El Caf de la Granota

El Caf de la GranotaJess Moncada

Un barril de sab mollAl poble de Mequinensa tenien la tradici que els navegants portessin sab moll al poble, ja que en aquest no nhi havia.Tot comena quan els llats arriben al poble i han de descarregar la mercaderia. En Pere Camps senfada perqu triguen molt i perqu, a ms a ms, no ho fan b; per aix el narrador compara antics llaters que baixaven els barrils en un tres i no res. En Florenci un dells, no t la sang molt calenta com per tal de respondre als crits del seu cap, en Pere Camps i aquest sen riu una mica dell. En Pere Camp ordena a en Florenci que pugi el barril de sab fins a la botiga de lAdelaida. De cam a la botiga es troba a diversa gent del poble que sen riu dell i fan comentaris per provocar en Florenci per tal que es rebelli contra en Pere Camps, ja que aquest el tenia ms lligat que un gos i amb una escridassada lacovardia.De sobte comena a ploure i a en Florenci se li rellisca el barril carrer avall i sesclafa al caf de lAlexandre.En Pere Camp senfada molts per la gent li diu que aix li pot passar a qualsevol i que no s pas culpa den Florenci.

La Plaga de la RiberaLa Plaga de la Ribera s un conte en forma de carta, que escriu en Jeroni Salses al director de la pres de Lleida. s un monleg den Jeroni on explica com a causa de les obres a lAjuntament ell ha hagut dacollir a en Valeri, lies la Plaga de la Ribera, a casa seva.En Jeroni s un agutzil de la seva vila, el qual pregona tot all que li proposen. Un dia, una part de lAjuntament senderroca i necessita reformes. Cada treballador shavia demportar alguns objectes per tal que ledifici queds buit. A en Jeroni i a la seva esposa, lElisenda, els hi pertocava el retrat del rei, un arxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major i un presoner que hi havia a la garjola, anomenat Valeri, amb el sobrenom de Plaga de la Ribera.Aquest era un noi jove, el qual es va adaptar a les condicions de la famlia que lhavien acollit. Era bo i la seva conducta era correcta, i estava frustrat perqu ell volia ser un delinqent, per per cada mala acci que volia dur a terme, alguna cosa li sortia b.Finalment, en Jeroni i lElisenda, com no tenien fills, van dedicar els seus estalvis a pagar una pensi a la pres de Lleida, per tal que en Valeri pogus aprendre dun bon delinqent. Aquest va ser el motiu pel qual van enviar la carta al director de la pres.Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana En Nicolau Vilaplana mor isecelebra lenterrament el mateix dia que un partit de futbol molt important. La gent del poble, per, assisteix a lenterrament encara que creuen que en Nicolau shavia mort justament aquell dia per fer-los la guitza. Durant lenterrament hi ha diverses interrupcions, ja que el camp de futbol estava al costat de la plaa on el mossn feia les oracions. En aquell moment els aficionats de lequip contrari canten gol i la gent del poble, encara a lenterrament, comena a perdre lailluside guanyar, per quansndavant del campanant cap al cementiri paren a veure el final del partit. Al final lequip local guanya per dos gols a un i quan acaba el partit, tant lequip contrari com el local i els aficionats fan el camfins alcementiri acompanyant el difunt Nicolau.

Paraules des dun OliverAquest ttol fa referncia a qu largument daquest monleg: un home sexcusa a un altre damunt dun oliver, ja que lestava robant les olives.La histria comena quan lIsidre, lamo dels olivers, enxampa a laltre home, del qual no en sabem el nom, robant-li les olives. Llavors, aquest segon, comena a dir-li que no el mal interpreti, ja que ell no lest robant les olives, si s cert que avui dia hi ha molt lladre solto, per que ell noms li estava fent un favor. Ell li havia dit a la seva dona que aviss a lIsidre quan ans a comprar a la seva botiga, que el seu marit li recolliria les olives i se les hi portaria desprs. Finalment, lIsidre nota que s mentida, agafa un bast i comena a fer-li cops.LIsidre no parla durant la histria, per s present tota l'estona en lescena.

Informe provisional sobre la correguda dEliesAquest relat narra, a partir de la informaci que aporten els vens, la correguda de l'Elies corrents des de casa seva fins a El Caf del Silveri, on para la lnia d'autocars que van cap a Lleida.

El cronista ens el presenta lobra intentant esbrinar a quina hora comena la correguda dElies, el trajecte seguit i quines condicions el van poder condicionar. L'Elies corre per avisar a lordinariqueno ports les medicines per a la seva dona que, segons el metge, estava a punt de morir. L'home es vol estalviar els diners dels medicaments ara que ja no hi ha res a fer perqu se salvi.

Futbol de riberaEn el Caf de la Granota, una fotografia del 1958, on surt lequip de futbol de la vila daquells temps, dna peu a Cristfol, a explicar-li al cronista la segent histria:Una riada del riu Segre va devastar un hort, situat a la punta de la vila on conflueixen lEbre i el Segre. Quan laigua es va anar assecant es va decidir que el fangat restant saprofitaria per construir-hi el camp de futbol. Linconvenient era que la portaria de llevant, estava tocant al riu Segre i unes de les bandes donava al riu Ebre, de tal manera que a la mnima que alg xutava, la pilota anava riu avall. Ara b, les caracterstiques del camp, no van afectar mai tant a un partit com a aquell contra un equip de la Vila dels Monegres.Tot el poble hi era present i el riu Segre baixava inflat. Desprs de fer la fotografia de lequip, que Prxedes, el propietari del Caf de la Granota, havia demmarcar i penjar al seu establiment ms endavant com a record, lrbitre va bufar el xiulet perqu aix el partit comencs.Des del primer moment, els forasters no van parar de fer faltes, de les quals lrbitre no en va xiular ni una. Lambient del pblic sanava escalfant per moments, fins i tot van amenaar lrbitre de llenar-lo al riu. Tot i que les expectatives del partit eren molt dolentes, ja que lequip local anava perdent, va succeir el que menys sesperaven els vilatans: lequip del poble va guanyar, grcies al fort cabal amb qu baixava el riu Segre, que va acabar frenant el riu Ebre. Aquest es va anar desbordant dins el camp i, com que els forasters no havien vist mai un riu, i menys sobre un camp de futbol, es van atemorir i lequip del poble va guanyar amb diferncia (6-2).

Senyora Mort, Carta de Miquel GarriguesEn Miquel Garrigues, dels Garrigues del carrer Nou, est escrivint una carta. En Miquel s el barquer del poble, feina que li ve dherncia i va quedar-se sense feina des que varen fer el pont de lEbre. Va demanar feina a la mina i desprs de vint anys va jubilar-se. Un dia, la dona li va manar a comprar unes medicines i lapotecari, que sempre se li ha donat molt b la pintura lensenya un quadre dun barquer i dones i homes nues. Aquest quadre fa pensar en Miquel i se lacut que si per alguna casualitat els homes han de creuar un riu amplssim per arribar al seu dest, ell podria ser qui els ports. Aix doncs, escriu una carta a la Mort i li deix dit a la famlia que quan mori se la cusin al vestit de casar, demanant-li a la Senyora Mort sser el nou barquer i daquesta manera recuperar la feina que va perdre mentre era viu.Preludi de traspsEl relat sexplica el patiment que sent lvia davant la seva mort.Ning sapperqu fins que la tia Ramona, que sempre ho sap tot,sen recorda que feia temps lavi havia plantat una figuera al pati sense el consentiment de lvia. Aquesta mai va oblidar-ho i quan ell va morir la va tallar sense pensar-sho.Per aquesta ra tenia por de morir perqu sabia que el seu marit feia quinze anys que lesperava a laltra banda per demanar-li comptes.

Els delfinsElsdelfinssn aquells que hereten un crrec important, terme especialment utilitzat en la monarquia francesa.La histria daquest conte t lloc a un poble on cada cop que hi havia un enterrament la gent es barallava per ser la primera persona a donar el condol a la famlia. El narrador i protagonista daquesta histria, en Miquel, ha estat lencarregat daquesta feina tot i que no amb el beneplcit de tothom, en aquest captol, ens explica com en lltim enterramentqueha estat, el den Constant Cirera, ha fet la seva feina magnficament.

En Miquel est molt satisfet de la feina que fa, per tant, creu que ning podria fer-la millor que ell i aquesta s la seva mxima preocupaci. Al protagonista daquest conte el preocupa que quan ell sigui lenterrat hagi alg que sigui capa de fer la seva feina tan b com ho faria ell, tot i que t tres candidats no creu que siguin capaos de fer-ho mai tan b com ell.

Un enigma i set tricornisRelacionem enigma amb desconeixement de la identitat de lrbitre pirata i set tricornis amb els set gurdies encarregats de resoldre aquest enigma.Primer parlen sobre els gurdies civils que estaven destinats a la vila. Desprs parlen de la Salom, la cotorra del poble, que va haver dexiliar-se obligada pels vilatans. Posteriorment parlen de linici de la histria que t com a protagonista un rbitre pirata que simulava el xiulet de lrbitre real en les accions de perill de lequip rival. Lrbitre pirata se sent culpable dels seus fets i es confessa al mossn de la vila. Aquest, fantic de lequip, li diu que no ho pot deixar ara que lequip es juga en lltim partit el descens de categoria. El mossn li confessa al narrador de la histria qui era lrbitre pirata. Al final del captol es pregunta si era el sergent comandant de post de la vila.Amarga reflexi sobre un manat de cebesEl protagonista, Manuel la Lloca, va robar un manat de cebes durant la seva joventut i arran daquest fet tots els robatoris que hi ha al poble se li atorguen a ell. A causa d'aix en Manuel fa una reflexi sobre aquells aspectes de la seva vida que li agradaria canviar. Amb aquesta explicaci ja podem veure ms clarament el significat del ttol, ja que fa referncia a la reflexi, que fa el protagonista, a la qual el va portar un manat de cebes.

Tot comena de nit amb Manuel la Lloca que samagava en la foscor, desprs dhaver estat a la caserna. El sereno de la vila, lHoraciCampells, el veu abatut i sense saber qu fer. LHoraci en veurel aix va decidir acompanyar-lo a casa seva i, s aqu on el Manuel comena a explicar la seva histria amb un monleg:Comena narrant el moment de la seva detenci, ja que en un primer moment Manuel no vol parlar tot i que al final els gurdies el fan parlar a base de cops i aqu s on comena a explicar qui sn els anarquistes del poble i qui promou la vaga de les mines malgrat que no sap els noms dels responsables. Per ltim insinua al mateix sergent de la gurdia civil, qui era el tal Horaci que pujava de tant en tant al balc del tercer pis de la caserna per visitar a la seva dona.Finalment quan surt de la caserna s apallissat per dos grups, un anarquista i un altre comunista. Aquest fet porta al Manuel a fer xantatge a lHoraci per aconseguir els noms dels miners revolucionaris, ja que el cunyat de lHoraci treballa all, tot aix a canvi del seu silenci davant el sergent de la gurdia civil, ja que lHoraci s lamant de la seva dona.

El conte acaba amb lescena den Manuel Lloca sent apallissat per lHoraci.

Lassassinat del Roger AckroydEl conte explica la histria de com en Dami va matar dun tret al Teodor de Peris. El fet s que en Dami estava llegint la novella Lassassinat de Roger Ackroyd. Hi est molt enganxat per, contnuament, sigui la dona, el ve, el cunyat o en Teodor linterrompen. Quan arribava a la part ms interessant de lescrit de Christie en Teodor, el gracietes del poble, li diu com acaba el llibre. En aquest moment, el Dami, enfadat, agafa lescopeta que el seu cunyat li havia deixat momentniament i dispara contra en Teodor, que cau mort all mateix.De fet, el conte t dues histries paralleles que avancen luna al costat de laltre: la novella dAgatha Christie, largument de la qual va explicant Dami, el protagonista; laltre s el monleg del mateix, que va explicant els motius pels quals va disparar i matar duna escopetada al Teodor de Peris.Amor fatal en decbit supEl decbit sup, s el nom que rep la postura corporal quan estem estirats cap amunt.Significa: assassinat per amor amb aquesta postura corporal.A la introducci sens presenta al protagonista i la seva situaci. El senyor Gervasi Fonolleda, quan sonen les dotze, sestira dels cabells i cau en una curta per intensa paranoia. Acaba de ser infidel a la seva dona i encara sense vestir i amb la culpable estirada al seu sof despullada pensa en tot el que podria pensar dell la seva filla la seva dona o tota la generaci Fonolleda.Seguidament, comena el nus de la histria, quan desprs de donar voltes i ms voltes intentant no mirar el cos nu de la dona per no caure un altre cop a la temptaci, la seva mirada passa per un puny que lhavia servit sempre de tallapapers.Finalment, al desenlla, acaba amb el problema travessant sis vegades el quadre de la Claudia Cardinale.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegadesEl ttol s degut al fet que quan alg somia que li cauen els queixals vol dir que alg de la famlia morir.Explica el que va ocrrer al matrimoni de la Gabriela i en Marcell, els quals no tenen una bona relaci des que va nixer en Carlos, el seu fill. Des de llavors, la Gabriela noms que es preocupa pel seu fill a qui sobreprotegeix, ja que creu que aquest pateix una malaltia. En conseqncia, la dona descuida completament al seu marit i aix produeix aquest distanciament de la parella i tamb que la seva sogra, la Carlota, es preocupi pel desinters que t la seva nora pel seu fill. La sospita de la Gabriela, sobre la suposada malaltia del seu fill, fa que el porti a diversos metges sense obtenir gaires respostes, fins que decideix viatjar a Lleida per tal de descobrir qu li passa a en Carlos. Mentrestant, en Marcell viatja a Tortosa per motius de feina i all es troba amb la Paulina, una prostituta.A Lleida li diuen a la Gabriela que el seu fill est malet, i que la primera persona que li faci un pet al nen ser qui li ha provocat aquest malefici. A ms a ms, l'Adelaida (mare de la Gabriela), la nit abans que tornessin somi que li queien els queixals, un mal presagi. Aix doncs, a la tornada de la mare i el fill, la Gabriela, estava disposada a matar a qui li fes el primer pet a en Carlos amb una navalla, la qual va encarregar-li la Carlota perqu li regals a en Marcell i aix que servs per atenuar la tensi present al seu matrimoni. En baixar de l'autocar, la Gabriela mata alg.