia podries deixar de fer concerts o discos, però que mai no deixaries de fer cançons, perquè des de petit havies descobert que inventar-te’n era el que més et fascinava. Com és aquesta sensació?L’ésser humà té dues coses extraordinàries: una és la capacitat d’aprendre, i l’altra, la de crear.

Sempre m’he definit com un paio que fa can-çons, més que no pas un músic que canta. En el fons, fer cançons és un acte molt egoista: les fas per a tu, perquè t’ho passes bé fent-les. I quan l’acabes de fer tens una sensació fantàstica, una descàrrega d’adrenalina!

La teva música sovint ens ha commogut, ens ha pessigollejat l’esperit. Com inspires la teva música?Una vegada vaig anar a la planta “joven él / jo-ven ella” d’uns grans magatzems i vaig pregun-tar per la inspiració, però em van dir que no en tenien! (riu). Amb això de la inspiració i de les muses no hi crec gaire, jo crec en la feina. Però sí que hi ha moments a la vida en què estàs més sensible, sobretot en els dolorosos, com la pèrdua d’un familiar… Llavors tens una especial recep-tivitat, i et surten cançons més inspirades.

71

entrevista

ecoxarxa 4

Has dedicat els darrers tres anys a en-llestir el nou disc “Anatomia de la rela-tivitat” (L’Indi Music). Hi proposes 11 te-mes amb músiques dels anys 70, com ara funky o soul. Quin és el fil conductor del disc? Els discos són com capítols de la vida, i aquest el vaig fer en el moment en què feia cinquanta anys. La gent de la meva generació mirem amb una certa tristor com ha evolucionat el món de la música, amb l’aparició dels mp3, inter-net… La música que escoltes a l’adolescència et queda com tatuada al cos, i la meva va ser amb música dels anys 70, de la costa oest, de la música negra, el funk…Tot això és un còctel d’ingredients que et queda imprès i que m’ha influït al llarg de la meva vida. El disc n’és un homenatge.

Algunes de les lletres són carregades de crítica social, com per exemple a “Circ glo-bal”. Hi apareixen polítics, banquers, iup-pies, fonamentalistes, “pallassos”… Què els uneix, a aquests personatges?Si tu surts al carrer i mires el pati, és un món bastant lamentable, on sembla que hem perdut de vista que som éssers humans que vivim en un Planeta, i que el primer que hem de fer és pre-servar-lo. Però l’economia ha passat absolutament per davant, i tots amaguem el cap sota l’ala. Men-tre estàvem fent el disc, vèiem el diaris i semblava una competició per veure qui la feia més grossa!

També hi trobem lletres intimistes, amb tons a voltes amargs. A “L’últim que es perd” ens dius: “Ja fa temps que no trobo cap resposta / fa temps que no busco res de res (…) Tot el món s’escalfa i jo tinc fred”. A què et refereixes?Ens estan dient que el planeta s’escalfa, però es-tem fotent justament el contrari. És una metàfora d’això i de la sensació de decepció que et queda.

El planeta Terra té un cicle vital d’un any, i necessito notar

en quina època de l’any som.

72

entrevista

ecoxarxa 4

“Qui pot recordar quan la vida et ve de cara / qui pot oblidar quan la nit sembla tan negra”, cantes a “Anatomia de la rela-tivitat”. Pessimisme o realisme?El que has viscut és la suma del que recordes més el que has oblidat, i la qüestió és veure quin és el criteri que fem servir per veure unes coses i oblidar-ne d’altres.

Però també ens hi ensenyes la cara agrada-ble, com a “Transparent”: “De tant en tant la vida ens acosta / i ens ensenya a viure lentament / com el vi quan creix per fer-se cava / També com nosaltres, transparents”.

Vivim massa de pressa i no veiem el que ens passa pel davant. Veure la lentitud que necessi-ta el cava per fer-se, amb una doble fermentació a partir del vi, és meravellós. La vida, com deia Raimon Panikkar, necessita maduració, igual que el bon vi.

Aquesta atracció per la natura la veiem reflectida en tota la teva discografia, en què sempre hi apareixen elements marí-tims, vegetals, animals, astronòmics, pai-satgístics…

A l’època que vaig néixer, Vic era un poblet, i vaig passar força èpoques a Camprodon… Vull dir que tinc una mica de pagès, i que m’agrada molt més trepitjar la terra que no pas el ciment. El planeta Terra té un cicle vital d’un any, i ne-cessito notar en quina època de l’any som.

Si ara m’ensenyessis una foto amb les mun-tanyes que es veuen des de Santa Eulàlia de Riuprimer –que és on tenim l’estudi–, et podria encertar l’època de l’any en què estan, amb el marge d’error d’una o dues setmanes. I això és una qüestió vital! En canvi, això costaria molt d’apreciar-ho, a la gran ciutat. Quan comentaves això, hem sentit també les campanes…

Sí, aquí tenim el rector que a cada quart ens recorda el pas inexorable del temps! (rialles).

Si haguessis d’acompanyar els lectors d’Ecoxarxa a fer una sortida pels entorns de Santa Eulàlia, a on els duries?

Estem entre el Montseny, el Lluçanès i el Prepirineu, amb moltes zones de muntanya de roures, pins… Tot és bonic, però diria que a la Fontfreda, que és un lloc fantàstic!

Sóc un enamorat del Delta de l’Ebre.

73

entrevista

ecoxarxa 4

• Text: Guillem Saló

Fotografia: Dolors Gibert

L’ésser humà té dues coses extraordinàries: una és la capacitat

d’aprendre, i l’altra, la de crear.

I si ens haguessis de recomanar un plat?A Osona tenim una joia, que és la tòfona. Una

experiència inoblidable és anar amb en Nando Jubany (un dels cuiners més extraordinaris del país) cap allà al desembre, i que et faci un es-morzar amb dos ous ferrats i amb una tòfona ratllada a sobre. En ser porós, l’ou absorbeix tota l’aroma de la tòfona.

I d’arreu dels Països Catalans, amb quin paisatge et quedaries?

Sóc un enamorat del Delta de l’Ebre. A aques-ta època és molt bonic, perquè estan a punt de collir l’arròs, i els camps tindran un canvi pai-satgístic extraordinari.

També és l’època en què es poden apreciar molts ocells…

I d’arreu del Planeta?Amèrica del Sud m’agrada molt. La zona dels

Andes, per la seva virginitat, és meravellosa. També sóc un gran amant dels nords d’Irlanda i d’Escòcia.

També has fet cançons de denúncia, com per exemple “Vent del Nord”, o el mític tema “Això es pot salvar”, de 1992. Com valores la situació actual del medi am-bient a Osona?

Em preocupa que els pagesos ho tinguin tan difícil per sobreviure. Però en canvi són im-prescindibles, perquè durant segles ens han mantingut els boscos nets, i el camp abando-nat es converteix en bardisses, un polvorí! Amb una pagesia que visqués bé gaudiríem d’una alimentació de més qualitat. D’altra banda, a Osona tenim dos milions de porcs, que vol dir quatre milions de quilos diaris de purins (o sigui, de merda). Això va a parar al subsòl, i llavors passa que a la comarca no hi ha fonts d’aigua potable.

El teu compromís també ha sigut molt no-table recentment, amb el suport a la pla-taforma “Prou!”, que ha lluitat per aconse-guir la prohibició de les corrides de toros. I s’ha aconseguit!Sí, però això és un tema puntual, i s’ha utilit-zat per desviar l’atenció d’altres temes com el que parlàvem, de la pagesia. Som un planeta amb sobreproducció però no som capaços d’ali-mentar tothom. Això no pot ser!

També et compromets amb els més dèbils: el teu últim concert de gira a Mataró va anar a benefici de l’Associació Malalts d’Alzhei-mer. També has donat suport a l’ONG Ca-rumanda, que fa escoles per a la mainada de Colòmbia i Bolívia. Creus que tots els ar-tistes haurien de fer el mateix, més que no preocupar-se tant per les llistes d’èxits?Sí, però estaria bé que no ho haguéssim de fer-ho. Malauradament, avui dia hi ha moltes ONG que estan fent la feina de les administracions…

Sense voler semblar una ITV mediambi-ental, ens pots descobrir algunes accions que fas privadament?A casa tenim un jardinet amb dos bidons per fer compost. Que els meus fills vegin que la pela de patata serveix d’abonament perquè la terra sigui de color marró ben fosc i prou fèrtil perquè al cap d’un any doni nous fruits… ho recomano a tothom!

Intentes reduir el consum d’aigua sempre que pots?Precisament ara ens estem plantejant fer un sistema per reciclar l’aigua de pluja.

Fas servir transports alternatius al cotxe?Per Taradell sí, però a Osona, de poble en poble ens hem de moure amb cotxe perquè el trans-port públic és un desastre. I per anar a Barce-lona igual, perquè la línia de tren dura el ma-teix ara que fa cent anys, dues hores!

74

la ruta

ecoxarxa 4

Ruta de les ermites de Montserrat

A la muntanya de Montserrat s’implantà l’eremitisme, provinent de la tradició eremítica de l’Alt Egipte i de

Palestina, i hi hagué tot un seguit d’ermites habitades per anacoretes. Els ermitans van ser una part molt important

de Montserrat, molt abans de la comunitat benedictina, per la seva hospitalitat i pel seu exemple de vida austera, de

pregària i de perfecció cristiana. Més endavant, la comunitat d’ermitans passà a dependre del monestir de Montserrat.

Vista des del Pla de les Taràntules.

Regió de Tebaida.

75

la ruta

ecoxarxa 4

La vida eremítica a la munta-nya de Montserrat, tot i alguns casos aïllats, s’acabà al segle XIX, quan l’any 1812 els france-sos cremaren i destruïren les er-mites montserratines (durant la Guerra del Francès: 1808-1814) i fruit, també, de la inestabilitat sociopolítica d’aquesta època. D’aleshores fins a l’actualitat, només hi ha alguns casos pun-tuals i esporàdics d’ermitans a les ermites de la Sant Creu, a la de Sant Dimes i a la Santa Cova.

D’altra banda, parlant ja de les ermites en si, podríem dividir-les en tres sectors:

1- TABOR: seria la part més alta de la muntanya de Mont-serrat, a la capçalera del tor-rent de Vall Mala o de Santa Maria. Agafa el nom d’una zona (mont Tabor) de Palesti-na, prop de Natzarè i del llac de Tiberíades. Hi trobem les antigues ermites de Sant Jero-ni i de Sant Antoni.

2- TEBAIDA: a la banda es-querra del torrent de Vall Mala, amb Santa Anna (era la parròquia de les ermites), Sant Benet, Sant Salvador (o Trans-figuració de Crist), la Trinitat (considerada com la “capital de les ermites” o el “palau”), la Santa Creu (o Santa Elena) i Sant Dimes. El nom d’aquest sector prové d’una regió de l’Alt Egipte, farcida d’ermites els primers anys del cristianisme.

3- TEBES: a la part dreta del torrent de Vall Mala o de Santa Maria, amb les ermites de Sant Jaume, Santa Caterina, Sant Joan (considerada com la “ca-pital” de les ermites de la regió de Tebes), Sant Onofre i San-ta Magdalena. Aquesta regió montserratina pren el nom de la capital de la regió de Tebai-da, a l’Alt Egipte. Com veiem, doncs, el torrent de Vall Mala o de Santa Maria fa de partió entre les regions de Tebes i Tebaida i, a més, antigament, també feia de límit entre els

bisbats de Vic i de Barcelona (de Sant Feliu de Llobregat, en l’actualitat). Així, les ermites de Tebaida pertanyen al bisbat de Vic i les de Tebes al de Sant Feliu de Llobregat.

Actualment, doncs, de les an-tigues ermites montserratines, malauradament, només en po-drem trobar restes i vestigis als llocs aïllats i “inhòspits” on es trobaven originàriament. Ermites del sector de Tebes

En aquesta ruta que us propo-sem, coneixerem les ermites dels sectors de Tebes i Tebai-da. Començarem la ruta al pla

Les ermites de Montserrat podríem dividir-les en tres sectors: Tebes, Tebaida i Tabor.

Camí de Sant Joan.

76

la ruta

ecoxarxa 4

de les Taràntules, on ens deixa el funicular de Sant Joan, des-prés d’un recorregut d’uns 7 minuts salvant els 270 metres que hi ha entre el monestir de Montserrat i l’estació superior del funicular de Sant Joan.

Al pla de les Taràntules, pre-nem l’ample camí que marxa en clara i marcada direcció cap a ponent (oest). Al cap d’uns 5 minuts de camí, a mà dreta, veurem el corriol que puja a les restes de l’antiga ermita de Sant Jaume, que veiem pen-jada a mitja paret de la Gorra Marinera o roca de Sant Jaume (uns 10 minuts anar i tornar). Amb uns 5 minuts més arribem a l’ermita de Sant Joan “nova”

(a poca distància, hi ha la mi-randa de Sant Joan o miranda Xica i, a sota, es troba l’ermita de Santa Caterina).

Anem seguint pel camí ample, que ara gira en direcció tra-muntana (nord), que ens porta-rà fins a l’emplaçament de les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre (sota una lleixa balmada i rocosa), de les quals encara se’n poden observar di-ferents restes i vestigis. Res-seguim tota la lleixa esmen-tada fins al final, on trobem i deixem a mà dreta unes esca-

les que baixen (ens durien al camí que hem fet del pla de les Taràntules a l’ermita de Sant Joan), i pugem per un viarany que ens deixarà a un collet em-boscat. Al collet, seguim cap a l’esquerra (direcció ponent) un corriol que, després de superar uns esgraons gratats a la roca, ens mena fins a les restes de l’antiga ermita de Santa Mag-dalena (amb la miranda homò-nima uns metres més amunt, amb molt bona vista sobre la part meridional del massís montserratí, el Pirineu, la mar Mediterrània...).

Els ermitans van ser una part molt important de Montserrat, molt abans de la comunitat benedictina.

Sant Onofre.

77

la ruta

ecoxarxa 4

Per continuar el nostre recor-regut, tornem al collet esmen-tat, entre Sant Onofre i San-ta Magdalena, i ara, seguim en direcció llevant (est), tot baixant per l’escala de Jacob (entre la Magdalena Superior a l’esquerra i la Gorra Marine-ra o roca de Sant Jaume a la dreta) i arribem al camí Nou de Sant Jeroni, si el seguim cap a la dreta ens portaria de nou, en uns 5 minuts, al pla de les Taràntules, punt d’inici del recorregut, en cas de no-més voler conèixer i visitar les antigues ermites de la regió de Tebes: el recorregut total seria d’uns 50 minuts). En el cas que volguéssim seguir cap a les ermites de la regió de Ta-bor (Sant Jeroni i Sant Anto-ni), hauríem de seguir l’ample i fressat camí Nou de Sant Je-roni cap a l’esquerra, direcció tramuntana).

Ermites sector de Tebaida

Per seguir el nostre recorregut, prenem el camí Nou de Sant Jeroni que acabem de trobar i el seguim cap a la dreta. Pocs metres després, a l’esquerra, veiem que baixa un corriol en-tre bosc i l’agafem. És un cor-riol ben traçat que, en uns 5 minuts de ràpid descens, ens durà a un camí una mica més ample i fressat: és el camí que va del pla de les Taràntules al pla dels Ocells passant pel pas del Trencabarrals (possible camí d’accés, també, cap a les ermites de la regió de Tabor).

Seguim el camí que hem trobat durant uns metres, en direcció nord, per agafar, tot seguit, un altre corriol que es desprèn a la nostra dreta, tot baixant. Deixem la cova de Santa Anna Vella a la nostra esquerra,

passem per sota una roca bal-mada, creuem el torrent de Vall Mala o de Santa Maria i pugem pel vessant oposat, en direcció llevant (est). En poca estona, passarem per les res-tes de la font i de l’ermita de Santa Anna (parròquia d’ermi-tes) i arribarem a la plaça de Santa Anna, una important cruïlla de camins (el del mo-nestir de Montserrat, el del pla dels Ocells i el de les ermites de Tebaida/monestir de Santa Cecília, que serà el que agafa-rem nosaltres). Del camí Nou de Sant Jeroni a la plaça de Santa Anna haurem trigat uns 25 minuts. De la plaça de San-ta Anna, doncs, agafem el camí que marxa en direcció llevant.

Al cap de poca estona, deixem a la dreta la miranda dels Er-mitans (bona vista sobre el mo-nestir de Montserrat), i seguim

Ermita de Sant Salvador i la Mòmia. Senyalització a la Plaça Santa Anna.

78

la ruta

ecoxarxa 4

cap a l’esquerra en direcció tra-muntana (nord), tot deixant, pocs metres més endavant, un camí a la dreta (direcció gre-gal, nord-est) que ens portaria a les ermites de la Santa Creu i Sant Dimes. Pugem una mica més i, tot seguit, a l’esquerra, ja veiem l’ermita de Sant Be-net. Hi arribem per un camí que agafem a mà esquerra, amb uns graons de ciment. El camí que hem seguit fins ara ens portaria al pla de la Trini-tat i al monestir de Santa Ce-cília pel camí de l’Arrel. De la plaça de Santa Anna a l’ermita de Sant Benet, uns 10 minuts.

Marxem de Sant Benet per un camí que s’agafa a la placeta de davant l’ermita, en direcció nord. Poc després, travessem un portal (deixant a la dreta el camí que seguirem a la bai-xada per anar a l’ermita de la Trinitat) i seguim el camí de l’ermita de Sant Salvador,

en forta pujada, amb direcció mestral (nord-oest), al sector dominat per les característi-ques roques de la Prenyada, la Trumfa, la Mòmia i la Trompa de l’Elefant.

Amb un últim cop de coll arri-bem a l’ermita de Sant Salva-dor, amb una interessant vista aèria sobre el sector del pla de la Trinitat i havent estat uns 10 minuts des de Sant Benet (si seguíssim el camí que ens ha dut fins aquí, passaríem pel collet de Sant Salvador i podrí-em anar cap a les ermites de la regió del Tabor).

Seguint la nostra ruta, hau-rem de desfer el camí que ens ha dut a Sant Salvador fins al portal que hem travessat poc després d’haver sortit de Sant

Benet. Aquí, ara, agafem el camí que surt a mà esquerra que ens acompanyarà fins a l’ermita i el pla de la Trinitat (de l’ermita de Sant Salvador al pla de la Trinitat hi haurem esmerçat uns 15-20 minuts).

Baixada al monestir

El pla de la Trinitat és una im-portant cruïlla de camins (el de l’antic monestir de Santa Cecília (el Camí de l’Arrel), el de l’ermita de Sant Salvador, el de l’ermita de Sant Benet, el del monestir de Montserrat,...). Nosaltres agafarem el que bai-xa cap a l’esquerra en direcció xaloc (sud-est) i que ens por-tarà fins a les ermites de Sant Dimes i de la Santa Creu (uns 30 minuts anar i tornar), des d’on baixa l’antic i tancat camí

El recorregut total es pot fer amb unes tres hores, tot depenent del ritme de la caminada.

Monestir des de la miranda dels Ermitans.

79

la ruta

ecoxarxa 4

pla de la Trinitat), on trobem el camí Vell de Sant Jeroni.

Seguim el camí Vell de Sant Jeroni cap a l’esquerra (si el seguíssim cap a la dreta seria un altre camí d’enllaç cap al sector de Tabor, pel pla dels Ocells), passem pel trau del pas dels Francesos (abans ano-menat Estret de Gibraltar o Trencabarralons), passem a la dreta del bassal dels Coloms, baixem les Escales dels Pobres i arribem al monestir de Mont-serrat (uns 20 minuts des de la plaça de Santa Anna).

I fins aquí la ruta proposada en aquesta secció: com es pot veure, múltiples camins i opci-ons, tot depenent dels gustos, forces, ganes de caminar, edat, estat físic, meteorologia... Però, sempre, envoltats del mera-vellós paisatge i esperit de la nostra estimada muntanya de Montserrat.

El recorregut total es pot fer amb unes 3 hores, tot depe-nent del ritme de la caminada i de les parades que es facin.

de l’Escala Dreta, fins a l’in-terior del recinte del monestir de Montserrat. Reculem fins al pla de la Trinitat i agafem el camí cap al monestir de Mont-serrat, en direcció sud-oest, tot

passant pel pou del Saurí, per les proximitats de Sant Benet (visible a la nostra dreta, ara), per la miranda dels Ermitans i arribant a la plaça de Santa Anna (uns 15 minuts des del

BiBliografia:

1- Ribera-Mariné, Ramon (1992). “Caminant a Montserrat. El massís”. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

2- Zaragoza i Pascual, Ernest (1993). “Els ermitans de Montserrat. Història d’una comunitat benedictina singular” Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

3- Mapa i guia excursionista “Montserrat. Parc Natural de la Munta-nya de Montserrat”. Editorial Alpina (2004-2005)

• Text i fotografia: Joan Carreres

Escala dels francesos.

80

coneguem la natura

ecoxarxa 4

Bolets metzinososAlguns dels bolets més tòxics de casa nostra

Quan arriba la tardor, revifa el nostre instint boletaire i són molts els que sortim al bosc a collir bolets. Els catalans som, després dels russos, el poble amb un caràcter micòfil més accentuat. Els bolets formen part de la cultura rural, transmesa de pares a fills, amb centenars de noms populars, moltes dites i falses creences. L’interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, en ocasions de forma indiscriminada, cosa que propicia que es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o per manca dels mínims coneixements micològics.

A Catalunya s’hi poden trobar moltes espècies comestibles, algunes amb un elevat interès gastronòmic i d’altres de tòxi-ques que poden ser, fins i tot, mortals. El criteri bàsic per evi-tar una intoxicació per bolets

metzinosos és consumir aquells dels quals es coneix amb abso-luta certesa l’espècie i rebutjar els exemplars dubtosos.

Us presentem tretze de les es-pècies de bolets tòxics més fre-

qüents als prats i boscos de la nostra terra.

Entre els bolets més perillosos hi ha diverses espècies d’amanites, ja ho diu la dita: Els bolets que porten beina al fosser donen feina.

Amanita muscaria.

81

coneguem la natura

ecoxarxa 4

FARINERA O COGOMELLA BORDA (Amanita phalloides)

És el bolet metzinós mes perillós, el més letal al nostre país i a Europa, causant de la majoria de les morts per intoxicació de bolets a Cata-lunya. Té la forma típica de les amanites, té

anell i volva i presenta un color verd oliva clar que pot variar fins a groguenc o blanc. És molt freqüent als boscos i és imprescindible saber-lo reconèixer abans d’anar a collir bolets.

Per suredes i alzinarsi per altres boscos voltes,groc verdós rebordegàs,com qui no ha trencat cap plat.Pro de tu no ens fiem pas,farinot de males mòltes,que al pobre que t’ha tastatja li canten les absoltesi el soterren al forat.

Celdoni Fonoll

REIG BORD, MONJOLA BORDA O MATAMOSQUES (Amanita muscaria)

El reig bord és tòxic, tot i que no tant com la fa-rinera borda. La seva perillositat radica en la semblança amb l’exquisit ou de reig i la facili-tat de confusió. Es diferencia per les berrugues blanques del barret, tot i que en exemplars vells aquestes poden haver desaparegut; i pel color blanc de les làmines i el peu, que en l’ou de reig tenen un color groguenc.

CORTINARIS (Cortinarius orellanus, Cortinarius speciosissimus i altres cortinaris)

Alguns bolets del grup dels cortinaris són molt tòxics i poden ser, fins i tot, mortals. Afortunadament són poc abundants i és difícil confondre amb els bolets comestibles tradicionals. Els símptomes de la seva intoxicació no es manifesten fins després d’alguns dies del seu consum, cansament, sequedat de boca, sensació de cremor a la llengua i trastorns renals i hepàtics.

PIXACÀ O PIGAT BORD (Amanita phanterina)

Es tracta d’un fong tòxic que pot produir tras-torns intestinals greus. No s’ha de confondre els exemplars vells que han perdut les ber-rugues i l’anell amb una pentinella (Amanita vaginata). Es aconsellable no recol·lectar cap amanita si no es va acompanyat d’un expert.

Amanita phalloides.

82

coneguem la natura

ecoxarxa 4

BOLET DE GREIX (Gyromitra esculenta, Gyromitra gigas i Gyromitra infula)

És un bolet que recorda a la múrgula, però el seu bar-ret és més aviat com un cervell i no s’hi poden obser-var els alvèols que caracteritzen la múrgula. El bolet de greix es considera comestible amb un alt valor cu-linari en algunes comarques pirinenques, per bé que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot ar-ribar a ser letal. En cas de consumir-ne s’ha de fer en petites quantitats, després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la cocció.

PEU DE RATA BORD (Ramaria formosa)

PINETELL DE CABRA O LLETEROLA (Lactarius chrysorrheus)

Tot i no ser un bolet especialment veri-nós, l’anomenem per la seva semblança amb el pinetell (Lactarius deliciosus). Vist des de sobre es pot confondre amb el pinetell, però les làmines no són ataron-jades sinó blanques i deixa anar una llet blanquinosa.

PAXIL (Paxillus involtus)

En alguns llibres consta com a comestible, afirmant que després d’una cocció prolonga-da les substàncies tòxiques desapareixen, però cal ser prudent, car el seu consum ha-bitual pot provocar reaccions al·lèrgiques greus. Consumit en cru provoca intoxicaci-ons greus i pot ser letal. Recomanem rebut-jar-lo completament.

Té la forma coral·lina típica dels peus de rata, té el peu blanquinós amb les ramifi-cacions de color carn o ata-ronjades, i acaben amb dues puntetes de color groc. Cal no confondre’l amb el peu de rata groc (Ramaria aurea), tot ell d’un color groc més intens.

Es metzinós i la seva ingesta provoca trastorns gastroin-testinals greus.

FREDOLIC METZINÓS (Tricholoma pardium)

La seva ingesta no es letal, però causa proble-mes en l’aparell digestiu força greus. Causa intoxicacions per la confusió amb el fredolic o negret (Tricholoma terreum), petit i de ter-ra baixa, mentre que el metzinós es troba en boscos de més altitud. El fredolic metzinós és més robust i gros i té el peu ple, mentre que el fredolic té el peu buit.

Ramaria formosa.

83

coneguem la natura

ecoxarxa 4

MATAPARENT O MATAGENT (Boletus satanas)

És un dels bolets tòxics més coneguts, i tot i el dramatisme del seu nom, no és una de les espècies més tòxiques que podem trobar als nostres boscos. Els efectes del seu consum afecten principalment a l’aparell digestiu, és molt indigest i provoca vòmits. Es un bo-let relativament rar, que fa mala olor i la seva carn es torna blavosa en tallar-la.

CLITOCIBE ESBLANQUEÏT (Clytocibe dealbata)

El clitocibe esblanqueït i altres bolets d’aquest grup són molt metzinosos, i poden ser letals. Ateses les dificultats per diferenciar les espècies, cal rebutjar tots els clitocibes de color blanc. No es donen gaires intoxicacions per aquest bolet, ja que no convida a recollir-lo i no es confon amb bolets comestibles tradicionals. S’ha d’evitar confondre’l amb el moi-xernó blanc, que té les làmines rosades i la carn esmicoladissa.

LEPIOTES

Les lepiotes són bolets tòxics i algunes es-pècies poden resultar mortals, com Lepiota helveola i L. brunneoincarnata. Són bolets no gaire abundants, de mida petita, que pel seu aspecte es poden confondre amb els apa-gallums o palomes (Macrolepiota procera), de mida més gran. Cal rebutjar totes les le-piotes, que provoquen una infecció similar a la de la farinera borda.

INOCIBES (Inocybe rimosa, Inocybe fastigiata i altres)

Els grup dels inocibes inclou diversos bolets de mida petita que viuen en tota mena de boscos. Pràcticament tots els inocibes són metzinosos, i cal rebutjar-los. Els primers símptomes d’intoxicació, vòmits i diarrees, apareixen molt ràpidament.

• Text: Mar Romero

Fotografia: Juan Martínez de Aragón

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Boletus satanas.

Lepiotes.

Inocibes.

84

consells pràctics

ecoxarxa 4

La climatització de la llarPer climatització entenem el control i gestió de la

temperatura de la nostra llar, tant si es tracta d’esclafar-la quan fa fred com de refredar-la quan fa calor.

Tenint em compte els següents consells i informacions podrem optimitzar el consum energètic destinat a la climatització de la nostra llar.

> Un aïllament tèrmic ade-quat de l’habitatge permetrà reduir les fuites de calor a l’hi-vern i la demanda de refrigera-ció a l’estiu. Així, un habitatge amb els sostres i parets ben aïllats i amb finestres que tan-quin adequadament pot reduir els costos de calefacció fins un 50%.

> Una orientació òptima de l’edifici, respectant l’orientació sud per a la façana principal i evitant els finestrals i parets mitjanceres mal aïllades cap a l’oest, contribueix a reduir les despeses energètiques.

> Deixar entrar la màxima radiació solar a l’hivern per-met estalviar calefacció, en canvi, a l’estiu, si s’impedeix el pas del sol es podrà estalviar molta refrigeració. Les persi-anes i cortines permeten con-servar la calor durant les nits

d’hivern i eviten l’entrada de calor a l’estiu.

> Utilitzar doble vidre i passa/pas en el tancament de portes finestres permet estalviar en el consum energètic de calefacció i refrigeració i redueix, a més, la contaminació acústica (soroll).

> Per ventilar les habitacions és suficient amb obrir una fi-nestra durant 10 minuts. Quan ho fem tanquem la calefacció o l’aire condicionat.

> Es recomanable instal·lar termòstats o rellotges progra-mables per poder regular la temperatura de les diferents estances de la llar.

> A l’hora d’instal·lar un equip per produir fred i/o calor a la nostra llar, és recomana-ble tenir en compte l’ús que es farà i les dimensions i caracte-rístiques dels espais a escalfar o refredar.

> S’ha de realitzar un ade-quat manteniment i revisió dels equips de climatització, d’aquesta manera s’allargarà la vida dels equips i es millo-rarà la seguretat de les instal-lacions.A l’hivern amb una temperatura de 19-21ºC és suficient per gaudir d’un confort adient. Foto: ecoxArxA

85

consells pràctics

ecoxarxa 4

Calefacció

> A l’hivern, amb una tempe-ratura de 19-21ºC, és suficient per gaudir d’un confort adient. Reduir la temperatura un grau suposa un estalvi d’energia del 8%.

> A l’hivern normalment es pot apagar la calefacció de nit, ja que la calor acumulada du-rant el dia pot ser més que su-ficient.

> Si hem de sortir només unes poques hores de la llar, és convenient regular el termòs-tat de la calefacció a 15ºC (o la posició econòmica d’alguns aparells). Si pel contrari s’es-tarà fora moltes hores és con-venient apagar totalment la calefacció.

> L’aire, a l’interior dels radi-adors, dificulta la transmissió de calor. Per això és conveni-ent purgar els radiadors una vegada l’any.

> La ubicació òptima dels radiadors és sota les finestres per afavorir la correcta difusió de l’aire calent per l’habita-ció.

> És convenient no tapar ni obstruir els radiadors amb mo-bles per aprofitar al màxim la calor.

> Si tenim habitacions buides a la llar o que gairebé no s’uti-litzen és convenient baixar-ne la temperatura o tancar la vàl-vula dels radiadors.

> Si tenim un sistema de ca-lefacció a gas cal que la caldera estigui equipada amb encesa electrònica i elements de re-gulació, com ara un termòstat programable.

> Si tenim un sistema de ca-lefacció elèctric convé emprar sistemes per acumulació amb tarifa nocturna.

> Podem tenir calefacció i aire condicionat amb un sol aparell, instal·lant una bomba de calor reversible.

Aire condicionat

> A l’estiu amb una tempe-ratura de 26ºC s’està prou bé i no es consumeix energia en excés.

> Els aparells de refrigeració s’han d’instal·lar en llocs on els doni poc el sol i que tinguin una bona circulació d’aire.

> Quan s’engegui l’aparell d’aire condicionat no s’ha d’ajustar el termòstat a una temperatura més baixa del

normal, ja que no es refredarà abans la llar i malbaratarem energia.

> Quan sortim de casa, és convenient apagar els aparells d’aire condicionat.

La il·luminació de la llar

Durant bona part del dia, la llum del sol ens il·lumina prou com per no haver d’encendre els llums i, de fet, és molt més recomanable per a la nostra vista que la llum artificial.

A l’hora d’il·luminar la nostra llar, cal que tinguem en comp-te les necessitats de cada espai. Solament la cuina i la cambra de bany necessiten una llumi-nositat intensa. Les estances on hi fem vida i els dormitoris, en canvi, poden disposar d’un enllumenat central eficient, però sovint n’hi ha prou amb una bombeta de poca potència i alt rendiment per llegir o tre-ballar.

Amb els següents consells i re-comanacions podrem millorar

Pla Renova’t d’electrodomèstics, calderes i aparells d’aires condicionats 2011

El termini de presentació de sol·licituds per al Pla de renovació serà fins el 30 de desembre de 2011, o fins l’exhauriment del pressupost disponible.

Atenció ciutadana: 93 550 01 10 Atenció comerços: 93 550 01 11

electrodomestics2011@plarenovat.catwww.plarenovat.cat/2011-electrodomestics/

86

consells pràctics

ecoxarxa 4

www.icaen.cat

el consum energètic necessari per il·luminar les nostres llars.

> S’ha d’utilitzar sempre que sigui possible la llum natural.

> Pintar de colors clars els sostres i les parets permetrà aprofitar al màxim la llum na-tural i reduir així el consum de llum artificial.

> S’ha d’evitar tenir llums encesos inútilment. Cada cop que sortim d’una habitació cal que apaguem els llums (sobre-tot quan les bombetes siguin d’incandescència).

> Una bombeta tradicional d’incandescència només consu-

meix en forma de llum un 19% de l’energia que consumeix, la resta es perd en forma de calor.

> És convenient instal·lar bombetes i làmpades de baix consum, el preu de compra és més alt que les d’incandes-cència, però gasten 5 vegades menys i duren 10 vegades més.

> Mantenir les bombetes i les pantalles netes permet aprofitar millor la llum que aporten.

> Els fluorescents tradicio-nals consumeixen 5 vegades menys que les bombetes d’in-candescència i duren molt més temps. Per això s’aconsella utilitzar aquests fluorescents en estances que necessitin molta llum i que estigui ence-sa moltes hores, com la cuina.

• Font: Institut Català

d’Energia (ICAEN)

la llum del sol és molt més recomanable per a la nostra vista que la llum artificial.

S’ha d’evitar tenir llums encesos inútilment. Foto: Dolors Gibert

87

ecologia a la xarxa

ecoxarxa 4

L’avifauna

Si ens centrem en l’avifauna que voleia pels Països Catalans hem de prendre com a referència l’Institut Català d’Ornitologia www.ornitologia.org, que és la institució capdavantera al nostre país amb temes ornito-lògics. En aquest cas es tracta d’un espai web molt complet i des del qual podrem accedir a molts apartats i alternatives diferents. Entre d’altres, desta-carem el Projecte Orenetes, el Servidor d’Informació Ornitolò-gica de Catalunya o SIOC i el Servidor de Cartografia Ornito-lògica de Catalunya o SCOC.

El Projecte Orenetes www.orenetes.cat

Pot ser la vostra primera ex-periència ornitològica i tam-bé una forma senzilla de col-laborar en la recerca en aquest àmbit. No cal experiència de cap tipus, només calen ganes i interès, tampoc no cal ser cap col·lectiu, tot i que és una bona experiència per a centres edu-catius, d’esplai, de gent gran…

ocells nidificants a Catalunya 1999-2002, que permet consul-tar les dades estadístiques de-rivades d’aquest gran estudi i les distribucions geogràfiques de totes les aus, és una bona opció. Hi podreu accedir des la web del SCOC:

En aquest cas a través d’una senzilla aplicació web podreu consultar ràpidament en un mapa de Catalunya quina és la distribució de qualsevol es-pècie, o al revés, si visiteu un espai natural, municipi o co-marca, podreu saber quines es-pècies s’hi troben.

Només cal registrar-se a la web i seguir unes instrucci-ons molt senzilles. L’objecte de l’estudi és l’oreneta cua-blanca (Delichon urbicum), un petit ocellet de caire sim-pàtic, fàcil de reconèixer i present a la majoria de mu-nicipis catalans. Les dades de l’estudi permeten extreure conclusions sobre distribució, hàbitats, nidificació, compor-tament…

Un cop més en aquesta secció continuem apostant pel coneixement del nostre entorn natural més proper i ho seguim fent desgranant la informació de rigor que podem trobar a la xarxa. En aquest cas fem referència a la fauna que fins ara no havíem tocat i que, mica en mica, haurem d’anar explorant.

Si voleu conèixer una mica més la nostra avifauna, voleu treballar amb dades científi-ques, aprendre característi-ques o simplement identificar alguna espècie, el que heu de fer és passar per la web del SIOC www.sioc.cat, on tin-dreu a l’abast una gran guia dels ocells de Catalunya, per es-pècies o per municipis. Podreu consultar des d’una il·lustració a tota la informació bàsica de l’espècie i a totes dades estadís-tiques referents a l’anellament i a la seva distribució.

Si el que busqueu és situar-vos sobre un mapa o voleu analit-zar i contrastar dades, l’aplica-ció que s’ha fet de l’atles dels

www.ornitologia.org/scoc/

• Ernest Riera

88

legislació

ecoxarxa 4

La contaminació invisibleTot sovint, quant parlem o sentim parlar de contaminació,

de seguida ens vénen al cap imatges de rius plens de brutícia flotant, mars de color negre, núvols de fum o carreteres plenes d’escombraries. Hi ha, però, una contaminació de

la qual potser no en som tan conscients, però que la patim tots al dia a dia, això sí, alguns més que d’altres. Es tracta

de la contaminació acústica. Gairebé sempre, qualsevol activitat humana comporta la generació d’un so que pot

ser més o menys elevat. Segons el tipus, la durada, el lloc i el moment on es produeixen, els sons poden ser molestos,

incòmodes i arribar a alterar el benestar fisiològic o psicològic dels éssers vius, és llavors quan un so passa a ser

soroll i es considera que provoca contaminació acústica.

89

legislació

ecoxarxa 4

L’exposició al soroll pot provo-car diferents efectes sobre les persones, la majoria psicològics com insomni, fatiga, estrès, depressió, ansietat, irritabili-tat, agressivitat, o d’altres de fisiològics com pèrdua d’audi-ció, augment de la pressió ar-terial, tensió als músculs, etc. Un altre dels problemes greus que provoca és que augmenta les dificultats de comunicació entre persones. Normalment, els orígens dels sorolls són pel trànsit (rodat, ferroviari i aeri), per les activitats industrials i recreatives i pel veïnatge.

La Llei de protecció contra la contaminació acústica

El desenvolupament urbanís-tic de les últimes dècades, que ha apostat per un model de ciutat difusa amb moltes ur-banitzacions, juntament amb l’aposta per a les grans infra-estructures de transport, ha creat moltes zones vulnerables a la contaminació acústica. Per tot això, i amb l’objectiu de prevenir, vigilar i reduir aquest tipus de contaminació, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Tot i això, no ha sigut fins l’any passat que es va donar llum verda al decret que desenvolu-pa aquesta llei. Cal afegir que, des de l’aprovació de la llei, la Unió Europea i l’Estat espa-nyol també han regulat aquest àmbit, i el decret s’ha elaborat tenint present aquesta nor-mativa. Així doncs, els trets

més significatius d’aquesta Llei són: la consideració de la contaminació acústica des del punt de vista de les immissi-ons; la delimitació del territori en zones de sensibilitat acús-tica en funció d’uns objectius de qualitat; la regulació d’un règim específic per a les infra-estructures de transport, amb l’establiment de zones de soroll per garantir uns mínims de qualitat acústica en les noves construccions i amb l’establi-ment de tot un seguit de me-sures per minimitzar l’impac-te acústic en les construccions existents afectades per sorolls i vibracions.

La Llei també insta els ajun-taments a aprovar ordenan-ces o plans de millora acústica

El soroll és un contaminant energètic que envaeix la nostra intimitat

i lesiona la nostra salut (ACCCA).

que ajudin a regular el tema a nivell local. Evidentment, també es preveu un règim de sancions per incompliment de la normativa, que poden anar des dels 900 € de les infracci-ons lleus fins als 300.000 € de les infraccions molt greus. Als annexos de la llei s’hi poden trobar les taules dels valors lí-mits establerts segons l’origen dels sorolls (transit, indústria, veïnals), depenent de la zona de sensibilitat acústica (alta, moderada o baixa) on es trobi el punt i segons la franja horà-ria. A tall d’exemple la següent taula extreta de l’annex 1 de la Llei ens mostra els valors lí-mits d’immissió sonora a l’am-bient exterior produïda per les infraestructures de transport viari, ferroviari i marítim.

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl

Valors límit d’immissió en dB(A)

L d(7h-21h) L e(21h-23h) L n(23h-7h) L AFmax

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55

65

68 68 58 90

90607070

65 55

65 65 55

65 65 55

88

85

85

55 45

60 50 85

85

80

60

57 57 47

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial ambactivitats i/o infraestructures de transport existents

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades persòl d’ús industrial

(A3) Habitatges situats al medi rural

(C1) Usos recreatius i d’espectacles

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

90

legislació

ecoxarxa 4

Cal recordar que els valors que apareixen en aquesta taula són els límits permesos, per tant, els valors recomana-bles són sensiblement inferi-ors. De fet, segons informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es consideren els 50 dB(A) com a límit de-sitjable. Per damunt d’aquest valor es considera que el so perjudica el descans i la co-municació.

D’uns anys ençà, aquest tema ha anat preocupant cada ve-gada més gent. Així, el març

El soroll és una de les manifestacions d’agressió al medi ambient i a la salut de

las persones (sentència del Tribunal Suprem, de 24 de febrer de 2003, Sala Segona)

Per a més informació:

Departament de Medi Ambient i Habitatge (Contaminació acústica): http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/soroll/inici.jsp

Associació Catalana Contra la Conta-minació Acústica (ACCCA): www.sorolls.org/index.htm

• Text: Eduard Martí

Fotografia: Dolors Gibert

del 1998 van néixer l’Associ-ació Catalana Contra la Con-taminació Acústica (ACCCA), que és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu lluitar contra les causes i els efectes dels sorolls i oferir in-formació i assessorament ju-rídic i tècnic als afectats per la contaminació acústica i a la ciutadania en general.

Guia de serveis

92

agenda

ecoxarxa 4

FIRES I MERCATS

JORNADESCURSOSCONFERÈNCIESSEMINARIS

FIRA NATURA Del 9 a l’11 de març de 2012

LA FIRA VERDALa fira agroecològica del Maresme Primer dissabte de cada mes

ECOMERCATS’11Mercats de producte locals i ecològic

Els Mercats Món Empordà són uns mer-cats setmanals en què el consumidor pot comprar directament al productor productes locals, ecològics i de qualitat. Els mercats també pretenen ser un es-pai on gaudir de música, art, titelles..., tot i recuperant els valors de la nostra terra i el respecte pel medi ambient.

Després de 13 anys de vida, Fira Natura es va consolidant com la segona fira del sector més important de tot Catalunya. Enguany s’hi troben representats de di-ferents sectors com: productors ecolò-gics i alimentació biològica, empreses dedicades a la bioconstrucció i energi-es renovables, ONG, artesans, medici-na natural, turisme sostenible…

Fira Natura s’ha convertit en un espai de sensibilització, amb un fort compo-nent social i cultural, en què el visitant pot passar tot el dia participant en un extens programa d’activitats, tallers, projeccions, conferències…

lloc:Pavelló 4 del recinte firal dels Camps Elisis de la ciutat de Lleida

Horari: Divendres: de 17:00 a 20:30 hDissabte i diumenge: de 10:00 a 20:30 h

organitza:IPCENA

informació: IPCENAPlaça dels Gramàtics, 2 / 25002 - Lleida Telèfon i Fax: 973 26 37 93 / 973 26 61 29 A/e: firanatura@gmail.comWeb: www.firanatura.org www.ipcena.org

El primer dissabte de cada mes, a la plaça de la Cooperativa de Teià, se cele-bra la Fira Verda, on trobareu productes de temporada, de proximitat, ecològics i artesanals.

Aquesta fira pretén consolidar-se com la primera fira agroecològica del Ma-resme.

El principal objectiu de la fira és fo-mentar el consum responsable oferint productes ecològics, de proximitat i artesanals, i també impulsar el desen-volupament econòmic i social, tant del municipi on se celebra com de tota la comarca, apropant els agricultors, els productors i els artesans als vilatans.

lloc:Plaça de la Cooperativa de Teià

Horari:De 10:00 h a 14:00 h

organitza:Grup de Consum Responsable Cistella Verda, juntament amb l’Ajuntament de Teià i amb el suport del Consorci de Pro-moció Turística Costa del Maresme i la Diputació de Barcelona

informació:Àrea de Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Teià Tel. 935 555 699A/e: treball@teia.catGrup de Consum Responsable Cistella Verda: Tel. 625 187 794 (Mireia)Tel. 687 743 938 (Laura)www.cistellaverda.com

lloc:Rupià (1r dissabte de mes)Corçà (2n dissabte de mes)Verges (3r dissabte de mes)Torroella de Montgrí (4t i 5è diumenge de mes)Ocasionalment també es fa el mercat a d’altres pobles.

Horari: De 09:00 a 14:00 h

organitza:Món Empordà

informació:Tel: 675 087 667A/e: monemporda@gmail.comWeb: www.monemporda.orgBloc: mercatsmonemporda.blogspot.com

Cicle de conferències: Parlant de sostenibilitat en un nou marc globalDel 13 de setembre de 2011 al 14 de febrer de 2012

ecoxarxa 4 ecoxarxa 1 93

Actualment, la crisi, el canvi ambiental global, el canvi de dimensió dels esce-naris de vida (econòmics, però també d’hàbitat, de població, de cultures, etc.) requereixen una reflexió per adaptar-se a la nova situació, o millor encara, una reflexió proactiva per a ser agents de la ràpida transformació en la qual com a país estem immersos. Aquest cicle de conferències pretén ser una aportació a aquesta reflexió.

lloc: Auditori de La PedreraObra Social de Catalunya Caixa Passeig de Gracia 92, baixosBarcelona

Programa: www.forumambiental.org/sostenibilitat.html

organitza: Consell Assessor per al Desenvolupa-ment Sostenible (CADS) i Fundació Fò-rum Ambiental Informació: Fundació Fòrum Ambiental Tel. 932 332 652Comissària del cicle: Marta Roca LamollaLa inscripció és necessària i gratuïta

Fes de casa teva un jardíDe novembre de 2011 fins al juliol de 2012

entre d’altres. Tots els tallers del pro-grama Fes de casa teva un jardí són a càrrec de tècnics i monitors especia-litzats en jardineria, art floral o cultiu d’horta, i inclouen, a més de continguts teòrics i pràctics, espais per compartir experiències, impressions i dubtes.

lloc:Diversos parcs i jardins de Barcelona

Horari i dates: Un diumenge de cada mes, de 10:00 h a 13:00 h

organitza:L’Ajuntament de Barcelona, en col·la-boració amb la Confederació d’Horticul-tura Ornamental de Catalunya (CHOC)

informació:Les inscripcions són obligatòries (gratuït) La Fàbrica del SolTel: 932 564 430A/e: lafabricadelsol@bcn.cat

Curs d’avaluació ambiental del planejament urbanísticDel 15 de novembre al 22 de desembre de 2011

informació: Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya Av. Portal de l’Àngel 7, 4t Despatx S/U, 08002 Barcelona Tel: 933 042 109 A/e: coamb@coamb.cat

Curs de Postgrau en Salut i Harmonia de l’HàbitatDel 27 de gener al 27 de juliol de 2012

Obtenir coneixements per detectar la presència de fonts d’alteració geobio-lògica i de les tècniques de correcció en el disseny d’edificis.

lloc: Girona

Programa: www.fundacioudg.org/cursos-de-post-grau/7374/1/detallactivitat.html

organitza: Fundació Universitat de Girona: Innova-ció i Formació

informació: Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació Tel. 972 210 299 A/e: info.fundacioif@udg.edu

Emprenedoria verda en turisme rural Del 7 de febrer al 9 de març 2012

Quin és el paper del sector del turisme en l’economia actual i el desenvolupa-ment sostenible? Com incideix l’activi-tat turística en la diversitat social, cul-tural, etnogràfica i biològica del medi rural?

Els espais verds de la nostra ciutat ens aporten qualitat ambiental, confort i zones per al lleure. Una mirada atenta a la seva vegetació ens ofereix, a més, l’oportunitat d’aprendre conceptes de jardineria, que després podrem aplicar per tenir cura de les nostres plantes.

Els espais verds es converteixen en aules d’excepció per aprendre sobre bulboses, rosers o productes d’horta,

Aquest curs pretén, d’una banda, apor-tar els coneixements teòrics i pràctics essencials que formen l’avaluació ambiental dels plans urbanístics i, de l’altra, aprofundir en l’anàlisi i incor-poració dels diversos components te-màtics ambientals que cal abordar des de l’avaluació ambiental estratègica de planejament urbanístic.

lloc: Barcelona

Programa: www.coamb.cat

organitza: Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya

94

agenda

ecoxarxa 4

Els continguts d’aquest curs fan un recorregut pels productes turístics i els seus impactes socials, ambientals i econòmics. Aprofundeix en les tècni-ques de coaching ambiental per a em-prenedors i planteja les pautes per al desenvolupament d’un pla d’empresa aplicat al sector de turisme rural sos-tenible.

lloc: Modalitat: on line

termini d’inscriPció: Fins al dia 24 de gener 2012

durada: 50 hores (idioma castellà)

organitza:Organitza i dissenya Eco-union en el marc del projecte ecoTURAL del progra-ma Emplea Verde de la Fundació Biodi-versidad.

informació: Eco-union Barcelona Palau, 4, 1r - 1a, 08002 Barcelona Tel: 935 535 840A/e: info@eco-union.orgA/e socis: begreen@eco-union.orgWeb: www.eco-union.org

Ecoturisme i turisme rural Del 21 de febrer al 9 de març 2012

Què és l’ecoturisme? Com identificar als actors influents a cada zona i esta-blir sinergies per a una actuació conjun-ta i sostenible?

Al llarg d’aquest curs, es descriuen la diferents tipologies de turisme: eco-turisme, turisme rural, turisme actiu, agroturisme i uns altres per passar a continuació a identificar les diferències i similituds entre elles amb l’objecte de desenvolupar xarxes de col·laboració i sinergies.

lloc: Modalitat: on line

termini d’inscriPció: Fins al dia 7 de febrer 2012

durada: 15 hores (idioma castellà)

organitza:Organitza i dissenya Eco-union en el marc del projecte ecoTURAL del progra-ma Emplea Verde de la Fundació Biodi-versidad

informació:Eco-union Barcelona Palau, 4, 1r - 1a, 08002 Barcelona Tel: 935 535 840A/e: info@eco-union.orgA/e socis: begreen@eco-union.orgWeb: www.eco-union.org

Programa de Formació d’Etologia de PrimatsTot l’any, segons els nivells

estructura del Programa:El programa consta de tres cursos in-dependents (nivell bàsic, mitjà i avan-çat) amb una duració de quinze hores cadascun (distribuïts en dos dies de formació per nivell: un divendres i un dissabte), amb un horari de 10:30 a 19:00 hores.

Per als interessats en un tipus de for-mació especialitzada, Fundació Mona ofereix un Curs d’Assistent de Camp en Etologia de Primats de sis mesos de durada.

organitza:Fundació Mona

informació / inscriPcions:Fundació MonaCentre de Recuperació de PrimatsCarretera de Cassà, Km 1, 17457Riudellots de la Selva Tel: 972 477 618A/e: recerca@fundacionmona.orgWeb: www.fundacionmona.org / etologiaprimates.blogspot.com

Taller de Natura: El món dels amfibis i rèptilsTot l’any. Cal concertar visita

Les tasques educatives van dirigides al públic en general, però molt especial-ment als escolars. En el taller de natura del CRARC els alumnes coneixeran de prop tortugues, dragons i tritons, en-tre altres amfibis i rèptils. Aprendran a respectar-los tot observant, tocant i ra-onant. Ells mateixos investigaran com a científics i trauran les seves pròpies conclusions.

L’estudi del comportament dels pri-mats és una de las ciències fonamen-tals per a la comprensió de l’evolució i la gènesi de la conducta humana, com també per a la conservació d’aquestes espècies en llibertat i la seva cura en captivitat en unes òptimes condicions de benestar.

L’objectiu fonamental del programa de formació consisteix a estudiar i conèixer la conducta dels primats no humans, des d’una perspectiva teòrica i pràctica mitjançant la metodologia pròpia de l’etologia

Aquest programa està adreçat a totes les persones interessades en la conduc-ta dels primats, preferentment llicenci-ats i estudiants de psicologia, biologia, prehistòria, veterinària o antropologia que vulguin aprofundir en els mètodes i les tècniques d’estudi de l’etoprima-tologia. Igualment, també està obert al públic en general

lloc:Masquefa

organitza:CRARCCentre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

95

agenda

ecoxarxa 4

EXPOSICIONS

Exposició fotogràfica Els Nostres OcellsDel 16 de novembre de 2011 al 16 de gener de 2012

Aquesta mostra fotogràfica és de Car-les Ginés, membre de l’APNAE i gran aficionat a la fotografia naturalista amb la tècnica del digiscòping. Per seguir l’exposició no cal ser un gran expert en aus, ja que hi trobareu una guia en la qual s’especifica el nom de cada exem-plar en català i en llatí, la data de la fo-tografia, el lloc on s’ha fet i la càmera que s’ha utilitzat. Els abellerols, ànecs blancs, corbs marins, faisans, cames llargues i moltes més aus us esperen immortalitzats al Cortalet.

lloc:El CortaletParc Natural dels Aiguamolls de l’EmpordàCtra. de Sant Pere Pescador, km 13,617486 Castelló d’Empúries

organitza:Parc Natural Aiguamolls de l’Empordà

informació:Parc Natural dels Aiguamolls de l’EmpordàTel: 972 454 222Fax: 972 454 474A/e: pnaiguamolls@gencat.cat

RedissenyaDe l’1 de desembre de 2011 al 7 de gener de 2012

informació / inscriPcions:CRARCCentre de Recuperació d’Amfibis i Rèp-tils de CatalunyaCarrer Santa Clara, s/n, 08783 MasquefaTel: 937 726 396Fax: 937 725 311A/e: crarc@amasquefa.comWeb: www.crarc-comam.net

Ruta marineraLa història de la pesca, la pirateria i el contraban en barcaTot l’any

Una passejada en barca per conèixer la història de l’Escala, la defensa contra la pirateria des de la torre de Montgó i mil i una anècdotes de pescadors sobre el contraban, tot contemplant les merave-lles geològiques de la costa del Montgrí amb noms tan suggeridors com la cova de les Cambres, les coves del Tabac i del Sabó, el salt de la Déua, Miladones, Papananses, fins a cala Ferriol i la Fo-radada. L’excursió es completa amb la visita guiada al Museu de l’Anxova i de la Sal.

lloc:L’Escala

organitza:Museu de l’Anxova i de la Sal Av. Francesc Macià, 1, 17130 L’Escala

informació:Museu de l’Anxova i de la Sal Tel: 972 776 815Fax: 972 773 268 A/e: info@anxova-sal.catWeb: www.anxova-sal.cat

DIVERS

Exposició de cadires i peces “utilit-zades per seure”, realitzades a partir de materials de rebuig, reconstruïdes i decorades amb diferents tècniques. Els visitants podran interactuar amb les peces per comprovar-ne la practici-tat i la utilitat.

lloc:Fàbrica del SolPasseig Salvat Papasseit, 1 08003 Barcelona

organitza:Caravana ReciclArte

informació:La Fàbrica del SolTel: 932 564 430A/e: lafabricadelsol@bcn.cat

Foto: sAnti Font museu De l’AnxovA i De lA sAl

C M Y CM MY CY CMY K

93 202 36 09 93 494 97 04

Berruguete, 46-48 08035 Barcelona

subscripcions@ecoxarxa.netAzur Comunicació

Azur Comunicació

Azur Comunicació

Berruguete, 46-48 08035

12€ 

Gorbs Comunicació

Gorbs Comunicació

Gorbs Comunicació