{{

QUADERN DE VACANCESQUADERN DE VACANCES(1975)(1975)

SALVEU-ME ELS ULLSSALVEU-ME ELS ULLS““Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. Salveu-me la mirada, que no es perdi.” Salveu-me la mirada, que no es perdi.”

SI PARLO DE LA MORTSI PARLO DE LA MORT““Si parlo de la mort és perquè em moroSi parlo de la mort és perquè em moroi al capdavall més val parlar de cosesi al capdavall més val parlar de cosesque hom coneix intensament.”que hom coneix intensament.”““Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.No es pot pas demanar més honradesa.”No es pot pas demanar més honradesa.”

D’AQUESTA MORTD’AQUESTA MORT““En tinc prou de morir-me decentment,En tinc prou de morir-me decentment,sobretot ara que ja sé que em moro”sobretot ara que ja sé que em moro”

METAMORFOSI – I METAMORFOSI – I ““De tant en tant la mort i jo som u”De tant en tant la mort i jo som u”““De tant en tant, només de tant en tant, De tant en tant, només de tant en tant, és la mort la que escriu els meus poemes”és la mort la que escriu els meus poemes”

METAMORFOSI - IMETAMORFOSI - IDe tant en tant la mort i jo som u, De tant en tant la mort i jo som u,

mengem el pa de la mateixa llesca, mengem el pa de la mateixa llesca, bevem el vi de la mateixa copa bevem el vi de la mateixa copa

i compartim amicalment les hores i compartim amicalment les hores sense dir res, llegint el mateix llibre. sense dir res, llegint el mateix llibre.

De tant en tant la mort, la meva mort, De tant en tant la mort, la meva mort, se'm fa present quan sóc tot sol a casa. se'm fa present quan sóc tot sol a casa.

Aleshores parlem transquil·lament Aleshores parlem transquil·lament del que passa pel món i de les noies del que passa pel món i de les noies

que ja no puc haver. Tranquil·lament que ja no puc haver. Tranquil·lament parlem la mort i jo d'aquestes coses. parlem la mort i jo d'aquestes coses.

De tant en tant, només de tant en tant, De tant en tant, només de tant en tant, és la mort la que escriu els meus poemes és la mort la que escriu els meus poemes

i me'ls llegeix, mentre jo faig de mort i me'ls llegeix, mentre jo faig de mort i l'escolto en silenci, que és tal com i l'escolto en silenci, que és tal com

vull que escolti la mort quan jo llegeixo. vull que escolti la mort quan jo llegeixo.

De tant en tant la mort i jo som u, De tant en tant la mort i jo som u, la meva mort i jo som u, i el temps la meva mort i jo som u, i el temps s'esfulla lentament i el compartim, s'esfulla lentament i el compartim, la mort i jo, sense fer escarafalls, la mort i jo, sense fer escarafalls,

dignament, que diríem per entendre'ns. dignament, que diríem per entendre'ns.

Després les coses tornen al seu lloc Després les coses tornen al seu lloc i cadascú reprèn la seva via. i cadascú reprèn la seva via.

CRÒNICA DE DEMÀ CRÒNICA DE DEMÀ (1976)(1976) ARA ES DEMÀARA ES DEMÀ

““I esdevindrà. Les pedres i el camíI esdevindrà. Les pedres i el camíseran el pa i la mar, i el fosc renouseran el pa i la mar, i el fosc renoud'ara mateix, el càntic que commou,d'ara mateix, el càntic que commou,l'àmfora nova plena de bon vi.”l'àmfora nova plena de bon vi.”

QUASI AUTORETRATQUASI AUTORETRAT““Tot és concret, i nu, i elemental.Tot és concret, i nu, i elemental.No tinguis por de penetrar el secretNo tinguis por de penetrar el secretd'aquest tendríssim jo que tens als dits.d'aquest tendríssim jo que tens als dits.Confon-te amb mi com jo em confonc amb tu.”Confon-te amb mi com jo em confonc amb tu.”

ARA ÉS DEMÀARA ÉS DEMÀAra és demà. No escalfa el foc d'ahirAra és demà. No escalfa el foc d'ahir

ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.Del gran silenci ençà, tot el que es mouDel gran silenci ençà, tot el que es mou

es mou amb voluntat d'esdevenir.es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camíI esdevindrà. Les pedres i el camíseran el pa i la mar, i el fosc renouseran el pa i la mar, i el fosc renou

d'ara mateix, el càntic que commou,d'ara mateix, el càntic que commou,l'àmfora nova plena de bon vi.l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veusAra és demà. Que ploguin noves veuspel vespre tèrbol, que revinguin deuspel vespre tèrbol, que revinguin deus

desficioses d'amarar l'eixut.desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paretTot serà poc, i l'heura i la paretproclamaran conjuntament el dretproclamaran conjuntament el dret

de vulnerar la nova plenitud.de vulnerar la nova plenitud.

ESTIMADA MARTA ESTIMADA MARTA (1977-1978)(1977-1978)

• Set poemes d’aniversari• Capfoguer• Estimada Marta

ESTIMADA MARTAESTIMADA MARTAIIII

Aquests profunds silencis plens de tu, Aquests profunds silencis plens de tu, aquests silencis clars i vehements, aquests silencis clars i vehements,

tan plens de tu que ja tot hi és sobrer; tan plens de tu que ja tot hi és sobrer; aquesta solitud sense després aquesta solitud sense després

que compartim fins a esgotar-ne els sons; que compartim fins a esgotar-ne els sons; aquesta quietud que vulnerem aquesta quietud que vulnerem

a penes amb els ulls o bé amb les mans a penes amb els ulls o bé amb les mans és un projecte i un acompliment. és un projecte i un acompliment.

Marta, l'embruix de tu m'ha tant sotmès Marta, l'embruix de tu m'ha tant sotmès que ja ni em dol la vida que no visc que ja ni em dol la vida que no visc

i em perdo amb tu per llocs inconeguts i em perdo amb tu per llocs inconeguts i no hi ha espai entre el teu cos i el meu. i no hi ha espai entre el teu cos i el meu.

Arribarem al cor de l'espiral Arribarem al cor de l'espiral ponts a través, sense temor del vent, ponts a través, sense temor del vent,

mars a través, esperonats pel foc. mars a través, esperonats pel foc. Boja com jo, m'escoltes i somrius. Boja com jo, m'escoltes i somrius.

Tots els camins són bons per fer camí.Tots els camins són bons per fer camí.