EJERCICIÓ USO DE LA VEGETACIÓN

A partir de la planta general de la propuesta se deben escoger las especies vegetales a utilizar teniendo presente los diferentes condicionantes técnicos y del promotor. DESCRIPCIÓN DEL LUGAR Leer la memoria que se adjunta con toda la información sobre el sitio. CLIMA El clima es templado y cálido en Vilasar de Mar. Los meses de invierno son mucho más lluviosos que los meses de verano. De acuerdo con Köppen y Geiger clima se clasifica como Csa.. En un año, la precipitación media es 631 mm. La temperatura media anual es de 16.3 ° C Con un promedio de 24.1 ° C, julio es el mes más cálido. Enero es el mes más frío, con temperaturas promediando 9.4 ° C.

Debéis tener presente la corriente de aire de mar de la tarde. SOL Como la topografía será toda nueva con aportación de tierras deberéis definir las mínimas características de calidad que deberá tener esta tierra. El freático no presenta problemas. AIGUA El agua es de una calidad correcta. PROGRAMA Queda definido en la memoria del proyecto que se adjunta. DOCUMENTACIÓN QUE DEBE PRESENTARSE Memoria de las soluciones adoptadas. Debe incluir justificación de la vegetación propuesta, características de subministro de la planta y características de la tierra de plantación. Planos Planta con la distribución de la vegetación. La fecha de entrega será el día 30 de maig.

MEMÒRIA

1

OBJECTIU Recuperar un espai públic amb usos no desitjats convertint-lo en un parc pels ciutadans de Vilassar de Mar, suggerint a l’hora l’ambient d’aiguamoll que aquest espai anomenat de “la mar xica” podia haver estat en el passat. Aconseguir la pervivència d’aquest espai en el futur, amb baixos costos de manteniment emprant una vegetació i unes tècniques de jardineria pensades per aquest propòsit.

SITUACIÓ ACTUAL Situada al sud del poble de Vilassar de Mar, limita per l’E amb la Nacional II, pel S amb el carrer Mar Xica, pel N amb la Ronda de Vilassar i per l’O amb el carrer del Congrés. Peça lleugerament urbanitzada amb plantacions d’arbres joves, una filera d’enllumenat, elements de mobiliari, un sorral i una vorera a tot el seu voltant. La superfície és de 6600 m2 i pràcticament la seva totalitat està coberta d’un prat d’herba baixa. El relleu és completament pla amb un lleuger desnivell cap el costat S. Per tres dels seus costats està envoltada d’habitatges. Baixes en dos casos i blocs en l’altre. Pel costat de la N-II connecta amb la platja mitjançant un pas soterrani. Pel carrer Congrés i la Ronda hi ha un col·lector d’aigües pluvio-residuals que aboca el seu contingut a l’emissor que passa per la riera. A la banda de la N-II els imbornals només recullen aigua de pluja i aquesta també es porta a un sortidor cap la riera. Aquesta última xarxa depèn del MOPU ja que ens trobem en una franja d’influència de Carreteres de l’Estat. Actualment l’enllumenat interior està penjat d’un dels bàculs d’enllumenat viari. A la cantonada Mar Xica amb Congrés tenim l’ET que dona servei a tot aquest sector. Aquesta ET disposa de caixa de connexions a l’interior. La resta de mobiliari són uns bancs que hi ha al voltant del sorral i seguint la peça de sauló. Al costat Congrés amb Ronda trobem una arqueta de reg. El sòl és un reblert de runes fins a la cota de la carretera i posterior perfilat superficial amb sauló. La vegetació és centra en un estrat herbaci i un altre de palmeres i arbres. Els arbres no acaben de funcionar i se’n troben de morts.

MEMÒRIA

2

BASES GENERALS DE LA INTERVENCIÓ ANÀLISI S’ha observat que un dels pocs usos actuals és el de treure els gossos a fer les seves necessitats. Els veïns propers manifesten el seu disgust quan la marinada porta els efluvis cap les seves cases. La falta d’ombra degut a la mort dels arbres que s’hi van plantant, la manca d’ordenació i disseny de l’espai, així com la cobertura d’herbes espontànies a la superfície plana de tota la peça, fan que l’usuari potencial perdi tot interès en visitar-lo i més encara en romandre-hi una estona. La superfície plana i monòtona actual deixa al descobert qualsevol ciutadà davant els carrers adjacents i la N-II. D’aquesta manera no s’ofereix un espai tranquil i amb certa privacitat on l’usuari pugui gaudir de tranquil·litat i vistes cap a mar. Tanmateix la bona orientació i la manca d’edificis alts pel S fan que el grau d’insolació sigui elevat i per tant més dures les condicions per estar-s’hi. A part de les ombres, és troben a faltar també serveis com aigua i llum així com mobiliari que facin més agradable i segura l’estada. En tots casos la sensació general és d’espai deixat i desaprofitat davant el que podria ser i el que s’hi podria fer. La seva situació en una zona de nou creixement i connectada al final del futur passeig marítim ens obliga a pensar en aquest espai com un punt de trobada on hi poden fer cap molts ciutadans. La connexió amb la zona de platja a través del pas soterrat és anecdòtica i claustrofòbica, fent encara més evident la manca de lligam espaial i visual que hi podria haver entre aquests dos llocs. PROPOSTA • Suggerir un espai Un dels objectius és el de fer un espai fàcilment identificable pel ciutadà. Que ens recordi o que es pugui associar a alguna cosa o algun fragment de paisatge conegut. La situació del terreny, proper al mar i al costat d’una desembocadura de riera fa pensar que temps abans, abans de la construcció de la N-II i de la Via de Tren hi pogués haver una zona inundable, amb intrusions de mar a les llevantades i per tant que es pogués negar. El seu nom “la Mar Xica” ens fa creure encara més en aquesta hipòtesi. La demanda explícita de recrear una possible zona d’aiguamoll per part de l’ajuntament, ens dona força per tirar endavant aquesta idea. Així doncs la idea de treball serà la de suggerir de manera més o menys directa un ambient d’aiguamoll. Òbviament aquesta idea haurà de donar resposta a

MEMÒRIA

3

altres necessitats i problemes per aconseguir que sigui un referent en el ciutadà de Vilassar de Mar. • Potenciar un nou ús El nou parc ha de ser un espai polivalent. Ha de donar la intimitat i tranquilitat suficient per poder seure a llegir el diari. Però, en altres moments, i aprofitant les zones més centrals, ha de permetre la celebració d’actes més multitudinaris. També donarem solució als propietaris de gossos, adequant una zona integrada a la morfologia del parc, on poder deixar als animals fer les seves necessitats. Pensant en els més petits, s’adequarà un espai per a jocs i lleure infantil. Bancs i una pèrgola, al voltant del lloc faran més còmode l’estada dels seus pares. Per als que només hi estiguin de pas, uns camins creuen tot el parc en diferents sentits. Aquests camins, es recolzen amb unes pèrgoles per convidar a una lleugera aturada. • Jugant amb el relleu i l’espai Les zones d’aiguamolls properes al mar estan acompanyades de sistemes dunars que limiten i configuren l’espai. Nosaltres utilitzarem les dunes per limitar el nostre parc, crear un espai diferenciat i subtilment tancat respecte la resta de carrers. Aquest nou relleu trenca amb la planura existent actualment i el transforma en un lloc més dinàmic i sorprenent. De fora no sempre es veu a dins i de dins no sempre es veu a fora. Les dunes de la part baixa, vora la N-II, són més altes per tal de tapar les vistes sobre la carretera i deixar emmarcat el mar i la línia de l’horitzó. A la part alta les dunes són més baixes per tal de no crear la sensació d’ofegament. El pas soterrani entra al parc de manera molt més generosa i no encaixonada. Una gran duna va a morir a la part baixa del pas. D’aquesta manera la gent que entra i surt va veient o deixant de veure el parc d’una manera progressiva fins trobar-se, un cop dins, no al costat de la vorera al límit del parc, sinó dins seu. A dins, una gran esplanada amb límits de formes orgàniques i lleugerament dividit per un altre duna, ens dona una visió completament diferent a la que teníem de fora. Es com si ens trobéssim al mig de l’aiguamoll, sobre l’aigua, i al voltant veiem totes les dunes amb la diferent tipologia de vegetació. Apareixen també per aquí dins, altres montículs en forma d’illes que ens serveixen per segregar i definir nous espais; és el cas del pipi-can i la zona de jocs infantils. • La distribució dels elements A sobre l’esplanada de sauló “dins l’aiguamoll” hi ha tres camins de formigó tenyit que el creuen longitudinalment de cap a cap. Aquests camins suggereixen les passeres de fusta que passen per sobre de llocs entollats. Els camins un cop surten del sauló, creuen les dunes, ara ja caminant sobre la terra (representa que hem sortit de l’aigua) i van a parar a la vorera.

MEMÒRIA

4

La vorera envolta tota aquesta peça o parc. El costat extern està definit per la traça dels carrers però el costat intern és completament anòmal. Va fent ondulacions com si acompanyes la part del darrere de les dunes. Per tant la vorera amb una amplada mínima de 2 mts, va variant en funció del dibuix que genera la part interna. El seu paviment es substitueix per un altre que recorda la sorra. D’aquesta manera aconseguim integrar la vorera amb la intenció global del disseny del parc “la suggestió d’una peça relicte, independent a l’urbanisme convencional, en forma d’aiguamoll” . Tanmateix, la duna que limita amb la N-II representa que està continguda per uns paraments de fusta que eviten que aquesta s’atansi cap la carretera. Les connexions entre els camins, donen lloc a dos espais. Un és el de jocs infantils i l’altre el de celebració d’actes. Prop els jocs infantils trobem bancs, una font i la pèrgola que acompanya el camí. La tarima de fusta de l’altre costat també està presidida per una pèrgola i hi trobem un altre font. A totes dues pèrgoles, hi ha bancs per seure. El pipi-can es troba integrat en el perímetre intern del parc, ajustat a una de les corbes que aquest fa. Just al seu darrera una duna en forma d’illa l’hi dona privacitat. Els camins estan balisats amb llums baixes per tal de marcar el seu traçat per la nit. De cara a il·luminar les esplanades disposarem dues columnes de llum amb quatre projectors, una a cada costat. La resta del parc i amb més intenció els punts d’entrada, seran il·luminats per nous braços que penjaran de l’enllumenat viari dirigits cap a l’interior. Les papereres es disposen a les diferents entrades el parc . Els bancs els trobem tant a sota les pèrgoles, prop les zones de jocs de nens i pipi-can i també escampats de forma aleatòria sota els grups d’arbres que donen ombra localitzada. • Una vegetació diferent El parc es caracteritza per tenir una vegetació autòctona present a ambients de torrents litorals. A més, ha de ser resistent a la pressió del vent salí, fortes insolacions i manca d’aigua. S’utilitzarà un estrat herbaci baix format per gespes mediterrànies, després passem a un altre nivell herbaci més alt constituït per ....................... Darrera seu apareixen arbusts com el ........................... fins a coronar la cresta de la duna on hi destaquen masses de ................ en forma d’arbre. Aquesta disposició de la vegetació en forma gradual i en franges diferents segons l’alçada que ocupa a la duna, ens recorda la distribució de les plantes de manera natural a aquests ambients. Per la banda del darrera de la duna, mirant al carrer, trobem una massa més o menys continua d’un altre arbust, el ........................, que donarà uniformitat externa a tota la intervenció provocant una gran sorpresa quan l’usuari penetri a l’interior del parc i vegi que la diversitat vegetal augmenta.

MEMÒRIA

5

La part interna de les dunes i més propera al sauló és ocupada com ja hem dit per gespes mediterrànies amb la intenció d’oferir un espai on es pugui seure i jeure a gust de cadascú. Pe donar ombra a la peça de sauló hem hagut de col·locar arbres on fins ara i seguint el nostre fil argumental era l’aigua. Així hem pensat que aquests arbres els col·locarem amb un criteri completament diferent. Hem triat un arbre ben adaptat al nostre clima, de baixes necessitats hídriques però d’aspecte clarament ornamental. La seva ordenació serà regular, seguint un marc de plantació i a més aniran dins un escosell. Aquest disseny marca un contrapunt entre una manera de fer seguint inspiracions naturals i un altre de més antròpica i urbanitzada. • Pensant en demà. La sostenibilitat La ordenació i distribució dels diferents espais, el disseny i els materials utilitzats, s’han projectat pensant en la seva perdurabilitat en el futur. Això ho aconseguim creant un espai fàcil d’entendre, senzill de concepte i per tant fàcil de mantenir. D’aquesta manera, el pas del temps no desvirtua la idea que dona forma al lloc i en el cas de que aquests evolucioni (maduri) la idea seguirà sent la mateixa. Avui dia, fàcil de mantenir no n’hi ha prou. També ha de ser de baix cost de manteniment. No sempre podem associar facilitat de manteniment amb economia de manteniment. Segar una gespa es fàcil però la seva freqüència i el temps que hi dediquem fa que no sigui massa econòmic. Per aquest motiu, hem triat unes espècies que, acompanyades d’una correcta distribució i amb característiques fisiològiques bones, ens permeten controlar el seu desenvolupament sense haver d’invertir masses recursos. Plantes rústiques, adaptades a les condicions climàtiques, amb baixes demandes hídriques ens ajuden a assegurar l’èxit de la proposta. De totes maneres, hem de conèixer i aplicar amb sentit comú, “buscant aquesta sostenibilitat”, les tasques de manteniment més idònies per als objectius que cerquem. ex:

- Segarem quan l’herba tingui una alçada compromesa per l’ús que se li vol donar.

- Regarem abans de que detectem que la vegetació arriba al punt de marciment permanent o quan les alteracions de color no siguin desitjades.

- Retallarem i esporgarem només lo imprescindible per evitar creixements desmesurats i invasors de la vegetació. El port buscat sempre serà el natural.

- Aportar restes d’esporga triturada i compostada en superfície, sota les plantacions, per tal d’evitar la nascència de males herbes, pèrdua d’humitat edàfica, millora de les propietats del sòl pel que fa a retenció d’humitat i fertilitat.

PROJfCíf PARC Df LA MAR XICAPLANíA ??: PROP05íA

e 1/XJO Mati, 2001

\\J\ i

�\ \ ...

\\J\\ \

PROJECíE PARC DE LA MAR XICA

i

......................._ ,, ,,

/

.( N\ \J\ ... •, \ ... \

PlANíA 5: PROP05íAE l l ?()O Ma.,, 2001