7
1 El bosc encantat INICI: Mercè Anguera NUS: 3rA Àngel Guimerà DESENLLAÇ: 3r Sant Jordi Ai, el portasol...

El bosc encantat

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Conte compartit entre el 3A de l'escola Àngel Guimerà i l'escola Sant Jordi

Citation preview

Page 1: El bosc encantat

1

El bosc encantat

INICI: Mercè AngueraNUS: 3rA  Àngel GuimeràDESENLLAÇ: 3r Sant Jordi

Ai, el p

ortasol...

Page 2: El bosc encantat

2

Si plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una mica no passa res, però 

si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armari desendreçat. 

“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!”“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!”“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!”

“Mireia, t’has d’endreçar…”L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal humor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puc tenir  tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçar‐lo fa mandra. Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per fer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge a la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei!  

El portasol  em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si m’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em va fer mal. Vaig pensar una paraulota, però no la vaig dir (mai no s’han de dir paraulotes!), i em vaig ajupir a recollir‐la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol. De fet, no ho era, una pilota, de cap manera, però jo això encara no ho sabia…

Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda de darrera  vaig veure que hi havia un botó petit  i un foradet amb  lletres al voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”.A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”, però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra “teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, i que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu.  Però com que no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar. 

Page 3: El bosc encantat

3

A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si em deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que calia fer era apagar la piloteta i després tornar‐la a desar dins l’armari, però més cap al fons, perquè no tornés a caure.  I vaig prémer el botó petit. 

Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar‐se encara més, i les lletres van canviar.

The sun is OFF, posava ara, i l’OFF era de color daurat.I llavors…

Page 4: El bosc encantat

4

I llavors es va obrir el portasol i va començar a sortir una llum groga molt resplendent, gairebé no hi veia!

Quan vaig aconseguir apropar‐me al portasol, vaig veure que la llum groga projectava un bosc de colors. No era un bosc normal, era un bosc meravellós, semblava encantat, com el dels contes, irreal total! 

El terra de la meva habitació, encara estava una mica desendreçat, i no vaig veure en Puky, el meu osset, i vaig ensopegar‐me amb ell i ... 

‐ Ei, vigila, què em faràs mal!‐va dir una veu suau i fina.

No m'ho podia creure, en Puky parlava! Sembla ser que els rajos del portasol afectaven les coses del seu voltant i quan em va tocar un dels rajos... el portasol se'm va empassar! Vaig estirar un braç i em vaig poder endur‐me en Puky cap a l'estòmac del portasol.

Vaig tancar els ulls, i quan els vaig obrir era una nena del futur! Anava vestida com una nina, duia tots els colors de l'arc de sant martí, fins i tot l'osset Puky era de coloraines.

Page 5: El bosc encantat

5

L'osset Puky em va indicar el camí que havíem de recorre, era un camí de colors i llaminadures!Al final d'aquell camí hi havia una casa de xocolata, semblava un palau, qui hi vivia? Em preguntava.‐ Puky, qui viu en aquell palau? ‐ Hi viu la bruixa Piruixa. No para de fer pocions màgiques. Té la intenció de dominar tot el món i convertir‐lo tot en el seu món de colors.‐ Així, doncs, li podrem demanar a ella que ens retorni al present si sap fer tants encanteris!‐ En absolut, la bruixa no té bones intencions. Crec que hauríem de demanar ajuda al Mag Merlí i a la fada Fantasia. Però tenim un problema.‐ Quin?‐ El Mag Merlí és ara un gripau i la fada un mussol. Tots dos viuen al bosc que hi ha al voltant del palau de la bruixa Piruixa. Els va transformar ella i els té ben a prop per poder‐los controlar. ‐ Què hauríem de fer per arribar fins el bosc on estan? ‐ Per arribar‐hi, hauríem de passar unes quantes proves. ‐ Quantes?‐ Cinc proves.

Al principi em va fer una mica de respecte, però com sóc tan tossuda, vaig insistir‐li a en Puky perquè m'expliques les proves.

Page 6: El bosc encantat

6

Per superar la primera prova heu de travessar el pont màgic de xocolata. Aneu amb compte perquè sota el pont hi ha cocodrils de caramel !A la segona prova haureu de passar pel cementiri de trolls i escapar dels gossos zombis.La tercera prova consisteix en creuar l’arc de Sant Martí.

                                        

Per superar la  quarta prova haureu de passar per la cova dels quatre gats. Són quatre gats malvats que sempre dormen, haureu de passar pel seu costat sense despertar­los.

Per superar la cinquena prova haureu de passar pel bosc de color. Un bosc ple de forats amb aigua brillant on hi ha taurons!Superar les cinc proves va ser molt difícil, però finalment la Mireia i el Puki van arribar al bosc i van trobar un gripau i un mussol...

    ­    Qui sou? Van preguntar el gripau i el mussol.

­ Jo em dic Mireia i aquest és el meu osset Puki. Estem buscant el Mag Merlí i la Fada Fantasia.

Page 7: El bosc encantat

7

­ Per què els busqueu?

­ Perquè ens han d’ajudar per tornar a casa.

­ Doncs, ves per on el Merlí i la Fantasia som nosaltres!.

Dient això van recobrar el seu aspecte natural.

­ Però el camí de sortida el té tancat la bruixa i  és impossible           passar. Va dir el mag.

­ La fada Fantasia va afegir: l’arc de Sant Martí podria transformar­se en un camí de tornada a casa. Només hem de pensar en la manera de fer­ho.­ S’ha de buscar l’inici de l’arc de Sant Martí dins del llac, per fer­ho jo em transformaré en gripau. Es capbussa a l’aigua i ho aconsegueix. Al sortir del llac torna a ser el Mag Merlí.

La Fada Fantasia transformada en mussol agafa amb el bec l’altra part de l’arc de Sant Martí i se l’emporta volant convertint­lo en un camí de tornada.I així va ser com la Mireia i el Puki van poder tornar a casa.