EDITORIAL SUMARI · 2007. 9. 11. · EDITORIAL Vam començar aquest Crèdit Variable amb la il·lusió i la responsabilitat de realitzar una revista que se’ns quedés en conjunt

EDITORIAL Vam començar aquest Crèdit Variable amb la il·lusió i la responsabilitat de realitzar una revista que se’ns quedés en conjunt variada i completa. L’objectiu ha estat escriure sobre coses que ocorrin al centre o al seu entorn, coses que us siguin interessants. Per tant, la revista havia de tenir de tot i ha d’agradar, informar i entretenir. La tasca no ha estat fàcil, però hem intentat treballar i comportar-nos com un equip de “periodistes” tot mirant d’estar ben a l’aguait quan hi hagués alguna notícia al voltant del centre. Hem d’agrair la col·laboració, directa i indirecta, d’alguns professors, professores i alumnes del centre que han contribuït a què la revista sigui una mica més completa i diversa. De les bústies que havíem col·locat en diferents llocs del centre no hem pogut treure massa informació, malgrat això, animem a qualsevol persona del centre, que col·labori i participi en properes edicions d’aquesta perquè pensem que la revista és un mitjà d’expressió, de totes i de tots i per a totes i per a tots. Agraïm la cessió dels dibuixos que veureu en diverses pàgines de la revista per part d’Andrea Ribes, Gwendolin Diaz, Anna Harrington i Marc Gómez. Finalment, agraïm en especial a l’àrea de Visual i Plàstica la confecció de la portada i la contraportada de la revista que teniu entre les mans. Esperem que us agradi!

L’equip de redacció

SUMARI Escull el teu futur.....................................................1-5 Classes particulars......................................................6 El fracàs escolar......................................................7-8 El bullying..............................................................9-10 El Projecte Comènius..........................................11-13 Tenim motius per fer vaga?.................................14-15 Esport al pati.............................................................15 L’hort de la UAC........................................................16 Les drogues.........................................................17-21 El Rock’n’roll........................................................22-25 Homenatge a l’Ari Romero...................................26-27 Còmic Manga............................................................28 L’estrella pentagonal.................................................29 Concurs fotogràfic.....................................................29 Música per sempre....................................................30 Passatemps.........................................................31-32 La festa de la pau................................................33-35

Foto de grup Crèdit Variable REVISTA 1r Quadrimestre 2005-2006

Equip de redacció:

Raquel Garcia, Laura Garcia, Elisabet Yago, Africa Hostalots, Cristina Gómez, Àngela Rivas, Lourdes Albarca, Andrea Ribes, Lluís Velasco, Lidia Yago,

Clàudia Vàzquez, Marina Pàrraga, Marc Potolés, Gwendolin Diaz, Ana Bonillo i Mar Naveros.

Coordinador: Cèsar Navarro

PASSANT REVISTA IES FREDERIC MOMPOU

2

Estudio o treballo? Els estudiants del segon cicle de l’ESO estem en una edat en què ens hem de preocupar pel nostre futur. Ens arriba l’hora de decidir. De decidir si anem a treballar o seguim estudiant. I si seguim estudiant, què estudiem. Aquesta decisió no pot ser una decisió fàcil perquè marcarà la manera en què viurem el nostre futur. Així, els estudis que triem ens encaminaran cap a un treball determinat, treball que segurament haurem de desenvolupar durant la resta de la nostra vida. Per això és fonamental que triem bé, que escollim el que ens agradi i el que ens motivi. És per aquest motiu que hem preparat aquest treball. Un treball que esperem t’ajudi i t’orienti, ni que sigui una mica, en l’elecció del teu futur. En l’article que estàs llegint podràs trobar les diferents opcions i sortides que pots triar amb o sense el títol de l’ESO. A més a més, us hem adjuntat diverses entrevistes d’exalumnes del nostre centre que han escollit opcions molt diverses per a la seva vida. Potser la seva experiència us/ens ajudarà una mica més. Tot seguit et presentem les diferents opcions segons l’actual model d’ensenyament. Estudis posteriors a l’ESO En acabar l’ESO o fer els 16 anys tens diverses opcions: a- Batxillerat b- Cicles formatius (mitjà o superior). c- Programes de garantia social (si no tens el graduat) d- Anar a l’escola d’adults als 18 anys per graduar-te en ESO. El batxillerat consta d'un cicle de dos cursos acadèmics que comprenen dels 16 als 18 anys.

Hi ha quatre tipus diferents de batxillerats: 1. Artístic. 2. Humanitats i Ciències Socials 3. Ciències de la Naturalesa i la Salut 4. Tecnològic Al nostre centre podràs estudiar qualsevol de les quatre modalitats de batxillerat excepte l’artística. Durant el segon curs de batxillerat, tots els alumnes han de fer el "Treball de recerca" dirigit per un/a professor/a, al qual s’assignen 2 crèdits. La seva finalitat és que l’alumne/a apliqui els coneixements adquirits, demostri l’assoliment dels objectius generals de l’etapa, faci transferències de coneixements, posi en pràctica les seves capacitats d’investigació i es prepari per a futurs treballs similars. En acabar aquests estudis, els alumnes que els hagin aprovat, en qualsevol de les seves modalitats, rebran el títol de Batxiller i, aleshores, l’alumne/a té diverses opcions: - Cicles formatius professionals de grau superior. - Cicles formatius artístics de grau superior (amb la superació prèvia de la prova corresponent). - Estudis universitaris, sempre que superi les proves d’accés que fixen les universitats.

Per accedir a la major part d’estudis universitaris, cal haver fet alguna modalitat establerta. A més, els batxillers, per la seva preparació específica, estan en

disposició de desenvolupar certes activitats laborals. -També hi ha altres opcions: Accés als cicles formatius de grau mitjà: Amb titulació. - Graduat en Educació Secundària. - La superació del primer cicle d'ensenyament secundari experimental (14-16). - Tècnic auxiliar (FP-1) o equivalent. - La superació d'un mòdul professional 2 experimental. - La superació íntegra dels dos primers cursos del Batxillerat Unificat Polivalent o equivalent. Sense titulació. - Mitjançant una prova, que es convoca anualment, podran accedir-hi les persones que, a més d'acreditar haver cursat o estar cursant amb aprofitament un programa de garantia social, un curs de formació ocupacional o un curs de preparació de la prova, experiència laboral o experiències assimilades, tinguin complerts disset anys d'edat o bé els compleixin durant l’any natural. Estan exempts de la prova d'accés i, per tant, poden accedir a qualsevol cicle formatiu de grau mitjà, els alumnes que, amb anterioritat, hagin superat un cicle formatiu de grau mitjà al qual haguessin accedit per la prova d'accés. Al nostre centre no s’ofereix cap tipus de cicle, ni de grau mitjà ni superior, però a l’IES Salesians de Sant Vicenç, s’oferten aquests de grau mitjà: - Carrosseria - Electricitat - Mecànica industrial - Administratiu - Comerç

IES FREDERIC MOMPOU PASSANT REVISTA

3

Accés a altres estudis Els alumnes que superin un cicle formatiu de grau mitjà, havent-hi accedit a través de la prova d’accés o mitjançant titulació, tenen diverses possibilitats de continuació d’estudis: - Incorporar-se a qualsevol modalitat de batxillerat, amb la qual cosa estan exempts de cursar les matèries optatives. - Si tenen 18 anys poden presentar-se a les proves d’accés a cicles formatius de grau superior del mateix grup d'itineraris. Aquests alumnes cal que es preparin per superar la prova. - Cursar altres cicles formatius de grau mitjà. Accés als cicles formatius de grau superior Amb titulació - Batxillerat (LOGSE) o equivalent. Són equivalents, a efectes d'accés: - La superació del batxillerat experimental. - La superació de l’antic COU. - Haver superat un mòdul professional 3 experimental. - Títol d'FP-2 o equivalent. També podran accedir-hi els alumnes que tinguin el títol de Tècnic/a superior per haver superat un altre cicle formatiu de grau superior. Determinades modalitats de batxillerat donen prioritat a l’accés als diferents cicles formatius de grau superior. Sense titulació - Mitjançant una prova, que es convoca anualment, podran accedir-hi les persones que, malgrat no complir les condicions de l'apartat anterior, tinguin més de 20 anys o bé els compleixin durant l'any natural en què vulguin iniciar el cicle formatiu, i, a més, acreditin un mínim d'experiència laboral en qualsevol activitat. La prova d'accés té una part comuna i una part específica, d'acord amb el cicle formatiu. Les persones que acreditin, com a mínim, un any d'experiència laboral que es correspongui amb els estudis que vulguin cursar, estaran exemptes de la part específica de la prova d'accés. Les persones que han superat

totalment les proves d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys estan totalment o parcialment exemptes de la prova d'accés, i s'hauran d'adreçar a la Direcció General de Formació Professional a fi de sol·licitar l'exempció amb el model de sol·licitud previst. - Els alumnes que superin un cicle formatiu de grau mitjà, si tenen 18 anys, poden presentar-se a les proves d'accés a cicles formatius de grau superior del mateix grup d'itineraris. Aquests alumnes cal que es preparin per superar la prova. A l’IES Salesians podràs estudiar aquests cicles de grau superior: - Administració i Finances - Regulació i Control (electricitat)

Accés a altres estudis - Incorporar-se als estudis universitaris que es determinen per a cada cicle formatiu. - Cursar altres cicles formatius de grau superior. - Per als alumnes que hagin superat determinats cicles formatius, algunes universitats reconeixeran com crèdits ja cursats algunes matèries dels estudis universitaris de primer cicle. Programes de Garantia Social El Departament d'Educació, d'acord amb la llei, garanteix aquesta oferta formativa als nois i noies que finalitzen l'ensenyament obligatori sense obtenir el graduat en Educació Secundària. Els Programes de Garantia Social s'adrecen als joves que no han superat l'Educació Secundària Obligatòria i tenen com a finalitat proporcionar-los una formació bàsica i professionalitzadora que els permeti incorporar-se a la vida activa i/o, si s'escau, continuar els seus estudis en la formació professional reglada.

Entre 600 i 1.200 hores (20 a 25 hores setmanals), en funció dels objectius específics de l'oferta formativa i de la seva complexitat.

Escola d’adults Per obtenir el Graduat en Educació Secundària en una Escola d'Adults cal tenir 18 anys o més. Per inscriure's cal adreçar-se a una escola d'adults durant la primera quinzena de juny. El Graduat en Educació Secundària s'estructura, a les escoles d'adults, en tres cursos. Et pots inscriure a l'inici de trimestre als centres i aules de formació d'adults i en qualsevol moment de l'any als centres i aules d'autoformació. A la nostra ciutat, trobaràs aquest centre: Centre de Formació d'Adults Garrosa Passatge de Pau Vila, 7 08620 - Sant Vicenç dels Horts Telèfon: 936566951 Per més informació pots entrar a la pàgina: www.gencat.net Tot seguit et presentem una sèrie d’entrevistes a alumnes o exalumnes del nostre centre que han triat opcions diferents per al seu futur. En definitiva, esperem haver-te ajudat amb aquest article, ens ha sigut complicat fer-lo, però és necessari pensar en aquest tema perquè hem de decidir el nostre futur de la manera més adequada possible.


4

Entrevistes a exalumnes i alumnes de l’IES Frederic Mompou La primera entrevista és per l’exalumne del centre Toni Martinez Nuñez. En Toni té 17 anys, i va cursar l’ESO a la UAC del nostre centre, en acabar va començar un curs de xapa i pintura a l’IES Salesians, però va considerar que li costava molt i ho va deixar per treballar. Actualment treballa de paleta a la construcció. P:Et semblaven difícils els estudis de la ESO? R:Sí, jo durant els dos primers cursos de l’ESO només vaig perdre el temps perquè suspenia gairebé tot perquè a mi no se’m donen bé els estudis. P:Per què vas decidir deixar els estudis? R:Perquè era massa complicat i durant quatre anys m’havia relaxat molt i després no tenia un bon nivell.

P:Creus que ha sigut necessari deixar el estudis per posar-te a treballar? R:Sí, perquè estudiant estava perdent el temps i quan un no és bo en els estudis és millor posar-se a treballar i aportar uns diners a casa. P:En la teva opinió creus que aconseguiràs un millor futur treballant que amb els estudis? R:Sí, perquè en molts treballs com per exemple de caixera ja et demanen un títol de batxillerat i també guanyes més diners.

P:Creus que t’haguessis pogut treure l’ESO sense anar a la UAC? R:No, perquè la UAC és un nivell baix i jo no estic a un nivell d’aula normal. P:Dintre d’alguns anys et plantejaries tornar a estudiar? O et conformes treballant? R:No ho crec, perquè no m’agrada estudiar i quan comences a treballar i veus els diners que guanyes ja no et planteges tornar a estudiar.

La següent entrevista ha estat feta a una alumna de primer de batxillerat que es diu Anna Amat Ponce. És una alumna que sempre s'ha dedicat bastant als estudis però des que va començar quart d’ESO els estudis van baixar de nota, ara amb el batxillerat, en ser el primer trimestre li ha costat dificultat que té fer el batxillerat. Ella és una noia que es preocupa pels estudis i té la il·lusió d'anar a la universitat i fer carrera que més li agrada en aquests moments, que és la de psicologia. Esperem que pugui fer-ho i que li vagi bé! Li hem fet aquesta entrevista perquè ens digui que li sembla el que està fent i saber una mica com li van a ella i com se sent estan fent el batxillerat i també què vol fer d’aquí uns anys. P:Durant l’ESO tenies clar el teu futur? R:No, sabia que volia fer una carrera però no sabia quina. P:Quina mitja de notes anaves traient o treus en els estudis? R:Fins a tercer les notes anaven bastant bé, però en començar quart de l’ESO ja vaig començar a suspendre alguna assignatura. P:T'agrada el que estàs fent? R: Sí, perquè així després podré anar a la universitat, però em serà una mica difícil. P:És el que tenies pensat portar a terme? R:Sí, això espero.

P:Penses que si una persona que no és molt estudiosa pot treure’s l’ESO sense gaire dificultat? R:No, perquè jo anava a una classe de nivell alt, però depèn de la persona pot anar a un grup de classe diferent, penso que depèn de la persona i del nivell de classe que porti. P:Per què has triat aquesta opció? R: Perquè la meva il·lusió és fer una carrera universitària. P:Penses que t'han sigut útils els anys que has estat estudiant? R:Sí, perquè de mica en mica he anat adquirint coneixements que no sabia; penso que els estudis ens seran força útils en algun moment. P:A què t'agradaria dedicar-te en acabar els estudis? Per què? R:No ho tinc del tot clar, però m'agradaria fer psicologia, m'agrada molt aquest tema. P:Creus que el que estàs fent et servirà per trobar feina en el futur? R:Sí, perquè penso que ara si no tens l’ESO no tens gaires oportunitats de treball, per això m’esforço i estudio per treballar del que a mi sempre m'ha agradat. P:És difícil el batxillerat? R:El batxillerat és més difícil que l’ESO però el que has de fer és estudiar bastant i treballar perquè és el que vull fer i m'ho tinc que treballar. P:Quina carrera universitària voldries fer? o...quin cicle superior? R:Com ja t’he dit abans en aquests moments m'agradaria fer la carrera de psicologia. Cicles, de moment, no me’n plantejo cap.

La següent entrevista és per al Pere Yago Llamas, de 19 anys d’edat. Un exalumne de l’IES que es va treure el títol de la ESO, el de Batxillerat (amb un notable) i està cursant en mòdul de grau


5

superior a l’IES Salesians. La seva intenció és cursar una carrera a la universitat.

P:Durant els cursos de l’ESO tenies clar el teu futur? R:En un principi sí, però tal i com s’apropava el batxillerat cada cop tenia mes dubtes. P:Quina mitja de notes anaves traient o treus en els estudis? R:Notable. P:T’agrada el que estàs fent ara? R:Sí, perquè és l’especialitat que a mi m’agrada i que millor sé fer, a més a més, una gran part del temps el dediquem a la pràctica, en lloc de la teoria, i penso que així s’aprèn molt més. P:Quin tipus de pràctiques feu? R:De tot tipus, es tracta d’aplicar els coneixements teòrics de manera gairebé immediata. Ara, per exemple, estic treballant en una empresa, Dynamit Nobel, a Sant Andreu de la Barca en la secció de manteniment. P:Però, són els estudis que tenies pensat portar a terme? R:No, jo volia fer la selectivitat i anar a la universitat per fer telecomunicacions P:Creus que el que estàs fent et servirà al futur per trobar feina? R:Sí, perquè encara que estudiï una carrera, on és gairebé tot tècnic, això em va molt bé ja que aquí es fa molta pràctica. P:Per què has triat aquesta opció? R:Perquè vaig acabar molt atabalat del batxillerat i no volia anar a la universitat. P:Penses que t’han sigut útils els anys que has estat estudiant? R:Sí molt, sobretot el grau superior, ja que he après a raonar i a pensar, en canvi al batxillerat

només vaig aprendre a empollar sense practicar. P:A què t’agradaria dedicar-te en acabar els estudis? Per què? R:Cap de manteniment o de producció en una empresa. Perquè faré el que més m’agrada ja que se’m dóna bé manar i organitzar i a més a més treballen poc i guanyen molt. P:Penses que si una persona que no és molt estudiosa pot treure’s l’ESO sense gaire dificultat? R:Sí, almenys quan jo vaig cursar l’ESO, ja que per a mi va ser molt, molt fàcil. Crec que ara estan apretant més però de totes formes és molt més fàcil que el batxillerat. P:A banda de les assignatures teòriques també has de fer pràctiques? R:Sí, ara estic treballant en una empresa per fer les pràctiques del que estic estudiant. El Pere Yago en veure que el batxillerat era tan difícil, va creure que no podria amb la universitat i no es va esforçar per fer la selectivitat perquè ja tenia pensat de fer un mòdul. Diu que quan ell va fer l’ESO, que va ser dels primers cursos que la van començar a fer, era tot molt fàcil i que per això el batxillerat li va ser tan difícil. Per tant, pensa que si pugessin el nivell d’ESO, molta més gent es trauria el batxillerat, ja que estaríem acostumats a estudiar.

La darrera entrevista la hi hem realitzat a Sandra Yago Llamas, de 24 anys. Una exalumna de l’IES, que va cursar l’antic sistema d’ensenyament amb el BUP i COU. Quan va acabar va fer una carrera universitària, llicenciatura en Biologia i ara s’ha decidit a completar el seus estudis amb una segona carrera universitària, Ciència i tecnologia dels aliments. P:Durant el curs de BUP i COU tenies clar el teu futur? R:No, tenia molts dubtes.

P:Quina mitja de notes has anat traient? R:Sempre he anat traient una mitja de notable.

P:T’agrada el que estàs fent ara? R:Sí, molt. P:És el que tenies pensat portar a terme? R:No, jo volia ser veterinària però la biologia també m’havia atret molt. P:Creus que el que estàs fent et servirà en un futur? R:És clar, sinó no ho faria P:Per què has triat aquests estudis? R:Perquè m’agraden, i no he tingut en compte, ni els diners, ni els llocs de treball, ni les sortides. P:Penses que t’han sigut útils els anys que has estat estudiant? R:Sí, molt. Gràcies a això he adquirit una bona base que m’ha permès avançar i adquirir molts coneixements. P:Què penses fer quan acabis d’estudiar? R:Buscar un lloc en un laboratori d’indústries alimentàries d’inves-tigació i desenvolupament (I+D). P:Per què? R:Perquè la investigació de nous productes en el sector alimentari relacionat amb els microorga-nismes és el que més m’agrada i el que més futur té. P:Per què has decidit fer dues carreres? R:Perquè avui dia es necessiten mols coneixements específics i la


6

segon carrera és com una especialització de la primera. P:Et va costar molt la selectivitat? I la carrera? R:La selectivitat va ser un trauma, ja que s’han de demostrar molts coneixements en pocs dies i amb poc temps d’estudi. Es respira un ambient de nervis i de tensió. La carrera, en canvi, no m’ha sigut tan difícil ja que s’ha de dedicar molt temps d’estudi però és molt més tranquil. P:Recomanaries als estudiants la teva elecció? R:Sí, perquè a mi m’ha sortit tot bé. P:Et penedeixes d’alguna decisió que has pres? R:No, de res, i encara que no m’hagi agradat alguna cosa de les que he fet, no me’n penedeixo perquè he après de les meves errades.

Per últim t’oferim l’experiència d’una alumna, l’Àfrica Hostalot, sobre el Programa de Transició al Treball (PTT), que es tracta d’uns cursos sense necessitat de tenir l’ESO que et preparen per desenvolupar una professió en un futur immediat.

M’han encarregat, que comenti la meva experiència obtinguda al PTT (Programa de Transició al Treball) que vaig començar aquest curs a Molins de Rei. Vaig començar el PTT perquè no suportava més l’institut, les obligacions, les classes, etc. Llavors vaig decidir fer una altra cosa on pogués tenir sortida cap al futur sense necessitat de treure’m l’ESO.

Allà s’estava bé, és més m’agradava però amb les sortides de treball de camp t’adones que per quasi totes les empreses ja siguin grans o petites demanen un mínim d’estudis i aquest mínim és el graduat, per això vaig decidir tornar, perquè no és el mateix tindre un Certificat d’Estudis que tindre el Graduat de l’ESO. El PTT consisteix en assolir coneixements sobre el món laboral, preparar les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà i assolir el títol de l’especialitat escollida, a Molins hi havia o bé Comerç o bé Cuina. En els dos casos el títol obtingut és d’Auxiliar. El PTT consta per fases i de la mateixa manera que a l’institut aquestes fases es dividien en trimestres. Al primer trimestre es duu a terme la preparació de les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà que consisteix en estudiar (repassar el coneixements adqui-rits a l’ESO) totes les assig-natures amb la fi que el dia de l’examen d’accés puguis obtenir els mínims demanats per arribar a l’aprovat. Al primer trimestre també t’inicien al món laboral per mitjà de xerrades que es fan un cop per setmana per gent especialitzada en temes molt diversos, també es fan treballs de camp que consisteixen en fer sortides pels sectors que t’han encarregat fent tasques diferents (entrevistes, recollida de dades per polígons... per després realitzar una base de dades, estudiar el nostre municipi, etc.) Així, poc a poc veus què et demanen (ja siguin estudis, edat, o la disponibilitat). En definitiva, la integració al món laboral per mitjà de gent treballadora que ens explica les seves experiències. Al segon trimestre ja es comença amb la modalitat escollida (A Molins Cuina o Comerç), i el mecanisme ja canvia. Un dia al matí s’estudia per les proves d’accés i la resta dels dies vas a un restaurant per aprendre la modalitat escollida, en el meu cas

Cuina. Ja avançat el trimestre una vegada ja tens coneixements de la modalitat vas al restaurant els matins a fer pràctiques fins completar les 200 hores obligatòries. La finalitat d’aquest curs és que a més d’adquirir coneixements acadèmics també adquireixis coneixements sobre el món laboral per quan et toqui incorporar-te a una professió. Jo estic contenta d’haver pogut tornar a l’institut i tindre l’oportunitat de fer quart i intentar treure’m el graduat amb la finalitat de poder continuar els meus estudis i tindre un treball més decent al futur. Això no vol dir que la meva experiència sigui negativa, al contrari, és positiva ja que en el poc temps que he estat, he assolit molts coneixement sobre el món laboral que em seran de gran utilitat a l’hora de treballar. Per finalitzar, recomano als companys/nyes que, si estan totalment segurs que no volen continuar a l’institut, poden inscriure’s en una PTT, sens dubte obtindran una formació en una professió concreta i molta informació sobre el món laboral que és molt més complex del que sembla. No obstant, la meva opinió és que val més sacrificar-te una mica i treure’t el graduat en ESO, ja que sempre se t’obriran més portes a l’hora de la recerca de feina.

Àfrica Hostalot Ranchal

Elisabet Yago

Àfrica Hostalots Cristina Gómez

Àngela Rivas Lidia Yago

Mar Naveros


7

ALUMNES INTERESSATS A IMPARTIR CLASSES PARTICULARS (2005-2006)

Tens o creus que pots tenir problemes als estudis? Aquí et facilitem els noms d’alguns alumnes de batxillerat que podrien ajudar-te a millorar les teves notes. Només has de mirar qui et pot ajudar i posar-te en contacte amb ell/ella. 1r de Batxillerat A Àstrid Codana Anglès (Torrelles) Laia Sales 1r i 2n d’ESO (Torrelles) Laura Afàn 1r i 2n d’ESO excepte anglès (Torrelles). Martí Puig Tota l’ESO excepte mates i física de 3r i 4t (Torrelles). 1r de Batxillerat B Esther Campos 1r i 2n d’ESO excepte anglès i mates (St. Vicenç). Anna Pallarès 1r i 2n d’ESO excepte anglès (St. Vicenç). Marina Talón 1r, 2n i 3r d’ESO excepte mates (St. Vicenç). 2n de Batxillerat A Míriam Adan Cristina Moneillo Gemma Garcia 2n Batxillerat B Sònia Torregrosa Anna Garrido Nadia Cantisano Verónica Prieto Frater Muñiz (exalumna)


8

El fracàs escolar

Introducció Ens hem interessat per fer aquest treball perquè des que entrés l’ESO al sistema d’ensenyament, a la dècada dels 90, el fracàs escolar ha anat en augment. No volem dir amb això que la culpa sigui de l’actual sistema d’ensenyament, ja que es deu a diversos motius. En aquest centre com a tots el altres hi ha alguns nois i noies amb l’anomenat fracàs escolar. Ho realitzem amb l’objectiu d’intentar combatre tant des de l’institut com des de les famílies aquest problema. A nivell de l’estat espanyol, es parla d'un 29% de fracàs escolar en els darrers anys, que és molt superior a la mitjana europea, en concret, només ens supera Portugal. Quedem molt lluny del 7% que existeix a Suècia per exemple. Les xifres són ara mateix alarmants. En l'ense-nyament mitjà un 32% dels alumnes repeteixen curs, un 35% no acaben amb èxit 2on d'ESO. El 48% no superen el batxiller i a la universitat l'abandó dels estudis ronda el 50%. Definició de fracàs escolar Però, quan parlem realment de fracàs? Parlem de fracàs quan un nen no és capaç d'arribar al nivell de rendiment mitjà esperat per a l’edat i nivell pedagògic. Atès que l'únic criteri per a avaluar l'èxit o el fracàs dels nens són les qualificacions, el fracàs és traduït en suspensos, que per descomptat solen ser nombrosos i fer que els pares ja no sàpiguen què fer amb aquest nen o aquest jove. No parlem d'un o dos suspensos en alguna avaluació, que poden ser absolutament normals i superables, sinó d'aquests altres nens les qualificacions dels quals són negatives al finalitzar el curs escolar. Podríem referir-nos a aquells alumnes que hagin acabat el curs amb més de tres assignatures pendents, que és quan en principi repetiran curs, el que evidentment seria una mesura del fracàs escolar.

Causes del fracàs escolar Són moltes les causes que poden originar un fracàs escolar. Les més ressenyades són els trastorns d'aprenentatge i els trastorns emocionals. Les xifres, a nivell estatal, varien segons els diferents estudis, però són aproxi-madament les següents: Només un 2% és degut a factors intel·lectuals. Al voltant d'un 29% de fracàs és degut a trastorns d'aprenentatge, entre els quals destaca per la seva importància la dislèxia. Aproximadament la mateixa proporció és degut a factors emocionals de tot tipus i un preocupant 10% l’ocupa en aquest moment, el trastorn més estudiat a Espanya en psicologia infantil en els últims anys: TDAH, o trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat.

Tipus de Fracàs Escolar 1. Primaris: Quan apareixen problemes de rendiment en els primers anys de la vida escolar del nen, solen estar associats a dificultats maduratives i depenent de quins siguin poden solucionar-se espontàniament o ser la base d'un fracàs escolar permanent. 2. Secundaris: Es produeix quan després d'uns anys d'escola-rització molt bona apareixen problemes, generalment a causa de canvis en el nen, com l'adolescència o algun fet puntual en la vida del nen que interfereix momentàniament. 3. Circumstancials: El fracàs es transitori i aïllat, per tant les causes del qual s’han d’esbrinar, per poder posar-hi el remei adequat. 4. Habituals: Els suspensos constitueixen la tònica habitual del nen, des del començament de l'escolaritat. A causa de motius d'origen personal com per exemple, retard en el desen-volupament psicomotriu, retard del llenguatge parlat, retard en l'adquisició de la lectura i escriptura, problemes personals, etc. Aquest fracàs habitual, és el més perillós perquè fins arribar a cursos superiors, els pares no solen donar importància al fet que

els professors del primer cicle de primària i del segon optin perquè el nen necessita millorar en algunes de les matèries. Per a la majoria de famílies són encara molt petits i els seus “petits fracassos” entre cometes, no tenen importància. No obstant això, és precisament en aquests anys on es va gestant el futur fracàs escolar, i on és bàsic i imprescindible detectar les alteracions que puguin presentar els nens per establir un programa de reeducació necessari. Comencen a reconèixer-ho quan els nens ja són grans i comencen a suspendre massivament 6è de primària, i posteriorment no poden superar el 2n d'ESO. Per tant, les famílies han de realitzar un seguiment constant sobre els seus nens per tal de rectificar possibles deficiències o conductes inapropiades, etc. Lògicament com abans detectem aquests problemes menys complicat ens serà solucionar-los. Possibles solucions Sembla clar que en el cas d'un fracàs escolar primari i habitual, s'haurà de realitzar una exhaustiva exploració mèdica i psicològica del nen, que descarti algun tipus de trastorn específic, o l'existència d'un problema lector o escriptori , dèficit d'atenció, per sota nivell intel·lectual, etc. Per a poder prendre les mesures oportunes i establir un diagnòstic precoç que és fonamental en molts casos. En el cas del fracàs escolar circumstancial les mesures a prendre són en primer lloc, analitzar tot el grup (pares, educadors, equip pedagògic, etc.) les circumstàncies concretes que hagin pogut motivar la desgana o l'apatia d'aquest alumne, com les qüestions personals, sobretot en l'adolescència, problemes amb el sexe oposat, nuvis, sentiments d'inferioritat o inadequació, en que sol considerar-se normal una certa inflexió o fracàs en els cursos claus com per exemple 2on i 4rt d'ESO. Durant tota aquesta etapa no és difícil trobar problemes d'ansietat, depressions, pors i complexos,


9

conseqüència lògica de l'etapa evolutiva que presenten. Analitzar si les circumstàncies familiars, travessen una etapa especial que pot haver afectat al noi, o són massa exigents o perfeccionistes, o bé si existeix un ambient dolent per a l'estudi. Fer per tant un clar autoexamen de la nostra situació i actitud pel que fa a l'alumne. Per altra banda, tots sabem que la socialització és important. No és rar, que un noi suspengui el curs quan canvia de centre, o quan té problemes de relació amb els altres, si manca per tant d'habilitats socials. Caldria analitzar també aquest context. Una vegada trobada la causa ha de posar-se remei, amb l'ajuda del psicòleg en el cas de problemes personals o emocionals o de socialització (depressions, crisis d'angoixa, ansietat, introversió exagerada, timidesa, etc.) que ens orientarà cap al tractament adequat, o bé reconduint les conductes familiars equivocades, reconeixent els propis errors, si hem estat capaços de detectar-los o amb la teràpia psicològica adequada. En cas que la causa estigui en la comunitat educativa abordant immediatament el problema per a tractar de solucionar-lo i si és necessari realitzar un canvi de centre. No ens voldríem oblidar, de les eines que són fonamentals per a aconseguir un bon treball; ho són en totes les professions i en la de l'estudiant, aquestes eines són imprescindibles: són les famoses tècniques d'estudi que facilitaran un bon rendiment. Els punts principals són els següents: • Forma física per a l'estudi: aquí esmentarem una correcta alimentació i un descans adequat, l'estudiant necessita quan és major més de 8 hores de somni, i quan són més petits encara més hores de descans. Evidentment això implica per descomptat, saber apagar a temps la televisió, etc. Es considera també important per al

seu equilibri psicofísic la realització d'algun esport. • Entorn adequat: Lloc per a ell, si és possible, on no hagi moltes interrupcions, en el qual pugui tenir les seves coses, amb un ambient normal al seu al voltant, amb una família en la qual es respectin els temps d'oci i de treball. • Eines adequades: Lectura ràpida i comprensiva. Esquemes resums, … • Planificació-organització: No deixar-ho tot per al dia abans de l'examen, procurar anar dia a dia, tenir-ho tot organitzat per endavant, amb descansos cada hora, etc • Assimilació de l'estudiat: comprensió del llegit, memo-rització adequada, saber escoltar a classe, posar atenció, anàlisi i síntesi, etc. En definitiva, cal destacar que cap nen vol ser un mal estudiant, sobretot en els primers cursos, en els quals moltes vegades el portar bones notes és sinònim per a ells que els pares el voldran més, l’acceptaran més, estaran més orgullosos… i quin nen no vol això! Per descomptat que també hi ha nens ganduls, amb poques ganes d'estudiar, però aquests no tindran un fracàs estrepitós. Amb un estímul adequat podran superar-ho, almenys per a arribar a una mitjana… quan no ho aconsegueixen podem pensar que existeix en la base algunes de les moltes causes comentades anteriorment… per tant no hem d'acontentar-nos amb la primera impressió, sempre cal anar més enllà, cal arribar fins al fons d'aquest nen fracassat, per a impedir que aquest fracàs el marqui tota la seva vida. IES FREDERIC MOM POU El curs passat (2004-2005), al nostre centre, entre l’ESO i el Batxillerat van repetir 65 alumnes de 468 matriculats (13,8%). En la següent gràfica us presentem, les xifres de repetidors desglossades en cursos:

Repetidors curs 2004-2005

8% 11%6%

13%

24%

50%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1rESO

2nESO

3rESO

4tESO

1rBat

2nBat

El curs passat, a 1r d’ESO van repetir 9 persones de 107 (8,4%). A 2n d’ESO 12 persones de 105 (11,4%). A 3r d’ESO 5 persones de 90 (5,5%) i a 4t d’ESO 12 persones de 90 (13,3%). Mentre que al batxillerat van repetir molts més; a 1r de batxillerat 10 persones de 42 (23,8%) i a 2n de batxillerat 17 persones de 34 (50%). La següent gràfica pretén abocar els resultats globals dels alumnes a l’últim curs de l’educació secundària obligatòria:

Alumnes de 4t d'ESO 2004-2005

75%

13% 12%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

APROVEN REPETEIXEN DEIXEN ELCENTRE

Així, dels 90 alumnes matriculats a 4t el curs passat, 67 van aprovar, 12 estan repetint, i 11 van deixar el centre sense obtenir el graduat escolar en educació secundària, que és el que qualificaríem com a fracàs escolar.

Marc Portolés Lluís Velasco


10

EL BULLYING: QUÈ ÉS? CAUSES I CONSEQÜÈNCIES

Què és el bullying? Quan parlem de bullying, parlem de qualsevol tipus de violència que s’exerceixi d’una manera continuada i sistemàtica sobre un company/a, ja sigui de manera individual o col·lectiva. És el que en català s’anomena assetjament escolar. Tothom recorda el cas de Jokin, un noi de 14 anys d’Euskadi que es va suïcidar després que diversos companys l’assetjaren físicament i psicològicament durant moltes setmanes.

Com podem notar el bullying? Quan un noi és víctima d’assetjament escolar sol acabar acceptant que es un mal estudiant, un mal company, una persona repulsiva i desenvolupa fàcilment sentiments de culpa i baixa autoestima, així com introversió social que l’aïlla encara més. Així és com un nen/a normal o fins i tot brillant, passa a ser una ombra del que va ser. Aquest nen/a es transforma en un persona que pensa que tot ho fa malament, que pensa que és veritablement un desastre i que tenen raó aquells que li diuen que no serveix per a res. Aquest concepte negatiu del nen/a el pot acompanyar en la seva etapa adulta i el faran una persona vulnerable als abusos i els seus problemes s’aniran fent més grossos si no reben un tractament adequat. Moltes vegades es pot pensar que els nens agredits son nens més febles, o diferents a la resta però això no es veritat perquè la gran majoria no té cap motiu.

El bullying es materialitza en vuit tipus de conductes: - Comportaments de menyspreu i ridiculització. - Coaccions. - Restricció de la comunicació. - Comportaments agressius de maltractament. - Diversos robatoris, xantatges, deteriorament de les pertinences. - Comportaments d’exclusió i bloqueig social. - Agressions físiques. - Comportaments d’intimidació i amenaces. Diferents tipus de bullying Cal dir que els nois participen més d’aquest tipus d’agressions i per tant també les pateixen més. Aquest tipus de violència pot ser física o verbal i dins d’aquests tipus de violència n’hi ha de directa o d’indirecta. La violència entre nois sol ser més directa i més aviat física, barallant-se entre ells; en canvi amb les noies és verbal i indirecta en forma d’insults, amenaces i fent córrer rumors falsos contra la persona. Moltes vegades aquesta violència s’expressa “marginant” a la persona i no deixant-la participar en les activitats. Segons un estudi a nivell de l’Estat Espanyol, el repartiment de les víctimes per sexes manifesta una major incidència de l’assetjament escolar en nois. De cada 100 víctimes d’assetjament escolar, 58 són nois i 42 són noies. Per què s’assetja? En realitat no hi ha una causa concreta per a que un noi/a pateixi bullying o assetjament escolar simplement un dia un company/a o un grup de companys/es li agafen mania a un i decideixen complicar-li la vida, o a vegades per alguna cosa que ha passat, algun incident a classe... i això és suficient motiu per riure’s d’aquest company.

Des de quan hi ha bullying? Pot semblar que aquest tipus de violència hagi aparegut en aquests darrers anys; això no és veritat, és un problema que ha existit sempre, un problema que ha estat latent durant molts anys, la violència és tan antiga com l’ésser humà. Avui dia, però amb la societat de la informació aquest problema ha explotat, i sortosament, algunes persones que la pateixen es decideixen a fer-ho públic per tal de denunciar el problema i que s’evitin d’altres assetjaments.

Com evitar el bullying? Tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol s’està treballant força en aquest punt; primer per assistir a la persona assetjada, i en segon lloc, cal no oblidar-ho, per reconduir als que assetgen els seus companys, ja que, en alguns casos, han estat maltractats a casa seva... De fet, un centenar d'instituts de Catalunya ja disposa del seu propi servei de mediació, nou-cents alumnes han estat instruïts, entre d’altres coses, per ajudar els companys víctimes d'aquesta persecució, i un centenar de pares han rebut cursos sobre com actuar en aquests casos. No obstant, és molt important que aquest problema es denunciï, al tutor de l’alumne/a, a la direcció


11

de l’escola, i als pares per mirar de resoldre el problema en qüestió. Si el problema s’estengués més enllà del temps en què l’alumne/a és a l’institut, caldria emprendre accions legals contra els assetjadors.

Desgraciadament, de vegades totes aquestes mesures no són possibles ja sigui perquè l’assetjat/da no denuncia el fet per vergonya, amenaces, etc. Casos reals de bullying Jokin era un jove basc de 14 anys que es va suïcidar l’any 2004 després d'haver suportat durant mesos agressions físiques i psíquiques. Jokin va ser difamat pels companys de classe perquè un dia no va arribar a temps al lavabo. Durant un any va ser víctima de burles i insults, fins que, per celebrar l’aniversari, els

assetjadors van fer pintades a l'aula i la van omplir de paper de vàter. El noi es va acabar tirant per la muralla d’Hondarribia (Guipúscoa) al no poder suportar més els maltractaments a què estava sotmès. Sembla que, alguns dies abans de suïcidar-se, Jokin havia sofert una forta pallissa. El cas de Jokin no és un fet aïllat. Una situació semblant es va viure fa alguns mesos a la localitat valenciana d’Elda quan una noia de 16 anys va saltar al buit des d’un pont. La policia investiga si el cas té alguna relació amb la denúncia que, el passat mes de desembre, la família va presentar per un cas de maltractaments. Segons aquesta denúncia, la noia era assetjada per tres alumnes del centre on cursava quart de secundària. Recentment també han aparegut més casos, com el d’aquells nois de València que apallissaven un company mentre el gravaven amb vídeo. Solucions... Com hem dit abans, les solucions es poden aplicar a partir de quan es detecta el problema. En alguns instituts de Catalunya existeixen els mediadors, que són un grup d’alumnes que, entre d’altres coses, quan sorgeixen malentesos, insults o discriminacions, miren de resoldre els problemes entre els companys i donen suport i ajuda a la persona maltractada per tal que aquesta s’estigui millor. Els alumnes que es volen formar com a mediadors es formen amb un curs de 30 hores. I es convenient que a l’hora de mediar els alumnes ho facin per parelles. La idea és que siguin els propis alumnes, els qui, amb l’ajut dels seus companys (mediadors) resolguin els conflictes sense la necessitat que intervinguin els professors i s’apliqui el règim disciplinari del centre de manera que aprenguin valors tant importants com la tolerància, el respecte i el diàleg.

Quan el problema no es pot resoldre mitjançant els mediadors, perquè hi hagi una falta greu o una agressió, s’ha d’aplicar directament el règim disciplinari del centre. I com hem al·ludit abans, si l’assetjament es dóna fora del centre escolar, caldrà notificar-ho a les autoritats pertinents.

Laura Garcia Raquel Garcia

Lourdes Albarca


12

EL PROJECTE COMENIUS? Sabem que en el nostre centre s’està portant a terme un projecte que implica diverses activitats entre les quals destaquen viatges a diversos països europeus, etc., però, no en sabem massa d’aquest projecte. És per això que hem volgut entrevistar a diverses persones que estan o han estat involucrades en el projecte Comenius del nostre institut per tal que tothom sàpiga de què es tracta i com funciona. Hem començat per entrevistar la directora, Laia Casanovas, una professora del nostre institut que ha participat i participa en les activitats del projecte Comènius.

P:Què és exactament el projecte comenius? R:És un projecte internacional que s’organitza a través de la generalitat, el ministeri d’edu-cació, en el qual intervenen diferents països. Per poder-te incorporar en el projecte come-nius, has de demanar l’autorit-zació, en el departament d’ense-nyament, i si te l’aproven, ja pots començar a treballar amb els altres països. Amb aquests tipus de projectes perquè tirin endavant han de participar-hi com a mínim 3 països, no hi ha límit màxim. P:Què es fa? R:El que fem és treballar amb diferents aspectes de l’aigua, però en diferents nivells, un des del crèdit variable de segon “l’aigua com un recurs” llavors aquí fan algun experiment analític a l’aula, la part de geografia del riu Llobregat, una mica d’història, després també treballem el projecte comenius amb alumnes de tercer i quart d’ESO i amb alumnes de batxillerat, però això amb horari escolar, les persones que voluntàriament s’han

presentat a horari extraescolar, fan la part d’analítica d’aigües i els seus organismes. Estudiem la riera de Cervelló, la riera de Torrelles en diferents punts: la part de Can Güell, a la part del poble, la part de a baix de Torrelles també, el riu Llobregat: la part que toca a Sant Vicenç, el delta del Llobregat a la part de la desembocadura, l’aigua de l’aixeta i l’aigua de la pluja i de cadascuna d’aquestes aigües en fem la química: el Ph, el fosfat, el nitrat...etc. i mirem els orga-nismes de les aigües dels rius, de les rieres, i en base del organismes que trobem i la quantitat de cadascuna i apliquem un índex piòtic que ens dona la qualitat d’aquella aigua. També fem un treball de recerca. Després totes aquestes dades les comparem amb altres escoles d’altres països que també hi participen. P:Quins objectius té? R:Sobretot treballar amb altres països sobre un mateix tema i poder-ne establir les compa-racions. I que els alumnes es relacionen, en aquest cas amb l’anglès. P:Quins països estan involucrats al projecte? R:En aquest projecte comenius concretament, hi participen a més de nosaltres, Turquia, Romania, Itàlia i Portugal. En aquest cas hi ha hagut d’altres països com n’és el cas de Grècia que a última hora no els hi van aprovar i no es van poder incorporar. P:Quines responsabilitats té cada persona individualment? R:Cada any s’escullen uns alumnes que van als altres països participants per tal exposar el que s’està treballant. Però abans s’han d’elaborar i preparar les dades perquè un cop allà es pugui exposar d’una manera clara i entenedora. Cada persona és diferent, per exemple som 7 o 8 professors que hi participem i cadascú tira endavant un aspecte. Uns

s’encarreguen del crèdit variable de 2n d’ESO, uns altres la part d’analítiques d’aigües fora d’horari escolar, un altre fa la coordinació i l’organització amb els altres països. I així cada persona que hi participa realitza una part concreta del projecte, tant els alumnes com els professors. P:Quina durada té el projecte? R:El projecte comenius té una durada de tres anys. Va començar l’any passat, ara estem pel segon any, així que l’any que ve l’acabarem. P:Quins canvis hi faries? R:Quins canvis hi faria... el contacte amb altres països m’agrada molt però el que si que trobo que falla és que de vegades hi ha alguns països que no compleixen amb l’acordat i en canvi d’altres sí que ho fem, llavors el treball perd una mica de sentit. Per exemple, nosaltres complim molt i els portuguesos també, el romanesos mig i mig, i els turcs fan el que volen. Això no ho trobo bé perquè si participem en un projecte comenius, on hi ha uns diners que surten de la unió europea que serveixen per pagar els viatges i són pocs diners però si te’ls donen és perquè facis una feina i després la puguis anar a comparar amb altres països i no per no fer res i només anar de viatge. És l’únic que veig que falla. P:Els alumnes poden entrar i sortir amb llibertat del projecte? R:Sí, sí... i a més com que els alumnes van avançant, doncs els que feien el crèdit variable de segon quan van a tercer ja no el fa i els que l’any passat estaven a primer de batxillerat i ara han passat a segon van molt atabalats i sovint ho deixen. P:Quants nens de l’institut hi participen? R:La quantitat exacta no la sé exactament, però aproximada-ment serien de 15 a 20 voluntaris de segon cicle i de batxillerat, a


13

més dels 20 de crèdit variable, per tant uns 40 alumnes per any. P:Quins viatges s’han fet i quins hi ha programats? R:L’any passat vam anar a Portugal com a reunió d’inici de curs després van venir aquí i després vam anar a Romania. Aquest any es fa al mes de novembre i van a Turquia i allà s’acordarà on es farà per final de curs, que és molt possible que sigui a Itàlia. P:L’únic tema que es tracta es l’aigua? R:Sí! però des de molts punts de vista: el "folklore" que nosaltres no el fem, també la geografia, analítica i les factures de l’aigua i usos de l’aigua... P:Per ser professor, quines activitats més tens en el projecte? R:Cada professor ha de coordinar una part diferent, més o menys ja ho he explicat abans. Per exemple del que jo m’encarrego amb el Joan, és de l’analítica de l’aigua i organismes, nosaltres fem les analítiques a l’abril i a l’octubre. Cadascú és autònom del que fa i desprès a les reunions ens expliquem el que estem fent. La directora ens ha explicat tot sobre el projecte, però ara entrevistarem alguns alumnes per saber la seva opinió sobre el projecte i les activitats. Hem triat a l’alumne Marc Gómez del curs 4 ESO C (15 anys), perquè fa un any que està involucrat en el projecte i va tenir l’oportunitat de viatjar.

P:A quin país vas anar? R:A Romania. P:Tornaries a viatjar? Pots viatjar més d’un cop?

R:Home sí que m’agradaria, però cada any i cada viatge ho fa una persona diferent, perquè tots tinguin l’oportunitat de viatjar. P:Et va agradar? Què vau visitar? R:Sí, molt. El Castell de Dràcula, la ciutat a on estava l’escola, una planta d’aigua i coses així. P:A on vas estar allotjat? R:A casa d’un participant romanès del comenius. P:Quines responsabilitats tenies? R:Tenia que presentar els resultats de les mostres de les anàlisis. P:Vas haver de donar algun tipus d’informació sobre el nostre institut? R:Sí, juntament amb la Mercè vam explicar els resultats de l’aigua. P:Els altres països porten la mateixa organització que nosaltres? R:No tots, els turcs van tenir alguns problemes amb el seu programa, nosaltres estàvem molt ben organitzats. P:Ha sigut indispensable l’anglès? R:Sí, per suposat P:Els altres països també tenien que fer l’anàlisi? R:Sí. Servia per comparar la qualitat de l’aigua dels diferents països. P:Recomanes als altres alumnes que s’animin a participar en el projecte? R:Sí, home, és clar, com més siguem les activitats podran ser més àmplies, amb més gent i això, però et treu hores extra-escolars. P:Com animaries a la gent a apuntar-s’hi? R:Doncs... perquè viatjar és una experiència molt interessant, i fer tot el que hem fet a les pràctiques és divertit. P:Vas estar a gust amb els altres alumnes que hi van anar? O preferiries haver pogut escollir?

R:Sí. Bé, el fet de no escollir em va donar l’oportunitat de conèixer nova gent, com per exemple la Mercè. P:Com et vas sentir amb els professors? Amb quins vas anar? R:Molt bé, molt simpàtics, va haver molt bon rotllo. Amb la Conxita i la Laia Casanoves. P:Et van semblar interessants totes les informacions que et van donar i els llocs que vas visitar? R:Hi havia alguna cosa que no era gaire interessant, però la gran majoria sí que ho era. P:Faries algun canvi del viatge? R:Sí, per exemple el dia que vam estar més de 13 hores amb autobús. P:El fet d’haver viatjat t’ha suposat alguna altra respon-sabilitat? R:Sí, com per exemple aquesta entrevista i ara, possiblement es vol fer la presentació aquí a l’institut i m’ho hauria de tornar a estudiar. P:Explica’ns què és el que es fa en un dia normal del teu viatge. R:Ens aixecàvem molt d’hora i anàvem a l’escola , a partir d’allà agafàvem un autobús i anàvem d’excursió o bé ens quedàvem allà. Tot seguit hem entrevistat a l’Anna Harrington, qui viatjarà aquest any a Turquia.

P:Què has fet per anar de viatge? R:Res, es fa per sorteig. P:Quan de temps estaràs fora? R:Més o menys quatre dies. P:Amb qui aniràs? R:Amb la Yaiza i la Nereida de tercer, i els professors Miquel Abancó i Pilar Muñoz. P:En què es basa el viatge?


14

R:Anem a Turquia per presentar els anàlisis de l’aigua a tots els altres països i comparar els resultats. P:Quins anàlisis? R:Els que vam fer a la riera de Cervelló, la de Torrelles, i la del Baix Llobregat. P:Quan vau anar a recollir les mostres d’aigua? R:Un dijous després de l’escola hi anàvem, i el divendres vam fer les proves. P:Tens alguna nota extra per ser del projecte comenius? R:No. P:És a dir, ho feu per voluntat pròpia. R:Sí. (Riu) P:Quan es va de viatge? R: A principis de novembre, però no ho sé exactament. L’Anna, després del viatge a Turquia ens ha tornat a respondre unes preguntes... Ha estat uns dies allà i tot això és un petit resum de la seva experiència. P:Quanta estona vau tenir de vol? R:Unes dues horetes aproxima-dament. P:Com funcionaven els horaris d’allà? R:Bé, doncs… em sembla que començaven a les 7:30 o 8:00 a.m. són moltes classes però de menys de 45min. El que em va sobtar és que quan un professor no venia, no hi havia classe, o sigui que si es ficava malalt els alumnes podien marxar de l’escola tranquil·lament. P:Quines classes vas fer allà? R:Bé, jo.. havia d’estar en una de matemàtiques, però no va venir el professor i no vam fer classe. P:Parlaves amb anglès tota l’estona, amb els professors , per explicar coses…? R:Doncs, els turcs entre ells parlaven turc, els portuguesos, portuguès, i tot això…, però a les presentacions parlàvem en

anglès. Però per exemple, les dos noies romaneses parlaven amb nosaltres en castellà, els portuguesos ens parlaven en portuguès i nosaltres els hi parlàvem en castellà, i amb els turcs parlàvem en anglès perquè turc no en sabíem. P:Ens pots explicar alguna anècdota graciosa? R:Em… l’últim dia, a l’autobús tots els professors, mentre estava en marxa, estaven de peu ballant al passadís com si fos una discoteca mòbil… P:Fins i tot el Miquel Abancó? R:Sí… Si l’haguessis vist…jajaja! P:Com va ser la convivència allà? R:Doncs… bé… excepte algun petit incident d’enveja, etc.., no va passar res anormal. P:Com vas estar amb la família que et va tocar? R:Era molt bona gent, jajaja. P:Canviaries o treuries alguna cosa del viatge? R:No, només que et servien molt de menjar a totes hores. P:Algun problema d’adaptació? R:Bé, només que em costava dir que no, a les coses que m’oferien, perquè em miraven amb una cara…

En Conclusió Després de diverses entrevistes i explicacions, hem arribat a la conclusió que el projecte comenius és un projecte d’investigació que té una durada de tres anys i el subvenciona la Unió Europea. Aquest projecte ha d’estar format per diversos

centres de diferents països europeus que estudien des de diferents àmbits i perspectives l’aigua dolça per tal de comparar i contrastar les dades entre els diferents territoris europeus. Durant cada curs escolar es fan dos viatges per exposar el seguiment de les dades. Dels aproximadament quaranta alumnes involucrats cada any al projecte comenius, en viatjaran tres que tinguin un nivell acceptable d’anglès (llengua vehicular), acompanyats per dos professors o professores. Els alumnes hauran de realitzar l’exposició de les dades obtingudes durant un cert període de temps, íntegrament en anglès. Des de la revista pensem que es tracta d’un projecte interessant, per una banda perquè s’analitza un dels recursos més importants que tenim com és l’aigua, i per una altra banda perquè resulta un projecte educatiu i formatiu tant per a alumnes com per a professors.

Clàudia Vàzquez Marina Pàrraga


15

TENIM MOTIUS PER A FER VAGA?

Els dies 8 de novembre i 14 de desembre el sindicat d’estudiants i la CGT (Comissió General de Treballadors) van convocar una vaga en contra de la nova llei d’educació, la LOE (llei orgànica d’ensenyament). Malauradament la LOE és molt semblant a la LOCE que va imposar l’anterior govern estatal.

Segons el sindicat d’estudiants, l’actual govern del PSOE vol aplicar una nova reforma que: 1) Incrementa el negoci dels empresaris de l’educació privada, donant-los més diners dels que reben ja actualment i augmentant els trams educatius que poden ser concertats. 2) Permet que l’Església ensenyi la seva doctrina als centres, amb la possibilitat, encara no descartada per escrit, que sigui una assignatura avaluable. 3) Imposa més traves selectives per accedir a la universitat. Encara que retira la revàlida, endureix la selectivitat i dóna la possibilitat a les universitats d’imposar també proves d’accés. 4) No resol els problemes de l’educació pública (massificació, falta de professors, etc.) perquè no es contempla un pla d’inversió seriós. I dels diners que

prometen, un terç anirà directament a les butxaques dels empresaris de la privada-concertada. Per això el sindicat d’estudiants reivindica que: 1. QUALITAT: el sindicat d’estudiants vol que s’inverteixi més en l’educació publica. Un 7% del PIB (producte interior brut) es destinarà a l’educació pública i un 2% al la universitat pública. 1.1. Pla de construcció de places públiques sobretot per a primer i segon cicle. S’ha d’acabar amb les barraques i crear més places per als nous barris. 1.2. Reducció del nombre d’estudiants per aula per aconseguir en 4 anys els 15 en primària i FP, 20 en secundària, 25 en batxillerat i 50 en universitat. Reducció del nombre de professors per estudiant, contractant més professorat funcionari. Contractació de pro-fessionals: psicòlegs, treballadors socials, etc. 1.3. Més ajuts per a col·legis i instituts que ho necessitin. 1.4. Que s’obrin centres públics i que aquests estiguin sempre oberts i a la disposició de l’alumnat i es contractin persones per a donar classes de repàs, menjador, biblioteca, activitats extraescolars i esportives, transport, aules d’informàtica i també activitats per a adults., 2. NO A L’ENDURIMENT DE LA SELECTIVITAT: Compromís per escrit que no s’endurirà la selectivitat, ni amb una prova oral ni amb modificacions del sistema de correcció o altres mètodes. Quan es construeixin las places suficients en la universitat pública aquesta prova no tindrà motius per continuar existint. 3. RELIGIÓ: Compromís per escrit que l’assignatura de religió serà voluntària, no tindrà alternativa, no serà ni avaluable ni computable en cap tram educatiu i es farà fora d’hores de classe. 4. NO A LA DISCRIMINACIÓ PER RAONS DE SEXE. Modificació del article 84.3 per evitar que els centres privats-

concertats puguin discriminar per raó de sexe. I no es donaran diners als centres privats on es faci aquest tipus de discriminació 5. DRET A LA REUNIÓ. Reconeixement del dret democràtic d’Assemblea de tots els estudiants en horari escolar, mínim 5 hores trimestrals. Adequació i/o construcció d’un espai per aquestes finalitats 6. EXÁMENS DE RECUPERA-CIÓ. En 3r i 4rt d’ESO i en 1r i 2n de Batxiller exàmens de recuperació al juny i al setembre. Classes de preparació gratuïtes en els instituts públics, durant l’estiu, amb la contractació de suficients professionals i en condiciones laborals dignes.

7. NO ALS ITINERARIS. Compromís per escrit que les "agrupacions flexibles d’assig-natures" no conduiran a itineraris educatius que segreguin els estudiants amb més problemes. La inspecció educativa impedirà i denunciarà aquells centres que els posin en pràctica. No a les avaluacions de diagnòstic. Prohibició dels rànquings de centres. Tots els estudiants tenim dret a aconseguir un títol d’ESO no devaluat. 8. NO A LA CONCERTACIÓ DE LA SEGONA ETAPA D’IN-FANTIL. Modificació del Article 15.2 per evitar que els centres privats-concertats puguin oferir aquesta etapa i crear pedrera. 9. PLA DE BEQUES. En no més de 4 anys s’aconseguirà la mitja europea d’estudiantes becats (del 16% actual al 40%) i s’incrementaran les quantitats fins a disposar de veritables beques-salaris que garanteixin un salari mínim de 900 euros mensuals. En cap cas las beques seran crèdits que s’hagin de tornar en acabar els estudis. Les


16

beques no es donaran als estudiants que optin per l’educació privada. 10. CONGELACIÓ DE LES TASSES. Durant els pròxims cursos les tasses universitàries estaran congelades. Pla inversor en la universitat pública fins aconseguir en 4 anys la gratuïtat d’aquesta etapa educativa per als fills dels treballadors. El dia 8 de novembre milers d’estudiants de tot l’Estat ens vam mobilitzar en defensa d’un ensenyament públic, laic, gratuït i de qualitat. La mobilització va ser tot un èxit. A Barcelona van participar més de 15.000 estudiants, a Madrid 12.000, a Sevilla 2.500, 2.000 a València i Cadis, 1.200 a Tarragona, 1.000 a Salamanca i així fins 40 manifestacions i concentracions a tot l’Estat. Ha estat un primer pas important per aturar una llei, la LOE, que s’està discutint al Congrés. La CGT va convocar una altra vaga el 14 de desembre i segons les estadístiques el seguiment va ser major al de la

vaga anterior. Va haver-hi 35 manifestacions en tot l’estat. el seguiment va ser d’un 70% a nivell estatal, les manifestacions més importants han estat les de Madrid, Barcelona, Granada, València, Girona, Sevilla, Cadis i Palma de Mallorca.

La vaga del 8 de novembre de 2005 també va tenir un gran seguiment d’alumnes al nostre centre. Només van assistir a les classes vint-i-tres alumnes entre tot l’alumnat de l’institut. Molts dels alumnes que es van afegir a la vaga ni tan sols sabien de què es tractava, d’altres estaven confusos ja que el dissabte d’aquella mateixa setmana hi havia convocada una vaga en

contra de la LOE, però per motius molt diferents i gairebé contraris. Pel que fa al dia 14 de desembre, al nostre centre també hi va haver un gran seguiment però va ser inferior al del dia 8. Van assistir-hi 50 alumnes de primer cicle i 3 alumnes de segon cicle. Malgrat el massiu seguiment que va tenir la vaga al nostre centre, des del nostre punt de vista, va haver-hi una gran desinformació i una confusió perquè la gran majoria d’alumnes vaguistes no sabien cap motiu. Esperem que aquest article hagi servit per aclarir els motius d’aquestes vagues. Per a més informació adreceu-vos a: www.Sindicatodeestudiantes.com

Gwendolin Diaz Andrea Ribes

Esport a l’hora del pati

Aquest any, a l’hora del pati es fan diverses lligues entre equips formats per alumnes del centre. Els equips han d’estar formats per alumnes del mateix cicle però poden ser de curs i classes diferents, ja que els partits es disputen entre el primer cicle (1er i 2on) i el segon cicle (3er i 4t).

Les lligues que es faran són de futbol, de bàsquet i si és possible se’n farà una tercera encara no se sap de quin esport. La durada d’aquestes lligues és variable perquè depèn del nombre de participants que competeixin.

La primera lliga que s’ha posat en marxa a l’IES és de futbol i va començar el 7 de novembre. Els partits tenen una durada de trenta minuts, ja que es juguen durant l’hora de l’esbarjo. Cada partit consta de dues parts de quinze minuts cadascuna, però sense descans entre cadascuna de les parts. La puntuació a la lligueta és l’habitual; tres punts per la victòria, un per l’empat i cap per la derrota. L’actual lliga de futbol està formada per nou equips del primer cicle i cinc equips del segon cicle.

Encara no se sap segur si hi haurà algun tipus de premi pels participants. La següent lliga que es realitzarà serà de bàsquet i començarà el febrer. Molta sort a tots els participants.

Marc Portolés Lluís Velasco


17

L’HORT DE LA UAC

Introducció Al nostre centre hi ha una zona d’hort. Un hort que conreen els alumnes de la UAC i que coordina Xavier Aresté. Des que existeix, fa uns sis anys, ha anat millorant i ampliant-se. Hem entrevistat el professor Xavier Aresté per saber com funciona aquesta activitat. P: Quants anys fa que la UAC es va crear al nostre institut? R: Em sembla...que deu fer uns sis anys, si bé tenia una estructura diferent a la que té avui. P: Com va sorgir la UAC? R: Com va sorgir...? home, vull dir.. sempre és el mateix....es fa per unes necessitats educatives, per un determinat grup de persones, el qual no rendeix a les classes normals, i el que es procura és adaptar els continguts curriculars a les seves capacitats. P: Quines assignatures hi ha? Això depèn del curs, oi? R: Tenen les mateixes que la resta d’alumnes, si bé adaptades a les seves capacitats i aptituds, per això fan moltes activitats de tipus manual . P: Especialment a l’hort que es fa? R: Totes les aquelles activitats relacionades amb el cultiu d’hortalisses, des de construir murs de pedra seca per a les feixes (el terreny està en pendent), fins a elaborar compost; des de preparar el terreny fins a l’obtenció de planter, etc. Amb els anys es van construint noves activitats, per exemple ara està en estudi el projecte d’obtenir olis a partir de plantes aromàtiques. P: Quantes hores dediqueu a l’hort a la setmana? R: Quatre hores a la setmana, distribuïdes en dues sessions de dues hores.

P: Quins tipus d’hortalissa s’hi conrea ?

R: A començament d curs, és a dir al setembre, es planten diverses hortalisses d’hivern: flors, bròquil, faves, all, cebes... A partir de gener es comença la plantació de les hortalisses d’estiu i primavera; pèsols, enciams, tomàquets, pebrots, etc. P. Què feu dels productes obtinguts? R. S’ho queden els alumnes. P. Quin adob feu servir? R. Compost obtingut a partir de les restes vegetals generades en el menjador escolar.

P: Utilitzeu pesticides per combatre les plagues? R. No. Per a controlar les plagues de forma natural fem servir el sistema del veïnatge positiu. És a dir, plantem, a tocar, aquelles plantes que es protegeixen, mútuament de les plagues, per exemple el costat de les cols plantem mates de sàlvia perquè així la protegeix de la papallona de la col.

P. Hi ha algun sistema de regadiu? R. Encara no, de moment a mà, amb una regadora i una mànega.

P. Suposem vau començar amb un bancal i els heu anat ampliant a poc a poc, però ara quants horts hi ha? R. Sí, així és. Actualment en tenim quatre d’operatius, i tres més en procés.

P: Teniu intencions d’ampliar encara més la zona d’hort? R: No crec que s’ampliï més.

P. Abans de fer els horts que hi havia? R. Hi havia serra.

P. Sempre has coordinat aquesta assignatura? R. Sí. P: Què passarà amb l’hort quan tu no puguis o vulguis fer aquesta assignatura? R: No ho sé, si a l’institut li interessa, ells decidiran.

P: En el centre d’amics què es fa? R: En el centre d’amics, es fan activitats complementàries. El que ells fan allà, són tallers, però adreçats més aviat, a possibles feines o ocupacions com per exemple fusteria d’alumini, fusteria ,etc. P: Com avalues els alumnes? R: A partir de l’observació diària de les activitats programades. Per exemple si li dius que et porti tal eina i te’n porta una altre ja veus que no s’ho sap, per això no cal fer exàmens. Això és possible perquè són pocs alumnes. P: Els alumnes de la UAC podran optar a qualsevol ofici? R: Depèn de l’actitud del propi alumne, els que acreditin tenen la possibilitat de matricular-se en mòduls professionals (antiga formació professional) i així accedir al món laboral en millors condicions, els que no acreditin (cal dir que són molt pocs) tenen més dificultats a l’hora de poder triar un ofici. P: Què ha passat aquest Nadal amb l’hort? R: Durant aquestes festes una o varies persones han saltat la tanca del IES i s’han dedicat a arrencar les hortalisses (unes cinquanta). Aquests actes de vandalisme es produeixen amb certa freqüència. En definitiva, l’hort és una activitat exclusiva per als alumnes de tercer d’ESO de la UAC, assignatura on aprenen a conrear els seus propis aliments d’una manera natural. Al mateix temps que practiquen el conreu de diverses hortalisses, endrecen una zona de l’institut, per tant,


18

pensem que aquesta activitat és molt positiva.

Clàudia Vàzquez

Marina Pàrraga

LES DROGUES: UNA CURIOSITAT QUE POT RESULTAR FATAL

La gran majoria dels joves almenys tastem o consumim drogues, duts per la curiositat o per la transgressió de les normes.

Alguns de nosaltres serem consumidors molts anys Hem volgut fer un reportatge sobre les drogues perquè entre el joves sempre estan de radiant actualitat. Tant les legals com les il·legals, tot i que per a nosaltres totes són il·legals fins que fem els 18 anys. Potser ens prohibeixen les drogues per protegir-nos, però en la nostra edat, una edat de transgressió de les normes, de vegades necessitem trencar aquestes barreres per sentir-nos –potser- més lliures, més autosuficients. Primer solem consumir drogues legals –tabac i alcohol- per més endavant anar tastant tot allò que ens arriba. Potser és curiositat, potser ens deixem influenciar molt fàcilment, però el fet és que hem pogut demostrar que la gran majoria dels adolescents d’avui tastem diversos tipus de droga durant la nostra joventut. No fem aquest reportatge per prohibir-te que consumeixis drogues, només volem que sàpigues quines drogues et prens, i els efectes que et poden produir. A partir d’aquí, només TU hauràs de decidir. QUAN prenem drogues? Com veurem a les enquestes, les i els joves ens iniciem als 13 anys al consum de drogues. Sovint comencem a festes privades, aniversaris, caps de setmana, etc. Acostuma a introduir-nos algun “amic/ga” amb comentaris fascinants i amb el “no passa res” sobre aquesta droga. Progressivament, si repetim el consum, el traslladem a tots o alguns dies de la setmana, sense cap motiu aparent. Només perquè ho necessitem, és a dir, ens crea addicció, i ens fa sentir millor.

ON prenem drogues? Solem prendre drogues a discoteques, pubs, bars, al carrer, etc. A l’institut és complicat de prendre drogues, però no ho és tant d’adquirir-les per consumir-les posteriorment. COM prenem drogues? La manera de prendre drogues és molt diversa, pot ser per via oral o nasal, ja sigui de manera beguda, inhalada, engolida o esnifada. S’ha de dir que les drogues “legals” estan més o menys controlades per l’Estat i són, si més no, complicades d’adulterar. Però les drogues “il·legals” és una altra cosa; no estan controlades i sempre van adulterades, amb productes químics normalment no tòxics. Aquestes drogues són molt perilloses, ja que en cap moment sabem què és exactament el que ens estem prenent. A més a més, les reaccions poden ser diverses en diferents persones. QUINES drogues prenem? Se sol començar per les drogues més “fluixes”, com el tabac, l’alcohol, els porros, però progressivament, si repetim el consum de manera assídua, anem pujant graons i consumint drogues més potents i perilloses, com ara la cocaïna, les drogues de disseny, etc. fins arribar a l’heroïna, la qual crea una addicció al nostre cos gairebé irremeiable. PER QUÈ prenem drogues?

Potser aquesta pregunta és la més complicada de respondre, perquè les drogues en destrueixen el cos de manera lenta però continuada. Malgrat tot, sembla que l’autodestrucció del propi cos estigui de moda a la nostra societat, i no només entre nosaltres, els menors. Els motius per prendre drogues són molt diversos. En principi sol ser per demostrar a la resta de la colla que som més valents, més grans o perquè els/les amics/amigues ens accepten. Però també poden haver-hi problemes més seriosos, ja siguin de tipus familiar, de tipus acadèmic, amb les amistats, etc. Algunes drogues ens faran oblidar momentàniament la nostra realitat i els nostres problemes. Però quan ens passi l’efecte, els problemes tornaran a ser-hi i potser estaran més agreujats. De vegades també ens agrada la sensació que produeix el consum d’algunes drogues, ja que perdem la vergonya, ens produeix eufòria, i ens fa sentir més segurs de nosaltres mateixos. No obstant, sabem que unes hores després, tota aquesta eufòria es multiplicarà i es convertirà en una forta depressió i angúnia. I és que després de la “pujada” ve la “baixada” que sol ser molt més aguda i cruel. Cal dir que la combinació de dues o diverses drogues multiplica els efectes d’aquestes, de manera que és totalment desaconsellable el consum múltiple i simultani. A més, l’excés de consum d’algunes drogues pot fer-nos perdre la consciència durant l’efecte, de manera que podríem cometre actes dels quals ens


19

podríem penedir, com ara mantenir relacions sexuals sense protecció, conduir ebris, participar en baralles... amb tot el que això podria comportar. En definitiva, totes les drogues són nocives per a la nostra salut, ens poden comportar malalties de per vida i de tot tipus, com ara l’esquizofrènia, malalties del cor, del fetge, dels pulmons, etc. Malgrat tot, si el consum us és necessari us recomanem que sigui en dosis molt petites, perquè l’abús i l’excés de qualsevol droga us reportarà a curt o llarg termini malalties difícils de solucionar. A més, sempre podreu acudir a especialistes per pal·liar l’addicció a qualsevol droga. Ja ho saps, això no és cap broma, si consideres que necessites ajuda o tens algun familiar, amic o conegut que la necessiti et pots posar en contacte amb algun d’aquests centres. Aquí hi trobaràs tota la informació que necessitis per posar-te en contacte amb ells i diverses associacions segons l’addicció que tinguis. Centres propers de desintoxicació de drogues: Centre Urbà de Reinserció (CUR) Passatge Sevilla, 1 (Sant Boi) Tel. 93 630 05 27 (matins) Asociación Española contra el Alcoholismo y las Toxicomanías3 c/Aribau, 72 08036 Barcelona A pesar que tothom coneixeu les característiques de les drogues més comunes, tot seguit us descrivim els components i els efectes d’aquestes drogues.

LES BEGUDES ALCOHÒLIQUES Les begudes alcohòliques poden ser fermentades (baixa graduació) o destil·lades (alta graduació). A la nostra societat és molt habitual consumir alcohol i els problemes que ocasiona van en augment (accidents, maltractaments, alcoholisme...). És un depressor del sistema nerviós. Dependència:

Física i psíquica. Produeix tolerància. Efectes: en quantitats moderades produeix eufòria, desinhibició, disminució dels reflexos i de l’agudesa visual. Risc important d'accidents (de trànsit, laborals, etc.). Disminució del rendiment escolar i l'atenció. Irritació de l'estómac. Pot produir: malalties hepàtiques (cirrosi, etc.), cardíaques, digestives, sexuals. Durant l’embaràs pot produir retard mental i malformacions (síndrome alcohòlica fetal). Alcoholisme: es dóna quan la relació entre la persona i l’alcohol és de dependència (encara que el consum no sigui diari), i produeix: canvis de caràcter, alteracions de la memòria, conflictes familiars, laborals, socials. Pot comportar trastorns psiquiàtrics greus. Síndrome d’abstinència: Tremolors, nàusees, ansietat, deliris, al·lucinacions, agitació, convulsions. Pot ser molt greu. Intoxicació aguda o borratxera: Trastorns de l'equilibri, de la parla, del pensament, embriaguesa i estat de coma. SI DECIDEIXES PRENDRE’N: Per evitar-te problemes s’ha de tenir en compte el següent: • No s’han de barrejar diferents begudes alcohòliques. • Cal tenir menjar a l’estómac quan es beu. • S’ha d’evitar la borratxera perquè augmenta els riscos: conducció, relacions, pèrdua de consciència. • Convé prendre begudes amb menys graduació i alternar-les amb begudes no alcohòliques. Cal abstenir-se de consumir alcohol quan s’ha de conduir, durant l’embaràs, en el treball, quan es prenen medicaments i quan s’estudia. En cap cas se n’ha d’oferir als nens.

TABAC S’obté de la transformació de les fulles de la planta Nicotiana

tabacum. Els principals components del fum del tabac són la nicotina, que és la responsable de la dependència, el monòxid de carboni, substàncies irritants i els quitrans, que són cancerígens. És estimulant de l’organisme. En algunes situacions, i segons la dosi, pot relaxar. Dependència: Física i psicològica. Produeix tolerància. Efectes: Augment del ritme cardíac, disminució del rendiment físic, tos, molèsties a la gola, refredats freqüents, etc. Pot produir: Malalties pulmonars tipus bronquitis crònica, malalties de tipus cardiovasculars (infarts, embòlies...), faringitis, nafra d’estómac i gastritis. Envelliment prematur de la pell i del cutis. Càncer de pulmó, de laringe, de bufeta de l’orina... En les dones pot afavorir la menopausa precoç. Durant l’embaràs pot produir afectació del creixement fetal. Trastorns per al fumador/a passiu: irritació de mucoses, mal de cap, bronquitis, alteracions cardiovasculars, etc. Síndrome d’abstinència: Nerviosisme, neguit, irritabilitat, ganes de fumar, dificultats de concentració, etc. SI DECIDEIXES FUMAR: Per evitar la dependència i els problemes de salut s’ha de tenir en compte el següent: • No fumar diàriament (per evitar la dependència i la tolerància). • Fumar tabac baix en nicotina i quitrans. • No fumar durant l’embaràs ni quan s’està malalt/a. • Fumar només la primera meitat de la cigarreta. • Respectar les persones del voltant que no fumen. No fumar en llocs tancats. • Tenir en compte que el tabac pot alterar l’eficàcia de determinats medicaments. • No se n'ha d'oferir als nens.

CANNABIS


20

Es tracta d’una planta, de la qual es poden utilitzar les fulles seques (marihuana, herba) o bé una resina compacta anomenada haixix o xocolata. Es fuma barrejat amb tabac (anomenat porro, canut...). Produeix alteracions de les percepcions del temps i de l’espai, i altera l’activitat cerebral. Els efectes depenen molt de les expectatives de la persona consumidora i de l’ambient en el lloc de consum. Dependència: Sobretot psicològica. Produeix tolerància.

Efectes: Eufòria, desinhibició i certa confusió. Disminució de l’atenció, dels reflexos i de la coordinació psicomotora (risc important d’accidents). Acceleració cardíaca, sequedat de boca, ulls vermells, somnolència. Pot produir: Disminució de la memòria, de la concentració i del rendiment mental. Dificultats per connectar amb la realitat. Pèrdua d’interès general. Episodis de desorientació. Diversos tipus de trastorns psiquiàtrics en persones vulnerables (poden ser psicosis greus). Contínues alteracions immunòlogiques (de les defenses). Altres trastorns associats al tabac (bronquitis, càncer de pulmó...). Síndrome d’abstinència: Ansietat, irritabilitat, ganes de consumir-ne... Intoxicació aguda: Sensació de pèrdua de control, ansietat, pànic... SI DECIDEIXES PRENDRE’N: • Evitar-ne el consum si s’ha de conduir, treballar o estudiar ja que s’alteren les capacitats mentals i la coordinació. • No barrejar-lo amb l’alcohol ni d’altres drogues.

• Estar col·locat pot propiciar tenir relacions sexuals sense cap protecció. • El consum en públic pot ser multat. • Respectar a qui no en vol fumar quan es consumeix en grup. • Evitar prendre’n habitualment per no crear dependència. • Convé distanciar-ne els consums per evitar la tolerància i la dependència. • Com totes les drogues, no se n'ha de consumir durant l’embaràs.

COCAÏNA És un derivat que s’obté de la coca, planta originària d’Amèrica del Sud. També s’anomena farlopa. És una pols blanca que es pot prendre esnifada, fumada o injectada. És un estimulant de l’activitat del sistema nerviós. Dependència: Psíquica i física. Tolerància intensa per via intravenosa i fumada.

Efectes: Estimulant general de l’organisme amb disminució de la sensació de fatiga, gana i son. Sensació de lucidesa mental. Eufòria, acceleració del ritme cardíac, hipertensió arterial, excitabilitat, ansietat, trastorn de la son. Confusió. Després del consum normalment apareix desànim, cansament i abatiment general (baixada). Pot produir: Fatiga crònica, apatia, trastorn de la son. Trastorn d’ansietat. Alteracions sexuals. Problemes d’atenció i memòria. Problemes de perforació de l’envà nasal. Depressions. Diversos trastorns psiquiàtrics. Convulsions. Alteracions cardíaques. Mort sobtada.

Síndrome d’abstinència: Estat d’ànim deprimit, fatiga, insomni, desig obsessiu de tornar a consumir-ne. Intoxicació aguda: Augment de la temperatura corporal, de les pulsacions i de la tensió arterial. Agitació i ansietat. Espasmes musculars. Convulsions. SI DECIDEIXES PRENDRE’N: • No deixar-se portar per la bona imatge social que té: enganxa més del que sembla. • L’autocontrol és difícil: no se n’ha de portar més quantitat que la que s’ha decidit consumir. • Evitar barrejar-la, especialment amb l’alcohol, ja que es contraresten els efectes i s’intensifica el desig de prendre’n. • Per evitar danyar-se més les foses nasals és millor alternar-les i evitar les pedres. Per eliminar les restes es pot aspirar una mica d’aigua tèbia. • Distanciar-ne els consums el màxim possible per evitar la dependència i la tolerància. • Cal abstenir-se’n si s’ha de conduir i durant l’embaràs. • Després dels efectes del consum ve la baixada: inevitablement van junts!

DROGUES DE SÍNTESI (èxtasi, etc.)

També anomenades pastilles o pastis. Es fabriquen en laboratoris químics clandestins i el contingut exacte és difícil de determinar. Els efectes són similars als de les amfetamines, actuen com a estimulants i de vegades produeixen al·lucinacions. Dependència: Sobretot psíquica.

Produeix tolerància. Efectes: Eufòria. Millora de la capacitat de comunicació interpersonal. Certa ansietat. Palpitacions. Disminució de la sensació de fatiga i de la son. Alteració de les percepcions, tremolor, contracció mandibular.


21

Després del consum normalment apareix desànim, cansament i abatiment general. Poden produir un cop de calor que pot ser greu: augment de la temperatura corporal, mareig, vòmits, rampes, disminució de la producció d’orina. Un altre risc són les crisis d’ansietat: por intensa, dificultat per respirar, angoixa... En aquestes situacions el millor és descansar, beure aigua, airejar-se i buscar un lloc tranquil. Si no hi ha millora s’ha d’acudir a un servei d’urgències. Pot produir: Trastorns mentals (paranoies, depressió), trastorns hepàtics o cardíacs. Intoxicació aguda: Tensió muscular, nàusees, palpitacions, ansietat... SI DECIDEIXES PRENDRE’N: • Si és la primera vegada, començar per mitja pastilla per observar-ne els efectes. • Alcohol + pastilles = + riscos. • Després del consum apareix desànim, cansament i abatiment general (baixada). • Si es pateix alguna malaltia o alteració psíquica no és recomanable consumir-ne. • És important beure molta aigua (per evitar deshidratar-se) així com descansar sovint mentre es balla. • Si se n’ha pres durant una temporada seguida, convé parar un temps i distanciar-ne els consums per evitar la tolerància (necessitat d’anar pujant la dosi) i la dependència. • Cal abstenir-se’n si s’ha de conduir i durant l’embaràs.

AL·LUCINÒGENS (tripis, lsd...)

El més conegut és l’LSD o àcid. La substància s’empassa impregnada en trossos petits de paper secant que porten dibuixats logotips amb dissenys actuals. Produeixen alteracions de les percepcions sensorials (sentir o

veure coses que no són reals). Dependència: Psicològica. Produeix tolerància. Efectes: Sensació de benestar acompanyada d’alteracions de les percepcions del temps, visuals, sensitives, etc. que poden arribar a ser al·lucinacions. Dificultats de concentració i disminució del control emocional. Alteració de la coordinació motora. Pot produir: Complicacions psiquiàtriques com trastorns d’ansietat, deliris i crisis de pànic (mal viatge). Despersonalització. Distorsió de la realitat. Fenomen de flash-back: reviure l’experiència sense prendre la substància. Intoxicació aguda: insomni, depressió, paranoies... SI DECIDEIXES PRENDRE’N: • Evitar-ne el consum si es pateixen trastorns psíquics. • No és convenient prendre’n més de mig ni barrejar diversos àcids. • No s’ha de barrejar amb l’alcohol ni d’altres drogues. • Evitar-ne el consum si s'ha de conduir, ja que altera les percepcions visuals i sensitives. • Convé distanciar-ne els consums per evitar la dependència i els altres riscos. • Cal abstenir-se’n si s'ha de conduir i durant l’embaràs. • Procurar que algú del grup no en consumeixi per si apareixen complicacions psíquiques.

OPIACIS

(heroïna, etc.) L’opi s’obté de la planta Papever somniferum. Els derivats més coneguts són l’heroïna, la morfina i la codeïna. La morfina s’utilitza en medicina per calmar el dolor i la codeïna per calmar la tos. L’heroïna o cavall és il·legal, es pot trobar com una pols blanca o marró i es pot consumir injectada o inhalada.

Són depressors de les funcions del sistema nerviós. Dependència: Física i psicològica intensa. Produeix tolerància ràpidament. Efectes: Eufòria, benestar, disminució del dolor i l’ansietat. Somnolència i apatia. Pot produir: Disminució de la gana i el pes. Alteració de les defenses de l’organisme. Restrenyiment. Trastorns menstruals. Pèrdua del desig sexual. Càries. Hepatitis, SIDA i d’altres infeccions provocades per la injecció compartida i sense condicions higièniques. Alteració de l’estil de vida, enfocat prioritàriament a aconseguir la droga, cosa que comporta desadaptació familiar, laboral, social... Síndrome d’abstinència (mono): Nerviosisme, badalls, inquietud, dolors musculars, insomni, mucositat nasal, llagrimeig, pupil·les dilatades, sudoració... No representa perill per a la vida de la persona. Intoxicació aguda (sobredosi): depressió respiratòria, edema agut de pulmó, pupil·les petites, hipotensió, disminució del ritme cardíac i coma. Embaràs: Síndrome d’abstinència del nadó. SI DECIDEIXES PRENDRE’N: • No oblidar que l’addicció apareix ràpidament. • La forma de consum més arriscada és la injectada, perquè comporta perill de possibles infeccions i contagis. • És important no barrejar-la amb pastilles ni alcohol, ja que es pot produir una sobredosi o intoxicació aguda.


22

• Cal abstenir-se’n si s’ha de conduir i durant l’embaràs.

Enquestes realitzades a l’alumnat del IES Frederic Mompou sobre el consum de drogues (novembre del 2005)

Les dues primeres gràfiques ens aboquen els resultats de l’edat en què es consumeixen o es tasten per primera vegada alguna droga, bé sigui tabac, alcohol, cannabis, etc., diferenciant entre nois i noies. La gràfica que tens tot seguit, la de les noies, ens mostra que les noies del nostre institut s’inicien en el consum de drogues a partir dels 12 anys, ja que als 11 pràcticament cap noia n’ha provat.

L’increment, a partir dels 13 anys, és veritablement significatiu. Passem amb només un any d’un 3% a un 43% de consumidores. L’augment dels 12 als 13 és alarmant. Als 14 anys més del 50% de les noies han consumit o tastat drogues algun cop i als 15 el percentatge continua pujant (80%), fins arribar als 16 anys, edat en la qual la gran majoria de les noies (93%) consumeixen o han provat les drogues algun cop a la seva vida. En la següent gràfica, la dels nois, podem apreciar que els nois de l’institut comencen als 12 anys a tastar o consumir drogues, un any després, als 13, ja en consumeixen aproximadament un 25% dels alumnes. Als 14 anys el percentatge gairebé es triplica fins a un 70% de consumidors. Dels 14 als 16 anys la quota de consumidors és relativament estable entre els nois amb

aproximadament un 70% de nois que consumeixen o han consumit esporàdicament o de manera assídua qualsevol tipus de droga.

Si comparem l’anàlisi d’aquestes dues gràfiques deduïm que, al contrari del que es podria pensar, les noies tasten o consumeixen drogues més aviat i amb un percentatge més alt que no pas els nois. Als 12 anys la diferència entre nois i noies no és significativa, tot i que cal destacar-la com l’edat en què els i les alumnes s’inicien en el consum de drogues. En canvi, als 13 anys, les noies consumidores representen el 43% del total de les noies, mentre que tenim un 25% de nois consumidors. Amb 14 anys els nois (71%) es declaren més consumidors que les noies (58%). Però ens sobta molt que les noies sobrepassen els nois als 15 i sobretot als 16 anys on el 93% de les alumnes confessen haver tastat algun cop algun tipus de droga. Els nois, en canvi, sembla que mantenen una certa estabilitat de consumidors del 14 als 16 anys, de manera que el percentatge de consumidors, un 70%, a penes no canvia. En definitiva, i segons les nostres dades, sembla que hi ha més quantitat de noies que han consumit o consumeixen drogues que no pas nois del nostre centre.

En la darrera gràfica que hem elaborat, hem volgut saber quines drogues són les més consumides per la població estudiantil. Així, podem apreciar que són, l’alcohol (33%), el tabac (28%), el cannabis (18%) i el haixix (15%), la cocaïna (4%). Com podem veure, les drogues legals (tabac i alcohol) són les més consumides amb una gran diferència respecte de les il·legals. Respecte de les drogues il·legals les més consumides són el cannabis i el haixix. Pel que fa a d’altres drogues més perilloses, podem observar que el consum per part dels adolescents és mínim o testimonial (sinó fals) perquè a penes ens apareixen dades.

33

28

2

4

18

15

0 10 20 30 40

ALCOHOL

TABAC

HEROÏNA

COCAÏNA

CANNABIS

HAIXIX

DROGUES MÉS CONSUMIDES

En definitiva i després d’haver aprofundit una mica en la problemàtica de les drogues, ens adonem – una mica més – que aquestes són molt nocives per l’organisme humà; totes les drogues ens fan experimentar unes sensacions que, amb els anys podem pagar molt cruament amb malalties irreversibles o fins i tot la mort. El motiu principal d’aquest reportatge ha estat que estigues ben informat dels efectes que poden produir les drogues al teu cos. I que, en el cas que ja coneguessis els efectes i les conseqüències, volem que t’ho pensis bé abans de tornar a prendre drogues. Ara només tries tu.

Elisabet Yago

05

101520253035404550556065707580859095

100

%

11 12 13 14 15 16

EDATS

NOIES,A QUINA EDAT?

SI

NO

05

101520253035404550556065707580859095

100

%

11 12 13 14 15 16

EDATS

NOIS,A QUINA EDAT?

SI

NO


23

Cristina Gómez Àngela Rivas Andrea Ribes

Lidia Yago Mar Naveros

ROCK AND ROLL

Introducció Amb aquest article volem informar-vos una mica sobre una part de la música actual, perquè voler parlar-ne de tots els tipus de música seria una feina força complexa. Per aquests motius hem posat “només” els derivats del rock’n’roll. Hem intentat fer una classificació de diversos estils sorgits a partir d’aquest gènere. S’ha de dir però, que de vegades les fronteres entre un estil i un altre són difuses i un mateix grup pot tenir diversos matisos i influències. Segons Ariel Rot (músic, ex de Los Rodríguez) el rock avui dia és tant un gènere musical com una estètica. El rock es manifesta com una rebel·lia, com una forma de viure al límit. Però, mantenir aquest esperit etern d’adolescent és quedar-se aïllat de la realitat. Per a ell, “ser rocker és ser lliure, fer el que vols i com tu vols”. No es tracta només de portar una jupa de cuir i una bandera i fer una sèrie de símbols típics. EL ROCK AND ROLL

El rock and roll és un gènere musical de ritme marcat, derivat d'una barreja de diversos estils del folklore nord-americà. El terme rock and roll, fou utilitzat per primera vegada per Alan Freed, se sol reservar per a la primera època d'aquest estil (fonamentalment la dècada dels anys 50 del segle XX) i la seva abreviatura rock per a la resta de la seva història. Hi ha qui daten l'origen del rock and roll en 1954, amb el treball discogràfic de Bill Haley. Uns altres consideren com creador a Little Richard o a Elvis

Presley triant també com data del començament del Rock 'n' Roll el 1954, any en el qual Elvis va editar el seu primer disc. Elvis Presley va ser anomenat "el rei del rock and roll". A partir dels anys 1960, va començar a usar-se l'abreviatura rock i a partir d'aquesta dècada va tenir un important desenvolupament, que es va expressar en una gran quantitat de bandes i varietat de ritmes, als quals en termes generals se’ls va anomenar rock. Alguns gèneres musicals derivats són el hard-rock, el punk rock, el grunge o el heavy metal

-El hard rock i heavy metal

El Hard rock o rock dur és un subgènere del rock and roll que té les seves arrels més properes en garage rock dels anys 60. AC/DC, The Stooges, MC5, Jimmy Hendrix, Thin Lizzy i Deep Purple són reconeguts grups de hard rock. La música de Van Halin (fins que David Lee Roth va abandonar el grup en 1985) potser és l'exemple més clar de l'energia del gènere. El hard rock va obtenir la seva màxima popularitat entre 1969 i 1985, i aviat va derivar en el heavy metal. El hard rock i el heavy metal són gèneres semblants; no obstant això hi ha algunes diferències: les cançons de hard rock solen estar en una tonalitat major, enfront de l'ús més habitual de les tonalitats menors en el heavy metal; el hard rock usa molt l'escala pentatònica i els acords de cinquenes se substitueixen sovint pels acords tradicionals. Les progressions d’acords s'associen sovint als

graus 1-4-5 de l'escala, igual que en el rock and roll. Les lletres del hard rock normalment no són tan fosques com en el heavy metal i sovint tenen contingut sexual. Els efectes de distorsió de les guitarres cobren protagonisme, la bateria pot arribar a un rang de 100-150 cops per minut, sent 120 un valor habitual. El solo de guitarra és una part molt important de la cançó, tant com la lletra i la melodia de la veu. Les cançons generalment consten d’una Introducció, estrofa, tornada, estrofa, tornada, un solo, tornada i per últim el final. -heavy metal

El heavy metal va néixer en els anys 70. Descendent del rock, ha seguit un llarg camí des dels seus origens fins a com és conegut avui dia. Van ser bandes com Led Zeppelin i Deep Purple els quals van marcar una diferència sobre el que s'estava fent en la seva època, però molts situen l’origen del heavy metal en la banda Black Sabbath, considerada avui dia com Doom Metal. Aquesta banda ha estat probablement la més influent de la història del heavy metal, i és considerada la primera banda de heavy metal de la història. En l'any 1968, el grup californià Blue Cheer, compost per Dickie Peterson (baix i vocals), Paul Whaley (bateria) i Leigh Stephens (Guitarra) va llançar al mercat un àlbum anomenat "Vincebus Eruptum". Aquest disc assentaria les bases del Heavy Metal, el Garage rock i el Punk. En els


24

setanta, el heavy metal no va ser molt popular. Budgie, Scorpions, KISS o Judes Priest, precursors del heavy metal dels vuitanta. Amb l'arribada dels vuitanta, apareix la New Wave Of British Heavy Metal (La nova onada de heavy metal britànic), amb Iron Maiden com a banda més representativa. Aquesta època va suposar l'enlairament definitiu del heavy metal. Compresa entre el 1980 i el 1984 aproximadament, la seva música es caracteritzava per la influència del heavy metal dels setanta (especialment Judes Priest) i l'agressivitat del punk. Per la mateixa època apareix Manowar, una banda americana que marcaria la filosofia del que en l'actualitat es denomina heavy metal, sota la consigna heavy metal never dies. El terme metal tanca tots els subgèneres (heavy, black, death, doom, power, speed, love, etc.) per què els instruments que es fan servir solen ser els mateixos: una bateria, de vegades amb un doble bombo, un baix, una guitarra rítmica (en contraposició amb la principal, més donada a fer solos), una guitarra principal (de l'anglès, lead guitar) (en els primers grups se solia usar tan sols un guitarrista) i un cantant (el qual normalment toca algun dels instruments anteriors); de vegades també s'inclou un teclat. La forma de tocar la guitarra és molt important dintre del heavy metal. L'amplificació de les guitarres, així com l'ús d'innovadors efectes o el processament electrònic és usat freqüentment per a "espessir" el so. El resultat, encara que simple, era molt potent (encara que alguns dels integrants dels primers grups riguessin del fet que aquest so simplificat donés motiu a més limitacions que innovacions). - Punk

A la fi dels anys 60, un corrent de joves de Gran Bretanya i altres països industrialitzats conside-raven que el rock havia passat de ser un mitjà d'expressió per als joves, a una mera eina de mercat i aparador per a la grandilo-qüència dels músics. Les obres discogràfiques de bandes de rock a principis dels 70 duien mesos d'enregistrament, grans orques-tracions i milions de dòlars com a inversió; sense esmentar el costós i elaborat que resultaven les majestuoses i pomposes gires i presentacions en viu, les quals exigirien enormes escenaris, suports luxosos que anaven des d'il·luminació i escenografia, fins a focs pirotècnics. Tot això allunyava el rock de la gent comuna, i aviat l’estatus de roquer deixa de ser identificable amb la vida quotidiana del jove de classe mitja. Un primer corrent de noves bandes va buscar tornar al rock en les seves bases primitives, a la simplicitat i el minimalisme. No obstant, el punk pur no duraria molt, la seva estructura senzilla no permetria que es quedés immòbil, perquè aviat s’hagués assecat. Així, les bandes, buscant fer una mica diferent o simplement la seva pròpia evolució, van anar afegint elements que donarien pas a la creació de nous sons i nous estils. Per altra banda aviat el punk es polititzaria, per a bé o per a mal i prendria tendències que també els definiria com subgèneres del punk. Molts dels grups es movien d'un altre gènere, doncs en repetides ocasions la línia que divideix un estil d'un altre es basava en

detalls mínims, posant avui dia bandes que encaixen en el perfil de més de dos subgèneres. Com en tots els casos, existeix gent que no considera que existeixin subgèneres i classifica tot com punk; i altres que exageren la ramificació del gènere creant algunes definicions sobre la base de petits detalls que a la llarga duen a confusions entre l'un i l'altre gènere. ·La filosofia Punk La filosofia punk pot resumir-se en "fes-ho tu mateix ". Rebutja els dogmes, i no busca una única veritat. Qüestiona tot el que envolta, amb un menyspreu per les modes i la manipulació mediàtica. Això és el que diferencia als veritables punks d'aquells que solament copien la seva estètica, com els que a partir de 2002 es van unir al nou boom punk, on els adolescents usen l'estètica, descartant la filosofia. Hi ha moltes bandes o intèrprets que pretenen comerci-alitzar l'estètica punk, com per exemple Avril Lavigne, etc. Alguns cataloguen aquests tipus de grups dintre del subgènere Skate punk, Happy punk, Pop punk, Punk rock o anarkho punk. -Grunge

El moviment grunge és un gènere musical de rock indie, inspirat en el punk i en el rock alternatiu. Sorgeix a la fi de la dècada dels vuitanta i a principis dels noranta Com a estil músical, es caracteritza per les guitarres distorsionades, melodies repeti-tives, i la bateria pesada. El grunge també és anomenat popularment com el Seattle Sound (so de Seattle). Diversos segells musicals independents van ser al principi els que van permetre dur aquest estil de música al públic. El sorgiment del "grunge" com un gènere i l'acollida massiva de l'audiència


25

es considera com una reacció contra el domini popular del hair metal, representat per bandes com W.A.S.P., Poison, Bon Jovi o Deff Leppard, que havien estat dominant els rànquings musicals, especialment als Estats Units. La música grunge pot ser contrastada amb les lletres masclistes del hair metal, ja que posseeix major sensibilitat, i una marcada consciència social. El grunge va ser acollit per la joventut pel seu simple desafiament a les aleshores normes culturals. El gust per la roba cara va ser canviat a favor de les franel·les, jeans i el Doc Marten o botes oposades (especialment a Anglaterra on els joves vestits així són cridats grungers). El tradicional Rock and Roll associat al luxe es va anar rebutjat durant el temps que va predominar el grunge. La sustentació principal del grunge van ser bandes de Seatle com Nirvana. Nirvana és generalment valorat per trencar el gènere dintre de la consciència popular en 1991. L'èxit de la cançó "Smells Like Teen Spirit" (per sobre de Nevermind) de Nirvana va sorprendre a tota la indústria musical. S'ha debatut àmpliament sobre qui mereix el títol de "Padrí del Grunge". Mark Arm de Mudhoney, Kurt Cobain de Nirvana, Jack Endino de Skin Yard, Andrew Wood de Malfunkshun/Mother Love Bone, Buzz Osborne de The Melvins, i Neil Young han estat acreditats en un moment o altre. Kurt Cobain (de Nirvana) es va suïcidar a l'abril de 1994 i la música grunge va començar el seu descens. Irònicament, Cobain havia estat fotografiat freqüentment vestint camises estiuenques afirmant "el Grunge està Mort". Exemples: -ROCK AND ROLL Elvis Presley Bill Haley Little Richard -HARD-ROCK Led zeppelin deep purple acdc -HEAVY METAL Black Sabbath, Iron Maiden :::love metal ·death metal:::

HIM In Flames -PUNK La Polla Record, NOFX, Sex Pístols -GRUNGE Nirvana, Poison www.es.wikipdia.org Tot seguit hem efectuat una entrevista a Gonzalo Moldes, un jove músic que toca la bateria a The Brained, per tal d’intentar veure com és un grup per dins. The Brained es va formar l’any 2000 amb diversos components de grups de Badia del Vallès. Gonzalo Moldes, el bateria actual de The Brained, es va introduir a la banda després de la gravació de la primera maqueta “The Brained” i amb ell també es va incorporar Alex Missas (cantant). L’any 2002 van tornar a l’estudi per gravar “almas contraidas” i en el 2003 graven la seva última maqueta “encephalico”. Ha parti-cipat en diversos recopilatoris. La banda ja està preparant nous temes per a una pròxima gravació. P:Com va anar la gravació de la vostra tercera maqueta “encephalico”? R:Aquest cop la gravació va ser més ràpida que l’anterior, era la segona maqueta que gravàvem, ens coneixíem millor entre els membres de la banda i això va fer que corregíssim el errors que vam fer a la maqueta anterior. P:Vau tenir problemes entre els membres del grup? R:No, mai hem tingut cap tipus de problema. P:Que s’espera del nou disc? R:En el nou disc hi ha molt canvi de so, ja no serà una maqueta. La gravació serà en un estudi professional, segurament a l’estranger. Hi haurà moltes sorpreses perquè hi haurà col·laboracions d’artistes famo-sos. Els temes seran més directes, contundents més tècnics i tintrà alguna tintada progressiva. Aquest CD promet ser més nou i modern.

P:Teniu intenció d’entrar aviat a l’estudi de gravació? R:Calculo que en una any com a molt tard. Quan ja tinguem composats deu temes. P:Què voleu donar a entendre a la gent amb les vostres lletres? R:Les nostres lletres volen mostrar el nostre dia a dia i les coses que ens passen. P:Com definiries l’estil del grup? R:Death melòdic... P:Teniu algun grup referència? Quin? R:Bé, grup referència no en tenim cap, però ens agrada molt In Flames, At the Gates, Carcas... P:Quins són el teus grups preferits? R:Him, Angra, Robie Williams, Killwitch Engage, Slipknot, Avalanch... P:A més de The Brained has tocat en altres grups? R:Sí, i actualment toco en Amadeus, un grup de heavy clàssic.

www.thebrained.com

P:Quins concerts teniu planejats per la temporada que ve? R:De moment tenim planejat un concert amb Silent, Arial entre altres i un altre on farem de teloners d’Avalanch. P:Què en penses de la indústria musical actual i del “pirateig”? R:Cadascú fa el que vol. El que no em sembla bé es que la gent doni suport a persones que no s’ho han suat. M’agradaria que li donessin més oportunitats als grups de heavy.


26

La gent es mou més per diners que per les ganes de fer el que li agrada. La pirateria... de moment em va bé, dóna a conèixer grups nous... fins i tot em fa il·lusió veure les nostres cançons penjades a Internet. P:Creus que en un futur podries dedicar-te, al cent per cent, a la musica? R:(riu) Ric i ploro a la vegada. Si he de ser sincer... crec que amb Amadeus triomfarem perquè tenim el suport d’Avalanch. Tant de bo pogués dedicar-m’hi, la veritat és que m’ha costat arribar fins on estic i mai m’he vist tocant d’una forma professional. En conclusió, el món de la música és un món en el que és molt difícil brillar i ressaltar tot i

que siguis un gran músic compositor o cantant. De vegades el treball i l’esforç no es veuen recompensats i veus com l’èxit se l’enduu aquell que no se’l mereix. Malgrat tot, allò més important de tot és, com en tot, disfrutar del que fas. A continuació us proposem una llista de concerts de rock que tindran lloc a Barcelona.

GENER 21 Barcelona per confirmar children of bodom 22 Barcelona palau vall d’ebron deep purple 27 Barcelona razz II obituary 28 Barcelona razz hamlet FEBRER 2 Barcelona bikini UDO 9 Barcelona razz 2 after forever + naightmare

12 Barcelona razz 2 edguy + dragonforce 14 luz de gas letz zep 15 Barcelona razz bauhaus MARÇ 14 Barcelona luz de gas carl palmer 23 Barcelona razz II soulfly ABRIL 13 Barcelona razz II monster magnet JULIOL 2 Barcelona razz. Simple plan ·FESTIVALS· 11 de febrer de 2006 III Kanya a sant climent (Sant Climent de Llobregat-Barcelona) Asgaroth, golgotha, death less, voice of hate, df16, wormed, moksha, moonloop. Més informació a: www.deathless.es

Andrea Ribes Gwendolin Diaz


27

PARLEM DE TU

Ari, avui voldria evocar els meus records des que et vaig conèixer quan vas arribar a l’institut. Recordo perfectament on t’asseies a la classe de primer d’ESO i també la teva mirada intel·ligent i inquieta. Recordo que sovint intervenies a la classe, que no et podies estar quiet a la cadira perquè eres un sac de

nervis. A segon d’ESO no participaves tant a les classes com a primer però, això si, mai volies quedar-te amb un sol dubte i preguntaves tot allò que t’havia quedat clar. Continuaves essent inquiet i nerviós però en els estudis no tenies problemes encara que estiguessis distret. El tercer d’ESO tinc la sensació que

va passar amb una gran rapidesa, va passar el curs gairebé sense adonar-me’n. A quart d’ESO seguies participant a classe però, cada vegada menys, el que sempre vas fer va ser preguntar quan no entenies alguna cosa. Va ser un curs difícil i les teves notes van baixar una mica, tot i que no vas


28

suspendre cap examen ni cap avaluació de català perquè, crec que tenies interès, que volies aprovar i estudiar a primer de Batxillerat.

El curs passat, Ari, vas fer també l’assignatura de literatura catalana i sempre vas presentar els comentaris de text , a darrera hora, tot s’ha de dir, però sempre els vas presentar i jo, tot sovint quedava sorpresa de les teves intervencions perquè intervenies força a les classes i, normalment les teves intervencions eren interessants. De vegades feies preguntes per tal d’aprofundir més en allò que t’interessava, mai sabia perquè t’interessava però el cert era que demostraves mot d’interès quan alguna cosa t’agradava. En canvi, tampoc no dissimulaves el teu disgust quan alguna poesia no t’agradava.

A la classe de llengua no intervenies gaire, igual com a primer d’ESO, recordo perfectament el lloc on t’asseies a la classe. Tinc fresc a la memòria un debat que vam fer en el qual tu si que vas intervenir molt defensant les teves idees, exposant-les d’una manera contundent. Així va passar el curs i el mes de juny, vam anar a París de viatge de final de Curs. D’aquest viatge en recordo moltes anècdotes, com suposo, de tots els viatges, sempre hi ha petites coses que es recorden per sempre. Deixa’m que evoqui només una d’aquestes petites coses d’aquest viatge, justament quan ja estàvem a punt de tornar cap a casa, a la sortida del Parc d’Euro Disney, mentre esperàvem que tothom anés

sortint per anar a sopar i tornar cap Sant Vicenç, em vas ensenyar que t’havies comprat les lletres del teu nom per fer-te’n un clauer, si, et vas comprar, les lletres: A R I i te’n vas fer un clauer. Potser tu no hi vas donar importància, però a mi em va agradar el teu gest d’ensenyar-me el que t’havies comprat. Després, com que el curs s’havia acabat ja no vaig tenir oportunitat de veure si el duies o no. Aquest curs no et donava classe, només de tant en tant quan ens trobàvem pels passadissos, al bar, etc. tenia oportunitat de saludar-te i poca cosa més, però malgrat tot no havíem perdut el contacte. Ara sé que no et trobaré pels passadissos de l’institut i es nota la teva absència igual com es notava la teva presència. En aquests moments jo he evocat els meus records, però tothom qui et coneixia podria fer el mateix perquè ets present en els nostres records, perquè no cauràs mai en l’oblit de la gent que t’ha conegut i t’ha estimat. per això avui jo, he volgut parlar de tu.

Montse Bordanova

Poesia en record de l’Ari

Si mai haguessis estat aquí,

mai t’hagués conegut.

Si ves no que ara et recordo

és perquè ningú t’ha deixat en oblit.

Si ara tothom plora el teu comiat

pensaran que un torn hi haurà.


29

Si algú fa dolors per tu, mai sortirà

cap endavant.

Senzillament el que t’has guanyat

és i serà un racó al teu record en el

cor de tothom:

T’ESTIMEM I SEMPRE T’ESTIMAREM,

PER SEMPRE MÉS, TOTS ELS QUE

SEMPRE

T’HAN ENVOLTAT

Serà un record dur de superar!

TANY

Segur que algun o molts cops has llegit algun còmic i que n’hi ha que t’agraden bastant i d’altres que et

són indiferents o, fins i tot, et semblen de mal gust. Però el que està clar és que en tots ells el

llenguatge bàsic és el dibuix com un mitjà que facilita una lectura ràpida i dinàmica.


30

Per fer un bon còmic és important el guió però també és necessari vigilar no posar més paraules de les imprescindibles perquè, ja sabeu, el còmic es fonamenta amb el llenguatge gràfic. La línia, l’expressivitat dels personatges i els seus gestos, els efectes de llum, el tractament del color i molts altres signes que hem anat aprenent des de petits ens permeten interpretar aquest mitjà. Però, els primers còmics no eren com els d’ara… Els primers còmics van aparèixer més o menys al temps que la ràdio i el cinema, ara fa més de cent anys. Avui dia els dibuixants i guionistes dels bons còmics són coneguts arreu del món perquè els seus treballs es tradueixen a diferents idiomes però pensa que els pioners van quedar gairebé a l’anonimat. Amb el pas del temps i amb la crisi de la dècada dels anys setanta, el còmic i el cinema són emprats per reflectir temes de denúncia social. Comencen a aparèixer còmics de caràcter

futurista combinats amb personatges de la mitologia egípcia.

Cap als anys vuitanta, als Estats Units apareix Heavy Metal amb historietes d’una alta qualitat gràfica amb temes futuristes, de terror, de bruixeria, de ciència- ficció i també es publiquen llibres il·lustrats a manera de còmics. A Europa s’incrementa l’interès pel còmic i apareixen noves publicacions: Víbora, Tótem, Comix, Rambla… A l’Estat Espanyol amb l’arribada de la democràcia i la desaparició de la censura i de la dictadura augmenta la demanda de còmics. Es creen personatges com el Mazinger Z que era un robot amb comandaments com un cotxe dirigit pels humans. I així, amb l´Astroboy, la Heidi, el Doraemon i altres comença el fenòmen manga…, apareix la sèrie Dragon Ball i el seu protagonista Son Goku que era un heroi amb súper poders al que li passaven aventures súper galàctiques amb espurnes humorístiques. Avui, els que sou nous usuaris del còmic disfruteu amb el manga

japonès com: Naruto, Kyo, Sakura, Chobits, Neogenesis evangelion, Utena…, n’hi ha per tots els gustos! Els que vau visitar aquest darrer XI Saló del Manga a la Farga de l’Hospitalet vau veure com de fort és el moviment manga entre els que sou més joves.

A l’Insti s’ha creat un grup d’artistes als que ens agrada expressar-nos amb imatges. Uns tres cops a la setmana ens trobem, durant l’estona del pati a l’aula de dibuix, per dibuixar, pensar historietes i crear els nostres propis personatges manga. Realment és un temps que ens permet gaudir dibuixant!

Erina Serrano Professora de Dibuix de l´Institut i

Doctora en Belles Arts

L’ESTRELLA PENTAGONAL L’Estrella Pentagonal com a experiència és una petita mostra feta pels nois i noies de l’ESO de l’IES Frederic Mompou. Hem treballat en l’assignatura de

Dibuix Artístic i Visual i Plàstica per celebrar les festes de Nadal. És un projecte conjunt que ens ofereix la possibilitat de gaudir de

la trajectòria teòrica i artística des dels primers treballs més teòrics i fonamentats amb els principis de la Geometria fins a la producció més recent, caracteritzada per la


31

utilització del collage de reminiscències pictòriques i l’elaboració de subtils composicions. La mostra inclou, també la construcció d’una instal·lació volumètrica.

Esperem que la nostra feina us agradi tant com a nosaltres ens ha il·lusionat preparar-la!

Desembre 2005

CONCURS FOTOGRÀFIC L’alumne del nostre Centre Jordi González Martín, que enguany fa 3r d’ESO, ha estat finalista de la Desena edició de l’Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments, en què el nostre Centre va participar el curs passat. La fotografia seleccionada ha format part de l’exposició de fotografies

premiades i finalistes que ha tingut lloc en el Museu d’Història de Catalunya. En aquesta desena edició han participat 20.483 nois i noies de 40 països o regions d’Europa i Nord d’Àfrica, dels quals 2.960 eren catalans.

El total de fotografies presentades van ésser 194.777 de les quals 79.920 han estat fetes pels alumnes catalans. Felicitats Jordi!

Josep Grané Professor de Dibuix

MÚSICA PER SEMPRE ES POT VIURE SENSE MÚSICA?

Si tingués que fer una llista de les coses que jo no podria prescindir

en aquesta vida, la música figuraria entre els llocs més alts.


32

S’ha de matisar que quan hom parla de viure sense música, dono per sabut que s’hi està parlant de la música que a cadascú li agrada. Hi ha música, molta més de la que seria desitjable, de la que jo almenys no solament podria prescindir, sinó que estaria encantat que mai hagués vist la llum, perquè constitueix una intolerable falta de respecte a la intel·ligència i a la sensibilitat de la majoria dels éssers humans. Per establir amb criteris objectius que una música és de millor qualitat que una altra, hem de tenir en consideració tres criteris fonamentals que governen la

construcció de qualsevol peça musical, per molt elemental que aquesta sigui: REPETICIÓ, CONTRAST I VARIACIÓ (aquesta última seria una síntesi de les dues anteriors).

A la pregunta de si es pot viure sense música, la resposta és que es pot viure sense la majoria de la música que s’escolta al llarg del dia. En primer lloc, perquè ens la fan escoltar a totes hores, és a dir, que hom viu en una perpètua sobredosi musical; en segon lloc, perquè la majoria de música que escoltem al llarg del dia és de mala qualitat, composta per desaprensius i incompetents que s’hi passen pel forro la necessitat de la variació i contrast

que tenim totes les persones mínimament sensibles i que només exploten de manera infantil el recurs de la repetició.

Pel que fa a l’altra, la música ben feta, sigui clàssica, pop o flamenca, cantada o tocada, música de sempre o el darrer disc que acaba de sortir al mercat, aquesta és per a mi tan necessària com l’aire que respiro. Perquè no hi ha res com la música per treure’m de la vida quotidiana i transportar-me a un món irreal, on regnin la llum i l’harmonia.

Albert Alcaide professor de Música

El sudoku és un passatemps japonès que s’ha posat de moda. Consisteix en completar aquest quadre posant en els quadres buits els nombres de l’1 al 9, de manera que no es repeteixi cap xifra en cap fila ni en cap columna, ni en cada quadrat.

Nivell principiant 1

4 3 9 6 5 8 2 4 6 1 6 1 5 4 2 7 8 2 4


33

3 6 1 5 7 2 9 7 5 3 5 4 8 6 7 5 4 38 2 3 1 7

Nivell mitjà 2

9 6 3 2 1 2 3 9 1 6 5 1 5 2 7 3 5 8 4 7 9 1 6 4 8 74 7 8

Nivell avançat 3

2 9 4 3 1 4 1 2 5 2 8 3 5 1 2 9 5 6 3 4 5 6 7 9 6 8

Sopa de lletres Tot seguit troba set noms o cognoms dels nostres professors, si pots.

Test Respon aquestes preguntes i t’ajudaran a saber si pots caure en l’anorexia o la bolímia.

1. Et sents a gust amb el teu cos? A:SI B:NO

2. Creus que el teu pes es el correcte?

A:SI B:NO

3. T’has provocat alguna vegada el vòmit? A:SI B:NO

4. Et proposes dietes diàriament?

A:SI B:NO

5. Aconsegueixes seguir-les? A:SI B:NO

Solucions a la pàgina següent

Anna Bonillo Raquel Garcia

Laura Garcia Lourdes Albarca

Solucions

Nivell principiant 1 7 4 3 2 1 9 6 8 55 8 2 4 6 3 9 1 76 9 1 8 7 5 4 3 29 7 5 3 8 6 1 2 44 3 6 1 5 2 7 9 8

T L I S O F K A E T R O D R I R V N M D I O T O Q O P P P V H A S P M S A C A I E Ç D E L A C O R V M R L W L T T A A A P A T B R L L D R P U B E K I S O G A O A R T I G A S A S R T J R A B I X M A U


34

2 1 8 9 4 7 3 5 63 5 9 7 2 4 8 6 11 6 7 5 9 8 2 4 38 2 4 6 3 1 5 7 9

Nivell mitjà 2

5 8 9 4 6 7 3 2 16 1 2 8 5 3 7 4 97 3 4 9 2 1 6 5 81 9 8 5 3 2 4 7 63 5 7 6 9 4 1 8 22 4 6 7 1 8 9 3 58 2 1 3 7 6 5 9 49 6 3 2 4 5 8 1 74 7 5 1 8 9 2 6 3

Nivell avançat 3

2 8 7 5 9 4 3 1 63 9 5 7 6 1 8 2 46 4 1 3 2 8 9 5 79 1 2 8 7 3 6 4 54 7 3 6 1 5 2 8 98 5 6 2 4 9 7 3 11 2 9 4 8 6 5 7 35 6 8 1 3 7 4 9 27 3 4 9 5 2 1 6 8

Sopa de lletres

Test 1- A:2 B:1 2- A:2 B:1 3- A:1 B:2 4- A:1 B:2 5- A:2 B:1

Més de 7: No tens gaires possibilitats de patir anorexia o bolimia. La teva ment està sana. Menys de 8: Hauries de canviar la teva actitud. Estima’t i et sentiràs estimada.

LA FESTA DE LA PAU

Introducció El dia 21 de desembre de 2005 vam celebrar la tradicional Festa de la Pau. Aquesta festa va començar unes hores més tard degut a l’avaria de la caldera de calefacció. A més per aquest mateix motiu

s’hi van haver de suspendre alguns tallers. No obstant, el muntatge s’hi va fer, malgrat la falta de col·laboració i de material de persones prèviament compromeses a fer-ho. La poca gent que va col·laborar juntament amb gent que no era

T L I S O F K A E T R O D R I R V N M D I O T O Q O P P P V H A S P M S A C A I E Ç D E L A C O R V M R L W L T T A A A P A T B R L L D R P U B E K I S O G A O A R T I G A S A S R T J R A B I X M A U


35

encarregada d’aquesta activitat vam muntar com vam poder el decorat perquè la discoteca comencés al més aviat possible. Tot i això, insistim en què hi va haver poca presència i col·laboració de companys d’altres cursos.

Encara que van haver coses no molt favorables, també van haver-hi de bones. Els tallers van sortir molt bé. El taller de Hip hop Aquest taller també va tenir molt d’èxit. Van ballar i s’ho van passar molt bé. La professora va ser la Sílvia Ceballos, una alumna de 1r de Batxillerat, que va muntar un ball molt divertit i original. La Sílvia a més fa classes de Hip-Hop al centre els dimarts en acabar les classes.

El taller de batuka El taller es va realitzar en una aula ordinària. Va ser molt divertit. La batuka és un ball que ha sorgit a partir de un programa de televisió que ha tingut molt d’èxit. Es tracta de practicar l’exercici físic d’una manera entretinguda. Al principi la gent tenia vergonya però a poc a poc van començar a alliberar-se de la seva vergonya i van començar a ballar. La professora encarregada va ser Mireia, d’educació física.

El taller d’scalextric Es va realitzar a una aula ordinària. Es van fer curses emocionants i es van divertir molt. El taller estava supervisat pel Xavier Aresté. Malgrat que era molt entretingut, el taller no va tenir massa èxit.

El taller de ping-pong Es va realitzar al passadís de la segona planta del centre. La majoria de jugadors van ser nois. Aquest taller va tenir molt d’èxit i no calia cap professor per supervisar el joc.


36

El taller de Basket El taller de bàsquet es va realitzar a la pista del pati. Va començar a les 11:20 i va finalitzar a les 12:55. Van participar nois i noies de tots els nivells educatius. Els àrbitres eren els mateixos nois que en aquell moment no jugaven. Els guanyadors del bàsquet va ser l’equip del 2A/C format per Ruben Alvarez, Xavi Alcañiz, Joan Cartró, Andrea H. Guillen, Genís López i Àlex Piqué que van guanyar la final contra el 1r C per una puntuació de 20 a 8 punts. Després de jugar aquest matx, s’hi van enfrontar un equip format per alumnes de 3r d’ESO contra un equip format per alumnes de 3r, 4t i Batxillerat. Van guanyar els de 3r, 4t i Batxillerat per 28 a 18.

Exposició del projecte comènius Una altra activitat que es va fer va ser la presentació del viatge a Turquia que aquest any han fet amb el Projecte Comenius. Van anar l’Anna Harrington , la Nereida i la Yaiza les quals ens van explicar totes les activitats que van realitzar durant els cinc dies que van romandre a Turquia. La presentació la van fer amb el suport del Miquel Abancó qui, amb la Pilar Muñoz, també hi va viatjar.

El taller de grafittis Es va realitzar al gimnàs i consistia en fer grafittis, dibuixos... Podies anar al mostrador i et feien graffitis, dibuixos, punts de llibre, etc. a diferents preus. Empar


37

Beltran va ser la tutora responsable dels alumnes que ho realitzaven i va donar suport a aquest taller. Va tenir molt d’èxit i fins i tot no van poder acabar amb tota la feina que els hi va sortir. Davant l’èxit que va tenir, està confirmat que en properes festes aquest taller es tornarà a muntar.

El Ball de majorettes Al començament de la discoteca es va fer un ball de majorettes per part de Jennifer Risco i Tere Madrid per tal d’animar al públic assistent. Després de molt

assaigs els hi va sortir molt bé el ball amb la vara de majorettes. Les felicitem per l’èxit que van tenir.

En conclusió, i malgrat la mala passada que ens va fer la caldera el dia d’abans, el darrer dia de l’any a l’institut va estar molt bé. La festa de la Pau, l’organitzen els alumnes de 4t d’ESO amb la finalitat d’entretenir-nos i començar a recaptar diners pel viatge de final de curs. En aquest sentit hem de dir que vam trobar a faltar la col·laboració de l’alumnat, cosa que està molt malament perquè tots han estat o estaran a 4t i tindran la necessitat de recaptar ingressos per realitzar el viatge de final de curs. La recaptació va ser molt pobra, per això volem demanar els companys del centre de tots el cursos que col·laborin en les nostres activitats la propera vegada i d’aquesta manera puguem anar-nos-en de viatge. De tota manera agraïm a tots aquells que d’una manera o d’altra van col·laborar en la nostra festa!

Eli Yago Raquel Garcia

Laura Garcia

Documents

EDITORIAL SUMARI · 2007. 9. 11. · EDITORIAL Vam començar aquest Crèdit Variable amb la il·lusió i la responsabilitat de realitzar una revista que se’ns quedés en conjunt