Embed Size (px)
Citation preview
Nra). 5 AO;d3,640,1 S9689
REVISTA DE MANCOR DE ., LA VALL
-r-rr -x.■, 44.
N -
•
P +, • _
1
_
• :1'17 . f7 -
- –• a....
raw-
trA, '"pt ;9_ 411 ,o)
•— • . _ _ _ . - . . ."- - -
-:-• - , -- -.. u -• a. ' ' \' .,..-yij''' ;-_'• ;.. ■-: A 7'747— ::.-' - ' -
" - ---...-::.- ... II - 0 ', - %.,. • - - - • : , _ _ —.r.- 1..., . f. it 114 JO' 6.11 tI 6 A % •• •• ,,•- ''- --.7— . ...... : ..._ -IV17:.\-: ‘,...,
,.. .4. -.. ......,_u-----
j \ , 0 \b I, 9 ..,,_____ _ _ . -- --__ __,....._-----7_ .--. — ,. --.---i--.- ''''''•----___,,_ _ __ _0 1 - - Ay : r",-...--.7.-- -G.?. 7771 . ; ---,z---"-='.....-- - _ .,._ gir_
SANITA Ill_COE0,4, dilbLallz a7 rartdsta Ococa0 Olarão P1artore00 Va00corrã.
2 MONTAURA
DEL PLAER DE LLEGIRAL JOC D'ESCRIURE.UNA TASCA QUE ENSPREOCUPA A TOTS:FER LECTORS
MONTAURA, Revieta de * moor de la Vall.
REDACCIÓ I CONFECCI0: Grup de mancorins.COLLABORADORS: Tots els qui vulguin.IMPRESSIÓ: "Apóstol y Civilizador", PetraDIP6SIT LEGAL: PM. 3 - 1.988.EDITA:COL-LECTIU MONTAURA,P1. Ajunta-
ment, 1, DP. 07312, Ti. 50.17.76.
Les responsabilitats dels articles recau-ran només damunt de llurs autors.
S., U. M AR
281313200362504865501880
503882
502850500080515004
295050501828.500231505991501776721040500700
Tel1fon Esperança 461112Pons Cultural Europeu 457777
Metge de GuirdiaAmbullnciesDitonsari MunicipalA.T.8.
Urgincies Inca S.S.
Ambulatori Inca S.S.bombers IncaGuardia Civil SelvaGuardia Civil C.O.S.Parr;quia
PoMpes FúnebresEscolesAjuntsment
Protecci6 CivilElectricitat AVARIES
Portada: SANTA LUCIA, dibuix de ¡'artista local Maria Martorell Vallori,Pág.3 I TROBADA DE HAWRINS, --
4 CONICA, Gabriel Fiol Mateu.9L'AJUNTAMENTINFORNA.
10DECANOSTRA„,,JaumeGualMbra,12 AHIR: VICTORIA DE QUI ? I Gabriel Fio! Mateu,14 L'ESPLAI: UNA EXPEDICIn Pk-RICA NEGRA. Grup de Monitors,I5BIBL1OTECA: Activitats. RECORD DE UN POETA. Maria del Carme Valdivielso.16ENTREVISTA:LLOCIAMORANTAMARTORELL I "Rengo".JaumeGualMora.19 TOPONIMIA DOCUMENTADA (6), Gabriel Fio! Mateu,X SALUT: Quê és una alimentació equilibrada?, Isabel Garau,21 ELS LLINATGES DELS MANCORINS (5), Gabriel Fio! Mateu,22 L'ESCOLA, El Claustre de Professors.23 A,P,A, INFORMA, Isabel Garau (Presidenta),24 ESGLÉSIA LOCAL Temps de Pasqua i home nou, Bartomeu Fons Pascual,25TEMPERATURESIPLUGESAMANCORAquelSaurinaVallori ,
ESPORTS, Joan Martorell Vallori,XEDITORIALDELAPREMSAFORANA:CABRERALLME,31 PER LLEPAR-SE ELS DITS, En Joan,
Contraportada: IMATGES D'AHIR: Romeria a Santa Llúcia (6).Comentari d'En Biel de Son Nadal,
MONTAURA 3
I TROBADA DE MANCORINSAmb motiu de les festes de Sant Joan
mos trobarem enguany, tots els que vivim alpoble, junt amb els mancorins i les sevesfamilies -escampats per tot arreu.
L'Ajuntament i la Comissió Organitzadoramos convoca a tots per Dissabte, dia 17de Juny a les 4 de la tarda.
Aquest dia ferem festa, soparemplegats i recordarem el nostre passat.
iMANCORINS!ACUDIU TOTS, VOS ESPERAM.NOTA: Tots els que vulgueu participar,
tant si viviu a Mancor com a fora, apuntau-voscridant al telèfon de l'Ajuntament 501776(de 8 a 14 hores), abans del dia 10 deJuny de 1989.
Allà a més vos donaran informació i elprograma detallat.
MANCOR DE LA VALLFESTES DE SANT JOAN 1989.
4101
4 MONT AURA
MUUMUU
GENER
El dia de Cap d'Anys'obri al públic l'expo-sició de Bonsais i RamsSecs al Casal de Cultura,realitzats per Pep SeguiFina Estrany respectiva-ment. Estava organitzadaper l'Ajuntament.
Dia 7 mori als 68 anysd'edat. Eleonor RieraSampol de Cas SabaterGros. Descansi en pau.
.Dia 9 es produí l'óbitde Benvingut -ReynésSintes, de Cas Mercasi.Contava 70 anys d'edat. AlCel sia.
La festa de Sant
Antoni, comptà, com és de
costum, amb bona partici-
pació popular. Basta dir
que al sopar vora el
foguerõ es serviren més detres-centes cm quanta ra-
cions. El ball que seguí a
Can Bernat tombé estiguémolt animat.
El dia 12 es declarà unpetit foc _ al Café de CanBernat, sembla que perinflamació --d'un liquiddestinat a encendre Iles-calf a-panxes. Hi acudirenels bombers del Serp-
-reisal, per -6 els veïnatsja havien apa gat lesflames. Les destroces noforen gaire importants,encara que hagué d'estartres dies tancat- als seusclients.
El dissabte dia 14 ihagué al Casal de Culturauna vetlada musical orga-nitzada con juntament pelsAmics de la Tercera Edat il'Ajuntament. A la primerapart actuà l'AgrupacióMusical "Nuevo Amanecer"de l'INSERSO de Av. Ar-gentina (Ciutat), dirigitsper Joan Huguet. A lasegona part fou la "CoralBrotet de Romani" la queactuà baix la direcció deTomàs Oliver.
Després de la deva/ladadel corb es feren lesbeneides, otorgant-se elssegüents premis:-Premi a l'animal de raçaautóctona irle s pura: el caque portava en GuillemGual. *Premi a l'animal de mésinterés ramader: el ca queportava Na Maria F.
MONT AURA 5
Moranta Martorell.Premi a l'animal de mésinterés agrícola: el mulque portava N'OnofreBona fé Alba.Primer premi de carrosses:L'oest Americà. Segonpremi: Els cotoners delSud. Tercer premi: Elsximbombers Quart premiS'agrer d'esclatasangs.Cinque' premi: Els peda-cers. Sisè premi: Taxi,Sete premi: El tractoretde taronges.A més es donà un premiespecial al corb que tantparticipa a la festa.
FEBRER
El dia 2 morí a Inca elmancorí Bernat OliverVallori, de Can Suau.Tenia 80 anys - d'edat.Descansi en pau.
A partir del dia 2començà a oferir els seusserveis l'assistentasocial que té contractadal'Ajuntament. Tots elsdimarts i dijous, de les17 a les 20 hores, es a lacasa de la vila per oferirels seus serveis referentsa qualsevol problemàticasocial.
Els Darrers Dies, queenguany han estat moltprest al calendari, forencelebrats al nostre poble,el dissabte dia 4 amb unball de disfresses amenit-zat per En Joan Cifre i elseu conjunt. En el decursdel mateix s'entregarenels segúents premis:Millor comparsa: El Grupde Pallassos. Millorparella: La formada perGui//em Amer i AntoniaMartí que anaven vestitsd'indostânics. Minor dis-frès individual a Antônia
M. Martorell que anavad'elefant. Premi especialinfantil al grup formatper Antònia Reus, Magda-lena Coll i Catalina Mora.
El diumenge dia 5 hi haguéla popular Rueta Infantilque recorregué la poblacióamb l'acompanyament de laBanda Municipal de Corne-tes i Tambors de Búger.
Com es tradicional eldilluns de Carnestoltes escelebrà a Can Bernat¡'evocador Ball dels Ca-sats, amb l'exit acostumat.
El dia 16 moll AlfredoDe Merens Escalas a l'edatde 68 anys. A la sevaesposa Catalina Suau,filla Victdria, gendreGui//em Martorell, nets idem4S familiars els donamel mês sincer condol.
.E1 dia 21 es produí unfoc - forestal a Son Tomeu,prop de Santa Llúcia. Fouapagat en un parelld'hores pels bombersd'Inca i Llucmajor, alsquals ajudaren personaldel Secoma. Es desconeixenles causes del seu origen
l'extensió cremada foupetita.
6 NONTAT.;AA
El dia 23 nasquéBernat, primer fill delJove matrimoni format perJordi Martorell Va//or,Maria Flux‘i Corrió.Enhorabona!.
El dia 24 morí, al'edat de 81 any's,Bernardi Martoreil Mateu,de Can Xantis. Havia estatel darrer saig de l'Ajun-tament de Mancor. Els seusfills Gabriel, JoanJoana i demés familiars,rebin el nostre - més_sincercondol,
El mateix dia 24 esclogueren al Casal deCultura les conferenciesque donà el Sr. Pere RayóBennâsser, professor d'Histõria de l'Institut Beren-guer d'Anoia d'Inca, 'queformaren un cicle de cinccapitols dedicats aexplicar la história de
Mallorca, des dels primerspobladors fins als darrersaconteixements histõrics.Foren seguides per un grupnotable de persones quemostraren el seu interésen conèixer millor lesnostres coses.
MARÇ
El dia 6 començaren lesobres d'alineació delCarrer Montaura, suprimintel sortint que formava lafinca So Na Piana.L'import de les mateixes
.r'ore o a càrrec delpressupost ordinari del'Ajuntament.
Ci dia 11, dins el illCicle Quaresma l de Cant
que patrocinaConsell InsularMallorca en co!.1abor3t:/.3de ia Caixa ae Balears "SaNostra", tingué floc alCasal de Cultura, unconcert a càrrec de laCoral Sant Jul,à deCampos. Del programa,compost de peces musicalsde carâcter religiós, esdestacà especialment latitulada "Tenebrae factaesunt" de Narcís Casanoves.
El dia 17, excursiódels Amics de la TerceraEdat, en el curs de laqual visitaren les seusdel Conseil Insular deMallorca i del ParlamentBalear, essent complimen-
MONTAURA 7
tats pels respectiuspresidents. Després dedinar al Poble Espanyol, ala tarda visitaren elCasteII de Bellver, ontambé foren obsequiats perPajuntament ciutadà. Hicol.laboraren l'Ajuntamentde Mancor i la Caixa deBalears "Sa Nostra". Se"44,-
El dia 18, PAssociaciôde Pares del Col.legiPúblic INONTAURA organitzàuna conferência a chrrecdel nostre col.laboradorJaume Gual Mora que tractàdel tema tan actual com ésel fracàs escolar.
l'encontrada. Aix!. mateixdestacà Pactuació. del . corparroquial. La romeria aSanta Llúcia de la TerceraFesta de Pasqua, es féuamb un temps mês estivalque primaveral. Després depujar-hi la Mare de Deu dePasqua, es celebrà unamissa concelebrada perdiversos sacerdots,pronunciant el sermóMn.Josep Roig, donant al'auditori una VIS/C5
alhora poètica históricade la diada del pancaritat.
Seguiren carreres dejoies, concurs de paelles
Dins la primeraquinzena del mes de Marçs'ha instal.lat clava gue
-res i s'ha renovat latuberia d'aignes potablesal Carrer des Cine, obresque corresponen a unprojecte més " amplid'asfaltat, clavegueram ienllumenat.
La Setmana Santa queenguany ha estat Primeren-ca, s'ha desemvolupat comés costum els últims anys,destacant ¡'assistência defeels a la benedicció deRams, devallament des deSon Tomeu i processo de
7.=
METGES DE GUARDIA17M l D R. PAIIIVOLS 50 11 12
Dos 95. CUADA.
13 14 II 1817 II 111 Ora. L FAIREOAT22121 ===== Dr. R FARIICUI17 26 ta 30 31 I 7 Dra. 0.001.
ISOVERMAEMMM
8
1, a la tarda, un agrada-ble espectacle musical icoreogràfic amb l'actuaciejde D.Ilanuel Vita/ler, elGrup d'Esplai S'Estel itots els espontanis quevolgueren sumar-se a Iabulla.
El mateix dia 28, al'horabaixa, a l'Ajunta-ment es feu extracció desang per la Germandat deDonants. A causa del diafestiu no foren tants elsqui hi acudiren com enaltres ocasions, per -6 aixímateix vint-i-un mancorinsdonaren part de la sevasans en benefici dels que-la puguin necessitar iaixò sempre_ és i seràdigne de cesaltar..
GABRIEL FIOL MATEU.
NEALYAK
MUDLNNJ ISO
Dr. R. 0ARFO1L1111 10 11 12 13 14 Dra. IL 0140111
14 14 17 le 14 10 21 L FAIRWAYMMMMM 27 al Or. 8fAIWOOl13
MLIOLL II 21 J VID1 418758 Dv R. 1.12101.1310 II 12 13 14 16 16 Caa M. OJADRt17 16 vows, sin Ora. L FA5RE04711. MI NI 27 OD 22 MO 0. R. FARP10.11
=== SiVil/SIRE
10 D. R. FARRIOLII11 12 13 14 15 1 8 17 Dra M C1.413111II le 20 21 22 23 N Dra. L FAERFOAT25 26 27 21 29 30 1 Dr. R FARROW
30 31 1 2 3 • 5 Dra. L FAHRECIAT6 7 3 9 10 II 11 D. R. FARROOLS13 14 15 te 17 16 19 Dra CUADRI20 PI 22 23 24 25 24 Dra. L Far/RV:1AT
za 20 1 2 3 Dr R. FAPIRKX3
LLLL FAIIRE4147
10 11 12 13 14 12 14 Dr. FAIIIVOLS17 14 16 20 21 M23 Dn. 14. CLAMsissevrassas L2047
ANYla al
4 On CUADRI 1511 Dra. L 22•221214T
II la s. ss is 11 is or. M. 8.8S12 SO 21 22 23 34 25 Dra. 1/1. 01.131111111VIIIIIIIII I I 04 341111153137
SAMMMM Ill 01. 95 01411•5
• 7 • • 10 11 IS IS 01S.LPT18 16 11 77 sa 15 sa or. FARP•OLS912323243021V22 2. 26 26 77 Ora bl 0./.13RiM ID M $I 1 I 3 Dr. L fa/MOAT
OCTANEL 1221 J VS02 3 • 6 6 7 Ors I2 MAORI▪ 10 11 12 13 14 15 Dra. L FABFIEGAT
1017 14 le 20 21 22 0 R FAR/402123 24 25 26 27 26 22 Ora CUADFI
DEILISDIVEL NNJ VID• 6 • 7 10 Ora M 0.11.01111 12 13 14 16 16 17 Dow L FABRECIAT16 Ill 30 siss2su Dr. M. F01123211721213031 DKR C1.14.DR
MONTAURA
Adrer,a Dr. RICARDO FARRIOLS: C/ M Caballer, n.• 5 - MANCORdelis Dra. LUISA FABREGAT: C/. Dezcallar, n.° 9- SELVA
metges Dra. MARIA CUADRI: C/. Estelnch, n. 0 4 - SELVA
SER VEIS D'URGENCIES: . TELEFONAR A IONIC NUMERO
28 1 3 1 3 . BUSCA -688
DISSABTES, DIUMENGES I FESTIUS INCLUITS:
De les 14h. del dissabte tins a les 9h. del dilluns
DIES FEINERS: De les 17 h. tins a les 9 h. del dia sesaient
LES GUARDIES SON EXCLUSIYANENT PEA URGENCIES,ELS MALALTS NO URGE-NTS SERÁN ATESOS EN MORES DE CONSULTA
Per nosaltres,els méspetits son eis més grans.Donani la m5 als ajuntaments.construirn Mallorca plegats.
'14VCO'NSELL IS1LAK DL MALLORCA
ES CASTEL:. D A-ARC'
MONT AURA 9
L ' AJUNTAMENT INFORMA
PLENARISOrdinari, 29 de • Desembre de 1988•Són presentades, examinadestrobades conforme les factures i rebutsde pagament que integren la relaciómensual de .._pagaments nro. 11/88 perl'import de 2.638420 ptes.
Es concedeixen les següents llicèn-cies d'obres: Mr. Joseph Boatlany.
S'aprovà la primera certificaciód'obres "Adequació dependêncies anexes aIa Casa 'de Cultura" per l'import de926.215 ptes.
S'informa favorablement una peticiód'ajuda al Patronat de Vivenda Rural.
Són presentats pel Batle els pro-grames per a cada una de les festes deSant Antoni i Carnestoltes i de confor-mitat als mateixos s'acorda la sevaaprovació.
El Batle informa dels següents punts:La Conselleria de - Sanitat ha conce-
dit un miliõ de pessetes per mobiliaride la 3a - Edat.
Havent-se jubilat l'aparellador mu-nicipal seria convenient fer-li un sopard'acomiadament.
Ordinari, 27 de Gener de 1989Sõn presentades, examinades i
trobades conforme les factures i rebutsde pagament que componen la relaciómensual de pagaments nro. 1/89_. erl'import de 1.167.518 pts.
S'acorda adherir-se al Patronat del'agrupació prosubnormals de la Comarcad'Inca, així com a pagar la quantitat-que ens correspongui com associats.
AI mateix temps s'acorda sol.licitar
un préstec a retornar en 15 anys i a un5/ d'interés al Patronat de la Vivenda
Rural per al fi abans indicat.S'acorda sol.licitar una subvenció de
1.500.000 pts per a .dotar de mobiliari
les dependències anexes al Casal de
Cultura a la Conselleria Adjunta a
Presidència.S'acorda sol.licitara la Conselle-
ria Ad junta a Presidência una subvenció
de 2.032.000 pts per reposicióde
mobiliari de la Casa Consistorial.
S'acorda oferir als veins d'aquestavila - el- - servei d'un assistent social _quecomencarà - la- seva tasca el proper dia 2de Febrer.
S'acorda sol.licitar al CIM unasubvenció de 125.000 pts per al Curs denatació.
S'acorda convocar als habitantsd'aquesta • vila a una reunió que tindràHoc el proper dia 18 de febrer per aconfeccionar el programa d'actes de lesfestes Patronals d'aquest any.
Ordinari, 4 de Febrer de 1989S'aprOva la relació de factures i
rebuts 2/89 per l'import de 1.686.859pts,
Is concedeix la següent llicènciad'obres: D. Guillem Amer Alorda,
S'aprova • la rectificació del padrómunicipal- d'habitants a 1/1/89 comptantel poble amb 948 habitants de dret.
S'acorda dur a terme el II ConcursFotogràfic Mancor de la Vall.
Sobr_e l'acord de Secretaria s'acordalimitar a 40 hores els cursos, sensetraslladar aquest requisit als semi-naris, jornades i similars.
S'aprova la liquidació del pressupostcorresponent a l'exercici de 1988.
10 MONT AURA
DE CA NOSTR
Abril.
La lluna nova entra en Aries el
Adia 6 a les 4h. i 8m. Hi haurà vents va-
•riables amb pluges i calabruix.
El quart creixent comença en Can-
cer a les 23h. i 48m , del dia 12. Es pro-
duiran pluges.
La lluna plena o vella comença a
Escorpí a les 3h. i 48m. de dia 21. El
temps sera varible.
El quart minvant entra en Aquari a
les 21h. i 21m , de dia 28. Temperatures
agradables durant el dia.
El llum, la llum. El pols, la pols.
Segons el gènere que donam a a-
questes paraules, expressam distints sig-
nificats.
Llum: Masculí, "el llum", vol dir
"qualsevol utensili per a fer llum", (el
llum d'oli). Femení, "la llum", significa
"aquella forma d'energia que ens permet
veure les coses", (la llum del mati fa
fugir les tenebres).
Pols: Masculi, "el pols", vol dir
"batec arterial que es sent en la unió
del puny amb l'avantbraç" i també "La
part lateral del cap, entre l'orella i ei
front" (castellà "sien"), (no li trob el
pols, s'ha pegat un cop al pois). Femení,
"la pols", significa "multitud de parti-
cules que poden ser trasportades pel vent
per ésser molt petites" (la casa_ esta
plena de pols).
-Curiositats. -
Mallorca, així com la veim avui,
ed- l'aspecte geològic, és recent. Pareix
que no hi ha terrenys de l'era Primaria;
la part més antiga, que correspondria a
la Serra principal, seria de l'era Secun-
daria, amb petites afloracions del Tria-sic a terrenys de Sóller, Alcúdia i Arta.
La plataforma central pertanyaria al Mio-
cé (Terciari Mig). El Raiguer, a peu de
la Serra, des de Sa Pobla ar Inca i Palma,
seria conseqüència dels alluvions quater-
naris.
La lluna, el temps i el camp.
Hem passat les festes de Pasqua,
que enguany han estat molt prest. Enfilam
el segon trimestre de l'any que ens tras-lladarà a les festes patronals del nostre
poble, Festes de Sant Joan Baptista.
En el quart creixent es poden sem-
brar tota classe d'hortalisses, tal com
també es pot fer fins al mes d'agost. Es
poden empeltar d'escudet els préssecs i
els presseguers.
En el quart minvant es pot comen-
car a regar el blat, civada i ordi a les
terres més seques i calentes.
Fets i esdeveniments. Dia 1 es
compleixen cinquanta anys del final de la
Guerra Civil, aquest dia, en temps del
General Franco, de forma partidista, es
deia de "la Victoria". Dia 5, Sant Vicenç
Ferrer, qui va predicar a molts d'indrets
de Mallorca. Dia 23, Sant Jordi, es cele-
bra el dia del llibre perquè tal dia va
morir en Cervantes; però a Catalunya és
costum regalar una rosa a la persona es-
timada. Dia 25, Sant Marc, patró de Si-
neu. Dia 27, la Mare de Déu de Monserrat,
festa de la Moreneta a Catalunya.
A Santa Maria del Camí és fira eldarrer diumenge del mes. També, en aquest
mes, tenen lloc els Concerts de Primavera
a Ciutat, la Fira Agricola i Ramadera aSanta Eue-lia, el Cinturó cilcista de Ma-
llorca i la Fira d'abril a Santa Margali-da. A Menorca té lloc la Setmana d'Òperade Maó.
Maig.
La lluna nova comença en Taure a
les 12h. i 21m. de dia 5. Temps avalotati de molta pluja.
El quart creixent entra en Lleó_
dia 12, a les 14h. i 54m. Bon temps, peròhumit.
MONTAURA 11
La lluna plena o vella comença en
Escorpí el dia 20 a les 18h. i 51m.
Augmentaran les temperatures.
El quart minvant entra en Peixos
el dia 28 a les 4h. i 36m. Cels clars i
temperatures en augment.
En el creixent de maig és un temps
bo per brescar les caeres i emparellar
els bocs i els mardans. També es bon
temps per rascar el safrà.
En el minvant és el millor temps
per coure les teules, rajoles i demés o-
bres de fang. Convé llaurar els camps que
s'han de sembrar a la tardor. En els
llocs de més fred es poden sanar els ve-
dells.
Fets i esdeveniments.
Comença el mes amb la Festa dels
treballadors, el dia 1. El dia 4 és la
festa de l'Ascensió, dia 14 la de Cinqua-
gesma o Pasqua granada i dia 25 la festa
del Corpus.
El primer diumenge del mes té lloc
la Fira de Sineu i a Búger es celebra la
Festa des Jai. Durant el mes es celebren
moltes més fires a distintS indrets, en-
tre d'altres a Manacor, Lloret, Sence-
lles, Binissalem, Ses Salines, totes
elles de caire agrícola i ramader. A Fe-
lanitx té lloc una Fira d'Artesania. A
Ciutat de Mallorca es celebra el premi de
la Comunitat Autònoma de carreres al Trot
Enganxat. :
Juny.
La lluna nova comença el dia 3 a
les 20h. i 28m. en Gèminis. Temps ennuvo-
lat i
El quart creixent entra el dia 11
en Verge, a les 7h. i 34m. Temps molt a-
valotat amb xàfecs.
La lluna plena o vella comença el
dia 19 a les 7h. i 32m. en Sagitari. Hi
haurà temps torment6s i variable.
El quart minvant comença en Aries
a les 9h. i 44m , del dia 26. Cel ennuvo-
lat que alternarà amb dies clars.
L'ESTIU començar quan el sol es-
tigui en Aries el dia 21 a les 10h. i
29m.
Fets i esdeveniments.
La festa més important per tots
els mancorins, és la Festa de Sant Joan,
Patró del poble. Dia 29, és la festa de
Sant Pere. Dia 30, Sant Marçai, advocat
contra el reuma.
En aquest mes té lloc la fira
- agrícola d'Andratx. També el Festival de
Música de DeiA. A l'illa d'Eivissa es ce-
lebra la mostra de la Moda Adlib.
Al nostre poble ja s'estant prepa-
rant des d'ara les festes patronals. En-
guany hi haurà un acte molt emotiu si a-
conseguim reunir, el dissabte dia 17, el
major nombre "de mancorins possible, que
resideixin fora del poble. Segur que tro-
bareu més informació d'aquest acte a les
pàgines de la revista.
Acaba aquest mes el curs escolar,
els bons estudiants recolleixen el premi
al seu esforç- i-els estudiants més pere-
sosos les seves corresponents carabasses.
Jaume Gual Mora.
12 MONTAURA
AHIR voizTrbuRoA [DE QUA?
El dia primer d'Abri l d'aquest any, escompleixen els cinquanta anys del'anomenat, fins a l'esdeveniment de lademoáràcia, "DIA DE LA VICTORIA". Passatja mig segle des d'aquella data irestant solament una poca calivada entrecendra del règim totalitari que sorgíd'aquella victòria, no estarà fora deHoc fer un balang, realment macabre, deles vides de mancorins que forentallades per la ferotge falcella de laGuerra Civil 1936-39. E 1s anotam enl'ordre cronològic en què es produí llurdecés dins el remolí de violència queengendrà aquella lluita fratricida.
MIGUEL MORA COLL.- Quan esclatàrevolta era soldat que feia el servei alNord d''Africa. Desaparagué sense queels seus familiars durant i després dela guerra, poguessin esbrinar les cir-cumstàncies de la seva desaparició.Alguns afirmen, sense que hagi pogutésser provat, que el cos on estavadestinat, per no haver-se volgut sumaral "Movimiento", fou aniquilat.
SIMO REYNES SOLIVELLAS.- Sacerdot delsMissioners dels Sagrats Cors, conegutspopularment per 'capellans de Lluc'.Quan estellà la guerra es trobavaexercint el seu ministerial Santuaridel Coll, de Barcelona; antic prioratbenedictí de Funt-Rubia que regentava lacongregació mallorquina des del 1.929.Fou capturat, junt amb _altres companys,per un escamot d'incontrolats quel'assassinaren el 23 de Juliol de 1.936.
FRANCESC DARDER MATEU.- Primer mancorímort al front. Morí el 17 d'Agost de1.936, combatent les forces republicanesexpedicionàries que baix el comandamentde 1 capità Albert Bayo, haviendesembarcat a la matinada del dia abansa Porto Cristo i a altres indrets de lacosta de Manacor-. El seu funeral escelebrà el 12 de Setembre, f ou solem-níssim. Se li dedicà l'actual plaqa del'Ajuntament al considerar-lo com elprimer mort per la causa, però que enrealitat ja era el tercer.
PAU CRESPI VILLALONGA i RAMON CRESPIRIERA.- El primer, natural de Llosetaperò casat i resident a Mancor, fou elpresident de la societat esquerrana "LaEsperanza del Obrero" que havia estatinscrita al negociat d'associacions delGovern Civil el 4 de Juliol de 1.931.Fou nomenat president de la ComissióGestora que el Govern Civil impossà aMancor i que prengué possessió el 18 deMarÇ de 1.936. El segon, fill seu, tambéera gestor de la mateixa. El 20d'Octubre de 1.936 a mestre Pau, durantla nit, se l'emportà un escamot . defalangistes. Al demanar el seu fillRamon si els podia acompanyar,digueren que sí. Ambdós foren assa-ssinats a la costa de Tofla al camíentre Lloseta i Alara.
MONSERRAT VALLORI ROTGER.- Era soldatdel Regiment d'Infanteria de PalmaNro.36. Morí a un cap de pont, prop deBalaguer (Lleida) el 23 de Maig de 1.938.
JORDI SAMPOL RIERA.- Havia estat regidordel consistori de Mancor formant part dela minoria esquerrana entre el 10 deMaig de 1.934 fins el 18 de Marg de1.936 en què una Comissió . Gestora,nomenada pel Governador Civil, es féucArrec de l'Ajuntament. Precisament fouJordi Sampol qui a la sessió del 4 deMarg de 1.936 propos5 soLlicitar algovernador la substitució deiconsistori, elegit democràticament peruna Comissió Gestora esquerrana. A lasortida del sol del dia 23 de Juliol de1.938 fou afusellat al cementen i d'Inca.Havia estat condemnat a mort per unConseil de Guerra celebrat a la casernade dita ciutat per la seva actuació afavor del Front Popular.
ANDREU MARTORELL FONTANET.- Morí el 22d'Agost de 1.938 prop de Gandesa(Tarragona) durant la batalla dita del'Ebre. Era soldat del Regimentd'Infanteria Palma nro. 36.
JOAN MATEU COCH.- A la mateixa batalla ial mateix poble que l'anterior, hi moríel 9 de Setembre de 1.938.
CORREO IIIE NAOMI =.iN000013.1 I 1010.011.0.3.1 I■1000. I 1,111.0
LA • 0. 01, 0M A AO VICT0.04 .0 W nnIIttnan, Ma■Onat. Ian
Anteanoche, el último Parte OficialnLa gu rr r •
El Caudillo se dirigirá de un momento a otroa todos los españoles
0004,, 0+ 04. 00-.,000-0. 00 ,0-00,.... ‘ 0 , 0 ..-....0. ...., ..., 0 041 ........ 0.. 00 ....., 0 21,40-0.0,Liege) la pazils En el día de hoy, cautivo ;de la q y desarmado el ejército rc-
Militarmente,.. el triun- ,
Victoriá :1;4: jo, han alcanzado las tropas .. Caudillo1 o total. limo. * 1.1.^i' ' '',. 44.A1.-., Burgos. -- La lecture del
manta, emotive. y dosarena- '4 .2'111. nacionales sus últimos ob- ., 111400 wt.. de irv0r. en
• .10.0 . ia roti2.06 de S. E. el Je-
d* .el ejarcito rojc•. ha tie• ::
'.. et t , , 'etivos miliares.mina& 6 queers. " 'I."). t ,:, f.e d..moce) E;6....clo. fur de into.-
La paa victor... pera _.., El CAUDILLO, que pee
bacer posible 6 cual entre- .,.
r"
dkuoeturunte au •)- I '., La guerra ha terminado.Burgos, 1.° de Abril de
1939. Aiio de la Victoria. f.El Generalísimo, FRANC O.
• ,freac0, el artifice ge-
'414 .el forjahor troue de la
.
En la resi-dencia del
;ado-Amigos y enemigoe de
all.cle la. ha. 0II P."
durante ca.: tr.ob. de lo que laa tie-
.. de nuestII Esp.".e au-
narlia, ken nab& Ia fono. -
t. noticia por la miama
yea rpm â e, en mt., di, a
con aerestidIII y joist.-
.. tie encrio nuatros ma-
moan. eolc1.1.
hen rencian, la yea del
¡Vuelven las bonderas victoriosas!
Así fue dado el Ultimo Parte, ear,* • I. be 8.00 1. 0. 01 ra. I ...b., 4
6 carnpafia y natal. al co-
rriente de lo que ocunia an
Ina frenteanscuchó el Par-
t. oficial aurrrito prerniarna y que notificaka almum& enter* el triunfo
se el urnpo de beta!).de 6 eau. de la Reliriónde la Petri..
El in.asp.sble CE-
NERALISIMO de nuns-ten glotri.o Ejercito,
autent• es4507,01
unante del hog.: limbodel mareo austere de la in.tnnidad familiar.judo 1e su eapoa. dons
MONTAURA 13
MIQUEL RIERA SAMPOL.- També a la batallade . l'Ebre, al municipi de Batea(Tarragona) morí .aquest soldat delRegiment San Marcial nro. 22, el 23 deSetembre de 1.938.
JOAN GUAL FIOL.- Soldat de la companyiade màquines de la "Tercera DivisiónFlechas Verdes". Fou ferit a Albi i morí
lloc de socors de Cervià (ambdós
municipis
de la comarca de lesGarrigues, provincia de Lleida) el 9 deGener de 1.939.
MATEU GELABERT SAMPOL.- El comenÇamentde la guerra el trobá residint al poblede CAnoves(Barcelona). Incorporat al'exér cit republicà, desaparegué durantla retirada cap a la frontera francesapel Gener de 1.939.
Vist que a un poblet com Mancor forendotze els morts causats per lafratricida lluita, a la pregunta amb quèhem encapçalat aquest article sobre dequi era la victòria de Pu d'Abril de1.939, sols hi podem respondre, que dela MORT.
4/)
-L..e..3.00 major. ka Der *
abriMa teu. aattmefeeeweepFiol
Cot 7, C70. .,:00Ge, WO, ;i/GO.
14 MONTAURA
L'ESPLAIUNA EMPEEEDDEOT5 A a_ 9MFBROCCA B\ICEGERA
No, no vos regireu, aquest encapçala-ment sembla el d'un diari sensacionalis-ta.
La nostra aventura fou molt méssimple. El que férem fou una aventurad'aficionats sense capell. Si la paraula'expedició' la canviam per 'excursiõ' i'Africa Negra' per 'Safari de Manacor'queda així la cosa: EXCURSId AL SAFARI.Però podem pensar que les emocions forentalment d'intenses.
Partirem una trentena d'aventurers avisitar feres salvatges, lleons, monees,elefants, i tot el que enmig del camí esposás.
Cap a Manacor ja som partits a veurenoves terres. Amb les motxilles benprovistes de queviures per passar eldia. I fins i tot qualque espavilat duiauna bosseta de cacauets, dispost a fercontenta més d'una moneia.
Entre cançó i cancõ arribàrem aManacor,terra de perles precioses icoses meravelloses i màgiques. I, comels bons expedicionaris, férem una atu-rada a la plaça per recuperar energies.Tot eren entrepans i Ilaunes queguaitaven de les motxilles. Amb la panxaben atesa continuirem la nostra marxeta.
Ens anivem acostant ja al llocindicat. Trepitjant asfalt i més asfaltarribàrem a un gros portal, amb duescabanyes de troncs i carritx, com lesd'una tribu africana. I enmig un portende troncs amb un rètol a la partsuperior que deia així: RESERVA AFRICANA.
Aquell era el nostre destí, lloc onpodríem veure complertes les nostresambicions aventureres.
Tots estivem una mica nerviosos ieufòrics. Tant era el nostre entusiasmeque fins i tot a un tranquil moix queper allà es passejava, el confonguéremamb una ferotja, negra i lluenta pantera.
El safari ja havia començat i lanostra tasca era badar els uns de pinteen ample.
Els primers supervivents d'aquellaespessa selva foren uns pacifics anti-lops que ni el bon dia ens donaren. Unsmetres més endavant destriirem, deienalguns, someretes retxades; per suposatpensaven bé, zebres. Després, unsanimalets prims, .amb les cames i el collllarguissims i la cara dibuixada; efe .c-
tivament girafes.Gallines gigants! que davant qual-
sevol perill amagaven el cap dins laterra, per ventura les més agradoses,iestufades no en parlem!!!
Unes aus de color rosa, per estranyque us sembli, que sense gens ni micad'esforç es sostenien amb una sola potadins un petit I lac.,. o més bé era unbassiot?
Els que si vivien dins un bassiotesti'vat de fang eren, uns animalots gransi grassos amb la cara no massa agradosa.Els 'entesos' els anomenaven 'hipo-pòtams', fins i tot el nom és xistõs.
Per suposar no podia faltar aquellanimal tan familiar "...que en • bicicletava, té una coa per darrera i una trompaper davant".
I les protagonistes de la nostra granaventura: les moneies! que sensedonar-nos compte s'enfilaren per damuntel sòtil de l'autocar, per les fines-tres, pels vidres, per tot n'hi havia!.I no vegeu la fam que tenien. Els pli-tans no tocaven voreres, fins i tot laclovella; taronges, cacauets, no esveien passar! I més n'hi hagués hagut, •més n'haurien menjat.
A qualqun li agradaren tant que voliadur-se'n una a casa seva, però elproblema era on tenir-la.
Estivem fets uns autèntics explora-dors de l'Africa Negra! Només faltavenuns quants negres amb les llances al'aire i la cara pintada.
Però tot arriba al seu fi i era horade continuar el nostre camí. L'expediciócontinui la seva ruta visitant el petitzoològic i pels exploradors aquàtics
l'Aquirium,... peixos i més peixos!!!Tant ens agradi allò que havien vist
que entre tot pensivem construir unpetit safari al nostre poble, si és benvist per tots.
A més, animalets no en faltaran!!!
Pollets, gallinetes, perdius, ropits,puputs agrairiem la vostra col.laboració!
GràciesGrup de Monitors
MONTAURA is
BIBLIOTECADurant el mes de febrer i organitza-
des per aquesta biblioteca amb col.labo-ració amb l'escola de Mancor es duguerena terme unes xerrades sobre el tema"Història de Mancor: de la Prehistòriaal moment actual", destinades als alum-nes de 7é i 8è d'EGB, amb projecciõ dediapositives. Foren impartides pelnostre historiador local en Biel Fiol,al qual volem agrair des d'aquí la sevaamable i desinteresada col.laboraciõ.
El passat dia 14 de març rebérem lavisita de l'escriptor mallorquí Gabriel
Janer Manila que vingué convidat
peraquesta biblioteca per- tal 'de
fer una
xerrada als alumnes dels cicles mitjàsuperior de la nostra escola.
Després . de Visitar tota l'escola, elsalumnes de 7è i 8è mostraren al Sr.Janer Manila l'extens treball que damuntIa seva obra havien preparat. A con-tinuació i després d'una breu introduc-ció l'escriptor va respondre a totes lespreguntes que els nins havien preparatdamunt la seva tasca d'escriptor i laseva obra.
L'experiência fou molt interessantper a tots i els nins quedaren encantatsamb aquesta 'visita del Sr. Janer Manilael qual abans de partir rebé un obsequidels alumnes.
Hem de destacar que aquesta activitats'ha pogut dur a terme gra- cies a lesgestions i ajuda rebudes per part delCentre Coordinador- de Biblioteques delCIM.
...En Gabriel Janer Manila, nat aAlgaida l'any 1940, és un dels millorsescriptors de la literatura catalanaactual. Ha publicat més de cinquantallibres, gairebé de tots els gèneresliteraris: novel.la, assaig, tea•tre,
periodisme, divulgació històrica, lite-ratura infantil i juvenil. Compagina la
seva tasca d'escriptor amb la docência,donant classes actualment a la Univer-
sitat de les Illes Balears.
RECORD D'UN POETA
A un petit hotel de la ciutat deColliure (França), fa ara. cinquantaanys, morí n'Antonio Machado. El gran
poeta espanyol es convertia aixl, ambaquest trist final, en una figura re-presentativa _ de la • destrucció i l'exiliprovocat per la guerra civil.
Tot el món literari i la premsa s'havolcat en el record de l'escriptor, enun reconeixement no sols de la seva obraliter6ria sinó de la seva bondat humana.Aquest reconeixement culminá amb l'ho-menatge dels governs espanyol i francèsen la visita a la tomba - del poeta aColliure i que suposa en certa forma eltriomf actual de les seves idees.
Antonio Machado _ nasqué a Sevilla el26 de julipl de 1875. Es doctorà enlletres a Madrid i assistí als cursos deBergsson a la Sorbona (França). Foucatedràtic de francés als instituts deSoria (1907) -on es casà amb LeonorIzquierdo, que morí al cap de poctemps-, Baeza (1912), Segovia (1919) iMadrid (1931). -Republicà, durant la
guerra civil - es refugià a Valência iBarcelona i pel gener del 39 .s'exilià aFrança.
En la --Seva - poesia horn pot distinguirtres etapes diferents.
La primera etapa (Soledades,1903: So-
ledades, galerias y otros poemas, 1907)significa la seva vinculació amb elromanticisme - més pur. La segona (Camposde Castilla, 1912) constituex la des-coberta de la terra -castellana i la sevavisió històrica simbolitzada en el pai-satge de Sòria. Allí troba, juntamentamb l'amor de Leonor Izquierdo, la seva"patria espiritual". En la tercera etapa(Nuevas Canciones 1925, i Poesias Com-pletas 1928) tot es convertit en somni ien record enmig de la gran solitud delpoeta. Escriví algunes obres teatrals encol.laboració amb el seu germà ManuelMachado.. No fou prou Valorat en vida pelspoetes de la generaciõ del 27, emperòvers l'any 1950 començà un correntreivindicatiu de la seva obra.
Maria del Carme Valdivielso
16 MONTAURA
LILE-JECIA DICIRAINITA NAR1TOCEELL"RENGO"
Tres germans i jo.
Ja només en quedam dos, dos
són morts.
De petita, fins quan
vàreu anar a escola?.
Fins ais 14 anys.
Però vaig tenir mal cap. A-
nàvem a escola amb sa mare
d'en Biel (Biel Fiol), na
Francesda."Xorca", en Ber-nat, tots baixàvem de Bini-
arroi, n'hi havia més que
vivien alià dalt.
Qui era el mestre?.
Era Donya Margalida
Sintes que feia escola da-
munt allà on viu en Tomeu
"Perruquer".
Tenieu escola el ma-
ti i el capvespre?.
Si, però dúiem es
dinar dins una senalleta.
Ous, sobrassada, tot es que
teníem allà dalt.
Aleshores hi havia
moltes més families a Bini-
arroi?.El dissabte, dia 11
de marc, feia un sol es-
plèndid, un dia meravellós.
Amb en Biel Fiol, que por-
táva la seva mAquina foto-
gràfica, acudirem a Ca Made)
Llúcia, al carrer del Cine.
Ella, tota endiumenjada, ja
ens esperava, disposta a
fer-nos reviure temps pas-
sats. Just arribar encetà-
rem la conversa.
Quants anys teniu?.
Ara en dec tenir
ne--441-està--segura,
crida a la seva filla Antò-
nia perquè ho aclareixi-
vaig néixer el dia de laMare dé- Déu d'agost, en fa-ré ja 81.
A quina casa del po-ble vàreu néixer, vos re-corda?.
Si. Alià, davant SonSimó, allà on va viure na
Bel de Ca Sa Comare, aliàera ca-nostra.
Quants de germans é-reu?.
Hi havia nou cases
habitades. Ca-nostra, que
ens deien de Can CabA. Son
Nadal, Ca sa _Xorca, Can
Ros, Can Pau Cari-o, Son Pa-
tró, Can LLobera, Can Biel
de Na Coloma i Can Patró. A
Can Silis i a Can Xesc ja
no hi vivien.
Com passAveu el
temps els vespres?.
Record que d'hivern,
fermàvem un caliu amb un
fil i jugàvem a bufar ca-liu. Mos posàvem dins sa
MONTAURA 17
cuina i quan es caliu pas-sava per davant noltros bu-fàvem i el fèiem fugir.
Hi havia una esglé-
sia a Biniarroi?.
Si. Quan jo hi viviaja no hi deien missa però
hi va ésser fins a l'any1939. Se'n varen dur a San-ta Llúcia ses teules i totes demés de s'església.Noltros devall&vem a missaa Mancor es diumenges.
Qué vos considerau
més biniarroiera o mancori-
na?.
Jo encara estim Bi-niarroi.
Fins a quina edat hi
estAreu allà?.
Fins que em vaig ca-sar. Tenia 20 anys. Es meuspares tenien també una pasaa Mancor. Quan deixaren de
viure a Biniarroi hi anaven
per cuidar ses terres.
Quina feina fèieu a
Biniarroi?.
Tots es qui hi teni-en casa hi tenien finques.Tothom treballava a ses se-ves finques, no és com araque tot està abandonat ihan deixat es camp. Collíem
sembràvem, segàvem ibatí em.
Carbó, en nieu?.
No, però venien car-boners que allà dalt feien
es "ranxo".
Vos recorda la font
de Biniarroi?. --Si. Llavors duia
molta d'aigua. Mai no la
vàrem acabar. D'hivern ve-
nia un bram molt gros. No
sé que est A passant ara amb
s' aigua.
Teníeu un hort
allà?.
Cada casa tenia un
hort.
Segons m'han contat
el senyor de Can Pau Carro
cercava mines a Biniarroi.
Qué recordau d'això?.
Va fer tres o quatre
pous. Mon pare hi picava,_i_
també es germans de mon pa-
re, que havien estat_a mi-
nes. Encara hi ha un pou a
s'hort de Can Pau Carro, un
altre a baix de s'hort nos-
tre i un tercer devora s'e-
ra de Ca N'Amunt. Per() no
trobaren carbó.
Qué recordau de
l'església que hi- havia?.
S'església no - era
molt grossa. Hi havia per
vestir-se es capellà, sal-
tar,- hoc per confesar-se.
Quin sant es venera-
va?.
Sant Vicenç Ferrer.
Era es patró de Biniarroi.mn errs fins i tot es feia
ball en aquesta festa; jo
ja no n'hi he vist però
m'ho han contat.
—Devers l'any 1943 hi-va haver una devallada de
terra prop de la font, qué
recordau d'aquest fet?.
Si. No sé si va és-
ser es temporal o sa font
mateixa-que va revenir. Va
espenyar tot short i tot
va pasar més avall, arbres
i . tot.
Quan vos cask-eu, ja
vivieu aqui?.
No, vivíem a Biniat-
zent de Baix. Jo em vaig
casar - amb _un fill de 1 amo
de Massanella . Es meu home
ja tenia aquesta finca llo-gada -de fadrí i quan mos
casàrem anàrem allà. A Bi-
niatzent hi vaig estar set
anys i després vaig venir a
viure en aquesta casa que
era una cotxeria on hi pos-sAvem es carro i es carre-tó, 1a vArem arreglar.
18 MONTAURA
ENTRE, STA Sis de sa
aqui i una
viu a Inca.
filla que viu
de sa filla que
estimat. Abans d'acomiadar-
nos, madó Llúcia ens delei-
tà en dues gloses. En sabiaA Biniatzent hi te-
nieu missatges?.
Si. Un missatge, un
pastor i altres homes que
venien i feien feina. El
senyor "Just" m'enviava ho-
mes, en Bufera, en Coleta,
en Nicolau de ca Sa Bunyo-
lina i set o vuit allots.
Jo guiava per a tots ells,
jo cuinava, llavors cuinà-
vem molt, no era com ara,
jo mateixa ni en vull de
cuinat, no el trob bo. Fè-
iem una olla gran i tots
estaven ben contents. Allò
era un bon menjar. A vega-
des treia un _plat d'olives
i encara no havíem començat
a dinar com ses olives ja
s'havien acabat.
El vostre sogre va
fer el "cine", què recordau
d'aquell fet.Valer es tine i va
fer', dur sa Me-Scla -de matada
des torrent .. Es picapedrers
l'enganyaren. Hi feren cine
per() després ya ciuiar i va
fer cases, va deixar Una
casa a cada fill. És per
això que aquest carrer es
diu "Des Cine". Quan ven-
guérem a viure aqui ja no
hi havia es cine.
Què leis avui, en un
dia normal?.
No faig res, perquè
no som bona per res. Fan
feina es joves i jo ja bas-
ta sa que he feta. Sempre
he fet molta feina.
Teniu nétes?.
Si. Tot Són nétes.
Què en pensau deljovent d'avui?.
Es jovent d'avui noés com es d'un temps. Lla-vors tenien respecte i te-
nien més educació que ara.Volen fer moltes coses peròno tenen s'educació d'abansi no fan cas de res.
Deixàrem a madó Llú-cia. Havíem reviscut untemps que no tornara. Un
poble petit, abandonat. Unpoble encara des d'avui més
moltes més, se li han obli-
dat, és una llàstima.
"Biniarroi se'n Venia,
a vista de molta gent,
mostrant mostrant tot atent
gloriós Santa Llúcia".
"Biniarroi menut,
està dalt una muntanya
que a l'altura es banya
en l'aire de salut".
Jaume Gual Mora.
MONTAURA 19
TOPONIMIA DOCUMENTADA (6)
CAN BAJOCA, (MSS).- Part de la possessióde Massanella.Sembla que el nom li ved'En Miguel Colom, natural de Deià, queera conegut per "En Bajoca". Almenys ésla primera vegada que hem trobatesmentat aquest sobrenom en morir-se adit Hoc la seva dona a l'any 1.713. (ADI/108/D 5).
CAN CAMETA, (MN).- Finca prop de la fontpública. Fins a l'any 1.837 no hemtrobat documentat aquest topònim. En ditany Antoni Martorell comprà un tros aJerejnia Ginard. El mateix any ditcomprador adquiri un altre tros a TeresaMartorell, que confrontava amb terres deJaume Mar torell àlias Caparrot, ambterres del comprador i amb una part delgermà de la venedora, tots de lesmateixes pertenències. (ARM LL -513).
CAN CATINA, (MN).- Finca que posseïa aMancor a l'any 1.819 Francina Mart orellde Selva confrontant amb torrent deMassanella i torrent de Mancor. (ARMP-265). Els Catina era el sobrenom d'unabranca dels Martorells habitants aMa ssanella documentada des de 1.564.(ARM T-54).
CAN CIFRE, (BRR).- Aquesta finca deBiniarroi era coneguda com "lo Aube llõ"i que Andreu Mateu la deixà per herènciaa la seva filla Esperança casada ambMateu Cifre de Llucmajor a l'any 1.628.(AD I/108/B 5). Quan passà als seushereus fou conegut amb el nom de CanCifre i també per Son Cifre. Així al'any 1.746 era de Joan Cifre.(ARMT-55).
CAN CIFRE, (MN).- Aquesta part deConilla era de Pere Bennásser que ladeixà a la 'seva filla Francesca, casadaamb LlorenÇ Cifre. (AD I/108/M • 2).Actualment aquest topònim no es viu,coneixent-se dita finca com part de SonLluc.
CAN CILIS, (BRR).- Aquest nom provê deCecilia o Cilia Coll, natural deBiniamar, que al quedar viuda deBerenguer Alorda de Biniarroi, rebé unapart dels seus béns per mort intestada
d'aquest, a l'any 1.592. (ARM M-1171).
CA NA COLOMA, (BRR).- Nom que prenguéuna part dels béns dels Alorda deBiniarroi al casar -se el 1.740 BartomeuAlorda amb Coloma Mateu. (AD I/108/B12). Després d'aquella data i fins elsegle actual hi ha hagut fillesd'aquesta casa amb aquest nom propi.
CAN GALLINA, (MSS).- Propietat d'unabranca dels Martorells de Massanella. Elnom original era Can Galina, degut a queN'Antoni Martorell es casà amb una fillade N'Arnau Gall i per això era conegutper "En Galina". El 1.614 ja s'anomena aJaume Mar torell com "Gallina". (ADI/108/B 4). A l'any 1.841 deixà de
pertAnyer als Martorell per venda deJaume Martorell a N'Antoni Bruguera deSantanyi (ARM Reg.Hipot. 257). El 1.851era part de Son Fonollar que elpropietari de dita possessió, JoanRiusech, comenÇà a vendre parts d'unstres quartons o més, origen de lesmoltes finques actuals conegudes per SesQuarterades de Can Gallina. (ARMReg.Hipot. 261).
CAN GARCIET, (BRR).- Finca de Biniarroique deu el .seu nom a Joan Garcies, maritde Margalida Mateu, que l'havia heretatdel seu pare Pere Joan Mateu. (ADI-108-M 1). El 1.768 era dels hereus deBartomeu Priam. Posteriorment pass -6 unapart a Son Nadal i altra a Can Cab.(ARM P-237).
CAN LLANA, (MN).- El 1.819 hi ha dos
trossos contigus dits Can Llana, l'unconegut també per son Jueu i l'altretambé conegut per Son Budella, ambdós dela familia de Turixant. (ARM LL-513). Al'any 1.834 es cita Can Llana a ladivisió de bens entre els . germans MoraGarau. (ARM LL-513).(Con tinuarà)
FONTS DOCUMENTALS:
AD: Arxiu Diocesà de Mallorca.ARM: Arxiu del Regne de Mallorca.
Gabriel Fiol Mateu
ALIMENTACIÓ EQUILIBRADAUNA
20 MONTAURA
A molts de nosaltres ens han ditalguna vegada: "és molt important queels infants segueixin una dieta equili-brada" o bé " el colesterol és molt per-judicial per a la salut" o senzillament"t'hauries d'aprimar perquè estar massagras _ no - et convé per aixa o per allò"també hem vist _escrit que per conservarIa salut s'ha de seguir una alimentacióequilibrada.
Molt bé: tothom hi esté d'acord; pert;qui ens sabria dir què s'entén per UNAALIMENTACII EQUILIBRADA? Molt poca genti ben segur que molt poques mestresses
- -de que finaTiii-ent les que —tenenel maldecap diari -de procurar__ una - ali-• .meritació equilibrada als - seus - fills, Srimerits i moltes vegades als avis, teninten compte a mês a més que el que potésser equilibrat per uns, pot no ser-hopels altres, ja que les necessitatscanvien amb l'edat. Provem idò de donaralmenys quatre punts de ref erênciabàsics.
Els aliments estén - compos-tos de duesclasses de substàncies: unes que podenésser aprofitades - i que s'anomenennutrients, i les altres que menjamigualment.. però que no s'aprofiten, entreles quals h( ha la fibra, que dar-rerament també es -La de moda.
Els nutrients es poden classificar endues c-at
- aquells que es descomponen produintenergia.
- aquells que no produeixen energia.
Els -que produeixen energia san: lesprotesines, -- els hidrats de carboni i elsgreixos; els que no produeixen energiasón les vitamines i els minerals.
L'energia produïda pels aliments esmesura en forma de calories. La quanti-tat total de calories que una personanecessita al llarg del dia pot variarmolt segons l'edat i l'activitat físicade cadascuna, pera el que sí _ està clarés que d'aquest total, el percentatgeque correspon a cadascun dels alimentsprodu- ctors d'energia ha de - ser quasi béconstant:
- —d'un --10-- -a un-- 1-5% 4-e---pro-vnir de les
proteines.-d'un 25 a un 307. dels greixos.-i la resta, devers un 607., dels hidratsde carboni.
En quant a les vitamines i minerals,
ja que es troben molt repartits entreels aliments i es requereixen en moltpetita quantitat, solen ser presents enquantitat suficient si la dieta és equi-librada.
Però, com es fa per equilibraraquests percentatges i sob .retot d'onsurten aquests nutrients?
Dividirem els aliments cinc grupsbàsics segons els nutrients que contenen:
GRUP I: I let i derivats de la ilet'GRUP II: carn, peix i derivatsGRUP III: fruites,verdures i hortali-
ssesGRUP IV: cereals i gransGRUP V: greixos animals i vegetals
. Una vegada classificats els elementsen aquests grups bésics ja nomès enscaldrà saber que:
LES PROTETNES es troben principalmenta la carn i el peix grup II)pera tambéa les llegums, la ilet i les pastes(grups . I, III i IV)
ELS HIDRATS DE CARBONI esténprincipalment als cereals, pera també estroben a la llet, fruites i verdures(grups IV, I i III)
I ELS GREIXOS als gr-eixos (grup V),però també a la carn,— el peix i la llet(grups I i II). Val la pena recordaraquí que -els olis (greixos vegetals)haurien de ser preferits en una lleugeraproporció per damunt dels greixosanimals (els que es troben a la carn itambé a la mantega i el saïm).
LES VITAMINES I . MINERALS provenen-Torincipalment de la fruita i ' lesverdures crues, però també de la carn,la llet, el peix i els cereals, encaraque tots aquests aliments en perdenforça quantitat durant la cocció.
Procurau menjar - de tot i en les-..proporcions que toca (aixa vol direquilibri) i estareu segurs de fer unaalimentació sana.
Bon' profit! ISABEL GARAU
MONTAURA 21
ELS LLINATGES DELS MANCORINS (5)BERTRAN: Igual que Beltran. Aquestllinatge fou el primer en establir-se aBiniatzent després de la conquesta. ElFebrer de 1.241, Bernat Sagristà,procurador del Paborde de Tarragona,establí a Bertran i a la seva donaPereta les cases i algorfa de l'alqueriade Benisen, a cens de dos parells degallines. (ARM Prot. 342). El 3 de lesnones d'Octubre de 1.306 apareix EnBertran de Benisen que compra una vinya.(ARM. T-1).
BIBILONI: De babiloni, o sia, nadiu deBabilânia. El 1.594 hi ha una famíliaamb aquest llinatge, origen d'una I largatradició de teixidors de Ili. El clos ons'edificà l'església nova era d'aquestafamília. Altra nissaga d'aquest llinatgefou la fundada per Antoni Bibiloni deSanta Eugènia i Joana Aina de Sineu, elprimer fill seu mancorí fou N'Esteve,nat el 17 de Setembre de 1.885. (AD1/60/Bap)
BISCARRA: Del cognom basc Bizcarra, queve de Bizcar, en euskera muntanyolaIlarguera. A Massanella el 1.300 ja hiha documentat En Biscarra.(ARM T-1) El 3de les calendes d'Abril de 1.335 EnJaume Biscarra i la seva dona Saurina,ambdós de Massanella, vengueren uncensal. (ARM T-4)
BISQUERRA: Variant del llinatgeanterior. El 23 de Desembre de 1.652 foubatiat En Sebastià, nat a Mancor, fillde N'Antoni Bisquerra peraire de Ciutat,i de la seva dona Catalina Amer deMancor. El padrí fou En Jaume Bisquerrade Campanet, possible origen del pare.(AD 1/108/B 7)
BLANCH: De • l'adjectiu blanc, nom decolor. El 25 de Maig de 1.357 apareixdocumentat Nicolau Blanch de Massanella.(ARM T-10)
BLASCOS: Plural de Blasco, nom propi_aragonès, molt estès pel Regne deValência. El 22 de Desembre de 1.709batiaren N'Antoni, nat a Mancor, fill dePere Blascos i d'Antònia Quetglas. (ADI/108/B 11)
BONAFE: Grafia aglutinada de "bona fe".La primera notícia . que hem trobat
d'aquest llinatge a Mancor, és del 13 deles calendes d'Octubre de 1.329 en queG.Bonafé fill i hereu de P.Bonafé venuna vinya que tenia a Massanella, (ARMT-3). El 1.392 G.Bonafé era consellerper l'alqueria de Mancor a la vila deSelva. (ARM E0.8) El 1.404 GuillemBonafé té una forratgera a Mancor (ARMRP 2006). El 10 d'Octubre de 1.717batiaren en Sebastià Josep, nat aBiniarroi, fill de Sebastià Bonafé i deCatalina Alorda. (AD I/108/B 11) El 23d'Agost de 1.808 batiaren N'Antoni, fillde Joan Bonafé de Biniamar i d'Ama Morade Mancor. (AD 1/60/8 7). Altra famíliafou la formada per Jaume Bonafé deBiniamar i Antònia Alba de Mancor, unfill dels quals, Jaume, fou batiat el 19de Febrer de 1.915 (ARM Bap.Manc.).També porten aquest cognom els fills deJoan Bonafé de Biniamar i de ColomaAlorda de Mancor, un fill seu, Miguel,fou batiat el 18 d'Abril de 1.920. (ADBap.Manc.) Igualment de Biniamar eraSebastià Bonafé, casat amb MargalidaAlba de Mancor, essent el seu fillSebastià batiat a Mancor el 18 deNovembre de 1.925. (AD Bap.Manc.) Tambéporten aquest llinatge els quatre fillsde Bartomeu Bonafé de Biniamar i *JeraniaMora de Mancor, casats el 13 d'Abril de1.925. (AD Matr.) La darrera família queha introduit aquest llinatge a Mancor haestat la formada per Miguel Bonafé Jaumede Biniamar i Catalina Vicens Reynés deMancor, un fill dels quals nasqué el 19_d'Octubre de 1.951 (RCMV)
BORRAS: Antic nom propi. Pel Setembre de1.306 apareix documentat Bernat, filL. 'dePere Borràs que rep del seu pare un trosde vinya a Massanella. (ARM P-1). Altresnaturals de l'actual terme municipal deMancor foren Joana Rosa, filla de PereBorras i de Catalina Gamundí, nada • aBiniarroi i batiada el 3 de Novembre de1.731. (AD I/108/B/12). També el 10 deMaig de 1.735 batiaren Joan Ltuc-,_ fillde 1,1orenc Borràs _ i de Margalidanat Biniatzent. (AD- - 1/108/13 - 12)" -(C o n t inuar A)
Gabriel Fiol --Mateu.FONTS DOCUMENTALS:
AD: Arxiu Diocesà de Mallorca.ARM: Arxiu del Regne de Mallorca.RCMV: Registre Civil de Mancor.
22 MONT AUF.A
Els nins han participat amb moitesganes i il.lusió a les competicions decross,la professora de gimnàstica ha fetun bon treball per preparar-los iaconseguir unes bones qualificacions, entotal han guanyat unes setze medalles iuna bona puntuació.
Han quedat classificats per a la faseterritorial i regional de la manerasegúent:- Categoria iniciació: Antonia AmengualMaribel CasteIls.- Categoria alevi: Rocio López.- Categoria "cadete": Pedro José
S'acaba un altre trimestre j tenim al Mar tor e 11.davant unes noves festes.
En general el bon ambient creim que
L'escola segueix funcionant com un ha estat la tònica regnant durant aquest
altre membre més d'aquesta comunitat trimestre i tot el que duim de curs
formada per tots nosaltres. Durant escolar; els mestres ens esforçam perprocurar que l'escola sigui un Hocagradable, on a més a mês d'aprendrecontinguts els nins s'hi trobin bé; peraixò moltes vegades als qui hauriem dedemanar la seva opinió és als qui deixammês de banda quan es jutgen les cosesdes de f ora del recinte escolar, ensreferim a l'opinió dels nins, Si ellsvenen contents a l'escola pensam que jatenen molt al seu favor per aprendre.
Fer-vos des d'aqui un crit d'atencióper dir-vos que l'educació dels vostresfills és un a tasca compartida _escola-família i que la feina que fa elnin a l'escola ha de -tenir continuació iestímul a casa seva sinó moites vegadesés feina perduda.
I ja només ens resta desitjar-vosunes bones festes.
El Claustre de professors.
aquests mesos (Gener, Febrer i Marq)s'han realitzat algunes activitats moltinteressants, com- va esser • la visita de
e s r- i - G ab-r i-e4 -*-s---fou possible grácies a la coordinacióamb la biblioteca, des d'aqui voldríemuna altra vegad-a agrair la bonadisposició i l'ajuda de la bibliote-cària. També gràcies-- a ella el senyorGabriel Fiol va venir a fer-nos unesxerrades sobre la història de Mancor.
MONTAURA
* 23
A. [P. A. D EN EF IR DI A *-
Ens hem decidit a fer una mica decrónica de l'activitat de l'Associacióde Pares del col.legi Montaura a larevista perquè pensam que aquesta ésoberta a tots i es pot aprofitar pertenir-vos més informats.
Des d'ara volem dir que s'acceptentota casta de suggerêncies i crítiques ique l'esperit d'aquesta crónica ésúnicament informatiu, per bé que no enssap gens de greu reconèixer que perventura l'empenta final ens l'ha donadal'èxit obtingut pels nostres petitsatletes a les jornades esportives de laFederació d'Esport Escolar i que pensammereix de sobres aquesta mica de ressò.
Com tots sabeu, la nostra Associacióva promoure, a principi de curs, unsentrenaments que s'han fet a fora del'horari escolar, per donar una • prepa-ració adequada als nins que volguessinparticipar a les curses de cross. Tot ique hi ha pocs alumnes a l'escola i queno tots han participat (la partici-pació era totalment voluntària), elsresultats han estat molt bons: 16medalles a les competicions comarcals i4 atletes que participaren a la finalregional: Antònia Amengual, Maria IsabelCastells, Rocio López i Pere JosepMartorell. ENHORABONA a :tots ells icoratge a tots els altres, ' .que l'any queve hi tornarem.
Tenim previst seguir amb els-
entrenaments fins a final de- curs, pertant aprofitau-los.
A més del cross, i també en col.labo-ració amb la Federació d'Esport Escolar,s'ha organitzat un curset d'escacs, delqual aviat rebreu més informació i lessol.licituds per inscriure-s'hi. Esperamque tengui una bona acollida i unanodrida participació.
Volem també aprofitar aquest espaiper agrair a Jaume Gual la seva con-ferència damunt el tema Fracàs Escolar icomunicar-vos que el proper mes d'abrilestà previst que n'hi haguem d'agrairuna altra. Aquesta vegada ens parlará dela Reforma Educativa: tothom hi , quedaconvidat.
Anunciar-vos també que, com ja s'hafet en anys passats i a petició delspares interessats, la Sra FrancescaMarquês, psicedoga, passarà un testd'aptituds als alumnes de vuitè, queenguany ja ens deixaran, a fi d'ori-
entar-los en la decisió del seu futur.També que estarà a disposició dels paresi mares que desitgin fer-li qualqueconsulta els dilluns i dimecres de 15'30a 16'30.
A petició dels representants delspares al consell Escolar hem deciditinstaliar una bústia on els pares pugindipositar les seves suggerències oqueixes; a part d'això ja sabeu que totsels membres de la Junta Directiva esttnsempre disposats a-- rebre-les perso-nalment.
I només em manca despedirme,avisant-vos que aviat hi haurà AssembleaGeneral: Es important que hi assisteixitothom, perquè APA som tots.
Dir-vos també que personalment em famolt goig poder fer aquesta crônicasempre en positiu i desig de tot cor quela nostra feina com APA segueixi essentdurant molt de temps fecunda i positiva.
Isabel . GarauPresidenta
kilokettitásiabárlikávklitoluitotol
24 MONTALMA
ESGLÉSIA LOCAL
TEMPS DE PASQUA I HOME NOU
Una comunita t . de creients en Jesúsressucitat és aquell grup de personesque han assumit en elles el mateix Jesúsi el seu missatge. No es - tracta d'un a .
teoria o una filosofia, sinó d'una vida,d'uns costums, d'unes actituds.
Cada persona d'aquesta comunitatalimenta la seva vida en la preg5ria, en
- 61 diAleg obert, en la solidaritat.Estima al liróxim fins a repartir lapròpia vida tal com ho va fer Jesús...Celebra la seva fe amb la comunitatescoltant la Paraula de Déu i incorpo-rant progressivament la persona de Jesús.
Cada un del s . creients d'aquestacomunitat:
- Viu en l'esperança, superant totaexistência • ansiosa i engoixada. —
- Es compromet amb la no-violência; nol'utilitza, ni l'admet sense denun-ciar-la. Mai matar, encara que això
suposi la mort.-Viu amb llibertat interior;'sense
admetre coaccions, ni personals, niideològiqu-es, ni legais. Rebutja qualse-vol classe d'esclavitud. La llei no ésper ell cap . Idol; l'admet com --tinagarantia per a tots. _
-Té clara Pactitud que ha d'agafardavant el confort i eT consumisme; elsdóna el se'rit-i-t just;- no admet Cap tipusd'esclavatge day-ant la - publicitat i elconsumisme; --retroba la natura i la di--v-e:rsiõ com -a -C-iitud creadora._ mês les persones que les veritats; . perquè Jesús va -- venir a salvarpersones mês que a formular veritats.
-Sent yid en ell l'encárrecd'anunciar la Bona Nova a— tots elsaltres.
-Es una persona humil ; camina amb laveritat; no amaga ni enterra els seustalents; coneix les pròpies limitacionsi mancaments.
-Es una persona alegre I sembraalegria; és un professional de la pauinte.*;r.
Bartomeu Fons Pascual
MONTAURA
UFFNEPEIRATTOJIRESNs Iwo Ewe Now I= mom ma ow am
fFILIDUESMANCOR DE
maim mimm- m m m
LA VA LL.
TEMPERATURESMresentam com seppre O'estudb
ccruoarattu apt e Us tres darrersdUrant aquests tres uresos.
YU n tilma01) 0 tja
YU rs bumuìi ö tja
IMí in bramis
dba o c
[Mà 6170CITES
dfia o
aeMl= 17 5, a 11, 3 117 2 29 117Temer aa 9, 0 115$ 2 2 5 28 taTemer 99 9 113,7 R 5 9 t5
Tebrer 97 7, 0 113, 4 20 t 28 20
Tetrer aa 7, 2 tit 5 25 2 5 t9
Telmer 39 a, n n5$ 9 4 5 119 22
YUrç 807 , 3 115$ 3 2 11 4 2 22
Diary BB 9, 4 117, R 11 4 25 25
YUr9 89 9, 71 118N R 119 8 2a 24
PLUGESAvuali vos presentam Oes pOuges
rec strades a Ytuncor desde ell Temer deR961b1
R985 R987 R989 t989
Temer 11 1 13- 259- 58Tenarer MR n55 ttYUrç 2a 36 44
39
Aar 00 . aa 241_ 1E3YUblg Ril 411 83JUny 112 it auan° dog 54
_Agtest . RSetentre T711TOctiOare 11740ONeveartre fadMesentire 1107
Ubtalls any sea
25 2- 1111
57
5D 20
na9 54
Rt5 55
963 540
Yfficaulell Sala' iina Vag Dora
1. Construcción de unpluviómetro
f1 .1;1.01."4116.04"."10-1..7-4‹..4.,
4 8,3b2..,..ml'arla
r
Whims entre 15125 anys aconsegualx elCarnet Jove Europeu. Pots aconsegulr gransdescomptes o establiments, tronsports,1estatges, vegans el Protocol de Lisboa quealxi hoocorda.Per oconsegulr el Carnet Jove Europeu, orenovar el Carnet Jove que la tens, names hasde presenter el DNI, una fotografia de carnet I300 pessetes a qualsevol de les entitatssegü•nts:
- Qualsevol oficina de «Sa Nostra., «LaCoixa., Banco March o Banc deBilbao-Vizcaya. t j GOVERN BALEAR
- Oficines d'informacio juvenil: CONSELLERIA ADJUNTA .4 LAs< 1''•• de lo , entur
Palma: C/ Venerable Jeroni Antic, 5 baixos. 0-Tef. 71-30-11
El pluvióinetro n w, mans-enento que an. par; lurid, la
_cantSetacl dc nuvia gut oe por_urudag. sic superficie. Ya que
an lo que V. de esterno havidO tan poco. sera fan duda
T-conocer o que NCR cadadia de los que faltan para Ile-ix w st.r.o
tr"mlr [Jan . 10 & MC -
SC nod:Ws una late
-locotern an aImibar Paden pe-dir en casa gut compren una.-y
veleatroS le glair. el Meloco-tón. el almitaz y la - fa-pa supc-noil- Dopes& de snotarle a lalata la tapa supenor y vaciada
- Ce !Acne en dia agua hasta laattura de 5 centrirnetros El
rai agua Sc traSvilsa- sora a un(raseo transparente. que semi-
' ri dg, mcchclor..Se hace una• matia41-Triirel dale superfinedel aguar) se etiqueta .5 cm
Co. una regla se diside reta al-tura en drez parse's ig.ks. y se_ marran estas ?undid:as en clfrasco Cada raya eqinvak aenedro onstitnetro
Para constmir cl recipiente
cI94eCtur dcl plu,iometro se ne-cesna ademis un embudo dcgarnkro. un postey un taco dernadera Sc 1a late cornoindoca el diburo I. aSeiturando-
.• 211.,Undalsaramberr-parra queno .ig.a recona Ls partesupenar del embudo de mane.
PRESIDENCIA ra gut Canada exactamente
Con la lata Luego re pone en.cima
pluviõrnet r 0 >r C.o.., al
exterior. en lugar abler, Ca-da dia que haya llosair s. C11-
ra el araa. midiendo :a canti-dad recogida Pueder r.a,ersegrafter>,
a.
26 MONTAURA
Hein començat aquest any 1989, i pelque es refereix als esports calressenyar la gran temporada que estanrealitzant els equips del MONTAURA,amateur i alevin. Com a altres númerosde • ia revista seguirem fent un petitresum dels partits jugats pel MONTAURAaixl com altres esports que s'hagindesenrrotllat al nostre poble.
L'any passat acabàrem amb el partitjugat pel MONTAURA amb el MARGARITENSEon es va perdre per 2-0. Molt diferentcomenÇàrem aquest any nou, guanyant aSANT JOAN i des d'aqu-ell- dia no hemtornat perdre altre partit.
A continuaciõ passam a fer un breuresum de tots els partits jugats pelMONTAURA aquest any l989.
SANT JOAN - 1 MONTAURA - 3Després de la derrota dins el camp
del MARGARITENSE molt malament esposaren les coses pel -MONTAURA, però elsnostres jugadors varen saber- reaccionarjugant un gran partit dins aquest camp
- tan difícil com - es el SANT JOAN. Fou un-partit molt seriós avançant-nos en . elmarcador, a pesar de qué després en unajugada molt desgraciada per part de'nPEP RIPOLL ens empatassin el partit enel primer temps.
El segon temps vàrem dominarcompletament al SANT JOAN aconseguintaquesta gran victòria amb gols d'ARROM(2) i PEPE MORANTA.
Els jugadors més destacats: ARROM iGUIEM AMER
MONTAURA - 6 CAN PICAFORT -Partit molt espectacular i resultat
enganyós perquè el CAN PICAFORT ens vacrear molts de problemes fins que varenencaixar el 3er gol. Va ésser un equipmolt experimentat amb jugadors decategoria com CALERO, ROIG, CARRIO,etc..., però que es varen haver dedoblegar davant la gran técnica j granconjunt que té el MONTAURA.
Els gols foren aconseguits per: BIELMORANTA (2), PEPE MORANTA (2), CARLOS, iESTRANY.
Jugadors més destacats: ESTRANY iPEPE MORANTA.
Sentim la lessió que va sofrir elporter del CAN PICAFORT, MANUEL FERRERal qui desitjam es recuperi el mes prestpossible.
MONTAURA - 8 ESCOLAR - 2Partit dels que fan afició, amb un
MONTAURA arrollador i un jugador com ésen PEPE MORANTA, que va demostrar perquè
27
ha jugat amb el POBLENSE. Un recitalvArem donar a la primera part quefinalitzà amb el resultat de 6-1. Granassistência de públic que ho va passaren gran amb aquest joc I gols.
Golejadors; PEP MORANTA (5), COSTA,ARROM i RIBOT.
SANTA MARIA - O MONTAURA - ISens dubte el partit de la temporada.
Mos enfrentArem amb el líder i mosjugAvem el primer lloc a laclassificació", això va despertar unaexpectació pocas vegades vista a MANCOR.D'aquest partit es podria xerrar finsdemà mati degut a que hi va haver detot. El mês importat Es el recolzamentrebut dels aficionats de l'equip fins ales darreres conseqúêncies.
El méS positiu va ésser el grantriomf lograt arrebatant el primer Hocal SANTA MARIA en un partit que es vadisputar amb la rivalitat que duenaquests enfrontaments, on fóremperseguits per l'Arbitre des del primermoment i acabàrem en 9 jugadors. Volemdestacar que els 9 homes que quedarendins el camp amb el resultat de 0-i esvaren deixar la pell per aconseguir lavictòria.
El més destacat: TOT L'EQUIP I AFICIO.La nota negra va Esser les expulsions
dels .jugadors ARROM i ARREZA, als qualsals han sancionat amb 8 partits, i lalessió important sofrida pel jugador PEPRIPOLL al genoll que haurà d'estarapartat de l'equip durant una bonatemporada.
No volem comentar en aquesta crònica
els greus incidents després d'acabar elpartit degut a que això són resumsesportius...
MONTAURA - 2 LLUBI -Cinquena victòria en el que va d'any
davant el LLUBI, equip que va ésser elprimer que ens va guanyar a la primeravolta. Fou un partit on no passàremmolta pena per doblegar el LLUBIimposant la nostra superioritat.. Granassistência de públic.
Golejadors: CARLOS GARCIA i SERRA(COSTA).
Millor jugador: CARLOS.
ALCUDIA - 2 MONTAURA - 2Partit que va despertar gran
expectació, el partit fou tramès perradio, la primera vegada en la historiadèl MONTAURA per part de RADIO BALEAR.L'ALCUDIA va presentar l'equip de galaper intentar guanyar-nos el partit cosaque no varen aconseguir a pesar de quêva ésser un continuu domini pels dosequips.
Cal destacar el debut del jugadorMIGUEL MAYORGA, qui va realitzà un gran.Parrtit,-i que- sen-se-cap Aubte seràgran reforg per intentar ascendir decategoria. MIGUEL ha jugat amb elLLOSETENSE, XILVAR i darrerament ambANT. LLOMPART.
Els golejadors: CARLOS GARCIA j PEPMORANTA.
Jugadors més destacats: CARLOS iMAYORGA.
El poble va poder " seguir lesIncidències d'aquest partit pels
I
fg . tima 'apoomsban.......y,
,•
28
altaveus de l'Ajuntament.
MONTAURA - 2 SANTANYI -Partit mês difícil de l'esperat del
qual cal destacar els 2 punts que hemsumat i que mos permeten seguir en elprimer lloc.
El SANTANYI va ésser un equip que valluitar i corre molt i que al final vaestar a punt d'aconseguir l'empat. Comcada diumenge molta gent recolzantl'equip.
Golejadors: PEPE MORANTA i ANTONISERRA (COSTA).
Millors jugadors: ESTRANY i PEPEMORANTA.
SENCELLES - f MONTAURA - 2Partit jugat al dematí i molta pena
va costar doblegar al SENCELLES, unequip jove molt lluitador, que sense capdubte mereix estar mês a dalt a laclassificació si cada diumenge juga comho va fer aquest partit. Es coneix queaixò de jugar amb el líder estimula molt.
A destacar un nou debut d'un jugador:MANOLO MORENO, que va aconseguir elprimer gol seu i_ del MONTAURA en elprimer minut de joc.
Com en MIGUEL MAYORGA ha estatfitxat com un bon reforg per cobrir lesbaixes que tenim per sancions i perlesions. Jugava amb l'ALTURA a SegonaRegional.
Golejadors: MORENO i MAYORGA.Destacats: els golejadors MORENO i
MAYORGA.El Susto: El cop que va rebre CARLOS
al nas, no es volgué retirar i va haverd'anar a urgències a Palma, però tot vaquedar amb això: UN SUSTO:
Per cert diuen que li ha quedat elnas un poc tort, mirau-li.
MONTAURA
ARIANY - O MONTAURA - IResultat molt curt l'aconseguit a
ARIANY, on poguérem aconseguir 5 ó 6gols mês però que la mala fortuna no vavoler que així fos.
Va ésser un partit moltxerec degut ales petites dimensions d'aquest campet iel fort vent que va bufar durant tot elpartit, i que a un equip tècnic com elnostre, això són dos factors totalmentcontraris.
S'hagués pogut marcar quelque goll'ARIANY a la segona part però el nostreporter JOAN MARTORELL ho va evitar endues intervencions.Per quelque cosa ésgran!!.
Golejador: TONI ESTRANYMillor jugador: JOAN MARTORELL.
Seguim líders imparables i a dospuntS del SANTA MARIA.
Amb aquest partit tancam el resume deIa Lliga i volem anticipar que amb 2punts mês estam classificatsmatematicament per disputar la lliguetad'ascens a SEGONA REGIONAL
MONTAURA - 5 BADIA - 2 Pel que fa al MONTAURA amateur,
Nova golejada en el camp de Turixant feim un breu resum del torndig que hadesprés de dos partits un poc fluixets. disputat a SELVA aquesta Semana Santa.Varem dominar completament al filial delCALA MILLOR, que se'n va_ dur un fort I TORNEIG INTERNACIONAL DE SELVA -correctiu clavant- el-gran-joc_desplegat PASCUA 89pel MONTAURA.
Gols espectaculars j gran actuació Disputarem aquest torneig els equipsdel porter visitant, que gracies a ell XILVAR, SALLISTA j MONTAURA, i ensel BADIA no se'n va anar amb una proclamarem CAMPION després de donar-segolejada d'espant. aquests resultats:
Golejadors: PEPE MORANTA (2), MORENO, MONTAURA - 4 SALLISTA -MAYORGA i ESTRANY. SALLISTA - f XILVAR - 2
Destacats: TOT L'EQUIP. XILVAR - O MONTAURA -
*i* * ** * * ** * * * * * * * * * -k
icoaneer a:4(
Núniero 58 - Febrer 89
MONTAURA 29
Guanyàrem els dos partits senseencaixar cap gol i en marcàrem 5,demostrant que a pesar de jugar a 3ra.regional podem guanyar a equips de 2a ila com són SALLISTA i XILVAR.
Una cosa negativa d'aquest torneig haestat la lesió de MIQUEL MAYORGA 1 dePEPE MORANTA que estaran apartats del'equip durant 2 ó 3 setmanes.
Positiu podem destacar el debut d'unaltre jugador mancorí amb el MONTAURA.
Es tracta de PEDRO AMENGUAL, que haestat cedit pel CONSTANCIA per la restade temporada. Sens dubte un altre bonreforç, un bon jugador i una bonapersona.
Per acabar amb la crónica delMONTAURA amateur volem contestar unescrit que va apareixer a la revistalocal de Santa Maria "COANEGRA", senseanim de revanxa.
En aquest escrit ens tracten deVANDALS, SALVATGES, que varem anar aSta. Maria amb pla de guerra, que mancomal que guanyarem perquè sinó elshaguérem morts, que l'únic positiu vaésser la taquilla que feren (la mês grana la história del . club), etc.
Els volem fer saber que de VANDALS,SALVATGES no en tenim res, MANCORapareix dins el "ranking" dels poblespetits amb més cultura, no hem tingutcap incident amb tota la temporada i quel'únic que es clar és que nosaltres mosduguérem un jugador nostre amb un tallal coll fet per una botella de cervesa.Contestat això volem aprofitar per dirque no volem contra el SANTA MARIA, queno hem fet res per perjudicar-los i quequan venguin a Mancor per disputar lalligueta seran molt ben tractats. D'aixòen podeu estar ben segurs, J. li quedarademostrat al qui pensa tan malament queanava totalment equivocat.
Amb aquesta crónica acabam i desitjamque no es tornin .produir els incidentsde Santa Maria.
Endavant MONTAURA i a conseguir elCampionat.
L'EQUIP D'ALEVINS DEL MONTAURA
Els alevins del nostre club continuenoferint-nos uns molt bons partits defutbol. En el torneig que estandisputant, a quatre voltes per mor delreduit nombre d'equips participants,conserven la segona plaÇa que jaocupaven al finalitzar l'any passat.Aquests han estat els resultatsd'enguany en partits oficials:
7 Gener S.Fernando 6 - Montaura14 Gener Montaura 6 - Esp.Sa Vileta 231 Gener Montaura 4 - Son Sardina 0il Febrer R.Calvo I - Montaura 318 Febrer Montaura 2 - S.Fernando 225 Febrer Esp.Sa Vileta I - Montaura 24 Marq Son Sardina 2 - Montaura 3
18 MarÇ Montaura 7 - R.Calvo
JOAN MARTORELL VALLORI
AMATEUR: EL VANDALISME ARRIBA A SANTA MARIA
* Efectivament, de vandals o salvatges o el que vostèsli puguin dir, varen esser els fets que varen passar a
* Santa Maria el dia que l'equip amateur va jugar contra el* Montaura de Mancor, fins Ilavors segon classificat de la
Higa darrera el Santa Maria.* L'espectacle clonal - per la tropa da Mancor va esser* deplorable. Pareixien una guarda de Hops amb fam da-* rrera la seva presa, que en aquest cas eren tan el pú-
blic, com l'arbitre com els jugadors c_'6 Santa Maria. In-* sults, agressions fisiques, invasió cis camp i tot el que* puguin imaginar. Menys mal que el Montaura va guanyar
*el partit en una jugada desgraciada par l'equip local, per-qua pel contrari hagués estat Troia.
* Sembla mentida que a les alturez; de segle en que* estam, amb el civisme de que presumim i a la categoria
en qua es juga, i sobretot sabent que aquests dos* equips probablement i amb tota seguretat estaren a la* lase final de la Iligueta per l'ascens, encara passin
* aquestes coses. Al futbol hi va la gent per passar unaestona, encarara que n'hi ha que hi van per Ilancar totes
* les seves ires contra el primer que els faci la contraria* com així va succeir aquest diumenge. En tot aixd, i per
*mês -recochineo-, la federació sarr,iona al C.E SantaMaria a pagar una multa de 10.000 pts. obrint un expe-
* dient i amb amenaça de tancament de camp en cas de* que torni passar una cosa similar, quan veritablement
els qui haurien d'esser sancionats scl els del Montaura,* ja que els agressors invasors, i portadora de la violencia* varen esser ells Pareix esser que ja no recordin que dit
*poble va esser sancionat a perpetual i es passaren vintanys sense poder haver-hi futbol regional a Mancor.
* Passant al tema esportiu, hem do dir que el Santa* Maria ha tornat recuperar el liderat després de l'ensope-
gada del Montaura a Alcúdia. Per altra banda. i com a* cosa positiva, cal dir que el dia del Montaura es va re-* captar la major taquilla en la historia del club. Pareix
*esser que la mateixa supera les 100.000 pta. de Ilarg. Almenys una cosa positiva hi va haver.
?I;*** ** ** ** ** * * * ** * * * *
30 MONTAURA
- EDITORIAL! DE LA PREMSA FORANA (*)_ ,
CABRERA LLIURE
Fa ja uns anys diversos _grups i organitzacions decaire ecologista varen dur a terme una campanya desensibilització de l'opinió pública i, - al mateix temps, unabatalla legal a fins i afectes d'aconseguir que Sa Drago-nera no fos urbanitzada. La incomprensió i el desinterésde l'Administració i el desinterès general versus la de-
- iensa del nostre patrimoni mediambiental foren vençutsper la tenacitat dels qui tenien la raó del seu costat. Laraó legal sels donaria tambo amb el temps. Avui, patri-moni del Conseil Insular de Mallorca, o, la mateixa cosa,patrimoni de tots els mallorquins, Sa Dragonera restaper a sempre Iliure de la possibilitat-de ser alterada idestruida per l'ambició i en profit d'uns pocs.
A l'altre extrem de l'illa, un petit arxipèlag, Cabrera,esta en aquests moments pendent d'importants deci-sions politiques que hauran de determinar el seu futur;unes decisions que no pareixen fàcils donat que s'estandebatent distints graus da protecció i no es pot tenir en-cara la certesa que les decisions que es prendran resul-tin les més adequades - i convenients: Encara que la his-tòria de Cabrera es molt diferent a la de Sa Dragonera.
-Afectada per a fins militars l'illa ha romàs vigilada iprotegida per un petit destacament que, es ben cert, noha alterat substancialment el medi ambient. Per contrahá hagut de suportar unes maniobres militars que fatemps són fortament rebutjades. Així i tot no ha planejatsobre l'illa el fantasma de la urbanització i resta practica-ment intacta essent l'últim reducte d'aquesta natura queens queda.
Com s'ha de fer per protegir Cabrera en el futur?.Aquest n'és el gran debat. El Govern de Madrid preténque Cabrera quedi en mans de l'Exèrcit, continuant ambunes maniobres militars encara que renunciant a l'ús del
foc real. En aquest sentit esta arrossegant a un ximplePSOE, en contra d'anteriors posicionaments i a un febleGovern Autònom que, a canvi de no se •sap molt bequina casta de contrapartides, pareix disposat a donar elseu placet als desitjos d'un distant i poc sensible podercentral. Al marge d'aquestes intencions hi ha una Propo-sici6 de Llei Orgànica, el Congres deis Diputats, aprova-da per unanimitat per Parlament de Balears que preténque Cabrera sigui en el futur Parc Nacional Marítimo-Terrestre i Reserva Integral, el més alt grau de proteccióque es pot aconseguir per un Area natural sota control iadministració de l'Estat. Però aquest assumpte fins i totabans de ser debatut pareix que no arribara a bonterme. Restaria encara una tercera possibilitat com esdeclarar Cabrera Parc Nacional per la Comunitat Autb-noma, encara que no pareix que s'empri aquesta via le-gislativa.
El Parlament de Balears es sobirà i competent per apendre decisions que afecten la integritat del seu territoriI el Parlament espanyol hauria de respectar-les escrupu-losament. Seria de desitjar per tant, ara que encara soma temps d'evitar un atropell a la sobirania popular de lesilles, que l'acció política dels partits amb representacióparlamentària a Balears i a Madrid foren conseqüentsamb els seus propis actes i del Parlament de l'Estatemanara la desitjable declaració de Pam Nacional per aCIDrien. Altres decisions foren un frau i a la vegada undesbarat imperdonable.
Cabrera, com abans la Dragonera, s'ha de veure lliureper a sempre de la degradació i la destrucció. •
*Aprovat per unanimitat a l'Assemblea realitzada aMarratxf el diumenge 5 de marg.
LA SAMFAINA
Es una classe de sofrit típica Catalunya, però a mig coure. En oli osaïm s'hi sofregeix una mica de ceba ta-llada pel llarg; abans d'enrossir-se,s'hi tiren pebre mig vermell o verds, entrossos de dos o tres centimetres; des-prés de vuit minuts de coure, s'hi afe-geixen trossos igual d'albergínia, queabans s'hauran tingut en l'escorredora,amb una mica de sal perquè tregui suc;després a trossos grossos la tomAtiga;quan no és temps d'albergínia, es supri-meix o substitueix per carabassó. El pe-bre del temps pot substituir-se amb pe-bres de conserva.
Així com el sofrit es fa qua-si sempre abans de tirar-hi la vianda, lasamfaina es fa després, damunt de lavianda prèviament rostida. No hi ha ne-cessitat de treure-la de l'atuell on s'harostit o sofregit. A vegades es suprimeixla ceba o l'albergínia, com a variació dela fórmula, segons el plat en qüestió.
Ingredients per a sis persones:Ceba: de 200 a 300 grams.Pebres: 2 o 3, segons tamany.Alberglnia: una de tamany regular.TomAtiga: de 150 a 400 grams.
MONTAURA
PER LLEPAR-SE ELS DITS31
ER JoA„,
AMB SOBRASSADA I VI, TOT ÉS 80 DE SOFRIR.
.•.•.•.•.*
.• .• .•.'.'
.'.'.•.'.'
Ja ha passat Pasqua i els mancorins hem tornat a pujar, el dimarts següent, a
Santa Llúcia. Encara aqui a Mancor som molts els que consideram que si no celebram la
cera Festa amb la romeria al nostre Santuari no és una Pasqua completa. Si be és
ver que els selvatgints, que allà per l'any 1617, prometren solemnement venir a Santa
Llúcia per aquesta diada, ara ja no venen, nosaltres no volem que tan antiga tradició
es perdiPot ésser, que passats més de cinquanta anys, alguns dels joves que enguany hi
han -pujat- pUguin mirar amb nostalgia alguna fotografia que s'hi han fet. Com aquest
grup que quan en Nofre Rosselló "Vic" el retratà, a l'any 1934, es trobava a la flor
de la joventut. Són, d'esquerra a dreta al darrera, Margaritin Martin Sintes, Joan Va-
lioni "Mameta", Margalida Morro "Prim", Francesca Mateu "Xorca", Benvinguda Martin
Sintes, i al davant Maria de Sineu, ara viuda d'en Nofre "Prim", Catalina Fontanet
"Rata" i Catalina Sampol "Balaguera".Biel de Son Nadal.
