educacio PROJECTES

EL TREBALL PER PROJECTES:LAVENTURA DENSENYAR I APRENDRE

TREBALL DE RECERCA2011-2012

NDEX

Agraments .................................................................................. pg 3

Prleg .......................................................................................... pg 4-5

1. Treball per Projectes

1.1. Introducci al Treball per Projectes ...................................... pg 6-7

1.2. Idees centrals ....................................................................... pg 8-9

1.3. Qu s el Treball per Projectes? .......................................... pg 10-15

Objectius, Contingut i Finalitat

1.4 La globalitzaci en leducaci. ...................................... pg 16-20

2. Treball per projectes: A letapa dEducaci infantil

2.1. Objectius didctics ............................................................... pg 21-27

Qu es vol aconseguir amb el treball per projectes?

2.2. Procs dun projecte educatiu .............................................. pg 28-40

2.3. Resposta dels infants davant daquest mtode .................... pg 41-45

Finalitats del Treball per Projectes

2.4. Els mestres com a mediadors .............................................. pg 46-50

2.5. Implicaci de les famlies ..................................................... pg 51-53

3. El treball per projectes: Qu fa que sigui diferent? .................... pg 54-62

4. Part prctica I

Escola cooperativa El Puig dEsparreguera

4.1. Seguiment del Projecte de Sant Jordi: Terra ...................... pg 63-77

PowerPoint

o Procs del projecte Terra

5. Experincia Personal ................................................................ pg 78

6. Part prctica II

6.1. Entrevista a lAnna Sala ..................................................... pg 79-87

6.2. Entrevista a lAriadna Caameres ...................................... pg 88-96

6.3. Entrevista a Merc Parcerises ............................................ pg 97-100

7. Enquesta Famlia ....................................................................... pg 101-102

8. Conclusi ................................................................................... pg 103-104

9. Bibliografia ................................................................................. pg 105

10. Annex ......................................................................................... pg 106

El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre

2

Museus, centres de recerca, auditoris, biblioteques i mediateques,

cinemes, teatres, centres cvics, platges, muntanyes, boscos i espais

pblics de tota mena, constitueixen els gran prats verds que han de ser

oferts als escolars amb la companyia dels seus mestres, aquells adults

que els han precedit i que, sense oblidar les seves primeres pastures,

saben com conduir els petits perqu laliment els sigui alhora plaent i

profits.

El retorn a linterior de lescola, amb els ulls plens de colors de lexterior,

s aleshores clarament el retorn a un lloc nic i singular.

Eullia Bosch


3

AGRAMENTS

Vull agrair la collaboraci i el temps dedicat en lassessorament per poder

realitzar aquest treball aix com les facilitats per poder participar i veure en

directe les activitats i les experincies dels nens i nenes de lescola cooperativa

El Puig desparreguera.

Tamb, el meu agrament a les professionals de lensenyament que

pacientment mhan escoltat i han respost les meves preguntes en les

entrevistes personals que han format part de la documentaci del meu treball.

A les famlies dalumnes que han contestat les enquestes, els hi vull agrair el

seu temps i linters demostrat en tot moment.

Per ltim, i no menys important, vull agrair tot el suport que mha donat en tot

moment la meva famlia. En especial vull agrair a la meva mare, les ganes per

compartir amb mi la seva gran experincia com a docent. I sobretot per

transmetrem lemoci i les ganes per seguir endavant amb el meu treball de

recerca personal.


4

PRLEG

Fa aproximadament uns quatre anys va comenar a sorgir la meva inquietud

sobre all que era un Treball de Recerca. La meva germana es trobava en la

mateixa situaci en que em trobo jo ara, cursava segon de Batxillerat i havia de

decidir qu volia tractar en el seu treball. En aquell moment, jo, una noia de

tretze anys, ja em vaig comenar a plantejar quin seria aquell tema que triaria.

Des de ben petita, he tingut una gran fascinaci per tot all relacionat amb el

mn de leducaci i dels infants. Una fascinaci que mha acompanyat des

daleshores i que he pogut compartir amb la meva mare. Ella s mestre

deducaci infantil, t una gran vocaci i sent un amor molt especial per la seva

feina. Per aquest motiu, sempre he tingut clar, cap a quina direcci conduiria el

meu Treball de Recerca i fins i tot, cap a on volia encaminar la meva vida.

B, doncs ara, em trobo davant daquestes primeres pgines, intentant plasmar

totes aquelles coses que mhan portat a la meva elecci.

Finalment, ha arribat el moment dhaver de desenvolupar el meu propi repte, el

Treball de Recerca. Al principi em vaig plantejar fer un treball sobre leducaci

especial, ja que era un tema en lmbit de leducaci bastant desconegut per

mi. Aquest tema em resultava molt atractiu, per, no era realment all que jo

volia treballar. Desprs vaig tenir clar que havia de buscar alguna cosa referent

amb leducaci infantil que era all que realment a mi mapassionava.

Fa uns anys, la meva mare, va comenar a treballar a una escola

dEsparreguera. En aquesta escola tenien una manera molt diferent de

treballar, deducar i daprendre que rpidament em va cridar latenci.

Treballaven per Projectes, un mtode daprenentatge molt nou per a mi i que jo

no havia tingut la oportunitat de poder experimentar. I aix, al sentir parlar a la

meva mare durant tant temps daquesta increble manera daprendre dels

infants, sem va comenar a despertar la curiositat de saber ms coses i

investigar.

Finalment he decidit enfocar el meu Treball de Recerca a laprenentatge basat

en el Treball per Projectes a leducaci infantil.


5

Vull desencadenar moltes preguntes que sestan construint al meu cap i tinc

moltes ganes daprendre noves coses i aix poder ampliar els meus

coneixements.

Vull conixer realment qu s el Treball per Projectes i qu s all que

proporciona per ser un mtode de treball tant ben considerat. Sn moltes les

preguntes que em faig a cada moment i moltes les que vull respondre.

Per tant tinc com a objectiu fer un treball que em permeti enriquir-me com a

persona i que em sigui de molta utilitat a la meva vida professional.

Aix doncs, us convido a endinsar-nos tots plegats a la meva recerca.


6

1. TREBALL PER PROJECTES

1.1 Introducci al Treball de Recerca

Quan penso en leducaci actualment, me nadono que les coses cada cop

canvien ms rpid. Sense anar ms lluny, si posem els ulls en els nostres

pares podrem veure com nosaltres, els adolescents, ja no hem estudiat de la

mateixa manera que ho van fer ells. Per tant, com podem comprovar,

leducaci actual ha de donar resposta a la realitat que vivim i que ens envolta,

una realitat dincertesa. Un mn en canvi constant i cada cop ms exigent.

Aix doncs, sorgeix la necessitat de fer un canvi de mentalitat i reinventar

lescola en tots els seus aspectes. Lobjectiu s crear una alternativa a

lorganitzaci mitjanant un currculum, un centre dinters o una unitat

didctica. Amb aix, comencen a sorgir tot tipus de mtodes innovadors fins

arribar a la idea del Treball per Projectes que es converteix en un eix que ens

porta a reflexionar i aprofundir en ladquisici del coneixement.

Tal com diu 1linforme Delors, leducaci del segle XXI hauria destar enfocada

a:

- Aprendre a conixer

- Aprendre a fer

- Aprendre a viure

- Aprendre a ser

- Aprendre a emprendre

- Aprendre a atrevir-se

Hem de tenir present, que lescola ha de ser un lloc privilegiat daprenentatge i

de creixement personal, per aix els alumnes shan dinvolucrar en el seu

procs daprenentatge constant. Els alumnes han de tenir un paper actiu en tot

moment per sentir-se motivats i amb ganes de conixer coses noves i

apassionants.

1Informe Delors


7

Lescola ha de deixar fluir la seva creativitat i imaginaci i centrar-se en els

seus interessos i en la societat que els envolta i en la que han de viure.

Lescola ha de comenar a canviar els seus estereotips i no noms centrar-se

en el currculum establert que ja ve marcat.

Perqu sin, quin paper juguen els alumnes en el seu propi aprenentatge?

Cal recolzar una escola que pugui progressar, que ajudi a la formaci dels

alumnes per crear la seva prpia opini crtica i per assolir responsabilitats.

Els coneixements els anem adquirim cada dia, durant tota la nostre vida, i

lescola t un paper molt important com a punt de partida.

Lescola ha de ser un espai on els nens i les nens investiguin temes que per

ells sn interessants o preocupants, un espai on experimentin, aprenguin coses

que els enriqueixin, es relacionin, i creixin com a persones. Tamb s molt

important fomentar el dileg a laula ja que ajuda a mantenir una relaci

densenyament i aprenentatge molt significativa.

Lexperincia s un cam que ajuda als alumes ha enfrontar-se al mn i en que

qual lajuda del mestre es imprescindible.

Per sha de tenir en compte, que tot aix, noms saconsegueix quan els

alumnes els agrada all que treballen, quan es troben b a laula i quan troben

un sentit all que estan investigant i all que fan.


8

1.2 Idees centrals

Quan em vaig plantejar com podia comenar aquest Treball de recerca, vaig

decidir comenar per fer una pluja didees sobre all que era un Treball per

Projectes ja que era el tema que jo havia escollit.

Aleshores em va sorgir la necessitat de buscar unes idees concretes i senzilles.

Hem vaig trobar amb que sempre s ms fcil comenar per all QU NO S

un Treball per projectes, en comptes dall QU S. Per vaig trobar que en

un llibre dun dels pioners dels Projectes de treball, com s Fernando

Hernndez2, explicaven all que era un treball per projectes de manera clara.

Aix que un treball per Projectes >:

Un recorregut per trobar un tema que afavoreixi a lanlisi, la

interpretaci i la crtica des del Contrast de diferents punts de vista.

Hi ha una gran actitud de cooperaci on el docent tamb aprn ja que

ajuda als alumnes a investigar sobre temes.

Un recorregut que busca establir connexions i que qestiona la idea

duna versi nica de la realitat.

Cada recorregut s singular i es treballa amb diferents tipus dinformaci.

El docent ensenya a escoltar, ja que del que diuen els companys, tamb

poden aprendre tots.

Hi ha diverses maneres daprendre el que es vol ensenyar. I els mestres

no saben si aprendran definitivament all o una altre cosa.

Un apropament actualitzat als problemes de les disciplines i els sabers.

Una forma daprenentatge en la que es t en compte que tots els

alumnes poden aprendre si es troba un espai adequat per poder-ho fer.

Laprenentatge vinculat al fer, a lactivitat i a la intuci, tamb s una

manera daprenentatge.

2La necesidad de repensar el saber escolar ( y la funcin de la escuela) en tiempos de

mudanzas. Fernando Hernndez. (1997)


9

Un cop ja tinc clares les idees principals sobre all que s un Treball per

projectes, ja puc continuar per all que no sn els treballs per projectes, aix

puc ampliar all que ja s.

Un treball per Projectes > :

Una presentaci dall que ja sap el mestre, que s aquell que pren les

decisions sobre el que sha destudiar i a on buscar la informaci. I tot

aix ho fa perqu ell s qui sap la veritat.

Un recorregut descriptiu per un tema, ja que no t un recorregut

especfic.

Un recorregut expositiu sense problemes i sense un fil conductor.

Un presentaci dun tema basada en uns passos i en una font

dinformaci nica com sn els llibres de text.

Una activitat on el mestre contnuament dona les respostes als seus

alumnes ja que ell en sap daquell tema.

Pensar que els alumnes ja siguin petits o grans, han daprendre el que el

docent els hi vol ensenyar.

Una presentaci sumatria de matries.

Convertir en una matria destudi el que als alumnes els hi agrada o els

hi ve de gust..

Ja hem vist uns quants punts clars i entenedors sobre all que s i no s un

Treball per projectes. A partir daqu ja puc anar ampliant la meva informaci i

em puc endinsar en aquest procs daprenentatge.


10

1.3 Qu s el Treball per Projectes?

(Objectius, contingut i finalitat)

Segurament hem sentit a parlar sobre els Treball per Projectes. Per avui en

dia ja shan fet masses interpretacions del que s treballar per projectes. Durant

anys el concepte de projecte ha anat evolucionant juntament amb el concepte

dall que ha de ser lescola.

Per, ara per ara, sha convertit en una manera de fer les coses que sorgeix de

manera natural a les classes de moltes escoles. Per tant, no tan sols sn

continguts, sin que el projecte s una manera de fer, destar, de sentir-se, de

progressar.

Com diu lAnna Sala3:

El projecte s el dia a dia de lescola i desprs sorgeixen temes que sn

com la benzina perqu aix pugui tirar endavant

Com podem comprovar actualment, sha convertit en un enlla entre els

alumnes, els mestres, les famlies i lescola i el mn que volem entendre. Com

tamb un enlla entre els sabers i els sentit personal que li dna cadasc.

Podem comenar dient que el treball per projectes s una manera dentre

altres, de posar a treballar als alumnes.

Per comenar cal dir que el projecte de treball est centrat amb laprenentatge

dinteressos que tenen un grup de nens i nenes i aix ajudar-los a donar sentit

al mn en el qual viuen i els envolta.

Com es diu en la revista de perspectiva escolar4: Els projectes sn laventura

de construir cada dia una experincia daprenentatge singular

3 Anna Sala. Especialista en Projectes. Escola cooperativa de pares. El Puig. Esparreguera.

4 Perspectiva Escolar. Publicaci de Rosa Sensat. Octubre 2007. Nmero 318. Els Projectes de

Treball.


11

Aix doncs, els projectes de treball no els podem definir noms com un simple

mtode, una pedagogia o una forma didctica basada en seguir noms una

srie de passos. Sin que es tracta sobretot daprendre a donar sentit als

problemes i interrogants que tenen els infants sobre ells mateixos i sobre el

mn.

Aix afavoreix als alumnes, ja que aix,desprs quan sn adults, poden resoldre

diverses situacions que saniran trobant al llarg de la seva vida, ja que en un

projecte de treball els nens i nenes es posen davant de problemes de deb,

problemes que han de resoldre i obstacles i reptes que el grup ha de superar

per arribar a una finalitat.

Per tant lalumne t locasi, no solament de prendre conscincia del que sap,

sin tamb de desenvolupar la capacitat de poder tirar endavant en alguna

ocasi determinada.

Un cop els nens i les nenes estan ja endinsats en un projecte de treball i en la

seva realitzaci, ells son els participants. Ells van interactuant amb els altres,

aix com tamb amb els materials i els sistemes de representaci.

s molt important que els alumnes puguin mostrar als altres tot all que

coneixen, tot all que saben o han descobert.

Aix doncs, mitjanant els projectes de treball busquen altres maneres de

representar el coneixement aix com altres itineraris dinvestigaci que poden

realitzar els estudiants.

Els alumnes han danar fent el seu cam, tant amb grup com individualment, per

aix, els projectes de treball afavoreixen el pensament i la resoluci de

problemes amb diversos escenaris fora de lescola.

Amb tot aix, es pretn que lescola obri noves portes al coneixement i eduqui

als estudiants a un mn ple de desafiaments.

Segons Sotelo5: La educacin ya no es un privilegio de una clase diligente, si

no un derecho de todos.

5 Sotelo. I. La enseanza de las humanidades. El pas, 22 de octubre. Pgina 15. 2000

La organizacin de currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez.


12

Quan els nens i les nenes treballen

per projectes, s fonamental la

implicaci de tots ells i fins i tot la

de moltes altres persones.

s fonamental la implicaci de tots ells

i fins i tot la de moltes altres persones.

Podem dir per tant que el projecte de treball t un format obert, i aquest format

obert permet estructurar i explicar una histria que t relaci amb nosaltres,

amb els adults, amb els professors, les famlies i els nens.

Per cal dir que aquesta interacci i implicaci s possible perqu sintenta

buscar problemes que ens preocupen i afecten a tota la comunitat escolar,

buscant sempre formes alternatives dinvestigar.

Tal com va dir Bruner6 : Es a travs de nuestras propias narraciones como

principalmente construimos una versin de nosotros mismos en el mundo, y es

a travs de sus narraciones como una cultura ofrece modelos de identidad y

accin a sus miembros.

s evident, que en un projecte educatiu el professorat i els estudiants

investiguen de manera conjunta sobre alguna cosa que els pot arribar a

apassionar, aix, els estudiants arriben a ser conscients fins i tot del plaer

daprendre.

6 Bruner. J. (1998) La educacin, Puerta de la cultura. Madrid: Visor.

La organizacin de currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez.


13

Com va dir Steinberg7 y Kincheloe: Compromete nuestro deseo, capta nuestra

imaginacin y construye nuestra conciencia

s important alhora de treball tenir en compte que el subjecte que aprn i el

que ensenya, segueixen el mateix cam. Per la qual cosa, ensenyar i aprendre

tenen un fort lligam.

Hem parlat de la gran relaci que

t leducador amb lalumne dins

lescola i dins el projecte. Per

cal tenir present que sintenta

aconseguir que amb el treball per

projectes el grup classe, gestioni

collectivament el que vol saber i

aprendre. Leducador animar,

ajudar, per no decideix en

absolut, perqu sin sest lligant

la imaginaci dels alumnes. Leducador anima i ajuda, per no decideix.

Peixos, 3 anys.

Alhora de fer un Projecte de treball sha de tenir en compte que no importa com

i don a sorgit el tema, ja que molts cops no es comena des de zero. De

vegades el tema esdev daltres histries vinculades amb els interessos dels

infants ( la major part de les vegades).

Desprs daquestes explicacions cal afegir uns aspectes interessants sobre els

projectes de treball.

Com diu lassociaci de mestres de Rosa Sensat8 en una de les seves edicions

de perspectiva escolar :

7Steingberg, S i Kincheloe, L. (2000) Cultura infantil y multinacionales. Madrid: Morata.

La organizacin de currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez. 8Perspectiva escolar. Els projectes de treball. Rosa Sensat. Nmero 318. Octubre 2007. Pgina

23.


14

Cal tenir en compte quatre tipus dobjectius relacionats amb la proposta

australiana anomenada learning by desing :

- Objectius experiencials ( qu podem aprendre de nosaltres i dels altres?)

- Objectius conceptuals ( sobre qu volem pensar?)

- Objectius analtics ( quines relacions ens proposem establir?)

- Objectius aplicats ( cm farem pblics els nostres aprenentatges?)

Com podem veure, lligant conceptes, aquests quatre objectius sn fonamentals

per poder desenvolupar un Treball per Projectes.

Si ens seguim endinsant en aquest mn podem veure que un tret molt

important amb el Treball per projectes com podem veure, s que es pretn

avanar per un cam que va des de la informaci al coneixement, seguint

diverses vies i diferents estratgies.

Per aquestes vies i estratgies poden variar en molts moments, ja que, es t

sobretot en compte cada individu i el procs daprenentatge que necessita, s a

dir, sactua sempre amb una mirada diferenciada sobre qui vol aprendre i el qu

vol conixer, tenint en compte mltiples perspectives sobre la mateixa situaci

que volem investigar, aprendre o conixer.

Parlant en termes generals, podem determinar amb fermesa que un Projecte

de treball ofereix a lalumnat, locasi de fer una autoavaluaci espontnia.

Un cop realitzat el projecte cada individu pot analitzar les tasques, i veure si

han estat assolides. Aix doncs, tamb es podemfer palesos als xits i

fracassos de cada una dells.

Aquesta autoavaluaci, s molt important, ja que pot guiar a nous

aprenentatges i pot permetre a cadasc determinar els seus punts ms forts o

b els seus punt ms febles.

Hem de saber, que el Projecte educatiu afavoreix els nois i noies a implicar-se,

decidir, planificar i coordinar un conjunt de tasques que els ajudar al llarg de la

seva vida a ser ms autnoms i independents.


15

Com podem veure trets molt importants duna persona alhora dafrontar-se al

mn real, a la realitat que li tocar viure un cop deixi enrere tots els anys

destudis.

Per tant, tenen un paper totalment actiu en aquest Projecte educatiu.

Tot aix, implica que amb el treball per projectes es pretn estimular la reflexi i

els interrogants sobre els sabers i els aprenentatges.

Els projectes poden esdevenir una bona manera de motivar als alumnes, ja que

aquesta eina de treballar suposa per a ells un gran repte personal, complir els

seus propis objectius i la satisfacci del treball aconseguit.

Tot aix, sense deixar enrere que un bon Treball per projectes, permet a ms a

ms, donar un gran sentit a; nocions, mtodes i coneixements indispensables

que saprenen a classe.

Per tant podem dir que es pretn aconseguir i afavorir laprenentatge des duna

perspectiva constructivista. Perqu lescola pot ser una font dinventiva,

aventura i descoberta constant.


16

1.4 La Globalitzaci en leducaci

Si parlem de Treball per projectes, hem de parlar de globalitzaci. En la

globalitzaci, les relacions entre els continguts i les rees de coneixement

venen donades en funci de les necessitats que tenim per resoldre algun

problema que sorgeix durant laprenentatge.

Aquesta globalitzaci sorgeix amb la necessitat de realitzar una connexi entre

la teoria i la prctica, que s una forma dorganitzar els diferents sabers,

competncies i disciplines escolars.

Una educaci globalitzada, una connexi entre la teoria i la prctica.

La lluna, 5 anys.

Una globalitzaci, que en el cas dels infants sovint s la ms adequada, ja que,

la seva realitat s sempre global.

Com diu Oliveira9:

Ha arribat el dia en qu els infants aprendran molt ms, i molt ms rpidament,

posant-se en contacte amb el mn que els envolta que no pas tancant-se a

laula

9 Oliveira. Com construm coneixement a laula?


17

Quan abordem un Treball per projectes, no perqu aquest tingui un tema ms

aviat cientfic ( sense oblidar que estem parlant de nens de tres anys) ens

centrarem noms en conceptes matemtics, sin tamb, segurament sorgiran

ms aspectes com ara; llenguatge escrit i verbal, llenguatge musical, llenguatge

visual i plstic, psicomotricitat i altres competncies que es treballen en

educaci infantil. Sempre conjuntament, sense pensar qu s el que toca

avui, sin quina necessitat tenen els infants per resoldre el problema que

sorgeix en aquell moment o per on volen seguir aprofundint pe tirar endavant el

seu projecte personal i collectiu.

s en aquest moment quan podem dir que laprenentatge s totalment

globalitzat, perqu tenim en compte totes i cadascuna de les competncies de

leducaci infantil.

Aix doncs podem parlar duna convergncia de coneixements i aprenentatges.

Una dita molt entenedora i clara del Fsic Bohm10 s que diu:

La experiencia y el conocimiento son solo un proceso

Per tant, la nostra realitat lhem dentendre com una totalitat i no com una vida

fragmentada.

Si fem esment de la globalitzaci a lescola, tamb hem de mencionar

lensenyament interdisciplinari, pluridisciplinari i integrada.

- Entenem per ensenyament interdisciplinari, el que t com a fonament, el

fet de que es pensi que lalumne estableix connexions entre les diferents

matries, perqu pel mestre aix s una evidencia.

La interdisciplinarietat es presenta com un intent dorganitzar la

informaci i els coneixements escolars.

Els mestres presenten als alumnes la seva matria en la qual, ells son

especialistes. I aix esperen que els estudiants relacionin all que els hi

ha explicat duna manera globalitzada.

10

La organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez y Montserrat Ventura. Bolsillo. Octaedro. Pgina 60


18

Segons Asensio11: La interdisciplinariedad se entiende fundamentalmente

como el intento voluntario de integracin de diferentes ciencias con un objetivo

de conocimiento comn

Hem de tenir en compte que la interdisciplinarietat es dna sobretot en la

secundaria, ja que sorgeix de linters del professorat per treballar en

equip, i voler que lalumne estableixi relacions entre les diverses

matries.

- Lensenyament pluridisciplinari, s la uni no integrada de dos o ms

disciplines bastant properes. Per tant les dos estan dins dun camp de

coneixements semblants, per les dos tenen els seus mtodes i models

propis. El que sintenta, s que, entre aquestes dos o ms disciplines

existeixi ms relaci. Aix provoca que acabin tenint uns objectius

comuns, com tamb que una acabi complementant a laltre i a linrevs.

Podria ser que al final exists una sistematitzaci entre aquestes dues,

s a dir, que es redussin a una sola disciplina.

Hem dajudar als infants a trobar i establir connexions en la informaci, buscant

possibles hiptesis, diverses estratgies, afavorint lautonomia dels alumnes i

buscant diferents perspectives.

Com deia Coll12: Ser capaz de realizar aprendizajes significativos por si solo

en una amplia gama desituaciones y circunstancias

En una escola ms aviat tradicional, lensenyana est ms centralitzada amb

el professorat, ja que, s ell el que pren les decisions sobre els continguts de

les diferents disciplines i matries i com volen abordar-les. Per tant, el tema que

es treballa sn els continguts de les diverses disciplines i matries en el

moment que toca i no quan sorgeix alguna necessitat per part dels nens i les

nenes daprendre alguna cosa que els interessa i que tenen curiositat per saber

ms.

11

Asensio, M Enfoque interdisciplinar en el diseo curricular Cuadernos de pedagoga. Nmero 149. Pgina 81-85 12

Coll, C. Bases psicolgicas de diseo curricular. Cuadernos de pedagoga. Nmero 139. Pgina 24-30


19

s el mestre qui aporta la informaci i estableix les pautes de relaci entre una

competncia o b una altre.

En una ensenyana globalitzada, molts dels continguts curriculars poden sorgir

a partir de qualsevol tema que es treballi a laula, establint connexions

disciplinaries, s a dir, de les diferents matries.

Aquesta manera de veure lensenyament de forma globalitzada, t un fonament

psicopedaggic. Perqu tingui significat un coneixement, sha destablir

connexions amb els coneixements que ja tenen els alumnes, pensant per, que

aquestes poden ser errnies i que cal conixer-les per anar teixint el procs

densenyament-aprenentatge. Per tant, cal destacar la funci del mestre alhora

densenyar, com tamb la interpretaci significativa que fan els mestres dels

alumnes.

Aix doncs, podrem dir, que segons deia Coll13: El principio de la globalizacin

traduce la idea de que el aprendizaje no se lleva a cabo por una simple adicin

o acumulacin de nuevos elementos a la estructura cognosciva del alumno

s per aquest motiu que veiem que les persones estableixen connexions a

partir del coneixement, no duna forma acumulativa, sin, que el seu

aprenentatge sorgeix de la relaci entre les diferents fonts dinformaci.

La globalitzaci a lescola necessita que els mestres siguin flexibles alhora de

veure els coneixements que van adquirint els estudiants davant dun tema que

sha plantejat a classe.

La globalitzaci permet que els alumnes organitzin els seus coneixements i que

estableixin interconnexions amb altres temes o problemes. Aquest plantejament

fa que lestudiant busqui estratgies per donar sentit a la informaci fent que els

seu aprenentatge sigui ms racional i comprensiu.

13

Coll,L Marc curricular per a lensenyament obligatori Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament densenyament. 1986


20

Per treballar tots els continguts curriculars mitjanant la globalitzaci, cal tenir

clars una srie dobjectius generals. Per aquests, es podran anar adaptant

segons levoluci del grup i la situaci en que es trobin.

Aquesta perspectiva es pot enfocar de manera que els coneixements escolars

sorganitzin per matries, activitats, temes o Projectes de Treball.

Com deia Hernndez Sancho14: Para ensenyar no basta con saber la

assignatura

Per de vegades, sorgeixen limitacions alhora de posar en prctica. Limitacions

que venen donades pel pes de lassignatura, de la resistncia al canvi per part

de lequip docent o b pel sistema escolar de la prpia escola.

Dels diferents sentits de globalitzaci que hem vist anteriorment, el que es

pretn desenvolupar alhora denfocar en Projecte de Treball, s buscar leix del

problema que vincula les diverses informacions trobades a partir dun tema i

aix poder facilitar una bona comprensi i estudi per part dels alumnes.

Per tant, arribem a la conclusi, que la globalitzaci i significat, sn dos

aspectes que sesdevenen fonamentals i deixen empremta en un Treball per

Projectes.

Durant el procs daquests, els nens i nenes sn conscients del seu procs

daprenentatge. I el professorat t una resposta molt ms oberta i flexible

davant els continguts escolars.

14

Hernndez Sancho. Barcelona. Laia. 1989


21

2. TREBALL PER PROJECTES: A letapa dEducaci infantil

2.1 Objectius didctics

Qu es vol aconseguir amb el Treball per projectes?

Per aconseguir un model descola que els seus criteris sn formar criatures

responsables, creatives, interessades en conixer la societat on viuen i amb

ganes destudiar i aprendre coses noves duna manera activa, cal tenir en

compte, una srie dobjectius que volem assolir.

- Estimular els nens i nenes a ser responsables amb el seu

aprenentatge.

Cal encaminar als infants durant el seu procs educatiu a tenir una

actitud positiva, que tinguin en compte els valors de la vida, que

spiguen compartir i conviure amb els altres.

Una educaci compartida.

Aix els nens poden descobrir quin s el millor cam que els ajuda a

aprendre per si mateixos.


22

- Formar alumnes que donin sentit all que volen aprendre.

s important que, el que els nens aprenen sigui una proposta

interessant per ells, i que les seves experincies formin part daquest

aprenentatge.

Per aix, s essencial que els nens i les nenes puguin escollir aquell

tema que volen tractar. No hem doblidar que els alumnes han

daprendre a aprendre.

15Una visin del conocimiento que puede transmitirse mediante

los proyectos de trabajo y otras formas de aprender a investigar

que faciliten que no se aplace ni se niegue el deseo de

aprender de los alumnos, que se afronte la complejidad del

conocimiento, que se vincule con la comprensin de la

realidad y que aumente el inters por aprender dentro y fuera

de la escuela a lo largo de toda la vida. Eso s, sin la tensin de

tener que hacerlo o la obligacin de cumplirlo.

s bo que els nens puguin tractar temes reals, que tinguin a veure

amb ells mateixos, amb els professors, amb les famlies i amb els

adults, s a dir, un tema que giri al voltant de problemes que els

preocupa i que els afecta.

Hem de tenir en compte, que all que per un grup s important

treballar, per un altre, potser que no tingui cap mena dinters.

Com diu Fiske16: Si no hay relevancia entre un texto i la vida diaria

de los lectores, habr muy poca motivacin para leerlo i menos

placer i ganes por hacerlo

15

Los Proyectos de Trabajo Cuadernos de Pedagoga N 310, febrer 2002. Fernando Hernndez. 16

Fiske 1989


23

- Motivar als alumnes a que siguin collaboradors i participatius.

s important que el professorat aconsegueixi que els alumnes se

sentin motivats i amb ganes de conviure i compartir les seves

experincies amb tota la comunitat educativa.

s a dir, els nens interactuen uns amb els altres. Per aix s molt

important que els nens puguin dur a terme un saber democrtic.

Posar en com tot all important per un mateix, compartir el que se

sap, discrepar, actuar per poder comprendre millor el mn.

s important que els nens spiguen oferir, demanar ajuda i compartir

les seves preocupacions i els seus sabers.

- Afavorir el dileg i la comunicaci a laula.

Mitjanant el dileg, els nens aprenen a ser actius amb el seu

aprenentatge. I ells sn els que decideixen quina direcci ha de

seguir la indagaci sobre all que volen aprendre.

El dileg ha de ser una de les claus dins la classe, ja que la paraula

ajuda a estructurar, a ordenar i

construir una narraci amb sentit,

de tot aquell coneixement adquirit.

Per tal daconseguir-ho, cal que el

mestre sigui capa dinterpretar,

escoltar i tenir en compte el que els

seus alumnes diuen.

El dileg s fonamental dins laula.

La lluna, 5 anys.

- Posar als alumnes davant reptes que els facin superar-se en

cadascun dels seus aprenentatges.

Cal que els professors ajudin als infants a superar aquells obstacles

que aniran sorgint al llarg del seu procs de treball. s important que

quan els nens es trobin davant dun problema, spiguen identificar-lo

i buscar una possible sortida per tirar endavant el seu projecte.


24

- Ajudar als alumnes agafar confiana en ells mateixos.

En cadascun dels projectes educatius els nens evidencien que sn

capaos de tirar endavant qualsevol tasca que sels hi demani. Que

formen part com a individus dels coneixement que el grup va

adquirint. I aix es potencia lautoestima i lesperit crtic i no es senten

desfavorits.

- Contribuir a que els nens i les nenes siguin autnoms.

En un projecte de treball es pretn afavorir el doble aprenentatge, s

a dir, que el nen sigui autnom en els seus aprenentatges i en relaci

als altres.

Per tant, el mestre ha de saber

delegar amb cadascun dels

alumnes les competncies que

els hi siguin ms favorables, aix

doncs, ells se sentiran part

important del grup.

Afavorir a que els nens siguin autnoms.

La lluna, 5 anys.

s molt important tenir clar que, lautonomia i la responsabilitat que

ha danar adoptant linfant, requereix un temps i un procs

daprenentatge.

Com diuen Perrenound17 i Vassilef18: Lindividu salvaguarda la seva

autonomia protegint una esfera dactivitat en la qual ell s amo dell

mateix i tamb encarrilant les orientacions del grup i les regles del

joc en el sentit de la seves prpies preferncies

17

Perround, Ph. La cl des champs: essai sur les competnces dun acteur autonome. Genve: facult de psychologie et des sciences de lducation, 1999. 18

Vassilef, J. , dinsCourtois,B; Josso Le project: nbuleuse ou galaxie? NeuchTEL et Paris: Delachaux et Niestl 1997, pgina 93-138.


25

- Aprendre que els projectes de treball sinicien des duna basant

crtica i constructiva.

Hem de formar als alumnes, perqu les seves decisions i consells no

siguin intils i env. Sin, que formi part del procs daprenentatge

que els nens van realitzant al llarg de les experincies de treball.

Aix els hi servir ms endavant per resoldre els problemes que es

trobaran en la seva vida adulta.

Com diu Boutinet19, Courtois i Josso: En una societat-projecte una

bona part dels professionals es troben, ms o menys sovint,

compromesos amb projectes de desenvolupament, de

reestructuraci, dinnovaci. En la vida de fora del treball, passa el

mateix en el terreny associatiu, poltic, sindical, esportiu, cultural.

- Aprendre mitjanant el descobriment.

Fer que els infants, a partir duna

activitat on viuen les seves

prpies experincies,

desenvolupin una estratgia de

treball que doni resposta a les

seves necessitats.

Viure les prpies experincies.

Peixos, 3 anys.

Aquestes necessitats, poden anar evolucionant i modificant-se al llarg

del procs educatiu, segons el moment evolutiu de cada un dels nens

i nenes de la classe.

19

Boutinet, J-P Le Project, mode ou necessit? Paris: LHarmattan.1993-1995. Courtois i Josso,1997


26

Cada tema es planteja i es

desenvolupa com un problema al

qual sha de trobar una soluci, per

durant el procs, poden sorgir altres

temes i problemes derivats del

plantejament inicial.

Es planteja un problema i es troba

una soluci.

Peixos, 3 anys.

- Tenir present que el mestre o lequip de mestres no son els

nics responsables de les activitats de lescola.

Tots i cadascun dels mestres, juntament

amb el grup classe, tenen un nivell

dimplicaci i responsabilitat en cada

activitat que es realitza. Aix doncs, aprenen

i comparteixen per igual, mestres i alumnes.

Van trobant el seu lloc dimplicaci i

participaci en laprenentatge.

Els mestres tenen responsabilitat

i implicaci en cada activitat que

es realitza.

Conills, 4 anys.

AVALUACI COM A REVISI DEL PROCS DAPRENENTATGE

El procs davaluaci es fa durant tot el projecte de treball. Inicialment veiem el

que els infants saben sobre el tema escollit i quines son les seves hiptesis. Es

tracta de fer una avaluaci inicial que servir per conixer els coneixements

previs dels infants. Durant el transcurs daquest projecte, el mestre podr

observar la forma en que els nens i nenes van aprenent i interactuant amb les


27

fonts dinformaci i els descobriments que es troben al llarg del cam per tant

podr fer una avaluaci del procs.

Lavaluaci s la comprovaci i el coneixement del progrs que han anat fent

els alumnes durant el Treball per projectes. Avaluem dels alumnes lesfor que

han fet, ladquisici de coneixements i el treball realitzat. Cal tenir en compte la

participaci de cada un, amb les situacions de treball en grup. Sha de tenir en

compte que no podem tenir els mateixos criteris d'avaluaci per tots els infants,

ja que cada nen i nena s diferent a laltre i no parteix duna mateixa base de

coneixements.

Dins de lavaluaci es mira si els objectius marcats gaireb shan complert tots.

Tamb sanalitza el projecte finalitzat i el procs delaboraci.

Dins lavaluaci, s important comunicar el coneixement adquirit personalment i

tamb el del grup ja que cadascun dels alumnes viu el projecte de forma

diferent.

Una bona eina per conixer i saber el que han aprs, s mitjanant una

exposici on es veu amb profunditat, el procs evolutiu de cada alumne.

Exposar implica un coneixement personal, on el nen s capa de transmetre

tots els aprenentatges i coneixements que ha anat interioritzant. s aix com el

docent se nadona de que el projecte de treball estudiat, ha assolit tots els

propsits plantejats.

En conclusi, tal com diu Fernando Hernndez20 , els Treballs per projectes sn

una perspectiva educativa on lescola pot ser un espai afavoridor i

emancipador, per cadascun dels seus alumnes. Aix pot passar quan es

colloca laprenentatge sobre les experincies dels propis subjectes, en el

centre del procs educatiu.

No cal que els Treballs per projectes sesdevinguin aprenentatges totalment

decisius per cada un dels infants, sin que durant aquest procs els nens i

nenes hagin obtingut mltiples beneficis. I sobretot puguin arribar a ser felios

aprenent.

20

Fernando Hernndez. Espigador@s de la cultura visual. Octaedro. Pgina 93.


28

Aquest noms s un recull dalguns dels objectius que els mestres es proposen

a lhora dencaminar la formaci dels seus alumnes mitjanant els treballs per

projectes. Aqu us he mostrat els principals objectius daquesta metodologia.

2.2 Procs dun projecte educatiu

Laula s un espai obert per investigar, per aprendre, per interpretar la realitat,

per fer-nos nostres els interrogants, per aprendre a dialogar, per representar el

coneixement... per sobretot, per saber viure en comunitat, collaborar,

compartir i per donar el millor dun mateix.

Hem de tenir en compte que hi ha diverses maneres per iniciar un Projecte de

Treball:

- A partir de les preguntes dels infants.

- A partir de les seves preocupacions.

- A partir de les afirmacions dels nens i nenes.

- A partir de les seves experincies.

En qualsevol dels casos, sempre abordarem un Treball per Projectes a partir de

les inquietuds dels nens i les nenes de la classe.

Podem seguir una srie de passos per iniciar un Projecte de Treball. Podrien

ser els segents:

1. Elecci del TEMA.

2. HIPTESI. Qu sabem del tema? o b, Qu volem saber del tema?

3. Recerca dINFORMACI.

4. ACTIVITATS relacionades amb el tema.

5. A partir de la ORGANITZACI i la CONVERSA. Tractament de la

informaci que va arribant a laula. (experimentacions)

6. CONCLUSIONS. Es posen en com els aprenentatges obtinguts.


29

21

21

Esquema Del procs dun Treball de Recerca

Elecci duna TEMA

HIPTESIS

Treball cooperatiu

Avaluaci

Exposici

Qu sabem? Qu volem saber?

Activitats Conversa Conclusions

Companys Pares


30

Aqu mostres un quadre22 explicatiu sobre un Procs de Treball per Projectes

en qualsevol mbit de leducaci.

22

La Organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez- Montserrat Ventura. Bolsillo. Octaedro. Pgina 98.


31

1. ELECCI DEL TEMA

El tema escollit pot sorgir a partir duna situaci que algun alumne planteja a la

classe, motivada per un inters del nena o la nena. Tamb el tema, pot ser

desencaminat a travs dun inters per part de tot lequip docent.

En qualsevol dels casos s important que aquest estigui ple de continguts i

sigui prou enriquidor per explorar i obtenir uns bons resultats finals.

Apartar un tema, noms per la necessitat de seguir un currculum, o forjar

lelecci daquest perqu el mestre pensa que els seus alumnes ho han

daprendre, suposa allunyar-se de la finalitat dun projecte que pretn la

implicaci plena dels infants.

Un cop hem establert entre tots el tema dinvestigaci que volem realitzar, cal

fer-ho pblic, s a dir, comunicar-ho a les famlies per tal de que aquestes

participin i simpliquin totalment amb el projecte. s molt importants les

aportacions que poden fer els pares i les mares de lescola per seguir amb el

projecte endavant.

Elecci del tema per part de la classe.

La lluna, 5 anys.

Tal com deia 23Dewey, un filleg, pedagog i psicleg dEstats Units: No hay

argumento ms slido en la filosofa de la educacin progresiva que la

importancia que otorga a la participacin del aprendiz en la construccin de las

propuestas que dirigirn sus actividades en el proceso de aprendizaje

23

Democracia y educacin. Dewey. Editorial Losada. 1967


32

A partir daqu podem dir que hi ha una profunda relaci entre educaci,

experincia i vida.

2. HIPTESI

Qu sabem del tema? O b, Qu volem saber del tema?

A lhora de comprovar el que els nens i nenes saben o volen saber sobre un

tema, cal que el mestre ajudi a extreure les idees rellevants i les informacions

importants i bsiques que tenen els infants sobre aquell tema a tractar.

La conversa entre els nens, nenes i mestres s del tot rellevant al llarg de tot el

projecte de treball.

Cal que es vagi anotant tot all que aporten els infants a la conversa per poder

desengranar les idees que han anat sorgint. Aix doncs es fa un relectura de les

informacions disponibles per descobrir tot el que saben i volen saber sobre el

projecte.

Del que van dient els nens i nenes, tots en poden aprendre, aix aconsegueixen

que els infants tinguin en compte als altres com a mitjans daprenentatge.

Tanmateix contribueix a la participaci i reconeixement de laltre com a font

dinformaci.

3. RECERCA DINFORMACI

En aquest punt, he de destacar la gran importncia del paper de la famlia, ja

que es treballa amb nens i nenes molt petits i ells sols no tenen al seu abast la

manera dobtenir la informaci necessria que els ajudar a avanar en el seu


Per tant, de quina manera poden ajudar les famlies?

De vegades la professi del pare i la mare esdev una font dinformaci molt

enriquidora que far que molts dubtes, hiptesis o preguntes que tenen els

infants es resolguin duna manera totalment interactiva.


33

Els avis dels nens i nenes sn un pou de saviesa, no podem oblidar que sn

moltes les experincies viscudes, per tant no noms sha de tenir en compte els

pares, sin tamb a tots aquells familiars que envolten als alumnes i que poden

oferir eines per seguir endavant amb el seu propsit.

Les excursions, sortides i visites a exposicions i museus, tamb ajuden a

aprofundir duna forma molt vivencial com

tamb a fer-se molt ms seu el projecte.

No oblidem que quan els nens i nenes

poden veure, escoltar i tocar, s a dir,

experimentar i viure tot all que els

interessa, la informaci que han rebut

passa a formar part de la seva cultura i

aquests coneixements els acompanyaran

tota la seva vida.Fonts dinformaci. La lluna, 5 anys,

Quan arribem a laula, cal fer un recull de tota la informaci que ens ha aportat

aquesta sortida, excursi o visita. Pot ser a travs de fotografies, vdeos i

sobretot mitjanant la conversa collectiva, aix els ajudar a profunditzar i

endinsar-se en el seu tema destudi.

Pot ser que a partir daqu sorgeixin treballs que envolten el projecte de treball,

aquests a vegades sn visuals i plstics, de carcter conceptual (matemtic), o

b tot all que envolta el llenguatge verbal i escrit.

Tota aquesta informaci que arriba a laula a travs de les nostres experincies

o experincies daltres persones implicades (famlia, personal docent o els

mateixos nens i nenes, fins i tot els daltres classes) cal que estiguin al seu

abast, per poder interactuar sempre que vulguin amb aquest material.

Al final de letapa de leducaci infantil, els mateixos alumnes sn els que

busquen fonts dinformaci als llibres, enciclopdies, internet etc....


34

Sempre ajudats i guiats per un adult que els acompanya en el seu

aprenentatge activament.

Molts dels nens i nenes de laula sn capaos de llegir i interpretar un petit text

amb ajuda dels seus companys i els seus mestres.

En alguns cassos es pot tenir la gran sort de que un professional sobre la

matria tractada, pugui fer xerrades, explicacions, tallers, etc, i aix enriquir molt

ms tota aquesta xarxa dinformaci que arriba a lescola.

Xerrades professionals.

La lluna, 5 anys.

Cal tenir en compte i aprofitar tots els recursos que tenen al seu abast i no

deixar escapar cap eina que pugui suposar una avantatge per recrrer tots

junts aquest cam

4. ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL TEMA.

Quan es planteja treballar i fer un projecte sobre un tema determinat, van

sorgint activitats que poden resultar molt enriquidores i valuoses per aprofundir

i seguir amb el seu propsit.

Tal i com he explicat, en el punt anterior, la informaci que lalumne aporta a

laula s el punt dinici del projecte. s aqu on es veuen els interessos dels

nens i les nenes i quins sn els seus objectius que volen assolir.


35

El mestre, desprs de fer un recull de totes les inquietuds i hiptesis individuals

i collectives que van formulant els alumnes, busca una manera de comprovar,

verificar, i contrastar cada una delles. s a dir, el grup parteix de les

explicacions que es van realitzant per seguir endavant amb el seu objectiu.

I com es pot ampliar la informaci que tenen els infants sobre el tema?

Doncs, tal i com he explicat anteriorment, la famlia s una font molt enriquidora

alhora de desenvolupar un tema. Ajuden a contestar aquelles preguntes que

els infants no poden trobar resposta, a verificar hiptesis a resoldre, a resoldre

problemes, o simplement a viure tot all que volen saber i aprendre.

Aquesta interacci escola-famlia, fa que

el projecte no sigui tan sols un propsit de

lescola, sin que implica a la famlia duna

manera totalment activa. Es crea un vincle

directe amb les famlies.

La famlia, s una font molt

enriquidora.

La lluna, 5 anys.

De vegades, fins i tot nens i nenes amb dificultats per relacionar-se amb el

mestre o amb els companys, si tenen la oportunitat que alguna persona de la

seva famlia pugui participar dalguna manera amb aquest projecte els pot

ajudar a desencaminar bastant les seves pors i ser molt ms participatius

alhora dintervenir amb una conversa o simplement amb el tarann diari de

laula.

Cal aprofitar tots els recursos que lescola tingui al seu abast, i qu pot haver

ms enriquidor que les experincies familiars?, sempre tenint en compte que

parlem de nens i nenes deducaci infantil (3-6 anys).

Sortides, visites i excursions sn una eina de treball que no poden oblidar.


36

De vegades, no cal fer una gran excursi

per aprofundir en un tema, simplement una

sortida per barri o pel poble on est lescola

s suficient per aportar-nos una experincia

que ajudar al grup a fer un pas cap

endavant.

Sortides, visites i excursions, sn una

gran eina de treball.

La lluna, 5 anys.

Sha daprofitar i utilitzar les coses que tenim a prop, al nostre abast, sempre

que aix ajudi a lobjectiu i al propsit dels infants.

Aquestes sortides permeten anar caminant sense la necessitat dagafar un

transport. Com tamb, permeten fer visites a comeros de tot tipus, parcs,

places, escultures, organismes pblics, visites a tallers doci etc..

Aix fa que els nens i les nenes siguin leix principal daquesta experincia i tal

com ja he anat dient, aquesta prpia experincia, les seves provatures, les

seves vivncies, les equivocacions o els encerts, els fa ser grans i continuar

amb els seus propsits daprenentatge. El que un ha viscut de primera m,

sense que un altre li hagi explicat, es recorda per sempre.

Els infants en aquesta edat sn curiosos per naturalesa, doncs sha daprofitar

aquesta curiositat.

Les visites a museus o exposicions sn una font cultural que es pot oblidar ni

deixar-la escapar. Quan parlem de Projecte de Treball, aqu trobarem

informaci molt ms cientfica, especfica i acurada sobre el tema.

Aquestes visites sn eines amb molta avantatge, i tamb pel docent, aix

permet esbrinar, conixer i aprofundir ms sobre el tema.

Totes aquestes activitats sn dirigides i guiades pel mestre, per sempre tenint

en compte i vigilant que sadaptin a les inquietuds i als interessos de tot el grup.


37

De vegades, es preparen prviament a laula per saber detalladament qu s el

que volen saber i com ho volen saber, i aix aprofundir duna forma ms directe

el tema. No obstant aix, pot passar que el mestre li interessi lespontanetat

del grup, veure les seves reaccions i jugar una mica amb aquesta primera

incertesa que sovint resulta ms interessant, ja que els infants, no shan creat

una idea prvia dall que van a veure. Per tant el nen o la nena no s tan sols

un espectador ja informat del que va a veure, sin que el mestre, deixa que els

infants es deixin portar pels seus propis impulsos i aix aconsegueix que els

resultats siguin molt ms naturals.

Tallers i treballs artstics (visuals i plstics) sn tamb uns instruments que cal

posar a labast del grup.

Experimentar amb el propi cos, ja sigui duna forma manipulable o visual fa que

tots els sentits entrin en joc i puguin comprovar i verificar directament tot el que

van aprenent.

s totalment plaent pels nens i nenes daquestes edats tocar, manipular, olorar,

veure, tastar etc... tot all que els interessa i volen descobrir.

Tallers i treballs artstics, s un instrument a labast.

Conills, 4 anys.

Per tant, s important que tinguin al seu abast, tot el material necessari perqu

aix sigui una realitat.

Aquests poden ser tallers plstics, tallers de teatre, tallers musicals, sessions

psicomotrius, etc...


38

Amb tota aquesta informaci que arriba a la classe, es podr seguir treballant

endavant amb el projecte i amb lobjectiu de la classe.

5. ORGANITZACI I CONVERSA

Durant el projecte, tota la informaci que arriba a laula sanalitza, sexamina, es

classifica, i es tria la que els hi sembla millor per continuar fent recerca del que

volen saber i aprendre. Tamb, es fan propostes de com poder tractar tot el

material de que es disposa.

La conversa esdev una eina fonamental en el transcurs dun projecte.

A partir daquesta el mestre se nadona de quines inquietuds tenen els alumnes

de laula, qu han aprs i qu volen aprendre, com i per on pot el grup

continuar avanant.

Es plantejant preguntes, es parla de les prpies experincies. Lescolta atenta

del mestre permet aproximar-se millor a les necessitats dels infants. La

conversa ajuda a extreure les idees ms rellevants, diferenciant les

informacions importants bsiques de les secundries o anecdtiques.

De vegades una sola paraula de referncia s suficient per continuar amb el

tema.

En la conversa surten diversitat dopinions, desacords, diverses interpretacions.

Estimula lelaboraci de conclusions individuals o collectives. Els nens i nenes

formulen arguments des del seu punt de vista.

Parlant i escoltant, el mestre pren conscincia del recorregut que es va fent pas

a pas, la qual cosa facilita el conixer tot all que han aprs i com es pot

millorar.

Cal promoure el plantejament de noves preguntes per no quedar-se aturats,

estancats, i aix poder afrontar nous reptes, per tal de fer ms enriquidor el

treball.

Des de ben petits fins a ladolescncia, la rotllana s el punt de trobada per

posar en com tot all que volem explicar i compartir amb els altres.


39

La rotllana estimula la participaci en la conversa. Tots els nens i les nenes es

veuen , i aix permet la complicitat

amb les mirades.

Es crea un vincle ms efectiu entre

nens-nenes-mestres.

Es un punt de relaxaci, de deixar-se

anar, dexplicar tot el que saps, del

que has experimentat. Possibilita

laparici de reflexions, danlisis.

La rotllana, estimula la participaci i la con-

versa.

La lluna, 5 anys.

Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a

escoltar als companys a collaborar etc.. En definitiva, s una eina que permet

als mestres crear una srie dhbits que serviran als infants per tota la vida.

24Quan un infant arriba a lescola, i sel convida a fer rotllana, entra en un mn

on ja tot est al seu lloc, fins i tot ell mateix ja t un lloc

Carles Llad

A la conversa descobrim el teixit que uneix totes les coses. Dialogar, donar

cabuda a totes les veus s leix vertebrador dun projecte.

6. CONCLUSIONS

Una posada en com que inclogui les diferents vessants treballades, s la

constataci del coneixement individual i grupal, com tamb la conscincia de

propi progrs.

Exposar el que saben suposa conixer en profunditat el que es vol explicar i ser

capa de transmetre aquest coneixement. Fer arribar el que has aprs no s

fcil pels infants sense tenir un suport visual que faciliti la comunicaci del

coneixement construt.

24

Carles Llad. La Rotllana.


40

Es pot utilitzar com a element transmissor; fotografies, dibuixos, treballs

plstics, experiments, mapes conceptuals, s a dir, tot tipus de materials

obtinguts de la investigaci.

La posada en com s un aspecte important que no hem doblidar quan es

treballa per projectes. s una eina molt valuosa tant com pel mestre com per

lalumne. Aix com tamb, s una eina que ajuda al professorat a valorar i

reflexionar sobre levoluci del treball i els resultats obtinguts, i si cal corregir o

millorar alguns aspectes per enriquir futurs projectes.

Avaluar els aprenentatges, ajuda al mestre a ser conscient del que saben els

infants i de tot all que han aprs. Els nens necessiten veure la conseqncia

dels seus esforos per tant, haurem de gratificar-los i motivar-los al llarg de tot

el procs de la recerca.

Explicar i exposar tot all que ara saben i les seves experincies

daprenentatge, s molt ms enriquidor pels nens i nenes si es comparteix amb

els altres, s a dir, amb els seus companys de lescola i sobretot amb la seva

famlia.

Podria dir que una posada en com no consisteix en repetir el que han

investigat i indagat al llarg de les activitats realitzades, sin que la finalitat

daquesta, s que els nens i nenes tinguin loportunitat de reconstruir i

reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat.

Tots es projectes treballats, no tenen mai un fi perqu van ms enll de lescola

i de la famlia. Per tant aquests projectes esdevindran una manera de ser i

dactuar en aquest mn on viuen els infants.

La ignorncia ens ajuda a ser savis.


41

2.3 Resposta dels infants.

(Finalitats del Treball per Projectes)

Les preguntes dels nens sn preguntes tan essencials que volen respostes

lentes

Eullia Bosch

Com hem pogut veure, laprenentatge basat en el Treball per projectes, t una

srie de propsits i objectius que es volen assolir.

Aquests propsits un cop assolits s converteixen en grans beneficis pels nens

i les nenes.

El perode dinfncia que va dels zero als sis anys, s quan els nens i les nenes

es mostren ms receptius, s a dir, totes les informacions que reben dels

diferents mitjans de comunicaci; a lescola, a casa, al carrer, a la televisi... les

interioritzen, sense cap dificultat, formant part de les seves vivncies i els seus

aprenentatges. s per aix que en aquesta edat cal motivar-los perqu aix

sesdevingui una realitat. s en aquest perode quan cal crear uns bons

fonaments i una bona base, que els hi servir ms endavant per poder seguir

amb seguretat al llarg dels seus estudis.

Com ja sabem, els humans tenim una srie de capacitats que anem

desenvolupant durant el transcurs de la nostre vida. Sovint anem modelant les

nostres idees, canviant la nostra manera de pensar i de fer les coses i anem

creant i fomentant la nostra prpia opini sobre diversos aspectes de la vida.

Per al llarg del temps adquirim nous aprenentatges, una de les nostres grans

capacitats.

Tot aix s fonamental per entendre la realitat que ens toca viure i per avanar

personalment i amb les altres persones de la nostra societat. Fonamental per

tenir empenta i decisi, per prendre un paper responsable a la societat.


42

Sobretot quan els nens sn petits, el treball per projectes s una manera molt

efica per potenciar totes aquestes capacitats, ja que, com hem dit, el Treball

per projectes acosta la vida escolar dels infants amb la vida real.

Tal com diu 25Loris Malaguzzi: Les coses dels nens i pels nens saprenen

noms dels nens

Aix doncs, el Treball per projectes fa crixer les ganes daprendre dels infants,

i a travs dels coneixements, entenen la realitat i augmenten linters per

aprendre dins i fora de lescola i durant tota la seva trajectria.

El Treball per projectes amplia els repertoris dels nens i les nenes, no noms

les fonts dinformaci, sin tamb amb les maneres de representar, fer visible i

compartir els seus processos daprenentatge.

Per tant, podrem dir que el Treball per projectes, crea una via de

descobriments i desafiaments dins la classe com a individu i com a persona

que forma part de la comunitat educativa.

Ajuda a crear nous camins al voltant de laprenentatge, la relaci pedaggica i

els sabers, ja que, lalumne va assolint unes competncies que li seran molt

tils a la seva vida, el seu aprenentatge es torna molt significatiu i molt

motivador.

Tot aix, s fonamental treballar-ho des de la infantesa per poder crear una

bona base daprenentatge.

Segons 26Loris Malaguzzi : Des del principi, la curiositat i el coneixement

rebutgen les coses simples i allades; els hi agrada trobar mesures i relacions

de situacions complexes, investiguen fins al plaer de transgredir-les i de

canviar-les de significat

En molts casos, s difcil captar latenci dels infants. Per tant, com hem parlat

en els objectius, aconseguir que els nens estiguin motivats s molt important.

25

Loris Malaguzzi. La educacin infantil en Reggio Emilia. 26

Loris Malaguzzi


43

Aquesta motivaci ajuda que els objectius plantejats sassoleixin i que el

projecte vagi avanant amb xit. Aix provoca que els nens augmentin el seu

rendiment acadmic.

Com diu lAnna Sala27:

s important que els nens tinguin les ganes i el desig dalguna cosa i poder

motivar-los en aquest aspecte. Els nens tenen una imaginaci infinita i s

nota molt alhora de treballar.

Hem de destacar la gran importncia que se li dna a la comunicaci durant

aquest perode. El Treball per projectes els aporta una gran capacitat per

aprendre de manera autnoma, fa que els nens i les nenes treballin ms b en

grup i millora la comunicaci amb els companys i amb tot el personal docent.

*Posar un exemple: Durant el procs dun projecte ens podem trobar amb una

dificultat que ve donada per ledat en la que es troben els infants. Aix fa que

busquem solucions que estiguin al nostres abast.

Pot ser, que a la classe de P-3 es trobin davant duna dificultat com pot ser la

mesura. Desprs dhaver buscat eines, materials diversos i elements per poder

arribar a solucionar aquest problema, es troben que estan totalment estancats,

per tant, han de buscar altres eines per seguir endavant amb el seu propsit.

s aqu quan es plantegen: Qu poden fer?

Aquests nens i nenes saben que a la classe de

P-5 han treballat operacions matemtiques

simples perqu un dia els hi van venir a

demanar ajuda, ja que necessitaven tenir mil

grues per ajudar als nens del Jap amb la

desgrcia del tsunami. Els nens de P-3 amb

aquesta explicaci van poder veure, que els

nens de la classe de P-5 sabien contar fins a

mil, agrupant els nombres de 10 en 10.

Van anar a la classe de P-5 i els hi van explicar

el problema que tenien.

27

Anna Sala. Especialista en Projectes. Escola cooperativa de pares. El Puig. Esparreguera.


44

I ells els hi van ensenyar com es podia mesurar, i que la eina ms freqent que

utilitzava la gent quan volien saber la mida de les coses era un regla o un

metre. Aix els infants de tres anys, van poder seguir endavant amb el seu

projecte.

La classe de P-5 ha treballat operacions matemtiques simples.

La lluna, 5 anys.

Fernando Hernndez28

, en una de les seves explicacions sobre el Treball per

projectes, ens explica que el que pretn laprenentatge per projectes, s

implicar als professors, a les famlies, als infants i als joves en un procs

daprenentatges. I que en aquest procs s molt important que els nens siguin

creatius i imaginatius, que els hi agradi investigar, reflexionar, qestionar-se

aspectes de la vida i que els infants siguin collaboradors.

Si recordem, un dels objectius del Treball per projectes, s que els nens siguin

responsables amb el seu aprenentatge. Quan aquest objectiu s assolit, els

nens aprenen a prendre decisions per si mateixos i a ser responsables dels

seus actes. Aix els infants fan ferm el seu carcter i van modelant la seva

personalitat.

Des dels projectes de treball es busca una connexi entre el tema i

lexperincia social del grup, aix vol dir que aquest donar resposta a les

seves inquietuds i els nens gaudiran alhora que aprenen. La qual cosa fa que la

implicaci dels alumnes sigui decisiva en aquest procs.

28

Fernando Hernndez. La organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Bolsillo Octaedro. Pgina 17.


45

El Treball per projectes proporciona una clara oportunitat per endinsar-se en

una experincia daprenentatge que facilita altres formes de comprensi i

dactuaci i els vincula amb altres experincies educatives.

Desprs dun treball per projectes saconsegueix que els infants tinguin

capacitat de comunicar-se, dutilitzar el llenguatge escrit, de planificar el treball

tan individual com collectiu, adquireixen coneixements i destreses per

entendre el mn que els envolta, es fomenta les actituds favorables i el

respecte a la societat i al medi ambient. I finalment son capaos de explicar i

presentar el treball que han realitzat a tota la comunitat, tant la famlia com

lescola.


46

2.4 Els Mestres com a mediadors

Es verdad que no tenemos ni programaciones ni currculum.

Pero lo buscamos, y por eso se transforman en otra cosa.

No es verdad que improvisamos (que por otra parte es una sabidura

envidiable).

Ni que hacemos las cosas por casualidad (que es lo que no sabemos todava, y

de verdad, es algo que tenemos que prever).

Lo que sabemos es vivir con los nios y las nias y trabajar, un tercio con la

certeza, y dos tercios con la incertidumbre y lo nuevo.

Loris Malaguzzi (2001)

He volgut comenar amb aquesta dita de Loris Malaguzzi29 que reflexa el paper

que fan els mestres quan es plantegen una educaci basada en el Treball per

Projectes. La veu, que representa a tots aquells docents que creuen i aposten

per aquesta eina de treball que no sempre ha estat ben vista. Parla amb un

sentit de reflexi per tots aquells companys de professi que no veuen possible

tirar endavant un currculum que no sigui aquell marcat pels estaments.

Hem de tenir en compte que el paper del mestre

s molt important. El mestre durant la seva vida

professional, ha daprendre a adaptar-se als

canvis constants de lescola arreu del mn i a la

seva evoluci.

Per tant aquest mestre/a ha destar atent a un

procs continuat pel que fa al Treball per projecte

concret i a cada grup classe. Per tamb cal que

el mestre rebi una formaci regular i aix poder

millorar el procs daprenentatge. Els mestres com a mediadors.

La lluna, 5 anys.

29

Loris Malaguzzi. Espigador@s de la cultura visual. Fernando Hernndez. Octaedro. Pgina 91.


47

Tamb que hi ha moltes classes de mestres. Cada mestre t la seva prpia

manera densenyar, i molts cops dafrontar els projectes a la classe. Aix pot

comportar a interpretacions diverses sobre el Treball per Projectes.

Uns mestres, encara estan distanciats de la pedagogia activa, i tenen una visi

massa personal pel que fa als projectes. En canvi, els altres tenen un sentiment

de comunitat.

Podrem dir, com diu Perspectiva escolar30 : els mou un moviment pedaggic i

dequip en els quals la pedagogia i el treball per projectes tenen una histria i

una significaci fcils didentificar.

Jo vull centrar-me, en aquests ltim tipus de mestres.

Alguns mestres ja enfoquen el curs amb un projecte de treball. Han comprovat

al llarg del temps, que donen com a resultat un gran xit amb laprenentatge

dels infants. Aix , des de ben petits, van agafant un gran sentiment de societat i

dequip. Els mestres veuen que tamb ofereixen als seus alumnes la possibilitat

de participar activament en tot all que es realitza, fins i tot, duna manera ms

motivadora i divertida. Crea una cultura compartida de lacci.

Els professors han destimular als nens i nenes a fer hiptesis, a raonar, a

resoldre conflictes, a expressar la seva opini...

Tots aquests aspectes i els grans beneficis que el Projecte de treball ofereix,

sn els que impulsa als mestres a endinsar-se en el atractiu mn del Treball

per Projectes.

Per altre banda, encara ens trobem que hi ha mestres deducaci infantil que

tenen la necessitat de preparar als infants pels estudis secundaris. Per aix

suposa anticipar-se a un ensenyament que ja es trobaran ms endavant.

Aquells professors implicats directament en el projecte, sn els tutors o tutores

de cada classe i tamb un mestre especialitzat en el Treball per projecte de tots

els grups classe de lescola.

30

Perspectiva escolar. Nmero 318. Pgina 4


48

Aqu, el mestre actua no tan sols com a referent, sin tamb com a guia i model

per orientar, estimular i ajudar als alumnes. Per tant, el mestre a dactuar com a

dinamitzador.

No es tracta, que el mestre faci una programaci del projecte, ja que ha danar

sorgint dels seus alumnes. Per s, com ja hem dit, els pot anar orientat cap a

temes que els puguin ser enriquidors.

Com diu una mestra31 especialitzada en projectes: La nostre organitzaci es

doncs adaptar al mxim lescola perqu els nens puguin viure aquestes

experincies.

A la que fem una seqenciaci nostre, estem matant lesperit del projecte,

perqu ja no es tractar de linters daquest grup de nens sin que ja ser la

nostre visi.

Has de saber deixar-te sorprendre, no voler anar per un cam molt marcat,

perqu si tu ja vas marcant un cam on tu vols anar a parar, els nens noms

segueixen el teu itinerari. Consisteix en anar sempre motivant perqu linters

no decaigui.

El mestre ha dintentar ser flexibles i poder confiar en tot moment en que els

infants seran capaos de realitzar all que shan proposat i que ells mateixos

han escollit tractar, per sempre sense que aix no malmeti lordre de la classe.

El paper del professor, es veure les necessitats dels nens i les nenes dins i fora

de la classe.

I tamb propiciar experincies daprenentatge per seguir endavant en els

projectes proposats. Amb el treball per projectes, el mestre pot conixer i

comprendre millor als seus alumnes.

Els mestres, amb aquesta classe daprenentatge poden identificar millor les

dificultats en les que es troben els infants, i fins i tot observen si es van assolint

nous coneixements, ja que, els veuen treballar en tot all que fa referncia al


31

Anna Sala. Escola cooperativa el Puig. Entrevista a Anna Sala.


49

Aix s una gran eina dobservaci formativa, s a dir, et permet avaluar el

treball dels nens i les nenes amb ms precisi.

Podem dir que el mestre pot observar activament per detectar les dificultats,

ajudar en els processos i avaluar els progressos.

Aqu, podem comprovar que els educadors sn els mediadors, i juntament amb

els infants recorreran i compartiran les experincies daprenentatge.

Ja que, com diu Fernando Hernndez32: No se separa el sujeto que aprende y

el que ensea (con sus inquietudes, temores y deseos) del proceso de ensear

y aprender a comprender el mundo y las situaciones emergentes, y las

relaciones de los sujetos consigo mismos y con los otros

Com podem veure els mestres han de participar en el procs dindagaci, s a

dir, els mestres han de formar part del procs del projecte, des de lelecci del

tema fins al treball finalitzat.

33 Les preguntes dels nens sn, pels adults que de veritat les escolten,

estmuls magnfics per a la reflexi.

Lefecte Pigmali

Lefecte Pigmali sorgeix quan una persona projecta una srie dexpectatives

sobre una altre persona. Aquestes, poden ser tant positives com negatives i al

cap dun temps es compleixen.

Aix saplica tamb amb leducaci, ja que, quan els mestres aconsegueixen

que els alumnes sesforcin, proposant-los un repte que els cridi latenci i

recordant-los sovint que ells son capaos de fer-ho i que sen poden sortir

sense cap dificultat, els infants aprenen ms i amb ms ganes.

Per tant, podem comprovar com els nens i les nenes se senten orgullosos del

treball realitzat i amb moltes ganes de mostrar-lo als seus companys, familiars i

mestres.

32

Fernando Hernndez. La organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez i Montserrat ventura. Bolsillo. Octaedro. Pgina 20 33

Eullia Bosch. Qui educa a qui?


50

Sha comprovat que amb laprenentatge basat amb projectes aix

saconsegueix fcilment.

A les persones adultes ens envaeix moltes vegades el descoratjament davant

del futur, un cert cansament pel que vindr. Aleshores, haurem de recordar la

figura del mestre, que s el professional de lesperana, lincansable, humil i

magnfic cuidador del futur

Jose Antonio Marina


51

2.5 Implicaci de les famlies

Per educar un infant es necessita la tribu sencera

Proverbi afric

El fet de Treballar per Projectes, aporta molts beneficis, no tan sols pels infants

en termes acadmics, sin en referncia a tota la comunitat educativa.

Lescola, sobra a tot all que lenvolta i alhora, deixa que aix tamb entri a

dins. Aix, aconsegueix que tot i tothom pugui formar part de lenriquidor procs

densenyament i aprenentatge; des de la realitat del nostre entorn fins als

amics, avis, germans, tiets, cosins i pares.

Des de lescola es veu leducaci dels seus alumnes com una tasca conjunta a

fer amb els pares i mares. Com, s gran sigui lentesa i el treball conjunt, ms

beneficiats en surten els nens i les nenes en tots els aspectes. Aix fa que es

potenci aliances i lnies conjuntes dactuaci tenint com a idea principal el

respecte profund a la diversitat de contextos dalumnes.

Tothom forma part de lenriquidor procs densenyament.

Mares de lescola.


52

Doncs, com podem veure, aquest apropament a la comunitat educativa, fa que

les famlies estiguin ms implicades en leducaci dels infants, ja siguin els

seus nts, nebots... I sobretot els seus fills.

Tant per aconseguir ms informaci com

per poder realitzar millor algunes activitats.

Les famlies simpliquen cada

moment.

La lluna, 5 anys.

Lentorn familiar tamb pot resultar important per anar generant altres

inquietuds.

Aquest bon clima, dna pas a que laprenentatge sigui, molt ms enriquidor i

satisfactori.

Comunitat Educativa

Alumnes

Famlia Mestres


53

Els alumnes, la famlia i els mestres formen junts la Comunitat educativa.

s molt freqent, un cop finalitzat el projecte, que molts centres escolars,

presentin a altres persones, dalguna manera personal, aquell Treball per

Projectes finalitzat.

Aquests poden ser companys daltres classes, les famlies o en algunes

ocasions tamb gent del poble.

Per tant, com podem veure, la implicaci de les famlies alhora de Treballar per

projectes s essencial i molt gratificant.


54

3. El TREBALL PER PROJECTES: Qu fa que sigui diferent?

Com podem veure avui en dia hi ha moltes maneres de veure i enfocar

leducaci. Lensenyament va evolucionant i va trobant nous camins educatius.

El principal problema amb el que avui en dia es troben les escoles i les

universitats s la narrativa dominant sobre leducaci i la seva gran dificultat

per canviar-la.

Daqu sorgeix que lnica forma dagrupar als alumnes s per edats, que

noms ha de treballar un professor en cada grup, que els llibres de text son la

font prioritria daprenentatge, que lespai de la classe s tancat per facilitar el

control del grup, que els exmens en teoria sn aquell reflex dall que els

alumnes han aprs, que les assignatures separades sn la millor forma

daprendre, que els horaris marcats i definits sn lnica forma dorganitzar el

temps escolar, que la memoritzaci i la repetici sn les millors formes per

estudiar, que els alumnes no tenen inters per res i per aix es diferencien els

millors de la classe, que les famlies no es responsabilitzen de leducaci dels

seus fills, que lescola noms ha de preparar els seus alumnes per anar a la

Universitat. Una gran llista que es va comenar al segle XVI i que est avui en

dia gaireb intacta.

Aix, s una de les coses que explica Fernando Hernndez34 en el seu llibre de

Espigadoras de la cultura visual .

Per al llarg del temps com us he anat explicant, la manera denfocar leducaci

a moltes escoles ha anat canviant fins a crear noves maneres de conixer i

relacionar-se amb el coneixement i els aprenentatges. I aquestes noves

maneres sn les que han marcat les diferncies entre el mtode tradicional

daprenentatge i laprenentatge basat en el Treball per projectes.

El Treball per projectes, s una metodologia que al comenament va sorgir

dalguns corrents de la pedagogia activa.

34

Fernando Hernndez. Espigador@s de la cultura visual. Octaedro. Pgina 9-10


55

Segons PhilippePerrenoud35 : El projecte que sentenia com lescola de

treball, el text lliure, la correspondncia o la classe cooperativa, sinscrivia en

una oposici a una escola autoritria, centrada en un aprenentatge basat en la

memria i lexercici.

Per tant com podem comprovar el Treball per projectes, s loposici al mtode

ordinari densenyament. Amb aquest es pretn fer que els aprenentatges siguin

menys feixucs i aix fer veure als alumnes que el saber pur, no s sempre la

millor opci.

El Projecte de treball sorgeix de la inquietud i el desig de voler saber i conixer

per part dels nens i nenes .Per tant, no s una proposta tancada que ve donada

a partir dels coneixements i les experincies dels docents. s oberta a les

inquietuds de cada infant em el moment evolutiu on es troben.

Tampoc, prenen com a punt de partida lobsessi pels continguts i matries que

els nens han daprendre al llarg del curs escolar, sin tenen en compte el

procs de canvi constant que viu lalumne al llarg de la seva escolaritzaci. Per

tant, el Projecte de treball no est vinculat noms a una pedagogia escolar,

sin tamb a una pedagogia cultural.

Cal fer esment que algunes persones troben linconvenient que els continguts

poden no coincidir amb all que el professor vol treballar. Aix sorgeix un dels

grans trets de leducaci tradicional, que consisteix a finalitzar tot el temari de

cada assignatura, aquest s leix del procs, per tant els professors tenen la

necessitat densenyar i explicar totes les unitats didctiques e

Documents

educacio PROJECTES