1EDITORIAL

Després de l’hivern arriba la prima-vera i les Trobades i Festes per laLlengua. Han passat les celebra-cions i aniversaris: els 25 anys de laLlei d’Ús i Ensenyament del Valen-cià, els 800 anys del naixement deJaume I, l’any internacional de lesllengües... i després de tot ens conti-nuem preguntant: què podem ferper la nostra llengua? Doncs aratoca continuar obrint les finestresde l’esperança al treball diari per anormalitzar-la. Un treball de presentcarregat d’il·lusions cap al futur, elfutur dels nostres xiquets i xiquetesi del nostre jovent.

Tanmateix, hem de recordar que elpresent i el futur del valencià passairremissiblement per l’aval institu-cional sense fissures o per intensescampanyes mediàtiques de promo-ció que, a hores d’ara, manquenquasi totalment com reconeix l’in-forme dels 25 anys de la LUEV rea-litzat per la Mesa per l’Ensenyamenten Valencià. El present i el futur delvalencià passa també per la divulga-ció dels beneficis contrastats quereporta l’ensenyament en valencià,passa també per la salut de l’audio-visual valencià, per la imatge públicade la classe política, per la normalit-zació lingüística en les esferes pres-tigioses de la cultura, per les televi-sions, per les ràdios, pels periòdics,per unes administracions sistemàti-cament respectuoses amb el marclegal lingüístic, pel requisit lingüísticen l’accés a la funció pública, per lasolvència del mercat editorial i laindústria de l’oci i el temps lliure i,en definitiva, per la consolidaciód’uns models de conducta lingüísti-ca que respecten els nostres drets ique evidencien la normalitat delvalencià en els àmbits d’ús ambmajor grau de prestigi social.

En les Trobades del 2009, volemtransmetre el missatge que elVALENCIÀ ÉS TEU, és la dolçor

afectiva que ens uneix, és el vehiclede convivència que hem d’oferir atots els valencians i valencianes d’a-questa la nostra terra que volemneta i sostenible. I també la que hemde regalar als que arriben al nostrepaís per primera vegada. Hem decontinuar insistint que el valencià hade ser llengua d’acollida, d’integra-ció, de solidaritat i d’esperança. Elvalencià és la llengua base d’apre-nentatge per a una educació pluri-lingüe.

EL VALENCIÀ ÉS TEU. És lallengua amb què aprenem a lesescoles, la llengua amb què conei-xem el món. És la llengua del nostrepoble. Un poble culte té la lecturacom un del seus béns més preats.L’aventura de llegir i escriure és unprocés fantàstic a través del qualdescobrim el món, obtenim respos-tes a les preguntes que ens mouen aaprendre, comuniquem les nostresemocions i, al remat, ens dotemd’instruments per pensar més imillor. Hem de fer de la lectura en lanostra llengua un element més queens reforce com a valencians ivalencianes i ens consolide com apoble. Raons n’hi ha moltes i en lesTrobades d’enguany, les TROBA-DES LECTORES, les recordaremmolt a sovint. Molt breument, peròvoldríem insistir: si som ciutadanes iciutadans valencians i la lectura mul-tiplica les nostres experiències devida, és fantàstic poder llegir envalencià. I són moltíssims els llibresque ens estan esperant.

Vine amb Escola Valenciana a lesTrobades 2009, vine a la festa delvalencià, a la festa dels que estimemla nostra llengua, perquè elVALENCIÀ ÉS DE LLEI, ELVALENCIÀ ENS UNEIX, perquèEL VALENCIÀ ÉS TEU.

Primavera de 2009

EL VALENCIÀ ÉS TEU

Diego Gómez, PresidentdʼEscola Valenciana

1 Editorial

2 Parla’m en valencià

3 La Gira 2009

4 Cinema a l’escola

5 Acosta’t al territori

6 Entrevista a Hèctor Faubel

7 Informe de matriculació

8 Trobades 2009

10 Pla per l’escola plurilingüe

11 Manifestació 29N

12 Devedeteca

Època V | Núm. 13 - febrer 2009Dipòsit legal: V-678-1999ISSN: 135-0083Edita: Escola Valenciana - FederaciódʼAssociacions per la LlenguaC/ José Grollo, 91 Benicalap (València)Tel: 96 347 27 83 | Fax: 96 347 26 60Correu-e: escola.v@fev.orgConsell de redacció: Gerard Fullana, AmandaGascó, Diego Gómez i Xavier MartínezDisseny i Maquetació: Cèsar Amiguet

2 VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC

L’objectiu d’aquesta campanya éspromoure una de les iniciativesmés importants d’Escola Valen-ciana, el Voluntariat pel Valencià ique pretén fer nous parlants envalencià. Aquesta iniciativa portaen marxa des de l’any 2005 i desd’aleshores s’han creat més de3.000 parelles lingüístiques. S’hanregistrat aprenents de 23 nacionali-tats diferents i 90% de les personesque hi han participat tornarien arepetir l’experiència. Ara mateix elprograma funciona a més de 70poblacions de tot el territori valen-cià, des de Vinaròs fins a Xixona,passant per Torrent, València,Sueca, Alacant, Elx, Xàbia, Déniao Cocentaina, entre d’altres.

Calia fer una campanya publicitàriadel Voluntariat pel Valencià per talque la societat valenciana saberaque es posava a la seua disposicióuna eina útil. “Parla’m en valencià”compta amb el suport de Bancaixa,l’Obra Social de la Caixa i l’Aca-dèmia Valenciana de la Llengua iestà protagonitzada per voluntaris iaprenents que actualment estanfent el Voluntariat pel Valencià.

Respecte a l’ús del valencià

L’últim estudi global que hi ha d’úsdel valencià, indica que hi ha hagutuna disminució de la poblaciócompetent per a parlar en valenciàdel 59,5% al 52,5%, una davalladade 7 punts a tot el territori valencià.És a les comarques de Migjorn il’àrea metropolitana de València onl’ús del valencià és més minoritari.

A l’última enquesta feta a la ciutatd’Alacant s’indica que el 58,5%d’alacantins sabien parlar poc ogens el valencià. A l’última enques-ta que es va fer a la ciutat d’Elxtambé s’estima que el 42,45% delsil·licitans assegurava que no sabieno sabien parlar poc en valencià. Al’enquesta feta a la ciutat deValència a finals de 2006 s’assenya-la que només un 9,7% de la pobla-ció sol parlar en valencià. De 1993a 2006 ha baixat en 10 punts elnombre de ciutadans que entén elvalencià a la ciutat. El 80% de lapoblació nascuda fora del nostreterritori fa un ús exclusiu o priori-tari del castellà.

Les xifres de la campanya

400 falques de ràdio, 31 insercionspublicitàries en premsa diària,revistes i internet, 1 vídeo promo-cional, publicitat a tots els trens deRodalia i un punt d’informació al’Estació del Nord, 20.000 fullsinformatius escrits en huit idiomes,4.000 xapes amb l’eslògan “Parla’men valencià” i 3.000 cartells, llibre-tes i quaderns.

PARLAʼM EN VALENCIÀ:La nova campanya del voluntariatParles en valencià i vols ajudar a parlar-lo a altres persones? ¿Quieres hablaren valenciano gratis y sin exámenes? Aquestes són les principals idees sobreles quals gira la campanya “Parla’m en valencià” que es va presentar al mesde setembre.

Visita el web del voluntariat lingüístic:www.voluntariatpelvalencia.org

3DE GIRA PER LA LLENGUA

Al voltant de les Trobades, EscolaValenciana va crear el 2006 el projec-te de La Gira per la Llengua, un cir-cuit itinerant de música en valenciàdestinat als alumnes de secundària,batxillerat i universitaris. Es tractavad’ampliar l’oferta de les Trobades al’àmbit juvenil, de potenciar un circuitestable amb infraestructures de quali-tat i tindre la possibilitat de promo-cionar els músics i cantants en valen-cià arreu del territori.

Després d’haver celebrat tres edi-cions, La Gira acumula en aquestperíode xifres rècord en el panora-ma musical valencià: 45.000 assis-tents, més de 60 concerts celebrats,55 grups diferents han format partoferint més de 150 actuacions enconjunt i s’han consolidat itinerarisarreu dels territoris de parla comu-na. A més, La Gira compta ambl’edició anual d’un recopilació ambtotes les novetats discogràfiquesvalencianes del moment, del quals’editen 20.000 còpies.

És en aquest context, que l’entitatcívica aposta perquè siguen els

membres més joves d’EscolaValenciana els encarregats d’orga-nitzar el Festival. Amb aquest pro-pòsit naix Reviscola, format peljovent de les comarques, que espresenten com “un grup de gentque estimem el país, que optem pelcanvi permanent, que volem qües-tionar tot allò que creiem millora-ble, aportant la nostra perspectiva iel nostre esforç per aconseguir-ho,i volem fer-ho innovant, engres-cant, emprant les noves tecnolo-gies per involucrar milers de jovesvalencians en aquest propòsit”.

Per al 2009, La Gira supera un copmés els 20 concerts arreu de lescomarques valencianes, peròtambé del Principat i les IllesBalears. En aquest sentit, i teninten compte que enguany es com-pleixen 400 anys del repoblamentmallorquí, Reviscola i Joves deMallorca per la Llengua potencia-ran accions conjuntes per promo-cionar la música en català a amb-dós territoris. L’Acampallenguaformarà part de La Gira i potencia-

rà la presència de grups valenciansa les illes i, alhora, el FestivalItinerant de Música en Valenciàpromocionarà grups de les Illes.També continuem reforçant la pre-sència a Catalunya, un vegada mésde la mà de l’Espai País Valencià,ampliant enguany les actuacions ales terres de Lleida.

S’ha fet una aposta per continuaravançant en les condicions tècni-ques del festival, així com en elsmecanismes de promoció, queseran més participatius, amb inicia-tives com les del “I Concurs LaGira 2.0” que permetrà involucrarla gent en la tria de grups de deter-minats concerts. Un any més, lescoordinadores comarcals d’EscolaValenciana ofereixen una possibili-tat excel·lent de descentralitzar elFestival, de nord a sud. La visióvertebradora del País està en elcentre de totes les activitats de l’en-titat cívica.

LA GIRAʼ09: REVISCOLA!Cada primavera Escola Valenciana celebra les tradicionals Trobadesd’Escoles en Valencià, que han esdevingut en el seus 22 anys d’història lesfestes més importants de l’ús educatiu i social del valencià, reunint més de200.000 persones a les comarques valencianes.

FOTO

:SAR

AFA

US

Sʼhan distribuït 20.000 recopilatoris de la Giraʼ08

Un dels concerts de la Giraʼ08

4 CINEMA A LʼESCOLA

“Kun-Fu Panda”, “Star Wars”,“Wall-E”,” Vicky, Cristina, Barce-lona” i “Jaume I, el rei dels Valen-cians” han estat les pel·lícules quehan conformat la programaciód’aquesta iniciativa d’Escola Valen-ciana, que ha oferit cinema en ver-sió valenciana a l’alumnat dels nos-tres centres educatius en horari lectiu.

“En total es van programar 5pel·lícules, assistint a les sessions51.324 alumnes de tots els nivellseducatius, amb la participació demés de 400 escoles i instituts en untotal de 216 projeccions al llarg deles 25 poblacions que programenCinema a l’Escola”, segons va de-clarar Francesc Felipe, coordinadorde l’activitat. La cinquena edició habatut rècords d’assistència ambmés de 11.000 participants mésque en la passada.

A València els centres educatiusd’infantil, primària, secundària ibatxillerat ompliren les sessionsprogramades als cinemes UGCCINE CITÉ i el documental sobre

Jaume I, que és una producció deTVV, projectada a l’IES Benlliurede València els dies 27 i 28 denovembre amb l’assistència del seuguionista, Joan Llobell. En totalpassaren per les sales de projecciómés de 5.000 xiquets i xiquetes delscentres educatius de la ciutat.Segons Àngel Martí, gerent d’Es-cola Valenciana, “el cinema és unaeina d’educació, per això és impor-tant per a la nostra entitat feraquesta activitat, ja que ajuda aavançar en l’educació del llenguat-ge audiovisual, element indispensa-ble en l’era digital”.

Pel que fa a les comarques deCastelló, la capital de la Plana va serl´única població que va participar enaquesta iniciativa. Per a NatxoBadenes, Vicepresident d’EscolaValenciana, a pesar de la nulacol·laboració dels Ajuntaments de les3 capitals del País, “calia ofertar-la iha estat Escola Valenciana qui haorganitzat íntegrament la programa-ció de cinema en valencià per alsescolars a través d’una sala de cinema

important de la ciutat de Castelló”. AAlacant les projeccions es van realit-zar també a un important cinemacom l’Astoria.

L’èxit de la iniciativa recau en granmesura en la implicació dels ajun-taments que han signat convenisamb Escola Valenciana per a dur aterme l’activitat. Si al 2007 van ser15 les poblacions que van acollir elCinema a l’Escola, al 2008 hanestat 25: Xàtiva, Burjassot, Onti-nyent, Torrent, Sueca, Picanya,Montserrat, Benetússer, Godella,Agullent, L’Olleria, Montaverner,Llíria, Elx, Muro, Cocentaina,Alcoi, Guardamar, Calp, La VilaJoiosa, Mutxamel i Castalla.

“Escola Valenciana pensa repetir elCinema a l’Escola cada tardor is’espera que cada any se sumenmés consistoris a un projecte queconsiderem molt important per anormalitzar l’ús del valencià enl’àmbit del cinema i l’audiovisual alllarg de les nostres comarques”, vaassegurar Àngel Martí.

52.000 ALUMNES HAN GAUDIT DELCINEMA EN VALENCIA AQUEST CURSEscola Valenciana ha fet un balanç molt positiu de la 5a edició de “Cinemaa l’Escola”, que es va dur a terme entre els mesos d’octubre i desembre a 25poblacions de tot el territori valencià.

5VIATGES EN VALENCIÀ

Les entitats i els centres educa-tius acollidors

Un dels puntals que defineixen ifan diferent de la resta de propos-tes extraescolars existents el pro-grama Acosta’t al territori és elconcepte d’entitats i centres educa-tius acollidors. Els programes queconformen l’Acosta’t tenen laintenció d’anar més enllà i, a partd’animar els xiquets i xiquetes adescobrir espais i territoris amb l’a-juda de recursos pedagògics, elsvolen acostar a la realitat delsxiquets i xiquetes que viuen eneixes zones, els anima a compartira uns i d’altres algunes activitats.Per això és important la implicacióde centres de tot el territori deparla catalana. D’altra banda, lesciutats i pobles que visita l’alumnatque s’acull a algun dels programesde l’Acosta’t estan plenes d’entitatscíviques i culturals actives i capacesd’implicar-se en un projecte comaquest i organitzar activitats quemostren als xiquets i xiquetes tradi-cions i costums a través de tallers iactivitats que complementen elviatge que s’ha organitzat. Peraquest motiu, el programa Acosta’tal Territori compta amb una xarxad’escoles i entitats acollidores quepretén estendre’s a tot el territoride parla comuna: el País Valencià,les Illes Balears, el Principatd’Andorra, Catalunya i la Cata-lunya Nord. Els centres i les enti-tats implicats donen suport a lesactivitats i programes esmentatsd’acord amb les seues possibilitats,oferint coneixement de la zona,recursos humans i instal·lacions. A

partir d’aquest curs, 2008-2009qualsevol centre educatiu o entitatdels territoris esmentats podràapuntar-se a les activitats que s’ofe-reixen i pot formar part de la granxarxa de centres acollidors, quefacilita els desplaçaments de lesescoles que s’acosten al territori.

Els programes estan configuratsseguint diversos criteris comuns atots ells i que els fan diferents iinnovadors dins de l’àmbit educa-tiu valencià:

1. La llengua: s’empra el valenciàcom a llengua vehicular en totes lesactivitats.

2. La qualitat: activitats que respo-nen als interessos de l’alumnat,lúdiques, participatives i comple-mentàries al currículum ordinari.Treballem per tal que la qualitatconstituisca un pilar de les nostresactuacions. Aquesta ve avalada perun sistema d’indicadors que deter-minen l’adequació de les activitats ique les reoriente d’acord amb lesfinalitats proposades.

3. Interculturalitat: la perspectivaintercultural també hi és present enla nostra planificació. Es tracta d’a-prendre a viure junts sense pèrduad’identitat fomentant una visiópositiva de la diferència i de ladiversitat. En el cas valencià –comen altres de cultura minoritzada–tant important és el rebuig de lesconcepcions etnocèntriques de lacultura com el foment de l’autoes-tima i el desenvolupament d’acti-tuds per a guanyar-se el reconeixe-ment de la societat.

4. La seguretat: s’hi fa una especialatenció, tant pel que fa en els des-plaçaments com en el desenvolu-pament de la pròpia activitat. Lesempreses de transport són cuida-dosament seleccionades i els itine-raris revisats.

Acosta’t a les comarques. Pro-grama per a descobrir les comarquesvalencianes i el patrimoni natural ietnològic que els donen identitat.

Acosta’t als Parcs Naturals. Pro-grama per a descobrir el territorinatural mediterrani.

Acosta’t als pobles i ciutats. Estracta d’una invitació al passat de cadaciutat o vila valencianes que permetentendre millor el seu desenvolupa-ment al llarg de la història.

Acosta’t a la neu. Programa que téper objectiu facilitar l’apropament del’alumnat valencià a la pràctica de l’es-quí i el descobriment d’un territori deparla comuna.

Acosta’t a la Mediterrània. Viatgesfi de primària –dins el nostre àmbitlingüístic i amb la Mediterrània com adenominador comú– que perseguei-xen el foment o consolidació d’inter-canvis d’àmbit escolar. Amb lacol·laboració de Baleària els alumnesviatgen a Barcelona i Mallorca amb elvaixell com a nexe d’unió.

Acosta’t a l’ESO. Viatges de fi deprimària per a realitzar sortides detres a cinc dies arreu del territori i queens ajuda a crear llaços amb altresrealitats socials i culturals.

ACOSTAʼT AL TERRITORIÉs una iniciativa d’Escola Valenciana i la CAPPEV que proposa la gestió iorganització d’activitats extraescolars basades en sis propostes temàtiquesque estan dirigides a tots els centres educatius de primària i secundàriavalencians i amb les quals es pretén donar la qualitat pedagògica necessàriaper a respondre a les necessitats de l’escola pública valenciana.

www.acostatalterritori.org

6 LʼENTREVISTA

El pilot de motosHèctor Faubel dónasuport a la campanya“Matricula en futur,Matricula en valencià”

HÈCTOR FAUBEL

La promoció de l’ensenyament envalencià és el punt central d’acciód’Escola Valenciana, per això l’en-titat va presentar dimarts 6 de maiga Castelló, València i Alacant lacampanya “Matricula en futur,Matricula en valencià”, dirigidaprincipalment als pares i mares quehan de matricular els seus fills eneducació Infantil i Primària. Lacampanya va comptar de nou ambel suport comunicatiu de la presen-tadora Núria Roca i se sumen dosvalencians més de renom. Un és elporter de futbol Andreu Palop il’altre, el pilot de motos HèctorFaubel.

És jove i valencià, li agrada el cine-ma, practicar tot tipus d’esports, elcolor roig, la paella i l’estiu.Possiblement seria dissenyador,però la passió per les motos haconvertit Hèctor Faubel en el pilotvalencià més destacat del mundialde motociclisme. El 2007 va sersubcampió de 125 cc i ara compe-teix en 250 cc. Hèctor guardamolts bons records de la seuainfantesa i del seu pas per l’escola,una escola pública on va estudiaren valencià. “Crec que hem demantindre vius els nostres arrels i

la nostra llengua”, aquests argu-ments han fet que haja donatsuport a la campanya “Matricula enFutur, Matricula en valencià”. Lesmotos l’obliguen a viatjar per tot elmón i, siga on siga, Faubel no téproblemes per a entendre’s amb lagent. Es comunica en italià i anglés,per suposat domina el castellà i l’i-dioma de treball del seu box és elvalencià. “Estiga on estiga, siga elJapó o qualsevol país del món, lagent del box parla en valencià”,assegura el pilot i comenta, “l’en-senyament en valencià m’ha facili-tat aprendre altres idiomes “. Elpilot de Llíria afirma que ser valen-cianoparlant ha estat beneficiós pera la seua trajectòria professional,“perquè el 90% del meu equip sónvalencians, tots parlen valencià,són els qui estan al meu costat enles carreres i la llengua de comuni-cació és el valencià”. El seu somniés ser campió del mundial demotos, “el que marca la diferènciaés el caràcter i la mentalitat delpilot, és molt més important la pre-

paració mental que la física. Eixir iprendre decisions crítiques és elque marca la diferència d’un pilotnormal a un fora de sèrie”. Així ésell, un fora de sèrie que té tots elsingredients per a convertir el seusomni en una realitat.

Hèctor Faubel:“L’ensenyament envalencià m’ha facilitataprendre altres idiomessense problemes

Al pati de lʼescola Cervantes, el dia de la presentació de la campanya de matriculació

Cartell de la campanya

7INFORME DE MATRICULACIÓ

MES DE 220.000 ALUMNES ESTUDIARIEN ENVALENCIÀ SI LʼOFERTA SʼADEQUARA A LA DEMANDAActualment el 55,2% delscentres no oferten caplínia d’ensenyament envalencià, el que provocaque la matriculació esmantinga congelada enels vora 130.000 alumnes.En els centres amb ofertabilingüe les famílies esdecanten ja, en un 52%dels casos, pels progra-mes d’ensenyament envalencià (PEV i PIL)

Els pares i mares valencians sónsabedors que l’ensenyament envalencià és l’únic que garanteixl’igual domini de valencià i castellài facilita l’aprenentatge de l’anglés.Per això, allà on poden triar, matri-culen ja, en major mesura, els seusfills en valencià. Aquesta és una deles conclusions de l’anàlisi sobre lademanda d’ensenyament en valen-

cià per al pròxim curs 2008-09 queEscola Valenciana ha fet públic.L’estudi analitza la preferència deles famílies en aquelles escoles ones possible triar l’opció de matrícu-la als programes d’ensenyament envalencià. La mostra de dades repre-sentatives s’ha extret de 600 cen-tres escolars de més de 150 munici-pis amb població superior a 3.000

habitants. L’anàlisi se centra en lamatrícula del alumnes d’educacióinfantil, en el període inicial de l’e-tapa escolar. La dades de preferèn-cia de les famílies oscil·len entre el51% de València ciutat a al més de60 % de comarques com la MarinaAlta o la Ribera. En total, al PaísValencià hi ha 774 centres que ofe-reixen programes d’ensenyamenten valencià, el que implica un44,8% dels 1.726 centres públics iprivats d’infantil i primària que hihan a l’actualitat. L’estudi demostraque els pares i mares trien en pri-mera opció valencià, lògicamentsempre i quan la Conselleria ofertaaquesta possibilitat en el seu dis-tricte. Això demostra que si existiraoferta d’ensenyament en valenciàen tots els centres, la demandapotencial se situaria en un 52% deltotal, això és 222.375 alumnes.Aquesta xifra contrasta amb els128.706 actuals, i implica que ambla planificació i oferta adequada lamatrícula en valencià augmentariaen 93.669 alumnes.

Oferta dʼensenyament en valencià en 2008

Anàlisi sobre les sol·licituds de matriculació a lʼensenyamenten valencià per al curs 2008-2009

8 TROBADES 2009

El valencià és teu, aquest és el lemade les Trobades 2009, un missatgeque fa referència a la nostra llenguacom a vehicle de convivència entrela ciutadania, entre tota la gent quesempre ha viscut a les nostrescomarques i entre tots aquells quearriben al nostre país per primeravegada.

Així mateix, el cartell i les samarre-tes que ha dissenyat un any mésXavier Mariscal per a les Trobadesd’enguany es refereix al valenciàcom al rovell de l’ou, com a l’essèn-cia de la nostra identitat.

Per tant, si unim el lema i el disseny deles Trobades 2009 el missatge és clar:el valencià, el rovell de l’ou, és teu.

Així mateix les Festes per la Llen-gua 2009 se centren en la promo-ció de la lectura en valencià: peraixò reben el nom de TrobadesLectores i gràcies a la col·laboraciódel Fòrum Valencià del Llibre, acada Trobada hi haurà un Espai delLlibre on els xiquets i xiquetes po-dran comprar les publicacions quevulguen amb un val d’un euro dedescompte, entre d’altres activitatsorganitzades pel Fòrum.

TROBADES 2009Enguany les Festes per la Llengua giren al voltant del món del llibre, i peraixò reben el nom de Trobades Lectores i llueixen un ‘mariscalet’ lector

Cartell de Xavier Mariscal

Enguany lʼorganització repartirà aquests valsde descompte per a la compra de llibres,

gràcies a la col·laboració del Fòrum Valenciàdel Llibre, una entitat que aplega editors, lli-

breters, escriptors, il·lustradors, bibliotecaris idistribuïdores dʼarreu del País Valencià

9

LLOC, COMARQUES I DATADE CADA TROBADA:

Trobada dʼAlbaida (la Vall dʼAlbaida) Trobada de Benicàssim (la Plana Alta)

LES XIFRES DE LESTROBADES 2008• 19 Trobades

• 700 centres

• 2.000 tallers

• 20.000 cartells

• 28.000 pins

• 60.000 samarretes

• 200.000 assistents

Arrel de l’inici de les negociacionsamb la Conselleria d’Educació, laComissió d’Educació d’Escola Va-lenciana ha redactat el Pla perl’Escola Plurilingüe. Aquest projec-te, redactat en base a l’experiènciaen escoles valencianes al llarg delsdarrers 25 anys, pren com a partidael bilingüisme per arribar al trilin-güisme, i assenta les bases per po-tenciar les capacitats lingüístiquesde l’alumnat en les dues llengüesoficials i en una tercera llengua ques’introduiria a partir dels 4 anys permòduls i en grups reduïts al 50%.

Aquest procés s’incrementaria gra-dualment en cursos posteriors. Laformació del professorat és un delsaspectes fonamentals i el final delviatge ha de ser que el 100% demestres estiguen capacitats en tresllengües. Evidentment, cal comen-çar de forma gradual, el que impli-caria ara assegurar un mínim de 5mestres trilingües per centre. A l’ac-tualitat, els centres valencianscompten amb una xifra que oscil·laentre un i tres mestres trilingües,dades amb les quals és impossiblemillorar la competència lingüísticades alumnes valencians. En el cen-tre del debat, se situen tres aspectesfonamentals: l’avaluació del progra-mes per part de la universitat pergarantir l’augment de recursos i l’a-plicació del cronogrames adequats.

Podeu adherir-vos al document visi-tant la plana web www.escolavalen-ciana.org. Des que l’entitat cívica haencetat la campanya d’adhesions, totjust fa un mes i mig, hi ha 104 centreseducatius adherits, a més de Fapa-València, l’STEPV, l’Associació d’In-pectors ADIDEPV i CCOOPV.

10 PLURILINGÜISME I ENSENYAMENT

PLA PER LʼESCOLAPLURILINGÜE

Disseny de la campanya de mobilització

Capçalera de la manifestació del 29 de novembre

1180.000 ASSISTENTS A LA MANIFESTACIÓ DEL 29N

La mobilització de la Plataformaen Defensa de l’EnsenyamentPúblic, de la qual en forma partEscola Valenciana, va traure alcarrer més de 80.000 persones eldarrer 29 de novembre sota el lema“Amb aquesta educació, Font deMora dimissió”.

Escola Valenciana va apostar desdel principi per la unitat d’acció dela Plataforma i ho va fer presentanten octubre un Pla de Comunicació,basat en crear una imatge corpora-tiva i accions conjuntes, que possi-bilitaren visibilitat a les propostesde cada membre i possibilitat d’in-volucrar tota la comunitat educati-va sota unes mateixes consignes.Aquesta idea va ser millorada i en-

riquida per tots els membres de lamateixa comunitat educativa. Elspares i mares, sindicats, directors,inspectors, alumnes i entitats cívi-ques vam avançar en un sol sentit,de forma gradual, primer ambactes locals, després comarcals iposteriorment amb actes de País,i el fruit d’aquest treball intensdurant més de quatre mesos va serel gran poder de convocatòriamostrat per la Plataforma.

Totes les accions proposades per-metien involucrar-se en la campan-ya: els centres es tancaven, organit-zaven accions locals concretes,multiplicaven les accions per inter-net, s’adherien al manifest o penja-ven tot tipus de cartells en una

genial acció de marketing de gue-rrilla. I tots ho feien emprant ele-ments identificadors comuns de laPlataforma. Fins i tot, tots aquestspetits actors van contribuir a lacampanya de premsa amb mitjansconvencionals, mitjançant els valsd’ajut o les eines de captació eco-nòmica de la web www.fontdemo-radimissio.org. La suma de totesaquestes ajudes van permetre gransaccions: insercions a tots els princi-pals diaris i campanya de falques atotes les comarques. Va ser, real-ment, una mobilització de baix capa dalt, on involucrar era més im-portant que comunicar.

29N: EL DIA QUE VAM TORNARA GUANYAR EL CARRERDes de la manifestació contra la guerra, no s’havia tornat a veure tanta gentreunida en una manifestació

12 DEVEDETECA