Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929- Roda de Ter 2003)

Vinc a dur-te amb la veu un cant d’esperança

Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança que ens empenyen designis de goig i llum, vinc a dur-te amb el cor l'espai que ens reclama si amb mi vols compartir. Tot el que ens espera és el misteri d'un gran mar llunyà i un horitzó sempre distant que just farem molt més clar. Venim de molt lluny i anem lluny encara plens de somnis i llum... plens de somnis i llum...

L’infant i l’adolescent Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter el 19 de març de 1929. Era el segon de tres germans d’una família obrera. El seu pare era manyà torner i la seva mare treballava a preu fet en una fàbrica de filatura de cotó.

Quan tenia quatre anys va començar a anar a l’escola parroquial del poble, pagada pels amos de la fàbrica on treballava la seva mare. Des de petit era aficionat a la lectura i gràcies a això va adquirir molta cultura.

Li agradava molt escriure i als dotze anys ja escrivia poesia.

Era un bon alumne i tenia aptituds pels estudis. Els seus professors creien que podia, fins i tot, fer una carrera universitària a Barcelona. Però aleshores no era ben vist que un jove marxés de casa per anar a estudiar a la capital.

Però tot va acabar quan als catorze anys en es va haver de posar a treballar a les oficines de l’empresa Tecla Sala i Fills, dedicada a la filatura i coneguda amb el nom de “la Blava”.

Era la mateixa fàbrica on treballava la seva mare i, tot i que ell estava al despatx, era conscient de la dura i precària vida dels obrers, tant en l’aspecte econòmic con en el social.

Aquests records els recull en dos poemes titulats La Fàbrica.

Un d’ells parla d’una nena, l’Elionor, que va entrar a treballar-hi a la mateixa edat que ell.

Des de que en Miquel Martí i Pol va entrar a treballar a la fàbrica ja no va poder anar més a l’escola i la seva formació va ser autodidacta, llegia contínuament.

Durant la seva adolescència va estar molt actiu participant en tasques artístiques en el Centre Catòlic del poble, cantant a l’Orfeó parroquial i reunint-se amb companys que tenien les mateixes inquietuds d’aprenentatge que ell.

Entre ell i un grup de joves, que volien ser escriptors, van crear la Penya Verdaguer i va aconseguir que fessin servir el català per escriure.

Com la seva família era de pocs recursos, llegia amb els llibres que li deixaven, sobretot en Josep Clarà, al qual en agraïment, va dedicar un Sonet en el llibre Paraules al vent.

Membres Penya Verdaguer: Emili Teixidor, Esteve Viñolas, Josep Clarà, Miquel Arimany, Miquel Martí i Pol, i Jaume Vilar i Blanch.

Els temes més tractats en la poesia d’aquests anys de joventut van ser: la preocupació per la realitat obrera, la descoberta del món on vivia, el seu poble i, la seva gent.

Per això va començar a interessar-se per altres ideologies, com la marxista, que li ampliaven la visió del món i que van fer que entrés en una crisi personal i religiosa que el va fer fugir del que fins aleshores havia pensat o après de la seva religiositat sentint-se perdut.

El fugitiu A tot arreu sóc nou vingut

i em paren cambra les escales

o bé em malmeto la salut

dormint al ras i no tinc ales.

Sóc fugitiu de no sé on

i he perdut nord i vent i guia

de tant romandre fora món

amb mi mateix per companyia.

(...)

Als dinou anys es va posar malalt per culpa d’una tuberculosi pulmonar, malaltia molt difícil de curar a l’època i que ja li venia d'herència pel seu pare, germà gran i dues tietes. Va haver de passar més d’un any al llit fent repòs.

Com tenia molt temps, va aprofitar per escriure des del llit i per reflexionar sobre la formació que havia rebut tant a casa com a l’escola, i com a conseqüència, va començar a criticar la ideologia catòlica.

A arrel d’això, van aparèixer les obres Porto la tarda recolzada al braç i, sobretot, Paraules al vent, amb la qual va guanyar el Premi Óssa Menor de poesia l’any 1953.

El poeta

Al vint-i-set anys es va casar amb Dolors Feixas, una noia de Roda de Ter amb la qual festejava des de jovenet i que va esperar la seva recuperació per casar-s’hi. L’amor de la seva dona el va ajudar a superar la seva crisi personal i li va donar l’equilibri que necessitava.

La consciència social L’any 1958 va néixer la seva filla Maria Àngels.

A finals dels anys 50 i als 60, va començar a intervenir en molts actes i va participar en els moviments per desvetllar la consciència nacional i recuperar la identitat que el franquisme havia tret al poble català.

La seva poesia cada vegada es torna més vital i el seu compromís amb el món obrer més gran.

(...)

El poble és tu i tu i tu

i tot d’altra gent que no coneixes,

i els teus secrets

i els secrets dels altres

(...)

Va col·laborar en revistes en català com Oriflama i Inquietud, es va unir al moviment Nova Cançó i va cantar amb en Raimon.

Un dia qualsevol

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund

perquè la mort m’arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré, tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l’alè

per afirmar una presència

d’estricte vegetal.

L’ossada que em sustenta

s’endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d’ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

Quan tenia trenta-sis anys, va néixer el seu fill Jordi. Seguia escrivint, però les seves obres no gaudien del suport d’editorials ni de crítics.

Als treta-nou anys, pel seu compromís social, es va afiliar al PSUC.

Amb només quaranta anys, l’any 1970, li van diagnosticar la malaltia que el marcaria durant la resta de la seva vida, l’esclerosi múltiple, la qual provoca la minva de la mobilitat i la parla de les persones.

Tot i això, va continuar treballant a la fàbrica dos anys més, però el 1972 va plegar perquè estava pràcticament immobilitzat.

Conscient de que la situació era irreversible, es va obsessionar per la malaltia i per la mort.

El reconeixement Des del 1972 fins al 1976 va publicar nou llibres. El 1975, gràcies a que la seva malaltia es va estabilitzar, va començar a reposar-se i acceptar les seves noves condicions i limitacions.

Era lector, poeta, traductor, crític literari, escriptor de pròlegs de llibres i participant en la revista de poesia Reduccions, de la comarca d’Osona.

Va obtenir els Premis la Lletra d’Or per El Llarg viatge i el Fastenrath per Amb vidres a la sang. A l’any 1978 se li va dedicar una Setmana Popular que van anomenar Ara és demà, com un dels seus llibres.

L’any 1979 va obtenir el Premi de la Crítica amb l’obra Estimada Marta, obra amb la qual va obtenir el reconeixement de lectors, crítica i institucions públiques.

L’any 1983 li van concedir dues distincions molt importants: la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Traduccions.

Compromès amb el seu país

El 1983, en Lluís Llach va presentar al Teatre Poliorama els poemes musicats de L’àmbit de tots els àmbits, un llibre seu.

A partir d’aquí va començar una gran amistat entre tots dos que ha produït grans col·laboracions en discos i concerts com són: Un pont de mar blava i Porrera.

L’any 1984 va morir Dolors Feixas, la seva dona, després d’una llarga malaltia. En el seu record va publicar el Llibre d’Absències.

(...)

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets

i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m’acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixies,

de persistir quan res no ens és propici.

(...)

El poeta posa de manifest el seu arrelament a Catalunya i la seva actitud davant certes agressions a la cultura del país.

“Per mi, la veritable afirmació de la manera de ser, personal i col·lectiva, parteix d’un arrelament profund en el medi històric i cultural que ens és propi, passa per una posta al dia d’aquest fet i per una autoexigència constant”.

(...)

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I, en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora,

que tot està per fer i tot és possible.

L’any 1985 va publicar el llibre Per Preservar la veu.

Va refer la seva vida i es va tornar a casar amb Montserrat Sans, que li va retornar l’estabilitat emocional perduda.

El 1987 va rebre el Premi Salvador Espriu. I el 1988 el Premi Ciutat de Barcelona.

L’any 1991 va obtenir el Premi de les Lletres Catalanes, que és el més important que pot tenir un escriptor que escriu en llengua catalana.

Al febrer del 1992 va ser designat escriptor del mes i, com a conseqüència, la seva obra va arribar a un públic molt divers, fins i tot a joves i infants.

El 1999 va escriure un llibre de poemes per a infants sobre els menjars i el pas de l’any, titulat Bon profit, i Per molts anys.

Ous ferrats Quan es couen, quins esclats,

els ous ferrats,

fins i tot, si no es vigila,

poden fer alguns disbarats.

I un cop cuits, ben presentats,

els ous ferrats,

se’ls mengen sense ganyotes

fins i tot els desganats.

La seva obra ha estat traduïda al castellà, anglès, francès, alemany i japonès, entre altres llengües. I molts cantants i músics han treballat sobre textos del poeta, com ara: Lluís Llach, Rafael Subirachs, Ramon Muntaner o Maria del Mar Bonet.

Porten el seu nom biblioteques, instituts d’ensenyament, carrers i places de Catalunya.

Mireu-me els ulls

Mireu-me els ulls per creure en el demà que teniu als dits,

sense la llum dels meus ulls clars no hi haurà per ningú

cap demà.

Penseu en mi per créixer en l’esperança d’uns anys millors,

la llibertat que ens heu negat

brilla al fons dels meus ulls encisats.

Sols el poder us tempta

i pel poder us veneu el cor, però la clau d’or del temps que fuig

la tinc jo i és la veu del futur.

Mireu-me els ulls per créixer...per créixer...

El poeta de tots

“...Voldria falsejar la teva absència, i ja em perdonaràs, perquè em convindria un diàleg amb tu que m’ajudés a trobar el to just per presentar un recull del que vam treballar junts, i el que això va generar. Ja saps, quatre composicions llargues, alguna cançó i més d’un centenar de faxos, que d’alguna manera ens varen lligar i entretenir durant els darrers anys d’anar passejant i ensopegant plegats per aquest món. En realitat, somnio la manera de poder tornar a seure rere la finestra amb tu i acomplir pausadament una prometença que ens vàrem fer anys enrere. No en tinc cap dubte, si fossis en algun lloc em donaries la conformitat fent aquell gest tan teu d’aixecar el polze, lentament, cap amunt, com qual els emperadors romans salvaven un condemnat ni que només fos per sadisme. Però malauradament no ets enlloc i aquest és el dilema, perquè ara se’m fa irrenunciable compartir amb tu aquest buscar-nos vint anys enrere”.

Martí i Pol és un poeta popular, un intel·lectual del poble, una persona propera a la gent i estimada pel seu esperit de lluita i actitud positiva davant de la vida. En el llibre Estimat Miquel, en Lluís Llach dóna a conèixer els detalls de la seva col·laboració des del 1982 amb en Martí i Pol amb un rerefons com és la profunda amistat que unia al poeta i al cantant. Les següents paraules són un tast del que hi podeu trobar:

Un dia seré mort

Un dia seré mort i encara serà tarda

en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire

quietament amic, i en el pas d’aquells homes

que desconec i estimo. Un dia seré mort

i encara serà tarda en els ulls de la dona

que s’apropa i em besa, en la música antiga de qualsevol tonada,

o, encara, en un objecte, el més íntim i clar,

o potser en els meus versos. Digueu-me quin prodigi fa la tarda tan dolça i tan intensa alhora,

i a quin prat o quin núvol he d’adscriure el meu goig,

perquè em sé perdurable en les coses que em volten, i sé que algú, en el temps,

servarà el meu record.

La seva obra Poesia

• Paraules al vent, 1954 • Quinze poemes, 1957 • El Poble, 1966 • La Fàbrica, 1972 • Vint-i-set poemes en tres temps, 1972 • La Pell del violí, 1974 • Cinc esgrafiats a la mateixa paret,

1975 • L’arrel i l’escorça. Obra poètica I,

1975 • El Llarg viatge. Obra poètica II, 1976 • Quadern de vacances, 1976 • Amb vidres a la sang. Obra poètica

III, 1977 • Crònica de demà, 1977 • Estimada Marta, 1989 • L’Hoste insòlit, 1979 • Les clares paraules. Obra poètica IV,

1980 • L’àmbit de tots els àmbits, 1996 • Llibre dels sis sentits, 1981 • El poble, 1981 • La Fàbrica: 1958-1959/1970-1971, 1995

• Primer llibre del Bloomsbury, 1982 • Andorra. Postals i altres poemes, 1984 • Autobiografia, 1984 • Cinc poemes d’iniciació, 1984 • Llibre d’absències, 1985 • Per preservar la veu. Obra poètica V,

1985 • Bon profit!, 1986 • Els bells camins, 1987 • Obra poètica/1 (1948-1971), 1989 • Obra poètica/2 (1970-1980), 1990 • Temps d’interluni, 1990 • Suite de Parlavà, 1991 • Les clares paraules, 1992 • Obra poètica/3 (1980-1990), 1993 • Un hivern plàcid, 1994 • Llibre de les solituds • Cinc poemes de possibles variacions

melangioses, 1998 • ABCEDARI. Una joia solidària, 2001 • Haikús en temps de guerra, 2002 • Després de tot, 2002

Narrativa • Contes de la vila de R., 1978

• Obertura catalana, 1988

• Defensa siciliana, 1989

• Joc d’escacs, 1994

• Papers domèstics, 1996

Literatura infantil i juvenil • Hivern, 1978

• Primavera, 1978

• Cada mot, un món, 1979

• L’aniversari, 1983

• Bon profit!, 1986

• En Joan Silencis, 1988

• Bon profit! Per molts anys!, 2000

• Cantata al poble, 2003

• Per molts anys!, 2003

• Quietud, 2004

Crítica literària/assaig • La poesia, encara, 1999

• Papers domèstics, 1996

• Què és la poesia?, 2000

Antologies • Cada mot un món, 1979

• Antologia poètica, 1982

• Antologia poètica, 1983

• Amb sang els compto, 1993

• Degustació poètica, 1994

• Antologia poètica, 1999

• Amb els ulls oberts: antologia poètica, 1999

• Nova antologia poètica, 2000

• Martí i Pol essencial, 2003

• Martí i Pol clàssic, 2004

• Quietud perduda: poesia inèdita i dispersa (1984-2003), 2004

• Antologia poètica, 2004

• Sol de palla trenada: antologia poètica (1951-2003), 2007

• Poesia completa, 2008

• Pensaments (Antologia), 2008

Bibliografia

. www.miquelmartiipol.cat/

. No estem mai sols: conèixer Miquel Martí i Pol, Carme Pérez Arnau

. Paraules al vent, Miquel Martí i Pol

. Estimat Miquel, Lluís Llach